común - AMMM
Transcripción
común - AMMM
*rt V? r Sí *- -í-*Í ¿". 7 / - ^ ; 3 ^ i-:".' i-'-y'-- i ;--J ••*• ;'••••-/ ; • • ; / .': • :1 £? -::'-..."ÍÍ Depósito Legal: B. 5.361 . r • - . • 7 W .H - 1961 "* • • . - j >í/?o A " K Ai CWTORIAL Malgrat de Mar, Mayo de 1967 <2OD o ooo ...UNA NOVEL ARTISTA común Por personas de rango internacional y nacional se ha hablado de lo que debe ser el bien común en nuestro tiempo. Pero, para que no cayéramos en creer que esto debe ser sólo preocupación de los grandes dirigentes de nuestro mundo, nos gustaría pararnos un momento a pensar lo que puede ser el bien común aplicado aquí, en nuestra villa: ;. M.a deis Angels Vidal ¡ Roque Presentem avui ais nostres lectors una simpática senyóreta, a la'qual li veiem sufiEl bien de todos. Sin duda puede ser el cients qualitats per ésser portada a aqüestes contribuir, en la medida de nuestras posibi- columnes. Per iniciar el diáleg li diem: lidades, en las acciones que se realizan o — Fes una mica a"autobiografía. — Vaig neixer peí juliol de l'any 1947. pretenden realizar en favor de la cultura, la Tinc, dones, 19 anys. A coHegi hi vaig anar salud, la economía y el bienestar. a les escoles Delatreille. Després vaig estuTambién podríamos incluir el prestar diar el comeré, anant finalment a treballar bien nuestros servicios, sacar buenas calida- cinc anys a l'oficina de Seinova-Mistol. — Actualtnent qué fas? des en los artículos que fabricamos y sumi— Estic a Barcelona on hi vaig cada dia, nistramos; no exagerar en los precios ni en el estant sempre fora de Malgrat. No tinc gaire peso... temps per res, pero sóc molt aficionada a la En la cille respetar las direcciones, tanto «nova caneó catalana». El meutreball consissi andamos a pie como mecanizados; circu- teix en anar molt en cotxe i vendré genere de lar por nuestra acera, no obstaculizarla con punt. Els dissabtes i diumenges estic a Malgrat generalment. bicicletas aparcadas u otros objetos. — Practiques cap esport? En los locales públicos no hablar dema— Una mica, quan em queda temps, el siado fuerte y respetar los materiales. En los basquet, i també m'agrada molt la natació y sortir a la muntanya. «aseos» comunes no llevarse el jabón... — Abatís estaves ais ballets. Qué n'opiNo prapagar nuestro mal humor, siendo nes? amables con todos. — Vaig estar-hi durant dos anys i me'n Desear el bien común no es sólo desear vaig anar per poder teñir mes temps per treel que no haya guerras ni grandes catás- ballar i també per augmentar el meu repertori trofes, es también lo que está a nuestro ámb noves cancons. Quan hi vaig estar em va alcance, el procurar que las pequeñas y agradar molt i si pogués hi tornaria. — Saps música? sencillas cosas funcionen bien y en hacer — No. Encara que vaig amb un professor felices a los que nos rodean. áfe guitarra una vegada a la setmana á Barce- Página 6: Entrevista con el Presidente del C. I. T. Voz de Malgrat. 1/5/1967. Pàgina 1 lona. . - ..• ;, . -,.••:• - '-- - . ,, ..• — Per qué cantes? — Canto perqué rn'agrada molt. Tinc mol- Núm. 161 ta afieló i per distreure'm una mica en les poques estoles que no tinc res a fer. — A qué dones mes importancia, a la música o a la llelra d'una caneó. — Una bona cangó ha d'ésser un complement de les dues coses, que cal que siguin agradables juntes. No per separat. Una caneó a la que falla la lletra ó bé la música no será mai bona. " — Tens un estil personal? — Cap estil personal. Segueixo el tipus de la nova caneó catalana, cantant cancons d'en Joan Manuel Serrat i algunes de meves. — Quina es la leva opinió sobre els Setze Jutges? — Molt bona. La mes bona opinió. Grácies a ells la nova caneó catalana va endavant. — Compara'ns en Raimon i en Raphael. — En Raphael canta bé i les cancons son boniques; encara que, per escoltar una lletra, escoltaré sempre les d'en Raimon. Son completament diferents. Raphael canta cancons per bailar i les d'en Raimon son per escoltar i sentir-Íes. Sentir el que ens diu. — Consideres que se'ls promociona proa ais cantants catalans? — Ara sí i teñen la máteixa importancia, si no mes, que els'altres. Les cancons catalanes aniran agradant cada vegada mes al gran públic. — T'ha influenciat l'estil d'algun cantánt cátala? — Cap cantant cátala no m'ha influenciat. Vaig comencar a cantar en francés quan ya sortir «Tous les garcons et les filies» de Fráncoise Hardy. Em va agradar aquest tipus de caneó que sembla recitada, com parlada, señse cridar. , — Quins projectes tens? — Per ara, cada dissabte vaig a Girona a fer un programa en cátala junt amb altres nSis i noies. Tot respecte a la caneó catalana. Es un programa de radio que fan el dijous a les cinc de la tarda. S'anomena «Club cátala» i s'émet per la «Voz de Gerona». També hi ha en projecte un altre programa a la mateixa emisora, mixte de canQÓ catalana i caneó castellana. És probable que canti a Radio Barcelona en un progroma d'en Salvador Escamilla. He anat també a uns festivals a Barcelona en el Centre Lleidata, quedant classificada entre les sis primeres. ARÍÚR ESPÁRRECH I SOCORREOUT LLUIS CAMPAS I CASTELLVÍ