L - Palau de la Música Catalana

Transcripción

L - Palau de la Música Catalana
Recull de
Premsa
dramàtica. Va igualar així
el seu propi rècord, aconseguit l’any passat, i
d’aquesta manera, amb
un total de 38 Emmy, supera la llegendària Frasier
(1993-2004) com la més
reconeguda
en tota la 2016
his20 Septiembre,
sèrie de l’HBO, que es va Emilia Clarke i Maisie Wi- sar fi a Joc de trons– no
emportar nou guardons lliams. La sisena tempora- s’emetrà fins l’estiu del
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
tècnics, millor guió i millor da de la sèrie es va gravar 2017 i només tindrà set
PÁGINAS:
38
episodis. S’ha confirmat
Vell de 23138
direcció d’una producció fa un any al Barri O.J.D.:
Girona,
inclosa
una
esce- que no es rodarà a Cataludramàtica,TARIFA:
va ser la2121
nul·la
€
E.G.M.: 130000
representació en els pre- na cabdal a la catedral, i al nya i que es repetirà a AnÁREA: 332a CM²
SECCIÓN: dalusia,
CULTURA
a Sevilla, Almodócastell de Santa Florentimis d’interpretació
què - 31%
var del Río i Santiponce.
aspiraven com a secunda- na a Canet de Mar.
comèdia, Julia LouisDreyfus va guanyar el seu
cinquè Emmy consecutiu
per Veep, que va ser la millor comèdia. També va repetir Jeffrey Tambor com
a millor actor còmic per
Transparent. ■
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Críticaclàssica
Valèria Gaillard
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Sense complexos ni prejudicis
Pere i el llop
Director: Pedro Alcalde
Palau de la Música Catalana, 17 de
setembre del 2016.
“V
olem que la música clàssica torni a
tenir significat per
al públic contemporani”,
diu el director Pedro Alcalde. És un bon objectiu.
Ambiciós. Com s’aconsegueix, però, seduir el nou
públic amb la clàssica?
L’Orquestra Simfònica
del Vallès sembla tenir la
fórmula màgica, i així ho
va demostrar dissabte, a
l’inici de la nova temporada, amb un Pere i el llop divertit i amè.
El secret? Buscar alian-
ces constructives amb altres disciplines. Ras i curt:
l’OSV s’ha ajuntat amb el
solvent grup Brodas Bros
per crear un espectacle
nou en què la dansa pren
protagonisme –i no la
clàssica o la contemporània, com podríem pensar–,
sinó una dansa urbana, jove i actual: el hip-hop.
L’encaix entre els moviments entretallats del hiphop i les melodies vives de
Prokófiev és sorprenent, i
els integrants dels Bros,
els germans Pol i Lluc Fruitós, així com les germanes
Clara i Berta Pons, donen
vida als diferents personatges del conte amb tota
credibilitat: el Pere, l’ocell,
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Els comiats, al final de l’espectacle, amb els Brodas Bros i
l’OSV al darrere, dirigida per Pedro Alcalde ■ JUANMA PELÁEZ
el gat, l’ànec i, evidentment, el llop. Aquest apareix molt ben caracteritzat,
amb un cap pelut que espanta i el cos resseguit
amb llums vermells que
deixa els més petits bocabadats. Un dels moments
culminants de l’espectacle
és l’aparició dels caçadors,
un grup de cinc noies que,
amb el vistiplau del director, engeguen el seu radiocassette i, au!, ofereixen
una explosió de moviment
i ritme encomanadís.
Sense complexos ni
prejudicis, aquesta versió
és reeixida també gràcies
al dinamisme de la partitura (que han esporgat lleugerament), i a la complicitat que s’estableix entre
ballarins i músics, que participen activament en el
xou.
El programa es va completar amb altres peces infantils –de Ravel i el mateix Prokófiev–, i val a dir
que va tenir la durada justa: una hora.
PAÍS: España
FRECUENCIA: Martes a sábados
PÁGINAS: 49
O.J.D.: 4438
TARIFA: 783 €
E.G.M.:
ÁREA: 536 CM² - 58%
SECCIÓN: ESPECTACLES
17 Septiembre, 2016
SonarKids, Brodas Bros i I’OSV
s’uneixen al primer concert al Palau
La coproducci6que obre la temporadabuscaapropar la cl ssica a nouspdblics
SonarKids,Brodas
Brosi I’Orquestra
Simf(~nicadel Valles
s’uneixenavui en el
primer concertde
la temporada16-17
del cicle Simf6nics
al
Palau de la Mdsica
Catalana.
disciplines musicalstan diversesi a priori diffcils d’imaginar
en un mateix escenari respon
a la voluntat de I’OSVde continuar innovant en els formats
habituals de concerts sire
f6nics i d’arribar a un pdblic,
d’entrada, poc habituat a
assistir als seusconcerts, els
espectadorsrues exigents i crF
tics de tots: els hens i nenes
de totes les edats.
Per aquest motiu, I’OSV ha
ALBERTFERRERFLAMARICH
L’Orquestra Simf6nica del
Vall~s inaugura aquest dissabre (19h.) la seva temporada de concerts al Palau de
la Mdsica Catalana. Es tracta
d’una coproducci6que pret(~n
continuar apostant per apropar la mdsica cl~ssica a nous
Moment
de la roda de premsade dimecrespassat al Palau de la
pdblics.
En aquest sentit les xifres,
sempre fredes per(~ sovint
moviments dels cinc poemes clues Berta i Clara Pons sSn
musicats per Ravel a Mam~re un coniunt que ha captivat el
determinants,
avalen la iniciativa: la temporadapassadaes I’oye". El plat fort de I’espec- pLiblic d’arreu amb la seva
van assolir els 18.218 assis- tacle ser~ la posadaa escena dansa contempor~nia. Hart
tents amb una mitjana de de Pete i el flop de Prok6fiev recorregut el m~nsencer, des
1.401 espectadors per conque comptar~arab la narraci5
d’Orient fins a Occident, precerts i una ocupaci(~del 70 %. i coreografia de la companyia sentant els seus espectacles
Les expectatives sSn altes
d’art urb~ Brodas Bros apleobtenint sempre ~xits
per a la potent propostainau- gant 5 ballarins i 58 mdsicsa morosos. En part, perque ta
gural avesadatambeal pdblic
escena.
seva capacitat per contagiar
familiar ambI’obra Pere i el
vitalitat i energia no solament
Brodas Bros
Ilop de Prok6fiev. El concert
implica a joves, si no a pdblic
comen~;ar~ ambla Marxa op.
EIs Brodas Bros -que compta de totes les edats.
89 del compositor rus i tres
arab les germanessabadellenIgualment el grup d’anima-
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Un innovador
concert unir&
mdsica, dansa
urbanai literatura
OSV
Mbsica
ci6 infantil SonarKids
col.laborar~ en aquestespectacle concebut corn un viatge per una
selecci~ de contes musicats.
D’aquesta
manera,
I’OSVoferir~ un innovadorconcert on la mdsica es combinar~ ambla dansaurbana i la
literatura en una sessi(~ dnica
dirigida per Pedro Alcalde,
que ja ha col.laborat anteriormentarab SOnari I’orquestra
vallesana.
La combinaci(~ de g~neres
pensat en una pro~aostaoriginal i multidisciplinar que combinar8 mdsica cl&ssica, dansa
urbanai literatura. Sensdubte
es un tret de sortida molt
potent per a una temporada
que sobre el paper es preveu
una de les m~satractives i
ben pensades dels darters
deu anys de I’orquestra i un
dels projectes m~satractius
del panoramamusical catalS.
Per una vegada, el m~ssignificatiu d’un conte ser9 el que
hi diu, com de costum, perO
tamb~el que s’hi veu ¯
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 30-31
O.J.D.: 131497
TARIFA: 47320 €
E.G.M.: 651000
ÁREA: 1916 CM² - 169%
SECCIÓN: CULTURA
20 Septiembre, 2016
El futur cultural de la capital catalana
Barcelona
vol
Plensa
L Tcubtreballaper retenir l’esculmra
’Carmela’
de manera
definitiva
JOSEPMASSOT
JUSTOBARRANCO
B~rcelona
artistes es van estimar m6sno manifestar-se.
Samuel
Sal(:edoEscultor
a possibilitat quel’escul- "Corn m4sobres de Plensa hi hagi a la
tara Carmela, de Jaume ciutat, millor. Jo valg treballar ambell i
Plensa, instaHada tempo- sdc fande lasevaobra.Haaconseguit una
raiment davant el Palau cosa moltdif~cil per a un art contemporade la Mtlsica,es quedia la ni que tendeix a allunyar-sede lagent del
ciutat, ha estat ben rebu- carrer, i4s aix6 que atreulagent, alagent
da per part de lacomunitatculmrallocal. li agrada. Plensa ha anat reinventant el
La regidoriadeCultura, dirigidades de la seu llenguatge, ha anat canviant, sense
primaverapel socialista JaumeCollboni, cap pretensi6 rods enllfi que la de ser un
vol fer banderad’aquestprojecte i far/~ artista. Podria haver-sequedat en l’~xit
l’impossibleper retenir la pega. Carmela de la seva primera etapa i va continuar
havia de viatjar aMichiganeldia22, perb experimentant amb materials, amb la
una negociacidd’filtima hora va aconse- llum, arab transpar&ncies. La seva diguir queel viatge es pospos6sal 29 d’oc- mensidinternacionalest~fora de dubte".
mbre. Fins quart? Per semprerods?
L’equip de Collboni que ahir vaman- SantiVila Consel/erde Cui~ura
tenir unatcobadaarab la premsaivaofe- "~,s unainiciativapositiva que, en qualserir una conferbncia(vegeula p~tgina32) vol cas, no estalvia la necessitatd’impulen qub va exposar les seves llnies mes- sat algun projecte realment ambici6s
tres est~ ~xeballant perqu~Carmelasi- que sitffi definitivament Barcelonaen
gui una resident mdsde Barcelona,i ara l’univers Plensa. Ja hi ha obrade Plensaa
per ara td el vistiplau oficids del comitb la ciutat, perb seria molt important
d’art pfiblic municipal,formatper diver- aprofitar algun projecte nou -i ambicisos experts i elveredictedel qual 6s pre- 6s- de l’artista per renovarla projecci6
ceptiu per a la coHocaci6d’escultures a de Barcelonaal mdncorn a ciutat inquiel’espal pfiblic. La seva opinid, seg~nsha tai creativa".
pogutsaber aquest diari, inicialment 6s
favorable, tot i que ha de constar de ma- Vicen.cAltai(~Comissadfar
neraoficial.
’Wiatjantpel mdnhe vist promtipsiguals
En aquest context, ha de continuar o semblants.Tenenunaspecte deci~ncia
l’escultura al costat del Palaude la Mflsi- recreativa del segle XIXque posavenen
ca o cal deixar-la anar sense m6sni rods? joe la pedagogiade l’ull i la perspectiva
Unaaltra font de l’Icub considera que humanista. Aix6provoca un xoc. D’oril’emplagamentactual 4s ideal, perqubel ginalitat no en t4, recordaels problemes
debat ciutad~ sobre la seva ubicaci6 ja 6ptics delarepresentacidrealista. Plensa
s’ha completati ha tingut bonaacollida. sent interns per lacarcassahumanaiproLa pega ds retratada centenars de vega- cedeix d’unatradici6 d’escultura dd ferdes cadadia per turistes ilocals.
ro, 3uli Gonzfilez,Gargallo.Pel que fa a
E1mdnde l’art barcelonl no vol que el l’escultura ptlblica, td una escala adequadebates redueixi a un Plensa sl o Plensa da. Hi ha dos tipus d’escultura urbana:la
no quan estan pendents de resoldre
monumental,que s’incorpora al paisatge
qfiestions m6shnplies, comsis’estableix de la ciutat, i la social. Ami m’agradaria
un nouprograrnad’art pfiblic a la ciutat, que Barcelonaestigu~s plena d’escultuarab quinscriteris, en quinsllocs, a quina res monumentals
i que dialogui arab l’art
distfincia dels mercatsi arab quins hOrns, contemporani, de la mateixa maneraque
undebat que estrobaenel fons de l’ambi- valg estar a favor de la faganaproposada
gfiitat arabqubes planeja la dobleexposi- per Amatper al Liceu, que va set socialci6 ReinaSofla-Macba
de l’obra de Plen- mentdiscutida. Nocrec quel’art o la litesa. A Madridseria una obra peosadaper ratura contempor~niahagin d’estar en
al Palacio de Cristal, i a Barcelona,una mansd’un jurat. A la gent li agrada?La
antolbgicadel primerPlensa, fins a l’any vols o no? Segaramentarribarem al ma1991,sobre la qual el director, FerranBa- teLx camiper procedimentsdiferents".
renblit, no es pronunciarfi fins a haver
sentit l’opini6 de TanyaBarson,novaco- I.lu|s P~squalOirectorde/Teatre
miss~ria en cap del Macba,procedent de "M’agradariamolt que hi hagu6suna esla Tate, i PabloMartinez,cap de progra- cultura de Plensa perqu6Plensa m’agrarues del museu.
da. Corna ciutad5 m’agradai que hi hagi
La Vangaardiava enquestar ahir crea- una escultura seva emsembla molt b6.
L
Por~ ~i ha do ~or rnn rc~anmhcdo~a e~m In
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 30-31
O.J.D.: 131497
TARIFA: 47320 €
E.G.M.: 651000
ÁREA: 1916 CM² - 169%
SECCIÓN: CULTURA
20 Septiembre, 2016
E1 debat
LluisPasqual
Directordeteatre
"M’agradariamolt que
hi hagu&una escultura
de Plensa perqu~ Plensa
m’agradccPerb si ha de
set tan rocambolesccorn
la fafana de Frederic Amat
al Liceu, no la veurem"
Glbria Moure
Comiss~ria
d’art
"Qualsevolnova escultura
que es vulgui incorporar
a l’espaipfiblic barceloni
hauriad’ encaixar
en un progr amad’art
contemporanien espais
pdblics"
SantiVila
Consellerde Cultuta
"Unainiciativa positiva
que noestalvia la necessitat
d’impulsaralgunprojecte
realmentambici6sque situ’f
definitivament Barcelona
en l’univers Plensa"
LaFuradelsBaus
"Sentundels artistes
pldstics m&internacionals
potser no se li hadonatel
reconeixementnecessari"
JuanBufill
Criticd’art
"Desitjo que ’Carmela’
es quedi aquLBarcelona
no pot estar atenta nora&a
Gaudii als creadors morts"
EL PRESSUPOST
L’Icubestudiala manera
de pagarl’operaci6
~LEX
GARCIA
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
[] Conservar Carmela a Barcelona no serh f’acil, pel cost de
l’operaci6 iperqu6 Plensa tenia
possiblement altres plans per a
la noi~ Fonts del’Icub s6n optimistes respecte al cost de Poperaci6. Lapeqa esth taxada
en uns 900.000 o 1.000.000
d’euros, per6 a l’Icub es creu
que amb bona predisposici6
podria pactar-se un preuinferior. Plensa-ara als EUA-guarda silenci. Una font de PIcub
suggereix que lainiciatlva privada podriaintervenir. E1 que
al’Instltut de Cultura es t6
molt clar 6s lalmpossibilitat
d’instalqar un Plensa en un
espig6 de h platja, que costaria
m~s de 30 millons d’euros.
fagana de Frederic Amatal Liceu no ho
veurem. Plensaemsorprbn sempre, arab
ell un no sap qu~espera, per6 no apareix
mai, aix6. I el que fa quedamolt b6 als
llocs on ho coHoca,crea una humanitat
molt gran".
GloriaMoure
Comissbria
d’art
"Quandirigia elprogramad’escultura en
espais pfiblics els artistes executavenles
seves peces d’art contemporanide manera coherent, dins d’un programa.Avui
nosfi si hi ha una cosasemblant.L’filtima
inauguraci6 que recordo 6s la de l’obra
d’AntoniLlena. Qualsevolnova escultura que es vulgui incorporara l’espal pfiblic barceloni hauria d’encalxar en
aquest programa.Nosal~xesvoliem descentralitzar i atendrela perif~ria, perqu~
la ciutat ~s de tothom,no del gust de cadascfl. Hi ha d’haver abansun programa
per saber on som,d’on venimi on anem.
Qualsevoldecisi6 abansd’aixbnot~g’aire
sentit".
Juan
Bufill Critic d’ort
"Desitjo que l’escultura es quedi aqui.
Barcelona no es pot conformararab una
actitud passadista, atenta nom6sa Gaudl
i als creadorsmorts. M’agradael seu emplagamentactual, per6 caldria estudiar
una manerade preservar-la de possibles
pintades o agressions. Aquestaobra funciona moltb6en tots els aspectesi t4 una
de les caracterlstiques que defineixen
una bonaescultura: la multiplicitat dins
de la unitat, segonsvarfi el puntde vista
del contemplador".
FiflixRiera
Editor
"La importhnciade la decisi6 d’adquirir
l’escultura de Plensano es pot dissociar
del let quejaent6 dues m6s, alBorniaVia
Jfilia~ Unaciutat ha de tenir un programa, corn Londreso Paris. Jo no dMaque
la ciutat ha de comprarl’obra, sin6 que
Barcelonaha d’apostar per un autor".
Mateu
Hern~indez
Barcelona
Global
"~;sboq,ue Barcelonatingui obres d’art al
carrer. Es important. Crea ciutat, i mds
l’escultura pfiblica. Quees cornpri l’escultura de Plensa emsemblab6,que s’arribi a un bonacord.E1lloc 6s fantastic.
Perb tambd necessitem recuperm" un
programad’espai pfiblic i escultura.
Fa falta un projecte, una estratbgia. Si
l’escultura de Plensa provocauna reaccid perqubhi torni a haveraquest programa,fantfistic. Onban d’anar les escultures, per qub, cornajudena construir ciutat, unaco sa quej a vaexistir i s’h a deixat
perdre"
SergiAguilar
Escultor
"Fatempsque no es faesculturapfiblica a
la ciutat. Enaquest tempstot ha cmwiat
molti s’ha de replantejarel sistemad’espal pfiblic. Per6 emsemblaun disbm’at
plantejar la comprasense tenir un pla de
culturaiespalpfiblic de cap tipus. Noso),lex Olli~LoFuradelsBaus
"Emsemblafantkstica, semblafeta a mida per auncarter estret. L’angleque agafa 6s perfecte.I hi ha el let quelainiciativa
hagisortit de gent delbarri, perqubgenera bellesa. Seria genial que pogu~squedar-se on ~s. A Plensa aquests filtims
anys li ha arribat el reconeixement,perb
sent un dels artistes plastics m6sinternacionals potser no selihadonatel reconeixementnecessari. Enspassa als que treballemmolt a fora. E1 que m~sm’interessa d’ell 6s la seva trajectbria, perqubha
tingut la capacitat al.lucinant de reinventar-se contlnuament, de no emmarcar-se
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 20
O.J.D.: 131497
TARIFA: 7560 €
E.G.M.: 651000
ÁREA: 306 CM² - 27%
SECCIÓN: OPINION
20 Septiembre, 2016
’Carmela’, Plensa i Barcelona
ARMELA,l’escultura de daume Plena instal.lada temporalment(des de l’abril) davant
del Palau de la Mfisica, podria quedar-se
definitivamenta Barcelona.El tinent d’alcalde d’Empresa,Cultura i Innovacid va reunir la premsa
dissabte per informar-la que el Consistori esth negotiant ambl’escultor perqu~aquesta obra romanguia la
ciutat. Ara, a causa de compromisos
previs, ha de viatjar als Estats Units. Per6 el propdsit fis que, despr~s,
torni a la ciutat natal del seu autor i s’instal.li, ja de manera estable, en un espai pfiblic.
L’operacid t~ sentit. Per diversos motius. En primer
lloc perqu~l’obra ha despertat l’estimacid de la majoria
dels barcelonins que l’han vista. Aquest cap de m~sde
quatre metres d’al~hria d’una adolescent emanauna
serenitat i un misteri que converteixenla seva contemplacid en una experi~ncia memorable,l~s mds del que
es pot dir de tantes altres escultures que potser destaquen per raons de volumo pres~ncia, per6 no sempre
per una gran empatia ambels que les admiren.
En segon lloc, l’operacid tfi sentit perqu~la perman~ncia d’aquesta obra constituiria un reconeixement
de pes a la trajectdria de Jaume Plensa (Barcelona,
1955), guanyadordel premi Velfizquezi sens dubte l’escultor local de m~sprojeccid international. Les seves
C
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
peces s’han instal.lat ja de Bostona Xangai, de Chicago
a Ven~cia, passant per Rio de Janeiro. Tamb~Barcelona exhibeixdes del segle passat obres de Plensa, al passeig del Borno a la Via Jfilia, per6 el cert ~s que la seva
presbncia ~s menor:en algun cas gaireb6 es mimetitzen
ambpeces de mobiliari urbh.
Hi ha un tercer motiu que abona la perman~nciade
Carmela.Barcelona t~ un parc escultdric forqa ampli,
on conviuen peces medievals ambaltres de modernistes o actuals. Aquestcultiu de l’escultura pfiblica ha tingut rases brillants, corn ara la situada al voltant de l’operacid olimpica, que va permetre incorporar obres d’autors de primera llnia com chillida, Serra, Kelly o
Oldenburg,entre d’altres. Notindria sentit, en una ciutat ambla tradicid escultdrica de Barcelona, que el seu
primer escultor contemporani estiguds infrarepresentat als seus carrers. Per alx6 6s pertinent conservar
Carmelaentre nosaltres, i potser millor encara si ~s
mitjan~ant un patrocini privat. Anysenrere hi va hayer
akres projectes de Plensaper a la ciutat, algunsde molt
ambiciosos, tot i que amb un pressupost que potser
avui no esth a l’abast de les baquetejadesfinances pflbliques. Potser tamb6per alxd, la perman~nciade Carmela a Barcelona representa, ara mateix, la maneramils
raonabled’honorarel vincle entre Plensai la ciutat.
ABC
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 27
O.J.D.: 3179
MARTES, 20 DE SEPTIEMBRE DE 2016
abc.es/espana
TARIFA: 1702 €
ÁREA: 364 CM² - 40%
E.G.M.: 9000
SECCIÓN: CATALUÑA
20 Septiembre, 2016
Barcelona reforzará el peso de
la cultura en el modelo turístico
∑ El Ayuntamiento prevé
incrementar en un 15%
el presupuesto cultural
de la ciudad
DAVID MORÁN
BARCELONA
Reinvertir una parte de la tasa turística en el sector cultural, impulsar un nuevo festival de danza, crear un fondo de
capital riesgo para apoyar la emprendeduría artística, revisar el modelo de
concursos públicos para que la gestión
externalizada de servicios garantice
unas condiciones de trabajo adecuado,
crear un plan de choque de enseñanzas
artísticas, impulsar la cultura de ámbito metropolitano, reforzar el peso de la
cultura en el nuevo modelo turístico de
la ciudad…. No están todas las que son,
pero sí que ayudan a entender el nuevo
rumbo que el teniente de alcalde de Empresa, Cultura e Innovación, Jaume
Collboni (PSC), quiere imprimir a las
políticas culturales de la ciudad de Barcelona para «compensar la idea de que
la ciudad ha estado aletargada en medidas culturales».
El edil socialista, que ayer presentó
en el Mercat de les Flors un paquete de
diez objetivos y 34 medidas en una conferencia titulada «Rompiendo los muros. Una política cultural para Barcelona», considera que ha llegado el momento de mover ficha para que la
∑ Fuego a los pies
de Barcelona
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Balcells, Plensa y
el IBI cultural
Mientras que una de las
medidas concretas anunciadas
es la bonificación de hasta el
95% del IBI a los espacios
culturales, la nueva hoja de
ruta contempla que parte del
legado de Carmen Balcells,
fallecida hoy hace justo un año,
pueda estar representado en la
ciudad. Así lo anunció ayer
Collboni, quien confirmó
también el interés por incorporar al patrimonio de la ciudad
la escultura «Carmela», de
Jaume Plensa, instalada
temporalmente junto al Palau
de la Música. Del otro supuesto
proyecto valorado en 32
millones que Plensa habría
presentado a la ciudad, aseguró
no saber nada, aunque sí que
deslizó que «las inversiones de
las admnistraciones han de ser
proporcionadas».
«ciudadanía tome conciencia de la centralidad de las políticas culturales», por
lo que detalló un plan de acción que quiere dar respuesta a las emergencias del
sector. «Necesitamos dos cosas que ya
se dan a medias: una industria creativa
potente y nuevos públicos», explicó el
regidor. El primer paso, explicó Collboni, comportará incrementar el presupuesto del Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB) en un 15% y pasar de los
113 millones de euros a los 128. Para eso,
añadió, será necesario «repensar y facilitar el ámbito del mecenazgo» y destinar a la cultura parte de la fiscalidad
sobre el turismo.
El nuevo modelo turístico de la ciudad, uno de actuales quebraderos de cabeza del Ayuntamiento, es precisamente uno de los pilares sobre los que Collboni quiere asentar parte de las políticas
culturales. «No hay cambio posible en el
modelo turístico de la ciudad si la cultura no tiene nada que decir», aseguró el
edil, quien considera que hace falta «profundizar en la vocación internacional de
los grandes equipamientos de la ciudad»
y «promover la imagen-marca de Barcelona» a escala cultural.
Una estrategia que, según Collboni,
no interfiere con la necesidad de «incrementar la asistencia local a los museos
municipales», generar «nuevas centralidades culturales» y reforzar la coherencia argumental entre los grandes equipamientos y los más pequeños. En este
sentido, el Ayuntamiento apuesta por
«convertir los centros cívicos en auténticas antenas culturales», reforzar el papel de las fábricas de creación y crear un
carnet cultural para poner a disposición
del ciudadano la máxima información
cultural y promover la desgravación fiscal.
EL PUNT AVUI
DIMARTS,
DE SETEMBRE DEL2016
2016
2020Septiembre,
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 37
O.J.D.: 23138
TARIFA: 4105 €
E.G.M.: 130000
ÁREA: 536 CM² - 50%
SECCIÓN: CULTURA
| Cultur
El tinent d’alcalde de Cultura barceloní, Jaume Collboni, proposa
impulsar l’oferta cultural a l’agost amb l’impost per pernoctació
Taxa per a la cultura
mateixa manera, es vol
crear un gran festival de
dansa, “una vella reivindicació del sector”.
És clar que Collboni
condiciona els resultats
d’aquests propòsits “als
pressupostos i als acords
polítics”. En qüestions
monetàries, la carta als
Reis del tinent d’alcalde
demana un 15% d’increment per a Cultura, la qual
cosa suposaria uns 15 milions d’euros més. A tot això s’hauria d’afegir el suport del sector privat, en
patrocinis i mecenatge,
“donant un nou paper i impuls a la Fundació Barcelona Cultura”.
Montse Frisach
BARCELONA
Impulsar l’activitat cultural a l’agost, crear un gran
festival de dansa, incorporar Barcelona al circuit de
grans exposicions internacionals i aconseguir patrocinis i mecenatges a
partir de la Fundació Barcelona Cultura són algunes de les mesures que
proposa el tinent d’alcalde
d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament
barceloní, el socialista
Jaume Collboni. El polític,
que va accedir al càrrec al
maig per l’acord entre el
PSC i Barcelona en Comú,
va desglossar ahir a la tarda en 10 objectius i 34 mesures el seu pla de política
cultural per a Barcelona,
en una conferència al Mercat de les Flors.
Entre les mesures proposades per Collboni, i davant la gran presència de
turistes a la ciutat i el canvi d’hàbits dels barcelonins el mes d’agost, hi ha
que “torni a haver-hi una
oferta internacional, amb
nous festivals culturals”
en aquest període de l’any,
Jaume Collboni, en un moment de la conferència al Mercat de les Flors ■ JOSEP LOSADA
més enllà del festival Grec.
Collboni espera, tal com
s’ha proposat a la Generalitat, obtenir el cent per
cent (o si més no un percentatge alt) de la taxa turística per pernoctació a
Barcelona, “de manera
que ens permeti finançar
aquestes programacions i
alhora repercuteixi en els
ciutadans locals i en els
mateixos turistes”.
L’increment d’una oferta cultural atractiva, que
atragui nous públics i creï
nous hàbits culturals és
un dels objectius de Collboni. “Molts de nosaltres
hem viatjat algun cop a
una ciutat per assistir a un
acte o exposició concreta.
Tinc la sensació que això
no passa a Barcelona”, assegura el tinent d’alcalde.
En aquest sentit, una de
les mesures pretén que
Barcelona entri en el circuit de les grans exposicions internacionals. De la
La ‘Carmela’, de Plensa
D’altra banda, després que
Collboni anunciés dissabte que l’escultura Carmela, de Jaume Plensa, es
quedarà fins al 29 d’octubre (la data del final de la
mostra era diumenge), davant del Palau de la Música, el tinent d’alcalde assegura que s’està negociant
amb l’artista la permanència de la peça, però no ha
volgut precisar els detalls
de l’operació. ■
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
CrònicaConferència inaugural Fundació Romea 2016/
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El ‘micro’ de Llach
Lluís Llach, canmicro. El que reclama per poder
tautor i ara didonar veu a tothom. Avisa el
putat “florero”
Llach més polític que els unionis(com ell mateix
tes lluiten per desmobilitzar els 2
s’autoreivindimilions d’independentistes cataPALAU DE LA MUSICA CATALANA
toqués amb la guitarra, i el públic,
tot solet, la va cantar) va ser revelador. I és que Llach, una mica
provocador, assegura que ell és
un cantant polític com el mateix
RE DE 2016
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 59
O.J.D.: 21084
TARIFA: 6054 €
E.G.M.: 106000
ÁREA: 555 CM² - 61%
SECCIÓN: CULTURA
CULTURA 59
20 Septiembre, 2016
s
e de
s dos
mencos,
s en el
e de
média
El pasado día 1 el artista ya tuvo que suspender otro espectáculo en Barcelona
PACO MARTÍN
Manolo Sanlúcar cancela su
concierto por razones médicas
∑ La devolución de las
entradas se puede
solicitar desde hoy
en taquilla
ABC
SEVILLA
J. M. SERRANO
frecido anoel Ballet Fla-
aile, calidad
alidad en un
s sueños de
ue amaba el
renovación,
habría que
esta obra en
ñía instituza de un ba-
El guitarrista Manolo Sanlúcar ha
cancelado por razones médicas el
concierto que bajo el título de «Medea» tenía previsto ofrecer el próximo 29 de septiembre en el Teatro
Maestranza, dentro de la Bienal de
Flamenco de Sevilla.
Así lo ha indicado en un comunicado la propia Bienal, que ha señalado que por dicho motivo Manolo Sanlúcar no podrá actuar en
el concierto. Asimismo, señala que
la dirección de la Bienal, junto con
el artista, valora la posibilidad de
programar en la próxima tempo-
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
rada una nueva propuesta artística.
Ya el pasado 1 de septiembre el
guitarrista tuvo que interrumpir
el concierto de clausura del 14 Festival Mas i Mas que estaba ofreciendo en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, un actuación
que suponía el regreso del artista
tras tres años de retirada.
Un día después, y en declaraciones a Europa Press, Sanlúcar explicó que tras el concierto le estuvieron realizando pruebas en un
hospital de Barcelona hasta determinar que dos medicamentos incompatibles le dejaron sin fuerzas
para actuar, toda vez que aseguró
que «su intención era seguir», aunque finalmente razones médicas
le han impedido participar en la
Bienal.
Las personas que hayan adquirido entradas para el espectáculo
«Medea» podrán solicitar la devo-
lución del importe abonado. Así,
si las entradas fueron compradas
por Internet, no será necesario realizar ninguna acción reclamatoria
ya que el usuario recibirá automáticamente en su cuenta corriente
el abono del importe de las localidades.
Si se compraron en taquilla, tanto si las entradas fueron abonadas
en metálico o por tarjeta, la devolución se realizará en metálico, previa presentación de la entrada en
taquilla del teatro Lope de Vega
hasta el 1 de octubre, y en las de Espacio Turina desde el 3 al 29 de octubre, de martes a sábado, en horario de 11 a 14 horas y de 17.30 a
20.30 horas. Será imprescindible
entregar la entrada original.
Sobre el plazo de devolución, la
Bienal informe que el reintegro de
las entradas podrá realizarse desde la fecha actual hasta el día 29
de octubre.
sicólogo Juan Kruz Díaz de Garaio demostró en la emocionante seEsnaola. Este último marcóPAÍS:
un higuiriya. Saetas, tonás,
sevillaEspaña
FRECUENCIA:
to en la carrera de Estévez/Paños
nas,
soleá
apolá,
unos
pregones
PÁGINAS: 51
O.J.D.: 14251
que ahora profundizan en ese te- del archivo impagable de Alan
TARIFA: 1775 €
E.G.M.: 80000
rreno de la contemporaneidad.
Lomax (ya disponible en la
ÁREA: 250 CM² - 29%
aluvión de contenidos, de referencias, de homenajes!
Diario
Es justo decir, sin embargo
que, en nuestra opinión, Bailables en su conjunto resulta infe-
SECCIÓN: CULTURA Y OCIO
20 Septiembre, 2016
La cancelación de Manolo Sanlúcar deja
a la Bienal sin un día de Maestranza
El festival anuncia que
el intérprete cancela
su ‘Medea’ por razones
“médico-facultativas”
Blas Fernández SEVILLA
La Bienal de Flamenco anunció
ayer mediante un comunicado la
cancelación del espectáculo Medea, de Manolo Sanlúcar, previsto
para el próximo día 29 en el Teatro de la Maestranza. Se da la circunstancia de que la actuación del
guitarrista fue de hecho programada en sustitución del Ballet Nacional de España, que tenía dos fechas en el Maestranza y también
se cayó de la programación por
una convocatoria de huelga.
En su comunicado, la organización del festival –que no programará otro espectáculo alternativo
en el Maestranza el día 29– achaca la cancelación a “razones médico-facultativas”. En este sentido,
cabe recordar que Sanlúcar abandonó un concierto en el Palau de la
Música Catalana de Barcelona el
pasado día 1 tras interpretar apenas tres piezas. Era el retorno del
veterano tocaor tras largo tiempo
alejado de los escenarios.
Un día después, y en declaraciones a Europa Press, Sanlúcar
explicó que tras el concierto le es-
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EFE
El maestro Manolo Sanlúcar.
tuvieron realizando pruebas en
un hospital de Barcelona hasta
determinar que dos medicamentos incompatibles le dejaron sin
fuerzas para actuar, toda vez que
aseguró que “su intención era seguir”, aunque finalmente razones
médicas le han impedido participar en la Bienal.
Según el comunicado, “la dirección de la Bienal, junto con el
artista, valora la posibilidad de
programar en la próxima temporada una nueva propuesta artística”. De momento, lo que sí se ha
puesto en marcha es el sistema de
devolución del importe de las entradas. Los usuarios que las adquirieran vía internet recibirán el
abono en su cuenta corriente “sin
necesidad de ninguna acción reclamatoria”. Por su parte, quienes
las compraron en taquilla podrán
reclamar el importe, mediante
presentación de la entrada original, en la taquilla del teatro Lope
de Vega hasta el 1 de octubre,y en
las de Espacio Turina desde el 3 al
29 del próximo mes de octubre,
de martes a sábado, en horario de
11:00 a 14:00 y de 17:30 a 20:30.
Medea, inspirada en la tragedia
griega de Eurípedes, es la obra que
Manolo Sanlúcar compuso por encargo del Ministerio de Cultura de
España para el Ballet Nacional y
que posteriormente concibió para
guitarra y orquesta sinfónica.
En su regreso al Maestranza
Sanlúcar iba a interpretarla con la
Orquesta Sinfónica Provincial de
Málaga, dirigida por Salvador
Vázquez. La cantaora Carmen
Molina, el percusionista Agustín
Diaserra y David Carmona como
segunda guitarra iban a ser sus
acompañantes en la cita.
do la e
estar d
rio al m
fuera, e
nudo e
PAÍS: España
PÁGINAS: 29
TARIFA: 5840 €
ÁREA: 113 CM² - 10%
FRECUENCIA: Diario
ELPAÍS
29
O.J.D.: 164507
E.G.M.: 1299000
CULTURACULTURA
SECCIÓN:
20 Septiembre, 2016
o por Sevilla
evilla.
onzapíritu
urso y
nalísimienmo la
de los
sta al
sa noveces
tico.
o, que
on un
rayecu noSe traa gra1969,
aparimpediecidió
ncarsobri-
/ PACO PUENTES
no, el guitarrista Pedro María Peña, quien lo acompañó sus últimos años. El reto de mantener su
presencia estaba, sin embargo,
en la garganta de otro lebrijano,
José Valencia, uno de los principales cantaores del momento,
que afrontó el desafío con la fuerza y entrega que le caracterizan y
puede que con alguna más.
José se enfrentó al repertorio
del maestro sin abandonar su
posición, sin dejar de ser él en
ningún momento. Cantando
muy adelante, encaró la soleá
con justeza y los seguiriyeros
ecos de Jerez con arrojo y jondura. Antes se había tomado un respiro para dejar bailar a una de
las invitadas de la noche, Pastora Galván que pasó del baile de
academia al de temperamento
que la caracteriza.
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Sanlúcar anula
su ‘Medea’
por problemas
de salud
Á. LUCAS, Sevilla
De nuevo, los problemas de salud frustran la presencia en el
escenario del guitarrista Manolo Sanlúcar, quien ayer tuvo
que cancelar por razones médicas su espectáculo Medea, que
iba a presentarse el próximo
día 29 en la 18ª Bienal de Flamenco de Sevilla. Tanto la organización como el propio artista han analizado la posibilidad
de programarlo para la próxima temporada en una nueva
propuesta.
Sanlúcar, de 72 años, ya tuvo que interrumpir un concierto a principios de mes en el
Palau de la Música Catalana de
Barcelona al encontrarse indispuesto. Tras recuperarse, recalcó su intención de seguir
trabajando, por lo que confirmó su presencia en la Bienal
sevillana.
Para la representación de
Medea, Sanlúcar iba a estar
acompañado por la Orquesta
Sinfónica Provincial de Málaga
junto a un cuadro flamenco.
La organización procederá a la
devolución de las entradas hasta el 29 de octubre. Si se adquirieron por Internet, el reintegro se hará de inmediato.
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 29
O.J.D.: 16007
TARIFA: 4900 €
E.G.M.: 151000
ÁREA: 554 CM² - 49%
SECCIÓN: CULTURA
2020Septiembre,
Martes
de septiembre de2016
2016
ELPAÍS 29
CULTURA
BIENAL DE FLAMENCO
De La Habana a Cádiz pasando por Sevilla
DE SEVILLA A CÁDIZ
Cante: José Valencia. Guitarras:
Juan Requena, Manuel Parrilla.
Baile: Pastora Galván. Autor: Juan
Peña, ‘El Lebrijano’. Dirección:
Pedro María Peña. Teatro Lope de
Vega. Domingo 18 de septiembre.
FERMÍN LOBATÓN
El viernes, fue la noche en la Bienal de Esperanza Fernández, la
cantaora trianera de estirpe gitana que no puede faltar a esta
cita. Desde hace años se viene
distinguiendo por una inquietud
que la lleva a abordar proyectos
que trascienden el flamenco, en
los que destaca su valentía. Es el
caso de este último, en el que
compartía escenario con el pianista cubano Gonzalo Rubalcaba. Se ignora la génesis de este
encuentro, pero el caso es que,
para materializarlo, se decidió
hacer convivir en escena los cancioneros de dos genios tan dispares como el gran sonero cubano
Benny Moré y el legendario cantaor Manolo Caracol, una convivencia difícil como poco.
Al arriesgado traje de esta
apuesta artística por momentos
le saltaron las costuras, lo que
no restó oportunidad de gozar
con puntuales interpretaciones
de boleros, zambras, mambo,
martinete, son, fandango o seguiriya. También se gozó con las
creaciones del guitarrista Miguel Ángel Cortés, y, sobre todo,
Esperanza Fernández y Gonzalo Rubalcaba, en el concierto de Sevilla.
con el excelso y luminoso piano
de Rubalcaba.
Esperanza se sintió cómoda
en la piel de reina del Tropicana
por una noche. El repertorio del
Bárbaro del Ritmo casa bien con
su redondo registro vocal, que
resulta más distante del que
guardamos en la memoria del
gran Caracol. Además, para recrear sus cantes invitó a Arcángel, que lejos de recordar su timbre —justamente al contrario—,
sí que domina muy bien sus giros e inflexiones. Hubo así duelos caracoleros de resultado desigual. Ella, en solitario, se dejó
la piel en el martinete y la seguiriya para el baile de Juan de
Juan y quizás así se redimió ante un auditorio que llegó a ser
hostil en algún momento. Fue
un lujo la participación del otro
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
protagonista de la noche. Gonzalo Rubalcaba trasladó el espíritu
de Cuba en su cálido discurso y
también participó de originalísima forma en el acompañamiento de estilos flamencos como la
zambra. En solitario, pasó de los
silencios y el tono intimista al
ritmo contenido, como si esa noche no tocara aplicar su a veces
vertiginoso registro pianístico.
Juan Peña, El Lebrijano, que
clausuró la última Bienal con un
merecido recorrido por su trayectoria, también iba a tener su noche en la presente edición. Se trataba de reeditar su primera grabación en formato LP de 1969,
De Sevilla a Cádiz. Su desaparición, el pasado julio, lo ha impedido, pero la organización decidió
mantener el espectáculo encargándole la dirección a su sobri-
/ PACO PUENTES
no, el guitarrista Pedro María Peña, quien lo acompañó sus últimos años. El reto de mantener su
presencia estaba, sin embargo,
en la garganta de otro lebrijano,
José Valencia, uno de los principales cantaores del momento,
que afrontó el desafío con la fuerza y entrega que le caracterizan y
puede que con alguna más.
José se enfrentó al repertorio
del maestro sin abandonar su
posición, sin dejar de ser él en
ningún momento. Cantando
muy adelante, encaró la soleá
con justeza y los seguiriyeros
ecos de Jerez con arrojo y jondura. Antes se había tomado un respiro para dejar bailar a una de
las invitadas de la noche, Pastora Galván que pasó del baile de
academia al de temperamento
que la caracteriza.
Sanlúcar anula
su ‘Medea’
por problemas
de salud
Á. LUCAS, Sevilla
De nuevo, los problemas de salud frustran la presencia en el
escenario del guitarrista Manolo Sanlúcar, quien ayer tuvo
que cancelar por razones médicas su espectáculo Medea, que
iba a presentarse el próximo
día 29 en la 18ª Bienal de Flamenco de Sevilla. Tanto la organización como el propio artista han analizado la posibilidad
de programarlo para la próxima temporada en una nueva
propuesta.
Sanlúcar, de 72 años, ya tuvo que interrumpir un concierto a principios de mes en el
Palau de la Música Catalana de
Barcelona al encontrarse indispuesto. Tras recuperarse, recalcó su intención de seguir
trabajando, por lo que confirmó su presencia en la Bienal
sevillana.
Para la representación de
Medea, Sanlúcar iba a estar
acompañado por la Orquesta
Sinfónica Provincial de Málaga
junto a un cuadro flamenco.
La organización procederá a la
devolución de las entradas hasta el 29 de octubre. Si se adquirieron por Internet, el reintegro se hará de inmediato.
Lunes 19.09.16
LA VOZ
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 11
O.J.D.: 4445
TARIFA: 1236 €
E.G.M.: 13000
ÁREA: 336 CM² - 37%
SECCIÓN: OPINION
19 Septiembre, 2016
L
as bases de la filosofía pre-socrática se asentaban ya en dichos
principios. El pensamiento crítico y sereno, en búsqueda de la
verdad justificó la vida de Sócrates. Fue
acusado de ‘asebeía’ y aunque pudo escapar de su condena y muerte, antepuso sus principios. Hoy podría haberse parapetado en el aforamiento ante el Supremo. Pero eran otros tiempos y surgía
entonces la filosofía política y junto a
ello, el primer imaginario político de la
historia conocido de la humanidad: surge la polis griega, las leyes y todos los demás vínculos que ensamblan entre sí las
partes de la Ciudad-Estado. Y a ese invento lo denominaron Sabiduría, de la
que estaban investido los Siete Sabios,
que fueron los que argumentaron en términos políticos que todo grupo humano ha de poder decidir, por acuerdo de
sus miembros, el tipo de relaciones socio políticas por las que regirán sus vidas
en común. La decadencia de este imaginario político comienza tras la muerte
de Pericles, momento en el que Atenas
alcanza su máximo esplendor. La causa
que fundamenta la decadencia hay que
buscarla en la corrupción política y social. Debe ser que la corrupción es innata al ser. Es recurrente. La historia reciente de España está llena de corrupciones.
La época que me ha tocado vivir así lo
atestigua. En el franquismo había corrupción. También la hubo en la Transición.
La etapa socialista (1982-1996) positiva
en lo económico y social, sentó las bases
de la corrupción institucionalizada y fru-
Autoreflexión
y crítica
FERNANDO SICRE
GILABERT
to de ello, paradigma de la corrupción
los ERE y caso Formación.
Todos los partidos está implicados en
la corrupción y cuando digo todos me refiero a todos. Eso sí, de manera proporcional al poder institucional ostentado.
El record lo ostenta Podemos, porque sin
haber tocado poder ya se encontraba inmerso en ello: financiación fundación
embrión del partido político a cargo de
regímenes corruto como Venezuela e
Iran, beca Errejón, pagos a Monedero de
Venezuela, pagos de Iglesias a sus empleados en la Tuerca, Seguridad Social de
empleado Echenique…Rita Maestree que
ha sido condenada y no ha dimitido…CDC
Puyol, Palau, 3%...PP: Púnica, Gürtel, Taula, Barcenas, Caja-Madrid, Rato…PSOE:
Malesa, Filesa, Time Sport, ERE, Formación, Juan Guerra…C’s: Su eurodiputado
y su cuenta en Suiza y pagos recibidos artífice del caso Palau; desvío de seis millo-
nes en Gandía; concejal Ayuntamiento
de Móstoles que enchufa a allegados e
imputado por delito de daños; exconcejal de Arcos, ahora en la formación política, imputado por prevaricación y tráfico de influencias, enchufe a 25 familiares y afines a sus siglas políticas; diputado autonómico, denunciado en su ayuntamiento cuando era concejal partido independiente, por contratar servicios
profesionales de su cuñado… IU: operación madejas, caso ERE, Ayuntamiento
de Sevilla, Mercasevilla, tarjetas Black…
La corrupción política se haya generalizada. Está por doquier, en cualquier
esquina. Corrupción no solo es llevárselo calentito. Corrupción es proponer el
nombramiento de una exministra con
conocimientos más que limitados y cuya
contratación exigió el desembolso de
270 millones para garantizarse el puesto en una de las Agencias de la ONU…
Entonces, ¿de que habla el Sr ‘Snchz’,
cuando dice las tonterías que dice, justificando lo injustificable? Piensa que Ud.
y yo somos tontos y nos lo vamos a creer. Pero no. Solo un detalle. El sacrosanto socialismo, ya sea el Popular de Tierno Galván o el PSOE, expulsaron a Alfonso Puertas en 1981 por denunciar el
llamado caso de los contratos de basura
en el Ayuntamiento de Madrid. Su alcalde, apodado ‘el rojo’, no podrá ser recordado por su moralidad, integridad y honradez en sus acciones. Una vez más el socialismo no va a ser acreedor de esa mal
llamada «superioridad moral de la izquierda».
CARTAS DE LOS LECTORES
Eternos
becarios
Hay muchos que este curso no inician la universidad ni un máster
porque todo eso ya lo han hecho.
Además, han podido realizar prácticas en diferentes instituciones
pero siempre sin posibilidad de incorporación. Son estos los que a día
de hoy se encontrarán en un limbo
de «demasiado experimentado y
formado para más becas, pero todavía no lo suficiente para recibir
unDE
título
de técnico
junior». Es en
PALAU
LA MUSICA
CATALANA
con la suficiente para que una empresa confíe en ellos para un puesto de responsabilidad. Ansío el día
en que muchos jóvenes dejen de
escuchar las ya tan conocidas palabras en su último día de prácticas:
«Ha sido un placer contar contigo
durante estos meses, ojalá pudieras quedarte porque has aportado
mucho al departamento con tus ganas de trabajar, tu ilusión y tus
ideas, pero seguro que encuentras
algo mejor pronto». Es cierto que
la manera que tienen las empresas
de ver a los jóvenes está cambian-
OP
sin posibilidad de incorporación
posterior en las instituciones. No
queda claro si se buscan estudiantes eternos a un bajo precio a los
que nunca se denominará como
profesionales de su actividad.
:: LETICIA RÍO
¿Y qué harán los jóvenes?
Leí esta mañana (por ayer) en LA
VOZ que se estaban planteando
eliminar el botellódromo de Cádiz. ¿Nos quienen decir qué harán
entonces nuestros jóvenes con me-
Barcelona Clàssica: Una orquestra a la recerca del públic familiar: la Simfònica del ... Pàgina 1 de 2
Pàgina principal
Agenda completa
El millor del mes
Clàssica low-cost
Clàssica per a nens
Qui som
En castellà
Propers concerts
divendres, 16 de setembre de 2016
Avui
Una orquestra a la recerca del públic familiar: la Simfònica
del Vallès obre temporada amb 'Pere i el llop'
Es mostren els esdeveniments
posteriors al 20/9.
Cerca esdeveniments anteriors
L’Orquestra Simfònica del Vallès
comença aquest dissabte 17 de setembre
la seva nova temporada al Palau de la
Música Catalana.

dimarts, 20 de de setembre
La iniciativa aposta “per apropar la
clàssica a nous públics i innovar en
formats escènics”. I el cert és que les
propostes de la Simfònica del Vallès
suposen una oportunitat per a que tota la
família pugui gaudir de la música
clàssica.
19:00
Audició comentada: el "Messies"
21:00
Aniello Desiderio, guitarra
21:00
Carmen, duo de guitarra (concert & cata de vins)
dimecres, 21 de de setembre

20:00
Ciclo Schubertíada: Larmar och gör sig till
21:00
Carmen, duo de guitarra (concert & cata de vins o sop
Subscriu-te per e-mail
Foto promocional del primer concert de la temporada
Els horaris solen ser aptes per a tothom,
de l'OSV al Palau de la Música
amb programació els dissabtes a la
tarda. A més, el preu està situat en una
franja molt propera al cost mig d’un concert simfònic a Barcelona: entre 55 € i 73€ per concert en les
millors localitats i entre 16€ i 18€ en el cas de les butaques més econòmiques, amb possibilitat de
trobar altres entrades millor posicionades a altres preus. Si es vol anar a diversos concerts, es pot
contractar un abonament de temporada, amb interessants descomptes.
Els programes també mostren aquesta vocació d’obrir la Simfònica del Vallès a un públic eclèctic. No
falten algunes obres claus al repertori clàssic (i molt programades), com la Quarta Simfonia de
Mahler, els valsos de Johan Strauss per cap d'any o la Novena Simfonia de Beethoven (que
l’OSV interpreta cada any). Però, s’ofereixen concerts més enllà de la música clàssica, com un
programa amb el crooner Michael Feinstein cantant Frank Sinatra o una col·laboració amb el Cor
de Noies del Palau Català per a oferir Els planetes de Holst i la banda sonora de Star Trek. I també
s'ofereixen altres programes amb obres contemporànies, com el Stabat Mater de Salvador
Brotons o peces del pianista turc Fazil Say amb el mateix compositor com a solista.
Per a subratllar aquesta voluntat de fer les coses diferents, el concert inaugural del cicle és tot un
exemple. S’ofereix una obra clàssica molt coneguda, Pere i el Llop, de Prokófiev, habitualment
adreçada a nens per la seva voluntat pedagògica. La música anirà acompanyada d’una coreografia de
la companyia de hip hop i dansa urbana Brodas Bros.
Cal recordar que aquesta temporada 2016/17, la Simfònica del Vallès té nou director titular, James
Ross, el qual dirigirà dos concerts al Palau de la Música durant la temporada: un al març, amb el
Stabat Mater de Salvador Brotons i un segon al maig, titulat Pompa británica, amb obres d’Elgar,
Bruch i Haydn. Ross pren el relleu de Rubén Gimeno, el qual també col·laborarà enguany amb
l’orquestra com a director d’alguns programes del cicle.
(Per cert, aprofitem la programació d’aquest concert familiar per a tornar a posar en marxa la nostra
secció de recopilació d’espectacles de música clàssica per a nens).
E-mail
Enviar
Barcelona Clàssica -…
M'agrada la pàgina
227 M'agrada
Segueix-nos a Twitter
Tweets by @BCNClasica

Barcelona Clàssica
@BCNClasica
Hoy comienza el ciclo de Residencias
Musicales en La Pedrera, con
@elisabet_franch @catfundacio
ow.ly/EI1Y304dqAx
18 Sep
Barcelona Clàssica
@BCNClasica
Avui comença el cicle de Residències
Musicals a La Pedrera, amb
@elisabet_franch
@catfundacio ow.ly/q02T304dqr7
Embed

View on Twitter
Recomana-ho a Google
El més llegit
Enric Granados, a
360º: un altre punt
de vista per a la
música clàssica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari...
Comenta com a:
Publica
Solé Luthiers obre la nova temporada de
concerts de petit format


La Filmoteca de Catalunya programa un
cicle de cinema amb música de Schubert

Selecciona el perfil...
Previsualitza
Els pianistes que marcaran
la temporada 2016/17 a
Barcelona

http://barcelonaclassica.blogspot.com.es/2016/09/una-orquestra-la-recerca-del-public.... 20/09/2016

Documentos relacionados