2 alta china

La terra de les filles
Llac Lugu
Xina
Hi ha un lloc a la Xina, a la vora del llac Lugu, on les filles són ben rebudes.
Un regal que fa la família més gran i poderosa. Entre les províncies de Yunnan
i Sichuan viu una petita comunitat, els mosuo, en la qual les dones administren
els béns, ordenen la feina i manen. La matriarca distribueix les tasques del
grup segons la intel·ligència, l'habilitat i la força de cadascú. La figura del
marit no existeix. Elles s'uneixen per amor amb homes que les visiten de nit.
Els pares no tenen cap responsabilitat sobre els fills, que viuran sempre en
el clan matern, educats pels seus oncles.
L
a Yarerima Weng descansa asseguda al sol,
són les festes d'Any Nou i al camp hi ha poca
feina. Aviat s'haurà d'ocupar de sembrar el
blat i l'arròs en els 30 mu (dues hectàrees) de
terra. Però ara, a Wenwan tot està tranquil. Fins
i tot el búfal aquàtic que portarà l'arada pastura
plàcidament a pocs metres. Té dues filles, dos fills
i quatre nétes. I com diu la Yarerima, “si en una
família hi ha vuit fills i sis d'ells són filles, segur
que hi haurà molta harmonia”.
Avui, la primera filla ha anat a recollir
llenya a la muntanya. S'ha mort un parent i cal
preparar la cerimònia d'incineració. El fill gran
s'encarregarà d'alimentar els 30 porcs negres,
mentre que la Chezhima, la segona filla, neteja i
cuina les arrels de lotus. La Chezhima té 31 anys
i es preocupa molt de l'educació de les seves filles.
No sap ni llegir ni escriure i treballa preparant
àpats als banys termals del poblat. Li agrada jugar
a les cartes amb les nenes. La família disposa de
vuit ànecs, sis pollastres i dues oques gegants,
que passegen al seu aire pel pati.
L'Erche, el seu germà, carrega els cavalls
amb el te comprimit que haurà de vendre a Lijiang.
Trigarà tres jornades per fer el trajecte. A vegades
ajuda a construir una casa, d'altres es desplaça
44
per treballar a les mines d'or de Chelo. Però cada
dia al capvespre visita el seu amor, la Latzo; té un
fill amb ella però no és responsable de la seva
formació, ni viu a la casa. Ell s'haurà de preocupar
de les seves nebodes: “Els ensenyo a respectar
la gent gran i els nens. Tenen més por de l'oncle
que de la mare, que les malacostuma. Els homes
tenen menys preocupacions a la vida que les
dones, són més lliures. Elles s'ocupen de tot,
organitzen la feina i prenen decisions. Són més
capaces. A més a més, els homes mosuo vivim
més feliços que els han!”.
Al llac es fa de dia i a casa de la família
Jia tot és a punt. Ama, l'àvia, prepara el te de
mantega i s'escalfa les mans a la vora del foc
sagrat, el foc dels avantpassats a qui, per respecte,
s'ofereix menjar. “Com més d'hora surt fum del
foc, més treballadora és la família. Els mosuo no
som gent mandrosa”.
Els familiars són a punt d'arribar per
assistir a la cerimònia de les faldilles, en la qual
la Kizuyuki, que ha fet 13 anys, s'iniciarà en el
món dels adults. Aquest matí s'ha llevat nerviosa.
Recorda la cançó que taral·leja amb les amigues
a l'escola: “És bonic el llac i la muntanya del Lleó,
envoltada de núvols blancs. La meva mare està
Pequín
Xina
Llac Lugu
Lijiang
contenta perquè la seva filla ja és adulta”, explica
la Kizuyuki, que de gran vol ser doctora i “protegir
els altres dels mals”. Li agradaria anar a Beijing
a estudiar i a ensenyar-hi la vida dels mosuo.
Els dotze membres de la família es
reuneixen a l'habitació principal de fusta de pi,
que fa de cuina, menjador, lloc de reunió i
dormitori de la matriarca. Al terra, davant de
l'altar, hi ha el foc. Es reparteixen el te i els panets
de blat i d'arròs. L'oncle gran fa sonar un cargol
marí mentre acomiada l'any vell. La Kizuyuki,
enfilada al cos d'un porc assecat al sol, que
simbolitza la prosperitat, és vestida per la seva
mare amb una faldilla blanca, una casaca vermella
i d'or, un cinturó de colors i la perruca de cotó
negra amb ornaments de perles i flors. Més tard,
asseguda al seu costat, la Jimalam aconsellarà
la seva néta: “Tingues bon cor, no discuteixis,
respecta la gent gran i estudia, que pel bé de la
família tot és fàcil”. La Jimalam és la dabu
(matriarca), escollida per la seva saviesa i
respectada fins a la mort pels descendents i la
parentela. Al migdia, tot el grup pujarà en
pelegrinatge a la muntanya per retre homenatge
a la deessa Gamu.
Demà tot serà diferent. La Kizuyuki sap
que tindrà una habitació per a ella sola, on amb
el temps rebrà les visites d'amor. Sap que a partir
d'ara la seva opinió serà escoltada a l'hora de
prendre decisions. I com diu el mestre Daba, el
sacerdot de la religió nativa: “El seu esperit ja
no flotarà fora del seu cos, com en els nens. Ara
hi reposarà a dins i ella tindrà la seva pròpia
responsabilitat amb la família”.
El llac Lugu o llac Mare, com aquí
l'anomenen, està situat en un altiplà, a 2.700
metres d'altura. Està envoltat de muntanyes de
pins i ocupa una franja de 50 km2. Tota la zona és
una reserva natural d'ocells migratoris, ànecs i
cignes, que de novembre a març inunden el cel.
A l'interior del llac hi ha dues illes: l'illa dels Ocells,
on hi ha un petit temple budista, i l'illa de les
Serps. Els poblats mosuo se situen al voltant del
llac i a les muntanyes, on no hi ha carreteres
d'accés. Llauren terres que els cedeix l'estat. La
casa on viuen és de propietat. Mantenen una
economia autosuficient. El l995, el govern xinès
va obrir tota la regió al turisme. “L'arribada de
visitants ha enriquit el poblat, però té una influència
destructiva en aquesta cultura. Senten curiositat
per aquest lloc on els marits no existeixen i alguns
homes mosuo tenen relacions amb les turistes”,
explica la Helen Wu, especialista en aquesta ètnia.
A Xiaoluoshui viuen 73 famílies. Cada
dues d'elles són propietàries d'una canoa que, per
torns, passeja els visitants. De les vuit del matí a
les sis de la tarda el poblat s'omple de colors. Els
joves, amb el vestit tradicional, esperen jugant al
pòquer, al majong o xerrant, l'arribada dels petits
autobusos turístics de les províncies veïnes.
A en Yong li agrada viure aquí. Als vuit
anys, la matriarca el va enviar a remar, mentre
estudiava a l'escola. Ara en té 18 i no pensa marxar
mai d'aquestes terres. “El món de fora no és tan
honest i jo estic molt content de viure amb la família.
A casa manen les dones i mai no hi ha baralles. La
filla gran també té molt poder. Elles són més
capaces”. Des de fa dos mesos, en Yong visita la
seva enamorada: “La primera vegada estava molt
nerviós... però al final tot va sortir bé!”.
45
La Cillanu, la Xiaokunu i la Jingzhuoma
es preparen per anar a l'embarcador. Estan
contentes de ser dones mosuo. La Cillanu té un
fill de dos anys que viu en el seu clan. Durant la
nit rep visites d'amor. De dia no es veu amb el seu
home: “Tinc massa feina per pensar-hi”, explica.
“M'agrada aquesta manera d'estimar, és més
natural, no hi ha discòrdia en les parelles i puc
quedar-me sempre amb la meva mare i amb les
meves ties. No necessito l'altra família”. La Cillanu
utilitza anticonceptius.
En Lazu i la Pimalamu estan enamorats.
Tots dos treballen al Museu de Cultura Mosuo del
poblat i són molt tímids. Es coneixen des de petits,
però fa un any que en Lazu va començar a visitar
la Pimalamu. Ell té 26 anys i ella, 22. “Les visites
d'amor són molt serioses”, diu en Lazu, “es
decideixen entre tots dos i ha d'haver-hi amor. És
una relació espontània que ningú no concerta.
Però els joves respecten la parella i no els agraden
les trobades d'una nit. És la tradició”. En Lazu
assegura que ells no són gelosos, ni senten rancor.
En la seva cultura no estan ben vistes les emocions
negatives. “De la Pimalamu, m'agrada el seu
caràcter recte, bo i fort, i la seva capacitat. Sento
que em comprèn”, afegeix en Lazu, que encara no
ha pensat a tenir fills i que anteriorment va tenir
una altra dona, però no van arribar a fer l'amor.
Les visites es duen a terme d'amagat de
les famílies, que fan el desentès fins que la dona
anuncia la seva maternitat. Llavors, la parentela
del pare porta regals i celebra una festa com a
símbol de reconeixement. Aquestes relacions no
interfereixen en la vida econòmica de la família,
ni competeixen amb els llaços familiars, que són
la base del nucli matriarcal. L'home haurà d'escalar
la finestra de l'habitació de la seva estimada o,
si és de difícil accés, esperar que la família
46
descansi perquè no el vegin. “La lluna arriba a la
muntanya, no et precipitis... El foc està calent”,
diu una cançó d'amor del poblat.
“Crec que no hi ha res pitjor que casarse”, diu la Pimalamu. “Però m'agraden les visites
d'en Lazu: és noble, delicat i afectuós. Amb ell no
calen les paraules, només l'afecte”. Ella pensa
que la dona és més forta que l'home i que als
homes no els agrada pensar, ni decidir. Vol tenir
fills i prefereix una nena en lloc d'un nen. “En Lazu
farà el que jo li digui”, conclou. Mentre els
fotografio agafats de la mà se senten tan torbats
que he d'acabar precipitadament. “Els mosuo som
molt tímids”, diuen.
Dels gairebé 30.000 habitants que
conformen l'ètnia mosuo, el 60% ha rebut educació
primària. La llengua es transmet oralment de
generació en generació. S'han trobat 32 signes
escrits que formen part d'un calendari Daba i que
tenen 1.500 anys d'antiguitat: “Aquesta cultura
no reprimeix el desenvolupament de la
personalitat”, afirma l'antropòloga Helen Wu. “Es
basa en el respecte als avantpassats, a la gent
gran i als nens, en la igualtat entre homes i dones.
És una societat democràtica formada per clans de
dones que manen per tradició, i en la qual els
homes se senten lliures; la relació amb la família
és el més important. Aquí amb prou feines hi ha
robatoris i ningú no recorda un delicte de sang,
només alguna baralla entre homes després de
beure licor d'arròs”.
A totes les cases sempre hi ha un gran
foc al terra, davant d'un altar amb un sol, una
lluna, estrelles que brillen, cargols i menjar.
Simbolitzen llarga vida, abundància, sort i
tranquil·litat. Hi ha un gran respecte envers el déu
del foc. “El foc ha d'estar encès totes les hores
del dia”, ens explica el mestre Daba, de la religió
nativa, que segueix principis taoistes. “Del 24 de
desembre a l'1 de gener els esperits que viuen en
ell porten a l'Ésser Suprem del Paradís les notícies
de cada família. Les coses bones i les dolentes,
i reben, en funció d'això, un premi o un càstig”.
Els mosuo són, a més a més, lamaistes,
i col·loquen petites figures de Buda a l'altar. “Cal
que ens purifiquem per no sentir ni dolor físic ni
espiritual. I si sembrem la llavor del somriure i de
la benevolència, en recollirem els fruits”, explica
el lama. Quan estan malaltes, les dones visiten el
monjo i ell els recita sutres per a la seva curació.
A la Lag Ladu la va batejar un lama. El
seu nom significa pota de tigre. La família Lag viu
a la península de Lige. La Ladu té 21 anys i
administra l'hostal de la família. Cada any conreen
30 mu de terra i tenen nou porcs, quatre búfals
aquàtics, dos cavalls de càrrega i deu pollastres.
El treball és dur i quan pensa en el futur, somia
en marxar a la ciutat: “Només per un temps, a
estudiar anglès i informàtica. Però després tornaré,
perquè ara aquí es poden fer diners amb el
turisme”.
La Ladu té un germà de sis anys, a més
de tres ties i tres oncles. A les germanes de la
seva mare les anomena “ama” i sent el mateix
afecte per elles. Amb els seus oncles té molta
relació, perquè són ells els qui s'ocupen de la seva
educació i de donar-li consells. La seva mare és
la dabu de la família. “Organitza la feina, les
cerimònies, decideix la sembra i, quan cal, renya”.
L'opinió de l'oncle gran és important. Ella i el seu
germà tenen pares diferents. El seu pare va caure
fa anys per la muntanya mentre recollia herbes
medicinals, i ella de vegades va a cuidar-lo. “Però
ell no s'ocupa de mi. Té els seus propis nebots a
casa de la seva mare. Respecto el meu pare, però
m'estimo més els meus oncles. És el costum”.
Un home mosuo ha d'exercir dos rols molt
diferents. El d'oncle en el propi clan, on és respectat
per tots i s'ocupa de l'educació dels nebots, i el
de pare a la família de la dona a qui estima, “on
no és lliure de fer el que vulgui”, com diu en
Chalaximu. “La dona té el caràcter més fort, sap
manar. Jo fa 13 anys que visito la Sige Zeroma i
tots dos seguim molt enamorats”. En Chalaximu
i la Zeroma tenen dues filles d'11 i 12 anys.
L'ètnia va viure aïllada de la resta de la
Xina fins al l956. Durant l'època de la Revolució
Cultural, a la mare de la Çao la van obligar a casarse, trencant les tradicions. “Eren altres temps. En
Mao va calmar tot el país, però la seva dona i la
banda dels quatre van fer molt mal. El mestre
Daba diu que en Mao, en una altra vida, va ser un
sant”. Per això en algunes cases hi ha figures i
pòsters d'en Mao i dels generals comunistes.
Pressionada pels seus pares, per ser la
família menys nombrosa de tot el poblat, la Çao
va rebre les visites d'amor d'un mestre, a qui mai
no va estimar. “No cal tant d'afecte per passar la
nit”, recorda. Va tenir dues filles, la gran estudia
arquitectura a la universitat de la província, i a la
petita, li agrada el disseny de roba. “Nosaltres
preferim les filles perquè són més treballadores,
més capaces...”, insisteix la Çao. “Una filla
enforteix la família. A més a més, la dona mosuo
té el cor més gran, és més generosa”. I entre rialles
em convida a restar amb ella en aquesta terra de
dones.
47
La tierra de las hijas
Lago Lugu
China
Hay un lugar en China, a orillas del lago Lugu, en que las hijas son bien
recibidas. Un regalo que hace a la familia más grande y poderosa. Entre las
provincias de Yunnan y Sichuan, vive una pequeña comunidad, los mosuo, en
la que las mujeres administran los bienes, ordenan el trabajo y mandan. La
matriarca distribuye según la inteligencia, habilidad y fuerza de cada uno los
quehaceres del grupo. No existe la figura del marido. Ellas se unen por amor
con hombres que las visitan de noche. Los padres no tienen ninguna
responsabilidad sobre los hijos, que vivirán siempre en el clan materno,
educados por sus tíos.
Y
arerima Weng descansa sentada al sol, son
las fiestas del Año Nuevo y hay poco que hacer
en el campo. Pronto deberá ocuparse de
sembrar el trigo, el maíz y el arroz en los 30 mu (dos
hectáreas) de tierra. Pero ahora, en Wenwan todo
está tranquilo. Incluso el búfalo de agua que llevará
el arado pace manso a pocos metros. Ella tiene dos
hijas, dos hijos y cuatro nietas. Y como dice Yarerima,
“si en una familia hay ocho hijos y seis son hijas,
seguro que va a haber mucha armonía”.
Hoy, la primera hija ha ido a recoger leña
a la montaña. Un pariente ha muerto y hay que
preparar la ceremonia de incineración. El hijo mayor
se encargará de alimentar a los 30 cerdos negros,
mientras que Chezhima, la segunda hija, limpia y
cocina las raíces de loto. Chezhima tiene 31 años
y se preocupa mucho por la educación de sus hijas.
No sabe leer ni escribir y trabaja preparando comidas
en los baños termales de la aldea. Le gusta jugar
a las cartas con las niñas. La familia dispone de
ocho patos, seis pollos y dos gansos gigantes, que
deambulan a sus anchas por el patio.
Erche, su hermano, carga los caballos con
el té de ladrillo que deberá vender en Lijiang.
48
Empleará tres jornadas en el trayecto. A veces
ayuda a construir una casa, otras se desplaza para
trabajar a las minas de oro de Chelo. Pero cada día
al atardecer, visita a su amor Latzo; tiene un hijo
con ella pero no es responsable de su formación,
ni vive en la casa. Él deberá preocuparse por sus
sobrinas: “Les enseño a respetar a los mayores y
a los niños. Sienten más miedo hacia el tío que
hacia la madre, que las mima. Los hombres tienen
menos preocupaciones en la vida que las mujeres,
son mas libres. Ellas se ocupan de todas las cosas,
organizan el trabajo y toman decisiones. Son más
capaces. Además, ¡los hombres mosuo vivimos más
felices que los han!”.
Amanece en el lago y en casa de la familia
Jia todo está preparado. Ama, la abuela, prepara
el té de mantequilla y se calienta las manos en el
fuego sagrado, el fuego de los antepasados, a los
que, por respeto, se ofrece comida. “Cuanto más
temprano sale el humo del fuego, más trabajadora
es la familia. A los mosuo no nos gusta la pereza”.
Los familiares están a punto de llegar para
asistir a la ceremonia de las faldas en la que
Kizuyuki, que ha cumplido trece años, se iniciará
en el mundo de los adultos. Esta mañana se ha
levantado nerviosa. Recuerda la canción que tararea
con las amigas en la escuela: “Es bonito el lago y
la montaña del León, rodeada de nubes blancas.
Mi madre está contenta porque su hija ya es adulta”,
explica Kizuyuki, que, de mayor, quiere ser doctora
y “proteger a los demás de los dolores”. Le gustaría
ir a Beijing a estudiar y a enseñar allí la vida de los
mosuo.
Los doce miembros de la familia se reúnen
en la habitación principal de madera de pino, que
hace las funciones de cocina, comedor, lugar de
reunión y dormitorio de la matriarca. En el suelo,
frente al altar, el fuego. Se reparten el té y panecillos
de trigo y arroz. El tío mayor hace sonar un caracol
marino mientras despide el año viejo. Kizuyuki,
subida al cuerpo de un cerdo secado al sol, que
simboliza la prosperidad, es vestida por su madre
con una falda blanca, una casaca roja y oro, cinturón
de colores y la peluca de algodón negra con adornos
de perlas y flores. Más tarde, sentada a su lado,
Jimalam aconsejará a su nieta: “Ten buen corazón,
no discutas, respeta a los mayores, y estudia, que
por el bien de la familia todo es fácil”. Jimalam es
la dabu (matriarca), escogida por su sabiduría y
respetada hasta la muerte por descendientes y
parentela. Al mediodía, todo el grupo subirá en
peregrinación a la montaña para rendir homenaje
a la diosa Gamu.
Mañana todo será diferente. Kizuyuki sabe
que tendrá una habitación para ella sola, donde con
el tiempo recibirá las visitas de amor. Sabe que a
partir de ahora su opinión será escuchada a la hora
de tomar decisiones. Y como dice el maestro Daba,
el sacerdote de la religión nativa: “Su espíritu ya
no flotará fuera de su cuerpo, como en los niños.
Ahora reposará dentro y ella tendrá su propia
responsabilidad con la familia”.
El lago Lugu o lago Madre, como lo llaman
aquí, está situado en un altiplano, a 2.700 metros
de altura. Está rodeado de montañas de pinos y
ocupa una franja de 50 km2. Toda la zona es una
reserva natural de aves migratorias, patos y cisnes,
que de noviembre a marzo inundan el cielo. En el
interior del lago hay dos islas: la isla de los Pájaros,
donde hay un pequeño templo budista; y la isla de
las Culebras. Las aldeas mosuo se disponen
alrededor del lago y en las montañas, donde no
existen carreteras de acceso. Labran tierras que les
cede el estado. La casa en la que viven es de
propiedad. Mantienen una economía autosuficiente.
Desde l995, el gobierno chino abrió al turismo toda
la región. “La llegada de visitantes ha enriquecido
la aldea, pero tiene una influencia destructiva en
esta cultura. Sienten curiosidad por este lugar en
el que no existen los maridos y algunos hombres
mosuo tienen relaciones con las turistas”, explica
Helen Wu, especialista en esta etnia.
En Xiaoluoshui viven 73 familias. Cada dos
de ellas son propietarias de una canoa que, por
turnos, pasea a los visitantes. De ocho de la mañana
a seis de la tarde la aldea se llena de colores. Los
jóvenes, vestidos con el traje tradicional, esperan
jugando al póquer, al majong o charlando, la llegada
de los pequeños autobuses turísticos de las
provincias vecinas.
A Yong le gusta estar aquí. A los ocho
años, la matriarca le envió a remar, mientras
estudiaba en la escuela. Ahora tiene 18 y no piensa
irse nunca de estas tierras. “El mundo de afuera no
es tan honesto y yo estoy muy contento de vivir con
la familia. En casa mandan las mujeres y nunca hay
peleas. La primera hija también tiene mucho poder.
Ellas son más capaces”. Desde hace dos meses,
Yong visita a su enamorada: “La primera vez estaba
muy nervioso... ¡pero al final todo salió bien!”.
49
Cillanu, Xiaokunu y Jingzhuoma se
preparan para ir al embarcadero. Están contentas
de ser mujeres mosuo. Cillanu tiene un hijo de dos
años que vive en su clan. Durante la noche recibe
visitas de amor. De día no se ve con su hombre:
“Tengo demasiado trabajo para pensar en eso”,
explica. “Me gusta esta forma de amar, es más
natural, no hay discordia en las parejas y puedo
quedarme siempre con mi madre y con mis tías. No
necesito a la otra familia”. Cillanu utiliza
anticonceptivos.
Lazu y Pimalamu están enamorados. Los
dos trabajan en el Museo de Cultura Mosuo de la
aldea y son muy tímidos. Se conocen desde niños,
pero hace un año que Lazu empezó a visitar a
Pimalamu. Él tiene 26 años, ella 22. “Las visitas de
amor son algo muy serio”, dice Lazu, “se deciden
entre los dos y tiene que haber amor. Es una relación
espontánea que no está concertada por nadie. Pero
los jóvenes respetan a la pareja y no les gustan los
encuentros de una noche. Es la tradición”. Lazu
asegura que ellos no son celosos, ni sienten rencor.
En su cultura no están bien vistas las emociones
negativas. “De Pimalamu, me gusta su carácter
recto, bueno y fuerte. Y su capacidad. Me siento
comprendido”, añade Lazu, que todavía no ha
pensado en tener hijos y que antes tuvo otra mujer
pero no llegaron a hacer el amor.
Las visitas se realizan a escondidas de las
familias, que no se dan por enteradas, hasta que
la mujer anuncia su maternidad. Entonces, la
parentela del padre lleva regalos y celebra una
fiesta como símbolo de reconocimiento. Estas
relaciones no interfieren en la vida económica de
la familia, ni compiten con los lazos familiares, que
son la base del núcleo matriarcal. El hombre deberá
escalar la ventana de la habitación de su amada o,
si es de difícil acceso, esperar a que la familia
50
descanse para no ser visto. “La luna llega a la
montaña, no te apresures... Está caliente el fuego”,
dice una canción de amor de la aldea.
“Creo que no hay nada peor que casarse”,
dice Pimalamu. “Pero me gustan las visitas de Lazu:
es noble, delicado y cariñoso. Con él no necesitamos
palabras, sólo cariño”. Ella piensa que la mujer es
más fuerte que el hombre y que a los hombres no
les gusta pensar, ni decidir. Quiere tener hijos y
prefiere una niña a un niño. “Lazu hará lo que yo le
diga”, concluye. Mientras les fotografío cogidos de
la mano se azoran tanto que he de acabar
precipitadamente. “Los mosuo somos muy tímidos”,
dicen.
De los casi 30.000 habitantes que
conforman la etnia mosuo, el 60% ha recibido
educación primaria. La lengua se transmite
oralmente de generación en generación. Se han
encontrado 32 signos escritos que forman parte de
un calendario Daba y que datan de hace 1.500 años:
“Esta cultura no reprime el desarrollo de la
personalidad”, afirma la antropóloga Helen Wu.
“Se basa en el respeto a los antepasados, los
mayores y los niños, en la igualdad entre hombres
y mujeres. Es una sociedad democrática formada
por clanes de mujeres que mandan por tradición y
en la que los hombres se sienten libres; la relación
con la familia es lo más importante. Aquí apenas
hay robos y nadie recuerda un delito de sangre, sólo
alguna pelea entre hombres después de beber licor
de arroz”.
En todas las casas siempre hay un gran
fuego en el suelo, frente a un altar con un sol, una
luna, estrellas que brillan, caracoles y comida.
Simbolizan larga vida, abundancia, suerte y
tranquilidad. Hay un gran respeto hacia al dios del
fuego. “El fuego debe estar encendido todas las
horas del día”, nos explica el maestro Daba, de la
religión nativa, que sigue principios taoístas. “Del
24 de diciembre al 1 de enero los espíritus que viven
en él llevan al Ser Supremo del Paraíso las noticias
de cada familia. Sus cosas buenas y las malas,
recibiendo, según sea, un premio o un castigo”.
Los mosuo son, además, lamaístas, y
colocan pequeñas figuras de Buda en el altar. “Uno
tiene que purificarse para no sentir dolor físico ni
espiritual. Y si siembra la semilla de la sonrisa y la
benevolencia, tendrá sus frutos”, cuenta el lama.
Cuando están enfermas, las mujeres visitan al monje
y éste les recita sutras para su curación.
A Lag Ladu la bautizó un lama. Su nombre
significa pata de tigre. La familia Lag vive en la
península de Lige. Ladu tiene 21 años y administra
la posada de la familia. Cada año cultivan 30 mu
de tierra y disponen de nueve cerdos, cuatro búfalos
de agua, dos caballos de carga y diez pollos. El
trabajo es duro y cuando se pone a pensar en el
futuro, sueña con irse a la ciudad: “Sólo por un
tiempo, a estudiar inglés e informática. Pero después
volveré, porque ahora aquí se puede ganar dinero
con el turismo”.
Ladu tiene un hermano de seis años,
además de tres tías y tres tíos. A las hermanas de
su madre las llama “ama” y siente igual afecto por
ellas. Con sus tíos tiene mucha relación, ya que son
ellos los que se ocupan de su educación y de darle
consejos. Su madre es la dabu de la familia.
“Organiza la faena, las ceremonias, decide la
siembra y riñe cuando es necesario”. La opinión del
tío mayor es importante. Ella y su hermano tienen
padres diferentes. Su padre se despeñó hace años
por la montaña mientras recogía hierbas
medicinales, y ella a veces va a cuidarle. “Pero él
no se ocupa de mí. Tiene sus propios sobrinos en
casa de su madre. Respeto a mi padre, pero quiero
más a mis tíos. Es la costumbre”.
Un hombre mosuo tiene que ejercer dos
roles muy diferentes. El de tío en el clan propio,
donde es respetado por todos y se ocupa de la
educación de los sobrinos, y el de padre en la familia
de la mujer a la que ama, “donde no es libre de
hacer lo que quiere”, como dice Chalaximu. “La
mujer tiene el carácter más fuerte, sabe mandar.
Yo hace 13 años que visito a Sige Zeroma y los dos
seguimos muy enamorados”. Chalaximu y Zeroma
tienen dos hijas de 11 y 12 años.
La etnia vivió aislada del resto de China
hasta l956. Durante la época de la Revolución
Cultural, a la madre de Çao la obligaron a casarse,
rompiendo las tradiciones. “Eran otros tiempos.
Mao calmó a todo el país, pero su mujer y la banda
de los cuatro hicieron mucho daño. El maestro Daba
dice que Mao, en otra vida, fue un santo”. Por eso
en algunas casas hay figuras y pósters de Mao y
de los generales comunistas.
Presionada por sus padres, por ser la
familia menos numerosa de toda la aldea, Çao
recibió las visitas de amor de un maestro, al que
nunca quiso. “No es necesario tanto cariño para
pasar la noche”, recuerda. Tuvo dos hijas, la mayor
de ellas estudia arquitectura en la universidad de
la provincia y a la pequeña le gusta el diseño de
ropa. “Nosotras preferimos las hijas porque son
más trabajadoras, más capaces...”, insiste Çao.
“Una hija hace fuerte a la familia. Además, la mujer
mosuo tiene el corazón más grande, es más
generosa”. Y entre risas me invita a permanecer
con ella en esta tierra de mujeres.
51
Land of daughters
Lake Lugu
China
There is a place in China, on the shores of Lake Lugu, where daughters are
well received, where the birth of a girl child is seen as a gift that makes the
family larger and more powerful. Straddling the border between the Provinces
of Yunnan and Sichuan, lives a small community, the Mosuo. Amongst the
Mosuo, it is the women who administer the wealth, organise the work and
issue the instructions. The matriarch distributes the tasks of the group according
to the intelligence, ability and strength of each member. The figure of the
‘husband’ does not exist. The women share love with men who come to visit
them at night. The fathers have no responsibility for the children, who always
live within the maternal clan being educated by their uncles.
arerima Weng relaxes, sitting in the sun. It
is the Chinese New Year holiday and there
is little work to do in the fields. Soon it will
be time to sow their 30 mu (two hectares) of land
with wheat, maize and rice. But now, in Wenwan,
everything is quiet. Even the water buffalo, which
soon will draw the plough, grazes peacefully just
a few metres away. She has two daughters, two
sons, and four grand-daughters. As Yarerima says,
“If there are eight children in a family and six of
them are daughters, then there will surely be great
harmony”.
Y
Today, her eldest daughter has gone to the
mountain to collect firewood. A relative has died
and it is necessary to prepare the cremation
ceremony. Her eldest son will look after feeding
their 30 black pigs, while Chezhima, the second
daughter, is cleaning and cooking the lotus roots.
Chezhima is 31 and worries a lot about the education
of her daughters. She does not know how to read
or write. She works preparing meals in the thermal
baths of the village, and she loves playing cards
with the girls. The family has eight ducks, six chickens
52
and two enormous geese, which wander freely
around the yard.
Erche, her brother, is loading the horses
with brick tea that he will sell in Lijiang. The trip
will take him three days. Sometimes he has work
helping to build a house, at other times he goes to
work in the gold mines in Chelo. But every day when
the sun goes down, he visits Latzo, his lover. He has
a son by her but is not responsible for his upbringing,
nor does he share their house. He must instead look
after his nephews and nieces. “I teach them to
respect their elders and the other children. They are
more afraid of their uncle than of their mother, who
coddles them. We men have fewer worries in life
than the women do, we are freer. They have to look
after everything, they organise the work and they
take the decisions. They are more capable than us.
What’s more, we Mosuo men live much happier
lives than the Han!”
Dawn breaks over the lake and in the house
of the Jia family everything is ready. The ama, the
grandmother, is preparing the butter tea and warming
her hands in front of the sacred fire – the fire of the
ancestors to whom, out of respect, food is offered.
“The earlier the smoke rises from the chimney, the
more hardworking is the family. We Mosuo don’t
like laziness”.
The relatives are about to arrive for the
‘skirt ceremony’ in which Kizuyuki, who is now
thirteen, will be initiated into the world of adults.
She was nervous when she woke this morning. She
remembers the song she sings with her friends at
school. “How beautiful is the lake and Lion Mountain,
clad in white clouds. My mother is happy because
her daughter is now an adult”. Kizuyuki, when she
is older, wants to be a doctor so she can “protect
others from pain”. She would like to go to Beijing
to study, and to teach people there about the life of
the Mosuo.
The twelve members of the family gather
in the main room, made of pinewood, which serves
as kitchen, dining room, meeting place and
bedroom of the matriarch. On the floor, in front of
the altar, burns the fire. Tea is handed round with
wheaten rolls and rice cakes. The eldest uncle
blows a conch shell to bid farewell to the old year.
Kizuyuki, stands on the body of a sun-dried pig, a
symbol of prosperity. Her mother dresses her in a
white skirt, a red and gold jacket with a coloured
sash, and a black cotton wig adorned with pearls
and flowers. Later on, seated at her side, Jimalam
will advise her grand-daughter: “Be good-hearted,
do not argue, respect your elders, and study, so
that for the good of the family everything is easy”.
Jimalam is the Dabu (matriarch), chosen for her
wisdom, and whose word commands absolute
respect from her descendants and relatives. At
midday, the whole group will make a pilgrimage
up the mountain to pay homage to the goddess
Gemu.
Tomorrow, everything will be different.
Kizuyuki knows that she will have a bedroom all to
herself where, in time, she will receive love visits.
She knows that from now on her opinion will be
listened to when it comes to taking decisions. And,
as the Daba, the priest of their native religion, says,
“Her spirit will no longer be floating outside her
body, as it is with the children. Now it will repose
within her and she will have her own responsibilities
to the family”.
Lugu Lake, or Mother Lake as they call it
here, is situated on a plateau 2,700 metres above
the sea. It is surrounded by pine-clad mountains and
has an area of 50km _. The whole region is a natural
reserve for migrating birds, ducks and swans, which
fill the sky from November to March. There are two
islands on the lake: the Island of the Birds, where
there is a small Buddhist temple, and the Island of
the Snakes. The Mosuo villages are scattered around
the edge of the lake and in the surrounding
mountains, where there is no road access. The land
they work is ceded to them by the state, though they
own the houses in which they live. They maintain a
self-sufficient economy. In 1995, the Chinese
government opened the whole area to tourism. “The
arrival of visitors has enriched the villages, but it
has a destructive effect on their culture. They are
curious about this place where there are no husbands
and some Mosuo men have sexual relations with
the tourists”, explains Helen Wu, a specialist in this
ethnic group.
73 families live in Xiaoluoshui. Every two
families own a canoe between them, taking turns to
offer trips to the visitors. From eight in the morning to
six in the evening, the village is full of colours. The young
men, dressed in traditional costume, play poker, mahjong
or simply chat while waiting for the small tourist buses
to arrive from the neighbouring provinces.
53
Yong likes being here. At the age of eight,
the matriarch sent him out to work, while he was
studying at school. Now he is 18 and does not think
he will ever leave home. “The outside world is not
as honest, and I am very happy to live with my family.
At home, the women give the orders and there are
never any fights. The eldest daughter also has a lot
of power. The women are more capable”. For the
last two months, Yong has been visiting his lover.
”The first time I was very nervous... but in the
endeverything went well!”
Cillanu, Xiaokunu and Jingzhuoma are
getting ready to go the landing stage on the lake.
They are happy to be Mosuo women. Cillanu has a
two-year-old son who lives in her clan house. During
the night she receives love visits, but she does not
see her lover during the day. “I have too much work
to do to be thinking about that”, she explains. “I like
this way of loving. It’s more natural, there are no
arguments between the lovers and I can stay with
my mother and my aunts. I don’t need the other
family”. Cillanu uses contraceptives.
Lazu and Pimalamu are in love. They both
work in the village Museum of Mosuo Culture and
are very shy. They have known each other since they
were children, but a year ago Lazu started to visit
Pimalamu. He is 26, she 22. “The love visits are very
serious”, says Lazu, “they are decided on by the two
people concerned and they must be in love. It’s a
spontaneous relationship that is not arranged by
anybody. But we young men respect our partners,
we don’t want one-night-stands. It’s the tradition”.
Lazu assures me that the young men are not jealous,
nor do they harbour any ill feeling. In his culture,
negative emotions are frowned upon.
“What I like about Pimalamu is her upright
character, she is good and strong. And her capability.
54
I feel she understands me”, adds Lazu, who has not
thought about having children yet and who had a
relationship with another woman before, though
they did not become lovers.
The visits are hidden from the families,
who do not admit their knowledge until the woman
announces she is pregnant. Then, the relatives of
the father bring gifts and organise a celebration as
a sign of their recognition. These relationships do
not interfere in the economic life of the family, nor
do they compete with the blood ties that are the
basis of the matriarchal nucleus. The man has to
climb in through the bedroom window of his lover
or, if this is not possible, wait until the family is
asleep so as not to be seen. “The moon reaches the
mountain, do not hurry... The fire is still hot”, says
a love song from the village.
“I think there’s nothing worse than getting
married”, says Pimalamu. “But I like Lazu’s visits:
he is noble, delicate and affectionate. With him
there is no need for words, only affection”. She
thinks that women are stronger than men, and that
men don’t like thinking, or taking decisions. I want
to have children and I’d rather have a daughter than
a son. “Lazu will do whatever I tell him”, she
concludes. While I take a photo of them holding
hands they get so embarrassed that I have to rush
to finish quickly. “We Mosuo are very shy”, they
say.
Of the almost 30,000 people who make up
the Mosuo ethnic group, 60% have received primary
education. The language is transmitted orally from
generation to generation. 32 written signs have been
found that form part of a Daba calendar and that
date from 1,500 years ago. ”This culture does not
repress the development of personality”, affirms the
anthropologist Helen Wu. “It is based on respect for
the ancestors, the elders and children, on the equality
between men and women. It is a democratic society
formed by clans of women who, by tradition, rule
and where the men feel free and the most important
thing is the relationship with the family. Here there
are hardly any robberies and nobody can remember
a murder, only a few fights between men after they
had been drinking rice wine”.
In all the houses a fire is always kept
burning, on the floor in front of the altar, which has
a sun, a moon, stars that shine, shells and food.
These symbolise long life, abundance, good fortune
and tranquillity. There is a great respect for the god
of the fire. “The fire must be kept burning at all
times”, says the Daba, as he explains their religion,
which follows Taoist principles. “From 24th December
to 1st January the spirits that dwell in the fire carry
the news of each family up to the Supreme Heavenly
Being, both the good and the bad tidings. The family
then receive, accordingly, their reward or their
punishment”.
The Mosuo are also Lamaists, and place
small figures of Buddha on the altar. “One must
purify oneself so as not to feel either physical or
spiritual pain. And if the seed of laughter and
benevolence is sown, it will bear fruit”, teaches the
Lama. When they are ill, the women visit a monk
and he recites sutras to aid in their healing.
Lag Ladu was baptised by a Lama. Her
name means ‘tiger’s paw’. The Lag family live on
the Lige peninsula. Ladu is 21 and she administers
the guest-house. Every year they cultivate 30 mu of
land and have nine pigs, four water buffalo, two
packhorses and ten chickens. The work is hard and
when she thinks about the future, she dreams of
going to the city. “Only for a while, to study English
and computers. But then I would come back because
now we can make money here with tourism”.
Ladu has a six-year-old brother, apart from
three aunts and three uncles. She calls all her
mother’s sisters ‘ama’ and feels the same affection
for each of them. She has a very strong relationship
with her uncles since it is they who are responsible
for her education, teaching and advising her. Her
mother is the dabu of the family. “She organises the
work, the ceremonies, decides when to sow and,
when necessary, issues reprimands.” The opinion
of her eldest uncle is important. She and her brother
have different fathers. Some years ago, her father
fell in the mountains while out collecting medicinal
herbs, and she sometimes goes to take care of him.
“But he doesn’t look after me. He has his own
nephews and nieces in his mother’s house. I respect
my father, but I love my uncles more. It’s the custom.”
A Mosou man has two very different roles
to play. Within his own clan, he is the uncle, a figure
respected by all, and responsible for the education
of his nephews and nieces. On the other hand, in
the family of the woman he loves, he is the father
of her children. “Where he is not free to do as he
wishes”, as Chalaximu says. “Women have a stronger
character and know how to take charge. I have been
visiting Sige Zeroma for thirteen years, and we are
still very much in love”. Chalaximu and Zeroma have
two daughters aged 11 and 12.
The Mosuo lived isolated from the rest of
China until l956. During the Cultural Revolution,
Çao’s mother was forced to marry, breaking the
traditions. “Times were different then. Mao settled
the whole country, but his wife and the Gang of Four
did a lot of harm. The Daba says that Mao was a
saint in another life”. That’s why in some houses
there are statues and posters of Mao and the
Communist generals.
Pressured by her parents, because theirs
was the smallest family in the whole village, Çao
received the love visits of a teacher, but she never
loved him. “You don’t need so much loving just to
get through the night”, she recalls. She had two
daughters, the elder now studying architecture at
the Provincial University while the younger likes
designing clothes. “We prefer to have daughters
because they work harder, they are more capable”,
insists Çao. “A daughter strengthens a family.
Besides, Mosou women have bigger hearts and are
more generous”. And smiling, she invites me to stay
with her in this land of women.
55