to get the file

(1) L’aspirina redueix el risc de recaiguda d’infarts
El estudio se realizó sobre la población que había pasado un infarto sin precedentes, de entre 45
y 70 años de edad y sin otras enfermedades cardiovasculares previamente diagnosticadas. Con
este fin, se escogió una muestra de ... personas que habían ingresado en hospital de la Vall d'Hebron con las anteriores características desde el 15 hasta el 30 de setiembre.
La muestra se dividió en dos grupos de ... personas, con una distribución equitativa por edades.
Se sometieron a un estudio a ciegas en el que a un grupo se le administró aspirina durante 10 meses y al otro, placebo de aspirina. Se midió, al cabo de los 10 meses, en qué grupo había habido
más recaídas de infarto. Éste resultó ser el del placebo de aspirina (p<0.0005)
Conclusión. El estudio concluye que la toma de aspirina reduce el riesgo de recaída de infarto.
(2) La dieta carnívora aumenta la agresividad
Escogemos dos grupos de ..... personas de clase media, con edades comprendidas entre 20 y 40,
de ambos sexos y sanas, que no tomen ningún tipo de medicamento.
El estudio comenzará con una primera medida de la agresividad de cada individuo seleccionado.
Para esto contaremos las veces que se muestran agresivos tras ponerlos en una situación que pueda provocar esta conducta, como una charla con uno de los terapeutas, sin que el individuo sepa
que lo es, sobre algún tema que pueda irritar al individuo. Es necesario que previamente se haya
sometido a las personas estudiadas a un test para averiguar cuáles son esos temas y cómo reacciona ante alguna situación planteada en el test.
Si al final del mes vemos un aumento de agresividad en las personas pertenecientes al grupo carnívoro, podremos pensar que la dieta carnívora aumenta la agresividad.
(3) Comer nueces aumenta la concentración en el estudio
Se cogerán 2 grupos de ... personas cada uno, elegidas aleatoriamente.
· Edad: Jóvenes entre 20 y 25 años
· Sexo: Hombres y mujeres
· Ocupación: Estudiantes
· Cociente intelectual: Medio
A los 2 grupos se les da un tema a estudiar (que no tenga nada que ver con lo que los individuos
del experimento estudian), del que más adelante realizarán un test que evaluará los conocimientos adquiridos.
Al repetir el experimento varias veces se observa que los resultados se repiten.
Conclusión. Comer nueces aumenta la concentración en el estudio.
(4) Menjar nous augmenta la capacitat de concentració d’estudi.
Objectiu: Volem demostrar que menjar nous augmenta la capacitat d’estudiar en una població
d’estudiants d’ESO i batxillerat.
Escollim a l’atzar 10 instituts de Catalunya, dels quals escollim aleatòriament un d’alumne de cada
curs. Els alumnes no han de presentar cap condició especial i seran escollits a partir de les llistes,
no dels alumnes que aquell dia han anat a classe, atès que sinó, hi hauria la possibilitat d’excloure
els estudiants que no assisteixen a les classes, és a dir, els que solen “fer campana”.
La mesura serà el nombre de versos d’un poema que són capaços de recordar per unitat de temps (10
minuts).
Conclusions: Menjar nous augmenta la capacitat de concentració en l’estudi en estudiants d’institut.
ACTIVITAT 03 (1)
(5) Les persones del signe de Leo són més intel·ligents
Buscarem mostres d'un mínim de ... persones de cadascun dels signes del zodíac. Això ho farem
mitjançant trucades telefòniques. És important que obtinguem representants de tots els estatus
socials, per tant mitjançant les trucades intentarem contactar amb 2 persones de cada barri i per
cada signe. Així evitarem que ens surtin grups esbiaixats on tots els representants siguin d'un nivell cultural alt o al revés.
Un cop haguem aconseguit les mostres les sotmetrem a un mateix test d'intel·ligència, en unes
mateixes condicions ambientals, per evitar influències diferenciades entre els diferents signes del
zodíac.
Si veiem que clarament els resultats del Leo són superiors als resultats dels altres signes podrem
concloure que els Leo són les persones més intel·ligents.
(6) El son REM consolida l'aprenentage
Subjectes: .... estudiants de matemàtiques de 22 anys.
Gènere: tant masculí com femení.
Rang de notes d'expedient entre 7'5 i 8'5.
Mesures o indicadors: S'estudia la capacitat d'aprenentage, mitjançant la presentació d'un examen sense avís previ, al cap d'un mes d'haver començat el registre de duració del son REM.
Procediments:
Als 30 estudiants se'ls comencen a fer registres d'activitat cerebral durant la nit per a determinar la
mitjana d'hores de son REM. El mateix dia de começar els registres, un professor comença a explicar un tema, eminentment pràctic. A classe es fan molts exercicis.
Al cap d'un més de realitzar els registres, el professor presenta un exàmen sorpresa consistent en
una sèrie d'exercicis pràctics.
Resultats: podem demostrar que els estudiants amb una mitjana d'hores de son REM durant un
mes més gran obtenien millors resultats a la prova pràctica, amb una p<0.005.
Conclusions: Podem generalitzar aquests resultats als estudiants universitaris de la mateixa edat
i concloure que el son REM consolida l’aprenentatge.
(7) Les prescripcions justificades es recorden més
Selecció de muestra: se obtienen ..... pacientes con osteoporosis en 10 hospitales de Barcelona
(el mismo número por hospital) seleccionados al azar. Estos pacientes se reparten aleatoriamente
en dos grupos de ... .
Procedimiento: se hace un experimento a ciegas que consiste en: Al grupo 1 se les asigna un
médico que solo se encarga de recetar lo que hace falta para el tratamiento.
Al grupo 2 el médico que les atiende se encarga de explicar, cada vez que receta la medicaciòn, la
importancia y los efectos que este tiene en su enfermedad.
Después de un mes, los análisis en el grupo 1 revelan una progresión ligera (29%) mientras que
en el grupo 2 la progresión fue espectacular.
Conclusión: visto que los pacientes han sido tratado con asistencia médica igual y sin discriminación, se puede concluir que las prescripciones justificadas se recuerdan más.
ACTIVITAT 03 (2)
(8) Les prescripcions justificades es recorden més
Procediment: Per demostrar que les prescripcions justificades es recorden més, un metge li diu a
un company seu d’atenció primària que distribueixi alguns dels seus pacients en dos grups de 30
persones.
Els dos grups han de ser més o menys heterogenis: persones sanes mentalment, entre 50 i 80
anys i no importa el sexe. El millor seria que no expliqués al seu company el que vol demostrar i
així podrà ser més objectiu a l’hora de comprovar els resultat.
A mesura que aquesta gent li vagi anant a la consulta, a l’hora de fer-li les prescripcions, a un grup
li ha d’explicar el que ha de prendre i com ho ha de prendre justificant-li el motiu i donant-li raons.
A les persones de l’altre grup també ha de fer prescripcions, però aquest cop sense justificar-les.
Només dient-los el que han de prendre, però sense explicar-los els motius.
Conclusió: S’observa que realment el metge tenia raó amb la seva hipòtesi i podem generalitzar
que les prescripcions justificades a persones mentalment sanes i entre 50 i 80 anys es recorden
més.
(9) Les prescricions justificades es recorden més
Farem 2 grups de pacients amb el mateix nombre d'individus i igualtat d'individus de cada sexe.
Els pacients hauran de tenir entre 50 i 65 anys, tenir un nivell intel·lectual mitjà i patir el mateix tipus de patologia per tal de que les prescripcions que els donem siguin les mateixes.
Dividirem la prescripcio que hem de donar als pacients en diversos punts iguals per a tots.
A un grup de pacients els donarem la prescripcio en els diferents punts explicant i justificant cadascun d'ells. A l'altre grup li donarem la prescripcio dividida en els mateixos punts que seran
igualment explicats pero sense justificar-los.
Al cap d'una setmana demanarem als pacients de cada grup quins punts de la prescripcio recorden i compararem els dos grups.
La conclusió és que en pacients d'entre 50 i 65 anys de nivell intel·lectual mitjà, les prescripcions
que es justifiquen es recorden mes.
ACTIVITAT 03 (3)