Cal agafar la creu per seguir Jesús

Transcripción

Cal agafar la creu per seguir Jesús
Full Dom nical
BISBAT DE LLEIDA
ANY XLII
쐽
NÚM. 35
31 D’AGOST DE 2014
www.bisbatlleida.org / Aportació voluntària: 0,30 E
DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY
◗ Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,7-9)
◗ Lectura del libro de Jeremías (Jr 20,7-9)
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir, us heu apoderat de mi i m’heu
dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi.
Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la
fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en
nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc
que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.
Me sedujiste, Señor, y me dejé seducir; me forzaste y me pudiste. Yo era el
hazmerreír todo el día, todos se burlaban de mí. Siempre que hablo tengo que
gritar: «Violencia», proclamando: «Destrucción». La palabra del Señor se volvió
para mí oprobio y desprecio todo el día.
Me dije: «No me acordaré de él, no hablaré más
en su nombre»; pero ella era en mis entrañas fuego
ardiente, encerrado en los huesos; intentaba contenerlo, y no podía.
◗ Salm responsorial (62)
◗ Salmo responsorial (62)
R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.
R. Mi alma está sedienta de ti, Señor, Dios mío.
Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. / Tot jo tinc
set de vós, / per vós es desviu el meu cor, / com terra eixuta sense una gota d’aigua. R.
Oh Dios, tú eres mi Dios, por ti madrugo, / mi alma
está sedienta de ti; / mi carne tiene ansia de ti, /
como tierra reseca, agostada, sin agua. R.
Jo us contemplava al vostre santuari / quan us veia
gloriós i poderós. / L’amor que em teniu val més
que la vida; / per això els meus llavis us lloaran. R.
¡Cómo te contemplaba en el santuario / viendo tu
fuerza y tu gloria! / Tu gracia vale más que la vida, / te alabarán mis labios. R.
Que tota la vida us pugui beneir / i alçar les mans
lloant el vostre nom. / Saciat del bo i millor, / us lloaré amb el goig als llavis. R.
Toda mi vida te bendeciré / y alzaré las manos invocándote. / Me saciaré como de enjundia y de manteca / y mis labios te alabarán jubilosos. R.
Perquè vós m’heu ajudat, / i sóc feliç sota les vostres ales. / La meva ànima s’ha enamorat de vós, /
em sosté la vostra mà. R.
La Santa Faç de Jesús. Pintura d’El Greco (Domenico Theotocopoli, 1541/1542-1614)
Porque fuiste mi auxilio, / y a la sombra de tus alas
canto con júbilo; / mi alma está unida a ti, / y tu
diestra me sostiene. R.
◗ Lectura de la carta sant Pau als cristians de Roma (Rm 12,1-2)
◗ Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos (Rm 12,1-2)
Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot
el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la
vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
Os exhorto, hermanos, por la misericordia de Dios, a presentar vuestros
cuerpos como hostia viva, santa, agradable a Dios; este es vuestro culto razonable. Y no os ajustéis a este mundo, sino trasformaos por la renovación de
la mente, para que sepáis discernir lo que es la voluntad de Dios, lo bueno, lo
que le agrada, lo perfecto.
◗ Evangeli segons sant Mateu (Mt 16,21-27)
◗ Evangelio según san Mateo (Mt 16,21-27)
En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia
d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans
sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el
tercer dia.
Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a
vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs!
Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes». Llavors
Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix,
que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,
però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot
el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels,
i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»
En aquel tiempo, empezó Jesús a explicar a sus discípulos que tenía que ir
a Jerusalén y padecer allí mucho por parte de los ancianos, sumos sacerdotes y escribas, y que tenía que ser ejecutado y resucitar al ter cer día. Pedro
se lo llevó aparte y se puso a increparlo: «¡No lo permita Dios, Señor! Eso no
puede pasarte.»
Jesús se volvió y dijo a Pedro: «Quítate de mi vista, Satanás, que me haces
tropezar; tú piensas como los hombres, no como Dios.» Entonces dijo a sus discípulos: «El que quiera venirse conmigo, que se niegue a sí mismo, que cargue con su cruz y me siga. Si uno quiere salvar su vida, la perderá; pero el que
la pierda por mí la encontrará. ¿De qué le sir ve a un hombre ganar el mundo entero si malogra su vida? ¿O qué podrá dar para recobrarla? Porque el Hijo del
hombre vendrá entre sus ángeles, con la gloria de su Padre, y entonces pagará a cada uno según su conducta.»
COMENTARI
Cal agafar la creu per seguir Jesús
’evangeli d’avui s’hauria de llegir
conjuntament amb el del diumenge passat. Allà assistíem a una
lloança molt notable de Pere i de la seva fe. Avui, en canvi, la continuació de
l’escena posa sordina a la fe de Pere.
La raó és molt senzilla: Pere ha malentès el messianisme de Jesús. Davant del primer anunci de la passió (Mt 16,21), el deixeble diu: «De cap manera, això
no et pot passar» (16,22). El rebuig de Jesús és contundent: «Vés-te’n d’aquí Satanàs» (16,23). És el mateix rebuig de Jesús al temptador en la darrera temptació, que li proposava un messianisme triomfant (Mt
4,10). Mateu encara ho subratlla afegint-hi una afir-
L
mació colpidora: «Tu ets una pedra d’ensopec per a
mi» (16,23). La fe de Pere és un do de Déu, però encara ha de passar per la prova de les negacions de
Jesús que trobarem en el relat de la passió. Els dubtes i el malentès l’acompanyen i la seguiran acompanyant.
En conseqüència, l’ensenyament de Jesús sobre
el seguiment que tenim a continuació és l’inici d’una
nova etapa d’ensenyament de Jesús als deixebles
sobre el seguiment: «Cal seguir-lo prenent la creu i
caminant darrera de Jesús». Aquest és la segona etapa que Mateu reprodueix seguint l’esquema fonamental de Marc (Mc 8,31-10,45 = Mt 16,21-20,28). La formulació («prendre la creu i donar la vida») correspon
a l’òptica postpasqual. És, sobretot, un missatge per
als lectors, per a nosaltres.
El text d’avui es tanca amb una clara referència a
la solemne escena de la vinguda de Jesús al final de la
història, que juga un paper tan important en Mateu
(vegeu 13,36-43; 16,27-28; 19,28; 24,29-31.37.39.
44; 25,31-33; 26,64). És el moment de passar comptes per les bones obres realitzades. Mateu, ho hem
anat veient, no es cansa de recordar que l’actuació
dels deixebles és molt important. Mateu és l’evangeli que arrela en el fructificar en bones obres. És un
evangeli ètic. En definitiva, un evangeli profundament
ar relat en el judaisme.
Oriol Tuñí, SJ
Pàgina 2
31 d’agost de 2014
FE I GRANS CIUTATS
LEX ORANDI, LEX CREDENDI
L’atenció als oblidats
de la ciutat
Sin tirar la toalla
lgunes de les majors megàpolis són
ciutats d’Amèrica Llatina i, per això,
ja des de 1965 es va desenvolupar
la pastoral urbana en les quatre assemblees generals del CELAM (conferències
episcopals del continent). L’objectiu és inculturar (és a dir, arrelar o encarnar) l’Evangeli en la cultura urbana. Ara bé, aquest desafiament és present també
a Europa i a altres continents.
El papa Francesc somia amb una acció missionera
que ho transformi tot. Una Església centrada en la missió és una Església en sortida. Francesc és el primer successor de Pere que ve d’una ciutat contemporània amb
un índex molt alt d’immigració. I és el primer Papa procedent del món cultural i religiós d’Amèrica Llatina. Per
això, el seu programa pontifici té un fort impacte de religiositat popular i de compromís social. Proposo aquests
quatre temes (que es tractaran en propers articles):
A
◗ ERNESTINA ÁLVAREZ
Formació
benedictina
el 7 al 10 de juliol es
va celebrar a Montserrat
la 5a edició de l’Encuentro
de Jóvenes Benedictinas,
que va reunir una vintena de
novícies i juniores de diferents
monestirs benedictins femenins
de l’Estat. La Gna. Ernestina
Álvarez, OSB, de Santa Maria
de Carbajal, a Lleó, és
l’encarregada de coordinar
aquestes trobades.
D
Com valora les trobades?
Ens aporten un gran bé, tant
a nivell humà com espiritual.
El coneixement mutu que anem
tenint facilita l’estimació,
la proximitat, la confiança...
Compartim diferents formes
de viure un mateix carisma,
que és molt enriquidor, i preguem
juntes celebrant la litúrgia
amb molta solemnitat i unitat.
Com ha canviat el perfil
de la persona que es planteja
la vida monàstica?
Ara són ja d’una certa edat.
Van buscant, sobretot, el valor
del silenci, una soledat que
permeti mantenir la presència
de Déu, el contacte amb
la Paraula, l’oració litúrgica
i molt especialment la vida de
comunitat, de família; també
l’acollida. Som comunitats
contemplatives, però d’oració
i de relació en un equilibri, no
sempre fàcil, però sí necessari
per al desenvolupament
de la nostra vocació.
És fàcil adaptar-se a la vida
monàstica, avui?
Costa molt trobar algú que
vulgui comprometre’s
en un seguiment de Jesús
de manera estable, per sempre.
Les dificultats en l’adaptació
a la vida monàstica són molt
variables, segons la persona.
Costa entrar en un ritme
comunitari establert. Una altra
dificultat són les relacions
comunitàries que poden fer
difícil seguir un ritme d’oració
tan intens com el de la vida
contemplativa.
Òscar Bardají i Martín
1. El projecte missioner de Francesc
2. La sortida cap a les perifèries en la pastoral urbana
3. L’opció pels pobres en una Església cordial
4. Vers una pastoral urbana de la trobada fraternal
e resiste algo de nosotros a la hora de regresar a lo cotidiano? Pudiera ser. Sin embargo, la expectación de lo nuevo trae algo de luz.
Apoyados en la fuerza del Señor, guiados por el amor, miramos el futuro con
la ilusión del tiempo que está por estrenarse. Futuro no
exento de esfuerzo y de la dureza del camino. Tiempo
de organización y programaciones. Llamados a «discernir lo que es la voluntad de Dios, lo bueno, lo que agrada, lo perfecto» (Rm 12,2).
Jesús nos invita a seguirlo, siendo testigos del Evangelio «día tras día, en el esfuerzo del trabajo, del diálogo y de la amistad», decía el Papa en la homilía del día
de San Pedro. Pero Francisco nos alerta: «Pensemos
cuántas veces nos hemos entusiasmado con una cosa,
con un proyecto, con una tarea, pero después, ante las
primeras dificultades, hemos tirado la toalla». Y nos advierte que necesitamos «un encuentro cotidiano con el
Señor, todos los días, con nuestras victorias y nuestras
debilidades». Él es «el que es fiel», y nos pide a nosotros
la misma fidelidad.
Y terminaba invocando la intercesión de María «para
que nos ayude a dejarnos sorprender por Dios sin oponer resistencia, a ser hijos fieles cada día, a alabarlo y
darle gracias porque Él es nuestra fuerza».
¿S
Hna. M. de los Ángeles Maeso Escudero
Franciscana de los Sagrados Corazones
(De la ponència del Dr. Carlos Maria Galli,
de Buenos Aires, al Congrés Internacional
de Pastoral de les Grans Ciutats)
LECTURES MISSA DIÀRIA
SER PADRES
I SANTORAL
Pensar en los hijos
octor, hemos venido para que usted nos diga cuándo hemos de separarnos» —me explican al unísono y con toda parsimonia una modosita
pareja en la consulta.
—«¿Qué yo tengo que decirles cuándo
han de separarse ustedes?» —exclamo poniendo cara
de sorpresa y total incredulidad. «Yo no puedo tomar esta decisión, son ustedes los que…»
—«Tiene razón, doctor. Quizá nos hemos expresado
mal» —puntualizan. «Lo que queremos es que usted nos
diga cuál es el mejor momento para que no se afecten los
hijos…»
—«¡Ah! Esto es otra cosa» —respondo con un suspiro de alivio.
A menudo, la agenda de los padres en cuanto a la separación entra en conflicto con los deseos de los niños,
que, como es sabido, necesitan de un hogar estable mientras crecen. Creo que en la historia de la humanidad no
ha habido una época —de paz— con tantas rupturas de
pareja como la que estamos viviendo.
Bajo mi punto de vista de psiquiatra dedicado a temas
de familia, he aquí unos consejos, pensando en los hijos, si se vive una previsible separación:
D
«
—Procurar no pelearse delante de los hijos.
—No monopolizar al hijo en contra del otro progenitor.
—Limitar la intervención de familiares y amigos.
—Buscar asesoramiento de personal cualificado: médico de cabecera, psicólogo, psiquiatra, religioso, pedagogo, etc.
—Informar a los hijos de la situación. Volveremos sobre este punto.
Dr. Paulino Castells
(Crecer con padres separados,
Plataforma Editorial)
Accés al Breviari
1. 쮿 Dilluns (lit. hores: 2a setm.) [1Co 2,1-5 / Sl
118 / Lc 4,16-30]. Mare de Déu del Puig (València). Sant Lleïr o Lliceri, bisbe de Coserans
(s. VI); sant Gil o Gili, abat, penitent a Núria; santa Anna, profetessa; santa Teresa-Margarida
Reddi, vg. carmelitana; beat Josep Samsó (Castellbisbal 1887 - Mataró 1936), prev. i mr.
2. 쮿 Dimarts [1Co 2,10b-16 / Sl 144 / Lc 4,3137]. Sant Antolí o Antoní, mr.; santa Íngrid, vg.
dominicana sueca (†1282); santa Raquel, matrona bíblica (dona de Jacob); beats màrtirs de
setembre (revolució francesa, 1789).
3.
Dimecres [1Co 3,1-9 / Sl 32 / Lc 4,38-44].
Sant Gregori el Gran, papa (590-604) i doctor
de l’Església, abans monjo, patró de la música;
santa Basilissa, vg. i mr.; sant Simeó Estilita el
Jove (521-597), monjo siríac; sant Sàndal, mr.
4. 쮿 Dijous [1Co 3,18-23 / Sl 23 / Lc 5,1-11]. Mare de Déu de la Consolació (o de la Corretja).
Sant Moisès, alliberador del poble d’Israel; sant
Bonifaci I, papa (romà, 418-422).
5. 쮿 Divendres [1Co 4,1-5 / Sl 36 / Lc 5,33-39].
Sta. Obdúlia, vg. i mr.; beata Teresa de Calcuta,
fundadora de les Missioneres de la Caritat (MC).
6. 쮿 Dissabte ( Tortosa) [1Co 4,6-15 / Sl 144 /
Lc 6,1-5]. Mare de Déu de la Cinta, apareguda, segons tradició, a la Catedral de Tortosa al
1178. Mare de Déu de Guadalupe (Extremadura). Sant Zacaries, profeta; sant Eleuteri, abat.
7. 쮿 † Diumenge vinent, XXIII de durant l’any (lit.
hores: 3a setm.) [Ez 33,7-9 / Sl 94 / Rm 13,
8-10 / Mt 18,15-20]. Sant Albí, bisbe; santa Regina, vg. i mr.; santa Judit, personatge bíblic.
Per publicar notícies, les podeu enviar a: [email protected]
Per publicar dades a l’agenda, aneu al web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org), apartat Agenda, i entreu les dades
Per col·laborar econòmicament amb la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Lleida: Banco Sabadell-Atlántico: 0081-0455-94-0006223737
Edició: MCS del bisbat de Lleida, c/ Bisbe 1, 25002 Lleida; tel. 973 268 628; a/e: [email protected]
Web: www.bisbatlleida.org - Dip. legal B. 52212-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.
ENTREVISTA

Documentos relacionados