Centre Recreatiu l`Aliança

Comentarios

Transcripción

Centre Recreatiu l`Aliança
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
Sumari
Editorial .................................... 1
EDITORIAL
Història del centre 1921-2006 .... 2
La veu del soci:
Baldomer Prats........................... 5
Presentació de la Junta Directiva,
col·laboracors i defensor soci ....... 5
Entrevista amb l’alcalde de
Vilassar de Dalt .......................... 6
Salutació de l’alcalde .................. 7
Activitats del Casinet .................. 8
Orígen del Ball ........................... 9
Niu d’artistes ........................... 10
Club social ............................... 11
Vetlles d’estiu .......................... 14
Sortida Mercat de la Flor ........... 16
8a. Exhibició Casinet ................ 17
Teen Mach Badalona ................. 18
Festa del Sant Crist .................. 19
El Casinet a Saragossa .............. 20
Professors de ball ..................... 21
Classes de ball ......................... 25
La Coral ................................... 27
Entreteniments ........................ 28
COL.LABORADORS:
ÀNGEL LÓPEZ
CRISTÒBAL FERNÁNDEZ
RAMON RUIZ
TONI TOMÀS
FOTOS CEDIDES PER:
DIEGO MARÍN
RAMON RUIZ
COL.LABORACIONS
PUBLICITÀRIES:
CAIXA LAIETANA
CAFÈ-BAR EL CASINET
FLORS PUJOL
JOAN BOQUET i ROSER BAYLACH
CROS
JAUME PRATS
CUINAFORMA 2001, S.L.
DAMASCUS SPA
HOUSE ITALIAN DEAL, S.L.
LLUÍS, FOTÒGRAF
PIEDRAS Y MÁRMOLES ALMANSA
CAIXA PENEDÈS
Durant els vuitanta-cinc anys, transcorreguts des de la fundació del Centre l’Aliança en el
mes de juny de l’any 1920, la voluntat de la gent “directiva” ha estat progressar al costat dels
seus socis i simpatitzants. I ho volem fer molts anys més!.
No es tracta només del progrés o millora constructiva dels béns propis (la transformació,
primer, de la casa en la sala-cafè al carrer de l’Hospital, o després la compra dels solars del carrer Manuel Moreno, amb la posterior construcció de l’edifici principal que esdevingué amb els
anys cinema i ara sala de ball i de l’edifici annex amb el cafè i les sales d’exposició i lectura, etc.)
que també! i que s’ha de traduir en la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament que ens permeti obtenir recursos suficients per engegar tasques de major envergadura (reforma completa del
Centre per dotar-lo de les condicions adients per realitzar-hi les activitats socio-culturals que el
Casinet precisa per respondre a les demandes del segle XXI).
Sinó, sobretot, en la millora d’allò que els nostres estatuts reflecteixen perfectament i que,
per nosaltres, és l’essència del Casinet, és a dir, en la millora de la vida cultural de Vilassar de
Dalt, amb especial atenció als nostres socis i simpatitzants.
I això com es tradueix?. Bé al llarg dels anys s’han engegat moltes iniciatives, fonamentalment de tipus recreatives i festives, tant pels associats com pel públic en general que ens han
permès ser, amb més de 450 socis, una de les entitats més vives de tot el Maresme.
Però amb això no en tenim suficient, en volem més! Creiem que vosaltres mereixeu més! I
en aquest intent o en aquesta voluntat s’ha d’entendre el naixement de la “Revista del Casinet”.
Aquesta és una publicació en la que trobareu cada quatre mesos totes les novetats i activitats
del nostre Casinet i també aquells temes que us poden interessar: l’art, la cultura, la gastronomia més exquisida, els viatges més apassionants, les opcions d’oci més sofisticades... Que els
nostres propis socis i simpatitzants han viscut i volen compartir amb tots nosaltres.
I quina és l’única condició per gaudir-la, doncs la de formar part d’un grup molt “exclusiu”
per nosaltres i al que ja hi pertanyeu tots: el dels socis del Centre.
A més una altra bona notícia que arriba de la mà d’internet, i és l’arranjament de la nostra
pàgina web amb el canvi d’adreça electrònica i que a partir d’ara serà: www.casinet.cat i
que neix amb la intenció de convertir-se en una eina dinàmica que us permetrà conèixer de
primícia les últimes novetats, la història del Centre i els seus objetius o respondre als vostres
dubtes o neguits.
Ja només ens queda dir que gaudiu de la seva lectura i que tingueu en ella un aparador per
les vostres inquietuds fins l’extrem de participar-hi activament en la seva redacció.
Res més per part dels vostres “servidors” que som tot l’equip de treball de la Junta executiva
del Centre Recreatiu l’Aliança.
DIRECTOR:
CENTRE RECREATIU D’ALIANÇA
C/ Manuel Moreno, 15
08339 VILASSAR DE DALT
E-mail: [email protected]
www.casinet.cat
DISSENY I IMPRESSIÓ:
Impremta Ràpida Roygraf. Mataró
NOTA: La redacció del butlletí El Casinet del Centre Recreatiu l’Aliança de
Vilassar de Dalt, no es fa necessàriament
responsable del contingut dels articles,
opinions i missatges comercials inclosos
en aquest butlletí.
www.elcasinet.com
www.casinet.cat
Pàg. 1
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
HISTÒRIA
El dia 6 de Juny de 1921, fou fundat el CERCLE MUTUALISTA L’ALIANÇA, compost per una vintena de socis
fundadors, provinents també d’altres
Mutualitats.
En principi la Societat fou agrupada
en una senzilla casa del carrer Canuda,
número 5 (avui Anselm Clavé), on amb
el caràcter de Sala de Cafè s’hi reuniren
els socis diàriament, comprometent-se
correlativament a servir les taules per
als mateixos afiliats, fins que passats
dos anys, mitjançant una administració
i economia sòlida de principi, i ajudats
per entitats hipotecàries més l’aportació
individual de cada un d’ells equivalent
a cent pessetes (que foren sufragades
gratuïtament), es responsabilitzaren
amb la compra de tres solars dedicats
a hortes i emplaçats al carrer Manuel
Moreno i Churruca números 5, 7 i 9,
que és on ubica des d’aleshores el típicament anomenat CASINET, format en
les esmentades terres sota escriptura
legal i notarial de compra.
SOCIS FUNDADORS: Joan Colomer i Ribas; Andreu Colomer i Ribas;
Emili Font i Rifà; Francesc Artigas i
Prat; Pau Cuquet i Galceran; Josep
Torres i Suari; Jaume Guich i Munné;
Jaume Pou i Molins; Llorenç Artigas
i Prat; Miquel Roura i Arnau; Jacint
Roura i Colomer; Ventura Puig i Gordi; Pere Puig i Gordi; Jaume Ferrer i
Vives i Jaume Colomer i Bergay.
PRESIDENTS: Joan Colomer i
Ribas; Andreu Colomer i Ribas; Emili
Font i Rifà; Francesc Artigas i Prat;
Joan Sayol i Español; Pau Cuquet i
Galceran; Esteve Ventura i Floreta;
Jaume Prats i Patuel; Melcior Tort i
Sort; Joan Rovira i Turró; Martí Forns
i Mas; Antoni Brasó i Amat; Salvador
Riera i Puig; Antoni Galceran i Alsina;
Josep Fabregat i Paituví; Albert Moragas i Vilademunt; Josep Lluís Milan
i Vidal i Joan Fernández i Moya.
Centre Recreatiu l’Aliança
· 1921 ·
Vilassar de Dalt
Presidents de l’Entitat
Pàg. 2
www.casinet.cat
· 2006 ·
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
principi la nova entitat s’instal·là
en una casa del carrer de l’Hospital
(actual estanc de dalt). Al començament no fou una entitat de mutu
auxili, però no trigà gaire a adoptar
aquesta forma. Entre els fundadors
podem comptar-hi en Joan Colomer, en Jeroni Prats, en Francesc i
en Llorenç Artigas, en Jaume Ferrer,
l’Esteve Pujol, en Pau Cuquet... Nor-
malment sempre ha comptat amb
uns cent cinquanta socis.
Més endavant adquiriren la casa i
els horts de can Sinent, on avui hi
ha l’estatge social. L’any 1931 feien
les obres del cinema i del cafè. Després de la Guerra Civil, uns quants
coristes de l’Estrella, quan fou dissolta aquesta entitat, hi constituïren
la Coral de l’Aliança.
JOAN COLOMER I RIBAS.
El primer president del Casinet i un dels
principals impulsors de la nova entitat.
Font Cercle Mutualista l’Aliança.
Al voltant de 1920, un nombre
important de socis abandonaren
l’Estrella i, junt amb alguns procedents de la Massa, formaren el
Cercle Mutualista l’Aliança. A part
qüestions ideològiques, sembla ser
que hi hagué discussió arran de la
incorporació de so al cinema. Al
GRUP IMPULSOR DEL CASINET
Són els promotors del Casinet, vers l’any 1920, al pati de la primera seu provisional de l’entitat al carrer de
la Canuda, 11 (actual estanc de dalt). Hi podem reconèixer, d’esquerra a dreta, asseguts, Jaume Masiques,
Josep Masiques, Jaume Sayol –alcalde entre 1916 i 1922 amb la interrupció d’uns mesos de 1920–, Josep
Español, Pau Galceran, Francesc Sayol i en Roure. Drets, ?, Bartomeu Corominas, ?, ?, ?, Joan Colomer
–que en seria el primer president–, Santiago de Ayala –llavors era el president de l’Estrella i, com a tal, hi
era convidat–, ?, ?, ? i Emili Saleta
Font Joaquima Sayol i March
EL CARRER DE L’HOSPITAL VERS ELS ANYS DEU.
La balconada amb el pal de bandera correspondria a
l’actual estanc de dalt, primera seu del naixent Casinet,
on abans hi havia la fonda d’en Balleu.
Font Família Vallet Armengol.
EL COR DE L’ALIANÇA ALS ANYS CINQUANTA
D’esquerra a dreta. Lluís Solà, Esteve Prat, Jaume Ferrer, Enric Daufi, Jordi Sagristà, Ramon Beltran, Francisco Espín, Jaume Mestres, Joan Pons de Vall, Joan Riera, el mestre Rogeli Lloveras, J. Cuenca, Jaume
Vernet, Francesc Capella, Ramon Santcliment, Josep Mas, Josep Puig, Joaquim Vilà i Miquel Montpart.
Font Família Rosselló Vidal.
www.casinet.cat
Pàg. 3
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
Cafè - Bar
· Entrepans - Pagès amb ibèrics
· Vermuts i Tapes
El Casinet
C/ Manuel Moreno, 15
DISSABTES NIT
· Sopar a la carta
· Local autoritzat T.V. Digital
Tel. reserves 93 753 04 51
Direcció: ANNA Ma. BOFARULL i GARCIA
Pàg. 4
www.casinet.cat
VILASSAR DE DALT
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
LA VEU DEL SOCI
E N T R E V I S TA
BALDOMER PRATS i BALDRICH
Per CRISTÓBAL FERNÁNDEZ
Data de naixement 2 de febrer de 1916
Les seves experiències al Centre
del Casinet daten des de molt tendre edat, amb les seves tasques i
ideologia ha estat sempre un bon
defensor de la integritat i l’ordre en
favor del Centre Recreatiu l’Aliança.
Va haver de patir la mort del seu
pare quan feia les tasques de president del Centre, el Sr. Jaume Prats
Patuel, que també va treballar molt
seriosament pel Centre, quan es
deia Centre Mutualista l’Aliança i era
sostent, suport i ajuda per als més
necessitats de Vilassar de Dalt.
El Sr. Prats va ser qui amb els seus
diners va comprar el primer estan-
dard-senyera del Centre, el qual estava sempre en el cor i en el pensament de tots els socis i també de tot
el poble de Vilassar de Dalt.
El Sr. Prats es va passar més de
tres anys a la guerra, combatent
pel que creia just i, com un valent i
heroi soldat, va rebre un tret que li
traspassà el coll de part a part, encara hi porta la cicatriu que corrobora
la seva odisea.
També, home honrat i treballador
conegut en gairebé tota Catalunya, i
sobretot, de tot el poble de Vilassar
de Dalt.
A part d’haver sobreviscut a la
guerra també ha superat vàries operacions de càncer, a més a més de
ser un gran home i una gran persona, també és un crac de la salut, de
tots els seus amics i coneguts i també de Vilassar i del Centre Recreatiu
l’Aliança.
PRESENTACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA, COL·LABORADORS
i DEFENSOR DEL SOCI
Asseguts: Diego Marín, Joan Fernández, Pere Lluís García, Lourdes Martí, Francesc Solà, Matilde Artigues, Toni Tomàs i Cristóbal Fernández
Drets: Antonio Hernández, Jaume Pasqual, Josep Lluís Milán, Juan José Fernández, Angel López, Ramon Ruiz, Antonio Jiménez i Oriol Fraile
Defensor del soci: Josep Lluís Milán i Cristóbal Fernández
www.casinet.cat
Pàg. 5
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
PENSAMENTS DE L’ALCALDE
LLORENÇ ARTIGAS I PLANAS
Besnét del primer president del Casinet
Per SARA LAIA GALVANY
El seu besavi va ser fundador i el primer president que va tenir El Casinet l’any 1922. Més tard el seu avi
també va formar part de la junta i ell avui és soci de l’entitat vilassarenca.
Ara fa 85 anys Francisco Artigas
i Prat, besavi de l’actual alcalde,
–recorda– en va sortir l’embrió del casinet”.
Llorenç Artigas, va ser el primer president que va tenir El Casinet. Anys més
El Casinet, una llarga vida
tard el seu fill i avi de l’alcalde va ser
És ben cert que El Casinet ha fet un
membre de la junta fins el punt que El
canvi important. En Llorenç recorda
Casinet es va convertir en la seva se-
que anys més tard de la desaparició
gona llar. Llorenç Artigas recorda avui
del cinema Metropol es va reobrir el
aquesta estreta relació que va arribar
nou cinema que mai va arribar a tenir
a tenir el seu avi amb aquesta entitat:
el mateix èxit. Segons l’alcalde un dels
“L’avi dinava a la una en punt i anava
motius va ser l’obertura del cinema de
al Casinet a fer el cafè i a jugar a car-
la Gran Via de Premia de Mar.
tes fins les 7 de la tarda”. I això, se-
A partir d’aquí el canvi ha estat signifi-
gons explica en Llorenç, era cada dia
catiu: “El creixement de l’entitat ha evo-
del món, fos festiu o laborable.
lucionat cap al que és actualment amb
Amb un somriure als llavis i amb
tot el tema dels balls i d’una manera
la mirada perduda al passat, l’alcalde
molt encertada, ja que era una man-
recorda quan era petit que anava cada
cança que hi havia aquí a Vilassar”,
diumenge al cine Metropol del Casinet
reconeix l’alcalde. Les activitats que
i que a mitja part sortia a veure a l’avi
s’hi fan han aconseguit reunir un gran
que seia al bar i li demanava patates
nombre de socis (al voltant dels 500).
fregides o una Coca-Cola. I l’avi, és
Segons Artigas, el Casinet és una de
clar, mai tenia un no. Les pel·lícules
les entitats amb més socis de Vilassar:
que oferien en aquells temps, recorda
“Penso que és una activitat que feia
amb nostàlgia, eren de l’Oest i Espa-
falta i això ho confirma el nombre de
nyoles, sense oblidar el Nodo!
gent que hi acudeix”.
El Casinet dels inicis.
El Casinet vist per l’alcalde
La historia del Casinet tal i com expli-
“En el teixit associatiu que tenim al
ca en Llorenç va ser una divisió, ara fa
poble que és molt ric, penso que té
85 anys, de la gent de l’Estrella: “Hi
una activitat molt important que val la
havia diferents classes socials i dife-
pena mantenir i tenir en compte. Per
rents ideals que els van acabar sepa-
tant s’ha de potenciar al màxim tan a
rant i uns es van quedar a l’Estrella i
nivell de poble com de comarca.”
els altres van anar al Casinet”. Amb la
D’aquesta manera veu Llorenç Artigas
modèstia de no saber massa d’histò-
l’entitat vilassarenca i creu que “des
ria, l’alcalde recorda també La Massa,
de l’administració s’ha d’ajudar a tirar
una altra entitat que reunia la gent de
endavant aquesta tasca”. L’entitat, se-
classe alta. “I d’aquesta separació
gons l’alcalde, “mereix un bon tracte,
Pàg. 6
www.casinet.cat
que se’ls escolti i se’ls ajudi per intentar mantenir-se, millorar I tirar endavant pel bé de tots i per obrir possibilitats de futur a nous socis i a noves
propostes culturals”. Així manifesta
Artigas el futur que veu en El Casinet.
sense oblidar la gran tasca que fan els
membres de la junta i “que dia a dia
treballen, sense ànim de lucre, per tirar- la endavant”. No podem deixar de
parlar d’un dels actes més destacats
que El Casinet fa en col·laboració amb
l’Ajuntament: “L’exhibició de balls a
plaça –reconeix Artigas– és un dels
actes més multitudinaris de les Vetlles
d’estiu”
La revista del Casinet: què hi vol trobar l’alcalde?
Segons l’alcalde “el que hi hauria d’haver són les activitats que s’hi fan, els
horaris, la història, qui sou, opinions
de la junta i dels socis, com contactar amb els membres del Casinet...” I
sobretot destaca la importància que la
revista “arribi a tota la població per tal
de donar a conèixer l’entitat i que la
gent que no us conegui tingui l’oportunitat de fer-ho”.
Per què l’alcalde no balla?
“Ja m’agrada ballar i he ballat molt,
però no és que m’entusias-m’hi massa. Jo sóc dels que ballo per Iliure. A
part que no tinc temps per tot!” Amb
aquesta sinceritat i amb un toc d’humor responia, l’alcalde Llorenç Artigas.
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
SALUTACIÓ
Una vegada més Vilassar de Dalt, ens sorprèn amb una nova iniciativa
cultural, aquesta vegada és la publicació que em plau presentar-vos i que el
seu nom ja ho diu tot “El casinet de tots per tots”.
Conec molt bé el Casinet en primer lloc com a veí de Vilassar de Dalt,
també per la meva vinculació personal amb el Centre doncs el meu besavi
va ser-ne president, el meu avi soci fundador, i el meu pare i jo en som socis
honorífics.
El Casinet és una entitat que per la seva pròpia identitat està i ha estat
sempre molt vinculada amb la vida social de Vilassar de Dalt, col·labora amb
l’ajuntament en les Vetlles d’Estiu, el Patronat Local del Pubillatge, i amb
altres de caràcter social, com la Festa del Càncer.
Va arrencar com a una entitat Mutualista, durant molts anys va ser el “Cine
Metropol”, qui no recorda aquells dissabtes al vespre i diumenges a la tarda!
Aquelles pel·lícules que ens entretenien a petits i grans, després el ball, el
cant coral, les exposicions, les classes de ball, les festes socials, etc., la seva
activitat és contínua i frenètica i té una gran acollida a la vida social de la
nostra Vila.
Desitjo que aquesta revista serveixi per comunicar i apropar-se més als
vilassarencs, tant els que coneixen l’entitat com als nouvinguts i que es puguin integrar amb els nostres costums i tradicions.
Em plau donar la benvinguda al “Casinet de tots i per tots” i us encoratjo
a continuar amb aquesta il·lusió que transmeteu amb la vostra energia i dinamisme i us agraeixo molt que m’hagueu donat l’oportunitat de presentarvos la primera d’aquestes publicacions a la que li desitjo molts èxits
Vilassar de Dalt
www.casinet.cat
Pàg. 7
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
ACTIVITATS
EL CASINET
DIVENDRES
CLASSES
BALLS DE SALÓ AVANÇAT
HORARI 21.30 A 23.00 H.
PROFESSORS JOAN FERRER I MERCÉ GIRONÉS
* * * *
DISSABTE
CLASSES SEVILLANES
HORARI 16.30 A 18.00 H.
PROFESSORA ESTHER PRADO
* * * *
CLASSES
BALLS DE SALÓ CURS 1r
HORARI 18.15 A 19.45 H.
BALLS DE SALÓ CURS 2n
HORARI 20.00 A 21.30 H.
PROFESSORS JOAN FERRER I MERCÈ GIRONÉS
* * * *
DIUMENGE
COUNTRY
HORARI 18.00 A 20.00 H.
PROFESSOR ENRIC NONELL
* * * *
DIMARTS I DIJOUS
Salsa
HORARI 21.00 A 22.30 H.
AGUSTIN LOPEZ I CINTIA MARTIN
* * * *
TOTS ELS DISABTES BALL A LA SALA DEL CENTRE, HORARI 22.30 A 02.30 H.
Pàg. 8
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
ORÍGEN DEL BALL
Vals Vienés
Historia de los Bailes, comenzaremos con Vals Vienés Vals (del
alemán walzen, ‘girar’), elegante
danza de pareja en compás de 3/4,
y nombre de la música de esta danza. La primera de las tres partes del
ritmo del vals (tanto en la música
como en el baile) tiene un fuerte
impulso propulsor, seguido de dos
pasos más débiles, el segundo de
los cuales empuja de nuevo hacia el
primero. Nació alrededor de 1800
en Europa central, y con sus rápidos giros de parejas que se sujetan
como en un abrazo conmocionó a la
sociedad de su tiempo. Se convirtió
en el baile de salón por excelencia
en el siglo XIX y mantuvo su posición destacada incluso después de
la introducción del jazz en el siglo
XX. Se crearon muchas variantes,
entre ellas el vals vienés, muy elegante y de ritmo vivo y rápido, popularizado a mediados del siglo XIX
gracias a los compositores vieneses Johann Strauss el Mayor
y Strauss el Joven, conocidos
como los reyes del vals. También surgieron el Boston, con
movimientos y pasos deslizantes, y el vals criollo de Sudamérica, que se suele bailar con golpes
de tacones y zapateos. Los valses del
siglo XIX eran mucho más rápidos
que los del siglo XX, que varían de
una velocidad media a muy lenta.
Numerosos compositores como
Johannes Brahms y Frédéric Chopin han creado valses y Piotr Ilich
Chaikovski los incorporó en sus ballets El lago de los cisnes, La bella
durmiente y El cascanueces.
Los orígenes del Vals Vienés
datan de los siglos XII y XIII, y se
encuentran en el baile llamado
“Nachtanz”. Las primeras melodías
de Vals Vienés datan de 1770. Fue
introducido en París en 1775, pero
transcurrió un cierto tiempo hasta
que llego a ser popular. En 1813,
Mr. Byron condenó el Vals Vienés
por ser un baile inmoral. En 1816 el
Vals Vienés fué aceptado de nuevo
en Inglaterra, pero aún había cierto
rechazo hacia este baile en ciertos
sectores. En 1833, un libro de “buena conducta” fue publicado por la
señorita Celbart, y de acuerdo con
éste, sólo se permitía a las mujeres
casadas bailar este baile. Ella llamó
a este baile “a dance of too loose
character for maidens to perform”
(un baile demasiado inmoral para
ser bailado por señoritas).
El Vals Vienés debe su desarrollo
a tres músicos austríacos, Johann
www.casinet.cat
Strauss padre, Josef Lanner y Johann Strauss hijo (al que apodaron
como Schani, para distinguirlo de su
padre), los cuales le dieron su típica forma vienesa, seductora y llena
de brío. Con sus creaciones, el Vals
alcanzó una popularidad sin precedentes en todo el mundo.
Pero es quizás “El Danubio Azul”,
creada en 1867 por Strauss hijo, la
obra cumbre del Vals Vienés. Una
impresionante obra de la que, en
ese mismo año, se editaron más de
un millón de ejemplares y que, en
1899, todas las orquestas de Viena
tocaron al paso del féretro de Johann Strauss.
Pàg. 9
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
NIU D’ARTISTES
Contemplando
tu hermosura
EL MEU BALL
“EL CASINET”
Vaig arribar a aquest poble i no coneixia a ningú,
però enseguida i no sé el per què una flama d’amor
es va encendre dins el meu cor.
Van passar els dies, sense ni jo saber el per què
em vaig acostar al CASINET, un bon dia em decidí a
entrar-hi i al veure l’ambient tan familiar, vaig sentir
unes sensacions dintre meu que desconeixia.
Només us puc dir que gràcies al CASINET he fet
molts amics a part d’estimar molt més el poble de
VILASSAR DE DALT.
Lili
FLORS
Eres mujer de bandera
simpatia sin igual,
tus ojos son dos luceros
en tu cara angelical.
Tienes una luz especial
tu aliada en particular,
que todo lo que te pones
lo luces con dignidad.
Tu carita de princesa
y tu aroma natural,
hacen de ti la criatura
más bonita del lucar.
Tienes la sencillez
natural de tu persona,
que te viste de belleza
tu elegancia y hermosura.
Rubia trigueña y bonita
como los rayos del sol,
preciosa, graciosa y linda
que brillas por tu esplendor.
Los claveles y las rosas,
los geranios y el jazmín,
siendo tan perfumados
tienen envidia de ti.
C/ Francesc Codina, 29
(Riera Salvet)
Tel. 93 750 90 70
08339 VILASSAR DE DALT
No se hasta donde llega tu hermosura,
ni tu forma de proceder,
pero tienes una estrella que brilla
más que el sol del amanecer.
SER VEI A DOMICILI
Pàg. 10
Cristóbal Fernández
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
CLUB SOCIAL
BREU HISTÒRIA DEL JOC DEL DÒMINO
La primera notícia que coneixem
de la història del Dòmino és que es
va trobar una peça, mena de dau o
fitxa de dòmino, a la tomba del faraó Tuthankamon que es conserva
en el Museu d’Art Egipci d’El Cairo.
També és cert que els xinesos adjuntant dos daus van crear aquest
joc, que com que va resultar molt
fàcil li van afegir les fitxes blanques
per fer-lo més complicat.
En el segle XIII, el venecià Marco Polo en un dels seus viatges por
Orient el va portar de la Xina i
el va introduir a Itàlia, on va tenir
èxit i es va expandir per França i
després per Espanya. Els espanyols
foren els que van fer que mig món
s’afecciones a aquest joc.
En l’edat mitja, època de descobridors navegants era, junt amb
el dels daus, l’únic joc possible de
practicar dintre dels vaixells.
Ha estat durant molts anys un
joc masclista practicat a les tavernes normalment per gent gran, però
ja fa uns trenta anys que s’han anat
formant federacions i es pot practicar a molts clubs, el que ha fet que
la dona s’hagi afegit a jugar-hi.
A Espanya hi ha actualment
20.000 federats, encara que més
de 1.000.000 de persones no federades hi juguen habitualment.
Arreu del món es calcula que
100.000.000 de persones practiquen aquest joc i que a diari es
juguen més de 10.000.000 de partides.
A l’abril de l’any 2002 es va celebrar el 1r. Congrés Internacional i
va quedar constituïda la Federació
Internacional, on hi participen Es-
panya, Cuba, Puerto Rico, Israel,
Venezuela, Panamà, Guatemala,
França, Anglaterra, Usa, Xina, Argentina...
Les federacions espanyoles estan lluitant perquè aquest joc sigui
considerat un esport, com ho ha estat el d’escacs, i també perquè es
porti a les escoles.
Actualment, per quasi tots els
països de Sud i Centre Amèrica està
reconegut com esport, però a Espanya només a l’illa de Gran Canària
l’han acceptat com a tal.
No hi ha dubte que estem parlant
d’un esport mental. Hem de tenir
en compte que per practicar-lo bé
s’ha de ser competitiu, esportiu,
coherent, perspicaç, observador,
psicòleg, intuïtiu, a més de tenir
concentració, control d’emocions,
memòria i agilitat de càlcul. També
cal valorar que té l’avantatge que es
pot practicar tota la vida, sense límit d’edat.
Patricia
JoanboquetSañe
aigua . gas . electricitat
aire condicionat . reg automàtic
ROSER BAYLACH
Electrodomèstics i Regals
C/ Manuel Moreno, 118 . 08339 Vilassar de Dalt
Tel./Fax 93 753 10 58 . Mòbil 607 492 432
www.casinet.cat
Pàg. 11
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
CLUB SOCIAL
Albert Moragas i Vilademunt
President del Centre Recreatiu
L’Aliança 1993-2001
Personatge multifacètic,
del que emana una agradable
personalitat.
Un dels seus entreteniments,
Carreres de Cargols.
La distància a recórrer pels cargols sol ser d’un metre.
Rècord d’un cargol, un metre en
10 minuts i 40 segons.
Se’ls “motiva” amb una fulla d’enciam fresca. A diferència dels burros
que es fa amb pastanagues, als cargols se’ls “incita” a “córrer” amb enciam. El que indica que el cargol es
mou por gana, uns dies abans, se’ls
posa en dejuni, amb uns 10 a 15 sol
ser suficient.
No cal que tinguin unes característiques especials, acostumen a
seleccionar-se dels que normalment
confeccionarien un gustós plat típic.
Se’ls observa i els que són més
actius i tenen ganes de córrer, són
triats per a futurs campions.
El perfil d’un campió, sol ser, de
carn blanca, bones banyes, mida
mitjana, ni molt gran, ni petit, si no
els costa moure’s, en canvi els llargs
s’estiren més i arriben abans amb
les banyes a la línia de META.
Ens explicava les seves tècniques,
comentant que, els ajudo amb aiPàg. 12
Curiositats
gua, no se’ls ha de remullar excessivament, doncs això els molesta,
l’aigua no ha de ser ni molt freda
ni calenta, això és un dels meus
“secrets professionals”.
Alguns s’amaguen i no hi ha
manera de fer-los “córrer”; també
“s’enfaden”.
Les carreres són emocionants,
per tant hi ha moments que surten
els nervis.
Explicava que en ocasions en
aquestes modalitats de carreres
també hi ha qui “fa de les seves”, per
www.casinet.cat
exemple substituint a meitat del recorregut un altre cargol de refresc,
sense que el vegin els jutges o àrbitres, ja que això seria motiu de desqualificació immediata.
El campió recupera la llibertat,
lliurant-se de la cassola i tornant-lo
a la natura.
Per descomptat que m’agraden
els cargols; però seria incapaç de
menjar-me a un campió.
Així ens ho va explicar i així deixo
constància, fins la propera.
El curiós.
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
CLUB SOCIAL
El nostre dj en Josep Lluís Milan.
ros
farina i sucre
Pa, Dolç, Salat,
Cafè i Te
Feiners de 2/4 de 7 a 9 del vespre
NO TANQUEM AL MIGDIA
Farina i Sucre Prats Brasó, s.l.
Tel. 93 750 83 03 · 93 753 14 52 · Fax 93 753 06 99
C/ Murillo, 1 · Tel. 93 750 79 55
08339 Vilassar de Dalt
C/ Llimoners, 11 · 08339 Vilassar de Dalt
Barcelona: Dimarts - Llotja Taula 51
www.casinet.cat
Pàg. 13
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
VETLLES D’ESTIU I SOPAR A LA FRESCA
JULIOL 2006
Pàg. 14
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
www.casinet.cat
Pàg. 15
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
MERCAT DE LA FLOR
SETEMBRE 2005
Pàg. 16
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
8a EXHIBICIÓ CASINET
GENER 2006
www.casinet.cat
Pàg. 17
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
TEEN MACH BADALONA
JULIOL 2006
El domingo 16 de julio del 2006,
en la “SALA DE BALL BADALONA”,
comúnmente conocida como “EL
CEL”, se realizó el festival de fin de
curso de la escuela de baile de dicha
sala.
El TEAM MACH, es una competición en la que el Casinet fue invitado a
participar, acudiendo 4 parejas como
representantes de la escuela, compuestas por José Montoro y Araceli
Gutiérrez, Juan Jurado y Paquita Fernández, Vicenç Fernández y Ana Ma
Pàg. 18
Pérez, Enric López y Esther Bellapart.
También asistieron los profesores Joan
Ferrer y Mercé Girones asesorando a
los alumnos, así como Juan Navarro y
Anna Rancel como cuerpo de animación.
Para los que desconocen este tipo
de acontecimientos, se trata de una
competición de bailes de salón por
equipos, siendo puntuado cada miembro del equipo en cada baile que participa, pero la clasificación depende de
la puntuación global del equipo.
En este caso los equipos se formaron mediante sorteo en la sala antes
de comenzar la competición, formándose 5 equipos y los representantes
del Casinet quedaron repartidos en los
equipos 1, 3, 4 y 5.
Cada miembro del equipo debía de
bailar los 6 bailes (3 de Standard y 3
de latinos), siendo estos bailes: tango,
vals ingles, quick steep, samba, cha
cha cha, rumba bolero.
A las 10,30 horas, los bailes de
Standard abrían la competición, tras
la cual se dejó un periodo de descanso para cambiar de vestuario. En este
periodo de descanso se hizo una ex-
www.casinet.cat
hibición por parte de dos parejas de
competición en la categoría júnior,
que embelesaron a todo el público.
Después de la exhición se procedió
a la ronda de bailes latinos.
Como resultado final de la competición, en quinto lugar quedó el equipo numero 4, con el que participaba
nuestra pareja José Montoro y Araceli
Gutiérrez, que a pesar de quedar en
quinta posición se ganaron la admiración y respeto de todos los presentes
por su valentía y lo bien que lo hacían
(son una pareja de primer curso), en
cuarto lugar quedó el equipo número
5 en el que participaba la pareja Juan
Jurado y Paquita Fernández, en tercer
lugar quedo el equipo número 2, en
segundo lugar quedó el equipo 1 en
el que participaba la pareja Enric López y Esther Bellapart, y como primer
clasificado el equipo 3 en el que
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
participaban nuestros campeones Vicenç Fernández y Ana Pérez.
Los profesores del CEL Antonio
Rodríguez y Carmen Olivenda, realizaron la entrega de trofeos a todos los
participantes junto con un diploma de
agradecimiento, así como la entrega
de copa a cada una de las parejas del
equipo ganador.
A los profesores Joan Ferres y Mercé
Girones, se les dio un obsequio como
recordatorio de nuestra participación y
agradecimiento a la aportación de la
escuela a dicho acontecimiento.
Nuestro agradecimiento a los miembros de la escuela de baile de la SALA
DE BALL BADALONA, por la gran acogida que nos proporcionaron. Esperamos compartir más jomadas como esta
vivida en un futuro
FESTA DEL SANT CRIST
SETEMBRE 2006
www.casinet.cat
Pàg. 19
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
EL CASINET SURT A SARAGOSSA
MARÇ 2006
Pàg. 20
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
PROFESSORS DE BALL
Salsa
Hace algo así como unos once años,
después de uno de mis últimos viajes a La Habana, era ya muy marcada
mi necesidad por bailar esa música
que había ido entrando en mí, poco a
poco y sin darme cuenta. Busqué por
Barcelona sin éxito donde poder aprender, mientras empecé a frecuentar los
ambientes sudamericanos y caribeños
donde se podía escuchar aquella música que tanto me atraía. Por fin un
día y de pura casualidad, apareció;
“Intensivo de salsa de fin de semana”.
A partir de ese fin de semana, (mediados de Febrero de 1.996), cambió
radicalmente mi estilo de vida, salía
a bailar de miércoles a domingo, me
compraba ropa para bailar, sólo bebía
agua para poder bailar!, mi círculo de
amigos era sólo de salseros.... estaba
“enganchado” a la Salsa.
Pero la cosa fue a más. En Barcelona
no había donde encontrar música, donde aprender e incluso donde ir a bailar
y ya empezaba a haber un grupo de
gente que necesitábamos de todo esto.
Fueron apareciendo salas, montadas
por salseros, y cada vez más gente que
las llenábamos.
A finales del 1.999, la sala donde
siempre íbamos a bailar, en un intento
de ofrecer algo nuevo y promocionar
el local, trajo a un grupo de Italianos
que ofrecían dos coreografías de Salsa. Los Shows casi ni gustaron debido
a nuestra ignorancia, que después de
unos años ya creíamos que sabíamos
bailar... Pero cuando aquellas parejas
y las que las acompañaban, después
de la actuación salieron a bailar en pista, se quedaron completamente con la
sala para ellos y todo el mundo, sentado, solo podía contemplar esa manera
de bailar Salsa tan bonita y elegante.
Esto nos hizo reaccionar y un grupo
de amigos nos juntamos para apren-
der, salir a ver lo que se hacía en otras
ciudades y países e intentar crear lo
que luego ha sido la compañía de Salsa que ha representado a Barcelona en
todos los congresos y eventos nacionales y en muchos de los internacionales
como el más grande e importante que
se realiza en Puerto Rico.
Esta bonita historia acabó como grupo en el 2.004 aunque todos sus integrantes por separado están bailando o
dando clases en las mejores compañías
y escuelas de baile de Barcelona y alrededores.
Para nosotros la Salsa es una manera de vivir y de compartir con los demás
los mejores ratos de tu tiempo libre,
bailando, intentando mejorar, manteniéndote en forma y relacionándote con
mucha gente de todo tipo. Disfrutamos
haciéndolo y aquí incluyo también a
Cynthia, mi preciosa pareja, joven y con
muchas ganas de bailar y de aprender.
Nos conocimos bailando, no podía ser
de otra manera, y hace casi un año que
aprendemos juntos, bailamos y también enseñamos juntos como en el caso
de El Casinet. Ella es un ejemplo de la
sangre nueva que está llegando a este
mundo y transfiere energías y ganas a
los que, como yo, llevamos ya mucho
tiempo en estos menesteres...
Esta es muy resumida la renovación
y extensión del movimiento salsero en
Barcelona, que ha ido unido con el de
www.casinet.cat
otras ciudades como Madrid, Valencia,
Murcia, Cádiz y más tarde prácticamente en toda España.
Quiero explicar brevemente el origen
y la trayectoria hasta nuestros días de
lo que conocemos como Salsa.
Este género musical que tiene sus
raíces en la música negra venida de
África, nace en New York de manos de
Portorriqueños y Cubanos básicamente, emigrantes en barrios como Harlem
que crean bajo su propia cultura caribeña un modo de entender la música.
El tema es muy largo y complejo ya que
influyen muchas circunstancias, (entre
ellas el bloqueo a Cuba aislada y estancada de casi todo durante muchos
años), y si interesa tener un conocimiento más profundo, recomiendo
entrar en nuestra página web www.
on1salsa.com donde se desarrolla perfectamente todo el tema.
Acabando ya quiero decir que la Salsa no se puede imponer ni obligar a nadie a que la baile o le guste, solamente
os invitamos a escuchar, no oír sino
escuchar, durante tres o cuatro días un
rato de esta música. Vuestro cuerpo
os dirá lo que le apetece hacer, porque la Salsa entra por los oídos pero se
transforma en sentimiento. Como dice
el lema de uno de los mas importantes
y primeros grupos de Salsa del mundo;
“Baila con el Corazón”.
Pàg. 21
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
PROFESSORS DE BALL
BALL DE SALÓ
En Joan i la Mercè, de ben joves
s’han interessat pel ball en moltes de
les seves facetes, junts participant en
concursos de sardanes amb una Colla
Sardanista, o bé la Mercè practicant
ballet clàssic. Però és a partir de 1994
quan es decanten d’una forma decidida pel Ball de Saló.
En un principi el seu desig és ballar bé, escollint l’estil social de l’escola Americana. Però a poc a poc el
“cuquet” de la competició els atrau i
s’inicien també en el Ball Esportiu i de
Competició de l’estil Internacional.
Si parlem de Ball de Saló d’estil
social de l’escola americana, podem
dir d’ell que és un estil molt apropiat
per a qualsevol parella que vulgui gaudir del ball en tots els entorns socials
(festes, casaments, Festes Majors, envelats,...), ja que la seva tècnica permet al noi indicar a la seva parella amb
molta facilitat les evolucions que desitja realitzar a la pista en qualsevol espai
i situació, la qual cosa permet una gran
flexibilitat per adaptar el nostre ball a
diferents tamanys de pista i diferents
nivells d’ocupació de la mateixa.
D’altra banda, del Ball Esportiu i de
Competició, direm que és una activitat
esportiva amb una importat component
artística, en la que la parella busca
millorar constantment en diversos aspectes, com la forma física, tècnica de
ball, estètica de les evolucions, compenetració de parella, etc., utilitzant com
a eina de millora la comparació amb
altres parelles en les competicions de
ball.
Des de l’any 1998 donen classes al
Casinet de Vilassar de Dalt de l’estil
social de l’escola Americana, tot i que
en el nivell avançat també es practica
l’estil Internacional.
La seva afició al ball els du a compaginar les classes al Casinet amb la
participació activa, dins de la màxima
categoria a nivell nacional (Categoria
Pàg. 22
A), a les competicions organitzades per l’Asociación Española
de Baile Deportivo y de Competición (AEBDC).
Donat el seu caràcter especial i per l’elevat nivell del
seus participants, entre moltes altres, podem mencionar la
seva participació a les següents
competicions tant d’àmbit nacional com internacional.
Temporada 2003/2004
Standard
I OPEN SÉNIOR II-L’Eliana
III OPEN SÉNIOR II - Castelldefels
TROFEO CIUDAD DE OPORTO -
3r Classificat
2n Classificat
Finalista *
Temporada 2004/2005
Standard
III OPEN DELTEBRE
OPEN BUENAVIDA-GIRONA
MEMORIAL JAUME NOGUERA
I OPEN VILA DE BLANES STANDARD
TROFEO CIUDAD DE OPORTO -
Finalista
Finalista
Finalista
Finalista
1r Classificat *
Llatins
1a CHALLENGE NACIONAL
TROFEO CIUDAD DE OPORTO -
Finalista
Finalista*
10 Balls
OPEN 10 BALLS KONICA MINOLTA
Finalista
Temporada 2005/006
Standard
INTERNACIONAL “A Classe” (Sénior I)
I CAMPIONAT DE CATALUNYA (2005)
COPA GLAMOR - Mislata
II COPA NACIONAL - Platja d’Aro
II OPEN KONICA MINOLTA
II CAMPIONAT DE CATALUNYA (2006)
IDSF SÉNIOR I CIUDAD DE OPORTO
Finalista*
Semifinalista
Finalista
Finalista
Finalista
Finalista
Finalista*
10 Balls
I CAMPIONAT DE CATALUNYA (2005)
3r Classificat
* COMPETICIONS INTERNACIONALS
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
PROFESSORS DE BALL
SEVILLANES
Esther Prados Luna nació en Mataró
(Barcelona) el 27 de Noviembre de
1978, en el seno de una familia con
raíces del Sur. Cuando apenas tenía
5 años, en 1983, comenzó su carrera artística en una academia de danza
española llamada “Encarna Barceló”
(Barcelona). Allí empezó a llenarse de
influencias flamencas, tanto en el baile
como en el cante. No obstante, aprendió Danza Clásica y Contemporánea.
Su aprendizaje daba sus frutos cuando, con el paso del tiempo, actuaba
en salas de fiestas. Tras debutar con
7 años en salas de baile, el ímpetu artístico de Esther Prados no declinaba y
seguía aprendiendo otros tipos de bailes como las Jotas extremeñas. Sardanas, entre otras, sin olvidar las clases
de canto flamenco. Al llegar a los 12
años, entró a formar parte del alumnado de la academia de danza “José
de La Vega” (Barcelona), donde continuó su aprendizaje de Escuela bolera.
Clásico español. Castañuelas, danza
Contemporánea y Clásica, entre otros,
hasta obtener la acreditación oficial de
dicha academia.
En 1994, Esther Prados, compaginaba la academia de danza española
“Encarna Barceló” con la academia de
danza “Queta Barceló” (Terrassa) con
el fin de dedicarse profesionalmente a
este arte. Así pues, con este objetivo,
Esther entró a formar parte del elenco
del “Ballet España” de Queta Barceló, actuando –bailando y cantando– en
cruceros por todo el Mediterráneo.
Cabe destacar los paises de Francia y
Portugal ya que en estos lugares fue
donde permaneció más tiempo promoviendo “Ballet España” y las raíces
flamencas. Además, Esther Prados
combinaba su profesión artística con
la enseñanza de flamenco a pequeños
y adultos en Mataró, su ciudad natal,
siempre perfeccionando su arte en lugares especializados en danza.
Esther Prados quería ir más allá, así
que con 19 años cogió las maletas y
emprendió un viaje hacia la República
Federal de Alemania, donde dio cursos
de flamenco en academias de Danza
situadas en: Frankfürt am Main, Wiesbaden (capital de Hessen), y pueblos
como Bergisch Gladbach (Norte-Westfalia), Rósrath, etc. Tras permanecer
tres meses en dicho país, Esther Prados volvió a España, donde no cesó su
deseo de aprender más. Quiso mantener su vida más tranquila y, lejos del
stress, se dedicó a la enseñanza del
baile Flamenco en Mataró. Actualmente, Esther Prados Luna continúa dando
clases de flamenco en la capital del
Maresme y en el Casinet de Vilassar
de Dalt, además de llevar a un grupo
de baile flamenco a hoteles para hacer
galas.
LA SEVILLANA
Aunque de vieja estirpe y hondas raíces, no alcanza su mayoría de edad
hasta la mitad del siglo XIX. Fue primero desenfadada ZARABANDA en la
Sevilla del Renacimiento. En el siglo
XVIII atemperó sus compases y se hizo
la airosa SEGUIDILLA que las sevillanas bailaban a coro en el barrio del
Arenal. Hacia 1740 el maestro Pedro
de la Rosa fija tres cuerpos subdivididos en tres tercios. Al iniciarse el XIX
convive con el bolero y se entremezcla
con él dando lugar a la SEVILLANA
BOLERA. A mediados de ese mismo
siglo se decanta y cristaliza por fin en
la SEVILLANA sevillana. Luego el pueblo la hizo suya y la cantaba y bailaba
en las ferias, en las Cruces de Mayo,
en los corrales de vecinos, en las aristocráticas tertulias de salón, etc. Así
durante más de una centuria se repitieron hasta la saciedad los mismos aires
y los mismos estribillos, transmitidos
de generación en generación. Pero al
comenzar la década de los sesenta, la
revolución discográfica y la decadencia
de la “tonadilla de postguerra” abren
nuevos horizontes a las sevillanas qye
vuelven a polarizar el interés del público joven. Surgen entonces nuevas
voces, generalmente en grupo. Intérpretes y autores conscientes de la evolución de otras manifestaciones artís-
www.casinet.cat
ticas, poesia, música, teatro, novela,...
no dudan en buscar otros caminos a
aquella sevillana decimonónica que
no podía quedarse como un bello fósil
en el estrecho molde de una seguidilla. Así nacieron nuevos temas, nuevos
metros, nuevos aires musicales, como
siempre respetando la esencia y la gracia de aquella sevillana que soñaba y
definía Manolo Machado. Sevillana es
la copla graciosa y tierna donde hasta
las palabras danzan y juegan.
EL BAILE
Se caracteriza por su gracia, su viveza, su ágil dinamismo y su flexibilidad, aunque en los últimos años han
ido volviéndose más lentas. Es un baile
de pareja formada por hombre y mujer
o dos mujeres. A nivel popular se ejecutan en series de cuatro coplas, cada
una coreográficamente distinta, con un
breve intervalo entre una y otra.
Antiguamente eran siete coblas,
pues se añadían tres sevillanas boleras
que, en la actualidad, solo interpretan
los profesionales por tener bastante
más dificultad en el baile.
Los movimientos más significativos
son paseíllos, pasadas, careos y remate. Sobre el último compás, el cante,
la música y el baile cesan juntos y los
intérpretes terminan en un desplante
garboso y provocativo, propio del baile
de galanteo. Tiene un compás de 3x4,
es decir de tres tiempos. De estos tiempos, el primero es fuerte y los dos
siguientes son flojos.
Esther Prados
Profesora de Sevillanas
Pàg. 23
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
PROFESSORS DE BALL
COUNTRY
(LINE DANCE)
El Line Dance
L’interès en general per ballar i
el fet de ballar sense necessitat de
parella, confirmen que aquesta forma d’aprendre a ballar és vàlida i es
consolida amb el temps. No es pot
comparar el ball de parella amb el
Line Dance, igual que no són comparables la Dansa clàssica amb el
jazz o la dansa contemporània; encara que des de camins diferents
coincideixen en moltes tècniques.
Tant el ball de parella (ja siguin
Llatins, Estàndards, Country &
Western, Salsa, Swing, Tango, tropicals, etc), com el Line Dance, sí
que utilitzen la mateixa tècnica de
ball, però no es poden comparar ja
que el ball de parella implica una
connexió entre dues persones i en
canvi el Line Dance és un treball
individual.
A través de les coreografies de
Line Dance ballades a arreu del
món, podem treballar la tècnica
o estil de cada un dels ritmes del
ball. El nostre emblema és: “Demana què vols ballar, el line dance t’ho
donarà”. Qualsevol dels estils de la
música i del ball es pot incloure en
el Line Dance.
Aquest tipus de ball és eminentment social, purament per gaudir.
Però no només cal quedar en l’aprenentatge de les coreografies, sinó
que a través d’aquestes s’hi pot treballar la tècnica i estil de cada un
dels ritmes. Des del simple aprenentatge de les coreografies, passant per la millora del ball i la postura corporal, o fins a la competició,
hi ha un gran ventall de possibilitats
i estils. Però sempre sense parella,
com si fossin petites variacions de
teatre musical.
En definitiva tots els tipus de ball
es complementen en la formació
del ballarí, i el Line Dance és un
Pàg. 24
Àngels H. Guix
Ballarina i coreògrafa. Màster en Line Dance i ball
Country & Western. Ha obtingut diferents primers
premis en coreografia a les competicions d’arreu
d’Europa. Creadora i promotora d’esdeveniments
internacionals de ball. El seu treball es conegut
internacionalment per la seva creativitat i innovació. També és instructora de Ioga i Tai-chi.
Enric Nonell
Ballarí i competidor en Line Dance.
Ha obtingut diferents primers premis en Line
Dance a les competicions d’arreu d’Europa.
Imparteix classes a tots els nivells i prepara per
a les competicions d’aquest tipus de ball. També
imparteix classes de Hip-Hop.
Actualment complementa la seva formació amb la
dansa clàssica, el jazz i la dansa contemporània.
Ambdós s’han format a través de professors nord-americans i associacions nord-americanes de competició (UCWDC, United Country
Western Dance Council) i de formació de professors (NTA, National
Teachers Association).
Organitzen Cursos, classes magistrals i imparteixen entrenaments
per a les competicions de Line Dance, a més a més organitzen festes populars i privades d’aquest tipus de ball.
sistema que ens prepara per a d’altres tipus de ball o per a continuar
en el line dance en els seus nivells
d’exhibició o competició.
COUNTRY & WESTERN
D’altra banda al nostre país, el
Line Dance s’ha donat a conèixer,
des de 1997, a través de la música
Country i en la vessant més social. No es pot separar el Line Dance
del que anomenem ‘Ball Country’,
aquest engloba molts estils, ritmes
i tipus de música. Per tant el que
defineix el Country no és el ball
en sí, sinó la musica amb la seva
www.casinet.cat
identitat pròpia, ja sigui en la vessant de ball de parella o com a Line
Dance.
No s’han donat a conèixer totes
les possibilitats del ball Country
ja que les televisions, per interessos comercials, han donat una
imatge totalment simplista. Afortunadament hi ha una consciència
col·lectiva en donar la imatge que
li correspon per assolir una millora tècnica dels que ballen i poder
equiparar el ball Country al mateix
nivell que d’altres tipus de ball (com
el ball de saló, salsa, etc) que han
tingut un procés similar.
Àngels H. Guix i Enric Nonell
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
CLASSES DE BALL
ALUMNES DEL PRIMER CURS DE BALLS DE SALÓ
ALUMNES DEL SEGON CURS DE BALLS DE SALÓ
ALUMNES DEL CURS AVANÇAT DE BALLS DE SALÓ
ALUMNES DE LA CLASSE DE COUNTRY
ALUMNES DE LA CLASSE DE SEVILLANES
ALUMNES DE LA CLASSE DE SEVILLANES
ALUMNES DEL PRIMER CURS DE LA CLASSE DE SALSA
ALUMNES DEL SEGON CURS DE LA CLASSE DE SALSA
www.casinet.cat
Pàg. 25
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
TALLERES
GAZQUEZ
PLANCHA I PINTURA
SECADO AL HORNO
BANCADA UNIVERSAL
TALLERS GAZQUEZ, S.L.
C/ Juan de la Cierva, 14 · 08339 VILASSAR DE DALT
Tel. 93 753 01 19 · Fax 93 750 99 26
Pàg. 26
www.casinet.cat
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
LA CORAL
ACTUACIONS
forç, hem estat escollits per “obrir
Tradicionalment, per la Pasqua
Granada, cantem les típiques Caramelles, recorrent el poble. Regularment actuem a d’altres pobles
de la comarca i a tota Espanya.
En reconeixement pel nostre es-
PETITA RESSENYA
HISTÒRICA
i tancar” l’Any Verdaguer. El 19 de
maig de 2002 “obrirem” a Fugarolas,
a la casa on va nèixer mossèn Jacint
Verdaguer, un cicle de cants corals
que “tancarem” a Vallvidrera, lloc on
va morir.
La “Coral Clavé” fou constituida
l’any 1947 per un grup d’homes, un
d’ells el director D. Salvador Albert.
Fins l’any 1987 no es va permetre
la integració de dones i l’any 1993 la
direcció va passar a mans de la Sra.
Gloria Suari.
L’ACTUALITAT
Actualment la coral està composada per 22 coristes i recentment
hem estat escollits per la Federació
de Corals de Clavé per composar la
“Macro Coral del Maresme”.
CUINAFORMA 2001, S.L.
Reformes Integrals de la Llar
-
Serveis: Cuines, banys, electrodomèstics, taules
i cadires, parquet, paleta, pintura, ebanista,
electricista, rajoles, carpinteria d’alumini...
Pressupostos personalitzats I sense compromís.
Ens acrediten 30 anys d’experiència.
Financiem els seus projectes fins a 36 mesos.
Especialistes en Cuines i Banys
Els esperem a les nostres instal·lacions a:
C/ Roma Piera i Arcal, 4
Premià de Mar
Tel. 93 752 30 59 Fax 93 754 85 83
E-mail: [email protected]
www.casinet.cat
Pàg. 27
CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA
ENTRETENIMENTS
Com s’hi juga
Ompli les caselles buides dels següents requadres de 9x9 quadrats,
amb xifres de l’1 al 9. No s’ha de
repetir cap número en una mateixa
fila –horitzontal o vertical– ni subquadrícula de 3x3.
Alguns consells per a
resoldre sudokus
• Si s’està iniciant en els Sudokus,
comenci pels nivells més fàcils i
amb la pràctica ja augmentarà
la dificultat.
• Utilitzi llapis i goma d’esborrar.
• Comencir per les caixes de 3x3
que continguin més números.
• Pot ser útil escriure els números possibles de cada cel·la en
petit dintre de la mateixa. Així,
serè més fàcil recordar totes les
possibilitats.
algoteràpia ∙ fangoteràpia ∙ quiromassatge
bellesa spa
∙
tractaments anticel∙lulítics
HOUSE ITALIAN DEAL, S.L.
depilació amb làser
∙
T
POR
pedra de marbre calent ∙ aigua de pluja
electroestimulació
EX
RT-
O
IMP
PIJAMES
I ROBA INTERIOR
dietista
E-mail: [email protected]
camí de mataró, 113 local 4
08339 vilassar de dalt (barcelona) ∙ tel. 93 750 96 89
www.damascus-spa.com
Pàg. 28
www.casinet.cat
Mòbil 667 876 116
Sant Josep Oriol, 18 - 08339 Vilassar de Dalt

Documentos relacionados