mes - Camí de Sant Jaume

Transcripción

EL CAMÍ
DE
guia CSJ CAT.indd 1
DE
SANT JAUME
MONTSERRAT A ALCARRÀS
23/09/2008 11:43:01 a.m.
Marsal, Carme
El Camí de Sant Jaume : de Montserrat a Alcarràs. – (Guies turístiques
de Catalunya)
ISBN 9788439378327
I. Domínguez, Rafa II. Catalunya. Direcció General de Turisme III.
Títol IV. Col•lecció: Guies turístiques de Catalunya
1. Pelegrinatges cristians – Santiago de Compostel•la – Guies 2.
Catalunya – Guies
914.671(036)
©Generalitat de Catalunya
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
Secretaria de Comerç i Turisme
Direcció General de Turisme
Text: Carme Marsal i Rafa Domínguez
Disseny de coberta i interior: Ideem Màrqueting i Comunicació, S.L.
Maquetació: Rafa Domínguez
Fotografies: Carme Marsal, Rafa Domínguez i Ferran Lloret
Impressió: Bigsa, Indústria Gràfica
Dipòsit legal: B-44921-2008
2
guia CSJ CAT.indd 2
23/09/2008 11:43:10 a.m.
El Camí de Sant Jaume
Índex
El Camí de Sant Jaume: un gran itinerari cultural europeu . . . . . . 5
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Orígens del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia . . . . . . . . . . .10
El Camí de Sant Jaume i Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
Alguns referents històrics a la ruta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
Preparant el pelegrinatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21
L’equipatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22
Consells si es va a peu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24
Alguns consells per als ciclistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
Els refugis al Camí de Sant Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
Com arribar a Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
L’itinerari Montserrat a Alcarràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
de Montserrat a Igualada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35
Descripció de l’itinerari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44
Descripció d’allotjaments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46
d’Igualada a Cervera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51
de Cervera a Castellnou de Seana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73
de Castellnou de Seana a Lleida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89
Descripció de l’itinerari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Descripció d’allotjaments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
de Lleida a Alcarràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
Variant d’Anglesola al Palau d’Anglesola
per l’Estany d’Ivars i Vila-sana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Ajuntaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
Oficines de turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Altres telèfons d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
Índex toponímic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
3
guia CSJ CAT.indd 3
23/09/2008 11:43:12 a.m.
4
Monestir de Montserrat
guia CSJ CAT.indd 4
23/09/2008 11:43:14 a.m.
El Camí de Sant Jaume: un gran
itinerari cultural europeu
Amb la publicació d’aquesta guia de la primera fase del Camí de Sant
Jaume de Galícia, en el tram comprès entre el monestir de Montserrat i
Alcarràs, al límit amb Aragó, la Direcció General de Turisme —i el conjunt
del DIUE—, respon a un triple objectiu.
En primer lloc, donar resposta al repte del Pla Estratègic del Turisme a
Catalunya 2005-10, de crear unes “rutes nacionals” que contribueixin a
desenvolupar un model turístic innovador, diversificat i sostenible, que
posi en valor el patrimoni català, entès aquest en un sentit ampli, que
comprèn des del medi natural fins el patrimoni històric, arquitectònic i
cultural.
La recuperació del Camí de Sant Jaume respon, en segon lloc, a l’objectiu
global del Govern de la Generalitat, d’endegar una política efectiva
d’equilibri territorial. No hi ha dubte, en aquest sentit, que la recuperació
del tram Montserrat-Alcarràs del camí de Sant Jaume —i de la resta de
trams que s’estan senyalitzant en aquest moment, com el de Sant Pere de
Rodes a Montserrat— contribueixen a posar en valor turístic unes ciutats,
llocs i comarques interiors que tenen un patrimoni monumental i cultural
de primer nivell, però que fins ara no han estat prou conegudes des del
punt de vista turístic.
5
guia CSJ CAT.indd 5
23/09/2008 11:43:18 a.m.
6
Vitralls de l’església de Santa Maria de Cervera
amb motius al·legòrics al pelegrinatge
guia CSJ CAT.indd 6
23/09/2008 11:43:20 a.m.
La recuperació a mig termini dels principals brancals catalans del Camí de
Sant Jaume respon, en tercer lloc, a la voluntat d’integrar Catalunya en
una xarxa consolidada de grans itineraris culturals europeus, dels quals el
Camí de Sant Jaume n’esdevé l’exemple més important i representatiu.
En aquest sentit, el Camí de Sant Jaume ha estat considerat “bé cultural”
i reconegut com a “primer gran itinerari europeu” per l’Institut Europeu
d’Itineraris Culturals, adscrit al Consell d’Europa. I, així mateix, les
branques principals del camí han estat declarades “Patrimoni de la
Humanitat” per part de la Unesco.
Cal parlar, finalment, del procés de revitalització dels camins de
pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, fet reflectit per unes xifres ben
expressives: a mitjan dels anys vuitanta només uns dos mil pelegrins anuals
arribaven a Compostel•la i obtenien la Compostel·la, després d’acreditar
que havien fet els darrers 100 km del camí a peu o 200 a cavall o en
bicicleta. A data d’avui (xifres de 2007), el nombre de pelegrins gairebé
s’ha multiplicat per mil, en arribar-se prop dels 200.000 pelegrins anuals,
segons les estadístiques facilitades per l’Oficina del pelegrí de la Catedral
compostel•lana; gairebé la meitat d’aquest pelegrins procedeix d’altres
països europeus mentre un percentatge molt significatiu (el 9,5%, per ser
exactes), prové de Catalunya. Aquest augment generalitzat del nombre
de pelegrins de tota procedència i condició, admet moltes explicacions,
començant segurament per la pròpiament religiosa. Ara bé, és probable
que l’èxit contemporani del Camí de Sant Jaume radiqui també en la
necessitat de trobar espais de reflexió i d’introspecció personal en un
món com l’actual, sotmès a canvis vertiginosos d’ordre econòmic, social
i cultural. És per això que té sentit abandonar temporalment el ritme
frenètic de la vida quotidiana i enfrontar-se amb la solitud del Camí, tal
como ho han fet milions de persones al llarg de la història. Siguin quins
siguin els motius que empenyen al pelegrí a caminar, no hi ha dubte que
la realització d’aquest gran itinerari cultural comporta, també, fer un
veritable camí interior.
Tots aquests arguments avalen, sens dubte, l’aposta per recuperar el
Camí de Sant Jaume de Galícia i per integrar a Catalunya en una gran
xarxa europea. Un camí que a escala catalana esdevé nexe d’unió entre
l’orient i l’occident de la Península Ibèrica. Entre Catalunya i Galícia. Un
veritable “Camí de les estrelles”.
Josep Huguet i Biosca
Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
7
guia CSJ CAT.indd 7
23/09/2008 11:43:25 a.m.
guia CSJ CAT.indd 8
23/09/2008 11:43:28 a.m.
INTRODUCCIÓ
guia CSJ CAT.indd 9
23/09/2008 11:43:31 a.m.
Orígens del pelegrinatge
a Sant Jaume de Galícia
La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX
(any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador
de la Península Ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que
assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel•la. La
notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui
ordena desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l’Apòstol i
Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades
pertanyen a l’apòstol Sant Jaume.
D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es converteix en punt
de pelegrinació de tot el continent europeu. Complia tots els requisits
necessaris: la tomba amb les relíquies d’un Apòstol, la utilització del Sant
com emblema contra els infidels, la situació de la tomba a les proximitats
del final de la terra i les condicions adequades per a caminar amb dificultat
i sacrifici cap a occident, l’ocàs del sol.
10
guia CSJ CAT.indd 10
23/09/2008 11:43:45 a.m.
El camí quedà definit llavors mitjançant
Alguns trams del Camí de Sant Jaume
la xarxa de vies romanes que unia els
són, senzillament, preciosos
punts neuràlgics de la Península.
L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a Galícia
va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs,
abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle XIV va començar
a decaure la pelegrinació, fet provocat per les guerres, les epidèmies i
grans catàstrofes naturals.
La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe
Payá Rico redescobreix les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma
la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es
produeix l’autèntic resorgiment contemporani de la pelegrinació. No hi ha
dubte que els components social, turístic, cultural o esportiu han tingut una
gran importància en la revitalització jacobea però tampoc cal oblidar que la
ruta ha guanyat el seu prestigi mercès al seu valor eminentment espiritual.
L’any 1987 el Camí de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural
Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
11
23/09/2008 11:43:49 a.m.
i Catalunya
Existeix
la
sensació
que
Catalunya s’ha mantingut al
marge del moviment jacobeu i
de la pelegrinació a Santiago de
Compostel•la, però la realitat
és ben diferent. Històricament,
el nostre és un país que, des del
primer moment, connecta amb el
fet jacobeu. El culte a Sant Jaume
a Catalunya era molt freqüent des
de l’inici de les pelegrinacions. Una
tradició molt estesa afirma que
l’Apòstol va predicar a Barcelona,
Montserrat, lloc d’inici i de pas de
Lleida i Saragossa. En alguns
pelegrinatges. A dalt, claustre gòtic;
d’aquests llocs encara es celebra
a baix, porta del segle XII
el seu pas amb festes i tradicions
populars específiques. A més, alguns dels primers pelegrins documentats
eren catalans, com ara l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.
12
23/09/2008 11:43:53 a.m.
Els primers pelegrins catalans
El primer pelegrí català documentat fou Cesari, fundador i abat del
monestir de Santa Cecília de Montserrat. Pelegrinà a Galícia l’any
959; només feia 9 anys que havia arribat a Santiago el primer pelegrí
del qual es té constància: Godescalco, bisbe de Le Puy-en-Velay.
Cesari fou, segons la documentació, el quart estranger que arribava
a Compostel·la.
Cesari va anar a Compostel•la per assistir a un concili de bisbes gallecs
i lleonesos, a fi que el reconeguessin com a bisbe de la província
eclesiàstica tarragonina restaurada en època del comte Borrell II de
Barcelona, però de tornada va topar amb l’oposició dels bisbes catalans
i de l’arquebisbe de Narbona. Cesari de Montserrat és, potser, el primer
pelegrí que va de terres catalanes a Compostel•la, però la seva intenció
és clarament més de política religiosa que de pura devoció pelegrina.
Malgrat algunes pelegrinacions puntuals, el nombre de pelegrins
catalans no començà a créixer fins que la vall de l’Ebre es va fer
segura, gràcies a la conquesta de Saragossa. Des d’aquesta ciutat, els
pelegrins seguien fins a Logronyo per incorporar-se al camí tradicional
provinent dels passos de Somport i Roncesvalles. Es sap que en el
segle XIII ja hi havia a terres catalanes una certa organització per als
pelegrins que les travessaven.
Els pelegrins podien arribar a Catalunya de maneres diverses. A través
del port de Barcelona, com els sicilians, provençals o els procedents
de Constantinoble; o bé travessant els ports pirinencs, com ara els
rossellonesos, borgonyons i bona part dels alemanys. Òbviament,
caldria afegir-hi els pelegrins catalans i valencians que sortien de casa
seva i travessaven una part de les nostres terres.
Aquests pelegrins es desplaçaven motivats per la crida espiritual però
també per motius econòmics, polítics i científics. Alguns d’aquests
pelegrins escriurien després la seva guia o
les impressions viscudes al camí com Laffi,
Albani, Bacci, etc. Dels onze relats del
segle XV corresponents a alemanys que
visitaren la tomba de Santiago, més
de la meitat esmenta el pas per
Catalunya i gairebé mai falta la
menció a Montserrat. A finals
del segle XV, veiem Catalunya,
doncs, com una porta d’entrada
i de sortida de la
Península
Ibèrica força habitual pels
pelegrins alemanys.
13
23/09/2008 11:43:58 a.m.
Catalunya, per la seva situació geogràfica, sempre ha estat porta d’entrada
privilegiada de tots els corrents militars, ideològics i culturals provinents de
més enllà del Pirineu. Si es mira des d’una lògica purament geogràfica, per
Catalunya devia haver passat una de les branques europees més importants
del Camí de Sant Jaume; en canvi, amb el pas del temps va quedar
limitada a ser una ruta menor entre els camins que conduïen a Santiago de
Compostel•la i, encara, fragmentada, ja que per terres catalanes passaren
diversos itineraris que eren freqüentats de manera desigual pels pelegrins.
O sia, que no es pot dir que hi hagués una única ruta a Catalunya sinó
moltes, malgrat que algunes foren més transitades que d’altres.
Durant el segle XI els reis de Navarra, d’Aragó i de Castella i Lleó iniciaren
una política de construcció d’infraestructures per atendre els pelegrins que
passaven per les seves terres. Aquesta política no es desenvolupà a Catalunya
i per això no disposem d’una ruta semblant al Camí Francès. A més, fins a
la segona meitat del segle XII Catalunya no completa la reconquesta del
seu territori, de manera que durant els tres primers segles de pelegrinatge
a Santiago els caminants s’havien d’adaptar a les repetides oscil•lacions
14
23/09/2008 11:44:01 a.m.
de la zona fronterera entre els musulmans i els franco-catalans. Aquesta
dificultat convidava la majoria de pelegrins de l’època a desplaçar-se cap a
la banda occidental del Pirineu per accedir a la Península. El pas pel Pirineu
oriental era menys dificultós però més insegur de cara a enllaçar amb la
via principal que conduïa a Compostel•la. Hi havia pelegrins, sí, però eren
molt pocs els que s’aventuraven a travessar les nostres terres. També va
influir-hi la menor quantitat de llocs sagrats amb relíquies importants que
va fer desviar els corrents de pelegrins cap als llocs on hi havia un nombre
més gran de relíquies. Així, podem concloure que el Camí de Sant Jaume
a Catalunya va existir, encara que no va poder competir amb els que ja
estaven fixats durant el segle XI i plenament consolidats en el segle XII.
Mentrestant, el culte a Sant Jaume s’estenia per la geografia del Principat
tal com ho demostren les abundants esglésies i poblacions que hi estan
dedicades. Tampoc no s’ha d’oblidar que els únics reis anomenats Jaume de
les monarquies hispàniques són els sorgits de la dinastia barcelonina, si bé
la influència ens va venir des d’Occitània, ja que va ser Maria de Montpeller
la que va donar al seu fill el nom de Jaume, amb la qual cosa es va iniciar un
costum familiar a la família reial d’Aragó i comtal de Barcelona.
15
23/09/2008 11:44:05 a.m.
Les rutes catalanes
a Sant Jaume de Galícia
No hem d’entendre el Camí de Sant Jaume com una única ruta prefixada,
sinó que les vies són múltiples malgrat que la destinació és sempre
la mateixa; per això des de les associacions i des dels ens oficials es
defensa l’existència d’una pluralitat de Camins de Sant Jaume. Sabem
que a partir del segle XIII començà a haver-hi un cert moviment pelegrí a
Catalunya, però desconeixem les rutes que seguien aquests caminants,
ja que hi havia diverses alternatives i no s’han conservat itineraris
ni relats de pelegrins que les descriguin. Els relats de pelegrins que
es conserven són posteriors. Sembla força lògic pensar que a l’Edat
Mitjana els camins principals es recolzaven en l’antiga xarxa romana.
D’aquests, els més segurs i transitats eren els que connectaven els grans
centres urbans, focus neuràlgics que combinaven capitalitat política i
religiosa. Barcelona i Vic competien en centralitat i Perpinyà, Tortosa
i Lleida eran portes d’accés a altres territoris. La capital lleidatana,
particularment, era el punt de partença cap als regnes occidentals i,
per tant, cap a Santiago. Des dels Pirineus fins a les valls del Segre i de
l’Ebre, diferents camins permetien dirigir-se a Compostel•la. En cap
cas això vol dir que l’impuls de la peregrinació fixés les coordenades de
les vies; més aviat al contrari, preexistien els camins.
Així les coses, no es pot parlar, en sentit estricte i com ja hem dit, d’un
itinerari únic del pelegrinatge català com sí que ho era el Camí Francès
que penetra a la Península Ibèrica per Roncesvalles. En qualsevol cas,
hi ha algunes vies que els experts consideren com les més habituals
pels pelegrins que travessaven terres catalanes:
1. Narbona, Perpinyà, la Jonquera, Girona, Sant Cugat del Vallès,
Montserrat, Cervera i Lleida; seguint en el seu primer tram, bona part
de la Via Augusta.
2. Narbona, Perpinyà, Camprodon, i d’allà a Ripoll, Vic, Sant Cugat del
Vallès i Montserrat, Cervera i Lleida.
3. Narbona, Perpinyà, Camprodon i cap a Besalú i Girona on s’enllaça
amb la ruta 1.
4. Narbona, Foix, la Seu d’Urgell i Lleida seguint el curs del Segre.
5. Narbona, Saint Gaudens, Vielha, Osca, Jaca. La via menys concurreguda
i que només afectava l’extrem més occidental del Principat.
Sens dubte, dels cinc itineraris llistats, els més
concorreguts van ser els dos primers. Hi ha,
però, molts més camins com ara la via del
Pallars que provenia de Vielha i Salardú,
seguint la Noguera Pallaresa o la via
16
23/09/2008 11:44:09 a.m.
tarraconense que de Barcelona baixava cap a Tarragona o Tortosa per
remuntar el curs de l’Ebre. Seria gairebé impossible desglosar-los tots
perquè són moltíssims els pobles i ciutats de Catalunya que guarden el
record del pas de pelegrins pels seus carrers i camins.
Els pelegrins que volien pujar a Montserrat provinents de Barcelona
sortien de la ciutat per la porta de Sant Antoni i, pel marge esquerre
del Llobregat, anaven cap a Martorell, travessaven Masquefa, Piera,
Vallbona d’Anoia, Capellades, Vilanova del Camí i Igualada i llavors
visitaven el santuari, on solien arribar per Collbató. Des del segle XVI
també està documentada la ruta per Martorell, Esparreguera i Collbató.
Des d’Igualada, els pelegrins prosseguien el camí per Jorba, Santa Maria
del Camí i Montmaneu i seguidament Cervera, on hi havia hospital. Des
de Cervera, es continuava per Tàrrega, Vilagrassa, Mollerussa, Bell-lloc
d’Urgell i Lleida, on confluïa una altra ruta que venia de Tarragona.
Amb el pas dels pelegrins, Catalunya veié potenciats els seus propis
santuaris, especialment el monestir de Montserrat i potser també el
de Sant Pere de Rodes, que podia ésser visitat pels que passaven prop
del litoral venint del Rosselló. A Girona, alguns pelegrins visitaven la
tomba de Sant Narcís i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba
de Santa Eulàlia o a les relíquies de Sant Galderic.
El tram de Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs que trobeu
descrit en aquesta guia fou definitivament recuperat per l’Associació
d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell, una de les entitats
pioneres del món jacobeu a Catalunya, que senyalitzà la ruta amb
sagetes grogues fa gairebé 20 anys. Del seu treball de recerca i
investigació en resultà un itinerari que segueix, en bona part, l’antiga
via romana i Camí Ral d’Aragó.
17
23/09/2008 11:44:12 a.m.
Alguns referents històrics
a la ruta
Com diem, el Camí de Sant Jaume de
A Santa Maria del Camí
Montserrat a Alcarràs recupera, en bona
hi hagué un petit priorat per atendre
part, el traçat de l’antic Camí Ral de
els viatgers del Camí Ral
Barcelona a Lleida. Aquest camí quedà
sepultat per la Carretera Nacional II en la majoria de trams i en d’altres
per l’autovia A-2. Al peu d’aquest camí s’establiren pobles i serveis,
nasqueren la Panadella i Santa Maria del Camí o s’establiren les cases
d’acollida de Montmaneu i Hostalets.
Montserrat era un dels llocs més visitats pels pelegrins i es constituïa a si
mateix com a lloc de pelegrinació, tant d’anada com de tornada de Sant
Jaume de Galícia. Al Llibre Vermell de Montserrat es conserven cançons
de pelegrins, algunes escrites per monjos del monestir, per a substituirne d’altres de més profanes que els pelegrins portaven d’altres regions
del continent. A diferents llocs d’Europa hi vivien monjos benedictins
de Montserrat encarregats de recollir almoines. Aquesta activitat donà
difusió al culte i miracles que li estaven associats i contribuí a divulgar la
iconografia de la Mare de Déu. Són significatives la taula d’Alfajarín pintada
per Martín Bernat, la de la Santa Cruz de Toledo o el retaule de l’església
italiana d’Aquiterme. Avui, els pelegrins que segueixin aquesta branca del
Camí de Sant Jaume poden visitar un petit oratori de la Mare de Déu de
Montserrat al poble de Bujaraloz, enmig de la planúria monegrina.
18
23/09/2008 11:44:15 a.m.
Sant Jaume, pelegrí a Lleida
Sant Jaume és molt venerat a Lleida
i està ben arrelada la tradició que
afirma que fou el mateix Apòstol qui
evangelitzà la ciutat. Així es conserva a
la ciutat la capella del Peu del Romeu.
La llegenda afirma que l’apòstol fou
auxiliat per uns àngels que baixaren del
cel amb fanalets per il•luminar la fosca
nit i ajudar-lo a treure’s una punxa
que portava clavada al peu. Aquesta
tradició donà lloc a la Processó dels
Fanalets de Lleida, una de les festes
més típiques de la ciutat. Cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant
Jaume, els infants lleidatans surten en processó pels carrers de Lleida
acompanyant la imatge de l’apòstol amb fanalets encesos.
Igualada, situada a la vora de la cruïlla dels camins que provenien de la
Catalunya Nova i la Catalunya Vella es desenvolupà al llarg d’aquesta
via. A la ciutat es guarda força documentació municipal relacionada amb
viatgers i pelegrins que passaren per aquesta població. Als afores de la
ciutat es conserva l’ermita romànica de Sant Jaume Sesoliveres, on la
tradició explica que es va aturar l’apòstol. Des d’aquest preciós indret
contemplà Montserrat i va predir que la Mare de Déu seria molt venerada
en aquell lloc. A Cervera, a començaments del segle XII, s’hi va fundar la
primera comanda hospitalera de santjoanistes de Catalunya, especialment
per a atendre pelegrins, i, més tard, una comanda antoniana, també al
servei dels pelegrins, a la qual s’afegí el 1235 un hospital de pelegrins. Tot
plegat contribuí decisivament a la consolidació del Camí de Sant Jaume.
Durant tota aquesta època fou molt gran el nombre de nobles i cavallers
amb dominis a la Segarra que emprengueren el viatge cap a Galícia.
Lleida ha estat històricament un lloc molt important en l’àmbit jacobeu,
car aquí confluïen quasi totes les vies catalanes a Sant Jaume. Des dels
primers temps de la pelegrinació a Sant Jaume, la ciutat de Lleida i
les seves institucions caritatives i religioses estigueren íntimament
vinculades a l’assistència als pelegrins. Des de la seva fundació, la Pia
Almoina atengué, a més de pobres i captaires, als pelegrins. Les pintures
murals gòtiques que ornaven la gran sala del menjador de l’Almoina, als
edificis de la vella canònica, deixen ben clarament palès que el pelegrí,
amb la seva petxina i la roba pròpia del qui fa via vers un lloc sant, no
era un personatge gens estrany entre els pobres de l’Almoina lleidatana.
19
23/09/2008 11:44:18 a.m.
23/09/2008 11:44:21 a.m.
PREPARANT
EL PELEGRINATGE
23/09/2008 11:44:24 a.m.
L’equipatge
Documentació imprescindible
El DNI, la targeta de la Seguretat Social i la
Credencial de pelegrí.
Com preparar la motxilla
Porteu poc pes, mai més de 10 quilos.
Si pot ser, que la motxilla no
superi el 10% del vostre pes. No
carregueu objectes innecessaris;
pràcticament qualsevol cosa que
us descuideu la podreu adquirir quan
arribeu a algun poble o ciutat. Procureu
que la motxilla us sigui còmode, de tipus
anatòmic, amb corretges de cintura i pit
i amb butxaques exteriors per poder treure i ficar coses sense haver-ho
de desmuntar tot. Fiqueu les coses a la motxilla de forma ordenada.
Recomanable en bosses de plàstic de colors diferents per evitar que es
mullin i facilitar l’ús.
Quin calçat cal portar
No porteu mai calçat nou. Les botes han d’estar adaptades al peu i ser
còmodes, que subjectin el turmell i amb bona sola. No cal dur calçat de
recanvi però sí unes xancletes per tal que els vostres peus puguin descansar
al final del dia.
La petxina o vieira
És el símbol més significatiu del pelegrí jacobeu. Ja en el segle XIII era
considerada la insígnia de Sant Jaume. Els pelegrins les
adquirien a destí i en tornar al seu lloc d’origen les duien
penjades a la cintura, al barret o al sarró. El mateix feien
els que tornaven de Roma o de Jerusalem amb claus
o palmes respectivament. Els orígens de la simbologia
de la vieira són incerts. S’assembla a una mà oberta,
símbol de caritat, també és símbol de naixement, etc.
Roba
S’ha de dur poca roba. Dos jocs de diari i un jersei o peça d’abric pel
vent. Porteu sempre mitjons nets i eixuts. Recomanables uns pantalons
llargs tipus paravents que es puguin posar i treure sense descalçar-se
les sabates i una capelina per a la pluja que tapi la motxilla (si es porta
capelina es pot deixar el cangur). Si el pelegrinatge s’allarga cap a
Fraga, Saragossa o més enllà, cal portar sabó per poder rentar la roba.
22
23/09/2008 11:44:30 a.m.
És imprescindible portar un barret o gorra especialment en
èpoques de calor i sol.
Sac de dormir
Afegiu un sac de dormir si penseu fer servir els llocs
d’acollida de caminants. A l’estiu pot ser ben prim.
L’aïllant de gomaescuma és un bon company del
pelegrí malgrat que una bona planificació de la ruta
pot evitar-ne el seu ús i, és clar, haver de portarlo. Si la vostra ruta s’allarga fins a Santiago, no
ho dubteu: fiqueu-lo a la motxilla.
Farmaciola
És recomanable reduir-la a la mínima expressió:
tiretes, tisores, esparadrap, vena de cotó
i/o elàstica, crema antiinflamatòria, aspirina
o paracetamol, algun producte desinfectant
(polividona iodada), crema de protecció solar i el remei que trieu per a les
butllofes dels peus. Val més comprar el que es necessiti sobre la marxa.
Senyalització de la ruta
L’itinerari Montserrat-Alcarràs ha estat senyalitzat amb la senyalètica
pròpia de la Direcció General de Turisme: pal de tres metres d’alçada
amb una o més banderoles indicadores de la direcció a seguir. Les
banderoles, però, tenen la particularitat d’ésser de color blau,
l’estàndard en les senyalitzacions jacobees arreu d’Europa. Acompanya
les indicacions el símbol de la petxina o vieira.
El Camí de Sant Jaume des de Montserrat també està
senyalitzat
amb
les
típiques
sagetes
grogues
indicadores de tots els Camins de Sant Jaume.
Aquestes marques les pinten els membres de
l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de
Sabadell. Si les seguim, ens duran fins a Santiago
de Compostel·la.
Tingueu en compte també que el camí està viu
i canvia adaptant-se a les circumstàncies (noves
construccions i carreteres, àrees industrials, etc).
Per això, tot i que aquesta guia està actualitzada
a 2008 recomanem seguir les sagetes i, en cas
de dubte, preguntar a la gent de la zona per tal
d’evitar extraviar-se.
23
23/09/2008 11:44:35 a.m.
Consells si es va a peu
Abans de marxar
A semblança d’altres itineraris de llarg recorregut, el Camí de Sant Jaume
és un repte físic i mental que s’ha de preparar amb cura. Preparar-se
físicament per a poder realitzar amb èxit la peregrinació és, sens dubte, la
primera recomanació. Fer la ruta a peu està a l’abast de qualsevol persona
i no cal tenir una preparació física especial per poder a completar-la
però és recomanable, durant els dies previs, fer caminades cada cop més
llargues i, si és possible, amb la motxilla carregada i les botes que es
pensin dur al viatge.
Per tal de poder gaudir plenament d’aquesta ruta és recomanable cercar
una mica d’informació i conéixer la història de l’itinerari abans d’iniciar la
ruta. Aquest Camí té diverses guies editades i es pot trobar prou bibliografia
d’art i d’història de les pelegrinacions a Catalunya per poder gaudir millor
de l’experiència cultural en què es converteix el recorregut.
Quina és la millor època de l’any?
Els mesos de la primavera i de la tardor són els millors per a fer aquest
recorregut, quan les temperatures són més suaus. A la primavera, a més,
els dies són més llargs i es pot caminar matí i tarda. Durant l’hivern la
boira s’instal·la de forma gairebé permanent a les terres de Lleida i la
temperatura rarament supera els 5ºC. Durant l’estiu el sol castiga sense
pietat l’itinerari i els pelegrins.
24
23/09/2008 11:44:39 a.m.
Quantes etapes?
És recomanable fer un pla d’etapes previ, tenint en compte que el normal
és recórrer entre 25 i 35 quilòmetres al dia. Tingueu en compte que,
carregat amb motxilla, la mitjana de marxa és d’uns 4 quilòmetres per
hora. És millor plantejar etapes curtes els primers dies de forma que el
cos es vagi acostumant gradualment a l’esforç físic.
A l’estiu eviteu les hores de màxima calor sortint al més aviat possible.
Utilitzeu crema protectora solar i un barret per evitar una insolació.
Procureu no caminar molt ràpid els primers dies fins que agafeu el ritme
i camineu amb comoditat.
Als trams per carretera camineu per la voravia de l’esquerra, no oblideu
que sou la part més dèbil i que els automòbils no es fixen gaire en un
simple caminant. Si camineu de nit porteu alguna peça reflectant per
advertir de la vostra posició als vehicles.
Menjar i beure
S’ha de dur sempre una mica de menjar a la motxilla: fruits secs, fruita
natural, xocolata i aigua. Tingueu en compte la distància que hi ha entre
serveis per tal de fer la previsió del menjar i del beure necessari per a cada
etapa. No cal fer grans àpats, és millor menjar poc i sovint mantenint un
equilibri entre la ingestió i el desgast. S’ha de beure aigua encara que no es
tingui set per tal de recuperar els líquids que es perden per la sudoració.
Les butllofes dels peus
Són degudes al fregadís que es produeix quan el peu es belluga dins
la sabata. El més probable és que us en surti alguna (o potser unes
quantes) en el vostre periple pel Camí de Sant Jaume. Si la butllofa va
creixent i us decidiu per rebentar-la preneu totes les precaucions per
evitar que s’infecti.
Una bona opció és rebentar-la amb una agulla estèril (que es pot
comprar a qualsevol farmàcia), aplicar immediatament algun producte
desinfectant (polividona iodada, per exemple)
i evitar que s’embruti. Si es torna a reproduir
la butllofa es repeteix l’operació fins que
desaparegui definitivament. Però si tot això
us fa por el millor remei per evitar-les
és descalçar-vos i airejar els peus i
els mitjons cada cop que us atureu
de forma que s’assequin, com a
mínim un cop cada dues hores.
25
23/09/2008 11:44:43 a.m.
Alguns consells per als ciclistes
No és el mateix fer un passeig en bicicleta durant el cap de setmana que
pretendre fer més de 1000 quilòmetres alternant carreteres i pistes de terra.
Abans de començar plantegeu bé les etapes. El Camí des de Montserrat no
ofereix grans desnivells però si trams asfaltats que s’alternen amb pistes
de terra més dures. Molts ciclistes divideixen el recorregut de Montserrat
a Lleida en només dues etapes amb Cervera com a punt intermig. És la
pràctica més habitual malgrat que suposa un primer dia molt compromès
amb la baixada de Montserrat i la pujada a la Panadella. De Cervera a
Lleida (o a Alcarràs, si es vol) l’itinerari és absolutament planer.
És millor fer-ho a peu o en bicicleta?
L’experiència i el record que queda del Camí de Sant Jaume és radicalment
diferent si es fa a peu o en bici. En 2 dies es pot cobrir la ruta sencera
des de Montserrat a Alcarràs en bicicleta, mentre que fer-la a peu suposa
uns 5 dies. Si penseu fer tot el recorregut de Montserrat a Santiago de
Compostel·la us suposarà un parell de setmanes en bicicleta, un lapse de
temps molt inferior al mes que es triga a peu.
La bicicleta presenta l’avantatge que permet desviar-se fàcilment de
l’itinerari per conèixer llocs propers interessants. També permet aturarse més temps en els llocs més bonics de la ruta per contemplar les coses
sense presses.
Cal preparar-se bé
Si no sou ciclistes amb experiència serà necessari un entrenament previ.
També es pot fer l’entrenament al mateix Camí però s’ha de tenir en
compte l’esforç que suposa els primers dies. La velocitat mitjana del
pelegrí ciclista és de 10 quilòmetres a l’hora. Això permet recórrer
fàcilment més de 60 quilòmetres al dia.
L’equipatge
Feu servir alforges de les que es recolzen sobre la roda posterior o
davantera. També és recomanable una de les bosses que s’ajusten al
manillar de la bicicleta, col·loqueu en aquest lloc la documentació, la
guia i la resta de material que vulgueu tenir a mà. Useu vestimenta de
ciclista amb colors vistosos per fer-vos notar a la resta de vehicles de la
carretera. Porteu sempre el casc protector.
Hi ha allotjaments per als ciclistes?
Els llocs que acullen pelegrins permeten guardar la bicicleta a cobert. Si
feu nit a pensions i hostals demaneu permís per guardar-la en algun lloc
protegit dels amics de la propietat aliena.
26
23/09/2008 11:44:46 a.m.
Quin tipus de bicicleta és millor?
Molts pelegrins fan servir la bicicleta de muntanya per realitzar el
pelegrinatge a Santiago. Aquest tipus de bicicleta ofereix una major
facilitat per pedalar gràcies a les 18 o 21 velocitats però és més pesada
i incòmoda que la de cicloturisme a l’hora de transitar per la carretera
degut a la major amplada i dibuix de les cobertes.
En teoria es pot realitzar tot el camí en bicicleta però el sòl irregular
i el pes de l’equipatge fan que, en realitat, només els pelegrins amb
una gran preparació física el puguin recórrer per pista. La major part
dels pelegrins en bicicleta acaba circulant per la carretera amb la
bicicleta de muntanya.
El Camí de Sant Jaume alterna petites pujades i baixades per pistes amb
trams de carretera asfaltada. La BTT no és l’aparell més indicat per
a aquest recorregut a causa del fort fregament dels seus pneumàtics
amples. Les bicicletes convencionals, anomenades de carretera,
tampoc són indicades per a un ús fora de l’asfalt. Per això el més
recomanable és la bicicleta híbrida (mescla entre una de convencional
i una BTT), coneguda també com a mixta, que té el quadre més gran
que les bicicletes de muntanya, amb rodes de radi superior i cobertes
més estretes, pensades per a un aprofitament combinat. En aquestes
bicicletes els plats acostumen a ser una mica més grans que en les
bicicletes tot terreny, suficients per superar pujades no extremes i
adaptats a passejades en terrenys plans.
27
23/09/2008 11:44:48 a.m.
Els refugis al Camí de Sant Jaume
Abans de tot, tingueu en compte que per a poder fer ús dels llocs d’acollida
al Camí de Sant Jaume heu de portar la Credencial de pelegrí. Parlar de
refugis o d’albergs al Camí de Sant Jaume és parlar d’una acollida molt
diferent a la d’altres itineraris jacobeus. A diferència del Camí Francès on
hi ha espais exclusivament dedicats a atendre el caminant, l’hospitalitat al
camí català ve representada en forma de descomptes en hostals, pensions
i cases rurals, comptats llocs d’acollida i, a dia d’avui (2008), només un
alberg exclusiu per a pelegrins. Amb tot, el recorregut és factible ja que
amb aquests llocs d’acollida n’hi ha prou per fer realitzable l’itinerari.
Val a dir, en primer lloc, que a Montserrat
l’acollida és gratuïta. A Cervera una
comunitat de monges permet passar
la nit per un preu raonable. A Tàrrega
i Lleida es pot fer nit als Albergs de
Joventut que apliquen als pelegrins
les tarifes de temporada baixa durant
tot l’any. Tingueu present, però, que
l’alberg de Lleida tanca a l’agost.
També es fan descomptes en alguns
hostals, com ara l’allotjament rural a Sant Pau de la Guàrdia o les
habitacions de la Panadella i al Palau d’Anglesola. A Vilagrassa, Anglesola i
Castellnou de Seana hi ha tot un seguit de cases rurals que fan un descompte
als caminants sobre les seves tarifes vigents. Algunes poblacions com ara
Castellolí, Jorba, Bell-lloc d’Urgell o Alcarràs permeten que els caminants
passin la nit en alguna instal•lació municipal. Menció especial es mereix
l’acollida de Castellnou de Seana, l’únic poble de tota la ruta catalana
que disposa d’alberg exclusiu per als pelegrins. La rehabilitació dels antics
vestidors del camp de futbol fou fruit de la col·laboració entre la Direcció
General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de
Castellnou i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell.
El més recomanable, si es vol minimitzar la despesa econòmica, és
programar les etapes per fer nit als llocs desglossats: Montserrat, Sant
Pau de la Guàrdia, Castellolí, Jorba, Cervera, Tàrrega, Castellnou de
Seana, Bell-lloc d’Urgell, Lleida o Alcarràs. Òbviament, a part d’aquests
allotjaments n’hi ha molts més a les diferents ciutats i pobles de la ruta.
Tingueu en compte també que hi ha pobles que no ofereixen acollida als
pelegrins però que poden facilitar aixopluc als caminants en dificultats.
Tot consisteix en sol·licitar-ho a l’ajuntament o a la parròquia, explicant
la situació amb educació i sense exigir més del que us puguin oferir.
28
23/09/2008 11:44:51 a.m.
La Credencial
La Credencial és el carnet del pelegrí, un document personal que
us acredita com a tals. Es lliura exclusivament a les persones que
pelegrinen a Sant Jaume de Galícia caminant, en bicicleta o a cavall.
És un petit document de forma acordeònica on consten les dades del
pelegrí i que disposa d’una sèrie d’espais on col·locar els segells dels
refugis, parròquies o altres establiments de les poblacions per on
passa el pelegrí. No cal posar més d’un segell al dia, habitualment es
posa el segell del lloc on es pernocta però serveix qualsevol altre on
consti el nom del poble per on es passa.
La Credencial la faciliten els bisbats, algunes parròquies i les
associacions d’amics del Camí de Sant Jaume. A Catalunya també es
pot aconseguir a l’Abadia de Montserrat. El pelegrí documentat amb la
Credencial no adquireix cap dret ni cap obligació amb ningú, per tant,
correspon a ell mateix proporcionar-se els mitjans per dur a terme el
pelegrinatge: menjar, allotjament, etc. Ningú pot exigir res per la seva
condició de pelegrí, tot i que la Credencial facilita l’accés als albergs.
La Credencial, tanmateix, serveix per a obtenir la Compostel·la. Es
tracta d’un document que acredita que s’ha realitzat el pelegrinatge
a Santiago. Aquest certificat, que expedeix la Catedral de Santiago,
es lliura a aquells pelegrins que declarin haver efectuat la seva
pelegrinació pietatis causa, és a dir, per motius religiosos o, si més
no, espirituals. En cas contrari, sempre us quedarà la Credencial com
a document acreditatiu.
Es pot sol·licitar la Compostel·la presentant la Credencial a l’Oficina
d’Acollida de Pelegrins de Santiago (rúa do Vilar, 1 · Tel. 981 566 577)
i amb un mínim dels últims 100 quilòmetres de Camí realitzats a peu
o els últims 200 quilòmetres fets en bicicleta o a cavall. Per tant,
haver recorregut només el tram català Montserrat-Alcarràs no serveix
per obtenir la Compostel·la si no es completa el recorregut fins a
Santiago.
Tingueu en compte a més que a partir de 2009 només les Credencials
atorgades per la Catedral de Santiago o per alguna de les
entitats membres de la Federación Española de
Asociaciones
de Amigos del
Camino de
Santiago seran
vàlides per
obtenir la
Compostel·la.
29
23/09/2008 11:44:54 a.m.
Com arribar a Montserrat
Aquells que vulgueu arribar a Montserrat a peu ho podeu fer seguint algun
dels nombrosos camins romeus que duen al Monestir o bé mitjançant els
Senders de Gran Recorregut GR4, GR5, GR6, GR96 i GR172. Si comenceu
l’itinerari a Barcelona, per exemple, podeu seguir el GR6 o el GR96. La
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya té editades diverses
guies sobre aquests recorreguts que es poden aconseguir fàcilment a
biblioteques o llibreries excursionistes. També disposeu de diferents
transports públics per arribar a Montserrat:
• Autobusos Julià (934 904 000 - www.autocaresjulia.es). Sortida de
Barcelona (Pl. dels Països Catalans - Estació de Sants).
• Ferrocarrils de la Generalitat (932 051 515 - www.fgc.net). A
Barcelona es pot agafar a la plaça d’Espanya fins a l’estació de l’Aeri
de Montserrat que puja fins al Monestir (de 9 a 18 h - 938 350 481 www.aeridemontserrat.com). Els Ferrocarrils de la Generalitat també
tenen parada a l’estació de Monistrol de Montserrat, des d’on es pot
agafar el Cremallera de Montserrat (www.cremallerademontserrat.com).
• Renfe (902 240 202 - www.renfe.es). Podeu desplaçar-vos fins a Manresa
o Barcelona per enllaçar amb els Ferrocarrils de la Generalitat. També hi
ha la possibilitat d’anar fins a Sant Vicenç de Castellet on tenen parada
ambdós ferrocarrils (les estacions estan a uns centenars de metres de
distància només).
Així mateix, hi ha l’opció d’agafar autobusos de línia o tren que us poden
deixar en diferents punts del recorregut (per si voleu fer el Camí per
etapes):
• Alsina Graells (BCN Nord: 932 656 508, Tàrrega: 973 310 739, Lleida:
973 271 470 - www.alsa.es) i La Hispano Igualadina (BCN: 933 396 364,
Igualada: 938 044 451).
• Renfe (902 240 202 - www.renfe.es). La línia de tren BarcelonaManresa-Lleida té parada a Cervera, Tàrrega, Anglesola, etc.
• Ferrocarrils de la Generalitat (932 051 515 - www.fgc.net). Podeu
agafar el tren a Barcelona i fins a Igualada.
Com tornar d’Alcarràs
Hi ha diversos autobusos urbans que fan el trajecte d’Alcarràs a Lleida,
concretament la línia 111 del Bus Dia. El desplaçament a la capital del
Segrià també és possible durant la nit gràcies a la línia NL1 del Bus Nit.
Els horaris actualitzats es poden consultar al web de l’Autoritat Territorial
de la Mobilitat de Lleida (www.atmlleida.cat). Un cop a Lleida trobareu
nombroses opcions per retornar al vostre punt d’origen mitjançant línies
d’autobus, trens regionals i TGV.
30
23/09/2008 11:44:57 a.m.
I després d’Alcarràs?
L’itinerari senyalitzat amb banderoles continua fins al límit amb la
comunitat autònoma de l’Aragó. Després la ruta deixa d’estar senyalitzada
verticalment però les sagetes, invariables, continuen indicant la ruta cap a
ponent més enllà del limit amb l’Aragó. De fet, tot el tram fins a Logronyo
està en bon estat de senyalització. A més, hi ha diverses guies sobre aquest
itinerari. El tram de Lleida a Fraga no ofereix pèrdua, malgrat les obres
de diversos polígons industrials que s’han de travessar. El recorregut total
suposaria 155 quilòmetres.
Si us decidiu per completar la ruta fins a Fraga les sagetes us guiaran
primer fins al Barrio de Litera, nucli industrial pertanyent a Fraga però
situat a 8 quilòmetres de distància del nucli urbà. En aquest lloc s’està
urbanitzant una gran zona industrial. El camí continua en paral·lel a
l’autovia A-2 i travessa el Canal de Aragón y Cataluña. Poc més endavant
es passa pel costat de les instal·lacions del Club de Tenis de Fraga i es
puja un turonet en direcció al Club de Tiro Las Acacias. Un cop a dalt es
pot veure la carretera N-II i el camí que baixa a la carretera esmentada.
Passareu pel costat d’una bòbila i just a l’alçada de les escales que duen
al cementiri local heu de girar a l’esquerra, de baixada, tot prenent
el carrer d’Obradores Revolt. Seguiu-lo i us durà al centre de Fraga. A
Fraga hi ha tot tipus de serveis: bars, botigues, hostals i pensions i hi ha
transport cap a Lleida o Barcelona mitjançant la companyia Alsina Graells
(BCN Nord: 932 656 508, Tàrrega: 973 310 739, Lleida: 973 271 470 www.alsa.es).
31
23/09/2008 11:45:00 a.m.
23/09/2008 11:45:04 a.m.
L’ITINERARI
DE
MONTSERRAT A ALCARRÀS
23/09/2008 11:45:07 a.m.
34
Monestir de Montserrat
23/09/2008 11:45:16 a.m.
DE
MONTSERRAT
27,5
A IGUALADA
KM
7h
FÀCIL
TRAMS ALTERNATIUS
PER A CICLISTES
Montserrat
Montserrat és, sens dubte, una visita indispensable per a tots els catalans
i per als foranis que tinguin a bé apropar-se al nostre país. Pocs indrets
de Catalunya combinen natura, cultura i espiritualitat a parts iguals en un
entorn tan singular.
L’explicació científica sobre la gènesi de les formes peculiars del massís
montserratí fa responsables de les singularitats de la serra els agents
atmosfèrics. L’originalitat dels relleus montserratins propiciaren la
declaració de l’entorn de la muntanya de Montserrat com a Parc Natural
que depèn, des de 1982, de la Generalitat de Catalunya. Les grans parets
i les roques de formes arrodonides i sovint capricioses i la presència de
l’important monestir benedictí han convertit aquesta muntanya en símbol
indiscutible de Catalunya. La muntanya és també un símbol de la història
de l‘excursionisme català amb molts camins i senders de Gran Recorregut
que passen a tocar les seves parets. Probablement no hi ha un lloc millor
per començar el Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya.
No se sap amb certesa quan i on sorgeix la consideració de Montserrat
com a muntanya santa. La primera referència documental que tenim de
Montserrat data del 888 i dóna compte de l’existència de quatre capelles
en aquest lloc: Sant Pere i Sant Martí als peus de la muntanya i Santa
Maria i Sant Iscle als cims. A començaments del segle XI, l’any 1025, Oliba,
abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic fundà en aquesta muntanya el
monestir de Santa Maria. A partir del segle XII Montserrat es convertí en
un santuari marià que ha continuat fins avui atraient un gran nombre de
35
23/09/2008 11:45:21 a.m.
La Moreneta
A l’interior de la basílica, a la dreta de l’altar i per una escala,
s’accedeix al cambril de la Mare de Déu, on es troba la imatge romànica
de la Moreneta, patrona de Catalunya, asseguda en un tron d’or i
pedres precioses. És una talla de fusta policromada, probablement
de la segona meitat del segle XII, en la qual la pintura cobreix la
totalitat de la imatge. El color fosc de la pell s’atribueix al fum de les
espelmes i llànties d’oli que la il·luminaren durant segles. Les festes
de l’Entronització del 1947 van afavorir que Montserrat s’erigís com
un indret on tots els catalans es poden sentir bé al marge de les seves
creences i del seu posicionament polític. Actualment, el monestir es
prepara per a la celebració del mil·lenari, l’any 2025, que servirà per
divulgar i reconèixer l’aportació de Montserrat a l’Església i al poble
de Catalunya.
pelegrins. Els monjos porten gairebé mil anys amb el seu treball i les
seves pregàries mantenint viu aquest monestir i, amb ell, l’esperit de Sant
Benet materialitzat en la frase ora et labora.
Als jardins de l’actual zona de clausura es conserva encara l’ermita de
Sant Iscle, que formava part de l’antic monestir. D’una església que
s’aixecà aquí a inicis del segle XII només se’n conserva la portada situada
al claustre de l’abat Argeric, a l’atri de la basílica. L’estat actual de
conservació no permet gaudir de totes les característiques que adornaven
aquesta portada romànica. Al mig del timpà es col·locà posteriorment
una imatge de la Mare de Déu, de la qual avui només en queda el buit
on era col·locada. Es creu que fins al segle XIII el conjunt de Montserrat
era de factura romànica i que es va perdre en els segles XIV i XV, encara
que el cop definitiu no va arribar fins el segle XVI quan fou construït el
nou temple gòtic. Durant la Guerra del Francès el monestir fou saquejat i
cremat dues vegades; a la segona es va fer dinamitar el monestir. Un cop
se n’havia volgut iniciar la recuperació, es decretà la desamortització, que
ralentitzà el procés de recuperació per la manca de recursos econòmics.
Però malgrat les dificultats, Montserrat va tornar a renéixer a mitjans del
segle XIX, quan s’obria novament el monestir, i es nomenava un nou abat,
l’abat Muntades.
Les destruccions del segle XIX van desfer pràcticament tota l’obra antiga,
llevat de part del claustre gòtic (segle XV), el claustre-atri basilical
del segle XVIII i altres restes disseminades pel conjunt del monestir. La
rehabilitació que es va fer durant el segle XX va acabar produint la imatge
del monestir que ens ha quedat avui dia.
36
23/09/2008 11:45:24 a.m.
La comunitat celebra la litúrgia de les
Plànol del Camí de Sant Jaume,
hores i la missa amb especial solemnitat. El
a Montserrat
culte té els moments més importants en la
pregària del matí, la missa conventual, la Salve i el Virolai, que canten els
escolans, i la pregària del vespre. Són celebracions acurades on la música
coral i instrumental esdevé un vehicle de pregària. L’Escolania, integrada
per nens d’entre 8 i 11 anys, és una de les formacions corals infantils més
antigues d’Europa (data del segle XII). Canten cada dia a les 13 i a les
19.30 h.
Sota la plaça que hi ha davant del monestir es troba el Museu de Montserrat,
edificat per Domènech i Muntaner. Conté diverses seccions distribuïdes
al llarg de dues plantes amb un interessant fons d’escultura i pintura
d’autors de renom com Caravaggio, Berruguete, el Greco, Picasso i Dalí,
entre molts altres. En destaca una gran col·lecció de pintura catalana
modernista (Rusiñol, Cases, etc.). Pels voltants del santuari hi ha botigues
de queviures i de records, hotels, restaurants, càmping, etc. Les botigues
ofereixen un aspecte modern que trenca una mica l’ambient místic de
l’indret. Al peu del santuari, es situen els venedors de productes típics de
la terra, com el famós mel i mató, formatge o pa de figues, per exemple.
Des del monestir es poden fer diverses excursions, entre les quals destaca
la que va cap a la Creu de Sant Miquel, bell mirador des d’on la vista és
impressionant. Dos funiculars s’endinsen en la muntanya, un puja cap a
Sant Joan i l’altre baixa a mig camí de la Santa Cova on afirma la tradició
que es trobà la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
37
23/09/2008 11:45:27 a.m.
38
Santa Cecília
23/09/2008 11:45:30 a.m.
Santa Cecília de Montserrat
La primera documentació del monestir de Santa Cecília de Montserrat
és de l’any 900. Quaranta-cinc anys després ja sembla haver-hi un
cenobi en marxa, sota l’advocació de Sant Pere, Santa Maria i Santa
Cecília, però que en poc temps ja fou reconegut com a monestir de
Santa Cecília. L’any 956 fou consagrat el temple del cenobi. Poca cosa
més se sap d’aquell període. El monestir de Ripoll era el propietari de
les quatre esglésies que hi havia als peus i als cims de Montserrat però
en aquells moments del segle X era molt més conegut el monestir de
Santa Cecília, on s’aplegaven les donacions populars. Per aquest motiu
foren diversos els bisbes que volgueren apropiar-se’l. L’abat i bisbe
Oliba aconseguí el seu domini mercès a
poderoses influències.
A partir del segle XIV hi ha una mena
d’entesa entre els monjos de Santa
Cecília i els de Montserrat, entesa que
s’anirà convertint en dependència amb
el pas dels anys fins que al segle XVI Santa
Cecília passa a pertànyer a l’abadia
de Montserrat i només hi queda algun
sacerdot més els servents i pagesos que
conreaven les terres. Durant la Guerra
del Francès (1811 i 1812) el monestir fou
incendiat i saquejat. Durant el mateix
segle XIX se n’inicia la restauració, que
culminà al segle XX. Acabada la Guerra
Civil de 1936-39, hi havia encara vida monàstica, malgrat que la
comunitat s’havia dispersat. Habitaven aquest lloc un grup de monges
benedictines procedents de diversos convents catalans que havien
estat espoliats. L’any 1950 l’abandonaren per traslladar-se al monestir
de Sant Benet, aixecat prop de la Colònia Puig. Actualment només hi
queda l’església del segle XI voltada de diverses edificacions.
L’església té un gran interès històric i artístic que ha quedat eclipsat
com a recurs turístic per la proximitat de l’abadia de Montserrat. És
una obra romànica esplèndida. Té tres naus, les laterals més curtes
que la central, amb un creuer i tres absis. Un campanaret de cadireta,
de factura també romànica, corona la construcció.
Hi ha dues portes d’accés al temple i totes dues a ponent: una a la
nau central i l’altra a la nau sud. Als absis es pot observar la decoració
llombarda d’arcuacions cegues i lesenes. Hi ha un petit fragment de
pintura mural a l’absis central, a la part esquerra, que s’ha volgut
identificar com el cap d’un bisbe, junt amb unes creus vermelles.
39
23/09/2008 11:45:33 a.m.
Can Maçana
Casa pairal situada al coll del mateix nom on conflueixen els camins
procedents d’Igualada i Manresa. És també punt de partida o final
de diversos itineraris per la muntanya de Montserrat. Hi ha una zona
habilitada per deixar els cotxes molt concorreguda pels excursionistes
de cap de setmana.
Molt a la vora d’aquest lloc s’hi troben les restes de Sant Pau Vell. Era
un petit temple romànic bastit entre finals del segle XII i començaments
del XIII. Durant els segles XVII i XVIII, moment en què es construí el nou
temple a Sant Pau de la Guàrdia, s’utilitzà com a nucli eremític, i va
quedar completament abandonat al segle XIX. L’any 2004 s’inicià una
campanya arqueològica de neteja del conjunt de l’església de Sant
Pau Vell per tal de preservar-ne les restes.
Sant Pau de la Guàrdia
Petit nucli de cases, presidit per l’església, primer edifici que troba el
caminant en arribar. Fou bastida l’any 1740 sobre les restes d’un temple
anterior i adossada al conjunt de cases. És de planta rectangular, amb
quatre capelles laterals. Sobre la porta d’entrada hi ha un òcul i, més
amunt, un campanar de planta quadrada que conserva les antigues
campanes de Sant Pau Vell. Dins de l’edifici, a l’actual frontal de l’altar, hi
ha una escena de la Conversió de Sant Pau, del segle XVII. Diversos rètols
enganxats a les parets i als pals de la llum conviden a assistir a missa cada
segon diumenge de mes.
40
23/09/2008 11:45:36 a.m.
Castellolí
El poble de Castellolí està situat en un lloc
Església vella de Castellolí
privilegiat, a recer de la collada del Bruc
que antigament era un escull difícil de vèncer. La vila va créixer sota la
protecció del seu castell, documentat des de l’any 961, excepcional punt
de guaita escrutador del transcórrer quotidià de la comarca. A mesura que
el Camí Ral prenia importància les cases començaren a construir-se al seu
costat, per això les restes del castell queden relativament apartades del
nucli actual. Del recinte del castell només se’n conserven alguns panys de
muralla. En un turó proper, dominant la població, es situa l’església vella
de Sant Vicenç. Edifici del segle XVIII d’una sola nau amb creuer, amb
tres capelles per banda i campanar de torre. Féu les funcions d’església
parroquial, en substitució de Sant Vicenç del Castell.
L’accés al poble ha perdut encant d’ençà de la construcció de nous
habitatges i edificacions. El contrast entre la part nova i la part antiga
és evident. L’avinguda de la Unió, que travessa la vila, està flanquejada
de cases baixes. En arribar a les últimes cases del nucli queda l’església
nova de Sant Vicenç. El 1940, per tal de substituir la malmesa església
parroquial, es bastí aquest edifici de caire noucentista d’una nau amb
absis i un porxo que precedeix l’entrada al temple, fet tot ell de maó.
Un senzill campanar corona el costat est de l’edifici. Disseminades pels
turons que volten el poble hi ha nombroses barraques de pedra seca o
barraques de vinya, que són senzilles construccions rurals fetes únicament
amb pedra.
41
23/09/2008 11:45:39 a.m.
Igualada
La ciutat d’Igualada va néixer al voltant de
l’any mil, al marge esquerre del riu Anoia,
que dóna nom a la comarca. El nom d’Igualada
prové del llatí aqualata, que significa on el riu
s’eixampla, un riu que al llarg de la història
ha estat ben aprofitat per proveir d’aigua la
indústria adobera o d’energia hidràulica els
molins.
En aquest lloc on el riu es fa més ample hi hagué
una fortificació avançada del Castell d’Òdena, situada a la part posterior
de l’església de Santa Maria, actual plaça de Pius XII. La ciutat, però,
deu bona part del seu desenvolupament a la proximitat del Camí Ral de
Barcelona a Lleida. La capital de l’Anoia és una activa ciutat industrial,
especialitzada en els sectors tèxtils, de la pell i del paper. La travessa
de la ciutat s’allarga molt, amb tota
la zona industrial i llargues avingudes
que s’estrenyen paulatinament com
més a prop del centre ens trobem. El
paisatge urbà canvia radicalment a
partir de la plaça del Rei, presidida per
la font de Neptú inaugurada el 1832
per commemorar l’arribada d’aigües
procedents de l’Espelt fins a Igualada.
S’accedeix al nucli antic pels carrers
de Sant Bartomeu i Sant Jaume. Molt a
la vora hi ha la plaça de l’Ajuntament
que conserva l’estructura porxada en
dos dels seus costats. La plaça actual
és el resultat de la unió de dues places
medievals. L’edifici de l’Ajuntament,
d’estil neoclàssic, fou inaugurat l’any
1883.
Des d’aquí hom pot apropar-se als
portals Vives i de la Font Major,
autèntics portals de la muralla antiga.
Diversos carrers dels voltants són
herència
de
l’urbanisme
medieval
de la ciutat, alguns són coberts en
part i evoquen la fesomia que degué
tenir la ciutat antiga. Sorprèn en aquesta zona trobar diverses cases
modernistes. A la ciutat hi ha més de trenta edificis d’aquest estil.
42
23/09/2008 11:45:42 a.m.
Val la pena apropar-se a la plaça de Pius XII i a
la imponent basílica de Santa Maria. El temple,
de rotunda façana que dóna a la part de darrera
de l’ajuntament, combina línies renaixentistes i
elements gòtics. És d’una sola nau amb sis capelles
per banda i grans contraforts exteriors amb gàrgoles.
A l’interior hi ha un dels retaules barrocs més bells
del país. Al costat mateix de la basílica de Santa
Maria hi ha la Farmàcia Bausili. Fundada a finals del
segle XV, aquesta és la farmàcia més antiga d’Europa en funcionament.
Conserva unes vidrieres emplomades de caire modernista. Una mica
més al nord queda l’eix urbà principal, les Rambles, centre de la vida
comercial i ciutadana. Finalment, a la plaça de la Creu, remodelada fa
poc, trobem Cal Maco, edifici modernista de començaments del segle
XX que acull l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada.
43
23/09/2008 11:45:48 a.m.
Descripció de l’itinerari.
Montserrat-Igualada
• km 0 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Montserrat
La ruta a peu comença seguint el Camí dels Degotalls que
té el seu inici molt a prop del Restaurant Self-Service i de
l’aparcament d’autocars. Aquí es troben les primeres sagetes
grogues i una placa indicativa del Camí de Sant Jaume.
Acompanyen l’itinerari tot un seguit de majòliques amb
representacions de santuaris marians de Catalunya i diversos
monuments en record d’artistes catalans insignes així com
les marques del PR-C 19. S’ha de deixar el camí al peu de
la majòlica de la Mare de Déu de les esglésies de Sant Pere
de Terrassa, al costat d’una torre elèctrica, i baixar per un
caminet que duu a la carretera de Can Maçana a l’alçada d’un
lloc conegut com Sant Jaume el Blanc, on antigament hi hagué
un pedró amb una imatge del sant. S’ha de seguir la carretera
a l’esquerra, sense pèrdua, fins a Santa Cecília.
Els ciclistes hauran de fer tot el recorregut fins a Castellolí
seguint les carreteres BP-1103, BP-1101, B-110 i N-IIz.
• km 3,2 · · · · · · · · · · · · · · · · · Santa Cecília
L’itinerari no té pèrdua, s’ha de continuar per la carretera
durant 5,8 quilòmetres, fins a Can Maçana. Aquells caminants
més ben preparats físicament poden seguir la traça del
GR-172 que es pot agafar a pocs metres del monestir i que
també duu a Can Maçana. S’ha d’advertir, però, que es tracta
d’una alternativa feixuga enfront de la carretera amb contínues
pujades i baixades i força pedra.
• km 9 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Can Maçana
S’ha de girar a l’esquerra seguint en direcció a l’A-2. De seguida
es deixa la carretera per un estret camí entre arbres, tot seguint
les marques del GR-172 i les sagetes grogues. Aquest tram de la
ruta és intransitable en bicicleta així que els ciclistes hauran
de continuar per les carreteres BP-1101, B-110 i N-IIz i retrobar
el camí senyalitzat al pont sobre l’autovia A-2.
A peu, un cop passada la torreta de guaita, es baixa per l’altre
vessant de la carena tot seguint un camí amb força pedra.
44
23/09/2008 11:45:52 a.m.
Després de passar pel costat d’un petit cementiri s’arriba a
Sant Pau de la Guàrdia.
• km 11 · · · · · · · · · · Sant Pau de la Guàrdia
Es travessa la urbanització Montserrat Park pel carrer Verge de
Montserrat. En passar la casa La Pedrera es gira a la dreta pel
carrer Castellolí. En acabar el carrer, s’avança entre els pins
fins que, al peu d’una torre de vigilància forestal, les sagetes es
separen del GR. El Camí de Sant Jaume surt momentàniament
a l’antiga carretera del Bruc però només durant uns metres
ja que molt aviat s’ha de girar a la dreta. Només deixar la
carretera i prendre el camí, apareix una bifurcació. A la dreta
es baixa a un camp i a l’esquerra segueix la pista. Es segueix per
la pista només 10 metres fins a una nova cruïlla. En aquest cas
es gira a la dreta pel camí que baixa suaument tot travessant
una zona deforestada recentment. Les sagetes guien els passos
vers un pont sobre l’A-2. S’ha de travessar l’autovia pel pont
(en contra direcció) i agafar el camí paral•lel. Només falten
1,4 quilòmetres fins a Castellolí.
• km 17,2 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Castellolí
S’ha de travessar la vila per l’Avinguda de la Unió i, seguint
recte, passar el veïnat de les Cases de l’Alzina, un petit conjunt
de cases amb encant.
• km 18, 4 · · · · · · · · · Les Cases de l’Alzina
L’itinerari segueix la traça de la N-II més antiga i passa pel costat
de la masia Can Parera (restaurant Els Ceps) abans de passar per
un pont sobre l’autovia. Tota aquesta zona s’està urbanitzant
així que cal estar atent a la senyalització. Més endavant, la ruta
travessa una petita zona boscosa. Al fons, dalt d’un turó i com a
original decoració del paisatge, es retalla a l’horitzó el castell
de la Pobla de Claramunt. Finalment, en arribar a una rotonda,
es pren la carretera en direcció al Bar Carpi que deixa el pelegrí
a les portes d’Igualada, tot travessant la zona industrial.
• km 25,7 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Igualada
Travessar la ciutat d’Igualada no suposa cap dificultat. S’ha
de seguir sempre de dret a totes les cruïlles per les avingudes
de Montserrat i de Caresmar i pel carrer de la Soledat fins a la
plaça del Rei, presidida per la font de Neptú.
45
23/09/2008 11:45:54 a.m.
Descripció d’allotjaments.
Montserrat-Igualada
• Montserrat
Hi ha bars, restaurants i
botigues.
ALBERG
Cal adreçar-se al Centre
de Coordinació Pastoral
(Pl. del Monestir s/n - Tel.
938777766). Podeu demanar
el segell a la Credencial,
la benedicció del pelegrí i
acolliment per passar la nit.
Serveis: lliteres i dutxes.
HOTELS
Abat Cisneros ***
(Pl. Monestir, s/n - Tel.
938777701).
El Monestir **
(Pl. Monestir, s/n - Tel.
938777701).
• Santa Cecília
REFUGI de la FEEC
Refugi Bartomeu Puiggròs
(Monestir de Santa Cecília Tel. 938350566 o bé Tel.
646492436).
Cal
trucar
per consultar el calendari
d’obertura. Serveis: lliteres
i dutxes
• Sant Pau de la
Guàrdia
Hi ha restaurant.
ALBERG
El Celler de la Guàrdia
(Sant Pau de la Guàrdia - Tel.
937710323). Cal consultar
prèviament el calendari
d’obertura.
Serveis: lliteres i dutxes
HOTEL
El Bruc ***
(Autovia Barcelona-Lleida,
km 570 - Tel. 937710036).
• Castellolí
botigues.
ALBERG
L’Ajuntament dóna acollida
en un local municipal. Cal
trucar prèviament en horari
d’oficina (Tel. 938084000).
Serveis: es dorm a terra.
Només hi ha lavabos.
• Igualada
botigues.
PENSIONS
Canaletas**
(Av. Mestre Muntaner, 60 Tel. 938032750).
La Paloma *
(C. Sebastià Artés, 34 Tel. 938030040).
Casa Ramon *
(Retir, 3 - Tel. 938030034).
HOTELS
Ciutat d’Igualada ****
(Pg. Verdaguer, 167 Tel. 938066150).
América ***
(Antiga cra. N-II, km 557 Tel. 938031000).
46
23/09/2008 11:45:56 a.m.
47
23/09/2008 11:45:59 a.m.
Notes
48
23/09/2008 11:46:02 a.m.
Notes
49
23/09/2008 11:46:05 a.m.
50
Sant Pere dels Arquells
23/09/2008 11:46:07 a.m.
D’IGUALADA A
37,7
7
CERVERA
KM
K
9h
MITJA
TRAMS
MS ALTERN
ALTERNATIUS
PER A CICLISTES
Sant Jaume Sesoliveres
Als afores d’Igualada, mig amagada entre les cases d’una zona
residencial es troba l’antiga església romànica de Sant Jaume
Sesoliveres, Bé Cultural d’Interés Nacional. Va dependre del priorat
de Santa Maria de Montserrat per una donació que van fer els senyors
d’Òdena al monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d’un temple
romànic que ha sofert successives reformes durant els segles XIV, XV,
XVII i XVIII. L’absis mostra unes profundes esquerdes que alguns autors
creuen causades per un terratrèmol que el 1428 sacsejà aquesta zona
de la Catalunya interior. Conserva dues portes d’entrada, l’una a
l’oest i l’altra al sud, coronades per arcs de mig punt adovellats. L’any
1993 començaren els darrers treballs de restauració que s’allargaren
durant dos anys.
Sant Genís
És un petit poble sense serveis que es travessa per un llarg i estret carrer
on es combinen construccions modernes amb antigues cases de pedra. A
la sortida oest del poble es troba la petita església de Sant Genís sotmesa
recentment a una acurada restauració. La trobem citada des del segle
XIII, si bé l’actual edifici no conserva testimonis del seu origen romànic. És
bàsicament un temple del segle XVII. El campanar actual és d’espadanya
completament diferent al que es podia veure fa només uns pocs anys, que
era de torre.
51
23/09/2008 11:46:12 a.m.
Jorba
Jorba és un petit poble situat als peus del Puig El poble de Jorba, assentat sota
de la Guàrdia, turó coronat per les restes de
el turó de la Guàrdia
l’històric castell de Jorba. Documentat des
del segle XI, del castell només queden un munt de runes. Al costat del
castell hi havia l’església de Sant Miquel, de la qual no queden vestigis.
L’estat actual de ruïna del conjunt es deu a la important destrucció que
patí durant la primera Guerra Carlina. Els elements més antics que es
conserven del castell es guarden a l’església de Sant Sebastià i Sant Roc
(capitell, sarcòfag, etc.).
Si en comptes de travessar el poble per la carretera es creua pel carrer
Major hom té l’oportunitat de conèixer bona part del patrimoni del poble
que, mig amagat, es concentra en aquest mateix carrer. Aquesta via, de
força regust rural, era el lloc per on passava l’antic Camí Ral, convertit
després en carretera nacional i actualment en autovia. Flanquejat de
cases antigues amb les façanes obertes a aquest estret carrer, val la pena
destacar, en primer lloc, la imponent creu de terme del 1609 que presideix
l’accés al nucli antic i dóna una religiosa benvinguda al poble. Presenta, a
una banda el Crist crucificat i, a l’altra, la Mare de Déu. Més endavant hi
ha un tram de carrer cobert i, després, el safareig municipal. La tradició
afirma que fou construït a finals del segle XVIII amb motiu d’una epidèmia
de pesta que va atacar la població i feu necessàries mesures d’higiene i
neteja especials. Al costat mateix queda la font del Gall.
52
23/09/2008 11:46:17 a.m.
L’església parroquial de Sant Pere, visible des de gairebé qualsevol punt
del poble és un edifici gòtic del segle XVI. Dues gàrgoles i una petita
rosassa ornen la façana. Un guardapols fet amb un arc flamíger corona la
porta d’aquesta construcció on la pedra és l’absoluta protagonista.
Des de l’església cal tornar a baixar a la carretera, per on surt el camí,
seguint la N-II. Fins abans de construir-se l’autovia la ruta es desviava en
direcció al pont del Comte d’Aranda situat als afores del nucli. Aquest
pont, també conegut com a pont de Carles III, és situat damunt la riera
de Rubió. Fou construït durant el mandat del Comte d’Aranda, entre el
1787 i el 1789. Per sobre seu passava el Camí Ral de Barcelona a Lleida,
i la seva construcció facilità el pas de la riera i l’accés al poble de Jorba.
Va ser restaurat entre 1988 i 1989.
A la plaça de la Font, al peu de la N-II, es troba la petita capella de
Sant Sebastià i Sant Roc. Restaurada durant la primera meitat del segle
XX encara mostra algun desperfecte provocat durant la Guerra Civil. Un
minúscul campanar corona aquesta església del s. XVII que antigament
servia de capella del cementiri parroquial, situat a l’actual plaça de la
Font. A l’interior s’hi exposen diversos elements del patrimoni medieval
de Jorba: un capitell del castell, un sarcòfag i una pica. El fet que tingui
dos patrons es deu a que la fi d’una epidèmia de pesta coincidí amb la
festivitat de Sant Roc de forma que la devoció popular
agermanà aquest sant amb Sant Sebastià, patró
original de l’ermita.
Santa Maria de la Sala
A mig camí entre Sant Genís i Jorba es situa
la cruïlla amb el camí cap a l’ermita romànica
de Santa Maria de la Sala. Documentada des
l’any 1185 és un edifici d’una única nau
coberta amb volta apuntada. L’element
més significatiu és la porta de mig punt
que s’obre a migdia, amb una excepcional
decoració. El seu relatiu aïllament fa que es
trobi en un envejable estat de conservació.
Els espais que volten l’ermita eren lloc de
celebració d’aplecs i romeries que van
arribar a ser de gran participació comarcal.
Una creu commemorativa recorda l’aplec
que es va celebrar l’any 1910.
53
23/09/2008 11:46:20 a.m.
Santa Maria del Camí
És una petita agrupació de cases amb dues
Finestra amb dovelles radials
esglésies que pertany al municipi de Veciana.
a Santa Maria del Camí
El conjunt es travessa ràpidament per un
únic carreró paral·lel a la N-II. Els metres finals del carrer estan coberts
per volta.
Al peu de la carretera s’hi troben les dues esglésies, la més interessant,
sens dubte, la romànica. L’edifici era una capella assistencial del Camí
Ral de Barcelona a Saragossa. Durant la primera meitat del segle XIII
es va convertir en priorat i va passar a dependre del monestir de Santa
Cecília de Montserrat que hi va enviar alguns monjos. Durant el segle
XIX va esdevenir el centre d’una parròquia fins l’any 1919 en què va
deixar de tenir culte en favor de l’altra església. Actualment es fa servir
com a magatzem. Restaurada cap a l’any 1975, exteriorment està ben
conservada però el seu interior no és visitable. L’element decoratiu més
singular és la finestra, d’estructura circular, que es conserva al centre
de l’absis, feta amb dovelles radials. Especialment significatiu és l’escut
heràldic de Montserrat que mostra la dovella central de la porta d’accés,
tot recordant els seus orígens vinculats a Santa Cecília.
L’església nova, aixecada a principis del segle XX, és un edifici molt senzill
de regust neoclàssic. Malgrat estar a només uns pocs metres de distància
ja és en terme municipal d’Argençola.
54
23/09/2008 11:46:23 a.m.
Montmaneu
Mentre anem pujant cap a la Panadella per l’antiga carretera,
pràcticament sense trànsit, trobarem dos desviaments a mà dreta
que permeten desviar-se cap a Montmaneu. El desviament resulta
incòmode perquè suposa haver d’anar i tornar pel mateix camí o bé
agafar la carretera des del poble fins a la Panadella. En qualsevol cas,
val la pena fer esment d’un poble per on sempre passà el Camí Ral.
L’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida creuava tot el poble d’un
extrem a l’altre; des de l’ermita de la Mare de Déu de la Creu fins a la
sortida en direcció a la Panadella. Temps enrera, l’accés al poble era
força complicat car el camí tenia molts trams tapats per la vegetació
i travessava diversos rierols. Els accidents eren cosa freqüent. El risc
arribà a ser tan gran que l’ajuntament i el bisbat de Vic habilitaren
la casa annexa a l’ermita de la Mare de Déu de la Creu com a petit
hospital per assistir els viatgers.
L’església parroquial de Santa Maria té un campanar que s’aixecà airós
apuntant al cel. És un edifici d‘estructura renaixentista amb alguns
detalls gòtics, com el campanar i les gàrgoles, i també romànics, com
algunes restes de decoració llombarda.
Porquerisses
Només hi ha dos atractius en aquest petit nucli mancat de serveis. El
primer són les restes d’un antic pou que es troben a la cruïlla amb el camí
d’Albarells. Fet amb grans carreus, a la part posterior una pètria volta
cobreix la mina per sota de la qual passaven les aigües.
L’altre element interessant del
poble és la petita església de
Sant Genís que centra el nucli de
Porquerisses. És un petit edifici
rectangular del segles XVII-XVIII de
senzilla façana. Al seu voltant es
situen les poques cases del poble.
Un poble on pràcticament no hi
ha moviment i on els habitants
només surten al carrer o a les
finestres si senten algun soroll
desacostumat. Per això el pas
de gairebé qualsevol pelegrí sol
atreure les mirades dels veïns.
55
23/09/2008 11:46:26 a.m.
La Panadella
El nucli de la Panadella està situat en un coll de 710 metres d’altitud
pràcticament equidistant de Barcelona i Lleida. A part de la zona de
serveis hi ha el que queda d’una antiga barriada establerta a la vora del
Camí Ral. Les poques cases que queden estan situades a la part de darrera
d’una de les benzineres. A la Panadella hi ha hagut activitat hostelera
gairebé des de temps immemorials. Convé recordar, però, que fins el
segle XIX els hostals estaven situats principalment al nucli de Montmaneu,
per on passava el camí. Quan la carretera va deixar de transitar pel
nucli urbà els serveis van passar a trobar-se ja únicament a la Panadella,
moment en que aquest lloc visqué la seva màxima esplendor econòmica.
La pujada al coll presentava força incomoditats perquè es travessaven
diversos rierols no exempts de perills. L’esforç esmerçat en la pujada
feia que molts viatjants s’aturessin a recuperar forces. Aquest costum
encara perdura malgrat que la construcció
de l’autovia ha reduït sensiblement les
dificultats de la pujada i el nombre de
visitants que s’aturen aquí.
La Torrota
Al nord de la Panadella hi ha una petita
elevació presidida pel Castellot o Torre de
la Panadella. És una torre cilíndrica que
presideix el turó al costat d’una torre de
comunicacions i un dipòsit d’aigua. Només
es conserva la part baixa de la torre. És
documentada des del 1242 i està declarada
Bé Cultural d’Interès Nacional. S’hi accedeix per l’antiga carretera de
Montmaneu que ara ha quedat tallada per l’autovia i només facilita
l’accés a la torre de comunicacions. Des d’aquest lloc les vistes en
totes direccions són esplèndides. Entre moltes altres coses s’albira
clarament la peculiar figura del radar meteorològic de la Panadella
situat en l’indret conegut com la Creu del Vent, a 800 m d’altitud.
La ruta continua pel costat de les cotxeres de l’Hotel Bayona. Molt a
la vora s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge, tradicional
lloc de benedicció de vehicles el dia de Sant Cristòfol.
El Camí de Sant Jaume s’endinsa a partir d’aquí en el tram més bonic
de tot l’itinerari, una zona boscosa que baixa cap a la vall del riu
Ondara i que s’haurà de seguir fins a Cervera. Després de dues jornades
d’asfalt s’agraeix, finalment, una mica de pols sobre les botes.
56
23/09/2008 11:46:30 a.m.
Pallerols
Allunyat de la N-II uns pocs quilòmetres,
aquest relatiu aïllament és suficient per
atorgar el poble una quietud singular. Fita
gairebé mítica del Camí de Sant Jaume a
Catalunya, Pallerols és la imatge gairebé
perfecta del que tots voldríem que fos la
ruta al nostre país. Perquè a Pallerols hom
pot visitar l’església, segellar la Credencial,
seguir les indicacions en forma de vieires i
esmorzar a l’ombra de Sant Jaume. És una
llàstima que la manca de serveis i d’acollida
converteixin el pelegrí en poc més que un
transeünt que no pot romandre massa temps
al poble.
Església i imatge de Sant Jaume,
a Pallerols
L’església de Sant Jaume de Pallerols és una obra romànica datada del
segle XI. Edifici d’una única nau i un absis, l’estructura original es va
veure modificada durant els segles XIV i XV. Es modificà la porta d’entrada
i es construí una altra nau adossada al costat sud. En accedir a l’interior
sorprèn aquesta singular estructura de dues naus gairebé iguals. Al costat
de l’altar hi ha una imatge de Sant Jaume, amb tots els atributs de
pelegrí. L’absis presenta dues finestres de doble esqueixada superposades.
Una altra finestra s’obre al mur oest, coronat per un bonic campanar de
cadireta de quatre ulls.
57
23/09/2008 11:46:33 a.m.
Sant Antolí i Vilanova
L’origen del que avui es coneix com Sant Antolí i Vilanova fou una plaça
que es construí durant la segona meitat del segle XVI en un intent de
convertir el poble de Sant Antolí en ciutat. Aquesta plaça, que havia de
ser porxada, es situà a la vora del riu Ondara, una mica lluny del nucli vell
del poble i se l’anomenà Vilanova. Avui aquest lloc es coneix amb el nom
de plaça de la Constitució, s’hi accedeix mitjançant un pont sobre el riu.
Al final de la plaça, a mà esquerra,
hi ha una font. És un espai ampli
on, si disposem de temps, podem
encaminar-nos i adreçar els passos
cap a l’antiga església de Sant Isidre.
Encimbellada a la part antiga del
poble, és una construcció romànica
dels segles XII i XIII. Ha estat
sotmesa a una intensa restauració
i actualment s’està acondicionant
l’exterior. Les vistes des d’aquest
lloc són sensacionals cap a la vall de
l’Ondara. El més habitual és que el pelegrí només tingui l’ocasió de veure
la moderna parroquial de Santa Maria construïda per la gent del poble
l’any 1950 al peu del Camí, però la visita al nucli antic val la pena.
Hostalets
Format per un únic carrer, Hostalets guarda
en aquesta estreta artèria urbana el record
d’un petit nucli de vells hostals aixecats al
peu de l’antic Camí Ral. El pelegrí bolonyés
més conegut, Domenico Laffi, que pelegrinà
diverses vegades a Santiago, recull al seu
llibre Viaggio in ponente a San Giacomo di Galitia e
Finisterrae el pas per aquest lloc i li atorga el nom de Mesoncillos. La
part més antiga del poble es concentra vora l’església de Sant Jordi,
edifici del segle XVI. La febre constructora, però, també ha arribat
a aquest petit nucli i per això s’alternen les cases antigues amb les
noves construccions. A la façana de ponent de l’església hi ha una
fornícula amb una petita imatge del sant i immediatament a baix una
font, una senyera pintada a la paret, un petit banc i un canal de rec
de nervioses aigües.
58
23/09/2008 11:46:37 a.m.
Sant Pere dels Arquells
Sant Pere dels Arquells és un dels pobles més bonics de la ruta, poble
de cases rústiques la majoria restaurades amb encert. L’església,
documentada des de mitjans del segle XI, és l’edifici més emblemàtic.
Durant el segle XIV s’enderrocà la primitiva església romànica per
construir l’actual al mateix lloc. És una obra d’estil gòtic d’una sola nau
amb un absis poligonal de cinc cares. Sobre la porta d’entrada
d’aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interés Nacional hi ha
les claus de Sant Pere. Els primers amos del temple el cediren
l’any 1100 al monestir de Santa Maria de l’Estany, que fundà
un priorat agustinià en aquest lloc, cosa que propicià el
naixement del nucli urbà que voreja l’església. Des del segle
XII i fins al 1835 fou un priorat i passà a ser una església
parroquial d’ençà de la desamortització. De l’urbanisme
més primigeni, el que sorgí amb l’arribada dels monjos, en
queda un grup de cases al voltant d’una placeta interior a
la qual s’hi accedeix per un carrer cobert. Hom vol veure en
aquest clos de cases l’àmbit d’un antic claustre del priorat.
59
23/09/2008 11:46:41 a.m.
Cervera
La ciutat de Cervera remunta els seus orígens als temps dels ibers. Durant
la dominació àrab fou plaça fronterera dotada de castell. Reconquerida el
1035 per Guillem de Cervera, la ciutat passà a ser propietat de la Corona
aragonesa. Arribat el segle XIII, el carrer Major ja s’havia configurat com
el centre de la ciutat i ja hi havia dues parròquies, la de Santa Maria i la
de Sant Ramon. Les cases s’alineaven al llarg del carrer Major, obertes
únicament cap a l’interior, de forma que elles mateixes, un cop tancats
ambdós extrems del carrer, establien la seva pròpia defensa. Avui dia és
un important centre comercial i guarda per als seus visitants notables
monuments i altres al·licients de diversa índole.
Si s’accedeix a la ciutat venint pel GR-171 el primer que troba el pelegrí
són les muralles, que s’estenen per tot el costat oriental de la ciutat. Fou
construïda per ordre del rei Pere el Cerimoniós durant el segle XIV. Una
recent restauració li ha tornat el seu aspecte emmerlat. Si en comptes
d’accedir a la ciutat pel GR ho feu per la carretera N-II passareu primer
pel costat de la Universitat de Cervera. Fundada arran del Decret de
Nova Planta, l’edifici va esdevenir l’única universitat de Catalunya, ja
60
23/09/2008 11:46:45 a.m.
que es van abolir les altres sis existents.
A Cervera s’arriba pel GR-171 des de
Hi van estudiar importants personalitats
Sant Pere dels Arquells.
catalanes com Jaume Balmes, Narcís
Monturiol, Joan Prim i Milà i Fontanals. Vista per fora és una obra de
dimensions excepcionals tenint en compte la ciutat on està ubicada. És
un edifici sobri presidit per una imponent porta monumental profusament
decorada a l’estil barroc que s’obre a la façana principal. La façana està
rematada amb una corona de bronze com a símbol de la fundació reial
d’aquesta institució. L’encertada combinació de pedra i decoració de
bronze li atorga elegància i solemnitat. L’interior està distribuït entorn
de dos patis separats pel paranimf, que té un esplèndid retaule barroc
d’alabastre de Jaume Padró.
Passada la universitat, una mica més endavant, es troba la plaça de Santa
Anna i allà mateix comença el carrer Major, eix bàsic de l’entramat urbà
de la Cervera antiga. Recentment s’han reconstruït alguns trams d’aquest
llarg i estret carrer de traçat curvilini. A banda i banda, moltes cases
conserven antics pòrtics i altres atreuen per la seva noblesa. Al seu entorn
serpentegen nombrosos carrerons d’aspecte medieval sovint coberts amb
passadissos elevats com ara el carreró de Sabater o l’Estudivell.
61
23/09/2008 11:46:49 a.m.
62
Plaça Major de Cervera
23/09/2008 11:46:51 a.m.
Tot just passar l’antiga església de Sant Bernat, es troba l’accés al carreró
de les Bruixes, un dels més singulars de l’urbanisme cerverí. Es tracta
d’un carreró medieval del segle XIII que s’allarga paral·lel al carrer Major,
però per sota de les seves cases. Estret i ombrívol, en diversos trams
només es filtra la llum d’algun pati, cosa que li confegeix un aspecte
particularment tenebrós. Carrer Major endavant, de seguida es troba la
plaça Major. Té tres costats porxats amb robustes columnes i al front
en destaca la façana de la Paeria, seu de l’ajuntament aixecada durant
el segle XVII i ampliada durant el XVIII. La façana, d’ínclita austeritat,
mostra una impecable seqüència de portes, finestres i balcons. L’element
més emblemàtic de l’edifici són les mènsules que suporten els balcons i
que representen els oficis, els cinc sentits i el món de la justícia.
Fora de les muralles, prop d’on comença el camí que ens durà a Tàrrega
es troba l’ermita de Sant Pere Gros. Construïda sota els cànons de
l’arquitectura llombarda del segle XI, aquesta és l’església de planta
circular més gran de Catalunya. D’una simplicitat extrema, els seus
murs tenen més de dos metres de gruix i mostren dues úniques i estretes
obertures. Aquesta església circular és l’únic que queda d’un priorat
benedictí que depengué de l’Abadia de Ripoll després que el Monestir de
Sant Pere de Rodes refusés fer-se’n propietari.
L’església de Santa Maria
Per sobre de la Paeria sobresurt el rotund campanar octogonal de la
parroquial de Santa Maria, l’edifici religiós més important de la ciutat,
notable exemplar del gòtic català. La torre, que s’alça en un extrem
de l’església, despunta inconfusiblement sobre el perfil de la ciutat.
En cadascuna de les seves vuit cares s’obre un ampli finestral gòtic
ornamentat. De l’antiga construcció romànica de l’edifici tan sols
en queda una interessant porta esculpida, aixoplugada per un pòrtic
d’estil gòtic que rep el nom de porta de Sant Martí per la temàtica
del timpà.
L’església té una gran nau central i dues naus laterals més reduïdes.
A l’altar major es venera la imatge de la patrona de la població, la
Mare de Déu del Coll de les Savines, talla en fusta romànica del segle
XIII. Per la part de darrera de l’altar transcorre el deambulatori, zona
de pas per als pelegrins que s’apropen a venerar la patrona de la
població.
Al costat de l’església es troba la plaça del Fossar, antic cementiri, que
ofereix unes vistes excepcionals sobre el paisatge ondulat i serè de la
Segarra. Des d’aquest lloc es pot veure l’edifici del sindicat agrícola,
construït per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.
63
23/09/2008 11:46:54 a.m.
Igualada-Cervera
• km 0 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Igualada
S’ha de travessar el nucli antic d’Igualada pels carrers de Sant
Bartomeu, de Sant Jaume (on hi ha una curiosa majòlica d’un
Sant Jaume pelegrí), de Sant Miquel, de Sant Roc, de Sant
Sebastià, la plaça de la Creu, i els carrers de Sant Simplici, de
Sant Agustí i la plaça Castells. Finalment, seguint l’avinguda
d’Àngel Guimerà, es surt de la ciutat en direcció a l’IES Milà i
Fontanals per l’avinguda d’Emili Vallès. Continuant pels carrers
de Marià Trulls i Algué, de Miquel Jordana i Puig i de l’Empordà,
s’arriba a l’ermita de Sant Jaume Sesoliveres.
• km 3 · · · · · · · · · · · Sant Jaume Sesoliveres
Fent ziga-zagues per diferents carrers de la urbanització, ben
senyalitzats, s’arriba al convent de clausura del Carme. Al
costat del convent, unes petites escales entre una casa i el
convent duen a la masia de Can Blasi. Des d’allà un camí que duu
novament a la carretera. Aquest tram no es pot fer en bicicleta,
per tant, el més recomanable per als ciclistes és baixar des de
l’ermita a la carretera i seguir-la, pujant suaument, fins al punt
on tornen a coincidir camí i carretera. La carretera passa sobre
l’autovia. En arribar a una petita rotonda es gira a l’esquerra
seguint el camí asfaltat que duu a Sant Genís.
• km 6 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Sant Genís
Es travessa el poble tot recte. A 600 metres de Sant Genís hi
ha el desviament cap a l’ermita de Santa Maria de la Sala que
queda a 1,4 quilòmetres del camí, un magnífic exemplar del
romànic del segle XII. S’ha de continuar recte passant pel costat
de les piscines i del camp municipal de futbol de Jorba.
• km 7,5 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Jorba
Per sortir de Jorba s’ha d’enfilar la travessia de la N-II (avinguda
de Canaletes) fins a una rotonda sobre l’autovia. S’ha de
prendre l’antiga carretera nacional paral•lela a l’A-2, que
es conserva com a via de servei. A 3,3 quilòmetres de Jorba
64
23/09/2008 11:46:57 a.m.
trobem un pont sota l’autovia. Passant per sota es seguiria la
traça original del camí però és impracticable des que es va
construir aquest tram de l’autovia. El més aconsellable, si es
va a peu, és no passar per sota el pont i seguir les sagetes. Si
aneu en bici passeu sota el pont i seguiu la via de servei que
us durà, tot recte, novament a la N-II; si seguiu les sagetes us
veureu obligats a seguir un tros de la N-II en contra direcció.
Es deixa el pont sota l’autovia a la dreta i es continua per
l’asfalt de la via de servei, tot passant per davant d’una
benzinera i de l’Hostal Jorba, i es continua recte en direcció a
un altre pont sota l’autovia. En aquesta ocasió s’ha de passar
per sota i, amb tota precaució, continuar recte per la voravia
de la N-II. A poc menys de 2 quilòmetres la ruta es desvia a
mà dreta en direcció a una fàbrica de sabates tot prenent una
pista que duu a Santa Maria del Camí.
• km 15,1 · · · · · · · · · · Santa Maria del Camí
El poble es deixa enrera per l’asfalt de la carretera. A 800
metres es troba el desviament que duu a Porquerisses. Abans
d’arribar al poble, a la cruïlla amb el camí d’Albarells, es poden
veure les restes d’un antic pou datat de l’any 1791.
• km 16,5 · · · · · · · · · · · · · · · · Porquerisses
Sortint del poble, un passeig arbrat guia els passos del pelegrí.
Abans d’acabar el tram arbrat i de sortir a la nacional comença
a mà esquerra una pista que permet evitar la carretera durant
uns centenars de metres i que acaba al lloc on antigament hi
hagué el restaurant La Quinta Forca. Arribats a la cruïlla amb
la carretera d’Argençola, ja no hi ha més opció d’evitar l’asfalt
fins a la Panadella. La pujada a la Panadella per la N-II s’ha de
fer amb compte. Hi ha pocs cotxes però són molt veloços a
causa de la baixada.
• km 22,5 · · · · · · · · · · · · · · · · La Panadella
Al costat de les cotxeres de l’Hotel Bayona (per darrera de
l’ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge) comença un camí en
direcció a Pallerols que travessa una zona boscosa amb suaus
ondulacions. A mig camí de Pallerols es deixa a mà dreta la
Font de la Josepa, en força mal estat, sota un cobert amb una
taula de pedra. Només hi ha silenci. Tot plegat, un dels trams
més bonics del Camí de Sant Jaume.
65
23/09/2008 11:46:59 a.m.
66
Hostalets
23/09/2008 11:47:02 a.m.
• km 27 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Pallerols
La ruta entra i surt del poble pel carrer de Sant Jaume tot i
que les sagetes es desvien uns metres per tal de fer passar el
caminant pel costat de l’església de Sant Jaume.
• km 28,5 · · · · · · · · · · Sant Antolí i Vilanova
Les sagetes segueixen per la carretera. Una rotonda presidida
pel Bar l’Amistat marca el límit entre Sant Antolí i Hostalets.
• km 29,2 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Hostalets
Després de passar un petit pont de baranes de ferro s’ha de
girar a la dreta tot deixant el camí asfaltat que, recte, duu
a Rubinat. El nostre camí, també asfaltat, passa primer pel
costat d’una granja i continua per una bonica zona de camps.
• km 31,7 · · · · · · · · · Sant Pere dels Arquells
Situats davant de la font de Sant Pere, es pot seguir a esquerra
o dreta. A l’esquerra gira el GR-171, també senyalitzat amb
les sagetes del Camí de Sant Jaume, fins a Cervera. Aquest
recorregut no ofereix pèrdua possible i puja primer fins a
un refugi de caçadors presidit per una altra imatge de Sant
Pere. Al costat es troba una petita torre de guaita que permet
dominar una bonica panoràmica de la vall de l’Ondara. La ruta,
seguint una bona pista forestal per la carena, alterna corbes
boscoses i planes de cereals.
A la dreta hi ha sagetes grogues que surten del poble en direcció
a la N-II. Un cop a la carretera s’ha de girar a l’esquerra i seguir
per l’asfalt fins a Cervera tot passant pel poble de Vergós. La
N-II no té gaire trànsit, però tampoc no hi ha ombra i tot el
recorregut fins a Cervera s’ha de fer caminant per la carretera.
Aquesta opció només és recomanable per a ciclistes amants de
l’asfalt.
• km 37,7 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Cervera
En arribar a les primeres cases de Cervera és recomanable
preguntar la via més directa per arribar a la plaça Major,
on retrobarem les sagetes i molt a prop de la qual es troba
l’alberg, ja que la senyalització amb sagetes fa una llarga volta
per tal de passar per la Universitat i la plaça Santa Anna.
67
23/09/2008 11:47:06 a.m.
Igualada-Cervera
• Jorba
botigues.
ALBERG
al gimnàs de les escoles. Cal
Serveis: es dorm a terra.
Només hi ha lavabos sense
dutxes.
ALLOTJAMENT RURAL
Les Muntades
(Autovia A-II sortida, 543 Tel. 938090080 – 639784125).
El Camí que porta a la casa
està als afores de la població
i surt de la benzinera que
hi ha al costat de l’Hostal
Jorba (a 4 quilòmetres de
Jorba)
• Cervera
botigues.
ALBERG
Al Col•legi – Residència
Sagrada Família
(Carreró Sabater Tel. 973530805).
Serveis: lliteres i dutxes.
PENSIONS
Bona Teca **
(Av. Mil•lenari, 49 Tel. 973530325).
La Savina **
(Horts, 2 - Tel. 973531393).
Bonavista *
(Av. Catalunya, 16 Tel. 973530027).
• La Panadella
Hi ha bars i restaurants.
PENSIONS
Bayona **
(Ctra. N-II, km 532 Tel.
938092011). Fa un
descompte als pelegrins
acreditats
amb
la
Credencial.
Hostal Vell **
(Ctra. N-II, km 535 Tel. 938092008).
68
23/09/2008 11:47:09 a.m.
69
23/09/2008 11:47:11 a.m.
Notes
70
23/09/2008 11:47:14 a.m.
Notes
71
23/09/2008 11:47:16 a.m.
72
Fonolleres
23/09/2008 11:47:19 a.m.
A
DE CERVERA
CASTELLNOU DE SEANA
26,8
KM
6h
FÀCIL
TOTALMENT CICLABLE
De Cervera al Talladell hi ha gairebé 10 quilòmetres sense cap poble. És
un tram dur, solitari i sense ombra i a més una part del recorregut s’ha
asfaltat recentment, una nova prova per als peus i l’ànim del pelegrí
més fervent. Malgrat no haver-hi cap poble en el recorregut, la vila de
Fonolleres i el nucli de la Móra, depenent de Granyanella, queden a
l’abast. Tingueu en compte, però, que no hi ha serveis en cap dels dos
pobles.
Fonolleres
A la part més alta del poble s’alça la gran casa senyorial que fou el
castell de Fonolleres. És de propietat particular i no és visitable i és
una llàstima, perquè està en excel·lent estat de conservació.
L’església parroquial de Santa Maria conserva alguns trets romànics
encara que està molt reformada.
La Móra
El nucli de la Móra pertany a la vila de Granyanella. Amb la façana a l’oest,
es pot veure l’església de Sant Jaume de la Móra. És una construcció
romànica del segle XII d’una sola nau i dues capelles laterals. S’accedeix
al temple per un portal d’arc de mig punt ornat per una arquivolta damunt
el qual hi ha un ull de bou i un desproporcionat campanar d’espadanya
de tres ulls. L’absis, a l’exterior, roman mig tapat per la sagristia, que
s’adossa al costat sud.
73
23/09/2008 11:47:22 a.m.
El Talladell
A només 2 quilòmetres de Tàrrega,
el poble és a la vora del riu Ondara.
L’actual nucli, d’estrets i costeruts
carrerons, es va anar formant sota
un antic castell. El carrer Major està
voltat de cases de pedra, la majoria
ben conservades o restaurades amb
força encert. L’edifici de l’església
parroquial de Sant Pere, documentada
ja al segle XI, combina elements
barrocs i neoclàssics.
El Santuari del Pedregal
En sortir del poble es troba l’ermita del Pedregal. Aquest petit edifici
és el poc que queda del que fou una notòria abadia cistercenca. Durant
el segle XII fou habitada per una comunitat de 13 monges provinents
del monestir de Vallbona de les Monges. L’abadia adquirí renom
ràpidament i les monges es permeteren la construcció d’un alberg
amb la finalitat d’acollir els romeus que s’hi adreçaven. A partir del
segle XVI començà una decadència de la qual mai no es recuperà. El
monestir es va començar a malmetre i patí les conseqüències d’un
espoli continu. L’edifici actual s’aixecà a finals del segle XIX fent servir
alguns elements arquitectònics de l’antic monestir. Fou restaurat l’any
1991. A l’interior de l’edifici es venera la imatge romànica de la
Mare de Déu de la Llet, peça gòtica del segle XIV.
Des d’aquest lloc es pot
divisar fàcilment el
campanar de cos
octogonal de
l’església de
Santa Maria
de l’Alba de
Tàrrega.
74
23/09/2008 11:47:25 a.m.
Tàrrega
La capital de la comarca de
Església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega
l’Urgell és, per la seva situació
geogràfica, un important nucli comercial i de comunicacions entre les
terres de ponent i Barcelona. Nascuda a la vall de l’Ondara, sembla que
el seus orígens són romans. Posteriorment va tenir presència dels àrabs
que desplegaren en aquesta zona tota la seva saviesa agrícola i aixecaren
aquí una fortificació. Un cop reconquerida, fou la comunitat jueva la que
va tenir un gran pes. Els repobladors cristians conviviren en pau amb una
nombrosa comunitat hebrea fins a la destrucció del call local l’any 1350.
El Camí de Sant Jaume accedeix a Tàrrega per l’avinguda de la Generalitat,
que acaba a la plaça del Carme. Coneguda popularment com el Pati,
volten la plaça bars i terrasses d’estiu. Frondosos arbres donen ombra a
aquest lloc que ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciutat. Des d’aquí
podem endinsar-nos pels carrers del centre històric i comercial on té lloc
el mercat setmanal i on s’hi troben nombrosos comerços que conjuguen
a parts iguals qualitat, tradició i modernitat. Sigui pel carrer del Carme
o pel carrer d’Agoders, senyalitzat amb les vieires del Camí, serà fàcil
copsar l’ambient comercial d’aquests carrerons estrets que acullen
diversos edificis monumentals.
Al carrer del Carme, porxat, el visitant pot veure el campanar i el Palau
dels Marquesos de la Floresta, obra mestra del romànic civil català de finals
75
23/09/2008 11:47:29 a.m.
Capitells al Palau dels Marquesos de la Floresta
del segle XIII. Utilitzat en principi
com a hospital, aquesta singular
construcció passà, successivament,
a mans de diverses famílies de la
noblesa. Fou abandonat i quedà
molt malmès durant la Guerra Civil.
Fou derruït el 1940. El seu darrer
propietari va cedir a l’ajuntament
els elements arquitectònics per a la
reconstrucció de la façana actual.
Tota aquesta façana, dividida en
tres parts, corresponents als tres
pisos originals, és digna d’interès.
L’any 1980 fou declarat Bé Cultural
d’Interès Nacional.
Seguint pel carrer del Carme, on es poden veure nombrosos edificis gòtics,
s’arriba fàcilment a la plaça Major de Tàrrega, on tenen seu l’Ajuntament
i l’església de Santa Maria de l’Alba. Presideix la plaça la Creu del Pati,
creu de terme gòtica, on sobresurt la imatge de Sant Miquel. Al seu davant
s’alça la Paeria. Presenta una façana d’inspiració renaixentista, datada
de l’any 1674, on destaca el conjunt escultòric de l’escut municipal que
mostra les armes de la vila.
L’església de Santa Maria de l’Alba, a la plaça Major, és obra d’estil
neoclàssic amb façana barroca i detalls gòtics a l’interior.
Aixecada entre els segles XVII i XVIII, aquest
notable exemple de l’arquitectura lleidatana,
presenta planta basilical de tres naus i creuer.
A la plaça de Sant Antoni es troba
l’església homònima. El temple custodia
la imatge romànica del Sant Crist Trobat,
del segle XII. A l’exterior val la pena
observar com els trams inferiors del campanar
han estat ocupats per vivendes. Una mica més
al nord queden l’ avinguda de Catalunya i el carrer
de Sant Pelegrí, artèries principals de la Tàrrega
moderna. La primera d’elles, seguida cap a ponent,
és la via que els caminants d’aquesta ruta han de
seguir cap a Vilagrassa. En aquesta llarga avinguda
s’hi concentra bona part de l’oferta comercial de
la ciutat.
76
23/09/2008 11:47:32 a.m.
Vilagrassa
Originat probablement en una vila romana, aquest lloc surt esmentat
en diferents documents des del 1059 com a petit nucli rural a la vora
del Camí Ral de Barcelona a Lleida.
A l’entrada del poble, un rètol del Consell Comarcal de l’Urgell indica
que la població forma part de la Ruta del Cister. Aquesta no és una ruta
com el Camí de Sant Jaume, només uns quants pobles estan enllaçats
per la part de ruta que es pot recórrer a peu; la resta de municipis
que formen part de la Ruta del Cister contenen monuments dignes
d’interès però no tenen ruta que els uneixi.
La construcció més important de la vila és, sens dubte, l’església. Hi
destaca una brillant portalada romànica encaixada en un edifici de
posterior construcció. Aquesta portalada fou traslladada a la façana
nord des del seu emplaçament original, probablement al mur oest. Es
tracta d’una porta amb una bellíssima decoració escultòrica poblada
de motius vegetals, geomètrics i figuratius. Aquesta interessant
portalada, com les d’Agramunt i Verdú s’integra dins el conjunt
d’obres de l’anomenada Escola de Lleida. La seva datació pot situarse a la segona meitat del segle XIII.
Vilagrassa també és coneguda per la Fira de l’Ametlla que es celebra
passat l’estiu. Entre altres activitats s’hi fa un singular concurs de
pujada de sacs d’ametlles amb corriola al campanar de l’església.
77
23/09/2008 11:47:37 a.m.
Anglesola
És una vila agrícola de
singular nucli antic que es
ben mereix un assossegat
passeig. S’accedeix al poble
pel carrer Major, ample en
el seu primer tram fins a la
plaça de Santa Anna. És en
aquest carrer on queden les
restes de l’antic convent
dels pares Trinitaris. Només
es conserva un pany de
paret fet de grans carreus
i una porta dovellada amb
l’escut dels Trinitaris.
Seguint el mateix carrer
s’arriba a la plaça de Santa
Anna. En una de les seves
cantonades es conserva una
creu de terme gòtica que marca l’entrada a la zona antiga del poble.
La creu, de considerable alçada, s’aixeca sobre un pedestal amb tres
graons. Al capitell del monument es poden distingir les figures de
diferents apòstols, Sant Jaume entre d’altres.
El carrer Major, en el seu tram més antic, és porxat i en ell i en els
carrers propers s’hi troben nombroses cases amb portals i finestres de
pedra esculpida que conviuen amb cases de construcció més moderna.
Aquí mateix es troba Cal Gassol, casa pairal catalana aixecada amb
pedra ben treballada que acull una extensa col·lecció
d’eines del camp. Per poder-la visitar cal trucar a
l’Ajuntament al número 973 308 006.
L’església parroquial de Sant Pau de Narbona,
s’aixecà durant el segle XVI aprofitant elements
d’un temple anterior. És obra gòtica amb
elements renaixentistes i mostra a la façana
dues imatges dels apòstols Pere i Pau del segle
XII. Una imatge de pedra policromada de Sant Pau
de Narbona, del segle XIV, presideix l’altar major. A la
capella de la Santa Creu es guarda el reliquiari de la Santa Creu o de
les Virtuts, amb fragments del Lignum Crucis que hom suposa portats
de Terra Santa per un misteriós pelegrí.
La vila ret homenatge al passat a través de la festa dels Tres Tombs,
que és una de les més importants de Catalunya. La Societat de Sant
78
23/09/2008 11:47:43 a.m.
Antoni Abat ha fet d’Anglesola una de les poblacions més conegudes
de Catalunya per la tradició de les cavalleries i de la festa dels Tres
Tombs.
El visitant pot aprofitar l’ocasió
per visitar l’Espai del Carro, on
la societat de Sant Antoni Abat
guarda una bona col·lecció de
carros i eines agrícoles que s’han
fet servir al llarg de la història en
el món rural.
De camí a Castellnou de Seana
es travessa i se segueix durant
uns
centenars
de
metres
el
Canal d’Urgell. Excepcional obra
d’enginyeria construïda entre 1852
i 1862, l’Urgell i les comarques
veïnes deuen gran part de la seva
prosperitat a aquest canal. La seva extensa xarxa de canals centrals
i auxiliars rega més d’una quarta part de l’Urgell i convertí una terra
dura i estepària en rics camps de regadiu. Entre els molts cultius en
destaquen les hortalisses, els cereals i els fruiters, especialment el
conreu de la poma.
79
23/09/2008 11:47:47 a.m.
80
Castellnou de Seana
23/09/2008 11:47:52 a.m.
Castellnou de Seana
Un grup de pelegrins signa un llibre
de registre a Castellnou de Seana
Amb poc més de 700 habitants, Castellnou és un
poble singular on el pelegrí desperta simpaties com enlloc del Camí Català.
Presideix el poble l’església parroquial de Sant Joan Baptista, obra del segle
XVII aixecada sobre un temple romànic anterior, amb un notable campanar i
una elegant i antiga porta amb escalinata. A l’interior, a la dreta de l’altar,
es situa la tomba de l’últim abat de Santes Creus que nasqué i morí a
Castellnou de Seana. També s’hi troba una relíquia de Sant Blai, a qui els
castellnouencs adreçaren les seves pregàries durant una època d’epidèmies.
Al carrer Major, conegut aquí com carrer Avall, es troba cal Rafel, abans cal
Blassó, casa pairal amb una notable façana d’estil gòtic dels segles XVI i
XVII. Està situada davant de la plaça de l’Església. Aquesta plaça ha sofert
un canvi espectacular molt recentment. S’ha remodelat tota la zona que
envolta l’església convertint-la en un espai obert molt atractiu.
No hi ha gaire al·licient més en aquest poble, no conserva monuments ni
vestigis històrics d’importància tret de l’església parroquial i algun carreró
proper. El més interessant de la vila per al pelegrí és que Castellnou de
Seana és la primera població de Catalunya en disposar d’alberg per a
ús exclusiu dels pelegrins. Fruit de la col·laboració de la Generalitat de
Catalunya, l’Ajuntament de Castellnou i l’Associació d’Amics del Camí
de Sant Jaume de Sabadell, l’alberg és un petit local que disposa de les
comoditats necessàries perquè hi puguin fer nit fins a 8 pelegrins.
81
23/09/2008 11:47:57 a.m.
Cervera-Castellnou de Seana
• km 0 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Cervera
La ruta surt de la ciutat pel costat de les restes de l’ermita
de Santa Magdalena. S’hi arriba per la carretera de Rocafort
de Queralt (L-214). Si heu fet nit a l’alberg podeu seguir el
carrer Estudivell, passar pel costat dels Jutjats i per davant del
Conservatori, sempre de baixada, fins trobar la carretera de
Rocafort. Arribats a Santa Magdalena, es troba el camí que duu
a Tàrrega. S’ha de seguir recte durant gairebé 10 quilòmetres
sense fer cas a cap desviament ni cruïlla.
A mig camí del Talladell es passa prop de les restes de la Casa
Torre Saportella, magnífic exemplar del gòtic civil del segle XII,
en un lamentable estat de conservació. Queda a mà esquerra
del camí i té l’aspecte d’una casa fortificada amb torres
circulars. Abans d’arribar al Talladell hi ha el desviament que
duu a la Móra. Tot i que l’itinerari no passa pròpiament per
aquest lloc val la pena fer-ne esment, ja que la seva església,
visible des del Camí, està dedicada a Sant Jaume.
• km 9,5 · · · · · · · · · · · · · · · · · · El Talladell
El poblat, que depèn de Tàrrega, es travessa pel carrer Major.
De camí a Tàrrega es passa pel costat de l’ermita del Pedregal,
un petit edifici construït amb les restes romàniques i gòtiques
d’un antic monestir cistercenc.
• km 11,8 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Tàrrega
S’ha de travessar la ciutat pels següents carrers: avinguda de
la Generalitat, carrer de Jacint Verdaguer, pujar les escales
que duen a la plaça d’Anselm Clavé, al carrer d’Agoders i a
la plaça Major. Es passa per davant de l’església parroquial de
Santa Maria de l’Alba i de l’Ajuntament i es segueix pel carrer
d’Urgell fins confluir amb l’avinguda de Catalunya, que surt
de la ciutat. Si s’ha fet nit a l’Alberg de Ca n’Aleix s’ha de
sortir directament per l’avinguda de Catalunya i no deixar-la.
Tingueu present que a Tàrrega també hi ha les sagetes d’una
variant del Camí cap a Balaguer i Monzón i que passen per
l’estació de tren.
82
23/09/2008 11:48:01 a.m.
El Camí de Sant Jaume abandona la ciutat per l’asfalt de la
N-II fins a Vilagrassa, a 2 quilòmetres del centre de Tàrrega.
En sortir de Tàrrega es passa pel davant de Cal Trepat, una
antiga fàbrica que es vol convertir en museu de la maquinària
agrícola i industrial. En un centenars de metres es deixa a la
dreta la fàbrica d’olis Borges i es travessa el riu Ondara per un
petit pont. Seguint per la carretera, sense cap possibilitat de
pèrdua, s’arriba a Vilagrassa.
• km 14,5 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Vilagrassa
Les sagetes travessen la població pel carrer d’Anglesola on hi
ha bones mostres d’arquitectura popular catalana. Sortint del
poble es travessen successivament la via fèrria i l’autovia en
direcció a una rotonda. Seguint recte, en uns centenars de
metres s’arriba a la cruïlla d’accés a Anglesola.
• km 16,8 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Anglesola
S’ha de passar per la plaça de Santa Anna i seguir recte pel
carrer Major, porxat. Es passa per davant de l’església i de
l’ajuntament i es gira a la dreta per tal d’agafar el carrer Camí
de Barbens per prendre una pista que surt del poble. En arribar
a la porta de la finca La Morana s’ha de deixar el camí principal
tot prenent una pista a mà esquerra. Durant 2,5 quilòmetres
no hi ha pèrdua, fins a un pont sobre el Canal d’Urgell. Es creua
el Canal i es segueix recte durant 300 metres. En arribar a una
caseta distribuïdora d’aigua s’ha de girar a la dreta i caminar
durant 3 quilòmetres fins que se surt a la carretera de Bellpuig
a Barbens.
L’itinerari continua recte pel costat de Torre Palomas, una gran
casa pairal. Més endavant, una nova cruïlla, en aquesta ocasió
amb la carretera de Bellpuig a Ivars d’Urgell. S’ha de seguir a
l’esquerra, per l’asfalt, durant 200 metres i, a l’alçada del punt
quilomètric 2, agafar el camí a la dreta que baixa suaument. A
800 metres hi ha una cruïlla on el pelegrí ha de girar a l’esquerra.
A 200 metres, en un nou desviament, es gira a la dreta seguint
els pals de telèfon pel Camí de Tàrrega. L’itinerari no presenta
ja pèrdua ni dificultat fins a Castellnou de Seana.
• km 26,8 · · · · · · · · · · · Castellnou de Seana
Accedim al poble pel carrer de Màrius Torres. En arribar a una
petita rotonda seguim recte pel carrer Calvari que acaba a la
plaça Major del poble.
83
23/09/2008 11:48:04 a.m.
Cervera-Castellnou de Seana
• El Talladell
Hi ha bar.
ALLOTJAMENT RURAL
Cal Pepito (Forn, 23 Tel. 656491617). Fa un
descompte presentant la
Credencial.
• Tàrrega
botigues.
ALBERG
Alberg Ca n’Aleix
(Pl. del Carme, 5 Tel. 973313053 – 607250153).
Als pelegrins amb Credencial
els apliquen la tarifa de
temporada baixa durant tot
l’any.
HOTELS
Ciutat de Tàrrega *** (C.
Sant Pelegrí, 95 Tel. 973314689).
Pintor Marsà ***
(Av. de Catalunya, 112 Tel. 973501516).
• Vilagrassa
Hi ha bar i restaurants.
ALLOTJAMENT RURAL
Cal Faba (Pl. Major, 5 Tel. 973312561). Fa un
descompte presentant la
Credencial.
Cal Diego (C. Mor, 5 Tel. 973311465 – 619071726).
Fa un descompte presentant
la Credencial.
Cal Valls
(C. Anglesola, 2 Tel. 679126611).
HOTELS
Hostal del Carme **
(Ctra. N-II, km 504 Tel. 973311000).
Fa un descompte amb la
Credencial.
• Anglesola
botigues.
ALLOTJAMENT RURAL
Ca l’Isidre (C. Estació, 49 Tel.
973308411).
Fa
un descompte amb la
Credencial.
• Castellnou de Seana
Hi ha bars i botigues.
ALBERG
Alberg de Pelegrins de
l’Ajuntament de Castellnou.
Cal
trucar
prèviament
en
horari
d’oficina
(Tel. 973320705).
Serveis: lliteres i dutxes
ALLOTJAMENT RURAL
Casa Olivé
(C. Abat Carrera, 3 Tel. 973321373). Cal trucar
per confirmar la disponibilitat
de la casa. Fa un descompte
amb la Credencial.
Cal Puro (Pl. Església, 5 Tel. 637812030 - 973320582).
84
23/09/2008 11:48:06 a.m.
85
23/09/2008 11:48:08 a.m.
Notes
86
23/09/2008 11:48:11 a.m.
Notes
87
23/09/2008 11:48:13 a.m.
88
Les aigües del Canal d’Urgell reguen
bona part de la Depressió Central
23/09/2008 11:48:16 a.m.
DE
CASTELLNOU DE SEANA
A LLEIDA
32,5
KM
8h
FÀCIL
TOTALMENT CICLABLE
El Palau d’Anglesola
El Palau d’Anglesola deu el seu nom a un antic palau propietat de l’orde
del temple i -a la seva dissolució- de l’orde dels hospitalers.
S’accedeix al poble passant un pont sobre un canal auxiliar del Canal
d’Urgell i se segueix pels carrers Nou i de Sant Josep, que travessen la
part més antiga de la població. Al carrer de Sant Josep es troben tot
tipus de serveis i a les seves rodalies es conserven antics carrerons i
cases senyorials que contrasten amb les modernes cooperatives, on es
comercialitzen els acolorits productes de l’horta. A la plaça Major destaca
l’església de Sant Joan Baptista, edifici aixecat a començaments del segle
Modernisme al Pla d’Urgell
Al carrer Urgell, que surt del poble en direcció a Mollerussa, es
troba la Cooperativa Agrícola de Sant Roc obra, com moltes altres de
Catalunya, de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Edifici
adust, senzill i elegant destaca per la serenitat i sobrietat de les seves
formes. És d’estil noucentista però també pot classificar-se com a
modernista per la utilització del totxo a les finestres i columnes i l’ús
decoratiu de la ceràmica. Funcionà a ple rendiment fins l’any 1950,
quan va començar a desaparèixer la vinya per donar pas als cultius de
farratges i cereals. Llavors va canviar la utilitat de l’edifici, que ara es
fa servir com a magatzem.
89
23/09/2008 11:48:21 a.m.
XVIII en estil neoclàssic. La seva
Cigonya al campanar de Bell-lloc d’Urgell
imponent façana presideix la petita
plaça Major, lloc especialment concorregut els caps de setmana. Al carrer
del Doctor Pont i Gol es situa Cal Massot, casa senyorial del segle XVIII, de
la qual només es conserva la façana. Val la pena fixar-se en el treball de
forja dels balcons. Just al costat del cementiri queda l’ermita de Santa
Llúcia, de propietat particular, força ben conservada i que rep cada any la
visita dels fidels el dia de la Santa.
Bell-lloc d’Urgell
A l’oest del Pla d’Urgell, Bell-lloc continua fent la seva tasca històrica
d’establir el pont vers l’entorn immediat de la ciutat de Lleida. El poble
ha estat lloc de pas des de temps immemorials, per aquí passava la via
romana que comunicava Ilerda amb Barcino. Fins a la construcció del
Canal d’Urgell la major part de terres del poble es dedicaven a la vinya.
La fil·loxera acabà amb aquest conreu a finals del segle XIX. Llavors,
les aigües del canal afavoriren el conreu del blat de moro i els fruiters.
Actualment Bell-lloc està en procés de transformació. La proximitat a la
ciutat de Lleida i a l’autovia estan afavorint el desenvolupament d’una
indústria que transforma els camps en polígons industrials. Fins a Lleida
hi ha 15 quilòmetres sense cap altre poble entre mig. Alcoletge és l’única
vila que queda a l’abast. S’ha senyalitzat un desviament del Camí que
permet apropar-se a aquest poble.
90
23/09/2008 11:48:25 a.m.
Alcoletge
Des de la llunyania, ja que el Camí de Sant Jaume no passa pròpiament
per aquest poble, es pot veure que Alcoletge s’allarga sobre un turó.
La proximitat a Lleida ha propiciat la construcció d’una important zona
industrial i un desenvolupament urbanístic excepcional.
L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel és un bon exemple
d’arquitectura barroca del segle XVIII. Presenta una façana amb elements
propis d’aquest estil com rocalles, volutes, àmplies cornises i un parell
de columnes sobre pòdium. Al carrer Major es troba Cal Cortasa, singular
casa pairal construïda durant la segona meitat del segle XVIII. Al cim del
poble es poden veure les restes del castell d’Alcoletge. Aixecat durant
el segle IX, fou una important fortalesa durant el període sarraí. Només
es conserva part d’una torre quadrada que queda mig amagada entre
diverses edificacions defensives de la Guerra Civil.
Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell
Al peu mateix de la carretera nacional es
troba l’església de Sant Miquel Arcàngel.
D’estil colonial renaixentista, té tres naus
i una gran cúpula. Consagrada el 18 de
maig de 1952, fou tota bastida amb totxos,
llevat dels tres metres inferiors que són de
formigó i pedra. Als seus sostres és fàcil
veure cigonyes, una espècie cada cop més
habitual en aquestes contrades.
Als costats del temple comencen els
carrers més antics del poble. Al carrer
Major es troben les cases més antigues i
nobles de la vila: Cal Codina, Ca la Fam
o Cal Pubill.
Encara es conserva el portal romànic de
l’antiga església de Bell-lloc que s’aixecà
on anteriorment hi havia hagut una antiga
mesquita, de la qual ja es tenen notícies
l’any 1168 i que fou incendiada l’estiu de
1936. Posteriorment, es construí una església provisional fent servir
les pedres de la primitiva església fins al primer pis. Les pedres del
portal, doncs, són les mateixes de la que va ésser la porta romànica
de l’església antiga.
91
23/09/2008 11:48:29 a.m.
Lleida
La ciutat, situada a la riba del riu Segre i caracteritzada pel conjunt
monumental de la Seu Vella, és la capital de la “terra ferma”, com digué
Ramon Muntaner. És també la ciutat més gran de tot el pelegrinatge
des de Montserrat i l’última que es travessa a Catalunya a falta només
del poble d’Alcarràs. Malgrat la zona industrial que s’ha de travessar,
les nombroses joies que guarda la ciutat per al turista, i també per als
pelegrins que no siguin esquius, fan molt fàcil de pair l’intens tràfec humà
i urbà de Lleida.
Totes les cròniques afirmen que els ilergetes foren els primers pobladors
que s’establiren en aquests terrenys de la vall del Segre. Els seus líders,
Indíbil i Mandoni, lluitaren amb força contra els seus enemics però no
pogueren evitar la conquesta romana. Gairebé quatre anys van haver
de lluitar els romans per sotmetre les tribus indígenes. Romanitzada i
convertida en municipi per la situació estratègica que ocupava com a pas
entre els Pirineus i la depressió ibèrica, la posterior ciutat visigoda en què
es converteix Lleida fou ocupada pels sarraïns i passà a ser plaça important
92
23/09/2008 11:48:32 a.m.
de la frontera nord d’Al
El Segre separa i uneix alhora la ciutat de Lleida.
Àndalus. Reconquerida l’any
1149, fins el segle XV visqué un gran creixement urbà. Però a partir
d’aquest moment i fins al segle XIX Lleida patí un retrocés demogràfic
gairebé continu causat per epidèmies, guerres i per l’emigració cap a
Barcelona. Fou a partir del segle XX que Lleida començà a créixer
novament fins a convertir-se en l’esplèndida ciutat que és avui.
El pelegrí ha de travessar el Segre per accedir a la ciutat i ho pot fer pel
Parc de la Mitjana, pel Pont de Pardinyes o pel Pont Vell. Si ho fa per la
Mitjana descobrirà un dels pocs boscos de ribera que queden a la plana
al·luvial del Segre. Està habitat per nombroses aus aquàtiques i quan un
s’endinsa pels seus camins costa de creure que estigui situat just al costat
del barri lleidatà de Pardinyes.
Sigui per on sigui que s’hagi creuat el Segre, no hi ha millor accés al nucli
antic que l’Arc del Pont. És l’única porta que queda de l’antic recinte
emmurallat després que aquest fos destruït el 1868 per ampliar la ciutat.
Destaca davant de l’arc el grup escultòric en bronze dels cabdills ilergetes
93
23/09/2008 11:48:37 a.m.
La Seu Vella
Situada al turó que domina la ciutat, és la joia arquitectònica del
Segrià i ha esdevingut símbol indiscutible de la ciutat de Lleida.
La construcció s’inicià l’any 1203 al lloc on s’alçaven una primitiva
catedral paleocristiana i visigòtica i, posteriorment, la catedral de
Santa Maria l’Antiga, la primera després de la conquesta cristiana del
1149. Les obres van durar 75 anys. Es considera obra de transició del
romànic al gòtic, probablement constitueix la peça final de la rica
tradició romànica a Catalunya.
El temple és de planta basilical
de creu llatina, amb tres naus
i originalment amb cinc absis
d’estil
romànic.
L’exterior
mostra nombroses portes, en
destaquen la de Sant Berenguer,
del segle XIII; la dels Apòstols,
del segle XIV i entrada principal
al claustre catedralici; la de
l’Anunciata, de començaments
del segle XIII i coneguda com “la
porta de les núvies” i la porta dels
Fillols, d’exuberant decoració
escultòrica que rep el seu nom
perquè servia d’accés als infants
que anaven a ser batejats.
Tres grans rossasses fan que
l’interior
de
especialment
l’edifici
sigui
lluminós,
a
diferència de la majoria d’edificis
romànics.
El claustre ocupa la cara principal
del temple i fou concebut com
un gran mirador sobre les terres
de Lleida. Totes les arcades
són diferents i el seu treball
excepcional és una immillorable mostra de la bellesa de la traceria
gòtica. És, sens dubte, el que més sorpren al visitant que s’apropa per
primer cop a aquest monument.
En un dels angles del claustre s’alça el campanar, de 70 metres
d’alçada. És l’únic campanar gòtic octogonal acabat que hi ha a l’antic
territori de la Corona d’Aragó i és, també, el més alt de Catalunya. De
94
23/09/2008 11:48:42 a.m.
les setze campanes que arribà a tenir en
sobreviuen dues: la Mònica i la Silvestre.
Si es té prou ànim per pujar els gairebé
250 graons que duen al cim del campanar
es pot gaudir d’una inoblidable vista de
la plana de Lleida.
A l’interior de la Seu Vella de Lleida
es pot veure un singular conjunt de
capitells que coronen les columnes de
l’absidiola nord adjacent al presbiteri
on es mostren escenes de Crist i de
l’apòstol Jaume. Aquestes escenes
representen el martiri del sant, el
trasllat del seu cos i el seu sepulcre.
95
23/09/2008 11:48:48 a.m.
96
Indíbil i Mandoni presideixen l’Arc del Pont,
porta d’accés al casc antic de Lleida
23/09/2008 11:48:53 a.m.
Indíbil i Mandoni. Un d’ells sosté una cadena trencada, símbol de llibertat.
Tot just passat l’Arc del Pont queden a mà dreta la plaça de Sant Joan i a
mà esquerra el carrer Major, via peatonal que acull bona part del comerç
local.
La plaça Sant Joan és el lloc de trobada de molts lleidatans, un ampli
espai des del qual es pot pujar per unes escales mecàniques en direcció
al turó de la Seu Vella.
El Peu del Romeu
Carrer Major avall, en la confluència amb el carrer Cavallers, es troba
la capella de Sant Jaume o Peu del Romeu. Acull una imatge del Sant
en memòria d’una de les llegendes més antigues del Camí de Sant
Jaume, segons la qual l’apòstol va arribar a Ilerda romana amb ànim
evangelitzador. En el camí va aixafar una bardissa i se li clavà una
punxa al peu que li impedia caminar. Amb la foscor, foren inútils els
intents per treure’s la punxa. Els gemecs del seu patiment van arribar
a les oïdes dels àngels que acudiren en auxili del pelegrí amb fanalets
de llum. D’aquesta manera Sant Jaume es va poder treure la punxa i
continuar el seu camí.
Tots els anys, cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume,
els infants lleidatans surten amb fanalets encesos i acompanyen en
romeria la imatge del Sant pel trajecte que, segons la tradició, féu
l’apòstol mentre canten cançons populars relacionades amb el sant:
“Sant Jaume ve de Galícia
Sant Jaume ve d’Aragó
portant-nos als fills de Lleida
la fe de Nostre Senyor”.
97
23/09/2008 11:48:57 a.m.
Al mateix turó on se situa la
Seu Vella però en un replà
una mica més elevat es
situa el castell de la Suda.
Era el castell-residència del
governador
musulmà
de
Lleida, construït després de
la conquesta de Lleida pels
A dalt, la Seu Nova; a baix, el pati de l’antic
àrabs, en el primer quart del
Hospital de Santa Maria.
segle VIII. Pràcticament no en
queden restes perquè l’edifici quedà destruït a causa del seu ús com a
polvorí en nombroses ocasions cosa que provocà que volés pels aires dues
vegades, els anys 1812 i 1936. Dins de l’extensa muralla que envolta la
Suda i la Seu Vella es troben els jardins d’Enric Granados i els curiosos
pous de gel. Des d’aquí es pot gaudir d’una de les panoràmiques més
boniques de la ciutat.
Tornant a la plaça de la Paeria i al carrer Major val la pena fer esment
en primer lloc del Palau de la Paeria, seu de l’Ajuntament de Lleida.
Edifici del segle XIII amb la façana i el pati interior d’estil romànic, és
una de les construccions més significatives del romànic civil català. Recull
diversos estils arquitectònics, fruit d’intervencions posteriors. Així, la
façana principal, que dóna al carrer Major, es mostra neoclàssica. Aquesta
façana donava al carrer més important de Lleida, mentre que per darrera
serpentejava un mur paral·lel al Segre que feia les funcions de tanca per
protegir la ciutat de les crescudes del riu.
98
23/09/2008 11:49:02 a.m.
A la plaça de la Catedral, lloc on el carrer Major canvia el seu nom pel
de carrer de Sant Antoni, es troba la imponent façana de la Catedral
Nova, també coneguda com a Seu Nova. Es considera el primer edifici
d’estil neoclàssic de tot Catalunya. Carles III encarregà construir-lo per
substituir l’antiga catedral que havia estat convertida en caserna militar.
Obra basada en la més absoluta simetria, la seva façana presenta tres
portals que s’alcen, altius, davant l’edifici de l’antic Hospital de Santa
Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
L’Hospital de Santa Maria és, com l’edifici de la Paeria, una de les millors
mostres del gòtic civil català que es conserven. S’aixecà entre els segles
XV i XVI amb la intenció d’agrupar els set hospitals existents a la Lleida
medieval. Del conjunt de l’edifici val la pena destacar el pati central,
d’estructura quadrada, equilibrades proporcions i dues alçades. Una
escala noble dóna accés al pis superior.
Més avall del carrer de Sant Antoni queda, en discreta ubicació, l’església
de la Sang, que mostra una excel·lent portada d’estil plateresc. En un
turonet al sudo-est de la ciutat al peu del qual passa la carretera cap a
Saragossa, s’alcen les restes del castell templer i de l’església de Santa
Maria de Gardeny, conjunt remodelat recentment per acollir el centre
d’interpretació de l’orde del temple de Gardeny.
L’església de Sant Llorenç
Seguint
pels
carrerons
de la part de darrera
de la Seu Nova s’arriba
fàcilment al Museu de
Lleida i a la plaça de Sant
Josep on hi ha l’església
de Sant Llorenç. La seva
construcció
s’inicià
al
segle XII sota les ordres
de Pere de Coma, director
de les obres de la Seu
Vella.
Obra
romànica
tardana, fou acabada en
estil gòtic i gòtica és també l’austera torre del campanar. Quan, arran
de la Guerra de Successió, la Seu Vella fou tancada –i posteriorment
convertida en caserna militar- els canonges es traslladaren a Sant
Llorenç, que va exercir de seu catedralícia fins a l’any 1781, quan es
va acabar d’edificar la Seu Nova.
99
23/09/2008 11:49:09 a.m.
Castellnou de Seana-Lleida
• km 0 · · · · · · · · · · · · · · Castellnou de Seana
S’ha de sortir del poble pel carrer Major deixant a la dreta
l’església de Castellnou i fins a la carretera de Vila-sana. Es
segueix per l’asfalt només uns pocs metres ja que, molt aviat,
s’ha d’agafar el segon camí a l’esquerra deixant la carretera.
En uns centenars de metres es deixa una granja a mà dreta.
S’avança entre diferents cultius, amb un paisatge semblant al
de la jornada anterior, fins a sortir a la carretera de Golmés a
Vila-sana. Es continua recte, novament per pista fins a trobar la
carretera de Mollerussa a Vila-sana. La ruta segueix durant 400
metres per camí fins a una nova cruïlla, ara amb la carretera
de Mollerussa a Linyola (LP-3322). En arribar a aquest lloc ja
falta molt poc per arribar al Palau d’Anglesola.
Abans d’accedir al poble es passa sobre un petit pont i és en
aquest lloc on s’ajunten a la nostra ruta les marques de la
variant del camí per Barbens i l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
• km 8 · · · · · · · · · · · · · · El Palau d’Anglesola
El poble es creua pels carrers Nou i de Sant Josep fins a
l’església de Sant Joan. S’ha de passar pel costat d’una creu
i seguir per la carretera de Fondarella (LV-3321) fins al punt
quilomètric 2, on les sagetes conviden a prendre una pista
agrícola asfaltada.
De seguida es troba la primera de les nombroses cruïlles
d’aquesta etapa, s’ha de seguir a l’esquerra. El pelegrí ha
d’anar molt amb compte amb la senyalització de les nombroses
bifurcacions del camí. Prendre un ramal erroni pot suposar
desviar-se de l’itinerari molts quilòmetres. Els ciclistes faran
aquest tram en uns minuts; per als caminants és una nova
prova de resistència.
A 2 quilòmetres del Palau d’Anglesola es travessa un canal
auxiliar i es continua recte. En 500 metres més s’ha de girar
a l’esquerra en una cruïlla tot prenent el camí que s’apropa
gradualment a l’autovia. El panorama que ofereix aquest tram,
entre camps de fruiters i blat de moro, està lligat a un canviant
cromatisme que varia segons passen les estacions de l’any.
Finalment, es travessa l’autovia per un pont i es camina en
100
23/09/2008 11:49:11 a.m.
paral•lel a l’A-2. Les sagetes creuen la via del tren per tal
d’accedir a Bell-lloc d’Urgell, l’última població abans de
Lleida.
• km 17,5 · · · · · · · · · · · · · Bell-lloc d’Urgell
Les sagetes travessen la població pel carrer d’Urgell. En arribar
a l’oficina bancària es gira a la dreta en direcció al carrer de
la Mina. Es passa per davant del bar La Cultural i, a l’alçada
de la plaça de Lluís Companys es creua la via del tren. Un cop
a l’altra banda s’ha de girar a l’esquerra i immediatament a
la dreta per anar a trobar el carrer dels Rosers, que surt de
la població. En arribar a un transformador elèctric es gira a
l’esquerra en direcció a un pont sobre l’autovia.
Novament per pistes de concentració parcel•lària, paral•leles
a la N-II, el camí s’endinsa en zona de camps de cultiu, l’última,
abans de Lleida. Ben aviat trenca l’horitzó l’esvelta torre de
la Seu Vella. Encara és lluny i amb la zona industrial de Lleida
encara sembla més llunyana.
A mig camí de Lleida, queda el desviament que permet
aproximar-se al poble d’Alcoletge. El desviament pot resultar
interessant especialment si es fa el pelegrinatge en bicicleta
ja que en tot el tram de Bell-lloc d’Urgell a Lleida no hi ha cap
tipus de servei.
• km 32,5 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Lleida
Just abans de l’empresa San Miguel, al polígon de Lleida,
girem a la dreta per un camí que passa sobre la via del tren.
Passada la via, seguim a l’esquerra deixant un accés al Parc de
la Mitjana i continuant pel camí asfaltat. Passarem per sobre
d’un canal i sortirem al Pont de Pardinyes, que dóna accés a
la ciutat. Passat el pont es gira a l’esquerra per anar directes
al centre de la ciutat, al qual s’accedeix passant sota l’Arc del
Pont presidit per la imatge d’Indíbil i Mandoni.
101
23/09/2008 11:49:13 a.m.
Castellnou de Seana-Lleida
• El Palau d’Anglesola
Hi ha restaurants i botigues.
PENSIÓ
Sant Antoni ** (C. Sant
Antoni, 7 - Tel. 973602158).
Fa un descompte presentant
la Credencial.
• Bell-lloc d’Urgell
Hi ha restaurants i botigues.
ALBERG
en un local municipal. Cal
• Lleida
Tot tipus de serveis.
ALBERG
Tel. 973200750).
Nastasi **** (Av. Rovira Roure,
214 - Tel. 973249222).
NH Pirineos **** (Pg. Ronda, 63
- Tel. 973273199).
Principal ** (Pl. Paeria, 7 Tel. 973230800).
Ramon Berenguer IV **
(Pl. Ramon Berenguer IV, 2 Tel. 973237345).
Real *** (Av. Blondel, 22 Tel. 973239405).
Reina Isabel * (Ctra. N-II, pujada
a Rufea - Tel. 973260151).
Sansi Park *** (A. Porqueres, 4
- Tel. 973244000).
Segrià * (Segon Passeig de
Ronda, 23 - Tel. 973238989).
Zenit Lleida **** (General Britos,
21-23 - Tel. 973229191).
HOTELS-APARTAMENT
Camparan **** (A. Porqueres, 6
SANT ANASTASI
(Rambla
- Tel. 973244000).
d’Aragó, 11 - Tel. 973266099). PENSIONS
Tanca a l’agost. Serveis:
Àlex * (Tallada, 33 lliteres i dutxes. Als pelegrins
Tel. 973275629).
els apliquen la tarifa de
Gualda ** (Ctra. Vielha, km 3
temporada baixa tot l’any.
- Tel. 973242451).
HOTELS
A C Hotel Lleida ****
(C. Unió, 8 - Tel. 973283910).
Catalonia Trànsit ***
(Pl. Ramon Berenguer IV, s/n Tel. 973230008)
Condes de Urgel ****
(Av. Barcelona, 21 Tel. 973202300).
Goya *(Alcalde Costa, 9 Tel. 973266788).
Ilerda ** (Ctra. N-II, km 10 -
Mode Lleida ** (Lluís Companys,
38 - Tel. 973275492).
Mundial * (Pl. Sant Joan, 4 Tel.
973242700).
Fa
un
descompte amb la Credencial.
Portal de Madalena **
(Cristòfol de Boleda, 14 Tel. 973283107)
Santiago ** (Alcalde Costa, 15
- Tel. 973269795).
Sur *(Alcalde Costa, 65 Tel. 973266016)
102
23/09/2008 11:49:16 a.m.
103
23/09/2008 11:49:18 a.m.
Notes
104
23/09/2008 11:49:21 a.m.
Notes
105
23/09/2008 11:49:23 a.m.
106
El Camí natural del Segre, ben arranjat,
duu, sense pèrdua, de Lleida a Butsènit
23/09/2008 11:49:26 a.m.
DE
LLEIDA A ALCARRÀS
14,5
KM
3h
FÀCIL
TOTALMENT CICLABLE
Butsènit
El nucli de Butsènit el formen una agrupació de cases que presideix
l’ermita de la Mare de Déu de Butsènit. La primera de les ermites que hi
hagué en aquest indret fou consagrada l’any 1495 i acollí els devots fins
a finals del segle XVII, quan fou completament destruïda i desaparegué
la imatge de la Mare de Déu. L’ermita actual va ser edificada l’any 1652
i la imatge de la Mare de Déu que presideix l’interior, feta d’alabastre
policromat, és del segle XVIII. Tot fa pensar que la construcció del segon
pis data, també, del segle XVIII. Davant mateix de la porta de l’ermita
trobem un ampli porxo amb arcades, per a acollir la gent a l’entrada i la
sortida dels oficis religiosos.
La Pedreta
A l’ermita es guarda la pedreta, una minúscula pedra blanca,
desgastada, arrodonida i aplanada com una llentia però ovalada que
recorda la petita forma d’un ull. La Mare de Déu de Butsènit, des
de temps immemorials, és advocada contra les malalties de la vista.
Aquesta és la raó de l’existència de la pedreta. Antigament hi havia
força costum d’imposar la pedreta sobre els ulls dels malalts. La font,
situada a l’altre costat de la plaça actual, era un complement a la
imposició de la pedreta i, per tant, era una font de les conegudes com
a remeieres. Els malalts de la vista, després d’haver complert el ritus
dins l’ermita, anaven a rentar-se els ulls.
107
23/09/2008 11:49:30 a.m.
El gran casal de Butsènit, unit a l’ermita de la Mare
Butsènit
de Déu, i les finques que li eren pròpies presentaven
unes característiques adients per a situar-hi un convent o casa religiosa.
Es tenen notícies, sovint contradictòries, de la fundació d’una cartoixa
en aquest lloc. Els escassos documents demostren que la fundació no
es va arribar a produir per l’oposició del clergat de la parròquia, que
tenia l’ermita al seu càrrec i no volia perdre el seus beneficis ni el seu
protagonisme.
Una antiga llegenda fa passar Sant Jaume per Butsènit. Aquesta llegenda
diu que l’apòstol venia de Saragossa amb l’única companyia d’un ruquet i
s’aturà en aquest lloc a descansar i menjar un mos de pa. Des d’aquí veié
Lleida i trobà una ciutat misteriosa, amb pesta, sense aigua pels camps...
Sant Jaume beneí aquesta terra i la seva gent i, acte seguit, tot l’aspecte
canvià: brollaren les fonts, s’omplí el riu, floriren els camps, etc. El pas
de Sant Jaume per aquest lloc no és més que una llegenda però sembla
cert que per l’actual camí de Butsènit sempre ha passat el Camí Ral.
108
23/09/2008 11:49:34 a.m.
Alcarràs
Últim poble del Camí de Sant Jaume a
Catalunya. L’itinerari senyalitzat voreja
aquesta vila per la zona sud on s’estan
urbanitzant
nombrosos
carrers.
Els
serveis queden més al nord, a l’alçada de
la carretera nacional i del carrer Major
que travessa la part antiga de la població.
Val la pena desviar-se de la ruta per
conèixer una mica més d’aquest poble,
especialment l’església parroquial de la
Mare de Déu de l’Assumpció, aixecada
sobre els fonaments d’un antic castell.
La seva façana és barroca i presenta
tres cossos, el portal està flanquejat per
columnes i capitells corintis i una àmplia escalinata. El seu interior és
majestuós i d’una gran amplada.
Des de la carretera de Vallmanya es pot accedir a la partida del
Coscollar on es situa l’Alzina Centenària, considerada símbol del
poble. És un arbre monumental que va créixer enmig d’un pla en la
més absoluta solitud, la seva silueta governa l’escut municipal.
Recentment s’està arranjant l’espai natural del Pantà de l’Arròs.
Aquest pantà, situat a la part nord del municipi, és una zona humida
natural que mostra la vegetació i la fauna pròpies d’aquestes zones.
La ruta continua en direcció a Fraga, ciutat situada a la vall del Cinca.
Podeu continuar el vostre camí fins a aquesta ciutat o donar per acabat
el Camí a Alcarràs.
109
23/09/2008 11:49:37 a.m.
Lleida-Alcarràs/Fraga
• km 0 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Lleida
L’itinerari senyalitzat surt de Lleida per les avingudes de
Madrid i de l’Alcalde Areny, passa un pont peatonal sobre la
N-II i segueix pel carrer de Ton Sirera, paral•lel al Segre. Les
sagetes grogues continuen per una pista sempre al costat del
riu. Alguns trams es poden fer llargs per la manca d’ombra
però el so de l’aigua alegra el cor, a més és fàcil veure la fauna
de ribera, força abundant a la zona. El passeig fins a Butsènit
suposa 9 quilòmetres absolutament planers.
A l’altra banda del riu queda el poble d’Albatàrrec. Al
començament de l’itinerari s’està construïnt un pont peatonal
que permetrà l’accés al poble
• km 9 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Butsènit
S’ha de sortir en direcció a la Cooperativa Bon Fruit, travessar
una petita riera i agafar la pista asfaltada que duu a Alcarràs.
• km 14,5 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Alcarràs
L’itinerari senyalitzat voreja la població i continua en direcció
a ponent. Des del camí es pot veure amb facilitat la carretera
N-II, apropeu-vos-hi si voleu agafar l’autobús de retorn a Lleida
o si voleu visitar la part vella i els serveis del poble que queden
a l’altra banda de la carretera.
Si voleu continuar la ruta fins a Fraga (des d’on podeu tornar
a Lleida o Barcelona amb autobús) heu de passar entre dos
magatzems agrícoles de maó situats a la vora de la N-II i es
pren el Camí de la Clamor, asfaltat. En arribar a la carretera
de Torres de Segre s’ha de girar a la dreta fins a l’alçada del
magatzem Siurana. S’ha d’agafar un camí a mà esquerra seguint
els pals de telèfon en direcció a una rotonda de la N-IIa.
S’ha de continuar recte pel costat de la nau de l’empresa
Cemesa i passar pel costat del bar Cal Juanito i per sota de
l’autovia (Pk 448) per tal d’agafar la via de servei. Es passa per
davant d’una benzinera i de l’Hostal Catalunya i Aragón i es
continua recte en direcció a una rotonda d’enllaç amb l’AP-2.
Un cop a la rotonda s’ha d’agafar el camí a mà dreta que
110
23/09/2008 11:49:42 a.m.
s’allunya de l’autovia en direcció a una granja ben visible. Es
voreja la granja per un camí que acaba sortint novament a
la via de servei de la N-II i que s’ha de seguir fins al Barri de
Litera. En aquest lloc entrem a l’Aragó.
La senyalització continua per darrera de l’Hostal Oasis i d’uns
magatzems agrícoles. Aquesta zona està en obres i resulta
gairebé impossible saber amb certesa per on va el camí a causa
dels continus moviments de terres però serveix saber que el
Camí segueix cap a ponent fins que es creua el Canal d’Aragó i
Catalunya. Una pista asfaltada condueix el pelegrí en direcció
al Club de Tenis de Fraga.
Pel costat del Club de Tenis, una pista puja primer i després
baixa en direcció a la N-II. S’ha de continuar per l’asfalt de la
carretera nacional, passar la cruïlla amb la carretera de Serós
i, tot baixant, accedir a Fraga pel carrer Obradores Revolt (Pk
436,5 de la N-II).
• km 33,2 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Fraga
Fraga pot ser un bon lloc per acabar el pelegrinatge, però
també pot ser el començament d’una veritable aventura. La
ruta, senyalitzada amb sagetes, continua cap a ponent tot
travessant els Monegros pels pobles de Candasnos, Peñalba i
Bujaraloz. Aquesta part de la ruta és solitària però no difícil.
Més endavant l’itinerari s’apropa a la riba de l’Ebre per la qual
continuarà en direcció a Saragossa, Tudela, Alfaro, Calahorra
i Logronyo.
111
23/09/2008 11:49:44 a.m.
Lleida-Alcarràs/Fraga
• Butsènit
Hi ha restaurant.
• Alcarràs
botigues.
ALBERG
en un local municipal
però només durant els
mesos d’hivern. Cal trucar
prèviament
en
horari
HOTELS
Can Peixan **
(Ctra. N-II km 134 Tel. 973790040).
Casa Miquel *
(Autovia Fraga-LleidaBarcelona sortida 451 Tel. 973791627).
PENSIÓ
Capri *
(Doctor Barraquer, 5 Tel. 973790318).
• Fraga
botigues.
També hi ha diversos hostals
i pensions. Una comunitat de
monges acull els caminants
en un refugi per a transeünts.
Si voleu fer nit, informeuvos a l’ajuntament.
(Tel. 974470050).
112
23/09/2008 11:49:46 a.m.
113
23/09/2008 11:49:49 a.m.
Notes
114
23/09/2008 11:49:53 a.m.
Notes
115
23/09/2008 11:49:55 a.m.
23/09/2008 11:49:57 a.m.
VARIANT D’ANGLESOLA
AL
PALAU D’ANGLESOLA
L’ESTANY D’IVARS I
PER
VILA-SANA
23/09/2008 11:50:01 a.m.
118
Restes de l’antic Castell dels Templers a Barbens
23/09/2008 11:50:09 a.m.
VARIANT D’ANGLESOLA
AL
PALAU D’ANGLESOLA
20,3
KM
5h
FÀCIL
TOTALMENT CICLABLE
Què ofereix aquesta variant?
Des d’Anglesola la ruta continua cap a Castellnou de Seana i el Palau
d’Anglesola. És l’itinerari més directe cap a Lleida i l’històric del
Camí de Sant Jaume. Ambdós pobles disposen de serveis
i Castellnou, a més, de refugi per a pelegrins. Hi ha
l’opció, però, de desviar-se des d’Anglesola als pobles
de Barbens, Ivars i Vila-sana per tal de passar per
l’Estany d’Ivars.
L’estany té un atractiu paisatgístic inqüestionable
que val la pena conèixer i gaudir però el desviament
obliga a afegir quilòmetres a la ruta per una regió on
l’ombra és un bé escàs. Tanmateix, la major part del recorregut es
fa per carretera o camí asfaltat i, malgrat estar marcat amb senyals
verticals, no ho està amb les sagetes grogues del Camí.
Si us decidiu per aquest desviament haureu de seguir les indicacions
del Camí fins a la sortida d’Anglesola. En passar per davant de la finca
La Morana es troba el desviament que o bé duu cap a Castellnou o bé
cap a Barbens. És en aquest lloc on les sagetes marxen a l’esquerra,
cap a ponent, i l’alternativa cap al nord-est.
Abans d’arribar a Barbens es troba una cruïlla presidida per dos grans
pollancres. La ruta continua recte però també es pot girar a l’esquerra
per tal d’apropar-se a les Cases de Barbens, una antiga masia
pertanyent al monestir de Poblet on hi ha una important explotació
agrària.
119
23/09/2008 11:50:15 a.m.
Barbens
És una antiga població esmentada ja des de
finals del segle XI, amb un bonic i interessant
nucli urbà. Pel terme transcorre la conca
baixa del riu Ondara, habitualment eixut
per la dura climatologia i l’aridesa del
terreny. En aquest poble tot el terreny és
absolutament pla, per això pels carrers hi
ha tants vianants com ciclistes. A Barbens
l’afecció per la bicicleta és, certament,
proverbial. El poble comparteix alguns
carrers i habitants amb Seana, que
pertany a Bellpuig i queda a la part sud
de Barbens.
El nucli primitiu de Barbens es pot situar
a la plaça Major amb l’església, el castell
i les cases que la volten. En aquest sector
cal esmentar l’existència d’edificacions
que disposen d’elements dels segles XVII
i XVIII. L’església parroquial, dedicada a
l’Assumpció de la Mare de Déu, és d’estil
romànic del segle XIII. Molt a prop es troba
l’Ajuntament, té la seu a l’antic castell
dels Templers i mostra l’aspecte propi d’un
casal residencial fortificat. El seu origen es
situa a mitjan del segle XII tot i que fou
restaurat durant el XVIII.
El Bullidor
Al nord del terme de Barbens queda el Bullidor, agrupació de cases
abandonada durant molts anys i on, actualment, viuen algunes
famílies. El nom prové de les surgències d´aigua que afloraven ran de
terra i es deia que “ l´aigua bullia”. Hi ha una antiga creu de terme de
la qual només queda la base i una part del fust escapçat.
La visita a aquest petit nucli val la pena malgrat que es troba retirat
del centre de Barbens. Trobarem les ruïnes de l’església que es
construí sobre les restes d’un antic castell i de la qual només queden
una arcada i part del campanar.
120
23/09/2008 11:50:19 a.m.
Ivars d’Urgell
Només accedir al poble un senyal indica la direcció cap a una ermita, la
de la Mare de Déu de l’Horta. Queda a mà esquerra, al costat d’un petit
parc. Habitualment la porta és ajustada però oberta i es pot accedir a
l’interior sense restriccions. L’edifici es va aixecar al segle XVIII després
que, segons la llegenda, un pastor trobés una imatge als peus d’un om.
L’home tenia la intenció de dur-la a un altre poble, però miraculosament
la verge sempre tornava al lloc on, més tard, es va construir l’ermita.
La Mare de Déu de l’Horta és invocada a la Plana d’Urgell per demanar
pluja. Un exemple de la seva eficàcia el tenim l’any 1600, quan la
processó que venia de Tàrrega va ser sorpresa per un aiguat que la va
obligar a quedar-se a Ivars.
El nucli antic d’Ivars destaca pels seus espais amplis, places tancades i
carrers poblats de cases històriques. En contraposició, la part moderna
del poble mostra un aspecte desorganitzat urbanísticament. A més, el
tràfec humà i automobilístic és gairebé constant i per això el nucli antic és
un reducte de tranquil·litat. Potser el recorregut més lògic per travessar
el poble és seguint el passeig de Felip Rodés i agafant el carrer de l’Estany
però resulta interessant el desviament, ni que sigui momentani, cap a les
places del Doctor Segarra i Homenatge a la Vellesa, ambdues al bell mig
del nucli antic d’Ivars.
121
23/09/2008 11:50:22 a.m.
Estany d’Ivars i Vila-sana
L’aproximació a l’estany des del poble d’Ivars d’Urgell és còmoda
perquè la ruta senyalitzada fa una suau baixada per situar-se al nivell
de l’estany. De seguida es poden veure les aigües que s’estenen per
una superfície que d’est a oest és força més llarga que ampla. A les
envistes de l’estany pel vessant est, crida l’atenció el canyissar que
actua de filtre natural on brolla l’aigua que alimenta l’estany.
La formació d’aquest estany es remunta a milers d’anys enrera i es
deu a les condicions geològiques d’aquesta zona: el relleu suau i
planer de la comarca combinat amb un terreny impermeable provoca
que, en moltes àrees tancades l’aigua s’entolli de manera que,
antigament, hi havia moltes llacunes com ara l’estany d’Ivars i Vilasana així com altres de menors. Normalment aquestes llacunes tenien
poca fondària i extensió cosa que provocava que a l’estiu quedessin
completament seques, formant-se dipòsits de sals que eren explotats
comercialment des de l’època medieval. Aquesta situació canvià del
tot amb l’arribada de les aigües del Canal d’Urgell l’any 1862 i la
conseqüent aportació d’aigua del Segre a la Plana d’Urgell. Tota la
zona es regava i l’estany era el receptor dels desguassos
dels regs dels conreus d’aquesta àrea i de les zones
circumdants. Aquest fet va provocar un augment
important de la superfície i el volum d’aigua.
L’estany arribà a convertir-se en la llacuna
d’aigua dolça més gran de Catalunya. Una
122
23/09/2008 11:50:25 a.m.
transformació que va comportar l’aparició de la flora i fauna habitual
d’aquests ambients. Tanmateix, l’espai es va convertir en un centre de
la vida social i econòmica dels pobles de la vora. Era un indret idoni per
fer celebracions, per passejar, per a la caça d’aus i per a la pesca.
L’any 1914 hi va haver un primer intent de dessecació de l’estany
però no va tirar endavant perquè el regants de la
zona s’hi van oposar. Però l’any 1951, novament en
contra de la voluntat popular, l’estany sí que fou
dessecat amb la intenció de fer servir els terrenys
que ocupava per al conreu. El primer semestre del
2005 es van acabar les obres de condicionament per
tornar a inundar la zona i comencà l’emplenament.
A dia d’avui, les aigües estan a només 30 centímetres d’assolir
el seu nivell màxim i l’estany i el seu entorn ja mostren un
notable increment de la flora i la fauna.
La ruta senyalitzada per als pelegrins voreja l’estany pel
sud. Al llarg de l’itinerari es troben diferents miradors on
es pot gaudir d’aquest paisatge singular. També es troben
passarel·les per damunt de l’aigua, plafons d’informació i
aguaits -observatoris d’ocells- construïts amb terra i grava
utilitzant el sistema tradicional d’aquest territori, anomenat
tàpia. Des d’aquests aguaits, en silenci, es poden observar
els ocells sense molestar-los; amb una mica de paciència es
poden contemplar volant o aturades a les diverses illes fins a
150 espècies d’aus.
123
23/09/2008 11:50:30 a.m.
Vila-sana
Els orígens de Vila-sana es remunten
Un monumental plataner marca l’inici del
només al 17 de juliol del 1933, després
camí de Vila-sana al Palau d’Anglesola, final
que l’antic terme d’Utxafava, les
d’aquesta variant
masies de les Novelles (Alta i Baixa)
i part dels Oberts aconseguissin fer-se independents de la veïna població
de Castellnou de Seana i s’establissin com a municipi independent.
El nom d’Utxafava apareix en diferents documents des del segle XI. Entre
els segles XIII i els inicis del XV va existir la baronia d’Utxafava, que
després passà a pertànyer a la de Bellpuig. Sembla que durant el segle XIV,
a causa de les pestes, el terme quedà despoblat i no tornà a estar habitat
fins el 1695 quan s’edificà la Casa Vella. Poc a poc sorgiren
altres cases pairals, la Casa del Dalt i la del Benefici,
entre d’altres, però no fou fins a finals del
segle XIX que es pot dir que Utxafava tenia
nucli urbà. És per tot això que el poble
no té un nucli antic d’època medieval.
Als afores del poble, en començar a
enfilar el camí cap al Palau d’Anglesola
124
23/09/2008 11:50:33 a.m.
s’hi troba un plataner que ha estat declarat Arbre Monumental a causa de
la seva antiguitat i dimensions. És un bell exemplar que mereix ser visitat
de prop. Al seu costat hi ha habilitada una zona arbrada amb barbacoes i
taules molt concorreguda pels vilatans durant els caps de setmana.
Mentre fem camí cap al Palau d’Anglesola, el lloc on aquesta variant
retroba el tronc principal del Camí, la ruta passa pel costat de la Novella
Alta i la Novella Baixa. Una mica més al nord, a la partida de Sarsènit,
s’han trobat restes arqueològiques de l’Edat del Ferro.
La Casa Vella de Vila-sana
La Casa Vella és, sens dubte,
l’edifici més important del poble.
És una imponent obra en un
excel·lent estat de conservació
gràcies a l’encomiable dedicació
dels propietaris. La casa i les
construccions que la volten, la
bodega o els jardins són tots
racons deliciosos que, si es té
l’ocasió, val la pena conèixer.
Dins del recinte de la casa hi ha
la Capella de la Mare de Déu de
la Cabeza. Sí, amb Z, perquè
la duquesa de Sessa, Teresa de
Cardona, portà aquesta imatge
des d’Andújar (Jaén).
L’últim cap de setmana d’abril
hi ha festa gran a la Casa Vella,
la Confraria de la Mare de Déu
de
la
Cabeza,
agermanada
amb l’Agrupación Cultural de
Sevillanas de Capellades, celebra
diversos oficis religiosos. Aquest
dia s’alternen càntics religiosos
en català amb d’altres de marcat
caràcter andalús, una barreja
que val la pena viure en primera
persona. Durant les celebracions
es poden visitar diverses estances de la casa.
125
23/09/2008 11:50:42 a.m.
Variant Estany d’Ivars i Vila-sana
• km 0 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Anglesola
L’itinerari per dintre de la població és el mateix que si s’opta
pel recorregut tradicional. Travessar el poble pel carrer Major
i passar per davant de l’església i l’ajuntament.
S’ha de sortir d’Anglesola pel carrer Camí de Barbens seguint
les sagetes grogues i els senyals verticals indicadors. En
arribar a la porta de la finca La Morana, on es crien cavalls de
raça anglesa, s’hi troba la cruïlla del Camí de Sant Jaume, a
l’esquerra, amb la ruta que condueix a Barbens, a la dreta. És
una ampla pista completament plana que duu el caminant a
passar per sobre el Canal d’Urgell i a la cruïlla amb el camí de
les Cases de Barbens.
Aquest tram és especialment agraït si es fa en bicicleta perquè
la pista va fent una lleugera baixada i hom només s’ha de
deixar caure suaument fins a Barbens. A peu ja és una altra
història, i és que no hi ha ombra en tot el recorregut, cosa que
fa especialment dura la travessa.
• km 6,3 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Barbens
Accedim a Barbens passant pel costat del cementiri. Hem de
seguir recte, sabent que el nucli antic de la vila, que guarda
diversos elements arquitectònics d’interès, queda a mà dreta,
a uns centenars de metres.
La ruta cap a Ivars d’Urgell és senzilla de trobar, només cal
seguir la carretera asfaltada fins a Ivars. No hi ha voravia;
sortosament, el trànsit és limitat perquè aquesta via només
enllaça aquests dos pobles.
• km 9 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Ivars d’Urgell
Només accedir al poble es troba la cruïlla que, a l’esquerra, duu
a l’ermita de Mare de Déu de l’Horta; la ruta, però, continua
tot recte en direcció al centre de la vila. S’ha de travessar el
poble pel passeig de Felip Rodés i girar a la dreta pel carrer de
l’Estany, que surt del poble. En acabar-se les cases encara s’ha
de seguir per la mateixa via fins a una cruïlla on l’asfalt marxa
a la dreta i la ruta senyalitzada a l’esquerra, per una bona
126
23/09/2008 11:50:46 a.m.
pista. De seguida, en uns metres, es poden veure les aigües
de l’estany.
• km 12 · · · · · · · · · Estany d’Ivars i Vila-sana
L’itinerari senyalitzat voreja l’estany pel costat sud. És un
tram molt bonic, amb les aigües gairebé a tocar, però durant
l’estiu pot ser molt dur per la manca d’ombra i la gran humitat
que hi ha en aquesta zona fruit de l’evaporació de les aigües.
A l’altra banda de l’estany, al costat oest, queda la Torre de
l’Aragonés, granja fàcilment visible que pot servir de referent.
Per la part de darrera de la granja passa el camí asfaltat que
duu a Vila-sana.
• km 15,8 · · · · · · · · · · · · · · · · · · Vila-sana
En accedir al poble es passa pel costat de la Casa Vella i la
plaça Major. S’ha de seguir recte pel carrer Major fins a la
cruïlla on es desvia el Camí del Palau. No hi ha pèrdua, un
immens plataner serveix d’indicador de la ruta a seguir. El
Camí no ofereix pèrdua possible, és una ampla pista que s’ha
de seguir sempre recte i que passa prop de la Novella Alta. En
sortir a la carretera de Linyola es segueix recte, ara per asfalt,
tot passant pel costat de la Novella Baixa. Ja no hi ha pèrdua
fins al Palau d’Anglesola.
• km 20,3 · · · · · · · · · · · El Palau d’Anglesola
Tot just abans de passar el pont sobre un canal auxiliar retrobem
les sagetes grogues que havíem deixat a Anglesola.
127
23/09/2008 11:50:48 a.m.
Variant Estany d’Ivars i Vila-sana
• Ivars d’Urgell
HOTELS
Cal Modest*
(Av. Catalunya,7 Tel. 973580750).
ALLOTJAMENT RURAL
Can Salvadó i Can Salvadó 2
(Camí de Barbens, s/n Tel. 973310758 o bé
676978788).
• Barbens
ALLOTJAMENT RURAL
Cal Sinto
(Camí de la Serreta, s/n Tel. 973570714 o bé
675234863).
• Vila-sana
ALLOTJAMENT RURAL
Casa Utxafava
(C. Major, 6 Tel. 973712479 o bé
650522766 ).
Ca l’Andorrà
(C. Lleida, 13 Tel. 635625587 o bé
653771995).
Cal Pau 1 i Cal Pau 2
(La Palma, s/n Tel. 973601853 o bé
620071731).
128
23/09/2008 11:50:50 a.m.
129
23/09/2008 11:50:53 a.m.
Notes
130
23/09/2008 11:50:56 a.m.
Notes
131
23/09/2008 11:50:58 a.m.
132
23/09/2008 11:51:00 a.m.
Ajuntaments
Anoia
Argençola (Porquerisses) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Castellolí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El Bruc (Sant Pau de la Guàrdia) . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Igualada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
938
938
937
938
092
084
710
031
000
000
006
950
Jorba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 938 094 000
Montmaneu (la Panadella) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 938 092 010
Veciana (Santa Maria del Camí) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 938 090 055
Bages
Monistrol de Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 938 350 011
Pla d’Urgell
Barbens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bell-lloc d’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Castellnou de Seana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El Palau d’Anglesola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ivars d’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Vila-sana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
973
973
973
973
973
973
580
560
320
601
580
710
460
100
705
314
125
391
Segarra
Cervera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 530 025
Ribera d’Ondara (Hostalets, St Antolí, St Pere Arquells) . . 973 540 001
Talavera (Pallerols) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 540 107
Segrià
Alcarràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 790 004
Alcoletge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 196 011
Lleida (Butsènit) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 700 300 807 117 118
Urgell
Anglesola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 308 254
Tàrrega i el Talladell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 311 608
Vilagrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 311 162
133
23/09/2008 11:51:03 a.m.
134
23/09/2008 11:51:06 a.m.
Oficines de turisme
Cervera
OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA SEGARRA
C. Major, 115
973 531 303
Igualada
OFICINA DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL
Pl. Sant Miquel, 5
938 051 585
Lleida
OFICINA DE TURISME DE LA GENERALITAT
Pl. Berenguer IV s/n
973 248 840
OFICINA DE TURISME DE LLEIDA
C. Major, 31 bis
902 250 050 / 973 700 319
Montserrat
OFICINA DE TURISME DE MONTSERRAT
Pl. de la Creu, s/n
938 777 777
Tàrrega
OFICINA COMARCAL DE CONSUM I TURISME
C. Agoders, 16
973 500 707
135
23/09/2008 11:51:09 a.m.
136
23/09/2008 11:51:11 a.m.
Altres telèfons d’interès
Monuments de la Generalitat
Seu Vella de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 230 653
Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . 973 320 292
Altres números d’interès
Urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .061
Telèfon únic d’emergències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112
Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .080
Mossos d’Esquadra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .088
Telèfon d’informació de la Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .012
Central de reserves de XANASCAT . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 838 363
(Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya)
137
23/09/2008 11:51:14 a.m.
CERVERA
LLEIDA
TÀRREGA
FRAGA
ALCARRÀS
IGUALADA
138
23/09/2008 11:51:17 a.m.
MONTSERRAT
DA
139
23/09/2008 11:51:20 a.m.
140
23/09/2008 11:51:24 a.m.
Índex toponímic
A
Albarells 55, 65
Alcarràs 1, 17, 18, 23, 26, 28,
29, 30, 31, 33, 92, 109, 110, 112
Alcoletge 90, 91, 101
Alfajarín 18
Alfaro 111
Andújar 125
Anglesola 28, 30, 78, 79, 83,
84, 89, 100, 102, 119, 124, 125,
126, 127
Aragó 14, 15, 17, 31, 94, 97,
102, 111
B
Barbens 83, 100, 118, 119, 120,
126, 128
Barcelona 12, 13, 15, 16, 17,
18, 30, 31, 42, 46, 53, 54, 55,
56, 75, 77, 93, 102, 110, 112
Barcino 90. Vegeu
també Barcelona
Barrio de Litera 31, 111
Bell-lloc d’Urgell 17, 28, 90,
91, 101, 102
Besalú 16
El Bruc 45
Bujaraloz 18
El Bullidor 120
Butsènit 106, 107, 108, 110,
112
C
Calahorra 111
Camí dels Degotalls 44
Camprodon 16
Canal d’Urgell 79, 83, 89, 90,
88, 122, 126
Can Blasi 64
Can Maçana 40, 44
Capellades 17, 125
Casa-Torre Saportella 82
Les Cases de Barbens 119, 126
Les Cases de l’Alzina 45
Castella i Lleó 14
Castellnou de Seana 28, 79,
80, 81, 82, 83, 84, 100, 102,
119, 124
Castellolí 28, 41, 44, 45, 46
Cervera 6, 16, 17, 19, 26, 28,
30, 56, 60, 61, 62, 64, 67, 68,
73, 82, 84
Collbató 17
Compostel·la 10, 12, 13, 14,
15, 16. Vegeu també Sant Jaume
de Galícia
Cuixà 35
E
Estany d’Ivars i Vila-Sana 100,
126, 128
F
Foix 16
Fondarella 100
Fonolleres 72, 73
Font de la Josepa 65
Fraga 22, 31, 109, 110, 111,
112
G
Galícia 10, 11, 13, 16, 18, 19,
29, 35, 97
Girona 16, 17
Golmés 100
Granyanella 73
141
23/09/2008 11:51:27 a.m.
H
Hostalets 18, 58, 66, 67
I
Igualada 17, 19, 30, 40, 42, 43,
44, 35, 45, 46, 51, 64, 68
Ilerda 90, 97, 102. Vegeu
també Lleida
Ivars d’Urgell 83, 121, 126,
N
Narbona 13, 16, 78
Navarra 14
O
Òdena 42, 51
Osca 16
P
128
J
Jaca 16
Jaén 125
La Jonquera 16
Jorba 17, 28, 52, 53, 64, 65, 68
L
Linyola 100, 127
Lleida 12, 16, 17, 18, 24, 28,
30, 31, 42, 46, 53, 55, 56, 77,
90, 19, 92, 26, 92, 91, 92, 93,
94, 95, 96, 97, 98, 99, 100, 101,
102, 106, 108, 110, 112, 119,
128
Logronyo 13, 31, 111
M
Manresa 30, 40
Mare de Déu del Bon Viatge
56, 65
Masquefa 17
Mesoncillos 58
Mollerussa 17, 89, 100
Montmaneu 17, 18, 55, 56
Montserrat 1, 4, 12, 16, 17, 18,
19, 23, 26, 28, 30, 13, 29, 30,
34, 35, 36, 37, 39, 40, 44, 45,
46, 51, 54, 92
La Móra 73, 82
El Palau d’Anglesola 89, 100,
102, 119, 127
Pallerols 57, 65, 67
La Panadella 18, 28, 55, 56,
65, 68
Perpinyà 16
Peu del Romeu 19, 97
Piera 17
La Pobla de Claramunt 45
Porquerisses 55, 65
Le Puy 13
R
Ripoll 16, 35, 39, 51, 63
Roncesvalles 13, 16
S
Sabadell 17, 23, 28, 81
Saint Gaudens 16
Salardú 16
Santa Cecília de Montserrat
12, 13, 38, 39, 44, 46, 54
Santa Maria de l’Estany 59
Santa Maria de la Sala 53, 64
Santa Maria del Camí 17, 18,
54, 65
Sant Antolí i Vilanova 58, 67
Sant Cugat del Vallès 16
Sant Genís 51, 53, 55, 64
Santiago de Compostel·la 10,
23, 26. Vegeu també Sant Jaume
142
23/09/2008 11:51:30 a.m.
de Galícia
Sant Jaume de Galícia 10, 16,
18, 29, 35
Sant Jaume Sesoliveres 19,
51, 64
Sant Pau de la Guàrdia 28, 40,
45, 46
Sant Pau Vell 40
Sant Pere dels Arquells 50,
59, 67
Sant Pere de Rodes 17, 63
Sant Pere Gros 63
Santuari del Pedregal 74
Sant Vicenç de Castellet 30
Saragossa 12, 13, 22, 54, 99, 108
La Seu d’Urgell 16
Somport 13
T
El Talladell 74, 82, 84
Tàrrega , 17, 28, 30, 31, 63,
74, 75, 76, 82, 83, 84, 121
Terrassa 44
Toledo 18
Torres del Segre 110
Tudela 111
U
Utxafava 124, 128.
també Vila-Sana
Vegeu
V
Vergós 67
Vic 16, 35, 55
Viella 16
Vila-Sana 100, 124, 125, 126,
128
Vilagrassa 17, 28, 76, 77, 83,
84
143
23/09/2008 11:51:32 a.m.
23/09/2008 11:51:34 a.m.

mes - Camí de Sant Jaume

Transcripción

Documentos relacionados

fulldominical - Bisbat de Mallorca

EL MONTSIÀ EL BAIX EBRE

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona