magnifico ejemplo catalan

Transcripción

magnifico ejemplo catalan
¡QI/i, q¡te veu un fiU [er-se gran no sentira org¡¡Ll legicim de la feJ"tilit'll
i la puixan9a? Tal vegada fa sentir un xic la madttresa,
peró dóna fermesa
ele connnuictc que .fa mira,' el temps sense remencc. Aixi ven (! la Massa
Coral, l'Orfeó Catal¿L de Méx¡c i se 'n sene orgldlós.
Coturnernorer
1dnt suys
és Hna bona rtviuentesrt per a recO"dar beHes
jornades i pavtav amb un somruo-e, aixi de Uun)', dds dies toe planers. Peró
'no prerenem
pos íer-oo. Sota cine lllcstratges diferents s'ha escolat aquast
remes, i de les se-ves mans ha sortit el cant generaL Alglmes veus s'/¡an
!ligat a eH i han emmudie després. D'a1.tres en recouecccm.
qlle amb la
se·va presencia
indefaUible
han [et possible l'arribada
a la commemoració
d'a'PII.i. No cal res més que aixo de remeuibrcuce.
En la [esta eL'ara liom va
trobar~11¡ la confinnació
de toes els catalans de lvlexic de que [ow un bon
camí el qHe va comencnr-se a caminar l'an)' '1940.
Si MaragaU ens dil; qHe
«basta una noia amb la 11eH vi'va per redimir la h nmanitat»
signi'ns donat eí- pensar, amb no pas tot
ses: entusiasme,
ql¡e 1Jint (1)'S
de cnncous no són menyspreables
en la vedempció
i sltper'vi'vencia d'un poble.
Es bonic el cant, clóna bo de Uenr,:m'~¡o espontani
al. veru ... , pero
I.'!tome que canta se seur més borne si el seH C(OH traba vessó en ouves corso
Odó
ca.
.bast
"tÍ ;
trols
er
vinrl'asuna
, d,
Els dos acres més rellevants que s'han
celebrar per a commemorar
el vinre
aniversari de la Massa Coral de l'Orfeó
Catalá de Mexic, foren el Festival de
Danses Catalanes, al Palau de les Belles
Arts, i el concert per la propia Massa
Coral, al Cinema París.
Del primer se 'n parla extensarnen t en
el número
de la hwnanitat
correspcnent al mes de juny, i del segon, en parlarem avui, ja que, ambdós, que foren
altres tants esdeveniments
artístics, mereixen les nostres lloances.
Un programa seriós i ben presentar,
amb la portada obra del nostre bon arrue
Tísner, citava els catalans al Cinema
París, gentilment cedit pel senyor Eduard
Regasol, el dia 19 de juny.
A les Ol1Zedel rnati, la sala del Cinema acolÚa tot de ca res catalanes ansi oses
d'escoltar la Massa Coral de l'Orfeó Catala de Mexic. Es presentava sota la direcció del mestre [osep Montfort i tots
delíem per coneixer els resultats d'una
.speagi!,
11];va
;
ounr
com
seus
01,
inalcanr
ranr
del.
rguons.
ranr
olou o
:n'!";a
qu,
mes
pos
,,-
lica.
drer
prerrís-
~
amb
a
senmés
,
"res.a
a al
, la
edir
ant,
wo-
iná-
erré.
poc
re'n
'19
I
I
MaragalL, el Centenario
de cuyo
miento se conmemora este año.
gusr
an1,
rm«
El domingo tí.ttimo la Colectividad
catalana
de esta caPital estuvo
de fiesta. Celebraba
el
XX aniversario
de la {tmdación
de SIt coro:
el Orjeé Catala. Lo celebré con ten concierto
de este conjunto
en la espaciosa
sala de une
de los cines céntricos.
Cumpliendo
con mi deber proiesíovuú: de crtneo, asistí a la audición, pero no es una reseña
n1ltsical lo que 1'OY a hacer en estas "Impresíones". Esta ya la hice. Lo que me propongo,
es hacer aLgtmas consideraciones
de otra índole,
que el concierto en cuesnén
me ha inspirado
)' que oienen al caso en relación
con nuestra
proPia Colectividad,
más exactamente,
con nuestra Comlmidad . ash/.:ena?:í, la de habla Yidish.
La gran ma)'oría de
comunidad
catalana
en México,
la forman
refltgiados
de Franco,
qtdenes
han encontrado
en este hospitalario
país, al que Hegaron después
de haber pasado
por campos de concentración
en Francia, y de
bio-
sr¡c,
tria,
au-
sen,
!1tO~
del
.he-
nas
Ieclar
que
is i
mI)
a
t
la
julio!
de
1960
todavía más
en CataLuña.
ngur~sa.-
Podemos hacerlo porque estamos en
un pais de libertad, Podemos gritat·:
Visea Catclllu.nya!, porque estamos en
México. iVi'lJa México!»
y despu.és, dirigiéndose Qi la bandera,
añade:
, , . desplegada a merced del viento
tú nos señalarás el camino.
Seguí El Rossinyol,
Ome pichou,
Sota de l'Om, La Dama d'Aragó, Els
tres tambors, acabant la primera parr
amb Els .fadrins de Sant BoL
Podernos iniciar nuestro concierto con
Durnnr el desean s, els comenrans foren enccraradors.
J-\ tots els rastres mostres de sarisfacció. Els elogis per als canraires i per al seu mestre, no es regatejaven paso La Massa Coral, que duranr
una llarga temporada havia estat mancada de veus i, per tant, sen se poder acruar, tornava a ésser la que tants d'exirs
assoli des de la se va fundació.
La segona part comen ca amb EL rús ....
rec vilIancec, seguint JoqJ~nívol.a, L'Arc
de Bara, Confiden.cia, Les [ulles seques,
Entre [iors, Les girvesceres, i acabant amb
Els Segadors. El CQ1lt a la Senyera i Els
Segadol"SJ les dues cancons que és pecar
cantar a casa nostra, foren les que, en un
país lliure com és Mexic. iniciaren i clogueren el concert de la Massa Coral de
l'Orfeó
Cata lit.
La Massa
Coral
de L'Orfeó
Catala,
i el seu mestre
Josep
Els comentaris que se sentien al sortir del Cinema París, eren una segona
edició, corregida i augmentada,
dels que
s'escoltaren durant el descanso Tothom
esta va satister del con ce rt i tots ens sentieru orgullosos deis nosrres caritaires
i
dels seus mesrres.
A les dues de la tarda, la sala del
Restaurant
de l'Orfeó Caralá feia goig
de debo. Més de dues-cenres
persones
estaven instal.Iades per a dinar, Les taules cenrrals eren ocupades pels canraires
i pels dansaires, i tot eren dalles i festa.
Es Iliurá a rors ells, una insignia de 1'OrFeó, commemorativa
del XXe aniversari
de la seva nova vida. Parlaren el president, senyor [oan Rovira, el senyor Antoni Eroles i el mestre Monrfor t, essent
tots calorosarnent aplaudirs.
Després, com a fi de festa, es bal laren sardanes, seguint la gresca fins a
l'hora de sopar.
El XXe aniversar i de la fundació de
la Massa Coral de l'Orfeó Caralá de
Mexic, fou celebrar ben dignament.
Monrforr
«Nos .dirigimos a nuestros hermanos
mexicanos y a todas lás personos de ha:~
bla no catalana, que honran con su presencia este concierto de! ORFEO CATALA, de México, en el XX Aniversa~
rio de su. nueva etapa,
Desde principios del presente sigl.o,
los Orfeones de Catah!.ña iniciaban trudicionalmente
sus conciertos
con EL
CANT DE LA SENYERA (E! Canto o
la Bandera), texto de! gran poeta Juan
himno nacional
mente prohibido
Por encima de nuestras voces
levantamos una bandera
que las convertirá en cantos triunfales ..,
Enmig d'un silenci irnpressionant, els
cantaires ocuparen
els seu s llocs i les
senyeres mexicana i catalana presidien la
festa des del fans de I'escenari. El quadre, era bonic: feia bonico
Abans que el mestre Montfort danés
la senyal per a comencar amb el Cant
a !a Senyera, el president de la Massa
Coral, senyor Antoni Erales, llegí el parlament que a continuació
transcrivim:
xier
era
rete.
ton-
EL CANT DE LA SENYERA, y podremos cerrarlo COI1 ELS SEGADORS eL
El públic aplaudí les darreres paraules del senyor Eroles, pensant en Caralunya i homenatjant
a Mexíc, i tot seguit les notes vibranrs del Cant a La
Sen)'era feren que tots ens pcséssim dempeus.
--¡i'O'vra-rri1'"1!""ccló.
lec-
,ro
La conmemo-octon
se ha celebrado
CI1 Barcelona. Pero EL CANT
DE LA
SENYERA he sido IJro/llbido por las
wl.toridades espaiíolas, por considerarlo
Hna peligrosa excitación a LaI Libertad.
1ndignado el público por tan ítvinsta
medida, en uno de los actos celebrados
úl.timamente, se levantó de sus asientos
y se puso a carntar el himno prohibido,
sabiendo que se exponía a una brutal represión que no se hizo esperar .. ,
Iniciamos hoy nuestro concierto, como
no pueden hacerlo en Cataluña,
eon
EL CANT DE LA SENYERA, que dice:
nnciELs etogis
per als cantaires
i per al seu mestre,
no es regateja~len
JOAN
pas ..
IMPRESIONES
MAGNIFICO
EJEMPLO CATALAN
Por Salomón
safrimientos
sin fin, una sólida base para la
reconstrucción
)' re-estruceurcctén
de s!~ (lida.
EL ansia de libertad política, es decir, de independencia
para Cataluña,
o, por lo menos,
ele curoncmlc
culwral
con respecto a España,
es algo que siempre ha caracterizado a los catalanes. No hay qHe conocer a fondo la historia
dd país de Cervantes, para saber que Catabtña
durante siglos ha sido uno de los problemas más
graves para los regímenes
de España, con excepción del brevisimo
periodo de la Reptíblica,
entre I.a desaparición
ele la Monarquía
)' el ndierumienro de Franco.
Pues bien,
KAlI:\l'!
los catalanes
refugiados
en este
país (y ha)' muchas rezones para presumir que
también los de otros), trajeron consigo, edemds
del magra eqnipaje
material,
ano, inapreciable:
un infinito roncr hacia Stl c1![tara, expresada,
ante todo, en sn idioma: el coecldn.
Desde el punto de vista numérico,
forman
aquí u.n mimí.sndo
islote en el mar de la gente
de habra espaiioía. iQHé cómodo
sería, pues,
para los padres de familia catalanes dejarse en
este sentido arrastrar por la corriente y permitir que ellos )' sus vástagos sean devorados por
la 1'orágine /.ingüística!
POTAU
Ya van más de dos décadas desde el arribo
de los refugiados
de Catalttña
a las pla)'~s de
México, y si el ir por la lírIea de menor resistencia hubiera sido el caso, hoy día la jtwen~lul
catalana
habría sido, lingüísticamente,
lo CHal
quiere decir también
desde el PlttlW de ~,ista
de culiwra, asimilada
dentro del cuerpo necionaL mexicano.
Pero este NO es el caso. No obstante
el
saber los padres de familia catalanes que ellos
ya no volverán
a la tierra de S1'S ancestros, )'
que en México se han mdicado,
para quedarse
aqttÍ para siempre, han considerado
como ten
sagrado deber, el transmitir a SIlS hijos la más
1'aliosa herencia cHlcurar que 1(/10 puede dejar:
SH idioma
)' todo lo que el concepto de lengua
materna
involucra.
Así, pues, no ha)' aquí hogar catalán algll~
no, en que el idioma hablado por los padres
(Passa a la pago S, coi, 2)

Documentos relacionados