Dilluns 30 de maig Una mirada al món Dimarts 31 de maig Un minut

MONTFORT 300
Sant Lluís, els altres i Déu: Un gran poeta
Dilluns 30 de maig
En Lluís experimenta, sent encara seminarista, el seu poder sobre les ànimes Aquest jove que encara no sap el que serà
d'ell després de l'ordenació sacerdotal, recull amb calmada obstinació un voluminós 'dossier' d'apunts que li serviran
un dia per a la predicació. I d'acord amb una tradició missionera, s'abandona a l'exercici de posar en vers, amb fins
catequètics, les veritats de la fe, component llargs càntics.
L'artista adormit d’en Lluís es va despertant amb incerts moviments. Una poesia humil, didàctica, però que revela els
trets d'un poderós alè, floreix sota la ploma del seminarista. Un cop més els seus companys han d'experimentar la
sorpresa: s'han passat de mà en mà els càntics d’en Lluís, amb la intenció de riure-se’n, especialment aquells d'entre
ells que es «vanaglorien d'intel·ligents». En canvi, la lectura els deixa pensatius. Lleialment arriben a congratular-se
amb en Lluís, el qual escolta, distret i humil, amb aquesta forma seva que els desconcerta, les paraules d'elogi
inesperat.
Un hombre para la Iglesia de hoy. Benedetta Papasogli
Els càntics del P. de Montfort, en total més de 20.000 versos, poden encantar, encara que sigui difícil reconèixer que
tinguin un elevat valor poètic. La poesia no era per a ell un assumpte de cultura i de luxe, sinó immediat, senzill,
quotidià; era assumpte de tots.
Dimarts 31 de maig
Una mirada al món
La poesia per a nens no és rimar gosset amb gatet
Que gosset rima amb gatet està clar, però aquest no és el tipus de poesia que el poeta Luis García Montero vol fer
servir per ensenyar als nens i nenes de què va el seu ofici, sinó la poesia que neix del seu dia a dia, aquesta que fa
plorar o riure, la que és "important en la formació de les persones", reflexiona el poeta granadí en el seu llibre "Lliçons
de poesia per a nens i nenes inquiets". "Meditant les coses de la vida quotidiana -afegeix- podem trobar-li un sentit a
la nostra relació amb la nostra roba, amb la família o amb la ciutat, i també podem ser conscients dels nostres
sentiments, del teixit que ens uneix a la vida". "La poesia no és un exercici gratuït de reunir paraules boniques, sinó
que és una meditació molt seriosa a través del llenguatge sobre els fonaments de la vida, perquè la vida té els seus
fonaments". Els té i són tan importants com el llenguatge, l'eina que ens fa "relacionar" amb el món i amb els altres.
Perquè, segons explica, si no volem estar "completament sols" hem de "enriquir" el llenguatge amb "matisos" que
serveixin per "explicar-nos" i "explicar-li" als altres els que sentim, així com per "entendre el que senten els altres ".
www.lavanguardia.com
Contemplar, en lloc de perseguir,
preguntar, en lloc d'interrogar,
conversar, en lloc de posseir,
celebrar no sé pas què de concret i de diví
que de sobte es manifesta en una triple plenitud:
la del sol que va pujant, la de la força que ens inunda,
la d'aquesta compartida i callada solitud,
i Déu com una crida feréstega i profunda.
David Jou. Físic i Poeta
Un minut per pensar
Dimecres 1 de juny
En la nostra societat precipitada, pensem que hi ha coses molt
urgents. Però oblidem moltes vegades allò que realment cal
fer. És urgent descobrir nous viaranys, encendre noves llums,
descobrir nous horitzons; enlloc de recórrer sempre els
mateixos camins, encendre les mateixes llums i quedar-nos on
estem. És urgent trencar el silenci, obrir camins d'aire nou i pas a pas, construir noves nits
plenes de llum i d'il·lusions; Per què ens fan tanta por els nous sons, les brises desconegudes i
la nit? És urgent dictar nous versos, escalar noves metàfores i fer renéixer l'esperança
reprimida per l'angoixa; Per què fugim dels nous llenguatges, les noves imatges, les noves
perspectives? És urgent caminar sense por, sense aturar-se, cap a on ens portin els somnis;
¿Per què al caminar mirem constantment cap enrere i temem als somnis, els desprestigiem,
els reduïm a fantasmes? És urgent buscar un nou art per expressar la Vida Nova. Una manera
nova de VIURE. Sé que a algú li entrarà la temptació de dir que totes aquestes frases són
buides ... Oblida que Déu ha estat i sempre serà el Gran Poeta ... Això és la meditació ...
contactar amb la poesia de Déu.
Pregarock
Dijous 2 de juny
Poesía difusa. Nach
Comienzos, lo que motivó el comienzo fue que las vidas que presencio no merecen el silencio, fue porque el Hip Hop
apareció del amor entre poesía y ritmo, y por las aguas de ese rio mi vida fluyó o fue porque en el gusto por competir
no hay lugar para el cansancio, que se yo. Pero sucedió, pasé de ser anónimo a ser casi famoso bajo mínimos, y acaso
eso os conmovió? Porque al parecer mi mano en contacto con un micrófono me convirtió en pirómano y París ardió,
adiós París adiós, adiós MCs adiós, que usted vaya con dios y si baja por esas calles será mejor que le acompañen uno
o dos. Ay señor, que pesada es esta espada que desenvaino con el sudor, la soledad del príncipe sin reino, la soledad
del hombre sin calor, será que es porque ya no me peino ni me preparo ni visto raro ni uso perfumes caros cuando
salgo en busca de amor. Soy el mismo chico educado que con un rap vulgar suena en tu radio cada día y que desde el
extrarradio a conquistado a la más alta burguesía, pero que falla soy yo en esa pantalla, soy yo en esa cola del paro
comparo mi vida con la tirada de un dado y sale cero y cero y cero yo solo espero ser más certero salir de este agujero
en el que estoy atrapado soñador aún duermo con Peter Pan a mi lado, preguntándome si alguien ahí fuera
entenderá a un tipo tan complicado. Pero una extraña fuerza me persigue me dice tu simplemente vive, tu
simplemente escribe, decide en tiempo record y olvida el rencor y recuerda lo que el viejo dijo: "hijo en lo que sea
pero el mejor".
El oficio de la palabra
más allá de la pequeña miseria
y la pequeña ternura de designar esto o aquello,
es un acto de amor: crear presencia.
El oficio de la palabra
es la posibilidad de que el mundo diga al mundo
la posibilidad de que el mundo diga al hombre”.
Roberto Juarroz
El relat
Las desgracias del mundo
Cantico 29
¡Señor!, préstanos ayuda,
ármate, ¡oh Dios!, con tu trueno
porque el mundo, noche y día,
nos combate con denuedo:
enemigo el más villano,
porque es el más humano
Amigos de Dios, valientes
soldados, tomen sus armas,
no se dejen derrotar,
al mundo y su encanto abatan;
nosotros a Dios tenemos,
combatamos, ¡venceremos!
Armados con la verdad,
la mentira combatamos,
con amor hagamos ver
que sus bienes son engaños:
armados de fe vibrante,
seamos precepto constante.
Divendres 3 juny
Para vencer de verdad
y ventaja en todo hallar,
vacíen corazón y mente
de prejuicios y maldad:
el veneno vomitemos,
y la victoria logremos.
Si parlem dels escrits de Montfort és lògic que en aquest apartat ens
fem ressò dels seus “relats”. Sant Lluís dedica un total de 1.104
versos al tema del món, para fer-nos sentir les desgràcies que ens
afecten. Acompanyem-lo en el recorregut, actualitzem i apliquem les
seves paraules a les nostres situacions.