Joaquim Cassadó, Plus Ultra, cello_piano
Transcripción
Joaquim Cassadó, Plus Ultra, cello_piano
Plus Ultra Violoncel i Piano Cello and Piano Violonchelo y Piano Joaquim Cassadó Revisió / Review / Revisión: Melani Mestre Reg. B.3724 Provença, 287 08037 BARCELONA (Spain) Tels. 932 155 334 - 934 877 456 Fax 934 872 080 www.boileau-music.com [email protected] All rights reserved. És il·legal la reproducció total o parcial d'aquesta publicació, així com la seva transmissió per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, magnètic, digital, per fotocòpia, enregistrament o altres mètodes sense permís previ dels titulars del copyright. Es ilegal la reproducción total o parcial de esta publicación, así como su transmisión por cualquier medio, ya sea electrónico, mecánico, magnético, digital, por fotocopia, grabación u otros métodos sin permiso previo de los titulares del copyright. © Copyright 2012 by MELANI MESTRE I REBULL © Copyright 2012 Drets d'edició en exclusiva per a tots els països / Derechos de edición en exclusiva para todos los países: Editorial de Música BOILEAU, S.L. c/ Provença, 287 - 08037 Barcelona (Spain) Tels.: (34) 934 877 456 · (34) 932 155 334 Fax: (34) 934 872 080 E-mail: boileau boileau-music.com http://www.boileau-music.com Grafia musical i impressió / Grafía musical e impresión: E.M. BOILEAU, S.L. D.L. B.21464-2012 I.S.M.N. 979-0-3503-1779-8 Primera edició: juny 2012 / Primera edición: junio 2012 Reg: B.3724 El material inclòs en aquesta obra es ven exclusivament per a violoncel i piano, i sempre que l’obra s’interpreti en públic i en directe. En cas que el material s’utilitzi per a l’execució per part d’una formació ampliada, o bé que l’obra es difongui per qualsevol mitjà de reproducció mecànica o de comunicació pública, serà obligatori el pagament d’una quantitat per utilització de material. Tots els drets de qualsevol tipus relacionats amb aquesta obra i qualsevol part d’aquesta obra estan estrictament reservats, incloent-hi –sense estar-hi, però, limitats– el drets per a l’escena, ràdio, televisió, cinema, reproducció mecànica, traducció, impressió i venda. La comunicació pública d’aquesta obra, de forma completa o parcial, està subjecta a l’autorització corresponent de l’editor. La còpia total d’aquesta obra o de parts separades d’aquesta obra és il·legal i punible de conformitat amb les disposicions de la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent. L’ús de còpies, incloent-hi arranjaments i orquestracions diferents de les publicades per l’Editor, està prohibit. The material included in this score is on sale only to be performed on live and in public by cello and piano. In the event of the same material being used in a performance by any other larger ensemble or in the event the work is broadcasted by any mass media or public communication, to be payed in concept of use of material. All the rights of any type related with this work and any part of this work are strictly reserved, including –without being, however, limited– the rights for the scene, radio, television, cinema, mechanical reproduction, translation, printing and sale. The public communication of this work, in a complete or partial way, is subject to the corresponding authorization of the publisher. The total copy of this work or of parts being sorted out from this work is illegal and punishable in accordance with the dispositions of the Law of the valid Copyright. The use of copies, including arrangements and orchestrations different of the ones published by the Publisher there, is prohibited. El material incluido en esta obra está a la venta exclusivamente para violonchelo y piano, y siempre que la obra sea interpretada en público, en vivo y en directo. En caso de que el material se utilice para su ejecución por parte de una formación ampliada o la obra sea difundida por cualquier medio de reproducción mecánica o de comunicación pública, será oligatorio el pago de una cantidad en concepto de utilización de material. Todos los derechos de cualquier tipo relacionados con esta obra y cualquier parte de ella están estrictamente reservados, incluyendo –sin estar, sin embargo, limitados– los derechos para la escena, radio, televisión, cine, reproducción mecánica, traducción, impresión y venta. La comunicación pública de esta obra, de forma completa o parcial, está sujeta a la autorización correspondiente del editor. La copia total de esta obra o de partes separadas de esta obra es ilegal y punible de conformidad con las disposiciones de la Ley de la Propiedad Intelectual vigente. El uso de copias, incluyendo arreglos y orquestaciones diferentes de las publicadas por el Editor, está prohibido. 979-0-3503-1779-8 9 790350 317798 Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó Plus Ultra per a violoncel sol Si tenim en compte tant la quantitat com la qualitat de la seva obra compositiva, és del tot incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó segueixi sent, a dia d’avui, un autèntic misteri. Cassadó es pot considerar el primer gran simfonista català del segle XIX, i un dels precursors del nacionalisme musical al nostre país. Un nacionalisme que, al mateix temps, parteix d’una formació típicament centre-europea, majoritàriament germànica pel que fa a qüestions tècniques, tot i la influència francesa dels seus anys viscuts a París. Aquest compositor nascut a Mataró compongué un catàleg d’obres molt extens i variat. Caldria destacar-ne els preludis simfònics, tres concerts per a solista i orquestra, dues simfonies, vàries òperes, sarsueles i molta música religiosa. En l’àmbit de la música de cambra també va ser un autor molt destacat, tot i que gran part d’aquestes obres no van ser editades: gairebé la totalitat va ser concebuda per ser interpretada en l’àmbit familiar. Això es deu probablement a que tant Joaquim Cassadó com els seus dos fills, Agustí i Gaspar, van ser reconeguts intèrprets que arribaren a formar un trio de violí, violoncel i piano, dissolt a la prematura mort d’Agustí. Dels tres, el qui prengué més rellevància històrica fou Gaspar, el reconegut violoncel·lista, deixeble de Pau Casals. Gaspar Cassadó va ser especial objecte de les dedicatòries de la producció musical del seu pare. Aquest últim escrigué per a ell, entre d’altres, el Concierto Español, per a violoncel i orquestra simfònica, la Sonata per a violoncel i piano, el Cuarteto Español, dedicat a la formació de corda que sota el mateix nom estava integrada pel seu fill, o el pensament musical Plus Ultra, que ens ocupa en la present edició. Pel que fa a l’estètica de totes les seves obres, al sentiment nacionalista i a l’exili voluntari del seu país, es podria establir un paral·lelisme entre la figura de Cassadó i el seu col·lega rus, Sergei Rachmaninoff. Com ell, el compositor espanyol va saber adaptar molt bé les tècniques instrumentals d’altres països a les seves necessitats nacionalistes. És a dir, va agafar prestat el coneixement europeu per arribar al seu concepte d’estil espanyol, en el sentit més ampli del terme. De la mateixa manera que Albèniz va viatjar pel territori més meridional del Regne d’Espanya, tot evocant la mal perduda Cuba, Cassadó va anar encara més enllà, enllaçant en alguns casos les referències més septentrionals amb les caribenyes, en una obra íntegra de gran valor: la seva fantasia Hispania, per a piano i orquestra. En el cas particular de Plus Ultra aquesta necessitat de revelar el seu sentiment més nacionalista queda en un segon pla, per darrera d’una estètica més global, en la que incorpora harmonies i girs melòdics que recorden més a un Rachmaninoff que no pas a un Albèniz. Plus Ultra es pot considerar un “pensament musical” que, tot i referenciar o parafrasejar alguns models típics de la música hispànica de l’època, no deixa de ser un autèntic lied en el que el violoncel canta al màxim de les seves possibilitats expressives, recolzat per un acompanyament pianístic de primer ordre. En aquest obra, Cassadó fa valdre un pianisme més típic de l’escola francesa que en cap altra de les seves obres. Amb uns tocs gairebé impressionistes, que denoten un gust molt refinat per l’harmonia, el compositor reparteix el discurs musical entre els dos instruments creant una obra fantàstica que tan ell com el seu fill Gaspar havien incorporat en el seu repertori de concert. 3 4 Plus Ultra – Joaquim Cassadó Editorial BOILEAU Plus Ultra for cello and piano Considering the quality and quantity of the works by Joaquim Cassadó it is incomprehensible that up to the present he remains a true mystery. Cassadó could be considered are the first great Catalan symphonist of the 19th Century and one of the first pre-coursers of Nationalism in our country. His is a Nationalism that is solidly based on central European traditions, mainly Germanic in its Born in Mataró, Cassadó created an extensive catalogue of varied works. Most important among them are the symphonic preludes, three concertos for soloist and orchestra, two symphonies, various operas, zarzuelas, and much religious music. He was also an important composer of chamber music, although most of his works in the genre were not published. Almost all of his chamber music was conceived to be performed in the family home. Most likely this was due to the fact that Joaquim Cassadó and his two sons, Agustí and Gaspar, were recognized performers and formed a trio of violin, cello and piano, which ended with the premature death of Agustí. Of the three, the most important figure in musical history was Gaspar, well-known as a cellist and a student of Pau Casals. Gaspar Cassadó was a special inspiration for many works by his father which were also dedicated to him. Joaquim Cassadó wrote for Gaspar, Concierto Español (Spanish Concerto), for cello and symphonic orchestra, the Sonata for cello and piano, the Cuarteto Español (Spanish Quartet), which was dedicated to the string quartet of which Gaspar was the cellist, as well as Plus Ultra. Due the aesthetic of his works, their Nationalist sentiment as well as the voluntary exile from his country, we can see a certain relationship between Cassadó and his Russian colleague Sergei Rachmaninoff. Like Rachmaninoff, the Spanish composer knew how to adapt the instrumental techniques of other countries for his own Nationalist point of view. Thus, he used his knowledge of European musical traditions to achieve a Spanish style, in the best sense of the word. Just as Albéniz travelled to the most remote Spanish territories, evoking in his works the lost colony of Cuba, Cassadó went even further in some cases, joining together Northern and Caribbean references in one of his most important works, his fantasy Hispania for piano and orchestra. Plus Ultra is a special case in which the desire to exhibit his deepest Nationalist sentiments took a second place to a more global style into which he incorporated harmonies and melodic turns that recall Rachmaninoff more than Albéniz. Plus Ultra can be considered as a “musical thought” which, in spite of references or paraphrases of some typical aspects of Spanish music of the era, is an authentic lied in which the cello sings out, using maximum of its expressive possibilities, with a piano accompaniment of the first order. In this work Cassadó makes more extensive use of pianissimo, which is more typical of the French school, than in any other of his works. Through the use of gestures which are almost Impressionist, as well as refined and tasteful harmonies, the composer divides the musical discourse between the two instruments creating a fantastic work which his son Gaspar performed in concerts. Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó Plus Ultra para violonchelo solo Si tenemos en cuenta tanto la cantidad como la calidad de su obra compositiva, es del todo incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó siga siendo, hasta día de hoy, un auténtico misterio. Cassadó se puede considerar el primer gran sinfonista catalán del siglo XIX, y uno de los precursores del nacionalismo musical en nuestro país. Un nacionalismo que, al mismo tiempo, se basa en una solida formación centro-europea, mayoritariamente germánica en cuanto a cuestiones técnicas, a pesar de la influencia francesa de sus años vividos en París. Este compositor nacido en Mataró compuso un catálogo de obras muy extenso y variado. Habría que destacar los preludios sinfónicos, tres conciertos para solista y orquesta, dos sinfonías, varias óperas, zarzuelas y mucha música religiosa. En el ámbito de la música de cámara también fue un autor muy destacado, aunque gran parte de esas obras no fueron editadas. Casi la totalidad fue concebida para interpretarse en el ámbito familiar. Esto se debe probablemente a que tanto Joaquim Cassadó como sus dos hijos, Agustí y Gaspar, fueron reconocidos intérpretes que llegaron a formar un trío de violín, violonchelo y piano, disuelto por la prematura muerte de Agustín. De los tres, el que tomó mayor relevancia histórica fue Gaspar, el reconocido violonchelista, discípulo de Pau Casals. Gaspar Cassadó fue especial objeto de las dedicatorias de la producción musical de su padre. Este último escribió para él, entre otros, el Concierto Español, para violonchelo y orquesta sinfónica, la Sonata para violonchelo y piano, el Cuarteto Español, dedicado a la formación de cuerda que bajo el mismo nombre estaba integrada por su hijo, o el pensamiento musical Plus Ultra, que nos ocupa en la presente edición. En cuanto a la estética de todas sus obras, al sentimiento nacionalista y al exilio voluntario de su país, se podría establecer un paralelismo entre la figura de Cassadó y su colega ruso, Sergei Rachmaninoff. Como él, el compositor español supo adaptar muy bien las técnicas instrumentales de otros países a sus necesidades nacionalistas. Es decir, tomó prestado el conocimiento europeo para llegar a su concepto de estilo español, en el sentido más amplio del término. Del mismo modo que Albéniz viajó por el territorio más meridional del Reino de España, evocando la mal perdida Cuba, Cassadó fue aún más allá, enlazando en algunos casos las referencias más septentrionales con las caribeñas, como por ejemplo hizo en una obra íntegra de gran valor: su fantasía Hispania, para piano y orquesta. En el caso particular de Plus Ultra, esta necesidad de revelar su sentimiento más nacionalista queda en un segundo plano, por detrás de una estética más global en la que incorpora armonías y giros melódicos que recuerdan más a un Rachmaninoff que a un Albéniz. Plus Ultra se puede considerar un “pensamiento musical” que, a pesar de referenciar o parafrasear algunos modelos típicos de la música hispánica de la época, no deja de ser un auténtico lied en el que el violonchelo canta al máximo de sus posibilidades expresivas, apoyado por un acompañamiento pianístico de primer orden. En esta obra, Cassadó hace valer un pianismo más típico de la escuela francesa que en ninguna otra de sus obras. Con unos toques casi impresionistas, que denotan un gusto muy refinado por la armonía, el compositor reparte el discurso musical entre los dos instrumentos creando una obra fantástica que tanto él como su hijo Gaspar habían incorporado en su repertorio de concierto. 5 6 Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó al meu fill Gaspar PLUS ULTRA Joaquim Cassadó Revisió / Review / Revisión Melani Mestre (1867-1926) Plus Ultra Violoncel i Piano Cello and Piano Violonchelo y Piano Joaquim Cassadó Revisió / Review / Revisión: Melani Mestre Reg. B.3724 Provença, 287 08037 BARCELONA (Spain) 932 155 334 - 934 877 456 Fax 934 872 080 © CopyrightTels. 2012 by Melani Mestre i Rebull. All rights reserved. © Copyright 2012 by E. M. Boileau, S. L.www.boileau-music.com Drets d’edició per a [email protected] tots els països / Derechos de edición para todos los países. Editorial BOILEAU All rights reserved. És il·legal la reproducció total o parcial d'aquesta publicació, així com la seva transmissió per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, magnètic, digital, per fotocòpia, enregistrament o altres mètodes sense permís previ dels titulars del copyright. Es ilegal la reproducción total o parcial de esta publicación, así como su transmisión por cualquier medio, ya sea electrónico, mecánico, magnético, digital, por fotocopia, grabación u otros métodos sin permiso previo de los titulares del copyright. © Copyright 2012 by MELANI MESTRE I REBULL © Copyright 2012 Drets d'edició en exclusiva per a tots els països / Derechos de edición en exclusiva para todos los países: Editorial de Música BOILEAU, S.L. c/ Provença, 287 - 08037 Barcelona (Spain) Tels.: (34) 934 877 456 · (34) 932 155 334 Fax: (34) 934 872 080 E-mail: boileau boileau-music.com http://www.boileau-music.com Grafia musical i impressió / Grafía musical e impresión: E.M. BOILEAU, S.L. D.L. B.21464-2012 I.S.M.N. 979-0-3503-1779-8 Primera edició: juny 2012 / Primera edición: junio 2012 Reg: B.3724 El material inclòs en aquesta obra es ven exclusivament per a violoncel i piano, i sempre que l’obra s’interpreti en públic i en directe. En cas que el material s’utilitzi per a l’execució per part d’una formació ampliada, o bé que l’obra es difongui per qualsevol mitjà de reproducció mecànica o de comunicació pública, serà obligatori el pagament d’una quantitat per utilització de material. Tots els drets de qualsevol tipus relacionats amb aquesta obra i qualsevol part d’aquesta obra estan estrictament reservats, incloent-hi –sense estar-hi, però, limitats– el drets per a l’escena, ràdio, televisió, cinema, reproducció mecànica, traducció, impressió i venda. La comunicació pública d’aquesta obra, de forma completa o parcial, està subjecta a l’autorització corresponent de l’editor. La còpia total d’aquesta obra o de parts separades d’aquesta obra és il·legal i punible de conformitat amb les disposicions de la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent. L’ús de còpies, incloent-hi arranjaments i orquestracions diferents de les publicades per l’Editor, està prohibit. The material included in this score is on sale only to be performed on live and in public by cello and piano. In the event of the same material being used in a performance by any other larger ensemble or in the event the work is broadcasted by any mass media or public communication, to be payed in concept of use of material. All the rights of any type related with this work and any part of this work are strictly reserved, including –without being, however, limited– the rights for the scene, radio, television, cinema, mechanical reproduction, translation, printing and sale. The public communication of this work, in a complete or partial way, is subject to the corresponding authorization of the publisher. The total copy of this work or of parts being sorted out from this work is illegal and punishable in accordance with the dispositions of the Law of the valid Copyright. The use of copies, including arrangements and orchestrations different of the ones published by the Publisher there, is prohibited. El material incluido en esta obra está a la venta exclusivamente para violonchelo y piano, y siempre que la obra sea interpretada en público, en vivo y en directo. En caso de que el material se utilice para su ejecución por parte de una formación ampliada o la obra sea difundida por cualquier medio de reproducción mecánica o de comunicación pública, será oligatorio el pago de una cantidad en concepto de utilización de material. Todos los derechos de cualquier tipo relacionados con esta obra y cualquier parte de ella están estrictamente reservados, incluyendo –sin estar, sin embargo, limitados– los derechos para la escena, radio, televisión, cine, reproducción mecánica, traducción, impresión y venta. La comunicación pública de esta obra, de forma completa o parcial, está sujeta a la autorización correspondiente del editor. La copia total de esta obra o de partes separadas de esta obra es ilegal y punible de conformidad con las disposiciones de la Ley de la Propiedad Intelectual vigente. El uso de copias, incluyendo arreglos y orquestaciones diferentes de las publicadas por el Editor, está prohibido. 979-0-3503-1779-8 9 790350 317798 Plus Ultra – Joaquim Cassadó 7 8 Plus Ultra – Joaquim Cassadó Editorial BOILEAU Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó Plus Ultra per a violoncel sol Si tenim en compte tant la quantitat com la qualitat de la seva obra compositiva, és del tot incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó segueixi sent, a dia d’avui, un autèntic misteri. Cassadó es pot considerar el primer gran simfonista català del segle XIX, i un dels precursors del nacionalisme musical al nostre país. Un nacionalisme que, al mateix temps, parteix d’una formació típicament centre-europea, majoritàriament germànica pel que fa a qüestions tècniques, tot i la influència francesa dels seus anys viscuts a París. Aquest compositor nascut a Mataró compongué un catàleg d’obres molt extens i variat. Caldria destacar-ne els preludis simfònics, tres concerts per a solista i orquestra, dues simfonies, vàries òperes, sarsueles i molta música religiosa. En l’àmbit de la música de cambra també va ser un autor molt destacat, tot i que gran part d’aquestes obres no van ser editades: gairebé la totalitat va ser concebuda per ser interpretada en l’àmbit familiar. Això es deu probablement a que tant Joaquim Cassadó com els seus dos fills, Agustí i Gaspar, van ser reconeguts intèrprets que arribaren a formar un trio de violí, violoncel i piano, dissolt a la prematura mort d’Agustí. Dels tres, el qui prengué més rellevància històrica fou Gaspar, el reconegut violoncel·lista, deixeble de Pau Casals. Gaspar Cassadó va ser especial objecte de les dedicatòries de la producció musical del seu pare. Aquest últim escrigué per a ell, entre d’altres, el Concierto Español, per a violoncel i orquestra simfònica, la Sonata per a violoncel i piano, el Cuarteto Español, dedicat a la formació de corda que sota el mateix nom estava integrada pel seu fill, o el pensament musical Plus Ultra, que ens ocupa en la present edició. Pel que fa a l’estètica de totes les seves obres, al sentiment nacionalista i a l’exili voluntari del seu país, es podria establir un paral·lelisme entre la figura de Cassadó i el seu col·lega rus, Sergei Rachmaninoff. Com ell, el compositor espanyol va saber adaptar molt bé les tècniques instrumentals d’altres països a les seves necessitats nacionalistes. És a dir, va agafar prestat el coneixement europeu per arribar al seu concepte d’estil espanyol, en el sentit més ampli del terme. De la mateixa manera que Albèniz va viatjar pel territori més meridional del Regne d’Espanya, tot evocant la mal perduda Cuba, Cassadó va anar encara més enllà, enllaçant en alguns casos les referències més septentrionals amb les caribenyes, en una obra íntegra de gran valor: la seva fantasia Hispania, per a piano i orquestra. En el cas particular de Plus Ultra aquesta necessitat de revelar el seu sentiment més nacionalista queda en un segon pla, per darrera d’una estètica més global, en la que incorpora harmonies i girs melòdics que recorden més a un Rachmaninoff que no pas a un Albèniz. Plus Ultra es pot considerar un “pensament musical” que, tot i referenciar o parafrasejar alguns models típics de la música hispànica de l’època, no deixa de ser un autèntic lied en el que el violoncel canta al màxim de les seves possibilitats expressives, recolzat per un acompanyament pianístic de primer ordre. En aquest obra, Cassadó fa valdre un pianisme més típic de l’escola francesa que en cap altra de les seves obres. Amb uns tocs gairebé impressionistes, que denoten un gust molt refinat per l’harmonia, el compositor reparteix el discurs musical entre els dos instruments creant una obra fantàstica que tan ell com el seu fill Gaspar havien incorporat en el seu repertori de concert. 3 Editorial BOILEAU 4 Plus Ultra – Joaquim Cassadó Plus Ultra – Joaquim Cassadó 9 Editorial BOILEAU Plus Ultra for cello and piano Considering the quality and quantity of the works by Joaquim Cassadó it is incomprehensible that up to the present he remains a true mystery. Cassadó could be considered are the first great Catalan symphonist of the 19th Century and one of the first pre-coursers of Nationalism in our country. His is a Nationalism that is solidly based on central European traditions, mainly Germanic in its Born in Mataró, Cassadó created an extensive catalogue of varied works. Most important among them are the symphonic preludes, three concertos for soloist and orchestra, two symphonies, various operas, zarzuelas, and much religious music. He was also an important composer of chamber music, although most of his works in the genre were not published. Almost all of his chamber music was conceived to be performed in the family home. Most likely this was due to the fact that Joaquim Cassadó and his two sons, Agustí and Gaspar, were recognized performers and formed a trio of violin, cello and piano, which ended with the premature death of Agustí. Of the three, the most important figure in musical history was Gaspar, well-known as a cellist and a student of Pau Casals. Gaspar Cassadó was a special inspiration for many works by his father which were also dedicated to him. Joaquim Cassadó wrote for Gaspar, Concierto Español (Spanish Concerto), for cello and symphonic orchestra, the Sonata for cello and piano, the Cuarteto Español (Spanish Quartet), which was dedicated to the string quartet of which Gaspar was the cellist, as well as Plus Ultra. Due the aesthetic of his works, their Nationalist sentiment as well as the voluntary exile from his country, we can see a certain relationship between Cassadó and his Russian colleague Sergei Rachmaninoff. Like Rachmaninoff, the Spanish composer knew how to adapt the instrumental techniques of other countries for his own Nationalist point of view. Thus, he used his knowledge of European musical traditions to achieve a Spanish style, in the best sense of the word. Just as Albéniz travelled to the most remote Spanish territories, evoking in his works the lost colony of Cuba, Cassadó went even further in some cases, joining together Northern and Caribbean references in one of his most important works, his fantasy Hispania for piano and orchestra. Plus Ultra is a special case in which the desire to exhibit his deepest Nationalist sentiments took a second place to a more global style into which he incorporated harmonies and melodic turns that recall Rachmaninoff more than Albéniz. Plus Ultra can be considered as a “musical thought” which, in spite of references or paraphrases of some typical aspects of Spanish music of the era, is an authentic lied in which the cello sings out, using maximum of its expressive possibilities, with a piano accompaniment of the first order. In this work Cassadó makes more extensive use of pianissimo, which is more typical of the French school, than in any other of his works. Through the use of gestures which are almost Impressionist, as well as refined and tasteful harmonies, the composer divides the musical discourse between the two instruments creating a fantastic work which his son Gaspar performed in concerts. 10 Plus Ultra – Joaquim Cassadó Editorial BOILEAU Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó Plus Ultra para violonchelo solo Si tenemos en cuenta tanto la cantidad como la calidad de su obra compositiva, es del todo incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó siga siendo, hasta día de hoy, un auténtico misterio. Cassadó se puede considerar el primer gran sinfonista catalán del siglo XIX, y uno de los precursores del nacionalismo musical en nuestro país. Un nacionalismo que, al mismo tiempo, se basa en una solida formación centro-europea, mayoritariamente germánica en cuanto a cuestiones técnicas, a pesar de la influencia francesa de sus años vividos en París. Este compositor nacido en Mataró compuso un catálogo de obras muy extenso y variado. Habría que destacar los preludios sinfónicos, tres conciertos para solista y orquesta, dos sinfonías, varias óperas, zarzuelas y mucha música religiosa. En el ámbito de la música de cámara también fue un autor muy destacado, aunque gran parte de esas obras no fueron editadas. Casi la totalidad fue concebida para interpretarse en el ámbito familiar. Esto se debe probablemente a que tanto Joaquim Cassadó como sus dos hijos, Agustí y Gaspar, fueron reconocidos intérpretes que llegaron a formar un trío de violín, violonchelo y piano, disuelto por la prematura muerte de Agustín. De los tres, el que tomó mayor relevancia histórica fue Gaspar, el reconocido violonchelista, discípulo de Pau Casals. Gaspar Cassadó fue especial objeto de las dedicatorias de la producción musical de su padre. Este último escribió para él, entre otros, el Concierto Español, para violonchelo y orquesta sinfónica, la Sonata para violonchelo y piano, el Cuarteto Español, dedicado a la formación de cuerda que bajo el mismo nombre estaba integrada por su hijo, o el pensamiento musical Plus Ultra, que nos ocupa en la presente edición. En cuanto a la estética de todas sus obras, al sentimiento nacionalista y al exilio voluntario de su país, se podría establecer un paralelismo entre la figura de Cassadó y su colega ruso, Sergei Rachmaninoff. Como él, el compositor español supo adaptar muy bien las técnicas instrumentales de otros países a sus necesidades nacionalistas. Es decir, tomó prestado el conocimiento europeo para llegar a su concepto de estilo español, en el sentido más amplio del término. Del mismo modo que Albéniz viajó por el territorio más meridional del Reino de España, evocando la mal perdida Cuba, Cassadó fue aún más allá, enlazando en algunos casos las referencias más septentrionales con las caribeñas, como por ejemplo hizo en una obra íntegra de gran valor: su fantasía Hispania, para piano y orquesta. En el caso particular de Plus Ultra, esta necesidad de revelar su sentimiento más nacionalista queda en un segundo plano, por detrás de una estética más global en la que incorpora armonías y giros melódicos que recuerdan más a un Rachmaninoff que a un Albéniz. Plus Ultra se puede considerar un “pensamiento musical” que, a pesar de referenciar o parafrasear algunos modelos típicos de la música hispánica de la época, no deja de ser un auténtico lied en el que el violonchelo canta al máximo de sus posibilidades expresivas, apoyado por un acompañamiento pianístico de primer orden. En esta obra, Cassadó hace valer un pianismo más típico de la escuela francesa que en ninguna otra de sus obras. Con unos toques casi impresionistas, que denotan un gusto muy refinado por la armonía, el compositor reparte el discurso musical entre los dos instrumentos creando una obra fantástica que tanto él como su hijo Gaspar habían incorporado en su repertorio de concierto. 5 Editorial BOILEAU 6 Plus Ultra – Joaquim Cassadó 11 Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó al meu fill Gaspar PLUS ULTRA Joaquim Cassadó Revisió / Review / Revisión Melani Mestre (1867-1926) © Copyright 2012 by Melani Mestre i Rebull. All rights reserved. © Copyright 2012 by E. M. Boileau, S. L. Drets d’edició per a tots els països / Derechos de edición para todos los países. Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó Editorial BOILEAU 7 Plus Ultra – Joaquim Cassadó 12 Editorial BOILEAU Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó 8 13 Plus Ultra – Joaquim Cassadó Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó 15 Joaquim Cassadó Joaquim Cassadó i Valls va néixer el 30 de setembre de 1867, pocs mesos després que ho fes el seu bon amic Enric Granados. Cassadó va mostrar un gran talent musical ja des de petit. Va començar els estudis musicals als sis anys amb el director de música de l’església local de Mataró. A l’edat de catorze anys va entrar al seminari amb la voluntat de dedicar la seva vida a l’església i desenvolupar el seu do per mitjà de la religió. L’educació musical que Cassadó va rebre dels diferents músics eclesiàstics va ser d’alt nivell i, probablement, la millor que es podia rebre a Espanya en aquells temps. Als vint anys va conèixer Agustina Moreu i aviat va prendre la decisió de deixar l’església i casarse amb ella. El casament va tenir lloc el 7 de setembre del 1891 a Barcelona. D’aquesta unió en van néixer quatre fills: Agustí, Montserrat, Gaspar i Josep. Cassadó va continuar treballant com a músic en diverses esglésies de Barcelona i va arribar a compondre més de 300 obres religioses. La seva Simfonia Dramàtica del 1902 es va estrenar a Nuremberg, Alemanya, i més tard es va presentar a França on va ser molt ben rebuda per la crítica i el públic. El 1904, la seva òpera La Bohème es va estrenar al Teatre Apolo de Barcelona i s’hi va representar 28 vegades; després va sortir de gira per tot Espanya. L’èxit enorme que va aconseguir va fer que Cassadó deixés la feina a les esglésies per enfocar els seus esforços a la composició de música secular. L’òpera Lo monjo negre es va traduir a l’italià i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1908, on més endavant es tornaria a reprogramar els anys 1920 i 1921. Tot un gran èxit. També el 1908, la primera edició de la revista Mataró Artístic va publicar una breu entrevista amb Cassadó, en la qual se li preguntava quines eren les seves escoles i els seus compositors preferits. El comopsitor contestà, que les escoles que més apreciava eren l’alemanya, amb Bach, Beethoven i Gluck, i la francesa, amb César Frank. També va afirmar que La Passió segons Sant Mateu de Bach i el Quintet per a piano de Frank eren probablement dues de les obres que més l’havien colpit. Joaquim i la seva dona Agustina van decidir obrir una botiga de venda i lloguer de pianos, Cassadó i Moreu, que va obrir les portes al voltant del 1906 al popular passeig de Gràcia de Barcelona. Agustina també es va encarregar de buscar beques i suports per als seus talentosos fills. Va demanar una audiència oficial amb la Reina d’Espanya, amb l’alcalde de Barcelona i amb importants industrials i membres de la burgesia. Agustí i Gaspar van ser músics de molt de talent. Agustí (1893) va ser un violinista excel·lent. Gaspar (1897) es va consagrar com un dels grans cel·listes del segle XX. Tant de talent va fer que la família decidís mudar-se a París el 1907 per oferir una millor formació musical als joves germans. Una beca considerable concedida per l’alcalde de Barcelona els va permetre estudiar amb els millors mestres de l’època. Agustí estudià amb Jacques Thibaud i Gaspar amb Pau Casals. Joaquim va formar, amb els seus dos fills, el Trio Cassadó, que va ser molt apreciat a França, Regne Unit i Alemanya. Orgullós de ells, Cassadó compongué un gran nombre d’obres per a ells: concerts per a violí, violoncel i piano, com també música de cambra i peces per a piano sol. La Primera Guerra Mundial va obligar a la família a tornar a Barcelona el 1914. El 13 de gener de l’any següent la tragèdia els va colpejar: Agustí va perdre la vida per culpa d’una febre tifoide, fet que suposà la dissolució del trio. Arran d’aquest succés Joaquim va començar a tocar cada vegada menys i va dedicar la major part del seu temps a la composició i a l’ensenyament a Barcelona. Després de la seva mort, esdevinguda l’1 de juny de 1926, la seva ciutat natal, Mataró, va dedicar un carrer a la seva memòria i a la dels seus fills: Carrer dels músics Cassadó. Mac McClure Joaquim Cassadó i Valls was born the 30th of September in 1867, just a few months after his close friend Enric Granados born the same year. Showing a song musical talent at a very early age, Cassadó began musical studies at the age of six with the music director at his local church in Mataro. At the age of 14 he entered the seminary with the idea of dedicating his life to the church, developing his musical gift through the church. The musical education that Cassadó received from the different church musicians was of top quality and probably the best he could receive in Spain at that particular time. At the age of 20, he met Agustina Moreu, and soon took the decision to leave the church and marry Agustina. The wedding took place September 7, 1891 in Barcelona and from this marriage, four children were born; Agusti, Montserrat, Gaspar and Josep. Cassadó continued to work as a church musician, working at various churches in Barcelona and over the years composing over 300 religious works. His Sinfonia dramatic of 1902 was premiered in Nuremberg Germany and later performed in France and was well received by the public and critics. In 1904 his opera La bohème was premiered in the Apolo theater in Barcelona, and was performed 28 times and then left on tour throughout Spain. This huge success led Cassadó to leave his job in the church and dedicate his efforts to more secular music. The opera Lo Monjo negre (the Black Monk) was translated into Italian and premiered in the Gran Teatre del Liceu in Barcelona in 1908 and was later re staged in 1920- 21. The performances were a huge success. In 1908 the first edition of the short lived magazine Mataro Artistic, published a short interview with Cassadó asking him the following questions. “What is your preferred School, and your preferred composers? Cassadó responded “the German school of course, Bach, Beethoven, Gluck and from the French, Cesar Frank, The saint Matthew Passion by Bach and the Piano quintet by Franck are probably two of the works that have most impressed me.” 16 Editorial BOILEAU Plus Ultra – Joaquim Cassadó Joaquim and Agustina decided to open a piano shop. Cassadó I Moreu opened around 1906, and sold and rented pianos and was located on the well known Paseo de Gracia in Barcelona. As was typical during the time, Agustina took upon herself to find scholarships and support for her talented sons. She requested an official audience with the Queen of Spain as well as the mayor of Barcelona and other prominent industrialists and bourgeoisie. Agusti and Gaspar, showed themselves to be very talented young musicians. Agusti (1893) was an excellent violinist. Gaspar (1897) was to become one of the great cellists of the XXth century. Such musical talent led the family to move to Paris in 1907 in order to better attend the educational needs of the young musicians. An excellent scholarship from mayor of Barcelona allowed them to study with the best teachers available at the time. Agusti studied with Jacques Thibaud, Gaspar with Pau Casals. Joaquim performed with his two sons forming the Cassadó trio, and were applauded in France, England, and Germany. Joaquim Cassadó, proud father that he was, wrote a large number of works for them to perform: concertos for violin, cello and piano, as well as chamber works and pianos pieces. The outbreak of World War I forced the family to move back to Barcelona in 1914. In 1915 tragedy struck the family, Agusti died of typhoid fever the 13th of January 1915, bringing an end to the family trio. After the death of Agusti, Joaquim gradually stopped performing and dedicated most of his time to composing and teaching in Barcelona. After his death on June 1, 1926, his home town of Mataro named a street after Joaquim and his son’s; Carrer dels músics Cassadó (Cassadó musicians’ Street). Mac McClure Joaquim Cassadó i Valls nació el 30 de septiembre de 1867, unos pocos meses después que su buen amigo Enrique Granados. Cassadó mostró un gran talento musical desde pequeño: empezó sus estudios musicales a los seis años con el director de música de la iglesia local de Mataró. A la edad de catorce años entró en el seminario con la idea de querer dedicar su vida a la iglesia y desarrollar su don por medio de la religión. La educación musical que recibió Cassadó de los distintos músicos eclesiásticos fue de alto nivel y, probablemente, la mejor que pudiese recibir en España en aquellos tiempos. A los veinte años conoció a Agustina Moreu y pronto tomó la decisión de dejar la iglesia y casarse con ella. La boda tuvo lugar el 7 de septiembre de 1891 en Barcelona. De la unión nacieron cuatro hijos: Agustí, Montserrat, Gaspar y Josep. Cassadó siguió trabajando como músico en varias iglesias de Barcelona llegando a componer más de 300 obras religiosas. Su Sinfonia dramatic de 1902 se estrenó en Nuremberg, Alemania, y más tarde se presentó en Francia donde fue muy bien recibida por crítica y público. En 1904 su ópera La Bohème se estrenó en el Teatro Apolo de Barcelona y se representó veintiocho veces, para luego salir de gira por toda España. El enorme éxito logrado hizo que Cassadó dejara su trabajo en las iglesias para enfocar sus esfuerzos a la composición de música secular. La ópera Lo monjo negre [El monje negro] fue traducida al italiano y estrenada en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona en 1908, donde se repondría más tarde, en los años 1920 y 1921. Todo un gran éxito. También en 1908, la primera edición de la revista Mataró Artistic publicó una breve entrevista con Cassadó, en la que se le preguntaba cuáles eran sus escuelas y sus compositores favoritos. El compositor contestó que eran la escuela alemana, con Bach, Beethoven y Gluck, y la francesa, con César Frank. Asimismo afirmó que La Pasión según San Mateo de Bach y el Quinteto para piano de Frank eran probablemente dos de las obras que más le habían impactado. Joaquim y Agustina decidieron abrir una tienda de venta y alquiler de pianos, Cassadó i Moreu, que abriría sus puertas alrededor de 1906 en el conocido Paseo de Gracia de Barcelona. Agustina se encargó también de buscar becas y apoyos para sus talentosos hijos. Pidió una audiencia oficial con la Reina de España, con el alcalde de Barcelona y con otros importantes industriales y miembros de la burguesía. Agustí y Gaspar fueron músicos de mucho talento. Agustí (1893) fue un excelente violinista. Gaspar (1897) se consagró como uno de los grandes chelistas del siglo XX. Tanto talento llevó a que la familia decidiera mudarse a París en 1907, para ofrecer una mejor formación musical a los jóvenes hermanos. Una beca considerable otorgada por el alcalde de Barcelona les permitió estudiar con los mejores maestros de la época. Agustí estudió con Jacques Thibaud y Gaspar con Pau Casals. Joaquim formó con sus dos hijos el Trio Cassadó, que fue muy apreciado en Francia, Reino Unido y Alemania. Orgulloso de sus hijos, Cassadó compuso un gran número de obras para ellos: conciertos para violín, chelo y piano, así como música de cámara y piezas para piano solo. La Primera Guerra Mundial obligó a la familia a volver a Barcelona en 1914. El 13 de enero del año siguiente la tragedia golpeó a su familia: Agustí perdió la vida por culpa de una fiebre tifoidea, acabando así con el trío. A raíz de este suceso, Joaquim empezó a tocar cada vez menos y dedicó la mayor parte de su tiempo a la composición y a la enseñanza en Barcelona. Tras su muerte, acaecida el 1 de junio de 1926, su ciudad natal de Mataró dedicó una calle a su memoria y a la de sus hijos: Carrer dels músics Cassadó [Calle de los músicos Cassadó]. Mac McClure