L - Palau de la Música Catalana
Transcripción
L - Palau de la Música Catalana
Recull de Premsa dramàtica. Va igualar així el seu propi rècord, aconseguit l’any passat, i d’aquesta manera, amb un total de 38 Emmy, supera la llegendària Frasier (1993-2004) com la més reconeguda en tota la 2016 his20 Septiembre, sèrie de l’HBO, que es va Emilia Clarke i Maisie Wi- sar fi a Joc de trons– no emportar nou guardons lliams. La sisena tempora- s’emetrà fins l’estiu del PAÍS: España FRECUENCIA: Diario tècnics, millor guió i millor da de la sèrie es va gravar 2017 i només tindrà set PÁGINAS: 38 episodis. S’ha confirmat Vell de 23138 direcció d’una producció fa un any al Barri O.J.D.: Girona, inclosa una esce- que no es rodarà a Cataludramàtica,TARIFA: va ser la2121 nul·la € E.G.M.: 130000 representació en els pre- na cabdal a la catedral, i al nya i que es repetirà a AnÁREA: 332a CM² SECCIÓN: dalusia, CULTURA a Sevilla, Almodócastell de Santa Florentimis d’interpretació què - 31% var del Río i Santiponce. aspiraven com a secunda- na a Canet de Mar. comèdia, Julia LouisDreyfus va guanyar el seu cinquè Emmy consecutiu per Veep, que va ser la millor comèdia. També va repetir Jeffrey Tambor com a millor actor còmic per Transparent. ■ ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Críticaclàssica Valèria Gaillard ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Sense complexos ni prejudicis Pere i el llop Director: Pedro Alcalde Palau de la Música Catalana, 17 de setembre del 2016. “V olem que la música clàssica torni a tenir significat per al públic contemporani”, diu el director Pedro Alcalde. És un bon objectiu. Ambiciós. Com s’aconsegueix, però, seduir el nou públic amb la clàssica? L’Orquestra Simfònica del Vallès sembla tenir la fórmula màgica, i així ho va demostrar dissabte, a l’inici de la nova temporada, amb un Pere i el llop divertit i amè. El secret? Buscar alian- ces constructives amb altres disciplines. Ras i curt: l’OSV s’ha ajuntat amb el solvent grup Brodas Bros per crear un espectacle nou en què la dansa pren protagonisme –i no la clàssica o la contemporània, com podríem pensar–, sinó una dansa urbana, jove i actual: el hip-hop. L’encaix entre els moviments entretallats del hiphop i les melodies vives de Prokófiev és sorprenent, i els integrants dels Bros, els germans Pol i Lluc Fruitós, així com les germanes Clara i Berta Pons, donen vida als diferents personatges del conte amb tota credibilitat: el Pere, l’ocell, PALAU DE LA MUSICA CATALANA Els comiats, al final de l’espectacle, amb els Brodas Bros i l’OSV al darrere, dirigida per Pedro Alcalde ■ JUANMA PELÁEZ el gat, l’ànec i, evidentment, el llop. Aquest apareix molt ben caracteritzat, amb un cap pelut que espanta i el cos resseguit amb llums vermells que deixa els més petits bocabadats. Un dels moments culminants de l’espectacle és l’aparició dels caçadors, un grup de cinc noies que, amb el vistiplau del director, engeguen el seu radiocassette i, au!, ofereixen una explosió de moviment i ritme encomanadís. Sense complexos ni prejudicis, aquesta versió és reeixida també gràcies al dinamisme de la partitura (que han esporgat lleugerament), i a la complicitat que s’estableix entre ballarins i músics, que participen activament en el xou. El programa es va completar amb altres peces infantils –de Ravel i el mateix Prokófiev–, i val a dir que va tenir la durada justa: una hora. PAÍS: España FRECUENCIA: Martes a sábados PÁGINAS: 49 O.J.D.: 4438 TARIFA: 783 € E.G.M.: ÁREA: 536 CM² - 58% SECCIÓN: ESPECTACLES 17 Septiembre, 2016 SonarKids, Brodas Bros i I’OSV s’uneixen al primer concert al Palau La coproducci6que obre la temporadabuscaapropar la cl ssica a nouspdblics SonarKids,Brodas Brosi I’Orquestra Simf(~nicadel Valles s’uneixenavui en el primer concertde la temporada16-17 del cicle Simf6nics al Palau de la Mdsica Catalana. disciplines musicalstan diversesi a priori diffcils d’imaginar en un mateix escenari respon a la voluntat de I’OSVde continuar innovant en els formats habituals de concerts sire f6nics i d’arribar a un pdblic, d’entrada, poc habituat a assistir als seusconcerts, els espectadorsrues exigents i crF tics de tots: els hens i nenes de totes les edats. Per aquest motiu, I’OSV ha ALBERTFERRERFLAMARICH L’Orquestra Simf6nica del Vall~s inaugura aquest dissabre (19h.) la seva temporada de concerts al Palau de la Mdsica Catalana. Es tracta d’una coproducci6que pret(~n continuar apostant per apropar la mdsica cl~ssica a nous Moment de la roda de premsade dimecrespassat al Palau de la pdblics. En aquest sentit les xifres, sempre fredes per(~ sovint moviments dels cinc poemes clues Berta i Clara Pons sSn musicats per Ravel a Mam~re un coniunt que ha captivat el determinants, avalen la iniciativa: la temporadapassadaes I’oye". El plat fort de I’espec- pLiblic d’arreu amb la seva van assolir els 18.218 assis- tacle ser~ la posadaa escena dansa contempor~nia. Hart tents amb una mitjana de de Pete i el flop de Prok6fiev recorregut el m~nsencer, des 1.401 espectadors per conque comptar~arab la narraci5 d’Orient fins a Occident, precerts i una ocupaci(~del 70 %. i coreografia de la companyia sentant els seus espectacles Les expectatives sSn altes d’art urb~ Brodas Bros apleobtenint sempre ~xits per a la potent propostainau- gant 5 ballarins i 58 mdsicsa morosos. En part, perque ta gural avesadatambeal pdblic escena. seva capacitat per contagiar familiar ambI’obra Pere i el vitalitat i energia no solament Brodas Bros Ilop de Prok6fiev. El concert implica a joves, si no a pdblic comen~;ar~ ambla Marxa op. EIs Brodas Bros -que compta de totes les edats. 89 del compositor rus i tres arab les germanessabadellenIgualment el grup d’anima- PALAU DE LA MUSICA CATALANA Un innovador concert unir& mdsica, dansa urbanai literatura OSV Mbsica ci6 infantil SonarKids col.laborar~ en aquestespectacle concebut corn un viatge per una selecci~ de contes musicats. D’aquesta manera, I’OSVoferir~ un innovadorconcert on la mdsica es combinar~ ambla dansaurbana i la literatura en una sessi(~ dnica dirigida per Pedro Alcalde, que ja ha col.laborat anteriormentarab SOnari I’orquestra vallesana. La combinaci(~ de g~neres pensat en una pro~aostaoriginal i multidisciplinar que combinar8 mdsica cl&ssica, dansa urbanai literatura. Sensdubte es un tret de sortida molt potent per a una temporada que sobre el paper es preveu una de les m~satractives i ben pensades dels darters deu anys de I’orquestra i un dels projectes m~satractius del panoramamusical catalS. Per una vegada, el m~ssignificatiu d’un conte ser9 el que hi diu, com de costum, perO tamb~el que s’hi veu ¯ PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 30-31 O.J.D.: 131497 TARIFA: 47320 € E.G.M.: 651000 ÁREA: 1916 CM² - 169% SECCIÓN: CULTURA 20 Septiembre, 2016 El futur cultural de la capital catalana Barcelona vol Plensa L Tcubtreballaper retenir l’esculmra ’Carmela’ de manera definitiva JOSEPMASSOT JUSTOBARRANCO B~rcelona artistes es van estimar m6sno manifestar-se. Samuel Sal(:edoEscultor a possibilitat quel’escul- "Corn m4sobres de Plensa hi hagi a la tara Carmela, de Jaume ciutat, millor. Jo valg treballar ambell i Plensa, instaHada tempo- sdc fande lasevaobra.Haaconseguit una raiment davant el Palau cosa moltdif~cil per a un art contemporade la Mtlsica,es quedia la ni que tendeix a allunyar-sede lagent del ciutat, ha estat ben rebu- carrer, i4s aix6 que atreulagent, alagent da per part de lacomunitatculmrallocal. li agrada. Plensa ha anat reinventant el La regidoriadeCultura, dirigidades de la seu llenguatge, ha anat canviant, sense primaverapel socialista JaumeCollboni, cap pretensi6 rods enllfi que la de ser un vol fer banderad’aquestprojecte i far/~ artista. Podria haver-sequedat en l’~xit l’impossibleper retenir la pega. Carmela de la seva primera etapa i va continuar havia de viatjar aMichiganeldia22, perb experimentant amb materials, amb la una negociacidd’filtima hora va aconse- llum, arab transpar&ncies. La seva diguir queel viatge es pospos6sal 29 d’oc- mensidinternacionalest~fora de dubte". mbre. Fins quart? Per semprerods? L’equip de Collboni que ahir vaman- SantiVila Consel/erde Cui~ura tenir unatcobadaarab la premsaivaofe- "~,s unainiciativapositiva que, en qualserir una conferbncia(vegeula p~tgina32) vol cas, no estalvia la necessitatd’impulen qub va exposar les seves llnies mes- sat algun projecte realment ambici6s tres est~ ~xeballant perqu~Carmelasi- que sitffi definitivament Barcelonaen gui una resident mdsde Barcelona,i ara l’univers Plensa. Ja hi ha obrade Plensaa per ara td el vistiplau oficids del comitb la ciutat, perb seria molt important d’art pfiblic municipal,formatper diver- aprofitar algun projecte nou -i ambicisos experts i elveredictedel qual 6s pre- 6s- de l’artista per renovarla projecci6 ceptiu per a la coHocaci6d’escultures a de Barcelonaal mdncorn a ciutat inquiel’espal pfiblic. La seva opinid, seg~nsha tai creativa". pogutsaber aquest diari, inicialment 6s favorable, tot i que ha de constar de ma- Vicen.cAltai(~Comissadfar neraoficial. ’Wiatjantpel mdnhe vist promtipsiguals En aquest context, ha de continuar o semblants.Tenenunaspecte deci~ncia l’escultura al costat del Palaude la Mflsi- recreativa del segle XIXque posavenen ca o cal deixar-la anar sense m6sni rods? joe la pedagogiade l’ull i la perspectiva Unaaltra font de l’Icub considera que humanista. Aix6provoca un xoc. D’oril’emplagamentactual 4s ideal, perqubel ginalitat no en t4, recordaels problemes debat ciutad~ sobre la seva ubicaci6 ja 6ptics delarepresentacidrealista. Plensa s’ha completati ha tingut bonaacollida. sent interns per lacarcassahumanaiproLa pega ds retratada centenars de vega- cedeix d’unatradici6 d’escultura dd ferdes cadadia per turistes ilocals. ro, 3uli Gonzfilez,Gargallo.Pel que fa a E1mdnde l’art barcelonl no vol que el l’escultura ptlblica, td una escala adequadebates redueixi a un Plensa sl o Plensa da. Hi ha dos tipus d’escultura urbana:la no quan estan pendents de resoldre monumental,que s’incorpora al paisatge qfiestions m6shnplies, comsis’estableix de la ciutat, i la social. Ami m’agradaria un nouprograrnad’art pfiblic a la ciutat, que Barcelonaestigu~s plena d’escultuarab quinscriteris, en quinsllocs, a quina res monumentals i que dialogui arab l’art distfincia dels mercatsi arab quins hOrns, contemporani, de la mateixa maneraque undebat que estrobaenel fons de l’ambi- valg estar a favor de la faganaproposada gfiitat arabqubes planeja la dobleexposi- per Amatper al Liceu, que va set socialci6 ReinaSofla-Macba de l’obra de Plen- mentdiscutida. Nocrec quel’art o la litesa. A Madridseria una obra peosadaper ratura contempor~niahagin d’estar en al Palacio de Cristal, i a Barcelona,una mansd’un jurat. A la gent li agrada?La antolbgicadel primerPlensa, fins a l’any vols o no? Segaramentarribarem al ma1991,sobre la qual el director, FerranBa- teLx camiper procedimentsdiferents". renblit, no es pronunciarfi fins a haver sentit l’opini6 de TanyaBarson,novaco- I.lu|s P~squalOirectorde/Teatre miss~ria en cap del Macba,procedent de "M’agradariamolt que hi hagu6suna esla Tate, i PabloMartinez,cap de progra- cultura de Plensa perqu6Plensa m’agrarues del museu. da. Corna ciutad5 m’agradai que hi hagi La Vangaardiava enquestar ahir crea- una escultura seva emsembla molt b6. L Por~ ~i ha do ~or rnn rc~anmhcdo~a e~m In PALAU DE LA MUSICA CATALANA PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 30-31 O.J.D.: 131497 TARIFA: 47320 € E.G.M.: 651000 ÁREA: 1916 CM² - 169% SECCIÓN: CULTURA 20 Septiembre, 2016 E1 debat LluisPasqual Directordeteatre "M’agradariamolt que hi hagu&una escultura de Plensa perqu~ Plensa m’agradccPerb si ha de set tan rocambolesccorn la fafana de Frederic Amat al Liceu, no la veurem" Glbria Moure Comiss~ria d’art "Qualsevolnova escultura que es vulgui incorporar a l’espaipfiblic barceloni hauriad’ encaixar en un progr amad’art contemporanien espais pdblics" SantiVila Consellerde Cultuta "Unainiciativa positiva que noestalvia la necessitat d’impulsaralgunprojecte realmentambici6sque situ’f definitivament Barcelona en l’univers Plensa" LaFuradelsBaus "Sentundels artistes pldstics m&internacionals potser no se li hadonatel reconeixementnecessari" JuanBufill Criticd’art "Desitjo que ’Carmela’ es quedi aquLBarcelona no pot estar atenta nora&a Gaudii als creadors morts" EL PRESSUPOST L’Icubestudiala manera de pagarl’operaci6 ~LEX GARCIA PALAU DE LA MUSICA CATALANA [] Conservar Carmela a Barcelona no serh f’acil, pel cost de l’operaci6 iperqu6 Plensa tenia possiblement altres plans per a la noi~ Fonts del’Icub s6n optimistes respecte al cost de Poperaci6. Lapeqa esth taxada en uns 900.000 o 1.000.000 d’euros, per6 a l’Icub es creu que amb bona predisposici6 podria pactar-se un preuinferior. Plensa-ara als EUA-guarda silenci. Una font de PIcub suggereix que lainiciatlva privada podriaintervenir. E1 que al’Instltut de Cultura es t6 molt clar 6s lalmpossibilitat d’instalqar un Plensa en un espig6 de h platja, que costaria m~s de 30 millons d’euros. fagana de Frederic Amatal Liceu no ho veurem. Plensaemsorprbn sempre, arab ell un no sap qu~espera, per6 no apareix mai, aix6. I el que fa quedamolt b6 als llocs on ho coHoca,crea una humanitat molt gran". GloriaMoure Comissbria d’art "Quandirigia elprogramad’escultura en espais pfiblics els artistes executavenles seves peces d’art contemporanide manera coherent, dins d’un programa.Avui nosfi si hi ha una cosasemblant.L’filtima inauguraci6 que recordo 6s la de l’obra d’AntoniLlena. Qualsevolnova escultura que es vulgui incorporara l’espal pfiblic barceloni hauria d’encalxar en aquest programa.Nosal~xesvoliem descentralitzar i atendrela perif~ria, perqu~ la ciutat ~s de tothom,no del gust de cadascfl. Hi ha d’haver abansun programa per saber on som,d’on venimi on anem. Qualsevoldecisi6 abansd’aixbnot~g’aire sentit". Juan Bufill Critic d’ort "Desitjo que l’escultura es quedi aqui. Barcelona no es pot conformararab una actitud passadista, atenta nom6sa Gaudl i als creadorsmorts. M’agradael seu emplagamentactual, per6 caldria estudiar una manerade preservar-la de possibles pintades o agressions. Aquestaobra funciona moltb6en tots els aspectesi t4 una de les caracterlstiques que defineixen una bonaescultura: la multiplicitat dins de la unitat, segonsvarfi el puntde vista del contemplador". FiflixRiera Editor "La importhnciade la decisi6 d’adquirir l’escultura de Plensano es pot dissociar del let quejaent6 dues m6s, alBorniaVia Jfilia~ Unaciutat ha de tenir un programa, corn Londreso Paris. Jo no dMaque la ciutat ha de comprarl’obra, sin6 que Barcelonaha d’apostar per un autor". Mateu Hern~indez Barcelona Global "~;sboq,ue Barcelonatingui obres d’art al carrer. Es important. Crea ciutat, i mds l’escultura pfiblica. Quees cornpri l’escultura de Plensa emsemblab6,que s’arribi a un bonacord.E1lloc 6s fantastic. Perb tambd necessitem recuperm" un programad’espai pfiblic i escultura. Fa falta un projecte, una estratbgia. Si l’escultura de Plensa provocauna reaccid perqubhi torni a haveraquest programa,fantfistic. Onban d’anar les escultures, per qub, cornajudena construir ciutat, unaco sa quej a vaexistir i s’h a deixat perdre" SergiAguilar Escultor "Fatempsque no es faesculturapfiblica a la ciutat. Enaquest tempstot ha cmwiat molti s’ha de replantejarel sistemad’espal pfiblic. Per6 emsemblaun disbm’at plantejar la comprasense tenir un pla de culturaiespalpfiblic de cap tipus. Noso),lex Olli~LoFuradelsBaus "Emsemblafantkstica, semblafeta a mida per auncarter estret. L’angleque agafa 6s perfecte.I hi ha el let quelainiciativa hagisortit de gent delbarri, perqubgenera bellesa. Seria genial que pogu~squedar-se on ~s. A Plensa aquests filtims anys li ha arribat el reconeixement,perb sent un dels artistes plastics m6sinternacionals potser no selihadonatel reconeixementnecessari. Enspassa als que treballemmolt a fora. E1 que m~sm’interessa d’ell 6s la seva trajectbria, perqubha tingut la capacitat al.lucinant de reinventar-se contlnuament, de no emmarcar-se PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 20 O.J.D.: 131497 TARIFA: 7560 € E.G.M.: 651000 ÁREA: 306 CM² - 27% SECCIÓN: OPINION 20 Septiembre, 2016 ’Carmela’, Plensa i Barcelona ARMELA,l’escultura de daume Plena instal.lada temporalment(des de l’abril) davant del Palau de la Mfisica, podria quedar-se definitivamenta Barcelona.El tinent d’alcalde d’Empresa,Cultura i Innovacid va reunir la premsa dissabte per informar-la que el Consistori esth negotiant ambl’escultor perqu~aquesta obra romanguia la ciutat. Ara, a causa de compromisos previs, ha de viatjar als Estats Units. Per6 el propdsit fis que, despr~s, torni a la ciutat natal del seu autor i s’instal.li, ja de manera estable, en un espai pfiblic. L’operacid t~ sentit. Per diversos motius. En primer lloc perqu~l’obra ha despertat l’estimacid de la majoria dels barcelonins que l’han vista. Aquest cap de m~sde quatre metres d’al~hria d’una adolescent emanauna serenitat i un misteri que converteixenla seva contemplacid en una experi~ncia memorable,l~s mds del que es pot dir de tantes altres escultures que potser destaquen per raons de volumo pres~ncia, per6 no sempre per una gran empatia ambels que les admiren. En segon lloc, l’operacid tfi sentit perqu~la perman~ncia d’aquesta obra constituiria un reconeixement de pes a la trajectdria de Jaume Plensa (Barcelona, 1955), guanyadordel premi Velfizquezi sens dubte l’escultor local de m~sprojeccid international. Les seves C PALAU DE LA MUSICA CATALANA peces s’han instal.lat ja de Bostona Xangai, de Chicago a Ven~cia, passant per Rio de Janeiro. Tamb~Barcelona exhibeixdes del segle passat obres de Plensa, al passeig del Borno a la Via Jfilia, per6 el cert ~s que la seva presbncia ~s menor:en algun cas gaireb6 es mimetitzen ambpeces de mobiliari urbh. Hi ha un tercer motiu que abona la perman~nciade Carmela.Barcelona t~ un parc escultdric forqa ampli, on conviuen peces medievals ambaltres de modernistes o actuals. Aquestcultiu de l’escultura pfiblica ha tingut rases brillants, corn ara la situada al voltant de l’operacid olimpica, que va permetre incorporar obres d’autors de primera llnia com chillida, Serra, Kelly o Oldenburg,entre d’altres. Notindria sentit, en una ciutat ambla tradicid escultdrica de Barcelona, que el seu primer escultor contemporani estiguds infrarepresentat als seus carrers. Per alx6 6s pertinent conservar Carmelaentre nosaltres, i potser millor encara si ~s mitjan~ant un patrocini privat. Anysenrere hi va hayer akres projectes de Plensaper a la ciutat, algunsde molt ambiciosos, tot i que amb un pressupost que potser avui no esth a l’abast de les baquetejadesfinances pflbliques. Potser tamb6per alxd, la perman~nciade Carmela a Barcelona representa, ara mateix, la maneramils raonabled’honorarel vincle entre Plensai la ciutat. ABC PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 27 O.J.D.: 3179 MARTES, 20 DE SEPTIEMBRE DE 2016 abc.es/espana TARIFA: 1702 € ÁREA: 364 CM² - 40% E.G.M.: 9000 SECCIÓN: CATALUÑA 20 Septiembre, 2016 Barcelona reforzará el peso de la cultura en el modelo turístico ∑ El Ayuntamiento prevé incrementar en un 15% el presupuesto cultural de la ciudad DAVID MORÁN BARCELONA Reinvertir una parte de la tasa turística en el sector cultural, impulsar un nuevo festival de danza, crear un fondo de capital riesgo para apoyar la emprendeduría artística, revisar el modelo de concursos públicos para que la gestión externalizada de servicios garantice unas condiciones de trabajo adecuado, crear un plan de choque de enseñanzas artísticas, impulsar la cultura de ámbito metropolitano, reforzar el peso de la cultura en el nuevo modelo turístico de la ciudad…. No están todas las que son, pero sí que ayudan a entender el nuevo rumbo que el teniente de alcalde de Empresa, Cultura e Innovación, Jaume Collboni (PSC), quiere imprimir a las políticas culturales de la ciudad de Barcelona para «compensar la idea de que la ciudad ha estado aletargada en medidas culturales». El edil socialista, que ayer presentó en el Mercat de les Flors un paquete de diez objetivos y 34 medidas en una conferencia titulada «Rompiendo los muros. Una política cultural para Barcelona», considera que ha llegado el momento de mover ficha para que la ∑ Fuego a los pies de Barcelona PALAU DE LA MUSICA CATALANA Balcells, Plensa y el IBI cultural Mientras que una de las medidas concretas anunciadas es la bonificación de hasta el 95% del IBI a los espacios culturales, la nueva hoja de ruta contempla que parte del legado de Carmen Balcells, fallecida hoy hace justo un año, pueda estar representado en la ciudad. Así lo anunció ayer Collboni, quien confirmó también el interés por incorporar al patrimonio de la ciudad la escultura «Carmela», de Jaume Plensa, instalada temporalmente junto al Palau de la Música. Del otro supuesto proyecto valorado en 32 millones que Plensa habría presentado a la ciudad, aseguró no saber nada, aunque sí que deslizó que «las inversiones de las admnistraciones han de ser proporcionadas». «ciudadanía tome conciencia de la centralidad de las políticas culturales», por lo que detalló un plan de acción que quiere dar respuesta a las emergencias del sector. «Necesitamos dos cosas que ya se dan a medias: una industria creativa potente y nuevos públicos», explicó el regidor. El primer paso, explicó Collboni, comportará incrementar el presupuesto del Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB) en un 15% y pasar de los 113 millones de euros a los 128. Para eso, añadió, será necesario «repensar y facilitar el ámbito del mecenazgo» y destinar a la cultura parte de la fiscalidad sobre el turismo. El nuevo modelo turístico de la ciudad, uno de actuales quebraderos de cabeza del Ayuntamiento, es precisamente uno de los pilares sobre los que Collboni quiere asentar parte de las políticas culturales. «No hay cambio posible en el modelo turístico de la ciudad si la cultura no tiene nada que decir», aseguró el edil, quien considera que hace falta «profundizar en la vocación internacional de los grandes equipamientos de la ciudad» y «promover la imagen-marca de Barcelona» a escala cultural. Una estrategia que, según Collboni, no interfiere con la necesidad de «incrementar la asistencia local a los museos municipales», generar «nuevas centralidades culturales» y reforzar la coherencia argumental entre los grandes equipamientos y los más pequeños. En este sentido, el Ayuntamiento apuesta por «convertir los centros cívicos en auténticas antenas culturales», reforzar el papel de las fábricas de creación y crear un carnet cultural para poner a disposición del ciudadano la máxima información cultural y promover la desgravación fiscal. EL PUNT AVUI DIMARTS, DE SETEMBRE DEL2016 2016 2020Septiembre, PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 37 O.J.D.: 23138 TARIFA: 4105 € E.G.M.: 130000 ÁREA: 536 CM² - 50% SECCIÓN: CULTURA | Cultur El tinent d’alcalde de Cultura barceloní, Jaume Collboni, proposa impulsar l’oferta cultural a l’agost amb l’impost per pernoctació Taxa per a la cultura mateixa manera, es vol crear un gran festival de dansa, “una vella reivindicació del sector”. És clar que Collboni condiciona els resultats d’aquests propòsits “als pressupostos i als acords polítics”. En qüestions monetàries, la carta als Reis del tinent d’alcalde demana un 15% d’increment per a Cultura, la qual cosa suposaria uns 15 milions d’euros més. A tot això s’hauria d’afegir el suport del sector privat, en patrocinis i mecenatge, “donant un nou paper i impuls a la Fundació Barcelona Cultura”. Montse Frisach BARCELONA Impulsar l’activitat cultural a l’agost, crear un gran festival de dansa, incorporar Barcelona al circuit de grans exposicions internacionals i aconseguir patrocinis i mecenatges a partir de la Fundació Barcelona Cultura són algunes de les mesures que proposa el tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament barceloní, el socialista Jaume Collboni. El polític, que va accedir al càrrec al maig per l’acord entre el PSC i Barcelona en Comú, va desglossar ahir a la tarda en 10 objectius i 34 mesures el seu pla de política cultural per a Barcelona, en una conferència al Mercat de les Flors. Entre les mesures proposades per Collboni, i davant la gran presència de turistes a la ciutat i el canvi d’hàbits dels barcelonins el mes d’agost, hi ha que “torni a haver-hi una oferta internacional, amb nous festivals culturals” en aquest període de l’any, Jaume Collboni, en un moment de la conferència al Mercat de les Flors ■ JOSEP LOSADA més enllà del festival Grec. Collboni espera, tal com s’ha proposat a la Generalitat, obtenir el cent per cent (o si més no un percentatge alt) de la taxa turística per pernoctació a Barcelona, “de manera que ens permeti finançar aquestes programacions i alhora repercuteixi en els ciutadans locals i en els mateixos turistes”. L’increment d’una oferta cultural atractiva, que atragui nous públics i creï nous hàbits culturals és un dels objectius de Collboni. “Molts de nosaltres hem viatjat algun cop a una ciutat per assistir a un acte o exposició concreta. Tinc la sensació que això no passa a Barcelona”, assegura el tinent d’alcalde. En aquest sentit, una de les mesures pretén que Barcelona entri en el circuit de les grans exposicions internacionals. De la La ‘Carmela’, de Plensa D’altra banda, després que Collboni anunciés dissabte que l’escultura Carmela, de Jaume Plensa, es quedarà fins al 29 d’octubre (la data del final de la mostra era diumenge), davant del Palau de la Música, el tinent d’alcalde assegura que s’està negociant amb l’artista la permanència de la peça, però no ha volgut precisar els detalls de l’operació. ■ ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— CrònicaConferència inaugural Fundació Romea 2016/ ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— El ‘micro’ de Llach Lluís Llach, canmicro. El que reclama per poder tautor i ara didonar veu a tothom. Avisa el putat “florero” Llach més polític que els unionis(com ell mateix tes lluiten per desmobilitzar els 2 s’autoreivindimilions d’independentistes cataPALAU DE LA MUSICA CATALANA toqués amb la guitarra, i el públic, tot solet, la va cantar) va ser revelador. I és que Llach, una mica provocador, assegura que ell és un cantant polític com el mateix RE DE 2016 PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 59 O.J.D.: 21084 TARIFA: 6054 € E.G.M.: 106000 ÁREA: 555 CM² - 61% SECCIÓN: CULTURA CULTURA 59 20 Septiembre, 2016 s e de s dos mencos, s en el e de média El pasado día 1 el artista ya tuvo que suspender otro espectáculo en Barcelona PACO MARTÍN Manolo Sanlúcar cancela su concierto por razones médicas ∑ La devolución de las entradas se puede solicitar desde hoy en taquilla ABC SEVILLA J. M. SERRANO frecido anoel Ballet Fla- aile, calidad alidad en un s sueños de ue amaba el renovación, habría que esta obra en ñía instituza de un ba- El guitarrista Manolo Sanlúcar ha cancelado por razones médicas el concierto que bajo el título de «Medea» tenía previsto ofrecer el próximo 29 de septiembre en el Teatro Maestranza, dentro de la Bienal de Flamenco de Sevilla. Así lo ha indicado en un comunicado la propia Bienal, que ha señalado que por dicho motivo Manolo Sanlúcar no podrá actuar en el concierto. Asimismo, señala que la dirección de la Bienal, junto con el artista, valora la posibilidad de programar en la próxima tempo- PALAU DE LA MUSICA CATALANA rada una nueva propuesta artística. Ya el pasado 1 de septiembre el guitarrista tuvo que interrumpir el concierto de clausura del 14 Festival Mas i Mas que estaba ofreciendo en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, un actuación que suponía el regreso del artista tras tres años de retirada. Un día después, y en declaraciones a Europa Press, Sanlúcar explicó que tras el concierto le estuvieron realizando pruebas en un hospital de Barcelona hasta determinar que dos medicamentos incompatibles le dejaron sin fuerzas para actuar, toda vez que aseguró que «su intención era seguir», aunque finalmente razones médicas le han impedido participar en la Bienal. Las personas que hayan adquirido entradas para el espectáculo «Medea» podrán solicitar la devo- lución del importe abonado. Así, si las entradas fueron compradas por Internet, no será necesario realizar ninguna acción reclamatoria ya que el usuario recibirá automáticamente en su cuenta corriente el abono del importe de las localidades. Si se compraron en taquilla, tanto si las entradas fueron abonadas en metálico o por tarjeta, la devolución se realizará en metálico, previa presentación de la entrada en taquilla del teatro Lope de Vega hasta el 1 de octubre, y en las de Espacio Turina desde el 3 al 29 de octubre, de martes a sábado, en horario de 11 a 14 horas y de 17.30 a 20.30 horas. Será imprescindible entregar la entrada original. Sobre el plazo de devolución, la Bienal informe que el reintegro de las entradas podrá realizarse desde la fecha actual hasta el día 29 de octubre. sicólogo Juan Kruz Díaz de Garaio demostró en la emocionante seEsnaola. Este último marcóPAÍS: un higuiriya. Saetas, tonás, sevillaEspaña FRECUENCIA: to en la carrera de Estévez/Paños nas, soleá apolá, unos pregones PÁGINAS: 51 O.J.D.: 14251 que ahora profundizan en ese te- del archivo impagable de Alan TARIFA: 1775 € E.G.M.: 80000 rreno de la contemporaneidad. Lomax (ya disponible en la ÁREA: 250 CM² - 29% aluvión de contenidos, de referencias, de homenajes! Diario Es justo decir, sin embargo que, en nuestra opinión, Bailables en su conjunto resulta infe- SECCIÓN: CULTURA Y OCIO 20 Septiembre, 2016 La cancelación de Manolo Sanlúcar deja a la Bienal sin un día de Maestranza El festival anuncia que el intérprete cancela su ‘Medea’ por razones “médico-facultativas” Blas Fernández SEVILLA La Bienal de Flamenco anunció ayer mediante un comunicado la cancelación del espectáculo Medea, de Manolo Sanlúcar, previsto para el próximo día 29 en el Teatro de la Maestranza. Se da la circunstancia de que la actuación del guitarrista fue de hecho programada en sustitución del Ballet Nacional de España, que tenía dos fechas en el Maestranza y también se cayó de la programación por una convocatoria de huelga. En su comunicado, la organización del festival –que no programará otro espectáculo alternativo en el Maestranza el día 29– achaca la cancelación a “razones médico-facultativas”. En este sentido, cabe recordar que Sanlúcar abandonó un concierto en el Palau de la Música Catalana de Barcelona el pasado día 1 tras interpretar apenas tres piezas. Era el retorno del veterano tocaor tras largo tiempo alejado de los escenarios. Un día después, y en declaraciones a Europa Press, Sanlúcar explicó que tras el concierto le es- PALAU DE LA MUSICA CATALANA EFE El maestro Manolo Sanlúcar. tuvieron realizando pruebas en un hospital de Barcelona hasta determinar que dos medicamentos incompatibles le dejaron sin fuerzas para actuar, toda vez que aseguró que “su intención era seguir”, aunque finalmente razones médicas le han impedido participar en la Bienal. Según el comunicado, “la dirección de la Bienal, junto con el artista, valora la posibilidad de programar en la próxima temporada una nueva propuesta artística”. De momento, lo que sí se ha puesto en marcha es el sistema de devolución del importe de las entradas. Los usuarios que las adquirieran vía internet recibirán el abono en su cuenta corriente “sin necesidad de ninguna acción reclamatoria”. Por su parte, quienes las compraron en taquilla podrán reclamar el importe, mediante presentación de la entrada original, en la taquilla del teatro Lope de Vega hasta el 1 de octubre,y en las de Espacio Turina desde el 3 al 29 del próximo mes de octubre, de martes a sábado, en horario de 11:00 a 14:00 y de 17:30 a 20:30. Medea, inspirada en la tragedia griega de Eurípedes, es la obra que Manolo Sanlúcar compuso por encargo del Ministerio de Cultura de España para el Ballet Nacional y que posteriormente concibió para guitarra y orquesta sinfónica. En su regreso al Maestranza Sanlúcar iba a interpretarla con la Orquesta Sinfónica Provincial de Málaga, dirigida por Salvador Vázquez. La cantaora Carmen Molina, el percusionista Agustín Diaserra y David Carmona como segunda guitarra iban a ser sus acompañantes en la cita. do la e estar d rio al m fuera, e nudo e PAÍS: España PÁGINAS: 29 TARIFA: 5840 € ÁREA: 113 CM² - 10% FRECUENCIA: Diario ELPAÍS 29 O.J.D.: 164507 E.G.M.: 1299000 CULTURACULTURA SECCIÓN: 20 Septiembre, 2016 o por Sevilla evilla. onzapíritu urso y nalísimienmo la de los sta al sa noveces tico. o, que on un rayecu noSe traa gra1969, aparimpediecidió ncarsobri- / PACO PUENTES no, el guitarrista Pedro María Peña, quien lo acompañó sus últimos años. El reto de mantener su presencia estaba, sin embargo, en la garganta de otro lebrijano, José Valencia, uno de los principales cantaores del momento, que afrontó el desafío con la fuerza y entrega que le caracterizan y puede que con alguna más. José se enfrentó al repertorio del maestro sin abandonar su posición, sin dejar de ser él en ningún momento. Cantando muy adelante, encaró la soleá con justeza y los seguiriyeros ecos de Jerez con arrojo y jondura. Antes se había tomado un respiro para dejar bailar a una de las invitadas de la noche, Pastora Galván que pasó del baile de academia al de temperamento que la caracteriza. PALAU DE LA MUSICA CATALANA Sanlúcar anula su ‘Medea’ por problemas de salud Á. LUCAS, Sevilla De nuevo, los problemas de salud frustran la presencia en el escenario del guitarrista Manolo Sanlúcar, quien ayer tuvo que cancelar por razones médicas su espectáculo Medea, que iba a presentarse el próximo día 29 en la 18ª Bienal de Flamenco de Sevilla. Tanto la organización como el propio artista han analizado la posibilidad de programarlo para la próxima temporada en una nueva propuesta. Sanlúcar, de 72 años, ya tuvo que interrumpir un concierto a principios de mes en el Palau de la Música Catalana de Barcelona al encontrarse indispuesto. Tras recuperarse, recalcó su intención de seguir trabajando, por lo que confirmó su presencia en la Bienal sevillana. Para la representación de Medea, Sanlúcar iba a estar acompañado por la Orquesta Sinfónica Provincial de Málaga junto a un cuadro flamenco. La organización procederá a la devolución de las entradas hasta el 29 de octubre. Si se adquirieron por Internet, el reintegro se hará de inmediato. PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 29 O.J.D.: 16007 TARIFA: 4900 € E.G.M.: 151000 ÁREA: 554 CM² - 49% SECCIÓN: CULTURA 2020Septiembre, Martes de septiembre de2016 2016 ELPAÍS 29 CULTURA BIENAL DE FLAMENCO De La Habana a Cádiz pasando por Sevilla DE SEVILLA A CÁDIZ Cante: José Valencia. Guitarras: Juan Requena, Manuel Parrilla. Baile: Pastora Galván. Autor: Juan Peña, ‘El Lebrijano’. Dirección: Pedro María Peña. Teatro Lope de Vega. Domingo 18 de septiembre. FERMÍN LOBATÓN El viernes, fue la noche en la Bienal de Esperanza Fernández, la cantaora trianera de estirpe gitana que no puede faltar a esta cita. Desde hace años se viene distinguiendo por una inquietud que la lleva a abordar proyectos que trascienden el flamenco, en los que destaca su valentía. Es el caso de este último, en el que compartía escenario con el pianista cubano Gonzalo Rubalcaba. Se ignora la génesis de este encuentro, pero el caso es que, para materializarlo, se decidió hacer convivir en escena los cancioneros de dos genios tan dispares como el gran sonero cubano Benny Moré y el legendario cantaor Manolo Caracol, una convivencia difícil como poco. Al arriesgado traje de esta apuesta artística por momentos le saltaron las costuras, lo que no restó oportunidad de gozar con puntuales interpretaciones de boleros, zambras, mambo, martinete, son, fandango o seguiriya. También se gozó con las creaciones del guitarrista Miguel Ángel Cortés, y, sobre todo, Esperanza Fernández y Gonzalo Rubalcaba, en el concierto de Sevilla. con el excelso y luminoso piano de Rubalcaba. Esperanza se sintió cómoda en la piel de reina del Tropicana por una noche. El repertorio del Bárbaro del Ritmo casa bien con su redondo registro vocal, que resulta más distante del que guardamos en la memoria del gran Caracol. Además, para recrear sus cantes invitó a Arcángel, que lejos de recordar su timbre —justamente al contrario—, sí que domina muy bien sus giros e inflexiones. Hubo así duelos caracoleros de resultado desigual. Ella, en solitario, se dejó la piel en el martinete y la seguiriya para el baile de Juan de Juan y quizás así se redimió ante un auditorio que llegó a ser hostil en algún momento. Fue un lujo la participación del otro PALAU DE LA MUSICA CATALANA protagonista de la noche. Gonzalo Rubalcaba trasladó el espíritu de Cuba en su cálido discurso y también participó de originalísima forma en el acompañamiento de estilos flamencos como la zambra. En solitario, pasó de los silencios y el tono intimista al ritmo contenido, como si esa noche no tocara aplicar su a veces vertiginoso registro pianístico. Juan Peña, El Lebrijano, que clausuró la última Bienal con un merecido recorrido por su trayectoria, también iba a tener su noche en la presente edición. Se trataba de reeditar su primera grabación en formato LP de 1969, De Sevilla a Cádiz. Su desaparición, el pasado julio, lo ha impedido, pero la organización decidió mantener el espectáculo encargándole la dirección a su sobri- / PACO PUENTES no, el guitarrista Pedro María Peña, quien lo acompañó sus últimos años. El reto de mantener su presencia estaba, sin embargo, en la garganta de otro lebrijano, José Valencia, uno de los principales cantaores del momento, que afrontó el desafío con la fuerza y entrega que le caracterizan y puede que con alguna más. José se enfrentó al repertorio del maestro sin abandonar su posición, sin dejar de ser él en ningún momento. Cantando muy adelante, encaró la soleá con justeza y los seguiriyeros ecos de Jerez con arrojo y jondura. Antes se había tomado un respiro para dejar bailar a una de las invitadas de la noche, Pastora Galván que pasó del baile de academia al de temperamento que la caracteriza. Sanlúcar anula su ‘Medea’ por problemas de salud Á. LUCAS, Sevilla De nuevo, los problemas de salud frustran la presencia en el escenario del guitarrista Manolo Sanlúcar, quien ayer tuvo que cancelar por razones médicas su espectáculo Medea, que iba a presentarse el próximo día 29 en la 18ª Bienal de Flamenco de Sevilla. Tanto la organización como el propio artista han analizado la posibilidad de programarlo para la próxima temporada en una nueva propuesta. Sanlúcar, de 72 años, ya tuvo que interrumpir un concierto a principios de mes en el Palau de la Música Catalana de Barcelona al encontrarse indispuesto. Tras recuperarse, recalcó su intención de seguir trabajando, por lo que confirmó su presencia en la Bienal sevillana. Para la representación de Medea, Sanlúcar iba a estar acompañado por la Orquesta Sinfónica Provincial de Málaga junto a un cuadro flamenco. La organización procederá a la devolución de las entradas hasta el 29 de octubre. Si se adquirieron por Internet, el reintegro se hará de inmediato. Lunes 19.09.16 LA VOZ PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 11 O.J.D.: 4445 TARIFA: 1236 € E.G.M.: 13000 ÁREA: 336 CM² - 37% SECCIÓN: OPINION 19 Septiembre, 2016 L as bases de la filosofía pre-socrática se asentaban ya en dichos principios. El pensamiento crítico y sereno, en búsqueda de la verdad justificó la vida de Sócrates. Fue acusado de ‘asebeía’ y aunque pudo escapar de su condena y muerte, antepuso sus principios. Hoy podría haberse parapetado en el aforamiento ante el Supremo. Pero eran otros tiempos y surgía entonces la filosofía política y junto a ello, el primer imaginario político de la historia conocido de la humanidad: surge la polis griega, las leyes y todos los demás vínculos que ensamblan entre sí las partes de la Ciudad-Estado. Y a ese invento lo denominaron Sabiduría, de la que estaban investido los Siete Sabios, que fueron los que argumentaron en términos políticos que todo grupo humano ha de poder decidir, por acuerdo de sus miembros, el tipo de relaciones socio políticas por las que regirán sus vidas en común. La decadencia de este imaginario político comienza tras la muerte de Pericles, momento en el que Atenas alcanza su máximo esplendor. La causa que fundamenta la decadencia hay que buscarla en la corrupción política y social. Debe ser que la corrupción es innata al ser. Es recurrente. La historia reciente de España está llena de corrupciones. La época que me ha tocado vivir así lo atestigua. En el franquismo había corrupción. También la hubo en la Transición. La etapa socialista (1982-1996) positiva en lo económico y social, sentó las bases de la corrupción institucionalizada y fru- Autoreflexión y crítica FERNANDO SICRE GILABERT to de ello, paradigma de la corrupción los ERE y caso Formación. Todos los partidos está implicados en la corrupción y cuando digo todos me refiero a todos. Eso sí, de manera proporcional al poder institucional ostentado. El record lo ostenta Podemos, porque sin haber tocado poder ya se encontraba inmerso en ello: financiación fundación embrión del partido político a cargo de regímenes corruto como Venezuela e Iran, beca Errejón, pagos a Monedero de Venezuela, pagos de Iglesias a sus empleados en la Tuerca, Seguridad Social de empleado Echenique…Rita Maestree que ha sido condenada y no ha dimitido…CDC Puyol, Palau, 3%...PP: Púnica, Gürtel, Taula, Barcenas, Caja-Madrid, Rato…PSOE: Malesa, Filesa, Time Sport, ERE, Formación, Juan Guerra…C’s: Su eurodiputado y su cuenta en Suiza y pagos recibidos artífice del caso Palau; desvío de seis millo- nes en Gandía; concejal Ayuntamiento de Móstoles que enchufa a allegados e imputado por delito de daños; exconcejal de Arcos, ahora en la formación política, imputado por prevaricación y tráfico de influencias, enchufe a 25 familiares y afines a sus siglas políticas; diputado autonómico, denunciado en su ayuntamiento cuando era concejal partido independiente, por contratar servicios profesionales de su cuñado… IU: operación madejas, caso ERE, Ayuntamiento de Sevilla, Mercasevilla, tarjetas Black… La corrupción política se haya generalizada. Está por doquier, en cualquier esquina. Corrupción no solo es llevárselo calentito. Corrupción es proponer el nombramiento de una exministra con conocimientos más que limitados y cuya contratación exigió el desembolso de 270 millones para garantizarse el puesto en una de las Agencias de la ONU… Entonces, ¿de que habla el Sr ‘Snchz’, cuando dice las tonterías que dice, justificando lo injustificable? Piensa que Ud. y yo somos tontos y nos lo vamos a creer. Pero no. Solo un detalle. El sacrosanto socialismo, ya sea el Popular de Tierno Galván o el PSOE, expulsaron a Alfonso Puertas en 1981 por denunciar el llamado caso de los contratos de basura en el Ayuntamiento de Madrid. Su alcalde, apodado ‘el rojo’, no podrá ser recordado por su moralidad, integridad y honradez en sus acciones. Una vez más el socialismo no va a ser acreedor de esa mal llamada «superioridad moral de la izquierda». CARTAS DE LOS LECTORES Eternos becarios Hay muchos que este curso no inician la universidad ni un máster porque todo eso ya lo han hecho. Además, han podido realizar prácticas en diferentes instituciones pero siempre sin posibilidad de incorporación. Son estos los que a día de hoy se encontrarán en un limbo de «demasiado experimentado y formado para más becas, pero todavía no lo suficiente para recibir unDE título de técnico junior». Es en PALAU LA MUSICA CATALANA con la suficiente para que una empresa confíe en ellos para un puesto de responsabilidad. Ansío el día en que muchos jóvenes dejen de escuchar las ya tan conocidas palabras en su último día de prácticas: «Ha sido un placer contar contigo durante estos meses, ojalá pudieras quedarte porque has aportado mucho al departamento con tus ganas de trabajar, tu ilusión y tus ideas, pero seguro que encuentras algo mejor pronto». Es cierto que la manera que tienen las empresas de ver a los jóvenes está cambian- OP sin posibilidad de incorporación posterior en las instituciones. No queda claro si se buscan estudiantes eternos a un bajo precio a los que nunca se denominará como profesionales de su actividad. :: LETICIA RÍO ¿Y qué harán los jóvenes? Leí esta mañana (por ayer) en LA VOZ que se estaban planteando eliminar el botellódromo de Cádiz. ¿Nos quienen decir qué harán entonces nuestros jóvenes con me- Barcelona Clàssica: Una orquestra a la recerca del públic familiar: la Simfònica del ... Pàgina 1 de 2 Pàgina principal Agenda completa El millor del mes Clàssica low-cost Clàssica per a nens Qui som En castellà Propers concerts divendres, 16 de setembre de 2016 Avui Una orquestra a la recerca del públic familiar: la Simfònica del Vallès obre temporada amb 'Pere i el llop' Es mostren els esdeveniments posteriors al 20/9. Cerca esdeveniments anteriors L’Orquestra Simfònica del Vallès comença aquest dissabte 17 de setembre la seva nova temporada al Palau de la Música Catalana. dimarts, 20 de de setembre La iniciativa aposta “per apropar la clàssica a nous públics i innovar en formats escènics”. I el cert és que les propostes de la Simfònica del Vallès suposen una oportunitat per a que tota la família pugui gaudir de la música clàssica. 19:00 Audició comentada: el "Messies" 21:00 Aniello Desiderio, guitarra 21:00 Carmen, duo de guitarra (concert & cata de vins) dimecres, 21 de de setembre 20:00 Ciclo Schubertíada: Larmar och gör sig till 21:00 Carmen, duo de guitarra (concert & cata de vins o sop Subscriu-te per e-mail Foto promocional del primer concert de la temporada Els horaris solen ser aptes per a tothom, de l'OSV al Palau de la Música amb programació els dissabtes a la tarda. A més, el preu està situat en una franja molt propera al cost mig d’un concert simfònic a Barcelona: entre 55 € i 73€ per concert en les millors localitats i entre 16€ i 18€ en el cas de les butaques més econòmiques, amb possibilitat de trobar altres entrades millor posicionades a altres preus. Si es vol anar a diversos concerts, es pot contractar un abonament de temporada, amb interessants descomptes. Els programes també mostren aquesta vocació d’obrir la Simfònica del Vallès a un públic eclèctic. No falten algunes obres claus al repertori clàssic (i molt programades), com la Quarta Simfonia de Mahler, els valsos de Johan Strauss per cap d'any o la Novena Simfonia de Beethoven (que l’OSV interpreta cada any). Però, s’ofereixen concerts més enllà de la música clàssica, com un programa amb el crooner Michael Feinstein cantant Frank Sinatra o una col·laboració amb el Cor de Noies del Palau Català per a oferir Els planetes de Holst i la banda sonora de Star Trek. I també s'ofereixen altres programes amb obres contemporànies, com el Stabat Mater de Salvador Brotons o peces del pianista turc Fazil Say amb el mateix compositor com a solista. Per a subratllar aquesta voluntat de fer les coses diferents, el concert inaugural del cicle és tot un exemple. S’ofereix una obra clàssica molt coneguda, Pere i el Llop, de Prokófiev, habitualment adreçada a nens per la seva voluntat pedagògica. La música anirà acompanyada d’una coreografia de la companyia de hip hop i dansa urbana Brodas Bros. Cal recordar que aquesta temporada 2016/17, la Simfònica del Vallès té nou director titular, James Ross, el qual dirigirà dos concerts al Palau de la Música durant la temporada: un al març, amb el Stabat Mater de Salvador Brotons i un segon al maig, titulat Pompa británica, amb obres d’Elgar, Bruch i Haydn. Ross pren el relleu de Rubén Gimeno, el qual també col·laborarà enguany amb l’orquestra com a director d’alguns programes del cicle. (Per cert, aprofitem la programació d’aquest concert familiar per a tornar a posar en marxa la nostra secció de recopilació d’espectacles de música clàssica per a nens). E-mail Enviar Barcelona Clàssica -… M'agrada la pàgina 227 M'agrada Segueix-nos a Twitter Tweets by @BCNClasica Barcelona Clàssica @BCNClasica Hoy comienza el ciclo de Residencias Musicales en La Pedrera, con @elisabet_franch @catfundacio ow.ly/EI1Y304dqAx 18 Sep Barcelona Clàssica @BCNClasica Avui comença el cicle de Residències Musicals a La Pedrera, amb @elisabet_franch @catfundacio ow.ly/q02T304dqr7 Embed View on Twitter Recomana-ho a Google El més llegit Enric Granados, a 360º: un altre punt de vista per a la música clàssica Cap comentari: Publica un comentari a l'entrada Escriu el teu comentari... Comenta com a: Publica Solé Luthiers obre la nova temporada de concerts de petit format La Filmoteca de Catalunya programa un cicle de cinema amb música de Schubert Selecciona el perfil... Previsualitza Els pianistes que marcaran la temporada 2016/17 a Barcelona http://barcelonaclassica.blogspot.com.es/2016/09/una-orquestra-la-recerca-del-public.... 20/09/2016