la ENTREVISTA

la ENTREVISTA
CASIMIR DE DALMAU
DIRECTOR EXECUTIU DEL PATRONAT CATALÀ PRO
EUROPA
ESTIC
CASAT I TINC TRES FILLS.
SÓC JURISTA DE
UB, VAIG FER UN MASTER INTRA- COMUNITARI PEL COL·LEGI D’EUROPA DE
BRUGES. LA MEVA TASCA ÉS REPRESENTAR LES INSTITUCIONS DE C ATALUNYA A EUROPA. E LS MEUS HOBBIES
ÉS PRINCIPALMENT LLEGIR, ENCARA QUE TAMBÉ M’ AGRADA MOLT LA PINTURA.
FORMACIÓ, LLICENCIAT PER LA
Mª José Tarancón - Què és el Patronat Català
Pro Europa i quins són els seus objectius?
Casimir de Dalmau - El Patronat Català Pro
Europa va ser creat l’any 1982 amb l’objectiu d’apropar Catalunya a la Unió Europea i alhora dotar
Catalunya d’una veu a nivell europeu. Per tant l’entitat va ser creada quatre anys abans de l’adhesió
d’Espanya a la CEE amb la mirada posada en
Europa. Del 1982 al 1986 el Patronat va desenvolupar activitats de divulgació, d’informació i de sensibilització sobre Europa a Catalunya: les negociacions d’adhesió estaven en curs però no sabíem
quan entraríem a la Comunitat Europea.Era clar, no
obstant, que l’adhesió a lles CCEE era un objectiu,
no només de les institucions catalanes, del govern,
sinó també de la societat catalana en el seu conjunt.
A finals de l’any 1986 el Patronat decideix establir
una seu a Brussel·les, de la qual em vaig fer càrrec
a partir de l’any següent.A Catalunya no hem volgut
mai ser espectadors passius del procés d’incorporació a les CCEE, sinó tenir-hi un paper actiu, estudiant en cada moment quines són les iniciatives
comunitàries, els projectes legislatius que impulsa la
UE, els projectes que es tiren endavant i veure de
quina manera ens afecten, a nivell de l’Estat i a
Catalunya de forma particular. Ens cal saber quines
decisions es prenen a Brussel·les, tenir consciència
del que es farà a Brussel·les i de com podem intervenir, influir, de manera que les iniciatives comunitàries tinguin en compte els interessos de Catalunya.
En aquest sentit el Patronat desenvolupa una tasca
de “lobby”.
M.J.T. - Existeix alguna entitat semblant al
Patronat a la resta d’Espanya?
C.D. - L’any 1986 Catalunya va ser la primera
Comunitat Autònoma de l’Estat que s’establia a
Brussel·les, coincidint amb el País Basc. Els anys
següents, de manera progressiva, es van anar incorporant la resta de Comunitats. Avui hi són totes, amb
funcions semblants però amb plantejaments i interessos sovint diferents. En qualsevol cas, existeix
una molt bona col·laboració entre les representacions autonòmiques a Brussel·les. El Patronat ha
estat una estructura original en la mesura que és
l’expressió d’un pacte entre les Institucions públiques catalanes -representades per la Generalitat
de Catalunya i el sens locals- i la societat catalana representada per les universitats, les caixes, les
cambres de comerç, les patronals i els sindicatsamb la finalitat d’afrontar conjuntament el repte de la
integració eruoepa.
27
M.J.T. - Les iniciatives legislatives que impulsen
les Institucions de la UE poden afectar les empre ses. De quina manera el Patronat pot influir-hi?
C.D. - La realització del mercat interior europeu que afecta de forma principal el marc general d’actuació de les empreses - ha estat un dels grans
objectius de la UE durant els darrers anys. I encara
no està del tot assolit. L’empresa ha d’estar atenta
als projectes que impulsa Brussel·les. En la mesura
que les decisions depenen de Brussel·les, el
Patronat recomana sempre a l’empresa una actuació preventiva:és adir, associar-se al procés des del
seu inici i no esperar a que les decisions hagin estat
pràcticament adoptades per intervenir. Des del
Patronat es reprodueix l’esquema de funcionament
habitual: si Brussel·les tira endavant iniciatives que
poden afectar a les empreses o a sectors concrets
de l’economia, el Patronat en fa un seguiment tècnic
i intervé prop de la Comissió Europeu, del
Parlament Europeu i del Consell de Ministres. Però
sense ocupar mai l’espai de les organitzacions
empresarials, professionals o socials. Nosaltres no
presentem propostes en el lloc de a qui correspon
fer-ho, però el que si fem es donar suport a les organitzacions patronals, sindicals i professionals que
intervenen, mitjançant les seves pròpies estructures, per reforçar les seves posicions.
M.J.T. - Que li semblen totes les innovacions uni versitàries del Pla de Bolonia?.
C.D. - Aquest és un tema molt important que
afecta bàsicament a la comunitarització dels sistemes de titulació universitària. Els col·lectius professionals han de tenir molt en compte el Pla de
Bolonia atès que hi ha molts països que ja comencen a aplicar-lo. Tot i que no és una norma comunitària, és un acord polític assolit a nivell europeu i
que modificarà a mig termini el sistema de formació
i titulació a Europa.
M.J.T. - Que li sembla que els professionals
basem la nostra formació en les directrius i lleis
europees, per així poder assessorar millor als nos tres clients?
C.D. - Imprescindible i els felicito. Només cal tenir
en compte que els països que estan negociant la
seva incorporació a la Unió Europea, a partir del
maig de 2004, hauran de transposar més 40.000 mil
pàgines de legislació comunitària en el seu ordenament jurídic intern.Més del 60% de la legislació dels
Estats membres, està condicionada directa o indirectament per la UE.
28
Tot el que sigui reforçar la formació professional
del col·lectiu que Vés. representen, que ha estat
sempre especialment actiu pel que fa al seguiment i
adaptació a la realitat canviant de la UE, incorporant
la dimensió europea, és especialment necessari i
encertat.
M.J.T. - La Seguretat Social Espanyola (catala na) és una de les més altes d’Europa, fet que supo sa una càrrega social molt gran per a les empreses
catalanes. Que li semblaria una reducció de la
mateixa?.
C.D. - Per contestar adequadament a la seva
pregunta caldria consultar una taula comparativa.
Per experiència personal puc assegurar-li que el
cost de la Seguretat Social a Bèlgica és molt més alt
que el de la SS espanyola, i la càrrega fiscal també.
M.J.T. - A la resta d’Europa els horaris profes sionals son més compatibles amb la vida familiar,
sobre tot per a les dones que ens dediquem a tre ballar i tenim família. Des del Patronat Català Pro
Europa, com veuria ajudes a les dones professio nals per aconseguir una reducció de la jornada o
possibles deduccions fiscals en el cas de guarderies
o servei domèstic.
C.D. - És evident que la dona que treballa té un
problema específic que no està ben resolt i probablement la solució no és únicament una qüestió
purament legislativa. És un tema mol més complex
que requereix una evolució de les mentalitats en la
nostra societat. En qualsevol cas, les dos opcions
que Vè. suggereix haurien d’ésser estudiades en
profunditat per les Administracions competents i
pels partits polítics.