Catalan, espagnol, asturien, galicien et portugais

Transcripción

Catalan, espagnol, asturien, galicien et portugais
Catalan, espagnol, asturien, galicien et
portugais
Xosé Afonso Álvarez Pérez; Maria Reina Bastardas i Rufat; Myriam
Benarroch; Ana María Cano González
Plan
- Repères historiques
- Implantation géographique et dialectologie
- Phonétique et phonologie diachroniques et particularités
morphosyntaxiques
- Bibliographie de consultation obligatoire, choix de la forme
typique et première attestation
Contenu du dossier:
- Tableau des principaux traits phonétiques de l’évolution des
langues ibéroromanes
- Morphologie
- Bibliographie par domaines linguistiques 1
Tableau récapitulatif des principaux traits de l’évolution phonétique des langues ibériques Sont indiqués seulement les traits qui présupposent un changement à partir du protoroman et les traits qui sont distinctifs par rapport aux autres langues romanes et/ou qui contribuent à différencier les langues ibériques entre elles. Sont données les solutions les plus représentatives des langues standard ; d’autres résultats peuvent exister dans les dialectes. Vocalisme REW // Protorom. Tonique e (< ɪ) pĭra (s.v. pĭrum) // */'pɪr-a/ ɛ dĕcĕm căstellum vĕspa // */'dɛke/ */kas'tɛll-u/
*/'βɛsp-a/
Catalan Espagnol ‐‐ [e] cat. occid. pera [e] pera ‐‐ [ə] acat. or. et baléarique pera [ə] > [ε] cat. or. continental pera [ε] [e] castell, vespa 1 diphtongaison : diez aesp. castiello > castillo2 aesp. aviespa > avispa3 Asturien Galicien Portugais [e] pera [e] pera [e] pera diphtongaison: diez castiellu aviespa [ɛ] dez castelo avespa [ɛ] dez [ɛ]castelo [e] vespa4 1
Avec, toutefois, un grand nombre d’exceptions pouvant être systématisées, toutes avec /ε/: devant ‐l finale (ex. cel ‘ciel’, mel ‘miel’), devant ‐rr‐ (terra ‘terre’), devant ‐u‐ d’origine consonantique, peu ‘pied’, deu ‘dix’ (< DECE) (mais ex. DEUS > Déu [e]). 2
Réduction de la diphtongue dans la terminaison ‐iello < ‐ELLUM. 3
Réduction de la diphtongue devant [s] + consonne. 4
Il faut corriger REW, qui donne “pg. bespa”. 2
1 / 5 ɔ o (< ʊ) u Final pŏrta pons, pŏnte // */'pɔrt-a/ */'pɔnt-e/
augŭstus, agŭstus// */a'gʊst-u/ lūna // */'lun-a/
[ɔ] porta, pont diphtongaison:5 puerta puente diphtongaison: puerta [o] ponte6 [ɔ] porta [o] ponte [ɔ] porta [õ] ponte [o] agost [o] agosto [o] agostu [o] agosto [o] agosto [u] lluna [u] luna [u] lluna [u] lúa [u] lua perte des voyelles maintien des maintien des maintien des voyelles maintien des voyelles finales sauf ‐a7 (ex. voyelles finales, sauf voyelles finales, finales, sauf finales, sauf 8
9 sal, mel, lli, mur, etc.) exceptions sauf exceptions exceptions
exceptions9 Consonantisme (simple) ‐k‐ ke‐, ki‐ REW // Protorom. amīcus, a // */a'mik-u/ caecus // */'kɛk-u/ Catalan Espagnol Asturien Galicien Portugais /g/ amiga (mais amic10) [s] cec /g/ amigo, a /g/ amigu, a /g/ amigo, a /g/ amigo, a [θ] ciego [θ] ciegu [θ] cego [s] cego 5
Mais voir dans le cadre du consonantisme les cas de oculu, vetulu, etc. En asturien, le ŏ tonique latin tend à se fermer devant une nasale (surtout devant n + consonne) et, par conséquent, quelques exemples n’offrent pas de diphtongaison: fonte, ponte, bonu, … 7
Et dans quelques cas, comme voyelle d’appui d’un groupe consonantique (ex. carro ‘char’, torre ‘tour’). 8
Par ex., en asturien, ‐e tombe après l‐, n‐, r‐, s‐, z‐, ex. val, pon, quier, cues, cuez (AriasGramática 3.3.7). 9
Par ex., en galicien et en portugais, ‐e tombe après l‐, n‐, r‐, s‐, c‐, ‐z, voyelle +[tj‐] (WilliamsPortuguês, §.46.2) ex. mel, omẽ [< HOMINE], calor, mês, ‐ez (< ‐ĭtĭe). 10
D’abord sonorisé, par la suite assourdi à cause de sa position finale. 6
32 / 5 ‐ke‐, ‐ki‐ ratio, ratiōne (+ tj) facēre vicīnus // */rati'on-e/
*/'ɸak-e-/
*/βi'kin-u/ et
*/βe'kin-u/ l‐ lŭpus // */'lʊp-u/ ‐l‐
caelum // */'kɛl-u/ ‐n‐ lāna manus bĕne vīnum lūna // */'lan-a/
*/'man-u/
*/'bɛn-e/
*/'βin-u/
*/'lun-a/
fīlius // ɸ‐ */'ɸili-u/ ge,i‐ / *gĕner / ‐ge,i‐ fugīre// */'gɛner-u/
*/'ɸʊg-i-/ [‐z‐] ou ø raó fer veí [θ] razón hacer vecino [θ] razón facer vecín [θ] razón facer veciño [z] razão fazer vizinho [ʎ‐] llop [l‐] lobo [ʎ‐] llobu [l‐] lobo [l‐] lobo cel cielo cielu syncope du ‐l‐ : ceo syncope du ‐l‐ : céu llana mà11 bé vi lluna lana mano bien vino luna llana manu bien vinu lluna la ø man [ŋ] ben [ŋ] syncope du ‐n‐, diverses solutions : lã [lã] mão bẽ >bem viño [ɲ] lúa ø vĩo > vinho [ˈviɲu] lũa > lua [ˈluɐ] [f‐] fill ø hijo [f‐] fiyu [f‐] fillo [f‐] filho [ʒ] gendre / [ʒ] fugir [ɟ] yerno / ø huir [ʃ] xenru / [ʃ] fuxir [ʃ] xenro / [ʒ] genro / [ʒ] fugir [ʃ] fuxir 11
En position finale, ‐n disparaît, mais il réapparaît dans les diminutifs: maneta, vinet. 3 / 5 4
Consonantisme (groupes) pl‐, kl‐, ɸl‐ ‐ll‐ ‐nn‐ ‐mb‐ ‐nd‐ ‐kt‐ REW // Protorom. plŭěre, plŏvěre flamma clave // */'plɔβ-e-/ */'ɸlamm-a/
*/'klaβ-e/ cabăllus // */ka'βall-u/ annus // */'ann-u/
lumbus // */'lumb-u/ retundus glans, glande // */re'tʊnd-u/
*/'gland-e/
nŏx, nŏcte lacte lectu // */'nɔkt-e/
*/'lakt-e/
*/'lɛkt-u/ Catalan Espagnol Asturien Galicien Portugais [pl‐], [fl‐], [kl‐], ploure, flama, clau [ʎ] llover, llama, llave [ʎ] llover llama llave [tʃ] chover, chama, chave [tʃ] > [ʃ] chover, chama, chave [ʎ] cavall [ʎ] caballo [ʎ] caballu [l] cabalo [l] cavalo [ɲ] any [ɲ] año [ɲ] añu [n] ano [n] ano [m] llom [m] lomo [mb] llombu [mb] lombo [mb] lombo [n] rodona [nd] redondo aesp. lande [nd] redondu llande [nd] redondo, landra [nd] redondo, glande et lande résultats divers comportant normalement la fermeture de la voyelle précédente (possible diphtongaison) + [t] acat. nuyt > nit, llet, llit [tʃ] noche, leche, lecho [tʃ] nueche, lleche, llechu [jt] noite, leite, leito [jt] noite, leite, leito 4 / 5 5
[‐lj‐] (lat. ‐LI‐, ‐C’L‐ (< T’L)) [‐nj‐] ‐gn‐ m’n fīlius, *molliāre ŏcŭlus, (větŭlus >) věclus // */'ɸili-u/
*/'mɔlli-a-/
*/'ɔk-ʊl-u/
*/'βɛkl-u/ vīnea ligna // */'βin-i-a/
*/'lɪgn-a/ homo, ‐ine lūmen // */'ɔmɪn-e/
*/'lumɪn-e/ [ʎ] fill mullar ull vell [x] hijo, mojar ojo viejo [ɟ] fiyu moyar güeyu vieyu [ʎ] fillo mollar ollo vello [ʎ] filho molhar olho velho [ɲ]vinya llenya [ɲ] viña leña [ɲ] viña lleña [ɲ] viña leña [ɲ] vinha lenha home llum hombre lumbre home llume home lume homem lume 65 / 5 Morphosyntaxe
1. Substantifs
1.1 Évolution du genre des substantifs terminés en -e
(en gras les formes au féminin)
Latin
Roumain
ARBORE
PULICE
FLORE
CALORE
PONTE
FRONTE
DENTE
arborele
puricele
floarea
puntea
fruntea
dintele
Italien
Français
l’albero
l’arbre
la pulce
la puce
il fiore
la fleur
il ponte
le pont
il fronte
le front
il dente
la dent
Catalan
Espagnol
l’arbre
el árbol1
la puça
la pulga
la flor
la flor
∄
il calore
la
chaleur
la calor
el/la
calor2
el front
la frente
la dent
el diente
Asturien
Galicien
Portugais
l’árbol
a árbore
a
árvore4
la pulga
a pulga
a pulga
la flor
a flor
a flor
el pont
la
puente >
el
puente3
la ponte
a ponte
a ponte
la frente
a fronte
a frente
el diente
o dente
o dente
la calor
a calor
o calor
Tableau adapté de Sánchez Miret, F. « Morfosintaxis histórica », in Gargallo Gil, J.E./ Bastardas,
M.R. (2007), Manual de lingüística románica, Barcelona, Ariel, 263, tab. 9.10.
2. Conjugaison
2.1 Idiomes conservant à l’infinitif la distinction entre les quatre conjugaisons du latin
Latin
Roumain
Italien
-āre
-a
-are
-ēre
-ea
-ere
Sursilvan
-ar
-er
Français
-er
-oir
Occitan
-ar
-er
Catalan
-ar
cantar
-er
saber
-ĕre
-e
ˈ-ere
ˈ-er
ˈ-re
ˈ-er
ˈ-er, ˈ-re
córrer, caure
-īre
-i
-ire
-ir
-ir
-ir
-ir
partir
Tableau adapté de Sánchez Miret, F. « Morfosintaxis histórica », in Gargallo Gil, J.E./ Bastardas,
M.R. (2007), Manual de lingüística románica, Barcelona, Ariel, 258, tab. 9.4.
1
En espagnol médieval, jusqu’à la fin du 15e s., la forme dominante était le féminin, bien qu’il existât aussi des
exemples d’emploi au masculin depuis le 12e s.
2
Le lexème est passé au masculin après le Siècle d’Or, cf. Penny (Ralph), 1993 Gramática histórica del español,
Barcelona, Ariel, 125.
3
Le lexème est passé au masculin au 17e s., probablement sous l’influence du latin cf. Andronache 2008–2010
in DÉRom s.v. */'pɔnt-e/.
Il faut corriger Sánchez Miret, qui donne le portugais au masculin.
4
7
1/2
2.2 Idiomes réduisant le système à trois conjugaisons
Latin
Sarde
Espagnol
Asturien
Galicien
Portugais
-āre
-are
-ēre
-ĕre
ˈ-ere
-īre
-ire
-ar
cantar
-ar
cantar
-ar
cantar
-er
saber, correr, caer
-er
saber, correr, cayer
-er
saber, correr, caer5
-ir
partir
-ir
partir
-ir
partir
-ar
cantar
-er
saber, correr, aport. caer6
-ir
partir, cair
Tableau adapté de Sánchez Miret, F. « Morfosintaxis histórica », in Gargallo Gil, J.E./ Bastardas,
M.R. (2007), Manual de lingüística románica, Barcelona, Ariel, 258, tab. 9.5.
5
6
Dialectalement, il existe aussi la forme cair dans pratiquement toute la moitié sud du territoire galicien.
Certains verbes issus d’une 3e conjugaison latine, passés à la 2e conjugaison dans l’Antiquité tardive, évoluent,
en portugais, en -ir : lat. cadere (protorom.*/ˈkad-e-re/) > lat. tard. cadēre (protorom. */kaˈd-e-re/) > aport. caer
> port. cair.
8
2/2
Bibliographie DÉRom
cat: BadiaGramàticaHistòrica; MollMartíGramàticaHistòrica
esp: LloydLatin; MenéndezPidalManual; MenéndezPidalOrígenes
ast: AriasGramática
gal/port: ALGa [vol. 3]; FerreiroGramática; MaiaHistória; WilliamsPortuguês
Mattos e Silva, (Rosa Virgínia), 2008. O português arcaico. 2 vols. Lisboa,
IN-CM.
Résumés:
cat: Badia i Margarit (Antoni M.), 1991. « Katalanisch : Interne Sprachgeschichte I.
Grammatik », LRL, V,2, article 349, pages 127- 152 [en espagnol]
Meisenburg (Trude), 2008 « Interne Sprachgeschichte des Katalanischen : Laut- und
Schriftsystem », RSG, 3, article 241, pages 3020-3030. [en allemand]
Pérez Saldanya (Manuel), (2008) « Historia interna del catalán : morfosintaxis y
sintaxis », RSG, 3, article 242, pages 3030-3045. [en espagnol]
esp. Cano Aguilar (Rafael), 2008 « Historia interna del español : fonología y sistema
gráfico / Interne Sprachgeschichte des Spanischen : Laut- und Schriftsystem », RSG, 3,
article 245, pages 3062-3078. [en espagnol]
Stein (Peter), 2008 « Interne Sprachgeschichte des Spanischen : Morphosyntax und
Syntax / Histoire interne de l’espagnol : morphosyntaxe et syntaxe », RSG, 3, article
246, pages 3079-3106. [en allemand]
ast. Cano González (Ana María), 1992. « Asturianisch: Interne Sprachgeschichte », LRL,
VI,1. pages 652-680. [en espagnol]
gal. Álvarez (Rosario) / Monteagudo (Henrique), 1994: « Galegisch: Interne
Sprachgeschichte I. Grammatik », LRL, VI/2, pp.1-21. [en galicien]
Lorenzo (Ramón), 1995. « La koiné gallega », LRL, II/2, 649-679. [en espagnol]
Szijj (Ildikó) / Kabatek (Johannes), 2008: « Historia interna del gallego: sistema fónico
y gráfico, morfología, sintaxis, léxico y formación de palabras », HSK 3, article 250,
3168-3177. [en espagnol]
port. Riiho (Timo), 1994. « Portugiesisch: interne Sprachgeschichte und
Entwicklungstendenzen (Evolução lingüística interna) », LRL, VI,2, pages 498-511. [en
portugais]
Lüdtke (Helmut), 2008. « Interne Sprachgeschichte des Portugiesischen : Laut- und
Schriftsystem », HSK 3, article 251, 3177-3193. [en allemand]
Wesch (Andreas), 2008. « Interne Sprachgeschichte des Portugiesischen :
Morphosyntax und Syntax », HSK 3, article 252, 3193-3203. [en allemand]
9
DCECH, vol. IV
10
11
Diccionari Català-Valencià-Balear
1 de 3
http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=pont
Cerca
1. pont
2. pont
1. PONT m.
|| 1. Construcció feta sobre una depressió o un obstacle (riu, braç de mar,
ferrocarril, etc.) per a donar pas des d'una vora a l'altra; cast. puente. Que 'n faés
un espital e un pont... e lo pont preposà fer per ço que los pelegrins e altres
gents ne passassen e que en l'aygua no's negassen, Llull Felix, pt. VII, c. 5.
Metge Somni IV. Féu fer dins lo port un gran
pont de fusta, Tirant c. 86. Passar no puch sinó per aquest pont, Ausiàs March,
LXXXIX. Obre ton ull de pedra, pont de Ceret, Canigó VIII. Pont d'arcades: el
que descansa damunt arcs i pilastres. Pont suspès o penjant: el que té el seu sòl
suspès amb cadenes o cables que travessen d'una vora a l'altra de la depressió o
obstacle. Pont llevadís (ant. pont de balança): postissada que es podia mantenir
alçada verticalment a la paret d'un castell o mur i es podia abaixar per l'acció de
cadenes fins a posar-se horitzontal de vora a vora del vall per a permetre el pas
sobre aquest. Pont de barques: el format per peces de fusta posades
horitzontalment damunt barques o altres cossos flotants. Tornaren-se'n al
Trenca lo pont per hon est passat,
castell... e feren-hi un pont de fusta levadís ab cadenes de ferro per alsar-lo e
auallar, Tirant, c. 289. Pont del Diable: nom que porten diferents ponts antics i de
grans arcades, sobre els quals es conten llegendes més o menys fantàstiques. Fer
pont una cosa: formar com un arc o arcada a certa distància del sòl. a) fig. Fer
pont: prolongar unes vacances fins a unir-les amb un diumenge o dia festiu
pròxim.
|| 2. Construcció amb obertura corba, a semblança de l'arcada d'un pont; arc de
construcció (Men.); cast. arco. La reyna de Nàpols... com arribà en Sicília, en
Palerm li feren pont, e aquell enramaren de murta, doc. a. 1502 (BSAL, VII,
151). a) El pont de sant Martí: l'arc de Sant Martí o iris (Pobla de L., Castellbò).
|| 3. Plataforma construïda damunt la coberta alta, a la part de proa d'un vaixell i
en el sentit de babord a estribord, destinada als oficials de guàrdia i a facilitar el
pas d'un costat a l'altre del buc; cast. puente. Pont alt o Pont de comandament: el
lloc alterós situat damunt la coberta d'un vaixell i destinat a estar-hi el capità o els
oficials que dirigeixen la maniobra.
|| 4. Cadascuna de les cobertes d'un vaixell; cast. puente. «Ha arribat un vapor de
tres ponts».
|| 5. Nom de diferents peces o objectes que per la seva forma, posició o ús
s'assemblen a un pont de construcció. a) Creu feta amb dos pals de treure la barca,
que serveix per a salvar un clot que hi hagi a la sorra, el qual impediria que
aquesta es mantingués anivellada (Costa de Llevant, Costa de Ponent).—b) Peça
corba semicircular de ferro o d'acer que serveix per a ajuntar la tapa d'una boca de
carbonera y per reforçar el cel d'una caixa de foc; cast. grapón.—c) Biga
travessera, que aguanta la balustrada dels dos vessants de la teulada (Aitona,
Fraga, Calasseit).—d) Tancador de la capa pluvial; cast. broche. Una capa de
brocat vert en lo pont de plata; altra capa brodada de imatges: té a la capilla
nostra Señora y al pont les armes de Janer, doc. a. 1578 (Est. Univ. XIII,
428).—e) Planxeta interior del pany de porta, que, amb una altra del davant,
forma la caixa on van subjectes les altres peces.—f) Els lligaments que uneixen el
buldau de suro a un tresmall i la porció de buldau d'entre els dos lligaments
(BDC, XIV, 56).—g) Peça que uneix els dos vidres d'unes ulleres i que es posa
encavalcada damunt el nas del qui les porta.—h) En el teler, la peça que passant
per damunt va de bancada a bancada i porta fixats els suports que aguanten el
portapinte.—i) Additament lateral que tenen certes llançadores, amb una
12
14/06/2014 19:33
Diccionari Català-Valencià-Balear
2 de 3
http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=pont
combinació adequada perquè la trama en surti amb regularitat de tibantor
determinada.—j) Peça petita col·locada perpendicularment damunt la tapadora
d'un violí, violoncel o instrument semblant, i que serveix per a mantenir alçades i
separades les cordes.—l) Fusteta que va posada transversalment a la part inferior
de la caixa d'una guitarra, i que té foradets per on passen i es subjecten les
cordes.—m) Ferro que uneix els dos costats de la brilla o mos, i va posada dins la
boca de l'animal (Mall.)—n) Planxeta de ferro voltada a la qual enganxen la bístia
que roda en el vògit (Pineda).—o) Dos arçons de bast units i muntats.—p) Espai
que en el botó del carro va de l'un raig a l'altre (BDC, XXII, 185).—q) Arc de fusta
que en temps de batuda es posa damunt els braços del carro de pagès per evitar
que les garbes, palla o altra càrrega lleugera de què el carro vagi massa ple, toquin
l'esquena de l'animal.—r) Peça de metall destinada a passar-hi la sofra per dintre,
evitant que vagi d'un costat a l'altre (Barc.).—s) Esquena que forma la rella a
causa de la seva curvatura (Mall.).—t) Peça d'or amb què s'uneix una dent
postissa amb les dues dents naturals immediates.—u) Pelvis, sobretot de les dones
i en relació amb l'infantament.—v) Pont del peu: la part còncava situada en el
centre de la planta del peu. Pont del nas: la part superior de la protuberància
nasal. En el pont del nas se li marcava el séc de les ulleres, Plana Sta. Mar. 157.
Un nas d'òliba, baix de pont, Vayreda Puny. 83.—w) Pont de calafat: plataforma
flotant damunt la qual es posen els calafats i altres obrers ocupats en treballs de
calafateig, neteja o pintura del buc d'un vaixell fondejat; cast. batea.—x) Pont de
serviola: instal·lació muntada sobre la coberta alta, a proa, que serveix perquè s'hi
col·loqui el serviola.—y) Pont volant: bastiment que els paletes fan sortir de les
obertures superiors d'una casa per sostenir la sola on es col·loquen els obrers per a
adobar la façana, la cornisa o altres elements exteriors.—z) Pont de Varoli:
protuberància anular que uneix les dues meitats del cervell.
|| 6. Figura de dansa que consistia a donar-se les mans els qui formaven parella i
alçar-les al nivell del cap perquè els altres balladors passessin per sota.
|| 7. El Pont: joc de nenes, en què s'agafen amb els braços estesos, la primera
recolza el braç a la paret i les altres diuen: «El pont és espatllat, | de
l'emprim-prim permerol; | el pont és espatllat, | del ram de l'oriol. | Feu-lo adobar |
de l'emprim... | feu-lo adobar | del ram... | Els ferrers ja en fan | de l'emprim... | els
ferrers ja en fan | del ram... | ¿Per quin pont passarem? | de l'emprim... | ¿per quin
pont passarem? | del ram... | Pel pont de les bruixes. Ai, que bruixes!» Ho
repeteixen tot, dient al final: «Pel pont de les puces. | Ai, que puces!»; segueixen
repetint-ho, canviant cada vegada el nom dels animals: «els escarabats», «les
rates», etc. Cada vegada que canvien d'estrofa, o sia, a cada canvi de nom
d'animal, una noia passa per sota el pont format pel braç de la primera recolzat a
la paret. Quan han passat totes, canten: «¿Qui en compra peres | del mes de maig?
| ¿Qui se les acaba? | O'sinós, me'n vaig». Van dient això fins que cauen totes al
plegat. (Vic).
Pont: llin. existent a Castellolí, Celrà, Barc., Igualada, Valls, Aranyó, Pla de
Cabra, Val., Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mall., Men., etc. Hi ha la variant purament
gràfica Pon, existent a Barc., Almenar, Aristot, Verdú, etc.
Pont: nom freqüent en la toponímia. a) El Pont: llogaret del municipi de Santa
Maria de Palautordera.—b) Pont Alentorn: llogaret del districte municipal
d'Artesa de Segre (Urgell).—c) El Pont d'Armentera: vila de 900 habitants
situada en el Camp de Tarragona, a 14 quilòmetres de Valls.—d) Pont de Bar:
poblet del municipi de Toloriu (Urgellet).—e) Pont de Cabrianes: poblet del
districte municipal de Sant Fruitós de Bages.—f) Pont de Claverol: poblet del
municipi de Claverol (Conca de Tremp).—g) Pont de Molins: poble de 500
habitants situat en l'Alt Empordà, a 8 quilòmetres de Figueres.—h) Pont de
Raventí: poblet del districte municipal de Cercs (Berguedà).—i) El Pont de
Suert: poble de 1.000 habitants situat en el Ribagorça, a la vorera esquerra del
13
14/06/2014 19:33
Diccionari Català-Valencià-Balear
3 de 3
http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=pont
Noguera Ribagorçana, frontera amb Aragó.—j) El Pont de Vilumara: poble de
1.200 habitants pertanyent al municipi de Rocafort (Pla de Bages).—l) El Pont de
la Coromina: poble del districte municipal de Cardona.—m) Es Pont d'Inca:
poble del municipi de Marratxí, a cinc quilòmetres de Palma (Mall.).—n) Pont
Major: poblet situat a tres quilòmetres de la ciutat de Girona.—o) Pont Palanca:
poblet del districte municipal de l'Espluga de Francolí.
LOC.—a) Pont dels ases: dificultat que es troba en alguna ciència, on s'encallen
molts.—b) Fer el pont de plata: facilitar a algú la superació de les dificultats que
troba.—c) Alçar el pont a algú: manifestar-se incompatible o barallat amb ell
(Eiv.). «No sé què s'ha figurat, aquest! M'ha alçat es pont, i no vol sebre res de
mi!»—d) Fer el tonto per no pagar el pont: fingir ignorància o ingenuïtat per
evitar-se molèsties.—e) La raó del pont de Lleida: paga i calla: es diu referint-se
a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar.
FON.: pɔ́n (or., occ., Cast., eiv.); pɔ̞́nt (Val., Al., Mall., Men.); pún (Ross.,
Capcir, Conflent, Vallespir, Cerdanya); pón (Gir.).
INTENS.:—a) Augm.: pontàs, pontarro, pontarràs.—b) Dim.: pontet, pontetxo,
pontel·lo, ponteu, pontí, pontic, pontiu, pontarrí, pontarró.—c) Pejor.: pontot.
ETIM.: del llatí pŏnte, mat. sign. || 1.
2. PONT m.
Dur el pont: estar de moda, esser el campió, el dominador (Men.).
ETIM.: de dur el pondo, modificat per analogia de pont art. 1.
14
14/06/2014 19:33
15
16
DEM 17
NTLE
18
19
DELlAMs
ponte, la
<la ponti [Pr]. la puente [Lln (S). Cg. Cp. Llg. Sb. Ca. Ll. y Tb. Bab. PSil. JH]. la puonte [y
Tox]. la puönti [Cl]. a ponti [As. /Eo/]. /////el puente [Sb]. /////ponte [Ay].>
Cast. puente [Lln (S). Cl. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. Cv. Oc. /Eo/] pequeñu
[Pr. Tox (/el puente ‘puente’)]. Puente per onde pueden pasar carros [Ca]. Puente improvisáu
[Sl (/el puente ‘ponte de piedra yá fecha’)]. Puente de madera [Ac, Ri (/puente ‘cast.
puente’)]. 2. Tablón, chaplón de madera que va a lo llargo de la parte delantre la puerta del
horru (emplégase como escalón anterior a la entrada en el horru o panera) [Cr. Tb. Sm. PSil
(puente l’hurriu)]. Descansín que da entrada a la puerta del horru [Md]. Caún de los
chaplones que faen el pisu del horru [Cg. Cñ. Ri. Cv] o molín [JH]. Suelu de madera del
horru [Ca]. 4. Viga so la que descansa’l mecanismu del molín [Cl] o árbol del molín [Ll] o
rodenu [Cp]. Viga de carbayu onde encaxa la peonera del molín [Os (puente)]. 5. Chapa
gorda y estrecha que se pon nel miollu pa facelu resistente y que nun s’abre al asitiar l’exe
del carru [Oc]. 6. Maderu que s’altraviesa ente dos pies derechos pa aunir la fábrica y afitala
[JH]. Ca ún de los travesaños que van d’un varal a otru [Tb (Oc)]. 7. Camba del llaviegu
[JH]. 8. Tazu de les madreñes [Tox]. 9. Maderina de la guitarra y otros instrumentos p’afitar
les cuerdes [JH]. //-es ‘dos pieces de madera más llargues que los gatos y que formen con
éstos la parte cimera del armazón del batán’ [Oc]. //La puente’l molín ‘pieza d’abaxo del
molín que tien polos mecanismos’ [PSil].///Per San Antolín o se sequen les fuentes o lleva’l
río les puentes [LC].
a’)
karrera que uenit ad illa ponte de Aliande 912(s.XII) [DCO-I/82]
a rio de Ceione ad illa ponte 984(s. XII) [MSAH-I/387]
aflige ad illa ponte ad riu unde primiter diximus 1006 [ODueñas/75]
ipsa hereditate de Illa Ponte do et dono 1022(s. XII) [ACL/378]
alia terra ad ila lerosa su illa ponte iustas illa 1022 [ODueñas/131]
illa ponte qui discurre de Castanedo 1033(s. XII) [DCO-I/149]
alia uilla quem dicunt Naura qui est super illa ponte 1053(s. XII) [DCO-I/181]
illam pontem de illa calciata 1068(s. XII) [MSAH-II/397]
illam pontem de Ambas Mestas et per castellum de Aguilar 1142(s. XII-XIII) [MB/78]
la ponte del molin del Uario 1157(or.) [MSAH-IV/270]
Mansella de illa Ponte 1165(or.) [SPE-I/293]
quinque modios de centeno per emina directa de Ponte ferrata [1203] [SPM/377]
cofrades que sunt de illa ponte 1222(or.) [MCar-I/140]
totum valle Oza per alfoce a Ponte ferrata 1218 [SPM/385]
cabo una terra dela ponte 1233(or.) [SV/157]
damos uos desde la ponte de Sriendes ata cima de las casas 1247 [DCO-II/19]
enna vila de Abilies la nuestra casa de cerca la ponte 1248(or.) [SV-IV(3)/96]
de parte delante fiere enna ponte e detras enna cale de_la zogue 1248(or.) [SV-IV(3)/96]
ela ponte del Castro 1252(or.) [ACL/200]
enna villa de Gallegos allenze la ponte 1260 [DCO-II/64]
pella agua de Narzea ye a la ponte de Entralgo 1273 [DCO-II/106]
pella carrera qui uien de Arganza pora la ponte de Entralgo 1273 [DCO-II/106]
que no lo vienda desde la ponte de Cayes 1274 [Ordenances/43]
mando a la ponte de Olloniego un moyo de segondo 1274(or.) [CLO/83]
Iohan Perez de las Pontes e de sua moller Teresa Alfonso 1376(or.) [SP-II/459]
a sobre la ponte de Solovio que era tanbien de la iglesia 1427 [DCO-IV/384]
—Home, ¿qué ponte ye aquesta?,/per aquí algún río va.
—Per aquí ñon hai ningún ríu/que esta ponte ye real.
[Relación (Porléi): 97-100]
a’’)
de illo flumine usque ad predictum pontem 1165(or.) [ACL/365]
ad illum pontem de Torio II morabitinos [1189](or.) [ACL/10]
ad illum pontem de Uernesga II morabitinos [1189](or.) [ACL/10]
illam nostram albergueriam de illo ponte de Meres 1189(or.) [SV/545]
20
b)
de IIª parte elos freres de La Puente 1203(or.) [MSAH-V/41]
las casas cerca la Puente Pedrena que furon de don Polo Calero 1236(or.) [MSAH-V/214]
Iohan Martin de la Puente de Aradoy 1236(or.) [MSAH-V/215]
desdel cantal de don Fagun corronero en yuso contra la puente 1238(c.) [MSAH-V/221]
domibus de Puente Ferrada 1240(or.) [MCar-I/241]
allas puentes de la villa 1244(s. XIV) [ACL/119]
a la Puente de Ssant Marcos vn marauedi 1251(s. XV) [ACL/189]
a la Puente del Castro vn marauedi 1251(s. XV) [ACL/189]
mando a las puentes 1251(or.) [ACL/191]
la Puente de Mercadiello 1253(s. XV) [ACL/207]
de tercia parte el molino de La Puente 1254(or.) [MSAH-V/287]
don Daniel que esta en el molino de La Puente 1254(or.) [MSAH-V/287]
don Simon molnero de La Puente 1254(or.) [MSAH-V/287]
comendador de la Puonte dOruego 1256(or.) [MCar-I/331]
la puente de San Marcos 1268(or.) [ACL/480]
mando al rriotornar so la puente de Ssant Marcos veynte sueldos 1272(or.) [ACL-VIII/69]
los molinos de La Puente heredaua todos el monesterio 1278(or.) [MSAH-V/415]
e de las puentes de Castro e de Villarente 1290(or.) [ACL-VIII/376]
para reffazemiento de la puente et de la çerca de la ujlla 1339 [AAU/197]
et commo va por enson por la puente de Uegadali 1351(or.) [SB/269]
por la puente de Vegadali e por el ciero de la Sierra 1351(or.) [SB/269]
otro ero que dezian de la Puente 1365(or.) [SP-II/409]
Fernan Rodriguiz de la Riba fillo de Iohan Rodriguiz de la Puente 1423(or.) [SB/326]
derecho a la dicha puente de Cornellana 1450(or.) [SB/345]
del dicho lugar de Riello çerca la puente 1472(or.) [VC-II/259]
de la parte de hazia la puente en el cueto 1684(c. XVIII) [MSPV/139]
Del masc. llat. PŌNS, PONTIS ‘ponte’, ‘pasera’ (EM; OLD s.v. pons, pontis), panrománicu
(REW s.v. pons pŏnte) ya panhispánicu (DEEH; DCECH s.v. puente). Los resultaos ast., cast. y
arag. obliguen a partir d’una Ŏ tónica pa xustificar el diptongu. L’ausencia de diptongu en
delles variantes asturianes débese al influxu de la nasal (GHLA 86) pero, a xulgar peles
llectures modernes de la documentación non siempre dignes d’enfotu nel desendolque de les
abreviatures, talmente paez que’l resultáu más propiu del dominiu foi ensin diptongar; la
diptongación entama a notase al oriente de Lleón a principios del sieglu XIII y sigue llueu
alternando cola adiptongación pero, en sen contrariu, n’Asturies la diptongación vese bien
entráu’l sieglu XIV. L’ast. amuesa, nos documentos (en llatín) consultaos, l’apaición d’un
continuador masculín del llat. PONTEM (& a’’); pero lo que paez abondo xeneral ye un
emplegu femenín (la ponte y la puente) anque, en dellos sitios, ye posible na fala de güei,
con influxu acastellanáu, un usu masculín (el puente); ello empobinó a que, modernamente,
sían posibles en dalgunos puntos del dominiu les dos variantes de xéneru favoreciendo que,
lo que de mano yera una cenciella variante d’espresión, con diptongación o nondiptongación, empobinare a una oposición de signos. Los continuadores asturianos del llat.
PONTEM tán bien asitiaos toponímicamente (TA 737). Un dim. en -ĬCULA pervése nel ast.
*ponteya (→ punteya) → pontea (cfr.) qu’en llat. apaez na so conseñación masculina
PONTICULUS (EM). Tamién se conseñen diminutivos en -ĔLLUS (pontiellu, pontiella), en ĪCCUS (ponticu), en -ICEA + -ŎLA (pontezuela), en -ICEA + -ELLA (ponticiella). Una
formación *PONTĪCUS, * PONTĪCA sedría responsable del ast. pontigu (cfr.) y pontiga (cfr.).
Un dim. en -ascu ye ast. pontascu (cfr.). En rellación etimolóxica colos términos citaos ha
facese l’estudiu de los verbos correspondientes pontiar, puntiar, puntir asina como de los
términos con ellos rellacionaos.
[DELLA, MS. s.v. ponte; de X.Ll.G.A.]
21
AriasPropuestes 5
22
23 DDGM - Dicionario de dicionarios do galego medieval
1 de 3
http://sli.uvigo.es/DDGM/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_b...
Corpus lexicográfico medieval da lingua galega
Está a procurar a palabra PONTE como lema no Dicionario de dicionarios do galego medieval.
- Número de acepcións atopadas: 10.
- Distribución por dicionarios: CRÓNICA TROIANA (1), CRÓNICA XERAL (1), CANTIGAS DE
SANTA MARÍA (1), HISTORIA TROIANA (1), CRÓNICA XERAL (ÍNDICE TOPONÍMICO) (2),
VOCABULARIO 1275 (ÍNDICE TOPONÍMICO) (3), VOCABULARIO 1275 (1).
Se desexa realizar outra pescuda, pode calcar aquí.
K. M. Parker (1958): Vocabulario de la Crónica Troyana. Salamanca: Universidad.
ponte
f.
f. puente; bridge: fezo fazer y hũa ponte que a deytauã et ergiã por torno, II 259.12.
R. Lorenzo (1977): La traducción gallega de la Crónica General y de la Crónica de Castilla. Vol. II
(Glosario). Ourense: Instituto de Estudios Orensanos Padre Feijóo.
ponte
fem.
' puente' , del lat. PONS, PŎNTIS (REW 6649). Formas: ponte 4.26, 19.1,5,7,
49.48, 245.40, 370.3 (c. 226), 450.12, 504.7 (c. 338), 511.13,26, 515.11, 526.5,
809.118, 811.157, 869.12,19, 870.22,25,35, 871.2,5,10,12,17, 872.50, 873.4,7,13,
põte 511.21, 870.28, 874.3, pontes 405.23 "as - que a feytas de Logroño ata
Santiago", 519.10 (c. 352). Desde el XIII (como fem. "illa ponte" ya en el IX, cfr.
Leite Opúsc. I, 290): a. 1254 "della ponte a suso" (Desc. Portug. I, Suplem. 375);
a. 1268 "da Ponte Uella" (Salazar 54.17); CSM 337.26 "dũa muyt' alta ponte"; Cr.
1344 "o arco da ponte" (II, 447); Cr. Troyana "fezo fazer y hũa ponte" (II, 259.12);
Fragm. Tristán "chegarõ a aquela ponte" (p. 50), etc. Cfr. Morais y E. Rodríguez.
En cast. también fem. en toda la época ant. (Corominas DCELC III, 906).
W. Mettmann (1972): Cantigas de Santa María de Afonso X, o Sábio. Vol. IV (Glossário). Coimbra:
Universidade.
ponte
s. f
s. f.: 261.40, 337.26 dũa muit'alta ponte foi o menynno caer; 356.1 ũa ponte de
madeira.
K. M. Parker (1977): Vocabulario clasificado de los folios gallegos de la Historia Troyana. Illinois:
Applied Literature Press.
ponte
f.
f. puente; bridge: fezo fazer hũa ponte que a deytasen et ergesen por torno, 368.30.
24
14/06/2014 20:20
DDGM - Dicionario de dicionarios do galego medieval
2 de 3
http://sli.uvigo.es/DDGM/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_b...
R. Lorenzo (1977): La traducción gallega de la Crónica General y de la Crónica de Castilla. Ourense:
Instituto de Estudios Orensanos Padre Feijóo. ["Índice onomástico"].
Peti
Ponte
697.13; Cr. Castilla ms. 1347 f. 381bV y ms. 7403 f. 141aR Peña Ponte (en París).
Ponte
de
Mulas
691.26; D. Rodrigo 153a Portum Molarum; PCG 652b38 Puerto de las Muelas; Cr.
Castilla ms. 7403 f. 138bV Puente de Mulos: puebla de Sancho I de Portugal.
M. de Miguel (1977): Vocabulario gallego medieval en documentos del s. XIII anteriores a 1275. Memoria
de licenciatura. Universidad de Valladolid ["Índice toponímico"].
Ponte
Deume
Ponte
de Ume
Ponte
de
Hume
Pontes
de
Eume
Pontes
de
Heumy
a. 1275, 68.11.13; a. 1271, 60.12-13,14; a. 1270, 58.13,15; a. 1274, 66.21.
Ponte
Noua
a. 1273, 65.3-4.
Ponte
Uella
a. 1268, 54.18.
M. de Miguel (1977): Vocabulario gallego medieval en documentos del s. XIII anteriores a 1275. Memoria
de licenciatura. Universidad de Valladolid.
ponte
subst.,
.- subst., 'puente'. Del latín PŎNTEM. Aparece en varios topónimos; a. 1268
"Martin Uermuez da Ponte uella" (54.18); a. 1270, 58.13,15; a. 1273, 65.3-4; a.
1271, 60.12-13,14; a. 1274, 66.21; a. 1275, 68.13,11.
25
Seminario de Lingüística Informática - Grupo TALG / Instituto da Lingua Galega, 2006-2012
14/06/2014 20:20
Dicionario de Dicionarios da lingua galega
1 de 5
http://sli.uvigo.es/DdD/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_bus...
Corpus lexicográfico da lingua galega
Está a procurar a palabra PONTE como lema no Dicionario de Dicionarios.
- Número de acepcións atopadas: 39.
- Distribución por dicionarios: Sarmiento(1746-1770) (1), Payzal(1800c) (2), Reguera(1840-1858) (1),
Rodríguez(1854c) (1), Aguirre(1858) (1), Rodríguez(1863) (1), Pintos(1865c) (1), Cuveiro(1876) (1),
Valladares(1884) (2), Filgueira(1926) (1), Carré(1928-1931) (1), Acevedo(1932) (2), Carré(1933) (1),
Ibañez(1950) (2), Carré(1951) (3), Eladio(1958-1961) (6), Franco(1972) (1), Rivas(1978) (1),
Carré(1979) (3), CGarcía(1985) (7).
Se desexa realizar outra pescuda, pode calcar aquí.
Martín Sarmiento (1746-1770): Colección de voces y frases de la lengua gallega, ed. de J. L. Pensado
Tomé (U. de Salamanca, 1970)
[ponte]
Da ponte. El puente de Pontevedra tiene 200 varas de largo y 12 ojos o arcos iguales, y
cada uno capaz de un barco. Es todo de sillería, y muy llana, y de fábrica moderna.
Colección 1746-1770
Bernardo Vicente Payzal (1800c): Vocabulario gallego-castellano (edición de Damián Suárez sobre o ms
da RAG)
ponte
puente
ponte
pontede
pau,
pontillón
pequeña: pontón. "pequeña" modifica só a "ponte"; "paú", no ms.
Eugenio Reguera y Pardiñas (1840-1858): Traducción de algunas voces, frases y locucionesgallegas,
especialmente de agricultura, al castellano, ed. de J. L. Pensado (Cadernos de Lingua, RAG, 1995)
ponte
Puente.
Francisco Javier Rodríguez (1854c): Diccionario gallego-castellano, transcrito do ms da RAG por AS
para este diccionario
ponte
Puente. En port. é it. id. en latin pons. Conozco mas ap. con nombre de Ponte que de
26
14/06/2014 20:24
Dicionario de Dicionarios da lingua galega
2 de 5
http://sli.uvigo.es/DdD/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_bus...
puente. Sarm.
Luís Aguirre del Río (1858): Diccionario del dialecto gallego, ed. de Carme Hermida Gulías, CSIC-IPS,
2007
ponte
ve
Puente. Port. id.
Francisco Javier Rodríguez (1863): Diccionario gallego-castellano, ed. de Antonio dela Iglesia
González, A Coruña,
Puente. Sarm., port. ital. y lat. id., franc. pont. Hay apellidos del mismo nombre. En catal.
pont.
Ponte
Juan Manuel Pintos Villar (1865c): Vocabulario gallego-castellano, ed. de Margarita Neira e Xesús
Riveiro, A Coruña, RAG, 2000
ponte
Puente.
Juan Cuveiro Piñol (1876): Diccionario Gallego, Barcelona
PONTE
Puente.
Marcial Valladares Núñez (1884): Diccionario gallego-castellano, Santiago, Imp. Seminario Conciliar
PONTE
____
Puente, fábrica de madera, piedra, ó hierro, para atravesar rios etc.
____
Apellido de familia.
X. Filgueira Valverde, L. Tobío Fernandes, A. Magariños Negreira e X. Cordal Carús (1926):
Vocabulario popular castelán-galego (publicado por entregas en El Pueblo Gallego)
PONTE
sf.
Puente.
Leandro Carré Alvarellos (1928-1931): Diccionario galego-castelán, 1ª ed., Lar, A Cruña, 1926-1931
27
14/06/2014 20:24
Dicionario de Dicionarios da lingua galega
3 de 5
ponte
s. f.
http://sli.uvigo.es/DdD/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_bus...
Puente. Obra destinada a comunicar dos lugares separados por un río, foso, etc.
Bernardo Acevedo y Huelves e Marcelino Fernández y Fernández (1932): Vocabulario del bable de
occidente
Puente. Para indicar que hay que hacer una cosa sin remedio, se dice: Ou pasas a
ponte, ou pasas el río; cuando se quiere indicar que no hay elección: Mal por a
ponte, peor por el río. Ús. como masc. en Navia; del Navia al Eo, y en gall. y port.,
como fem. F.
ponte
____
____
Tablas que tienen los chalanos de un costado a otro para sentarse. A.
Leandro Carré Alvarellos (1933): Diccionario galego-castelán, Segunda Edizón, A Coruña, Roel
ponte
s. f.
Puente. Obra destinada a comunicar dos lugares separados por un río, foso,
etcétera.
José Ibáñez Fernández (1950): Diccionario galego da rima e galego-castelán, Madrid
ponte
f.
El puente o la puente
ponte
s. f.
Puente.
Leandro Carré Alvarellos (1951): Diccionario galego-castelán, Terceira Edizón, A Coruña, Roel
ponte
s. f.
Puente. Obra destinada a comunicar dos lugares separados por un río, foso, etc.
____
____
Cada una de las piezas de piedra colocadas en el interior de las grandes chimeneas
para recoger el agua de lluvia.
____
____
Madero horizontal de la parte inferior del aliviadoiro donde asienta el ovo sobre el
que gira el rodicio del molino.
Eladio Rodríguez González (1958-1961): Diccionario enciclopédico gallego-castellano, Galaxia, Vigo
PONTE
s. f.
Puente, según el VCT.
28
14/06/2014 20:24
Dicionario de Dicionarios da lingua galega
4 de 5
http://sli.uvigo.es/DdD/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_bus...
____
____
Fábrica de piedra, madera o hierro, que se forma sobre los ríos, fosos y otros sitios
para poder atravesarlos.
____
____
Paso que se forma sobre barcas, poniendo tablas encima para pasar los ríos.
____
____
Pieza que en las fábricas de tapices atraviesa todo el telar.
____
____
Pieza del carro del país, que es de madera o hierro y sujeta los dos GALLOS o
PUGAS del RANQUEIRO a la CABEZALLA.
____
Los puentes tuvieron en la Galicia antigua una gran preponderancia, sin duda por
los importantes servicios que prestaron en todos los tiempos para cruzar los ríos y
riachuelos que riegan nuestro territorio. La musa popular los ha rodeado de
prestancia, llevándolos a sus coplas, como el puente romano de la ciudad de las
Burgas, que atraviesa el Miño, y es una de las tres cosas que hay en Orense y no
hay en España; y como el ponte n-Afonso, frol da miña mocedá, según frase del
anónimo coplero, que cruza el río Tambre, cerca de Noya y llevó sin acabarse
treinta años.
____
X. L. Franco Grande (1972): Diccionario galego-castelán, 2ª ed., Galaxia, Vigo
ponte
s. f.
Puente.
Eligio Rivas Quintas (1978): Frampas, contribución al diccionario gallego, CEME, Salamanca
ponte
f
Puente (dicc). En Fondo de Vila hay el refrán: FRAS. En setembre, ou pontes caer,
ou montes arder, en septiembre se pueden dar los dos extremos: mucha lluvia o
mucho calor. (FrampasI)
Leandro Carré Alvarellos (1979): Diccionario galego-castelán e Vocabulario castelán -galego, A
Coruña, Moret
Ponte
s. f.
Puente. Obra destinada a comunicar dos lugares separados por un río, foso, etc.
____
____
Cada una de las piezas de piedra colocadas en el interior de las grandes chimeneas
para recoger el agua de lluvia.
____
____
Madero horizontal de la parte inferior del aliviadoiro donde asienta el ovo sobre el
que gira el rodicio del molino.
29
14/06/2014 20:24
Dicionario de Dicionarios da lingua galega
5 de 5
http://sli.uvigo.es/DdD/ddd_pescuda.php?pescuda=PONTE&tipo_bus...
Constantino García González (1985): Glosario de voces galegas de hoxe, Universidade de Santiago,
Verba, anexo 27
ponte
f.
1. (v.c.) puente;
____
____
2. (Dum. Gro.) piedras que forman la base del hórreo;
____
____
3. (Com.) parte más estrecha de la madera del zueco;
____
____
4. (San.) tejado de la chimenea;
____
____
5. (Sua.) parte central del yugo;
____
____
ponte do muíño (San.) mesa de madera que soporta la turbina;
____
____
V. ollo da ponte.
Seminario de Lingüística Informática - Grupo TALG / Instituto da Lingua Galega, 2006-2013
O Dicionario de dicionarios é unha obra coordinada por Antón Santamarina
Procesamento informático e versión para web: Xavier Gómez Guinovart
30
14/06/2014 20:24
DELP, vol. IV. 31
HouaissGrande
FRPSOHWRJUDQGHSRQWH
*UDQGH
SRQWHVIV;,,,FI)LFK,930 REUD FRQVWUXtGD HP DoR PDGHLUD
FLPHQWR DUPDGR HWF SDUD HVWDEHOHFHU FRPXQLFDomR DR PHVPR QtYHO
HQWUH GRLV SRQWRV VHSDUDGRV SRU XP FXUVR GH iJXD RX TXDOTXHU
GHSUHVVmRGRWHUUHQR SH[WTXDOTXHUHVWUXWXUDTXHOLJDGXDVSDUWHV
KRPyORJDV ILJ TXDOTXHU HOHPHQWR TXH HVWDEHOHFH OLJDomR HQWUH
SHVVRDVRXFRLVDV໭TXHULDFULDUXPDSDIHWLYDHQWUHRSDLHRILOKR໮
$1$7 SDUWH GR HQFpIDOR VLWXDGD QD IRVVD SRVWHULRU GR FUkQLR TXH
FRQHFWD R KHPLVIpULR GLUHLWR GR FpUHEUR FRP R HVTXHUGR (/(75
GLVSRVLWLYR TXH UH~QH TXDWUR HOHPHQWRV GH XP FLUFXLWR HOpWULFR
UHVLVWrQFLDV LQGXWkQFLDV HWF GLVSRVWRV QD IRUPD GH XP
TXDGULOiWHURTXHWHPHPXPDGDVGLDJRQDLVXPDIRQWHGHFRUUHQWH
HHPRXWUDXPDSDUHOKRGHPHGLGD )87%VDOWRGRJROHLURPDLVRX
PHQRVSHUSHQGLFXODUjOLQKDGHJROSDUDGHIHQGHUERODFKXWDGDSHOR
DGYHUViULR *,1SRVLomRTXHRDWOHWDDVVXPHDRYHUJDURFRUSRSDUD
WUiVFRPRSHLWRSDUDFLPDIRUPDQGRXPDHVSpFLHGHDUFRTXHWHP
DSRLR QRV SpV H QDV PmRV 0$5 FRQVWUXomR DFLPD GR FRQYpV
SULQFLSDO TXH VHUYH GH SDVVDJHP HQWUH R FRQYpV GR FDVWHOR RX GR
WRPEDGLOKRHXPDVXSHUHVWUXWXUD 0$5DQWFDGDXPDGDVFREHUWDV
GHXPQDYLR 2'217SUyWHVHGHVWLQDGDDVXEVWLWXLUDIDOWDGHXPRX
PDLVGHQWHV SDpUHD%VHUYLoRDpUHRLQWHQVRHQWUHGXDVFLGDGHVł
S DIRJDGD SRQWH REUD
TXH SRU YH]HV SRGH WHU VHX WDEXOHLUR
FREHUWRSHODViJXDV ł S EUDQFD (1*HVWUXWXUDPRQWDGDHPFDUiWHU
SURYLVyULR JHU GH PDGHLUD SDUD D FRQVWUXomR GH XPD SRQWH
GHILQLWLYDłSGHiJXD%$FRUUHQWH]DIRUWHTXHVHIRUPDQDFXUYDGH
XPULR ł S GH EDUFRV PT 3217( )/878$17( ł S GH EiVFXOD
SRQWH REUD
FXMR WDEXOHLUR VH PRYLPHQWD HP WRUQR GH XP HL[R GH
URWDomRKRUL]RQWDOłSGHFRPDQGR0$53PT 3$66$',d2łSGH
(LQVWHLQ5RVHQ$675FRQH[mRQRHVSDoRWHPSRHQWUHGRLVSRQWRVGH
XPPHVPRXQLYHUVRRXHQWUHGRLVXQLYHUVRVGLIHUHQWHV ł S GH ILR
(/(75WLSRGHSRQWHGHUHVLVWrQFLDTXHHPSUHJDILRVFRPRHOHPHQWRV
LDKFRPEUPDVFDUDVFRPSOHWRSKS
32
FRPSOHWRJUDQGHSRQWH
GHPHGLGD ł S GH IUHTXrQFLD (/(75SRQWHGHPHGLGDHOpWULFDFXMR
HTXLOtEULR GHSHQGH GD IUHTXrQFLD GR VLQDO H[FLWDQWH ł S GH
KLGURJrQLR ),648Ë0LQWHUDomRLQWHUPROHFXODURXLQWUDPROHFXODUGH
VXEVWkQFLDV FRP OLJDo}HV 2+ )+ 1+ HQYROYHQGR R KLGURJrQLR
GHXPDPROpFXODHRR[LJrQLRRXRIO~RURXRQLWURJrQLRGHODPHVPD
RX GH RXWUD PROpFXOD ł S GH LQGXWkQFLD (/(75 GLVSRVLWLYR GH
PHGLomR GD LQGXWkQFLD GH XP FRPSRQHQWH HOpWULFR ł S GH
UHVLVWrQFLD (/(75 GLVSRVLWLYR GH PHGLomR GD UHVLVWrQFLD GH XP
FRPSRQHQWHHOpWULFRłSGHVDIHQD &,5SURFHGLPHQWRFLU~UJLFRTXH
XWLOL]D XPD VHomR GD YHLD VDIHQD JHU SDUD OLJDU D DRUWD j DUWpULD
FRURQiULDGLVWDOHPFDVRVGHOHVmRREVWUXWLYDGHVWD~OWLPD ł S GR
QDUL]$1$7IRUPDomRTXHUHVXOWDGDMXQomRGRVGRLVFDQDLVGRQDUL]ł
SHVFRQVDSRQWH
REUD
TXHVHHVWHQGHREOLTXDPHQWHVREUHRFXUVR
GHiJXDRTXDOWUDQVS}HłSIOXWXDQWHSRQWH
REUD
GHHPHUJrQFLD
JHU SDUD XVR PLOLWDU FRQVWLWXtGD SRU XP WDEXOHLUR DSRLDGR HP
SHTXHQDV HPEDUFDo}HV ł S JLUDWyULD )(5 HVSpFLH GH WDPERU
JLUDWyULRVREUHRTXDOVHHIHWXDPPDQREUDVGHORFRPRWLYDVHWFłS
OHYDGLoDV;9 $54 0,/HPFRQVWUXo}HVDQWLJDVHVSIRUWLILFDo}HV
WDEXOHLUR TXH VH HUJXLD RX EDL[DYD SDUD FRQWURODU D SDVVDJHP GH
SHVVRDV RX YHtFXORV VREUH XP IRVVR TXH JHU FLUFXQGDYD FRPR
HOHPHQWR GH SURWHomR D FRQVWUXomR GH TXH ID]LD SDUWH WE VH GL]
DSHQDV OHYDGLoD TXDOTXHU SRQWH REUD
TXH SRGH HIHWXDU
PRYLPHQWRVSDUDFLPDDILPGHSHUPLWLUDSDVVDJHPSRUEDL[RGHOD
GH HPEDUFDo}HV FXMD DOWXUD H[LJH HVVH SURFHGLPHQWR ł S OHYDQWH
SRQWH
REUD
FXMRWDEXOHLURVHSRGHHOHYDUSDUDOHODPHQWHDVLPHVPR
ł S PLVWD SRQWH REUD
TXH Gi SDVVDJHP WDQWR D XPD URGRYLD
TXDQWR D XPD IHUURYLD ł S PRGXODQWH 0Ò6 PT 75$16,d­2 ł S
PyYHOSRQWH
REUD
FXMRWDEXOHLURSRGHVHUGHVORFDGRSDUDSHUPLWLU
DSDVVDJHPGHXPDHPEDUFDomRłSSrQVLOSRQWH
REUD
TXHWHPR
WDEXOHLUR VXVWHQWDGR SRU FDERV DQFRUDGRV SRQWH VXVSHQVD ł S
VXVSHQVD PT 3217( 3Ç16,/ ł ID]HU S HQIRUFDU GLD GH WUDEDOKR
HQWUH IHULDGRV RX HQWUH XP IHULDGR H XP ILP GH VHPDQD *5$0
GLPLUUHJ SRQWtFXOD SRQWLOKmR (7,0 ODW SRQVSRQWLV SRQWH
LDKFRPEUPDVFDUDVFRPSOHWRSKS
33
FRPSOHWRJUDQGHSRQWH
SRQWHPyYHOXVDGDQRVDVVpGLRVSUDQFKDODQoDGDGHXPQDYLRjWHUUD
SDUDGDUSDVVDJHP
FRPPXGDQoDGHJQDIDVHGRSURWRUURPkQLFR
YHUSRQWIKLVWV;9SRQWHV;9S}WH +20SRQWHIOSRQWDU
WRWDOGHFDUDFWHUHVLQFOXLHVSDoRV
34
LDKFRPEUPDVFDUDVFRPSOHWRSKS
CunhaVocabulário2
35
DÉRom : Dictionnaire Étymologique Roman
1 de 3
http://stella.atilf.fr/scripts/DERom.exe?ADMBASE_ENTRY;ENTRY...
*/'pɔnt‑e/ s.m. « ouvrage permettant de franchir une dépression ou un cours d’eau en
reliant les deux bords de la dépression ou en enjambant le cours d’eau »
I. Substantif masculin originel : sarde
*/'pɔnt‑e/ > sard. pònte/pònti s.m. « ouvrage permettant de franchir une dépression ou un obstacle
(voie de communication, cours d’eau) en reliant les deux bords de la dépression ou en enjambant
l’obstacle, pont » (dp. 1211/1237, CSMBVirdis 41 ; DES ; PittauDizionario 1).
II. Substantif féminin : aires latérales et aires isolées
*/'pɔnt‑e/ > dacoroum. punte s.f. « passerelle réservée aux piétons » (dp. 1649, DRH B, 34, 124 ;
Tiktin3 ; EWRS ; Candrea-Densusianu n° 1474 ; Cioranescu n° 6971 ; DLR ; MDA ; ALRR – M pl. 55 ;
NALR – O pl. 47 ; ALRR – MD 539*1)2, istroroum. púnte pl. « passage permettant de franchir un
cours d’eau aménagé avec de grosses pierres disposées à distance d’un pas chacune » (KovačecRječnik
161 ; FrăţilăIstroromân 1, 257)3, méglénoroum. punti sg. « passerelle réservée aux piétons ; pont »
(CapidanDicţionar ; Candrea,GrS 6, 188), aroum. punte « pont » (dp. 1770 [ποῦντε],
KavalliotisProtopeiria n° 1076 ; Pascu 1, 148 ; DDA2 ; BaraAroumain), lomb. sept. ┌pọnt┐
(Rohlfs,ASNS 177, 40 [Bormio, Livigno] ; LSI [Tessin])4, romanch. punt (dp. 1394 [puntt],
CrestomaţieRomanică 1, 435 ; HWBRätoromanisch ; Coromines,FSJud 582 ; EichenhoferLautlehre §
192b)5, esp. puente (1043 – av. 1639, DCECH 4, 674 ; Kasten/Cody ; DME)6, ast. ponte (dp. 1157,
DELlAMs ; DGLA), gal./port. ponte (dp. 1254, DDGM ; DRAG1 ; Houaiss2 ; DELP3 ;
CunhaVocabulário2)7.
III. Substantif masculin restauré : Romania centrale
*/'pɔnt‑e/ > dalm. puant s.m. « pont » (BartoliDalmatico 272 § 82 ; ElmendorfVeglia ;
MihăescuRomanité 107, 112), istriot. ponto (IveCanti 65, 134, 192, 308)8, it. ponte (dp. 12e s.,
TLIOCorpus ; DELI2), frioul. puint (dp. 1361, DurlìV 29 ; PironaN2 ; IliescuFrioulan 39), lad. pùnt
(dp. 1763 [pont], Kramer/Schlösser in EWD ; ALD-I 618), fr. pont (dp. ca 1100 [punt], TLF ; GdfC ;
TL ; AND2 s.v. punt1 ; ALF 1060), frpr. ┌pont┐ (dp. 2e m. 13e s., Philipon,R 22, 44 =
HafnerGrundzüge 92 ; FEW 9, 168b ; ALF 1060), occit. ┌pon┐ (dp. ca 1150/1180 [pon],
AppelChrestomathie 56 ; Raynouard ; Pansier 3 ; ALF 1060), gasc. ┌poun┐ (dp. ca 1278 [pont],
36
19/06/2014 21:41
DÉRom : Dictionnaire Étymologique Roman
2 de 3
http://stella.atilf.fr/scripts/DERom.exe?ADMBASE_ENTRY;ENTRY...
ForsBéarnOG 504 ; Palay ; CorominesAran 652 ; ALF 1060), cat. pont (dp. av. 1315, DECat 6,
691-692 ; DCVB).
Commentaire. – Tous les parlers romans sans exception présentent des cognats conduisant à
reconstruire, soit directement, soit à travers un type morphologique innovant, protorom. */'pɔnt‑e/ s.m.
« ouvrage permettant de franchir une dépression ou un cours d’eau en reliant les deux bords de la
dépression ou en enjambant le cours d’eau, pont ».
Les issues romanes de protorom. */'pɔnt‑e/ ont été subdivisées ci-dessus selon les deux genres
dont elles relèvent, articulés avec ce que l’on sait de la protohistoire des idiomes romans : masculin
originel, typiquement conservé par le sarde (ci-dessus I.), féminin innové tardivement (ci-dessus II.) et
masculin restauré venu le recouvrir plus récemment encore (ci-dessus III.)9. Le féminin caractérise des
aires latérales et isolées (roumain, lombard, romanche, espagnol, asturien, galicien et portugais), tandis
que le masculin occupe une vaste aire compacte de la Romania centrale : dalmate, italien, ladin,
frioulan, français, francoprovençal, occitan, gascon et catalan, cf. aussi DardelGenre 20-21. Cette
répartition rappelle suffisamment (sans pourtant s’y superposer) celles de */'mar‑e/, */'ɸɛl‑e/, */'mɛl‑e/,
*/'lakt‑e/, */'sal‑e/ et */'sangu‑e/ étudiés par Robert de Dardel (Dardel,ACILR 14/2) pour souffrir la
même explication : protorom. */’pɔnt-e/ connaissait les deux genres, le masculin étant plus ancien, le
féminin – issu plus récemment (mais assez tôt pour avoir pu être transmis au roumain) de la tendance
analogique à féminiser les substantifs de la troisième déclinaison – étant devenu (en tout cas très
largement, cf. Möhren,AberystwythColloquium 8-10) hégémonique10 avant d’être repoussé par le
masculin innovant11. Une analyse aréologique, historique et diastratique des données romanes incite à
considérer cette restauration du masculin, particulièrement en Italie et en Gaule, comme le fait d’une
réaction due dans un premier temps (innovation) à l’influence de la langue haute parmi les couches
supérieures alphabétisées, puis (diffusion) à l’imitation de leur manière de parler.
Les données du latin écrit confirment l’antériorité du masculin, attesté durant toute l’Antiquité :
lat. pons, -tis s.m. « pont » (dp. Ennius [* 239 – † 169], OLD ; Ernout/Meillet4 s.v. pōns). Pour ce qui
est du féminin, le latin écrit de l’Antiquité ne l’atteste qu’à partir d’un texte datant probablement de
la fin du 3e siècle (Möhren,AberystwythColloquium 8 ; cf. aussi CuntzItineraria 40 = MihăescuLangue
216).
Bibliographie. – MeyerLübkeGLR 1, § 202, 307, 404-405, 485 ; 2, § 378 ; REW3 s.v. pons, pŏnte ;
Ernout/Meillet4
s.v.
pōns ;
von
Wartburg
1958
in
FEW
9,
168b-172a,
PŌNS
;
LausbergSprachwissenschaft 1, § 176-178, 230-237, 272, 276 ; 2, § 299, 415 ; 3, § 624 ; DardelGenre
20-21, 28 ; HallPhonology 248 ; Dardel,ACILR 14/2 ; Faré n° 6649 ; SalaVocabularul 539 ;
MihăescuRomanité 279 ; Möhren,AberystwythColloquium 6-12 ; Buchi,ICHLL 6.
Signatures. – Rédaction : Marta ANDRONACHE. – Révision : Reconstruction, synthèse romane et
révision générale : Jean-Pierre CHAMBON ; Robert DE DARDEL ; Günter HOLTUS. Romania du Sud-Est :
Victor CELAC ; Wolfgang DAHMEN ; Maria ILIESCU. Italoromania : Giorgio CADORINI ; Rosario
COLUCCIA. Galloromania : Jean-Paul CHAUVEAU. Ibéroromania : Myriam BENARROCH ; Ana
37
19/06/2014 21:41
DÉRom : Dictionnaire Étymologique Roman
3 de 3
http://stella.atilf.fr/scripts/DERom.exe?ADMBASE_ENTRY;ENTRY...
BOULLÓN ; Ana María CANO GONZÁLEZ ; Steven N. DWORKIN. Révision fi nale : Éva BUCHI. –
Contributions ponctuelles : Jérémie DELORME ; Xosé Lluis GARCÍA ARIAS ; Piera MOLINELLI ; Jan
REINHARDT ; Dana-Mihaela ZAMFIR.
Date de mise en ligne de cet article. – Première version : 16/12/2008. Version actuelle : 18/06/2014.
1. Les autres atlas roumains n’ont pas posé la question « pont ».
2. La date de 1645 donnée par Tiktin3 et DLR ne peut pas être retenue, car le texte en question,
Herodot (1645), est en réalité daté de 1668/1670, et de plus n’est connu qu’à travers un manuscrit de
1816 (cf. Herodot2 606, 658). – Dans le sens de « pont », cette issue a été évincée par dacoroum. pod
s.n. (< protosl. *podъ s.m. « sol », IEEDSlavic ; dp. 1563/1583, DLR ; MDA).
3. Dans le sens « pont », l’issue héréditaire a été remplacée par le croatisme most (Byhan,JIRS 6,
279 ; PopoviciIstria 127 ; SârbuIstroromân 230).
4. Cf. l’attestation en latin médiéval ipsam pontem (Bormio 1322, Bracchi,BSAV 2, 51).
5. Le caractère isolé de surm. punt s.m. « id. » (HWBRätoromanisch [le plus souvent en
concurrence avec le féminin]) nous incite à le considérer comme une innovation intraromane.
6. Le lexème est passé au masculin au 17e siècle (dp. av. 1627, DCECH ; DME), probablement
sous l’influence du latin (DCECH).
7. Cf. déjà latméd. illa ponte (1ère m. 9e s., VasconcelosOpusculos 1, 290 ; CoDoLGa). – Pour la
fermeture de /ɔ/ devant nasale en /o/ du galicien, cf. FernándezDialectoloxía 44-45.
8. Cf. DeanovićIstria 26, qui enregistre des substantifs héréditaires masculins en -o : dènto,
frónto, mónto. L’istriote présente en plus la forme ponte s.m. (IveCanti 93, 303), probablement sous
l’influence du vénitien.
9. Le lexème a été emprunté au protoroman parlé dans l’île de Bretagne jusqu’au début du 5e
siècle par le brittonique insulaire, d’où breton pont s.m. (dp. 1443, Deshayes), cornique pons s. et
gallois pont s.f. (les deux LothBrittoniques 197 ; Deshayes) : “So pontem drove out briva, perhaps
because the Roman bridge was an impressive work of engineering whereas the Celtic one would be a
rough affair, and all the main bridges on roads and in the cities would be of Roman construction”
(JacksonBritain 77). Pourtant, ces informations ne nous permettent pas de reconstruire ici le genre
protoroman dans les langues celtiques.
10. Protorom. */pɔn't‑ikl‑a/ s.f. « petit pont » (sard. ┌ pontiya┐ [DES s.v. pònte], ast. ponteja
[REW3 s.v. pŏntĭcŭlus], gal. pontella (DRAG1) ; données lexicales et toponymiques de Gaule
[Ponthoile NL Somme, NègreToponymie n° 5747 ; Ponthoille NL Aisne, MalsyNoms 2, 325 ; fr.
ponteille s.f. « petit pont » Gdf ; frpr. põtę́yə, ALF 1060 p 986 ; occit. pontia, von Wartburg 1958 in
FEW 9, 172b, PONTĬCŬLUS ; cf. Chambon,HomenaxeArias 2, 637-646]) et ses rapports avec le genre du
simple posent des problèmes complexes qui dépassent le cadre de cet article.
11. Cf. un changement de genre analogue pour les issues de */'ɸɔnt‑e/ et */'ɸrɔnt‑e/.
Fermer la fenêtre
38
19/06/2014 21:41

Documentos relacionados