Sin t`tulo-26 - AVS Catalunya

el Periódico 24 de juliol del 2013
MONOGRÀFIC. ELS PROMOTORS PÚBLICS ENTREGUEN ELS SEUS GUARDONS
CATALUNYA
Els premis AVS Catalunya
reconeixen les millors actuacions
en matèria d’habitatge social
Les polítiques socials han
d’unir els principis d’equitat,
eficiència i sostenibilitat
Dues mencions especials
distingeixen les bones pràctiques
en eficiència energètica
www.catalunyaconstruye.com
Enginy i creativitat
per als nous temps
PremisD’ARQUITECTURA
Per més informació sobre els Premis d’Habitatge Social de Catalunya AVS 2012 www.premiosdearquitectura.es. Segueix-nos a www.facebook.com/PremiosDeArquitectura i al Twitter a @Premiosarq
2
DIMECRES
24 DE JULIOL DEL 2013
Pàgines especials
el Periódico
b Les tribunes. Opinió
NOVA ÈPOCA, NOUS INSTRUMENTS
REALITAT CANVIANT. Conscients
d’on venim, és necessari que siguem el
màxim d’innovadors possible per poder
afrontar una realitat canviant. D’entrada,
no és en absolut esbojarrat afirmar que
l’era de l’expansió urbana, a Catalunya,
ha tocat al seu fi en gairebé tot el territori. Només hi haurà nous creixements en
les principals ciutats on hi ha demanda
acreditada de sòl i habitatge.
En conseqüència, toca treballar dins
de la ciutat, limitant les noves promocions allà on realment fa falta. Renovació, regeneració, rehabilitació i reutilització s’imposen i es necessita un marc
d’incentius que ho faci possible, alineant
els objectius socials del Govern amb els
propis d’un sector econòmic de tanta
importància com ho és el de la construcció, ara immers en un procés de
reinvenció.
Santi
Vila
CONSELLER
DE TERRITORI
I SOSTENIBILITAT
V
ivim en una època tumultuosa
en què tot sembla moure’s
a una velocitat vertiginosa.
Les antigues certeses es
descomponen per moments i, com
deia aquell, tot el que era sòlid ara es
desfà en l’aire. Aquesta constatació
tan postmoderna es pot aplicar en
múltiples aspectes de la vida política,
cultural i, per descomptat, també en
la vida econòmica. La crisi ens aboca
a portar a terme aquells ajustos, estímuls i reformes necessàries per poder
encarar una nova etapa que, amb tota
seguretat, serà ben diferent de la que
hem viscut fins ara.
Les polítiques d’habitatge han estat, són i seran claus en la nova etapa
que es dibuixa. El sector públic ha de
continuar ostentant un paper central
per poder garantir no només el dret a
l’habitatge, sinó també el dret a la ciutat, entès com la possibilitat de disfrutar
d’un entorn, d’uns equipaments i d’uns
serveis de qualitat universalment accessibles. Aquest fi no difereix del que ha
estat vigent durant els últims 35 anys,
però sí que farà falta renovar els mitjans
per fer-lo possible, ja que les regles del
joc han canviat.
RESTRICCIONS. Des del 1981,
any en què el govern autònom de Catalunya comença a caminar, un 21%
de les prop d’1,4 milions d’habitatges
Projecte. Conjunt de 40 habitatges dotacionals a
Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).
que s’han construït han tingut algun tipus d’ajuda pública. Així mateix, l’acció
de l’Administració s’ha deixat notar en
múltiples actuacions de millora urbana.
Actuacions quirúrgiques, no pas cosmètiques, que s’han portat a terme a
l’empara de programes o plans com
el de barris; només aquest últim suposa una inversió total de 693 milions
d’euros.
Ara toca renovar,
regenerar,
rehabilitar
i reutilitzar
UNA QÜESTIÓ
DE PRIORITATS
cioeconòmica complicada. S’ha vist
reduït espectacularment el recurs al
crèdit i a les subvencions. Malgrat que
l’ajuntament i Promunsa estan sanejats
econòmicament, ens costa tirar endavant noves promocions, fins i tot tenint
famílies que estan interessades a comprar i/o llogar.
Josep
Perpinyà
EXPERIÈNCIA I VOLUNTAT.
Ens hem d’adequar als nous temps,
però mai deixarem de defensar amb
fermesa el dret de les persones a un
habitatge digne i de qualitat. Amb experiència i voluntat hem d’innovar amb
noves formes de facilitar l’habitatge als
col·lectius amb més necessitats. Un bon
exemple és el Fons de Liquiditat aprovat
per l’Àrea Metropolitana de Barcelona,
que permet disposar de capital per tirar
endavant noves actuacions. Dubto que
el sector privat supleixi les funcions que
hem fet des del sector públic, i malgrat
la poca col·laboració del Govern central
i català, hem de seguir impulsant noves
polítiques.
¿Hem d’adaptar-nos? Sí, segur. Però
la voluntat política d’aquest govern
municipal de Sant Just Desvern serà
ALCALDE DE
SANT JUST DESVERN
S
ant Just Desvern –avui amb
17.000 habitants– és un exemple sòlid de compromís amb el
territori i amb l’habitatge públic. Des de l’any 1990, amb la creació de l’empresa municipal Promunsa,
l’ajuntament ha fet una aposta ferma
per la construcció d’habitatge públic
de compra i de lloguer. Més de 1.100
famílies viuen avui en un habitatge protegit. Gairebé un 15% de la població de
Sant Just viu en un habitatge protegit.
Hem permès que la gent jove pugui
optar al seu primer habitatge i quedarse al seu poble, que les famílies puguin
fer front a hipoteques que poden suportar, que col·lectius com el de les
persones grans tinguin l’oportunitat
d’un habitatge de lloguer amb serveis
bàsics, que persones amb discapacitat
hagin pogut optar a habitatges adaptats
o que fundacions-associacions privades que atenen persones amb discapacitat també hagin tingut l’oportunitat
d’optar a l’habitatge públic i ampliar la
seva cartera de serveis a les famílies
amb aquestes dificultats. Avui, l’atenció
social més bàsica també es veu reflectida en l’habitatge i, gràcies a la feina
feta amb els anys, podem oferir-la a les
famílies més necessitades.
Ara estem vivint una situació so-
Ara mateix, malgrat les greus constriccions pressupostàries que pateixen
les administracions públiques, hi ha 118
actuacions del Pla de Barris en marxa,
que estan funcionant en paral·lel a altres
programes també impulsats per la Generalitat de Catalunya: Badalona (Sant
Roc), Sabadell (Arrahona), Barcelona
(Trinitat Nova), Terrassa (Can Anglada),
etcètera.
VENTALL D’OPCIONS. El nou
marc, igualment, també ha de tenir
presents les noves formes d’accés a
l’habitatge, considerant les tenències
intermèdies i temporals. Si bé el lloguer
s’ha de prioritzar a la propietat amb el
fi de canviar el comportament social
de les últimes dècades, és necessari
ampliar el ventall d’opcions per poder
facilitar l’accés a l’habitatge incentivant
règims com el dret de superfície o la
propietat compartida. I això sense oblidar les ajudes socials per a aquelles
famílies que es troben en una situació
vulnerable.
Nova època, nous instruments. Valgui
això de síntesi d’un programa d’acció,
eminentment polític, que pretén fer possible compaginar els principis d’equitat,
eficiència i sostenibilitat per estar a punt
per a un futur que ja és present.M
Sant Just Desvern. Promoció de 108
habitatges situats al sector de Mas Lluí.
continuar treballant per facilitar aquest
habitatge, amb totes les dificultats que
tenim en aquests moments. La crisi
passarà i la nostra funció tornarà a estar present en els ajuntaments que hem
cregut fermament.
En aquest context, destaca el nostre
compromís de mantenir el nostre model
de ciutat, amb un creixement poblacional sostingut i la presència d’habitatge
social com un dels eixos vertebradors
de la nostra societat.M
DIMECRES
24 DE JULIOL DEL 2013
Pàgines especials
el Periódico
3
TRIBUNA
SENSE PERDRE EL PAS
Antoni
Sorolla
PRESIDENT
D’AVS-CATALUNYA
U
na vegada més des de
l’associació de promotors
públics de sòl i habitatge AVS Catalunya hem posat en
marxa una nova edició dels Premis
d’Habitatge Social de Catalunya. Encara que podria semblar atrevit que
–en aquests moments de paràlisi i
crisi del mercat immobiliari– pretenguem destacar una tasca sovint
poc coneguda, ho fem il·lusionats i
convençuts. Convençuts que, precisament ara, el repte de treballar per
proporcionar habitatge digne al conjunt dels ciutadans és més important
que mai, i també de la necessitat de
reconèixer i estimular tots els professionals que treballen en aquest sector. Creiem que és el moment adequat per donar visibilitat a l’excel·lent
gestió de les polítiques d’habitatge
social i assequible que promotors i
gestors porten a terme i de seguir
reforçant un marc d’intercanvi, co-
neixement i promoció entre tots els
agents que formen part d’aquest
sector tan exigent.
Entenem més necessari que mai
reivindicar les polítiques socials
d’habitatge i la seva priorització
com un pilar de l’Estat del benestar.
I ho fem sent plenament conscients
del notable desajust existent entre
l’oferta i la demanda, que serà necessari adequar a mitjà termini a la
persistent necessitat de garantir als
ciutadans l’accés a uns habitatges
assequibles. La situació financera
ha tancat aquest camí als joves i als
col·lectius de recursos limitats, però
en cap cas hem de conformar-nos.
De la nostra experiència i de les nostres capacitats han de sortir les solucions, que vorejant els obstacles que
apareixen diàriament, ens permetin
continuar prestant un servei públic
amb una demanda que és previsible que augmenti exponencialment
a curt termini.
I mentre la nostra imaginació i el
nostre treball es complementen,
haurem d’estar atents perquè el parc
d’habitatges es mantingui en les millors condicions possibles, contribuint
a no agreujar els problemes existents,
i a millorar el benestar de les persones
i la qualitat del medi ambient.
Per tot això hem decidit ampliar
aquesta convocatòria amb noves
modalitats, per reconèixer a tots
els que treballen en les polítiques
d’habitatge en el seu sentit més ampli. La promoció d’habitatges és una
eina fonamental per desenvoluparles, però en cap cas és l’única. En el
marc d’aquesta lògica hem fet néixer
nous premis com el d’investigació i
difusió en matèria d’habitatge, al planejament urbanístic que la prioritza,
o a l’eficient tasca que desenvolupen
les oficines locals d’habitatge.
SITUACIÓ COMPLEXA. Tot això
sense oblidar que estem en una situació crítica. La desaparició de les
ajudes públiques a la promoció fa
inviable la promoció a preu assequible, que s’ajusti a la demanda real
existent, situació que s’agreuja en el
cas del lloguer protegit. A les ajudes
inexistents, hem d’afegir el tancament de l’aixeta del finançament a
la promoció, en un marc on priva una
lectura econòmica que no es mostra
sensible ni a la solvència, ni a la garantia de demanda ni a la necessitat
social real.
És en aquest context que conside-
Promoció. 44 habitatges de VPO a l’antiga
caserna de la Guàrdia Civil a Mollerussa.
rem important defensar i reconèixer
l’important paper social dels promotors públics i socials, sovint injustament criticats. Reivindiquem
així mateix la vocació de servei dels
poders locals davant de les administracions públiques competents,
que no poden ni han d’oblidar que
l’allotjament digne forma part de les
prioritats socials imprescindibles per
frenar l’exclusió social.
de Programació d’Habitatge Protegit,
adscrit a l’Agència de l’Habitatge de
Catalunya; Conxita Balcells, en representació del Coac; Jaume Casas, del
CAATEEB; Eva Martínez, presidenta
de FCHC; Xavier Vilajoana, de l’APCE
i Xavier Valls, secretari del jurat.
A l’hora d’emetre el seu veredicte, el
jurat va tenir en compte aspectes com
el valor afegit que incorpora cada actuació, així com el compromís, la qualitat, la innovació, la cultura de servei
i la responsabilitat amb les ciutats i el
medi ambient.
ELS GUARDONS
Model a seguir
i referent
de qualitat
Els Premis d’Habitatge Social de Catalunya es
van entregar ahir a la nit a Sant Just Desvern
Darío Reina II MONOGRÀFICS
E
l veredicte s’ha fet esperar. Des
del 14 de desembre passat
–moment en el qual va acabar
el període de presentació de candidatures– el jurat dels Premis d’Habitatge
Social de Catalunya ha deliberat durant
mesos per decidir quines actuacions
en habitatge social (de les desenvolupades en aquesta comunitat entre l’1
de setembre del 2009 i el 31 d’agost
del 2012) mereixien aquest guardó.
L’objectiu dels premis és, per un costat,
reconèixer el treball realitzat per promotors, cooperatives, fundacions i altres
agents del sector, però també preservar la qualitat d’aquestes actuacions
i distingir les propostes guanyadores,
incentivant que, en el futur, l’habitatge
social segueixi responent a un model
de qualitat.
De les 68 candidatures que es van
presentar aquest any, es van entregar
sis premis, en les següents categories:
Actuacions Integrades, Habitatge Protegit de Nova Construcció, Planificació i Urbanisme, Investigació i Difusió
i Oficina Local d’Habitatge. Una última
categoria –Intervenció de Rehabilitació–
va quedar deserta.
LA GALA. Els premis –consistents
en escultures i diplomes– van ser entregats ahir a la nit en una gala celebrada a l’Hotel Citypark de Sant Just
Desvern, que va aglutinar un important
nombre de representants del sector. Un
acte presidit pel conseller de Territori
i Sostenibilitat, Santi Vila, que a més,
era membre honorífic del jurat. Completaven el jurat Joan Basagañas, regidor
d’Habitatge, Ocupació i Innovació de
Sant Just Desvern; Josep Lluís Solé,
director general de Gerca; Maurici Armengou, assessor en la subdirecció
d’Edificació de la Diputació de Barcelona; Esther Llorens, cap del servei
Demanem a l’opinió pública que
no associï el negoci estrictament
immobiliari amb la funció social de
la nostra feina. I al sector financer al
qual li exigirem d’una manera permanent i creixent un mínim compromís social a l’altura dels sacrificis
que ja està realitzant tot el conjunt
de la ciutadania per poder evitar
la desaparició i fallida de les seves
entitats.M
Detall. Exposició ‘Habitatge públic a Catalunya, Qualitat,
Innovació i Cultura de Servei’, celebrada el 2009.
L’ESCULTURA
En pedra i metall
dEl guardó físic dels Premis AVS Catalunya és una escultura
elaborada amb metall i pedra, materials nobles per excel·lència utilitzats
en la construcció. Hi són presents la mesura, la proporció, l’ergonomia
i les últimes tecnologies, que conviuen amb l’oxidació del metall i la
porositat i calidesa de la pedra. L’objecte, batejat com a Hàbitat d’una
joia, reflecteix també la filosofia d’AVS Catalunya, que considera la
persona com la joia més valuosa per a la construcció, que gira al voltant d’aquesta i no al contrari. El concepte ha quedat perfectament
plasmat en la figura humana, elaborada amb plata de llei, que presideix el conjunt.
ORGANITZADORA. AVS Catalunya és la promotora d’aquests premis.
Aquesta és l’associació de promotors
públics de sòl i habitatge, que engloba
tot un conjunt d’empreses públiques
catalanes que, amb la seva activitat,
contribueixen al disseny i la planificació
de les ciutats, a l’obtenció de sòl i a la
tasca urbanitzadora, amb actuacions
integrals i integradores, dirigides a evitar
l’exclusió i els desequilibris socials.
“Per a AVS Catalunya la gestió
de la política d’habitatge públic,
avui dia, implica compromís i millora contínua per part dels promotors. És necessari que innovin, que
busquin i apliquin noves fórmules
en l’arquitectura i en l’urbanisme”,
analitzen des de l’entitat. “I no només
això, sinó que s’han de redefinir els
mecanismes i s’ha d’experimentar
tant en la recerca de materials com
en l’aplicació de solucions, fixant
un horitzó, el de la sostenibilitat, i
el respecte i integració en l’entorn”,
afegeixen aquestes fonts d’AVS
Catalunya.M
4
DIMECRES
24 DE JULIOL DEL 2013
Pàgines especials
Promoció pública. Exemple a seguir
AVS CATALUNYA
Habitatges
amb ànima
el Periódico
DIMECRES
24 DE JULIOL DEL 2013
Pàgines especials
el Periódico
5
PER María Torres II MONOGRÀFICS
Els Premis Habitatge Social de Catalunya 2012,
convocats per AVS Catalunya, ja tenen guanyadors.
A la convocatòria s’hi van presentar 69 candidatures, xifra
que supera les 56 intervencions de l’edició anterior. Amb
aquests resultats es compleix l’objectiu de consolidar
un espai d’intercanvi, de coneixement i de difusió, de
propostes arquitectòniques innovadores en el camp de
l’habitatge públic, un sector que passa un moment difícil
però, al mateix temps, de notòria creativitat. Els premis es
van entregar ahir, 23 de juliol, a sis categories diferents
(tres d’elles noves), a l’Hotel Citypark de Sant Just Desvern
(Barcelona).
Solucions per a una llar
digna a preus accessibles
Els premis tenen com a objectiu presentar el ventall de possibilitats que ofereix l’habitatge social
i aconseguir, de cara al futur, que continuï sent un model de referència i qualitat
PREMI A LA INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ
PREMI AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
PREMI A LES ACTUACIONS INTEGRADES
Fomentar i crear espais
d’habitatge protegit
Reconeixement a l’impacte
sobre el conjunt del barri
E
l Premi al Planejament Urbanístic, que distingeix un projecte aprovat definitivament i que tingui
com a principal objectiu la creació d’habitatge protegit, l’ha guanyat el Pla Parcial Residencial
Santa Coloma de Cervelló/Sant Boi, promogut per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i dissenyat
per l’equip d’arquitectes Sierra-Vives-Cartagena. En ell es valora positivament la resolució de
l’espai intersticial entre dos torrents i dos municipis, que després de moltes iniciatives frustrades
va derivar cap a l’ús residencial. Estableix un vial de cornisa entre els dos municipis i ordena
l’espai amb dos tipus d’espais residencials: el carrer convencional a les zones més denses, i
l’ordenació d’espais públics menors associats a tipologies de baixa densitat. Tot això permet
enllaçar de manera ordenada la Colònia Güell, amb la via de cornisa i el nou teixit residencial.
El nou sector resultant té una superfície de 40,82 hectàrees, amb capacitat per a 1.350 habitatges potencials, 675 dels quals estaran en diferents règims protegits. Es crea un espai de
qualitat urbana que incorpora una diversitat d’usos i activitats compatibles amb la residència,
tendint a establir un model de barri assequible i sostenible; innovació en la construcció dels
habitatges i disseny, oferint una diversitat d’oferta a l’abast dels ciutadans; una mobilitat en el
transport públic que sigui prioritari sobre el privat, i la preservació d’espais lliures mitjançant un
parc urbà que inclou la riera de Can Julià i el torrent de Ca n’Isbert.M
E
l jurat ha decidit deixar desert el Premi a l’Actuació en Habitatge Rehabilitat i concedir un premi
ex aequo per a dues de les actuacions integrades més ben representades. El primer d’aquests
premis s’atorga a l’Ajuntament de Barberà del Vallès per la rehabilitació de 27 edificis (2008-2012)
dins del Projecte Integral Pla de Barris La Romànica, que s’ha dut a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Destaca el treball coordinat de diferents àrees municipals que
ha impulsat una gestió impecable, i ha permès –una vegada aprovada una ordenança específica
per a la concessió d’ajudes– la rehabilitació integral de 27 edificis d’habitatges, amb un important i positiu impacte sobre el conjunt del barri. El segon premi ex aequo s’atorga a l’Actuació de
Renovació Urbana del Sector Via Sant Ignasi de Manresa, presentat per Foment de Rehabilitació
Urbana de Manresa, en la qual han treballat els equips i arquitectes següents: Ros-Sutrias & Associats, Pich-Aguilera Equip d’Arquitectura, Lola Domènech, Antonio Montes i Robert Brufau. S’ha
valorat especialment la formalització d’un sistema d’espais públics, ampliant carrers, repensant
places, reurbanitzant l’eix vertebrador del barri i creant nous recorreguts amb la construcción d’una
passarel·la que connecta parts del barri que fins ara eren de difícil connexió. També s’han aixecat
nous edificis d’habitatges, ben integrats en el conjunt, i un nou aparcament per donar resposta a
la demanda existent.M
Projecte: Pla Parcial Residencial Santa Coloma de Cervelló/Sant Boi
Arquitectes: Sierra-Vives-Cartagena
Promotor: Incasòl
Projecte: La Romànica Promotor: Ajuntament de Barberà del Vallès, Diputació Barcelona i Generalitat
Projecte: Renovació sector Via Sant Ignasi (Manresa) Promotor: Foment de Rehabilitació Urbana de Manresa
Arquitectes: Ros-Sutrias & Associats, Pich-Aguilera Equip d’Arquitectura, Lola Domènech, Antonio Montes i Robert Brufau
PREMI A L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE
Conèixer a fons el sector
estratègic d’habitatge social
Programes que proporcionen
millores per a la ciutadania
E
l Premi a la Investigació i Difusió distingeix l’autor de treballs o publicacions que facin
possible un millor coneixement del sector de l’habitatge de promoció pública. S’ha decidit
atorgar aquest reconeixement al treball de Governs Locals i Polítiques d’Habitatge presentat
per la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona,
que ha elaborat una sèrie de documents estratègics de suport, per ajudar a prendre decisions
en les polítiques de construcció d’edificis. Aquests documents destaquen per la metodologia
utilitzada, basada en la recollida inicial de dades, convocatòria de grups de treball i de debat,
i finalment la posada en marxa d’una fase de contrast i prospectiva, que assegura la fidelitat
de les conclusions.
El treball premiat es presenta així com una obra de referència, rigorosa i útil, que ho és encara
més al coincidir amb l’inici del últim mandat municipal. S’ha de destacar que un dels objectius
estratègics de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat per al mandat 2012-2015 consisteix a facilitar
l’establiment d’un model territorial capaç de garantir l’adequat desenvolupament econòmic, per
consolidar les millores en la qualitat de vida de la ciutadania i en àrees d’actuació concretes.
Entre els temes que preocupen en l’actualitat es troben el projecte de llei de rehabilitació,
regeneració i renovació urbanes, la influència del projecte de llei en la normativa sectorial i el
Pla Estatal d’Habitatge 2013-2016.M
P
el que fa referència al Premi a l’Oficina Local d’Habitatge, que distingeix l’eficiència en la
gestió i la innovació en accions que facilitin algunes tasques relacionades amb l’habitatge
a la ciutadania, el jurat ha estimat oportú concedir-lo a l’Oficina Local de Terrassa, que sota
la direcció de la Societat Municipal d’Habitatge Terrassa, ha estat promoguda pel seu propi
ajuntament.
El jurat ha valorat, en aquest cas, determinats aspectes com la compactació i el rendiment
dels serveis de mediació d’habitatge de lloguer social, de concessió de cèdules d’habitabilitat,
ajudes al pagament del lloguer, tramitació de la renda bàsica d’emancipació, les ajudes a la
rehabilitació, la tramitació dels TEDI i del registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial. Finalment s’ha aconseguit que un equip proporcionat i cohesionat hagi prestat un servei
ben valorat en el marc del municipi.
La ciutat de Terrassa és una de les poblacions de Catalunya amb un índex de transformació més gran a causa de l’aixecament de nous habitatges, la configuració de nous barris i la
posada en marxa de projectes de mobilitat urbana.
La construcció de pisos de protecció oficial, l’impuls del mercat de lloguer social i el foment
de la rehabilitació d’habitatges són accions que queden recollides en els programes d’habitatge
del municipi.M
el que fa al Premi a l’Habitatge de Nova Construcció, s’ha decidit atorgar-lo als 80 habitatges de
protecció oficial aixecats a Salou, obra de l’arquitecte Toni Gironés, que han estat promoguts per
Foment Immobiliari Assequible/Fundació Obra Social La Caixa.
En aquesta obra s’ha valorat especialment l’harmonia del conjunt i l’equilibri entre els espais comuns
i els privats, que presenten una treballada distribució dels habitatges, cosa que permet als residents
un correcte aprofitament. La implantació del conjunt en el territori és intel·ligent i permet una solució
pel soterrani, que està a mig camí entre l’aparcament i l’espai públic.
Es tracta d’un projecte sostenible i amb propostes innovadores que combina els recursos disponibles, tant de materials perquè inventa nous usos, com per la incorporació de la vegetació en el conjunt
dissenyat, aprofitant les condicions i el clima de la zona.
Destaca una façana ordenada que en les seves terrasses permet una intervenció individualitzada
dels usuaris, sense que això afecti l’ordre del conjunt.
Els 80 habitatges s’han projectat en un emplaçament situat a l’extrem nord de Salou. Es plantegen
com una nova trama urbanitzada que s’imposa als traçats agrícoles preexistents. El nou lloc estava
format per grans parcel·les amb edificis aïllats disposats octogonalment.
Aquest premi ha estat el més debatut tant pel gran nombre de promocions presentades com per
la seva qualitat.M
Treball: Governs Locals i Polítiques d’Habitatge
Autor: Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona
Projecte: Oficina Local de Terrassa
Autor: Societat Municipal d’Habitatge Terrassa Promotor: Ajuntament de Terrassa
Projecte: Habitatges de Protecció Oficial (Salou)
Arquitecte: Toni Gironés Promotor: Foment Immobiliari Assequible/Fundació Obra Social La Caixa
PREMI A L’HABITATGE DE NOVA CONSTRUCCIÓ
Un projecte sostenible i innovador a Salou
P
DIMECRES
24 DE JULIOL DEL 2013
Pàgines especials
6
FINALISTES
A les portes
del podi
En una situació de crisi econòmica com l’actual, l’habitatge
de protecció oficial té més sentit que mai, malgrat que
la falta de pressupostos hagi obligat a posposar molts
projectes. Per aquest motiu, el futur de l’HPO passa també
per projectes més imaginatius, innovadors i eficients
energèticament.
el Periódico
DIMECRES
24 DE JULIOL DEL 2013
Pàgines especials
El jurat dels Premis d’Habitatge Social de Catalunya 2012
d’AVS Catalunya ha volgut ressaltar les obres que caminen
en aquesta direcció. A més dels cinc projectes premiats,
també són dignes de menció la resta de les obres finalistes
en la categoria d’Obra Nova, dues de les quals van obtenir
una menció especial.
LES MENCIONS
COMPLEX ALEXANDRA DE SABADELL
1
2
3
4
Disseny per afavorir
l’eficiència energètica
5
d El complex Alexandra de Saba-
6
7
8
1. Olot. 52 habitatges dotacionals de lloguer per a
persones grans.
el Periódico
dell –promogut per l’empresa municipal Vimusa i ideat pels arquitectes Ricard Perich, Rafael Gàlvez i
Eduard Freixas– aspirava al premi
d’Habitatge de Nova Construcció.
Després d’arribar a la final, aquest
conjunt que inclou habitatges protegits, dotacionals i equipaments socials no ha aconseguit alçar-se amb
la victòria, però s’emporta un més
que digne premi de consolació: una
menció a l’eficiència energètica.
El jurat s’ha fixat especialment en
la incorporació d’un mètode de climatització per geotèrmia (basat en
la inèrcia tèrmica del subsòl), mitjançant l’ús d’un sistema centralitzat i de gestió de simultaneïtats,
que ha permès ajustar la dimensió
i el cost, obtenint al mateix temps
la qualificació energètica A per part
de l’Institut Català d’Energia. En un
espai total de gairebé 19.000 metres quadrats, el complex alberga
168 habitatges amb espais comunitaris i serveis comuns, així com 31
9
2. Begues. 33 habitatges al sector de Mas Pasqual.
3. Ripollet. 287 habitatges al parc dels Pinetons.
4. Vilassar de Mar. 14 habitatges i equipament
municipal a Can Bisa.
5. Barcelona. Torre Júlia: 77 habitatges a la Via de
Favència.
6. Barcelona. 95 habitatges al carrer de Roc
Boronat.
7. Terrassa. 111 habitatges al carrer de Guipúscoa.
8. L’Hospitalet de Llobregat. Torre de 77
habitatges a la plaça d’Europa.
Solucions pràctiques. El complex Alexandra de Sabadell,
amb habitatges protegits i equipaments públics.
trasters, aparcament, una biblioteca
pública i un centre de serveis per a
persones grans.
MENYS DESPESA. Els arquitectes han incorporat al disseny tota una
sèrie d’elements passius que suposen un notable estalvi energètic, ja
que eviten la utilització excessiva
d’aparells elèctrics. Per exemple,
un voladís a la façana sud permet
l’entrada de sol a l’hivern i l’evita a
l’estiu, regulant la temperatura interior de tal manera que no és necessària una despesa excessiva en calefacció o aire condicionat. Al seu torn,
les cobertes planes estan invertides
i ventilades per a un control tèrmic
més gran, mentre que els sòls són
radiants tant en matèria de fred com
de calor, oferint un confort més gran
i, al mateix temps, aconseguint una
menor velocitat en la circulació de
l’aire (cosa que repercuteix en menys
pols) i més inèrcia tèrmica.
Les finestres són de fusteria
d’alumini amb trencament de pont
tèrmic i doble envidrament amb
cambra d’aire, cosa que fa que actuïn com a aïllant tèrmic i sonor.
La compartimentació d’espais és
d’envans en sec per minimitzar els
residus en la construcció i s’ha procurat una obertura regulable a sobre
de les portes d’accés a cada habitatge per afavorir un sistema de ventilació natural. A tot això s’hi uneix l’ús
de persianes Supergradhermetic,
fabricades amb un aliatge especial
d’alumini, enrotllables i de làmines
orientables, instal·lades a les façanes aquest-oest.
Amb les múltiples opcions de posicionament que permeten les làmines
de la persiana –baixades, pujades i
orientació a plaer–, és possible aconseguir una regulació idònia de la llum
solar, evitant novament una despesa excessiva en matèria de climatització. Això permet crear un ambient
interior agradable i personal segons
els gustos de cada persona, passant
per tots els graus d’intensitat i facilitant la ventilació de l’interior.M
9. Granollers. 12 habitatges al carrer d’Antoni
Gaudí.
RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS A L’ETSAV DE SANT CUGAT
Candidats per
mèrits propis
La categoria Habitatge de Nova Construcció subratlla el valor de
projectes amb una clara sensibilitat social i mediambiental
Darío Reina II MONOGRÀFICS
S
i tots els candidats arribessin
a dalt de tot, poca gràcia tindria un concurs. Per definició,
en qualsevol certamen hi ha
d’haver vencedors i vençuts. No obstant, entre el guanyador i els finalistes la
cosa no sempre està clara: en les últimes fases de deliberació els mèrits poden ser equiparables i és llavors quan
entra en joc la subjectivitat. I fins i tot
havent-se resolt un veredicte, aquest
pot ser discutible.
Sense ànim de polèmica, és just, per
tant, destacar tots els projectes finalistes de la categoria Obra Nova dels premis AVS Catalunya, la qual va suscitar
el nombre més gran de candidatures.
El jurat va destacar especialment la
qualitat de dos projectes. El primer van
ser els 33 habitatges del sector Mas
Pasqual de Begues, obra dels arquitectes Marc Folch i Maria Pilar Calderón
i la promotora Impsòl. Es tracta d’una
intervenció que, més enllà de complir amb les exigències de l’habitatge
protegit contemporani –compacte,
econòmic, sostenible–, aconsegueix
implicar-se en la construcció del lloc
de manera sensible: una cuidada implantació on la complicitat entre el que
s’ha construït i l’espai lliure emfatitza la
qualitat de l’entorn (el parc natural del
Garraf), fent d’això el principal valor per
construir tant el límit urbà com l’espai
de relació comunitari.
El segon projecte destacat pel jurat va
ser el projecte de 287 habitatges protegits ubicat al parc dels Pinetons de
Ripollet. El despatx Pasqual-Ausió Arquitectes i l’Impsòl van optar per quatre
volums de cinc plantes enfrontats dos
a dos, en simetria polar, que defineixen
l’ampli espai públic que hi ha entre ells.
PISOS I MASIA. L’equipament
municipal de Can Bisa (projecte dels
despatxos MMI Gestió d’Arquitectura
i Paisatge i Batlle i Roig Arquitectes i
execució de Vilassar Societat Municipal
de Promocions Urbanes) a Vilassar de
Mar està compost no només per 14
habitatges, sinó també per la renovació d’una masia de finals del segle XIX.
A tots dos se’ls ha donat un acabat
superficial d’estuc blanc texturat en
franges d’ample variable. Els balcons
i porticons són metàl·lics i les gelosies,
ceràmiques. A més, en una de les façanes es recupera de forma testimonial un
fragment de l’antiga fàbrica que abans
dominava aquest espai.
Un altre projecte finalista van ser els
52 habitatges de lloguer per a persones
grans de la plaça de Balmes, a Olot.
Aquest projecte de l’arquitecte Màrius
Quintana i la Fundació Privada Hospital
Sant Jaume va plantejar una ordenació
en L invertida, acumulant el programa
en cantonada, i alliberant així el màxim
espai verd per generar un jardí, que es
converteix en la via d’accés a l’edifici i
en la planta d’espais comuns. Un espai per afavorir les relacions entre els
usuaris.
Seguidament, la Torre Júlia, a la Via
de Favència de Barcelona, un edifici
de 17 plantes dividit en tres parts. Ricard Galiana, Pau Vidal i Sergi Pons
de l’Habitatge va construir al carrer
de Roc Boronat, al Poblenou. L’obra,
ideada per Joan Sabaté i Neus Ayza,
s’ha convertit en el primer immoble
d’habitatges de la ciutat de Barcelona
que aconsegueix la certificació energètica A d’edifici acabat i és el primer
edifici d’habitatges en venda que es
connecta a la xarxa de districte Districlima. L’immoble, a més de complir amb
els requeriments funcionals i econòmics
que se li demanaven, aconsegueix una
molt alta eficiència energètica a la vegada que una estètica i integració urbana
molt notables.
CRUÏLLES. A Terrassa també hi va
haver un projecte seleccionat. Van ser els
111 habitatges del
carrer de Guipúscoa,
que va promocionar
SM Habitatge Terrassa i van dissenyar
Flores & Prats. En
aquest cas, l’espai interior de l’illa de cases
es converteix en una plaça semipública,
fonamental per a la vida de l’edifici: tots
els habitants accedeixen des del carrer
per aquest centre d’illa, una cruïlla, un
lloc de trobada, amb jocs per als nens,
testos de flors, bancs i una font. Des
d’aquest àmbit es dirigeixen a la seva
porteria i al seu habitatge, en una progressiva seqüència d’escales. Aquest
L’edifici del carrer de Roc
Boronat destaca no només per
la integració amb el paisatge,
sinó també per l’estalvi en el
consum energètic
i el Patronat Municipal de l’Habitatge
de Barcelona firmen aquesta obra, en
la qual cada comunitat té associat, al
seu torn, un espai de més entitat, on
s’organitzen la gran part de les activitats comunitàries dels usuaris.
Un altre projecte barceloní que va
arribar a ser finalista van ser els 95
habitatges que el Patronat Municipal
accés defineix l’illa com un element
intermedi entre ciutat i paisatge, i a la
vegada soluciona el traspàs entre carrer
i habitatge, en un esforç per dissoldre
els límits entre el que és públic i el que
és privat.
Per una altra part, l’Incasòl està darrere de la torre de 77 habitatges de la
parcel·la E.1.0.5 de la plaça d’Europa,
a l’Hospitalet de Llobregat. L’arquitecte
José Miguel Roldán va intentar aquí donar continuisme a l’estètica dels edificis de la ciutat consolidada de l’entorn.
Per això va intentar que la torre –que té
una altura considerable– creés la il·lusió
òptica de ser un edifici de només cinc
plantes d’altura. Per fer-ho va agrupar
les plantes de tres en tres, cosa que
provoca que les finestres es transformin en marcs de 10 metres d’altura i
diferents amplituds.
Un altre dels finalistes va ser el projecte realitzat per Antoni Bou Arquitectes i Duran & Grau Arquitectes (el
promotor és Granollers Promocions)
al carrer d’Antoni Gaudí de Granollers.
Alguns dels principals reptes d’aquesta
obra eren reordenar la volumetria per
ajustar l’escala de l’edifici a l’entorn
amb la màxima longitud de façana,
construir un bloc lineal amb passarel·la
d’accés i buscar el màxim aprofitament de la superfície dels habitatges
amb una planta de forma sensiblement
quadrada, eliminant els espais de distribució interior.M
Estret vincle amb
el campus universitari
dNo figurava en les bases del certamen, però el jurat dels Premis
d’Habitatge Social de Catalunya
2012 ha decidit atorgar una menció
a la innovació als habitatges universitaris al campus de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès
(ETSAV), situada a Sant Cugat del
Vallès. El motiu ha estat la voluntat
de destacar un exercici ben resolt
de construcció industrialitzada, perfectament adaptada al territori, eficient energèticament, amb una gran
flexibilitat interior i construïda al voltant d’un espai comú a compartir
per tots els residents.
Una obra col·lectiva en la qual han
participat diversos equips, com són
Data Arquitectura i Enginyeria SLP,
Claudi Aguiló, Albert Domingo, HArquitectes Àrea Productiva SLP, Xavier Ros, Roger Tudó, David Lorente i Josep Ricart. El conjunt ha estat
promogut per UPC/UTE Compact
Habit-Constructora d’Aro.
Els nous habitatges universitaris
es troben en la mateixa illa de cases que l’escola d’Arquitectura del
Vallès. La proposta pretén mante-
Mòduls prefabricats. Els innovadors habitatges per a
universitaris construïts al campus de l’ETSAV.
nir l’equilibri entre els edificis existents, els espais exteriors i la nova
residència d’estudiants, que consta de dos blocs de planta baixa i pis
paral·lels al carrer amb un gran atri
central. D’aquesta manera, el projecte prioritza la relació directa dels
habitatges amb el campus, amb el
terreny, adaptat i sense ascensors.
La topografia existent i la seva prò-
pia organització en doble barra permet acostar totes les habitatges a
la cota de terra i potenciar un gran
espai on es desenvoluparà la vida
de campus.
RELACIÓ INTENSA. El programa de residència per a estudiants
d’arquitectura, de lloguer amb protecció oficial, permet imaginar co-
habitacions intenses entre els usuaris, tant a nivell individual, gràcies
a la flexibilitat interior dels habitatges, com també a nivell col·lectiu,
gràcies al potencial d’ús de l’atri de
1.000 metres quadrats com a espai d’actes socials i espai intermedi bioclimatitzat, que permet millorar l’eficiència energètica de l’edifici.
El projecte aposta per una construcció industrialitzada mitjançant la
utilització d’un sol tipus de mòdul
d’habitatge prefabricat de formigó
sense distribució i amb els mínims
elements fixos que permeten garantir l’habitabilitat, simplificant els
acabats per invertir en eficiència
energètica. Estan construïts principalment en sec i, per tant, són desmuntables i reciclables o reutilitzables. La industrialització en fàbrica
permet estalviar temps, millors garanties de control d’execució, implantar sistemes en sec i minimitzar els residus de l’obra.
El projecte està format per un total de 57 habitatges dotacionals de
protecció per a estudiants universitaris, organitzat a partir de dues barres paral·leles que conformen un
pati interior central per a usos comunitaris. L’edifici es compon de
planta baixa i una planta pis, formant 62 mòduls d’edificació industrialitzats, 57 dels quals es destinen
a habitatge i la resta a espais comunitaris. Cada mòdul constitueix
un habitatge d’uns 40 metres quadrats, per a un o dos estudiants.M
7