MEQUINENSA FRASES 30-8-13 acabado_revisado

MEQUINENSA FRASES 30-8-13 acabado_revisado

MEQUINENSA
XEIC… PARLEM AIXÍ
Redeu, sisquera mos acordesem de totes.
I no sira perque no n’hi hasco de frases fetes.
Paraules, refrans i frases aportades per
gent del poble
Medín Berenguer va apuntar la idea i Pili Moncada va agafar el testigo i va proposar a
tota la gent que estem dins del Grup de Mequinensa /Mequinenza, que recopilesem frases
de les que dien los nostres iaios o pares al Poble vell per arroplegarles i puguer conservarles
en algún ascrit per donarles a coneixe a la gent de les noves generacións de mequinensans que,
segurament, no les hauran sentit mai. La idea va cuajar i la gent va respondre en estusiasme
a nesta crida…vaia si van respondre.
Carlos Cubero va auferirse pa la dura faenada d’arroplegar tot lo que s’anes anvian pa ficau
en una llarga llista, trian i traguen les repetides i pasan la llista a llimpio perque si pugues
fer despres una segunda fenya de revisar totes les frases, corregirles, i sobre tot ficarli lo
significat a cada una, ja que si no, podríe ser molt difíçil compendre el verdader significat de
moltes expresions, pues venen de molt antiu i n’hi ha paraules, aines i elements, que molts de
nantres, ni tan sols los ham arrivat a coneixe, cosa que farie imposible saber, en la major part
de les frases, lo sentit o el verdader significat d’aquella expresió. En esta tarea si va ficar
Batiste Estruga, i així, treballan cada u en la seua parcela les coses van anar avançan prou
apresa. En astreta comunicaçió en Carlos, la llista va anar agarran forma hasta conseguir
ficar una mica en “bonico” i de la millor manera que sabien, un bon grapat de fulles
carregades de romanses…cagaments…refranets…tornaveus i cançonetes de tot lo que, entre
tots los del Poble que van colaborar, se va puguer recuperar…
Que moltes pugon estar ja recopilades segurament en altres llibres de Joaquin Riau, Mª
Pilar Febas, Jesús Moncada, Enriqueta Moncada o Hector Moret?, …No i fa res! i
no i trau cap merit a un esforç colectiu de tots los mequinensans que aquí ham colaborat
desinteresadament, ja que sol mos ha mogut l’interés en recuperar un pasat perque no sigo
olvidat, i mai per buscar un merit personal. Se tracte tan sols de que, entre tots, no mo sen
pugo quedar cap olvidada o descuidada a un racó…perque mes i veuen dos ulls que un…i
si sont cent los que miren…millor que millor.
XEIC… PARLEM AIxÍ
Redeu, sisquera mos acordesem de totes.
I no sira perque no n’hi hasco de frases fetes.
Aqui em pique, aqui em cou, lo día Pascua xafarem l'ou
(Cançoneta que se cantae quan pa Pascua fiem com si mos santigüesem en los ous durs del carambou
mentres diem cada part de la frase, a la front, al pit, a un hom bro, al altre hombro,
i al dir la radera paraula, (l’ou) mol asclafaem a la front)
[5]
Quin hora e?... L'hora d'ahír a n'estes hores
Besam lo cul i disam les bores
(Xascarrillet, que en catalá se li diu Tornaveus, per respondret quan preguntaes l’hora, i al que
després replicaes tú per rematar)
Al toc de sirena la tripa plena
(Al Poble Vell tocae una sirena, que es va recuperar pal poble nou, i que a la una de mitxdía mos
avisaeque ere l’hora de dinar. A n’aquest so, li acom panyae aúllan lo gos de la carnicería de “La
Muteta” que estae prop de la Esglesia i com per simpatía…tots los del poble)
A la mesa i al llit al primer crit
(Lo important, no te que as perá mai)
Aixo no va en hora
(Algo que no funcione o una relació que no va be)
Au, calla, que estas asfaraida!
(Sofocada. Asfuriada. Pasada de voltes)
Estes aulives estan ansabatade s
(Se referís a les aulives amanides a la tenalla quan fan auló o gust com de pasades)
Au calla, morros de collons!
(Una manera fina de dirte que callos)
Aixó fa astorbo
(Estae aon no teníe que estar)
[6]
Au, is d’aqui , asgumball!
(Futx d’aquí xaf arder. Tafaner)
A jo, mentres no’m digos pedás
(I si acabat de diu, te u dien…contestaes: Lo cul me besarás)
Buscar la lluna per la bassa
(Quan algú busque lo que no n’hi ha o vol veure coses que no i son)
Contra mes cosins mes adins
(Per evidenciar que per seguns que coses no pots fiarte ni dels mes propers)
Au calla… poca solta!
(Desustanciat. Boca oberta)
D’un sisanté va fer una balda
(Per dir despectivament que ere poc apanyat o poc aprofitador o traureli merit a nalguna persona.
Un sisanté e un arbre de sisanta anys i una balda una f usteta no gaire mes llarga que un di t,
aixó u diu tot)
Esta e la juada magnética
(Quan se fa o s’aspere una juada o asplicasió asombrosa i que no se creu ningú)
A la vora del riu, no ti fatxos lo niu
(Signifique que no’t fatxos la casa prop del riu perque les creixcudes se te la poden am portar.
També se fa anar pa di que no t’ajuntos en gent que no e de fiar o no te ficos en coses o situacions que
se sap que son perilloses i poden acabar malament)
[7]
Te els collons pelats d’anar pel mon
(Un home expert. Curtit per la vida)
Ja fa dies que va el carro per les pedres
(Quan les coses fa díes que van malament i no s’acaben d’apanyar)
Anar el carro pel guareit
(Expresió similar a la de “Anar lo carro per les pedres”)
Te lo cap mes dur que un adoquí
(Los adoquins eren les pedres en les que s’ampedraen los carrers. No confondre en codís)
Au…vesten a la porra!
(Nomenen mol lo de AU VA, sobre tot per que et dison tranquil o anviar a paseig a nalgú)
Xarran xarran mai saltat lo cruse de Chalamera
(Quanparlan parlan te despistes o se te fa tart)
Calla…sargantilla!
(Poca xixa. Melexa. Criatura velluguina i de poca carn)
Pos que ascaxoflada t’has ficat xica?
(Que cómoda estás. Que ben aposentada estás)
Jo me’n vai…així que…Merda pal que quedo…
hasta el labio de dal!
(Si m’havia de quedar en estes condicions, també jo men aniría…i apresa)
M’ha aixit aquí un xampurrunyó
(Quan t’havie aixit un bulto, barruga o hernia)
[8]
Ai que m’asmeligo!
(Quan has ascoltat algo mol gracios i et fa mal la tripa de tan ri ure)
Que m’aspisarro
(Me piso de riure o de la tontería que acabes de dir)
S’asbosine de risa
(Se partis de riure )
Anar fet un valdragues
(En la roba de qualsevol manera, aquí cau i allí penje)
Pujam a cametes de coll!
(Quan de crio estaes cansat o volies veurei per damun de la gent gran en algún aspectacle,
lai dies a tum pare pa que et pujes dal als hombros)
Cametes aideu-me
(Quan no podíes mes i les cames ja no’t responien)
Cante nou…aigua fresca
(Quan los cantes eren nous trespelaen/sugaen i aixó ajudae a mantindre l’aigua fresca
quan no n’hi havie neveres. Esta expresió s’utilitze coma simil per alabar que
quan una cosa e nova e una m aravilla)
Caldera vella, bony i forat
(Quan algo esta vell, sempre te una quiticlera u altra. Se diu quan s’astorbe o s’averie algo vell.
S’aplique igual als tras tes que a les persones. Siríe la expresió contraria a la anterior)
Quan plou i fa bufetes aigua a les basetes
(Si ploie i fie bufetes als xarcos volie dir que ere temporal i durarie moltes hores o dies)
[9]
Cago’nde...qui´t vegués i no’t conegués...!
(Expresió que denote que ni fots un tip, i que ojalá no i es tengut mai tractes en tú)
Lo que de jove no treballa, de vell dorm a la palla
(Per dir que el que no va guanyarse el pa no tindrá ni casa ni llit. Les coses s’han de fer de jovens )
E mes xulo que la pana!!
(Mes cregut que ningú. Mes presumit que tots)
Anar mudat
(Anar en la millor roba que tens)
Anar fet un primor
(Anar repolit i mudat)
Anar de puntes files
(Anar ben arreglat)
Cul de mal asiento!
(No se está mai quiet. Sempre rode o no dure, en qui va
o no e de estarse gaire temps a un puesto)
Tens lo cap pa porta'l damunt del coll
(Referinse que no li servis pa res mes. Inutil, Tonto)
Correrá lo sanpindolí!
(De la familia del “Correrá l’aspartenya” o del “Correrá l’asfuriaca”. Te la fotré)
[10]
Agraná en la granera
(Pasar l’ascombra que dirien los catalans)
Es més difícil que agranar unes ascaleres enta amunt
(N’hi ha còses difiçils…pero esta sen andú la palma)
Deu nidó… ne n’hi ha pa llogar cadire s
(E pa veureu. Quan t’asombres d’algo i no te u acabes de creure )
Es mes pesat que una asquella vadocada
(Una cosa cansina i pesada que no calle mai, i e mol desagradable)
Me’n vai al mon anxufar el rec
(I jo me pensava que ere que tenien video al mas i anae a grabar)
Tarántula, més que tarántula, que es una tarántula!
(Asquerosa, perillosa i dolenta d’alló mes)
Mare… aon deu d’anar est andiot
(Ancantat, atontat, desustanciat)
Cap de ruc!
(Sempre deurie de ser menos insult si sol tens lo cap de ruc que si es ruc del tot)
Es mes ruc que una sabata vella!
(Similara a dirte mes ruc que un peuc o que un sabató. Potxe una mica mes i tot)
Ser una lesna
(Ser molt aspabilat o molt llest per fer o asplicar algo)
[11]
Es més ruc que un peuc
(Un altra comparació en coses dels peus)
Sol estaen tres i l'astroleg
(En una reunió, acte o trovada quan están pocs o tres en guerrilla que sen diu)
Anar com un pet de conven
(Anar a tota velocidad. Aspes. Rapid)
Va com un dengue
(Va molt ràpid)
Tot te s’ha de repetir com a la somereta Cañeta
(Debie ser una somera que no creie mai a l’oncle Cañeta i se li havie de repetir tot
moltes vegades pa que fes lo que li manaen)
[12]
Si no vols pols no vatxos a la era
(Si no vols que et criticon, o no vols així mal parat, no te ficos pel mitx)
A la ereta el Punxonet
(Era que estae a les afores del Poble anan ental port, aon ara está lo pantano.
Molt prop d’una creu que n’hi ha al costat del almasen de Murillo)
Mira que es badoc!
(Ancantat, tonto, boca oberta)
Cagamandurries!
(Cantam anyanes. No ningú. Merda seca)
Te fotré un aspetec que't desmanegaré!
(Te fotre una garrotada que t’ascaxarraré)
Vesten a enrolla baldrufes!
(Quan anviés a nalgú a fe punyetes)
Est paio e una mica aufendoset
(Comentari suave al indicá que un paio que se está pasant de aufendós)
Antonio Bolonio, pica banderes,
que minje figues davall les figueres
(Cançoneta infantil per enfotresen d’algun Antonio, perque t’acaso)
(O per enfotresen d’algun Manolo)
Manolo caxolo repica banderes, quan te morirás
davall de les figueres
[13]
E mes ruc que fet d’ancarrec
(Ni que l’haguesen fet aspresament)
Aquest noi e de cosco
(Vol dir que es mol travieso)
Bajoca freda
(Algú en poca gracia i poc sentit de l'humor, o algú que riu per qualsevol cosa)
Esta jaqueta si que e de cotolina
(Es die quan algo pareisie "mol bo". Pot ser que vingo de “cotó y lino”)
A aspentes i a redolons
(De mal en pitjor)
Au va!/ au tira!/ au venga!
(Quan vols despachar a nalgú o anviarlo a pastar fang)
La por guarde la v inya
(Vol dir que quan tens por, pares mes conte i vas en peus de plom)
Bueno xeic…que ham de fotre?
(Que ham de fer? Nem o no nem?)
Mare de Deu Sinyó
(Ere mes plegaria que renec. Se solie dir miran al cel i com demanan ajuda divina)
Santeta Beneita
(Expresió similar a la de Deu meu senyó pero fen alusió a la Santa i patrona del Poble.
Nomenada Santa Agatoquia i ascrit: Santa Agatoclia)
[14]
Estos sí que son cuatre pa una peaina
(Quan ne veus arribá cuatre de junts y no se sap aon van a fer mal)
Aon va parar, si es patós!
(Sompo, torpe)
Quina somera está feta
(Estar feta una vaga i una disada)
Fill de ruc, pollí segú
(Pareguda a la de De gats gatets pero mol t despectiu.
Vol dir que el fill e igual que sum pare o sa mare en algún defecte o com portament)
Un Deu... mun de sombra
(Despectivament no ningú)
Ere mes ruc que un sabató
(Un sabató ere un sabata de lo mes gran)
Est paio esta com una sabata
(Si ruc l’acomparaem a una sabata. En dirte sabata ja t’estae diguen ruc)
Está mes sord que una tenalla
(En castellá, mes sordo que una tapia)
[15]
Noi que et fotre la cara nova
(Sirá nova perque no te la coneixerán de les hosties que et fotre)
Me cago’n de no ningú
(Manera de dírli que no val res o que e menos encara que no res)
Mes dur que la pota perico
(Quan e dur i imposible de minjar algo que ha estat bollin al foc moltes hores.
No sirie astrany que Perico tingues la pota de fus ta)
Es més bast que un aspart mascle
(Si lo que et falte e finura…molta finura)
Bon vent i barca nova!
(Ere com desitxar bona sort a nalgú i que arribo ben llun)
Aire dormidor, aire durador
(Quan l’aire s’alse al ferse de nit, sol allargarse uns dies)
Aire sopador, aire durador
(Expresió similar a la anterior)
Aire… que vol dir vent!
(Quan despatxes a nalgú que t’am oine o et moleste)
I veus menos que un gat de ges
(Si mires sense veure y mai veus lo que n’hi ha que veure)
[16]
Pa donarli de minja apart!
(Com un animalet, fart i de pocs ascrupols)
...li diu lo corb a la garça...¡Que negra que es!
(Quan algú vol corregirte o recriminarte d’algo en lo que ell fa pitxor que tú)
Cel en pexinetes, aigua a les basetes
(Aventure plutja fina i temporal de dies)
Fenya feta, no fa astorvo
(Quan lo que fas no e lo que t’han manat pero no e fenya inútil del tot)
Fermín/Medín/Martín/Agustin…de la pota te ting
(Tornaveus per enfotresen de la gent en la que el nom acabe en “in”)
Fará mes anys que les ascaleretes de misa
(Per desgrasia ya no n’hi ha escaleretes, així que cuidat)
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para
abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y , a continuación, abra el
archiv o de nuev o. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e
insertarla de nuev o.
Xec quin boterrec s’ha fet aquí…
(Algun forat de grans dimensions, clot o derrum be aparatós)
Esta sí que e més que dobla/ Esta si que e dobla
(Esta si que e grosa. Mala faena que t’han fet i que no te la asperabes)
[17]
Una dona sense pendientes e com un ruc sense auvardes
(Adorno que es pensae que no podíe falta m ai en una dona y una com parasió no mol afortunada)
se li ha ficat un cul com una saria
(La saria ere aquella especie de buxaques que portaen los rucs a cada costat
per portar la carga i lo pes reparti t)
E igual treballá, que fer fenya
(Quan lo que fas no e lo que t’han manat pero no e fenya inútil del tot)
Peu desperta que anirem a Cherta a
veure les senyores que van a bodes
(Quan me s’adormie un peu, ma iaia me cantae aixó fenme creus en lo dit...y me se despertae)
Pareis que vatjos a regar
(Quan duies uns pantalons llarcs que te quedaen curts)
Sirás capsot
(Cabeson. Cap gros i dur. Talós)
Si xorre Pedrix i si no xorre Sorolla
(Gran joc de paraules en los fabricants de Sifón)
Plou i fa sol, les bruixes se pentinen
plou i fa sol les bruixes porten dol
(Cançoneta infantil que es cantae quan ploie i fie sol al mateix temps)
[18]
La mare que et va matriculá!
(Se evite lo “Mecago’n” encá que se supose i se fique en fi lo de “la mare que et va parí”)
La puta que t'adore!
(Aquí se gaste tota la munició per asbroncarte)
Se pense que e merda i no arrive a pet
(Quan un se pense que e algo que, ni hu e, ni si aproxime)
e mes gos que’l jaure
(Jaure es estar gitat dormin i sense fer res)
Fe la mesdiada
(Dormí un ratet després de dinar)
Fe una becada
(Fe una mesdiada curta. Sol un cop de cap)
Lligar los gosos en llonganises
(Quan vols com evidenciar abundancia u opulencia)
Voltes mes que’l gos del Groc
(E de suposar que ere lo gos nerviós i inquiet d’un vei del poble que sempre anae per les seues)
No val ni pa traure’l gos a cagá
(Quan un e totalment inútil pa tot)
[19]
No vals ni pa tacos d’ascopeta
(Despresies lo valor que te o la manera de sé d’algú)
Morros d'angüent
(Que tenie bona labia i te sabie donar bons consells)
D’aixó…Xantalamú
(Ni una paraula a ningú)
Tancat a cal i canto
(Tapiat. Volie dir tapat en pedra I cals. Expresió castellanitzada)
Tancat i barrat
(Tancat i en la barra atravesada radere la porta que si ficae llavons)
Ni menás
(Ni moures mica)
Marieta del ull viu, que tan pronte plore com se’n anriu
(Quan una criatura estae a punt de plorar les mares, o les iaies li canten aixó per ferlo riure)
No n’hi ha coc com lo de ma iaia
(Lo mes bo e sempre lo de ca nostra, pero es que estae inmillorable)
Mai fotut com lo xiquet del xollado
(Quan un s’havie fotut fart de minxar)
[20]
Pareixes de la Vallfera
(Quan algú anae vestit de mols colós o roba llampan)
Mira-la... se pensave ser la més maja de la vila
(Esta sí que ha fet com l'aulivé: ¡¡Molta mostra i poca auliva!!, pero se u pasaben mol be)
No te'n fios d'aquesta que e una gata moixa
(Estes son les manses que fan la fenya. Que no son lo que pareixen)
Jo rai, que ting lo vuit
(Contalla popular d’algú del poble que va anar a la mili. Los van donar un número a cada u i quan lo
sargento nomenae los números anaen donan un pas al frente.
Quan va cridar “el ocho” lo del poble, que no sabíe castellá, no va fer ni cas, i despres de cridarlo varies
vegades pel número sense obtindre resposta, i veguen el cabretx d’aquell sargento ell va
rumiar…”Pobre del que tingo “l’ocho”…jo rai que ting lo “vuit”)
Tú rai
(Quan aconsellaes a nalgú, davant d’un problema que tú no havies de sufrir o pagar te contestaen aixó
com diguen “Tú…Claro…Sort teua…con que a tu no t’afectará”)
Tú si que rai que es jove i no cries
(Tú si que tens sort i es afortunat que no tens carga familiar)
Sas que li van fer a Turrai?
Pues que li torraben faves al cul
(Expresió que contestaes quan algú te die “Tú rai”
[21]
E mes xulo que un vuit
(Quan se pase de fanf arronades.
Hau vist que lo número vuit pareix que estigo en nanses com desafian?)
Ramón tira plom, tira blat, tira merda pel forat
(Cançoneta infantil per enfotresen de Ramón perque t’acaso)
No fem su voltar la seca y la meca
(Se li die a nalgú que s’antretenie en tot i no acabae de ficarse a fer lo que tocae)
Aspartenya
(Que fotos lo cam)
Au…calla i mocat!
(Calla mocós)
Au calla merda seca!
(Si se un merda ja e dolen, se un merda seca, ja e lo pi txor)
Astire mes lo bras, que la maniga
(Gaste mes de lo que te. Ampenyas en coses que no pots pagar)
ja baixen pel camí de la pedra bonica
(Amagueu les criatures, que estos son perillosos)
Es mes dur que la Pe dra Bonica
(La Pedra Bonica ere una gran roca feta as cut que teniem a una calçada romana que bordetxe la
serra de la carretera de Faió, i que delimitae les terres dels Borbons)
[22]
Encara acabarem a quatre sarpes
(Acabarem borratxos o paperí. També se empleae esta expresió per referirse a que
acabarem a bufetades)
pa cantá no n’hi ha com lo vi del pla
(Com penseu que vam començar a cantar los del poble mes que en est nectar milagros d’aquella
partida privilegiada del secá )
Est porte les sabates ben llargues
(Quanalgú porte un vinet de mes)
Si aixó e guerra, que no vingo la pau
(Se diu quan veus la bona vida que es fot algú que no doble lo llom pa res i viu del cuento
o a costelles dels altres. Lo que es fot la vida padre)
Miral…pareixíe tonto quan lo vam cambia per lo selló xafat
(Te u dien quan a n’algú li volies pendre lo pel i te descubrie l’angany antes de caurei)
De nit tots los gats son grisos
(Del castellá.De nit tot va be, done igual si vas arreglat o no, com si vas limpio o brut)
Aquí lo que no corre vole....tú!
(Referinse a l’aspesó de la gent en fer algo o pendre algo.Quan algú no aspere, quan li tocae asperá)
[23]
Au, pasa ampastre, Mecago’nde quin ampastre!
(Un xapusa. Un am pandullo. Un sompo. Un ampas tre ere una especie de cataplasma a modo d’ungüen)
au pasa antosta!
(Inutil, mun de merda. Una antosta ere un peti t altillo per disar trastes vells, xatarra i basura
que no vols tirar pero que no valdrá mai pa res)
Au ves anganya a deu!
(Resposta que dius quan tens mol clar que’t volen anganya o que et conten mentires)
Aquella e molt bleda
(Toba, pansida, sensible)
Pa Nadal…Cada ovella al seu corral
(Pa Nadal cada ascú a ca seua en la familia)
Ting les mans baube s
(Quan tens les mans gelades que casi no pots fer nil punyet en los dits)
Que fret fot, quan fa fret
(En aisó ya está dit tot)
Fot un fred que pele un calvo
(Se sol dir molt “Fot un fret que pele”. Quin fret ha de fotre pa pelar a un que no te ni pel…
Al póble també anem ben servidets de fret al hivern)
[24]
No trobaries aigua al mar
(Inutil. Te u diuen quan t’han anviat a buscar algo i tornes diguen que no u has trobat.)
No trobaries ni aigua a Segre
(Inutil. Te u diuen quan t’han anviat a buscar algo i tornes diguen que no u has trobat.)
T´aufegues en un vaso d´aigua
(Si veus lo problema mas grand de lo que e realment)
Ting sed!!… Pisat a la ma y veu a galet
(Tornaveus. Si de crio demanaes aigua com un pesat quan no n’hi havie per donarten casi sempre ere
esta la resposta)
Ting gana!!… Mosat a la cama
(Tornaveus. Si li dies a ta mare que tenies gana y encara no ere hora de minxá)
Au, neu a anganyar a Deu… jo me la foto!
(Au, nevon a pasetx i diseume estar tranquil a jo. Aquí us quedeu, jo me’n vai)
Tot u fas a la xamberga
(Tot u fas de qualsevol manera. Mal disat o mal arroplegat )
Allí estae xombat com un astaquirot
(Allí estae dret com una as taca, fen mes pronte nosa o as torbo)
Mes pesat que una mosca cagadora
(Que una mosca d’aquelles groses que van per les porqueríes en lo tubo d’as cape lliure com lo de una
49)
Sac de son
(Pereós. Que sempre estaries dormin)
[25]
Qui antrepuse y no cau, avanse tres pasos
(Pot ser que antrepusa dono sort si no caus. Per donarte anims davant d’algun m al negosi o atrapada
económica fente saber que lo que no’t mate te fa mes fort i et done una aspenta enta avan)
Ting tanta gana que’m fotria un ruc en cascos y
sense traure-li els claus
(Aiso sí que e tindre gana… pero gana gana)
Sompo!!... antrepusaries en la ralla d’un lapicero!!
(S’haurie de ser mes que torpe per antrepusar en una ralla de lapicero feta anterra)
Si em punxen nom troben sang
(Me s’ha gelat la sang del susto que m’hai fotut)
Mai quedat sense sang a les buxaques
(Expresió que es diu despres d’un susto)
Teniem bon canguel
(Estaem cagats de por)
Si’t fa mal pósati sal
(Quan despues d’avisar a un crio acabae fense mal i queixanse se li die aixó com diguen:
Ara te fots. Remei del poble que valie pa tot)
Ficat una vena al taló
(Quan te queixaes que te fie mal lo cap ta mare te die…)
Ruc, somera!....aubercoc i sirera!
(Tornaveus. Al dir l’insult te responien en esta contesta)
[26]
Joaquina la faiona, te un floriol, i Ramonet lai toque
sempre que vol..., sempre que vol lairun...
lairun…lairun…lairun…….laiiiirun
(Cançoneta imprescindible per animá als del Poble quan juaen al fútbol)
Lo cacahuet
(Al futbol un any pa la Santa… Mequinensa 8 - Fraga 0)
A Fraga? Mosques i figues
(La fama de que a Fraga n’hi ha moltes mosques ve presisament de quan ere famosa per les figues.
Se ficaen a secar damun d’un canís de canya per ferles seques i la dolçor aquella fie
vindre les mosques a milés. Manera despectiva de fer alussió a un poble, en lo que sempre i va n’hi
haguer una rivalidad de sobra coneguda)
Calla y no ploros, que encara t'haurán de llogar a Fraga
(Antes se llogave gent per plorar als anterros i d’esta manera arrastrar als asistens al dolor)
Pareixes mig de Fraga!
(Si fas algo que no toque o que no s’asperae que tingueses que fe)
E mes len que Peiró
(Peiró ere un juador de futbol mes pronte romanser que rapid)
Ja m´está bollin la sang
(Ja m’estic alteran per moments)
Bona nit i tapat caragol!
(Carinyosament: vesten a dormí y tapat que fa fred)
En un pet i una llufa, lo llit com una astufa
(No crec que necesito masa traducció, perque cada u s’acalente com vol, al menos si dormís sol)
A dormí.. i que la pulsa mes grosa, vos pico al melic
(Manera de anvia a dormí mol carinyosament als nens i criatures quan los anvies al llit)
[27]
Xeic
(Noi. Avui dirien “Tio” i a Saragossa lo famós… “CO”)
au va… xeic
(Au va noi. Avui dirien “Au va tio”)
Au calla, que es deu de saber lo gat de fer culleres
(Quan volies opinar o aconsellar sobre algo del que te consideraen incapaç)
Poc senderi
(Poc coneiximent)
Que preferises una brosa al ull o una faba al cul?
(Cuidadín en lo que preferises que la pots pifiar be)
Me u fotria al cap d'un tinyós
(Quan a un li agrade mol una cosa de minjá se u fotrie al puesto mes asquerós)
Deu mon dono
(Orasió per demanaá a Deu que no fal to per minjar mai)
Ham nat a crompa… al aconomato
(Expresió mal dita habi tual en gent mes gran. Anar a comprar al Economat)
Murió Marta… murió farta
(Quan algú se fotíe una f artallada i algú li die: “Xeic potxe que reventos” responie aixó)
Hostia xeic…Si en esta ploma no voles...
(Quan algú se estae foten ben fart o tel trovaes fotense un gran bocadillo li solies dir aixó)
[28]
Ara si que em voldría torná tosino
(Quan algo te sorpren encara que el desitx no sigo de lo mes exquisit)
Hostia xeic
(Gran paraula del poble, que pot ser de admirasió o de incredulitat)
Aixó sí que e més que taca d'oli
(Quan algo s’ha ficat complicat o molt serio. Simil en la taca d’oli a la roba que
e fotuda de traure i arreglar convertinse en perpétua)
Men vai!...Ficat un suro!
(Tornaveus. No, gracies, a nes mon tot u aprofito pero un suro encara no'l necessito. Com nantres
diguem si n’hi ha un pinxaso que “Sen va l’aire”, al dir “Men vai”
te donen la solució i se supose “aon” te l’has de ficar)
Que me foton lo nas al cul,
despues de tres dies morta
(A jo me sen anfot un pepino. A jo que me u vingon a dir llavons)
E mes dolen que el sebo de rata
(Mes dolen que el veneno)
T’asclaré lo cap!
(Tel partire d’una garrotada)
No me fatxos posiguetes
(Quan t’acariciaen o te fien una apretadeta en los dits davall del sobaco, a la tripa,
al coll o a la planta dels peus i te fien riure)
[29]
Te una cara com un pa
(Si sol fos la cara…Te un cap com un “cabezudo”)
Vesten a bufar gateres
(Les gateres eren forats a les portes del carrer per aon entraen i aixien los gats de casa.
Vesten a la porra)
Ruc!….aubercoc i sirera!
…Xupali lo cul a la meua somera!
(Tornaveus. Quan en lo cas anterior tú responies, ere l’altre lo que te tornae la pedadilla)
Estae sec com un xiulit
(Per exagerar d’alló mes lo prim que un está)
S’ha llavat la cara comlos gats
(Com los agrade tan poquet l’aigua…imagineus com durá la cara)
Pareixes un furó
(Brut, robinos i desalinyat)
Pareises un furò d’angorfa
(Persona de la que no ti pots fiar. De poca confiança i que no t’anganyo el seu aspecte)
Anae negre com l’astolsí
(Tot mascarat)
Tenim lo fumeral ple de astolsi
(Lo tubo de la ximenea bosat)
[30]
N’hi ha que tenen un imperi i jo… una samarreta d’amperi
(N’hi ha que nai xen en astrella i uns altres astrellats…xiquet)
Ere mes viu que la fam
(Quan n’hi ha gana un se les ingenie totes per minxar)
Est e un fart d'olla
(Un fardatxo)
Si tarde cinc “menuts” més a naixe aixís una sabata
(Alguna persona gran anomenae així los minuts. Vol dir tonto de naiximent)
Mala nou raconera!!
(Mala pécora. Mal bixo)
Qui sap fe tard de nit, pel maiti, s’ha de sabé aixecá del llit
(Qui tardetje fen lo bandido, no ha de tindre perea pa maitiná)
Tans caps, tans barrets
(Quan algú es preguntae com repartir alguna cosa se contestae així. Tans caps tans sombreros)
Aixó acabará coma la fira de flix…
en un xiulet i un canís
(Aixó acabará de mala m anera)
Mentira!!.. agarra el cagallo i astira
(Tornaveus)
Si home, i una merda lligada en un cordell
(Vamos…ni de conya. Pero tú de que vas?)
[31]
Mes contens que un xiquet en les sabates noves
(Quan li havien donat una gran alegría)
Carinyet!!...Agarra lo berenaret que t’hai ficat tomateta i
formatxet i fes una mosadeta…Ratolinet meu, que pa despues
t’agüardo un caramelet molt dolçet
(Quan al Poble mos fiquem a diru tot en diminutius per que sigo mes “carinyoset”, som la hostia)
Qui vulgo jugar, que fico el dit aquí,
que a les tres no jugará
(Cançoneta per començar a juar un joc)
Mes val aixó, que una patada al fetge
(Quan algo no e mol bo, pero t’aconformes pensan que podrie se encara pitjor)
Ja está feta bona garça
(Granuja. Les garçes tenen fama de robar coses i portarles al niu)
La mare del Tano quan ere gitano
(Expresió de sorpresa o asombro)
Sanglot?.. que paso a la padrina tot
(Sels die a les criatures Quan tenien sanglot pa que els marxés)
Mecago’nde!…noi que t’unflo un ull!!
(Mira que te foto una punyada.
Esta frase s’acompanyae del gesto de ficarse lo puny davan la cara com amenaçan)
[32]
Ves per la sombra
(Se die de broma quan n’hi havie una boira de collons. També se die per alló de que, si vas pel sol, te
secarás coma les merdes. Si se die a les dones u justificaes diguen que los bombons se derretisen al sol)
No si veu ni a tir de bufetada
(Quan n’hi havie una boira atapida que no es vie ni a lo que arrivaries en la ma
per fotre una bufetada)
Pareixes una quera badocada
(Una cosa cansina i pesada que no calle mai)
Te un os a la tripa
(Se die del que ere poc treballador i no doblae mai lo llom com si un os lai impedis)
Mos ham quedat a canyaula
(A dos veles. A veure vindre)
Mala llagó
(Mala pécora. Mala persona. Mes dolent quels seus antepas ats)
Santa Madalena astira la cadena pa lligá al dimoni,
viva Sant Antoni
(Cançó que es cantae voltan les fugueres, pa Sant A ntoni)
Santa Madalena astira la cadena, gori , gori,gori
viva Esteve Toni
(La que cantaen alguns pocavergonyes per fer broma en un veí famós del póble vell)
Qui no’n guarde quan té, no’n minge quan vol
(Refrá per ensenyarmos a astauviar.
Se die d’algú quan havie tirat molt de beta i ara no tenie ni pa minxar )
[33]
estem fent lo ruc
(Quan vies que no fies res de profit davan d’alguna situació incómoda)
Fe lo mec
(Fe la víctima. Fer cara de pena)
Què saragata e esta?
(Soroll, musireca o ascandalo m al sonan o desagradable)
Què te que veure los collons pa minja blat?
(Tambe podrien dirte “Sempre aixises per peteneres”. Quan vols dir “Què te que veure una cosa en
l’altra?”)
Mira si’l porto penjat a radere l’aurella
(Quan buscaes o preguntaes per algú insistenmen, te contestaen així com diguente “Calla pesat”)
Sacsa topins
(Torracollons. Toca peres)
Garrotada allí aon fa bony
(Aconsellan atacá o actuar aon se trobe la causa del mal)
Se pense que tot e bufá i fe ampolles
(Se pense que e tan façil com pareix. Los que antes fien ampolles Quan traien lo vidre del forn l’unflaen
bufan en un tubo per anar donanli forma i Quan u vies fé pareixie hasta façil
enca que la fenya es set nostra)
Ja vindrá lo sigro a la cullera
(Quan algú ten havie fet una, u dies pensan que ja arrivarie lo dia en que li tornaries
lo despresio o la mala juada)
[34]
Minje més que una vora de riu
(Per nomenar a nalgú que minje molt. Lo riu quan corre sempre minje les vores i se u amporte tot)
te fotrem entre segre i ebre
(Algo habíes fet ....y no bo. Al Poble vell lo camp de futbol estae just en la confluencia dels dos rius i
sempre n’hi havie una amenaça sobre els arbits de que si mos perjudicaen en lo partit f arien cap al riu
-Entre Segre i Ebre. No se ni va fotre cap, pero l’amenasa, encara planetge per si algún foras ter se
fique xulo)
Te fotre un xut, que t'ambarcaré!
(Quan juaem al f utbol als carrers del poble vell si en una patada mo se quedae la pilota a un balcó o a
una teulada diem que mo s’havie “ambarcat”)
Mira que te fotré un asclafit
(Amenaça mes típica de noies cuan algún “moscardo” les molestae o lis volie fotre ma)
Te fotre un astampit que revallaras com una baldrufa
(També típica en les noies i del mateix calibre. La baldruf a ere una jui na de fus ta en forma de pera que
es fie rodá astiran de un cordell que s’havie anrollat previament alrededor)
Te fotre una bufetada que la pared te’n donara una altra
(Astampit donat en tanta força que rebotaries en la pared)
Quin desv ari e est!
(Quin desasosiego. Quina ne deguem de dur de cap)
a la bosa’l juadó no li ficos lligador
(Se referís a que tan pronte guanyes com u perds tot)
Done igual morí de una pedrada que de una cantelada
(Quan la solució ere tan dolenta com lo problema que se evidenciae.
Una cantelada ere un bosí de cante trencat)
[35]
Mig collons a remulla
(No ningú. Ignoran)
Va fotre una bona tamborinada d’aigua
(Va fotre un aiguat de por en alguna tronada)
Hostia quin xafe c!
(Quin aiguat ha fotut o n’hi ha per anterra)
Quina badina n’hi ha aquí?
(Quin aiguat n’hi ha per anterra)
Aixó e aigua xirla…home!
(Aixó está aigualit i no te ni sus tansia)
Me penso que cau calamuixó
(Cau pedra barretjada en la plutja)
E mes tonto que un ruc calçat i vestit
(Pot se una incongruensia, ja que un ruc d’esta manera, casi pareixeríe hasta educat)
Tens lo cap mes dur que un single
(Roques durísimes estratificades horizontalment de una serra)
[36]
Cap de soca
(Un cap mes dur que la rail d’un arbre. Los que han tengut que partirme alguna d’aulivé gran a cop
d’astral o en lo tascó saben lo dura i corre tjuda que arribe a ser)
Me cago’n la costera la barca
(Renec molt desgasificat i de poca maldad. Esta e la famosa costera La Barca del poble vell, una de les
mes nomenades quan se jure)
Mecago’n la constitusió de la barca i l´horta vella!
(No teníe maldad, ja que no n’hi havie constitusió de tot aixó)
Estas carregat d'hostie s
(Carregat de rom ançes. Com dirte “No’m vingos en hosties”)
Me cago’n la constitució de Faió!
(Esta es pot cam bia per la cos tereta la barca.
Un renec de poca maldad saben que a Faió no tenen una constitució particular)
Pareises una meuca o fleuma!!
(Son expresions mes catalanes. Puta, bleda, tova)
Brut, com un tió.Tambe es die Anae negre com un tió
(Un tió e un tronc dels que cremen al foc anterra i que lógicament está tot mascarat)
Ting tanta sang que a les cinq ting son
(Quan fiem broma diguen “Vols que et parla en xino?”)
Mare… marxo?.. No vajos al molló
(Lo molló ere l’abocador que dirien ara. Aon se tirae la basura a les vores del riu Ebre)
[37]
E més perro que la tinya
(Dolen en grado maxim. La tinya e una enfermedad de la pell molt contagiosa)
Son cul i merda
( Quan dos están sempre junts. Expresió similar a “Son carn i ungla”pero aquí en aire molt despectiu)
Mes sec que un filabarquí
(Un filabarquí ere una barrena prima que fien anar los f usters per fer pas a la f usta
pa puguer ficar despres los tornillos)
Estás mol asfuriada
(Molt sofocada. Que cride o arbalote molt)
Ves i disli a fulanito que me cago’n lo correu
( Lo correu no ere altre que ell mateix)
Puja aquí dalt que veurás a ta iaia
(Quan ten adonaes que te fotien lo pel o te volien anganyar los dies aixó)
La va fotre ben pentinada
(Li va cantar les coranta. Li va dir lo que fie lo cas)
Com te trobes?. Garring, garrang
(Quan te trobes de qualsevol manera. Pa poques alegríes)
Nem… xino, xano
(Nem pas a pas. A peu poc a poc sense corre)
[38]
Au…feste el monyo
(Quan a nalgú sel anviae a pasets pa que et dises estar tranquil)
Tira de veta Marieta
(Ves gastan… mentres ne n’hi hasco…)
Burufrenos, amotos, analísis, treato, crompá
(Iaiades o males expresions de la gent mes gran per nomenar paraules o coses)
Afonadores, que sou unes afonadores!!
(No penseu mes que en aufendre i fer mal)
Aon vas tan abrigat? Si se te fot un llop…
no cagarà su roba
(Fen una mica de mefa del mun de roba que portes pal fret)
Rascavores
(Un que u aprofite tot. A les criatures: Mortificador)
No’n veu tres en un ruc
(Está fatal de la vista, xiquet)
Mentres n’hi hasco rucs, faran auvardes
(Mentres n’hi hasco tontos n’hi haurá gent que sen aprofitará d’ells)
Falten rucs pa tantes sáries
(Quan te la volien pasar o et volien ancolomar alguna bola)
[39]
Es mes curt que lo día de san Tomás
Es mes curt que les manigues de un xaleco
Es mes curt que una escalera de collir melons
(Quin dels tres deu ser mes curt?)
Pareix un mitx collons a la vela
(Un poca pena. Un no ningú)
Collons a la vela
(Encara que aquí no sigos “mitx”, seguises sen un no ni ngú i un poca pena)
Quines torteres fas, redeu
(Quan fies algún traball, llauran o ascribin algo i u fies mol tort)
Está més tort que la carretera de Faió
(Com anae zigzaguejan les serres tan per pujar com per baixar se fie aquest simil)
[40]
Hasta que no’l tíngos al sac, lligat i ben cobrat....
no digos blat
(Hasta que no tens un negocí o algo ben acabat, no cantos victoria)
Qui no te fenya en la coga mate mosques
(Quan algú perd lo temps tontamen en coses que no donen cap profit)
Deu done fabes a qui no te dens per rosigarles
(Quan veus la sort d’algú que no l’ha de saber disfrutar com u f ariem nantres)
Salut i força al canut
(Saludo mes habitual entre els homens, encara que lo canut no es lo que molta gent se pense, sino una
especie de tubo que es portae antes a la cintura per guardar les monedes. Si important e la salud,
també u e la força al “canut”en cualquere dels significats que li vullguesem donar)
Si que estás repantingat?
(Si que t’has fotut cómodo. Aspatarrat. Ascatxoflat)
Cada día perdem un llansol
(Algo que va pijó, cada día una mica mes)
No soc tan gran… encara ting les primeres aurelles
(Com si mentres no les cambies, com les dens, no paseses a ser gran)
Què dius?.. que fa mol aire
(Quan repeties les coses i pareixie que no te volien antendre contestaes aixó)
[41]
Mira allí van los tres… Ch ipi Chorrús y Vallés
(Tres personatges del Poble Vell que quan anaen juns los fien est xascarrillo)
Has cambiat una puta per un lladre
(Per referirse a coses o persones que ja no eren bones i que has cam biat per algo,
o per algú molt pitjor)
Est xiquet no está gaire catolic
(Per referirse a que no estae conforme. No estae be de salud)
Est xiquet no está conforme
(No se trove be de salud)
Voltar la seca, la meca i la vall d'Andorra
(Donarli voltes a la cosa sense solucionarla m ai. Rondall)
Què fred fa…No?.. Mira si fa fret que esta nit han trovat un
ruc gelat a la plasa/a la punta’l pont
(Broma per exageraru al maxim i per acabar fenlai creure a mes d’un)
Fot un fred que gele els Sants o que gele les pedres
(Esta e pa quan fa mes fred, encara mes que quan se pele a un calvo)
Fot un goleró
(Quan n’hi ha una corrent d'aire gelat i acanalat que et fot de fret)
Fot més fred aquest hivern que en tot l'estiu passat
(Per enfotresen quan se comente lo que está tan cla que no i farie falta nil comentari)
Fumes mes que una merda a l'hivern
(Quan se fie de ventre/de cós al bancal al hivern les merdes fumejaen al estar calentes)
[42]
Quin batjam!
(Mun de vajilla per fregar. Mun de trastes ascampats sense control)
Arroplega els tracalets,
(Arroplega los caxarros o los trastes ascampats)
Me feu anar de coroneta
(Me trasvalseu. Me feu fer lo que voleu sense tindren ganes. Me esteu atosigán)
Casun redeu
(Me caso en re-Deu. Renec mes propi de les iaies i de la gent mes gran una mica mes descafeinat)
[43]
Ja fa rato que estan fredes les farinetes...
(Quan arribes tart a sopá)
Mos vam fotre bona pitança
(Bona ració de tiberi al plat )
Estas grillat coma una pataca
Está grillat com una seba
(Xalat)
No vols caldo… tasa i mitja!
(Quan a pesar de que ja n’hi havie prou mal en alguna situació, despres la cosa enpitjorae)
Aon va, l'ansa sense'l caldé?
(Quan acostum brat a veure a nalguna parella sentimental, d’ami cs o familiars sempre junts a totes
hores i ara vies a un del dos que anae sol)
Au calla…fart de sopes!
(Fardaxo. Lai dius a nalgú que va de sobrat)
Cuatre cabassos vuit anses
(Quan algo ere evident fien est simil, ja que cada cabás te dos anses)
De gats, gatets
(Pareguda a la de rucs ruquets. Vol dir que el fill e igual que sum pare o sa mare en algún defecte o
comportament)
Pareixes d’Arbeca
(Com que no ten anteres de res. Ancantat)
Te fotré lo braç dins de la mániga!
(Quan se li volie fer por sense maldad i en tota la inocencia a nalgún crio per alguna mala feta)
[44]
No valgo un duro
(Estic fet pols)
No valgo tres perretes
(Est també está ben fet pols)
Porte una aspartenya mes llarga que l’altra
(Un que va begut i per tot antrepuse)
U duie tot al tort i al dret
(De mala manera i sense cap miramen)
Me u fa a toca ditet
(Molt a subin. A cada m oment)
N’hi ha postres?... si… los de cal Susano
Que n’hi ha de postres?...los de ca Rayet…Una llufa i un pet!
(Tornaveus poc agraciats pero també habituals)
Anar de berena
(Anar d’excursió al camp a mintxar i pasar la tarde)
Se mer llarc que un día sense pa
(Avui n’hi ha mes coses pero antes si et faltae lo pa te faltae tot)
Què n’hi ha pa sopar?…Callemos
(Tornaveus. Perque quan n’hi havie abadetxo, com en catalá li diuen “bacallá”…
i no va di res…pues callemos)
[45]
Vols víndre?... agòn? ....agòn cague’l colóm!!
(Tornaveus. Contestasió que venie al pelo Quan te fien esta pregunta)
Vols víndre?... agòn?... a plegar cagaletes pel mon!!
(Tornaveus paregut al anterior)
Sas Què?...Què?...cagaletes de cordé!!
(Tornaveus similar)
Vols víndre?... Agon? A arroplegar merdes pel mon!
(Tornaveus. Quan dies: Bueno, ¿Mon ham d’anar o que? I contestaen: Agon?)
Què dius?... Fullanius
(Tornaveus. Contestasió que venie al pel quan te fien estes preguntes)
L’has vist? ... A quì?.... A bufali
(Tornaveus del mateix astil)
Què dius?.. Perdius
(Tornaveus. Contestasió despectiva que fies quan algú preguntae com si no’t sentie o no’t volie sentir)
Pa tou i figues
(Pareguda a la de “Gent jove, pa tou i fetge)
No vals ni pa cobá ni pa pondre
(Si es una gallina i no vals ni pa cobá ni pa pondre, e que no vals pa res)
No vals ni pa pará
(Dolen e no valdre pa fer algo, pero si no vals ni pa pará…)
[46]
No puc dir ni Seba.
(Quan un despres d’una correguda o d’un sobre esforç estae agotat)
Veure de garganxó - Veure a galet - Veure a gargall
(Quan bebies a xorro de porró, del selló o l’argoleta)
Mecago’nde…ánima de cante
(Atontat, ximplot)
Estar com una regadora
(Estar també pa tancarlo. Malament del cap)
Ne ting los collons plens
(N’estic fart de tot. Quan un está prou emprenyat i cabrejat)
Tinc lo nas com una carxofa
(Quan un, te un bon nas…)
Estar com una cafetera
(Estar tocat del volet. Si a damun no f a café…)
Te trauré los nyitols!!
(Les entranyes. Qualsevol organ del cos que no sigon osos com nervis, médula, tendons, budells)
Mala pécora!
(Mala dona. Mal bi txo)
[47]
Hostia!! no sé si tindré sabomoll pa tanta roba
(Sabó que es fie en lleixiu i que ere com una pasta de color marron resina i llapisos)
Estic feta una baieta
(Quan estás reventat i destroçat fas aquest simil en les baietes que solien
estar destrosades i desfetes d’anar morros pen anterra)
Cunyades, ni bollides ni ascaldades
(Volie dir ben llun d’elles. Vol suposar que no n’hi ha cap de bona)
Planxar la aurella
(Anarsen a dormir)
Que em va parí!
(Renec quan tens alguna contrarietat o sofocaçió)
Llepa fils
(A tot i fas punta. Simil en quan xupes el fil per enfilar l’agulla. Sastre. Modista)
Aon va a parar, quin furigaxo!
(Furigaxos son forats astrets i bruts. Simil per definir despectivament un mas petit, un cuarto o
cuartet ascur ascanyaulit, robinos, m al andresat i de poca higiene)
Porte un perdigó a l'ala
(Porte un vinet de mes)
Quan t’ha costat?.. tres mitatx
(Tornaveus)
[48]
Pa conte anar enta avant, anem enta arrere
com los abellerols!"
(Los abellerols son uns muixons de molts colors que fan lo niu en un forat al taluts de terra i per entrar
entren de cul per puguer aixír de cara)
Tens lo cap ple de muixonets
(Com dirte tens un cap ple de tonteries. Un cap fantasios i inocent)
Lo Deu que u va parír tot!
(Renec mes pujadet de tó)
La mare de Deu!
(Quan se renegue, no se salve ningú)
Men vai que dema n’hi ha maitines
(S’ha de aixecá pronte. Les Maitines eren les primeres hores del día en les que es resae per donar
graçies pel nou día. D’aquí ve la expresió)
[49]
T'astossolaré!
(Te fotré un tosoló)
E un collonasos
(Un poca pena, un que se u dise fer o dir tot i tots li manen o se ni aprofiten)
Xupa xarcos
(Se die de la gent sense escrupols)
Quin sarrabastrall
(Molt ruido o saragata de crios o coses ruidoses que cauen o s’arroseguen)
Sempre nya un asgarro pa un descosit
(Pa cada cosa o persona n’hi ha sempre un remei o una parella)
Pos quina recaterba dus.
(Quan portaes molta gent, crios o grans, en tú)
Anar a voltá faducs
(Anar a perdre el temps)
Pero quin desaspero
(Quin nyeguit. Quin desasosiego)
Mecago’nde quin curcó
(Lo curcó ere un bixet molt petitet que es fie a la farina o al arrós.
En castellá sirie: gorgojo)
[50]
Plou de dal
(Pareix que sen anfoto, pero se referis al punt cardinal d’agon venen les bromes)
Si plou... la disarem caure
(Si plou, farem com a Fraga o a Faio o a tot arreu… mos aguantarem)
Perdre l’oremus!
(Perdre lo senderi. Quan a misa te perdies “l’oremus” ere com si no i eses anat)
Quedás pa vestir Sants
(Solter/a per tota la vida. Per entrar a un convent)
Anar de picos pardos...
(Anar voltan per tot. A nar per puestos de males reputacions)
Quines bufarrades
(Quins golpes d’aire que fa)
Quina ventolera que fot
(Quin aire que fa)
E mes pesat que un rodet
(Los rodets eren uns rodillos grans fets de pedra per aplanar la terra i altres tarees agrícoles)
Es un figa de fló
(Es un bleda. Un tou. Un no ningú)
Llepa enterros
(Aquell que no sen perdie ni un. De poca graçia o alegría. Poc agraciat)
[51]
Aixo te durará hasta la setmana dels tres dijous
(E de suposar que te durará pa sempre perque no nya setmana així)
Qué ham de fer?..
véndremos la casa i anarmon a lloguer
(Tornaveus)
Què deu manegar?
(Quina en deu portar de cap)
Ficat les aspertenyes de estar per casa
(Ficat ben acomodat)
Si li fa mal que si fico sal
(Quan dies algo inadecuat d’algú que l’aufeníe i no volies arrepentirten)
Ting la gola asportellada, coma la rebora d’un vasí vell
(Quan tens picasó de gola. Ojo al sentarte a un basí as portellat perque et pots ajuar algo delicat i no e
la gola presisament)
Si fos gat, no pasarie per la gatera
(Se solie dir dels que eren grosos pero sobre tot dels que tenien lo cap gros. La gatera ere un forat a la
porta del carrer pa que pugues entrar i aixír lo gat de cas a)
Ai tótila ancantada!
(Ai ancantat. A tontat)
Fe d’alcavota
(Quan encubrises o tapes males accions a nalgú)
[52]
Ets mes ruc que una somera
(De un al altre poca diferencia n’hi ha)
Ui est... va galdós
(Quan algú anae begut o de mala manera)
Mira que es sapastre
(Sompo, patós)
Estar asbosinat
(Destroçat)
Qui te mala sort hasta en los collons antrepuse
(Quan a un tot li va de cul o tot lo que fa li is malament)
Ara si que mos i ham fotut…De potes a la galleta
(Quan anaen les coses malament i acabem d’am pitxorarles)
De potes al sembrat
(Com de potes a la galleta. Anredats hasta dal)
Marxar de verenets
(Marxar de vacaçions d’estiu)
Quin asperlus!
(Quan un portae un pel desgrenyat, despentinat, llarc i as perluçat)
[53]
Ficat los patarrabos!
(Mal anometats los taparrabos, un tipo de cançonsillo utilitzat per banyarse llavons)
Ja n’hi ha prous d’andergos
(De trastes sense cap valor. De telares i caxarros inutils)
Ja pareix los ancants
(Quan algo esta mol ple de tras tes i andergos ascam pats sense gran valor)
Aquets e lo pare, esta la mare, aquest fa sopes, est se les
minje totes i aquest diu (al dit petit) marramiu
marramiau....que no men disau
(Cansoneta que es cantae als nens mentres los astiraen els dits suavement)
Tindre el cap coma una torradora
Tindre el cap pa fer torrades
(Quan un no en pense una de bona. Despistat)
Ficat la xambra
(Lo jersei del pijama)
Ficat l‘esquijama
(Pijama de fibra de moda llavons paregut als d’avui en día)
Ficat els calsonsillets llargs
(Algo mes abrigadet anirás, home)
Cambiat los calçotets nen!
(Los nens I los homens en general son una mica disadets pal tema de la roba interior. Les mares
sempre havien d’insistir: “…Que si tens un accident…al menos que els portos limpios”)
[54]
Te fotré una sabatada
(Te fotre una patada. Una aviada de sabata)
Te fotré una aspartenyada
(Una surra en l’aspartenya al cul, a la asquena o aon me vingo be)
Cel rullent plutja o vent
(Quan la llum del sol te un color turbio i lo cel está rogís, o fotrá una tronadota o un airat que se u
amportará tot)
Talla d’asguillevit
(Tallar de costat)
Anar d’asguillevit
(Anar de costat)
No m’ascarxigos!
(Nom salpicos d’aigua)
No i arribe!...No i arribe!...No m’arruixes!..No m’arruixes!
(Expresió que los crios li increpaem al que regae la plaça o els carrers pa que mos arruixes)
[55]
Mira, han fet pascua antes que rams
(Quan alguna soltera en novio se quedae en estat se solie dir aixó)
Si s'acabe el mon, mon anirem a l'horta
(Fer broma en lo Mon- la Terra i lo mon, de les terres del secá)
M’han picat per teléfono
(Tranquils, ni ha set una serp ni un m uixó simplement, m’han trucat)
S’ha acabat la miseria, ara ve la gana
(Quan van les coses mal i van de cara a pitxor)
E mes aspés que el caldo de les botifarres
(Quan en lo mondongo, se coien les botifarres al caldé, lo caldo s’acabae fican ben aspés)
Poca roba… es fot de fret
(Poca virtud d’algú, davant d’un cambi de temps)
Disa de toca lo potet
(Disa de tocar els collons)
[56]
Saboc mes que saboc
(Desustanciat, atontat)
Aixo esta ascaufit
(Pansit, desunflat, astovat)
Les dens, contra mes te les toques, mes merda hi tens
(Les coses quan mes les regires, pitxor es)
Disemu anar
(Olvidemon)
Nou d´astreno
(Novet en trinca)
nou de trinca
(Per estrenar… nou, nou de la botiga)
Fotie uns asbelecs
(Crits i xelits com si el matesen)
De un vuit un ventivuit
(Quan un exagere tan les coses que les multiplique)
Pa cada topi n’hi ha una cobertora
(Pa cada cosa o persona n’hi ha sempre un remei o una parella)
Si agarro un cabatimó.. t'ancabatimonaré
(Traballengües)
[57]
Xeic… t’has xollat?.., pués t’astreno!!
(Quan venies del barber sempre n’hi havie algún graçios que et preguntae
i acte seguit te fotie un clatellot. I dona graçies si no t’agarre tota la colla)
Li va fotre un jaco que’l va doblar
(Un grapat d’hosties que el va quedar doblat per la cintura)
Hai d’anar un ratet a ca'l mort
(Antiguament quan s’anae a venllar a la casa d’algú que s’havie mort)
Mira, no fatxos estes aspesos en esta, que…
despues pase lo que pase
(Quan t’amprenies una relació sentimentalvullguen corre masa i en molta força)
Fotre mes voltes que una baldrufa
(Perdre el temps anan i venin per trovar o buscar algo)
Digos digos… pa de figues
(Tú digos que jo faré lo que voldré)
Pos quin pitram
(Per referirse a una dona. Quines popes que te)
Quina angunia
(Quines ganes de vomitar. Quina febre em fot)
[58]
Que ting l'asquena mol ampla
(Que no m’anf ado per res. No me sen anfot res a jo lo que em digon o lo que’m f atxon)
Quina asgarrifó
(Te fique carn de gallina. Te fa rexinar les dents)
I al alsi que se ho guardaben tot
(Les iaies sobre tot solien guardarse según que coses al ascot)
Sense suc ni muc
(Expresió fen un simil d’un fet en un mintxar que no te ni suc ni sustancia.
Sense cap raó i sense asperarseu)
Pisa rucs
(Quan sense vullguer pisaes a nalgú, te increpae així tratanse ell mateix de ruc)
Quin xafarranxo
(Catalana.- Quan está tot de dam un davall com quan fas llimpiesa)
Mira milhomens
(Per referirte a una criatura valenta i en poca por. Si l’hai dies a un gran ere tratanlo de no ningú)
Tots los pressos busquen solta...
(Quan algú se feie un pet i l’increpaen responie així)
Quina mala folla
(Quina m ala sort/mala pata/mala juada/mal genit)
[59]
Vai a la comparativa
(Se die així, pero volie dir men vai a la cooperativa)
Pareixes de cal Grande
(Algo paregut a pareig que vingos de cals Manolos. Com si vingueses de casa be)
Pos quin desacato
(Quina falta de respecte, quin descontrol)
Un duro?...Aquí m'aturo
(Tornaveus. Quan demanaem un duro a la mare solie contestar aquesta frase)
Una peseta?...llarga i astreteta
(Tornaveus. Quan demanaem una peseta a la m are solie contestar aquesta frase)
Han acabat com lo rosari l'aurora
(Dita catalana.- Acaba molt malament)
Piso, marro y cago
(Juan al tres en ralla)
Te fotre una hostia que’t ventaré
(Ventar ere separar la palla del grá en lo que se tirae la palada al aire i la palla aixíe volan i lo grá
caie proper. Aixirás volan)
Es mes len que un desfile de coixos
(Realment esta frase mo la die Don José lo mestre dels colegits de Maria Quintana quan mos cos tae de
fer alguna cos a de les que mos manae. Jo sol l’hai senti encastellá)
Te fotré un revesildo que tambiaré a Cá Casildo
(Un revés que t’anviaré a la ferrería de l’oncle Casildo al cos tat de la de Soro)
[60]
Fe paellada, o paelladeta de carabasó en cargols
(Minxars molt tipics al poble)
Un bon crostó de pa en tomata i una sardina de cuba
(Un minxar molt tipi c pa anportarsen al mon)
Pataques viudes
(Quan al topí sol n’hi havie pataques bollides sense res que les acompanyes)
Lo topi de les mungetes
(Sempre estae lo topí al foc anterra i sempre estaen dures)
Vols qué et fatxa un ou ferrat?
(Un ou as trelat)
Vols què et fatxa un ou astrelat?
(Un ou fregit a la paella)
Vols què t’asclafa un ovet?
(U dien molt les iaies per preguntarli al netet si volie un ou fregit o a la paellada)
Pos quin desbarajuste
(Castellanitzada- Mes típica desori encara que es paraula catalana)
Pos quin desori
(Pos quin descontrol)
Tú pa qui vas pal Kuldi o pal Flex?
(Dos metxes que van estar en una época despres de Serafín al Poble Nou. Realment eren Kurdi i Flé,
pero la gent gran per ignorancia o dificul tad los anomenaen així, a vegades als seus nasos mateix)
[61]
Mira,mira, com va ampinan lo colse
(Comentari dels que miren quan se beu a nalgú beguen en bota o porró)
Mai crompat un serjé
(Me he comprado un jersey)
Lo sereno hamort un gos
en lacoga arromangada i lo cul tot farinós
(Canço que li cantaen los trasnoxadors al sereno del poble per les nits pa que elsacaseses pels carrés)
Esta nit anirem a caçar al gambusino
(Broma que se fie als mes menuts quan estaem al mon. Al ferse de nit sels donae un sac i un asquella i
sels portae ben llun del mas i sels disae allí asperan en lo sac auvert i tocan l’asquella per caçar una
cosa de nom raro que no existie. Una manera d’entretenirse llavons i de fotre el pel als mes inocents)
Jo sé una canço, de fil i coto, qui te l'ansenyat? lo senyó retó
Un home mols gros va per les teulades rosigant un os.....
Pase per la ereta cull un primento
i es compre una xupa de 30 botons
(Cançoneta del póble…Te la sas?)
[62]
Quina mala maró
(Que n’hi ha mal ambient. Tiranteç. Que fa mal oratxe i fret)
Hai firat
(Quan guanyaes algo a la fira. També quan has lligat i te l’has andut al llit)
Vam pasar una nit d’aqui t’aspero
(Una nit dolentísima)
Disat estar de solfes
(No me vingos en tonteries ni menudensies)
Estar pasat de rosca
(Sempre done voltes a lo mateix. Está fora d’ell)
Pos si que au fet lo bandido
(Quan arribes de matinada de festa)
Cony quin perillan estas fet
(Quin perill tens. Quin bandido estás fet)
Lo radé u pagará tot...i con que jo no u hai de ser…
(Quan fies obres, te compraes algo car o tiraes de beta i algú te die “Xeic!! Pos si què tenies cuartos?”.
Tú contestáes així)
Estas fet tú bon cantamanyanes
(De poca formalidad. De poc credit.Ve dels que de matinada anaen cantan pels carrers
mitx beguts o beguts del tot)
[63]
Vaia asgarro
(Vaia set que t’has fet a la roba)
Vine que et faré un solsit
(Te cosiré l’asgarro)
A l’estiu anirem a la pistina
(Alguna gent gran l’anomenae així quan parlaen de la piscina)
Què fem?.. merda en palla
(Tornaveus. Una mala resposta pa cada pregunta)
Pos quina gosada portes damun xica?
(No n’hi ha ganes de fer res xiqueta?)
Una basa d´oli
(Una quietud i una pau maravillosa)
Tanqueu los finestrons, que entre el resol
(Los finestrons son les contrafulles de les finestres)
Es mes just que una balda… de finestra
(Una balda ere una petita lleva de fusta que al girar encaixae dins d’un altra per tancar la finestra o la
porta. Peque ajustes be havie d’anar justa)
[64]
Se va fotre una bonatastarrada
(Una bona cabusa de campeonat)
Redeu, redeu.., quina talecada s’ha fotut!
(Una bona cabusa)
Está més blanc que’l cul d'un flare
(Com se supose que son gent que sempre están tancats i mai los toque ni el sol. Expresió per
exagerar la blancor d’alguna cosa)
Tranquilidat i bons aliments
(Fem les coses aspasio i be, sense amoinamos)
T’ha fotut una bola
(Mentira. Angany. Per matar raboses i animals danyns del camp sels enganyae en
boles de carn anvenenades per matarlos)
M’estic quedan grogui
(Grogi e una expresió pugilística que s’utilitze per quan un boxeador está a punt de caure desmaiat.
Quan les coses aburrisen tan que t’adorms)
Est una asprofidiadora
(Quan una persona discuteix una questió sense atendre a raons)
Quina malurada
(Feridura en molt mal i en molta sang o mal aspecte)
Mira que es torracollons
(Catalana.-Pesat, insoportable)
[65]
Sempre antens los collons pel rosari
(Quan un no sen antere de res de lo que sin o li diuen)
Tú digos…digos… que jo faré lo que voldré
(Per una aurella m’entre i per l’altra m ’is tot lo que em dius)
Xata!..
Del nas, perque del cul no u sabrás!
(Aquest piropo dit a una noia solie tindre aquesta contesta)
Se li ha fotut un cul com una pastera
(La pastera ere una especie de caixó molt gran en forma de V sus tentat en potes i que a les cases mes
antigues del poble vell se fie anar per pastar la farina i ferse lo pa pals de casa)
Sempre se fique a cutxareta mandón
(Quan un se fique pel mitx a fer coses sense saberles fer i fense l’aspabilat)
Redeu!…quines xulles tens!
(Quan tenies bons mixelins i estaes llustrós)
Va tosar i se va fotre bon xiribec
(Una bona pataca al cap o un cocote)
Què fa lo iaio?...Esta tieset?
(Volie dir si s’aguantae pito i be de salud, enca que a nalgú quan l’hai preguntaen ja fie temps que sels
havie mort i tot, i contestaen…”Tieset del tot”)
Está mes tempradet, si....
(Quan algú s’anae recuperant de la seua enfermedat i li preguntaen a la familia per ell)
[66]
un soldat
(Beguda d’estiu: café en grasiosa)
Un calimotxo
(Beguda de vi en Coca Cola)
tun pare no te nás, tun pare no te nas, ta mare e xata,
i un germanet petit,
i un germanet petit, te nás de rata
(Cançó popular catalana que també va arribarmos al Poble)
Dos sigarros tinc, tres que menan donat,
tres i dos fan sinc i sinc fan deu i deu fan vint.
Vint menos sinc fan quince, quince menos sinc fan deu,
deu menos sinc fan sinc i sinc fan deu i deu fan vint
(Sirá per cançons…Está ere pa sabé contá has ta vint…o pa no saber, al final, si tens tabaco, o no)
M’hai traspasat
(Quan un ha fet una aplucada d’ulls de pocs minuts)
Para conte en les ulleres!!
(Para conte en les gafes, no les xafos)
Mes mentirós que la Gaseta
(Una revista de llavons que es die la Gaceta Ilustrada de dudosa credibilidad en aquells temps)
Se u va andu tot i’ls demés mos vam quedar a Canyaules
(Vam quedarmos a veure vindre o sense res)
Si et cases a Torrent te donarán terra a Torrauba
y si puje el riu te quedarás a canyaula
(Com quedarse a veure vindre o sense res)
[67]
i avui agon aneu senderes?
(D’aquelles noies que sempre volten. Que fan senda de rodar tot lo día pel mateix recorrido)
esteu fetes bones galleruses
(D’aquelles que callen callen pero fan lo que volen. Gamberres i perilloses)
Qui a fora es va a casar, o anganye o va anganyat
(A un poble tots mos coneguem i sabem de que familia venim.
Casarse fora sempre e un enigma i done peu a un posible angany per part de qualsevol dels dos)
Estás fet un onso
(Sompo, torpe y de ballá poc y mal)
Ting dolor de cor
(Quan se té gana)
Tinc un doloret de cor que casi que me vai a fotre un
crostonet de pa en vi i sucre…
(Berenar dels crios, tipic del póble. Un cros tó de pa ampapat de vi i sucre per damunt)
Al cul me les fots bollides
(Quan algo tan te sen anfot i vols anviarlos a paseig)
Mira que es asclatasoné!
(Que e discutidor i tot te u cuestione. Asprofidiador)
Un Deu... mun de sombra
(Despectivament no ningú)
Alsa Manela!
(Expresió infantil per alavar algo graçios o alguna cabuseta que fie una criatura)
M’han fet una foto d’asguillevit
(De costat. De perfil)
[68]
Asenta’t be que ja anem mitx de gaidó
(Anar de costat, tort o a punt de caure de damun de la somera o la m ula)
Quina tabola
(Quin sarrabas trall, quina gresca)
Mos fem un ambolic
(Mos fem un lio)
Quina saragata
(Quin soroll tan desagradable)
Mecago’nde! quin noi mes velluguin
(Que no pare mai i e tot un ancordio)
Ai… Óvila ancantada!!
(Atontat, imbesil, ruc)
Ting tan prop les dents que no m´acordo dels parents
(Vor dir que quan un te prouta gana no s’acorde de compartir en ningú)
Te u ambotiré en un fust
(Te u dien les iaies quan no volies minjar)
Què t'hai de regalar?... Un sisenyó en buxaques
(Personatge irreal per fer broma o a vegades per fer por als mes petits)
[69]
Sa fotut fart com un lladre
(Suposan que els lladres vatxon f arts)
Va fotres la buxaca ben calenta i busca qui t’ha pegat
(Se va omplir les buxaques de duros i no sel ha vist mes )
Au calla… redeu!
(Pesadet. Cotorra)
Ja el farem lo Más de Llosa!
(Quan algú teníe perea pa fer alguna cosa o ere un romanser. Llosa e una partida del Poble)
Pareis que estigos a la lluna de Valensia
(Quan un estae ancantat o despistat com un anllunat)
Fa aire de la broma
(Si amenaçae tormenta i s’aixecae un aire extrany les mares mos fien anar enta casa perque sabien
que en estes condicions los raios poden caure en qualquer moment)
Vai a guanyam les garrofes
(A guanyarme lo jornal)
Estic nyiguitós
(Nerviòs , inquiet)
Meló de moro
(Sandía)
Poca vergonya
(Sinvergüensa)
[70]
Pareix que tingos canyanyos
(Tindre celets. Estar tobet comportante o parlan com una criatura)
Te un xan
(Que parle com en canyanyos. En un acent raro)
Ai… prendeta bonica de la mare!
(Le diu la mare al fill o a la filla, fenli veure que e lo mes presios que te)
Freixureta meua
(Expresió de carinyo de iaies o mares a les criatures)
E com una aspurna
(Petit i inquiet que salte i vellugue)
Què’m poso?....
Posa't la pell del revés…girada dos vegades
(Tornaveus. Pa dirte que te quedos com está)
Mira que te fotré un asclafit
(Avis que li fas a un que ja te está cabrejan)
Poc senderi
(Poc coneiximent)
No’m vingos en romanses
(Del castellá Romances. No me contos batalletes)
[71]
Moltes gracies home…
Quan siga flare ja et donaré una astampeta
(Ja te u agrairé quan sigo, tú tranquil…potxe no mai)
Ja ma gradarie veuret per un foradet
(U solien dir les mares per adivinar que farás o com te comportarás en alguna situació de solta, fora
casa)
Fa com lo matxo quelot corre mol i avanse poc
(Lo que no se trau la fenya de les mans)
Al mars lo sol s'asente com un pedás
(Refráner)
Pal juriol ni dona ni caragol
(Fa masa calor pa dormir en dona i pa trovar caragols)
La mala astrugança
(Encara que al nostre poble no s’amplee masa signifique mala sort)
Estic mes ple que un bot/Estic mes unflat que un bot
(Lo bot ere com una bota gran feta de pell que quan estae plena pareixie una bufa a punt de petar)
Mes val peta que reventar
(Quan un es fie un pet o una llufa i la hi recriminaen, se justificae així )
Un Deu quina tótila
(Sompo, tonto, sapo)
Mal farjat
(Mal arreglat, mal fet. Baldragues)
[72]
Estás fet bon traste
(Es de cuidado. Vaia un malage. Ja et poden dir lo que vullgon que tú f as lo que vols)
Li va quedar feta una piltrafa
(Destrosada. Desfeta)
María la xorovia no tiros aigua al carrer,
que pasará lo teu novio i s’ambrutará el calsé
(Cançoneta per mortificar a les Maries i ferles rabiar)
Jugar al pot de la tomata
(Joc del poble vell se ficae un pot de tomata ple de pedres i se tirae costa avall per algún carredor. Lo
que parae, l’anae a bus car ils demés mos amagaem aon fos. Quan tornae en lo pot hasta la m uralleta
ol pedris que fie de casa o de Toc anae miran si vie a nalgú i quan sabie qui ere i aon estae am agat die
mentres golpetxae en lo pot anterra. “Un dos tres Pepe que esta amagat davall del carro”. Així ane
buscan i allunyanse del pot i si algu corrie i arrivae primer que el que parae has ta el pot die…Un dos
tres…Salvo a tots i quedaen tots lliures i lo que parae tornae a pará)
Quin pelacanye s
(Quan fá m olt aire i gelat).
Va agarrar una bona galipandia
(Un bon rofredat o una grip)
Redeu, pareix que vingos de cals Manolos
(Una casa de les fortes del Poble Vell. Se solie dir quan algú aspirae o volie coses que no estaen a la
seua altura social o económica)
Mecago’n de… mustrela!
(Se solíe dir a les criatures quan son com aquell pesic a la pell o als dits en alguna m artellada o en uns
alicates, mortificadors i molestos. També es posible que vingo de Mustela, un m amifero petit i astut
paregut al furó i hasco sufrit una mala pronunciació)
[73]
Mecago’n Deu… sapastre!
(Sompo, torpe o xapucero)
No’m caldrá bre sar esta nit
(De cansat que estic. Despres d’una treballada dura se solie dir)
Tonto, tonto, merda merda
(Dirigida a un mateix quan foties la pata)
No sas fe la O en un canut
(No sas fer res de res. Ni lo mes fáçil)
Es mes tonto que pichot
(Est Pichot anae sempre en Abundio, tal para cual)
Es mes tonto que Abundio
(Est ere amic de Pichot i van forjarse una bona fama entre els dos)
Me pensaba que eres mes aspavilat
(Mes llest)
Astudians de poca xolla
(Mals astudians. De molt poques ganes de fer algo de profit pa mortificació de mestres i pares)
En ves d’un graduat ascolar te un calandari del torongero
(Com no teníe cap ti tul que lluir ni penjar a la pared lluie lo que tenie, en alguna foto d’una bona jaca)
[74]
No e més ruc perque no practique!!
(Está titulat coma ruc, pero encara u podríe ser mes si vullgués antrenar)
Estic mes cansan que un ruc
(Al ser los animals de carga i pa faenes del mon que antes s’ampleaen, debíen acabar ben rendits)
Es més ruc quels pels del cul,
que veuen vindre la merda i no s'aparten
(Per anomenar a nalgú ruc d’alló mes, en “fines” paraules de gent curtida…al mon)
Vam fotre mes voltes que un mono de fira
(Vam rodaru tot ben rodat)
Redeu!.. quin mal me fal l’ull de poll
( Un callo o durisia al dit petit del peu que mortifique d’alló mes)
[75]
Me cau la candela
( Me cau la moquilla)
M’ha fotut bona quisalada!!
(Bona mossada)
Lligat les aspartenyes!!
(Lligat les sabates que t’antrepusarás)
Au no sigos pare pansot
(Tranquil. Collonasos )
Pues com mos falto lo jornal,
fotrem bons cops de quisal
(Tremolarem de por si mos falte lo trevall)
Carnistoltes, cuatre voltes i Nadal a més a més
tots los díes foren festa il dumenge, que plogués
(Refrané que es die al poble)
Ja estem al que diguem/ Pos…e lo que diguem
(Quan en una conversación se entrae en un bucle sense aixida)
Si l’anserto l’andivino
(Quan un fa lo que pot, si is be, be, i si is mal, pues mal)
[76]
Al horta del oncle entrí, al entrí cotó collí i
Al redó collí cotó
(Aspecie de traballengües pa diu apresa perque acabeses diguen al final “cotí colló”)
E mes felis que un gínjol
(Los ginjols eren un fruit de les hortes de davall del pantano de color rotx, com una auliva mitxana en
pinyol i dolç que en venien, pa la canalla, la tia Catalina i la tia Pepa als perxis del Poble vell. Debie ser
feliç perque el arbre e com un roser plagat de tantes puntxes llargues que no ere fáçil encaramarte ni
collirlos, així que se debien sentir protegits i feliços)
Vols un aubergi?
(Un presic, mullaero o fresquilla que diuen a altres pobles de la zona. Melocotón en castellá)
Fem la ullada en l’ull de la cara
i en la ullera una cagada
(Cada ull pa lo que ha de ser… cada un te lo seu merit en lo que fa, i lo que fa un no pot fer l’altre per
molt que s’asmero)
Apretau be…qu’agarro fort
(Que quedo ben sujet. Fa graçia als catalans quan mos sinten esta expresió per lo de la similitud de
sonido en lo “cagarro”...i l’altre significat que en est cas tindrie…Com ells diuen “que agafo”)
Au…vesten a fer de cos
(Com anviarte a la merda o a cagá pero en fi)
Se va quedar serradeta
(Quan algú no podíe anar de ventre en varios dies)
[77]
Cagar al món i torcás lo cul en un tarrós
(Casi com un plaer de sibarita, quan no n’hi havie papé de diari ni codisos)
M'arromango i fai de cos,
i me torco el cul en un tarrós
...si’l tarros está banyat me foto’l cul tot ampastrat
(No sirá una expresió ni conversa per fardar davant les noies, pero te mes raó que un Sant)
Es mes tonto que cagar enta amun
(S’ha de ser tonto d’alló mes)
Es mes feo que fer de cos!
(Fer de ventre sirá nesesidad, pero de bonico, está clar que no ne te res)
E més raro que cagar enta dins
(Quan algo e raro, raro, raro)
No minje per no cagar
(Tacanyo d’alló mes. Miserable i ruín)
Vols que et vinga a pretar la front?
(Quan dies que anaes a fer de ventre sempre n’hi havie algú que te increpae en esta frase)
Es mes bast que’l cagar/Es mes lent que'l cagar
(Lo de bast no nya ducte, l’altra no’m cuadre molt. N’hi ha que u fan ben apresa, mira que no minjeses
auvercocs i feses un trago d’aigua radere, que com no tingueses lo comú propet…)
Anar de varetes/ Anar finet/ Anar de curriola
(Anar de diarrea. Lo que diem a la frase anterior que te ocasionae l’auvercoc…)
Ara ja ten pots anar a cagar a la plana
(Despues d’una f artallada se sol dir aixó com per anar a abonar los aulivés o els aumellés)
[78]
Te fotré un jaco
(Un bardo, un grapat d’hosties)
Me cago’n la Punyeta
(Ve del catalá. Cagament descafeinat que se die si n’hi havie crios daban
i no es volie dir paraules majors)
Vesten a fer punyetes
(Ve del catalá. Vesten a pastar fang. A la porra)
Vam anar hasta la quinta punyeta
(Ve del catalá. Molt llun. Aon va perdre Nostra Sinyó les aspartenyes)
No’m vingos en punyetes
(Ve del catalá.No’m vingos en collonades. No’m vingos en tonteries)
Se’n va anar tot a fer punyetes
(Ve del catalá. Sen va anar tot a la porra. U vam perdre tot))
Mira’l que ximple e
(Simplet, tonto, poca pena)
Mira'ls…ja arriven… Peret y Mandinga
(Quan pasaen o n’arrivae dos a nalgun puesto sempre n’hi havie algú que u die)
Pelé, Melé, Castañeta i Gaita
(El meu pare deie que ere la delantera de Brasil dels anys 50)
Te un cap mes dur que un codis de glera
(Que una pedra d’aquelles arredonides del riu de la part de la xopada del altre cos tat del Segre
Pasar a vado per la glera
(Quan pasaes pel riu en l’aigua a torterol o a genoll per la glera de Segre)
[79]
La glera está plena de codisos
(Xopada de les vores del riu Segre de molta grava)
Tel cap mes dur que un adoqui
(Com les pedres que s’usaen per adoqui nar los carrers. Igual de dur que un codís de glera)
Poc aspirit
(Poca aspenta)
Ja et faras fotre
(Ja t’apanyarás. Si no vols ajuda o no vols vindre, aquí te quedes)
Muts i a la gabia
(E con dir mata el poll i que no piulo. Fem lo mal i poc soroll)
Ensa ancantada
(Boca oberta. Poca sustancia. Tonta)
Quina ansa
(Pesada)
Men fots una radere l’altra
(No men fas cap de bona)
A la barrejada, qui no entre pare
(Cançoneta del començament d’un joc de soga de les nenes)
Te fotré un batán que t’acordarás!
(Te ablairé a hosties. Un bardo)
[80]
Te fotré un bardo que’t doblegaré!
(Te abatanaré de tal manera que et disaré doblat del dolor)
Quin patafullé estás fet
(Quin mentirós estas fet. Bolero. Gallofero)
Men fots un tipet!
(Estic fart de tú)
Pa nadal, un pas de gall
(Lo día comense a allargarse, encara que molt poquet)
Pa nadal… calse s no’n cal
(Tornaveus. No es que sigo obligatori no ficárseles pa n’aquelles fetxes, sol es un dir)
Quina sort!! …sort?...la d’aubera,
que se la va andú el ríu
(Tornaveus fen referencia a que no sempre lo que pareix una sort, u acabe sen)
Mes llarga que un carret de fil
(Llesta, Manipuladora)
Fot un airat!
(Fa molt aire. Mes de lo normal)
Aire de Segre, aigua radere
(Si fie aire i venie del Segre, segú que ploie després)
Un muixó va anara la glera, curruxut i caguera
(Penso que aiso li a pasat per aná a la glera. A no ser que hasco minjat auvercoc i trago d’aigua
radere)
[81]
Mecasunredeu…Jesús…perdoneume el que`m fan dir
(Nya vegades que te fan dir coses que no voldríes, i ten arrepentises al renegar així)
Venga a retiro!!
(Enta casa falte gent. Nemon-e)
Pos quin batoli mes bonico t’has fet!!
(Ere la bata d’anar per casa, i casi per tot arreu, que es fien les dones)
La profesor va per dins
(Está preocupat o amoinat encara que no se li note exteriorment)
I què farem?.... mala cara quan morirem
i no mo la veurem
(Tornaveus. Si se está mol segú de algo y tan segú com la cara que tindrem quan morirem)
No’m maretxos
(No’m vingos en tonteries)
Lo vaso lo clompim d'aigua
(Lo plenem. Mal dita la paraula “com plim”)
[82]
T’has disat l'asento…
pos mira, se m’ha pasat…com l’arrós
(Expresió de comparació)
Per una aurella li entre i per l’altra li is
(Quan li dien algo a nalgú i no fie punyetero cas)
Draps i ferro vell, lo dimoni tastire la pell
(Quan arrivae lo drapaire a com prar draps i ferros vells)
Ja has alçat la roba?
(Ja l’has ficat al armari guardada nena?)
Pos que amaitinadora
(Pos si que vas pronte pel mon)
Quin gotx fas filla i que llustrosa e stás
(Antes, en la miseria que n’hi havie si algú estae groset/a se die que fien un pam de gotx. Tam bé ara…)
Tu no t’asustos mai a no ser que’t vegos lo cap a quatre pases
(Te u dien los pares quan tenies por per alguna cosa senseimportancia o un tallet de no res)
Què’t fa mal?... lo cul i la canal
(Tornaveus)
Quina salabró
(Me penso que se te na anat la m a al ficar sal…)
[83]
Pos quina poca vergonyada!!
(Quina sinverguensada)
Sisquera rebentos com una bufa!!
podrit!!...mes que podrit!!
(Expresió mes propia de les mares o les iaies pa la canalla quan ne fien una de grosa)
Deu ni dó
(Lo que n’hi ha que veure. Expresió de sorpresa)
Mecasonredeu!!
(Me caso en Re-Deu. Cagament mes tipic de iaies i mares que el dien aspasio i en retintín )
Mira que’m trac l’aspartenya!!
(Aquesta ere la amenaça mes típica de les mares sobre tot. Mira que te la fotré. Dit i fet)
Pos que diu est collons d’home!!
(Expresió habitual en alguna dona o xiqueta quan algún home die alguna barbaridad
o alguna insinuació verda i pujada de tó)
[84]
Fot un sol que asbategue
(Fot un sol que t’aplane o que creme)
Tú non sas de la misa la mitad
(No sas ni la mitad de lo que está pasán)
Pos que tipeta estic!!
(Que farta estic de minxar. Tam bé s’empleae per fer referirse a n’algú)
Pos que vols que n’hi hasco?
(Que vols que tinguem?. Que t’asperaes?)
Quan anavem a l'angorfa , mos posavem davant del fogaril i
minjavem mostillo
(Coses que se fien llavons molt habitualment al poble vell)
Vinya quan fará raim
(Com diguen, d’aquí que aixó s’arreglará o se solucionaráne nya pa díes)
Te s’ha fotut bona meliguera
(Tens bona tripota, fart)
E mes fina que les gallines
(Al referirse a una dona que e fáçíl d’emportarsela al llit o va molt radere dels homens)
Vols que et fatxa una llonçeta
(Una llonça ere lo tall de carn de cordé que no tenie palo)
Me s’apluquen los ulls
(M’estic adormin)
Pos que poc suc es!!
(Que desustanciat que es. Pos que tonto es)
[85]
Es mes pesat que la pudo
(Nya pesos que no se medisen en báscules…Lo nas la millor balança)
Prenda dorada
(Carinyosament les iaies u dien sempre als netets o a la canalla)
Què n’hi ha pa dinar?... Un topi dins de l’altre
i sacsa que sacsarás
(Tornaveus a l’hora de dinar cuan preguntes que n’hi ha)
Deu nidó… ne n’hi ha pa llogar cadire s
(E pa veureu. Quan t’asombres d’algo i no te u acabes de creure)
Pos quina barra te!
(Quina poca vergonya de dir ai xó)
T’has quedat ben ampla
(T’has quedat ben descansada. M’has fotut be)
La lluna, la pruna vestida de dol
sa mare li pegue i sun pare no vol
la pobra xiqueta arroplegue coixins
sa mare li pegue davan dels fadrins
(Canço inf antil per la canalla que tohom se sabíe)
[86]
Estic ampipat!
(Estic anfadat. Estic cabrejat)
Ara ve Quan lo maten!
(Quan anaes a fer algo mes difiçil encara que lo ja havies fet. Al cine si ne vies una de pistoleros
despres de que el protagoniste les pases canutes, si tenies un aspabilat al cos tat, que ja l’havie vist te
trencae lo final diguente…Ara ve quan lo maten!)
Mecago’n la custodia!!
(La custodia ere lo Sagrat Cor del Sagrari de misa)
Me cago’n lo fetge de deu!!
(A l’hora de blasfemar mai ne debie de n’hi haguer proutes de vísceres)
Mira qu’agarro l’asfuriaca!!
(L’asfuriaca ere lo que es fie anar per fus tigar als animals de carga)
Pos quina alegría....l'oncle Quan veu a la tía!!
(Tornaveus. Mira l’oncle. Quina picardía deu de dur de cap? lo m anso)
Es mes pesat que batre fabes
(Se disaen secar en pell i tot i una vegada seques se batien per separales de la baina
i triar les fabes disan les baines pals animals)
T’amperdigones?
(Quan juaem a andivinalles. Te rendises? Vols que te diga quina e la resposta?)
U vam ansertar de xiripa
(De xurro. De casualidad)
[87]
Ja n’hi ha prou de coxoflitos!
(Ja n’hi ha prou de dolços o caprixos)
Quin bededeu
(Quan lo que contemplaes fie molt gotx)
Pos que bonico e aixó!
(Expresió molt nostra per dir que algo e molt m ajo o bonic que dirien los catalans)
Regar a cantes e matar les plantes
(Lo rec a tesa que sen diu inudan lo bancal acabe matan los arbres. Si no les regues, mal, i si u fas
masa…pues pitjor)
Ascasapenes mos veguem
(Casi no mos veguem mai)
Sol mos acordem de santa bárbara quan trone
(Sol mon arrepentim de lo fet quan no te remei. Sol mos acordem de la gent quan a nantres mos
interese i la nesesitem)
Lo deu que’t va matricular!!
(Un mecago’n Deu com qualsevol altre. Com la mare que et va parir)
Es mes apegalós que’l polegó
(Quan a un arbre si fique lo polegó se fiquen les fulles i rames totes fastigoses i apegolotades)
Mecago’n la puta de oros!!
(Expresió castellana portada al catalá)
[88]
Mes alt que un pi i mes tonto que un topí
(No perque un sigo gran de tamanyo o de edad e inmune a la tonteria, sino a vegades, tot lo contrari)
Pos si no n’acabe de quedar
(Quan un o una estae sec malaltós o consumit per la enfermedad, la gana o el visi)
Fot un sol que bade les pedres
(Ha de fer molta calor per dir que peten les pedres com quan les fiques al foc)
En les seues xanques i manques
(En los seus anredos. En les seues manipulacions)
Mecago’n De…balluerna!
(Com dirte farol)
No n’hi ha ni sendra al topí
(Quan lo minjá anae molt retrasat i ni foc s’havie fet sisquera al foc anterra)
Aun vas tot nafrat?
(Aon vas tot plé de ferides?)
Es més bast que un bocadillo taxes
(Mira si es bast que no te se podríe ni rosigar)
Tindre aixides de matxo capat
(Los matxos capats fien coses molt rares, pero xistes no ne van contar mai cap)
Te una veu de mardá
(Dobla i pesada com la del matxo de la auvella)
[89]
Val mes matar un home que ficar una mala costum
(Totes les males costums acaben sen imposibles de traure, així que algo de raó tindrá el refrá)
Sempre nya una quiticlera u altra
(Sempre nya un problema o una complicació per fotremos be)
Al cul del sac trobarém les porgueres
(Com referinse a que la mala vida que portem, lo que fem o lo que malgas tem, mos u trovarem un día u
altre i u pagarem ben pagat. La expresió ve de tota la bas ura de palletes, peladuses, pedretes i terra
que pasen junt en lo gra, despres de ventau al camp, i ficau dins del sac i que acabe acum ulanse,
conforme vas consuminlo, al cul d’aquest )
Cap de suro
(Cap hueco sense res dins. Talós)
Qui diu que sen va i no’s mou, te mes perea que un bou
(Esta e pa naquells que sempre diuen que sen van i allí estan com astaquirots)
Andavant va la gaita
(La gaita sempre va davant, sigo una o l’altra. Venga, avansem o conti nuem)
Hostia quin trafone s’ha fet aquí
(Algún forat, clot o derrumbe considerable i aparatós)
[90]
M’hai asgolat
(Hai cridat mol i mol fort hasta quedarme ronco)
Oh, sí, oh, sí, peladilles al basí,
tireu confits, que son podrits,
tireu avellanes, que son curcades,
si no’n voleu tirar, lo xiquet se us morirá
(Canço que es cantae als batetxos pa que els padrins aixisen al balcó i
tiresen caramelos, peladilles i perrots)
[91]
Has de fer mes anys que un balcó de ferro
(Los balcons del poble vell eren de ferro masís, així que podríen haver durat cent any o mess
si no es set per tindre que marxar per lo pantano)
Que i farem xiquet!!
(Lament com d’aconformarse en lo que n’hi ha o l’aconteciment que ha pasat)
[92]
MEQUINENSAper tot lo mon
I si s'acabe el mon… mon anirem a l'horta
Xiquets…
Aixó ha set tot, com vegueu
lo que ham pugut ataular
moltes potxe les sabieu
algunes…ni’ls havieu sentit nombrar
Gracies voldriem donar a tots
per lo que hau colaborat
tot un detall, compartiu
que guardar-vosú al morral
Tot lo que un día s’ascriu
guardat sempre quedará
procureu pues que no es perdon
son dignes de conservar
ansenyeu-les hi als xiquets
digueu-les hi feu-les anar
Que ademés de perdre un poble
No es perdo també…el parlar
Batiste Estruga – Carlos Cubero
[93]