magnifico ejemplo catalan
Transcripción
magnifico ejemplo catalan
¡QI/i, q¡te veu un fiU [er-se gran no sentira org¡¡Ll legicim de la feJ"tilit'll i la puixan9a? Tal vegada fa sentir un xic la madttresa, peró dóna fermesa ele connnuictc que .fa mira,' el temps sense remencc. Aixi ven (! la Massa Coral, l'Orfeó Catal¿L de Méx¡c i se 'n sene orgldlós. Coturnernorer 1dnt suys és Hna bona rtviuentesrt per a recO"dar beHes jornades i pavtav amb un somruo-e, aixi de Uun)', dds dies toe planers. Peró 'no prerenem pos íer-oo. Sota cine lllcstratges diferents s'ha escolat aquast remes, i de les se-ves mans ha sortit el cant generaL Alglmes veus s'/¡an !ligat a eH i han emmudie després. D'a1.tres en recouecccm. qlle amb la se·va presencia indefaUible han [et possible l'arribada a la commemoració d'a'PII.i. No cal res més que aixo de remeuibrcuce. En la [esta eL'ara liom va trobar~11¡ la confinnació de toes els catalans de lvlexic de que [ow un bon camí el qHe va comencnr-se a caminar l'an)' '1940. Si MaragaU ens dil; qHe «basta una noia amb la 11eH vi'va per redimir la h nmanitat» signi'ns donat eí- pensar, amb no pas tot ses: entusiasme, ql¡e 1Jint (1)'S de cnncous no són menyspreables en la vedempció i sltper'vi'vencia d'un poble. Es bonic el cant, clóna bo de Uenr,:m'~¡o espontani al. veru ... , pero I.'!tome que canta se seur més borne si el seH C(OH traba vessó en ouves corso Odó ca. .bast "tÍ ; trols er vinrl'asuna , d, Els dos acres més rellevants que s'han celebrar per a commemorar el vinre aniversari de la Massa Coral de l'Orfeó Catalá de Mexic, foren el Festival de Danses Catalanes, al Palau de les Belles Arts, i el concert per la propia Massa Coral, al Cinema París. Del primer se 'n parla extensarnen t en el número de la hwnanitat correspcnent al mes de juny, i del segon, en parlarem avui, ja que, ambdós, que foren altres tants esdeveniments artístics, mereixen les nostres lloances. Un programa seriós i ben presentar, amb la portada obra del nostre bon arrue Tísner, citava els catalans al Cinema París, gentilment cedit pel senyor Eduard Regasol, el dia 19 de juny. A les Ol1Zedel rnati, la sala del Cinema acolÚa tot de ca res catalanes ansi oses d'escoltar la Massa Coral de l'Orfeó Catala de Mexic. Es presentava sota la direcció del mestre [osep Montfort i tots delíem per coneixer els resultats d'una .speagi!, 11];va ; ounr com seus 01, inalcanr ranr del. rguons. ranr olou o :n'!";a qu, mes pos ,,- lica. drer prerrís- ~ amb a senmés , "res.a a al , la edir ant, wo- iná- erré. poc re'n '19 I I MaragalL, el Centenario de cuyo miento se conmemora este año. gusr an1, rm« El domingo tí.ttimo la Colectividad catalana de esta caPital estuvo de fiesta. Celebraba el XX aniversario de la {tmdación de SIt coro: el Orjeé Catala. Lo celebré con ten concierto de este conjunto en la espaciosa sala de une de los cines céntricos. Cumpliendo con mi deber proiesíovuú: de crtneo, asistí a la audición, pero no es una reseña n1ltsical lo que 1'OY a hacer en estas "Impresíones". Esta ya la hice. Lo que me propongo, es hacer aLgtmas consideraciones de otra índole, que el concierto en cuesnén me ha inspirado )' que oienen al caso en relación con nuestra proPia Colectividad, más exactamente, con nuestra Comlmidad . ash/.:ena?:í, la de habla Yidish. La gran ma)'oría de comunidad catalana en México, la forman refltgiados de Franco, qtdenes han encontrado en este hospitalario país, al que Hegaron después de haber pasado por campos de concentración en Francia, y de bio- sr¡c, tria, au- sen, !1tO~ del .he- nas Ieclar que is i mI) a t la julio! de 1960 todavía más en CataLuña. ngur~sa.- Podemos hacerlo porque estamos en un pais de libertad, Podemos gritat·: Visea Catclllu.nya!, porque estamos en México. iVi'lJa México!» y despu.és, dirigiéndose Qi la bandera, añade: , , . desplegada a merced del viento tú nos señalarás el camino. Seguí El Rossinyol, Ome pichou, Sota de l'Om, La Dama d'Aragó, Els tres tambors, acabant la primera parr amb Els .fadrins de Sant BoL Podernos iniciar nuestro concierto con Durnnr el desean s, els comenrans foren enccraradors. J-\ tots els rastres mostres de sarisfacció. Els elogis per als canraires i per al seu mestre, no es regatejaven paso La Massa Coral, que duranr una llarga temporada havia estat mancada de veus i, per tant, sen se poder acruar, tornava a ésser la que tants d'exirs assoli des de la se va fundació. La segona part comen ca amb EL rús .... rec vilIancec, seguint JoqJ~nívol.a, L'Arc de Bara, Confiden.cia, Les [ulles seques, Entre [iors, Les girvesceres, i acabant amb Els Segadors. El CQ1lt a la Senyera i Els Segadol"SJ les dues cancons que és pecar cantar a casa nostra, foren les que, en un país lliure com és Mexic. iniciaren i clogueren el concert de la Massa Coral de l'Orfeó Cata lit. La Massa Coral de L'Orfeó Catala, i el seu mestre Josep Els comentaris que se sentien al sortir del Cinema París, eren una segona edició, corregida i augmentada, dels que s'escoltaren durant el descanso Tothom esta va satister del con ce rt i tots ens sentieru orgullosos deis nosrres caritaires i dels seus mesrres. A les dues de la tarda, la sala del Restaurant de l'Orfeó Caralá feia goig de debo. Més de dues-cenres persones estaven instal.Iades per a dinar, Les taules cenrrals eren ocupades pels canraires i pels dansaires, i tot eren dalles i festa. Es Iliurá a rors ells, una insignia de 1'OrFeó, commemorativa del XXe aniversari de la seva nova vida. Parlaren el president, senyor [oan Rovira, el senyor Antoni Eroles i el mestre Monrfor t, essent tots calorosarnent aplaudirs. Després, com a fi de festa, es bal laren sardanes, seguint la gresca fins a l'hora de sopar. El XXe aniversar i de la fundació de la Massa Coral de l'Orfeó Caralá de Mexic, fou celebrar ben dignament. Monrforr «Nos .dirigimos a nuestros hermanos mexicanos y a todas lás personos de ha:~ bla no catalana, que honran con su presencia este concierto de! ORFEO CATALA, de México, en el XX Aniversa~ rio de su. nueva etapa, Desde principios del presente sigl.o, los Orfeones de Catah!.ña iniciaban trudicionalmente sus conciertos con EL CANT DE LA SENYERA (E! Canto o la Bandera), texto de! gran poeta Juan himno nacional mente prohibido Por encima de nuestras voces levantamos una bandera que las convertirá en cantos triunfales .., Enmig d'un silenci irnpressionant, els cantaires ocuparen els seu s llocs i les senyeres mexicana i catalana presidien la festa des del fans de I'escenari. El quadre, era bonic: feia bonico Abans que el mestre Montfort danés la senyal per a comencar amb el Cant a !a Senyera, el president de la Massa Coral, senyor Antoni Erales, llegí el parlament que a continuació transcrivim: xier era rete. ton- EL CANT DE LA SENYERA, y podremos cerrarlo COI1 ELS SEGADORS eL El públic aplaudí les darreres paraules del senyor Eroles, pensant en Caralunya i homenatjant a Mexíc, i tot seguit les notes vibranrs del Cant a La Sen)'era feren que tots ens pcséssim dempeus. --¡i'O'vra-rri1'"1!""ccló. lec- ,ro La conmemo-octon se ha celebrado CI1 Barcelona. Pero EL CANT DE LA SENYERA he sido IJro/llbido por las wl.toridades espaiíolas, por considerarlo Hna peligrosa excitación a LaI Libertad. 1ndignado el público por tan ítvinsta medida, en uno de los actos celebrados úl.timamente, se levantó de sus asientos y se puso a carntar el himno prohibido, sabiendo que se exponía a una brutal represión que no se hizo esperar .. , Iniciamos hoy nuestro concierto, como no pueden hacerlo en Cataluña, eon EL CANT DE LA SENYERA, que dice: nnciELs etogis per als cantaires i per al seu mestre, no es regateja~len JOAN pas .. IMPRESIONES MAGNIFICO EJEMPLO CATALAN Por Salomón safrimientos sin fin, una sólida base para la reconstrucción )' re-estruceurcctén de s!~ (lida. EL ansia de libertad política, es decir, de independencia para Cataluña, o, por lo menos, ele curoncmlc culwral con respecto a España, es algo que siempre ha caracterizado a los catalanes. No hay qHe conocer a fondo la historia dd país de Cervantes, para saber que Catabtña durante siglos ha sido uno de los problemas más graves para los regímenes de España, con excepción del brevisimo periodo de la Reptíblica, entre I.a desaparición ele la Monarquía )' el ndierumienro de Franco. Pues bien, KAlI:\l'! los catalanes refugiados en este país (y ha)' muchas rezones para presumir que también los de otros), trajeron consigo, edemds del magra eqnipaje material, ano, inapreciable: un infinito roncr hacia Stl c1![tara, expresada, ante todo, en sn idioma: el coecldn. Desde el punto de vista numérico, forman aquí u.n mimí.sndo islote en el mar de la gente de habra espaiioía. iQHé cómodo sería, pues, para los padres de familia catalanes dejarse en este sentido arrastrar por la corriente y permitir que ellos )' sus vástagos sean devorados por la 1'orágine /.ingüística! POTAU Ya van más de dos décadas desde el arribo de los refugiados de Catalttña a las pla)'~s de México, y si el ir por la lírIea de menor resistencia hubiera sido el caso, hoy día la jtwen~lul catalana habría sido, lingüísticamente, lo CHal quiere decir también desde el PlttlW de ~,ista de culiwra, asimilada dentro del cuerpo necionaL mexicano. Pero este NO es el caso. No obstante el saber los padres de familia catalanes que ellos ya no volverán a la tierra de S1'S ancestros, )' que en México se han mdicado, para quedarse aqttÍ para siempre, han considerado como ten sagrado deber, el transmitir a SIlS hijos la más 1'aliosa herencia cHlcurar que 1(/10 puede dejar: SH idioma )' todo lo que el concepto de lengua materna involucra. Así, pues, no ha)' aquí hogar catalán algll~ no, en que el idioma hablado por los padres (Passa a la pago S, coi, 2)