IQS 33
Transcripción
IQS 33
news JUNY 2002 JUNIO A 33 BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS El IQS en el MIT MAGDA FAIJES, COORDINADORA DE LA COMISIÓN DE JÓVENES DE LA ASOCIACIÓN, EXPLICA LAS DIVERSAS LA SITUACIÓN ECONÓMICA EN EL CONSELLER ACTIVIDADES QUE LLEVA A CABO ESTE GRUPO CICLO DE EN TARDES CAP, ARTUR MAS, HABLÓ DE CATALUNYA EN EL A-IQS ENTREVISTA 2002 A LOS DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 33 SUMARI SUMARIO 3. Editorial / Editorial 4. L’IQS al MIT / El IQS en el MIT 10 10. Grups Professionals / Grupos Profesionales 13. Tardes A-IQS / Tardes A-IQS 28. Grup d’Experts / Grupo de Expertos 35 13 31. Futures Promocions / Futuras Promociones 49. Notícies A-IQS / Noticias A-IQS 39 49 52. Premis P. Salvador Gil, S. I. / Premios P. Salvador Gil, S. I. 58. Aniversaris Promocions / Aniversarios Promociones JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ President: Lluís Seguí i Garriga A-IQS Vicepresident: Jaume Árboles i Muntadas Via Augusta, 390 Secretari: Josep Beumala i Griño 08017 Barcelona Sots-secretari: Máximo Hidalgo i Villarroya Tresorer: Ramon Escamilla i Montlleó Sotstresorer: Íñigo Babot i Gutiérrez 2 Tel. 93 267 20 12 / 93 267 20 00 Tel. i fax directe 93 280 42 76 Web: http://www.aiqs.es E-mail: [email protected] Vocals: Magda Faijes i Simona, Germán Fañanás Secretari General Tècnic: Anton M. Sitjes i Lanau, Rafael Queralt i Teixidó, Xavier Tomàs i Coordinació editorial i disseny: BPMO Edigrup Morer, Teresa Vidal i Llucià Dipòsit legal: B-37419-97 A-IQS es miembro de la EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING desde 1974 Preside EDITORIAL EDITORIAL EL MIT I ELS JOVES EL MIT Y LOS JÓVENES En aquest News trobareu una nova i impressionant perspectiva de l’IQS i dels nostres companys de l’Associació, la trajectòria internacional d’alguns d’ells i, a més, a un lloc de prestigi internacional com és el MIT (Massachusetts Institute of Technology). El fet que escoles com aquesta apostin per companys nostres reforça encara més la certesa que tenim de la bondat dels estudis a l’IQS i el potencial de la nostra Associació. Cal recalcar el magnífic èxit de les Tardes A-IQS. En una d’elles, per parlar de la situació econòmica a Catalunya, vam comptar amb el conseller en Cap, Honorable Sr. Artur Mas. La consolidació de les Tardes fa que cada cop siguin més i més els companys que hi participen. També voldria insistir en un dels nostres grans objectius: els joves. La Comissió de Joves està fent una tasca important per donar a conèixer l’A-IQS a tots els de les últimes promocions i als que ara acaben. No fa gaire hem fet l’acte de presentació de l’Associació als que acaben aquest any, i hem de dir que cada vegada són més els que hi participen. Igualment hem fet el primer contacte amb els de segon curs d’Enginyeria Industrial, que també esperem a l’A-IQS. Voldria recordar que, d’acord amb l’última assemblea, la nostra associació és ara l’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS. Estem analitzant els resultats d’una enquesta que hem fet als més joves. Crec que ells ens aportaran encara més informació per millorar l’Associació. Finalment voldria dir-vos que l’IQS té la intenció de crear un Museu de l’IQS. Des d’aquí animem a tots aquells (i potser en aquest cas ho dirigim més als veterans) que tinguin alguna idea o record que ens ho facin saber. És un tema en què l’IQS ha posat molta il·lusió, i nosaltres ens hi sumem. Rebeu tots plegats una forta encaixada. ❏ En este News encontraréis una nueva e impresionante perspectiva del IQS y de nuestros compañeros de la Asociación, la trayectoria internacional de algunos de ellos y, además, en un lugar de prestigio internacional como es el MIT (Massachusetts Institute of Technology). El que escuelas como ésta apuesten por compañeros nuestros refuerza todavía más la certeza que tenemos de la bondad de los estudios en el IQS y el potencial de nuestra Asociación. Cabe remarcar el magnífico éxito de las Tardes A-IQS. En una de ellas, para hablar de la situación económica en Catalunya, contamos con el conseller en Cap, Honorable Sr. Artur Mas. La consolidación de las Tardes hace que cada vez sean más y más los compañeros que participan. También quisiera insistir en uno de nuestros grandes objetivos: los jóvenes. La Comisión de Jóvenes está desempeñando una tarea importante para dar a conocer la A-IQS a todos los de las últimas promociones y a los que ahora terminan. Recientemente hemos celebrado el acto de presentación de la Asociación a los que terminan este año, y cabe decir que cada vez son más los que participan. Igualmente hemos tomado el primer contacto con los de segundo curso de Ingeniería Industrial, a quienes también esperamos en la A-IQS. Quisiera recordar que, de acuerdo con la última asamblea, nuestra asociación es ahora la Asociación de Químicos e Ingenieros del IQS. Estamos analizando los resultados de una encuesta que hemos hecho a los más jóvenes. Creo que ellos nos aportarán todavía más información para mejorar la Asociación. Finalmente quisiera decíos que el IQS tiene la intención de crear un Museo del IQS. Desde aquí animamos a todos aquéllos (y quizás en este caso lo dirigimos más a los veteranos) que tengan alguna idea o recuerdo a que nos lo comuniquen. Es un tema en el que el IQS ha puesto mucha ilusión, y nosotros nos sumamos a él. Recibid todos un fuerte apretón. ❏ Lluís Seguí President de l’A-IQS Lluís Seguí Presidente de la A-IQS 3 MIT IQS AT MIT By Íñigo Babot I WAS RECENTLY LUCKY ENOUGH TO VISIT , TOGETHER WITH DR. JULIÀ, THE INSTITUTE THAT IS UNANIMOUSLY RECOGNISED AS THE WORLD ’ S LEADER IN TECHNICAL WORK AND TECHNOLO GY : THE M ASSACHUSETTS I NSTITUTE OF T ECHNOLOGY (MIT). Founded in 1861 and located in Cambridge, near Boston, in the state of Massachusetts, MIT comprises a number of buildings and is so big it seems to be a city itself. All the facilities and laboratories, as well as its 10 extraordinary libraries, are open 24 hours a day, to allow work to continue round the clock. No fewer than 55 Nobel Prize-winners have passed through the MIT lecture halls – 22 of them have won the award since 1990. No other technological institute in the world puts more money into research, year after year. It filled me with pride (and, I’m not ashamed to say, surprise and gratitude) to see how many important and solid ties link our centre with this extremely well recognised institution, which is tremendously selective in its international relations (No.1’s have to be). To experience the affection and respect they treat us with there was especially important: they speak very clearly of the high quality teaching and research found at IQS. For more than 10 years, professors from MIT and IQS have been in contact, exchanging ideas, visits and researchers. We currently have eight colleagues studying and researching at MIT, all of them fantastic professionals and excellent people. Meeting them and learning about their work at MIT has been very rewarding. We thought it would be interesting to interview the person responsible for initiating these relationships, Dr. Julià, and five of the IQS students at MIT. Dr. Julià, how did the contacts with MIT begin? They began through Dr. Thomas J. Allen, of MIT’s Sloan School of Management, a professor with whom I had had some contact and who I admired and continue to admire as a great professor and researcher in the same subject as I teach at the Department of Economics: Innovation and Technology Management. 4 MIT Professor Allen introduced me to Dr. Charles Cooney, from the Department of Engineering, who I worked with on the programme that MIT started up on innovation in the pharmaceutical industry. Given how selective MIT is in terms of choosing students and professors, since when have our students had the option of working there? In June, 1994, professors Thomas Allen, Charles Cooney and Stan Finkelstein came to IQS to teach a three-day course on “Managing Research and Manufacturing in the Pharmaceutical Industry” and had the chance to see what IQS was like. The following year, Dr. Cooney accepted one of our best students to do research in his laboratory for his final year project at IQS. This was so successful that when the student’s stay came to an end, they offered him a scholarship to do a doctorate. What do the American professors tell you about our colleagues who do research at MIT? Do they ask you if we can send some more? Other MIT professors later had the chance to confirm the quality and training of our students, to the point that we now have students doing research into areas as diverse as biomechanics, biotechnology, combustion, simulation, aeronautics and the use of computers in learning, as well as the area that in principle seems most closely related to IQS - chemical engineering. This makes us very proud, because it confirms the quality and extensive training of our graduates. Have any of them visited us? What do they think of IQS? Now that I think about it, up to five MIT professors have come to visit us. One of them took part in the presentation of the FYP of one of our students who had been in his department. They have praised the quality of our research, especially the practical part of the Chemical Engineering degree, as well as the hands-on approach to our studies. Our relationship is one of friendly and frank cooperation. How will this collaboration continue? We intend to promote it through the figure of a visiting IQS professor who will be at MIT in a more intensive capacity. This role will fall to Dr. Mercè Balcells, a graduate from the Institut Químic de Sarrià, who has completed postdoctoral work at MIT. Dr. Balcells has helped us with this relationship over the last three years. ❏ MIT MIT M ERCEDES B ALCELLS ( MERCHE @ MIT . EDU ) IS 29, HAS A DE GREE IN C HEMICAL E NGINEERING FROM IQS ( SPECIALISING IN O RGANIC C HEMISTRY ), A DOCTORATE IN C HEMICAL S CI ENCES ( SPECIALISING IN M ACROMOLECULAR C HEMISTRY ) FROM THE U NIVERSITY OF A ACHEN (RWTH), A POSTDOC TORAL FELLOWSHIP FROM MIT (1999-2001) AND IS CUR RENTLY V ISITING P ROFESSOR AT THE SAME CENTRE . S HE WORKS IN THE H ARVARD -MIT B IOMEDICAL E NGINEERING D E PARTMENT , WITH P ROF . E LAZER R. E DELMAN . T HE HEAD OF A TEAM THAT INCLUDES ANOTHER TWO OF OUR INTERVIEW SUBJECTS (B LANCA AND A NA ), SHE IS STUDYING CAUSES OF COMMON CARDIOVASCULAR ILLNESSES AND HOW TO COMBAT Merche starts the interview by explaining that for someone like me, who is passionate about research, being at MIT is like being in Science Heaven. I get to MIT early (around seven) to take advantage of the early hours of the day when it is always quieter so I can write. The students from IQS whose FYPs I am in charge of coordinating, arrive around 9.30. We have a coffee and sort the day out so that we’re all equally busy. My day is spent between the laboratory, classes, meetings and conferences. I also have to do public relations and interview candidates who want to join the group. I grab something to eat when and if I can. I usually escape around 7 p.m. to go to the gym. I get home (20 minutes’ walk from MIT) around 8.30 p.m., make dinner, have dinner, chat with my flatmates or I just go off by myself for a bit to work on one of my relaxing hobbies and then I go to bed around 11 p.m. Merche has been out of Spain for more than 6 years. How are you finding it? I found it hard to get used to living away from home when I moved to Germany to do my doctoral thesis. I didn’t speak any German, I didn’t understand the German way of life, and most of all I missed my family very much. I had always lived at home and I’m the oldest of six. Going back to my room at the German students’ residence and not hearing anything at all horrified me. The new change to Boston was much easier, because here you can find people from all over the place and you don’t feel so different from the rest. Life at MIT is full on. Knowledge is in the air and the enthusiasm for learning is contagious. At the same time, you have to be careful to set your own limits, otherwise you can run the risk of not doing anything other than work. Other interviewees will also tell us about the many services at MIT, which are very impressive. Merche says that as far as lab equipment and material go, they give us everything we need to do our projects. If they don’t have something you need, they buy it, practically without looking at the price. In terms of THEM : DEVELOPMENT OF IMPLANTS , MEDICINES , THERAPIES AND INSTRUMENTATION NEEDED FOR THEIR PREVENTION AND TREATMENT . S HE HAS BEEN AT MIT FOR THREE YEARS . services, MIT is an enormous campus that enjoys 24hour medical care for students, a patents management office and another office for handling work visas - it even has its own police force. At the beginning, it’s a bit confusing knowing what office to go to for each thing because they are so specialised and are spread all around the campus. Things that would take up part of a floor in other institutions take up a whole building here. We ask her for the first short sentence that comes to mind when she hears these words, in relation to her studies at MIT: - Inspiration: You’ve got to be inside the box to be able to look outside it. - Perspiration: You spend the whole day running along these endless halls (Merche is referring to MIT’s famous Infinite Corridor, which other colleagues will also mention). - Competitiveness: The pressure to succeed, and as quickly as possible, is a fact. - CV: I didn’t come here to improve my CV, but I’m sure my future will be affected by my time at MIT. To people who aren’t sure about taking the step to come, she says they shouldn’t give it a second thought. It’s a unique chance to broaden your horizons and learn loads, on a professional and personal level. I think that very shortly any competent professional of the 21st century will have spent some time training abroad. And if you’re still not sure, the United States’ motto is that it’s never too late - so put it into practice and call me. The part of MIT that impresses her most is the Barker Library, located under the famous main dome that appears on all the postcards of MIT. ❏ 5 MIT MIT A NA S ALA ( ANA _ SALA @ MIT . EDU ) IS 23, HAS A DEGREE IN C HEMICAL E NGINEERING FROM IQS AND A M ASTER IN I N DUSTRIAL B USINESS M ANAGEMENT . S HE IS DOING HER FYP AT H ARVARD -MIT B IOMEDICAL E NGINEERING (HST), STUDYING THE MECHANISMS THAT GOVERN CARDIOVASCU LAR ILLNESSES AS PART OF THE V ASCULAR B IOLOGY TEAM . S HE HAS ONE YEAR TO GO AT MIT. Ana works an average of 9-10 hours/day. However, she still has time for some unusual activities: I go to conferences and seminars at MIT. On Tuesdays, I have African drum classes with a Senegalese professor (an MIT activity). I usually go the gym about three times a week. On Thursdays, I often hang out with people from MIT’s European Club. There’s always something to do, as Boston is your typical university town, with a great cultural variety, full of all sorts of activities and amazingly dynamic. I think this, combined with my work at MIT, is making my time here pretty easy. She also told us about the incredible investment in research: the financial resources in the US are unlimited (many funds are from private companies interested in new technologies). There are stacks of scholarships but no fixed research contracts. Ana be- 6 lieves that resources are the engines that drive research. Research is directly proportional to resources. She’s that clear about it. Lots of African drums, but the food isn’t the same... After seven months, she really misses Spanish food. Specially unsmoked cured ham, chorizo sausages, a good loin sausage, a Garcia Vaquero cheese... Despite this, she says she is generally very satisfied and would stay here longer: I don’t think I’d live here forever, but I do think I could stay another year or two, working in a company or doing research at MIT. She likes to wander along the “infinite corridor” in her spare time. This is an extremely long hallway in MIT’s main entrance. You have to use it to get to the Student Center and most of the MIT dorms. It connects many buildings and also houses the student offices. It’s incredible how many different people (from all over the world) walk along the corridor every day. You get a shock when you go out to get something to eat and find tourists taking photos in the main entrance. MIT MIT N ÚRIA M ARGARIT ( MARGA @ MIT . EDU ) IS 24, HAS DEGREES IN A DVANCED I NDUSTRIAL E NGINEERING (URL) AND C HEM ICAL E NGINEERING (IQS), DID HER FYP IN THE D EPART MENT OF A ERONAUTICS AND A STRONAUTICS AT MIT (2000-2001) AND IS NOW DOING A M ASTER IN A ERONAU TIC AND A STRONAUTIC E NGINEERING AT THE SAME CENTRE (2002-2004). S HE WORKED IN THE S PACE P ROPULSION L ABORATORY ( STUDYING SPACE PROPULSION SYSTEMS , MAINLY ELECTRIC AND PLASMA MICROPROPULSION FOR SATELLITE APPLICATIONS ) AND IS NOW WORKING IN THE S LOAN A UTOMOTIVE L ABORATORY , WITH P ROF . J OHN H EY WOOD , STUDYING INTERNAL COMBUSTION ENGINES . She decided to come to MIT at the last moment. I had always been interested in aeronautics and when I saw that the possibility of doing the FYP here was feasible, it occurred to me that, seeing as I was going to change course anyway, I might as well do the work abroad. It seemed like a great change to me. I had always lived in Barcelona and so moving away from home, to a country on the other side of the ocean, was a challenge and a great opportunity: a new culture, a different language and one of the world’s best universities for engineering, if not the best. Núria is an assistant researcher in the Sloan Automotive Laboratory, which means that in exchange for my monthly salary, I have to work on the assigned project for 20 hours/week. On top of my studies, this means I work around eight hours a day (including weekends), which usually stretch to ten. She likes this experience. I really would recommend it to everyone. I think the chance to go abroad and do some of your studies overseas should be promoted more in Spain, with economic aid either from the private sector or the government. At MIT in particular, you get the chance to meet so many interesting people from different countries that it really adds to the attraction. At the beginning, I was amazed every day by the people I was meeting, because not only are they intelligent academically, they’re also good at sports or music or art. Being able to go to talks, tutorials and even the office, for example, of someone who’s won a Nobel Prize is an experience that money can’t buy. And yet these “geniuses” are still normal people like everyone else. And it’s loads of fun! I’ve had Japanese colleagues, North Americans, French, Mexicans, Colombians, Turks, Brits, Chinese, people from the Philippines, Indonesia and Greece. If I had to define them in four words, I’d say they were hardworking, hardworking, busy and hardworking. What brings them here, to sum it up in one word, is opportunity. Núria intends to return to Spain, but not for a long time. I really have to stay here a bit longer and then maybe New York or Central Europe. One last question, which we will also ask the others: Can you ever get used to swapping tortillas de patata and paellas for hamburgers and pizza? You don’t have to swap them - the difference is you have to make them yourself and they don’t always turn out as well as the ones you mum makes. How true that is. 7 MIT MIT G ERARDO F ERREIRO ( GERAR @ MIT . EDU ) IS 23, HAS A DE GREE IN C HEMICAL E NGINEERING FROM IQS AND IS DOING HIS FYP IN THE D EPT OF C HEMICAL E NGINEERING , IN THE COMBUSTION AND FUELS RESEARCH GROUP RUN BY P ROF . J ACK B. H OWARD . H E IS RESEARCHING COMBUS TION IN LIGHT FUELS AT ATMOSPHERIC PRESSURE , APPLY ING DIFFERENT KINETIC MODELS TO PREDICT AND STUDY T H E C O MP O U N D S P R O D U C E D I N E A C H C O MB U S T I O N . HAS ONE YEAR TO GO AT He came because he knew he wanted to do his FYP in an English-speaking country, so when he got the chance to come to MIT, he couldn’t turn it down. Also, after visiting here last year, the project they offered me seemed really interesting and Boston seemed to be a city worth getting to know. He sets his own timetable. During the week, I usually get to the lab around nine, although it depends on the day. The timetable is completely flexible, you’re free to work when you want. Despite that, he works a lot. Lunch is usually around one and in the afternoons, depending on the day, if you’ve got more work you can still be at MIT until 10 at night, although usually you finish around seven. After work, you normally go home to cook something or hang out with 8 HE MIT. your pals for a bit to wind down. Boston is full of universities, so there’s always a good vibe. As far as relationships with his colleagues go, he says he really gets on well with them. There’s a really good work environment in my lab, the people are very approachable and they’re always happy to lend a hand in whatever you need. It’s not the typical image of the mad scientist who can’t relate to the rest of his colleagues and only thinks about his work. Colleagues from many countries, as there’s a number of Americans, an Australian guy, a Belgian, an Indian, a girl from China, a Costa Rican... and since I’ve been here there have also been people from Sweden and Greece. In terms of facilities, Gerar makes no complaints. As far as sports go, you can play almost anything you want, from football, basketball and tennis through to sailing, fencing and grass hockey... There are also a MIT number of pavilions for playing sport in winter. Then there are different activities each day of the week, heaps of conferences, exhibitions - all in all, daily activities are really varied. Resources for research work? That’s no problem, either. They’re practically unlimited. If you really want to do research, it’s up to you, because they supply you with everything you need, and more. The thing that most impressed him as soon as he arrived was the overwhelming mix of races and cul- MIT tures you see every day, both on campus and in the street. I was also amazed by the fact that MIT never closes: you see people wandering the halls at all hours of the day and night. He thinks the most impressive part of MIT is the Multimedia Laboratory. My flatmate works there and it’s really extraordinary the projects they’re working on. I think many of the telecommunications developments in the near future will stem from the research they’re doing in that building. B LANCA S AN M IGUEL ( BSMIGUEL @ MIT . EDU ) IS 23, HAS A C HEMICAL E NGINEERING FROM IQS AND IS D O I N G H E R FYP I N T H E S A M E T E A M A S M E R C H E BALCELLS. SHE IS STUDYING TISSUE ENGINEERING, ANGIOGENESIS AND CARDIOVASCULAR IMPLANTS . S HE HAS BEEN AT MIT FOR ONE YEAR . DEGREE IN Blanca decided to come here mainly for the training in a field that is not well developed in Spain, such as biomedicine, the experience of coming abroad and seeing how people in other countries work, the language - a bit of everything. When asked about the terrible Massachusetts winters, she says the famous Boston weather hasn’t arrived yet, so I can’t tell you anything (this winter has been exceptionally mild). She does get cold, but nothing she can’t fix with warm clothes. With regard to accommodation, she shares a tworoom flat with another two Spanish girls (one of whom is Ana, who also features in this interview). As far as experiences go, she says that living in Boston is too easy, I mean, I’m thrilled to have come. It’s hard at first (like everything), but as soon as you get used to it you begin to enjoy this country - a lot. What I enjoy most is the chance to meet people from all over the place, with different cultures and religions... it’s amazing how much you can learn from others! A downside? That people here work too hard and hardly have a private life, which the Spaniards who come here find quite surprising. Living surrounded by geniuses is rewarding. Sometimes you put yourself down and think you’ll never be able to be like them, but then it’s not about comparing yourself with the people around you but rather learning from them. I would say I’m doing well, because there’s always someone around you can go to if you’re not sure about something (which happens a lot...). Her work team includes all sorts of people - from China, India, Israel, Canada, Australia and, of course, the US. Blanca defines the average MIT researcher as exacting, dedicated, competitive and ambitious. For example, there are people who work more than 65 hours/week. Each scientist works at a high level of specialisation. They work on very specific areas within the team and even then they know what the rest of them are doing. That’s how the weekly laboratory meetings help, because they explain the projects each person is doing. Blanca believes that MIT’s international leadership is based on its diversity of nationalities and the fact that it draws the top people from everywhere - each person brings their strengths with them and it helps create very competitive work teams. The parts of MIT that impress her most are the libraries, with so many books and magazines. It’s incredible how much time you can spend reading there and know there is still so much science to be read around you. ❏ 9 33 GRUPS PROFESSIONALS CUSTOMER RELATIONSHIP MANAGEMENT / LA DISTRIBUCIÓ QUÍMICA A LA TAULA RODONA DEL 14 DE FEBRER PASSAT , EL G RUP P ROF ESSI ONAL DE G E S T I Ó C OM E R C I A L I M À R Q U E T I N G I NDUSTRIAL VA TENIR COM A PONENT CONVIDAT R OBERT M A R Q U É S , C O N S U L T O R CRM D E P R I C E W A T E R H O U S E C OOPERS , QUE VA PARLAR D ’ AQUEST NOU CONCEPTE I EL SEU NIVELL D ’ INTRODUCCIÓ A LA INDÚSTRIA QUÍMICA . D’ ALTRA BANDA , A LA REUNIÓ DE L ’11 DE MARÇ , EL GRUP VA TENIR COM A PONENT P EDRO F ARRÉS (P ROMOCIÓ 1967), EXPRESIDENT DE L ’A SSOCIACIÓ E SPANYOLA DE C OMERÇ Q UÍMIC I AMB L ’ EXPERIÈNCIA DE TOTA UNA VIDA DEDICADA A LA DISTRIBUCIÓ QUÍMICA A Q UIMIGRANEL SA, G UZMÁN SA I EL G RUPO B RENNTAG . A grans trets, el CRM és una estratègia de negoci, l’estratègia de competir desenvolupant en tota la seva plenitud el valor de les relacions amb els clients. És a dir, tal com ens explicava Marqués, “imaginem el propietari d’una botiga de queviures que coneix perfectament tots els seus clients i fa servir aquesta informació per oferir-los productes (i serveis) que ells apreciaran i valoraran, i, alhora, la botiga se’n beneficiarà, perquè aconseguirà incrementar les vendes. Bé, doncs aquest senyor és un CRM.” És a dir, el CRM pretén aconseguir que en empreses grans, mitjanes o petites totes les persones que entren en relació amb el client (des de call centers de servei al client, passant evidentment pels venedors, màrqueting, etc.), disposin en pantalla de tota la informació per tal que tant el client com l’empresa obtinguin el màxim partit d’aquesta relació. Per arribar a implantar CRM en una empresa calen dos tipus d’inversió: cal invertir per implantar la filosofia CRM (redefinició de models i processos de negoci, així com entrenament del personal) i una altra inversió en sistemes informàtics, cosa per a la qual hi ha moltes aplicacions al mercat, que permeten una integració amb la web i amb sistemes de tipus SAP. Marqués va subratllar la importància de la inversió en models i processos de negoci, és a dir, en la part estratègica, ja que sense ella “moltes iniciatives purament basades en la instal·lació d’un paquet informàtic s’han vist abocades al fracàs”. Els costos d’implantació poden variar des de 30.000 euros (5 milions de pessetes) per a una pime, fins a 3 milions d’euros (500 milions de pessetes) per a una multinacional. 10 GRUPOS PROFESIONALES CUSTOMER RELATIONSHIP MANAGEMENT / LA DISTRIBUCIÓN QUÍMICA E N LA MESA REDONDA DEL PASADO 14 DE FEBRERO , EL G RUPO P ROFESIONAL DE G ESTIÓN C OMERCIAL Y M ARKETING I NDUSTRIAL TUVO COMO PONENTE INVITADO A R OBERT M ARQUÉS , CONSULTOR CRM DE P RICEWATERHOUSE C OOPERS , QUIEN HABLÓ DE ESTE NUEVO CONCEPTO Y SU NIVEL DE INTRODUCCIÓN EN LA INDUSTRIA QUÍMICA . P OR OTRO LADO , EN LA REUNIÓN DEL 11 DE MARZO , EL GRUPO TUVO COMO PONENTE A P EDRO F ARRÉS (P ROMOCIÓN 1967), EX - PRESIDENTE DE LA A SOCIACIÓN E SPAÑOLA DE C OMERCIO Q UÍMICO Y CON LA EXPERIENCIA DE TODA UNA VIDA DEDICADA A LA DISTRIBUCIÓN QUÍMICA EN Q UIMIGRANEL SA, G UZMÁN SA Y EL G RUPO B RENNTAG . El CRM viene a ser una estrategia de negocio, la estrategia de competir desarrollando en toda su plenitud el valor de las relaciones con los clientes. Es decir, como nos explicaba Marqués, “imaginemos al propietario de un colmado que conoce perfectamente a todos sus clientes y utiliza esa información para ofrecerles productos (y servicios) que ellos van a apreciar y valorar y, al mismo tiempo, el colmado se beneficiará de ello, ya que conseguirá incrementar sus ventas. Bien, pues este señor es un CRM.” Es decir, el CRM pretende conseguir que en empresas grandes, medianas o pequeñas todas las personas que entran en relación con el cliente (desde call centers de servicio al cliente, pasando evidentemente por los vendedores, marketing, etc.), dispongan en pantalla de toda la información para que tanto el cliente como la empresa obtengan el máximo partido de dicha relación. Para llegar a implantar CRM en una empresa hacen falta dos tipos de inversión: es necesario invertir para implantar la filosofía CRM (redefinición de modelos y procesos de negocio, así como entrenamiento del personal) y otra inversión en sistemas informáticos, para lo cual existen multitud de aplicaciones en el mercado, que permiten una integración con la web y con sistemas tipo SAP. Marqués subrayó la importancia de la inversión en modelos y procesos de negocio, es decir, en la parte estratégica, ya que sin ella “muchas iniciativas puramente basadas en la instalación de un paquete informático se han visto abocadas al fracaso”. Los costes de implantación pueden variar desde 30.000 euros (5 millones de pesetas) para una pyme, hasta 3 millones de euros (500 millones de pesetas) para una multinacional. GRUPS PROFESSIONALS GRUPOS PROFESIONALES D’altra banda, a la reunió titulada La Distribució Química, cap a on va?, Farrés va començar parlant de la història de la distribució, plantejant-la en diverses etapes. En primer lloc, l’època que acaba als anys 70, que es va caracteritzar per un mercat espanyol relativament tancat a l’exterior, amb quotes i alts aranzels d’importació, en què els distribuïdors actuaven d’importadors o de revenedors dels fabricants nacionals. La gamma de productes era aleatòria, els preus es basaven en el cost; el distribuïdor tenia una única xarxa de vendes no especialitzada, i es competia per característiques de producte. Els distribuïdors no tenien cap mena de fidelitat cap als proveïdors o els fabricants, i viceversa, cosa que Farrés va qualificar com “canals enfrontats”, és a dir, que fabricant i distribuïdor eren “enemics”. Por otra parte, en la reunión titulada La distribución Química, ¿a dónde va?, Farrés empezó hablando de la historia de la distribución, planteándola en varias etapas. En primer lugar, la época que acaba en los años 70, que se caracterizó por un mercado español relativamente cerrado al exterior, con cuotas y altos aranceles de importación, en la que los distribuidores actuaban como importadores o como revendedores de los fabricantes nacionales. La gama de productos era aleatoria, los precios se basaban en el coste; el distribuidor poseía una única red de ventas no especializada, y se competía por características de producto. Los distribuidores no tenían fidelidad alguna hacia los proveedores o los fabricantes, y viceversa, lo que calificó Farrés como “canales enfrentados”, es decir, que fabricante y distribuidor eran “enemigos”. A la dècada dels 80 s’inicia l’aplicació de les estratègies de màrqueting a la distribució química. Se segmenten els mercats, es completen gammes enfocades per a cada segment i es comencen a fixar preus basats en la competència. La xarxa de vendes es comença a especialitzar per segments, es contracten tècnics especialistes en sectors o categories i apareix a la distribució la figura del cap de producte, que a grans trets és un especialista de sector o segment. Geogràficament, tot el territori està desenvolupat industrialment i es comencen a obrir oportunitats a nivell multinacional. Els fabri- En la década de los 80 se inicia la aplicación de las estrategias de marketing a la distribución química. Se segmentan los mercados, se completan gamas enfocadas para cada segmento y se empiezan a fijar precios basados en la competencia. La red de ventas empieza a especializarse por segmentos, se contrata a técnicos especialistas en sectores o categorías y aparece en la distribución la figura del jefe de producto, que viene a ser un especialista de sector o segmento. Geográficamente, todo el territorio está desarrollado industrialmente y se empiezan a abrir oportunidades a nivel multinacional. Los fabricantes 33 11 33 12 GRUPS PROFESSIONALS GRUPOS PROFESIONALES cants comencen a considerar els distribuïdors com a clients (“algú que compra i paga”) i els distribuïdors comencen a buscar la fidelització dels proveïdors, ja que veuen l’oportunitat de créixer amb ells. Arribant a la dècada dels 90 fins ara, el màrqueting està basat en la busca i el desenvolupament de nínxols de mercat. La xarxa de vendes del distribuïdor ja és un equip tecnicocomercial en tota la seva extensió. Els preus també es fixen segons el nínxol, però els clients comencen a globalitzar-se, es comencen a comparar preus a tot el món. A causa d’això, els fabricants introdueixen un nou concepte: el key account manager, algú que catalitza la relació fabricant-client final a nivell nacional, europeu o mundial. Aquest personatge va ser considerat inicialment un perill per al distribuïdor. No obstant, paral·lelament guanya valor estratègic un altre concepte: la gestió del canal o gestió de la cadena de suministrament (Supply Chain Management); els fabricants arriben a la conclusió que necessiten dels distribuïdors per reduir despeses de comercialització. Podem dir que, en aquest període, els fabricants i els distribuïdors són “partners”. I com a expectativa de futur, per Farrés hi ha unes realitats clares per als propers anys: els costos logístics s’estan incrementant, els fabricants s’estan enfocant, d’una banda, a racionalitzar, i, de l’altra, a treballar de la manera més directa possible amb un nombre escollit de clients, i el seu màrqueting s’orientarà a mantenir-ne la lleialtat. Per a la resta de clients, contaran amb la participació activa dels distribuïdors. En definitiva, els fabricants competiran amb fabricants i els distribuïdors amb distribuïdors. Per la seva banda, la missió dels distribuïdors serà la de donar solucions, “vestits fets a mida”, fent servir capacitats d’actuació geogràfica, servei tècnic, qualitat, logística impecable i àmplia gamma de productes. En definitiva, anem cap a una major orientació cap al client, fabricants i distribuïdors en harmonia però separats (“guerres diferents”). La relació fabricant-distribuïdor serà de polítiques transparents de preus i carteres de clients obertes. Per tal d’encarar el futur, els distribuïdors estan obligats a reduir despeses, millorar en agilitat i invertir en el desenvolupament de l’estratègia, la professionalització i les noves tecnologies. ❏ empiezan a considerar a los distribuidores como clientes (“alguien que compra y paga”) y los distribuidores empiezan a buscar la fidelización de los proveedores, ya que ven la oportunidad de crecer con ellos. Llegando a la década de los 90 hasta el presente, el marketing está basado en la búsqueda y el desarrollo de nichos de mercado. La red de ventas del distribuidor es ya un equipo técnico-comercial en toda su extensión. Los precios también se fijan según el nicho, pero los clientes empiezan a globalizarse, se empiezan a comparar precios en todo el mundo. A causa de ello, los fabricantes introducen un nuevo concepto: el key account manager, alguien que cataliza la relación fabricante-cliente final a nivel nacional, europeo o mundial. Este personaje fue considerado en pricipio un peligro para el distribuidor. Sin embargo, paralelamente gana valor estratégico otro concepto: la gestión del canal o gestión de la cadena de suministros (Supply Chain Management); los fabricantes llegan a la conclusión de que necesitan a los distribuidores para reducir costes de comercialización. Podemos decir que, en este periodo, los fabricantes y los distribuidores son “partners”. Y como expectativa de futuro, para Farrés existen unas realidades claras para los próximos años: los costes logísticos se están incrementando, los fabricantes se están enfocando, por un lado, a racionalizar y, por otro, a trabajar de la forma más directa posible con un número escogido de clientes, y su marketing se orientará a mantener la lealtad de los mismos. Para el resto de clientes, contarán con la activa participación de los distribuidores. En definitiva, los fabricantes competirán con fabricantes y los distribuidores con distribuidores. Por su parte, la misión de los distribuidores será la de dar soluciones, “trajes a medida”, utilizando capacidades de actuación geográfica, servicio técnico, calidad, logística impecable y amplia gama de productos. En definitiva, vamos hacia una mayor orientación hacia el cliente, fabricantes y distribuidores en armonía pero separados (“guerras diferentes”). La relación fabricante-distribuidor será de políticas transparentes de precios y carteras de clientes abiertas. Para afrontar el futuro, los distribuidores están obligados a reducir costes, mejorar en agilidad e invertir en el desarrollo de la estrategia, la profesionalización y las nuevas tecnologías. ❏ José Mosquera (Promoció 1984) José Mosquera (Promoción 1984) TARDES A-IQS TARDES A-IQS AMPLE DE BANDA I ESCASSETAT DE TÈCNICS: ELS REPTES D’AVUI D INS DEL C ICLE N OVES T ECNOLOGIES DE LES T ARDES A-IQS, EL 17 DE GENER PASSAT ES VA ABORDAR UN DELS TEMES MÉS ACTUALS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS , L ’ AMPLE DE BANDA . E LS CONVOCATS VAN SER M ÓNICA S ALA , DIRECTORA TÈCNICA D ’A L -P I T ELECOMUNICACIONS , R OGER P OLLS , VICEPRESIDENT DE S YNERA S YSTEMS , I Í ÑIGO B ABOT , DIRECTOR GENERAL DE G EO P LANETA S.A. I RESPONSABLE DEL CICLE . Mónica Sala Jordi Martí El debat es va obrir amb la intervenció de Mónica Sala, directora tècnica d’Al-Pi, que va plantejar una pregunta associada tant a usuaris com a operadors: “Hi ha capacitat per oferir tecnologia d’ample de banda?” (l’ample de banda es defineix com el nombre de bits per segon que es poden transmetre per mitjà d’una xarxa de comunicacions). “La resposta és afirmativa, sempre que aquesta tecnologia sigui l’adequada. I això implica combinar la fibra òptica i la ràdio segons la densitat de clients d’una zona”, va indicar. El problema rau, segons va remarcar Sala, en el fet que “la fibra òptica comporta força temps per fer les obres d’adaptació i aconseguir tots els permisos, mentre que les obres per instal·lar ràdio són més ràpides”, per la qual cosa s’opta per la combinació de totes dues per tal d’arribar al major nombre d’usuaris possible. Tanmateix “els operadors estan capacitats per oferir ample de banda. Les empreses ja la fan servir, i les pimes i els particulars són els que no n’acaben de veure la necessitat”, va afegir. Però el més important, per Sala, no és l’ample de banda, sinó el servei de comunicació avançat, i el fet de fer comprendre a les pimes i els particulars la necessitat d’aquesta tecnologia per fer disminuir despeses i ANCHO DE BANDA Y ESCASEZ DE TÉCNICOS: LOS RETOS DE HOY DENTRO DEL CICLO NUEVAS TECNOLOGÍAS T ARDES A-IQS, EL PASADO 17 DE ENERO SE DE LAS ABORDÓ UNO DE LOS TEMAS MÁS ACTUALES EN MATERIA DE TELE COMUNICACIONES , EL ANCHO DE BANDA . L OS CONVOCA M ÓNICA S ALA , DIRECTORA TÉCNICA DE A L -P I T ELECOMUNICACIONS , R OGER P OLLS , VICEPRESIDENTE DE S YNERA S YSTEMS , E Í ÑIGO B ABOT , DIRECTOR GENERAL DE G EO P LANETA S.A. Y RESPONSABLE DEL CICLO . DOS FUERON Íñigo Babot Roger Polls El debate se abrió con la intervención de Mónica Sala, directora técnica de Al-Pi, quien planteó una pregunta asociada tanto a usuarios como a operadores: “¿Existe la capacidad de ofrecer tecnología de ancho de banda?” (el ancho de banda se define como el número de bits por segundo que se pueden transmitir a través de una red de comunicaciones). “La respuesta es afirmativa, siempre y cuando esta tecnología sea la adecuada. Y esto implica combinar la fibra óptica y la radio según la densidad de clientes de una zona”, indicó. El problema radica, según señaló Sala, en que “la fibra óptica conlleva bastante tiempo en realizar las obras de adaptación y conseguir todos los permisos, mientras que las obras para instalar radio son más rápidas”, por lo que se opta por la combinación de ambas para llegar al mayor número de usuarios. Sin embargo “los operadores están capacitados para ofrecer ancho de banda. Las empresas ya la están usando, y las pymes y los particulares son los que no acaban de ver su necesidad”, agregó. Pero lo importante para Sala no es el ancho de banda, sino el servicio de comunicación avanzado, y el hacer comprender a las pymes y los particulares la necesidad de esta tecnología para disminuir costes y opti13 TARDES A-IQS optimitzar els guanys de les companyies proveïdores. Finalment va explicar que no hi ha escassetat de tècnics actualment, sobretot després del tancament d’alguns operadors i proveïdors: “Hi ha moltes universitats que ofereixen carreres tècniques, i Espanya té bona reputació pel que fa a la formació. Però hi ha escassetat d’idees que accelerin el procés d’incorporació d’usuaris. Estem millorant, però falta el boom per tal que tots pugin al carro de la nova economia.” A continuació, Íñigo Babot, director general de GeoPlaneta, es va centrar no tant en els aspectes tècnics, sinó en els beneficis que portarà l’ample de banda pel que implica en la comunicació entre persones, en televisió, mòbils, ràdios o PC. Des de la seva experiència al Grup Planeta va assenyalar que s’ha reaccionat i s’està fent un gran esforç en la gestió de continguts per tal que l’usuari els rebi de manera llegible, distribuint-los per internet fix i wap, televisió interactiva, pocket PC, etc. D’aquesta manera els operadors estan preparats per oferir tots els canals de distribució de continguts. “Les empreses multicanals potents són les que tindran el poder, ja que prioritzaran continguts; a més a més, es forma un nou escenari, les llibreries cedeixen espai a les tecnologies, com ara wap i internet, i fins i tot els fabricants d’automòbils ja inclouen en els nous models navegadors i ràdios digitals, entre altres avenços. I els operadors de telefonia són els que més han desembossat per tal que ocorri això.” 14 TARDES A-IQS mizar las ganancias de las compañías proveedoras. Finalmente explicó que no hay escasez de técnicos en la actualidad, sobre todo después del cierre de algunos operadores y proveedores: “Hay muchas universidades que brindan carreras técnicas, y España tiene buena reputación en cuanto a formación. Pero hay escasez de ideas que aceleren el proceso de incorporación de usuarios. Vamos mejorando, pero falta el boom para que todos se suban al carro de la nueva economía.” A continuación, Íñigo Babot, director general de GeoPlaneta, se centró no tanto en los aspectos técnicos, sino en los beneficios que traerá el ancho de banda por lo que implica en la comunicación entre personas, en televisión, móviles, radios o PC. Desde su experiencia en el Grupo Planeta señaló que se ha reaccionado y se está haciendo un gran esfuerzo en la gestión de contenidos para que el usuario los reciba de forma legible, distribuyéndolos a través de internet fijo y wap, televisión interactiva, pocket PC, etc. De esta manera los operadores están preparados para ofrecer todos los canales de distribución de contenidos. “Las empresas multicanales potentes son las que tendrán el poder, ya que priorizarán contenidos; además, se forma un nuevo escenario, las librerías ceden su espacio a las tecnologías, como wap e internet, y hasta los fabricantes de automóviles ya incluyen en los nuevos modelos navegadores y radios digitales, entre otros adelantos. Y los operadores de telefonía son los que más han desembolsado para que esto ocurra.” TARDES A-IQS Babot va subratllar que a Europa estem ben situats en temes de mobilitat, perquè la Unió Europea subvenciona les investigacions, però el desafiament rau en el fet que “les empreses que tenen continguts per comunicar han d’evolucionar molt, perquè han de distribuir per més canals. La creació de productes és més dinàmica en la presentació, encara que els continguts siguin els clàssics”. Per acabar va indicar que, al seu parer, actualment no hi ha escassetat d’enginyers de telecomunicacions, i a més va afirmar que aquests avenços tecnològics crearan sortides professionals molt interessants. El següent i últim ponent va ser Roger Polls, vicepresident de Synera Systems, que va indicar que “les limitacions no són tècniques, ja que tots som tècnics en alguna cosa. El problema és el que s’obre davant nostre: un canvi de paradigmes, des d’on veiem la realitat i cap a on veiem que va”. Amb referència a això va remarcar que cal veure “com ho digereix la societat, ja que la societat no evoluciona al mateix ritme que la tècnica. Cal aprendre el que no existeix, i això és un problema que ens obliga a replantejar-nos el que tenim al davant. Les noves tecnologies ens envaeixen, però només tenen èxit les que encaixen en els nostres paradigmes”. A continuació, Polls va avaluar els reptes actuals en tres dimensions: primer el de l’oferta que ofereix un accés ràpid, gens costós i de gran capil·laritat; un segon repte és l’aspecte dels continguts; i, finalment, el tercer, que té a veure amb la dimensió social d’aquests avenços. ❏ TARDES A-IQS Babot subrayó que en Europa estamos bien situados en temas de movilidad, ya que la Unión Europea subvenciona las investigaciones, pero el desafío radica en que “las empresas con contenidos para comunicar tienen que evolucionar mucho, porque deben distribuir por más canales. La creación de productos es más dinámica en su presentación, aunque los contenidos sean los clásicos”. Para finalizar indicó que, en su opinión, actualmente no hay escasez de ingenieros de telecomunicaciones, y además afirmó que estos avances tecnológicos crearán salidas profesionales muy interesantes. El siguiente y último ponente en hablar fue Roger Polls, vicepresidente de Synera Systems, el cual indicó que “las limitaciones no son técnicas, ya que todos somos técnicos en algo. El problema es lo que se abre ante nosotros: un cambio de paradigmas, desde dónde vemos la realidad y hacia dónde la vemos ir”. Al respecto señaló que hay que ver “cómo lo digiere la sociedad, ya que ésta no evoluciona a la par que la técnica. Hace falta aprender lo que no existe, y esto es un problema que nos obliga a replantear lo que tenemos ante nosotros. Las nuevas tecnologías nos invaden, pero sólo tienen éxito aquéllas que encajan en nuestros paradigmas”. A continuación, Polls evaluó los retos actuales en tres dimensiones: primero el de la oferta que brinda un acceso rápido, no costoso y de gran capilaridad; un segundo reto es el aspecto de los contenidos; y, por último, el tercero, que tiene que ver con la dimensión social de estos avances. ❏ 15 TARDES A-IQS TARDES A-IQS GRANS MULTINACIONALS: FITXATGES TÈCNICS O PROMOCIONS INTERNES? D INS DEL C ICLE C ARRERA P ROFESSIONAL ES VA ABORDAR D ENTRO DEL C ICLO C ARRERA P ROFESIONAL SE ABORDÓ EL COMPLEX MÓN DE LES GRANS MULTINACIONALS , EL EL COMPLEJO MUNDO DE LAS GRANDES MULTINACIONALES , EL DE FEBRER PASSAT . PASADO EN UN ENTORN ECONÒMIC TUAL , ON TOT CANVIA ACCELERADAMENT I ON 7 COM L ’ AC LA GLOBA - 7 DE FEBRERO . EN UN ENTORNO ECONÓMICO COMO EL ACTUAL , DONDE TODO CAMBIA ACELERADAMENTE LITZACIÓ JA ÉS UNA REALITAT, ES VAN ACLARIR ELS Y DONDE LA GLOBALIZACIÓN ES YA UNA REALIDAD , SE ASPECTES FONAMENTALS QUE AFECTEN EMPRESES I TRE - ACLARARON LOS ASPECTOS FUNDAMENTALES QUE AFECTAN BALLADORS , DES DEL PUNT DE VISTA DE A EMPRESAS Y TRABAJADORES , DESDE EL PUNTO DE VISTA CONSELLER M ARC D UHEM , CONSEJERO DELEGADO DE S OLVAY I BÉRICA , Y J UAN P ASCUAL , PRESIDENTE DE E RIMSA G ASIN Y M ESSER C ARBUROS . DELEGAT PASCUAL, PRESIDENT C ARBUROS . 16 GRANDES MULTINACIONALES: ¿FICHAJES TÉCNICOS O PROMOCIONES INTERNAS? M ARC D UHEM , SOLVAY IBÉRICA, I JUAN D ’E R I M S A G A S I N Y M E S S E R DE DE Jordi Martí Juan Pascual Segons una enquesta feta per l’Associació de Químics, el 20 % dels que han acabat els estudis han treballat en una sola empresa, mentre que un 24 % dels que han acabat els estudis ho han fet en més de tres. Aquestes xifres són una mera estadística, que en part reflecteix la realitat de les multinacionals i dels professionals que evolucionen dins de les seves estructures. Per tal d’acostar més aquesta realitat i conèixer les polítiques internes de les multinacionals, Marc Duhem i Juan Pascual van plantejar les respectives exposicions en forma de debat. Pascual va començar analitzant la carrera professional des de l’angle de la persona que busca feina. “Als anys setanta, amb el desenvolupament industrial, hi havia cursos sobre com aterrar en la feina adequada, i la gent volia bons llocs de treball. Actualment la persona que busca feina ha de demanar tres compromisos a l’empresa: qualitat, seguretat i desenvolupament”, va assenyalar. Amb referència a aquest aspecte va indicar que l’empresa que inver- Según una encuesta realizada por la Asociación de Químicos, el 20 % de los que han acabado sus estudios han trabajado en una sola empresa, mientras que un 24 % de los que han terminado sus estudios lo han hecho en más de tres. Estas cifras son una mera estadística, que en parte refleja la realidad de las multinacionales y de los profesionales que se desempeñan dentro de sus estructuras. Para acercar más esta realidad y conocer las políticas internas de las multinacionales, Marc Duhem y Juan Pascual plantearon sus respectivas exposiciones en forma de debate. Pascual comenzó analizando la carrera profesional desde el ángulo de la persona que busca empleo. “En los años setenta, con el desarrollo industrial, existían cursos sobre cómo aterrizar en el trabajo adecuado, y la gente quería buenos empleos. En la actualidad la persona que busca trabajo debe pedir tres compromisos a la empresa: calidad, seguridad y desarrollo”, señaló. Al respecto indicó que aquella empresa que invierte en formación es una empresa TARDES A-IQS TARDES A-IQS Marc Duhem teix en formació és una empresa que avança, i que aquesta és la tendència general actualment. D’altra banda va afegir que “el capital d’una persona és la seva formació i la seva intel·ligència. Avui és fonamental dominar algun idioma, expressar-se i fer les coses bé en l’idioma que sigui necessari, perquè les empreses busquen formació.” Pascual també va ressaltar la necessitat de les empreses de comptar amb treballadors joves que tinguin capacitat per traslladar-se amb la família i va apel·lar a la necessitat de canviar de mentalitat per tal de ser “més globals”. Duhem, per part seva, va acotar que l’opció dins de l’empresa en la qual és conseller delegat és la de les promocions internes, juntament amb noves incorporacions que es contracten per mitjà d’universitats, pàgines web, anuncis de premsa, etc. Dins de l’estructura d’aquesta multinacional s’aposta per la formació interna mitjançant cursos que tenen visió internacional i per la participació en grups de treball, entre altres opcions: “operem a tot el món i tenim plantes als cinc continents. D’aquesta manera oferim als joves que contractem la possibilitat d’anar a qualsevol lloc del món per desenvolupar la seva feina. El que és fonamental reconèixer, per ells, és que la possibilitat de creixement està determinada per la flexibilitat i la mobilitat.” A més a més, Duhem va justificar les promocions internes amb una sèrie d’avantatges, com són la fidelització, el sentit de pertinença i la motivació per la possibilitat d’accedir a llocs directius, ja que “el 80 % de l’equip de direcció actual de la meva empresa prové de la promoció interna, essencialment, però no exclusivament, i inclou juristes, financistes i administratius”. En contrapartida també va assenyalar una sèrie de desavantatges, com ara que s’hereten comportaments, que l’organització no s’oxigena que avanza, y que ésta es la tendencia general en la actualidad. Por otra parte agregó que “el capital de una persona es su formación y su inteligencia. Hoy es fundamental el dominio de un idioma, expresarse y hacer las cosas bien en el idioma que sea necesario, porque las empresas buscan formación.” Pascual también resaltó la necesidad de las empresas de contar con trabajadores jóvenes que tengan capacidad para trasladarse con sus familias y apeló a la necesidad de cambiar de mentalidad para ser “más globales”. Duhem, por su parte, acotó que la opción dentro de la empresa en la cual es consejero delegado es la de las promociones internas, junto con nuevas incorporaciones que se contratan a través de universidades, páginas web, anuncios de prensa, etc. Dentro de la estructura de esta multinacional se apuesta por la formación interna a través de cursos que tienen visión internacional y por la participación en grupos de trabajo, entre otras opciones: “operamos en todo el mundo y tenemos plantas en los cinco continentes. De esta manera ofrecemos a los jóvenes que contratamos la posibilidad de ir a cualquier lugar del mundo para desarrollar su trabajo. Lo que resulta fundamental reconocer, para ellos, es que la posibilidad de crecimiento viene dada por la flexibilidad y la movilidad.” Además, Duhem justificó las promociones internas a través de una serie de ventajas, como la fidelización, el sentido de pertenencia y la motivación por la posibilidad de acceder a puestos directivos, ya que “el 80 % del actual equipo de dirección en mi empresa proviene de la promoción interna, esencialmente, pero no exclusivamente, e incluye a juristas, financistas y administrativos”. En contrapartida también señaló una serie de desventajas al respecto, como que se heredan comportamientos, que la 17 TARDES A-IQS i que costa canviar la cultura imposada per la companyia. Arribats a aquest punt, Juan Pascual va intervenir per assenyalar que és de vital importància en el marc del mercat actual dominar correctament altres idiomes. “Espanya té un dèficit enorme d’idiomes i l’anglès a nivell universitari hauria de ser obligatori”, va remarcar, i va afegir que aquestes opcions són personals, ja que “per pròpia experiència he comprovat que, quan les condicions del treballador en relació amb la forma de vida estan imposades per les empreses, porten al fracàs”. Finalment, Duhem va indicar que “la importància de saber parlar en altres idiomes està directament relacionada amb la capacitat de mobilitat de les persones cap a altres països, amb la qual cosa sorgeixen altres tipus de problemes, com els de caire familiar, i aquesta realitat ens preocupa”. També es va referir al seu cas personal, explicant que “en el meu cas em semblava que l’anglès i l’alemany eren els coneixements mínims que havia de tenir. Amb això vull dir que la decisió d’aprendre idiomes va ser meva. No ha de ser el sistema, l’Estat o la Universitat els que ens hi obliguin: ha de néixer per inquietud personal.” ❏ 18 TARDES A-IQS organización no se oxigena, y que cuesta cambiar la cultura impuesta dentro de la compañía. Llegados a este punto, Juan Pascual intervino para señalar que es de vital importancia en el marco del mercado actual el correcto dominio de otros idiomas. “España tiene un déficit tremendo en cuanto a idiomas y el inglés a nivel universitario tendría que ser obligatorio”, señaló, y añadió que éstas son opciones personales, ya que “por propia experiencia ha comprobado que, cuando las condiciones del trabajador con respecto a la forma de vida vienen impuestas por las empresas, llevan al fracaso”. Finalmente, Duhem indicó que “la importancia de saber hablar en otros idiomas está directamente relacionada con la capacidad de movilidad de las personas hacia otros países, con lo que surgen otro tipo de problemas, como los de índole familiar, y esta realidad nos preocupa”. También se refirió a su caso personal, explicando que “en mi caso me parecía que el inglés y el alemán eran los conocimientos mínimos que debía tener. Con esto quiero decir que la decisión de aprender idiomas fue propia. No tiene que ser el sistema, el Estado o la Universidad los que nos obliguen: tiene que nacer por inquietud personal.” ❏ TARDES A-IQS TARDES A-IQS LA FUNCIÓN DE LOS ‘MASS MEDIA’ EN LA SENSIBILIZACIÓN MEDIOAMBIENTAL LA FUNCIÓ DELS ‘MASS MEDIA’ EN LA SENSIBILITZACIÓ MEDIAMBIENTAL L ES INFORMACIONS QUE ENS ARRIBEN PER MITJÀ DE LA L AS INFORMACIONES QUE NOS LLEGAN A TRAVÉS DE LA PREMSA SOBRE TEMES ESPECÍFICS NO SEMPRE ES TRAC - PRENSA SOBRE TEMAS CIENTÍFICOS NO SIEMPRE ESTÁN TRA - TEN AMB EL RIGOR INFORMATIU QUE ES MEREIX EL TEMA , TADAS CON EL RIGOR INFORMATIVO QUE EL TEMA SE MERE - I CAUSEN EN MOLTS CASOS ALARMA SOCIAL . CE , Y CAUSAN EN MUCHOS CASOS ALARMA SOCIAL . EN AIXÒ EN INFLUEIXEN , A MÉS DEL CÚMUL INFORMATIU , ELS INTE - ESTO INFLUYEN , ADEMÁS DEL CÚMULO INFORMATIVO , LOS RESSOS CREATS PER DIVERSOS GRUPS D ’ OPINIÓ . INTERESES CREADOS POR DISTINTOS GRUPOS DE OPINIÓN . A QUEST TEMA EL VAN ANALITZAR EN PROFUNDITAT AL C ICLE M EDI A MBIENT DE LES T ARDES A-IQS, EL 27 DE FEBRER PAS SAT , M ATEO J AUME , DIRECTOR DE M EDI A MBIENT DE S OLVAY E SPAÑA , E STEBAN A LCALDE , DIRECTOR DE I+D N OVARTIS , I J OSEP C ATALÀ , RESPONSABLE DE C OMUNICACIÓ DE S YNGENTA . E STE TEMA FUE ANALIZADO EN PROFUNDIDAD EN EL C ICLO M EDIO A MBIENTE DE LAS T ARDES A-IQS, EL PASADO 27 DE FEBRERO , POR M ATEO J AUME , DIRECTOR DE M EDIO A MBIENTE DE S OLVAY E SPAÑA , E STEBAN A LCALDE , DIREC TOR DE I+D N OVARTIS , Y J OSEP C ATALÀ , RESPONSABLE DE C OMUNICACIÓN DE S YNGENTA . Mateo Jaume Josep Català Gràcies als mitjans de comunicació la societat coneix els avenços científics, les investigacions i tot tipus d’acció de les indústries que tenen impacte sobre el medi ambient, però moltes vegades amb mancança total de rigor científic. Esteban Alcalde va començar explicant la funció poc satisfactòria dels mitjans en aquesta mecànica, segons l’experiència que ha viscut a la seva empresa, tot aclarint que “qualsevol activitat humana té impacte en el medi, no existeix l’impacte zero”. Va especificar que a les empreses sempre es té en compte el tema del risc per mitjà de l’avaluació, la gestió i la comunicació del mateix risc, perquè aquests són els factors determinants de la percepció pública. El problema rau, segons Alcalde, en el fet que “sempre hi ha grups d’interès a favor o en contra d’algun tipus d’informació, per la qual cosa es perd l’objectivitat, i, el que encara és pitjor, es distorsiona A través de los medios de comunicación la sociedad conoce los adelantos científicos, las investigaciones y todo tipo de acción de las industrias que tienen impacto sobre el medio ambiente, pero muchas veces con carencia total de rigor científico. Esteban Alcalde comenzó explicando la función poco satisfactoria de los medios en esta mecánica, según la experiencia vivida desde su empresa, aclarando que “toda actividad humana tiene impacto en el medio, no existe el impacto cero”. Especificó que dentro de las empresas siempre se tiene en cuenta el tema del riesgo a través de la evaluación, la gestión y la comunicación de los mismos, ya que éstos son los factores determinantes de la percepción pública. El problema radica, según Alcalde, en que “siempre hay grupos de interés a favor o en contra de algún tipo de información, por lo que se pierde la objetividad y, lo que es peor, se distorsiona la reali19 TARDES A-IQS TARDES A-IQS Esteban Alcalde la realitat, creant l’alarma social”. Va citar com a exemple el tractament que ha tingut als mitjans el tema dels transgènics, i va exposar diverses notícies que han aparegut a la premsa escrita del nostre país en les quals “la interpretació depèn de l’enfocament personal del periodista, que no contrasta la informació”, cosa que, segons el seu punt de vista, només ha contribuït a la desinformació. A continuació Mateo Jaume va explicar la funció de les empreses en aquest mapa del món de la informació, posant un èmfasi especial en la necessitat que implementin polítiques de comunicació coherents. “La credibilitat és la base, seguida per la necessitat d’una actuació mediambiental responsable. Les empreses han de tenir un manual per saber com actuar en els moments de crisi i com comunicar-ho, i ubicar un interlocutor adequat que ho transmeti a la societat. Nosaltres ho fem així des de la nostra companyia”, va concloure. Per part seva, Josep Català va explicar la seva experiència com a periodista especialitzat en temes científics declarant que “sovint m’avergonyeixo de les coses que es publiquen des d’aquesta professió. Si en aquest moment aturem algú pel carrer i li preguntem quina opinió té dels transgènics, segurament dirà que hi està en contra. Però si li demanem que ens expliqui per què, veurem que no en té ni idea. I això es deu a la desinformació. Per això jo dels mitjans en dic ‘mitjans massius de desinformació’”. Seguidament va citar com a exemple el cas del material amb què abans es fabricaven les ampolles d’aigua mineral, el PVC, i va parlar d’una suposada investigació que van fer associacions ecologistes sobre la seva toxicitat: “es van invertir milions de pessetes per investigar el risc per a la salut pública i es va demostrar que el risc en qües20 dad, creando la alarma social”. Citó como ejemplo el trato que ha tenido en los medios el tema de los transgénicos, y expuso diversas noticias aparecidas en la prensa escrita de nuestro país en las que “la interpretación depende del enfoque personal del periodista, que no contrasta la información”, lo que, según su punto de vista, sólo ha contribuido a la desinformación. A continuación Mateo Jaume explicó la función de las empresas en este mapa del mundo de la información, haciendo especial hincapié en la necesidad de implementar políticas de comunicación coherentes por parte de las mismas. “La credibilidad es la base, seguida por la necesidad de una actuación medioambiental responsable. Las empresas deben tener un manual sobre cómo actuar en los momentos de crisis y cómo comunicarlo, y ubicar a un interlocutor adecuado que transmita esto a la sociedad. Nosotros lo hacemos así desde nuestra compañía”, finalizó. Por su parte, Josep Català explicó su experiencia como periodista especializado en temas científicos declarando que “muchas veces me avergüenzo de las cosas que se publican desde esta profesión. Si en este momento paramos a alguien por la calle y le preguntamos su opinión sobre transgénicos, seguramente dirá que está en contra. Pero si le pedimos que nos explique el porqué, veremos que no tiene ni idea. Y esto sucede a causa de la desinformación. Por esto yo llamo a los medios ‘medios masivos de desinformación’.” A continuación citó como ejemplo el caso del material con el que se fabricaban en el pasado las botellas de agua mineral, el PVC, y habló sobre una supuesta investigación realizada por asociaciones ecologistas sobre la toxicidad del mismo: “se invirtieron millones de pesetas para investigar sobre este riesgo para la salud pública y se demostró que tal TARDES A-IQS tió no existia; tanmateix, el material es va haver de reemplaçar, ja que l’opinió pública ja en tenia un criteri”. També va recordar el polèmic cas de la soja, i va agregar aspectes actuals de conflictes d’interessos en la transmissió d’informació a la societat. “A Barcelona s’acaba d’inaugurar un ecoparc, i és una iniciativa que han aplaudit diversos organismes i associacions, i el públic en general. Tanmateix, a Ripollet hi ha un parc de les mateixes característiques que actualment només ha donat com a fruit les queixes i les manifestacions dels veïns, ja que ha estat un fracàs total”, va agregar. Per acabar va exigir més serietat des dels mitjans a l’hora de tractar temes que impliquen aspectes tan específics, com ocorre en el camp de la ciència i la investigació, i es va lamentar del tractament que reben aquestes informacions per part del periodisme en general, perquè “si avui publico en un diari que expulsaran un conegut esportista de la seva plantilla per un problema de drogues, i resulta que no és cert, el director m’acomiadarà sense més ni més. Però si publico una barbaritat sobre transgènics, ningú no em dirà res… i tanmateix això és infinitament més greu.” ❏ TARDES A-IQS riesgo no existía; sin embargo, el material se tuvo que reemplazar, ya que la opinión pública ya tenía un juicio hecho sobre el tema”. También recordó el polémico caso de la soja, y agregó aspectos actuales de conflictos de intereses en la transmisión de información a la sociedad. “En Barcelona se acaba de inaugurar un ecoparque, y es una iniciativa que han aplaudido distintos organismos y asociaciones, y el público en general. Sin embargo, en Ripollet existe un parque de las mismas características que en la actualidad sólo ha dado como fruto las quejas y las manifestaciones de los vecinos, ya que ha sido un fracaso total”, agregó. Para finalizar exigió más seriedad desde los medios a la hora de tratar temas que implican aspectos tan específicos, como sucede en el campo de la ciencia y la investigación, y se lamentó del trato que estas informaciones reciben por parte del periodismo en general, ya que “si hoy publico en un periódico que un conocido deportista será expulsado de su plantilla por un problema de drogas, y esto resulta no ser cierto, el director me despedirá sin más. Pero si publico una barbaridad sobre transgénicos, nadie me dirá nada... y sin embargo esto es infinitamente más grave.” ❏ 21 TARDES A-IQS TARDES A-IQS LA LLUITA PER L’AUDIÈNCIA EL PODER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ A LA SOCIE- TAT ÉS INNEGABLE. I SOSTENIR UN EQUILIBRI ENTRE UN BON RESULTAT COMERCIAL I LA QUALITAT DELS CONTINGUTS ES FA DIFÍCIL. LA LLUITA PER L’AUDIÈNCIA PLAN- TEJA UN CAMP DE BATALLA ON VAL TOT, QUE HA DONAT EL PODER DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN EN LA SOCIEDAD ES INNEGABLE . Y SOSTENER UN EQUILIBRIO ENTRE UN BUEN RESULTADO COMERCIAL Y LA CALIDAD DE LOS CONTENIDOS RESULTA DIFÍCIL . LA LUCHA POR LA AUDIENCIA PLANTEA UN CAMPO DE BATALLA DONDE TODO FRUIT A FENÒMENS SOCIOLÒGICS, PER EXEMPLE, PER VALE , QUE HA DADO FRUTO A FENÓMENOS SOCIOLÓGICOS , MITJÀ DELS REALITY SHOWS. POR EJEMPLO , A TRAVÉS DE LOS REALITY SHOWS . TECNOLOGIES, DINS DEL CICLE NOVES A-IQS E S V A A N A L I T Z A R TARDES 14 D E M A R Ç P A S S A T A M B L A PRESÈNCIA D’ÁLEX SALMON, EDITOR DEL DIARI EL M U N D O D E C A T A L U Ñ A , I D ’E D U A R D M O N L L O R , P R O D U C T O R E X E C U T I U D E TVE. A LES AQUEST FENOMEN EL Álex Salmon Parlar d’audiència i mitjans de comunicació sol ser sinònim de continguts de baixa qualitat. Tanmateix, la premsa escrita i la televisió tenen particularitats pròpies a l’hora de generar continguts de qualitat conjugant els bons resultats comercials. Així ho explicava Álex Salmon, per a qui “la competència per l’audiència no té la mateixa cara a la televisió, la ràdio i els diaris, ja que en els dos primers es permet la grolleria, la vulgaritat, i en el darrer, no”. Tot això respon al fet que els diaris són en una altra dimensió, perquè, com que no existeix el zàpping, la resposta dels clients està més consolidada. “És fàcil canviar de cadena, moure el dial de la ràdio, però no és fàcil canviar de diari. Això es deu al fet que els descensos i els ascensos de vendes en el nostre mitjà siguin molt suaus, i responguin gairebé sempre a fets molt rellevants de la societat”, va afegir, tot aclarint que els objectius per guanyar audiència són els mateixos que els dels altres mitjans, però en un tempo diferent. 22 LA LUCHA POR LA AUDIENCIA D ENTRO DEL C ICLO N UEVAS T ECNOLOGÍAS , EN LAS T ARDES A-IQS SE ANALIZÓ ESTE FENÓMENO EL PASADO 14 DE MARZO CONTANDO CON LA PRESENCIA DE Á LEX S ALMON , EDITOR DEL DIARIO E L M UNDO DE C ATALUÑA , Y DE E DUARD M ONLLOR , PRODUCTOR EJECUTIVO DE TVE. Eduard Monllor Hablar de audiencia y medios de comunicación suele ser sinónimo de contenidos de baja calidad. Sin embargo, la prensa escrita y la televisión tienen particularidades propias a la hora de generar contenidos de calidad conjugando los buenos resultados comerciales. Así lo explicaba Álex Salmon, para quien “la competencia por la audiencia no tiene la misma cara en la televisión, la radio y los periódicos, ya que en los dos primeros cabe lo soez, la vulgaridad, y en el último, no”. Todo ello responde a que los diarios están en otra dimensión, ya que la respuesta de los clientes está más consolidada al no existir el zapping. “Es fácil cambiar de cadena, mover el dial de la radio, pero no es fácil cambiar de diario. A ello se debe que los descensos y los ascensos de ventas en nuestro medio sean muy suaves, y respondan casi siempre a hechos muy relevantes de la sociedad”, agregó, aclarando que los objetivos por ganar audiencia son los mismos de los otros medios, sólo que en un tempo diferente. TARDES A-IQS Salmon va explicar que en aquesta lluita per l’audiència els diaris tenen dues eines fonamentals: les que són purament informatives i les comercials. Dins de les primeres, l’estructura de El Mundo té un equip excel·lent de corresponsals que cobreixen els fets més rellevants en el mateix escenari, columnistes de reconeguda trajectòria i de tots els colors polítics, i la filosofia de la redacció és que “en el dia a dia, no pensem en què hem d’escriure per tal de guanyar més audiència, sinó que intentem veure quina és la informació que la societat està reclamant per fidelitzar els lectors que ja tenim”. Pel que fa a les eines comercials, Salmon va citar com a exemple els fascicles col·leccionables i altres tipus de promocions i regals inclosos en l’edició d’un diari com una manera d’atraure nous lectors, una pràctica que només justifica “en cas que tingui, a més a més, un caràcter cultural, com ara una col·lecció de llibres o pel·lícules escollides amb un criteri clar”. Per acabar va afegir que “si bé aquestes col·leccions tenen com a finalitat guanyar més compradors, els diaris s’han de vendre per la informació que donen, no pels regals que ofereixen”. TARDES A-IQS Salmon explicó que en esta lucha por la audiencia los diarios cuentan con dos herramientas fundamentales: las puramente informativas y las comerciales. Dentro de las primeras, la estructura de El Mundo cuenta con un excelente equipo de corresponsales que brindan la cobertura de los hechos más relevantes en su mismo escenario, columnistas de reconocida trayectoria y de todos los colores políticos, y la filosofía de la redacción consiste en que “en el día a día, no pensamos en qué tenemos que escribir para ganar más audiencia, sino que tratamos de ver cuál es la información que la sociedad está reclamando para fidelizar a los lectores que ya tenemos”. En cuanto a las herramientas comerciales, Salmon citó como ejemplo los fascículos coleccionables y otros tipos de promociones y regalos incluidos en la edición de un periódico como manera de atraer a nuevos lectores, práctica que sólo justifica “en el caso de que tenga además un carácter cultural, como una colección de libros o películas escogidas con un criterio claro”. Para finalizar agregó que “si bien estas colecciones tienen como finalidad ganar más compradores, los periódicos se tienen que vender por la información que dan, no por los regalos que traigan”. 23 TARDES A-IQS A continuació, Eduard Monllor va donar les claus per tal d’entendre aquesta lluita per l’audiència en un altre mitjà massiu, com és la televisió. “Primer vull aclarir que l’audiència a televisió, el share, és complicada de mesurar, perquè quantes persones tenen el televisor encès i, tanmateix, no l’estan mirant? Això i el zàpping dificulten aquesta tasca”, va indicar Monllor. Després d’explicar algunes particularitats de la competència, va subratllar que TVE té la quota de pantalla més alta sense haver de recórrer als programes anomenats “teleescombraries”, ja que basa els seus continguts en tres pilars fonamentals: formar, informar i entretenir. “Hi ha una competència molt forta i podríem fer una televisió més comercial, però hem decidit que no, volem cuidar la nostra programació”, va afegir. A continuació va explicar els fenòmens sociològics que han suposat els reality shows emesos per les cadenes que formen la competència, que han suposat una baixada important de la qualitat de la programació. “Això no vol dir que no ens importi el negoci: la televisió està pensada també per guanyar diners, és el que volem, però des d’altres paràmetres. Per exemple, a mi, personalment, em molesta força el fet que per guanyar més audiència en la programació infantil es filtrin missatges violents o subliminals: s’hauria de tenir moltíssima cura amb això”, va subratllar Monllor. Va acabar la intervenció afegint que una eina eficaç en la lluita per l’audiència és la contraprogramació: “la contraprogramació és una de les armes més potents: veure què ha programat la cadena de la competència i intentar igualar, i, per què no, superar aquesta oferta”. ❏ 24 TARDES A-IQS A continuación, Eduard Monllor dio las claves para entender esta lucha por la audiencia en otro medio masivo, como es la televisión. “Primero quiero aclarar que la audiencia en televisión, el share, es complicada de medir, porque ¿cuántas personas tienen encendido el televisor y, sin embargo, no lo están mirando? Esto y el zapping dificultan esta tarea”, indicó Monllor. Tras explicar ciertas particularidades de la competencia, subrayó que TVE tiene la cuota de pantalla más alta sin tener que recurrir a los programas llamados “tele-basura”, ya que sustenta sus contenidos en tres pilares fundamentales: formar, informar y entretener. “Hay una competencia muy fuerte y podríamos hacer una televisión más comercial, pero hemos decidido que no, queremos cuidar nuestra programación”, agregó. A continuación explicó los fenómenos sociológicos que han supuesto los reality shows emitidos por las cadenas que forman la competencia, que han supuesto una bajada importante en la calidad de la programación. “Esto no quiere decir que no nos importe el negocio: la televisión está pensada también para ganar dinero, es lo que queremos, pero desde otros parámetros. Por ejemplo, a mí, personalmente, me molesta bastante el hecho de que para ganar más audiencia en la programación infantil se filtren mensajes violentos o subliminales: se debería tener muchísimo cuidado en esto”, subrayó Monllor. Finalizó su intervención agregando que una herramienta eficaz en la lucha por la audiencia es la contra-programación: “la contra-programación es una de las armas más potentes: ver qué tiene programado la cadena de la competencia y tratar de igualar, y por qué no, superar esa oferta”. ❏ TARDES A-IQS TARDES A-IQS PANORAMA ECONÒMIC A CATALUNYA EL 2 D ’ ABRIL PASSAT , LES COM A CONVIDAT T ARDES A-IQS VAN TENIR A RTUR M AS , CONSELLER EN C AP DE LA C ATALUNYA . D INS DEL C ICLE C ARRERA G ENERALITAT DE P ROFESSIONAL , EL CONSELLER VA ABORDAR LA QÜESTIÓ DE L ’ ECONOMIA CATALANA I VA ANALITZAR LES SEVES PERSPECTIVES DE FUTUR . L A INVERSIÓ EN ELS CAMPS DE LA INNOVACIÓ , LA RECERCA I LA FORMACIÓ SÓN LES PECES CLAU EN AQUEST PROCÉS MARCAT PER L ’ OBERTURA I LA INTERNACIONALITZACIÓ . Dr. Enric Julià Artur Mas L’economia del nostre país està vivint un procés d’obertura, no només com a conseqüència de l’entrada al mapa del mercat europeu, sinó també com a part del procés globalitzador que es viu a tot el món. Artur Mas va tractar aquesta qüestió començant per analitzar el procés històric en què ha evolucionat Catalunya. Va puntualitzar que l’èxit més gran dels últims vint anys consisteix en la capacitat d’obertura i internacionalització de l’economia, recordant que “quan vaig entrar a treballar per primera vegada a la Generalitat, el primer encàrrec que em van fer va ser el de sensibilitzar les empreses sobre la capacitat d’exportar. Si avui fem el balanç des d’aquesta òptica, el resultat seria absolutament positiu, des del punt de vista del comerç exterior, el de la inversió estrangera a Catalunya i el de Catalunya cap a l’estranger, fins i tot també per a activitats tradicionals, com el turisme”. Des del seu punt de vista això demostra una cosa essencial, i és el fet que quan es fan caure algunes barreres i es produeix un procés d’obertura les economies aconsegueixen un gran rendiment. PANORAMA ECONÓMICO EN CATALUÑA EL T ARDES A-IQS TUVIERON A RTUR M AS , CONSELLER EN C AP DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. DENTRO DEL CICLO CARRERA PROFESIONAL, EL CONSELLER ABORDÓ LA PASADO 2 DE ABRIL , LAS COMO INVITADO A CUESTIÓN DE LA ECONOMÍA CATALANA Y ANALIZÓ SUS PERSPECTIVAS DE FUTURO . LA INVERSIÓN EN LOS CAMPOS DE LA INNOVACIÓN , LA INVESTIGACIÓN Y LA FORMACIÓN SON LAS PIEZAS CLAVE EN ESTE PROCESO MARCADO POR LA APERTURA Y LA INTERNACIONALIZACIÓN . Lluís Seguí La economía de nuestro país está viviendo un proceso de apertura, no sólo como consecuencia de la entrada en el mapa del mercado europeo, sino también como parte del proceso globalizador que se vive en todo el mundo. Artur Mas trató esta cuestión comenzando por analizar el proceso histórico en el que Cataluña ha evolucionado. Puntualizó que el mayor éxito de los últimos veinte años consiste en la capacidad de apertura e internacionalización de la economía, recordando que “cuando entré a trabajar por primera vez en la Generalitat, el primer encargo que se me hizo fue el de sensibilizar a las empresas sobre la capacidad de exportar. Si hoy hacemos el balance desde esta óptica, el resultado sería absolutamente positivo, desde el punto de vista del comercio exterior, el de la inversión extranjera en Cataluña y el de Cataluña hacia el extranjero, incluso también para actividades tradicionales, como el turismo”. Desde su punto de vista esto demuestra algo esencial, y es el hecho de que cuando se derriban algunas barreras y se produce un proceso de apertura las economías logran un gran rendimiento. 25 TARDES A-IQS Si tenim en compte el moment actual de globalització de l’economia, aquesta trajectòria acumulada de vint anys es pot optimitzar perquè som en un món més interconnectat, i aquest va ser un dels temes que es van abordar a la Cimera de Barcelona, on es va veure, segons Mas, que “estem dominats per la jet, les comunicacions aèries, i la net, les comunicacions per internet, i les nostres economies depenen en gran mesura de la capacitat que tinguem per adaptar-nos a aquests fenòmens. I des d’aquesta perspectiva Catalunya està molt ben situada.” D’altra banda, també va fer una crítica als errors de la nostra economia, que principalment rauen en la poca iniciativa que hi ha per part d’alguns empresaris del nostre país per assumir reptes de més envergadura: “Les raons són molt diverses, i una d’elles és el sentit individualista del nostre caràcter, que ha provocat una certa mandra a l’hora d’unir esforços per aconseguir bons resultats a escala nacional i internacional”, va assenyalar. Artur Mas va subratllar que hi ha temes clau per aconseguir una obertura més gran de l’economia, i que s’hi està treballant. “El gran tema clau afecta el conjunt del país, i es refereix a l’àmbit del coneixement, la recerca i la formació. Això sempre i quan vulguem potenciar la nostra capacitat de competir amb la resta del món”, va declarar, alhora que reconeixia que a Catalunya s’inverteix poc en aquestes àrees, encara que el que s’ha invertit ha donat molt bons resultats. El conseller en Cap va afegir que “una manera de mesurar aquest rendiment és mirar el nombre de patents registrades al país, i això ens situa molt bé, no només dins d’Espanya, sinó també en comparació amb algunes regions d’Europa”. També va fer una menció especial al fet que el pressupost per a recerca està creixent entre un 12 i un 13 % anual. 26 TARDES A-IQS Dado el momento actual de globalización de la economía, esta trayectoria acumulada de veinte años se puede optimizar porque estamos en un mundo más interconectado, y éste fue uno de los temas abordados durante la Cumbre de Barcelona, donde se vio, según Mas, que “estamos dominados por la jet, las comunicaciones aéreas, y la net, las comunicaciones por internet, y nuestras economías dependen en gran medida de la capacidad que tengamos para adaptarnos a estos fenómenos. Y desde esta perspectiva Cataluña está muy bien situada.” Por otra parte, también hizo una crítica a los fallos de nuestra economía, que principalmente radican en la poca iniciativa que hay por parte de algunos empresarios de nuestro país para asumir retos de mayor envergadura: “Las razones son muy diversas, y una de ellas es el sentido individualista de nuestro carácter, que ha provocado cierta pereza a la hora de unir esfuerzos para lograr buenos resultados a escala nacional e internacional”, señaló. Artur Mas subrayó que hay temas clave para lograr una mayor apertura de la economía, y que se está trabajando al respecto. “El gran tema clave afecta al conjunto del país, y se refiere al ámbito del conocimiento, la investigación y la formación. Esto siempre y cuando queramos potenciar nuestra capacidad de competir en el resto del mundo”, declaró, a la vez que reconoció que en Cataluña se invierte poco en estas áreas, aunque lo invertido ha dado muy buenos resultados. El conseller en Cap agregó que “una forma de medir este rendimient es mirar el número de patentes registradas en el país, y esto nos sitúa muy bien, no sólo dentro de España, sino también con respecto a algunas regiones de Europa”. También hizo especial mención al hecho de que el presupuesto para investigación está creciendo entre un 12 y un 13 % anual. TARDES A-IQS D’altra banda, va indicar que en aquesta etapa de creixement és fonamental la inversió que la Generalitat ha assumit en infraestructures com les de comunicació, i l’evolució que portarà per a la regió la implantació del TGV, el Tren d’Alta Velocitat. De la mateixa manera, la implantació massiva de la tecnologia ADSL (la línia telefònica d’alta velocitat) ha facilitat la comunicació entre persones i empreses, si bé “el 94 % de la població hi té accés, però només el fa servir un 4 %. El més important és que les eines hi són, per quan la societat les necessiti”. Pel que fa a la formació, va donar especial importància a l’estudi d’idiomes, bàsicament l’anglès: “una vegada superat el repte del català, estem en el moment oportú de plantejar-nos una molt bona formació en anglès; això portarà la internacionalització”. Finalment, Artur Mas va declarar que “un país que no té les eines suficients no té futur. Això no és vàlid només per a Catalunya, sinó per a qualsevol país que vulgui avançar. Un país que mira cap al futur no pot donar-se el luxe d’escatimar aquests elements, ja que si faltessin produiria una paràlisi, una fractura difícil o impossible de reparar.” ❏ TARDES A-IQS Por otra parte, indicó que en esta etapa de crecimiento es fundamental la inversión que la Generalitat ha asumido en infraestructuras como las de comunicación, y la revolución que traerá para la región la implantación del TGV, el Tren de Alta Velocidad. De la misma manera, la implantación masiva de la tecnología ADSL (la línea telefónica de alta velocidad) ha facilitado la comunicación entre personas y empresas, si bien “el 94 % de la población tiene acceso a él, pero sólo lo utiliza un 4 %. Lo importante es que las herramientas están allí, para cuando la sociedad las necesite”. En cuanto a la formación, dio especial importancia al estudio de idiomas, básicamente el inglés: “una vez superado el reto del catalán, estamos en el momento oportuno de plantearnos una muy buena formación en inglés; esto traerá de la mano la internacionalización”. Para finalizar, Artur Mas declaró que “un país que no tiene las herramientas suficientes no tiene futuro. Esto no es sólo válido para Cataluña, sino para todo país que quiera avanzar. Un país que mira hacia el futuro no puede darse el lujo de escatimar estos elementos, ya que su falta produciría una parálisis, una fractura difícil o imposible de reparar.” ❏ 27 GRUP D’EXPERTS R OGER P RAT (P ROMOCIÓ 2000) ESTÀ FENT EL TFC AL DEPARTAMENT DE Q UÍMICA F ÍSICA , I TAMBÉ ESTÀ TREBA LLANT A Q UIMIDROGA COM A TÈCNIC COMERCIAL , AL DEPAR TAMENT D ’A UTOMOCIÓ , R EFINERIA I G AS . E N AQUESTA ENTREVISTA EXPLICA COM L ’ HA ASSESSORAT EL G RUP D ’E XPERTS , UNA EINA MOLT ÚTIL DE L ’A SSOCIACIÓ QUE CONSIDERA QUE ENCARA S ’ HA DE DIFONDRE MÉS . 28 GRUPO DE EXPERTOS R OGER P RAT (P ROMOCIÓN 2000) ESTÁ HACIENDO EL TFC EN EL DEPARTAMENTO DE Q UÍMICA F ÍSICA , Y TAMBIÉN ESTÁ TRABAJANDO EN Q UIMIDROGA COMO TÉCNICO COMERCIAL , EN EL DEPARTAMENTO DE A UTOMOCIÓN , R EFINERÍA Y G AS . E N ESTA ENTREVISTA EXPLICA CÓMO LE HA ASESORADO EL G RUPO DE E XPERTOS , UNA HERRAMIENTA MUY EFICAZ DE LA A SOCIACIÓN QUE CONSIDERA HAY QUE DIFUNDIR MÁS . Com se’t va acudir la idea de contactar amb el Grup d’Experts? Primer vaig entrar en contacte amb l’Associació quan era delegat de cinquè curs, i vaig anar descobrint els diferents serveis que oferien, un dels quals era el del Grup d’Experts. Quan vaig començar a treballar al departament d’Automoció de Quimidroga necessitava informació sobre els lubricants, dels quals no coneixia gairebé res, i vaig decidir buscar algun expert que conegués aquest sector i em pogués ajudar. En Máximo Hidalgo em va donar el telèfon d’un d’ells, el vaig trucar i em va atendre molt bé. Em va sorprendre molt, ja que no m’esperava una resposta tan bona. ¿Cómo se te ocurrió la idea de contactar con el Grupo de Expertos? Primero entré en contacto con la Asociación cuando era delegado de quinto curso, y fui descubriendo los diferentes servicios que ofrecían, uno de los cuales era el Grupo de Expertos. Cuando empecé a trabajar en el departamento de Automoción de Quimidroga necesitaba información sobre los lubricantes, de los que no conocía casi nada, y decidí buscar a algún experto que conociera este sector y me pudiera ayudar. Máximo Hidalgo me dio el teléfono de uno, lo llamé y me atendió muy bien. Me sorprendió mucho, ya que no me esperaba una respuesta tan buena. Quina opinió del Grup d’Experts creus que tenen els nous associats? Crec que hi ha molta gent que acudeix a l’Associació amb poc interès, i no s’adonen que no és que nosaltres vulguem fer un favor a l’Associació, sinó que en realitat és a l’inrevés: és l’Associació que ens ajuda a nosaltres. Crec que no estan prou ¿Qué opinión del Grupo de Expertos crees que tienen los nuevos asociados? Creo que hay mucha gente que acude a la Asociación con poco interés, y no se dan cuenta de que no es que nosotros queramos hacer un favor a la Asociación, sino que en realidad es al revés: es la Asociación quien nos ayuda a nosotros. Creo que no están GRUP D’EXPERTS GRUPO DE EXPERTOS convençuts que en puguin treure alguna cosa. Jo penso que tenir al teu abast una persona que fa anys que està treballant (que et pot aconsellar, orientarte, recomanar-te...) és molt important. La qüestió és que la gent tingui ganes de moure’s, d’anar-ho a buscar i no pas esperar que arribi tot sol. Jo ho recomano a qualsevol, tant si ja ha acabat com si encara és al Químic. Entrar en contacte amb la gent d’aquí, per qualsevol motiu, sempre pot ser d’una gran ajuda. suficientemente convencidos de que puedan sacar algo. Pienso que tener a una persona a tu alcance que lleva años trabajando (que puede aconsejarte, orientarte, recomendarte, etc.) es muy importante. La cuestión es que la gente tenga ganas de moverse, de ir a buscarlo y no esperar que llegue solo. Yo lo recomiendo a cualquiera, tanto si ya ha terminado como si todavía está en el Químico. Entrar en contacto con la gente de aquí, por cualquier motivo, siempre puede ser de gran ayuda. I pel que fa a l’ajuda que has rebut tu? L’expert, que porta més de trenta anys en el món dels lubricants, em va concertar una entrevista en la qual em va fer una petita introducció del tema. Després, ell mateix ja em va organitzar dues trobades més. Em va ajudar molt, perquè si hagués hagut de buscar la informació hagués tingut molta més feina. De moment hem fet tres sessions i encara no ho dono per acabat. Es tracta d’una persona que no em coneixia de res i que m’ha rebut, m’ha assessorat, m’ha estat transmetent el que fa, etc. Això, sovint, no es valora prou. ¿Y en relación a la ayuda que has recibido tú? El experto, que lleva más de treinta años en el mundo de los lubricantes, me concertó una entrevista en la que me hizo una pequeña introducción sobre el tema. Luego él mismo ya me organizó dos encuentros más. Me ayudó mucho, ya que si hubiera tenido que buscar la información hubiese tenido mucho más trabajo. De momento hemos hecho tres sesiones y todavía no lo doy por zanjado. Se trata de una persona que no me conocía de nada y me ha recibido, me ha asesorado, me ha estado transmitiendo lo que hace, etc. Eso, a menudo, no se valora lo suficiente. 29 GRUP D’EXPERTS 30 GRUPO DE EXPERTOS Quan vas començar a buscar feina, et vas plantejar contactar amb el Grup d’Experts? Primer vaig demanar ajuda a l’Associació. Vaig estar parlant amb en Máximo i amb altres persones que em van aconsellar i orientar. Em van oferir una ajuda més general, que em va servir de molt. El Grup d’Experts potser orienta més en aspectes tècnics. Si l’hagués descobert abans, segurament hi hagués recorregut per fer el TFC, que és més tècnic. Cuando empezaste a buscar trabajo, ¿te planteaste contactar con el Grupo de Expertos? Primero pedí ayuda a la Asociación. Estuve hablando con Máximo y con otras personas que me aconsejaron y me orientaron. Me ofrecieron una ayuda más general, que me sirvió mucho. El Grupo de Expertos posiblemente orienta más en aspectos técnicos. Si lo hubiera descubierto antes, seguramente hubiera acudido para hacer el TFC, que es más técnico. Què significa per tu haber estudiat a l’IQS i pertànyer a l’Associació? En el meu cas, jo he trobat algun client amb el qual primer hem estat parlant seriosament i, després, en el moment que ha sortit el tema que sóc del Químic i que ell també ho és, ha canviat totalment la conversa, i això és important. Se’n parla amb il·lusió: que si véns del Químic, que si com et va, que si aquest professor jo el tenia, etc., i potser ens portem vint anys de diferència l’un amb l’altre. L’IQS i la A-IQS tenen el valor afegit d’aportar un corporativisme entre la gent que facilita molt les coses en el tema professional; és com una marca registrada. Els de l’IQS que arriben a un càrrec directiu, si han de contractar algú, volen que sigui d’aquí, perquè ja saben com es treballa, per la qual cosa es posen en contacte amb l’IQS o amb l’Associació. ❏ ¿Qué significa para ti haber estudiado en el IQS y pertenecer a la Asociación? En mi caso, me he encontrado con algún cliente con el que primero hemos estado hablando seriamente y, luego, en el momento en que ha salido el tema de que soy del Químico y que el otro también lo es, ha cambiado totalmente la conversación, y eso es importante. Se habla de él con ilusión: que si vienes del Químico, que si cómo te va, que si a este profesor yo lo tenía, etc., y puede que nos llevemos veinte años de diferencia el uno con el otro. El IQS y la A-IQS tienen el valor añadido de aportar un corporativismo entre la gente que facilita mucho las cosas en el tema profesional; es como una marca registrada. Los del IQS que llegan a un cargo directivo, si tienen que contratar a alguien, quieren que sea de aquí porque ya saben cómo se trabaja, por lo que se ponen en contacto con el IQS o con la Asociación. ❏ FUTURES PROMOCIONS MAGDA FAIJES: “L’ASSOCIACIÓ SOM TOTS” FUTURAS PROMOCIONES MAGDA FAIJES: “LA ASOCIACIÓN SOMOS TODOS” M AGDA F AIJES ÉS E NGINYERA Q UÍMICA IQS (P ROMOCIÓ 1996). U N A N Y M É S T A R D V A F E R E L M À S T E R E N Q UÍMICA I E NGINYERIA A LIMENTÀRIA , I ACTUALMENT ESTÀ FENT LA TESI DOCTORAL AL LABORATORI DE B IOQUÍMICA DE L ’IQS. F ORMA PART DE LA J UNTA D IRECTIVA DE L ’A-IQS D E S D E 2000 I S ’ E N C A R R E G A D E C O O R D I N A R L A C OMISSIÓ DE J OVES , QUE ORGANITZA XERRADES PER ALS ALUMNES I ACTIVITATS PER ALS ASSOCIATS . ESTÀ CONTEN - M AGDA F AIJES ES I NGENIERA Q UÍMICA IQS (P ROMOCIÓN 1996). U N AÑO DESPUÉS HIZO EL MASTER EN Q UÍMICA E I NGENIERÍA A LIMENTARIA , Y ACTUALMENTE ESTÁ HACIENDO LA TESIS DOCTORAL EN EL LABORATORIO DE B IOQUÍMICA DEL IQS. F ORMA PARTE DE LA J UNTA D IRECTIVA DE LA A-IQS DESDE 2000 Y SE ENCARGA DE COORDINAR LA C OMISIÓN DE J ÓVENES , QUE ORGANIZA CHARLAS PARA LOS ALUMNOS Y ACTIVIDADES PARA LOS ASOCIADOS . ESTÁ TA DE LA REACCIÓ I LA PARTICIPACIÓ CADA VEGADA MÉS CONTENTA DE LA REACCIÓN Y LA PARTICIPACIÓN CADA VEZ ACTIVA DE TOTHOM EN LES ACTIVITATS , QUE ORGANITZA MÁS ACTIVA DE TODO EL MUNDO EN LAS ACTIVIDADES , QUE AMB L ’ AJUT D ’ UN GRUP DE PERSONES AMB GANES DE ORGANIZA CON LA AYUDA DE UN GRUPO DE PERSONAS CON MILLORAR L ’A SSOCIACIÓ . GANAS DE MEJORAR LA Com et vas començar a integrar a l’Associació? M’interessava molt el sector alimentari i vaig començar a assistir a les sessions del Grup Professional Alimentari, i després ja vaig anar coneixent cada vegada més la resta d’activitats de l’Associació. Quan es va renovar la Junta Directiva em van proposar formar-ne part, per coordinar la relació amb els alumnes, i vaig acceptar amb molt de gust. En què consisteix exactament la teva tasca com a coordinadora de la Comissió de Joves? Des de la Comissió de Joves duem a terme activitats en dues línies diferents. D’una banda, respecte als alumnes, organitzem xerrades informatives i seminaris des de segon fins a TFC. A segon la conferència tracta de quin és el futur d’un químic, segons si tria llicenciatura o enginyeria. A tercer, els ajudem a organitzar els actes de Sant Albert i de Sant Jordi. A quart fem un seminari del perfil professional d’un químic, i a cinquè els presentem l’Associació i els expliquem com fer un currículum personal, i, als TFC, com fer una entrevista de feina. Pel que fa als associats, s’estan organitzant una sèrie d’activitats que són formatives, i alhora ens ho passem bé. Així, es va fer la cata de vins i la visita a les Bodegues Torres, i s’està organitzant una visita relacionada amb l’Any Gaudí i un cicle de cuina. 33 A SOCIACIÓN . ¿Cómo empezaste a integrarte en la Asociación? Me interesaba mucho el sector alimentario y empecé a asistir a las sesiones del Grupo Profesional Alimentario, y luego ya fui conociendo cada vez más el resto de actividades de la Asociación. Cuando se renovó la Junta Directiva me propusieron formar parte de ella, para coordinar la relación con los alumnos, y acepté con mucho gusto. ¿En qué consiste exactamente tu tarea como coordinadora de la Comisión de Jóvenes? Desde la Comisión de Jóvenes realizamos actividades en dos líneas diferentes. Por una parte, en relación a los alumnos, organizamos charlas informativas y seminarios desde segundo hasta TFC. En segundo la conferencia trata de cuál es el futuro de un químico, según si escoge licenciatura o ingeniería. En tercero, les ayudamos a organizar los actos de San Alberto y de Sant Jordi. En cuarto hacemos un seminario sobre el perfil profesional de un químico, y en quinto se les presenta la Asociación y se les explica cómo hacer un currículum personal, y, a los TFC, cómo hacer una entrevista de trabajo. En referencia a los asociados, se están organizando una serie de actividades que son formativas y también nos lo pasamos muy bien. Así, se hizo la cata de vinos en las Bodegas Torres, y también se está organizando una visita relacionada con el Año Gaudí y un ciclo de cocina. 31 33 FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES Resposta dels associats a la visita i cata de vins a les Bodegues Torres. (d’1 a 7) Ha valgut la pena assistir-hi 6,8 M’interessaria saber més coses sobre aquests temes tractats 6 Crec que es poden reforçar les relacions entre associats 5,9 Hi he trobat companys coneguts 4,7 L’activitat ha estat interessant 6,6 0 1 I quina resposta esteu obtenint? Doncs la veritat és que molt bona. Els alumnes de l’IQS coneixen més bé l’Associació i els serveis que ofereix, i així li troben més sentit i s’hi poden integrar més bé quan acaben la carrera. Fa uns anys, només tenien contacte amb l’Associació a cinquè curs i no n’hi havia prou. Ara, pràcticament cada dia ve algun alumne a l’Associació, o bé te’l trobes pel passadís i et fa alguna pregunta o algun comentari. I en el cas de la resta d’activitats per a tots els associats, també estem molt contents, ja que cada vegada hi participa més gent. A més, tal com mostra el gràfic de l’enquesta de la cata de vins, la resposta va ser molt bona, i això t’anima a continuar. Quantes persones formeu la Comissió de Joves? La Comissió és molt àmplia. Des de l’associat que fa una proposta, fins que aquesta es materialitza. En mig, col·laboren molts associats en l’organització i donant idees. La idea és que l’Associació som tots, i com més gent siguem i més es participi, més activitats es podran fer, aprofitant els avantatges que tenim com a col·lectiu. I crec que l’Associació és molt més activa. ❏ 32 2 3 4 5 6 7 ¿Y qué respuesta estáis obteniendo? Pues la verdad es que muy buena. Los alumnos del IQS conocen mejor la Asociación y los servicios que ofrece, y así le encuentran más sentido y se pueden integrar mejor al terminar la carrera. Hace algunos años, solamente tenían contacto con la Asociación en quinto curso y no era suficiente. Ahora, prácticamente cada día viene algún alumno a la Asociación, o te lo encuentras por el pasillo y te pregunta o te hace algún comentario. Y en el caso del resto de actividades para todos los asociados, también estamos muy contentos, porque la gente está participando cada vez más. Además, tal como muestra el gráfico de la encuesta de la cata de vinos, la respuesta fue muy buena, y esto te anima a continuar. ¿Cuántas personas formáis la Comisión de Jóvenes? La Comisión es muy amplia. Desde el asociado que hace una propuesta, hasta que ésta se materializa. En medio, colaboran muchos asociados en la organización, y también dando ideas. La idea es que la Asociación somos todos, y cuanta más gente seamos y más se participe, más actividades se podrán hacer, aprovechando las ventajas que tenemos como colectivo. Y creo que la Asociación es mucho más activa. ❏ FUTURES PROMOCIONS L’ASSOCIACIÓ ORGANITZA: FUTURAS PROMOCIONES 33 LA ASOCIACIÓN ORGANIZA: ● Abril: cata de vins a les Bodegues Torres. L’A-IQS va fer una enquesta posterior sobre el grau de satisfacció i l’èxit va ser absolut. ● Abril: cata de vinos en las Bodegas Torres. La A-IQS hizo una encuesta posterior sobre el grado de satisfacción y el éxito fue absoluto. ● Setembre: visita cultural al voltant de Gaudí i la seva peculiar arquitectura. Els associats podran gaudir de la Casa Batlló, La Pedrera o la Colònia Güell, entre altres. ● Septiembre: visita cultural acerca de Gaudí y su peculiar arquitectura. Los asociados podrán disfrutar de la Casa Batlló, La Pedrera o la Colonia Güell, entre otros. ● Octubre: aprofitant que ens trobarem a la tardor, l’Associació organitzarà un cicle de cuina dedicada als bolets. ● Octubre: aprovechando que nos encontramos en otoño, la Asociación organizará un ciclo de cocina dedicada a las setas. ● Des de principi d’any, i cada quinze dies, es fan col·loquis en anglès de situacions reals sobre diversos temes. ● Desde principios de año, y cada quince días, se dan coloquios en inglés de situaciones reales sobre varios temas. ● Per a l’any que ve, hi ha diverses idees en marxa. Es proposa fer una posada en comú d’idees per tal d’organitzar diferents activitats que puguin agradar a la majoria de gent. ● Para el año que viene, hay varias ideas en marcha. Se propone realizar una sentada de ideas para organizar diferentes actividades que puedan gustar a la mayoría de gente. Reunió de la Comissió amb TFC, per tal de dissenyar properes activitats 33 33 FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES PROMOCIÓ 2002 / PROMOCIÓN 2002 Maria del Remei Aldrich Tomàs Sergio Asensio Coronado Maria Aránzazu Aznárez Salvatierra Judith Badia Costa Augusto Bagase Rejón Marta Bargalló Montoliu Cristina Berlanga Torres Marc Bernat Rallo Víctor Bernshtam Levitanus Marta Bertolín Vilafranca Estefania Blanch Zorrilla Silvia Blanco Hoste Antonio Juan Bonet Vadell Borja de Bufalà Ribas Enric Capdevila Urbaneja Anna Carbonell Ubeda Jorge Cardona Pérez Montserrat Cendra Darnis Marta Centena Figueras Javier Clotet Golobart Jaime Compte Rosillo Carlos Andrés Contreras Hermosilla Mercè Dalmau Mallorquí Raquel de Nadal Alonso Marina Duran Soler Ricard Duran Soler Enrique Echávarri Díez Sonia Espelta Amat Sara Fernández Lizarraga Iván Fernández Pérez Miquel Fernando Costas Rosa Neus Ferré Juan Manuel Ferreiro Barbeito Ursula Fillat Latorre Carla Amalia Fos Olivas Eduardo Frago Montanuy Laia Francesch de Castro Roger García Boixes Kenneth García Marqués Ester García Marqués Andrés García Morgade Jacobo García Peralbo Maria Montserrat Gasser Rubinat 34 Elsa Genové Corominas Laura Giménez Panadés Alejandro González Calvo Marta Guillén Sessler Eva Lázaro Balcells Laura Liébana Yeste Juan Antonio Madrigal Figueras Ferran Marí Lladós Alejandro Marín Sanz Laia Martín Martín Mercedes Catalina Martínez de Luna Pablo Martínez de Lizarduy Yoldi Albert Martínez Pardo Olalla Mediero Badía Maria Eugenia Menéndez Rakosnik Rubén Mercadé Prieto Marta Palomo Reixach Josep Parés Terrazo Marta Penella Solans Oliver Ralf Petri Sofia Henriette Pettersson Salom Chantal Prat Botanch Carlota Pueyo Navarro Sara Puigdengolas Rey Mauro Querol Pons Josep Rayó Company Jordi Ribas Lloveras Elisabeth Roca Fajarnés Xavier Romero Cardona Gerard Romero Gotanegra Ana Sagristà Romero Maria Salvat Lleal Patricia Sanz Planas Roger Satorre Bern Carolina Segura Fortuna Jaume Soria Illa Maria Sotomayor Ruiz Roger Torrent Sangüesa Roman Trias Arraut Pedro Varela Martínez Maria Luisa Vázquez Rey Núria Vilá Torres José Manuel Vilchez Martín FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES 33 35 33 FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2002 ENTREVISTA ALS DELEGATS DE LA PROMOCIÓ 2002 R EMEI A LDRICH , DELEGADA D ’E NGINYERIA Q UÍMICA , EN R EMEI A LDRICH , DELEGADA DE I NGENIERÍA Q UÍMICA , EN EL FUTUR TÉ PREVIST TREBALLAR EN EL MÓN DE L ’ ENGI - EL FUTURO TIENE PREVISTO TRABAJAR EN EL MUNDO DE LA NYERIA , UN CAMP QUE CONSIDERA MOLT VERSÀTIL . DE INGENIERÍA , UN CAMPO QUE CONSIDERA MUY VERSÁTIL . MOMENT , QUAN ACABI LA CARRERA COMENÇARÀ EL EN TFC DE MOMENTO , CUANDO TERMINE LA CARRERA EMPEZARÁ TFC EN UNA EMPRESA DE SIMULADORES QUÍMICOS . UNA EMPRESA DE SIMULADORS QUÍMICS . EL V ÍCTOR B ERNSHTAM , V ÍCTOR B ERNSHTAM , DELEGAT DE Q UÍMICA A NALÍTICA , ESPERA ACONSEGUIR UNA FEINA INNOVADORA QUE FUGI DE LA MONOTONIA . ÉS CONSCIENT QUE SEGURAMENT EXISTEI - DELEGADO DE Q UÍMICA A NALÍTICA , ESPERA CONSEGUIR UN EMPLEO INNOVADOR QUE HUYA DE LA MONOTONÍA . ES CONCIENTE DE QUE SEGURAMENTE XEN MOLTES SORTIDES QUE LI INTERESSARIEN PERÒ QUE EXISTEN MUCHAS SALIDAS QUE LE INTERESARÍAN PERO QUE ENCARA NO CONEIX . TODAVÍA NO CONOCE . KENNETH GARCIA, DELEGAT DE QUÍMICA ORGÀNICA, L ’ ANY QUE VE COMENÇARÀ EL TFC EN UNA MULTINACIONAL ALEMANYA . A CURT TERMINI TÉ PREVIST DEDICAR - SE A LA INVESTIGACIÓ , TOT I QUE NO DESCARTA LA POSSIBILITAT DE FER UN MBA. K ENNETH G ARCIA , DELEGADO DE AÑO PRÓXIMO EMPEZARÁ EL ALEMANA . A TFC Q UÍMICA O RGÁNICA , EL EN UNA MULTINACIONAL CORTO PLAZO TIENE PREVISTO DEDICARSE A LA INVESTIGACIÓN , AUNQUE NO DESCARTA LA POSIBILIDAD DE HACER UN MBA. Víctor Bernshtam Quant fa que coneixeu l’A-IQS? Quina opinió en teniu? Víctor Bernshtam: Fa més o menys un any i mig, però no m’hi he involucrat fins aquest any. L’Associació t’ajuda i et dóna confiança, i també et pot orientar a l’hora d’entrar al món laboral. Kenneth Garcia: La vaig conèixer a principi d’aquest any, en una reunió entre els delegats i Máximo Hidalgo, Jaume Àrboles, Magda Faijes, etc. Els membres de l’A-IQS són persones amb molta experiència en el món laboral que dediquen part del seu temps a activitats sense ànim de lucre, com pot ser orientar estudiants com nosaltres, que estan a punt d’acabar la carrera. Remei Aldrich: La conec des de tercer de carrera. És un grup molt emprenedor, obert a rebre suggeri36 ¿Cuánto hace que conocéis la A-IQS? ¿Qué opinión os merece? Víctor Bernshtam: Hace más o menos un año y medio, pero no me he involucrado hasta el presente año. La Asociación te ayuda y te da confianza, y también te puede orientar a la hora de entrar en el mundo laboral. Kenneth Garcia: La conocí a principios de este año, en una reunión entre los delegados y Máximo Hidalgo, Jaume Àrboles, Magda Faijes, etc. Los miembros de la A-IQS son personas con mucha experiencia en el mundo laboral que dedican parte de su tiempo a actividades sin ánimo de lucro, como puede ser orientar a estudiantes como nosotros, que están a punto de terminar la carrera. Remei Aldrich: La conozco desde tercero de carrera. Es un grupo muy emprendedor, abierto a recibir FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES 33 Remei Aldrich ments nous i amb empenta per portar-los a terme. Per nosaltres l’Associació significa un vincle amb els alumnes de l’IQS i amb els professionals que ja estan en el món laboral. sugerencias nuevas y con empeño para llevarlas a cabo. Para nosotros la Asociación significa un vínculo con los alumnos del IQS y con los profesionales que ya están en el mundo laboral. Què us van semblar les xerrades sobre l’entrevista personal i el currículum vitae? K.G.: Molt interessants, ja que en totes dues hi van intervenir persones molt properes a la recerca de personal. Són gent que tenen una credibilitat total per a nosaltres. V.B.: Són temes molt importants per a nosaltres en aquest moment, perquè a la Universitat se’ns forma molt bé, però els coneixements que tenim per tal de “vendre’ns” quan busquem feina són gairebé nuls. ¿Qué os parecieron las charlas sobre la entrevista personal y el currículum vitae? K.G.: Muy interesantes, ya que en ambas intervinieron personas muy próximas a la búsqueda de personal. Son gente que tiene una credibilidad total para nosotros. V.B.: Son temas muy importantes para nosotros en estos momentos, porque en la Univesidad se nos forma muy bien, pero los conocimientos que tenemos para “vendernos” cuando buscamos trabajo son casi nulos. Quins serveis coneixeu de l’A-IQS? K.G.: El que conec més és el Grup d’Experts, ja que més d’una vegada l’he consultat per fer treballs de classe. També hi he recorregut per fer consultes de caire més personal, relacionades amb el meu futur més immediat (si fer el TFC a Espanya o ¿Qué servicios conocéis de la A-IQS? K.G.: El que más conozco es el Grupo de Expertos, ya que más de una vez lo he consultado para hacer trabajos de clase. También he recorrido a él para hacer consultas de cariz más personal, relacionadas con mi futuro más inmediato (si hacer el TFC en Es- Kenneth Garcia 37 33 38 FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES a l’estranger, si després del projecte fer el màster o el postgrau, etc.). També conec el cicle de Tardes A-IQS. R.A.: S’ha de valorar el que fa el Grup d’Experts, constituït per professionals de diversos camps i que cobreix totes les especialitats de la indústria química. Com en Kenneth, també conec les Tardes A-IQS dels dijous a la tarda. V.B.: A banda del Grup d’Experts, també estic al corrent dels col·loquis que es fan en anglès. paña o en el extranjero, si después del proyecto hacer el master o el postgrado, etc.). También conozco el ciclo de Tardes A-IQS. R.A.: Hay que valorar lo que hace el Grupo de Expertos, constituido por profesionales de varios campos y que cubre todas las especialidades de la industria química. Como Kenneth, también conozco las Tardes A-IQS de los jueves por la tarde. V.B.: Aparte del Grupo de Expertos, también estoy al corriente de los coloquios que se hacen en inglés. Com valoreu la formació que heu rebut a l’IQS? R.A.: La formació que hem rebut ens ha proporcionat una bona base química i capacitat per desenvolupar-nos en el món de l’enginyeria. V.B.: A mi, el fet d’estudiar aquesta carrera m’ha donat una visió diferent de les coses i una capacitat d’abstracció que valoro molt. A part dels coneixements, m’ha aportat la disciplina i la constància. K.G.: Crec que és molt important la metodologia apresa. El tracte personalitzat que hem rebut en aquest centre ens ha ajudat a aprendre a optimitzar el temps. Molts professors, a part d’impartir l’assignatura, ens han transmès una manera d’actuar com a professionals i com a persones. ❏ ¿Cómo valoráis la formación que habéis recibido en el IQS? R.A.: La formación recibida nos ha proporcionado una buena base química y capacidad para desarrollarnos en el mundo de la ingeniería. V.B.: A mí, estudiar esta carrera me ha dado una visión diferente de las cosas y una capacidad de abstracción que valoro mucho. Además de los conocimientos, me ha aportado la disciplina y la constancia. K.G.: Creo que es muy importante la metodología aprendida. El trato personalizado que hemos recibido en este centro nos ha ayudado a aprender a optimizar el tiempo. Muchos profesores, aparte de impartir la asignatura, nos han trasmitido una forma de actuar como profesionales y como personas. ❏ FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES PRESENTACIÓN DE LA A-IQS A LA PROMOCIÓN 2002 PRESENTACIÓ DE L’A-IQS A LA PROMOCIÓ 2002 E LS ESTUDIANTS DE CINQUÈ CURS JA CONEIXEN OFICIAL - MENT L ’A-IQS. M EMBRES DE LA J UNTA DE L ’ ENTITAT VAN L OS ESTUDIANTES DE QUINTO CURSO YA CONOCEN OFICIAL - MENTE LA A-IQS. M IEMBROS DE LA J UNTA DE LA ENTIDAD EXPLICAR - LOS EL FUNCIONAMENT I LA UTILITAT DE LES LES EXPLICARON EL FUNCIONAMIENTO Y LA UTILIDAD DE LAS ACTIVITATS QUE OFEREIX L ’A SSOCIACIÓ , QUE TÉ COM A ACTIVIDADES QUE OFRECE LA PRINCIPAL OBJECTIU APROPAR ELS ASSOCIATS AL MÓN COMO PRINCIPAL OBJETIVO ACERCAR A LOS ASOCIADOS AL PROFESSIONAL I TAMBÉ AL SOCIAL . MUNDO LABORAL Y TAMBIÉN AL SOCIAL . Magda Faijes 33 Jaume Àrboles Amb l’objectiu d’establir un lligam entre els alumnes, els associats i el món laboral, l’Associació ofereix diferents activitats que els membres de la Junta de l’A-IQS van descriure als estudiants de cinquè. Jaume Àrboles, vicepresident de l’Associació, va destacar la capacitat històrica d’establir contactes dels IQS, un valor que consolida l’entitat gràcies a l’activa xarxa de professionals que la integren. Íñigo Babot, responsable de les Tardes A-IQS i sots-tresorer de la Junta, va recordar la importància de relacionar-se, ja que la meitat dels llocs de treball s’aconsegueixen per contacte directe i, a més, aquests acostumen a ser els més buscats, segons va explicar. Babot va establir com a referent per a l’IQS les universitats de prestigi dels EUA, on els estudiants tenen accés a una sèÍñigo Babot rie de persones que A SOCIACIÓN , QUE TIENE Máximo Hidalgo Con el objetivo de establecer un vínculo entre los alumnos, los asociados y el mundo laboral, la Asociación ofrece diferentes actividades que los miembros de la Junta de la A-IQS describieron a los estudiantes de quinto. Jaume Àrboles, vicepresidente de la Asociación, destacó la capacidad histórica de establecer contactos de los IQS, un valor que consolida a la entidad gracias a la activa red de profesionales que la integran. Íñigo Babot, responsable de las Tardes A-IQS y subtesorero de la Junta, recordó la importancia de relacionarse, ya que la mitad de los empleos se consiguen por contacto directo y, además, éstos acostumbran a ser los más buscados, según explicó. Babot estableció como referente para el IQS las universidades de prestigio de los EE.UU., donde los estudiantes tienen acceso a una serie de personas que les abren las puer39 33 FUTURES PROMOCIONS els obren les portes del món professional. Babot també va indagar en un aspecte més personal, que és l’afinitat que hi ha en el món laboral entre els professionals que han estudiat a l’IQS. Àrboles va explicar als assistents el funcionament dels Grups Professionals, en els quals es reuneixen persones interessades en els temes tractats (que no necessàriament són expertes, va matisar), i que es divideixen segons les seves preferències entre el sector alimentari, bioquímic, informàtic, de màrqueting, medi ambient i seguretat. A més dels Grups Professionals, altres eines que ofereix l’Associació són les Tardes A-IQS, el Grup d’Experts, els col·loquis en anglès i la Borsa de Treball, tal com van recordar els membres de la Junta. “Els IQS som, probablement, els únics químics amb cognom d’Espanya i, a més, amb un cognom brillant”, va apuntar Máximo Hidalgo, sots-secretari de la Junta i coordinador del Grup d’Experts. Hidalgo va destacar la capacitat de l’Associació, que va qualificar com “una organització viva de veritat”, per ajudar els alumnes a contactar amb professionals de diferents sectors. Magda Faijes, vocal de la Junta i responsable del contacte amb les futures promocions, va acompanyar les explicacions d’Hidalgo exposant alguns casos d’alumnes que l’Associació ha apropat al món laboral. Al final de la xerrada es va oferir un aperitiu als estudiants. ❏ 40 FUTURAS PROMOCIONES tas del mundo profesional. Babot también indagó en un aspecto más personal, que es la afinidad que hay en el mundo laboral entre los profesionales que han estudiado en el IQS. Àrboles explicó a los asistentes el funcionamiento de los Grupos Profesionales, en los que se reúnen personas interesadas en los temas tratados (que no necesariamente son expertas, matizó), y que se dividen según sus preferencias entre el sector alimentario, bioquímico, informático, de marketing, medio ambiente y seguridad. Además de los Grupos Profesionales, otras herramientas que ofrece la Asociación son las Tardes A-IQS, el Grupo de Expertos, los coloquios en inglés y la Bolsa de Trabajo, como recordaron los miembros de la Junta. “Los IQS somos, probablemente, los únicos químicos con apellido de España y, además, con un apellido brillante”, apuntó Máximo Hidalgo, subsecretario de la Junta y coordinador del Grupo de Expertos. Hidalgo destacó la capacidad de la Asociación, que cualificó como “una organización viva de verdad”, para ayudar a los alumnos a contactar con profesionales de diferentes sectores. Magda Faijes, vocal de la Junta y responsable del contacto con las futuras promociones, acompañó las explicaciones de Hidalgo exponiendo algunos casos de alumnos que la Asociación ha acercado al mundo laboral. Al final de la charla se ofreció un aperitivo a los estudiantes. ❏ FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES ¿CÓMO HACER UN CURRÍCULUM VITAE Y UNA ENTREVISTA DE TRABAJO? COM FER UN CURRÍCULUM VITAE I UNA ENTREVISTA DE FEINA? E L 6 DE MARÇ PASSAT ES M ULTIMÈDIA DE L ’IQS UNA VA DUR A TERME A LA 33 S ALA CONFERÈNCIA DE COM ELABO - 5È MARTA SALAS, DIRECTORA DE LA DELEGACIÓ D ’ADC R ECURSOS H UMANS A B ARCELONA , I M ÓNICA M ARTÍN , DE LA MATEIXA CONSULTORIA , VAN EXPLICAR QUINS PASSOS HAN DE SEGUIR ELS QUÍMICS QUE ES LLEN CEN A LA RECERCA DE LA SEVA PRIMERA FEINA . D E LA MATEIXA MANERA , EL 13 DE MARÇ ES VA CELEBRAR A LA S ALA B LAVA DE L ’IQS UNA ALTRA CONFERÈNCIA PER ACLARIR ELS DUBTES DELS ESTUDIANTS DE TFC SOBRE COM ENFRONTAR - SE A UNA ENTREVISTA DE FEINA . E LS ENCARREGATS DE LA XERRADA VAN SER M ÁXIMO H IDALGO , R E P R E S E N T A N T D E L A J U N T A D E L ’A-IQS, I J O S E P B EUMALA , CAP DE D ISTRIBUCIÓ DEL DEPARTAMENT DE M ÀRQUETING DE R ICARDO M OLINA . EL PASADO 6 DE MARZO SE REALIZÓ EN M ULTIMEDIA DEL IQS UNA CONFERENCIA SOBRE LA SALA CÓMO ELA - RAR UN CURRÍCULUM VITAE DIRIGIDA ALS ALUMNES DE BORAR UN CURRÍCULUM VITAE DIRIGIDA A LOS ALUMNOS DE CURS. 5º Mónica Martín L’encarregada de fer la presentació del primer acte va ser Merche Manresa, responsable de la Borsa de Treball de l’IQS. A continuació, Marta Salas va entrar en matèria fent referència als trets que les empreses busquen en els candidats, com ara les habilitats de relació-feina en equip, la identificació i el compromís amb l’empresa, la iniciativa-proactivitat i la flexibilitat-adaptabilitat-negociació, característiques que segons Salas tots tenim en més o menys mesura. Seguidament va passar al procés de recerca de feina pròpiament dit, partint d’un dels seus elements clau: la carta de presentació. Segons Salas, per fer-la cal tenir en compte dos aspectes: la forma i el fons. CURSO . M ARTA S ALAS , DIRECTORA DE LA DELEGACIÓN ADC R ECURSOS H UMANOS EN B ARCELONA , Y M ÓNICA M ARTÍN , DE LA MISMA CONSULTORÍA , EXPLICARON QUÉ DE PASOS DEBEN SEGUIR LOS QUÍMICOS QUE SE LANZAN A LA BÚSQUEDA DE SU PRIMER EMPLEO . D EL MISMO MODO , EL 13 DE MARZO SE CELEBRÓ EN LA S ALA B LAVA DEL IQS OTRA CONFERENCIA DESTINADA A ACLARAR LAS DUDAS DE LOS ESTUDIANTES DE TFC SOBRE CÓMO ENFRENTARSE A UNA ENTREVISTA DE TRABAJO . L OS ENCARGADOS DE LA CHARLA FUERON M ÁXIMO H IDALGO , REPRESENTANTE DE LA J UNTA DE LA A-IQS, Y J OSEP B EUMALA , JEFE DE D ISTRIBUCIÓN DEL DEPARTAMENTO DE M ARKETING DE R ICARDO M OLINA . Marta Salas La encargada de hacer la presentación del primer acto fue Merche Manresa, responsable de la Bolsa de Trabajo del IQS. A continuación, Marta Salas entró en materia haciendo referencia a los rasgos que las empresas buscan en los candidatos, tales como las habilidades de relación-trabajo en equipo, la identificación y el compromiso con la empresa, la iniciativa-proactividad y la flexibilidad-adaptabilidad-negociación, características que según Salas todos tenemos en mayor o menor medida. Seguidamente pasó al proceso de búsqueda de trabajo propiamente dicho, partiendo de uno de sus elementos clave: la carta de presentación. Según Salas, para realizarla hay que tener en cuenta dos aspectos: la forma y el fondo. 41 33 FUTURES PROMOCIONS Paral·lelament a les explicacions de Marta Salas, Mónica Martín il·lustrava les recomanacions de la seva companya amb models de cartes de presentació correctes i incorrectes. Salas va posar èmfasi en la idea que en una carta de presentació “no s’està demanant, sinó oferint a l’empresa” la formació o l’experiència amb què compten els estudiants. Seguidament es va passar a la qüestió de com redactar un currículum vitae. Pel que fa a la forma, els criteris essencials són la claredat i la síntesi. Pel que fa als continguts s’han d’incloure les dades personals, la formació acadèmica, l’experiència pre-professional, en la qual s’inclouran totes les feines que s’han fet, encara que no tinguin cap relació amb els estudis, i també hi han de figurar els idiomes, els coneixements d’informàtica i altres qüestions d’interès, com són les aficions o els esports. Josep Beumala El segon acte, referent a l’entrevista de feina, el va iniciar Máximo Hidalgo equiparant la recerca de feina amb una carrera d’obstacles. El procés està format per diverses fases eliminatòries, en què la primera seria l’enviament del currículum a una empresa responent a una oferta de feina. Si es passa la selecció prèvia, el candidat ha d’enfrontar-se a una entrevista inicial en la qual es comproven les seves aptituds. Una vegada s’ha superat aquesta fase, es passaria a l’entrevista definitòria, després de la qual quedaria una entrevista final amb el cap de la companyia, que un cop superada condueix a l’esperada meta: el lloc 42 FUTURAS PROMOCIONES Paralelamente a las explicaciones de Marta Salas, Mónica Martín ilustraba las recomendaciones de su compañera con modelos de cartas de presentación correctos e incorrectos. Salas hizo hincapié en la idea de que en una carta de presentación “no se está pidiendo, sino ofreciendo a la empresa” la formación o la experiencia con las que los estudiantes cuentan. Acto seguido se pasó a la cuestión de cómo redactar el currículum vitae. Para ésta última los criterios esenciales son la claridad y la síntesis. En cuanto a contenidos deben incluirse los datos personales, la formación académica, la experiencia pre-profesional, en la que se incluirán todos los trabajos realizados aunque no tengan ninguna relación con los estudios; también deben figurar los idiomas, los conocimientos de informática y otros asuntos de interés, como las aficiones o los deportes. Máximo Hidalgo El segundo acto, destinado a la entrevista de trabajo, lo inició Máximo Hidalgo equiparando la búsqueda de empleo con una carrera de obstáculos. El proceso está formado por diversas fases eliminatorias, donde la primera sería el envío del currículum a una empresa respondiendo a una oferta de empleo. Si se pasa la selección previa, el candidato debe enfrentarse a una entrevista inicial en la que se comprueban sus aptitudes. Una vez superada esta fase, se pasaría a la entrevista definitoria, tras la cual quedaría una entrevista final con el jefe de la compañía, que una vez superada conduce a la ansiada meta: el puesto de FUTURES PROMOCIONS de treball. Segons Hidalgo, per tal de superar amb èxit aquest procés només es té una arma: la comunicació. Del domini de les tècniques de comunicació dependrà en bona mesura que el candidat pugui guanyar-se la confiança de l’interlocutor, per la qual cosa el secret rau a “saber-se vendre”. Hidalgo va posar èmfasi en tres aspectes clau de la comunicació: el llenguatge corporal, el to de veu i les paraules. Tant ell com Josep Beumala van partir de les seves experiències personals per explicar els elements que cal tenir en compte a l’hora d’enfrontar-se a una entrevista personal. Dins del llenguatge corporal, es dóna molta importància a la manera de vestir, a la presència física i a les maneres que adopta el candidat. Un altre punt essencial és el to de veu, el qual ha de tenir un nivell adequat, respectuós i sobretot sincer, amb una expressió decidida i entusiasta, però sense exagerar. Pel que fa al contingut de la conversa, són fonamentals les respostes argumentades, la concisió i el saber escoltar el que diu l’entrevistador. Beumala va remarcar la idea introduïda per Hidalgo “d’informar-se sobre la companyia que ens ha citat per a una entrevista”. Al seu parer, les pàgines web de les empreses són elements molt útils on es pot trobar informació útil de la filosofia de la corporació, dades que ben introduïdes durant l’entrevista denoten que el candidat té interès. Hidalgo va enumerar posteriorment moltes de les qualitats que les empreses busquen en els seus futurs empleats, com ara la fidelitat, l’ètica a la feina, l’habilitat de comunicació, l’entusiasme, l’empatia, la competitivitat, la flexibilitat, la creativitat i la responsabilitat, entre altres. ❏ FUTURAS PROMOCIONES 33 trabajo. Según Hidalgo, para salir airoso de este proceso sólo se cuenta con un arma: la comunicación. Del dominio de las técnicas de comunicación dependerá en buena medida que el candidato pueda ganarse la confianza del interlocutor, por lo que el secreto radicará en “saberse vender”. Hidalgo puso énfasis en tres aspectos clave de la comunicación: el lenguaje corporal, el tono de voz y las palabras. Tanto él como Josep Beumala partieron de sus propias experiencias personales para explicar los elementos que deben tenerse en cuenta a la hora de enfrentarse a una entrevista personal. Dentro del lenguaje corporal, se da gran importancia al atuendo, a la presencia física y a la compostura que adopta el candidato. Otro punto esencial es el tono de voz, el cual debe tener un nivel adecuado, respetuoso y ante todo sincero, con una expresión decidida y entusiasta, pero sin exagerar. En cuanto al contenido de la conversación, son fundamentales las respuestas argumentadas, la concisión y el saber escuchar lo que dice el entrevistador. Beumala hizo hincapié en la idea lanzada por Hidalgo de “informarse sobre la compañía que nos ha citado para una entrevista”. A su juicio, las páginas web de las empresas son elementos muy útiles donde se puede dar con información útil sobre la filosofía de la corporación, datos que bien introducidos durante la entrevista denotan que el candidato tiene interés. Hidalgo enumeró posteriormente muchas de las cualidades que las empresas buscan en sus futuros empleados, tales como la fidelidad, la ética en el trabajo, la habilidad de comunicación, el entusiasmo, la empatía, la competitividad, la flexibilidad, la creatividad y la responsabilidad, entre otras. ❏ 43 33 FUTURES PROMOCIONS ELEGIR ESPECIALIDAD TRIAR ESPECIALITAT E L 24 D ’ A B R I L P A S S A T V A T E N I R L L O C A L A S A L A M ULTIMÈDIA UN SEMINARI DIRIGIT ALS ALUMNES DE 2 N CURS, L’OBJECTIU DEL QUAL ERA ORIENTAR-LOS EN L ’ ELECCIÓ DE L ’ ESPECIALITAT , BASANT - SE EN LES CAPACI TATS QUE DEMANEN LES EMPRESES I EL VALOR DELS ESTU DIS COMPLEMENTARIS . E LS PONENTS VAN SER F RANCESC B LANCH , DIRECTOR D ’I+D DE G ALLINA B LANCA P URINA , VICENÇ CLARAMONTE, CAP DE PRODUCCIÓ DE LA REFINERÍA DE PETRÓLEOS DE ASFALTOS ESPAÑOLES, S.A. (ASESA), E L D R . L L U Í S C O M E L L A S , D E G À D E L ’E SCOLA T ÈCNICA S UPERIOR IQS, I M ÁXIMO H IDALGO , SUBSECRETARI DE L ’A SSOCIACIÓ . Dr. Lluís Comellas Máximo Hidalgo Els convidats van prendre com a punt de partida les capacitats que requereix el mercat laboral, que Francesc Blanch va resumir en set de molt concretes: capacitat d’anàlisi, de prendre decisions, de lideratge, d’innovació, d’aprendre, d’entusiasmar i de canviar. Des del seu punt de vista el més important és treballar en alguna cosa que ens ompli: “treballar amb un equip amb el qual et trobis còmode, això és fonamental”. A partir d’aquest punt Vicenç Claramonte va remarcar que “cadascú ha de seguir la branca que vulgui, independentment del sou que en rebi”. En consonància amb aquest punt va afegir que una vegada s’ha entrat a treballar en una empresa hi ha coses que són molt importants, com per exemple tenir un cap que sàpiga exercir el seu càrrec, per la qual cosa no només cal tenir en compte la compensació econòmica que es percebrà. En aquesta línia Lluís Comellas va remarcar la rellevància de la capacitat d’entusiasmar-se per fer allò que s’ha de fer: “és molt important que us agradi el que feu i que feu el que us agradi”, va dir. Els assistents es van interessar per l’estat actual del mercat laboral, en relació amb el qual Vicenç Claramonte es va mostrar una mica pessimista: “les empreses volen reduir costos i per això no amplien les plantilles”, 44 FUTURAS PROMOCIONES E L PASADO 24 DE ABRIL TUVO LUGAR EN LA S ALA M ULTIMEDIA UN SEMINARIO DIRIGIDO A LOS ALUMNOS DE 2º CURSO , CUYO OBJETIVO ERA ORIENTARLES EN LA ELEC CIÓN DE LA ESPECIALIDAD , BASÁNDOSE EN LAS CAPACIDA DES DEMANDADAS POR LAS EMPRESAS Y EL VALOR DE LOS ESTUDIOS COMPLEMENTARIOS . L OS PONENTES FUERON F RANCESC B LANCH , DIRECTOR DE I+D DE G ALLINA B LANCA P URINA , V ICENÇ C LARAMONTE , JEFE DE P RODUCCIÓN DE LA R EFINERÍA DE P ETRÓLEOS DE A SFALTOS E SPAÑOLES S.A. (ASESA), EL D R . L LUÍS C OMELLAS , DECANO DE LA E SCUELA T ÉCNICA S UPERIOR IQS, Y M ÁXIMO H IDALGO , SUBSECRETARIO DE LA A SOCIACIÓN . Francesc Blanch Vicenç Claramonte Los invitados tomaron como punto de partida las capacidades requeridas por el mercado laboral, que Francesc Blanch resumió en siete muy concretas: capacidad de análisis, de toma de decisiones, de liderazgo, de innovación, de aprender, de entusiasmar y de cambiar. Desde su punto de vista lo importante es trabajar en algo que nos llene: “trabajar con un equipo con el que te encuentres cómodo, eso es fundamental”. A partir de este punto Vicenç Claramonte remarcó que “cada uno debe seguir la rama que quiera, independientemente del sueldo que vaya a percibirse por ello”. En consonancia con este punto añadió que una vez se ha entrado a trabajar en una empresa existen cosas que son muy importantes, como por ejemplo tener un jefe que sepa ejercer su cargo, por lo que no solamente debe tenerse en cuenta la compensación económica que vaya a percibirse. En esta línea Lluís Comellas remarcó la relevancia de la capacidad de entusiasmarse por hacer aquello que se debe hacer: “es muy importante que os guste lo que hacéis y que hagáis lo que os guste”, dijo. Los asistentes se interesaron por el estado actual del mercado laboral, respecto al cual Vicenç Claramonte se mostró algo pesimista: “las empresas quieren reducir costes y por eso no amplían las plan- FUTURES PROMOCIONS i va matisar que el veritable problema és que són moltes les empreses que redueixen costos a causa de la globalització, i per això les vacants que van quedant no es cobreixen: “d’aquí l’excés d’oferta, que sobrepassa la demanda”. La visió de Francesc Blanch va ser una mica més optimista, ja que segons el que va comentar “el sector agroalimentari no està tan malament”, i va aprofitar per recomanar les pràctiques d’estiu com una manera de mostrar a les empreses l’actitud d’aprendre que busquen, recalcant que qui és bo en allò que fa acaba trobant feina. En referència amb aquest punt, Máximo Hidalgo va remarcar que “tothom té el mateix currículum, per això s’han d’aportar valors addicionals, com ara l’aprenentatge de les feines d’estiu. Feines de qualsevol tipus, no necessàriament vinculades a la carrera que esteu cursant, ja que qualsevol tipus d’experiència és bona per demostrar les actituds que tant es requereixen per tal de trobar la primera feina”. Els alumnes van voler saber una mica més de quines són les sortides a les quals pot optar un llicenciat químic físic, o quina importància té el fet d’haver estudiat a l’IQS. Segons Francesc Blanch, en general els alumnes de l’IQS s’adapten més ràpidament a l’empresa que la resta de químics, “aquesta és la meva experiència personal”, va aclarir, i Máximo Hidalgo va destacar el prestigi que suposa ser una persona que ha estudiat a l’IQS, encara que, segons Vicenç Claramonte, el títol d’IQS és important, però no és l’única cosa que es valora. ❏ FUTURAS PROMOCIONES 33 tillas”, y matizó que el verdadero problema estriba en que son muchas las empresas que reducen costes debido a la globalización, y por eso las vacantes que van quedando no se cubren: “de ahí el exceso de oferta, que sobrepasa la demanda”. La visión de Francesc Blanch fue algo más optimista, ya que según comentó “el sector agroalimentario no está tan mal”, y aprovechó para recomendar las prácticas de verano como modo de mostrar a las empresas la actitud de aprender que buscan, recalcando que todo aquél que es bueno en lo que hace acaba encontrando trabajo. En referencia a este punto, Máximo Hidalgo remarcó que “todo el mundo tiene el mismo currículum, por ello deben aportarse valores adicionales, como el aprendizaje de los trabajos de verano. Trabajos del tipo que sea, no necesariamente vinculados a la carrera que estáis cursando, ya que cualquier tipo de experiencia es buena para demostrar esas actitudes que tanto se requieren para encontrar el primer empleo”. Los alumnos quisieron saber un poco más sobre cuáles son las salidas a las que puede optar un licenciado químico físico, o qué importancia tiene el hecho de haber estudiado en el IQS. Según Francesc Blanch, en general los alumnos del IQS se adaptan más rápido a la empresa que el resto de químicos, “ésta es mi experiencia personal”, aclaró, y Máximo Hidalgo destacó el prestigio que supone ser una persona que ha estudiado en IQS, aunque, según Vicenç Claramonte, el título de IQS es importante, pero no es lo único que se valora. ❏ 45 33 FUTURES PROMOCIONS FUTURAS PROMOCIONES EL FUTUR DE L’ENGINYER INDUSTRIAL EL 9 DE MAIG PASSAT ES VA DUR A TERME UN SEMINARI DIRIGIT ALS ALUMNES DE FER-LOS CONÈIXER 2N LES CURS AMB L ’ OBJECTIU DE SORTIDES PROFESSIONALS D ’E NGINYERIA I NDUSTRIAL . V AN ASSISTIR A L ’ ACTE J ULIO P RIETO , ADJUNT AL DIRECTOR DE R. H. DE L ’A SSOCIACIÓ N U C L E A R A S C Ó -V A N D E L L Ó S II, J U L I Á N C A S A N O V A , A CCOUNT M ANAGER DE L ’ ÀREA DE D ESENVOLUPAMENT DE P RODUCTE DE SEAT, M ÁXIMO H IDALGO , SUBSECRETARI DE L ’A SSOCIACIÓ , EL D R . L LUÍS C OMELLAS , DEGÀ DE L ’E S C O L A T ÈCNI C A S U P E R I OR IQS, I E M I L I O L Ó P E Z , C AP DEL D EPARTAMENT D ’E NGINYERIA I NDUSTRIAL DE L ’IQS. Julio Prieto Julián Casanova El primer dels ponents a prendre la paraula va ser Julio Prieto, que va recomanar als alumnes que aprofitessin bé els anys de carrera, perquè era la millor manera d’introduir-se al mercat laboral sense problemes, i va recalcar que “el més difícil a la vida professional de tots i cadascun de nosaltres són les relacions humanes”, sense oblidar que “no s’aconsegueix res sense esforç”. Per la seva banda, Julián Casanova va fer un recorregut per la seva trajectòria professional, durant la qual ha cobert diversos llocs de treball que li han servit per anar assimilant nous coneixements i veure diverses maneres de treballar; així doncs, segons el seu punt de vista “és fonamental estar disposat a aprendre contínuament, perquè obre moltes portes i evita estancar-se”. Va afegir que actualment les perspectives de feina per a les carreres tècniques són molt bones. Tant Máximo Hidalgo com el Dr. Lluís Comellas van defensar la importància de les actituds en la recerca de feina, destacant que les empreses, quan busquen candidats, tenen molt en compte factors com l’honradesa i la comunicació, “per això és molt important saber vendre’s un 46 EL FUTURO DEL INGENIERO INDUSTRIAL EL PASADO 9 DE MAYO SE CELEBRÓ UN SEMINARIO DIRIGI - DO A LOS ALUMNOS DE LES A CONOCER 2º LAS CURSO CON EL OBJETIVO DE DAR SALIDAS PROFESIONALES DE INGENIERÍA INDUSTRIAL. AL ACTO ASISTIERON JULIO P R I E T O , A D J U N T O A L D I R E C T O R D E RR.HH. D E L A A S O C I A C I Ó N N U C L E A R A S C Ó -V A N D E L L Ó S II, J U L I Á N CASANOVA, ACCOUNT MANAGER DEL ÁREA DE D ESARROLLO DE P RODUCTO DE SEAT, M ÁXIMO H IDALGO , SUBSECRETARIO DE LA ASOCIACIÓN, EL DR. LLUÍS C OMELLAS , DECANO DE LA E SCUELA T ÉCNICA S UPERIOR IQS, Y E MILIO L ÓPEZ , J EFE DEL D EPARTAMENTO DE I NGENIERÍA I NDUSTRIAL DEL IQS. Emilio López El primero de los ponentes en tomar la palabra fue Julio Prieto, que recomendó a los alumnos que aprovecharan bien los años de carrera, puesto que éste era el mejor modo para introducirse en el mercado laboral sin problemas, y recalcó que “lo más difícil en la vida profesional de todos y cada uno de nosotros son la relaciones humanas”, sin olvidar que “nada se consigue sin esfuerzo”. Por su parte, Julián Casanova hizo un recorrido por su trayectoria profesional, durante la cual ha cubierto diversos puestos que le han servido para ir asimilando nuevos conocimientos y ver diversos modos de trabajar; así pues, según su punto de vista “es fundamental estar dispuesto a aprender continuamente, puesto que abre muchas puertas y evita estancarse”. A esto añadió que en la actualidad las perspectivas de empleo para las carreras técnicas son muy buenas. Tanto Máximo Hidalgo como el Dr. Lluís Comellas abogaron por la importancia de las actitudes en la búsqueda de trabajo, destacando que las empresas, cuando buscan candidatos, tienen muy en cuenta factores como la honradez y la comunicación, “por ello es muy importante saber venderse a uno mis- FUTURES PROMOCIONS mateix”, va emfasitzar Máximo Hidalgo. Arribats a aquest punt Julio Prieto va voler donar unes pautes als alumnes presents a la sala de com ha de ser el currículum vitae d’algú que s’acaba de llicenciar: “el currículum vitae ha de ser d’una pàgina com a màxim i no s’ha d’enviar el mateix a totes les empreses, ja que no totes tenen les mateixes necessitats”; així, va explicar que cal dirigir el currículum a cada empresa emfasitzant sempre allò que demana cadascuna d’elles. En el mateix ordre de coses Emilio López va afirmar que l’Enginyer ha de ser una persona flexible i que sàpiga adaptar-se a qualsevol necessitat: “ha de tenir capacitat per estar sempre disponible i per crear feina, això és una de les coses que cal tenir més presents en aquesta professió”. A continuació va tenir lloc el torn de preguntes, durant el qual els alumnes es van mostrar molt interessats a saber quines són les sortides professionals d’un Enginyer Industrial i si poden abastar camps com el medi ambient o les finances, a la qual cosa els ponents van contestar explicant que tots dos camps poden formar part perfectament de la carrera professional d’un Enginyer Industrial. Segons Julián Casanova les finances són un camp molt important: “les empreses han de saber que els diners que estan invertint es van recuperant i proporcionen beneficis, perquè sinó s’acoten els projectes i l’empresa s’estancaria”, i Julio Prieto també va voler referir-se a la importància de les finances comentant que “és molt important analitzar la rendibilitat del que es fa”. ❏ FUTURAS PROMOCIONES 33 mo”, enfatizó Máximo Hidalgo. Llegados a este punto Julio Prieto quiso dar unas pautas a los alumnos presentes en la sala sobre cómo debe ser el currículum vitae de un recién licenciado: “el currículum vitae debe ser de una página como máximo y no debe enviarse el mismo a todas las empresas, ya que no todas tienen las mismas necesidades”; así, explicó que hay que dirigir el currículum a cada una de las empresas enfatizando siempre lo que pida cada una de ellas. En el mismo orden de cosas Emilio López afirmó que el Ingeniero debe ser una persona flexible y que sepa adaptarse a cualquier necesidad: “debe tener capacidad para estar siempre disponible y para crear trabajo, esto es una de las cosas que deben tenerse más presentes en esta profesión”. A continuación tuvo lugar el turno de preguntas, durante el cual los alumnos se mostraron muy interesados en saber cuáles son las salidas profesionales de un Ingeniero Industrial y si éstas pueden abarcar campos como el medio ambiente o las finanzas, a lo que los ponentes respondieron explicando que ambos campos pueden formar parte perfectamente de la carrera profesional de un Ingeniero Industrial. Según Julián Casanova las finanzas son un campo muy importante: “las empresas deben saber que el dinero que están invirtiendo se va recuperando y proporciona beneficios, puesto que sino se acotan los proyectos y la empresa se estancaría”, y Julio Prieto quiso también referirse a la importancia de las finanzas comentando que “es muy importante analizar la rentabilidad de lo que se hace”. ❏ 47 Contribuimos a su bienestar Salud Seguridad Medio Ambiente Compromiso de Progreso de la Industria Química En FMC Foret contribuimos a su bienestar. Colaboramos con nuestros productos químicos a mejorar las condiciones de vida de nuestra sociedad, estando presentes en los más diversos aspectos de la vida cotidiana de las familias y las industrias. En FMC Foret tenemos como compromiso permanente la mejora de la calidad de todos los productos que fabricamos y distribuimos a nivel mundial. Colaboramos a generar empleo y riqueza, y adoptamos las tecnologías más avanzadas disponibles, contando con la gente preparada para lograrlo. Trabajamos conjuntamente con nuestros clientes para resolver sus necesidades y aumentar el conocimiento mutuo y, todo ello, mejorando continuamente la seguridad, la salud y la protección del medio ambiente. FMC Foret es filial de FMC Corporation que, a nivel mundial, emplea a 15.000 personas en 90 fábricas y minas distribuidas en 25 países. Córcega, 293 - 08008 Barcelona NOTÍCIES A-IQS NOTICIAS A-IQS VISITA DE LOS ASOCIADOS A LAS BODEGAS TORRES VISITA DELS ASSOCIATS A LES BODEGUES TORRES E L 20 D ’ ABRIL PASSAT , UNA SEIXANTENA D ’ ASSOCIATS VAN VISITAR LES BODEGUES DE LA FAMÍLIA T ORRES AL P ENEDÈS , EL 20 PASADO TARON LAS DE ABRIL , UNOS SESENTA ASOCIADOS VISI - BODEGAS DE LA FAMILIA T ORRES EN EL CONVERTIDES RECENTMENT EN UN PARC TEMÀTIC SOBRE TOT P ENEDÈS , ALLÒ RELACIONAT AMB EL MÓN DEL VI . TEMÁTICO SOBRE TODO LO RELACIONADO CON EL MUNDO DEL TA , ORGANITZADA PER LA A PARTE DE LA VISITA , ORGANIZADA POR LA C OMISIÓN J ÓVENES DE LA A-IQS, LOS ASISTENTES TAMBIÉN PUDIE RON DISFRUTAR DE UN CURSILLO DE CATA DE VINOS . M IREIA T ORRES ES LICENCIADA IQS EN LA ESPECIALIDAD DE A NÁLISIS (P ROMOCIÓN 1993). D ESPUÉS DE TERMINAR ESTUDIÓ ENOLOGÍA Y VITICULTURA EN M ONTPELLIER , Y MÁS ADELANTE HIZO VARIOS STAGES EN BODEGAS DE C HILE Y E SPAÑA . E N EL AÑO 1999 SE INCORPORÓ EN M IGUEL T ORRES , S.A., COMO JEFE DEL DEPARTAMENTO DE I+D. S U C OMISSIÓ ELS ASSISTENTS TAMBÉ VAN PODER 33 A BANDA DE LA VISI J OVES DE L ’A-IQS, GAUDIR D ’ UN CURSET DE DE CATA DE VINS . M IREIA T ORRES ÉS LLICENCIADA IQS EN L ’ ESPECIALITAT D ’A NÀLISI (P ROMOCIÓ 1993). D ESPRÉS D ’ ACABAR VA ESTUDIAR ENOLOGIA I VITICULTURA A M ONTPELLIER , I MÉS ENDAVANT VA FER DIVERSOS STAGES A BODEGUES DE X ILE I E SPANYA . L’ ANY 1999 ES VA INCORPORAR A M IGUEL T ORRES , S.A., COM A CAP DEL DEPARTAMENT D ’I+D. L A SEVA COL · LABORACIÓ VA SER MOLT IMPORTANT PER TAL QUE LA JORNADA FOS UN ÈXIT , TANT PEL QUE FA A L ’ ELEVADA PARTICIPACIÓ , COM AL GRAU DE SATISFACCIÓ FINAL . CONVERTIDAS RECIENTEMENTE EN UN PARQUE VINO . DE COLABORACIÓN FUE MUY IMPORTANTE PARA QUE LA JORNADA FUESE UN ÉXITO , TANTO EN LO REFERENTE A LA ELEVADA PARTICIPACIÓN , COMO AL GRADO DE SATISFACCIÓN FINAL . El parc temàtic de Torres, a la població de Pacs del Penedès, inclou sales de cata de vins, un auditori on es poden veure vídeos informatius en diversos idiomes, un tren que recorre la planta d’elaboració i les vinyes, i fins i tot un jardí amb ceps amb moltíssims anys de vida. El centre té una superfície útil de 1.550 m2 i va obrir les seves portes l’any 2000. Amb més d’1,8 milions d’euros en inversió, aquest parc s’ha construit amb la intenció d’apropar la cultura del vi al visitant, mitjançant un viatge pel cicle vegetatiu de la vinya en les diferents estacions de l’any, la verema, el premsat, l’elaboració i la criança. Mireia Torres explica en aquesta entrevista com es va desenvolupar la visita dels associats. El parque temático de Torres, en la población de Pacs del Penedès, incluye salas de cata de vinos, un auditorio donde se pueden ver vídeos informativos en varios idiomas, un tren que recorre la planta de elaboración y las viñas, e incluso un jardín con cepas de muchísimos años de vida. El centro tiene una superficie útil de 1.550 m2 y abrió sus puertas en el año 2000. Con más de 1,8 millones de euros en inversión, este parque se ha construido con la intención de acercar la cultura del vino al visitante, mediante un viaje por el ciclo vegetativo de la viña en las diferentes estaciones del año, la vendimia, el prensado, la elaboración y la crianza. Mireia Torres explica en esta entrevista cómo se desarrolló la visita de los asociados. D’on va sorgir la idea? Qui ho va organitzar? Crec que actualment hi ha un gran interès pel món del vi, perquè està molt lligat a la nostra cultura mediterrània. Suposo que l’A-IQS va veure aquest interès per part dels associats i a partir d’aquí es va posar en contacte amb mi a través de Magda Faijes, coordinadora de la Comissió de Joves. Nosaltres també hem detectat aquest interès creixent, ja que ¿De dónde surgió la idea? ¿Quién lo organizó? Creo que actualmente hay un gran interés por el mundo del vino, porque está muy ligado a nuestra cultura mediterránea. Supongo que la A-IQS vio este interés por parte de los asociados y a partir de aquí se puso en contacto conmigo a través de Magda Faijes, coordinadora de la Comisión de Jóvenes. Nosotros también hemos detectado ese interés creciente, ya 49 33 NOTÍCIES A-IQS l’any passat vam acollir un total de 85.000 persones que van visitar les bodegues, sense parlar ja de la gran demanda de cursos d’iniciació al món del vi que es fan en els diferents centres culturals de Barcelona, Girona, Madrid, Santa Cruz de Tenerife i Santiago de Xile. L’objectiu de la visita era donar una visió global del món del vi, des dels orígens de la vinya fins a l’apreciació del vi a l’ampolla. Quines activitats es van dur a terme a Torres? Ens vam trobar tots al centre de visites, on vam passar un vídeo de les bodegues i la família Torres, i a continuació vem fer un recorregut pel túnel de les estacions (un audiovisual que reflecteix l’estat de la vinya en les diferents estacions de l’any). Seguidament vam pujar a un tren i vam fer un recorregut per les bodegues explicant en cada moment el procés d’elaboració. De tornada al centre de visites vam anar a visitar el Museu-Fundació, i també vam fer un exercici de reconeixement de 10 olors característiques del vi (indicant-ne la procedència) i una cata de diferents vins, dels quals es va descriure tot el que s’anava descobrint a nivell sensorial. 50 NOTICIAS A-IQS que el año pasado acogimos un total de 85.000 personas que visitaron las bodegas, sin hablar ya de la gran demanda de cursos de iniciación al mundo del vino que se dan en los distintos centros culturales de Barcelona, Girona, Madrid, Santa Cruz de Tenerife y Santiago de Chile. El objetivo de la visita era dar una visión global del mundo del vino, desde los orígenes de la viña hasta la apreciación del vino en la botella. ¿Qué actividades se llevaron a cabo en Torres? Nos encontramos todos en el centro de visitas, donde pasamos un vídeo de las bodegas y la familia Torres, y a continuación hicimos un recorrido por el túnel de las estaciones (un audiovisual que refleja el estado de la viña en las distintas estaciones del año). Seguidamente nos subimos en un tren e hicimos un recorrido por las bodegas explicando en cada momento el proceso de elaboración. De vuelta al centro de visitas fuimos a visitar el Museo-Fundación, y también hicimos un ejercicio de reconocimiento de 10 olores característicos del vino (indicando su procedencia) y una cata de vinos, de los que se describió todo lo que se iba descubriendo a nivel sensorial. ¿Qué crees que aprendieron los visitantes? Espero que muchas cosas, pero creo que hay dos en las que hice especial incidencia: para hacer un NOTÍCIES A-IQS Què creus que van aprendre els visitants? Espero que moltes coses, però crec que n’hi ha dues en què vaig fer especial incidència: per fer un bon vi has de tenir una bona vinya i fer una viticultura de qualitat. Els enòlegs són com artistes, a la seva manera, ja que en fer el cupatge del vi és com si pintessin el seu quadre treballant amb els sentits. Crec que els associats es van mostrar en tot moment molt interessats i participatius, i al final em van agrair totes les explicacions. Fins i tot alguns es van mostrar interessats a apuntar-se a un curs de cata al Centre Cultural de Barcelona. Quina és la teva feina actual a Torres? Treballo al departament de Recerca, on hi ha un gran equip que està portant endavant diversos estudis, sempre encaminats a millorar i conèixer més bé el nostre producte. Personalment estic molt implicada en els projectes que tenen a veure amb l’estudi dels aromes presents en el vi i amb l’anàlisi sensorial. Tinc entès que també fas vi... Sí, és una línia nova que es diu Nerola. Hi ha un vi blanc (xarel·lo) i un vi negre (syrah), i ja es presenta com el vi de la cinquena generació. Per mi és com un fill... ❏ NOUS SOCIS DES DEL 18/02/02 FINS AL 06/05/02 Camps Lozano, Bibiana (00) Comellas Tena, Sara (00) Fisas Guixeras, Cristina Alexandra (00) Fors Camp, Jordi (99) Gassiot Pintori, Irina (94) Lerena Eskenazi, Pablo (Master Tecnologia Química 92) López Prieto, Sergi (97) NOTICIAS A-IQS 33 buen vino debes tener una buena viña y hacer una viticultura de calidad. Los enólogos son como artistas, a su manera, ya que al hacer la mezcla del vino es como si pintaran su cuadro trabajando con los sentidos. Creo que los asociados se mostraron en todo momento muy interesados y participativos, y al final me agradecieron todas las explicaciones. Incluso algunos se mostraron interesados en apuntarse a un curso de cata en el Centro Cultural de Barcelona. ¿Cuál es tu trabajo actual en Torres? Trabajo en el departamento de Investigación, donde hay un gran equipo que está sacando adelante varios estudios, siempre encaminados a mejorar y conocer mejor nuestro producto. Personalmente estoy muy implicada en los proyectos que tienen que ver con el estudio de los aromos presentes en el vino y en el análisis sensorial. Tengo entendido que también haces vino… Sí, es una línea nueva que se llama Nerola. Hay un vino blanco (xarel·lo) y un vino negro (syrah), y ya se presenta como el vino de la quinta generación. Para mí es como un hijo… ❏ Marsellés Fontanet, Robert (95) Martín Ibáñez, Yolanda (99) Oltra Miralles, Carlos (52) Pérez Julián, Marta (99) Salas Roura, Inma (01) Tórmez Subarroca, Susanna (96) DEFUNCIONS M. Isabel Genís Piqueras (Promoció 1966). Va morir el dia 10/5/02 51 PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. Establerts per l’acord de l’Assemblea General de l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil (Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i concedit als alumnes que hagin realitzat el millor Treball de Final de Carrera. 52 PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. Establecidos por acuerdo de la Asamblea General de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil (Promoción 1919), director del IQS (1934-1957), y concedidos a los alumnos que hayan realizado el mejor Trabajo de Fin de Carrera. MARC VILAPLANA I CARME BROSA MARC VILAPLANA Y CARME BROSA Quin tema tracta el seu TFC? Marc Vilaplana: Les tècniques computacionals en brassinoesteroides. Es tracta d’un estudi de la influència de l’alineament per a la consecució d’un QSAR i el disseny de nous anàlegs. Els brassinoesteroides són hormones de creixement vegetal que milloren el rendiment i la qualitat de les collites. Són molt difícils d’obtenir de les plantes amb finalitats comercials, ja que s’hi troben en quantitats molt petites i el procés d’extracció resulta molt car. L’alternativa és la síntesi, però també és força cara. Per això volem aconseguir nous brassinoesteroides amb bona activitat i que puguin millorar les collites amb un cost acceptable. Carme Brosa: O millorem la síntesi de brassinoesteroides naturals, o bé sintetitzem noves molècules i n’avaluem l’activitat per tal de trobar un compost que sigui actiu i que pugui utilitzar-se en agricultura, per millorar les collites. Aquestes hormones fan créixer més les plantes i en milloren la resistència a l’estrès produït pels herbicides, i a factors ambientals adversos, com ara el fred, la salinitat, la sequera, etc. ¿Qué tema trata su TFC? Marc Vilaplana: Las técnicas computacionales en brasinoesteroides. Se trata de un estudio de la influencia del alineamiento para la consecución de un QSAR y el diseño de nuevos análogos. Los brasinoesteroides son hormonas de crecimiento vegetal que mejoran el rendimiento y la calidad de las cosechas. Son muy difíciles de obtener de las plantas con fines comerciales, ya que se encuentran en cantidades muy pequeñas y el proceso de extracción resulta muy caro. La alternativa es la síntesis, pero ésta también resulta bastante cara. Por eso queremos conseguir nuevos brasinoesteroides con buena actividad y que puedan mejorar las cosechas con un coste aceptable. Carme Brosa: O mejoramos la síntesis de brasinoesteroides naturales, o sintetizamos nuevas moléculas y evaluamos su actividad para encontrar un compuesto que sea activo y que pueda utilizarse en agricultura, para mejorar las cosechas. Estas hormonas hacen crecer más las plantas y mejoran su resistencia al estrés producido por los herbicidas, y a factores ambientales adversos, como el frío, la salinidad, la sequía, etc. Com va sorgir aquesta idea? M.V.: Amb els estudis efectuats anteriorment de relació estructura-activitat (denominats QSAR), teníem una idea de quines són les parts de la molècula que contribueixen a l’activitat dels brassinoesteroides. Aplicant aquests coneixements, la idea era dissenyar un nou compost i, abans de sintetitzar-lo, predir-ne l’activitat per mitjà de càlculs amb ordinador. Si l’activitat resultava interessant, es procediria a la seva síntesi. C.B.: Ara disposem d’un model QSAR molt bo, en el qual podem dissenyar una molècula sobre el paper, fer una sèrie d’estudis de modelització molecular, in- ¿Cómo surgió esta idea? M.V.: Con los estudios efectuados anteriormente de relación estructura-actividad (denominados QSAR), teníamos una idea de cuáles son las partes de la molécula que contribuyen a la actividad de los brasinoesteroides. Aplicando esos conocimientos, la idea era diseñar un nuevo compuesto y, antes de sintetizarlo, predecir su actividad mediante cálculos con ordenador. Si la actividad resultaba interesante, se procedería a su síntesis. C.B.: Ahora disponemos de un modelo QSAR muy bueno, en el que podemos diseñar una molécula sobre el papel, hacer una serie de estudios de modeli- PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. M ARC V ILAPLANA ÉS E NGINYER Q UÍMIC IQS (P ROMOCIÓ 1998) I PREMI P ARE S ALVADOR G IL DEL DEPARTAMENT DE Q UÍMICA O RGÀNICA AMB UN TREBALL SOBRE LES TÈC NIQUES COMPUTACIONALS EN BRASSINOESTEROIDES I LA SEVA SÍNTESI POSTERIOR . A CTUALMENT ESTÀ FENT LA TESI DOCTORAL AMB LA D RA . B ROSA , CONTINUANT AMB LA LÍNIA INICIADA AMB AQUEST TFC. C ARME B ROSA ÉS E NGINYERA Q UÍMICA IQS (P ROMOCIÓ 1970), DOCTORADA A L ’IQS SOTA LA DIRECCIÓ DEL D R . J. J. B ONET EL 1977 I LLICENCIADA EN C IÈNCIES Q UÍMIQUES PER LA UB EL 1990. H A TREBALLAT MOLTS ANYS AL LABORATORI D ’E STEROIDES PER A SERVEIS A LA INDÚSTRIA . A CTUALMENT ÉS DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE Q UÍMICA O RGÀNICA I CAP DEL LABORATORI D ’E STEROIDES . T AMBÉ IMPARTEIX CLASSES A PRIMER CURS ( ENLLAÇ QUÍ MIC ) I A CINQUÈ ( PRODUCTES NATURALS ). serir això en el model i predir l’activitat que tindrà aquesta molècula. Si l’activitat és bona, aleshores fas la síntesi, però si no ho és, no; primer cal veure si és interessant sintetitzar-la. El treball d’en Marc ha estat millorar el model que ja teníem per mitjà d’altres tècniques, comparar aquestes tècniques (càlcul computacional) i veure si el model és vàlid o no. M.V.: Vaig triar el tema perquè la informàtica sempre m’ha atret especialment. Vaig estar parlant amb el Dr. Zamora i em va presentar tot el que estava relacionat amb els càlculs teòrics vinculats amb l’activitat d’una manera molt atractiva. Després, quan comences el TFC i veus la complexitat del tema, et preguntes: on m’he ficat? Com s’ha desenvolupat el treball? M.V.: Per fer els càlculs hem utilitzat diversos programes comercials que han permès fer la modelització 3D de molècules, calcular els paràmetres que et descriuen les molècules i fer un estudi estadístic exhaustiu. Però també hem desenvolupat uns programes paral·lels per agilitzar el treball, tractar les dades que es van adquirint i treure conclusions. Com que els brassinoesteroides tenen una cadena lateral flexible, el primer pas és definir el confòrmer del brassinoesteroide que suposem que encaixarà amb el receptor d’una manera eficient, per tal de desencadenar activitat. Aleshores, referim tots els càlculs a aquesta conformació activa. Quan tens un nou anàleg, has de fer una anàlisi conformacional i després calcular els descriptors moleculars, que intentaràs relacionar amb l’activitat, per mitjà de tècniques estadístiques. PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. M A R C V I L A P L A N A E S I N G E N I E R O Q U Í M I C O IQS (P ROMOCIÓN 1998) Y PREMIO P ARE S ALVADOR G IL DEL DEPARTAMENTO DE Q UÍMICA O RGÁNICA CON UN TRABAJO SOBRE LAS TÉCNICAS COMPUTACIONALES EN BRASINOESTE ROIDES Y SU POSTERIOR SÍNTESIS . A CTUALMENTE ESTÁ HACIENDO LA TESIS DOCTORAL CON LA D RA . B ROSA , SIGUIENDO CON LA LÍNEA INICIADA CON ESTE TFC. C ARME B ROSA ES I NGENIERA Q UÍMICA IQS (P ROMOCIÓN 1970), DOCTORADA EN EL IQS BAJO LA DIRECCIÓN DEL D R . J. J. B ONET EN 1977 Y LICENCIADA EN C IENCIAS Q UÍMICAS POR LA UB EN 1990. H A TRABAJADO MUCHOS AÑOS EN EL LABORATORIO DE E STEROIDES PARA SERVICIOS A LA INDUSTRIA . A CTUALMENTE ES DIRECTORA DEL DEPARTA MENTO DE Q UÍMICA O RGÁNICA Y JEFE DEL LABORATORIO DE E STEROIDES . T AMBIÉN IMPARTE CLASES EN PRIMER CURSO ( ENLACE QUÍMICO ) Y EN QUINTO ( PRODUCTOS NATURALES ). zación molecular, insertar eso en el modelo y predecir la actividad que tendrá esta molécula. Si la actividad es buena, entonces haces la síntesis, pero si no lo es, no; primero hay que ver si es interesante sintetizarla. El trabajo de Marc ha sido mejorar el modelo que ya teníamos mediante otras técnicas, comparar esas técnicas (cálculo computacional) y ver si el modelo es válido o no. M.V.: Escogí el tema porque la informática siempre me ha atraído especialmente. Estuve hablando con el Dr. Zamora y me presentó todo lo relacionado con los cálculos teóricos vinculados con la actividad de una forma muy atractiva. Luego, cuando empiezas el TFC y ves la complejidad del tema, te preguntas: ¿dónde me he metido? ¿Cómo se ha desarrollado el trabajo? M.V.: Para los cálculos hemos utilizado diversos programas comerciales que han permitido realizar la modelización 3D de moléculas, calcular los parámetros que te describen las moléculas y realizar un estudio estadístico exhaustivo. Pero también hemos desarro- 53 PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. llado unos programas paralelos para agilizar el trabajo, tratar los datos que se van adquiriendo y sacar conclusiones. Como los brasinoesteroides tienen una cadena lateral flexible, el primer paso es definir el confórmero activo, el confórmero del brasinoesteroide que suponemos encajará con el receptor de una forma eficiente, para desencadenar actividad. Entonces, referimos todos los cálculos a esta conformación activa. Cuando tienes un nuevo análogo, debes hacer un análisis conformacional y luego calcular los descriptores moleculares, que intentarás relacionar con la actividad, mediante técnicas estadísticas. 54 Quina va ser la part més difícil? M.V.: Per començar, aprendre una metodologia partint de zero. Però el que ens va portar més problemes va ser que els nous anàlegs són molt flexibles, tenen molta mobilitat. I aleshores cal trobar, de tots aquests possibles confòrmers (aquella distribució dels àtoms a l’espai), quin és el que creiem que ens interaccionarà més bé amb el receptor, quin és el que hi encaixarà més bé, com la clau al pany, i de 200, per exemple, n’has de triar 1. C.B.: Hi havia un precedent, ja que aquest treball és la continuació d’una línia, d’una tesi de fa tres anys. En Marc ha millorat les tècniques. Això suposa una nova tecnologia, ha trobat una nova manera d’alinear les molècules i de comparar la seva nova tècnica amb la que ja hi havia, per veure quina és la més eficient. ¿Cuál fue la parte más difícil? M.V.: Para empezar, aprender una metodología partiendo de cero. Pero lo que nos dio más problemas fue que los nuevos análogos son muy flexibles, tienen mucha movilidad. Y entonces hay que encontrar, de todos esos posibles confórmeros (esa distribución de los átomos en el espacio), cuál es el que creemos nos interaccionará mejor con el receptor, cuál es el que encajará mejor como llave en el cerrojo, y de 200, por ejemplo, tienes que escoger 1. C.B.: Había un precedente, ya que este trabajo es la continuación de una línea, de una tesis de hace tres años. Marc ha mejorado las técnicas. Eso supone una nueva tecnología, ha encontrado una nueva forma de alinear las moléculas y de comparar su nueva técnica con la que ya había, para ver cuál es más eficiente. Quina ha estat la metodologia de treball? M.V.: Plantejàvem uns objectius i, quan sorgia una dificultat, ens reuníem amb la Dra. Brosa i analitzàvem la situació. Les qüestions més tècniques les consultava amb el Dr. Zamora, que és qui va iniciar aquesta línia de treball a la seva tesi. ¿Cuál ha sido la metodología de trabajo? M.V.: Planteábamos unos objetivos y, cuando surgía una dificultad, nos reuníamos con la Dra. Brosa y analizábamos la situación. Para las cuestiones más técnicas, lo consultaba con el Dr. Zamora, que es quien inició esta línea de trabajo en su tesis. Què destacaria del treball d’en Marc? C.B.: El treball d’en Marc ha estat premi P. Gil perquè està molt ben fet i és molt bo, però jo no en destacaria cap part en concret, sinó el conjunt. El conjunt de totes les etapes, des del principi, en el qual l’alumne ha de fer una immersió en el tema, fins a la redacció, amb la qual has d’oferir estructura, coherència i conclusions. A més de la tasca que s’ha fet durant el treball, que és el més important, al final el resultat ha estat satisfactori, perquè s’han predit activitats de molts compostos que ara experimentalment s’han corroborat. És a dir, s’ha fet la síntesi del compost i l’activitat ha sortit d’acord amb el que s’esperava, i això valida tot el model i es veu que funciona. ❏ ¿Qué destacaría del trabajo de Marc? C.B.: El trabajo de Marc ha sido premio P. Gil porque está muy bien hecho y es muy bueno, pero yo no destacaría ninguna parte en concreto, sino el conjunto. El conjunto de todas las etapas, desde el principio, en el que el alumno debe hacer una inmersión en el tema, hasta la redacción, con la que debes ofrecer estructura, coherencia y conclusiones. Aparte de la tarea hecha durante el trabajo, que es lo más importante, al final el resultado ha sido satisfactorio, porque se han predicho actividades de muchos compuestos que ahora experimentalmente se han corroborado. Es decir, se ha hecho la síntesis del compuesto y la actividad ha salido de acuerdo con lo que se esperaba, y eso valida todo el modelo y se ve que funciona. ❏ PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. Establerts per l’acord de l’Assemblea General de Establecidos por acuerdo de la Asamblea General l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil (Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i (Promoción 1919), director del IQS (1934-1957), concedit als alumnes que hagin realitzat el millor y concedidos a los alumnos que hayan realizado Treball de Final de Carrera. el mejor Trabajo de Fin de Carrera. JULIÀ SEMPERE I ALFREDO ÁLVAREZ JULIÀ SEMPERE Y ALFREDO ÁLVAREZ Pots explicar de què tracta el TFC? Alfredo Álvarez: Consisteix a aplicar tècniques d’intel·ligència artificial; és dir, un programa informàtic per a la predicció de substàncies perilloses que es poden formar durant un accident en una indústria química. La normativa Seveso II exigeix a les empreses que declarin si tenen substàncies perilloses, com per exemple clorur d’hidrogen, àcid cianhídric, dioxines, amoníac, entre moltes altres, i també estan obligades a declarar quines es poden produir en cas d’accident, i això és el més difícil. ¿Puedes explicar de qué trata el TFC? Alfredo Álvarez: Consiste en aplicar técnicas de inteligencia artificial; es decir, un programa informático para la predicción de substancias peligrosas que se pueden formar durante un accidente en una industria química. La normativa Seveso II exige a las empresas que declaren si tienen substancias peligrosas, como por ejemplo cloruro de hidrógeno, ácido cianhídrico, dioxinas, amoniaco, entre muchas otras, y también están obligadas a declarar cuáles se pueden producir en caso de accidente, y eso es lo más difícil. 55 PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. A LFREDO Á LVAREZ ÉS E NGINYER Q UÍMIC IQS (P ROMOCIÓ 2000) I H A E S T A T G U A R D O N A T A M B E L P R E M I P. S ALVADOR G IL , S. I. DEL DEPARTAMENT D ’E NGINYERIA Q UÍMICA AMB U N T RE BA L L S OB R E L ’ A P L I CA CI Ó D E L A INTEL · LIGÈNCIA ARTIFICIAL PER PREDIR SUBSTÀNCIES FOR MADES DURANT UN ACCIDENT . D ESPRÉS DEL TFC VA ENTRAR COM A BECARI AL GRUP DE P RODUCTES Q UÍMICS D ’A LTA T ECNOLOGIA (PQAT) DE L ’IQS, I ACTUALMENT TÉ UNA BECA D’INVESTIGACIÓ AL PRESTIGIÓS INSTITUT N ACIONAL DE S EGURETAT I H IGIENE EN EL T REBALL , EL QUAL DEPÈN DEL MINISTERI DE TREBALL I AFERS S OCIALS . J ULIÀ S EMPERE ÉS E NGINYER Q UÍMIC IQS (P ROMOCIÓ 1978) I DOCTORAT EN Q UÍMICA O RGÀNICA PER L ’IQS EL 1983. J UNTAMENT AMB LA SEVA DONA , R OSA N OMEN , VA ENGEGAR EL GRUP PQAT EL 1984, CENTRE AVALUA DOR ACREDITAT PER LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA EN TEMES DE SEGURETAT . A CTUALMENT IMPARTEIX A L ’IQS CLASSES D ’E NGINYERIA Q UÍMICA I R ISC T ECNOLÒGIC . Julià Sempere: Seveso es una ciutat italiana a prop de Milà on fa anys hi va haver un accident important, i a partir d’aleshores es va crear una reglamentació europea relacionada amb la prevenció d’accidents. El 1996 aquesta normativa es va actualitzar amb el nom de Seveso II, i va arribar a Espanya el 1999. Com es va desenvolupar el treball? A.A.: La primera part va consistir a programar des de zero. A partir de dades d’accidents històrics coneguts que s’han anat recopilant en uns cinquanta anys, vaig anar formant la base de coneixement de 56 PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. A L F R E D O Á L V A R E Z E S I N G E N I E R O Q U Í M I C O IQS (P ROMOCIÓN 2000) Y HA SIDO GALARDONADO CON EL PREMIO P. S ALVADOR G IL , S. I. DEL DEPARTAMENTO DE I NGENIERÍA Q UÍMICA CON UN TRABAJO SOBRE LA APLICA CIÓN DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL PARA PREDECIR SUBS TANCIAS FORMADAS DURANTE UN ACCIDENTE . D ESPUÉS D E L TFC E N T R Ó C O M O B E C A R I O E N E L G R U P O D E P RODUCTOS Q UÍMICOS DE A LTA T ECNOLOGÍA (PQAT) DEL IQS, Y ACTUALMENTE TIENE UNA BECA DE INVESTIGACIÓN EN EL PRESTIGIOSO I NSITUTO N ACIONAL DE S EGURIDAD E H IGIENE EN EL T RABAJO , QUE DEPENDE DEL M INISTERIO DE T RABAJO Y A SUNTOS S OCIALES . J ULIÀ S EMPERE ES I NGENIERO Q UÍMICO IQS (P ROMOCIÓN 1978) Y DOCTORADO EN Q UÍMICA O RGÁNICA POR EL IQS EN 1983. J UNTO CON SU MUJER , R OSA N OMEN , PUSO EN MARCHA EL GRUPO PQAT EN 1984, CENTRO EVALUA DOR ACREDITADO POR LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA EN TEMAS DE SEGURIDAD . A CTUALMENTE IMPARTE EN EL IQS CLASES DE I NGENIERÍA Q UÍMICA Y R IESGO T ECNOLÓGICO . Julià Sempere: Seveso es una ciudad italiana cerca de Milán donde hace años hubo un accidente importante, y a partir de entonces se creó una reglamentación europea relacionada con la prevención de accidentes. En 1996 esta normativa se actualizó con el nombre de Seveso II, y llegó a España en 1999. ¿Cómo se desarrolló el trabajo? A.A.: La primera parte consistió en programar desde cero. A partir de datos de accidentes históricos conocidos que se han ido recopilando en unos cin- PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. l’algorisme d’intel·ligència artificial. Després, sobre aquesta base es van entrant els algorismes i es va predint quines substàncies es poden formar en cas d’accident. Com que tenia dades teòriques, podia anar sabent quin marge d’error s’anava produint. La primera part va ser la més avorrida, i la segona la més agraïda. D’on va sorgir aquesta idea? A.A.: Va venir de quan estava a cinquè curs, i el Dr. Sempere i alguns col·laboradors del grup PQAT del departament d’Enginyeria Química de l’IQS van presentar els temes sobre els quals estaven investigant. El doctorand Alexis Pey estava investigant en aquesta línia, vàrem coordinar idees, i després el Dr. Julià es va encarregar de dirigir el treball. També vull agrair al Dr. Xavier Vilasís Cardona, cap d’Automàtica i Control del departament d’Electrònica de La Salle, el seu ajut en el disseny i la comprensió de les tècniques d’intel·ligència artificial. J.S.: Cal dir que sí que existeixen programes de química computacional que prediuen com pot evolucionar una molècula, però ja entrem en un altre nivell de sofisticació i no serveixen per a l’objectiu que ens havíem marcat. Un treball com el de l’Alfredo, que prediu quines substàncies es formaran, i amb la sofisticació justa, era únic. El nivell d’encert d’aquest TFC és del 97 %, sempre i quan ho comparis amb el 50 % obtingut de forma aleatòria. Crec que pot arribar a ser una eina útil per a totes les empreses que han de complir la Seveso II. La idea no és comercialitzar el programa, sinó compartir el coneixement, perquè el que volem és millorar la seguretat general i el coneixement relatiu a la seguretat ha de ser lliure. ❏ PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I. cuenta años, fui formando la base de conocimiento del algoritmo de inteligencia artificial. Luego, sobre esta base se van entrando los algoritmos y se va prediciendo qué substancias se pueden formar en caso de accidente. Como tenía datos teóricos, podía ir sabiendo qué margen de error se iba produciendo. La primera parte fue la más aburrida, y la segunda la más agradecida. ¿De dónde surgió esta idea? A.A.: Vino de cuando estaba en quinto curso, y el Dr. Sempere y algunos colaboradores del grupo PQAT del departamento de Ingeniería Química del IQS presentaron los temas sobre los que estaban investigando. El doctorando Alexis Pey estaba investigando en esta línea, coordinamos nuestras ideas, y luego el Dr. Julià se encargó de dirigir el trabajo. También quiero agradecer al Dr. Xavier Vilasís Cardona, jefe de Automática y Control del departamento de Electrónica de La Salle, su ayuda en el diseño y la comprensión de las técnicas de inteligencia artificial. J.S.: Cabe decir que sí existen programas de química computacional que predicen cómo pude evolucionar una molécula, pero ya entramos en otro nivel de sofisticación y no sirven para el objetivo que nos habíamos marcado. Un trabajo como el de Alfredo, que predice qué substancias se formarán, y con la sofisticación justa, era único. El nivel de acierto de este TFC es del 97 %, siempre y cuando lo compares con el 50 % obtenido de forma aleatoria. Creo que puede llegar a ser una herramienta útil para todas las empresas que deben cumplir la Seveso II. La idea no es comercializar el programa, sino compartir el conocimiento, porque lo que queremos es mejorar la seguridad general y el conocimiento relativo a la seguridad debe ser libre. ❏ 57 33 ANIVERSARIS PROMOCIONS JOSEP SAU JOSEP SAU L A P ROMOCIÓ 1976 25 È ANIVERSARI , I , HA CELEBRAT AQUEST ANY EL SEU PER MITJÀ D ’ AQUEST PETIT TEST , SABREM COM VA VIURE AQUESTA CRETAMENT J OSEP S AU , L ’ ÈPOCA P ROMOCIÓ , I , MÉS CON D ’ ESTUDIANT A L ’IQS. El moment històric que recordes més bé. La mort del General Franco i la transició d’una dictadura a una democràcia van ser uns moments històrics força interessants. 58 ANIVERSARIOS PROMOCIONES L A P ROMOCIÓN 1976 HA CELEBRADO ESTE AÑO SU 25 ANIVERSARIO , Y , A TRAVÉS DE ESTE PEQUEÑO TEST , SABRE MOS CÓMO VIVIÓ ESTA P ROMOCIÓN , Y , MÁS CONCRETA MENTE J OSEP S AU , LA ÉPOCA DE ESTUDIANTE EN EL IQS. El momento histórico que mejor recuerdas. La muerte del General Franco y la transición de una dictadura a una democracia fueron unos momentos históricos bastante interesantes. I a l’IQS? El moment que més recordo a l’IQS va ser, sense cap mena de dubte, el dia que vaig defensar el TFC. Recordo que l’endemà tornava cap a Còrdova, perquè començava les pràctiques de les Milícies. ¿Y en el IQS? El momento que más recuerdo en el IQS fue, sin lugar a dudas, el día que defendí el TFC. Recuerdo que al día siguiente me iba hacia Córdoba, porque empezaba las prácticas de las Milicias. Els professors que recordes amb més afecte. És difícil de dir, però voldria destacar el Pare Lluís Victori i el professor García Espeso, perquè, tot i que eren dues persones força diferents, van aconseguir transmetre’m molt bons coneixements, amb la seva manera de fer i amb una gran qualitat humana. Los profesores que recuerdas con más cariño. Es difícil decirlo, pero quisiera destacar al Padre Lluís Victori y al profesor García Espeso, porque, aunque eran personas bastante diferentes, consiguieron transmitirme muy buenos conocimientos, con su modo de hacer y con una gran calidad humana. L’assignatura més difícil. L’assignatura més difícil va ser la de Termodinàmica. La asignatura más difícil. La asignatura más difícil fue la de Termodinámica. Quina música escoltaves? Els meus grups preferits eren els Beatles, els Rollings i els Brincos. ¿Qué música escuchabas? Mis grupos preferidos eran los Beatles, los Rollings y los Brincos. Els personatges que van marcar la teva època d’estudiant. Crec que els personatges d’aquella època van ser els meus pares, que amb el seu treball i suport constant van aconseguir que arribés a bon port. Los personajes que marcaron tu época de estudiante. Creo que los personajes de aquella época fueron mis padres, que con su trabajo y apoyo constante consiguieron que llegase a buen puerto. Recordes alguna anècdota curiosa a l’IQS? El que recordo amb molta estima és el viatge del pas de l’Equador que vaig fer amb els companys i el professor d’electrònica, el Sr. Beck. Vam anar a Alemanya i vam visitar algunes empreses, com la Bayer, la Basf, la Volkswagen, així com ciutats tan interessants com Heidelberg, Frankfut, Hannover i Colònia, entre altres. Per mi va ser com obrir una finestra i sentir amb tots els sentits com entrava l’aire fresc. ❏ ¿Recuerdas alguna anécdota curiosa en el IQS? Lo que recuerdo con mucho cariño es el viaje del paso del Ecuador que hice con mis compañeros y el profesor de electrónica, el Sr. Beck. Fuimos a Alemania y visitamos algunas empresas, como la Bayer, la Basf, la Volkswagen, así como ciudades tan interesantes como Heidelberg, Frankfurt, Hannover y Colonia, entre otras. Para mí fue como abrir una ventana y sentir con todos los sentidos cómo entraba el aire fresco. ❏ ANIVERSARIS PROMOCIONS ANIVERSARIOS PROMOCIONES 25 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1976 25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1976 Quan hem arribat als 25 anys de la nostra promoció afloren molts records del temps que vam compartir a l’IQS. Estic segur que tots recordem les assemblees en què d’alguna manera anàvem assimilant que el nostre entorn estava canviant, igual que ho fèiem nosaltres. Canviàvem com a persones i com a futurs professionals que ens anàvem formant sota la tutela de l’IQS, deixant en nosaltres un record inesborrable. Alguns dels records que se m’apareixen poden sonar a prehistòria de la tecnologia, però són tan certs com que aquest article ha estat enviat per internet. Vam començar la nostra carrera amb el regle de càlcul, però la vam acabar amb les primeres calculadores científiques HP o Texas. Vam tenir els nostres primers contactes amb el món de la informàtica per mitjà del Fortan IV i dels programes elaborats amb fitxes perforades. Quins bons moments que vam passar a la sala de màquines! I quin disgust ens endúiem quan queia el paquet de fitxes i quedaven totes desordenades! Un dels moments que recordo amb més estima és el viatge del pas de l’Equador durant la Setmana Santa de l’any 1974. Gairebé la meitat de la promoció vam anar de viatge a Alemanya i durant dues setmanes vam compartir uns dies magnífics que van enriquir la nostra camaraderia. Una anècdota em ve sempre a la memòria. En un restaurant, gairebé tot el grup miràvem un menú en alemany, que quasi ningú no entenia. Finalment la nostra amiga Montse, que sí que dominava l’idioma del país, va fer la seva tria, i tots ens hi vam afegir. La cara de sorpresa de la cambrera davant d’aquella unanimitat no se m’esborrarà mai més. Em sembla que en aquell moment més d’un ens vam adonar de la importància d’aprendre idiomes. Per acomiadar-me només us vull recordar que prepararem un sopar per al proper mes d’octubre, al qual espero que puguem assistir tots. ❏ Al cumplirse los 25 años de nuestra promoción afloran multitud de recuerdos del tiempo que compartimos en el IQS. Estoy seguro de que todos recordamos las asambleas en las que de alguna manera íbamos tomando conocimiento de que nuestro entorno estaba cambiando, igual que lo hacíamos nosotros. Cambiábamos como personas y como futuros profesionales que nos íbamos formando bajo la tutela del IQS, dejando en nosotros un recuerdo imborrable. Algunos de los recuerdos que se aparecen ante mí pueden sonar a prehistoria de la tecnología, pero son tan ciertos como que este artículo ha sido enviado por internet. Empezamos nuestra carrera con la regla de cálculo, pero la acabamos con las primeras calculadoras científicas HP o Texas. Tuvimos nuestros primeros contactos con el mundo de la informática a través del Fortan IV y de los programas elaborados con fichas perforadas. ¡Qué buenos momentos pasamos en la sala de máquinas! ¡Y qué disgusto nos llevábamos cuando se caía el paquete de fichas y quedaban todas desordenadas! Uno de los momentos que recuerdo con mayor cariño es el viaje de paso del Ecuador durante la Semana Santa del año 1974. Casi la mitad de la promoción fuimos de viaje a Alemania y durante dos semanas compartimos unos días magníficos que enriquecieron nuestra camaradería. Una anécdota me viene siempre a la memoria. En un restaurante, casi todo el grupo mirábamos un menú en alemán, que casi nadie entendía. Finalmente nuestra amiga Montse, que sí dominaba el idioma del país, hizo su elección, a la que todos nos adherimos. La cara de sorpresa de la camarera ante tal unanimidad no se me borrará en la vida. Creo que en aquel momento más de uno nos dimos cuenta de la importancia de estudiar idiomas. Para despedirme sólo quiero recordaos que prepararemos una cena para el próximo mes de octubre, en la que espero podamos asistir todos. ❏ Luis Sala Alcubilla (Promoció 1976) 33 Luis Sala Alcubilla (Promoción 1976) 59 Visa Affinity tecnoCredit ara més avantatges Productes i serveis gratuïts Gratuïta el primer any, assegurança gratuïta d’accidents fins a 751.265 euros i assegurança gratuïta de compra protegida fins a 2.404 euros l’any. Podrà pagar còmodament Faci les seves compres habituals i decideixi quin import vol pagar cada mes, canviant-ho sempre que vulgui. El tipus d'interès d'ajornament és molt més baix que altres targetes del mercat. La seva targeta li tornarà diners Li retornem l’1% del total de les seves compres i pagaments (*) efectuats durant un any. Així, com més diners facturi, més diners li tornarem. (*) Facturació anual superior a 6.000 euros. No s'acumulen els imports corresponents a pagaments en estacions de servei. Sol·liciti-la ara a qualsevol oficina del Banc Sabadell, trucant al 900 323 222 o a www.tecnocredit.com Visa Affinity tecnoCredit és un producte en condicions especials que s’emmarca dins del conveni de col·laboració amb el seu col·lectiu professional. Serveis financers prestats per: tecnoCredit