Butlletí BigBand - BigBand escola de música

Comentarios

Transcripción

Butlletí BigBand - BigBand escola de música
TRES
Butlletí
BigBand
B
Butlletí trimestral nº11
Exemplar gratuït
ARTICLES
EL COMPORTAMIENTO INFANTIL
per Mª Carmen Toledo (CENSALU Centre Mèdic)
TOM DOWD
per Yves Sancho BATUCADEIRAS DE L’ILLA DE SANTIAGO, CAP VERD
per Esther Navarro
DISC RECOMANAT
BUFFALO SPRINGFIELD
per Alex Valdivia
BIGBAND ESCOLA DE MUSICA
CISTELLA DE NADAL 2014
Andrés el “Peque”, de la “Taberna el Peque” es el agraciado con la cesta de Navidad 2014.
¡¡ FELICIDADES ANDRÉS !!
BigBand
Butlletí
DISC
El
COMPORTAMIENTO
RECOMENATAlex
INFANTIL
Mari CarmenValdivia
Toledo
EL COMPORTAMIENTO INFANTIL
La forma más eficaz de educar a nuestros hijos recibe el nombre de
“EXIGENCIA POSITIVA”:
- Manifestar abundantes elogios a nuestro hijo.
- Exigir de manera moderada teniendo siempre en cuenta la edad mental
del niño así como sus capacidades.
- Corregir sin atacar, evitemos las etiquetas e intentemos formular nuestras peticiones de manera positiva.
- Ser tolerantes con los fracasos de nuestros hijos, ser conscientes de
que están dentro de un proceso de aprendizaje.
¿Cómo llegar a la exigencia positiva?
-
Creando rutinas.
Estableciendo pocas normas, claras y manteniéndolas.
No ofreciendo demasiadas opciones (máximo dos).
Hablando al niño de forma positiva.
Poniendo consecuencias a los comportamientos inaceptables.
Técnicas para instaurar y/o incrementar conductas adecuadas
Reforzadores positivos: la conducta va seguida de un premio o recompensa, ya sea material (juguete,
dulce…) o social (un elogio, una sonrisa, un beso…), que hará que el comportamiento sea más probable
en el futuro. Deberá aplicarse inmediatamente después de la conducta a reforzar.
Reforzadores negativos: un comportamiento como quejarse de la comida, y que el adulto decida retirarla pone fin a una situación aversiva para el menor y le alivia (es un potente reforzador que hará que la
conducta sea más probable en el futuro).
Técnicas para disminuir y/o eliminar conductas inadecuadas
La extinción: consiste en ignorar la conducta, eliminando la atención (refuerzo positivo) que esa conducta provoca. Si hay constancia el niño acabará dándose cuenta de que actuando de ese modo ya no obtiene
la recompensa de la atención. Al principio veremos que la conducta inadecuada crece, pero poco a poco
comenzará a desaparecer. No deberá emplearse en aquellas conductas que puedan suponer un daño para
el propio niño o para otros.
Tiempo fuera o aislamiento: consiste en sacar al niño de las condiciones ambientales en las que se
está reforzando el comportamiento y trasladarlo a un lugar donde no exista la posibilidad de obtener reforzamiento.
Mª Carmen Toledo Calderón
Psicóloga infantil en Censalu Centre Mèdic
BigBand
Butlletí
DISC RECOMENATAlex Valdivia
BUFFALO SPRINGFIELD
Buffalo Springfield es el nombre del primer álbum de estudio
del grupo homónimo, datado en el 1966 y publicado por la
“Atco Records”.
En 1997, Atco remasterizó y reeditó Buffalo Springfield con
dos versiones del mismo disco, primero las mezclas en mono y
luego los temas con sonido estéreo.
Cabe resaltar la participación de artistas de la talla de Stephen
Stills, Neil Young, Jim Messina, Richie Furay, componentes que
a posteriori crearon una serie de bandas con gran renombre en
el mundo musical de la década de los 70’s y 80’s.
Podemos decir que estamos delante de un disco con raíces
Folk-rock, pop, con grandes influencias del country más payés
que podamos encontrar.
“For What is Worth”, canción aparecida en radio, cine, anuncios publicitarios, etc. sería la más conocida de
la colección que aquí hallamos, pero no hay que desmerecer la cantidad y calidad de las demás canciones
que aparecen en este bonito disco que de vez en cuando se me antoja escuchar y que recomiendo hacer.
Alex Valdivia
Professor de l’escola
Buffalo Springfield son:
Richie Furay: guitarra rítmica y voz
Dewey Martin: batería y coros
Bruce Palmer: bajo y coros
Stephen Stills: guitarra, teclados y voz
Neil Young: guitarra, piano, armónica y voz
BigBand
Butlletí
TOM DOWN
TOM DOWD
Yves Sancho
(20 octubre 1925 - 27 octubre 2002)
Thomas John “Tom” Dowd, fue un ingeniero y productor musical,
estadunidense, de Atlantic Records, y es conocido por sus innovaciones en los dominios, y mejoras en las grabaciones multipistas y
en estéreo.
Tom Dowd, nació en Manhattan, en una familia de músicos, tocaba
el violín y el piano, su madre era cantante de ópera y su padre era
primer violín. Se graduó en la escuela secundaria en 1942, continúo su formación musical, tocando en la banda universitaria de Columbia, donde se convirtió en su director. Compagino sus estudios
musicales, con sus estudios de de física.
A los 18 años se integra en el ejército, con la graduación de sargento, y continua su trabajo en la universidad de Columbia, trabaja en el “Proyecto Manhattan”, y contribuye con su esfuerzo en la bomba atómica.
Dowd, planeaba obtener la licenciatura en física nuclear, gracias al “proyecto Manhattan”, pero debido al
carácter de alto secreto, la universidad no lo reconoció, y Tom Dowd, desencantado, decidió no continuar
sus estudios.
Tom Dowd, empieza a trabajar en un estudio de grabación de música clásica, hasta que un día, es fichado
por Atlantic Records. Pronto se convierte, en el mejor ingeniero de sonido de Atlantic Records, y figuras
populares como Ray Charles, The Drifters, o las obras maestras de John Coltraine Giant Steps,Thelonius
Monk y Charlie Parker. Dowd, tiene la idea de separar en dos, la grabación de la canción “What´d I say”
de Ray Charles, para hacer una cara A y una cara B de un maxi-sencillo.
Dowd, trabajó como ingeniero y productor, desde los años 40 hasta principios del siglo XXI. Trabajó con
prácticamente, todos los músicos de renombre, como , Lynyrd Skynyrd, Rod Stewart, Cream, The Rolling
Stones, Chicago, The Allman Brothers, Joe Bonamassa, Meat Loaf, Sonny and Cher, Eric Clapton, Dereck
and the Dominos,Charles Mingus, Otis Redding, Aretha Franklin, Primal Scream,Herbie Mann, entre otros.
Tom Dowd murió en Florida a causa de un enfisema.
Tom Dowd trabajo con una serie de grandes artistas en algunos de las mejores grabaciones de la historia
de la música, asimismo, influenció, en la creación del sonido de la segunda mitad del siglo XX. Asimismo,
extendió, el sistema de grabación de ocho pistas, en la música comercial, y popularizó el sonido estereofónico. También creó, los faders de control lineal, en lugar de los controlores giratorios, en los mezcladores de audio. Ideó, varios métodos, para alterar el sonido después de la grabación inicial.
Yves Sancho
Tom Dowd con su creación
BigBand
Butlletí
Descobrint noves musiques, apropant-nos a altres cultures
Esther Navarro
Batucadeiras de l’illa de Santiago, Cap Verd.
Fa uns quants anys vaig descobrir un disc que va obrir noves portes a
les meves inquietuds musicals i que mai em canso d’escoltar:
Mayra Andrade és una artista de Praia, capital de l’ illa de Santiago, a
Cap Verd. L’illa de Santiago fou descoberta al 1462 pels colons portuguesos i no tenia evidències d’haver sigut poblada anteriorment. Els
portuguesos es dedicaren allà al tràfic d’esclaus africans, per tant la
cultura és una barreja d’elements africans i europeus, sense oblidar la
influència d’altres colònies portugueses com Brasil. La música és un
reflex de la varietat cultural del país. La llengua oficial que s’ensenya
a les escoles és el portuguès, però la llengua parlada - que podem escoltar també en aquest disc - és el Crioulo, una dialecte del portuguès
barrejat amb llengües africanes i que varia a cada illa. Aquest terme
designa també els residents a les illes i a la seva cultura.
En aquest disc revestit de mestissatge, Mayra ens captiva per primer cop amb la seva veu càlida i propera,
i si ens deixem emportar pel seu “pop tropical” podem donar un passeig per l’estiu i les platges de Cap
Verd, per les places i carrers dels pobles plens de música, per la seva història i pels seus personatges,
que amb les seves cançons van assentar un precedent per a la música d’artistes emergents en la indústria
moderna. Alguns gèneres musicals destacables a Cap Verd són la morna, relacionada amb el fado i amb
Cesária Évora com a màxim exponent, la funaná, amb influències dels ritmes brasilers, la coladeira o el
batuco. I és aquí, per ser el batuco un gènere amb molta presència en l’estil compositiu de Mayra, on hem
de parar-nos a conèixer la increïble història de les Batucadeiras de l’ illa de Santiago.
El batuco de l’illa de Santiago és una tradició musical que es remunta a l’època colonial i té arrels a les
danses africanes. És probablement el gènere més antic de Cap Verd, encara que els primers documents
escrits daten del segle XIX. Fins la independència de Cap Verd el gènere havia estat malament vist per
l’administració portuguesa i l’Església, i fins i tot va estar prohibit als entorns urbans per considerar-se una
tradició africana. A la dècada de 1950 Estava gairebé desaparegut, fins que les coses no van començar a
canviar amb la independència del país l’any 1975. La recuperació del gènere es va impulsar més notablement des de l’any 1992, quan Cap Verd esdevingué una constitució democràtica.
El nom de batuco ve de la dansa i el tambor. Les tocadoras de l’illa de Santiago fan servir com a instrument
d’acompanyament la mandunga, feta de draps fortament lligats entre ells i embolicats normalment amb cotó o plàstic.
Els moviments de la dansa s’emfatitzen amb el panu, una
cinta de tela lligada als malucs. Les protagonistes d’aquesta
pràctica musical són les dones. Elles han tingut un paper
essencial en la recuperació d’aquesta tradició, que per altra
banda s’ha renovat amb la globalització i les tecnologies del
segle XXI. El batuco ha perdut part del seu significat social
original, lligat a rituals i celebracions concretes d’àmbit rural, com casaments, funerals o baptismes.
Avui en dia és present a Cap Verd a festes tradicionals que exhibeixen el folklore de les illes, i a festivals nacionals i internacionals, i és un gènere urbà. Representa també un símbol d’identitat, una forma
d’organització social, esforç, col·laboració i solidaritat, a la par que divertiment. Actualment hi ha uns
quants grups de batuco molt actius fins i tot en altres regions del món, com és el cas del col·lectiu capverdià
de Lugo a Galícia, Batuko Tabanka, on la discogràfica PAI Música ha finançat la gravació d’un disc que es
pot escoltar al Spotify. El grup Tradison di Terra ha promogut un documental sobre la iniciativa d’un grup
de dones de recuperar aquesta tradició.
BigBand
Butlletí
Descobrint noves musiques, apropant-nos a altres cultures
Esther Navarro
Al batuco, la cantadeira descriu esdeveniments de la vida quotidiana, de la política i de la cultura en general, amb caràcter moralitzador, i també s’exposen crítiques socials d’una manera divertida. S’ha de tenir en
compte que les dones de Cap Verd han estat tractades injustament de “borratxes sense caràcter” o de “problemes dels homes” i han estat molts cops abandonades, sobretot a la dècada de 1990, degut a la sequera
i a la pesta porcina que assolí el país i que provocà l’emigració de molts homes. És per això que aquesta
pràctica no és només música, sinó una sortida per als sentiments reprimits, una revolta pacífica i un signe
de cohesió, recolçament i solidaritat.
Alguns personatges clau d’aquest gènere, gràcies als quals els antropòlegs han pogut recollir molta informació del batuco tradicional d’abans de la independència, són:
Bibinha Cabral (Tarrafal, 1899-1985). Un dels personatges més antics d’aquesta
tradició d’herència africana. Va viure la repressió i menyspreu de l’Església catòlica dominant, que definia el batuco com “dança de cafres” (salvatges). Va
començar a actuar quan era una adolescent i als 19 anys es va casar amb un
sagristà que li va prohibir participar a les festes, i va deixar de cantar durant
37 anys en els que vivia dels diners que li enviava el seu marit, que va emigrar
als EEUU. Aquest va tornar malalt i morí al 1945, havent hipotecat les seves
pertinències pel tractament.
Passats 11 anys Bibinha tornà a cantar les cantigues prohibides per sustentar
la seva família. A la “nova era” va tornar a actuar al cinema-teatre de Praia el
cinquè any de commemoració de la independència de Cap Verd. La seva vida va
ser publicada en un llibre per Varela da Silva després de la seva mort.
Nácia Gomi (Tarrafal, 1925). Citada a la primera peça del disc de Mayra, Dimokransa. Als 15 anys va sorprendre a tots pel seu domini de la improvisació dels versos, la finaçon, un dels pilars del batuco tradicional. Actuà en festes familiars fins
als anys 90; a partir de llavors ho va fer en festes oficials. L’investigador Varela
da Silva va fer un recull de cantigues en registre sonor entre el 1981 i el 1982 i
va transcriure els versos publicant el llibre Finasons de Ña Nasia Gomi. No va ser
fins l’any 98 que se la va poder escoltar en format CD. En aquest mateix any va
participar a la Expo. L’any 2000 va sortir el primer disc que portava el seu nom.
Alguns aspectes sobre la forma musical.
Al batuco destaquen principalment la percussió i el call-and-response (pregunta i resposta) de la cantadeira
i el cor, format per les cantadeiras di kunpanha. El ritme de la percussió es diu tchabeta i aquesta introdueix
la peça. Aquests són dos possibles patrons:
Amb aquesta unitat rítmica es construeixen cicles melòdics amb caràcter de 12/8. L’estil desconcerta a qui
escolta perquè es percep una polirítmia de 3:2 entre la percussió i el cant. És difícil d’assimilar perquè al
model de notació occidental europeu no hi ha valors per col·locar exactament les notes, que a més a vegades
estan “swingades”. Però es podria resumir en una unitat mínima de dos corxeres cantades sobre una negra
amb punt, i de fet així s’ha estandarditzat a les produccions musicals.
Reminiscències d’aquesta polirítmia les trobem a les peces Tchapu Na Bandera o Lua del disc Navega de
Mayra Andrade. Si volem apropar-nos al batuco tradicional, podem escoltar el disc Cap-Vert: Batuco de L’ile
de Santiago al Spotify. És una gravació del repertori de les Batucadeiras de Rincon, un poble de pescadors
de l’illa.
Esther Navarro
Professora de l’escola
BigBand
Butlletí
BOTIGA DE MUSICA
Botiga de Música amb venda directa i per catàleg
OFERTES
OFERTES
OFERTES
BigBand
Butlletí

Documentos relacionados

Butlletí BigBand Butlletí Butlletí BigBand

Butlletí BigBand Butlletí Butlletí BigBand Nueva profesora de canto, guitarra y lenguaje musical de la Big Band. Apasionada de la guitarra y el rock ‘n’ roll, esta barcelonesa de sangre andaluza y manchega ha dedicado su vida a mantenerse s...

Más detalles