Esparreguera - Patrimoni cultural

Comentarios

Transcripción

Esparreguera - Patrimoni cultural
Mapa del Patrimoni Local
d'Esparreguera
Memòria tècnica
Redacció
ARQUEOCAT S.L.:
Josefa Huertas i Natàlia Salazar
Ajuntament d'Esparreguera
Novembre 2008
1. CRÈDITS I AGRAÏMENTS .............................................................................................................P. 3.
2. METODOLOGIA .........................................................................................................................P. 4.
2. 1. Buidatge bibliogràfic ..........................................................................................p. 4.
2. 2. Treball de camp ..................................................................................................p. 8.
2. 3. Treball de gabinet .............................................................................................p. 11.
3. DIAGNÒSTIC ...........................................................................................................................P. 11.
3. 1. Marc geogràfic i físic ........................................................................................p. 11.
3. 2. Xarxa de comunicacions i transports públics ...............................................p. 14.
3. 3. Dades de població ............................................................................................p. 19.
3. 4. Principals activitats econòmiques per sectors ............................................p. 21.
3. 4. 1. Sector primari ..................................................................................p. 21.
3. 4. 2. Sector secundari ..............................................................................p. 22.
3. 4. 3. Sector terciari ...................................................................................p. 22.
3. 5. Breu síntesi històrica ........................................................................................p. 22
3. 6. Toponímia i escut de la vila .............................................................................p. 30.
3. 7. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme ....................................p. 31.
3. 7. 1. Equipaments patrimonials ..............................................................p. 31.
3. 7. 2. Elements destacables .....................................................................p. 32.
3. 7. 2. 1. El Pla del Puig: el castell, el despoblat i l’església ......p. 32.
3. 7. 2. 2. Santa Margarida del Cairat .............................................p. 33.
3. 7. 2. 3. El Castell i l’ermita de Sant Salvador de les Espases p. 34
3. 7. 2. 4. L’església parroquial de Santa Eulàlia .........................p. 34.
3. 7. 2. 5. La Colònia Sedó ..............................................................p. 35.
3. 7. 2. 6. El Balneari de la Puda ....................................................p. 36.
3. 7. 2. 8. Els jaciments arqueològics ............................................p. 36.
3. 7. 2. 9. Les masies ......................................................................p. 37.
3. 7. 2. 10. Els espais naturals del terme ......................................p. 37.
3. 7. 2. 11. Personatges de rellevància històrica i cultural nascuts a
la vila ................................................................................................p. 38.
3. 7. 4. Estat legal de protecció ..................................................................p. 39.
1
3. 7. 5. Dades estadístiques dels béns inventariats .................................p. 40.
3. 7. 5. 1. Per tipologia ....................................................................p. 41.
3. 7. 5. 2. Per titularitat ....................................................................p. 42.
3. 7. 5. 3. Per cronologia .................................................................p. 43.
3. 7. 5. 4. Per l’estat de conservació ..............................................p. 44.
4. LLISTATS D’ELEMENTS NO FITXATS I FITXATS ........................................................................... P. 44.
4. 1. Elements no fitxats ...........................................................................................p. 44.
4. 2. Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica ........................................p. 49.
4. 3. Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica .......................................p. 55.
4. 4. Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica ....................................p. 62.
5. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................P. 69.
ANNEX 1: PLANIMETRIA .............................................................................................................P. 78.
ANNEX 2: ÍNDEX D’IMATGES ........................................................................................................P. 80.
2
1. CRÈDITS I AGRAÏMENTS.
L’elaboració de l’estudi del que la present memòria n’és la culminació és fruit de la
petició efectuada pel municipi d’Esparreguera a la Diputació de Barcelona. Aquesta, a través de
l’Oficina de Patrimoni Cultural, va encarregar dita tasca a l’empresa d’arqueologia i patrimoni
ArqueoCat SL, essent-ne les autores Josefa Huertas Arroyo i Natàlia Salazar Ortiz.
Volem expressar el nostre agraïment a tots aquells que han col·laborat d’alguna manera
en l’elaboració d’aquest Mapa del Patrimoni Local (tant a nivell logístic com facilitant-nos
informació), entre ells al personal de l’ajuntament d’Esparreguera, a propietaris i masovers, a en
Josep Paulo i Sàbat, Cronista de la Vila, als membres del Col·lectiu Esparreguerrí de Recerques
i al personal de l’Arxiu Municipal i al de la Biblioteca Municipal.
•
Finançament i promoció: Ajuntament d’Esparreguera i Diputació de Barcelona.
•
Coordinació i supervisió: Teresa Reyes i Maria del Agua Cortés (Diputació de
Barcelona); Regidoria de Cultura de l’ Ajuntament d’Esparreguera.
•
Execució: Equip d’ArqueoCat S. L. format per:
o Coordinació: Jordina Sales.
o Redacció del Mapa: Josefa Huertas i Natàlia Salazar.
o Fotografia: Anna Martí, Josefa Huertas i Natàlia Salazar.
o Planimetria: Ignasi Camps i Natàlia Salazar.
o Auxiliars de camp: Anna Martí, Roger Molinas i César Torrecillas.
3
2. METODOLOGIA.
La present memòria parteix amb el propòsit de realitzar, tal i com indica la Diputació de
Barcelona, una recollida exhaustiva de les dades referents al patrimoni cultural i natural del
municipi d’Esparreguera. Els béns susceptibles d’ésser inclosos dins d’aquest mapa pertanyen a
un ampli espectre, que inclou a grans trets el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i
natural, blocs que ja desglossarem al llarg del treball.
No obstant, la realització d’aquest mapa hauria de ser el punt de partida a partir del qual
es pugui dur a terme una anàlisi qualitativa del patrimoni d’Esparreguera, que esdevingui una
eina útil per a la seva valoració i que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i
conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
El desenvolupament del present treball es va iniciar a principis del mes de gener de
2008, una vegada duta a terme la reunió entre membres de l’Ajuntament d’Esparreguera, la
Diputació de Barcelona i l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL. Un cop establerts els
termes de l’acord, els continguts i abast del treball i els terminis de realització, es va definir el pla
de treball, que hagué de considerar tres fases (que tot i consecutives s’han solapat en el temps):
el buidatge bibliogràfic, el treball de camp i el treball de gabinet.
2.1. Buidatge bibliogràfic.
Aquesta fase consistí en un primer apropament a la realitat del municipi a partir de la
bibliografia generada. Tot i que cal dir que aquesta és escassa (almenys pel que fa referència
estricta al patrimoni cultural i natural del municipi, objecte d’aquest treball), ens ha proporcionat
dades de gran valor. Especial esment cal fer del llibre de síntesi La vila d’Esparreguera i el seu
terme (VALLS: 1961), així com els treballs de Rafael Subirana i Josep Paulo que han esdevingut
imprescindibles a l’hora d’aprofundir en els aspectes històrics i culturals del municipi l’obra de
síntesi, sense oblidar les diferents publicacions del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, que
han aportat una gran quantitat de dades sobre els elements més significatius de la població.
4
En el camp del patrimoni arquitectònic ha resultat fonamental la consulta de l’Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) corresponent a Esparreguera, del qual el
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha proporcionat una còpia al municipi.
També ha estat bàsica la consulta dels diferents articles monogràfics inclosos al volum XX de la
Catalunya Romànica, (PAGÈS: 1992a, 1992b, 1992c, 1992d) que estan dedicats als elements de
patrimoni arquitectònic de cronologia medieval més rellevants del municipi que no esmentarem ja
que figuren en un apartat específic de la memòria.
Ens han estat de gran utilitat a l’hora de tractar temes de caire geogràfic (paisatge,
xarxes de camins antics, etc.) i toponímic: el volum I de la Gran Geografia Comarcal de
Catalunya (PAGÈS, SUBIRANA, SOLER: 1991); l’Atles del Baix Llobregat editat per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya (1995); L’Atles d’Història de Catalunya (HURTADO; MESTRE;
MISERACHS: 1995); l’obra Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge
com a font per a conèixer la història de Catalunya (BOLÓS: 2004); i l’Onomasticon Cataloniae de
Joan Coromines (1996) i ja dins de la bibliografia especifica del terme s’ha de citar el Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal de l’any 2004 i diverses publicacions on es pot citar com
exemples els llibres de La barca i altres mitjans de comunicació (PAULO: 1989 i 1995) o Les
plantes d’Esparreguera (HERNÀNDEZ, LLORT, NAVARRO: 2003).
Pel que fa als jaciments arqueològics, hem realitzat una consulta prèvia a la Carta
Arqueològica de la comarca del Baix Llobregat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de
Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (IPAC), que ens portà a
buidar la informació d’informes tècnics i de memòries que fan referència a les intervencions
arqueològiques dutes a terme al municipi.
No hi ha una gran tradició d’excavacions a la població, encara que els últims anys s’han
realitzat algunes intervencions de les que farem referència. Les obres de restauració del
campanar de l’església de Santa Eulàlia (fitxa n. 89) (GALI: 2000) van propiciar una intervenció
portada a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic local de la Diputació, dirigida per X. Fierro,
la memòria de la qual està dipositada en la Direcció General de Patrimoni. També dins de les
5
actuacions de la Diputació es pot situar les actuacions al Despoblat del Puig (fitxa n. 77)
(GARCIA; LÒPEZ: 2000). Altres memòries disponibles són les del seguiment arqueològic al solar
de Can Cortadelles (SALES: 1997) i últimament, la de les intervencions realitzades a l’interior de
l’església de Santa Maria del Puig (fitxa n. 179), dirigides per Júlia Miquel.
A part de la informació continguda a la Carta Arqueològica del municipi (VILA: 2003) hem
de destacar les diferents notícies publicades d’antuvi sobre els diferents jaciments pel Col·lectiu
EsparreguerÍ de Recerques (CER: 1995, 1996a i 1996b), així com els texts de Rovira sobre el
jaciment de la Cova de Can Paloma (fitxa n. 71) (ROVIRA: 1985) entre d’altres.
Pel que fa a les esglésies de Santa Maria del Puig (fitxa n. 179), Santa Margarida del
Cairat (fitxa n. 178) i, els castells de les Espases (fitxa n. 65) i d’Esparreguera (fitxa n. 64), han
estat imprescindibles els diferents treballs signats per Montserrat Pagès (PAGÈS: 1983; 1992a;
1992b; 1992c; 1992d), així com l’article sobre els castells de les Espases (fitxa n. 65) i
d’Esparreguera (fitxa n. 64) contingut al volum I de Els castells catalans (CATALÀ: 1967).
Hem inclòs també algunes monografies sobre l’evolució històrico-arquitectònica de la
masia catalana, que ens han ajudat a l’hora de contextualitzar els diversos masos que hem
inclòs en aquest mapa: BORBONET: 1996; BORBONET et alii: 2006; GIBERT: 1985;
GONZÁLEZ et alii: 2005; TO, MONER, NOGUER: 1998; FERRER, MUTGÉ, RIU: 2001; VILA:
1980. També ha estat buidada la bibliografia localitzada al Fons d’Història Local elaborat per la
Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona:
(http://www.diba.es/fonshl/fonshl.asp?cont=157)
Pel que fa a la descripció arquitectònica i artística dels ítems fitxats ens han estat de
gran utilitat diferents diccionaris de referència com: CHING: 1997; FATÁS; BORRÁS: 1980;
FULLANA: 1974.
En referència a tots aquells béns inventariats que estan relacionats amb la cultura
popular, tradicional i, en definitiva de caire etnològic, hem inclòs tota la informació buidada a
6
l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Aquestes dades han estat
complementades amb la consulta, tant d’obres generals com El Costumari de Joan Amades, com
d’obres més específiques sobre folklore, llegendes, cançons, rondalles i dites populars
(BERTRAN: 1885; GIBERT: 1948; SERRA: 2003).
En relació al patrimoni industrial de la vila ha estat consultat l’Inventari de Patrimoni
Industrial de Catalunya (IPIC) en relació a les fitxes de la població d’Esparreguera. També ha
estat bàsic en aquest sentit el document inèdit El Plan Director de la Colonia Sedó en
Esparreguera (VILANOVA; MOYA: 2005).
Respecte al patrimoni natural del municipi han esdevingut de consulta obligada, per un
cantó l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (EIG) i, per una altre les següents
pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa;
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/zepa.jsp;
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=6
6389&SourcePageID=5730#1. Així
com els documents inèdits Agenda 21 Esparreguera.
Auditoria Ambiental, de l’any 2004 i el Càtaleg d'arbres d'interès local, confeccionat per
l’Ajuntament l’any 1997.
Per a la descripció de senders i rutes senyalitzades hem utilitzat la informació inclosa en
l’Agenda 21; per a la classificació de les fonts ens hem basat en l’estudi mediambiental del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera (2004).
Altres monografies, de caire més específic, referents a elements com pous de glaç,
eremitoris, barraques, feixes, marges i altres béns patrimonials relacionats amb el conreu de la
vinya són: ARTIGAS; CAMPS; PASCUAL: 2003; BERZOSA: 2005; ENRICH, ENRICH, SALES:
2000; ENRICH; MIRET; VICH: 2006; FERRER: 2003; GALLARDO: 2003; MARTÍNEZ: 2006;
PERARNAU: 1992; PLANS: 2003; SOLER: 1994.
7
Els arxius consultats a nivell municipal han estat l’Arxiu Històric Municipal, l’Arxiu
Parroquial. A nivell comarcal hem consultat el fons de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de
Llobregat. Finalment a nivell autonòmic hem buidat la informació sobre Esparreguera localitzada
als arxius del Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic i Arxiu de la Masia Catalana),
així com els diferents fons encabits al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de
Catalunya.
Per als apartats de la memòria que reflecteixen la realitat econòmico-social del municipi,
hem emprat estadístiques extretes de la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(http://www.idescat.net/),del programa Hermes de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/)
i de l’Ajuntament d’Esparreguerra. Sobre informació en general del municipi, ha estat bàsica la
plana web local http://www.esparreguera.org/.
Sobre legislació de patrimoni s’ha consultat, per temes relacionats amb protecció de
caire estatal i autonòmic el recull editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya l’any 1995 i la web del Ministeri de Cultura (http://www.mcu.es/patrimonio/index.html).
A nivell local ha estat bàsica la consulta del Pla General vigent i de la Llei d’Urbanisme 2/2002.
Hem dividit la documentació cartogràfica sobre la que hem treballat en aquella utilitzada
en format digital (Mapa Comarcal de Catalunya 1:50 000 i la Planimetria 1:5 000 proporcionada
per l’Ajuntament d’Esparreguera) i els mapes utilitzats en format paper (Ortofotomapa de
Catalunya 1:5 000). Les dades geogràfiques com les coordenades UTM i l’altitud han estat
preses amb GPS i han estat comparades amb les ofertes pel Visualitzador de Geoinformació de
Catalunya i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya a:
http://www.geoportal-idec.net/gestor/mapawms/index.jsp?idioma=cat.
http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm
2. 2. Treball de camp.
Tot i que com ja hem dit les diverses fases de l’estudi s’han solapat a la pràctica, el
treball de camp no s’inicià fins a principis del mes de març, un cop realitzada la primera
8
aproximació bibliogràfica. Aquest ha consistit materialment en la verificació directa de les dades
obtingudes referents al béns patrimonials detectats mitjançant el buidatge bibliogràfic i les
informacions orals.
El seu registre s’ha realitzat amb las fitxa tipificada elaborada per l’Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona (amb el programa Access de Microsoft), que conté els
camps necessaris per a la completa descripció de cada element, permetent alhora encabir-hi la
gran heterogeneïtat que aquests poden presentar (fet que ocasiona en molts casos que alguns
dels camps quedin en blanc). Les tipologies en que poden ésser classificats, amb els respectius
codis assignats (també reflectits a les fitxes), són els següents:
1.- Patrimoni immoble
1·1.- Edificis
1·2.- Conjunts arquitectònics
1·3.- Elements arquitectònics
1·4.- Jaciments arqueològics
1·5.- Obra civil
2.- Patrimoni moble
2·1.- Elements urbans
2·2.- Objectes
2·3.- Col·leccions
3.- Patrimoni documental
3·1.- Fons d’imatges
3·2.- Fons documentals
3·3.- Fons bibliogràfics
4.- Patrimoni immaterial
4·1.- Manifestacions festives
4·2.- Tècniques artesanals
4·3.- Tradició oral
4·4.- Música i dansa
9
4·5.- Costumari
5.- Patrimoni natural
5·1.- Zones d’interès natural
5·2.- Espècimens botànics singulars
La fitxa conté un seguit de camps destinats a la localització física del bé en qüestió:
ubicació (referint-se a la zona, barri o lloc), emplaçament (entorn físic), coordenades i altitud i
accés.
La seva identificació, ja emmarcada dins les tipologies esmentades més amunt, és
ampliada als camps denominació (nom del bé), descripció, observacions, autor, cronologia,
història, i estat de conservació. S’inclou també un camp per establir nexes entre fitxes
associades.
De cara a una possible ordenació o actuació sobre els béns inventariats, resulten
fonamentals els camps referents a la titularitat (pública o privada), el propietari i l’ús actual del
bé, així com a l’existència o no d’alguna mena de protecció física i/o legal.
En darrer lloc, la fitxa permet la inserció de fins a quatre imatges, essent obligatòria la
inclusió d’almenys una fotografia. Pel que fa a la planimetria, només cal inserir un mapa en el cas
d’elements de grans dimensions com camins, rieres o grans extensions naturals.
Els criteris de selecció dels béns a inventariar (pertanyents a les esmentades categories
de patrimoni immoble, moble, documental, immaterial o natural) rauen en el seu valor
monumental, artístic, històric, etnològic, identificador, religiós, industrial o natural.
N’han d’ésser exclosos, però, aquells que rere la seva detecció mitjançant la bibliografia
(o informació oral) i l’ulterior comprovació personal es manifestin com a poc rellevants o que
siguin seriats o repetitius. Tanmateix, també s’exclourà els béns que no hagin pogut ser
10
localitzats, que formin realment part d’altres municipis o que corresponguin a una segona
denominació d’un element ja fitxat.
Tot i que es descarti de cara a la seva inclusió a les fitxes els elements que s’atenguin
als motius expressats, la informació recollida referent als mateixos no es perd, sinó que serà
recollida en un apartat de la memòria denominat com a “elements no fitxats”.
2. 3. Treball de gabinet.
Paral·lelament al treball de camp, s’ha anat elaborant el registre informatitzat de les
dades obtingudes en les fitxes descrites, malgrat que les dificultats d’accés a alguns dels
elements han alentit el tancament d’aquesta fase. Tot i això, amb el gruix dels elements ja fitxats,
s’ha procedit des de mitjans del mes de juny a l’elaboració de la present memòria, tot seguint les
directrius principals traçades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Aquestes estan estructurades en cinc blocs principals: Metodologia, diagnòstic, llistat d’elements
fitxats i no fitxats, recomanacions i bibliografia, els continguts específics dels quals es troben
desenvolupats al llarg del text.
3. DIAGNÒSTIC.
3. 1. Marc geogràfic i físic.
El municipi d'Esparreguera es troba situat al sector septentrional de la comarca del Baix
Llobregat, comprèn la major part del territori a la dreta del Llobregat, des del Congost del Cairat,
prop de la resclosa, pel Torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la Riera de Magarola (fitxa n.
174). El terme municipal està ubicat a la comarca del Baix Llobregat (Catalunya-Espanya)
Els límits del municipi són:
Limita al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la Serra de Rubió (al
nord del terme) forma part de l’Entorn de Protecció d’aquest espai PEIN (fitxa n. 171). El seu
territori s’estén entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el Torrent de la Salut al nord, i limita
amb els municipis de Monistrol de Montserrat, Collbató, Hostalets de Pierola, Abrera, Olesa de
11
Montserrat i Vacarisses. Presenta un relleu variable en quant alçades, pendents i orientacions,
amb el Turó de la Socarrada (fitxa n. 186) com a punt més elevat (518’6 m s.n.m.). La població
que acull actualment és de 20.184 habitants aproximadament (1 de gener de 2004), repartida
entre el nucli urbà (allargassat en direcció S-N), els barris de La Plana, Can Rial, Mas d’en Gall,
la urbanització de Can Vinyals i la Colònia Sedó (fitxa n. 70). Tota la població està concentrada a
la meitat sud del terme, que està delimitada per la presència del riu Llobregat, on el relleu és més
suau. Així doncs, aquest riu divideix el terme en dues parts diferenciades, essent la part més
septentrional més muntanyosa.
El municipi d'Esparreguera es troba a una altitud d'entre els 187 metres d’altitud al nucli
urbà i els 431 metres del Coll de Rubió, anomenat també del Mas Mercader.
Esparreguera es troba situada entre dues grans unitats geològiques; la Depressió
Geològica de l’Ebre al nord i el Sistema Mediterrani al sud-est. Aquesta situació fa que presenti
una configuració geològica especial, estant determinada per les característiques estructurals,
litològiques i geomorfològiques de cada unitat. D’altra banda, la Falla del Vallès-Penedès divideix
el terme municipal entre la Serra de Rubió, la qual forma part de la Serralada Pre-litoral i la
Depressió Pre-litoral (Vallès-Penedès), on es troba la resta del terme. La cara nord de la Serra
de Rubió es troba en contacte amb la Depressió Central Catalana, on es troba el Massís de
Montserrat. La Serra de Rubió està constituïda per materials pertanyents al sòcol Hercinià,
essent bàsicament pissarres del Paleozoic. Presenta una cobertura mesozoica, com són el
conjunt de gresos i calcàries que el riu Llobregat talla al congost del Cairat. També presenta
dipòsits paleògens formats per conglomerats, gresos i lutites de l’Eocè (com els que formen
Montserrat). A la zona del Cairat (Llobregat) hi ha un conjunt de fins a 200 m de potència de
bretxes de còdols bàsicament calcaris i dolomítics que intercalen lutites vermelles (s’atasconen
cap a l’oest i desapareixen entre el Llobregat i Collbató). Els còdols que les formen són
angulosos, heteromètrics i mostren textures que sovint presenten nòduls de carbonat d’origen
edàfic. Aquesta unitat zona està configurada com a dipòsits de cons de dejecció o tarteres molt
properes al relleu que es va formar durant l’Eocè inferior.
12
Cal destacar el Pla de les Bruixes i la zona del Tossal Rodó (fitxa n. 183) com a la
continuació del Massís de Montserrat, doncs també estan formats per conglomerats. D’altra
banda, la part del terme ubicada a la Depressió Pre-litoral està constituïda per lutites (argiles i
llims), gresos i conglomerats del Miocè, groguencs i localment, vermells. Cal destacar el geòtop
de les Roques Blaves (fitxa n. 129), format per l’anomenada Farina de Falla o Milonita dels Blaus
i que es detallarà en el proper subapartat. Finalment, cal assenyalar que els sediments presents
al terme municipal pertanyen al Quaternari. Es caracteritzen per tenir una bona qualitat com a
terres de conreu. Les sorres i les graves han estat i són objecte d’explotació per set graveres al
municipi: a la Masia de Cal Parent (Daniel Batlle Pons) a la Riera de Pierola; el Truquell (Àrids
Anton, S.A.); 3 a Can Claramunt (Àrids Anton, S.A., Canteras San Andrés S.A., Rocamora); Ca
n’Estruch de la Riera (Foexca, S.A.) i el Maset (Àrids Anton, S.A.) (Plànol 9, Annex 1). Anys
enrera també s’havien extret graves a la zona de la Font Rosada, de Can Cordelles (Marpon,
S.L.) i a la Casanova (Àrids Anton, S.A).
Tota aquesta zona és molt rica en fonts (com la del Guinardell, la de la Canya, la de la
Noguera, etc.) i hi ha algunes balmes com la cova de Can Tobella (fitxa n. 15), davant el Pla de
les Bruixes (altiplà davant de Montserrat, a l’esquerra del riu) i l’avenc de Sant Salvador. Altres
elevacions d’aquest sector del terme de la dreta del Llobregat són la serra d’En Vinyals (278m),
paral·lela a la dels Ducs i al pla de la Vinya Vella, separat aquest del cap de municipi pel
Torrentmal. A llevant del nucli urbà, sobre el Llobregat hi ha diverses balmes d’interès geològic i
sota la serra de Rubió hi ha la cova del Patracó (fitxa n. 72), a la capçalera dels torrents de les
Pruneres i de Can Vidal, que desguassen al Llobregat. El Torrent del Puig també hi desguassava
directament, mentre que els altres, el Torrentmal, el torrent de Fosalba, el del Sant i la riera de
Pierola en són tributaris a través de la riera de Magarola (fitxa n. 174).
El relleu variable i pronunciat del territori fa que s’hi desenvolupi una important xarxa de
torrents i rieres. Allà on els pendents són més importants (part septentrional), aquests cursos
d’aigua es presenten més encaixonats en el relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera és
molt estreta, de manera que en cas de pluges importants, drenen l’aigua ràpidament, cap al
Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdevé amb menys pendent i presenta unes lleres
13
de més amplada. A excepció del riu Llobregat, no hi ha cap curs hídric que porti aigua durant tot
l’any de forma abundant. Només les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de
Can Tobella porten aigua durant tot l’any, en forma d’una capa superficial d’aigua.
3. 2. Xarxa de comunicacions i transports públics.
La principal via de comunicació és l’A2 (antiga N-II), que va de Barcelona a Madrid via
Lleida, que arriba desdoblada fins al municipi tot travessant-lo. El tram Martorell-Igualada de la
N-II va ser convertit en autovia a principis dels anys 1990, seguint el curs dret del riu Llobregat.
D’una altra banda, entre Esparreguera i Olesa de Montserrat, enllaçant amb aquesta carretera, hi
ha una comarcal que duu a Manresa. Unes carreteres locals porten a les urbanitzacions de Mas
d’En Gall i els Hostalets de Pierola.
Les principals carreteres que creuen i comuniquen Esparreguera amb els municipis del
voltant són:
1) L’autovia N-II: aquesta via comunica Esparreguera amb Igualada, El Bruc, Collbató,
Martorell i altres nuclis importants del Baix Llobregat, fins Barcelona. Travessa Esparreguera
d’est a oest, pel sud de la vila i compta amb tres sortides cap a la població: a) Sud: dóna accés al
sud de la vila i al polígon industrial Sud (Magarola). b) Centre: accés a La Plana i a la carretera
B-231. c) Nord: dóna accés als Polígons de Can Roca i Can Comelles i el nord de la vila.
Aquesta via és el principal eix de comunicació utilitzat. El seu estat de conservació és bo a la part
sud del terme, degut a les reformes realitzades arran dels aiguats del 2000 (al pont sobre la riera
de Magarola). El tram que va des de la sortida centre al nord presenta un paviment en mal estat i
amb clots degut al pas de vehicles pesants, com camions i tràilers.
2) C-55: aquesta carretera travessa el terme al sud-est per la zona de Can Claramunt i
al nord (d’est a oest) de forma paral·lela al riu Llobregat. Aquesta via permet la connexió
Manresa -Barcelona. Tot i així, Esparreguera només disposa d’una sola incorporació a la
mateixa, a través del Camí Antic del Cairat, entrada força perillosa perquè no hi ha carril
d’incorporació i és un tram on els vehicles circulen a gran velocitat.
14
3) Altres connexions són les que es fan des de la carretera d’Olesa de Montserrat i per
la carretera de Santa Margarida del Cairat.
4) C-1414: aquesta carretera és la principal via de comunicació entre Esparreguera i
Olesa de Montserrat, tot i que compta amb revolts molt pronunciats que sovint donen lloc a
accidents.
5) Carretera de la Colònia Sedó: aquesta carretera secundària, amb molts revolts,
parteix del carrer Mestre Tomàs Cabeza i permet la comunicació amb Can Vinyals, la Colònia
Sedó (fitxa n. 70) (habitatges i polígon industrial) i amb la C-1414.
6) B-231: aquesta carretera, reformada des de fa pocs anys (paviment i eliminació de
revolts), permet la connexió entre Esparreguera i Piera. D’altra banda, connecta el nucli urbà
amb La Plana i Can Rial.
7) Carretera de Mas d’en Gall: actualment és l’única carretera d’accés al barri, amb
origen a la B-231. La seva amplada reduïda i els nombrosos revolts fa que es vulgui millorar, de
cara a garantir una major seguretat als veïns. D’altra banda, el seu pendent elevat i el fet de ser
l’única via d’accés fa que quan es produeixen nevades o gelades, el barri resti aïllat.
8) Antiga N-II: aquesta via travessa el poble d’est a oest, amb una gran càrrega de
vehicles. Al nord, permet l’accés als polígons industrials de Can Roca i Can Comelles i enllaça a
la N-II. És l’única via que actua com a distribuïdor del trànsit a la vila, ja que connecta el nord i el
sud de la mateixa.
9) Carretera de Can Vinyals a l’ermita de Santa Margarida del Cairat (fitxa n. 178):
connecta aquests indrets, passant per la Masia de Can Paloma (fitxa n. 47) i permet l’accés a Ca
n’Estruch Vell (fitxa n. 35) i Ca n’Estruch del Cairat per un altre tram de carretera.
15
Esparreguera és travessada amb 3,5 km de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de
Barcelona -Manresa. Degut a que travessa la zona nord del terme municipal, per La Puda (fitxa
n. 193), Can Tobella (fitxa n. 54) i paral·lel al riu fins a l’Aeri de Monistrol, lluny de nuclis habitats,
no hi ha cap estació a la vila i per tant, els ciutadans no poden gaudir d’aquest servei.
Els mitjans de transport públic a Esparreguera són els següents:
1) Bus interurbà: Aquest servei resta cobert per la companyia Hispano Igualadina, SA.
Disposa d’una flota que realitza els següents recorreguts:
- Igualada -Esparreguera- Barcelona: amb un recorregut de 32 Km entre Esparreguera i
la capital barcelonina, aquest autobús passa amb una freqüència mitjana de 30 minuts
els dies feiners i es redueix de forma molt substancial els dissabtes i festius. Així, en el
cas dels dies festius només passen 7 o 8 autobusos al llarg de la jornada. D’altra banda,
es realitza un horari d’hivern (15 de setembre al 15 de juliol), el qual és més ben dotat
que el de l’estiu (16 de juliol al 14 de setembre, vacances de Nadal i Setmana Santa).
L’horari de servei va des de les 5:50h a les 21:35h els dies feiners i al pas per
Esparreguera, mentre que els festius va des les 6:50h a les 18:50h, passant de forma
irregular. Aquest autobús també para a Abrera, permetent la connexió amb els
Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que la parada queda lluny de l’estació de tren.
- Barcelona-Esparreguera: Bus Nocturn: aquest servei cobreix totes les nits de l’any,
sortint un autobús de Barcelona cada hora des de l’1:05h a les 4:05h del matí. El seu
recorregut és de més d’una hora (1h 07 min), doncs l’itinerari fa 12 parades prèviament,
essent Esparreguera la fi del trajecte. D’altra banda, surten autobusos d’Esparreguera en
direcció Barcelona a cada hora des de les 0:12h a les 3:12h. Aquest servei ha estat
implantat recentment.
- Esparreguera – Bellaterra: el recorregut és d’uns 30 km aproximadament. Aquesta línia
es troba molt limitada, doncs només funciona des del 15 de setembre al 22 de juny i
tampoc funciona durant les vacances escolars de Nadal ni de Setmana Santa. A més,
tant sols funciona de dilluns a divendres, sortint d’Esparreguera a les 7:50h i tornant de
16
Bellaterra a les 14:10h (un sol viatge). Per tant, aquest servei es troba molt limitat pels
estudiants, tal com es comentarà posteriorment. Anys enrera, aquest servei realitzava un
altre viatge de tarda, sortint de les 15h i tornant a les 21h. Però aquest servei fou suprimit
al considerar, segons la pròpia companyia, que 10 o 15 usuaris habituals no eren
suficients per cobrir el servei.
- Esparreguera – Martorell: aquesta línia cobreix els aproximadament 10 km que hi ha
fins a Martorell, passant prèviament per Abrera. L’objectiu d’aquesta línia és comunicar
Esparreguera amb els Ferrocarrils Catalans i amb la RENFE (Martorell). Tot i així, les
respectives estacions queden lluny de la parada de l’autobús, excepte la de Martorell –
Enllaç (FFCC). Un problema d’aquest servei és l’escassa freqüència de pas (cada 30
minuts o superior), disminuint molt més els dissabtes i els festius respectivament. Per
tant, és un servei amb insuficiències importants.
Una altra companyia és la dels Transports Generals d’Olesa (T.G.O.), que cobreix
l’itinerari d’Esparreguera – Olesa de Montserrat, a través de la C -1414. En aquest cas
s’utilitza el mateix horari durant tot l’any, amb una freqüència de pas d’una hora (8 del
matí –21h de la nit) els dies laborables, i reduint-se els dissabtes i festius
respectivament, amb freqüències de pas de cada 2, 3 i 4 hores. Aquest servei pretén
millorar la comunicació amb la vila d’Olesa i amb els FFCC, amb connexió ràpida amb la
ciutat de Manresa. Finalment, de forma esporàdica al llarg del dia passa algun autobús
de la companyia Alsina Graells, amb destinació Andorra o alguna altra.
2) Ferrocarril: Esparreguera és travessada per 3,5 km de la línia dels Ferrocarrils
Catalans, de Barcelona – Manresa. El primer tram va des del km 34,800 – 35,100, el
segon des del 39,750 al 43,300 i travessa dos ponts i un túnel. Aquest recorregut
transcorre des del torrent de Sant Salvador (límit amb el terme municipal d’Olesa), passa
per la zona de La Puda (fitxa n. 193), Can Tobella (fitxa n. 54), per la base del Tossal
Rodó (fitxa n. 183), transcorre paral·lelament al riu Llobregat fins a l’Aeri de Monistrol
(límit amb el terme municipal de Monistrol de Montserrat). El fet que el seu traçat discorri
17
per la part septentrional del terme, part muntanyosa i no humanitzada, fa que
Esparreguera no pugui gaudir d’aquest servei.
3) Bus urbà: En els darrers anys s’ha implantat aquest servei, que pretén comunicar els
diferents barris d’Esparreguera, incloent Can Rial, Mas d’en Gall, Can Comelles, Can
Vinyals, etc. Comprèn dos itineraris bàsics: la línia que comunica el nucli antic amb La
Plana i els barris de Can Rial i Mas d’en Gall; i la línia que comunica el nucli amb Can
Vinyals i Can Sedó, la qual s’inicia a l’IES El Castell i finalitza al nord de Can Vinyals. Cal
assenyalar, d’entre les conclusions que es varen extreure del PEI del 2002, que hi ha
una mancança bastant greu en la comunicació amb les diferents àrees industrials
d’Esparreguera, de manera que hi ha dificultats per comunicar als treballadors des de les
zones residencials a les zones de treball i viceversa. També s’assenyala que el Castell,
el barri Font i Can Comelles també queden apartats del recorregut de la línia del nucli
urbà.
El Telefèric Esparreguera – Olesa de Montserrat. L’Ajuntament d’Esparreguera i el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) van plantejar la
possibilitat d’establir un enllaç per mitjà d’un telefèric entre Esparreguera i l’estació dels
FFCC d’Olesa de Montserrat, infrastructura que s’engloba dins el Pla Territorial. Després
de tota una sèrie de tràmits administratius, el 22 de novembre del 2001, Gestió
d’Infrastructures, SA va adjudicar la redacció del projecte a “Técnica y Proyectos”
(TYPSA). Aquesta nova via de transport públic, en fase de construcció, ha patit diversos
tipus de crítiques, anant des de les positives, ja que es tracta d’una nova via de
comunicació per Esparreguera; com negatives, doncs hi ha cert escepticisme en la seva
eficàcia i es tendeix a pensar que el tren seria més útil. Per tal d’acomplir amb la
normativa de caire mediambiental, cal dir que aquest telefèric ha estat objecte d’un
Estudi d’Impacte Ambiental. Pel que fa a les seves característiques, serà un telefèric
tipus vaivé amb cabina i pinça desenbragable. Durant la primera fase hi haurà dues
cabines de 16 passatgers, una per sentit. En una segona fase es podrà duplicar aquesta
capacitat de transport a dos grups de dues cabines de 16 passatgers cada una i per
18
sentit. L’estació d’Esparreguera estarà ubicada en un solar definit dins el Pla Parcial del
sector residencial “El Castell II”.
3. 3. Dades de població.
Per tal d’analitzar quina ha estat l’evolució històrica de la població, cal partir des d’uns
segles enrera. Des del segle XII- XIV fins el segle XIX la població urbana es concentrava entorn
l’actual carrer Gran, amb un tipus de parcel·lació gòtica consistent en parcel·les estretes i
profundes. Les dades de població segons els fogatjaments del segle XIV assenyalen entre 16 i
20 focs a Esparreguera. El 1718 hi havia 1134 habitants, augment notabilíssim que assenyala la
prosperitat de la vila en l’edat moderna. El 1787 hi havia 2705 habitants i el 1860 n’hi havia 3222.
La instal·lació de fàbriques de filats al final del segle XIX li donà una prosperitat creixent, la qual
cosa va atreure població d’altres contrades que s’instal·laren en colònies de treballadors. Per
tant, quan aparegué la Colònia Tèxtil Sedó (fitxa n. 70) es va generar un fort creixement
demogràfic, degut a la gran immigració que es va produir. En aquesta època s’obrí el carrer dels
Arbres i al 1930 es creà el que avui coneixem com l’antiga N-II, que externalitzava el trànsit del
nucli urbà d’aleshores. La vila anà creixent amb el barri Font i la construcció de vivendes entorn a
l’antiga N-II. Cal remarcar que la població s’ha doblat d’ençà l’any 1957, quan Esparreguera va
començar a formar part del creixement que s’estava iniciant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Successivament i d’ençà aleshores, van anar desenvolupant-se els barris de La Plana, Can
Comelles, Mas d’en Gall, Can Rial i el Castell.
Durant el període de vigència del Pla General del 1983 es va produir un creixement
anual promig de l’1,97%, mentre que durant el període de la modificació del Pla General, aquest
valor fou del 4,81%. Per tant, el creixement poblacional anual promig des del 1983 ha estat del
2,9%. A l’any 1981 es va produir un enlentiment del creixement poblacional (negatiu), tot i que a
partir del 1985 aquesta tendència ha estat positiva fins a l’actualitat. A principis de l’any 2003 la
població era de 19.695 habitants i a l’1 de gener de 2004, de 20.184. Les taxes de natalitat
(13,3‰) i de mortalitat (5,8‰) són considerades baixes a nivell mundial (típiques dels països
desenvolupats) (2001) i totes dues van patir un lleuger descens respecte l’any 2000. El motiu
fonamental, en el primer cas, rau en les dificultats econòmiques que suposa tenir fills, dificultats
19
que s’agreugen amb el fet de tenir despeses com del pagament d’una vivenda i d’altres. En el
segon cas, la taxa de mortalitat ha disminuït gràcies a una millora de les condicions o qualitat de
vida, així com dels serveis sanitaris, fenomen que es tradueix en un augment de l’esperança de
vida. Si es comparen aquestes taxes amb la resta de la comarca i Catalunya, Esparreguera
presenta una taxa de natalitat superior (11,8‰ i 10,2‰ respectivament) i una taxa de mortalitat
inferior (6,7‰ i 8,8‰). Per tant, es pot eduir que, deixant de banda els moviments migratoris, la
vila presenta un creixement natural de la població més gran que la mitjana catalana. D’altra
banda, la quantitat d’habitants que ha nascut a l’estranger passà del 2,0% al 1996 al 4,5% al
2001, tot i que es tracta de valors inferiors a la mitjana del Baix Llobregat i de la de Catalunya
(5,4% i 6,3%). Amb data de març de 2004 aquesta xifra arriba als 1.169 habitants (5,79%
respecte els 20.184 habitants censats al gener de 2004).
Esparreguera presenta oscil·lacions poblacionals estacionals, ja que compta amb els
següents barris i urbanitzacions compostos per vivendes d’ús majoritari de segona residència:
Mas d’en Gall, Can Rial i Can Vinyals. Considerant que totes les vivendes fossin de segona
residència, la població s’incrementa un 16% a l’estiu, fonamentalment, prenent aquesta dada
com a valor màxim orientatiu, doncs cal considerar que hi ha part d’aquests habitants que en
realitat hi viuen tot l’any. Aquest increment de la població implica directament un augment de les
necessitats de consums d’aigua, un major consum de gas i electricitat, una major producció de
residus, un increment en el nombre de vehicles privats que circulen per les carreteres i carrers de
la vila, etc. D’altra banda, pel que fa al turisme, Esparreguera està situada molt properament a
una destinació turística per excel·lència: Montserrat. Tot i així, la vila només compta amb un sol
hostal (Sant Jordi), de manera que la capacitat per acollir turistes amb establiments a la vila no
sembla ser una prioritat.
De forma general, cal dir que Esparreguera presenta un equilibri entre el nombre
d’homes i de dones, tot i que els homes conformen el 50,5% de la població, situació contrària a
la que es produeix al Baix Llobregat i a Catalunya. Pel que fa referència a la distribució d’edats,
la població és madura, però no envellida. El gruix més important de la població està situada entre
els 20 i els 45 anys. L’evolució per edats durant el període 1981-2001 ha estat la de l’envelliment.
20
En concret, es va produir una disminució de la població infantil fins l’any 1991, recuperant-se a
partir del 1996, de manera que al 2001 constituïa el 16,4% de la població. A partir de l’any 1996
es va produir un creixement de la població més important degut a l’augment de la taxa
d’immigració, ja que aleshores el creixement natural era mínim. Aquesta immigració fou deguda
a la tendència de marxar a fora de Barcelona per qüestions de millora de la qualitat de vida,
fonamentalment. Tot i així, el creixement natural d’Esparreguera s’ha recuperat. La població està
concentrada al nucli urbà i als seus barris del voltant. En canvi, Mas d’en Gall, Can Rial, Can
Vinyals i la Colònia Sedó acullen el 25% restant, contrastant amb la seva elevada ocupació del
territori, fruit del seu creixement difós o extensiu.
3. 4. Principals activitats econòmiques per sectors.
La població està ocupada pràcticament en la seva totalitat en els sectors de la indústria i
dels serveis, amb un 46,08% i un 45,43% respectivament. Tot i així, avui dia encara hi ha 200
persones que viuen de l’agricultura. En comparació amb el Baix Llobregat i Catalunya,
Esparreguera presenta un major percentatge de població dedicada a activitats industrials
(37,03% i 32,08% respectivament), en detriment dels serveis (54,16% i 57,73% respectivament,
1996).
3. 4. 1. Sector primari.
Esparreguera ha estat, tradicionalment i fins als mitjans del segle XIX, un poble de règim
agrícola basat en explotacions formades al voltant de masies de tradició mil·lenària. A partir
d’ençà s’ha anat expandint el procés d’industrialització començat poc abans.
Els productes agrícoles tradicionals han estat, a més de les hortalisses, conreades al
regadiu vora el Llobregat ja a la fi del segle XVIII, les oliveres i la vinya, com ens reporten els
viatgers de l’època. Els cereals també són un conreu tradicional i ja d’antic hi havia molins
fariners. En l’actualitat l’agricultura té un paper secundari en l’economia. S’hi conreen
hortalisses, vinyes i fruiters i els productes agrícoles, a més d’abastar el consum local,
s’exporten a Barcelona.
21
3. 4. 2. Sector secundari.
La industrialització s’inicia a mitjans del segle XIX, quan s’instal·laren importants
fabriques de filatures, la més important de les quals donaria lloc a la Colònia Sedó (fitxa n.
70). La Colònia ha estat la causa de la moderna prosperitat de la població, però desprès de
patir una important crisis va plegar al 1977. Al cap de poc temps va tancar la fàbrica de
tovalloles de Muntaner i Font, i posteriorment, la Malla Color. En l’actualitat la producció s’ha
diversificat en nous sectors, com l’alimentari, els tallers mecànics, el químic, materials de
construcció o ceràmiques.
3. 4. 3. Sector terciari.
Al segle XV és documentat que hi havia a la vila paraires i teixidors de llana (que
estaven agrupats en gremi i els obradors dels quals eren als vessants de la Gorgonçana). Al
segle següent hi ha documentats, també, terrissers, que feien càntirs de color gris i càntirs
decorats. El mercat, segons Orenci Valls, se celebrava des de la fi del segle XV, per privilegi
atorgat pels Reis Catòlics, que també autoritzaren la celebració d’una fira anual. El mercat
setmanal tingué una gran concurrència dels pobles veïns de la part alta del Baix Llobregat i de
l’Anoia fins a la inauguració, el 1882, del ferrocarril de Martorell a Igualada. Des de llavors, els
pagesos de la part de ponent es dirigeixen vers aquests altres mercats.
Com a empreses de serveis predominants hi ha les de transports i comunicacions
(23,54%), de serveis personals (21,47%), hosteleria (16,95%) i comerç a l’engròs (16,76%) (any
2000). Pel que fa a les empreses de comerç al detall, predominen les dels productes alimentaris
(32,95%, any 2000); i de roba i calçat (21,07%).
3. 5. Breu síntesi històrica.
El territori que ocupa el terme municipal d’Esparreguera presenta indicis que havia estat
habitat per homes prehistòrics, a la zona dels congosts entre Monistrol de Montserrat i Martorell,
a la vall del Llobregat. En concret destaquen les troballes de l’home prehistòric a la cova de Can
Paloma (fitxa n. 14), a la cinglera del marge esquerre del Llobregat, davant del Balneari de La
22
Puda (fitxa n. 17). Entre aquestes troballes hi ha ceràmica llisa i decorada, punxons, fragments
de sílex, una destral de pedra, i unes restes humanes.
D’altra banda, també romanen restes d’una antiga via romana a sota de les Costes de la
Gorgonçana, en concret, d’un cap de pont i d’una paret situada al seu costat (fitxa n. 170). A
més, aigües amunt del riu Llobregat i a la seva vora dreta, a l’alçada del Cairat, hi ha vestigis
d’una construcció datada de l’època medieval (fitxa n. 172). Altres restes a destacar són les
tombes en tègula situades a prop del Canyet (fitxa n. 146), sobre el marge dret del riu.
Però a l’hora de preguntar-nos quin és l’origen de la vila d’Esparreguera, existeix una
història popular que explica que entre l’antic camí de Martorell a Manresa hi havia un hostal amb
una gran esparreguera situada a la seva porta, sorgint d’aquí la vila d’Esparreguera quan es
construïren cases al seu voltant. Però els escrits històrics demostren que el nom d’Esparreguera
apareix per primera vegada a les darreries del segle X, a l’any 985. El marc de la història es
centra quan el compte Borrell II va haver d’abandonar Barcelona davant l’atac de les tropes
sarraïnes comandades pel general Al Mansur Bi-Llah Victoriós per Alà i es refugià a les
muntanyes de Manresa. El compte va fer una crida als homes d’armes de la zona, entre els
quals hi anà Guillem d’Esparreguera, de l’estirp dels Gurb-Queralt. El compte Borrell va recobrar
les terres fins als voltants de Lleida i va repartir la terra entre els diferents nobles. El castell
d’Esparreguera (fitxa n. 64) estava situat a sobre del turó del Puig, per tal de vigilar les incursions
dels sarrains de la banda del Penedès.
Aquest castell deuria ser aixecat, a l’igual que el de les Espases (fitxa n. 65), a partir del
878, ja que la seva situació visual té sentit en temps de frontera, quan aquest territori era la
marca extrema del comtat de Barcelona, al límit mateix amb el d’Osona, en mans del comte
Guifré. D’altra banda, els escrits parlen d’una sagnant batalla a l’any 1114 entre els sarrains i les
tropes de Ramon Berenguer III a la zona de Martorell i als voltants de Sant Salvador de les
Espases (fitxa n. 82). D’aquesta època ens queden uns edificis força interessants. Entre ells
podem destacar la capella de Santa Maria del Puig (fitxa n. 179), l’ermita de Sant Salvador de les
Espases (fitxa n. 82), Santa Margarida del Cairat (fitxa n. 178). D’altra banda, el document més
antic que esmenta el terme d’Esparreguera data del 1027, document on Guillem de Castellvell
23
féu donació d’una vinya que posseïa en el comptat de Barcelona, al terme d’Esparreguera, al
cenobi de Santa Maria de Montserrat.
Altres referències documentals a assenyalar són, per exemple, a l’any 1225, quan
Berenguer de Cardona va fer una donació del delme de la seva propietat del mas Tobella (fitxa n.
54) pel servei de la Verge de Montserrat. Fins l’any 1264 foren nombroses les donacions de
diversos terrenys i masos al monestir de Montserrat. Per tant, es pot constatar la gran influència
d’aquest sobre la vila d’Esparreguera. Durant els segles XI, XII, XIII i XIV la població fou molt
reduïda. Així, al segle XIV la població estava composta per 15 o 16 cases, entre elles Can
n’Estruch del Cairat (fitxa n. 35), Can Paloma (fitxa n. 47), Can Tobella (fitxa n. 54), el Castell del
Mas i Can Vinyals. Aleshores, Esparreguera era una contrada pobra. Al 1298 Berenguer i Ramon
d’Esparreguera possiblement van vendre a Berenguer de Cardona la jurisdicció dels homes de la
Gorgonçana. D’altra banda, el Castell d’Esparreguera (fitxa n. 64) es va anar venent al llarg dels
anys, degut a l’escassa riquesa que aquest generava. Durant el senyoriu de Pere Sacosta es va
iniciar l’edificació del poble en el conegut Pla, aixecant-se petites cases. Al 1316 es va sol·licitar
la construcció d’una capella dedicada a Santa Eulàlia (fitxa n. 89). La construcció de l’actual
església s’inicià l’any 1587, a causa que l’anterior s’havia quedat petita, i fou enllestida junt amb
el campanar, de més de 60m d’alçària, després de l’any 1636.
Un fet històric remarcable fou, a l’any 1351, quan el prior de Montserrat, Jaume de
Vivers, va comprar a Ramon de Tous els “Castells d’Esparreguera i de les Espases amb tots els
pasturatges, boscos, drets, possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells”. Jaume de
Vivers volia, en aquella època, adquirir tots els castells i viles que existien a la rodalia de la
muntanya de Montserrat per facilitar el seu conreu i la seva administració. Durant aquells temps,
mentre els habitants d’Esparreguera estaven sota l’autoritat del Monestir, els reis catalans, com
Ferran El Catòlic, van continuar afavorint encara més el Monestir de Montserrat i els seus
vassalls. Així, els priors de Montserrat van ser senyors d’Esparreguera fins l’any 1812. Pel que
fa a l’evolució del creixement de la població de la vila, al 1369 Esparreguera estava composta
per 51 focs. Al segle XV va patir un gran creixement poblacional degut al gran impuls i
desenvolupament de la indústria llanera. Així, a principis del segle XVI la població era de, com a
24
mínim, 1500 habitants i al segle XVII la vila estava formada per 450 cases. El segle XVII és
l’època dels bandolers i Esparreguera també va formar part d’aquest fenomen social. La vila es
va inscriure en el pacte de la “Unió de la Vegueria del Bages contra els malfactors”, per fer front
a aquest col·lectiu. Dins d’aquest concepte de “malfactors” s’hi incloïen els bandolers, lladres,
saltejadors de camins, assassins, fabricadors, igualadors de moneda d’or i de plata, etc;
vagabunds, llistaires, els que duien armes prohibides, etc. Aquest pacte es va signar entre els
diferents pobles del voltant, com Olesa de Montserrat, Collbató, el Bruc, Sant Pau de la Guàrdia i
Marganell.
Una figura local de l’època fou el dominicà missioner a les Illes Filipines, en Beat
Domènech Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki al 1628. Al
1630 els pares Caputxins, d’acord amb l’Ajuntament, es van establir en l’edifici de l’Hospital, on
hi van construir un altar, una campana i un convent. Però l’Abat de Montserrat, davant d’aquesta
usurpació de drets, es va queixar al Nunci de S. S. a Madrid, de manera que els Caputxins van
ser condemnats a marxar. Un fet històric molt important a la vila fou l’epidèmia de Pesta Negra
que va patir al 1652, com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat. L’any
1650 s’observaren els primers casos a Catalunya. L’epidèmia es cobrà més de 100 morts i durà
un mes aproximadament.
Una de les guerres que va tenir un impacte molt important sobre la vila fou la Guerra
contra França. Les tropes alemanyes de Darmstadt van romandre per la vila i durant la seva
estada, hi va haver una escaramussa als voltants de la riera de l’Alfàbrega (fitxa n. 173), a prop
de la Vinya Vella (fitxa n. 128). A partir d’aquest fet històric, dos indrets del terme han heretat en
la seva toponímia aquesta influència, com són la Costa dels Alemanys i l’Olana (“terra dels
ulans”). D’altra banda, el creixement de la població feu que a finals del segle XVII i principis del
segle XVIII la vila comptés amb 2500 habitants. La Guerra de la Successió va provocar la
paralització de la indústria i l’abandonament del treball agrícola. Durant aquesta època els
guerrillers d’Amill sovint es van aturar a la vila i van causar trasbals entre els vilatans. Durant la
25
segona meitat del segle XVIII la guerra va deixar pas a la pau i la indústria llanera va tornar a
reemprendre la seva activitat, esdevenint un dels principals centres de producció manufacturera.
El pas del segle XVIII al XIX va suposar a la vila l’entrada a l’era industrial amb una força
enorme que en pocs anys la transformaria totalment. A finals del segle XVIII, es va produir una
disminució de l’activitat tradicional de la indústria dels paraires com a conseqüència de les
guerres estrangeres contra Anglaterra i els Països Baixos. D’altra banda, està documentat el
paper important de la intervenció activa d’Esparreguera en la Guerra de la Independència.
Durant aquesta, uns 8000 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu
pas per Martorell i Esparreguera, aquestes tropes les varen saquejar. Des del 21 de desembre
del 1808, data en la qual la divisió enemiga de Chabran es va apoderar de Martorell amb l’intent
d’avançar cap a Igualada, fins el dia 20 de gener del 1809, en què l’enemic es va retirar de la
comarca, Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos. Bona part dels esparreguerins van
abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant; mentre que els que
van romandre en el poble, van ser insultats, a alguns els van robar les cases i inclús alguns d’ells
foren assassinats. El fet que Esparreguera estigués en el curs de la carretera de Madrid va fer
que aquesta fos saquejada més de 30 vegades pels francesos durant la guerra, era un lloc de
pas obligatori. Aquests anys d’ocupació enemiga van provocar la pèrdua total de la indústria
llanera, l’abandonament de les terres de conreu i el menjar escassejava en la contrada. Durant el
segle XIX es va tornar a produir un impuls en la indústria, a través de la conversió de l’antic molí
de Can Broquetes en una fàbrica de filats i teixits de cotó (1846). Tot i així, a causa dels disturbis
previs a la revolució del 1868, les fàbriques van tancar i van generar l’emigració d’obrers i el
tancament definitiu d’algunes fàbriques de filats i teixits de cotó i llana, al nucli urbà i a les Costes
de la Gorgonçana (fitxa n. 139). Així va ser època de grans revoltes des del 1868 fins a la
restauració de la monarquia borbònica, revoltes que van alterar l’economia local i que només en
sobrevisqué Can Broquetes, també coneguda com la fàbrica Puig i Llagostera. Aquesta fàbrica
va permetre que la població s’estabilitzés i que inclús augmentés, època en què s’habilità la
resclosa del Cairat.
26
Pel que fa a la població, al 1887 la vila comptava amb 4015 habitants, al 1895 amb 5199,
al 1900 amb 4209 i al 1930 amb 5211 vilatans, degut a la gran afluència de forasters que
s’estava produint. La Colònia Sedó (fitxa n. 70) es va desenvolupar de forma molt important
durant el darrer quart del segle XIX, acollint a una gran quantitat de treballadors esparreguerins i
impulsant de forma sòlida l’economia de la vila. Aquesta aprofitava l’aigua del riu gràcies a la
presa del Cairat, on s’instal·là una gran turbina a l’any 1933. D’altra banda, la invasió de la
fil·loxera també es va fer ressò als vinyals del terme, provocant un abandonament de
l’agricultura, degut a les pèrdues econòmiques generades.
Un fet molt rellevant de l’època fou la construcció del pont sobre la riera de Magarola
(fitxa n. 174) a l’any 1887, de cinc arcades i fet amb pedra de la pedrera de Can Rubió. Aquest
pont va millorar amb escreix la comunicació amb les poblacions veïnes. Com a indrets singulars
de la vila es destaquen, per exemple, l’Hostal de Cal Noi Xic, amb unes cotxeres i quadres que
servien per acollir les carrosses i els animals de tir, era un lloc que va funcionar durant molts
anys com hostal dels viatgers que feien viatge des de Barcelona cap a Montserrat o altres llocs, i
on s’aturaven les diligències per a descansar una estona. Posteriorment, es deixà pas als
primers autocars de servei públic.
El moviment catalanista de principis del segle XX també va tenir ressò a Esparreguera,
es va crear l’entitat de La Coronela (1900), antecedent de l’Ateneu, el qual es consolidà al marc
del Cafè del Racó, situat a la Plaça de l’Ajuntament. En aquella època el c/ Cavallers era
l’entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris
rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social
elevat (Can Vinyals (fitxa n. 63), Can Fontimarc (fitxa n. 43), Can Mata (fitxa n. 45)). D’altra
banda, la Plaça de l’Ajuntament i la de l’Església (fitxa n. 116) eren punts de trobada pels
vilatans.
27
Durant aquest segle, l’estructura gremial va començar a patir un procés de decadència
lent, però irreversible. Dins d’aquesta estructura econòmica, al c/ Gran es situaven un gran
nombre d’oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l’ataconador, el baster, el bacallaner, el
sastre, el cisteller i el forner. D’altra banda, l’agricultura continuava tenint un paper fonamental en
l’economia esparreguerina. És en aquesta època quan es consolida l’obrerisme, la reivindicació
obrera i el moviment polític català. En aquest context, es varen produir diverses vagues a la
Colònia Sedó (fitxa n. 70), tot i que el moviment obrer sindical no va aparèixer obertament fins els
anys 30. A principis de segle XX, cal destacar un afer cultural que tingué gran rellevància: la
celebració d’uns Jocs Florals durant la Festa Major del 1913. A nivell econòmic, la Colònia Sedó
ja havia assolit més de 2.000 treballadors. Aquesta aprofitava l’aigua del Llobregat gràcies a la
presa del Cairat, on s’hi instal·là una gran turbina a l’any 1933. D’altra banda, es va construir una
palanca per travessar el riu. A la colònia hi treballaven homes, dones i nens majors de set anys,
alguns dels quals van anar a viure a la Colònia. Els altres anaven i venien cada dia, mentre que
els parents els portaven el dinar a la fàbrica. Una altra fàbrica important de l’època era la Fàbrica
de pells de Josep Anglada, situada a la Costa de la Gorgonçana. En aquesta zona, el Pas de la
Barca era l’únic mitjà de comunicació entre Esparreguera i Olesa abans de la construcció del
pont, al 1915. Dins de l’economia esparreguerina, la terrisseria (fitxes n. 181 i 182) també havia
tingut un gran desenvolupament, gràcies a la bona qualitat de la terra. Al 1983 encara hi havia 11
forns en funcionament; a l’actualitat només en queden dos. Un altre recurs preuat per la vila ha
estat l’aigua, destacant-se des de les aigües sulfuroses del balneari de La Puda (fitxa n. 17) (amb
cinc fonts d’aigües sulfúrico-sòdiques entre 25 i 35ºC), passant per Les Setze Fonts (fitxa n.
130), el primer sistema de distribució d’aigua inaugurat al 1860 i la gran quantitat de fonts
naturals repartides pel terme municipal. Com a aspectes culturals de rellevància a l’època es
destaquen els tradicionals aplecs de Santa Maria del Puig (fitxa n. 7) i el de Sant Salvador de les
Espases. Al 1907 es va instal·lar un fotomatògraf amb el nom de “La Maravilla”. Al 1911 es va
construir l’actual Mercat Municipal (fitxa n. 137) i al 1925 es va inaugurar a la Plaça de l’Església
l’actual monument al portador de les aigües a la vila: Cristòfol Vidal (fitxa n. 96). Com a
esdeveniments històrics cal assenyalar la construcció de l’Ateneu (fitxa n. 12) com a nova
societat cultural i recreativa; i la construcció del propi local al 1926 (al 1935 comptava ja amb 500
socis, caracteritzats per ser gent d’esquerra i catalanista); la celebració de la Festa de l’Arbre al
28
1926, la qual tingué una continuïtat durant sis anys. Al 1931 la vila va rebre la visita del President
Francesc Macià, que va inaugurar l’edifici dels Col·legis Nous i també es va inaugurar l’estació
de servei de La Creu. Als anys 1934 i 1935 la vila va acollir la Fira comarcal i agrícola al llarg de
la carretera.
La importància de la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó (fitxa n. 70) també va incidir a nivell
polític en temps de la República, ja que Alfred Sedó fou nomenat Conseller de Finances de la
Generalitat de Catalunya a l’any 1933. La Guerra Civil Espanyola també va tenir les seves
conseqüències sobre la vila. Un fet que va marcar l’època fou l’incendi a finals de juliol de 1936
de l’església parroquial de Sta. Eulàlia (fitxa n. 89), que va tenir unes conseqüències terribles
amb la desaparició de l’orgue d’estil renaixentista construït al segle XVII i restaurat a l’any 1933,
essent considerat un dels millors de Catalunya. La guerra també va provocar la destrucció del
pont de la Carretera Esparreguera – Olesa, així com la del pont de la Carretera de Piera. Als
anys 40, en Rafael Subirana va destacar per les seves tasques de recerca de peces i objectes
arqueològics pel terme municipal, destacant-se, les sepultures romanes de Cordelles (fitxa n.
146) al 1947 i la Cova de Can Paloma (fitxa n. 14). Al 1943 es va constituir l’Assemblea Local de
la Creu Roja. És en aquesta època quan també es va crear l’Orfeó Gorgonçana, dirigit per Josep
Borràs. Al 1952 es va filmar la pel·lícula El Judes en els carrers de la vila i al 1969 es va
inaugurar el Teatre de La Passió. És durant els anys 60 que es varen desenvolupar creixements
urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d’edificacions a La Plana al 1964, la
construcció de les conegudes “cases barates” al 1958, etc. D’altra banda, està en la memòria
dels vilatans la nevada tant important que tingué lloc el Nadal de 1962, nevada que assolí fins a
60 cm de neu. Un altre fenomen climatològic ben important fou la riuada de l’any 1971 que va
patir el riu Llobregat degut a les intenses precipitacions caigudes i que causà tantes pèrdues
humanes i econòmiques al Vallès i el Baix Llobregat. A l’any 1969 es va inaugurar l’escola d’El
Puig, al 1972 es va inaugurar l’actual Zona Esportiva i la Piscina Municipal, al 1974 es van
construir els pilars de l’actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat i al 1977 es va inaugurar la
nova Casa de la Vila. D’altra banda, és a principis dels anys 70 quan la Colònia Sedó (fitxa n. 70)
29
va començar a fer fallida i els treballadors es van veure afectats, perdent el seu lloc de treball. La
fàbrica va tancar definitivament l’any 1981.
Amb la mort de Franco, la democràcia entrà a formar part de la vida i la política de la vila.
És a l’any 1980 que es va crear l’emissora de Ràdio Esparreguera i també quan es va inaugurar
l’escola Pau Vila. En els darrers vint anys, s’han anat succeint diversos creixements de la vila,
amb l’aparició i ampliació de barris com Can Comelles, Can Rial, Can Vinyals, Mas d’en Gall i El
Castell. D’altra banda, cal destacar alguns fets importants recents que han marcat físicament i
socialment el terme municipal: l’incendi forestal del 1994 que cremà 890 ha forestals i els aiguats
esdevinguts el 10 de juny del 2000, generant pèrdues humanes i greus pèrdues econòmiques.
3. 6. Toponímia i escut de la vila.
La primera menció documental d’Esparreguera és de 899, quan el pare Ribas i el pare
Pascual situen en unes escriptures d’unes vinyes que es donen al monestir de Santa Cecilia de
Montserrat, Esparreguera com a límit del castell de la Guàrdia, encara que hi ha altres
estudiosos (Mundó). El castell d’Esparreguera (fitxa n. 64) comença a citar-se a mitjans del
segle X. Aquest castell es venut entre el 967 i el 985 pels comtes Borrell i Letgarda a Guillem, de
la família dels Gurb-Queralt, el qual també va comprar el de les Espases (fitxa n. 65). Ambdós
castells van controlar la via del Llobregat, pel congost del Cairat de gran importància estratègica.
La història de la vila està íntimament relacionada amb els castells, ja que forma part de les seves
possessions.
El nom de la població derivaria del llatí Asparagus, que ha donat el seu sinònim català
espàrrec, antigament també es coneixia amb el nom “espàrec”. L’únic detall peculiar seria la
duplicació de la grafia “rr”, que es dóna en tant casos. Així el sentit bàsic de tots els noms
relacionats fou el paratge on abunda l’espàrrec boscà i mates anàlogues. Hi ha altra versió,
defensada per Orenci Valls que proposa un origen lligat al Castell de les Espases (fitxa n. 65),
però no te cap fonament científic.
30
Pel que fa a l’escut de la vila, aprovat el 30 de maig de
1996,
és una escut caironat, d’or, amb una esparreguera
arrencada de color verd (sinople) amb cinc espàrrecs ressaltant
sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d’argent. Per
timbre porta una corona mural de vila. La mata d’esparreguera va
al·lusió al nom de la vila i la creu de Santa Eulàlia al·ludeix a la
seva patrona.
3. 7. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme.
3. 7. 1. Equipaments patrimonials.
Amb l’arribada de la democràcia a finals dels anys 70 i donat el creixement demogràfic
d’Esparreguera van veure la llum noves iniciatives i la creació de nous espais, serveis i
infrastructures, que fins al dia d'avui continuen en alça. Així, durant els anys 80 i, sobretot a la
dècada dels 90, neixen una sèrie d’entitats que tenen com a principal objectiu difondre i arrelar
una sèrie de coneixements culturals, històrics i tradicionals associats íntimament lligats amb el
patrimoni de la vila. És el cas del Patronat de la Passió, que recull la tradició centenària de la
representació de La Passió (fitxa n. 127), assolint una fita històrica amb la construcció l’any 1969
de l’actual Teatre de la Passió.
La Biblioteca municipal del Beat Domènec Castellet (fitxa n. 19) va ser construïda durant
la Guerra Civil, gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El
nom li ve de que l’edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec. L’octubre de
1937, es va obrir al públic, encara que poc temps desprès es va tancar a causa de l’entrada de
les tropes nacionals a la vila. Durant el mes de juliol de 1939, es va a tornar a posar en marxa el
servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fitxades pel Comité Ejecutivo del Patronato
Provincial de archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar
l’acte inauguració de la “Biblioteca popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentísima
Diputació de Barcelona”
31
Com hem vist, doncs, el municipi disposa de bastants i molt actius equipaments
relacionats amb la difusió del patrimoni i la cultural. Pel que fa a l’Arxiu Municipal (fitxa n. 9),
aquest està ubicat
a Can Pasqual (fitxa n. 49) i inclou la documentació generada per
l'Ajuntament des de 1823 fins l'actualitat, així com un arxiu d’imatges que van des de 1895 fins a
l’any 2004. Altres arxius d’interès són el parroquial (fitxa n. 10) i el del teatre de la Passió (fitxa n.
8).
Hi tenen cabuda a Esparreguera diverses entitats i associacions que porten a terme una
tasca cabdal en la difusió del patrimoni local de caire arqueològic, històric, artístic i tradicional.
Destaquen, sobretot pel que fa al patrimoni històric de la vila, les activitats del Col·lectiu
Esparreguerí de Recerques, fundat l’any 1994.
3. 7. 2. Elements destacables.
Els elements patrimonials que considerem d’una major rellevància, i que passem a
descriure de forma breu (per a una informació més completa vegeu-ne les fitxes) són els
següents:
3. 7. 2. 1. El Pla del Puig: el castell (fitxa n. 64), el despoblat (fitxa n. 65) i
l’església (fitxa n. 87).
El castell d’Esparreguera o del Puig (fitxa n. 64): reconquerit el sector, Borrell II assignà
l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). La
història del castell resulta lligada pel nom del senyor al castell de les Espases (fitxa n. 65). Els
Claramunt i els Cardona posseïren els castells. Guillem de Cardona era amo d'Esparreguera al
1229. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar ( comprador al 1304), en feu venda als Sacosta.
Aquests el vengueren a R. de Tours, qui al 1351 el va vendre a l’abat de Montserrat, darrera
senyoria exercida sobre el castell. Només es conserva la part inferior d’un mur, que denota un
carreuatge petit de filades regulars.
El Despoblat del Puig (fitxa n. 77) és un paratge d’uns dos kilòmetres de llargada per
mig d’amplada que s’articula en terrasses. A la terrassa més enlairada es situava l’església de
32
Santa Maria (fitxa n. 87). Al costat del temple hi havia un dipòsit d’aigua que formarien part del
castell d’Esparreguera. Al nord-oest de l’església ho havia diverses cases i finalment a les
voreres de l’altiplà es situen diverses restes de murs. Tots aquest elements van motivar una
intervenció arqueològica al 1997, que van permetre elaborar una seqüència d’ocupació entre el
segle XII i XVII. Malgrat que es proposa un abandó entre finals del XIV i inicis del segle XV, es
situa una ocupació secundaria fins al XVII.
Santa Maria del Puig (fitxa n. 179) és una església romànica, que conserva restes
d’edificacions anteriors. L’església és d’una nau i coberta de volta de canó, amb absis
rectangular d’àmplia obertura. Te dues capelles rectangulars, a manera de fals transepte,
afegides amb posterioritat, al segle XIV o posterior. L’edifici presenta diverses restauracions.
Sobre l’encreuament de la nau i el fals transepte es situa un cimbori de planta ovalada inscrit
dins un rectangle, amb un petit campanar.
L’existència de diverses parròquies dins del terme d’Esparreguera es documentada el
985, dins d’aquest moment s’ha de situar Santa Maria del Puig (fitxa n. 179). Al llarg dels segles
XI i XII hi ha diverses mencions a l’església. El mur nord és el més antic i data del segle X, la
resta de la nau es pot situar al segle XI i el cimbori i l’absis al segle XII. Les dues capelles
laterals estan datades al segle XV i es van aixecar després que la capella patis els efectes del
terratrèmol de 1428.Va funcionar com parròquia fins que va substituïda per l’església de Santa
Eulàlia (fitxa n. 89).
3. 7. 2. 2. Santa Margarida del Cairat o Saplanca (fitxa n. 178).
La primera noticia es situa a l’any 1367, quan Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen
a Déu en " la capella de Santa Margarida de Çaplancha". Per la seva tipologia correspon a un
edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del
Bages que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós.
Es tracta d’una església pre-romànica d’absis rectangular. S’hi distingeixen dues fases
constructives, la més antiga de les quals corresponent a l’absis cobert amb volta però la nau amb
33
fusta. A la darreria del segle X es reforçaren les parets amb arcades adossades (amb banc a la
part inferior) i es cobrí amb volta. Com element interessant s’ha de citar l’arc triomfal de ferradura
asimètric a causa del desviament de les dues parts de la capella.
3. 7. 2. 3. El Castell (fitxa n. 65) i l’ermita de Sant Salvador de les Espases
(fitxa n. 82).
Reconquerit el sector, Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que
bastís un castell (any 985 o poc després). La història del castell resulta lligada pel nom del
senyor al castell de les Espases (fitxa n. 65). Els Claramunt i els Cardona posseïren els castells.
Guillem de Cardona era amo d'Esparreguera al 1229. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (
comprador al 1304), en feu venda als Sacosta. Aquests el vengueren a R. de Tours, qui al 1351
el va vendre a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre el castell.
La capella forma part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l’any de
consagració aquest s’ha de situar durant el segle X. Al segle XVI, a causa del seu estat ruïnós
es va realitzar una gran reforma, que va canvia la seva fisonomia. Adossada al castell, presenta
una planta rectangular irregular d’una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta
d’accés amb arc escarser, un petit òcul i una finestra gòtica a la part superior dret, també
conserva un petit campanar. Es documenten dos accessos més, un que comunica amb el cobert
del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.
3. 7. 2. 4. L’església parroquial de Santa Eulàlia (fitxa n. 89).
L’actual església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera es va consagrar a l’any
1612, però al segle XIV es va construir una capella sota la mateixa advocació. Al llarg dels anys
aquesta va quedar-se petita i a mitjans el segle XV es construeix una nova església. La
progressiva importància de la ciutat va comportar que al 1586 s’iniciés el procés per la
construcció de l’església actual, fet que va comportar la desaparició de l’anterior. Com a mestres
d’obres es pot citar els personatges de Joan o Jaume Miquel Danza, Pau Ginestar i Antoni Puix.
34
Fins a mitjans del segle XVII, es va rematant l’església amb la col·locació dels retaules, el
rellotge, el llanternó, el cupulí, etc.
Les guerres del segle XIX, l’església es destina a caserna de cavalleria, fet que causa
diversos desperfectes no detallats a la documentació. Al 1836 es trasllada el cementiri del peu
del campanar a les afores del poble. Al 1849 l’església va ser beneïda i restituït el culte. A finals
del segle XIX es realitza una un projecte de millora de l’església, que inclou obres al campanar.
És un edifici d’estil gòtic, amb capelles laterals als contraforts. Està bastit amb pedra de
conglomerat de les pedreres properes. Presenta una única nau amb un absis heptagonal a
llevant. Està coberta amb volta de creueria i claus de mig punt decorades. Les portes de la
sagristia i les laterals de l’edifici són renaixentistes. La façana principal presenta aportacions
populars. Finalment el campanar és barroc.
L’església va patir un incendi a la guerra civil i va perdre la majoria de la decoració dels
altars originals, de la que es conserven fotografies. Entre els diferents altars s’ha de esmentar el
de Sant Miquel, que es descriu a la fitxa corresponen.
3. 7. 2. 5. La Colònia Sedó (fitxa n. 70).
La colònia Sedó va ser fundada al 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al
costat d’un antic moli fariner ja existent (Can Broquetes), un fabrica tèxtil que creixeria
ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d’una colònia industrial i, finalment, al segle
XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la historia econòmica i
industrial de Catalunya.
A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià
la construcció de vivendes per als treballadors, àmplia la fabrica i projecta diverses obres de
desenvolupament. Fou el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de
creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà el procés
de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als
35
treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l’església, un dispensari,
cinema i casino, entre d’altres.
Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fabrica i
s’estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set
carrers paral·lels entre si. Al mig d’aquests carrers paral·lels hi havia l’església i , a banda i
banda, les escoles.
Desprès de la guerra civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però
alhora s’iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s’ha reconvertit en
un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d’aquests
espais industrials es situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó (fitxa n. 145).
3. 7. 2. 6. El Balneari de la Puda (fitxa n. 17).
Establiment d’aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat.
L’edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de "L"; el braç llarg
es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres. A la façana es poden distingir elements
neoclàssics: la simetria i l’austeritat dels conjunt, les pilastres d’estil jònic, el parament encoixinat
i el ritme d’obertures exteriors. Quant a l'interior, la planta baixa estava destinada a balneari,
pròpiament dit i a zona d’esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels
banyistes.
L’edifici, construït al 1870, es va iniciar dins l’estil neoclàssic, i ampliat diverses vegades
fins 1890, sofrí perjudicis amb els aiguats del 1971. A l’actualitat resta tancat i en estat d’abandó.
3. 7. 2. 8. Els jaciments arqueològics.
No s’especificaran aquí les característiques de cadascun ja que consten a la fitxa
corresponent, però si s’ha de fer menció de la importància dels jaciments d’època prehistòrica de
la població, lligats a la zona de Montserrat. L’ocupació ibèrica també esta documentada de forma
puntual, així com la romana, amb la necròpolis del Bosquetó (fitxa n. 146). Però és en època
36
medieval quan el número de jaciments augmenta amb l’aparició de les diferents ermites,
esglésies i els dos castells de la població, sense oblidar-nos de la zona del despoblat del Puig.
3. 7. 2. 9. Les masies.
Esdevenen l’element patrimonial definidor del caràcter del municipi, oferint-nos un
conjunt arquitectònic de gran rellevància per la seva diversitat i sobretot per la seva quantitat. Les
masies agrícoles disseminades per tot l’antic terme d’Esparreguera l’Edat Mitjana van ser l’origen
del municipi. A partir del segle XV comencen a repoblar-se les zones agrícoles que havien estat
abandonades tant pels cataclismes naturals (les sequeres i la pesta negra) com pels mals usos
feudals (la subjecció a la gleva). La institució catalana de l’hereu i dels fadristerns afavoreix la
proliferació de masos de pagès i la rehabilitació dels masos rònecs abandonats.
Gran part dels masos inventariats són d’origen medieval, tot i que, com la majoria de
masies catalanes, van experimentar ampliacions i reformes durant els segles XVII i XVIII,
coincidint amb una època d’esplendor agrícola. Es caracteritzen per tenir tres pisos (planta baixa,
pis i golfes) i mostren l’estructura clàssica de tres cossos basats en tres crugies. Aquesta
estructura mural està composta de dos murs interiors i dos d’exteriors de tancaments paral·lels.
L’amplada de la crugia central, normalment ocupada a la primera planta per la sala, és més gran
que la de les dues laterals, on es distribueixen les diferents estances.
D’algunes d’aquestes masies s’ha conservat documentació antiga que remunta els seus
orígens a època medieval com podrien ser Can Tobella (fitxa n. 54), Can Castells (fitxa n. 58),
Can Comelles (fitxa n. 40), Can Cordelles (fitxa n. 41), etc.
3. 7. 2. 10. Els espais naturals del terme.
Tot i que el paisatge del terme ha anat canviant amb el pas dels anys, donades les
desmesurades tales d’arbres tant per la intensificació de l’agricultura, com pel creixement urbà i
industrial, Esparreguera gaudeix d’una sèrie d’espais naturals protegits que augmenten
considerablement la seva riquesa patrimonial. Destaquen la ZEPA al riu Llobregat (fitxa n. 191);
els geòtops de Sant Salvador de les Epases (fitxa n. 101), de les Roques Blaves (fitxa n. 129) i
37
de la Colònia Sedó (fitxa n. 102); la Socarrada (fitxa n. 186), la Zona boscosa de la Vinya Vella
(fitxa n. 192), la Bassa de Can Cardús (fitxa n. 18), etc.
3. 7. 2. 11. Personatges de rellevància històrica i cultural nascuts a la vila.
- Beat Domènec Castellet i Vinyals: nascut al 1592, va ingressar a l’orde de Pares Predicadors,
també anomenats dominics amb el nom de Francesc. Va ser missioner a les Filipines i al Japó
on va ser mort a la foguera (Nagasaki,1628). Havia nascut a la casa on hi ha la biblioteca (fitxa n.
19) que duu el seu nom.
-Pau Duran: va néixer a l’any 1582 i va morir a Arenys de Mar al 1651. Fou Bisbe d’Urgell i
anteriorment auditor de la Rota sota Urbà VIII, combaté el bandolerisme a la seva diòcesi;
Partidari de Felip IV de Castella, s’enfrontà amb Pau Claris. Al Corpus de Sang procurà de calma
els avalots de Barcelona. A la guerra dels Segadors hagué d’exiliar-se.
-Manel Codorniu Farreras: va néixer a l’any 1780 i va morir a Madrid al 1857. Va ser metge
militar i va serví en la Guerra del Francès i en l’exercit d’ultramar (fou cofundador de l’Acadèmia
Nacional de Medicina de Mexico). Fou senador per Tarragona (1841) i diputat a Corts (1854).
-Pau Garriga i Marill: va viure del 1842 al 1890, fou sacerdot i doctor en lleis i lletres (exercí de
catedràtic al Seminari Conciliar de Barcelona) . Va ser autor del mètode taquigràfic que porta el
seu nom.
- Ana i Lola Lizaran i Merlos: actrius de teatre i televisió. L’Anna Lizaran (1994) es membre
fundador dels Comediants i el Teatre Lliure. A la Lola Lizaran està dedicat el festival de teatre
alternatiu “Lola” (fitxa n. 143).
- Francesca Callao: soprano nascuda al 1934 i morta a Barcelona al 1981. Encoratjada per
Concepció Badia, seguí la carrera de cant al conservatori del Liceu. El 1956 debutà al Gran
teatre del Liceu amb La favorita; s’hi destaca també amb El Giravolt de Maig (Toldrà), diverses
operes de Mozart i L’Orfeo de Gluck. També conreà el lied i en feu recitals per Europa i el nord
38
d’Àfrica. Enregistrà operes, sarsueles i cançons catalanes i col·labora amb moltes entitats
catalanes.
- Lluís Llongueras: va néixer el 1936. És perruquer; començà com a ajudant de perruqueria als
14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l’ha internacionalitzat.
Ha escrit llibres professionals i col·laborà amb Salvador Dalí en la realització d’una gegantina
perruca per al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Té oberts establiments a algunes ciutats d’arreu
del món i gaudeix de fama internacional. El 2000 va rebre la creu de Sant Jordi. També te una
vessant com a escultor i a la població d’Esparreguera hi ha dues escultures seves al Teatre de la
Passió (fitxa n. 141) i a Can Comelles (fitxa n. 86).
3.7.4. Estat legal de protecció.
Els tres elements que gaudeixen d’un major grau de protecció legal són el conjunt format
pel castell (fitxa n. 65) i l’ermita de Sant Salvador de les Espases (fitxa n. 82), el castell
d’Esparreguera (fitxa n. 64) i el capitell de la creu de terme (fitxa n. 56). Amb el decret del 22
d’abril de 1949, que declarà Monuments Històrico-Artístics tots els castells, les restes de les dues
fortaleses van quedar protegides legalment. Pel que fa al capitell, gràcies al Decret n. 571/63
aprovat el 14/3/1963 i publicat al B. O. 30 les creus de terme i els escuts heràldics en pedra de
més de cent anys quedaven protegits a nivell nacional i delegada la seva custòdia als
Ajuntaments. Amb la “Ley del Patrimonio histórico Español” de 1985 i la Llei del Patrimoni
Cultural Català de 1993, s’ha ratificat la protecció dels tres elements en qualitat de Bé Cultural
d’Interès Nacional (BCIN).
A nivell local, la majoria de béns immobles i mobles ubicats tant en sòl urbà com rústic
gaudeixen de la protecció com a Bé d’Interès Local (BCIL). Tots aquests béns (els quals no
enumerarem aquí donat que la llista és molt llarga i que aquesta informació ha quedat recollida a
les fitxes dels béns inventariats) estan recollits al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
d’Esparreguera (POUM), aprovat l’any 2004 i encara vigent (n. 2004/014889/B).
39
En relació al patrimoni immaterial hem de destacar la declaració l’any 1983 de la Passió
(fitxa n. 127) com a Festa Tradicional d’Interès Nacional i, pel que fa a tècniques artesanals
íntimament lligades amb la història de la vila, l’activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera
l’acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d’Interès Artesanal.
Pel que fa als jaciments arqueològics, els qual representen un percentatge alt bastant alt
pel que fa al patrimoni d’Esparreguera, tot i estar inclosos com a béns a protegir en l’esmentat
POUM, no n’hi ha cap que gaudeixi d’aquesta protecció màxima a nivell local com és la
declaració de BCIL.
El mateix succeeix amb el patrimoni natural amb protecció legal. El més important i amb
més projecció és la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA, Directiva Aus 79/409/CEE)
que inclou el domini públic hidràulic del riu Llobregat al seu pas per Esparreguera (fitxa n. 191).
Aquesta acció, a més del seu valor específic en la preservació de l’entorn natural i de les aus,
representa la inclusió d’aquesta zona en la Xarxa Natura 2000 i la possibilitat de recepció de fons
europeus del Programa LIFE per a activitats agroambientals (GOV/112/2006 ZEPA i LIC). Pel
que fa als Arbres d’Interès local, l’any 1997 el consistori confeccionà el Catàleg d’Arbres d’Interès
Local, quedant protegits els ítems botànics més rellevants del municipi mitjançant l’aprovació de
l’ordenança municipal no fiscal n. 41, 10-1-1997. Per últim hem de destacar el PEIN Montserrat
(nucli de Sant Salvador de les Espases i Roques Blanques) (fitxa n. 171): la seva delimitació
abasta, actualment, bona part del territori forestal d’Esparreguera com a zona de pre-parc (entorn
de protecció): cara nord de la Serra de Rubió, la zona de Can Tobella i totes les muntanyes, en
part, del marge esquerre del riu Llobregat.
3. 7. 5. Dades estadístiques dels béns inventariats.
En aquest apartat exposarem les xifres estadístiques elaborades a partir de les
dades recollides al Mapa, atenent els camps referents a la tipologia, la titularitat, la cronologia i
l’estat de conservació dels béns. L’abstracció d’aquestes dades permet obtenir una radiografia
del patrimoni local d’Esparreguera, que esdevé d’especial interès de cara a procedir a la seva
ordenació, gestió i explotació sòcio-cultural.
40
3. 8. 5. 1. Per tipologia.
Els 193 elements inventariats presenten una notable desigualtat en quant a la seva
distribució entre els cinc grans àmbits definits, amb una preeminència del patrimoni immoble (124
elements. La resta de béns es distribueixen entre els àmbits de patrimoni moble (3 elements),
documental (6 elements), immaterial (15 elements), i el natural (45 elements).
ÀMBITS
100
80
Immoble
Moble
60
Documental
40
Immaterial
20
Natural
0
1
Obtindrem una informació més detallada mitjançant el desglossament per tipologies dels
cinc àmbits exposats:
Dins del patrimoni immoble, s’imposen els edificis, amb un total de 72 elements. En
segon lloc trobem els béns classificats com a elements arquitectònics (17 elements). En tercer
lloc trobem la tipologia de jaciments arqueològics, representada per 25 elements. A continuació
l’obra civil mostra una representació de 8 elements. Per últim, amb 2 exemples, trobem els
conjunts arquitectònics.
Després destaca, per la quantitat d’elements fitxats, el patrimoni immaterial que
l’engloben 12 manifestacions festives i 3 tècniques artesanals, en el camp del patrimoni moble
trobem 2 col·leccions i 1 element urbà.
41
L’àmbit del patrimoni natural està format per un total de 45 elements inventariats, dels
quals 18 és corresponen amb zones d’interès natural, i 27 amb espècimens botànics singulars.
El darrer àmbit en quant a representativitat és el de patrimoni documental, format per 6
fons documentals.
TIPOLOGIA
Edifici
Element arquitectònic
Element urbà
80
70
Especimens botànics
60
50
Fons documental
40
30
Jaciment
20
10
Obra civil
Fons imatges
Manifestacions festives
Técniques artesanals
0
Zones d'interès natural
1
Col·lecció
3. 8. 5. 2. Per titularitat.
Atenent ara a la classificació dels béns inventariats segons la seva titularitat, és el grup
corresponent a la propietat pública el que destaca per sobre de la resta (49 elements). De la
resta, 41 elements romanen sota el control privat. Dotze dels elements, al tractar-se de béns
comunitaris com camins o nuclis de població, són de propietat mixta, per tant pública i privada.
TITULARITAT
150
100
Pública
Privada
50
0
1
42
3. 8. 5. 3. Per cronologia.
En l’apartat cronològic cal posar de relleu la dificultat per datar diversos elements,
especialment les masies, ja que han experimentat un procés constant de remodelació. El criteri
que hem adoptat per datar-les, s’ha basat, en moltes ocasions, en constatacions estilístiques,
documentals o epigràfiques. A manca d’aquestes, hem assignat la cronologia a la qual pertany la
fase constructiva de major entitat dins de l’edifici. En alguns casos, com les fonts, els eremitoris o
els arbres, ens ha estat impossible determinar-ne la cronologia, sovint perquè es tracta
d’elements en què s’han de tenir en compte factors molt poc objectius a l’hora de datar-los.
CRONOLOGIA
120
Prehistòria
100
Bronze
80
Ibèric
60
Romà
Medieval
40
Modern
20
Contemporani
Indeterminat
0
1
El grup cronològic més representat (amb 113 elements) és el corresponents a època
contemporània. El següent bloc, en quant a representativitat, correspon als elements d’època
moderna (30 elements). D’època medieval hem fitxat 21 elements. Amb un sol element trobem
representada la època a romana; 2 elements son datats com a ferro/ibèric i en quant al àmbit
prehistòric trobem 2 elements determinats cronològicament dins de l’Edat del Bronze i 2 com a
Prehistòria general. Per últim 21 elements han quedat englobats en la categoria d’indeterminats.
43
3. 8. 5. 4. Per l’estat de conservació.
En darrer lloc dins d’aquest apartat estadístic, farem referència a l’estat de conservació
dels béns inventariats. El sector predominant és el de béns en un bon estat de conservació (163
elements), tot i que caldrà fer una especial incidència en els elements en un estat de conservació
que hem qualificat com a regular (18), dolent (11) o desconegut (1).
CONSERVACIÓ
200
150
Bo
Regular
100
Dolent
Desconegut
50
0
1
4. LLISTATS D’ELEMENTS NO FITXATS I FITXATS.
4. 1. Elements no fitxats
Tal i com s’explicava més amunt, hi ha un seguit d’elements que tot i haver estat
detectats a partir de documentació antiga, de la bibliografia o de comunicacions orals, per
diversos motius hem decidit no fitxar-los. En primer lloc enumerarem breument els elements
desapareguts.
Anada a Sant Salvador de les Espases: Celebrada al més d’octubre, al llarg del s. XX i
consistia en una passejada de tots els veïns cap a Sant Salvador carregats amb menjar i
cassoles per fer el dinar. Un cop a l’ermita s’oïa la missa, es feia el dinar i es realitzava un ball a
l’era. Es va deixar de celebrar l’any 1966, degut a la progressiva desaparició dels seus
44
organitzadors; l’any 1988 es va reprendre fins al 2002 i actualment un grup de jubilats encara hi
pugen un cop l’any a fer una costellada.
Cal Batlló: Construït per Ferran Puig al s. XIX, en terrenys que comprà a Salvador Batlló. Hi
edifica, també un petit pavelló on hi mantenia converses amb importants polítics espanyols. El
1890 era habitat per Antoni Matas, el 1924 pels masovers Josep Ginesta i Francesca Carbonell i
el 1926 per Miquel Arell i Balbina Bonastre. Quan aquesta família el va abandonar caigué derruït.
Cal Tati: Masia absorbida pel creixement de la vila, es troba al carrer Beat Domènec Castellet.
Fou edificada al s. XVII. L’origen del seu nom sembla ser d’un dels seus habitants que era
tartamut.
Església de la Immaculada Concepció de la Verge: Tenim notícia d’aquesta església des del
1739, arran d’una visita pastoral; aleshores estava gestionada pels Jurats de la vila. Aquesta
església va fer les funcions d’escola des de l’any 1880 fins al 1931. El juny de 1932 el Consistori
n’acordà el seu enderroc, a causa del seu estat ruïnós.
Habitatges inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i que han
estat enderrocats dels anys 80 fins avui dia:
-
Habitatge al carrer Montserrat, 95: edifici d’estil vuitcentista bastit al segle XIX. Als anys
80 ja s’esmentava la seva degradació i mala conservació.
-
Habitatge a la Plaça Santa Eulàlia, 20: edifici d’estil vuitcentista bastit al segle XIX.
-
Casa pairal dels marquesos de Santa Anna: va ser enderrocada recentment per
construir-hi un bloc de pisos. Estava situada al carrer Ferran Puig n. 51-55. La casa
pairal dels marquesos de Santa Anna , fills de Ferran Puig, va ésser posteriorment
habilitada com a hostal.
Mas Bertran o Taulat: Situat a l’oest de Can Golart. La primera noticia que en tenim data de
1479 quan era possessió de Bartomeu Vacarisses per establiment del vicari temporal general de
Montserrat. Al capbreu de 1759 es diu que està derruït de fa anys.
45
Mas Baton: A l’any 1547 apareix a la documentació com a derruït. En desconeixem la seva
ubicació.
Mas i Molí de Can Broquetes: se’n tenen notícies documentals des del segle XV. L’any 1846
Miquel Puig compra aquest mas pel seu molí fariner que estava situat a la riba dreta del
Llobregat. El seu interès no era el molí, sinó la seva ubicació al costat del riu i la roda hidràulica
que el feia funcionar i que esdevindria l’origen de la Colònia Sedó.
Orgue renaixentista de l’església parroquial de Santa Eulàlia: construït al segle XVII, fou
cremat a finals de juliol de 1936 a l’incendi que afectà a l’església per la guerra civil. Havia estat
restaurat l’any 19333, sent considerat un dels millors del món.
Pi gros del Salt: Pinus pinaster. Arbre monumental, declarat per la Generalitat d’interès
monumental l’any 1995, amb una alçada de 35 m, una volta de canó de 4,8 m, una capçada de
20-28 m i una edat aproximada de 225 anys (+-10 anys). A l’actualitat es troba mort.
Retaule de Sant Miquel a l’església parroquial de Santa Eulàlia: fet al segle XVII pels artistes
Antoni Rovira i Pau Torrent, estava considerat un fita de l’art barroc català de caire litúrgic; fou
cremat en l’incendi de l’església del 1936.
Terrisseries (segons PAULO: 1998): El de terrisser ha estat i és l'ofici tradicional de la vila i és
per això que la vila ha estat declarada recentment Zona d'Interès Artesanal. Segons J. Paulo,
Cronista de la Vila, l'activitat terrissaire d'Esparreguera es remunta al 1553, data de la que es
conserven els primers testimonis del terrisser Boada, que era cantirer. De totes les terrisseries
que anomena en J. Paulo avui dia només estan en actiu Cal Sedó i la Terriseria Encinas, antiga
Cal Pasqual. Les desaparegudes són:
-Ca l’Aleix Mach
-Cal Badia “Cal Frare”
46
-Cal Gili o Cal Nicolau
-Gaspar Guixà
-Ivan Martín
-Joana Hurtado
-Cal Joanet Badia
-Júlia Lahiguera
-Cal Julià Galceran
-Joan Lozano
-Cal Mach cantirer
-Agustí Marcial
-Maria Vidal Aragonès
-Mariano Eslava
-Els germans Moreno
-El Cisco Navarro
-Cal Paulo
-Cal Quico
-Quim de ca la Vírgila
-Cal Reneguer
-Cal Suil
-Ceràmica Popular Catalana
-Ceràmiques Anvi
-Ceràmiques Collet
-El Forn de l’Estanc
-Taller d’en Grouxo
-Cal Milu enguixador
Torre del telègraf d’Esparreguera: Torre del s. XIX desapareguda que s’aixecava en un lloc
alterós, a la sortida del carrer Miró sobre el marge dret del cementiri, sobre l’emplaçament del
antic “castell” o “guardiola”. Les seves runes varen desaparèixer l’any 1937 quan l’ajuntament va
voler construir-hi una piscina.
47
Tot seguit, esmentem dos elements que no hem fitxat per altres motius:
- Barraques de vinya de pedra seca: havent-ne fitxat una a tall d’exemple i al conservar-se una
quantitat molt important (més de 70), hem optat per incloure-les en bloc en aquest apartat. El
conjunt mereix, sens dubte un estudi específic no sense haver-les inventariat prèviament, tasca
que mereix una dedicació de temps i esforços que creiem depassava el límit d’aquest treball.
Hem de pensar que la majoria estan en llocs on no arriben camins actualment, cobertes de
vegetació i de molt difícil accés.
- Col·lecció d’Instruments Musicals d’Elies Rogent i Albiol a l’Escola Municipal de Música:
col·lecció privada (prop de 500 elements) de l’advocat Elies Rogent i Albiol, nascut a Barcelona i
resident a Collbató, que està dipositada temporalment a l’Escola Municipal de Música
d’Esparreguera a l’espera de tenir un museu propi a Collbató, on ha de retornar.
48
4.2. Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica
Núm. Fitxa
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
Denominació
Aigües termals sulfurades de la Puda
Alzinar de l’entorn del restaurant "Les Alzines"
Alzina del camí de Ca n'Àngel
Anagrama del gremi de paletes
Aplec de la sardana
Aplec de Santa Margarida del Cairat
Aplec de Santa Maria del Puig
Fons documental de l'Arxiu de la Passió
Fons documental de l'Arxiu Municipal
Fons documental de l'Arxiu Parroquial
Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó
Ateneu
Balma de la Riera de Masquefa
Balma de Can Paloma
Balmes de Can Tobella
Balmes de la Gorgonçana
Balneari de La Puda
Bassa de Can Cardús
Biblioteca Beat Domènech Castellet
Ca l'Idilio
Cal Bacallaner
Cal Campaner
Cal Cuc
Cal Fàbregues
Cal Gerrer
Cal Gerrer (botiga)
Cal Pau Canterer
Codi
5.1
5.2
5.2
1.3
4.1
4.1
4.1
3.2
3.2
3.2
3.2
1.1
5.1
1.4
1.4
1.4
1.1
5.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
Àmbit
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Tipologia
Zones d’interès
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Element arquitectònic
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Fons documental
Fons documental
Fons documental
Fons documental
Edifici
Zones d’interès
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Edifici
Zones d’interès
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
49
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
Cal Pitangó
Cal Sant
Cal Trempat
Finestres de Ca la Teta
Camí Ral
Ca n'Àngel
Ca n'Estruc de la Riera
Ca n'Estruc Vell
Ca n'Estruc Nou
Can Cardús Vell
Can Cardús Nou
Can Castells
Can Comelles
Can Cordelles
Can Cortadelles
Can Fontimarc
Can Golart
Can Mata
Can Mossèn Casimiro
Can Paloma
Can Parent
Can Pasqual
Can Rial
Can Roca
Can Rubió
Can Santjoan
Can Tobella
Cantoral de Santa Maria del Puig
Capitell de la creu de terme
Caramelles
1.1
1.1
1.1
1.3
1.5
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
3.2
1.3
4.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni documental
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Edifici
Edifici
Edifici
Element arquitectònic
Obra civil
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Fons documental
Element arquitectònic
Manifestacions festives
50
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
Casa Castells
1.1
Casa Marimon
1.1
Casa natal del Taquígraf Garriga
1.1
Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal 2.3
Casa Ramon Ramon
1.1
Can Vinyals
1.1
Castell d'Esparreguera
1.4
Castell de les Espases
1.1
Cedre de Can Comelles
5.2
Cementiri municipal.
1.2
Central hidroelèctrica del Cairat
1.1
Col·lecció de pintures municipals
2.3
Colònia Sedó
1.2
Cova de Can Paloma
1.4
Cova del Patracó
1.4
Cova del Senecó
5.1
Cova de les Pells
1.4
Coves del Prim
5.1
Cul de la Portadora
1.4
Despoblat del Puig
1.4
Diada de la colla castellera
4.1
El Castell o Serrat de Guardiola
1.4
Els Tres Tombs
4.1
Eremitori del Puig
1.4
Sant Salvador de les Espases
1.1
Escola Mare de Déu de la Muntanya
1.1
Escola Municipal de Música
1.1
Escorxador
1.1
Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera
2.1
Església del Puig
1.4
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Edifici
Col·lecció
Edifici
Edifici
Jaciment
Edifici
Espècimens botànics
Conjunt arquitectònic
Edifici
Col·lecció
Conjunt arquitectònic
Jaciment
Jaciment
Zones d’interès
Jaciment
Zones d’interès
Jaciment
Jaciment
Manifestacions festives
Jaciment
Manifestacions festives
Jaciment
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Element urbà
Jaciment
51
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
Santa Victorina
Santa Eulàlia
Falla inversa del Paleozoic
Festa Major d'Estiu
Festa Major d'Hivern
Finestra de Cal Massana
Font de Can Golart o del Lleó
Font-safareig de Can Tobella
Font de la Plaça de l'església
Font d'en Pemán o de l'ermità
Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases.
Font del Torrent Mal
Font Rosada
Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador
Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó
Goig del Beat Domènec Castellet
GR-6
GR 6-1
Gravat de Can Batlló
Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis
Habitatge al carrer Cavallers, 18
Habitatge al carrer Cavallers, 45
Habitatge al carrer dels Arbres, 46
Habitatge al carrer dels Arbres, 48
Habitatge al carrer Gran, 31
Habitatge al carrer Gran, 46
Habitatge al carrer Montserrat,10-12
Habitatge al carrer Montserrat, 18
Plaça de l'església
Habitatge al carrer Montserrat, 39
1.1
1.1
5.1
4.1
4.1
1.3
1.3
1.3
2.1
1.3
1.3
1.3
1.1
5.1
5.1
3.2
1.5
1.5
1.3
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
1.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni documental
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Zones d’interès
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element urbà
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Edifici
Zones d’interès
Zones d’interès
Fons documental
Obra civil
Obra civil
Element arquitectònic
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Edifici
52
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
Habitatge del carrer Montserrat, 58 a
Habitatge al carrer Montserrat, 88
Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3
Habitatge a la Plaça Sant Magí
Can Roca, jaciment
Jardí de Can Comelles
La Caixa
La Casa Blanca
La Fleca
La Passió
La Vinyavella
Les Roques Blaves
Les setze fonts
Llentiscle arbori de la Vinya Vella
Mas del Roure
Mas de la Torre
Mas Oliva
Barraca de vinya
Mas Vidal
Mercat Municipal
Molí de la Riera de Piera
Molins de la costa de la Gorgonçana.
Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera
Monument de la Passió a la Sardana
Mostra de pessebres
Mostra de teatre "Lola"
Mostra de teatre "GEST"
Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó
Necròpolis del Bosquetó
Nucli antic d'Esparreguera
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
5.2
1.1
1.1
1.1
4.1
1.1
5.1
1.3
5.2
1.1
1.4
1.4
1.3
1.4
1.1
1.4
1.4
2.1
2.1
4.1
4.1
4.1
2.3
1.4
1.4
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Espècimens botànics
Edifici
Edifici
Edifici
Manifestacions festives
Edifici
Zones d’interès
Element arquitectònic
Espècimens botànics
Edifici
Jaciment
Jaciment
Element arquitectònic
Jaciment
Edifici
Jaciment
Jaciment
Element urbà
Element urbà
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Col·lecció
Jaciment
Jaciment
53
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
Olivera dels jardins de la piscina municipal
Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada
Oliveres del Mirador del Rector Garriga
Oliveres de la Plaça de l'Església
Palmera del carrer Gorgonçana
Palmera dels Jardins de la piscina municipal
Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari
Palmeres del pati de Can Pasqual
Palmera del pati de Can Tobella
Palmera sota el canal de la Colònia Sedó
Pins del Pla del Puig
Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles
Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal
Plàtans de la Colònia Sedó
Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia
Plàtans del carrer Barcelona
Plàtans del carrer del Bruc
Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó
Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó
Plàtans de la Font de la Barona
Pont d'Olesa
Pont de Ca n'Estruc
Pont de les Pells o de la Barca
PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases
Pont medieval del Cairat
Riera d'Alfàbrega
Riera de Magarola
Roures de Can Tobella
Safareig públic de la Gorgonçana
Santa Coloma de la Gorgonçana
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
1.5
1.5
1.5
5.1
1.4
5.1
5.1
5.2
1.3
1.4
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Zones d’interès
Jaciment
Zones d’interès
Zones d’interès
Espècimens botànics
Element arquitectònic
Jaciment
54
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
Santa Margarida del Cairat
Santa Maria del Puig
Serra de Mas Manader o Serra de Rubió
Terrisseria Cal Sedó
Terrisseria Encinas
Tossal rodó
Trobada de puntaires
Túnel dels Ferrocarrils Catalans
Turó de la Socarrada
Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font
Xiprers de Can Tobella
Xiprers de Santa Maria del Puig
Xiprers del cementiri municipal
ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat
Zona boscosa de la Vinya Vella
Zona geològica de la Puda
1.1
1.1
1.4
4.2
4.2
5.1
4.2
1.5
5.1
1.3
5.2
5.2
5.2
5.1
5.1
5.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni natural
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Edifici
Edifici
Jaciment
Tècniques artesanals
Tècniques artesanals
Zones d’interès
Tècniques artesanals
Obra civil
Zones d’interès
Element arquitectònic
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
4. 3. Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica.
Codi
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
Àmbit
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Denominació
Ateneu
Balneari de La Puda
Biblioteca Beat Domènech Castellet
Ca l'Idilio
Ca n'Àngel
Ca n'Estruc de la Riera
Ca n'Estruc Nou
Ca n'Estruc Vell
Cal Bacallaner
Núm. Fitxa
12
17
19
20
33
34
36
35
21
55
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Cal Campaner
Cal Cuc
Cal Fàbregues
Cal Gerrer
Cal Gerrer (botiga)
Cal Pau Canterer
Cal Pitangó
Cal Sant
Cal Trempat
Can Cardús Nou
Can Cardús Vell
Can Castells
Can Comelles
Can Cordelles
Can Fontimarc
Can Golart
Can Mata
Can Mossèn Casimiro
Can Paloma
Can Parent
Can Pasqual
Can Rial
Can Roca
Can Rubió
Can Santjoan
Can Tobella
Can Vinyals
Casa Castells
Casa Marimon
Casa natal del Taquígraf Garriga
22
23
24
25
26
27
28
29
30
38
37
39
40
41
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
63
58
59
60
56
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Casa Ramon Ramon
Castell de les Espases
Central hidroelèctrica del Cairat
Escola Mare de Déu de la Muntanya
Escola Municipal de Música
Escorxador
Font Rosada
Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3
Habitatge a la Plaça Sant Magí
Habitatge al carrer Cavallers, 18
Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis
Habitatge al carrer Cavallers, 45
Habitatge al carrer dels Arbres, 46
Habitatge al carrer dels Arbres, 48
Habitatge al carrer Gran, 31
Habitatge al carrer Gran, 46
Habitatge al carrer Montserrat, 18
Habitatge al carrer Montserrat, 39
Habitatge al carrer Montserrat, 88
Habitatge al carrer Montserrat,10-12
Habitatge del carrer Montserrat, 58 a
La Caixa
La Casa Blanca
La Fleca
La Vinyavella
Mas del Roure
Mercat Municipal
Sant Salvador de les Espases
Santa Eulàlia
Santa Margarida del Cairat
62
65
68
83
84
85
100
120
121
108
107
109
110
111
112
113
115
117
119
114
118
124
125
126
128
132
137
82
89
178
57
1.1
1.1
1.2
1.2
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Conjunt arquitectònic
Conjunt arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Santa Maria del Puig
Santa Victorina
Cementiri municipal.
Colònia Sedó
Anagrama del gremi de paletes
Barraca de vinya
Capitell de la creu de terme
Finestra de Cal Massana
Finestres de Ca la Teta
Font de Can Golart o del Lleó
Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases.
Font del Torrent Mal
Font d'en Pemán o de l'ermità
Font-safareig de Can Tobella
Gravat de Can Batlló
Les setze fonts
Safareig públic de la Gorgonçana
Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font
Balma de Can Paloma
Balmes de Can Tobella
Balmes de la Gorgonçana
Can Cortadelles
Can Roca, jaciment
Castell d'Esparreguera
Cova de Can Paloma
Cova de les Pells
Cova del Patracó
Cul de la Portadora
Despoblat del Puig
El Castell o Serrat de Guardiola
179
88
67
70
4
135
56
93
31
94
98
99
97
95
106
130
176
187
14
15
16
42
122
64
71
74
72
76
77
79
58
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
2.1
2.1
2.1
2.1
2.3
2.3
2.3
3.2
3.2
3.2
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Element urbà
Element urbà
Element urbà
Element urbà
Col·lecció
Col·lecció
Col·lecció
Fons documental
Fons documental
Fons documental
Eremitori del Puig
Església del Puig
Mas de la Torre
Mas Oliva
Mas Vidal
Molí de la Riera de Piera
Molins de la costa de la Gorgonçana.
Necròpolis del Bosquetó
Nucli antic d'Esparreguera
Plaça de l'església
Pont medieval del Cairat
Santa Coloma de la Gorgonçana
Serra de Mas Manader o Serra de Rubió
Camí Ral
GR 6-1
GR-6
Pont de Ca n'Estruc
Pont de les Pells o de la Barca
Pont d'Olesa
Túnel dels Ferrocarrils Catalans
Font de la Plaça de l'església
Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera
Monument de la Passió a la Sardana
Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera
Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal
Col·lecció de pintures municipals
Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó
Cantoral de Santa Maria del Puig
Fons documental de l'Arxiu Municipal
Fons documental de l'Arxiu de la Passió
81
87
133
134
136
138
139
146
147
116
172
177
180
32
105
104
169
170
168
185
96
86
141
140
61
69
145
55
9
8
59
3.2
3.2
3.2
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.1
4.2
4.2
4.2
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Fons documental
Fons documental
Fons documental
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Tècniques artesanals
Tècniques artesanals
Tècniques artesanals
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó
Fons documental de l'Arxiu Parroquial
Goig del Beat Domènec Castellet
Aplec de la sardana
Aplec de Santa Margarida del Cairat
Aplec de Santa Maria del Puig
Caramelles
Diada de la colla castellera
Els Tres Tombs
Festa Major d'Estiu
Festa Major d'Hivern
La Passió
Mostra de pessebres
Mostra de teatre "GEST"
Mostra de teatre "Lola"
Terrisseria Cal Sedó
Terrisseria Encinas
Trobada de puntaires
Aigües termals sulfurades de la Puda
Balma de la Riera de Masquefa
Bassa de Can Cardús
Cova del Senecó
Coves del Prim
Falla inversa del Paleozoic
Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador
Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó
Les Roques Blaves
PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases
Riera d'Alfàbrega
Riera de Magarola
11
10
103
5
6
7
57
78
80
91
92
127
142
144
143
181
182
184
1
13
18
73
75
90
101
102
129
171
173
174
60
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Tossal rodó
Turó de la Socarrada
ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat
Zona boscosa de la Vinya Vella
Zona geològica de la Puda
Alzina del camí de Ca n'Àngel
Alzinar de l'entorn del restaurant "Les Alzines"
Cedre de Can Comelles
Jardí de Can Comelles
Llentiscle arbori de la Vinya Vella
Olivera dels jardins de la piscina municipal
Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada
Oliveres de la Plaça de l'Església
Oliveres del Mirador del Rector Garriga
Palmera del carrer Gorgonçana
Palmera del pati de Can Tobella
Palmera dels Jardins de la piscina municipal
Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari
Palmera sota el canal de la Colònia Sedó
Palmeres del pati de Can Pasqual
Pins del Pla del Puig
Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó
Plàtans de la Colònia Sedó
Plàtans de la Font de la Barona
Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles
Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal
Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó
Plàtans del carrer Barcelona
Plàtans del carrer del Bruc
Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó
183
186
191
192
193
3
2
66
123
131
148
149
151
150
152
156
153
154
157
155
158
166
161
167
159
160
162
163
164
165
61
5.2
5.2
5.2
5.2
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Roures de Can Tobella
Xiprers de Can Tobella
Xiprers de Santa Maria del Puig
Xiprers del cementiri municipal
175
188
189
190
4. 4. Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica.
Denominació
Aigües termals sulfurades de la Puda
Alzina del camí de Ca n'Àngel
Alzinar de l'entorn del restaurant "Les Alzines"
Anagrama del gremi de paletes
Aplec de la sardana
Aplec de Santa Margarida del Cairat
Aplec de Santa Maria del Puig
Ateneu
Balma de Can Paloma
Balma de la Riera de Masquefa
Balmes de Can Tobella
Balmes de la Gorgonçana
Balneari de La Puda
Barraca de vinya
Bassa de Can Cardús
Biblioteca Beat Domènech Castellet
Ca l'Idilio
Ca n'Àngel
Ca n'Estruc de la Riera
Ca n'Estruc Nou
Ca n'Estruc Vell
Cal Bacallaner
Codi
5.1
5.2
5.2
1.3
4.1
4.1
4.1
1.1
1.4
5.1
1.4
1.4
1.1
1.3
5.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
Àmbit
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Tipologia
Zones d’interès
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Element arquitectònic
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Edifici
Jaciment
Zones d’interès
Jaciment
Jaciment
Edifici
Element arquitectònic
Zones d’interès
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Núm. Fitxa
1
3
2
4
5
6
7
12
14
13
15
16
17
135
18
19
20
33
34
36
35
21
62
Cal Campaner
Cal Cuc
Cal Fàbregues
Cal Gerrer
Cal Gerrer (botiga)
Cal Pau Canterer
Cal Pitangó
Cal Sant
Cal Trempat
Camí Ral
Can Cardús Nou
Can Cardús Vell
Can Castells
Can Comelles
Can Cordelles
Can Cortadelles
Can Fontimarc
Can Golart
Can Mata
Can Mossèn Casimiro
Can Paloma
Can Parent
Can Pasqual
Can Rial
Can Roca
Can Roca, jaciment
Can Rubió
Can Santjoan
Can Tobella
Can Vinyals
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.5
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Obra civil
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
22
23
24
25
26
27
28
29
30
32
38
37
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
122
52
53
54
63
63
Cantoral de Santa Maria del Puig
Capitell de la creu de terme
Caramelles
Casa Castells
Casa Marimon
Casa natal del Taquígraf Garriga
Casa Ramon Ramon
Castell de les Espases
Castell d'Esparreguera
Cedre de Can Comelles
Cementiri municipal.
Central hidroelèctrica del Cairat
Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal
Col·lecció de pintures municipals
Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó
Colònia Sedó
Cova de Can Paloma
Cova de les Pells
Cova del Patracó
Cova del Senecó
Coves del Prim
Cul de la Portadora
Despoblat del Puig
Diada de la colla castellera
El Castell o Serrat de Guardiola
Els Tres Tombs
Eremitori del Puig
Escola Mare de Déu de la Muntanya
Escola Municipal de Música
Escorxador
3.2
1.3
4.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
5.2
1.2
1.1
2.3
2.3
2.3
1.2
1.4
1.4
1.4
5.1
5.1
1.4
1.4
4.1
1.4
4.1
1.4
1.1
1.1
1.1
Patrimoni documental
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Fons documental
Element arquitectònic
Manifestacions festives
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Espècimens botànics
Conjunt arquitectònic
Edifici
Col·lecció
Col·lecció
Col·lecció
Conjunt arquitectònic
Jaciment
Jaciment
Jaciment
Zones d’interès
Zones d’interès
Jaciment
Jaciment
Manifestacions festives
Jaciment
Manifestacions festives
Jaciment
Edifici
Edifici
Edifici
55
56
57
58
59
60
62
65
64
66
67
68
61
69
145
70
71
74
72
73
75
76
77
78
79
80
81
83
84
85
64
Església del Puig
Falla inversa del Paleozoic
Festa Major d'Estiu
Festa Major d'Hivern
Finestra de Cal Massana
Finestres de Ca la Teta
Fons documental de l'Arxiu Municipal
Fons documental de l'Arxiu de la Passió
Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó
Fons documental de l'Arxiu Parroquial
Font de Can Golart o del Lleó
Font de la Plaça de l'església
Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases.
Font del Torrent Mal
Font d'en Pemán o de l'ermità
Font Rosada
Font-safareig de Can Tobella
Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les
Espases
Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó
Goig del Beat Domènec Castellet
GR 6-1
GR-6
Gravat de Can Batlló
Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3
Habitatge a la Plaça Sant Magí
Habitatge al carrer Cavallers, 18
Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis
Habitatge al carrer Cavallers, 45
Habitatge al carrer dels Arbres, 46
1.4
5.1
4.1
4.1
1.3
1.3
3.2
3.2
3.2
3.2
1.3
2.1
1.3
1.3
1.3
1.1
1.3
5.1
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni documental
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Jaciment
Zones d’interès
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Fons documental
Fons documental
Fons documental
Fons documental
Element arquitectònic
Element urbà
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Element arquitectònic
Edifici
Element arquitectònic
Zones d’interès
87
90
91
92
93
31
9
8
11
10
94
96
98
99
97
100
95
101
5.1
3.2
1.5
1.5
1.3
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
Patrimoni natural
Patrimoni documental
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Zones d’interès
Fons documental
Obra civil
Obra civil
Element arquitectònic
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
102
103
105
104
106
120
121
108
107
109
110
65
Habitatge al carrer dels Arbres, 48
Habitatge al carrer Gran, 31
Habitatge al carrer Gran, 46
Habitatge al carrer Montserrat, 18
Habitatge al carrer Montserrat, 39
Habitatge al carrer Montserrat, 88
Habitatge al carrer Montserrat,10-12
Habitatge del carrer Montserrat, 58 a
Jardí de Can Comelles
La Caixa
La Casa Blanca
La Fleca
La Passió
La Vinyavella
Les Roques Blaves
Les setze fonts
Llentiscle arbori de la Vinya Vella
Mas de la Torre
Mas del Roure
Mas Oliva
Mas Vidal
Mercat Municipal
Molí de la Riera de Piera
Molins de la costa de la Gorgonçana.
Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera
Monument de la Passió a la Sardana
Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera
Mostra de pessebres
Mostra de teatre "GEST"
Mostra de teatre "Lola"
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
5.2
1.1
1.1
1.1
4.1
1.1
5.1
1.3
5.2
1.4
1.1
1.4
1.4
1.1
1.4
1.4
2.1
2.1
2.1
4.1
4.1
4.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni moble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Espècimens botànics
Edifici
Edifici
Edifici
Manifestacions festives
Edifici
Zones d’interès
Element arquitectònic
Espècimens botànics
Jaciment
Edifici
Jaciment
Jaciment
Edifici
Jaciment
Jaciment
Element urbà
Element urbà
Element urbà
Manifestacions festives
Manifestacions festives
Manifestacions festives
111
112
113
115
117
119
114
118
123
124
125
126
127
128
129
130
131
133
132
134
136
137
138
139
86
141
140
142
144
143
66
Necròpolis del Bosquetó
Nucli antic d'Esparreguera
Olivera dels jardins de la piscina municipal
Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada
Oliveres de la Plaça de l'Església
Oliveres del Mirador del Rector Garriga
Palmera del carrer Gorgonçana
Palmera del pati de Can Tobella
Palmera dels Jardins de la piscina municipal
Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari
Palmera sota el canal de la Colònia Sedó
Palmeres del pati de Can Pasqual
PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases
Pins del Pla del Puig
Plaça de l'església
Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó
Plàtans de la Colònia Sedó
Plàtans de la Font de la Barona
Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles
Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal
Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó
Plàtans del carrer Barcelona
Plàtans del carrer del Bruc
Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó
Pont de Ca n'Estruc
Pont de les Pells o de la Barca
Pont d'Olesa
Pont medieval del Cairat
Riera d'Alfàbrega
Riera de Magarola
1.4
1.4
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.1
5.2
1.4
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
5.2
1.5
1.5
1.5
1.4
5.1
5.1
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Jaciment
Jaciment
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Zones d’interès
Espècimens botànics
Jaciment
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Obra civil
Obra civil
Obra civil
Jaciment
Zones d’interès
Zones d’interès
146
147
148
149
151
150
152
156
153
154
157
155
171
158
116
166
161
167
159
160
162
163
164
165
169
170
168
172
173
174
67
Roures de Can Tobella
Safareig públic de la Gorgonçana
Sant Salvador de les Espases
Santa Coloma de la Gorgonçana
Santa Eulàlia
Santa Margarida del Cairat
Santa Maria del Puig
Santa Victorina
Serra de Mas Manader o Serra de Rubió
Terrisseria Cal Sedó
Terrisseria Encinas
Tossal rodó
Trobada de puntaires
Túnel dels Ferrocarrils Catalans
Turó de la Socarrada
Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font
Xiprers de Can Tobella
Xiprers de Santa Maria del Puig
Xiprers del cementiri municipal
ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat
Zona boscosa de la Vinya Vella
Zona geològica de la Puda
5.2
1.3
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
4.2
4.2
5.1
4.2
1.5
5.1
1.3
5.2
5.2
5.2
5.1
5.1
5.1
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immoble
Patrimoni immaterial
Patrimoni immaterial
Patrimoni natural
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Patrimoni natural
Espècimens botànics
Element arquitectònic
Edifici
Jaciment
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
Jaciment
Tècniques artesanals
Tècniques artesanals
Zones d’interès
Tècniques artesanals
Obra civil
Zones d’interès
Element arquitectònic
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Espècimens botànics
Zones d’interès
Zones d’interès
Zones d’interès
175
176
82
177
89
178
179
88
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
68
5. BIBLIOGRAFIA.
ACHÓN, Oriol (2003): “Aprofitament dels recursos hidràulics d’Esparreguera. Els molins de la
Costa de la Gorgonçana”, dins de Actes del II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a
Catalunya, vol. II, celebrat a Sant Cugat del Vallès del 18 al 21 d’abril de 2002.
ALERT, Mireia (2000): L’Abans, Esparreguera. Recull gràfic 1880-1965. Ed. Efadós
AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l’any, Vol. I, II, III, IV i V. Salvat Editores,
Barcelona.
AMIGÓ, J. (2001): El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Abadia de Montserrat.
ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de
Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges.
BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de
Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona.
BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros
horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos.
BOLÒS, Jordi (2004): Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com
a font per a conèixer la història de Catalunya. Ed. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
BONASSIE, Pierre (1979): Catalunya mil anys enrera (Segles X – XI). Economia i societat prefeudal. Barcelona: Edicions 62.
BORBONET, Anna (1996): La masia. Col·lecció Terra Nostra. Editorial Columna, Barcelona.
69
BORBONET, Anna; PLADEVALL, Antoni; CURÓS, Joan; MALUQUER, Joan (2006): Masies que
cal conèixer. Editorial Barcanova, Barcelona.
BOSCH,J (1997). “Cendres de la pintura. Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel
d'Esparreguera”, dins de Locus Amoenus. N.3, pp.79-96.
CANALS, Rosa; TORRES, Salvador (1996). Vuit camins que porten a Sant Salvador de les
Espases. Olesa de Montserrat: Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Pp. 49.
Carta Arqueològica Baix Llobregat: Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de
Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d’història
gràfica 1880-1980. Ajuntament d’Esparreguera.
CATALÀ, P.; BRASÓ, M. (1967). Els castells catalans, vol. I. Ed. Rafael Dalmau, pp. 395-407.
(1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.
CENTRE MUNTANYENC I DE RECERQUES OLESÀ (1984). Butlletí d’Informació per als socis.
Octubre, any IV, núm. 28. Olesa de Montserrat: CMRO.
CHING, Francis D. K. (1997): Diccionario Visual de Arquitectura. Editorial Gustavo Gili,
Barcelona.
COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (1995): Església de Santa Coloma
d'Esparreguera.
COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (1996a): Santa Maria del Puig. Col·lecció
Arrels 1.
70
COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (1996b): El castell de les Espases i l'ermita de
Sant Salvador.
COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera.
COROMINES, Joan (1996): Onomasticon Cataloniae, vol. II, III, IV, V, VI, VII i VI. Curial Edicions
Catalanes, Barcelona.
DD. AA. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera.
Inèdit.
DOREL-FERRER, Gràcia (1992): Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedó.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba, 112. Barcelona.
ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000): “Eremitoris rupestres alt-medievals a la
Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural”, dins de les Actes del Primer Congrés
d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en
Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281.
ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia. Col·lecció
Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
FATÁS, Guillermo; BORRÁS, Gonzalo M. (1980): Diccionario de términos de arte y elementos de
Arqueología, Heráldica y Numismática. Alianza Editorial, Madrid.
FERRER, Mª Teresa; MUTGÉ, Josefina; RIU, Manuel (Eds.) (2001): El mas català durant l’Edat
Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII), Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de
novembre de 1999. Ed. Consell Superior d’Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals,
Departament d’Estudis Medievals, Barcelona.
FULLANA, Miquel (1974): Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció. Col·lecció Els
Treballs i els Dies, 11. Editorial Moll, Mallorca.
71
GALLARDO, David (2003): "Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible", dins de El
paisatge de la vinya, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de
2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157162.
GALI, David (2000): “El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera”, dins de
Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111165.
GARCIA TARGA, Joan; LÓPEZ MULLOR, Albert (1998): Memòria de l’excavació duta a terme al
Puig d’Esparreguera (Baix Llobregat) durant l’any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.
Diputació de Barcelona.
GARCIA TARGA, Joan; LÓPEZ MULLOR, Albert (2000). “La primera campanya d’excavació al
despoblat del Puig d’Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat)”, dins de Quaderns Científics i
tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de
Barcelona. Pp. 167-181.
GAVÍN, J. M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1995). Legislació sobre el
patrimoni cultural. Legislació Temàtica, 7. Barcelona.
GIBERT, Josep (1985): La masia catalana: origen, esplendor i decadència. Editorial Millà,
Barcelona.
GONZÁLEZ, Antoni et alii (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració.
Col·lecció: Arquitectura Tradicional 1, Brau Edicions.
HERNÁNDEZ, Ángel; LLORT, Joan; NAVARRO, Eleuteri (2003): Les plantes d’Esparreguera.
Ajuntament d’Esparreguera.
72
HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya.
Edicions 62, Barcelona.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Esparreguera. Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Esparreguera. Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya: Esparreguera. Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
JUNYENT, Eduard (1983): L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial
edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 82.
MAÑÉ i SÀBAT, A (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies.
Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15.
MARCET BARBÉ, R. (1981): El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya a El Neolític Antic
a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 25-26.
MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona.
MORAN, Josep (1982): “Els noms de lloc al Baix Llobregat”, dins de I Jornades d’estudis sobre el
Baix Llobregat. Martorell, pp. 31-44.
MORAN, Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982): Gran Geografia Comarcal de
Catalunya, vol. VIII: El Barcelonès i el Baix Llobregat. Fundació enciclopèdia catalana.
Barcelona.
MONTORIOL, Josep (1906): Notes per a una monografia d’Esparreguera.
73
PAGÈS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat,
Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXII. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pp.
135-149.
PAGÈS, Montserrat; SUBIRANA, Francesc; SOLER, Joan (1991): “Esparreguera”,dins de Gran
Geografia de Catalunya, vol. I: Introducció, Barcelonès i Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana,
Barcelona, pp. 369-375.
PAGÈS, Montserrat (1992a): “Castell d’Esparreguera”, dins de Catalunya Romànica, vol XX: El
Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 355.
PAGÈS, Montserrat (1992b): “Santa Maria del Puig”, dins de Catalunya Romànica, vol XX: El
Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 355359.
PAGÈS, Montserrat (1992c): “Castell de les Espases”, dins de Catalunya Romànica, vol XX: El
Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 359360.
PAGÈS, Montserrat (1992d): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia
de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba, 108.
(2004): Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera.
PLANS, Jaume (2003): "Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII",
dins de El paisatge de la vinya, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26
d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de
Bages, pp. 255-265.
PAULO, Josep (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.
PAULO, Josep (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa.
74
PAULO, Josep (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cordelles. El
Fossar Vell. El Fossar Nou. L’Hospital. El tint del carrer d’en Volta. Inèdit.
PAULO, Josep; CREUS, Joaquim (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera.
PÉREZ, Jordi (1989): “La Cova de la Puda (Esparreguera)”, dins de les Pre-actes, vol. I de les I
Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, celebrades a Castelldefels entre el 28 i el 30 d’abril
de 1989.
RIBAS, Benet: Història de Montserrat (888-1258). Curial edicions catalanes. Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
RIERA CAMPS, F.X. (2001): El cantoral de Santa Maria del Puig de 1593. Manuscrit 755 de la
Biblioteca del Monestir de Montserrat.
RIERA, Antoni (2003): "La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media",
dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de
Barcelona, pp.441-463.
ROVIRA, J. (1985): Jaciments prehistòrics. La Cova de can Paloma, Esparreguera. Ajuntament
d’Esparreguera.
ROVIRA PORT, J. (1985): L’Esparreguera vàries vegades mil.lenària: La Cova de Can Paloma a
Jaciments prehistòrics. La Cova de Can Paloma, Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera.
SALES, Jordina (e. p. a): "L'Antiguitat Tardana al Baix Llobregat (1989-2003). Balanç de 15 anys
de recerques arqueològiques i propostes de futur" dins de les II Jornades d'Arqueologia del Baix
Llobregat, celebrades a Sant Boi de Llobregat a l’octubre de 2003.
SALES, Jordina (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix
Llobregat. Inèdita.
75
SALES, Jordina (e. p. b): "Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste
hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración", dins de I
Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.
SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i
Bros. Col·lecció Vila d'Olesa,10. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
SOLÀ, Joan (1929): Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa.
SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca
del Bages, Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.
SUBIRANA, Rafael (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell.
SUBIRANA, Rafael (s.d.) : Notes prehistòriques d’Esparreguera.
SUBIRANA, Rafael (1987): Persones, records i coses d’Esparreguera.
SUBIRANA, Ll. (2000): Els aplecs de la sardana a les comarques de Barcelona.
TO, Lluís; MONER, Jeroni; NOGUER, Berta (Eds.) (1998): El mas medieval a Catalunya, Actes
del col·loqui de tardor celebrat els dies 12 i 13 de desembre de 1998 a Banyoles, Quaderns,
num. 19, Ed. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.
VALLS, Orenci (1936): Topografia mèdica d’Esparreguera. Esparreguera.
VALLS, Orenci (1961): La vila d’Esparreguera i el seu terme
VILA, Marc-Aureli (1980): La casa rural a Catalunya. Edicions 62, Barcelona.
VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera,
inèdita.
76
VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit.
VILLALBA, M.J; BLASCO,A;EDO,M (1989): “La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió”,
dins de Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels.
CARTOGRAFIA EN FORMAT DIGITAL
Topogràfic 1:5 000, Ajuntament d’Esparreguera.
CARTOGRAFIA EN PAPER
Atles Comarcal de Catalunya, vol. 11: Baix Llobregat. Institut Cartogràfic de Catalunya,
Barcelona, 1995.
77
Annex 1: planimetria
78
Coll
76 de la Portadora
Coll de la Portadora
Estació inferior de l'Aeri
e
l
L
lo
b
g
H
re
a
Coll de les Bruixes
t
l ' E r a
o
d e
Túnel de Montserrat
t
ove
a lB
xi es
P
o
r
t
a
d
o
r
a
b
a
B
de
r
e
d
t
A
'
l
T o r ren t
l
rr i
ca
rro
Fe
Resclosa de
Can Sedó
Cam
t
a
Font Remera
d e C a n T ob e l
la
el s B ru
a
al de
l
íde
lP
T
COLÒNIA SEDÓ
lG
e
td
n
r
e
r
o
B r u i x e s
s
l e s
de l l
ar
u in
M
aa
ol n
ce
ar
r
Font Freda
e
c
s
re
an
S
a
Font del Guinardell
77
a
c
ó
d
e
l
s
B
o
i
x
o
i
Turó de la Socarrada
s
186
Coll del Roure
Casetes del Puig
P
b
d e
l e s
B
r u
i x e s
vl a
do
r
lo
l a
r
Sa
7 189
87
81
R
eg
Sa
nt
Santa Maria
del Puig179
Font Fonda
a
m
Ca
e
íd
t
Castell
d'Esparreguera
Puig de l'Hospici
88
165
la Colònia Sedó
R a c
ó
ra
nt
el
L
64
lo
b
ga
P
l a
d
e
t
l e s
B
r
u
i
x
de C an T
ove
l la
ig
Coll de
Sant SalvadorCam
183
Tossal Rodó
í de
ad
or d
e les
Esp
as
e
T
A
s
R
ses
r de les Espa
Cam íde
San t Sa lvado
I
Castell de
les Espases
101
82 98
65
A
o òl
n ai Sed
ó
L
15
la C
E
rre
te
r
Font de la Barona
97
Coll del Cassot
D
B
de
rr il
de
Sant Salvador
de les Espases
C
ca
rro
Fe
a
t de San t Sa lvador
T orren
n tSa lv
Sa
Cam ídeM on si tro l
u
Museu de la
Colòn145
ia Sedó
Font de l'Ermità
e s
P
161
o
la F
Ca
m
re
de
l
157
or a
lvad
Sa
nt
a
S
í de
r re
nt
ie
To
R
B o
e l s
d
s
o
i x
de
lH' os
p ci i
70
Ca
aM
na
e ol
a rc
167
Coves de
Can Tovella
95
A
re
an
R
sa
Can Benet
T
o
R
r ren
166
nt
Sa
E
t de
Sa
Can Tovella
S
lva
do
r
188
54 175
156
C a n
T o v e l la
Coll de
Can Tovella
au
162
A
l'
75
l
a
P
u
d
t d
a
e
la
e
de C
an
T
169
el
ov
T or
r
n
185
Esc 1:2500
fr
B -113
T or ren t
Ca n'Astruc Nou
lu
t
36
a
Resclosa
172
del Cairat
n t
de
la S
l
l
T
Joa
l
C
a
i r a
A
r
a
n
g
a
Font de
Sant Salvador
17
1
la Puda
de Montserrat
193
t
n
C o n c a
'
133
68
e
l a
M on is tro
Congost
del Cairat
r re
o
e
Cam íd
Ca
m
Font del Roure
í de
Ca
n To
Ca n'Astruc Vell
L
el
ga
t
5
-5
re
lob
ve lla
C
35
l
'
m
Ca
C
íde
14
Cam íde
al S
e
rra
de
R
ub
ói
an
71
Ru
b
i
ó
O
b
a
g
a
d
e
R
u
b
i
Can Paloma
Santa Margarida del Cairat
104
47
6 178
C
ó
a
n
P
a
l
o
m
a
de
134
B -113
l
C
o
ll
de
NUCLI URBÀ
Esparreguera
Ca
T
or
ren
t
r
rre
Ó
I
de
c
ru
lB
B
U
l
a
B
a
r
o
n
a
R
el
ga
b re
L lo
C
Coll de Rubió
180
u
e
r
r
a
t
R
i
b
s
e
C
d
l a
B -113
S
Cam í de
Espa rregue ra a Co
llba
tó
E
S
ó
ll
la
E
D
A
R
R
Cas
te
í de
Cam
ió
Rub
a de
Se rr
am
n
Ca
í de
r
rre
Ca
la V
de
a
iny
23
Ca
rre
r
72
46 121
Plaça
de
Sant Magí
e
r
b
u
60
100
a
a
Pu
d
la
de
C.
ció
ar
ra
l la
rE
sp
riu
es
u
M
.d
Jo
se
p
e
C.
d
Sa vl a
do rD
a
ita de
lí
S ta .
M a rg
a r di a
s
F a b
a
çan
rgon
109
C .de
ll
Esparreguera
a xi
53
Ca
m
í de
la V
l a
C.
de
lF
or
na
C.
A
l fà
b re
t M
C.
a
de
la
rg
Fa
o
n
t
a
n
a
l
en
av
en
te
164
To
l
de l S a
ig
nt
r re
ga
Esparreguera
NUCLI URBÀ
l
a
B
a
r
o
n
r
re
ar
C
a
a
iny
Tom às Cabezas
lo b
H o r t s
M
de
t
rra
tse
on
u gi
nP
rra
Fe
de
t
To
rre
n ts
Jo
cs
tre
Ca
rre
r
de
lM
es
ci
p
at
le
C
e
.d
ls
P
es
ai r
r
a
' m
de lO
Esc 1:2500
IES El Castell
Hospital Vell
Ca rre r de
M
de
res
rs
a
çan
rgon
r
rre
Be
na
ve
n te
To
rre
n ts
tre
es
de lM
as d 'en
Gall
r
Ca rre
u ra
n
lT
de
le
C.
IES El Castell
r de
T
Ca
rre
ia
Ca
rre
am í
Ca rrer de lGess
l
T o r r en
t
ton
ar
de
i Tà
Ca rre
r
ille
t
Cam
Polígon industrial
L'Olana
C
c A lbén iz
Isaa
d'
L
r de
oge
eR
da d
u
g
i
Av n
i
lú r a
Ri
e
l
un
tan
er
Can Rial
'
O
l
a
n
a
va
50
l e s
T r e s
d e
r de
lM o
n tb
Ca
rre r
s
dA
' pe l·le
M es tres
p iss
o
Ca
rre
lanc
Carre r de
l Ped raforca
Ca
rre
rd
eP
au
C
T or
el Maset
de
R i e r e s
r de la
de N
Ca
rre
r a m
u
n
t
Can Cortadella
lla
la
R
ie
ra
de
a
ro
la
M
R ie ra
M
a
g
a
r
o
l
re
nt
de
a
l M
se
ísM
on
ica rd
O
Carre
rre r
a
l a
o
T138
a rc
r de R
de
Ca
san
o
tu r oi l
ud
a
la r is
Ca rr
e
Ca
i
C
t
r de
la r s
i
Ju liG
a rre
Cerà
mica
e
l
M
a
s
e
t
ta
l
a
C
a
s
a
n
o
v
a
Polígon industrial
Sud Magarola
171
Pont de Magarola
Forat de l'Embut
R iera de M
a ga r o l a
r de lM on tb lanc
la
T o
rr
en t
la Casanova
R
i a
174
l
s
R
n
R
i
a
l
u
spa r
reg
u
a
cs
C
D
R
de
iera
a
er
ier
1
23
B-
l
a d
ro
e M a ga
a
Bosq ue t d e C an G a lce ran
R
i
a
er
de
M
qu
as
e fa
r
l
ane
C a n
de
132
Ca rre te ra d E
'
R iera
de P
iero
s
a n
a
a
C
a
ro l
M
a
la R ie ra
ga
M a
rd
eP
ep
Ve
nt
ur
a
ni g
Pau
C
t
Ca n'Astruc
34
de la Riera
nt
p iss
o
Ram
on
M
Av
r de
a
r re
ica rd
O
c
de
ila
l'Arg
l
de R
Ca
rre
Ca rr
e
a
n 'A s t r u c
-14
14
r de
eP
ep
Ve
n tu ra
r de
C .de l'AbatEscarré
a
gi m
lPu
de
N o u
Ca
rre
r
Ca rr
e
l
C a n 'A s t ru c
e
Carr
d
C.
r
rre
Ca
48
e
C l a r am u n t
re
s
Can Rial
lav
é
Can Parent Nou
P a r e n t
C a n
L
le
sT
C
Ca rr
e
C a n
E
i
Font del Torrent
de Magarola
Ca
Can Rial
íde
lCem
en t
ir
C a
tC
re
s
iz
lbén
Ca rre r d
e lD r.Bar
raque r
de
se
m
l
d
L
rre
r
A'
n
' O
d e
rra
tse
on
cA
'Isaa
er d
Ca rr
re
Po
ns
S a l t
eM
ad
el s
co
rd
r Pe
l
U
O'
l
de
s
r
rre
re
Ca
rre
D oc to
de l
nt
oge
nR
am o
de R
r
e
Ca rr
ran
ad
os
uc
Carre r
de l
on
Ca
sa
s
r
Ca rne
Q
àn
tir
d E'
du
a
re
r
ic G
sep
e Jo
er d
Ca rr
Polígon industrial
del Sud
d
ra
te
rre
r
s
Ca
dE
'n
r
rd
eR
am
rr
en
t
a
rre
Ca
s
e
U
de
lC
M
o
reg
o
ad
E
' nr ic G ran
l a n
Cam íde Can Co rtad
e
P l a n s
R
ar
re
r
lu ís
rd
de
L
a
on
iG
Ca
T
Ce
lle r
Ca
rre r
d
al rà
ls
D
Ca
rre
r
ton
pC
se
Jo
de
au
dí
d
Can Claramunt
al
rdE
' du
a rd T
o ld r
à
r d A' n
r
rre
e
s
E
íR
am
lC
Ca
rre
r
Ca
rre
Ca rre
Ca
d
t
t
T
m
li
ai
t
s ia
r
D
Vidal Santmartí
de
ld rà
r
Ca
r r
en
o
T
r
rre
s
ga
dí
rqu
o
P
ram u
n
L
àb
i
de C
an C
la
A
t M
F
oh
lO'
al t
rtèn
n
la
Ca
rre
et
e L lu ís M ill
er d
Ca rr
T
les
B
de
lB
r de
rre
lH
' o
orera
pL
se
Jo
de
r
rre
Ca
n
Ca
de
T o r r en t
T
r de
dE
' n ric M
to rRobert
r
rre
Ca
Ca
de
Ca
r
Cam
í
cementiri
67 190
re
Sa
l t
iño
l
Ca
rre
r
Ca
rre
H
de
ai
òn
eg
C a n P a ren t N ou
Sa
nta
i go
Ru
s
56
T
To
r de
pa
's
dE
B
ra
ue
g
rre
ou re
de lR
1
-23
Ca
la B
r de lDoc
Carre
t i r i
ren t
rd
e
Ca
rre
e n
or
Ca
rre
l
ia S
e rt
ei s
Carre
A' n
ntem
r del Crisa
Serral dels Morros
a
p
S
rd
Jos
ep
M
C e m
ag
l
de
t
l
al
o
de
C
n
r re
e
r
r
rre
Ca rrer de l Jac in t
rtè
ns
t del
S
t
un
t
A-2
t
Ca
lH
' o
la ram
R
lia
íde
Can
C
l'Om
rre r de
o
U
Sa
T or
ren
l
de
Ca
m
es
air
T
Ca rre r de la Cam
è
b
a
o l í
at
ar
sP
el L
lo
br
ega
R
D
Pont del Truquell
E
ra
te
rre
Ca
e ra
ni
tó
el
Pr
in
cpi
S
de
lG
rd
ni g
Ca
rre
r
l
T or
ar
re
m
rre
L
'en
Pa
uD
ll
se r
Ca
rd
L
ren t
sí H
ug
ue
t
C
o
rde lR
Ca rre
E
te ra
l
l
D
íRa
am
de lC
rF
ll
Teatre de
la Passió
L ul
to
e
lla
de
oc
de
lCa
s te
ue
ru q
rre
r
de
lP
ni to
a
Ca
lD
Pa
sse
ig
ona
rce l
i
rd
e
rre r
lP
de
Ca
rre
Ca
nia
r
rre
Ca
d'
Eu
ro
p
t
t
Fon
Pau
o la rd
rre
r
e Ba
e rd
Ca rr
r
am
eR
rd
re
de Ca r
Fr
an
ce
sc
M
ar
im
on
Ca
l
a
gu
da
a
l
g
rF
o rtu
ny
e
rru
To
on
on
í
lm
rd
e lM
V
O
re
Tr
ec
o
l
de
Ba
rc
el
ics
b
a
t
on
la F
e
p
o
eC
an
e
rd
l
ida
de
Pa
uC
as
a ls
re
ar
C
u
Ca
rre
C
.d
C r e u e t a
la Sínia
u
e
r
Ca
Ca r
re
T
iran
da
Pavelló Poliesportiu
a
la Caro lin
V i n y a d e l F l am e n c
la M
q
an
Jo
Jo
cs
nt
Sa
de
Passe
gi de
sl
to
Ja
c ni
de
rre
r
Ca
r
rre
Ca
r e c o
de
Ca rre r
l
r de
r
e r de
Ca rr
a
L
191
d
a xi
L
an
G
a
Esparreguera
B
de
A
el Mas d'en Gall
de C
g
Go
Ca
G
ren
t
T e u la
e
el
qi u
or
la
a
tM
an
Ve
rda
gu
e
ova
l Casan
e a
Cam íd
ardèni
de la G
la Petú
Can Treco
T
N
d e
S
de
in to
F o n t
r i c ó
r
rre
os
sè
nC
la
B
Ca
Carrer
de
Carrer
rd
' E
F a b
r de
liu
Fe
Plaça
del
Centre
Av
in
94Font de
Can Golard
l
re
Ca r
lle
ava
tre
de
M
Cal Paz
-14
14
C
de
i
CEIP Mare de Déu
de la Muntanya
rre
Ca
r d
D
ts
on
e
r
rre
es
Ca
rre
r
C
l
S
l G ni es ta
Ca rre r de a
e
rd
l a
er
ra
t
IES El Cairat
Ca
lM
de
re
ar
C Plaça
de
Santa Anna
ita
sp
A
ve ll
lC al
lip
i
Carre rde lL lir
A
rre
Ca
u
la T
o
les H ortes
a
el s
me
Jau
A rb
r
rre
rà
ton
ll
Ca
rre
r
G
Ca l'Andrés
O'
t
an
sl
de
Ca
i e
um
l a
44
C a n
d
ra
te
rre
eS
rd
r
rre
e lG
À' ng
An
' o
lH
Can Golard
M
Ca
Cordelles
rre
Ca
Ca
e rd
Ca rr
a
os
la R
rre
Ca
T
lP
rin
ran
l
t
an
eS
rd
Mercat Municipal
R
e r de
Ca rr
R
lina
F
de
rG
rre
a
Font del
Torrent Mal
a
R
la Caro
to
r
ar
re
r
i
Ca
M
M
an
Jo
de
rag
a
L
rre
Ca
oc
C
163
lM
ar
en
il·l
ài
ac
scM
n
r de
rre
Ca
r
rre
an
sp
Plaça
de
Catalunya
E
Carre r de la D àlia
Ca rre r
de
141
Ca la Miquela
Ca
rre
d
E
e
rd
181
127
8 143 144
M
ar
im
on
lD
ll
r
rre
r
rre
ce
ran
e
ra
ab
uF
pe
l
d E'
Le
lv
an
t
ell
an
l t
S a
F on t
s
ep
ní c
Urg
e l'
C
n
u ra
ar
la
Pr
rd
rd
e
ja
Ca
ya
ol
d e
sl
de
l
al
an
ys
m
Ra
de
y
ón
S
d e l
la
el
os
la R
la
a
de
lCa
s te
Ca
Ca
F
de
da
ni gu
r
m
Po
de
rd
ya
an
r
rre
Ca
lem
r
rre
Ca
de
G
rd
e
Ajuntament
r
rre
ls A
Ca
rre
D
r de
de
Pa
sse
ig
Cal Mates
Ca
í de
Ce
la
rer
Ca
nG
d e'
t
H o r ts
A
rre
Ca
F o n t
CEIP Taquígraf Garriga
Ca
s
D
au
nP
d e'
er
g ni
lT ra
n
rre
Ca
B
r de
s
l e
am
à
po rd
l'Em
de
rre r
Ca
m
tó
t
e
rd
rre
173
T or
re
ús
a rd
nC
Ca
e
rd
a
L il
'E
ur
op
168
Ca
rre
s
S
O
A
a
r de
r
rre
o llba
ida
de
rre r
Ca
l a
r
Ca rre
Escola Estel
Ca
M
l
C
rre
Ca
Ca
Carre rde C
E
re
Ca r
d e
re g
at
lP i
r de
t
C .de lM es tre
t
rra
tse
on
de
lL
R
o
C a n
rre
r
la Miranda
Carre r de
lVa llesp
ir
b r ega
S
T o r r en
rre
Ca
Ca
la Plana
III
XX
an
Jo
de
e
V e l l a
r
rre
te
ra
d
V i n y a
Ca
ó
T
l a
S
L
E
d e
Fà
D
M
E
L
A
S
Y
N
A
de lM as d 'en Gall
Ca r
re
P l a
s
Can Cardús 38
la M
ive
s
Ca
ra
Ca rre te
as
G
18
e
rd
ad
eu
V
la
Instal·lacions esportives
Can Cardús
ar
a rg
A' m
Santa Eulàlia
llè
pi o
C a r d ú s
de lM
n
d 'e
l
al
e lR
re r d
Ca r
ic
Cam ían t
Collet de Can Cardús
rd
M
de
Av
r
CEIP Pau Vila
A-2
C a n
Ca
rre
èn
ec
h
lo
b r
eg
a
rd
l
r
rre
gi
Pu
o
Granja Canudes
e
r ren t d
T o
d e
Do
m
L
tra
n
lla
rre
a rdú s
ny
ma
A el
l a
ea
t
Ca
F
ran
er
ús
e sl
Cam íd
P
rd
e lB
er
cià
Ma
C
o r r en t d e
C
de
T
T
an
r
rre
c
ces
ran
eF
ad
a
rd
Ca
ud
ing
Av
or r en t d e
C an C
Ca
rre
e l
Ca
rre
r
va
Plaça
de
Sant Magí
rd
eP
au
B
rre
Ca
Ca
ni g
37
ce
sc
a
m
Ca
rre
Fr
an
on
ics
ona
rce l
de
iran
da
Teatre de
la Passió
am
R
de
r
rre
íRa
Cam
de l
rre r
A-2
r
rre
Ca
Ca
Ca
no
l Casa
e a
Cam íd
l a
la V
79
da
de
rc
el
O
p
Passe
gi de
sl
to
B
Ja
c ni
de
rre
r
a
s
T
gu
rue
or
T
on
Ba
í
lm
e Ba
re r d
Ca r
F
Av
in
t
Fon
Pau
s
de
Pa
uC
as
a ls
e
sí H
l'
C
en
n
Fo
V
.d
L ul
rr
de
e
rd
la
el
td
l
ida
e r de
Ca rr
l
C
rre
Ca
Ca
rre
r
c
ru
e
r
COLÒNIA SEDÓ
lB
de
d
de
la M
Pavelló Poliesportiu
150
r
rre
Ca
a
d
n
Fo
rtu
ny
an
aig
lS
de
rn
Pe
l
r
rre
Font de la Barona
130
dle
P
la C
C.
To
r
t de
r
rre
Ca
o
r en
rd
rre
a
etz
eS
t
an
T
T orr
en
t
u i n eu
e
a
on
ts
on
eF
p
re
lT
de
40
66
Gri
l
Ca
G
s
Plaça
de
la Serralda
rd
rre
Ca
Cam
íde ls
Fon
tana
ls
n
ix
Bo
el
e lel s
iny
aV
e lla
e
Ca
a
Jo
ug
ue
t
s
l
Ve
rda
gu
e
de
lP
ni t
or
l
l
149
ó
To
r
a
e
l
n Com
Cam íde Ca
n
V
rd
86
s
l la
de
ta
or
a
a
e
in to
t
an
eS
de
rre
Ca
rC
t
y
m
os
sè
nC
rre
r
do
n
n
o
r de
21
Ca
lva
o
i
C
có
tre
Pe
el
Sa
F
V
Museu de la
Colònia Sedó
o òl
n ai Sedó
de
-II
rd
rre
Ca
bl
Re
el
s
l a
n
Ca
Ro
Ca
n
e
rd
Ca
rre
sa
r
rre
Ca
lu
nc
l'E
Fr
an
ça
N
d
C.
r
t
en
lo
C an P e re l
de
l
e
P
de
M
rre
te
r
id a
a
Ca
rre
r
Can Comelles
de
ls
e
d
de
l
Ca
ad
r
tana
F on
ls
l a
ra
ca
la Vinya Vella
P
ie
Plaça
de
Catalunya
5 123
sa
ia d
eM
C
Pr
em
131
orr
en t
de
a l
la
tov
M
C.
eu
T
Au
r e
n t
de
128
R
ig
Ve
lla
Castell
d'Esparreguera
la Colònia Sedó
Ca
nR
oc
a
M a l
C.
inya
T o r r e n t
i g
el
qi u
192
e l
T o
r
u
u
Cam
íde
la V
Polígon industrial
Can Comelles
lan
a
P
tM
an
la P
í de
l
S
de
C . de lG reso l
d e
r
rre
í de
l a
Ca
Ca
m
Ca
m
Ca
rre
152
P
r i c ó
Go
24
28
Casetes del Puig
Can Sant Joan
155 49
9
Plaça
del
Centre
B
de
Santa Maria
del Puig
l
r de
Mercat
25
CEIP Mare de Déu
de la Muntanya
a
C Plaça
de
Santa Anna
Mun137
icipal
e
108
32
84
r
rre
Can Roca
83
31
Ca
rag
a
a
90
rre
lui
Fe
el Batlló
M
an
Jo
de
158
r
rre
u ig
106
ad rid a F ra
nça N -IIa
Resclosa de
Can Sedó
P
de l
tre
Ca
T o r ren t
es
Ca l'Esperança
177
re
Ca r
a
107
rs
l
26
69
lel
ava
B
i
l
ita
sp
IES El Cairat
C
de
s
t
an
S
e
rd
ton
An
r de
' o
lH
56
Ajuntament
r
rre
l
129
Carre te ra de
M
Electrònica Bàsica, SA (ELBASA)
e
Cedema
160
139
rtes
e les H o
Ca rre r d
Ca
Fichet
12
lM
r de
rre
Tubsa
l a
rre
Ca
Ca
l
rà
e
Font del
99Torrent Mal
i e
um
V
e lG
À' ng
a
91 78
re r d
Ca r
y
R o c a
ra
ab
uF
pe
i n
125
51 122
m
Po
de
a
Can Roca
C a n
V
C
Can Roca
lan
120
29
Escola Estel
r
rre
la P
184
Ca
Casablanca
í de
lVa llesp
ir
l P
g
u i
Cam
e
112
me
Jau
d
63
176
s
R iera
la Font
de la Mola
Ca rre r d
e
159
t
an
l
Cordelles41
S
de
e
45
154
r
rre
Ca
g
93
b re
Ar
n
148
CEIP Taquígraf Garriga
sl
de
as
' À
Hospital Vell
58
59 113
Font dels
Pescadors
u ig
a lm
n
lM
30
142 124
126
l
P
C an D
am
C
a
16
de
22
r
rre
d
ie
de
C
153
Ca
n t
e
dà
po r
lE' m
de
rre r
Can Vinyals
C .d
e l'E
r
m
ói
3
'
À
s
l e
m
Ba111
e
rd
110
rre
Ca 182
43
187
F on t
Ca
ub
105
el
ng
Ca
rre
r
96
ran
s
l
re
la
20
19
116
42
4
d e
la Miranda
rG
rre
e
H o r ts
10 89
10
103
151
92 80
140 57
147
a
r
un
rr
e
33
an
eC
íd
F o n t
at
i
P
To
be
Sa
g
ad
o
n
e
rcum
val·la
Sa
lv
Ca
tó
llba
Co
íde
R
an
eC
íd
o
Ca n'Àngel
ra
l a
170
Ca
de
Cam
m
Ca
T
R
d e
ar
en
il·l
C. d
e Ci
de
de
114
27
M
t
i ó
C.
C.
t
rr
el Puig
2
H o r t s
reg
Santa Eulàlia
t
rra
tse
on
o
M
de
T
en
al
b
lob
r
rre
a
G
u
lL
t
Ca
n
u gi
nP
rra
Fe
de
o
115
ài
ac
scM
m
la
R
de
74
ce
ran
a
n
r
e
B
r
at
err
nts
Mo
a
es
as
r
de
t
l
p
Es
les
o
or
a
alv
.S
St
de
.
C
e
rd
do
a t
o b r eg
L l
Can Vinyals
r
rre
lls
d
ira
lM
r r en
de
n
rre
r
lo
b r
eg
a
146
Ca
de
ste
F
de
da
ni gu
Ca
Av
C.
Ca
n
T
de
61
e l
C.
52
a
Ca
85
117
Can Rubió
C
ive
s
62
e l
xa
ad
eu
V
118
73
et
dA
'm
t
rra
tse
on
Can Font Rosada
C an Fon t Rosada
èn
ec
h
M
de
ls
Ca
rre
r
L
tra
n
à
tó
bl a
ol
s
l l
ya
gi
Pu
e
C
íde
t e
Can Roca
C an V
in
ci
Ma
esc
m
Ca
a
39
t d
F
ran
er
G
nc
Fra
l s
Can Castells
T o r re
n
Do
m
119
de
de
e
136
C a s t e l l s
r
rre
C a n
Cova del
Petrecó
Be
at
r
rre
R
e
d
de
l
Ca
a
Ca
r
P A RC N A TU RA L D E LA M U N TA N Y A D E M O N T S ERRA T
uda
d
r
Cam
íde
C
t
e
ó
i
ls
te l
as
nC
ing
Av
r a
S
Ca
rre
r
e l
102
er
C .de lM es tre
S
135
de
Pa
uB
Tom às Cabezas
N
A
ro la
P ie
Can Febrer
P lan a
d e C an
F eb r e r
te
rre
Ca
ef
R
a
ie
ra
B
ue ra -231
rreg
pa
s
'
dE
B o sq u e t d e C a n G a lc e ra n
r
a
de
M
P l a n s
d e
C a n
G a s p a r
13
as
la Cova
qu
ef
a
C a m p
d e l s
S o l d o n s
B
e l s
C r e
Mapa del Patrimoni Local d’Esparraguera
- Situació dels béns inventariats.
ArqueoCat
Arqueologia i Patrimoni
Juliol
2008
Escala
1:5000
PLANIMETRIA: Natalia
Salazar
DIGITALITZACIÓ:
Ignasi Camps
0
250 m
Annex 2:
índex d’imatges incloses a les fitxes
80
Fitxa 1: Aigües Termals Sulfurades de la Puda
Fotografia 1: Pamflet publicitari.
Fotografia 2: Vista del riu,amb el centre termal al fons.
Fitxa 2: Alzinar de l’entorn del restaurant “Les Alzines”
Fotografia 1: Vista general de l’alzina.
Fotografia 2: Vista General de l´ interior de l’alzinar.
Fitxa 3: Alzina del camí de Ca n`Àngel
Fotografia 1: Vista general de l’alzina.
Fitxa 4: Anagrama del gremi de paletes
Fotografia 1: Vista frontal de l’anagrama.
Fitxa 5: Aplec de la Sardana
Fotografia 1: Sardanes a la Plaça de Santa Anna, l´any 1906. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06.
p. 372.
Ajuntament d´Esparreguera.
Fotografia 2: Sardanes actualment. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 160.
Fitxa 6: Aplec de Santa Margarida del Cairat
Fotografia 1:Vista general de l´esglèsia de Santa Margarida del Cairat.
Fitxa 7: Aplec de Santa Maria del Puig
Fotografia 1: Aplec a l´Ermita de Santa Maria del Puig, l´any 1925. Extret de BORRÀS, Josep;
CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a
Esparreguerra 1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p. 293.
Fotografia 2: Fent Castells a Santa Maria del Puig.
Fitxa 8: Fons Documental de l’arxiu de la Passió
Fotografia 1: Vista Exterior del l’arxiu.
Fotografia 2: Vista d´un grup d’actors, principis del s.XX.
Fotografia 3: Grup de gent a l’entrada a l´Ateneu.
81
Fitxa 9: Fons documental de l´Arxiu Municipal
Fotografia 1: Vista general de l’exterior de l’arxiu.
Fotografia 2:Vista general de l´interior de l’arxiu.
Fitxa 10: Fons Documental de l´Arxiu parroquial
Fotografia 1: Vista general d´on es troba l’arxiu.
Fotografia 2: Porta d’entrada a l’arxiu.
Fitxa 11: Fons documental de l´arxiu de de les Manufactures Sedó.
Fotografia 1: Les Primeres obreres a la Colònia Sedó. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS,
Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra
1890-1993.
Fotografia 2: Els primers obrers de la fàbrica Sedó. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS,
Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra
1890-1993.
Fotografia 3: Primers planols de la Colònia Sedó. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan;
PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 18901993.
Fitxa 12: Ateneu
Fotografia 1 : Vista General.
Fotografia 2: Representació Felipe Derblay , any 1942. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS,
Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra
1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p 185.
Fotografia 3: El Nou Orfeo Gorgonçana,l’any 1950. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS,
Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra
1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p 104.
Fitxa 13: Balma de la Riera de Masquefa
Fotografia 1: Vista general
Fotografia 2: Vista general de l´interior de la Balma.
Fitxa 14: Balma de Can Paloma
Fotografia 1: Vista general de l’entrada a la Balma.
82
Fotografia 2: La Balma situada està a la part inferior de la cinglera.
Fotografia 3: Plànol de les excavacions de la Balma nº1 de Can Paloma. Campanya de 1987.
Escala original a 1:30(Carpeta arqueologia R-234. Arxiu Municipal Esparreguerra.)
Fitxa 15: Balmes de Can Tobella
Fotografia 1 : Vista de la balma de Can Tobella n.2 des de la balma núm. 1.
Fotografia 2 : La balma de Can Tobella n. 1.
Fotografia 3 : Una altra perspectiva de la balma de Can Tobella n. 1.
Fitxa 16: Balmes de la Gorgonçana
Fotografia 1: Les balmes de la Gorgonçana s’estenen de sud-est a nord-oest i es troben arran de
l’antic Hospital (molí de la Costa de la Gorgonçana).
Fotografia 2: Detall de la balma localitzada sota l’antic Hospital (molí de la Costa de la
Gorgonçana.
Fitxa 17: Balneari de la Puda
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista general.
Fotografia 3: Cartell a l’entrada.
Fitxa 18: Bassa de Can Cardús
Fotografia 1: Vista general de la Bassa de Can Cardús.
Fotografia 2: Cartell informatiu del parc de la Bassa de Can Cardús.
Fitxa 19: Biblioteca Beat Domènech Castellet
Fotografia 1: Vista general de la Façana.
Fotografia 2: Detall de la Façana.
Fitxa 20: Ca l´Idilio
Fotografia 1: Vista de la façana.
Fitxa 21: Cal Bacallaner
Fotografia 1: Vista general de la façana.
83
Fotografia 2: Vista del Finestral interior.
Fotografia 3: Vista de una de les finestres.
Fitxa 22: Cal Campaner
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 23: Cal Cuc
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Vista del balcó de la façana.
Fotografia 3: Detall de la façana
Fitxa 24: Cal Fàbregas
Fotografia 1: Vista general façana.
Fotografia 2: Finestra amb la llinda decorada.
Fotografia 3: Detall de la façana.
Fitxa 25: Cal Gerrer
Fotografia 1: Vista de la façana de la casa.
Fotografia 2: Vista de la façana principal de la casa.
Fotografia 3: Vista de la façana posterior.
Fitxa 26: Cal Gerrer (botiga)
Fotografia 1: Vista general de la façana lateral de la casa.
Fotografia 2: Vista de la façana principal de la casa.
Fotografia 3: Grup de treballadors de Cal Gerrer. Extret de PAULO, Josep; Creus, Joaquim:
Terrissers i Terrisseries d´Esparreguera. P, 50.
Fitxa 27: Cal Pau Canterer
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Detall de la porta de mig punt.
84
Fotografia 3: Treballant a l´interior. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO,
Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993.
Fitxa 28: Cal Pitangó
Fotografia 1: Vista general façana.
Fotografia 2: Detall de la façana.
Fotografia 3: Entrada a Cal Pitangó a principis de s.XX. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS,
Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra
1890-1993.
Fitxa 29: Cal Sant
Fotografia 1: Vista General façana.
Fitxa 30: Cal Trempat
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista de la façana principal.
Fotografia 3: Vista de un lateral de la casa.
Fitxa 31: Finestres de Ca la Teta
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Finestra amb la llinda decorada.
Fotografia 3: Altre perspectiva de la finestra.
Fitxa 32: Camí Ral
Fotografia 1 : Vista del carrer actualment.
Fotografia 2: Carrer dels Cavallers l’any 1916. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan;
PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 18901993.
Fotografia 3: Final del Carrer del Bruc, l’any 1900.
Fitxa 33: Ca n`Àngel
Fotografia 1: Vista general.
85
Fitxa 34: Ca n´Estruc de la Riera
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 35: Ca n´Estruc Vell
Fotografia 1: Vista general panoràmica (Ca n´Estruc Vell al nord i Ca n´Estruc Nou al sud).
Fotografia 2: Vista general Ca n´Estruc Vell.
Fitxa 36: Ca n´Estruc Nou
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 37: Can Cardús Vell
Fotografia 1: Restes d’un contrafort.
Fotografia 2: Restes d’un dels murs.
Fitxa 38: Can Cardús Nou
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 39: Can Castells
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista general façana.
Fitxa 40: Can Comelles
Fotografia 1: Vista general façana i pati.
Fotografia 2: Detall façana.
Fitxa 41: Can Cordelles
Fotografia 1: Vista general façana.
Fotografia 2: Porta d´ entrada.
Fitxa 42: Can Cortadelles
Fotografia 1: Dibuix del material ceràmic aparegut durant l´intervenció arqueològica. Seguiment
arqueològic al solar de Can Cortadelles .SALES;Jordina .ArqueoCat S.L.1997.
Fotografia 2: Dibuix del perfil d’una rasa. Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles.
Jordina Sales .ArqueoCat S.L.1997.
86
Fotografia 3: Dibuix d’uns murs. Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles.
SALES;Jordina. ArqueoCat S.L.1997.
Fitxa 43: Can Fortimarc
Fotografia 1: Vista general façana.
Fotografia 2: Detall de la porta.
Fitxa 44: Can Golart
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 45: Can Mata
Fotografia 1: Vista general.
FITXA 46: Can Mossèn Casimiro
Fotografia 1: Vista general Façana.
Fotografia 2: Vista de detall de porta i finestres.
Fitxa 47: Can Paloma
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Camí d’entrada.
Fitxa 48: Can Parent
Fotografia 1: Vista General.
Fotografia 2: Vista general de la façana.
Fotografia 3: Detall de la façana.
Fitxa 49: Can Pasqual
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Porta de la façana principal.
Fitxa 50: Can Rial
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 51: Can Roca
87
Fotografia 1: Façana nord.
Fotografia 2: Façana sud.
Fitxa 52: Can Rubió
Fotografia 1: Vista general façana principal.
Fotografia 2: Porta de la façana principal.
Fitxa 53: Can Santjoan
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista general de la façana principal.
Fitxa 54: Can Tobella
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Una de les portes d’entrada.
Fitxa 55: Cantoral de Santa Maria del Puig
Fotografia 1: Primera pàgina del Cantoral. (Arxiu de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat:
Document manuscrit n. 755).
Fotografia 2: Pàgina de dins del Cantoral. (Arxiu de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat:
Document manuscrit n. 755).
Fitxa 56: Capitell de creu de terme
Fotografia 1: Vista del Capitell.
Fotografia 2: Vista de la creu a principis s. XX. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan;
PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 18901993.
Fitxa 57: Caramelles
Fotografia 1: Grup de Caramellaires als anys vint. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan;
PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 18901993.Ajuntament d´Esparreguera, p 295.
Fotografia 2: Caramellaires a l’actualitat.
88
Fitxa 58: Casa Castells
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Porta de mig punt.
Fitxa 59: Casa Marimon
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 60: Casa natal Taquígraf Garriga
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 61: Col·lecció de Material arqueològic de la Biblioteca Municipal
Fotografia 1: Vista d’un esquelet infantil.
Fotografia 2: Diversos materials arqueològics.
Fotografia 3. Restes d’una tomba.
Fitxa 62: Casa Ramon Ramon
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 63: Can Vinyals
Fotografia 1: Vista general façana.
Fotografia 2: Porta de la façana principal.
Fitxa 64: Castell d´Esparreguera
Fotografia 1 : Restes visibles del Castell d´Esparreguera.
Fotografia 2: Vista general del Castell d´Esparreguera des de la Colònia Sedó.
Fotografia 3 El Castell d´Esparreguerra i restes de construccions localitzades sota aquest
actualment visibles.
Fitxa 65: Castell de les Espases
Fotografia 1: Vista del congunt de Sant Salvador de les Espases.
Fotografia 2: Restes del Castell de les Espases, del qual es conserva la torre de planta circular.
Fotografia 3 : Planta de fases de les construccions d Sant Salvador de les Espases.
89
Fitxa 66: Cedre de Can Comelles
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 67: Cementiri municipal
Fotografia 1: Vista general exterior.
Fotografia 2: Església de l´interior del Cementiri.
Fitxa 68: Central Hidroelèctrica del Cairat
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista de detall de la resclosa.
Fitxa 69: Col.lecció de pintures municipals
Fotografia 1: Cartell del XIIIè concurs de pintura ràpida d´Esparreguerra.
Fotografia 2: Cartell del 15è concurs de pintura ràpida d´Esparreguera.
Fitxa 70: Colònia Sedó
Fotografia 1: Vista general de la colònia.
Fotografia 2: Vista de les Xemeneies.
Fotografia 3: Vista general des de un altre angle.
Fitxa 71: Cova de Can Paloma
Fotografia 1: Estat actual de l’entrada a la Cova de Can Paloma.
Fotografia 2: Vista de la cinglera on es troba la cova.
Fotografia 3: Material ceràmic de les excavacions dels 80.
Fitxa 72: Cova del Patracó
Fotografia 1: Entrada a la Cova del Patracó.
Fotografia 2: Topografia de la Cova del Patracó realitzada per Albert Roig i Joan Arisa amb la
col.laboració de J. Carreras.
Fitxa 73: Cova del Senecó
Fotografia 1: Vista general de la cova.
90
Fitxa 74: Cova de les Pells
Fotografia 1: Cova de les Pells des de l´interior d’aquesta.
Fotografia 2: Entrada de la cova, d´on s’extreia travertí.
Fotografia 3: Detall de les marques deixades pels picapedrers en el procés d´estracció de pedra.
Fitxa 75: Coves del Prim
Fotografia 1: Vista de la cova.
Fitxa 76: Cul de la Portadora
Fotografia 1: Vista des del cim del Cul de la Portadora.
Fotografia 2: Material ceràmic i amfòric Ibèrics procedents de les intervencions realitzades pel
Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà.
Fotografia 3: Vista del Cul de la Portadora des de la Serra de Rubió.
Fitxa 77: Despoblat del Puig
Fotografia 1: Vista general de la Cisterna.
Fitxa 78: Diada de la Colla castellera
Fotografia 1 Pilars aixecats. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06, p 92.
Fotografia 2: Castell aixecat.
Fotografia 3: Aixecant un Castell.
Fitxa 79: El Castell o Serrat de la Guardiola
Fotografia 1: Vista durant les obres d’urbanització de la zona, realitzades als anys 90.
Fotografia 2: Treballs a pic i pala dels voluntaris mentre esperaven ser mobilitzats. Les restes
que sobresurten poden pertànyer als fonaments d’una torre de telègraf del s.XIX, que va acabar
donant nom a la zona.
Fitxa 80: Els Tres Tombs
Fotografia 1: Festa a l’actualitat.
Fotografia 2: Misa el dia dels Tres Tombs.
Fotografia 3: Pamflet que anuncia els Tres Tombs. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06, p 27.
91
Fitxa 81: Eremitori del Puig
Fotografia 1: Vista general de la zona.
Fotografia 2: Vista de la boca de l’eremitori.
Fitxa 82: Ermita de Sant Salvador de les Espases
Fotografia 1: Vista general de Sant Salvador.
Fotografia 2: Una altra vista general de Sant Salvador.
Fotografia 3: Petita Capella que podria tractar-se de les restes d’una cisterna.
Fitxa 83: Escola Mare de Deu de la Muntanya
Fotografia 1: Vista general de la façana principal a principis de segle XX. Extret d´Anuari
d´Esparreguera´06, p 351.
Fotografia 2: Vista de la façana actualment.
Fitxa 84: Escola Municipal de Música
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 85: Escorxador
.
Fotografia 1: L´Escorxador, l’any 1925. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO,
Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993.
Ajuntament d´Esparreguera, p 32.
Fotografia 2: Vista general de la façana principal.
Fitxa 86: Monument al Mil·lenari vila d´Esparreguera
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Detall de les mans.
Fitxa 87: Església del Puig
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista de l’absis romànic des de l´interior de la nau.
Fotografia 3: Musealització de l´absis preromànic, després de la seva troballa en les darreres
excavacions de 2002.
92
Fitxa 88: Santa Victorina
Fotografia 1: Porta de la façana lateral.
Fotografia 2: Façana principal.
Fotografia 3: Vista elevada.
Fitxa 89: Santa Eulàlia
Fotografia 1: Vista del Campanar al fons del carrer.
Fotografia 2: Vista d’una de les portes d’entrada.
Fotografia 3: Vista del Campanar.
Fitxa 90: Falla inversa del Paleozoic
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 91: Festa Major d’estiu
Fotografia 1: Cartell de la Festa Major. del 2006. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 164.
Fotografia 2: Rua de Festa Major. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 168.
Fotografia 3 : Antics programes de Festa Major. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 176.
Fitxa 92: Festa Major d´Hivern
Fotografia 1: Cartell de la Festa Major de l’any 2006. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 32.
Fotografia 2: Primera actuació Castellera de la Colla d´Esparreguera.
Fitxa 93: Finestra de Cal Massana
Fotografia 1: Finestra amb la llinda decorada.
Fitxa 94: Font de Can Golart o del Lleó
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista de detall de la font.
Fitxa 95: Font-Safareig de Can Tobella
Fotografia 1: Detall de la font.
93
Fitxa 96: Font de la Plaça de l´església
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Placa a Cristòfol Vidal i Castells.
Fotografia 3: Detall de la font.
Fitxa 97: Font d´en Pemán o de l´ermità
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 98: Font de l´ermita de Sant Salvador de les Espases
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 99: Font del Torrent del Mal
Fotografia 1: Vista general de la zona.
Fotografia 2: Vista de la font.
Fitxa 100: Font-Rosada
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 101: Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases
Fotografia 1:Vista general.
Fitxa 102: Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó
Fotografia 1: Vista general
Fitxa 103: Goig del Beàt Domenech i Castellet
Fotografia 1: Estampa del Goig del Beat Domenech i Castellet. Extret de l´Anuari d´Esparreguera
´06, p. 43.
Fitxa 104:GR-6
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 105: GR-6-1
Fotografia 1: Detall del cartell del sender.
94
Fitxa 106: Gravat de Can Batlló
Fotografia 1: Vista del gravat.
Fotografia 2: Vista general de Cal Batlló al s.XIX. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 387.
Fitxa 107: Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis
Fotografia 1: Vista de la façana principal.
Fotografia 2: Vista de la porta de mig punt de la façana principal.
Fitxa 108: Habitatge al carrer Cavallers, 18
Fotografia 1: Vista general façana principal.
Fitxa 109: Habitatge al carrer Cavallers, 45
Fotografia 1: Vista general de la façana principal.
Fotografia 2: Vista general d’un balcó de la façana principal.
Fitxa 110: Habitatge al carrer dels Arbres, 46
Fotografia 1: Vista general façana principal.
Fotografia 2: Una altra vista general.
Fitxa 111: Habitatge al carrer dels Arbres, 48
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 112: Habitatge al carrer Gran, 31
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Vista de la porta i la finestra de la façana principal.
Fotografia 3: Detall de la façana.
Fitxa 113: Habitatge al carrer Gran, 46
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 114: Habitatge al carrer Montserrat 10-12
Fotografia 1: Vista de la façana principal.
95
Fitxa 115: Habitatge al carrer Montserrat 18
Fotografia 1: Vista de la façana principal.
Fotografia 2: Vista de la porta de la façana principal.
Fitxa 116: Plaça de l´Església
Fotografia 1: Vista del campanar.
Fitxa 117: Habitatge al carrer Montserrat, 39
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 118: Habitatge al carrer Montserrat, 58 a
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Vista de la tanca de l’entrada.
Fitxa 119: Habitatge al carrer Montserrat, 88
Fotografia 1: Vista de la façana.
Fitxa 120 : Habitatge a la Plaça de l´Ajuntament, 3
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fitxa 121: Habitatge a la Plaça Sant Magí 8-10 (Santa Cecília)
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista general de la façana principal.
Fotografia 3: Balcó de la façana principal.
Fitxa 122: Can Roca, jaciment
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 123: Jardí de Can Comelles
Fotografia 1: Vista general del jardí.
Fotografia 2: Vista dels pins de l’entrada.
96
Fitxa 124: La Caixa
Fotografia 1: Vista de la façana principal.
Fotografia 2: Vista del balcó i les finestres de la façana principal.
Fitxa 125: La Casa Blanca
Fotografia 1: Vista de la façana principal.
Fotografia 2: Vista general.
Fitxa 126: La Fleca
Fotografia 1: Vista general de la façana.
127: La Passió
Fotografia 1: Façana principal del Teatre.
Fotografia 2: Escena del davallament de la creu. Extret de www.lapassio.net.
Fotografia 3: Escena del sermó a la muntanya. Extret de www.lapassio.net.
Fitxa 128: La VinyaVella
Fotografia 1: Vista del pati posterior.
Fotografia 2: Vista de la façana lateral.
Fotografia 3: Vista del edifici i els voltants.
Fitxa 129: Les Roques Blaves
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 130: Les Setze Fonts
Fotografia 1: Vista del trencadís frontal.
Fotografia 2: Una altra vista frontal.
Fotografia 3: Vista de principis segle XX. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO,
Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993.
97
Fitxa 131: Llentiscle arbori de la Vinya Vella
Fotografia 1: Vista general de la zona boscosa.
Fotografia 2: Il·lustració del llentiscle extreta www.viquipediacat.
Fitxa 132: Mas del Roure
Fotografia 1: Vista de les restes d’una paret.
Fitxa 132: Mas de la Torre
Fotografia 1: Vista de Can paloma des del Mas de la Torre.
Fotografia 2: Porta d’ingrés localitzada a la sala central amb vistes al nord-est i al camí de la
Puda.
Fotografia 3: Detall del parament intern d´un mur de la sala central amb vistes al sud i a les
cingleres de Can Paloma.
Fitxa 134: Mas Oliva
Fotografia 1: Estat actual del Mas oliva, amb l’arrencament conservat d’algunes voltes que
haurien sostingut el sostre abovedat de la planta baixa de l’edifici.
Fotografia 2: Una de les sales antigues de l’edifici.
Fotografia 3: Estructura excavada a la roca de planta rectangular.
Fitxa 135: Barraca de Vinya
Fotografia 1: Vista general.
.
Fotografia 2: Imatge de detall.
Fitxa 136: Mas Vidal
Fotografia 1: Vista del Mas Vidal.
Fotografia 2: Vista de Mas Vidal amb passeres de fusta per no malmetre les restes.
Fotografia 3: Altra vista de Mas Vidal.
Fitxa 137: Mercat Municipal
Fotografia 1: Vista de la façana principal.
Fotografia 2: Vista del interior. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p 240.
98
Fotografia 3: Vista a principis de s. XX.
Fitxa 138: Moli de la Riera de Piera
Fotografia 1: Restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d’una
cabana que hi ha adossada al davant.
Fotografia 2: A l´interior de la cabana i podem veure els paraments de les antigues construccions
del casal.
Fotografia 3: Murs del molí vistos des del mateix llit de la riera.
Fitxa 139: Molins de la costa de la Gorgonçana
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Altre Vista general.
Fotografia 3: Vista general a principis de S.XX.. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan;
PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 18901993.
Fitxa 140: Monument en Homenatge als terrissers d´Esparreguera
Fotografia 1: Vista frontal.
Fitxa 141: Monument de la passió a la Sardana
Fotografia 1: Vista frontal del teatre.
Fotografia 2: Vista del monument.
Fotografia 3: El monument al fons amb el seu autor davant. Extret de l´Anuari d´Esparreguera
´06, p 74.
Fitxa 142: Mostra de Pessebres
Fotografia 1: Vista de diferents pessebres a la 24a Mostra de Pessebres. Extret de l´Anuari
d´Esparreguera ´06,p 182.
Fitxa 143: Mostra de teatre “LOLA”
Fotografia 1: Cartell de la mostra de teatre. Extret de l’Anuari d´Esparreguera ´06, p 319.
Fitxa 144: Mostra de teatre “Gest”
Fotografia 1: Escena de una de les obres. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06
99
Fotografia: Escena de “Que mal se te ve”.Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p 302.
Fitxa 145: Col.lecció del Museu de la Colònia Sedó
Fotografia 1: Vista general de la façana.
Fotografia 2: Cartell a l’entrada del museu.
Fitxa 146: Necròpolis del Bosquetó
Fotografia 1:Vista de la zona on es localitzà la Necròpolis del Bosquetó, amb Olesa de
Montserrat en un segon terme.
Fotografia 2: Plànol de la situació de la Necròpolis del Bosquetó realitzat per Rafael Subirana
l´any 1947. En aquest indica la localització de les restes i explicació del tipus de troballes. Arxiu
Municipal d´Esparreguera. Caixa carpeta, Arqueologia R234.
Fotografia 3: Rafael Subirana va deixar en dipòsit una de les sepultures de tègula localitzades a
la Biblioteca Beat Domènech Castellet d´Esparreguera, ubicació que s’ha mantingut fins avui.
Fitxa 147: Nucli antic d´Esparreguera
Fotografia 1: Vista de l’església des del carrer Cavallers.
Fotografia 2: Vista del campanar.
Fitxa 148: Olivera dels Jardins de la Piscina Municipal
Fotografia 1: Vista frontal.
.
Fitxa 149: Oliveres a l’entrada a la Plaça de la Serralada
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 150: Oliveres del Mirador del Rector Garriga
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 151:Oliveres de la Plaça de l´Església
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 152: Palmera del carrer Gorgonçana
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 153: Palmera dels Jardins de la Piscina Municipal
Fotografia 1: Vista frontal.
100
Fitxa 154: Palmera dels Jardins de la Via del Mil.lenari
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 155: Palmeres del Pati de Can Pasqual
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 156: Palmera del Pati de Can Tobella
Fotografia 1: Vista de l’exterior.
Fitxa 157: Palmeres sota el canal de Can Sedó
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 158 : Pins del Pla del Puig
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 159: Plàtans de l’entorn de Casa Cordelles
Fotografia 1: Vista general del passeig de l’entrada a la casa.
Fotografia 2: Altre angle del passeig d’entrada a la casa.
Fitxa 160: Plàtans de l´entorn de la Font del Torrent del Mal
Fotografia 1: Vista general dels arbres més propers a la font.
Fotografia 2: Arbres de l’altre banda de la font.
Fitxa 161: Plàtans de l´interior de Can Sedó
Fotografia 1: Vista de l’entrada a l´actual polígon.
Fitxa 162: Plàtans del camí semicircular de la Colònia Sedó
Fotografia 1: Vista general dels arbres des de la carretera.
Fotografia 2 : Vista des de d’interior del camí.
Fitxa 163: Plàtans del carrer Barcelona
Fotografia 1: Vista general.
101
Fotografia 2: Altre vista dels plàtans.
Fitxa 164: Plàtans del carrer del Bruc
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 165: Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó
Fotografia 1: Vista general de tot el passeig.
Fotografia 2: Altre vista general dels arbres del passeig.
Fitxa 166: Plàtans de la carretera a Can Sedó
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Una altra vista general.
Fitxa 167 : Plàtans de la Font de La Barona
Fotografia 1: Vista general dels plàtans.
Fotografia 2: Vista general amb la font en primer terme.
Fitxa 168 : Pont d´Olesa
Fotografia 1: Vista general des del riu.
Fotografia 1: Pont d´Olesa l’any 1915. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO,
Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993.
Ajuntament d´Esparreguera, p 56.
Fotografia 3: Dia de la inauguració. Extret de PAULO, Josep. LA BARCA i altres mitjans de
comunicació entre Esparreguera i Olesa, p 176.
Fitxa 169: Pont de Ca n´Estruc
Fotografia 1: Vista general del pont.
Fitxa 170: Pont de les Pells o de la Barca
Fotografia 1: Un dels estreps del pont de les pells es conserva amagat sota la vegetació.
Fotografia 2: Restes del Pont de les Pells, del qual l’observem pràcticament només el volum d’un
dels pilars.
Fotografia 3: Molí de baix i Pont de les Pells l’any 1900. LA BARCA, unió d´Esparreguera i Olesa
durant més de sis segles.(AADD,1994:67).
102
Fitxa 171: PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases.
Fotografia 1: Vista aèria de la zona de Sant Salvador de les Espases.
Fotografia 2: Sant Salvador de les Espases.
Fitxa 172: Pont Medieval del Cairat
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Restes del pont.
Fotografia 3: Restes del pont
Fitxa 173: Riera d´Alfàbrega
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista de la fauna de la zona.
Fitxa 174: Riera de Magarola
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 175: Roures de Can Tobella
Fotografia 1: Vista general exterior.
Fotografia 2: Vista d’un altre roure.
Fotografia 3. Vista d’un altre roure.
Fitxa 176: Safareig Públic de la Gorgonçana
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista de detall del safareig.
Fitxa 177: Santa Coloma de la Gorgonçana
Fotografia 1: Zona de la Gorgonçana.
Fotografia 2: Vista de detall.
Fitxa 178 : Santa Margarida del Cairat
Fotografia 1: Vista frontal.
Fotografia 2: Vista general de lluny.
103
Fotografia 3: Vista general de lluny.
Fitxa 179 : Santa Maria del Puig
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista posterior.
Fotografia 3: Vista general més propera.
Fitxa 180: Serra de Mas Manader o Serra de Rubió
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Camí al Mas Manader.
Fotografia 3: Restes del Mas.
Fitxa 181: Terrisseria de Cal Sedó
Fotografia 1: Detall de la façana principal.
Fotografia 2: Vista actual de l´interior de Cal Sedó.
Fotografia 3: Vista de l´interior de Cal Sedó. Extret de PAULO, Josep; Creus, Joaquim:
Terrissers i Terrisseries d´Esparreguera. P, 119.
Fitxa 182: Terrisseria Encinas
Fotografia 1: Vista exterior de la terrisseria.
Fotografia 2: Vista del material ceràmic.
Fotografia 3: Vista del material ceràmic i del ceramista. Extret de PAULO, Josep; Creus,
Joaquim: Terrissers i Terrisseries d´Esparreguera. P. 60.
Fitxa 183: Tossal Rodó
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 184: Trobada de puntaires
Fotografia 1: Puntaires al carrer dels Arbres.
Fotografia 2: Puntaires a la Plaça.
Fotografia 3: Més puntaires.
104
Fitxa 185: Túnel dels Ferrocarrils Catalans
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2:Una altra vista general.
Fotografia 3:Foradant un dels túnels de la propietat de can Tobella. Extret de PAULO, Josep. LA
BARCA i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa, p 274.
Fitxa 186: Turó de la Socarrada
Fotografia 1: Vista general.
Fotografia 2: Vista general.
Fitxa 187: Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 188: Xiprers de Can Tobella
Fotografia 1: Xiprer del costat de la porta d’entrada.
Fotografia 2: Una altra vista del xiprer.
Fitxa 189: Xiprers de Santa Maria del Puig
Fotografia 1: Vista dels xiprers de davant de la façana lateral de l’ermita.
Fotografia 2: Vista del xiprers dels voltants.
Fitxa 190: Xiprers del Cementiri Municipal
Fotografia 1: Vista exterior del cementiri.
Fitxa 191: Zepa Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat
Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 192: Zona boscosa de la Vinya Vella
Fotografia 1: Vista dels boscos amb la masia al fons.
Fotografia 2: Detall del sotabosc.
Fitxa 193: Zona geològica de la Puda
Fotografia 1: Vista general de la zona.
105
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3

Documentos relacionados

PSC 2011 Castella Web_2.

PSC 2011 Castella Web_2. futuro de nuestro querido municipio. Como sabéis bien, estos cuatro años he estado al frente del gobierno municipal junto con mis compañeros concejales del PSC en momentos complicados para las fina...

Más detalles