42 - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Transcripción

el material
complementari
42
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
Família
Escola
Acció
Compartida
Norma: arbitrària
o amb reflexió?
qüestions
per al diàleg
1 La voluntat d'educar
les criatures de forma
que vagin adquirint criteri
propi i responsabilitat
demana que se'ls deixi i
se'ls demani que
decideixin coses i que
opinin, però això a
vegades els crea
confusions sobre el que
poden i el que no poden
decidir. Aquest tipus de
dificultats ens fan tirar
enrere en la manera
d'exercir l'autoritat sense
autoritarismes?
2 Hi ha qui creu que
sempre cal imposar-se i
"guanyar" els fills en els
seus enfrontaments,
sense palliatius ni
concessions que facilitin
l'acceptació de les
normes. Ens fa perdre
autoritat entrar en
negociacions amb els
fills?
“ Hi ha moments en què podem negociar”
3 L'enfrontament
provoca en el fill la
necessitat d'afirmar-se
enfront de l'adult,
mantenint una conducta
d'oposició i això li resta
capacitat per avaluar i
centrar-se en la norma
que se li està proposant.
Com podem defugir la
confrontació sense
perdre l'autoritat?
en aquest material complementar i trobareu:
•
•
•
•
•
•
Temes per a treballar i propostes de dinàmica.
Lectura 1: “Familia, juego y desarrollo”.
Lectura 2: “Familia y juego ¿Qué debemos saber madres y padres?”.
Lectura 3: “Joguines tradicionals”.
Recursos webs: Guia de joguet/ Jocs infantils/ El consum responsable de joguines
Anuncis TV del web de la FAD (prevenció)
el material
complementari
el text
N o r m a : a r b itr a r ia o a m b r e fle x ió ?
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
N o r m a : a r b itr à r ia o a m b r e fle x ió ?
“Hi ha moments en què podem negociar”
Feia temps que en Toni tenia ganes d’anar a veure un entrenament de bàsquet de
la Neus, la seva filla. Aquella tarda li va sortir tot rodó; hi va arribar amb prou
temps com per veure’l gairebé tot.
L’evolució de la sessió d’entrenament el va satisfer molt. L’entrenadora proposava
exercicis que semblaven jocs per a les nenes. En un moment determinat les va
organitzar per situar-les al lloc en el qual havien de jugar el partit. A cada una li
anava indicant on s’havia de collocar, què havia de fer, cap a on havia d’anar.
L’entrenadora combinava el to cordial de qui t’aconsella amb l’autoritat de qui vol
que es facin les coses com ella diu.
L’entrenament va acabar i la Neus estava que no hi cabia a la pell: seria titular al
partit del dissabte! Pare i filla es van abraçar.
- Au, va, anem cap a casa, recorda que avui anem a sopar a casa la tieta Rosa.
- Què? Noo! Avui precisament? Ni parlar-ne: no hi penso anar!
- Neus, fes el favor de no cridar i parlar bé.
- No hi penso anar. Avui és divendres i és el dia que em deixeu connectar el
Messenger i fer un xat amb les companyes de bàsquet. Aneu-hi vosaltres!
- Mira, m’agradaria que pensessis el que dius. Comptem fins a deu i reflexionemhi. Hem d’anar a sopar a casa la tieta, fa temps que ens va convidar i ella està
molt illusionada, no podem fer-li un lleig.
- Buf!
- Costa perquè estàs enfadada. Tu volies una altra cosa i t’havies oblidat del
sopar. Ja saps que hi ha moments en què podem negociar, arribar a acords, però
n’hi ha d’altres en què hem d’acceptar les normes o els esdeveniments imposats i
aquest n’és un. Ho sento.
- Però és que no em ve de gust.
- Fixa’t, acabes d’entrenar i l’entrenadora us ha ordenat on havíeu de jugar, i
vosaltres ho feu i seguiu les seves indicacions. Ella decideix què és el millor per a
l’equip, hi estem d’acord?
La Neus mira el seu pare amb resignació.
- És a dir, que avui hem d’anar a sopar a casa la tieta?
- Doncs sí, i tu hi vindràs, però si vols, demà al vespre, en comptes d’avui, et pots
connectar una estoneta...
2
el material
complementari
temes
per a treballar
N o r m a a r b itr à r ia o a m b r e fle x ió ? ”
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
per Carme Thió de Pol
Un dels objectius educatius que es proposen actualment la majoria de pares i
mestres és que nens i nenes esdevinguin persones responsables i amb
criteri propi, que els permeti actuar amb independència. La voluntat d'educar
les criatures de forma que vagin adquirint criteri i responsabilitat requereix que
se'ls deixi i se'ls demani que decideixin coses i que opinin, però això a vegades
els crea confusions sobre el que poden i el que no poden decidir, i respecte a
l’autoritat dels adults.
Aquest tipus de dificultats ens fan tirar enrera en la manera d'exercir
l'autoritat sense autoritarismes?
Hi ha qui creu que sempre cal imposar-se i "guanyar" els fills en els seus
enfrontaments, sense palliatius ni concessions que facilitin l'acceptació de les
normes. I aquesta podria ser la manera correcta si el que volguéssim és només
obediència. Però és un error si el que ens proposem és que les criatures
aprenguin a raonar i reflexionar i vagin elaborant el seu criteri. L’obediència crea
relacions de dependència i de submissió al criteri de l’altre. L’objectiu és que facin
el que han de fer, no per obeir, sinó per les raons que corresponguin. Que ens
facin cas va bé per aconseguir aprendre moltes coses, però la finalitat és que es
comportin, independentment de si els ho hem dit o no.
Entrar en negociacions ens fa perdre autoritat?
L'enfrontament entre adults i infants provoca en el fill la necessitat d'afirmarse enfront de l'adult mantenint una conducta d'oposició i això li resta capacitat
per avaluar i centrar-se en la norma que se li està proposant. Els fills s’enroquen
en la seva posició i es posen a la defensiva. Quan els escoltem i actuem amb
empatia no necessiten defensar-se, cosa que els permet, a la vegada, escoltar,
reflexionar i contemplar la situació des d’una altra perspectiva.
Podem defugir la confrontació sense perdre l'autoritat?
Reflexionar sobre les diferències entre autoritat i autoritarisme esdevé
indispensable per orientar la nostra conducta cap a una autoritat competent.
L’autoritat i el respecte ens els guanyem quan hi ha coherència entre el que diem
i el que fem, quan tractem els nostres fills i alumnes amb respecte i confiança en
les seves ganes de fer bé, quan mantenim les nostres promeses, si no els
enganyem, quan som coherents i constants en l’aplicació de les normes, però
també ens mostrem flexibles; quan som clars i enèrgics però no els
“matxaquem”; quan expliquem (una vegada, màxim dues) les raons de les
normes de comportament, quan el nostre comportament fa de nosaltres persones
fiables, en qui les criatures poden confiar... Les criatures fan cas (encara que
sigui rondinant) per dues raons fonamentals: o per por, o per confiança i
estimació.
Veiem quines conductes porten les criatures a confiar en nosaltres o a tenirnos por?
3
el material
complementari
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
proposta
de dinàmica
1. Començarem la Trobada, com sempre, llegint en veu alta el text del Butlletí: “Norma
arbitrària o amb reflexió?”. De fet, la lectura no planteja si en l’educació dels
fills/alumnes hi ha d’haver normes o no. Es dóna per suposat que sí. El que es planteja és
de quin tipus han de ser, com es presenten, quina mena d’objectiu tenim els adults en
posar-les, quins arguments tenim per defensar-les, etc.
2. De fet, es tracta de dilucidar, abans que res, si el que volem són fills/alumnes obedients o
fills a/alumnes responsables. Per tant la primera activitat consistirà a distingir quines de les
nostres actituds fomenten la seva obediència i quines la seva responsabilitat. Per fer-ho
proposem dues activitats.
La primera: Modificar el final del text que hem llegit en el Butlletí, a partir del “Buf!.”
Que fa la nena. La primera modificació serà per presentar un pare més autoritari
(“no calen tantes explicacions! Es diu què ha de fer i ho fa!”) La segona modificació
serà per presentar un pare més inhibit o menys ferm. (“La criatura té raó: anar a
casa la tieta és avorridíssim, comparat amb fer un xat!”).
La segona : Fer l’exercici que proposem a la pàgina següent “Per a la dinàmica”
3. Un cop fets, es tracta de promoure el diàleg i la reflexió sobre quin tipus de respostes han
aparegut, quin tipus d’autoritat hi ha al darrere. No hi ha una pauta de correcció de les
intervencions en l’activitat de la dinàmica proposada, per tant l’animador es pot referir als
conceptes que hi ha en el quadre de la mateixa activitat o al text de la Sra. Carme Thió.
4. Una qüestió que ens sembla de vital importància és la que planteja la Sra Thió quan diu:
Podem defugir la confrontació sense perdre l'autoritat? Per aprofundir-hi, us
proposem que doneu fotocopiades o poseu a la pissarra aquestes condicions (que es poden
completar amb d’altres que trobareu a les lectures 1 i 2):
Quan hi ha coherència entre el que diem i el que fem.
Quan tractem els nostres fills i alumnes amb el respecte i la confiança en les seves
ganes de fer bé.
Quan mantenim les nostres promeses, si no els enganyem.
Quan som coherents i constants en l’aplicació de les normes, però també ens
mostrem flexibles...
Quan som clars i enèrgics però no els “matxaquem”.
Quan expliquem (una vegada, màxim dues) les raons de les normes de
comportament.
Quan el nostre comportament fa de nosaltres persones fiables, en qui les criatures
poden confiar.
Primerament en podeu parlar i, per acabar, tot fent el resum de la Trobada, proposeu al grup (o
per petits grups) que confeccionin una anunci publicitari d’un nou “producte farmacèutic”: EL
REFORÇANT DA’UTORITAT PATERNA. Les característiques del producte, els beneficis, les
indicacions, les precaucions en l’administració... etc. (podeu consultar exemples molt brillants a
l’apartat “Bones pensades” del web FEAC)
5. Comiat i recordatori de la data de la propera Trobada.
4
el material
complementari
per la
dinàmica
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
C ó m o e s tim u la r la a u to n o m ía
Faber, A., Mazlish, E. (2001) ¿Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo
escuchar para que sus hijos le hablen? Barcelona: Medici.
¿Qué puedo decir o hacer para mantener al niño dependiente de mí / o
para fomentar su autonomía?
Algunas tácticas de posible utilidad:
Tácticas nuevas
Dar opciones al niño para que escoja
Mostrar respeto por la lucha
personal
No hacer demasiadas preguntas
No precipitarse dando respuestas
Animar al niño a utilizar fuentes
externas
No desalentar
Tácticas antiguas1
Aceptar los sentimientos del niño
Describir los propios sentimientos
Dar información
Resolver los problemas conjuntamente
En el próximo ejercicio hay una serie de situaciones que con frecuencia tienden a
exaltar o involucrar a los padres, si no ambas cosas. Al leer cada premisa formúlese
estas preguntas:
¿Qué puedo decir o hacer para mantener al niño dependiente de mí?
¿Qué puedo decir o hacer para fomentar su autonomía?
1. HIJO: Hoy he llegado tarde a la escuela. Mañana tendrás que despertarme más
temprano.
PADRE: (Mantener dependiente):________________
PADRE: (Fomentar la autonomía):_________________
2. HIJO: No me gustan los huevos y estoy harto de los cereales fríos. No volveré a
desayunar.
3. HIJO: ¿Hace frío en la calle? ¿Me pongo un suéter?
4. HIJO: ¿Qué fastidio! Nunca logro abrocharme todos los botones.
5. HIJO: ¿Sabes qué? Pienso ahorrar mi paga semanal para comprarme un caballo.
6. HIJO: Betty quiere que vaya a su fiesta, pero no me caen bien las niñas que ha
invitado. ¿Qué puedo hacer?
1
5
Antiguas, vol dir en aquest context , ja enunciades i treballades en capítols anteriors del llibre.
el material
complementari
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
L a r e s p o n s a b ilid a d e n e l n iñ o y s u s p a d r e s
lectura 1
CNICE- Ministerio de Educación y Ciencia, “La responsabilidad en el
niño”, a Educar en valores (en línia)
http://www.cnice.mec.es/padres/educar_valores/responsabilidad_nino_1/
(Consulta feta el 18 de novembre de 2006)
Una vez que a los niños se les han asignado ciertas obligaciones, los padres no deben confundirles
ni fomentar la irresponsabilidad volviéndose a hacer cargo de las tareas encomendadas. Los
padres relevan a sus hijos de sus responsabilidades si...:
... les recuerdan las cosas cuando ellos "se olvidan";
... lo hacen ellos mismos porque "es más sencillo";
... subestiman la capacidad de los hijos;
... aceptan que los niños se califiquen a sí mismos de incompetentes o irresponsables;
... hacen cosas por sus hijos para que ellos les quieran o para que no les hieran en sus
sentimientos;
... creen que sólo los padres que trabajan duramente y hacen un montón de cosas por los hijos
son "buenos" padres.
¿Como enseñar a los niños a ser responsables?
Para enseñar a los niños a ser responsables tiene que existir un programa claro de recompensas y
alabanzas que ofrezca respuesta a su comportamiento. Por otro lado, el niño seguirá siendo
irresponsable si la respuesta que obtiene es la crítica excesiva, la exposición al ridículo o a la
vergüenza. Los niños a los que se recompensa por ser responsables van desarrollando
gradualmente la conciencia de que la responsabilidad y los buenos sentimientos están
relacionados; y, con el tiempo, disminuye su necesidad de recompensas externas.
Las siguientes pautas nos pueden ayudar a responder la pregunta planteada en este apartado:
Desarrolle la sensación de poder del niño.
Cuando se tiene sensación de poder se poseen los recursos, oportunidades y capacidades
necesarias para influir sobre las circunstancias de la propia vida. Enseñar a los niños a ser
responsables incrementa su sensación de poder.
Ayude a los niños a tomar decisiones.
Los niños que han aprendido a ser responsables toman mejores decisiones que los que no han
aprendido a serlo. Podemos contribuir a aumentar la capacidad del niño para tomar decisiones si
ayudamos a:
▪ Resolver los problemas que crea la necesidad de tomar una decisión.
▪ Buscar otras soluciones.
▪ Seleccionar una de las alternativas mediante la valoración de sus consecuencias.
▪ Valorar la eficacia de las decisiones por medio de una discusión posterior.
Establezca normas y límites.
Utilice tareas y obligaciones para crear responsabilidad.
Tareas y obligaciones son cosas concretas: se puede especificar cómo, cuándo y quién debe
hacerlas. Esto ayuda a desarrollar la capacidad de organización y a manejar los propios recursos.
Sea coherente.
Es la mejor forma de indicar al niño que los adultos dicen las cosas en serio. Los adultos
coherentes ayudan a los niños a sentirse seguros. Cuando no existen normas claras y evidentes,
no hay manera de ser coherente.
No sea arbitrario.
Ser arbitrario significa hacer algo diferente de lo que se había dicho o hacer algo sobre lo que no
se había advertido. Para evitar ser arbitrarios debemos aclarar lo que queremos, comunicar estas
expectativas de forma sencilla y directa, y concretar cuáles son las consecuencias esperables si el
niño actúa en consonancia o no con esas expectativas.
Dé recompensas por ser responsable.
Un niño es responsable si ...
6
el material
complementari
...
...
...
...
...
...
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
realiza sus tareas normales sin que haya que recordárselo en todo momento;
puede razonar lo que hace;
no echa la culpa a los demás sistemáticamente;
es capaz de escoger entre diferentes alternativas;
puede jugar y trabajar a solas sin angustia;
puede tomar decisiones que difieran de las que otros toman en el grupo en que se mueve
(amigos, pandilla, familia, etc.);
... posee diferentes objetivos e intereses que pueden absorber su atención;
... respeta y reconoce los límites impuestos por los padres sin discusiones inútiles o gratuitas;
... puede concentrar su atención en tareas complicadas (dependiendo de su edad) durante cierto
tiempo, sin llegar a situaciones de frustración;
... lleva a cabo lo que dice que va a hacer;
... reconoce sus errores.
7
el material
complementari
lectura 2
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
F ills a u tò n o m s i r e s p o n s a b le s
Arànega, S. i Guitard, R.(2005) Fills autònoms i responsables: una fita dels
pares, Barcelona: Graó.
El paper de la família en el foment de la responsabilitat
El foment de la responsabilitat es pot relacionar amb accions diverses que poden dur a
terme pares i mares: donar exemple de compromís amb els propis actes, construir
situacions que afavoreixin que nens i nenes puguin ser responsables, ajudar la filla o el fill
mitjançant reflexions o propostes...
(...)
Fomentar la voluntat, l’esforç, la paciència i la perseverança
Els resultats positius en els actes responsables s’haurien d’aconseguir a partir de la
implicació personal de la nena o del nen, no pas per la intervenció de persones alienes o
per la sort –motiu pel qual infants, o adolescents, no haurien de donar sistemàticament
les culpes als altres, al destí o a la desgràcia–. Perquè els nostres fills i filles siguin
protagonistes i responsables de les seves accions, pares i mares hauríem de promoure en
ells aspectes personals que els facilitessin ser coherents amb els seus compromisos.
Parlem en aquest cas de la voluntat, de l’esforç, de la paciència i de la perseverança. Per
fomentar-los, és important que els nostres fills i les nostre filles, des de petits:
Repeteixin accions –si no han estat les correctes– sense mandra i sense que vagin
acompanyades del sentiment de fracàs; que no interpretin les repeticions com a
càstigs pels errors realitzats, sinó com a accions que s’han de perfeccionar.
Que, davant d’una dificultat, no abandonin i perseverin per superar-la.
Que, davant d’un problema, l’afrontin amb optimisme i no pas amb pessimisme.
Que busquin la part positiva de les situacions.
Que no tinguin sensació de fracàs, de ridícul o d’incapacitat davant d’un error comès
o d’un problema que apareix.
Que practiquin des de petits la paciència davant d’alguna cosa que ha de passar.
Que aprenguin a esperar-se.
Que no busquin sempre els resultats ràpids....
Tot això són accions o posicionaments que s’han de fomentar en els infants, tenint
present que la postura que adoptin els pares quan s’hi trobin té molta importància per als
seus fills.
Accions que podem fomentar en la nostra filla o en el nostre fill perquè sigui
responsable en els seus compromisos:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Saber clarament què vol fer i per a què li servirà.
Establir petites fites que han d’anar creixent gradualment, no grans objectius difícils
d’assolir.
Buscar visions, punts de vista...., de manera àmplia, i no quedar-se amb les opcions
més evidents.
Saber renunciar a actuacions provocades per accions impulsives: reflexionar.
Pensar en les conseqüències que tenen les seves accions cap a un mateix i cap a les
altres persones de manera àmplia, no solament contemplant els interessos propis.
Posar-se al lloc dels altres: empatia.
Prendre decisions valorant els avantatges i els inconvenients de les accions.
No buscar resultats immediats: tenir paciència.
Perseverar davant dels problemes que apareguin: tornar a pensar, repetir, cercar....,
sense sentiment de fracàs.
8
el material
complementari
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
42
El que hauríem de fer:
-
Donar exemples de responsabilitat amb les nostres pròpies accions.
Demanar als nostres fills i filles que assumeixin gradualment responsabilitats en els àmbits
personal, familiar i social.
Ajudar-los en els passos que es proposen per a la realització de l’acte responsable.
Oferir-los poder de decisió i llibertat d’acció.
Si cal, pactar accions que es poden realitzar.
Indicar-los les accions que fan correctament.
Confiar en les seves possibilitats i manifestar-ho.
Indicar-los les accions que no realitzen correctament acompanyant-les amb la recerca de
solucions.
Promoure hàbits que els ajudin a ser responsables.
Fomentar en ells la voluntat, l’esforç, la paciència i la perseverança.
El que no hauríem de fer:
-
Realitzar nosaltres les accions que s’han compromès a fer els nostres fills i filles.
Imposar-los el nostre criteri sobre com han de portar a terme les seves responsabilitats.
Evitar-los conseqüències negatives dels seus propis actes cap a ells mateixos.
Projectar-nos en els nostres fills i filles i demanar-los massa.
Donar premis materials per les responsabilitats assumides correctament.
Posar càstigs que no tinguin res a veure amb les conseqüències de les seves accions.
Utilitzar l’amor cap a ells com a element de pressió perquè siguin responsables.
Bibliografía
Cómo enseñar a sus hijos a ser responsables.
Harris Clemes y Reynold Bean
Círculo de lectores
¿Es mi hijo una persona insegura?
José María Lahoz García
http://www.solohijos.com/
La autoestima en niños y adolescentes
Gloria Marsellach Umbert
http://www.ciudadfutura.com/psico/articulos
9

42 - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Transcripción

Documentos relacionados

CASAL DE PARES I FILLS És un espai d`activitats quinzenals i