Potser caldria vigilar un xic més les maniobres dels ene

Transcripción

Potser caldria vigilar un xic més les maniobres dels ene
lIar.elona, oDio.... 1 de juny de 1933
~ACTIVITAT
-
Redaccl6 I Administració: Ronda de la Universitat, 25, ('ntrc~ol : Telèfon 22122
Impremta: Muntaner, 49 : Telèfon 31518
.4nY lli • Núm, 486
HOMENATGE MERESCUT
DELS CONSPIRADORS
Potser caldria vigilar un xic
més les maniobres dels enemics de la República
lL'ex-general Barrera i el senyor Lerroux. - Un calau de conspiradors. - Un rus blanc sospitós. - Dos
«yatchs» que desapareixen.-Els comptes corrents
sospitosos. - Cadena d'evidències. -I mentrestant...
Els personatges de la dictadura no s'a.venen a estar quiets. Des de Paris
o d'aJli on es trobên, cada dia s'entretenen a enviar lletres 1 articles a "La
Nac16It" -únic dla.rt de què di.sposen- per tal de donar fe de vIda i que es
recordin d'ells aquells que mouen els fils de la pertorbació ant1republlcana.
Quan no és' en Yanguas. és en calvo SOteIo, i quan no, 1'Aunós o el Martínez
An1do. Ells~ es creuen obligats a expressar, al diari de Delgada Barreto, la
seva opinió, que no cal dir que ningú llegeix.
Ara, ha estat l'ex-general Emili Barrera -"nuestra dlstinguido amigo",
segons "La Nación"-, el que ha tramès a aquest diari una llarga lletra per
dir que quan "aute el clamor de la opinión hube de tomar participación
en la vida pública, pensando nada mà.s que en el bien de mi patria", no va
demanar cap entrevista. amb el senyor LelTOUX "por considerarIa inútil y sm
objeto alguna determinada". En aquesta. lletra, l'ex-general té, per al cap
del partit radical paraules molt afectuoses ...
No calia que l'ex-virrei de Catalunya es prengués tanta molèstia per a
explicar-nos una cosa que solament ell i el senyor Galante, el seu amic,
poden saber. L'opinió no en fa cas dels actes del senyor Barrera. I potser,
en no vigilar-los, no obra del tot bé.
La cambra que a l'Hotel Mad.ison, del Boulevard Saint Germain, a Paris, ocupa l'ex-general Barrera, és un catau de conspiracions. Home dinàmIc, tossut, rancuniós, el company de Sanjurjo no està. un moment quiet en
la seva lluita contra la República espanyola. Viatges a la. frontera, conferències amb els prohoms exiliats, conxorxes amb els representants dels jesuïtes, converses amb financers catalans 1 bilbaÜls 1 un continuat contacte
amb els homes del funest Sindicat Lliure, refugiats a Tolosa, fan que les
activitats de Barrera mereixin, forçosament la nostra atenció.
Com també ens la deu merèixer, d'una manera direct1ssima, l'afer escandalós del contraban d'armes, respecte al qual cada. dia se saben coses
noves. Les maniobres sospitoses d'un rus blanc anomenat Storojkoff, professor de tennis a. Niça; el paper que el garatge "Palm Beach" ha exer<:it en
il.'afer del contraban; el parador, ignorat, dels dos yatchs propietat del roonà.rquic bilbaí Lluís Martinez de la. Riva, les quals embarcacions hom creu
que portaven pistoles i municions a Espanya; la personalitat suspecta. del
seu secretari, senyor Holmes Albin, .c alifornià molt conegut per la seva. vida.
a.venturera¡ l'origen dels quantiosos comptes corrents que tenien en certs
'Bancs aquests dos personatges, ara. fa un any molt escassos de diner; el
paper d'un enviat lta.lià. que oportunament avisat va poder evitar ~ detingut per la. pollcia, 1 molts extrems, no menys misteriosos, convindria que
fossin aclarits, 1 no dubtem que la. policia francesa. procurarà fer-ho, per a
posar de m.a.nuest les maniobres dels enemics de la República.
Un dels yatchs desapareguts, és l'''Hellus'', amb el qual, el Borbó pensava. fer la volta. a la Mediterrània, segons va. anunciar la premsa. feixista..
Ho faria., aquest6, per despistar i fer que passes1n d'amagat els viatges de la.
dita emba.rcaciÓ a. la Costa. Blava? No deuen faltar barques de pesca. que,
per haver-hi tingut relaciona molt directes podrien donar més referències so-
bre l'esmen\&t vaixell,
Són maltes les coses que convé vigilar de prop. Són fets cert1ss1ms que
Vi d'honor li Artur
Menéndez
Dissabte.
dia~ 3
Fundador: lLUIS COMPANYS
H
GOSADIA 1 DIF AMACIO
•
•
La tàctica dels reaCCionariS
de juny, a. les deu
de la vetlla, tindrà lloc a l'estatge
Lluís Bello, el periodista selecte, defensor de l'Estatut de Catalunya, esde l'Ateneu Nacionalista. del Districte criu a "El Sol", tul article del qual copiem els següents paràgrafs:
IV (Carders, 12, pra!) , un vi d'honor
"El enemigo va. ganando en moral -podernos ha.blar sin lmprudenc1a.
per tal de testimoniar al republicà de
conducta exemplarfsshna 1 am1c cor- de "el enemiga". No lo inventamos nosotros ni lo empujamos a. serIo porque
dial de Catalunya, N'Artur Menénde.z. se lo lla.memos. Enemiga a muerte, como en las guerras civiles del sigla
XIX-o Esta. crecido desde hace algún t1empo, y ella se ve en su Prensa.
Declaro que siempre la he seguida, sobre todo a. esa Prensa injuriosa. y envenenada, que vale més no tocar por higiene. Cuando se tra.baja en algo oon
fe, lo mejor es no paratse a escuchar el gr1terío de los que, si pudieran, nos
matarían con una palabra o con un embrujo. En realidad, la letra de malde
haoe daño; pero d~ oua modo gue una maldición de gitana. Va difundiendo
poco a poca la calwnnia o el ju1cio maligno, ofensiva o simplemente veja.'
torio. Cuesta trabajo cpmprender cómo pueden llegar a tanta vi~eza hombres a quienes hemos conocido, y acaso sean, como el verdugo, fuera de su
lúgubre ministerio, honrados padres de fam1l1a. En realidad, es natural que
muerdan, no s610 porque de eso viven, sina porque hay quien les· celebra y
les rie el ingen1o. QUlense mÇlleste dèrruLsiado vaya. a. la Hemeroteca y vera
cómo se desp.a.chabà. el sigla XIX. La única diferencia es que' 'àhora no ha
habido réplicas. Han dicho lo que han querido. En lo personal, ¿qué hacer
contra esa mala ·talea? ¿DeilUnClarla snte los Tribunales? Saldra. ' un anó ..
nimo responsable o un diputada a Cortes. En todo caso, unos meses de destierro. ¿Castigarlos, como a la mula falsa, con el palo entre las dos orejas?
Quim seria lo mas sano; pero no toda el mundo tiene vocación de a.rrlero.
Lo cferto es que sembrando en buena tierra y abonando con su propio eStlércol la cosecha: descrédito, dlfamación, va cada vez mejor. Nuestra tactica ha sida noble y digna, pero inocente. iVa es tarde! iVa esta hecho el
mall Por desgracia, han ayudado también sin reflexión y sin cordura muchos republicanos, de quien se ha servido la l'eacción como de sus merceHom prega a. tots els que vulnarios profesionales. Acept"emos la realidad tal com es y vengamos al ma..
guin assistir-hi de passar per la semento actual, puesto que seria inútil echar atras estos dos años.
cretaria. de l'Ateneu (carrer Baix de
Sant Pere, 42, prat.) , per adquirir el
No hablaré aqui de esa.s faenas aparentemente humorlsticas, pera muy
tiquet corresponent, que val 2 pes- serias -por sus .efectos y por las instltuclones que las organizan, y son las
setes.
verdad.eras responsables-, sina de la gran Prensa, que guia a una opinión
Ca.l preveure, pel gran nombre de cuya respetabi1idad ofrece variantes, altibajos y quiebras, pero que conviene
tiquets demanats, que hom vol con- conocer porque dice por dónde camina y cuales son los animos del enemigo.
fraternitzar durant una. bella estona. Un proceso reciente y un fallo absolutorio provoca en ella comentarios que
amb qUi tantes proves ha rebut ja. de nòs interesan. -"¿Qué otro proceso, qué otra absolución y qué otro movll'afecte de què és mereixedor i que miento de júbilo les recuerda a ustedes?"-. He leído estos dias las Memoha fet públic el seu agraïment.
rlas del general MoIa., el última director general de 5eguridad de la Monarquia. Allí esta descrito el fin del régimen como un proceso de descomposici6n, evitable acaso, y precipitado a fuerza de errores y coba.rdíe.s. AIU
El diari de Delgado Barreta aftr- esté. referida la vista ante el Consejo Supremo de Guerra y Marina contra
ma, seriosament, en un dels seus el que 1uego fué Gobierno proxisional de la República. No doy, naturalmen..
darrers números, que .. amb motiu te, a. esta asociaci6n de hechos el valor que qulere darle la. Prensa monà.rdel viatge del senyor Ma.cià a Ma- q\Úca. Hay quim \illa semejanza. en el estado de espiritu de un grupo de hom·
bres. La. diferencia. capital està en que detràs de aquél10s había un pueblo -y
drid, són detinguts misteriosament
sigue habiéndolo-, y detra.s de éstos no hay sino una clase social. Si quemilitars i es llancen., per elements réis, una sociedad ayer domlnante, vencida por la revolución, y hoy ansiosa.
d'origen català, versions de conju. del desquite. Gentes que mantlenen contacto, se comunicau a. diario sus
res i maquinacions sln1stres contra esperanzas, reciben allento de sus periódicos y llegan a forja.rse la i!usión
de que elIas son Espafia.. Yo creo que -esa pregunta. esta hecha de buena fe.,
Ja, República".
a.guardando que de un dia a otro se volvera.n las tornas.
m diari de Delgado Barreta, com
Porque las aparienoia.s les fa.voreoen. ¿Quién habla aquí? ¿Quién calla?
que no pot fer altra cosa, llança.
¿Qué Prensa ayuda. a. la propaganda contra. mona.rquicos, clericales y anarinsídies grolleres.
I els monàrquics se les empa.s- cos1nd1calistas? El vocerio es grande, como sl tuvieran segura. a pieza., comn
si no pudiera ocurrirseles siquiera. la idea de ser ca.zadores cazados.
.
"La Nación". de Madrid, l'òrga.n
de la dictadura, defensor de totes
les causes trlstes, ara. comença. a
fer campanya. contra. els Jueus. HI
ha coses que farien riure sl no fessin t.al:.~ de fàstic!
els olericals es belluguen desesperadament: que els monàrquics residents a.
Paris C0118p1ren gaJ.rebé sense amagar-se'n; que els pertorbadors de tota mena, d1spooen de sumes quantl....; que el pals està 1n!ec\&t d'a.nnes entrades
dl.n4estinament; que continu am.aga.nt-se el d.1ner, com obeïnt a indica.cIoIIa precI&eo: q"" .. procw:a augmentar l'atur' forçós, en certs Indrets,
doImnt 60 sembrar els camps I taooant fàbriques I m!ne.s, I que, simulant
~
~
. . atrope1l • les consci.êncles, es vol enarborar com. a. bandera de desordre,
l'a&lcovacI6 d'una llei que posa fI a l'acaparament de l'ensenyança per les
~_ CODfessIonala._ Contra aquests fets, que impliquen, més que
una .........91. un perill palpable, no hi eap la Indlferèn.la, NI resulta palrIfIIIo _ 010 pa:Uta republicans s'entretlnguln amb d\sçUS8ions estèrils.. ,
..
~~ a.
Presentació del nou
ambaixador dels
E.E. U.U.
COSES DE CUBA
BANDIT SPADA
Hom no sap si és boig Maten el seu pare i se
li mengen els ulls
ono
~ _
El bandit Andreu Spada
bl.:~ to la
L'Havana - Francesc Gutlérrez VIz-
_ó d'aquesta clu- calno, de se\&nta anys, natural de les
convenientment vigilat. Es mes CanArles, ha estat vk:tlma d'un
- - bores 1 horeo resant en al\& veu terrible crim ..més pels seus promls
a ooarest4Il' to les preguntes fI1Is.
" " CIlI •
ttoo ......
..,. hom 11 adreço.. Leo autorl\&ts es op "l'JUJhOld Ol O onb 'Sjs.nb.,p
9O(I
Il:Iostren molt incrèdules sobre 1& pre- L'Havana fan de "curanderos" i mà.!~ boserla. d'Spada, per bé que gics, han mutilat horriblement el seu
• :~n&e3 han rebut l'encàrrec d'e- ancià. pare per motius que es desco~-lo.
neixen fins ara, però que, segons semNo cal dir que l'aspecte d'Spada bla., són d'ordre religiós. Davant nou
.. lIun¡. d'é6aer l'arrogant bandit - de membres més de la famUla, que halà;
1JIelra. 1 demostra. un extraordinari gueren d'ésser forçats tertimonis del
1Ibalimcnt ffal(). SI els metges 11 apre- crim, els dos fanàtics, després d'haver
Oiaven s1m¡::tomes de bogeria, Spada mutilat el cadàver del seu pare, 11
I
I>o<!r!a ....¡,.,r Indubtablement de la
I>eoa de mort.
treguert'u els ulls per tal de menja.r,.'ls,
LI.~-----------------------------"-II
-A vós us deurà. afecta.r a.ixò de Ja, llei de la "vagància!' •.•
-.l'sh! Sí a.càs, d'una manera. moU "va.ga"l.
J
Madrid, 1. - Aquest mati ha presentat les seves cartes credencials al
President de la. R.epública el nou ambaixador dels EE. UU., Mr. Wober.
Ha. arribat a. Palau en automòbil,
acompanyat del primer introductor
d'ambaixadors, i voltat de l'escorta
presidencial. Precedien l'automòbil de
l'ambaixa.dor diversos cotxes en els
quals anaven els secretaris i a.grega.ts
de l'Amba.iXada.. La guàrdia exterior
li h a retut honors .
A la porta. de les h abita.cions oficla.ls
han rebut Mr. Wober els secretaris
del Gabinet diplomàtic de la Pre,sj.·
dèncla. A l'a vantdespatx presidenci~
l'espera.va. el secretari de la. Presidència, senyor Sànchez Guerra, el qual
l'ha acompanyat fins al despatx del
President de la República.
L'ambaixador nord-americà ha llegit el seu discurs de presentació, al
qual ha. contestat el Cap de l'Estat.
El nou ambaixador, a. primer ¿s hores de la tarda ha portat a. terme le~
yis.lt-cs prrotocolàries.

Documentos relacionados