Articles · Activitats · Entrevistes · Passatemps
Transcripción
Articles · Activitats · Entrevistes · Passatemps
www. conservatorioliva. com Maig 2015 Número 6 Articles · Activitats · Entrevistes · Passatemps 3 ama ama Índex Equip directiu Director, Jose Vicente Oliver Zaragozá Caps d’estudis, Rafael Donet Donet i Silvia Cubells Lleó Secretari, José Tomás Estornell Cremades Personal d’administracío i serveis Auxiliar de gestió, Pere Doménech Vañó Subalterns, Joaquin Femenia Llorca, María Teresa Barber Estevan Components dels departaments, Curs 2013-14 Departament de corda: Cap de departament: Cristina Bernal Castelló, violoncel Professorat: José Lledó Figueres, violí Oscar Biendicho Jiménez, violí Vicente Ortiz Hernández, viola Silvia Cubells Lleó, violoncel Josep Miquel Aguilar Cortina, Contrabaix Enric Ribes, guitarra Miquel Pérez Perelló, guitarra Jesús Cantos Plaza, orquestra Departament de vent- metall i percussió Cap de departament: Ricardo Ortega Sansaloni Professorat: Rafael Sargatal Miquel, trompa Jose Vicente Oliver Zaragoza, trombó Juan Fernando Pelegrí Pérez, trombó Rafael Donet Donet, tuba MIguel A. Calvo Cervera, tuba Xavi Boils Ibiza, trompeta Joan Soriano Morales, percussió Daniel Bresó Peiró, percussió Departament de vent-fusta Cap de departament: Juan Sapiña Ferrer Professorat: Juan Manuel Mato Cebrian, clarinet José Tomás Estornell Cremades, flauta David Martínez, flauta Fátima Tamarit Fernández, flauta Eduardo José Sala Albelda, oboè Miguel Cebolla Granell, fagot Fco. Javier de la Vega Garea, saxòfon Departament de tecla: Cap de Departament: Patricia Gasque Sendra Professorat: Ana Llobell Llobet, piano Salvador Carbó Montaner, piano Claudio Carbó Montaner, piano Telmo Gadea Boix, piano Inmaculada Gomís Cumplido, piano Oscar Aparici Catalá, piano Christian A. Esteve Zinsser, piano Departament de llenguatge musical i cor: Cap de departament: Cristina Jordá Torres Professorat: Dolores Amelia Medina Sendra Mª Elena Ferrando Pérez Inés Vila Giménez, cor Departament de compossició i instrumentació Cap de departament: Pedro Hontanilla Alfonso, anàlisi Professorat Josep Puig Ramis, harmonia Luisa Busto Núñez, història de la música El ferrocarril subterrani Lluita contra el fracàs escolar 3 Història del ferrocarril subterrani 4 Concert d’obertura del curs 2014-15 5 Premis professionals de música curs 2013-14 5 Antón García Abril 6 Concert amb el cor Cantalfara 8 Concert de primavera de la banda del conservatori 9 L’escola clàssica alemanya de lutheria 10 El mestre guitarrer 11 Brassurround 2015 Oliva 12 L’us de l’oboe en l’Orquestra: algunes pinzellades 14 Mostra Internacional de la Música Valenciana 16 Intercanvi assignatura d’oboè a Dénia 17 Cellomagics17 Lluita contra el fracàs escolar 2014-2015. Música i Dansa “Viu, Mou, Sent 18 Ampa 2015 20 Piano místico 21 El llenguatge més universal 23 ¿Nueva estética para una nueva época? 24 Passatemps26 EDITA Conservatori Professional de Música “Josep Climent” Oliva Dipòsit Legal V - 2058 - 2010 ISSN. 2172-0282 Director: José Vicente Oliver Coordinació i redacció: Silvia Cubells Disseny i maquetació: www.denou.com Col·laboradors: Alejandro Cardona, Rafa Donet, Vicent Ortiz, Eduard C/ Manuel de Falla núm. 2 Sala, Raúl Eslava, Imma Gomis, Salvador Carbó, Claudio Carbó, Jose V. 46780 Oliva (València) Oliver, Silvia Cubells, Almudena González, Cristina Jordá. Tel: 96 285 36 59 www. conservatorioliva. com El ferrocarril subterrani. Lluita contra el fracàs escolar Silvia Cubells. Cap d’estudis Un any més, el curs 2013-14, el Conservatori d’Oliva ha estat sel.leccionat dins els projectes presentats que responen a la convocatòria “Lluita contra el fracàs escolar”. Amb el títol “La Música, camí a la llibertat”, varem realitzar dos concerts, el dia 20 de Maig a la Sala Polivalent d’Oliva i el dia 18 de Juny al teatre Unió Musical de Llíria, on contarem amb la presència del Secretari Autonòmic d’Educació, Manuel Tomás i el Subdirector General d’Innovavió i Qualitat Educativa, Juan Pablo Valero. En aquest projecte participaren l’alumnat de Ensenyances Elementals de Conjunt corda i vent i l’assignatura de Cor, junt a l’alumnat de Cor del Centre Integrat Unió Musical de Llíria.Amb l’obra “El ferrocarril subterrani ”inspirada en la protagonista Harriet Tubman, i adaptada pel professor d’oboè i director del Conjunt de Vent Eduard Sala, alumnat i públic, gaudiren de música amb arrels afro-americanes. Amb aquest projecte, hem aconseguit diferents objectius, com la pràctica de cantar en anglés, conviure amb alumnat i professorat d’un centre educatiu amb altres característiques, i com no, impregnar-nos d’ideals i principis, com la llibertat, la igualtat, solidaritat... Agraïr en primer lloc, al professorat del Conservatori implicat en aquesta activitat, Eduard Sala, Oscar Biendicho, Inés Vila i Jesús Cantos, José Tomás Estornell, i com no, a l´alumnat i a les seues famílies, per fer tant fàcil dur endavant aquesta activitat extraescolar. Per part del Centre Integrat Unió Musical de Llíria, volem agraïr la predisposició i el treball del professorat i alumnat, així com la acollida que varem rebre al seu teatre. Gràcies a Tania Capella, professora de Cor, pel seu inestimable treball i col. laboració amb aquesta activitat, i gràcies també al grup de professors que participaren en l’èxit del “Ferrocarril Subterrani”, Víctor Royo, Virginia Agustí i Mª Carmen Galduf. ama ama 4 5 ama ama Concert d’obertura del curs 2014-15 Silvia Cubells “Seguint la tradició de cursos anteriors, el 17 de novembre de 2014, coincidint en la festivitat de Santa Cecília, realitzem el concert d’ obertura del curs, amb la presència del compositor i amic del nostre Conservatori, Eduardo Nogueroles Bermúdez. En este acte, la Banda A, va interpretar una dels obres del compositor invitat, que va fer una presentació pedagògica de l’ obra “The world of Dreams”, un concert per a tuba i bombardí, a càrrec de dos solistes d’ excepció: David Vidal de les Heras (Bombardí i antic alumne del nostre Conservatori) i Rafael Donet Donet (Professor de tuba) .” Història del ferrocarril subterrani Aquesta no és la història del Metre ni de com es va inventar el suburbà. Aquesta és una història que parla de llibertat i d’herois. El Ferrocarril Subterrani era una xarxa clandestina que en el segle XIX tenia com a missió ajudar als esclaus negres evadits a arribar des dels estats esclavistes fins al nord d’Estats Units o Canadà. Però per què se li va cridar Ferrocarril Subterrani? Evidentment en ser una activitat il·legal en els estats del Sud, activitat que podia comportar la pena de mort, els promotors d’aquest tràfic d’esclaus escapolits no podien anar anunciant a viva veu els seus actes per por de ser capturats, per la qual cosa van posar termes ferroviaris a les seues activitats clandestines. Són les següents: a) Els Conductors o Maquinistes: eren les persones que ajudaven als negres fugitius dins dels mateixos estats esclavistes. Es coneixien entre ells mitjançant pseudònims ja que si eren atrapats per les autoritats, en interrogar-los era impossible delatar als seus companys. Fins i tot feien jurar als esclaus que ajudaven que mai rebel·larien la identitat del seu salvador. Per a ferlos passar inadvertits els proporcionaven disfresses, llocs segurs on allotjar-se fins que passara el perill, a més de mapes i guies que els ajudarien a franquejar les fronteres cap a la llibertat. b) Les Estacions: Eren els llocs on podien amagar-se, descansar, menjar i fins i tot rebre assistència mèdica. Les persones que regentaven aquests llocs eren coneguts com a caps d’estació. Alguns d’ells van arribar a ser famosos amb el temps com per exemple la família quàquera *Levi i Catherine *Coffin, els quals tenien la seua estació en *Newport (Indiana). Allí, durant 20 anys, van arribar a allotjar a més de 2000 fugitius. Tots aquests caps d’estació estaven supervisats per l’Estació Central, que era la Prefectura Principal c) Els Passatgers: Evidentment eren els fugitius d) Els Carrils: Les rutes d’escapada e) La Destinació: el lloc somiat per tots els passatgers, els estats del nord d’Estats Units o la mateixa Canadà. El Ferrocarril Subterrani va acabar només finalitzar la Guerra de Secessió (1861-1865) en abolir-se l’esclavitud en tots els Estats Units d’Amèrica. Milers d’esclaus van aconseguir escapar gràcies a l’empenta i valentia de persones, majoritàriament abolicionistes, que de forma desinteressada van conduir a aquestos esclaus fugitius cap a la llibertat. Molts van ser els que van ajudar a tal fi, però abans d’acabar no ens hem d’oblidar d’un de les grans heroïnes d’aquest Ferrocarril Subterrani i icona de la història Nord-americana: HarrietTubman (1820-1913) Se la coneixia com el Moisés dels Esclaus i igual que molts dels fugitius als quals va ajudar, ella també va ser esclava en les plantacions de Maryland. Va aconseguir evadir-se en 1848 i arribar sana i estàlvia al Nord. Però en comptes de gaudir de la seua llibertat recentment adquirida, va tornar de nou, no una, sinó 19 vegades alliberant a desenes d’esclaus i ajudant a arribar a la seua destinació a d’altres centenars d’ells. Premis professionals de música curs 2013-14 El passat mes de Juliol, es varen celebrar els Premis Professionals de Música en la fase de Centre en el nostre Conservatori..Tres alumnes reunien els requisits per a poder optar a aquest Premi, i posteriorment, si l’obtenen, presentar-se a la fase Autonòmica, convocada per la Conselleria d’ Educació, Cultura I Esport. El resultat d’aquesta convocatòria de Premis Professionals de Música, va ser el següent: Susana Blay Olcina, Premi Professional en l’especialitat de saxòfon. Carme Llorca Bofí, Menció d’Honor en l’especialitat de piano. Sergi Vidal Dominguez, Menció d’Honor en l’especialitat de clarinet. Enhorabona als tres i endavant en la Música. 6 7 Antón García Abril Para un compositor la interpretación de sus obras supone el mejor homenaje que se le puede brindar. Si esta interpretación está protagonizada por los mas jóvenes, la alegría aumenta. Estoy convencido de que la mejor siembra para lograr un futuro de alto nivel, está justamente en el presente. Este breve exordio me abre el camino al recuerdo del acto que el “Conservatorio de Música Josep Climent de Oliva” me dedicó durante el final del curso académico 2013/2014. Sentí un placer enorme al escuchar a jovencísimos alumnos pianistas, de primero a cuarto curso, obras de mi repertorio con un alto nivel interpretativo. Disfruté entregando los diplomas a los alumnos que finalizaron el 6º grado. Como broche de oro, los hermanos Carbó, interpretaron magistralmente mi obra “Zapateado” para cuatro manos, ¡ un lujo ¡. Fue esta una gran sorpresa para mi, pues conocía muy bien la gran técnica y sensibilidad de Claudio, pero nunca había escuchado a su hermano Salvador y me impactó la perfección que tuvo su interpretación. Sonaron, mas tarde, con la Orquesta Clásica, dirigida por su director Jesús Cantos Plaza, mis “Canciones y Danzas para Dulcinea”, obra para orquesta de cámara de dificultades muy marcadas de interpretación, contando con el apoyo, que, personalmente tanto valoro, de su director Jesús Cantos Plaza. Los Conservatorios, adquieren valor e importancia cuando el profesorado es poseedor de una alta formación en la materia que imparte, pero este valor imprescindible, no es el único necesario para llevar a cabo un proyecto pedagógico. Se necesita una serie de valores multiplicadores de los resultados académicos. Entrega apasionada, tesón, fe, creación y cohesión de equipos didácticos y sobre todo de ilusión para lograr el máximo nivel y propiciar, desde el profesorado, un objetivo primordial, velar individualmente por el prestigio propio del conservatorio. Todos estos valores los comprobé en mi breve, pero intensa, estancia en el Conservatorio Profesional de música “Josep Climent” de Oliva. Los profesores que conocí dieron extraordinarias muestras de poseer todos estos valores. Felicito por todo ello al director del centro José Vicente Oliver, en representación del claustro de profesores, mi recuerdo mas cariñoso a todos los alumnos que participaron y un agradecimiento muy especial a Claudio Carbó, buen amigo, gran pianista y máximo conocedor de mi obra. Antón García Abril 8 9 Concert de primavera de la banda del conservatori Concert amb el cor Cantalfara Silvia Cubells Dins la segona Setmana Musical del Conservatori Josep Climent d’Oliva, varem rebre la visita del col.legi públic, San Juan de Ribera, d’Alfara del Patriarca. na el mateix dia del concert, 26 de març, encara que els mesos d’abans es va desenvolupar tot un magnífic treball d’arranjaments de particelles, assajos, programa de concert..... De vegades, de la manera més senzilla, poden sortir activitats extraescolars de les que aprenem i compartim vivències molt positives. Aquesta és una d’eixes activitats, on les ganes de fer música i un bon treball, fan que l’èxit estiga assegurat. El dia 26 de març, acollirem a 50 alumnes i professors d’Alfara del Patriarca, que visitaren el nostre Conservatori i participaren en el concert que es va oferir a l’auditori del centre, connectant des de el primer moment amb el nostre alumnat i el públic assistent. Al mes de setembre, el director del col.legi Toni Ligero, va cridar al Conservatori per a posar-se en contacte i oferir la possibilitat de montar un concert amb el seu cor del col.legi de primària, i el nostre Conjunt de vent i corda, ja que estarien un parell de dies allotjats en l’albergue de Piles. Ací comença tota l’aventura que envolta aquesta activitat. Com sempre, els professors de Conjunt Edu i Óscar, s’impliquen al màxim per a assajar les obres que han d’interpretar amb el Cor CantAlfara. Tots ens coneguérem en perso- Aquest és un clar exemple, de que amb il.lusió i esforç en comú, es poden dur a terme activitats de vegades tant complicades com aquesta, però possibles i gratificants. El nostre agraïment a la nostra AMPA, encarregada d’oferir un fabulós berenar al pati del Conservatori per a tots els participants del concert, i com no, al director del col.legi, Toni, per posar tanta il.lusió i bon rollo en tot el que fa. Silvia Cubells Cap d’estudis Dins les activitats programades en la segona Setmana Musical del Conservatori, la Banda A va realitzar un concert a l’auditori del Centre el dia 27 de març. La peculiaritat en aquesta activitat, va ser la participació de dos alumnes alemanys en la nostra Banda. Tot va començar al mes de gener, quan l’equip directiu de l’Institut Gregori Maians va sol·licitar la nostra col·laboració per a l’intercanvi programat al curs 2014-15. Un grup d’alumnat alemany de la població de Hassfurt (Alemanya), visitaria Oliva la setmana del 20 al 29 de març, i vam pensar que seria molt positiu que pogueren fer una visita al Conservatori i aquells alumnes que tocaren algun instrument, participar al concert que oferia la Banda A el dia 27. Així, ens vam posar en marxa; per part del nostre equip directiu i el professor de la Banda Jesús Cantos, ens va parèixer una activitat enriquidora i que fomentava la participació i col·laboració també per part del nostre alumnat dins del millor marc: La Música. Després de converses i contactes amb el professor de l’alumnat alemany, dos alumnes participaren al concert amb els seus respectius instruments: trompeta i percussió. Tancat el programa de concert, facilitàrem les particelles corresponents per als alumnes que hi participaven, amb la dificultat que suposa assajar dos hores abans del concert. Dons bé, el concert fou tot un èxit! La visita guiada pel centre, protagonitzada pel nostre secretari José Tomàs Estornell al professorat i alumnat de l’institut alemany, així com també al d’Oliva, va ser una grata sorpresa, ja que desconeixien el nostre sistema educatiu musical i el món dels Conservatoris. L‘auditori estava de gom a gom, i la Banda, com sempre, va oferir un concert que va entusiasmar al públic assistent. Està desmostrat, que el Conservatori Josep Climent d’Oliva, és un centre viu, que participa i col.labora en diferents centres educatius d’Oliva i altres poblacions, fent allò que millor sap: Música. Gràcies a tot el professorat per entendre també així, que aquests tipus d’activitats enriqueixen els valors que volem fomentar en el nostre alumnat. 10 11 El mestre guitarrer L’escola clàssica alemanya de lutheria Vicent Ortiz L’Estat conegut com a «Alemanya» es va unificar com a estat-nació moderna el 1871, amb la creació de l’imperi Alemany, en què el Regne de Prússia n’era el membre més gran.’L’imperi va néixer com la unificació dels diversos estats alemanys llevat d’Àustria. Als segles XVII i XVIII Alemanya consistia en molts estats independents amb les seves corts. Europa estava influenciada per l’estil musical italià i francès, és en aquest moment quan alemanya agafa la capdavantera d’Europa amb Bach, Händel i Telemann. Es creen orquestres en les corts i capelles com Hamburg, Cöthen i Berlín. Al llarg del segle XVIII es desenvolupa l’estil Galant i clàssic, és l’època de la Il·lustració, la música passa dels palaus i esglésies a salons i concerts públics a l’aire lliure, es creen més orquestres. Els Instruments de la família del violi passen a la música culta. I Viena es converteix a finals del set-cents en el centre cultural i musical d’Europa, sintetitzant els estils europeus italià, francès i alemà. Aquests i molt més fets aporten el desenvolupament de la lutheria a Europa com un ofici i un art. La figura més important de l’escola alemanya de lutheria es Jacob Stainer (1617-1683) va nàixer a Absam al Tirol, els pares el van enviar a Innsbruck per estudiar música però es va decantar per la construcció de violins, més tard es va traslladar a Cremona per conèixer els millors constructors de l’època, com Nicolo Amati. Després va tornar a la seva ciutat on es va establir i desenvolupar tot el seu treball artístic fins a la seva mort. Al llarg de tots aquests segles fins a l’actualitat es crearen nuclis o escoles de construcció d’ins- truments en ciutats Alemanyes, entre altres destacarem a: Absam, Innsbruck i Mittenwald en el Tirol. Markneukirchen a Saxònia. Breslau a Silèsia. Füssen en Baviera. Hamburg. Salzburg. Augsburg. Nürenberg. Leipzig. Dresde. Berlin i Viena. En aquestes ciutats treballaren luthiers com: J. Stainer, M.Albani, J Ch. Ficker, Familia Klotz, L. Maussiell, Th. Rauch, F. Geissenhof, J. Tielke, M. Thir i L. Widhalm. Les característiques constructives de l’escola Alemanya amb relació a les escoles del nord d’Itàlia, són: Alta curvatura del fons i de la tapa - format més ample i més curt. Mentre que la curvatura del fons augmenta contínuament en la direcció longitudinal cap al centre, la tapa es dissenya més com un altiplà. Val la pena esmentar que la preparació de les tapes (superior i inferior), a causa de l’alta curvatura es manté al centre de la tapa més gruix per interceptar la tensió de la corda en direcció longitudinal. Estilísticament l’escola alemanya s’hi apropa a l’estil de la família Amati de Cremona. Les efes verticals, petites i curtes, els extrems inferiors acaben en orificis circulars El cap amb corbes d’amples i arquejat. El vernís de qualitat però amb un color generalment més fosc. José Luís Romanillos Vega Professió: guitarrer Doctor Honoris causa per l’Universitat d’Alacant. Any 2014. Considerat: “El Stradivari de la guitarra” citant el Daily Mail. Conèixer a José Luis Romanillos ha estat sens dubte una d’eixes coses, que et regala la vida. Tot va ser quan, l’any 2006, vaig adquirir una de les seues guitarres. Després d’una llista de 9 anys d’espera un amic guitarrista va rebre la notificació de que li arribava l’intrument i em va comentar que no podía en aquell moment comprar-lo. Jo vaig pensar que era una oportunitat única i després de fer un prèstec al banc, em vaig fer el millor regal, que m’he fet fins ara. Quan em vaig ficar a treballar la guitarra anomenada “La Campiña”-ja que cadascun dels seus instruments te un nom- pensí en fer uns retocs a una de les cejetes, però com que es tractava d’un instrument delicat, després de pensar-ho molt, vaig decidir de ficar-me en contacte amb Jose Luís. El luthier i la seua muller Marian, companya en les tasques d’investigació, vivien retirats a un poble anomenat Guijosa, pedania de Sigüenza (Guadalajara) amb un cens de 21 habitants. Habien estat vivint a Anglaterra la major part de sa vida. Vaig agafar el tren desde Valencia a Madrid i després cap a Guadalajara , parant en Sigüenza on m’esperava el luthier. Al baixar del cotxe m’esperava un home de 74 anys que feia l’aspecte de tenir-ne 60 saludables. Després de saludar-nos pujarem al cotxe. De camí cap a sa casa ens bota un cèrvol per davant del cotxe, cosa que a mi m’excità molt i a ell li semblà normal. Anarem al seu taller, que era una casa vella de pedra reformada amb varies cambres en mig d’aquells paratges típcs castellans de blat tots llans. Allí començà a revisar la cejeta mentre jo tocava guitarres antigues que tenía per allí, que per a mi sonaven estupendament. Feia olor a fusta i es respirava una quietut de cisterna. De la mirada d’aquell home sortia una llum que poques vegades habia vist i que no he tornat a vore facilment. Conversarem llarg de tots els guitarristes, alguns dels millors que ell había conegut en persona com Juliam Bream que tocava les seues guitarres, de música de literatura, de creències (en aquell moment jo estaba lleguint l’Odissea d’Homer) que ell coneixia a fons. Més tard dinarem amb Mariam, la seua dona, i quan ens despedirem a l’estació vaig tindre una sensació d’alegria inmensa per haber conegut uns éssers excepcionals. Ens tornariem a vore mesos després en la Fundació Juan March on vaig tocar un programa de solista amb la seua guitarra. Va acudir amb la seua dona i varen tindre elogis amables per al meu concert, cosa que s’agraeix molt, més venint de persones com aquestes. Unes setmanes abans del 27 de juny del 2014, vaig rebre la invitació per a la seua investidura com a Doctor Honoris Causa per l’Universitat d’Alacant. En la investidura participaren guitarristes de la talla de Ignacio Rodes, Carles Trepat, David Rusell i Antigoni Goni. Després d’una ceremonia llarga, Jose Luís va fer pujar a Mariam junt a ell i aquest, per a mi, va ser el moment més especial. Després d’haber abandonat Espanya fugint del franquisme i trobar-la a ella en Anglaterra , després d’haber recorregut junts la pista dels guitarrers i les guitarres de totes les époques, publicat extensos treballs d’investigació, i haber fet algunes de les millors guitarres, els dos allí agafats de la ma, representaven un poder real fet a base de treball i búsqueda, sinceritat i humiltat. Per als estudiants que llegiu aquest article, volia dir-vos que si realment sentiu passió pel que feu amb la música, no dubteu mai en adquirir un instrument de primera línea, encara que vos semble car, seran sempre els millors diners que vos habreu gastat en la vostra vida. He pensat contar-vos aquest fet més que ficar una biografia que podeu vore en internet, simplement ficant el seu nom. 12 13 interpretant el concert per a trompeta del compositor ALEXANDER ARUTIUNIAN. També participà en el concert el quintet de metalls AL VENT amb l’obra del compositor GREGORI FRITZE, EXCURSIONS en versió de ensemble de metalls. El dissabte de nit al teatre Olímpia de la ciutat SPANISH LUUR METALLS amb la col·laboració del professorat resident de l’acadèmia SPANISH BRASS ENSEMBLE i els solistes MICHAEL BEQUET, THIERRY CAENS I JEAN PINCEMIN, ens oferiren un ventall d’obres de diferents estils arranjades pel trompetiste THIERRY CAENS. Al diumenge de matí després de les classes col·lectives i individuals que cada membre participant del festival rep, es va presentar per primera vegada el quartet de tubes SPANISH TUBA QUARTET composat per PABLO FERNÁNDEZ, EDUARDO NOGUEROLES, OSCAR ABELLA I Brassurround 2015 Oliva Rafa Donet Professor de tuba Un any més s’ha celebrat a Oliva el festival BRASSURROUND OLIVA 2015. L’any passat es va celebrar la primera edició amb un èxit important. Oliva tenia per primera vegada un festival que no sabia quin resultat tindria, però que una vegada finalitzat i analitzat, ens vam donar compte de la importància que té. Aquesta novena edició del festival i la segona en Oliva, ens van deixar molt sorpresos de la qualitat del professorat que imparteix les classes i els concerts oferits en el Conservatori, Sala Polivalent i en l’Olímpia. Professorat de França, Anglaterra i Espanya MICHAEL BECQUET, STEAVEN MEAD, THIERRY CAENS, PIERRE BADEL, JEAN PINCEMIN, PABLO FERNÁNDEZ I OSCAR ABELLA, junt amb els professors residents de l’acadèmia SPANISH BRASS LUUR METALLS com LUÍS GONZÁLEZ I CARLOS GIL, i els membres del quintet CARLOS BENETÓ, JUANJO SERNA, MANOLO PÉREZ, INDA BONET I SERGIO FINCA impartiren les classes als 70 alumnes matriculats de diferents llocs del país, 15 del nostre centre que van gaudir moltíssim. El festival va començar el divendres 27 de febrer amb la presentació de tot el professorat per a continuar amb les primeres classes colectives i individuals fins al migdia. A la vesprada continuaren les classes fins a la nit on es va celebrar el primer concert dels programats al teatre Olímpia: ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO QUINTET. Concert de Jazz de l’escola de Jazz de Tarrasa amb Joan Chamorro al contrabaix i saxo tenor, Josep Traver a la guitarra, Esteve Pi a la bateria i les joves cantants Rita Payés al trombó i Andrea Motis a la trompeta i el saxo. Un concert molt especial dins del món dels metalls en veure la màgia que desperta la música de Jazz amb la combinació dels instruments de corda, fusta, percussió i metall, tot combinat amb les veus de les dues principals sol·listes Andrea i Rita, que ens deixaren boca badats a tots els que estiguérem allí. El dissabte es va fer el primer concert al migdia en el nostre centre amb l’ensemble de metalls de «LA PRIMITIVA DE RAFELBUÑOL» acompanayant al sol.liste de trompeta LUÍS GONZÁLEZ SERGIO FINCA. Un quartet espectacular en el món de les tubes on ens van oferir un programa mot original per a quartet i amb l’estrena de la peça d’estrena mundial per aquesta ocasió del compositor i membre del grup EDUARDO NOGUEROLES, “BLUES FOR ALL” L’últim dels concerts programats i oferits del festival es va realitzar al Centre Polivalent amb la banda simfònica de l‘Associació Artístico musical d’Oliva. Banda que col.labora en aquest festival un any més. El programa va ser molt interessant, sobretot amb la participació de SPANISH LUUR METALLS i el bombardiniste internacional STEAVEN MEAD on ens va delitar amb un virtuosisme d’alt nivell. Enhorabona a tots els participants en aquest festival i que per molts anys el BRASSORROUND siga un referent a la Safor. 14 15 Tomaso Albinoni o G. F. Haendel amb multitud de peces dedicades a l’oboe. (1720 aprox.). Altre compositor de l’època barroca, com J. S. Bach utilitza l’oboe i els instruments de la família tals com l’oboe d’amore o l’oboe de caccia, amb molta assiduitat. Un clar exemple seria el segon concert de Brademburg, composat a principis del s. XVII. L’us de l’oboe en l’Orquestra: algunes pinzellades Rafa Donet. Professor d’oboe El vocable oboe prové del francés “HAUTBOIS”, que és la conjunció de dues paraules: haut (aguda) i bois (madera). Hui en dia, coneguem com a oboe a un instrument de doble llengüeta d’uns 64 cm de llargària, amb forma cònica, afinació en do, i amb múltiples tecles i orificis que li permeten aproximar-se al sistema temperat d’afinació; és a dir, que li permeten poder actuar junt als altres instruments que conformen una orquestra, per exemple. Es coneix de l’existencia d’instruments de doble llengüeta que són antecedents de l’oboe, des-de 2800 anys a.C. Estos instruments han recorregut totes les èpoques i civilitzacions tant a Mesopotàmia, com a Egipte, com a Grecia (Aulós era el nom per a un instrument de doble llegüeta i dos tubs), com a l’Àsia més Oriental (Hichiriky), Orient Pròxim (zurna), etc. Estos instruments generalment emeten un sò prou generós (pensem en la sonoritat estrident de la típica dolçaina valenciana) i normalment estaven concebits per a ser empleats en espais oberts. És remarcable l’us inclús militar que s’ha fet d’ells, el que fa pensar en la potència amb la que emetien els seus sons. Així doncs, a la segona meitat del segle XVII, dos músics molt vinculats a la Cort del Rei Lluis XIV (El Rei Sol), dissenyen un instrument de doble llengüeta al qual donen unes característiques que li faciliten el seu ús en recintes tancats i promouen la seua utilització junt als instruments de corda. Es té constància de la primera aparició de l’oboe en una orquestra barroca a l’any 1671, a l’òpera Pomonne, del compositor francés Cambert. Els altres instruments de vent que s’utilitzaven a l’orquestra éren el baixó o fagot, els traversos (flauta travesera de madera), les trompes (naturals, sense el sistema actual de vàlvules) i trompetes naturals. D’entre aquestos instruments, l’oboe té un timbre més penetrant i una bona projecció de sò respecte als traversos o als baixons, i la seua afinació és més estable que les complicades trompes i trompetes naturals. És un instrument que empasta molt bé amb el Travers i que pot realizar una articulació i sòns més trompetístics en ocassions. Això el situaría en el punt d’equilibri de la secció de vents (anomenada també secció harmònica en les orquestres), i ens podem aventurar a creure que és el nexe d’unió més fácil entre la corda i el vent a eixa época, i per això s’ha establit culturalment com l’instrument que dona la referencia d’afinació, encara hui en dia, en l’orquestra. La popularitat que adquireix l’oboe en el barroc s’aprecia per exemple en l’existència d’una banda, anomenada “Les Grande Hautbois” formada dins la Cort Reial de Lluis XIV per dotze musics. Al llarg del s. XVIII esta pràctica será imitada en les grans residències nobles alemanyes, per exemple. Estes bandes estaven formades per oboes afinats en do, en la, en fa (taille), així com baixons per al registre greu. Així mateix, l’instrument va introduint-se progressivament a les orquestres al llarg d’Europa i és molt utilitzat pels compositors dels període barroc, inclús amb rol de concertiste, destacant l’us que de l’oboe fan compositors com Antonio Vivaldi, Concert de Brademburg nº2: Bach utilitza una instrumentació de una petita orquestra de corda i tres instruments de vent: flauta de bec, trompeta natural i oboe. El concert està estructurat a la manera italiana en tres moviments: AllegroAndante –Allegro assai. En el primer i tercer, Bach usa l’oboe en un registre d’articulació molt clara, similar a la trompeta i amb diàlegs constants amb aquest intrument de metall. En el segon moviment, l’oboe és utilitzat junt al violí i la flauta en un diàleg de carácter més calmat i dolç. (1806 aprox.) Quasi un segle després, un dels altres grans compositors de la historia, Ludwing van Beethoven composa una simfonia que canviarà el rumb de la música com s’havia entés a l’època de Beethoven, que es pot considerar formar part del període clàssic però suposa una clara transició cap al Romanticisme musical. D’esquerra a dreta: Oboe barroc de tres claus, oboe clàssic de quatre claus, oboe romàntic de huit claus, oboe tardo-romàntic amb sistema Triébert i oboe modern sistema conservatori. Simfonia nº3 (heròica), segon moviment: Beethoven escriu una marxa fúnebre que compta amb uns solos d’oboe que com a mínim es poden adjectivar com a dramàtics. Estan escrits en la tonalitat de do menor i el compositor li trau partit a la capacitat expressiva de l’instrument amb l’us reiterat de notes llargues que es queden com suspeses en l’aire, així com amb l’ús de la cel.lula rítmica característica de les marxes fúnebres en el tema principal. En la modulació a major, el compositor s’aprofita també de la capacitat d’emetre clarament que té l’oboe, i ens presenta un tema més possitiu i esperançat. Conforme han anat avançant els temps, els compositors han anat aprofitant-se de les millores mecàniques i de construcció de l’instrument, ampliant que ha anat ampliant el registre i l’amplitud sonora, així com innovant cap a noves formes d’expressió que inclueixen sòns no convencionals, tals com multifònics, notes “rodants”, etc. (1919) El gran compositor francés Maurice Ravel escriu una suite per a piano que posteriorment orquestraría, demostrant el seu gran domini de l’art de la orquestació. Le Tombeau de Couperin està dedicada tant al compositor del període barroc Couperin, com per a sis amics de Ravel faltats durant la Primera Guerra Mundial. Tres dels quatre moviments ténem a l’oboe com a un dels principals protagonistes, i sobretot al Preludi es pot observar la capacitat virtuosística de l’instrument, amb passatges d’una agilitat extrema i una gran atenció per els matissos que es correspon amb el carácter perfeccionista del compositor així com a l’ús tímbric i colorista dels instruments propi de l’Impressionisme. El que pareix evident vegent l’ús que de l’instrument s’ha fet al llarg de la història és que es un instrument molt potent de comunicació, capacitat per a extraure bellíssims sòns que ens apropen a l’ànima del compositor, o a la de l’intèrpret o a les del públic. Altres exemples destacables: Rossini, La Scala di Seta, La italiana en Algèria; Brahms, concert de violí, 2on moviment; Txaikovsky, IV simfonia, 2on moviment. Bizet, simfonia en Do, adagio, G. Mahler, 3º simfonia; R. Strauss, Don Juan; Stravinsky, Suite del ballet Pulcinella, Barber, concert de violí, 2on moviment… 16 17 Intercanvi assignatura d’oboè a Dénia El curs passat, els dies 6 i 13 de juliol, les aules d’oboe dels conservatoris de Dénia i Oliva feren dos encontres, un a cada centre. En ells realitzaren activitats conjuntes culminades amb dues audicions. Els professors tutors Isabel Navalon (Dénia) i Eduard Sala(Oliva) agraeixen la col·laboració del Club Nàutic de Dénia, així com de les Ampes dels dos Conservatoris. Mostra Internacional de la Música Valenciana Silvia Cubells Cap d’estudis Programa MUESTRA INTERNACIONAL DE LA MÚSICA VALENCIANA 2015 1ª PARTE: ORQUESTA CLÁSICA El 23 d’abril fou el dia escollit per a oferir el conJuan Martínez Davall el cel blau Báguena (1897‐1986) Minué cert dins la1.2.“Mostra Internacional de la Música Copla y Danza Valenciana”. La Banda del Conservatori, Josep Pons baix (1770‐1818)la Sinfonía en Sib Ramón Ramírez) batuta del professor Jesús Cantos, (Rev: participà en Fco. Cuesta Gómez Suite en Estilo Antiguo aquesta Mostra, on solistes i agrupacions(1889‐1921) de la 1. Allegro Moderato 2. Minuetto 3. Andantino i d’altres autonomies, així com nostra Comunitat 4. Allegro de diversos països europeus i americans, pro2ª PARTE: BANDA gramaren obres simfòniques, cambrístiques i coJosé R. PascualLa néta del Manyà, Marcha Cristinana Vilaplana (1971) rals de compositors valencians. José R. Pascual- Mestre-Director: Jesús Cantos Cellomagics Diseny: @Jsus_Cantos Les noces del Manyà, Preludio (1971) JosepGómezAlemany,Trompeta La cloenda Solistas: amb l’orquestra de ValènciaVilaplana al Palau MiquelCabreraCliment,Trombó de la Música, seràSuiteelSinfónica 3 de juliol, i posarà punt Bernardo AdamfiCastellón, Ferrero (1942) 1. Introducción y Danza nal a una de2. Bolero les deprimeres manifestacions de múCastellón 3. Salve a la Virgen del Lledó 4. Jota de Castellón sica valenciana que, per primera vegada, des de aquestaRaval singularitat, es va oferir als auditoris Josep Climent i i Vila, Paso-Doble Barber (1927) sales de concert de tot el món. Jueves, 23 de abril de 2015 Auditori del Conservatori d’Oliva 18,30 h. Silvia Cubells. Professora de violoncel L’assignatura de violoncel del Conservatori Josep Climent d’Oliva, ha participat en la primera edició de Cellomagics, que es va realitzar els dies 28 I 29 de març al col.legi Àgora de Castelló. Les professores Cristina Bernal i Silvia Cubells varen assistir de professores a l’encontre que reuní més de 80 cellistes, amb la participació també d’alumnat del Centre. 18 19 XI Concurs de música música de cambra Lluita contra el fracàs escolar 2014-2015. Música i Dansa “Viu, Mou, Sent Silvia Cubells Coordinadora del projecte Aquesta és ja la tercera convocatòria de la “Lluita contra el fracàs escolar”, i després de les experiències dels dos cursos anteriors amb els títols: El mercat persa (2012-13) i el Ferrocarril subterrani(2013-14, ), el Conservatori Josep Climent participa de nou amb el projecte: Música i Dansa “VIU, MOU, SENT”.Aquest és un projecte nou, on els objectius i les agrupacions participants en les activitats programades, són diferents a la d’altres cursos. El Centre escollit per al projecte és el Conservatori Professional de Dansa de València, amb unes característiques pròpies i diferents a la resta de Conservatoris de Música. Creguem que és molt interessant per als dos centres participants, compartir opinions i experiències, així com aunar les dos disciplines “Música i Dansa”, tant relacionades al llarg de tota la història. Molts són els objectius marcats en aquest projecte, però el més important, tal vegada, siga impregnar a l’alumnat i professorat que hi participa, d’allò tant important com és la convivència entre alumnat d’altres Centres, la tolerància i la diversitat. La fusió del nostre alumnat de l’assignatura d’Orquestra i per part del Conservatori de Dansa, l’alumnat corresponent, seran els encarregats de dur a terme l’obra: “El Quixot” de Georg Philipp Telemann. Per primera vegada, podrem gaudir d’una novedosa coreografia i dramatització d’aquesta suite barroca. Serà el 28 de maig a les 19:00 de la vesprada, a la Sala Polivalent d’Oliva, on l’alumnat dels dos Centres, es coneguen i assagen junts per primera vegada, per a oferir més tard el concert obert a tota la Comunitat Educativa, col.legis, instituts, diferents associacions, Ajuntaments d’Oliva i de la resta de poblacions de la Safor. Vull agrair en primer lloc, la predisposició de la directora del Conservatori de Dansa, Alicia, i a les professores implicades al projecte, per la il.lusió i creativitat que han aportat en tot moment, i com no, al professorat i alumnat del nostre Conservatori que hi participa en aquesta activitat, per fomentar i promoure la innovació educativa com a principi de qualitat del nostre sistema educatiu. Com diu el títol del projecte: “VIU, MOU, SENT”, així podem descriure el Conservatori Josep Climent d’Oliva, un centre viu, dinàmic, creatiu, on es respira un bon clima de treball i participació per part de tota la Comunitat Educativa. Així, que sols hem queda convidar-vos a tots, al concert del dia 28 de maig, a la Sala Polivalent d’Oliva, cedida per l’Ajuntament, al que agraïm la plena col.laboració i bona relació que manté al Conservatori. Recordeu que l’acte musical, té tres components, l’emisor (orquestra i dansa), canal (música) i receptor (públic), sense aquest últim no seria possible. “Vos esperem”. Dimarts, imarts, 19 de maig de 2015 Auditori del conservatori 16:00 hores (inscripcions fins 15 de maig) 20 21 Piano místico Caludio Carbó www.claudiocarbo.com En anteriores ocasiones he tratado a través de nuestra revista Amalgama diversos aspectos relacionados con aniversarios de célebres pianistas y compositores, a modo de poder mostrar y compartir diferentes facetas de estos músicos con vosotros: alumnos, padres, compañeros músicos y lectores. Franz Liszt, Claude Debussy o Antón García Abril ya no son tan desconocidos en nuestro ambiente musical y seguro que a través de ellos hemos podido sumergirnos cada vez más en la belleza que por medio del arte musical se pone a nuestro alcance. L’ Ampa del Conservatori Josep Climent d’ Oliva, ha dotat al Centre amb una pissarra digital. AMPA 2015 Germán Borja Martí de Veses President de l’AMPA del Conservatori Josep Climent 2008-2015 Qui diria que han passat més de set anys des d’aquell 1 de desembre de 2008, quan un grup de mares i pares d’alumnes del conservatori decidírem formar una junta que defenguera els interessos de l’alumnat del centre i representara al conservatori per tot arreu. Durant estos anys, hem aconseguit una base social sòlida, amb més de 200 famílies que formen part de l’associació. Ara s’obri una nova etapa de consolidació de l’associació amb nous reptes i objectius per davant, etapa que comptara amb un nou president, Alejandro Cardona Ballester, com així va quedar aprovat a l’última assemblea de l’associació i a qui desitgem tota la sort del món. Per la meua part, no puc deixar de donar gràcies a tota la gent que he tingut la sort de conéixer en estos anys: professorat, alumnat, personal administratiu, conserges, professionals de la música, pares i mares i, sobretot, a tota la gent que de manera desinteressada ha format part de la junta directiva de l’associació. També demanar disculpes a aquells que en algun moment han pensat que l’associació podia haver fet alguna cosa més en casos puntuals, tot i que per la nostra part sempre hem procurat fer les coses amb la millor predisposició possible. Gràcies per tot. cia el que desemboca la propia vida o más bien creatividad precursora de los grandes pintores del siglo XX y XXI. Desconocemos el origen de la expresión musical como representación meramente artística, al igual que es difícil imaginar al ser humano prehistórico en sus afanes por enmarcar sus huellas pictóricas en modernas pinacotecas. Asimismo, la transmisión escrita de la música de las antiguas civilizaciones sólo nos ha llegado en pequeños fragmentos, además de algunas joyas arqueológicas como la piedra encontrada en Delfos con anotaciones musicales grabadas mediante símbolos sobre el texto griego. Tampoco sabemos cómo se interpretaba, pese a contar con muestras gráficas de la práctica musical en esos tiempos e incluso su incorporación al, digamos así, plan de estudios heleno, donde se incluía la música junto a la aritmética, geometría y astronomía. Tal vez fueran en esa época la lira o la cítara los instrumentos que mejor acompañaran al más genial de todos ellos: la voz humana. Tañer, pulsar las cuerdas suponía ponerse al servicio de ella, fusionarse con el fugaz hálito de las palabras y lo que ellas expresaran para deslizarse en nuestros oídos e impregnar nuestro interior. Era el medio por el que se transmitiría el cambio de carácter y trama mediante los diferentes modos: dorio, frigio, lidio, etc., tan conocidos y queridos por nuestros alumnos de lenguaje musical y que han desembocado en nuestro sistema tonal occidental. Era el oxígeno que insuflaba la esteticidad de las grafías inmóviles para hacerlas revivir desde dentro hasta el exterior. No por ello han dejado de persistir en el tiempo y llegado a nosotros vestigios antiquísimos de arte rupestre, localizados en lugares cercanos a la ubicación de nuestro Conservatorio, como es el caso de las plaquetas grabadas de la Cova del Parpalló o de las pinturas macroesquemáticas del Plà de Petraques en Castell de Castells, de unos 8000 años de antigüedad. Pero, ¿cuál era la intencionalidad suscitadora de tales expresiones? ¿Había alguna? Quizás hablemos de necesidad de comunicación, búsqueda del origen de la existencia, deseo de encontrar el destino ha- Como evolución y complemento de estos instrumentos de cuerda pulsada aparece por fin el clavicordio hacia el siglo XIV, instrumento de teclado donde el sonido se produce por el impacto en las cuerdas de una tangente metálica; y también posteriormente el clave y el virginal, ya muy usados en el XVI y destinatarios de grandes obras maestras. Desgranemos ahora, aunque fugazmente, los entresijos de algunas de las obras más representativas que quieren ilustrar la trascendencia del mensaje que algunos de nuestros grandes compositores proponen. Quisiera en esta ocasión mostrar una particularidad, a mi modo de ver, fundamental en cuanto al arte musical y su intencionalidad estética y que ha inspirado la creación del recital “Piano místico”, programado en el Auditorio de nuestro Conservatorio para el próximo 26 de mayo y al que cordialmente os invito. Constituye este un viaje a través de obras en las que la mirada se eleva al cielo para poder expresar en sonido todo aquello más espiritual, lo no palpable, lo que permite escrutar profundamente el verdadero sentido de la música y de la vida misma. 22 23 El gran maestro valenciano Joaquín Rodrigo, impresionado por la innovación y perenne actualidad del barroco hispánico, compone en 1938 las Cinco piezas del siglo XVI. Realmente reelabora el material original de grandes maestros como Antonio de Cabezón o Luis de Millán a la sonoridad neoclásica del piano, obteniendo un resultado muy acertado a las posibilidades tan versátiles del instrumento. Otra figura musical valenciana fundamental es Vicent Rodríguez Monllor, contemporáneo de J. S. Bach nacido en Onteniente y sucesor de Antonio Cabanilles como organista de la catedral de Valencia en 1712. Fue padre de siete hijos, aunque solo dos le sobrevivieron; enviudó tempranamente y decidió abrazar el orden sacerdotal en 1723. Una de sus más importantes obras es la colección de 30 Tocatas y una Pastorella para címbalo, donde se muestra gran virtuoso del teclado y preconiza el estilo del padre Antonio Soler. La Tocata en fa aprovecha todos los recursos sonoros y mecánicos del teclado, destacando la capacidad melódica y rítmica de las diferentes secciones según requiera la necesidad expresiva. Si nos situamos ya en el siglo pasado, la figura de Frederic Mompou es de gran importancia por su sensibilidad y abandono en la escucha, presentando una estética casi enigmática en su obra maestra Música callada, prologada con las siguientes palabras: “Es bastante difícil traducir y expresar el verdadero sentido de «Música Callada» […]. El gran poeta y místico San Juan de la Cruz canta en una de sus bellas poesías: «La Música Callada, la Soledad Sonora» tratando de expresar así la idea de una música que sería la voz misma del silencio. La música, reservaría para sí la voz «Callada», es decir «se calla», mientras que la soledad se hace música”. Ante estas palabras, el turolense Antón García Abril, que en la clausura del pasado curso nos honró con su presencia en el Centro, propone en su ciclo Microprimaveras grandes contrastes de profunda emoción. Los impulsos y arrebatos de pasión se complementan con la contemplación y el renacer de un sosiego transfigurado en el entramado de nuevos brotes que florecen, acariciando fulgurantemente los oídos inundados de ardientes armonías. Siguiendo la creación pianística contemporánea española y llegando a la conclusión de esta muestra musical concluiremos nuestro periplo con Loving, el último número del ciclo “Living”, de El llenguatge més universal Imma Gomis Els nostres alumnes Yvain Calvo Caballero i Salvador Cardona Tercero han donat un pas endavant, o millor dit, un pas fora amb els seus estudis musicals. Salvador Carbó. Esta suite para piano a modo de collage muestra distintos aspectos en que nos encontramos en nuestra experiencia diaria. Con esta composición se consuma la culminación de todo el ciclo, donde se puede encontrar este amor que choca con la naturaleza humana para lanzarla hacia el otro, el que necesita de la entrega gratuita para vivir. Finalicemos nuestra aportación con unas palabras que podemos trasladar al fenómeno musical como momento de intimidad artística. Es conocido el carácter temporal de la escucha, donde que el tiempo se detiene y lo que sucederá a posteriori todavía no existe. Es en esta tensión donde aparece el profundo deleite sonoro: la maestría necesita elevación, vaciamiento, capacidad de escucha incluso al interpretar, generosidad desinteresada. Algunos especialistas han podido desvelar en las pinturas macroesquemáticas del Pla de Petracos tres particularidades esenciales del homo sapiens neolítico: la trascendencia, la fecundidad y la familia. Cuando el arte se propone en función del otro cobra mayor grandeza, tiene identidad propia activa y enriquece la sensibilidad acariciando lo profundo del ser, que no encuentra palabra alguna para expresar la magnanimidad de sentirse amado. Saberse amado y dejarse amar queda plasmado en este fragmento del Cantar de los Cantares atribuido a Salomón, cumbre de la lírica oriental antigua: “Yo dormía, mi corazón velaba. ¿Qué oigo? Mi amado golpea la puerta: ¡Ábreme, novia mía, amiga mía, esposa mía! Yo soy de mi amado y mi amado es mío. ¡Oh, ven, amado mío, salgamos al campo! De mañana iremos a las viñas, a ver si la vid está en cierne. Allí te entregaré el don de mis amores.” Salvador va assistir l’estiu passat a un curs d’anglès i piano a la Harrow School, també a Londres, on va obtindre el certificat al millor alumne del curs. Tot sembla que va ser una experiència molt positiva perquè enguany repetirà. Per una part, Yvain, que enguany finalitzarà els seus estudis professionals amb l’especialitat de trompa i piano, ja té un peu a Londres. Després de fer proves d’accés i aprovar en diferents escoles, ha decidit estudiar a la prestigiosa Guildhall School. Només afegir les meues felicitacions més sinceres. A Salva encara el podrem gaudir un any més. Yvain deixarà un buit al conservatori i en particular a la meua aula. A nivell personal, em sent molt afortunada d’haver topat amb ells. Ha sigut un plaer i un privilegi poder gaudir de les seues destreses amb l’instrument, del seu entusiasme, del seu talent... Molta sort als dos i endavant amb la música! 24 25 ¿Nueva estética para una nueva época? Salvador Carbó Músico, pianista y ccompositor: www.salvadorcarbo.com Ciertamente vivimos en un tiempo apasionante, con grandes cambios y fuertes contrastes. Corremos el peligro con muchísima frecuencia del desánimo ante una puerta cerrada, sin reconocer que más que una cerrazón nos encontramos ante una nueva posibilidad que, sí, nos es desconocida e incierta, pero supone una nueva oportunidad que sin duda alguna nos hará experimentar y vivir una realidad nueva para nosotros y enriquecedora. Partiendo desde aquí, querría exponer la concepción estética y, si se me permite, ética, que hoy me anima a intentar abrir la puerta que me encuentro enfrente. El primer hecho que constatamos en este tiempo es una gran separación –¿podríamos decir “abismal separación”?– entre el arte y la gente: es verdad que hay algunos que se dedican de una forma profesional al “negocio del arte”, pero muchas veces aparecen como una especie de club selecto de algunos con una sensibilidad excepcional, separada, superior, respecto al resto de los mortales. Personalmente no pienso ni creo que sea así: por un lado estoy agradecido y no lo ocultaré, por poder participar de esta “vocación” que es el arte, en concreto para mí la Música, pero que más que un privilegio es un servicio, un regalo para el otro; y por otro lado soy absolutamente igual que otro, de ninguna manera por encima de nadie. Entonces pues, ¿en qué consiste la tarea del artista? Tal vez nos pueda ayudar a comprenderlo esta imagen: supongamos por un momento que nos encontramos en una sala a oscuras y hay uno que sabe dónde esté la ventana, se acerca, levanta la persiana, aparta las cortinas y…. los rayos del sol inundan la estancia con su luz y calor. Este puede ser el artista, que participa totalmente y radicalmente de la misma situación existencial y que, a la vez, intuye una realidad que le supera y de la cual todos necesitan participar. Así, podríamos afirmar que la “vocación”, llamada, fundamental es la de ACERCAR la Belleza para que nos “alimente” su luz y calor. Ciertamente tantísimas veces no es más que un pálido reflejo, pero tan necesario y beneficioso para todos nosotros, que vale la pena aún con mucha precariedad el realizar este intento no obstante las exigencias que ello conlleva (estamos pensando en el duro trabajo al que debe someterse y la responsabilidad que debe afrontar, sin dejarse arrastrar por la búsqueda de la gloria, que es vana, o el afán de riquezas, que no dan la felicidad). Hemos concebido el arte unas veces como una copia de la realidad u otras como una manera de alienarse, cuando su función fundamental y primordial es acercarnos la transcendencia. Para ilustrar esto ¿qué mejor que dos pinturas? Al fijarnos en la de la izquierda con la “Última Cena” de Leonado da Vinci, nos damos cuenta de que el punto de fuga va hacia lo profundo del cuadro, como invitando a ir para allá ; es notable la diferencia respecto a la “Trinidad” de Anton Rublev, en la que hay un aspecto que nos llama la atención respecto a la perspectiva: el punto de fuga está invertido, o sea, al prolongar las líneas nos encontramos con que, en cierto modo, la imagen viene a nosotros, nos trae lo que ella mismo significa. Otro punto a tener en cuenta es el darle variedad al discurso musical para lo cual pensamos que la duración de las piezas no debe ser excesiva, prefiriendo confeccionar una obra conformada por varias piezas que en su conjunto presenten una unidad que el realizarla de un solo movimiento y larga, facilitando así su escucha y mejorando la capacidad de atención. Partiendo pues de ésta concepción del arte y, avanzando un poco más, consideramos que es fundamental el contenido de la obra, por lo que se establece una relación entre la estética y la ética, lo bello y lo verdadero, la Belleza y la Verdad. Ciertamente constatamos en nuestro trabajo diario que la manera con que un joven estudiante de piano, por ejemplo, cuando emprende el estudio y sobretodo la interpretación en público de una obra, viene condicionada, reforzada y mejorada cuando capta el contenido de la misma y lo intenta hacer suyo y transmitir. Así pues, observamos que debe haber cierta inteligibilidad del mensaje, aún siendo conscientes que la potencia estética traspasa la razón y llega a zonas más profundas, siendo esta una de sus riquezas. Otro elemento que la enriquece es la variedad tímbrica, es decir, el uso de varios instrumentas o efectos sonoros consiguiendo así crear una tensión y expectativa en el oyente buscando un despertar la sorpresa y posibilitando el asombro. Si buscamos alguno de los motivos que motivan la separación antes mencionada y acotándola a la Música, disciplina a la que me dedico, encontramos la gran dificultad que existe en escuchar, la incapacidad de prestar atención más de tres minutos, por lo que nos urge encontrar un lenguaje y recursos que nos permitan, contando con ello, vencer esa barrera. Así pues vemos importante el buscar un lenguaje sencillo, que no simplón, utilizando los recursos de los que disponemos en la actualidad pero no sobreponiendo el alarde técnico del músico a la propia Música, pues podemos ahogar con este deslumbre a la misma Música, por lo que incluso puede resultar conveniente el “esconder” la dificultad inherente y presentarla con naturalidad quitando de esa manera un obstáculo para el oyente. Para finalizar, querríamos referirnos a los participantes en el hecho musical. Podemos hablar del creador, en nuestro caso el compositor, el que idea y escribe la obra. Si bien es cierto que también nos referimos al intérprete, que viene a ser como un recreador en la medida en la que es él el que da vida a la obra: es evidente que si te muestro la partitura de la quinta sinfonía de Beethoven en sí misma no es más que un papel con manchas negras y no me podrás decir qué te parece hasta que la orquesta empiece a tocarla: ¡son estos músicos los que “encarnan” la escritura! Pero esto no es completo, falta otro elemento fundamental: el oyente es parte integrante de la misma interpretación, es más: es el destinatario para el que está hecha, con quien había pensado el compositor para ofrecérsela como un regalo por medio del intérprete. Y hemos constatado en varios proyectos que hemos compuesto y realizado los últimos años (estoy pensando en “el pastor y el lobo”, un relato musical que hicimos el curso pasado, y en “yo soy para mi amado”, estrenado recientemente) que el contar con jóvenes intérpretes derriba otra barrera en cuanto a los prejuicios de si los artistas son gente distinta: la disposición y apertura del oyente es mucho mayor al contemplar y oír a un “cuerpo” con varios miembros de distintas edades y condiciones. Y, más aún: en el oyente brota una admiración al contemplar la obra y surge la gratitud hacia el compositor, de manera que se produce lo más difícil todavía al entrar en relación todos los participantes y darse entre ellos de alguna manera la “común-unión”. Pensamos que este aspecto es el básico de la expresión artística, por el que hay que trabajar, investigar, caminar, pese al riesgo de los tropiezos y equivocaciones que puedan darse, pero por el que toda la labor cobra sentido y merece la pena. Por lo cual podemos establecer que siendo importante el planteamiento conceptual, la perfección técnica y la actitud receptiva, la máxima perfección es la comunión, el amor. 26 27 Passatemps SOPA DE LETRAS MUSICAL CRISTINA JORDÁ Professora de llenguatge Musical Solución sopa de letras Solució professor: 1. Fco. Javier de la Vega 2. Dolores Amelia Medina QUI ÉS EL TEU PROFESSOR? 1 2 Tota classe d’instruments musicals i accessoris Servei tècnic propi Tel. 962 73 73 75 www. consolatdemar. com