Untitled - Robert Llimós

FUNDACIÓ VILA CASAS
robert llimós
President
Exposició
fortaleza
robert llimós
fortaleza
Antoni Vila Casas
Directora General
Cristina Berenguer de la Quintana
Gerent
Maria José Alcoriza
Directora d’Art
Glòria Bosch Mir
Adjunta a Direcció d’Art i responsable espaiS volart
Isabel Gómez Rovira
Premsa i Comunicació
Natàlia Chocarro Bosom
Coordinació
Glòria Bosch Mir
Isabel Gómez Rovira
Lilianna Marín de Mas
Assegurances
Vitalicio
Transports
Gustavo Sunyer
Catàleg
Assistent Directora d’Art
Coordinació
Lilianna Marín de Mas
Glòria Bosch Mir
Isabel Gómez Rovira
Tècnic exposicions i manteniment ESPAIS VOLART
Daniel Cardona Rigau
Fotografies de les obres
Ferran Giménez
Vicenç Forner (fotografies Miraestels)
Text
del 16 de setembre
a l’11 de desembre de 2010
Eduardo Mendoza
Traduccions
Laia Farré: català
Tom Butcher: anglès
Disseny i Maquetació
Ferran Giménez
Realització
Creacions Gràfiques Canigó, sl
Agraïments:
Taller de gravat masafumi yamamoto
© Dels textos: els autors
© D’aquesta edició: Fundació Vila Casas
© Robert Llimós, VEGAP, Barcelona, 2010
Dipòsit legal:
Ausiàs Marc, 22
08010 Barcelona
Tel 93 481 79 85
[email protected]
www.fundaciovilacasas.com
Horari:
De dimarts a divendres de 17.00 a 20.30h
Dissabte d’11.00 a 14.00h i de 17.00 a 20,30h
Tancat: dilluns, diumenges i festius
eduardo mendoza
A principis de juny de 2009, en Robert passava uns dies a Fortaleza, al Brasil. Prop del lloc on vivia hi havia unes dunes que limiten amb una extensa selva. Obsessionat pels colors, en Robert
se’n va anar amb un quadern de notes a prendre apunts del paisatge: tres franges de terreny,
una groga, l’altra d’un verd intens i variat, la tercera, el cel blau. Captar aquest contrast li semblava un repte, i afrontar-lo, un plaer. Estava sol en unes dunes concentrat en la seva feina quan
va veure alguna cosa estranya a l’horitzó: no tant un raig de llum com una vara lluminosa, a l’extrem de la qual hi havia una figura brillant. Posteriorment ha pensat si aquesta aparició no seria
un mitjà mecànic encaminat a produir-li un trànsit hipnòtic. Si el seu propòsit era aquest, no va
donar resultat, probablement perquè estava absort en la seva tasca i la mirada anava i venia del
paisatge al paper sense aturar-se en cap dels dos el temps necessari perquè l’operació tingués
efecte. Poc després va començar al seu voltant el que ell anomena una triangulació. El terme és
exacte. Triangular és unir per mitjà de triangles certs punts determinats de l’espai per aixecar
un pla. Altres vegades utilitza la paraula escanejar, en el sentit que se li dóna en els aeroports:
comprovar si la persona porta ocult algun objecte d’un material determinat, fonamentalment
una arma o un aparell mecànic. Segons va deduir en Robert a posteriori, comprovaven que no
portava una màquina fotogràfica. És una cosa que els alienígenes fan regularment perquè no
quedi constància fotogràfica de la seva presència. En aquesta ocasió no sabien que la persona
en qüestió era experta a reproduir la realitat per mitjans manuals, és a dir, un pintor. Sigui com
sigui, una vegada verificada la impossibilitat de ser retratats, els alienígenes van fer acte de
presència.
En Robert no sap com va arribar la nau. Primer la va veure aparèixer i desaparèixer, “d’una
manera hologràfica”. Com tampoc no recorda com se’n va anar, dedueix que la nau es desplaça envoltada d’un halo o un núvol que la fa invisible o imperceptible a voluntat. També és
4
5
possible que, sense ser-ne conscient, estigués ja sota els efectes de la hipnosi o d’alguna cosa
que en mediatitzés la percepció. La nau era de grans dimensions i d’aspecte peculiar, com es
pot veure en els quadres realitzats a partir dels apunts i els records. La seva forma era la que
habitualment s’atribueix als anomenats plats voladors, però a la part inferior hi tenia un cilindre
també molt gran, com un edifici circular, amb finestres, que donava a la nau una forma de fong.
Aquesta estructura tan poc aerodinàmica li fa pensar que potser la part cilíndrica és telescòpica, és a dir, que es recull i encaixa dins de la nau quan aquesta s’ha de desplaçar. Més curiós
és l’aspecte d’aquest cilindre: davant de les finestres disposades en cercle per pisos, hi ha un
cèrcol o una plataforma; les successives plataformes estan unides per unes columnes també
cilíndriques. Predominen els tons metal·litzats amb contrastos de blau, anyil i violeta. La nau
continua estable. Els alienígenes es manifesten.
És clar, el relat d’en Robert no és lineal ni abraça tots els passos. Massa impressions per a
ser memoritzades amb precisió. Per exemple, no pot dir amb exactitud a quina distància és la
nau. Una de les finestres del cilindre s’obre i sobre un fons groc a contrallum distingeix clarament dues siluetes. No fa falta descriure-les perquè han estat pintades per en Robert diverses
vegades però sí que es poden fer algunes consideracions sobre el seu aspecte. Sense ser humanes són, òbviament, dues figures humanoides. A primera vista recorden algunes pintures o
estàtues arcaiques o africanes, també recorden molt les escultures de Giacometti, estilitzades,
amb el coll i els braços molt llargs i el cap petit. No es veu com acaben els braços, és a dir, no
es veu si tenen mans o com són, aquestes mans. També tenen un aire inconfusible de rèptils,
almenys en les faccions: alguna cosa de serp, de llangardaix i de tortuga. Els ulls són ametllats
i la pupil·la els cobreix gairebé del tot. El seu aspecte, tot i la seva estranyesa, no és inquietant
sinó inofensiu, quasi plaent, analític i més benèvol que una altra cosa, l’aparença indica que es
tracta d’una parella, fins i tot d’una parella convencional. encara que res no indica que es tracti
de mascle i femella de l’espècie. És més aviat que en la figura més alta predomina un aire de
dignitat masculina, i en la figura més baixa una gentilesa d’actitud que solem identificar amb
la feminitat. Per a reforçar aquesta impressió, la figura suposadament femenina porta al cap
una mena de corona o tiara que li dona un aire aristocràtic. Un altre misteri és la vestimenta.
En algunes pintures sembla que portin una roba cenyida però no adaptada al cos, una mena
de jaqueta o levita. En d’altres no porten res i l’aparença de roba la dóna una epidermis fosca
6
i escamosa. En això com en molts altres detalls, el record d’en Robert és imprecís. Al mateix
temps és massa precís, ja que només va veure aquests dos personatges de lluny i a contrallum
contra el fons groc de la finestra. Tenir-ne una idea tan precisa li fa pensar que potser va ser més
a prop d’ells, probablement cara a cara. Aquesta suposició el portaria molt lluny:
En Robert hauria estat conduït a l’interior de la nau i tornat més tard a l’exterior després
d’haver esborrat de la seva memòria el record d’aquesta visita, tot i que no del tot, ja que
recorda l’aparença externa dels alienígenes. Si va ser traslladat en estat de trànsit hipnòtic és
possible que, sotmès novament a hipnosi, pugui recuperar la memòria perduda.
De moment, l’experiència s’acaba amb la marxa de la nau, igualment sobtada, envoltada de
núvols o en una boira espessa.
Així l’ha pintada diverses vegades, encara que a la pintura es veu ascendir la nau i desprendre un raig incandescent. Entre aquest moment i la tornada a casa hi ha un forat. La Marina,
que viu amb ell, té família a Fortaleza i és qui l’ha portat a aquest lloc perquè descansi, relata la
inquietud de la família en veure que es fa tard i en Robert no torna de la seva excursió pictòrica.
S’està fent fosc i surten a buscar-lo a les dunes. El troben “amb expressió extasiada, ulls grans
i ‘aire en el pit’”. En preguntar-li si està bé, en Robert diu que sí i que ha vist un plat volador.
Fa referència al que ha passat i la germana de la Marina confirma que a la regió s’han produït
bastants albiraments, tot i que no contactes tan directes. Fenòmens al cel, de vegades sobre el
mar, amb desplaçaments irregulars. En el seu moment van informar d’aquest albirament les autoritats, que van escoltar l’informe i en van prendre nota. En dies posteriors, en Robert s’adona
que a la regió hi ha hagut casos freqüents d’albiraments, però res similar a la seva experiència.
Fins aquí el relat dels fets.
Durant els successos referits anteriorment i immediatament després, en Robert ha anat dibuixant el que veia, les formes i els colors. Després va seguir viatjant i un mes més tard, ja de
tornada a Barcelona, va començar a pintar el que havia vist a partir de les notes i dels seus
records. Aquesta feina l’ha tingut plenament ocupat fins avui dia. A l’estudi es veuen alguns
quadres a mig fer, part d’una sèrie anterior de pintures, que han quedat en suspens. El que
7
pinta sobre l’experiència viscuda a les dunes de Fortaleza és reiteratiu i coherent: diversos quadres representen la nau i hi ha diversos retrats de la parella de tripulants emmarcats a la seva
finestra. Si els alienígenes van prendre precaucions per no ser fotografiats, van elegir malament
la persona, perquè en Robert té una llarga experiència com a pintor.
Com tots els pintors té una predisposició natural a percebre i reproduir la realitat externa,
i molts anys de pràctica han aguditzat aquesta capacitat. En Robert sempre ha estat un pintor
realista, amb tots els matisos que requereix aquesta classificació. La figura sempre ha tingut un
paper central en els seus quadres, sense que es puguin qualificar de figuratius, i encara menys
d’hiperrealistes. En general, pinta figures esquemàtiques que conviuen a la tela amb formes
geomètriques. En els seus quadres el color sol predominar sobre els altres elements.
En Robert Llimós va néixer a Barcelona el 1943, va estudiar belles arts i ha dedicat tota la seva
vida a la pintura i l’escultura. La seva obra és coneguda i reconeguda a escala internacional i
gaudeix d’una excel·lent reputació. En el terreny artístic ha anat evolucionant i canviant, com
fan tots els artistes, però sempre ha mantingut unes constants que responen a la seva manera particular d’entendre l’art. Aquestes constants apareixen també a les pintures relacionades
amb els alienígenes. Per més que l’assumpte sigui insòlit, és impossible no identificar l’autoria
dels quadres. Els quadres són de mides diferents, però no falten els de grans dimensions, i en
aquests s’adverteix una inversió considerable de temps i esforç. Si primer va realitzar aquarel·
les, de seguida va passar a l’oli, perquè les imatges que volia plasmar procedien d’una memòria
confusa i necessitava un mitjà que permetés correccions. A totes les obres relacionades amb el
tema s’aprecia una sinceritat innegable. Això, d’altra banda, és obvi.
La personalitat d’en Robert Llimós està totalment allunyada de la trampa. Per altra banda, la
seva carrera està àmpliament establerta i no necessita recórrer a cap truc publicitari. Per últim,
la perspectiva comercial d’aquests quadres no és falaguera: tret de la signatura que els avala i
la qualitat intrínseca de cada quadre, no crec que el tema dels alienígenes tingui molta sortida
en el mercat de l’art, tot i que això caldrà veure-ho. Del que no en tinc cap dubte és que les
obres enquadrades a la sèrie Contactos responen a una necessitat personal de l’artista, sense
consideracions de cap altre tipus.
8
Fa dos anys i mig, el gener de 2007, en Robert Llimós va exposar a Sitges un mural de grans
dimensions (uns 11 metres per (...) titulat Metamorfosis. El mural és un compendi de les més
profundes preocupacions de l’artista, una àmplia visió cap al passat i cap al futur. Des que va
ser exposat, en Robert ha anat modificant alguns aspectes de l’obra, retocant diverses vegades
una figura gegantesca i misteriosa que des de dalt mira i presideix, de vegades amb curiositat,
altres amb severitat, allò que passa a la part inferior del mural. Darrere d’aquest ser s’estén
el firmament, gairebé cobert per la imatge. A la part inferior apareixen uns éssers humans en
actitud abatuda o desesperada. Un dels personatges mira cap a dalt en una de les versions; en
una altra versió aparta la mirada i es cobreix els ulls amb l’avantbraç. Des d’aquesta part terrestre s’eleven fins a la part superior uns cossos blancs que suggereixen de manera inequívoca
espermatozous. En conjunt, el mural no es presta a una interpretació simbòlica; és més aviat
una imatge que conjura el misteri de l’existència. Posteriorment, en Robert es va embrancar
en una sèrie de pintura i escultura l’únic element de la qual el constitueixen unes formes ovoides. Aquests ous apareixen sempre en grups nombrosos, normalment surant sobre un fons
de color rotund. De vegades estan escampats i de vegades estan units entre si, conformant
estructures que suggereixen formes bàsiques de vida. Aquesta frase de la trajectòria artística
d’en Robert Llimós coincideix amb una etapa de la seva vida presidida per una greu afecció
cardíaca. La relació entre aquest episodi clínic i les referències a la vida en el seu sentit més
elemental són evidents. En tot això sembla haver-hi alguna cosa de premonició o predisposició
a experiències com la de Fortaleza. Tothom és lliure d’interpretar aquest trajecte com vulgui:
aquí parlem de pintura.
Ja he dit abans que els quadres que integren Fortaleza són, al marge de la seva temàtica,
quadres d’en Robert Llimós en estat pur. La composició de figures sobre un fons de color únic,
sense estridències però sense matisos; la convivència de figures concretes immerses en l’abstracció; el tractament esquemàtic d’un món interior amb referències al pop:; tot això hi és present. El resultat és certament insòlit. Fins ara la representació gràfica dels alienígenes i els seus
aparells era exclusiva del món de la il·lustració, i els seus moments paradigmàtics es trobaven
en els anuncis de les pel·lícules de ciència-ficció. No crec que s’hagi tractat el mateix tema amb
la tècnica de la pintura convencional: el llenç, l’oli, la paleta d’un pintor experimentat.
9
El resultat de tants camins encreuats queda a la vista. En definitiva, el que compta són els
quadres i, més concretament, cada obra en si. Que les unifiqui un tema comú és anecdòtic,
com ho és l’originalitat de l’assumpte. No faltarà qui posi en dubte la veracitat d’aquests contactes. És inevitable i en el fons tant és. Són obres que responen a una experiència personal
expressada per mitjans artístics i en aquest sentit, no es diferencien de les altres. Es pot donar
crèdit a la història o negar-la o donar-hi un crèdit parcial. Totes les religions han deixat manifestacions artístiques que es poden apreciar sense necessitat d’acceptar les creences que les
provoquen i les sustenten. No fa falta creure en la mitologia grega per a apreciar una Venus, i
en definitiva, el que compta és la pintura, tot i que al seu autor li preocupi també l’assumpte.
Sigui com sigui, aquesta és una mostra insòlita. Des del punt de vista de la seva realització, es
completa tal com està. Des dels altres punts de vista, obre un interrogant cap al futur.
10
11
reclam ii | 2010 | aiguafort i resina | 31,8 x 24,5 cm
reclam i | 2010 | aiguafort i resina | 5,9 x 10,4 cm
12
13
rebuda hipnòtica iii | 2010 | aiguafort i resina | 24,7 x 33,3 cm
rebuda hipnòtica i | 2010 | aiguafort i resina | 12,5 x 16,5 cm
14
15
rebuda hipnòtica ii | 2010 | aiguafort i resina | 12,5 x 16,5 cm
16
17
nau amb finestra i | 2010 | aiguafort i resina | 19,6 x 19,8 cm
nau amb finestra ii | 2010 | aiguafort i resina | 24,3 x 32 cm
18
19
finestra iv | 2010 | aiguafort i resina | 49,5 x 65,7 cm
finestra iii | 2010 | aiguafort i resina | 33,2 x 49,2 cm
20
21
22
23
finestra ii | 2010 | aiguafort i resina | 49,5 x 33 cm
finestra i | 2010 | aiguafort | 15,7 x 12 cm
24
25
cap iii | 2010 | aiguafort | 10,4 x 8,4 cm
26
27
cap i | 2010 | aiguafort | 10,4 x 8,4 cm
cap ii | 2010 | aiguafort | 10,4 x 8,4 cm
28
29
cap iv | 2010 | aiguafort | 15,7 x 11,9 cm
cap v | 2010 | aiguafort | 15,8 x 11,9 cm
30
31
cap vi | 2010 | aiguafort i resina | 23,9 x 15,7 cm
cap vii | 2010 | aiguafort i resina | 23,9 x 15,7 cm
32
33
cap viii | 2010 | aiguafort i resina | 16,4,3 x 12,4 cm
cap ix | 2010 | aiguafort i resina | 16,4 x 12,4 cm
34
35
cap x | 2010 | aiguafort i resina | 24,8 x 16,3 cm
cap xi | 2010 | aiguafort i resina | 24,8 x 16,3 cm
36
37
38
39
partida i | 2010 | aiguafort i resina | 10,5 x 9,4 cm
partida ii | 2010 | aiguafort i resina | 10,5 x 9,4 cm
40
41
partida iii | 2009 | aiguafort i resina | 32,9 x 24,8 cm
partida iv | 2009 | aiguafort i resina | 32 x 24,3 cm
42
43
44
45
estudi finestra | 2010 | linòleum | 19,5 x 16 cm
estudi nau | 2010 | linòleum | 24 x 32 cm
46
47
2
1
3
sèrie Fortaleza | 2009 | aquarel·la i llàpis sobre cartolina | 20,1 x 15,8 cm (c/u)
48
49
4
5
6
9
10
7
8
11
12
50
51
esboç partida i | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 28,7 x 21,4 cm
esboç partida ii | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,6 x 21,2 cm
52
53
esboç partida iii | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,7 x 21,2 cm
esboç partida iv | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 28,5 x 21 cm
54
55
esboç partida v | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,6 x 21,3 cm
56
57
58
59
nau: escaneig | 2009 | oli sobre tela | 183 x 219 cm
avistament | 2010 | oli sobre tela | 195 x 205 cm
60
61
platillo ii | 2009 | oli sobre tela | 130 x 200 cm
62
63
nau i núvols | 2009 | oli sobre tela | 97 x 130 cm
platillo i | 2009 | oli sobre tela | 130 x 200 cm
64
65
finestra ii | 2009 | oli sobre tela | 130 x 97 cm
contrallum | 2009 | llàpis sobre paper | 130 x 97 cm
66
67
finestra | 2009 | llàpis sobre paper | 49,5 x 30,8 cm
parella mirant | 2009 | oli sobre paper | 76,5 x 57 cm | (col·lecció frederic amat)
68
69
parella de llum | 2009 | llàpis sobre paper | 57 x 76,5 cm
70
71
estudi home ii | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 28,8 x 21,4 cm
estudi home | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,8 x 21,4 cm
72
73
estudi personatge iii | 2009 | llàpis sobre paper | 29 x 21 cm
dibuix personatge i | 2009 | llàpis sobre paper | 29 x 21 cm
74
75
76
77
estudi miraestels i | 2009 | oli sobre paper | 36 x 51,5 cm
estudi miraestels ii | 2009 | oli sobre paper | 38 x 48,5 cm
78
79
mare d’ous | 2009/2010 | oli sobre tela | 114 x 195 cm
80
81
parella iv | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm
parella i | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm
82
83
parella iii | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm
parella ii | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm
84
85
globulins en rosa i groc | 2009 | oli sobre tela | 130 x 195 cm
orbita oval | 2009 | oli sobre tela | 130 x 195 cm
86
87
patxim – patxam | 2006 | oli sobre tela | 130 x 97 cm
globulins a l’alba | 2009 | oli sobre paper | 75,5 x 105 cm
88
89
caminant oval | 2006 | poliester i fibra de vidre | 112 x 135 x 71 cm
parella ii | 2006 | poliester i fibra de vidre | 89,5 x 67 x 61 cm
90
91
eduardo mendoza
A principios de junio de 2009, Robert estaba pasando
unos días en Fortaleza, Brasil. Cerca del lugar donde vivía hay unas dunas que limitan con una extensa selva.
Obsesionado por los colores, Robert se fue con un cuaderno de notas a tomar apuntes del paisaje: tres franjas
de terreno, una amarilla, la otra de un verde intenso y
variado, la tercera, el cielo azul. Captar este contraste le
parecía un reto, y afrontarlo, un placer. Estaba solo en
las dunas concentrado en su trabajo cuando vio algo
raro en el horizonte: no tanto un rayo de luz como una
vara luminosa, al extremo de la cual había una figura
brillante. Posteriormente ha pensado si esta aparición
no sería un medio mecánico encaminado a producirle
un trance hipnótico. Si su propósito era éste, no dio resultado, probablemente porque estaba absorto en su
tarea y la mirada iba y venía del paisaje al papel sin detenerse en ninguno de los dos el tiempo necesario para
que la operación surtiera efecto. Poco después empezó
a su alrededor lo que él denomina una triangulación.
El término es exacto. Triangular es unir por medio de
triángulos ciertos puntos determinados del espacio
para levantar un plano. Otras veces utiliza la palabra escanear, en el sentido que se le da en los aeropuertos:
comprobar si la persona lleva oculto algún objeto de un
determinado material, fundamentalmente un arma o
un aparato mecánico. Según dedujo Robert a posteriori, estaban comprobando que no llevaba una máquina
fotográfica. Es algo que los alienígenas hacen regularmente para que no quede constancia fotográfica de su
presencia. En esta ocasión no sabían que la persona en
cuestión era experta en reproducir la realidad por me-
92
93
dios manuales, es decir, un pintor. Sea como sea, una
vez verificada la imposibilidad de ser retratados, los
alienígenas hicieron acto de presencia.
Robert no sabe cómo llegó la nave. Primero la vio
aparecer y desaparecer, “de un modo holográfico”.
Como tampoco recuerda cómo se fue, deduce que la
nave se desplaza rodeada de un halo o una nube que
la hace invisible o imperceptible a voluntad. También es
posible que, sin ser consciente de ello, estuviera ya bajo
los efectos de la hipnosis o de algo que mediatizara su
percepción. La nave era de grandes dimensiones y de
aspecto peculiar, como puede verse en los cuadros realizados a partir de los apuntes y los recuerdos. Su forma
era la que habitualmente se atribuye a los llamados platillos volantes, pero en la parte inferior tenía un cilindro
también muy grande, como un edificio circular, con
ventanas, que daba a la nave una forma de hongo. Esta
estructura tan poco aerodinámica le hace pensar que
tal vez la parte cilíndrica es telescópica, es decir, que se
recoge y encaja dentro de la nave cuando ésta ha de
desplazarse. Más curioso es el aspecto de este cilindro:
delante de las ventanas dispuestas en círculo por pisos,
hay un aro o una plataforma; las sucesivas plataformas
están unidas por unas columnas también cilíndricas.
Predominan los tonos metalizados con contrastes de
azul, añil y violeta. La nave continúa estable. Los alienígenas se manifiestan.
Por supuesto, el relato de Robert no es lineal ni
abarca todos los pasos. Demasiadas impresiones para
ser memorizadas con precisión. Por ejemplo, no puede decir con exactitud a qué distancia está la nave. Una
de las ventanas del cilindro se abre y sobre un fondo
amarillo a contraluz distingue claramente dos siluetas.
No hace falta describirlas porque han sido pintadas por
Robert varias veces pero sí se pueden hacer algunas
consideraciones sobre su aspecto. Sin ser humanas
son, obviamente, dos figuras humanoides. A primera
vista recuerdan algunas pinturas o estatuas arcaicas o
africanas, también recuerda mucho a las esculturas de
Giacometti, estilizadas, con el cuello y los brazos muy
largos y la cabeza pequeña. No se ve cómo acaban los
brazos, es decir, no se ve si tienen manos o cómo son
estas manos. También tienen un aire inconfundible de
reptiles, al menos en las facciones: algo de serpiente,
de lagarto y de tortuga. Los ojos son almendrados y la
pupila los cubre casi por entero. Su aspecto, pese a su
extrañeza, no es inquietante sino inofensivo, casi placentero, analítico y más benévolo que otra cosa. La apariencia indica que se trata de una pareja, incluso de una
pareja convencional, aunque nada indica que se trate
de macho y hembra de la especie. Es más bien que en
la figura más alta predomina un aire de dignidad masculina, y en la figura más baja una gentileza de actitud
que solemos identificar con la feminidad. Para reforzar
esta impresión, la figura supuestamente femenina lleva
en la cabeza una especie de corona o tiara, denotando
cierto halo aristocrático. Otro misterio es la vestimenta. En algunas pinturas parecen llevar una ropa ceñida
pero no adaptada al cuerpo, una especie de chaqueta
o levita. En otras no llevan nada y la apariencia de ropa
la da una epidermis oscura y escamosa. En esto como
en otros muchos detalles, el recuerdo de Robert es impreciso. Al mismo tiempo es demasiado preciso, ya que
sólo vio a estos dos personajes de lejos y a contraluz
contra el fondo amarillo de la ventana. El tener una idea
tan precisa le hace pensar que tal vez estuvo más cerca
de ellos, probablemente cara a cara. Esta suposición le
llevaría muy lejos:
Robert habría sido conducido al interior de la nave
y luego devuelto al exterior después de haber borrado
de su memoria el recuerdo de esta visita, aunque no del
todo, puesto que recuerda la apariencia externa de los
dos alienígenas. Si fue trasladado en estado de trance
hipnótico, es posible que sometido nuevamente a hipnosis pueda recuperar la memoria perdida.
De momento, la experiencia termina con la marcha
de la nave, igualmente repentina, envuelta en nubes o
en una espesa niebla.
Así la ha pintado varias veces, aunque en la pintura se ve ascender la nave y desprender un chorro incandescente. Entre este momento y el regreso a casa
hay un hueco. Marina, que vive con él, tiene familia en
Fortaleza y es quien le ha llevado a este lugar para que
descanse, relata la inquietud de la familia al ver que se
hace tarde y Robert no vuelve de su excursión pictórica.
Está oscureciendo y salen a buscarlo a las dunas. Lo encuentran “con expresión extasiada, ojos grandes y ‘aire
en el pecho’”. Al preguntarle si está bien, Robert responde que sí y que ha visto un platillo volante. Refiere
lo ocurrido y la hermana de Marina confirma que en la
región se han producido bastantes avistamientos, aunque no contactos tan directos. Fenómenos en el cielo, a
veces sobre el mar, con desplazamientos irregulares. En
su momento informaron de este avistamiento a las autoridades, que escucharon el informe y tomaron nota
de él. En días posteriores, Robert se entera de que en
la región ha habido casos frecuentes de avistamiento,
pero nada similar a su experiencia. Hasta aquí el relato
de los hechos.
Durante los sucesos referidos anteriormente e inmediatamente después, Robert ha ido dibujando lo
94
que veía, las formas y los colores. Después siguió viajando y un mes más tarde, ya de regreso en Barcelona,
empezó a pintar lo que había visto a partir de las notas y
de sus recuerdos. Este trabajo le ha tenido plenamente
ocupado hasta el día de hoy. En el estudio se ven algunos cuadros a medio hacer, parte de una serie anterior
de pinturas, que han quedado en suspenso. Lo que pinta sobre la experiencia vivida en las dunas de Fortaleza
es reiterativo y coherente: varios cuadros representan
la nave y hay varios retratos de la pareja de tripulantes
enmarcados en su ventana. Si los alienígenas tomaron
precauciones para no ser fotografiados, eligieron mal a
la persona, porque Robert posee una larga experiencia
como pintor.
Como todos los pintores tiene una predisposición
natural a percibir y reproducir la realidad externa, y
muchos años de práctica ha agudizado esta capacidad.
Robert siempre ha sido un pintor realista, con todos los
matices que requiere esta clasificación. La figura siempre ha tenido un papel central en sus cuadros, sin que
se puedan calificar de figurativos, y mucho menos de
hiperrealistas. Por lo general pinta figuras esquemáticas
que conviven en la tela con formas geométricas. En sus
cuadros el color suele predominar sobre los demás elementos.
Robert Llimós nació en Barcelona en 1943, estudió
bellas artes y se ha dedicado toda su vida a la pintura
y la escultura. Su obra es conocida y reconocida a nivel
internacional y goza de una excelente reputación. En el
terreno artístico ha ido evolucionando y cambiando,
como hacen todos los artistas, pero siempre ha mantenido unas constantes que responden a su modo particular de entender el arte. Estas constantes aparecen
también en las pinturas relacionadas con los alieníge-
95
nas. Por más que el asunto sea insólito, es imposible no
identificar la autoría de los cuadros. Los cuadros son de
tamaños variados, pero no faltan los de gran tamaño, y
en ellos se advierte una considerable inversión de tiempo y esfuerzo. Si primero realizó acuarelas, en seguida
se pasó al óleo, porque las imágenes que quería plasmar procedían de una memoria confusa y necesitaba
un medio que permitiera correcciones. En todas las
obras relacionadas con el tema se aprecia una innegable sinceridad. Esto, por otra parte, es obvio.
La personalidad de Robert Llimós está totalmente
alejada de la trampa. Por otra parte, su carrera está sobradamente establecida y no necesita recurrir a ningún
truco publicitario. Por último, la perspectiva comercial
de estos cuadros no es halagüeña: salvo la firma que
los avala y la calidad intrínseca de cada cuadro, no creo
que el tema de los alienígenas tenga mucha salida en el
mercado del arte, aunque esto está por ver. De lo que
no me cabe duda es de que las obras encuadradas en
la serie Contactos responden a una necesidad personal
del artista, sin consideraciones de ningún otro tipo.
Hace dos años y medio, en enero de 2007, Robert
Llimós expuso en Sitges un mural de grandes dimensiones (unos 11 metros por titulado Metamorfosis. El mural
es un compendio de las más profundas preocupaciones del artista, una amplia visión hacia el pasado y hacia
el futuro. Desde que fue expuesto, Robert ha ido modificando algunos aspectos de la obra, retocando varias
veces una figura gigantesca y misteriosa que desde lo
alto mira y preside, unas veces con curiosidad, otras
veces con severidad lo que ocurre en la parte inferior
del mural. Detrás de este ser se extiende el firmamento,
casi cubierto por la imagen. En la parte inferior aparecen unos seres humanos en actitud abatida o desespe-
rada. Uno de los personajes mira hacia arriba en una de
las versiones; en otra versión aparta la mirada y se cubre
los ojos con el antebrazo. Desde esta parte terrestre se
elevan hacia la parte superior unos cuerpos blancos
que sugieren de un modo inequívoco espermatozoides. En conjunto, el mural no se presta a una interpretación simbólica; es más bien una imagen que conjura
el misterio de la existencia. Posteriormente, Robert se
enfrascó en una serie de pintura y escultura cuyo único elemento lo constituyen unas formas ovoides. Estos
huevos aparecen siempre en grupos numerosos, normalmente flotando sobre un fondo de color rotundo.
A veces están sueltos y a veces están unidos entre sí,
conformando estructuras que sugieren formas básicas
de vida. Esta fase de la trayectoria artística de Robert
Llimós coincide con una etapa de su vida presidida por
una grave afección cardíaca. La relación entre este episodio clínico y las referencias a la vida en su sentido más
elemental son evidentes. En todo esto parece haber
algo de premonición o predisposición a experiencias
como la de Fortaleza. Cada cual es libre de interpretar
este trayecto como quiera: aquí estamos hablando de
pintura.
que se haya tratado el mismo tema con la técnica de la
pintura convencional: el lienzo, el óleo, la paleta de un
pintor experimentado.
El resultado de tantos caminos cruzados a la vista
está. En definitiva, lo que cuenta son los cuadros y, más
concretamente, cada obra en sí. Que las unifique un
tema común es anecdótico, como lo es la originalidad
del asunto. No faltará quien ponga en duda la veracidad
de estos contactos. Es inevitable y en el fondo da lo mismo. Son obras que responden a una experiencia personal expresada por medios artísticos y en este sentido,
no se diferencian de las demás. Se puede dar crédito a
la historia o negarla o darle un crédito parcial. Todas las
religiones han dejado manifestaciones artísticas que se
pueden apreciar sin necesidad de aceptar las creencias
que las provocan y las sustentan. No hace falta creer en
la mitología griega para apreciar una Venus, y en definitiva, lo que cuenta es la pintura, aunque a su autor
le preocupe también el asunto. Sea como sea, ésta es
una muestra insólita. Desde el punto de vista de su realización, se completa tal como está. Desde los demás
puntos de vista, abre un interrogante hacia el futuro.
Ya he dicho antes que los cuadros que integran Fortaleza son, al margen de su temática, cuadros de Robert Llimós en estado puro. La composición de figuras
sobre un fondo de color único, sin estridencias pero sin
matices; la convivencia de figuras concretas inmersas
en la abstracción; el tratamiento esquemático de un
mundo interior con referencias al pop; todo esto está
presente. El resultado es ciertamente insólito. Hasta
ahora la representación gráfica de los alienígenas y sus
aparatos era exclusiva del mundo de la ilustración, y
sus momentos paradigmáticos se encontraban en los
anuncios de las películas de ciencia-ficción. No creo
96
eduardo mendoza
In early June 2009, Robert was spending a few days in
Fortaleza, Brazil. Near where he was staying there were
sand dunes bordering a vast jungle. Intrigued by the
colours, Robert went with a notebook to take notes
on the landscape; three bands of territory, one yellow,
the other an intense, variegated green and the third,
the blue sky. Capturing this contrast seemed to him a
challenge, and accepting it a pleasure. He was alone
in the dunes concentrating on his work when he saw
something strange on the horizon; not so much a ray
of light as a luminous pole at the end of which was a
shining form. Later he was to wonder if this apparition
was not some mechanical device intended to produce
a hypnotic trance. If this was its purpose, it did not work,
probably because he was absorbed in his task and his
eyes were going back and forth between the landscape
and the paper without stopping on either long enough
for the operation to be effective. Shortly afterwards
there started around him what he calls a triangulation.
The term is accurate. To triangulate is to join by means
of triangles certain specific points of an area to create
a plane. Other times he uses the word to scan, as in at
an airport to check if a person is carrying a concealed
object, usually a weapon or explosive device. As far as
Robert could deduce afterwards, they were making
sure he was not carrying a camera. This is something
that aliens do regularly to avoid photographic evidence
of their presence. On this occasion they were not to
know that the person in question was an expert in reproducing reality by manual means - an artist. So, hav-
97
ing verified the impossibility of being photographed,
the aliens made their presence known.
Robert did not know how the spaceship arrived.
First he saw it appear then disappear “in a holographic
way”. Since he also cannot remember how it left, he
thinks that the ship moved enveloped in a halo or a
cloud that made it invisible or imperceptible at will. It
is also possible that, without being aware of it, he was
already under the influence of hypnosis or something
that takes over perception. The ship was large and
strange to look at, as can be seen in his pictures from
sketches and memory. Its basic shape was that of the
usual so-called flying saucers, but at the bottom there
was an also very large cylinder, like a circular building
with windows that made the ship look like a mushroom.
Since this structure was so un-aerodynamic he thought
that perhaps the cylindrical section was telescopic; that
it retracted inside the craft when it had to travel. More
interesting still was the appearance of this cylinder; in
front of the windows going around it in storeys there
was a ring or platform; each platform was connected by
a column which was also cylindrical. Metallic hues with
contrasting blue, indigo and violet predominated. The
ship remained stable. The aliens showed themselves.
Of course, Robert’s story is not linear and there are
gaps in it. There are too many impressions to be remembered accurately. For example, he cannot say with
any precision how far he was from the ship. One of the
windows on the cylinder opened revealing two clearly
distinguishable figures silhouetted on a yellow background. It is not necessary to describe them because
they have been painted by Robert several times, but
it is possible to make some observations on their ap-
pearance. Although not human they are two obviously
humanoid figures. At first sight they are reminiscent of
certain ancient, or African, paintings and statues. They
are also very reminiscent of Giacometti’s sculptures;
slender with elongated necks and arms and small
heads. It is not possible to see how their arms end or if
they have hands or what these hands are like. They also
have an unmistakably reptilian air, at least in their features; something between snake, lizard and turtle. Their
almond-shaped eyes are almost entirely covered by the
pupils. Their appearance, despite the strangeness, is
not disturbing but harmless, almost benign; more analytical and benevolent than anything else. Appearances
suggest that this is a couple, maybe a conventional
couple, although there is nothing to indicate that they
are the male and female of the species. It is more that
there is an air of masculine dignity in the taller figure,
while the shorter figure gives out the kindly attitude we
usually identify with femininity. To reinforce this impression the supposedly feminine figure wears a kind of
crown or tiara on her head, lending her an aristocratic
air. Another mystery is their dress. In some paintings
they seem to be wearing tight, but not figure-hugging,
clothes, some sort of jacket or tail-coat. In others they
are naked but their dark and scaly skin gives them the
appearance of being dressed. In this as in many other
details, Robert’s memory is unclear. At the same time
it is perhaps too clear, since he only saw these two figures from a distance and silhouetted against the yellow
background of the window. Having such an accurate
idea makes you think he may have been closer to them,
possibly face to face. This assumption has its implications. Robert would have been taken on board the
ship and then returned to the outside after having his
memory of the visit erased, but not totally, given that he
remembers the external appearance of the two aliens. If
he was transported in a hypnotic trance state, it is possible that subjected again to hypnosis he would recover
his lost memory.
So far, his experience ends with the departure of the
ship, just as suddenly as it arrived, enveloped in clouds
or thick fog.
This is the way he has painted it so many times, although in the paintings the ship rises with a shower of
light. Between this moment and his return home there
is a gap. Marina, who lives with him, has family in Fortaleza and is the one who took him there to rest. She
tells of the family’s concern at the lateness of the hour
and the fact that Robert had not returned from his
sketching trip. It was getting dark and they went out to
look for him in the dunes. They found him “with a rapt
expression, large eyes and air in his chest”. Asked if he
was OK, Robert answered yes and that he had seen a
flying saucer. He related what had happened and Marina’s sister said that there had been many sightings in
the region of phenomena in the sky, sometimes over
the sea, with irregular movements, although there had
been no such direct encounters. They immediately reported the sighting to the authorities, who listened to
the report and recorded it. Over the days that followed,
Robert learned that there had been frequent instances
of sightings in the area, but nothing like his experience.
This is as far as the account of the facts goes.
Both during these events and immediately afterwards, Robert never stopped drawing what he had
seen – the shapes and colours. He continued on his
journey and a month later, back in Barcelona, began to
paint what he had seen from his sketches and memories. This work has kept him fully occupied ever since. In
98
his studio some half-finished pictures can be seen from
an earlier series of paintings on which work has been
suspended. What he paints of his experience in the
dunes of Fortaleza is repetitive and consistent; several
pictures depict the ship and there are various portraits
of the pair of crew-members framed in the window.
Although the aliens took precautions to avoid being
photographed, they chose the wrong person, because
Robert has extensive experience as a painter.
Like every painter, he has a natural tendency to perceive and reproduce external reality, and many years
of practice have sharpened this capability. Robert has
always been a realist painter, with all the refinements of
meaning inherent in the term. Although the figure has
always played a central role in his paintings, they cannot
be described as figurative, still less hyper-real. Generally
speaking he paints schematic figures that share the canvas with geometric shapes. In his paintings colour tends
to take precedence over other elements.
Robert Llimós was born in Barcelona in 1943, studied fine arts and has dedicated his life to painting and
sculpture. His work is well-known and recognized internationally and is highly regarded. In his art he has
evolved and changed, like every artist, but has always
maintained one or two consistent features in keeping
with his particular understanding of art. The constants
also appear in the paintings related to the aliens. Despite the unusual events surrounding them, it is impossible not to identify the authorship of these paintings.
The pictures are of varying sizes, including larger formats, and a considerable investment of time and effort
is obvious in them. Although at first he painted watercolours, he quickly switched to oils because the images
he wanted to set down were hazy in his memory and so
99
he needed a medium that allowed for corrections. An
undeniable sincerity can be seen in all the works related
to the subject. This is, in itself, obvious. Robert Llimós’s
personality is totally devoid of any deviousness. Moreover, his career is too well established to need to resort
to gimmicks. Finally, the commercial prospects of these
pictures are not promising; while the signature and the
intrinsic quality of each picture may have some value, I
do not think there will ever be much demand for paintings of aliens on the art market, although this could
change. What is beyond doubt is that the works that go
to make up the series Contactos fulfil a personal need
of the artist, quite aside from any other considerations.
Two and a half years ago, in January 2007, Robert
Llimós exhibited in Sitges a large mural (about 11 metres
long) entitled Metamorfosis. The mural is a compendium of the artist’s deepest concerns, a comprehensive
vision of the past and the future. Since it was first put on
show, Robert has changed some aspects of the work,
retouching several times the gigantic and mysterious
figure that presides over and observes from on high,
sometimes with curiosity, other times with severity, everything that happens in the bottom part of the mural.
The firmament stretches out, barely visible behind the
figure. In the bottom part appear some human beings
in abject and hapless attitudes. One of the figures is
looking up in one version; in another it is looking away
and covering its eyes with its forearm. From this lower
land part there are some white forms rising up which
are unequivocally suggestive of spermatozoa. Overall,
the mural does not lend itself to a symbolic interpretation; it is rather an image that conjures up the mystery of existence. Later, Robert immersed himself in a
series of paintings and sculptures whose only elements
were ovoid shapes. These eggs always appear in large
numbers, usually floating over a background of overwhelming colour. At times they are unconnected and at
others they are linked together, forming structures that
suggest basic life forms. This phase of Robert Llimós’s
career coincides with a period of his life overshadowed
by a serious heart condition. The relationship between
this clinical episode and references to life at its most elemental is clear. In all this there seems to be something
of a premonition of or predisposition to experiences
such as the one he had in Fortaleza. Everyone is free to
interpret this series of events as they like; we are talking
about painting here.
sense are no different from any others. The story can be
believed, disbelieved or partially believed. All religions
have produced artistic artefacts that can be appreciated without the need to accept the beliefs that generated and nurtured them. You do not have to believe
in Greek mythology to appreciate a Venus, and in the
end, what matters is the painting, regardless of whether
its creator is closely involved with the subject matter or
not. However you look at it, this is an unusual art show.
From the point of view of the execution of the pictures
it is complete as it is. From all other points of view, it
opens up a line of questioning for the future.
Robert Llimós
Neix el 19 d’octubre de 1943 a Barcelona.
Estudia a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de
Sant Jordi de Barcelona.
S’inicia com a pintor de nova figuració (1965-1968), però, entre
1969 i 1973 passa per una etapa d’experimentació conceptual
per retornar després a la pintura figurativa aquest cop dins una
línia expressionista i on atorga gran èmfasi al color.
Entre meitats dels setanta i finals dels vuitanta viu llargues temporades a Nova York (1975-1983) i a Miami (1987-1988) participant en numbroses exposicions en galeries i en fires.
El 1994 La Generalitat de Catalunya li atorga el Premi d’Arts
Plàstiques.
I have said before that the pictures that make up
Fortaleza are, regardless of their subject matter, Robert
Llimós pictures in their purest form. The composition of
figures on a single colour background, without fanfare
and without nuances; the coexistence of specific figures
immersed in abstraction; the schematic treatment of an
inner world with references to pop art, are all elements
present in his work. The result is strangely bizarre. Until
now the visual representation of aliens and their paraphernalia was unique to the world of illustration; most
typically in posters for science-fiction films. I do not
think that it is subject matter that has ever been treated
with the conventional techniques of painting; canvas,
oils or the palette of an skilled artist.
De 2002 a 2006 pinta un enorme quadre d’ 11 x 6 metres, una
obra mestra; i projecta el Miraestels, escultura flotant que es
pot admirar al port de Barcelona.
El 2009, durant les seves vacances a Fortaleza (Brasil), té una
experiència inciàtica arrel de l’avistament d’un enorme OVNI.
Des d’aleshores aquest ha estat el seu tema referencial a en la
realització de la seva producció artística.
A més de la pintura, la seva obra més actual inclou l’escultura,
els murals i l’obra gràfica en qualsevol de les seves variants (gravat, serigrafia, cartellisme…).
Actualment viu i treballa en el su taller de Barcelona.
The result of so many roads travelled is there for all
to see. Ultimately, what counts are the pictures and,
more specifically, each work in itself. The fact that they
are unified by a common theme is anecdotal, as is the
uniqueness of the subject matter. Some may call into
question the veracity of these contacts. It is inevitable
and ultimately does not matter. These works reflect a
personal experience expressed through art, and in this
100
101
EXPOSICIONS INDIVIDUALS
1967
1969
1970
1973
1974
1976
1977
1979
1980
1982
1983
1984
1986
1987
1988
1990
1991
1993
Galería Ariel. Palma de Mallorca.
Sala Vallribera. Eivissa.
Galeria de la Rambla. Tarragona.
Galería Vandres. Madrid.
Galería Juana de Aizpuru. Sevilla.
Sala Tres. Sabadell, Barcelona.
Galería Sa Pleta Freda. Son Servera, Mallorca.
Galeria Mec-Mec. Barcelona.
Galería 4 Gats. Palma de Mallorca.
Genesis Gallery. New York.
Galería Maeght. Barcelona.
Galería Yerba. Murcia.
Galería Eugenia Cucalon. New York.
Galería La Sirena. Cadaqués..
Galeria Joan Prats. Barcelona.
Salas Pablo Ruiz Picasso. Ministerio de Cultura. Madrid.
Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.
Terrassa, Barcelona.
Galeria Sa Pleta Freda. Son Servera, Mallorca.
Galeria Cadaqués. Cadaqués, Girona.
Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de
Barcelona.
Arteunido. Barcelona.
Fiac 86. Galería Cadaqués. París.
Galería Maeght. Barcelona.
Galería Helena Ramos. Cadaqués, Girona.
Galería Gamarra y Garrigues. Madrid.
Galería Arte Xerea. València.
Galeria Sebastia Petit. Lleida.
Palau Solleric. Palma de Mallorca.
Galeria Cyprus. Sant Feliu de Boada, Girona.
Galería Trama, Barcelona.
Galeria Cadaqués , Girona.
Pavelló de Catalunya, Exposició Universal de
Sevilla.
Sun Gallery, Seul, Corea del Sur.
Galería Trama, Barcelona (presentació de la carpeta de
litografias Fruits 92’)
Arco 93´. Galería Trama, Madrid.
Galería Bat, Madrid.
1994
1995
1998
2000
2006 2008
2009
Sala Pelaires, Palma de Mallorca.
Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat.
Galería Trama. Barcelona.
Museum Bochum. Bochum, Alemanya.
Kunstverein Göppingen stadtische Galerie. Göppingen,
Alemanya.
Arco 95’, Galería Trama. Madrid.
Sala Parés, Barcelona.
Galería Cyprus Art, Sant Feliu de Boada, Girona.
Galería Arita Art. Andorra.
Sala d’Art de l’edifici Miramar. Ajuntament de Sitges.
Sitges. Barcelona.
Fundació Guinovart.
Galería Alejandro Sales. Barcelona.
Exposició Contacto.
EXPOSICIONS COL·LECTIVES
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1973
Mural 64’ Sala d’exposicions del centre informatiu de la
construcció Barcelona.
Estampa Popular Catalana Galería Belarte, Barcelona.
Nueva Gente Arte 65’ Sala Municipal d’exposicions de l’antic hos
pital de Santa Creu, Barcelona.
Col·lectiva. Fundació Rodríguez-Acosta. Granada.
Noves Expressions Sala Gaspar, Barcelona.
Mes Plec. Sala Gaspar. Barcelona.
Biennal de Sao Paulo. Brasil.
Galería Honda. Cuenca.
Galería Ivan Spencer. Eivissa.
Galería Grises. Bilbao.
Dibuix-Dibuix Sala Gaspar, Barcelona.
Art Espagnol d’aujourd’hui. Musee Rath, Ginebra.
Biennal de Sao Paulo. Brasil.
Pictograma I. Barcelona.
Assassinat de l’espectador Llibreria Anthropos,
Barcelona.
Audiovisual Dokumentation Documenta 5, Kassel,
Alemanya.
Man 70’ Barcelona.
Picasso 90’ Galería Aquitania, Barcelona.
Encuentros 1972’ Pamplona.
TRA 73’ Col·legi d’arquitectes de Catalunya i Balears. Barcelona.
1974
1975
1976
1977
1978
1979
198
1982
1983
Realisme i Somni. Exposició itinerant a Alemanya.
Fira Internacional d’Art Contemporani. París.
Mostra d’Art i Realitat Colegio de Aparelladors,
Barcelona.
Art 5’74’ Basilea, Suïssa.
Titelles a mans de pintors’ Populart, Barcelona.
Mostra de Dibuix Contemporani. Galería Trece.
Barcelona.
Ultima pintura catalana Galería Juan Mas, Barcelona.
Onze artistes de la Segona Generació’ Galería Trece,
Barcelona.
Avant-Garde Festival of the World Trade Center,
Nova York.
Artexpo 76’ . Barcelona.
Museu del Barri. Nova York.
The animals are coming’ Eugenia Cucalon Gallery.
Nova York.
Manhattan Galería de Joan Prats, Barcelona.
Contradiction, Caribe- Mediterraneo. Spanish
Institute, Nova York.
Ressorgiment Museu del Barri. Nova York.
Mostra de Dibuix I Galeria Lleonart, Barcelona.
Amnisita a l’Uruguay Fundació Joan Miró, Barcelona.
Festa de la Lletra Sala Gaspar, Barcelona.
Art català amb nous mitjans dels anys 70’ Bucarest,
Timisoara. Rumania.
Expocultura Barcelona.
Dirty Pictures White Colums, Nova York.
2 Biennale der Europaischen Grafik. Baden-Baden,
Alemanya.
Blau Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions,
Barcelona.
Preliminar 1a Biennal de pintura espanyola. Saragossa, Sevilla, Barcelona, Madrid.
La imatge de l’animal Palau de las Alhajas, Madrid.
Sala Caixa de Barcelona. Barcelona.
El gravat de Creació Calcografia Contemporania a Catalunya.
Centre Cultural de la Caixa de Pensions. Barcelona.
El Vestit Fundació Joan Miró. Barcelona.
Biennal de Pontevedra.
Estiu 83’ Galería René Metras, Barcelona.
Primera Col·lectiva de la Galería Maeght, Barcelona.
Blauhaus Sala d’exposicons de la Fundació Caixa de Pensions,Barcelona.
Retrats de finals de Segle XX Galería de René Metras,
Barcelona.
La Cadira, Formules Visuals Exposició itinerant orgnanitzada per l’Ajuntament de Tossa de Mar, Girona.
Galería Axe Art Actuel. Toulousse.
1984 Arco 84 Galería Fucares, Almagro; Galería Lucio Amelio,
Nàpols.
Artigau, Llimós, Serra de Rivera, Dibuixos. Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Art Espagnol Actuel Itinerante: Toulousse,
Fontevraud, Strassbourg, Niça.
Fons Nacional d’Art Contemporani i Artistes al Languedoc-Roselló Casa de Velázquez, Madrid;
Palau de la Llotja, Saragossa; Palau Meca, Barcelona.
Barcelona, Novembre 84’ Galeria Dau al Set, Barcelona.
Identitats Sala d’exposicions de la Caixa de Pensions, Barcelona.
El cotó i l’Art Saló dels Consols, Casa de Lallotja de Mar,
Barcelona.
Arte 1984 Galeria Juana de Aizpuru, Basel, Suïssa.
Invocació de la Quimera Galería Maeght, Barcelona.
Des del Paper Galería Fulcares, Almagro.
1985 Arco 85, Madrid. Galeria Dau al Set; Galería Fucares.
Nits Caixa de Pensions, Barcelona.
L’Avantguarda a Catalunya 1900-1985, Galeria Dau al Set Barcelona.
Llegim sabates Caixa de Barcelona.
El Desnudo Galería Juana de Aizpuru, Madrid.
Recuerdo de Almagro Galería Fucares, Almagro.
Art Europeu Galeria Theo, Barcelona.
Rondo Seconda Rassegna Internazionale d’Arte.
Amalfi, Italia.
Barcelona, Paris, New York. El camí dels dotze artistes catalans,
1960-80. Palau Robert, Barcelona.
1986 L’Avantguarda Galeria Dau al Set, Barcelona.
Projecte per una col·lecció Galeria Theo, Barcelona.
Convergences Sud F.R.A.C. Pyrenées, Maison de Gascogne, França.
Coquet, Lumineux, Meuble F.R.A.C. Midi-Pyrenées.
Albi, França.
Pintar con Papel Circulo de Bellas Artes, Madrid.
Terrae-Motus 2 Fondazione Amelio Instituto per l’ Arte
102
103
1987
1988
1989
1990
Contemporana. Napoles, Italia.
Catalunya Centre d’Art II Congrés Internacional.
Convergences Sud F.R.A.C Midi-Pyrenées. Albi, França.
10 Años Galería Sa Pleta Freda. Son Servera. Mallorca.
Caixes Galería Arteunido, Barcelona.
Tristan Capella de la Misericordia, Palma de Mallorca.
A mi perro Galería Juana de Aizpuru, Madrid.
Terra-Motus 2 Grand Palais, Paris.
Alegria de Vivir Fundació Peter Stuyvesant, Amsterdam.
Contemporany artist of Catalonia The Jerusalem Sherover
Theater. Jerusalem.
Fundació Caixa de Pensions, Inicis d’una col·lecció. Centro
cultural de la Caixa de Pensions, Barcelona.
Triangle Workshop Barcelona.
FIAC 87 . Galería Marwan Hoss, París.
Le Defi Catalan de Picasso et miro a la nouvelle Generation
Chateau de Biron, Dordogne, França.
Figuracions Sala Pares, Barcelona.
Alfons Roig i els seus amics Sala Parpallo, Palau de la Scala,
València.
Cafetera Express Centre d’Art Contemporani, Girona.
Diàmetre Galeria Arteunido, Barcelona.
Amb Barcelona Galeria Barcelona, Barcelona.
Papers interiors i exteriors Galeria Pergamon,
Barcelona.
Pintura sobre Paper Sala Parés, Barcelona,
Sobre Paper GalerÍA Maeght, Barcelona.
17 Pintors catalans i la Revolució Francesa Institut Français de Barcelone. Barcelona, Paris, Lyon, Andorra.
Certamen XX Aniversari Universitat Autònoma de Barcelona.
Barcelona.
Kunst Rai 89’, Galeria Gamarra y Garrigues, Amsterdam. Holanda
Mediterraneos Galería Theo, Madrid.
“15 Anys d’Art Espanyol a la Galería Maeght, Galeria Maeght,
Barcelona.
La Generació dels 60 Galeria Barcelona, Barcelona.
Grans en petit format Galería Theo, Barcelona.
Cooperació Global per un món millor, Marsella.
Col·lecció Amics del Centre d’Art Reina Sofia Madrid.
Tria Sala Parés. Barcelona.
Cinc dels seixanta Galeria Palma Dotze. Vilafranca del Penedés,
Barcelona.
1991
1992
1993
1994
Col·lectiva de Marinas Galería Helena Ramos. Cadaqués.
Memorial de Beckett Sala Beckett, Barcelona.
Col·lectiva Galeria Guillem & Tresserra, Barcelona.
Galería Ursula Funk - Pepa Villalba. Barcelona.
38X50=50X38 Galería Pergamon, Barcelona.
Sobre el rojo Galería Helena Ramos. Barcelona.
Galeria Trama. Barcelona.
Sala Parés, Barcelona.
Les Avant-gardes de la Sculpture: La Catalogne Ville de Merignac, França.
TARDOR 1991 Galería Helena Ramos, Barcelona
Criatures Misterioses Sala Sant Jaume de la Fundació de la Caixa.
(Itinierant per Madrid i Girona).
L’Art Actiu. Col·lecció Fundació Peter Stuyvesant Fundació Joan
Miró, Barcelona.
A Barcelona Sala Parés, Barcelona.
Constants de l’Art Català actual Centre d’Art Santa Mónica,
Barcelona.
Un barri d’artistes Sala Gespa, Barcelona.
Poesia de paper, paper de poesia Galería Maeght,
Barcelona.
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un any d’adquisicions,
donacions i recuperacions, Barcelona.
Natura Morta . Galeria Trama, Barcelona.
7 del 67 d’ahir Sant Andreu Teatre, Barcelona.
Identidades Galería Alejandro Sales, Barcelona.
Col·lectiva de Marinas. Galería Helena Ramos, Cadaqués, Girona.
Gent d’eina, Homenatge a Miró. Galeria Carles Taché, Barcelona.
Col·lecció testimoni 92-93. Sala Sant jaume de la fundació de La Caixa, Barcelona.
II Biennal de la Pro lluita contra la Sida. Palau Robert, Barcelona.
Cinc escultures a l’escola d’Arquitectura. Ecola d’Arquitectura
Barcelona.
Criatures Misterioses Gran Hotel, Mallorca.
39è Salon d’Art Contemporain. Centre Culturel et Artistique de Montrouge, França.
Miró 100 anys després. Galería Bat. Madrid.
Exposició d’escultures contemporànies. Jardins de Can Altamira. Barcelona
Abanicos de Artistas Contemporaneos Galeria Bat. Madrid.
Nord Sud. Galeria Maeght, Barcelona.
Plats d’artistes. Fundació Llorens Artigas. Gallifa, Barcelona.
Ex-Libris Homenatge a Walter Benjamin. Colera, Girona.
1995
1996
1997
1998
Col·lectiva d’estiu. Galeria Trama, Barcelona.
The Barcelona 92’ to Atlanta 96’ Sculpture Project. Lowe Gallery,
Atlanta.
Homenatge als Animallers, Can Altamira, Barcelona.
Bodegons Galería Verena Hofer, Barcelona.
Art Catalan Contemporain 43e. Congrés Confederal
CFDT Corumde Montpellier.
Orígens Galeria Cyprus, Sant Feliu de Boada, Girona.
Mediterrania un Mar d’Influències Casal Solleric, Ajuntament de Palma, Mallorca.
Angeles en Madrid Galeria Bat. Madrid.
I Triennal d’Art Gràfica, La estamp a Contemporània Palau
Revillagigedo, Asturias.
Proposta per una Col·lecció Particular. Galeria Caligrama,
Barcelona.
Barcelona ‘ 92 to Atlanta ‘96, an Expression of Friendship, Atlanta Classic Cars, Atlanta, U.S.A.
III Biennal d’Art contra la Sida. Museu Arqueològic de Catalunya, Barelona.
Col·lectiva Galería Trama.
Variacions per la Igualtat Sala d’exposicions Pia Almoina,
Barcelona.
Fons per una Col·lecció II. Museu d’Art Contemporani
de Barcelona.
25é Aniversari de l’Assamblea de Catalunya. Saló del Tinell.
Barcelona.
Arco ‘97. Galeria Trama, Madrid.
Solidaritat i Art. Milà 1972-Barcelona 1997. . Museu d’Història
de Catalunya, Barcelona.
Diàlegs amb la Col·lecció Museu d’Art Contemporani de
Barcelona, Barcelona.
Art per al cor Palau Robert, Barcelona.
On són els meus ous? Galeria 3 Punts, Barcelona.
Pintura dels setanta a Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Barcelona.
El MACBA a ... El Prat de Llobregat. Sala d’Art Josep Bages, El Prat de Llobregat, Bacelona.
Descoberta de la Col· lecció. MACBA , Barcelona.
Homenaje a Federico Garcia Lorca. Galeria Bat, Madrid
De Cap de Creus a Cabo Fisterra La Coruña.
Arco’98. Galeria Trama. Madrid.
Quina hora és? Galeria 3 Punts. Barcelona.
Homenaje a Walter Benjamin. Institut Cervantes, Lisboa.
104
1999
2000
2000
2001
2002
Ciento y... Postalicas a Federico García Lorca (1898-1998). Museu Postal i Telegràfic, Madrid.
Homenatge a Rafael Berti. Fundaciño José Niebla.
Gerona, 1999
Art de Fi de Segle. Fons d’Art d’Olot, Girona.
Spirit of Barcelona, David Messum Gallery, Londres.
Poetry & Pelaires Sala Pelaires, Palma de Mallorca.
Art on my Bed Galeria Cyprus, Girona.
Homenatge a Joan Brossa Fundació Llorens Artigas, Gallifa, Barcelona.
10 x 10 Galeria Trama, Barcelona.
Vaut le Voyage Galeria Cyprus. Sant Feliu de Boada, Girona.
Marenostrum La Galeria, Sant Cugat del Vallès, Barcelona.
Què diu el Tarot? Galeria 3 Punts, Barcelona.
Temps Fugit, Galeria Llucià Homs, Barcelona.
Homenatge als infants UNICEF, Hotel Roc Blanc, Escaldes, Andorra.
Otras meninas Organitzada per Together in The World.
Fundació Telefónica, Madrid.
Col·lectiva Robert Llimós, Victor Mira i Miguel Rasero.
Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona.
Pintura i escultura, Artigau-Llimós-Joan Mora-Serra de Rivera.
Galeria Morandi, Girona.
25 Aniversari Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona.
Tránsito de Ideas Palau Provincial .
Claustre d’exposicions, Càdis.
Otras Meninas, Organitzada per Together in the World. Sala Kubo, Kutxaespacio del Arte. San Sebastian.
Espacio Intimo, Galería Trama, Madrid.
2003
2004
Arco’03. Galería Trama. Madrid.
La vaixella imaginària, Foodculturemuseum. Antiga Casa de la Premsa, Barcelona.
Art i Recerca per a la Diabetis. Palau Robert, Barcelona.
11 Art solidari contra la Sida. Can Fabra, Barcelona.
Jardí d’escultures. Poble Espanyol, Fundació Fran Daurel.
Barcelona.
Escultures al Jardí, Centre Mèdic Teknon. Barcelona.
Exposició inaugural del Centre d’Art el Marçó Vell.
Centelles, Barcelona.
El llegat del Pop Art a Catalunya Museu d’Art de Girona. GIRONA.
Col·lectiva Galeria Forma. Llafranc, Girona.
105
2005
2007
2008
2008 2008 2009
2010 Visions del Desig Homenatge a Salvador Dalí en el seu centenari. Galeria d’Art de la Riba. Cadaqués, Girona.
Col·lectiva. Sa Pleta Freda. Son Servera. Mallorca.
Art i Gastronomia Museu de Figueres, Girona
Desacords sobre Art, Polítiques i Esfera pública a l’estat Espanyol. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona (MACBA)
Kransas, Col·lectiva. Cyprus Art, Girona.
Paisatge Faust, Col·lectiva. Museu d’Història Sant Feliu de Guíxols. Girona.
Angels. Marienlyst Slot. Helsingor. Dinamarca.
Barcelone 1947-2007. Foundation Maeght. Saint Paul de Vence. França.
La Sala Tres. En la Ruta de l’Art alternatiu a Catalunya 1972-1979. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Sabadell. Barcelona
Mostra col·lectiva de gravat: 21 Artistes. Patronat d’Estudis
Osonencs Vic. Barcelona.
Diàlegs amb l’Aigua. Intermón Oxfam. Madrid.
Galeria Cyprus - El Jardín del Edén.
Més enllà de l’objecte – Obres de la col·lecció MACBA
Girona Temps de Flors – Instal·lació als jardins de la ciutat.
Museo de Arte Reina Sofía – Los Encuentros de Pamplona
Fundació Suñol – Signes i Escriptures.
MUSEUS I INSTITUCIONS
Museo de Arte Moderno do Espirito Santo, Vitoria, Brasil.
Fundació Caixa de Pensions, Madrid.
Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Barcelona.
Colección de Arte Contemporáneo. Madrid.
Museo de Bellas Artes. Álava.
Museo de Sevilla, Sevilla.
Fondazione Lucio Amelio. Nápols. Italia.
Frac (les Fonds Regionaux d’ Art Contemporain) Roussillon,
Midi-Pyrénées, França.
Museo Internacional de la Resistencia Salvador Allende.
Santiago de Chile, Chile.
Fundació Pilar i Joan Miró. Palma de Mallorca.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona.
Peter Stuyvesant Foundation. Amsterdam. Holanda.
Palau Solleric. Palma de Mallorca.
Elsa Peretti Foundation, F.P. Sant Martí Vell, Gerona.
Museu Nacional d´Art de Catalunya. Barcelona.
Ajuntament de l´Hospitalet de LLobregat, Barcelona.
Museu D’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.
Fundació Vila Casas. Can Framis, Barcelona; Can Mario,
Palafrugell, Girona.
Fundació Cultural Privada Fran Daurel. Barcelona.
ESCULTURES PÚBLIQUES
1987 Ones. Moll Bosch i Alsina. Port de Barcelona. Barcelona.
Porta del Jardí, Torre de les Aigües. Barcelona.
1994 Revestiment xemeneia del Palau Güell. Diputació de Barcelona. Barcelona.
1996 Threshold. Per els Jocs Olímpics d’Atlanta ’96. Plaça del
Underground, Atlanta (EUA).
1997 Marc. Parc del Port Olímpic. Barcelona.
2006 Miraestels. Platja de Sant Sebastià. Sitges.2009
Miraestels. Port de Barcelona - Maremagnum. Barcelona
PREMIS
1994 Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.
106
107
108