REVISTA DE L`IL.LUSTRE COL.LEGI D`ADVOCATS DE LLEIDA

REVISTA DE L`IL.LUSTRE COL.LEGI D`ADVOCATS DE LLEIDA

REVISTA DE L'IL.LUSTRE COL.LEGI D'ADVOCATS DE LLEIDA
Assegui's amb els accionistes
més importants d'Europa
ObLingui la mhxima I'cndibilitaL deis diners
I'ONS
D'INVERSI
Amb els avantatges propis eI'un fans d'inversi6.
diversificant les scvcs invcrsions. Sigui propietari de
Des d'un mili6 de pessetes, voste podra invertir en el
les cmprcscs més imporlanLs d'Europa, seleccionades
entre les 100 de capit.aliLzaci6 borsAria més gran
fans de renda variable internacional Fon Caixa Borsa 43,
i
d'Alemanya. Gran Bretanya, Franc;a, Espanya, Sui"ssa ...
importants d'Europa
"la Caixa"
asseure's en un lloc preferenl amb els accionistes més
Fone.Ixa 80rSll a AMo Fe.. r.:rit en el Reglsll'll dlllll CNMII amb el rUnero 1231. HI ha un fullet Itllplelltou a 11I CNMV 1a lBs oI\ei1es de "la Cabla-. GE!s1Qftl; lnverCailta, S. A. AGue. ~ Caixa crEstalvls I Pen$iOn$ de Barcelona.
dit:orial
BenvolgulS companys,
Comissió de Cultura del nostre Col.legi endega amb fOf0l il.lusió i espero que amb
més constancia que anteriors empreses, un bUllleLí col.legial que han batejat amb el suggesliu nom de "Lo Canyerer".
Diverses han estat les ocasions en que un grup de companys ha assumit la dura tasca
de confeccionar i editar un medí de comunicació entre el Col.legi i els col.legiars, a través
del qual es fes saber als cada día més nombrasas membres del nostre col.lectiu professio- .
nal, els batees que regeixen la vida del Col.legi i a la vegada servir per a la difusi6 deis estudis, de les opinions, de les novetats que ens afecten a tots plegats. Repetidament aquests
esfor~os, aquestes il.1usions ¡nidals, s'han vist progressivament abandonades perque confiar una eina com aquesta a I'esfon; d'un redu'it nombre de companys, ha condu"it primer
al desencant j després al cansament que genera I'abandó de la injcialiva empresa.
Bé és cert, que acrualment la Comissió de Cultura ha tindra millor, donat que els
aven¡;os en els tractaments de textos Ii facilitaran en gran manernla tasca (ja no s'hauran de
portar els originals a la impremta, corregir les proves, tomar a corregir la nova confecció de
la revista ...) i a la vegada s'ha procurat també el concurs i col.laboració d'un equip de professionals que li faran la tasca temica de recull i edició deis originals.
Les perspectives són en aquests moments molt més favorables per que aquest nou nat
tingui una vida més lIarga que en anteriors ocasions, pero ni I'esfor~ de la Comissió de
Cultura, ni els redaetors-responsables encarregats de la edició del butl1eti ni els professionals posats a la seva disposició podrao donar lIarga vida a "Lo Canyerer", si a la vegada no
tenen I'ajut i la col.laboració de tots: ajut en lOt el que fa referencia afer-los coneixer qualsevol detall, novetat, o dada que cregueu mereixi ser comunicada i col.laboració en la
expressió i redacció de tots aquells assumptes o esrudis que hagiu realitzat ja sigui en la vostra tasca professional, ja sigui per un interes determinat, i que es poden difondre a través
de les pagines del butlletí. Esteu segurs que tots podem gaudir deis coneixements j de les
experiencies deis nostres companys sempre que tinguem la precaució de posar-les per
escrit i enviar-les al cos de redacció de "Lo Canyeret".
D'aquest ajut i coLlaboració depen en gran manera l'exit de la publicació que ara
comenp. La Junta de Govem us encoratja a lOts a donar un cop de ma a la Comissió de
Cultura amb la seguretat de que el petit esfor~ que se us demana es veura multiplicat, a la
manera bíblica, al cent per u.
Rebeu junt amb aquestes paraules I'expressió deis millors desitjos de la Junta de Govern
per a aquest any que ara comencem.
Ben cordialrnent.
La
___--iS_u__
ITl
__a
__r_i
- Proposta de pressupostos per 1998. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5
- Coloquio europeo sobre Derecho de Extranjería. ...........•....•....
7
- Ressenya del "XI Congreso Estatal de Mujeres Abogadas".
....•......
- Entrevista al Sr. Andreu Enfedaque Marco.
8
9
- ~aplicació judicial de I'art. 23 de la compilació del dret civil de Catalunya.
12
- L1ei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l'lnstitut Catalá de
I'acolliment i de I'adopció.
14
- Legalitat delllanyament en els procediments hipotecaris. . . . . . . . . . . . . . • .
15
- L1ei 30/1995 de 8 de novembre i doctrina jurisprudencial.
18
- Reformado el art. 1454 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por Ley 51/1997
de 27 de noviembre.
20
- La concurrencia de causas (Comentario al arto 114 del Nuevo Código Penal).
- La discriminació positiva de la dona en el Iloc de treball.
21
24
25
- Humor jurídico ..........................................•....
2?
- Biblioteca. ..................................•.....•..•......
28
- Cursos, jornades i seminaris.
29
- Sobre la senténcia contra els membres de la Mesa nacional d'HB.
..•..•.............•..•............
LO CANYERET 3
b
..
UNIDAD DE VALORACION DE DANO CORPORAL
Estudio - Valoración - Emisión de informes - Ratificaciones
Peritaciones y .
valoraciones médicas
CENTRE MEDIC
"PONENT "
CI Uuis Componys, 10
1'-2' 25007 LLEIDA
TelJFax: 973 - 2740 34
NOVETATS EDITORlALS:
---
MIlMHNTO I'RÁCTICO
I'."NCI~
I.HlIlMVME
-.==-
•
'998
F.J
--=-
LAS TABLAS
DEL
eODlGO PENAL
CON LAS PENAS
._---
-_._-.._---... _...YA CALCULADAS
----"
L¡ ....
.. AA,VV.
.. Soclededes
Mercantiles 1998.
.. GARCIA VICENTE
...
... Ley de Contratos
Celebrados Fuera
... Represión Penal del
Periodismo. Una
visión Jurispruden-
de los EstablecI-
Memento Préctlco
mientos Mercanti-
.. Editorial Francls
Lefebvre
les: El Derecho de
Revocación
.. Edltorlal Alanzadl
.. 84-8193-690-1
.. 84-88277-36·9
.. 15.600 pts,
.... I I{ \
.. COMPTES DE CREDIT
· Qlt01(¡ fixo de pagomellr
- Facluraci6 mensual
.. RECERCA BIBLIOGRÁFICA
.. RESERVA DE LLlBRES
.. COMANDES
· releJon
- Fax
· Correlt electrlmic
~PO,J.ca~OS
clal
..
Ed~orial
General de
Derecho
.. 84-89500-10-X
.. 4.784 pts.
I 1 ....
.. EDICIÓ DE CATÁLEGS
.. INFORMA CiÓ
.. PRESSUPOSTOS
.. SUSCRII'CIONS
.. ENTREGA A DOMICILI
.. MANTENIM LES OFERTES
QUE PUGUIN OFERIR LES
EDITORIALS
.el Bisbe Messeguer. 11 25003 LLEIDA Tel. 26 48 88 Fax 26 83 75 E-MAIl:PunllibOtsai.es
• GARAPON, Antoine
... Juez y Democracia.
Una reflexión muy
actual
... Editorial Flor del
tiempo
.. 84-89644-23-3
.. 3.200 pts.
.. PASTOR ALCOY
... Las Tablas del Código Penal con las
Penas ya calculadas
... Editorial Práctica de
Derecho
.. 84-89501-12-2
• 796 pts.
fiPUNT DE LLlBRE
Llibreria
•
lIBRERIAS
L
ProfessionaI
Tecnica
Universitaria
Pressupost any 1998
D speses
DESPESES DE PERSONAL
Personal Torn d'ofici
4.093.681
Província
1.328.779
Resta personal
SUMA
Devolucions validacions
Participació 0,7%
600.000
700.000
Obres socials
100.000
SUMA
10.400.000
24.S77.S40
30.000.000
MOBILlARI I MANTENIMENT
PRIMES ASSEGURANCES
Pólissa responsabilitat civil
Pólissa edifici
400.000
200.000
Serveis i sumlnistrament:
L1um, aigua i telefon
Correus i missatgeria
1.6S0.000
1.200.000
2.S00.000
Manteniment informática
Material oficina
Obres i Reparacions
Comunitat de Propieta.ris:
Obres
Quotes comunitat
Advocats joves
3.000.000
Tribunal arbitral
S.O.J. i torn d'ofici
12.750.000
BIBLIOTECA I PUBLlCACIONS
Subscripcions
3.200.000
Adquisició lIibres
Revistes
1.000.000
12S.000
Guia col.legial i publicacions
800.000
1.S00.000
Revista col.legial "Lo Canyeret"
SUBVENCIONS:
1.200.000
1.S00.000
1.200.000
SOO.OOO
Manteniment fotocopiadores
SUMA
SUMA . . . . . . . . . . . . . .. 600.000
SUMA . . . . . . . . . . . . .. 6.625.000
ACTIVITATS CULTURALS
Sant Raimon
4.000.000
Conferencies i cursos
2.000.000
SUMA
6.000.000
DESPESES FINANCERES
Interessos d'empréstit
Amortització
Despeses bancáries
Consejo
Consell
Altes
Pólissa responsabilitat civil
9.000.000
1.600.000
4S0.000
SOO.OOO
9.S00.000
SUMA .. . . . . . . . . . .. 21.050.000
ASSISTENCIA I PREVISIÓ
Fons Mutual
9.000.000
1.S00.000
SUMA . . . . . . . . . . . . .. 3.500.000
PAGAMENTS PER INGRESSOS DELEGATS
Pólisses i paper professional
1.S00.000
SOO.OOO
SUMA
8S0.000
1.000.000
100.000
. 1.9S0.000
VARIS
Contribució a organismes (U.I.A.) 200.000
Escola práctica jurídica
6.S00.000
Togues i manteniment
7S0.000
Pagaments a professionals
Gestió drets intervenció
3S0.000
3.300.000
Publicacions sentencies
Resum sentencies
300.000
1.000.000
Jornades i congressos
Actes de protocol
1.S00.000
900.000
LO CANYERET 5
Assisténcies consell i consejo
500.000
Despla98ments junta
500.000
SERVEIS SUBVENCIONATS
Despeses tom d'ofici
Subvencions actes lúdics i jurídics 600.000
SUMA
1.500.000
SUMA . . . . . . . . . . . . .. 1.500.000
16.400.000
TOTAL GENERAL
110.775.000
os
QUOTES
SUMA
29.050.000
26.000.000
Ordináries
Incorporacions
2.725.000
Habilitacions
8.000.000
Intervenci6 professional
SERVEIS I SUBVENCIONATS
21.000.000
Polisses i paper profes.
6.000.000
Fons mutual
9.000.000
Escola de práctica jurídica
2.000.000
Infraestructura tom
7.000.000
SUMA . . . . . . . . . . . . .. 9.000.000
SUMA
72.725.000
TOTAL GENERAL
110.775.000
Tom d'Ofici i assisténcia
101.851.250
INGRESSOS PER PAGAMENTS DELEGATS
Polisses mutualitat i
paper professional
9.000.000
Escola de práctica jurídica
6.000.000
S.O.J.
500.000
Conferéncies
2.000.000
Varis
1.500.000
Consell i Consejo
2.550.000
INVERSIONS
Responsabilitat Civil
9.500.000
Material Informátic
•
."
. .. ..". .. .".
" "
"
"
."
""
... ... ". . . .." .....
"
"
4.000.000
"",,.,,"""""""""""""
Renovació de laJunta del GrupJoves Advocats
r.
a Junta deis Joves Advocats, en la seva reuni6
del passat dia 21 d'octubre
de 1997, va acordar convocar eleccions per a la renovaci6 de la junta per haver expirat el termini de tres anys del seu mandat conforme a
I'article 17 deis seus Estatuts, així com
celebrar una Assemblea General.
~elecci6 deis carrecs es fará mitjan9ant votaci6 secreta en la taula electoral disposada a I'efecte a la planta 7 de
l'Av. Francesc Macia 35, la qual s'obrira
des de ies 10 h. fins a la 13h. i de les 16h.
a les 18h. del dia 5 de febrer de 1998, procedint a les 18h. a la celebraci6 de
LO CrtN}'ERET 6
l'Assemblea General (planta 2), al final de
la qual es fara I'escrutini de vots, i amb el
segúen!:
ORDRE DEL DIA
1.- Lectura i aprovaci6 de I'acta de
l'Assemblea anterior.
2.- Rendici6 de comptes.
3.- Precs i preguntes.
NORMATIVA ELECTORAL
A) Podran ésser candidats/electors
tots els membres del Grup de Joves
Advocats:
Art. 3 Estatuts G.J.A.: "Seran membres del Grup de Joves Advocats, els lIi-
cenciats que incorporats al CoLlegi
d'Advocats de L1eida, exerceixin la professi6 a la demarcaci6 i no tinguin complerta
I'edat de 40 anys, o que portin menys de
10 anys d'exercici".
B) S'elegiran els carrecs de:
President, Vice-President, SecretariTresorer, Vocal Primer, Vocal Segon. (Art.
15 Estatuts G.J.A.).
C) Les candidatures, que seran en lIistes obertes, es podran presentar per escrit
i signades, amb sol.licitud dirigida al
President del G.J.A., a la Secretaria del
CoLlegi (Francesc Macia, 35) des del 21
de novembre d'enguany fins al 21 de
gener de 1998 a les 17h •
e p rese nt:a ció c o l . l e g i a l
Coloquio europeo sobre
Derecho de Extranjería
••••••••••••••••••••••••••••••••
omo continuación a la 1"
Con fe re n c i a
Internacional
de Abogados
sob(e Derecho
de Extranjería celebrada en el año
1995 en la sede del Real e Ilustre
Colegio de Abogados de Zaragoza,
este mes de noviembre ha tenido
lugar, en la ciudad de París, una
serie de Conferencias-Coloquio
bajo el título "La Protección
Jurisdiccional de los Extranjeros
dentro del Espacio Schengen".
Dicho encuentro organizado por
"~Ordre des Advocats de Hauts-deSeine", reunió a destacadas personalidades del ámbito judicial y administrativo francés y a abogados
especialistas la materia venidos de
los distintos Estados miembros de
la Unión Europea.
El Colegio de Abogados de
L1eida, junto con otros cinco
Colegios del Estado Español, fue
invitado a participar en dicho
Coloquio, en representación del
colectivo de abogados que nivel
estatal colaboran en la defensa de
los intereses de los inmigrantes en
España.
El objetivo de esta 2" Conferencia Internacional se centró principalmente en confrontar cuales. son las
garantías jurisdiccionales otorgadas
a los ínmigrantes dentro de los distintos países que conforman el
"Espacio Schengen", desde la triple
perspectiva de su contenido, su
accesibilidad y su eficacia.
Durante el desarrollo de los
debates se puso de manifiesto ia
existencia de problemas comunes
entre los diversos países Schengen;
la falta de un criterio común a la
hora de inscribir a personas ex1ranjeras en las listas SIS (Sistema de
Información Schengen); la detención y prolongación de dicha detención en centros de internamiento
para extranjeros; las dificultades
prácticas de la reagrupación familiar; la falta de garantías del procedimiento de expulsión y devolución; y
por último el escaso interés que por
el momento han demostrado algunos colectivos de abogados de los
distintos Estados miembros, en la
lucha por la defensa de los derechos de los ex1ranjeros dentro del
marco de la Unión Europea.
El motivo de la celebración de
esta 2" Conferencia Internacional,
en el vecino Estado Francés y en el
mes de noviembre, se debió a que
en este último trimestre del año se
inician, en dicho país, los debates
parlamentarios sobre el Anteproyecto de Ley de Inmigración, los
cuales están creando bastante
expectación entre la sociedad francesa, resultando de gran interés
para el desarrollo de los mismos, las
propuestas y conclusiones que
desde este coloquio se hayan hecho
llegar al Parlamento Francés.
Uno de los aspectos a destacar
del Coloquio es el compromiso
adquirido por todos los participantes, de promover entre los distintos
colectivos y agrupaciones de abogados de los estados miembros de
la Unión Europea la necesidad de
intervenir y colaborar activamente
en la lucha por la defensa de los
derechos de los ex1ranjeros residentes en el espacio Europeo, así como
mantener una coordinación e intercambio constante de información
entre los diferentes Colectivos de
Abogados del Espacio europeo y
también del área mediterránea.
s~ ~ rtMb'~'Ha
Advocada
LO CANYERET 7
Ressenya del (XI Congreso Estatal de Mujeres Abogadas"
,.:1
Is passats dies 5, 6 i 7 de
desembre va tenir 1I0c I'onzena edició del congrés de
dones advocades que es
celebra amb una periodicitat anual i amb
un ambit estatal. Aquest cop la seu amfitriona del congrés va ser la bonica ciutat
de Biibao, un lIoc on només arribar s'aprecia immediatament el procés de canvi i
transformació en qué es troba immersa,
de cara a deixar de ser un núvoi gris i
industrial i arribar a convertir-se en un
centre de serveis i cultura. La remodelació
del teatre Arriaga, la inauguració I'any
passat del metre dissenyat pel prestigiós
arquitecte Norman Foster, la construcció
del pont sobre la ria del Nervión del no
menys reconegut arquitecte espanyol
Calatraba i la recent obertura de I'espectacular museu Guggenheim de Gehry,
representen un gran esfor9 de les institucions de la ciutat i del País Basc per netejar ia cara a aquest Bilbao completament
desconegut i realment atractiu.
A I'edició d'enguany hi van assistir
activament cinc companyes de L1eida amb
el suport del nostre col.legi. El sistema de
treball que es segueix en el congrés és la
modalitat de tallers de trebalt, que s'articulen a I'entorn de les ponéncies que s'han
presentant i que s'exposen en la primera
sessió. Després de que cada grup ha
aprofundit en el tema objecte de la seva
ponéncia s'aproven un seguit de conclusions que han de ser posteriorment ratificades en el plenari que té 1I0c I'últim dia.
Els temes que s'estudien en les successives edicions d'aquest congrés, com el seu
nom ja fa intuir, són sempre relacionats
amb la problematica i protecció de ies
dones ja sigui en I'ambit processal, penal,
familiar o laboral. Les conclusions definitives que s'aproven per tota I'assemblea
s'han tingut en compte a I'hora de fer propostes legislatives.
Aquest cop, les conclusions que es
van aprovar a Bilbao tenen un marcat
LO C.INrERET 8
caire processal doncs un deis temes més
discutits va ser I'avanlprojecte de modificació de la L1ei d'Enjudiciament Civil en
temes de familia. És per aixó que una
bona part de les conclusions fan referéncia a aquest projecte, cosa que s'ha de tenir en compte per no confondre les constants referéncies que se li fan amb la LEC.
Les c~nclusions aprovades són les
següents:
Modificar el dret substantiu i processal
a I'hora de reunir-lo en un sol codi.
Necessitat de crear una regulació
específica per a la liquidació del régim de
societat de ganancials.
Possibilitats d'accedir directament al
divorci sense necessitat de la separació
prévia, mantenint el procediment de separeció com a opcional.
Suprimir el requisit de termini en la
separació de mutu acord.
Necessitat de regular un procediment
de mesures urgents per les situacions de
crisis d'unions de fet, relatives a I'ús del
domicili i inventari deis estris de I'habitatge
i tot tipus de béns.
Necessitat de informar a la parella deis
diferents tipus de régims económics matrimonials existents per qué puguin optar pel
que més els convingui.
Supressió del requisit d'urgéncia per
sol.licitar mesures provisionalíssimes.
Manteniment de les mesures prévies i
de les coetanies en contra de la proposta
d'un sol tipus de mesures.
Preceptiva intervenció d'advocat i procurador en les mesures provisionalíssimes
i que aquests siguin els mateixos du-rant
tot el procediment, incloent cassació.
Competéncia de qualsevol Jutjat per
adoptar mesures prévies.
Que el termini de validés de les mesures prévies sigui de 30 dies habils sense
prórroga.
Supressió de la facultat del Jutge de
modificar les mesures prévies si són greument perjudicials pels cónjuges i de com-
pletar-Ies en el cas que fos necessario
Afegir la possibilitat de que hi hagi
mesures provisionals en els incidents de
modificació de mesures.
Supressió de la prohibició de la renuncia, aplanament, transacció i desestiment
en els procediments de separació i divorci
contenciosos.
Inclusió de la possibilitat de que a
instancia de part s'inscrigui la senténcia
en el registre mercantil i de la propietat i
que d'ofici s'inscriguin les mesures relatives als menors en la inscripció de naixements deis filis.
Art. 775.4:
a) Supressió de tota facultat del Jutge
en la determinació de mesures de liquidació del régim económico
b) Incloure la fixació de la pensió compensatória.
Que es mantingui la regulació actual
de la disposició addicional 6' de la L1ei de
31 de juliol en els procediments de separeció i divorci de mutu acord, tret de ia
referéncia a I'exploració judicial deis filts
menors on entenem que s'ha de suprimir
la facultat del Jutge d'escoltar-Ios.
Modificar I'article 776 en el sentit de
que el Ministeri Fiscal només podra intervenir en la modificació de les mesures
relatives als menors i incapacitats sempre
que les circumstancies s'hagin modificat
substancialment en perjudici del menor.
Supressió del paragraf de I'art. 412
que preveu la possibilitat de que siguin
testimonis els menors de 14 anys.
Possibilitat de que es pugui executar
provisionalment la senténcia respecte a la
guarda i custódia deis fills.
Exigéncia d'una especialització deis
magistrats en drel de familia, amb assessorament d'equips psicosocials, peró que
aquests intervinguin amb les mateixes
garanties de la prova pericial.
~~
Sota-
e.a
Advocada
nt:revist:a
Sr. Andreu Enfedaque Marco
President de l'Audiencia Provincial de Lleida
El nostre entrevistat va
néixer a Barcelona
on visqué
durant tata la seva epoca
d'estudiant. Nascut en el si
d'una família sense antecedents de juristes es va /licen-
ue el va portar a seguir la carrera judicial?
A la facultat vaig tenir
un professor, Alejandro del Toro,
que em va influir mol!. EII era fiscal i jo vaig comenr;:ar exercint
com a fiscal.
~~
a
lI'IIJ
ciar en Dret a la Universitat
Central. A més a més de les
ciencies socials, ja. de jove
es va sentir molt atret per la
nostra /lengua, atracció que
Ii perdura fins avui dia,
essent un gran amant de les
/letres catalanes. Aquesta
inclinació el va portar a
matricular-se també, en la
carrera de filologia catalana,
estudiant fins el segon curso
Malgrat haver nascut a
Barcelona, de seguida crida
I'atenció el molt arrelat i a
gust que es troba a Lleida i
I'estima que té per la nostra
ciutat que la sent com a própia. Només cal que ens fixem
amb el titol de I'entrevista
que ens va suggerir e/l
mateix: "Un barceloni "de"
Lleida, remarcant el "de", no
"a" Lleida, que seria molt
diferent. És membre de la
secció de dret de I'Institut
d'Estudis /lerdencs.
És casat i té tres fills, dues
nenes i un nen.
Quina va ser la seva primera
destinació?
Jo vaig comenr;:ar com a substitut quan tenia 22 anys i el primer
desti va ser Hospitalet. El meu
primer dia, per la tarda no vaig
poder fer res, de I'emoció. Al 1981
em van donar el meu primer desti
com a jutge que va ser a Vico
Aleshores tenia 26 anys. Em va
fer malta il.lusió perque com a fiscal tens un tipus de relació amb la
justicia i com a jutge una altra.
Em va fer forr;:a grácia veure el
meu nom a les provisions. A més
a més, aquest primer desti com a
jutge també va ser molt especial,
perque sis dies abans de que me'l
donessin havia nascut la meva
primera filia.
DADES PROFESSIONALS
Pertany a alguna associació
professional?
No.
Que destacaria com a positiu i com a negatiu deIs joves
advocats?
Com a positiu podría dir que la
seva preparació va a més, cada
vegada hi ha un nivell més al!.
Peró caldria que els advocats
completessin la seva preparació
práctica, treballant I'eloqüencia,
les tecniques del judici oral,
aquests punts que teniu més fluixos perque no es donen a la
carrera. En els aspectes juridics
esteu més preparats que nosaltres quan vam sortir de la carrera.
Millorar I'aspecte práctic és una
tasca de les escales de práctica
jurídica i de la passantia. Hem de
tenir cura de I'oratória, el discurs
escrit i parlat, ha de ser entenedar, ciar, a més tots escrivim
massa i confusamen!. Als magistrats potser també ens convé un
curs de direcció de debats. Així es
pot fer en les escales judi-cials.
En quina situació es troba
I'Audiencia de Lleida?
El fonamental és el factor
humá.
Els mitjans materials no serveixen de res si no hi ha un nombre de jutges i d'auxiliars formats.
La c1au está en les persones, es
el que val. No s'ha de confondre,
el que s'acostuma a dir de que el
jutge que va poc a poc és bo, és
una entelequia. Que vagi poc a
poc no vol dir que ha faci bé, de la
mateixa manera que un jutge
rápid no ha de fer-ho malamen!.
Quan un jutjat del conten-
LO CANYERET 9
ciós-administratiu i de famIlia a
L/eida?
En la L1ei de Planta hi ha previstos dos jutjats del contenciósadministratiu,-per tant només cal
esperar que aquesta s'endegui.
Si la seva creació es simultánia
no hi haurá problema, peró si és
gradual, successiva, s'intentará
que L1eida sigui deis primers 1I0cs
a crear-se per ser la seu més lIunyana físicament a Barcelona, on
es troba actualment la Sala.
M'agradaria molt que hi hagués
un jutjat de família a L1eida i que
assumis les competencies del
Registre Civil. Peró la junta de
Jutges no ho veu encara ciar perque significaria treure a un· jutjat
de les altres materies. Aixó será
possible el dia que hi hagi un
jutge a qui Ii agradi aquesta materia.
En la L1ei de Planta hi han previstos 9 jutjats a L1eida, peró I'important será tenir un jutge motivat
per portar-lo endavan!. És necessari perque funcioni bé, tornem
als elements humans.
judicial pel quart torn, des d'agents a Magistrats Guristes de
reconegut prestigi). Ara és un bon
moment per entrar-hi, potser d'aqui a uns anys ja será molt més
dificil.
Elements positius i negatius
de la justícia a L/eida?
Hi ha moits elements positius:
la molt bona relació entre Jutges,
Fiscals i Advocats. Malgrat els
canvis i el gran nombre de litigis
s'ha mantingut la bona relació.
També és positiu el grau de rapidesa que tenim i que en molts
1I0cs ens envegen. També disposem de bons medis materials,
maquinária, qualitat del personal,
órgans d'assessorament, edificis.
Com a negatius cal dir que falten Jutges i Fiscals originaris de
L1eida, a veure si la gent s'anima
a opositar o a entrar a la carrera
Pedro Martín Garcieda, president de la secció 2a de la A.P.
de Barcelona diu en una entrevista al diari Avui, (suplement
de 17 de mart; de 1996), en referéncia a la L/ei del Jurat que
aquesta I/ei és una aberració
jurídica i creu que és la pitjor
I/ei que s'ha fet en tota la história legislativa espanyola, qué
n 'opina?
Sóc bon amic d'en Pedro
Martín i és una mica exagerat parlan!. EII mal ha estat partidari del
jura!. És una lIei perfectible, está
en rodatge, és massa aviat per
opinar. Estem assenyalant el pri-
LO CAN1ERET 10
Per qué hi "a tants canvis a
I'Audiéncia?
És una situació puntual. Vam
tenir un periode d'una certa estabilitat amb els Srs. Angós, Pita,
Quesada i més tard s'hi va afegir
la Sra. Nogués.
Ara una Magistrada ha demanat el trasllat per motius personals i s'han creat dues places a
Osca on dos Magistrats tenien
vinculacions. Jo no vull que L1eida
sigui una ciutat satel.lit o una
Audiencia fantasma, és a dir amb
persones amb molt poca implantació, que depengui de Barcelona
o Saragossa. L1eida té les condicions suficients per no ser satel.lit
de ningú. La persona que vingui,
sigui d'aqui o de fora es convenient que la tinguem plenament
integrada.
mer judici oral. Que hagi arribat a
l'Audiencia n'hi ha un altre i als
jutjats d'instrucció n'hi ha un al
núm. 6, un altre al 4 i un altre a la
Seu d'Urgell.
L'Audiéncia esta patint un
increment del volum de feina
per les modificacions de la
LECr?
Les noves competencies de
I'audiencia ara les patim perque
encara estem recollint les apel.lacions en 2a instáncia de les sentencies deis jutjats penals i a I'hora els assenyalaments en 1a instáncia a l'Audiencia. Intentarem
treballar més i que no es noti el
volum de feina.
Faci'ns una valoració del
nou Codi Penal?
En faig una valoració positiva.
Ara s'ha d'anar interpretan!. Sobretot en el delicte de robatori
s'ha de veure quina interpretació
fa el Suprem del terme establiment obert al públic. De moment
l'Audiencia interpreta que es tracta d'establiment obert a totes hores, independentment de que siguin hores d'estar obert o tanca!.
Valoració de I'establiment de
I'escola Judicial a Barcelona?
Sens dubte ens hem de sentir
molt orgullosos. La inauguració
oficial del curs es va fer el passat
27 de febrer i les classes van comenr;:ar el 17 de marr;:o Tots els
professors són de Barcelona
menys dos que som de L1eida, el
Ramon Garcia Albero (professor
a la Universitat de L1eida) I jo que
donaré classes de dret orgánic
judicial.
Qué en pensa del cas Mario
Conde?
Tots els grans procediments no
es paralitzen, van sortint senténcies. Del fons no puc opinar perqué no el conec, peró veig que els
procediments funcionen, fins i tots
ai Ruiz Mateos que encara que va
estar maialt una setmana, i la
següent, al final el van jutjar.
Malgrat aquests interessos tant
forts i I'allargament de tots· el trámits que fan els processats es va
endavant.
Que reformaria de la justícia?
No hi ha varetes ,mágiques.
Oualsevol reforma de la justicia
ha de tenir en compte els seus
operadors. A vegades no se'ns ha
tingut en compte o si se'ns ha
consultat no se'ns ha fet caso
Quina opinió Ji mereix I'Audiencia Nacional?
L.:Audiéncia Nacional és un
organisme que funciona fa vint
anys i raonablement bé. No he
vist arguments de fons en contra
de l'Audiéncia Nacional. Potser
s'ha valorat, i aquest és I'argument deis reformadors, que ha
hagut alguna persona que no ha
estat a I'al¡;:ada, peró no es pot
suprimir I'estructura perqué la
persona que hi hagi en un moment concret no sigui adequada
al cárrec.
I el quart tom?
El quart torn ha funcionat
acceptablement bé. Ha canviat
I'espectre de la carrera judicial.
Ha hagut Jutges bons, regulars i
dolents com a tot arreu.
I els magistrats suplents de
I'Audiencia?
Amb ells
tenim molt bona
experiéncia.
Sera aquest el seu últim
destí?
Probablement aquest será el
desti més alt que tindré.
Peró hi ha gent jove molt preparada que ha de substituir-me
ben aviat. S'ha de deixar pas,
aquests cárrecs no han de ser
mai permanents, no cal que s'acumulin les responsabilitats. El
món que ens ve es pluridisciplinari. Tots hauriem de fer feines diferents. Un advocat hauria de ser
Jutge, passar per I'empresa privada i aixó ens enriquiria. Estem
molt encaixonats. Seria bo que
poguessim estar dos anys per
exemple a I'administració i després tornar. A mi em faria il.lusió
treballar a I'empresa privada, no
com a jurista o dedicar-me més a
I'ensenyament. Ara em costaria
fer d'Advocat.
diéncia i el Col.legi d'Advocats
també amb el de Procuradors.
PREGUNTES CURTES
Tres peces de música?
M'agrada molt Txaikovski, per
aixó diria la seva simfonia número
5, la sisena de Franck i, com a
ópera el Vaixel/ fantasma, de
Wagner.
Tres /libres?
Estic rellegint "Solitud", de Víctor Catalá, "El Ouixof', de Cervantes i com a tercer podria dir la
"L1ei d'Enjudiciament Criminal"
perqué és la gran desconeguda.
Tres pel.lícules?
"2001 una odissea de I'espai",
"Ciudadano Kane" i "Solo ante el
peligro".
Tres plats de cuina?
La paella, I'arrós a la cubana i
el peix en general.
Tres ciutats per viure?
Vosté que va exercir com a
Jutge del social durant vuit
anys, que en pensa de I'última
reforma laboral?
Encara no I'he lIegit, peró pel
que sembla el legislador s'atansa
a la realitat social. Com que I'empresari que vol acomiadar, a la
lIarga sempre pot fer-ho pagant la
indemnització, si reduint les indemnitzacions s'ha de fomentar
més treball no em sembla cap disbarat.
Que destacaria de la relació
entre I'Audiencia i els Advocats?
Les últimes relacions de l'Au-
L1eida, Barcelona i París.
Tres equips de futbol?
El Bar¡;:a, el L1eida i l' Espanyol.
Tres aficions?
La música, la lectura i caminar.
Que és el que valora i detesta de la gent?
Una gran qualitat és la intel.ligéncia, la capacitat de descobrir coses noves en la gent, nous
sentiments, a mi la gent mai m'avorreix. En canvi no m'agrada la
prepoténcia, la detesto. El tancament, el no escoltar, encara que
tots pequem una mica d'aixó •
LO CANYERET 11
roniques jurídiques
L ~aplicació judicial de
t arte 23 de la compilació
del dret civil de Catalunya
,:1
I legislador catalá s'ha
preocupat, en la reforma operada en,la Compilació amb la L1ei
8/1993, de 23 de setembre, de procurar mitigar el desequilibri patrimonial que el régim de separació de
béns pot provocar entre els cónjuges,
especialment en aquells supósits en
qué un deis esposos ha dedicat els
seus esfor90s a la casa o ha treballat
per a I'altre cónjuge sense obtenir a
canvi cap contraprestació o simplement una retribució insuficient, amb
la finalitat d'evitar I'esmentat desequilibri patrimonial quan es produeix una
situació critica o final del matrimoni.
Aleshores, en els casos d'extinció del
régim económic per separació judicial, divorci o nul.litat del ma-trimoni,
el cónjuge que ha patit el desequilibri
patrimonial a causa d'haver dedicat
el seu treball per a la ca-sa o per a
I'altre cónjuge sense percebre contraprestació o si aquesta era insuficient, i que puix estem en régim de
separació no participa en els guanys
del marit o la muller, té dret a una
compensació económica (art. 23).
Per tant, el treball per a la casa computa als efectes de contribució al 505teniment de les despeses familiars
(art. 8.3.2. COCC) i també pot donar
1I0c a aquesta compensació económica. Així doncs, són tres els requisits: I'extinció del régim eco-nómic de
separació de béns per una sítuació
critica i final del matrimoni, el treball
en interés de la familia sense retribució o amb retribució insuficient i que
hagi provocat un desequilibri o desigualtat patrimonial'. Aquestes circumstáncies han de ser provades,
altrament la pretensió decau (SAP
Tarragona 8-5-1996').
Pel que fa a la dedicació aí negoci del cónjuge o a la casa sense retribucíó suficient, cal entendre que no
es produeix el supósit de fet de I'article si ambdós cónjunges treballen
fora de casa, encara que les retribucions que ambdós percebin siguin
substancialment diferents'. I tampoc
si, tot i treballant per al negoci o la
casa, es percep una retribució de
mercat (és a dir, adequada a la seva
qualificació professional segons els
criteris de mercat), encara que sigui
desproporcionada en relació als
beneficis obtinguts pel cónjuge titular
de I'activitat; i, en tot cas, la retribució
percebuda influeix en la menor quantia de la indemnització·. Més difícil és
valorar la dedicació a la casa, ja que
no sembla admissible utilitzar el parámetre del preu del servei domés-
'Vegeu, 8mb més detall, ROCA TAlAS, a PUIG FERR10L, L1uís - ROCA TRIAS. Encarna, Institucions del dret civil de Catalunya, Valencia, 1994, p. 208
i ss; Jau MIRABENT, L1urs, como arto 23, a CASANQVAS - EGEA - GETE-ALONSO - MIRAMBELL (Coords.), Comentan" a la modificació de la Compilació
en materia de re/acions patrimonials entre cónjugas, Barcelona, 1995, pp. 202-204; GETE-AlONSO y CALERA, María del Carmen, "La compensación económica derivada de la liquidación del régimen de bienes de separación (art. 23 coce)", La L/ei de Catalunya i Balears, núm. 139, octubre 1996, pp. 2 i 3. 1, obviament, que els conjuges linguin veinatge civil calala (SAP Barcelona 11-6-1997), Aranzadi Civil, margo 1340, Ponent:
Sr. Diego).
t"No se ha concretado ni cuantificado, la incidencia familiar de la actividad de la esposa en la explotación del negocio de Fonda y Restaurante
propiedad de los padres del esposo, ahora dal mismo, ni la cuantfa de la desigualdad patrimonial producida, ni las circunstancias aplicables al
caso para lijar la compensación económica solicitada según exige el precepto mencionado por lo que procede denegar dicha petición" (RJC,
jurisprudéncia, 1996, p. 1208, Ponent: Sr. Jareño). En el mateix sentit, SAP Barcelona 27-3-1996 (RJC, jurisprudencia, 1996, p. 897, Ponent:
Sr. López·Carrasco).
~Com
succeeix en les SAP Barcelona 18-1-1996 (RJC, jurisprudencia, 1997, pp. 271, Ponent: Sr. Diego), ja que la sol.licitant havia desenvolu-
pat una activitat comercial independent; 14-1-1997 (RJC, jurisprudéncia, 1997, pp. 619-619, Ponent Sra. Cámara), en que I'exesposa tenia feina
lixa ¡ I'exmarit no; o 11-2-1997 (Aranzadi Civff, margo 385, Ponent: Sra. Cámara). en que la peticionaria reconeixia que treballava a I'empresa
Seat. A més, la retrlbuci6 de mercat corrasponent a la catagoria professional és la que s'utilitza com a parametre de calcul de la indemnització
en la SAP Ueida 28·'-1997 (Ponent: Sr. Molins).
4SAP Tarragona 27-11-1996 (RJC, jurisprudencia, 1997, pp. 619·620, Ponent: Sr. Albar). Tot i aixó, de vegades s'aprecia una certa laxitud en la
prova de la dedicaci6 del conjuga soLlicitant, de que n'és un bon exemple la SAP Girona 3-3-1997 (RJC, jurisprudéncia, 1997, p. 922, Ponent:
LO CANl'ERET 12
,
tic. Per contra, és improcedent intentar discutir la procedéncia de la
indemnilzació des del punt de vista
del majar o menor estalvi experimentat pel cónjuge deutor, ja que alió
decisiu és el desequilibri patrimonial
que sofreix el cónjuge que no percep
cap remuneració; com raona la SAP
L1eida 29-2-1996 (Ponen!: Sr. Molins), "no podemos admitir (...) la alegación de que el trabajo de la Sra. P.
,
careció de importancia y no supuso
para el marido un ahorro de dinero
considerable porque fueron más de
cinco años los dedicados por la esposa a auxiliar al demandado (... ) Lo
que resulta indudable es que se ha
producido una situación de desigualdad y que, en aplicación del principio
de facilidad probatoria, el demandado no ha acreditado que su patrimonio actual sea inferior al ,que poseía
antes de contraer matrimonio, a fin
de desvirtuar los hechos alegados y
probados por la actora".
És doctrina consolidada en la
jurisprudéncia menor que la compensació de I'art. 23 CDCC está sotmesa al principi de rogació, raó per la
qual no pot ser apreciada d'ofici, i
que té carácter dispositiu, per la qual
cosa pot ser renunciada, en particular si no és objecte de reclamació'.
La qüestió més debatuda és,
segurament, les relacions entre
aquesta indemnilzació de ¡'art. 23
ment, per bé que I'art. 23, tot i partir
CDCC i la pensió compensatória de
I'art. 97 Cc; en concret, a la seva
d'un supósit de fet més obert, és més
restrictiu quant als seus requisits, de
manera que la sol.licitud d'una exclou
compatibilitat. La doctrina ha coincidit
a afirmar que la compensació és
I'altra'. Per aquest motlu, si els cónjuges pacten una pensió compensató-
independent del dret a la pensió en
ria a I'empara de I'art. 97 Cc, no és
possible després reclamar la com-
els casos de separació i di~orci, atés
que el seu fonament és diferent, ja
que en el present cas es tracta de
donar solució al desequilibri patrimonial ocasionat per la dedicació a la
llar com a conseqüéncia del régim de
separació de béns, i no al desequilibri
patrimonial que ocasiona la mateixa
separació o divorci, de manera que la
indemnilzació mira al passat i la pensió al futur, per bé que la quantia de
la pensió es veurá afectada pel
cobrament de la indemnilzació de
I'art. 23 CDCC'. En aquesta Iínia se
situen les SAP L1eida 29-2-1996
("debemos resaltar la propia independencia y compatibilidad que presenta
esta compensación económica respecto a la pensión compensatoria del
artículo 97 del Código Civil") i Tarragona 20-3-1996'.
Per contra, és jurisprudéncia
pensació de I'art. 23 CDCC'.
. Com problemática de caire processal, la SAP L1eida 25-4-1996 (Ponen!: Sr. Enfedaque), a dlferéncia de
la resta d'Audiéncies catalanes (per
exemple, SAP Barcelona 30-121996), entén que la compensació de
I'art. 23 no es pot sol.licitar en el procés matrimonial de separació, divorci
o nul.litat, sinó que ha de ser plantejat en un declaratiu ordinari, ja que,
en tant que "cuestión estrictamente
patrimonial resulta ajena a la materia
propia del derecho de familia y esencial del proceso de separación matrimonial" (abans ja, SAP L1eida 25-71995, Ponen!: Sr. Bernat). Aquesta
solució de l'Audiéncia de L1eida no
será possible en cas que rebi sanció
legal ¡'art. 40.1 del Projecte de Codi
constant de l'Audiéncia de Barcelona
I'opinió contrária, és a dir, la de la
de Familia", que preveu que el dret a
la compensació económica establert
a I'article anterior només es pot exer-
incompatibilitat entre la compensació
i la pensió, sobre la base d'entendre
cir en el si del primer procediment en
el qual se sol./iciti la separació, el
que ambdues tenen el mateix fona-
divorci o la nul. /itat, i no es pot formu-
Sr. Rey).
5SAP Barcelona 2-9-1996 (RJC. jurisprudencia, 1996, p. 271, Ponent: Sr. Subirás), 8-1-1997 (RJC, jurisprudencia, 1997, pp. 621-622. Ponent:
Sr. Diego), 204-1997 (RJC, jurisprudemcia, 1997, pp. 919-929, Ponent: Sr. López-Carrasco), (RJC, jurisprudencia, 1997. p. 921. Ponent: Sr.
López-Carrasco); Tarragona 20-3-1996 (RJe, jurisprudéncia, 1996. pp. 1209-1210, Ponent: Sr. Carril). En aquest sentit, la SAP Barcelona 22-
2-1996 (RJe, jurisprudencia, 1996, p. 898, Ponent: Sr. López-Carrasco) entén que si es va pactar en conveni regulador unes contraprestacions
superiors a les que corresponien en concepte de pensió compensatoria de l'art. 97 Cc, ja es va produir un anivellament patrimonial que és la
ratio legis de l'art. 23 CDCC.
TRIAS, ob. cit., p. 210; Jau MIRABENT, ob. dt., pp. 201-201; OATUÑa MUÑaz, Pascual, MEl régimen económico conyugal de la Compilación
6RocA
catalana, después de la reforma de la Ley 8/1993", luris, núm. 1, 1994, p. 393; VENDRELL FERREA, Eudald, wLa liquidació del regim de separació
de béns", Material de les vuitenes Jornades de dret catala a
Tossa (1994), Valencia, 1996, pp. 371-372;
RUCOSA ESCUDE,
Avelina, "La liquida-
ción del régimen de separación de bienes: cuestiones prácticas que plantea el arto 23 CDCC en las causas de nulidad matrimoniar íd., p. 388;
Gete-AIDnso, ob. cit., p. 5.
MUno y otro precepto amparan pretesiones diversas y compatibles, pues el primero se refiere a la prestación por desequilibrio económico ori-
7
ginado en uno de los esposos por la separación respecto de la situación preexistente durante el matrimonio, mientras que el segundo contempla una indemnización a recibir por el cónyuge que, trabajando para el otro o para el ámbito familiar sin contraprestación o con erra, se vea perjudicado por el régimen de separación de bienes que regía en el matrimonio (... ) La pensión compensatoria atiende a un desequilibrio patrimonial generado entre uno y otro cónyuge durante el matrimonio como consecuencia del régimen de separación de bien~s".
·SAP Barcelona 31-7-1996 (Aranzadi Civil, 1319, Ponent Sr. Subirás), 15-11-1996 (Rev. General Derecho, p. 9796 i ss, Ponent Sr. Diego), 17-
LO CANYERET 13
lar en un procediment posterior de
nul.litat o divorcio
cable als processos de separació,
ha 1I0c a la compensació. En altres
divorci i nul.litat iniciats després d'a-
paraules, la compensació económica
La Disposició Final de la L1ei
quest dia. Per aixó, si el régim de
de I'art. 23 no és aplicable retroacti-
8/1993 establia I'entrada en vigor de
separació de béns es va extingir com
vament 11 •
I'art. 23 CDCC I'endema de la com-
a
d'una senténcia
rI-...lI~rI~
pleta publicació al DOGC essent apli-
matrimonial anterior a tal data, no hi
Prol. titular de dret civil. UdL
conseqüéncia
12-1996 (Rev. Gen. Derecho, p. 11550 ¡ss, Ponent: Sr. Subirás), 30·12·1996 (RJG, jurisprudéncia, 1997, pp. 620-621, Ponent: Sr. Subirás), 14·1997 (Aranzadi Giv., 925, Ponent: Sr. Jiménez de Parga), 25·3-1997 (RJG, jurisprudéncia, 1997. p. 923, Ponent: Sr. Subirás), 1-4-1997 (RJG,
jurisprudéncia, 1997, pp. 917-918, Ponent: Sr. Jiménez de Parga); 20-4-1997, 21-4-1997.
'SAP Barcelona 17-12-1996.
lDButlletf Oficíal del Par/ament de Calalunya, núm. 176, de 26 de maig de 1997, p. 13469 ¡ss.
liSA? Barcelona 2-9-1996,15-11-1996 (Rev. Gen. Derecho, p. 9796 ¡ss, Ponent: Sr. Diego), 25-3-1997 (RJC, jurisprudencia, p. 923, Ponent:
Sr. Subirás), 9-4-1997 (Aranzadi Givil, 933, Ponent: Sra. Cámara).
•
Llei 13/1997, de 19 de novembre de creació de
I'Institut Catalil de l'acolliment i de l'adopció
ecientemente, el DOGC
de protecció deis menors privats d'una
nadas las competencias en materia de
núm. 2527, de 27 noviem-
vida familiar que ens permeti el desen-
protección de menores (art. 1 L1ei
bre 1997 ha publicado la
volupament integral" (Preambul L1ei
13/1997) y que asume unas funciones
L1ei 13/1997, de 19 de
13/1997), y, desde entonces, la situación
que hasta ahora correspondían a la
noviembre, de creación de "1'lnstitut de
de los menores y, en particular, de los
DGAI, que, en cualquier caso y por lo
l'Acolliment i de l'Adopció", que entraba
menores desamparados, se ha converti-
que respecta a las relativas a la supervi-
...
,
- i
• •
en vigor "I'endema d'haver estat publica-
do en objeto de atención y de preocupa-
sión y coordinación de los acogimientos
da en el Diari Oficial de la Generalitat de
ción preferente para el legislador cata-
en familia extensa, las continuará ejer-
Catalunya" (DF 3'). Es una ley breve,
lán. Hitos de esa preocupación han sido
ciendo hasta su asunción por el "Institut",
que consta de Preambul y 12 artículos,
la L1ei 8/1995, de 27 de julio, "d'atenció i
circunstancia que deberá producirse "en
tres disposiciones transitorias, una dis-
protecció d'infants i els adolescents i de
el termini maxim de dos anys des de I'a-
posición derogatoria inútil y tres disposi-
modificació de la L1ei 37/1991, de 30 de
provació d'aquesta L1ei" (DT 3" L1ei
ciones tina les.
desembre "y los Decretos 2/1997, de 7
13/1997).
La L1ei 13/1997 se inscribe dentro del
de enero, y 127/1997, de 27 de mayo, en
proceso iniciado por el legislador catalán
los que se establece el Reglamento
atribuyen al "Instituf' se enumeran en el
con la promulgación de la L1ei 11/1985,
actualmente vigente en materia de pro-
art. 3 L1ei 13/1997 y pueden resumirse
de 13 de junio, de Protección de
tección de menores y adopción.
En concreto, las funciones que se
atendiendo a las finalidades perseguidas
Menores, orientada en torno a la preven-
Ahora bien, no basta con dictar toda
con su creación: "contribuir a potenciar
ción y al tratamiento de la delincuencia
una serie de disposiciones que tengan
una política global d'acolliments simples
infantil y juvenil, así como también en
como
menor
en familia aliena i d'adopcions"; "separar
torno a la tutela de los menores abando-
desamparado, sino que se han de crear
la planificació de la gestió i (agilitzar) els
nados o víctimas de sus padres o guar-
también las instancias y los organismos
processos de valoració de la idoneilat de
dadores. Con posterioridad y desde una
administrativos que permitan la más
les persones o les families que opten per
perspectiva estrictamente civil, la L1ei
correcta y efectiva aplicación de esas
I'acolliment simple en familia aliena i per
37/1991, de 30 de desembre, sobre
disposiciones. A ello responde la pre-
I'adopció"; i controlar y '~ramitar, quan
"mesures de protecció deis menors
sente Ley y la creación del "Institut
correspongui, I'adopció internacional"
(Preambul L1ei 13/1997).
finalidad
proteger
al
desemparats i de I'adopció", reguló la
Catala de l'Acolliment i de la Adopció".
adopción "com a figura jurídica que ha
Se trata de un organismo autónomo,
S~ &.¡uau &.¡uau
de respondre a la veritable finalitat social
adscrito al Departament que tiene asig-
Catedratic de dret civil. UdL
LO
e t \TERET
/4
Legalitat del llanfament en els
procediments hipotecaris
••••••••••••••••••••••••••••••••
,:1
n el procediment Judicial Sumari Hipotecari, es regula en la
regla 17 que es posara en possessió judicial deis béns
a I'adquirent, si aquest ho sol.licités.
a posseir la finca que és objecte
d'un procediment d'execució hipotecaria, i no pot ser aplicada
INDISCRIMINADAMENT a tot
posse'idor o ocupant afecta!.
És doncs meridianament ciar
que qualsevol contracte que no
Els problemes s'han plantejat . tingui aquesta aparenc;:a legítima,
quan un cop sol.licitadq la posses- , tant en el seu contingut com en la
sió del bé i requerit de desall~tja­ seva forma no podra ser objecte
ment I'ocupant apareix I'existencia :d'empara, i sense que aixo suposi
d'un contracte d'arrendament,
la' nul.litat del mateíx, en tot cas
invocant-se per I'arrendátari I'arti- I'afectat haura d'acudir al correscle 24.1 de la CE, doncs .en·el
ponent Judici Declaratiu.
cas de produir-se elllanc;:ament es
En el mateix recurs també s'invulnera el dret a la tutela judicial
dica que la decisió en cada una de
efectiva, al no haver sigut part en
les situacions possessories, haura
el procés I'esmentat arrendatario
d'acordar-se pel Jutge o Tribunal
Tant en Audiencies Provincials,
que conegui del procediment,
com en Jutjats d'lnstancia, existei- estabiint si ha de fer-se efectiu el
xen resolucions de tot tipus sobre
lIanc;:ament en el si del procediment d'execució hipotecaria, o si
la procedencia o no del lIanc;:ament, tanmateix la Sentencia del
bé, per constatar que existeix un
Tribunal Constitucional de 2 d'oc- tito I que resulta suficient per
tubre de 1997 en el Recurs
emparar la continui'lat de la seva
d'Empara 1939/92 ha deixat les situació possessoria, aquella
diligencia no s'ha de dur a terme.
coses ciares, puntualitzant quan
és procedent en el mateix proceAquests arguments que s'esdiment hipotecari el fet que s'acorgrimeixen en el Recurs d'Empara,
di aquest Ilanc;:amen!.
avanc;:ant-se en el temps ja varen
ser recollits en un Acte d'1 de
En I'esmentada sentencia s'insetembre de 1992 de la nostra
dica que el precepte constitucioAudiencia Provincial, sent Ponent
nal neix per garantir el dret de
el Magistrat Sr. Antonio Angós
defensa que PRIMA FACIE
Ullate.
OSTENTEN UN LEGíTIM I APAEn aquest suposit i en execuRENT TíTOL que els legitima per
ció hipotecaria s'esgrimí per I'arrendataria un contracte indefinit
celebrat amb posterioritat al
Decret L1ei 2/1985 i amb una renta
que no s'adaptava a les condicions de merca!.
Doncs bé, en la Resolució ja
s'hi feien les distincions entre el
corrent doctrinal d'aquell moment
en que es concedia I'empara als
arrendataris i el suposit de que la
mera al.legació d'un contracte
sense justificació suficient no
havia d'impedir que I'adjudicatari
n'obtingués la possessió immediata.
Realment no deixa de ser una
satisfacció que la nostra Audiencia hagi estat resolent una qüestió
de vital interes en moltes Resolucions des de la que hem anomenat, sense deixar-se influir per
altres Sentencies tant del Tribunal
Suprem com del Tribunal Constitucional, que sense aprofundir en
el cas concret remetien a I'adjudicatari al procediment declaratiu •
&H'Ue fleHé
Advocat
LO CANl'ERET 15
Per que Caixa Advocats
es diferencia de la resta t
I
Pot aconseguir la maxima rendabilitat per als seus
diners: el 4,50 % TAE* en diposits a un any.
I
Caíxa Advocats té una gamma de productes i serveis
que marquen la diferencia, no només en inversió,
sinó també en préstecs, credíts í serveis (comptes
corrents sense comissió, bonificació pels rebuts
dorniciliats).
A PARTIR D'UN MILIÓ EN 1 ANY
/}I¡O$'/t It<N~
a/~5%
TAE*
1
1
~CAIXA
~~ADVOCATS
Francesc Macia, 35, 7a planta 25007 Lleida
Te!. (973) 23 8007
Crucero por el Caribe
Semana Santa del 4 al 12 de Abril
I
1
as más bellas islas del Caribe os esperan para un
cn/cero inolvidable, que os llevará cada día a un
encantador destino, donde disfrutaréis de un
espléndido mar cristalino y pasearéis por sus
íarguísimas píayas blancas. Tras UlUI emocionante
jornada, vuestro barco os espera con todas las comodidades
de un gran botel: piscina, gimnasio, sauna, bldromasaje, baños
turcos, I/enc/as...
y, para terminar, UlUI nocbe con miles de atracttws: una apuesta
en el casino, disfn/tar del espectáculo en el teatro de la nave,
quiZás unos bal/es o una copa en uno de los bares, paseos bajo
las estrellasy, para los noctámbulos, discoteca basta el amanecer..
Además, todas las citas gastronómicas -cenas de gala, buffet de
mediallOcbe-, durante las cuales seréis s01prendidos por los
tnaravtllosos menús elaboradospor los cbefs.
LLEIDA - BARCELONA - GUADALUPE
Sábado 4
Uegada por la tarde (hora local), traslado al puerto y embarque
a bordo del Costa Classica, vuestro hotel flotante. Lo bueno de
este crucero es que el barco viaja de noche, mientras vosotros
descansáis en vuestros cómodos camarotes, y cada día os
encontraréis en una isla distinta.
Domingo 5
STo BARTH
Pasaréis una mañana né;lvegando y descubriréis que las
vacaciones son la vida de abordo: piscina, juegos, deporte o
simplemente relax al sol. A las 13 h. llegaréis a SI. Barth, que es
única por la belleza de sus costas y su mar. Podréis pasear por
unas playas larguísimas de arena blanca, dejando que el recuerdo
del frío invierno se desvanezca con el cálido sol de Caribe.
1
Jueves 9
Un poco francesa, un poco holandesa, además de la belleza de
su naturaleza caribeña, ofrece el atractivo de sus muchas tiendas
para ír de compras.
Tendréis todo el día para conocer la única isla en el mundo en
la que cada día del año se puede ir a una playa distinta, gracias
a sus 365 playas que se abren en los cráteres de antiguos
volcanes apagados. Grandes o pequeñas, desiertas o super
equipadas, pero todas ellas bellísimas.
SERENACAY
STA. LUCIA
STo MAARTEN
1
ANTIGUA
Lunes 6
Martes 7
Viernes
10
Bienvenidos a la isla reservada para los pasajeros de Costa
Cruceros. Comenzaréis el día con un baño en las limpias aguas
tropicales; podréis dejaros acariciar por la blanca arena de la
playa o participar en los juegos y competiciones organizadas
por nuestro equipo de animadores. Toda una jornada de relax
y diversión, incluido un delicioso buflet en la playa.
Vais a conocer esta isla volcánica y montañosa, completamente
cubierta por una vegetación exuberante, compuesta por orquídeas
salvajes, cocoteros y plantaciones de plátanos. Y por la noche,
TORTOLA
Después de siete maravillosos días, el Costa Classlca llegará
a la isla de Guadalupe a las 8. Por ia mañana podréis realizar
una excursión organizada. Por la tarde, traslado al aeropuerto
de Guadalupe para el regreso a España.
Miércoles 8
Podréis dar la vuelta a la isla en barco de vela, o pasar
simplemente el día en una de sus playas blancas como la nieve
bañadas por un mar de color zafiro.
Grandes y pequeñas
Antillas
a bordo, mil sorpresas os esperan: animación, teatro, discoteca,
casino, fiestas y espectáculos.
Sábado 11
GUADALUPE
Do~ol2
BARCELONA
Llegada a primera hora de la mañana. Traslado en autocar a
L1eida. Fin de nuestros servicios.
ST.MAARTEN
STo BARTH
Para mayor información:
VIATGES
BAIXAS, S.A.
~~~~
ANTIGUA
Llei 30/1995 de 8 de novembre
i doctrina jurisprudencial
,~
I nostre ordenament jurídic ha regulat sempre
diverses figures sancionadores de conductes
negligents dins I'ámbit de la circulació
de vehicles a motor, establint-ne I'obligació del rescabalament. En I'aspecte
penal mitjan9ant la graduació de la
culpa, tipificant i sancionant les modalitats d'imprudéncia en escala jerarquitzada de major a menor gravetat i
les seves seqüeles indemnitzatories,
atorgant als Tribunals ponderat arbitri
per a determinar-ne la quantia. En
I'ámbit civil mitjan9ant I'acció derivada
de culpa extracontractual de I'art.
1.902 i següents del Codi Civil, on la
doctrina jurisprudencial ha evolucionat envers un sistema que, sense fer
plena abstracció del factor moral o
psicologic i del judici de valor sobre la
conducta de I'agent, accepta solucions quasi objectives, atorgant als
Tribunals sobirania indiscutible per a
determinar la quantia dins el principi
de justicia pregada que impossibilita
el Jutge actuar "ex officio" per a suplir
la passivitat de les parts, úniques legitimades per a execir I'acció.
En tot succés danyós esdevingut a
conseqüéncia de la circulació neixen
dues accions perlectament diferenciades; I'especial executiva derivada de
l'asseguran9a obligatoria i la ordinária
de reclamació de danys i perjudicis;
ambdues compatibles, per bé que ofereixen caracterísliques diferents,
doncs la quantia exigible per la primera está limitada legalment a la cobertura de la asseguran9a de subscripció
obligatoria, és de naturalesa objectiva
i va dirigida primordialment contra les
asseguradores, mentre que I'acció
ordinária té la seva base en la culpa
LO
e I.\TER cr
18
extracontractual y va dirigida contra
I'autor del fet causant deis danys que
són objecte de reclamació o contra la
persona que está obligada a respondre'n economicament, sense que la
quantitat reclamada per aquesta via
indemnitzatoria tingui limitacions de
cap mena, podent el perjudicat assenyalar, a aquests efectes, la que cregui
més adient en funció deis danys
materials i morals efectivament causats.
El Tribunal Suprem en senténcia
de 20 de lebrer de 1978, reiterada per
altres posteriors, al resoldre sobre
I'al.legació d'incompatibilitat entre
I'acció executiva i I'establerta en els
arts. 1.902 i ss. del CC va establir la
següent doctrina: "Incompatibilitat inexistent al proclamar I'art. 4 de la lIei
d'ús i Circulació de Vehicles a Motor i
la jurisprudéncia d'aquesta Sala la
possibilitat d'exercici d'ambdues conjunta o separadament", afegint tot
seguit que "tampoc produeix excepció
de cosa jutjada la interlocutoria executiva derivada de l'asseguran9a obligatoria respecte de les accions aquilianes atorgades per i'art. 1.902 i complementaris ja que son accions diferents i derivades de causes distintes".
És avial, especialment dins la classe política, la proclivitat al control, al
rígid reglamentarisme i a la malfian9a
envers I'equanimitat i ponderació deis
Tribunals.
Des de fa més d'una década les
companyies asseguradores venen
sol.licitant un canvi legislatiu que mitjan9ant la fixació de tarifes consagri
un tractament igualitari en tots els
casos jutjats, encotillant el criteri de
Jutges. En resposta a aquesta
demanda l'Ordre de 17 de mar9 de
1987, actualitzada pel que fa a les
quanties per posteriors resolucions,
sense for9a vinculant per als Tribunals, va establir barems merament
orientatius. Les asseguradores, pero,
no es varen conformar amb "orientar"
les indemnitzacions amb cárrec a I'asseguran9a obligatoria, sinó que van
preveure estendre-ho al voluntari,
ascendint dins la rigidesa del sistema
per a que allo que abans era tan sois
orientatiu es transformés en "vincu-
lant", donant Iloc a la Disposició
Addicional Vuitena de la lIei 30/1997
de 8 de novembre. Sistema rígid que
entenem suscita seriosos dubtes sobre la seva constitucionalitat, ja que el
barem pot ser contrari als articles 1, 9
apartat segon i tercer i 14 de la Constitució Espanyola.
És un aforisme jurídic, generalment acceptat, que no hi ha res més
injust que tractar per igual casos desiguals. L.:actual regulació está mancada de la necessária f1exibilitat per a
adaptar-se a la diversitat contingent
deis nombrosos casos que es sotmeten als Tribunals, amb marges indemnitzadors manifestament reduHs i no
adaptats a les exigéncies comunitáries que preconitza al Reial Decrel
Legislatiu 30/1986 de 28 de juny. En
determinats casos assenyala la mateixa indemnització a persones que han
sofert danys i perjudicis de diversa
entilat. Aixi, el número 7 de I'apartal
primer de l'Annex de la referida lIei
estableix que la quantia de la indemnització per danys morals és igual per
a totes les víctimes. Equipara el dolorós buit i desemparan9a emocional en
qué pot quedar una familia directament afectada, traumatitzada efectivament i en perenne desconsol per la
sobtada desaparició d'una persona estimada amb qui es convivia i es
exposem:
compartia I'existéncia, amb la del
parent sense cap afecte familiar,
1. "La lunció de calcular els danys
indemnitzables és atribuida expressament per la doctrina jurisprudencial
als organs judicials, els quals la duran
a efecte cas per cas, valorant les provances unides a les actuacions, sense
que es puguin trobar sotmesos a cap
previsió normativa, que pel seu caracter general no permet I'individualització del cas concret..., la quantificació
deis danys i perjudicis, quant es tracti
de menyscaptes corporals greus o,
fins i tot, la mort, no es troba subjecte
a la previsió normativa de cap mena,
sinó que ha de rea/itzar-Ia I'organ
jurisdiccional discrecionalmenf'.
2. "Els problemes jurídics que
planteja I'acceptació del barem pels
organs judicials son sensiblement
diferents segons es tracti de barems
d'acceptació voluntaria o deis que,
com succeeix 'amb el que imposa la
Llei 30/1995 de 8 de novembre, té un
pretés caracter obligatori. Respecte
els primers, és a dir, els d'acceptació
voluntaria per part deis órgans jurisdicciona/s, podria semblar en un principi que no planteja cap problema jurídic. Tanmateix no és així; la doctrina
jurisprudencial proclama reiteradament que la funció abasta no només
la facultat de valorar en aquest cas les
proves practicades en el procediment,
sinó també I'oblioació de fer-ho".
3. "Els arguments que s'amunteguen en contra d'aquesta aplicació
indiscriminada i pretengudament obligatoria no només en I'ambit de I'asseguran¡;a obligatoria, si no en el de I'asseguran¡;a voluntaria són, entre altres,
els següents:
a) L'aplicació for¡;osa d'aquest
barem a tots els danys personals causats en la circulació de vehicles tant
en la quantia coberta per I'asseguran¡;a obligatoria com per la voluntaria, suposa una evident limitació a les
funcions deis Tribunals de Justícia ...
que es veurien for¡;ats a prescindir
desarrelat i fins i tot enemic declarat
de la víctima i, tal vegada, amb el
desíg subconscient de la seva desaparició davant I'expectativa de participar de la seva heréncia o simplement
de perdre'l definitivament de vista.
Igualment equipara el desfíci moral i
psicológic que representa la incapacitat per a I'ocupació habitual d'un afectat de vida sedentaria i sense activitat
professional amb la del lunambulista o
prestigiós artista de la dansa.
Es jurisprudéncia acceptada
(SS.TS. de 21/1/57,7/2162 i 23/10/78)
que la indemnització d'aquests danys,
junt amb la compensatória, té a més
una funció punitiva per la greu repercussió psíquica que I'esdeveniment
lesiu ha tingut en els perjudicats,
I'abast de la qual s'ha de determinar
en cada caso
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha declarat reiteradament que
I'apreciació deis danys, la seva
existencia, repercussió i abast és una
qüestió de fet reservada a I'arbitri deis
Tribunals d'lnstancia. La Sala Penal
de l'Alt Tribunal s'ha pronunciat en el
sentit que el "quantum" de ia indemnització és una materia reservada en
exclusiva al criteri discrecional del tribunal d'instancia. Fins a tal punt es
considera que la determinació de ía
quantia és una qüestió de fet que ha
d'integrar ia justificació argumental de
la senténcia que el propi Tribunal
Constitucional en Senténcia 78/1986
va concedir I'empara al recorrent per
no especificar-se en la senténcia les
raons per les quals es va concedir una
indemnització notablement inferior a
la sol.licitada.
Aquesta linia jurisprudencial ha
estat emfasitzada i abastament tractada en la recent senténcia del Tribunal
Suprem de 26 de mar« de 1997, que
assenta la doctrina que sintéticament
d'una part important de la seva funció
jurisdiccional retallant amb aixo les
seves facultats de valoració de la
prova.
b) En totes aquelles ocasions en
qué les parts pacten una asseguranr;a
voluntaria que es superposa sobre la
obligatoria i que és menyspreada pel
barem... s'atenta directament contra
el principi de /libertat de pactes que
informa el nostre Codi Civil i sobre el
que es fonamenta la teoria general de
la contractació civil, provocant, a més,
un lucre en aquells que, rebent una
prima superior a la deguda per I'asseguran¡;a obligatoria, no respondran
sinó pels límits que el barem assenyala en atenció a aquesta.
c) Amb aixo es conculca directament un deis preceptes cardinals del
nostre ordenament jurídic, I'article
1.902 del Codi Civil, que ordena
expressament reDarar el dany causat
per culpa o negligéncia.
d) Per altra part la imposició for¡;osa i exclusiva del barem per tots els
assumptes que tenen a veure sobre
els danys causats per la circulació de
vehicles a motor SUDosa una flagrant
discriminació en re/ació als Drodui'ts
Der altres causes... creiem que la
arbitraria desigualtat de tracte vulnera
c!arament el principi d'igualtat davant
la Llei que proclama I'art. 14 de la
Constitució.
e) Finalment també el dret a la
vida i a la integritat física, que recull
I'art. 15 de la Constitució, apareix
infringint per I'aplicació obligatoria
deis barems.
La mateixa Senténcia de 26
de mar« de 1997 proposa un exemple
lor«a il.iustratiu sobre I'arbitraria distorsió que suposa la imposició deis
barems objectius. O'aquesta manera
"una caiguda a la via pública, deguda
a la negligent construcció o manteniment de les rases i obres urbanes,
poden comportar per a la víctima una
compensació economica per cada dia
d'incapacitat de 10.000 Pts. i de fet
LO CANl'ERET 19
aquestes son les quanties usuals en
la ,')ractica forense deis nostres Tribunals. Mentre que si les mateixes
lesions son produides pel cop d'un
cotxe, per lIeuger que sigui, que precipita la víctima a la mateixa rasera, per
tractar-se en aquest cas d'un accident, la quantitat assenyalada per dia
no pot superar les 3.000 Pts. diaries,
malgrat que es tracti d'un perjudicat
d'especials característiques i aconsegueixi acreditar que els danys i perjudicis diaris soferts son molt superiors
als que concedeix els barems. Les
3.000 PIs. per a un jove o un aturat
pot resultar una indemnilzació suficient. Per a un o una professional de/
que depen una familia sencera i que a
conseqüencia de I'accident estara impedit per a I'exercici professional,
aquesta indemnització suposara una
injusta i greu perdua económica. Els
exemples que es poden proposar són
nombrosos.
Recentment varem exercitar en un
deis Jutjats de Balaguer a I'empara de
I'art. 1.902 del Codi Civil una acció
indemnilzatória de danys causats en
Som respectuosos amb les resolu-
accident de circulació, a conseqüen-
cions judicials, encara que no esti-
cia del qual va perdre la vida la filia
guem d'acord amb el seu contingut.
deis nostres clients i va resultar lesio-
Fins i tot quan, en ocasions, ens sem-
nada una néta. El conductor, espós i
blin una veritable heretgia jurídica i un
pare de les afectades circulava a una
menyspreu olímpic a la L1ei i a la juris-
velocitat que gairebé duplicava la limi-
prudencia Ua que no és possible pen-
tació expressament assenyalada i en
sar en la ignorancia). Encara i aixó,
presumible i no demostrat estat d'into-
persuadits de que I'únic que vincula
xicació etílica. Varem moderar la
els Tribunals és la doctrina emanada
quantia de la indemnilzació reciama-
pel Tribunal Suprem, amb absoluta
da (per sota, per exemple, del que
honestedat professional i escrupulosa
assenyala el Reial Decret de 18/11/
argumentació jurídica, varem apeLlar
1992 o les normes orientatives publi-
la sentencia en base al que es mani-
cades per les Juntes de Fiscals), refe-
festa en aquest escrit. La Secció
rint les circumstancies concurrents,
Primera de l'Audiencia Provincial va
socia/s, familiars, afectives, etc. que la
desestimar el recurs, confirmant ínte-
justificaven. La Jutgessa de Primera
grament la sentencia i imposant les
Instancia, malgrat tenir tots e/s ele-
costes d'apeLlació, titllant I'al<;ada de
ments necessaris per a prendre una
"temeraria".
determinació ajustada al cas concret
Sembla ser que soLlicitar de deter-
segons el seu Hiure albir, va condem-
minat Tribunal I'aplicació de doctrina
nar el conductor acomodantla indem-
jurisprudencial vinculant és un atrevi-
nilzació al mínim establert en la Taula
ment insolant •
I de I'annex de la L1ei 8/11/1995, que
va aplicar estrictament i de manera
s..- ~ ??taú4.
Advocat
automatica.
......................................................................................
Reformado el Art. 1. 454 de la Ley de Enjuiciamiento
Civi~ por Ley 51/1997 de 27 de noviembre
r~
I 29 de noviembre de
públicos y entidades financieras que
Deberemos entender que en los
1997 entró en vigor la
reforma del Art. 1.459 de
indique el acreedor, a fin de que faciliten
procesos ejecutivos, y en los que el
la relación de bienes o derechos del
embargo es previo a la Sentencia, las
la LEC. quedando re-
deudor de que tengan constancia, en
medidas del presente Artículo sean
dactado en los siguientes términos:
particular, si asi se solicitare, el Juzgado
recabará tal información de la corresArtículo Único."El acreedor podrá concurrir a los
pondiente autoridad tributaria o de la
embargos y designar los bienes del
Seguridad Social.
deudor que hayan de trabarse.
En todo caso deberá atenderse al
También podrá hacer la designación
orden establecido en el Articulo 1.447".
del depositario bajo su responsabilidad.
Según se expresa en la exposición
de motivos de la citada Ley, se pretenEsta designación no podrá concederse
al deudor.
de que cuando una Sentencia sea estiEn el supuesto de que el ejecutado
matoria y en base al principio de la tuteno designare bienes o derechos sufila judicial efectiva recogido en nuestra
cientes sobre los que hacer traba, el
Constitución el acreedor pueda recupeJuzgado acordará dirigirse a todo tipo . rar la deuda con independencia de la
de Registros Públicos, organismos
cuantía de lo reclamado.
LO CANl'ERET 20
también aplicables.
En síntesis se recogen dos tipos de
medidas imponiendo al Juzgador la
obligación de poner todos los medios
para localizar bienes del patrimonio del
deudor y también la obligación de las
Administraciones Tributarias y de la
Seguridad Social de facilitar datos, lo
cual y hasta esta fecha no era posible,
amparándose las Administraciones en
normas administrativas para no facilitar
aquellos datos.
&...ue fJe.d.
Advocat
La concurrencia de causas
(Comentario al arto 114 del Nuevo Código Penal)
"Si la víctima hubiere contribuido con su conducta a la producción
del daño o perjuicio sufrido, los Jueces o Tribunales podrán moderar
el importe de su reparación o indemnización"
r.
a participación o influen-
propugna que en este campo deben
moderno define el delito en el marco de
cia que la víctima ha podi-
siempre adoptarse soluciones extrema-
una relación entre individuo y Estado en
do tener en la producción
damente prudentes pues si bien es cier-
el que no caben mecanismos propios de
del delito tiene reflejo en
to que el principio de proporcionalidad
relaciones entre particulares. Si se pro-
algunos supuestos concretos del Código
exige siempre analizar el comportamien-
ducen dos conductas dolosas o culpo-
Penal como la eximente de legítima
to de la víctima para determinar la res-
sas concurrentes existirán dos delitos
defensa (art. 20,4°), la relevancia ate-
ponsabilidad del autor (iya decía HEN-
pero nunca se podrá compensar la res-
nuatoria del consentimiento en las lesio-
TIG que los tipos penales se pintan erró-
ponsabilidad criminal de uno con la del
nes (art. 155) y, por supuesto, en la posi-
neamente en blanco y negro!) no debe
otro. Como señala MANZINI: "el deméri-
bilidad moderadora de las indemnizacio-
olvidarse que eso puede propiciar estra-
to de uno no puede constituir ni moral ni
nes resultantes (art. 114).
tegias defensivas consistentes en lograr
jurídicamente razón suficiente para
sanar el demérito de otro".
La Victimología había constatado
injustamente la inculpación del ofendido.
que, en algunos casos, ciertas víctimas
Por esta razón en los delitos dolosos se
contribuyen a la producción del hecho
debe ser especialmente restrictivo y
ámbito de los delitos imprudentes, se
delictivo y pueden calificarse, en mayor
salvo que exista expresa disposición
pronuncia también en contra de la com-
La Jurisprudencia del 1.S., en el
o menor medida, de "concasuales" del
legal, la conducta del agraviado sólo ten-
pensación remitiendo la cuestión de la
mismo. Suele ponerse como ejemplo de
drá relevancia como criterio para gra-
participación de la víctima al ámbito de
esta
denominado
duar la sanción a imponer. En nuestro
la casualidad o, más modernamente, al
"Estudio de Filadelfia" publicado en 1957
Código podría utilizarse para esta finali-
de la imputación objetiva del delito y por
y que se refiere a una investigación rea-
dad el art. 66,4° que dentro de las nor-
eso prefiere hablar de "concurrencia de
preocupación
el
lizada en esa ciudad sobre 588 homici-
mas de determinación de las penas,
culpas". As; la S.1.S. de 2 de Octubre de
dios ocurridos entre 1948 y 1952 en el
ordena al Juzgador tener en cuenta "la
1950 afirma que "... en la esfera penal es
que se constataba que en un 26% de
mayor o menor gravedad del hecho". En
admisible la pluralidad o coexistencia de
supuestos el fallecido había tenido una
cambio se acepta ampliamente que en
culpas y en cambio no lo es la compen-
inicial actuación violenta sobre su agre-
los delitos imprudentes la concurrencia
sación de las mismas .. ." y por eso en
sor o le había amenazado con un arma
simultánea de una conducta imprudente
caso de concurrir culpas penales se pro-
mortífera. Además el 69% de las vícti-
por parte de la víctima puede conducir a
ducirán, todo lo más, "delitos mutuos o
mas se encontraba bajo los efectos del
rebajar el grado de la infracción del
recíprocos" (Ss. T.S. de 6 de Marzo de
alcohol y el 62% había sido arrestada
deber de cuidado cometida por el autor
1947 o 22 de Noviembre de 1966) sin
anteriormente por la policía.
o incluso excluir tal infracción.
que en ningún caso puedan producir la
Partiendo de esas apreciaciones
La doctrina penal española, tradicio-
exculpación de todos o alguno de los
surge en Alemania la denominada
nalmente, ha negado eficacia a la deno-
intervinientes. En algunos casos se
"Victimodogmática" como un intento de
minada compensación de culpas afir-
exige responsabilidad a uno solo de los
trasladar la perspectiva victimológica a
mando que el comportamiento de la víc-
conductores por fallecimiento del otro y
la dogmática penal y, en definitiva, inten-
tima es irrelevante para enervar la exis-
as; se manifiesta expresamente (8.1.S.
tar elaborar un marco teórico coherente
tencia de delito y ello por considerar que
de 20 de Junio de 1969). Cuestión dis-
que determine cuando la conducta de la
la naturaleza pública del Derecho Penal
tinta es que de la prueba practicada
víctima puede atenuar o eximir la res-
impide trasladar a su ámbito una institu-
resultara que la responsabilidad del
ponsabilidad del autor. En general se
ción de origen civil. El Derecho Penal
accidente se debía exclusivamente al
LO CANYERET 21
comportamiento de la víctima (ej: peatón
cooperase de modo decisivo a la causa-
dible como señala QUINTERO OLIVA-
que repentinamente cruza la calzada
ción del suceso atendiendo a un examen
RES que este precepto pueda tener su
por lugar inadecuado y es atropellado)
comparativo de la relevancia causal de
campo de aplicación precisamente en
porque en estos supuestos no hay pro-
los diferentes comportamientos, a la
ellos supuestos en que existen dificulta-
piamente incidencia del comportamiento
menor previsibilidad del hecho o simple-
des para considerar que la víctima ha
del sujeto pasivo en la responsabilidad
mente, al menor reproche social de la
tenido intervención causal en el resulta-
del agente sino simplemente exclusión
conducta (Ss. T.S. de 25 de Octubre de
do por haber actuado o contribuido al
de responsabilidad criminal al faltar los
suceso más bien como impulsora o faci-
requisitos de previsibilidad y evitabilidad
1969, 14 de Abril de 1970, 7 de Mayo de
1971 o 6 de Febrero de 1978). Debe
litadora espiritual o material... (cita
propios de la imprudencia.
tenerse en cuenta que la rebaja en el
como ejemplos la del luego lesionado
Esa clara posición jurisprudencial,
grado de imprudencia no necesariamen-
que animó a beber reiteradamente al
seguramente por razones de justicia
te debe conllevar una reducción de la
conductor del vehículo accidentado o la
material, tuvo algunas excepciones. Asl
indemnización (S.T.S. de 16 de Julio de
del que presta su escopeta a quien sabe
la S.T.S. de 30 de Septiembre de 1948
1982).
inexperto y posteriormente resulta heri-
aceptó moderar no el grado de impru-
El Código Penal de 1995 no tiene
dencia pero si al menos la pena tenien-
porque cambiar la posición jurispruden-
La L.R.C.S.V.M. tras la Ley 30/95
do en cuenta "la medida en que contri-
cial expuesta toda vez que, aún optando
establece como causa de exoneración
buyó la víclima a su propio daño".
por la solución del "crimina cuíposa",
de la obligación de responder el que los
Respecto a la responsabilidad civil
mantiene dos grados en la imprudencia
daños a las personas ".. .fueron debidos
derivada del delito tampoco la concu-
(grave y leve). Por su importancia de ca-
ción por el Tribunal Supremo práctica-
únicamente a la conducta o la negligencia del perjudicado... " (art. 1', 1 p. 2')
estableciéndose en el art. 1'. 1 Anexo
que "Se equíparará a la culpa de la víctima el supuesto en que síendo esta ínimputable el accidente sea debido a su
conducta o concurra con ella en la produccíón del mismo" yen el 1',7 Anexo
que: "Son elementos correctores de dis-
mente inexistentes en estos últimos
minución en todas las indemnizacio-
años.
La novedad esencial viene dada por
ma en la producción del accidente o en
el art. 114 que sanciona legalmente la
la agravación de sus consecuencias... ~
rrencia de culpas era inicialmente causa
ra al futuro debe señalarse que al san-
suficiente para rebajar la indemnización
cionarse el homicidio imprudente con
(S.T.S. de 9 de Diciembre de 1952: "la
pena de hasta 4 años se atribuye la
responsabilidad civil que establece el
arto 19 C.p.... no puede desvírtuarse en
aras de una supuesta compensación de
culpas, que al no ser reconocida en la
esfera penal no puede afectar a las legítimas consecuencias en el orden civil
subsidiario') pero a partir de la década
de los sesenta se inlcja una nueva orien-
competencia para juzgar esos hechos a
tación que acepta decididamente la
do por él en la cacería).
las Audiencias y por tanto pueden
aumentar sensiblemente las sentencias
dictadas en virtud de recurso de casa-
nes... la concurrencia de la propia vícli-
rebaja de la responsabilidad civil si con-
doctrina expuesta pero exclusivamente
el porcentaje de reducción contemplado
curre culpa de la victima de cierta enti-
en el ámbito de la responsabilidad civil.
en las tablas puede llegar hasta el 75%
dad en relación con la del encausado o,
En general puede afirmarse que no ha
de la indemnización básica. El legislador
al menos, contribución causal al resulla-
recibido una buena acogida por parte de
al cambiar los términos "culpa o negli-
do (inician esta dirección las Ss. T.S. de
la doctrina y asi YZQUIERDO TOLSADA
gencia" por "conducta o negligencia"
25 de Abril de 1966 y 6 de Octubre de
1969). Si la culpa de la víctima es levísi-
señala que "... cuando la víclima contri-
quiere abarcar tanto la teoría que funda
buye a la producción del resultado dañoso, no es que los Jueces puedan tener
en cuenta tal situación, es que deben
hacerlo, pero no por la vía de una equitativa moderación como la prevista en el
precepto, sino porque, sencillamente,
queda roto parcialmente el nexo de
casualidad, y el responsable ha de
indemnizar no más que el daño causado
efectivamente por él. y ello no significa
precisamente moderar la cuantía de la
indemnización, sino evaluar la relación
de causalidad". Por esta razón es defen-
los efectos de la concurrencia propia-
ma en relación a la del agente no procede reducción alguna (S.T.S. de 4 de
diciembre de 1971). En todo caso el T.S.
siempre ha mantenido que la rebaja
debe ser "prudencial" (S.T.S. de 23 de
Octubre de 1974).
Como consecuencia de la evolución
en el ámbito de la responsabilidad civil
los Tribunales inferiores primero y después el Supremo recurrieron ya unívocamente a aceptar que puede reducirse el
grado de imprudencia cuando la víctima
LO CANYERET 22
mente en la conducta culpable como la
mayoritaria que exige simplemente
casualidad relevante y resuelve definitivamente las dudas que algunos autores
como ALONSO PRIETO o SOTO NIETO
habían planteado sobre la aplicacíón de
esta técnica en el ámbito del seguro obligatorio. Sin embargo las consecuencias
de este cambio para la reparación con
cargo al seguro obligatorio de accidentes sufridos por menores o incapaces
pueden ser desastrosas ya que si antes
podían ser indemnizados por no poder
do en curar 197 días precisamente por
actuar culpablemente aunque a ellos
falta de higiene personal del perjudicado
en estos casos más que ante supuestos
fuera achacable toda la responsabilidad
o, con relación al delito de estafa, las de
de influencia de la victima en la respon-
mo las amenazas, coacciones o robos;
hoy les podrá ser plenamente aplicable
13 de Noviembre de 1990 o 30 de
sabilidad del autor nos hayamos real-
la exclusión por culpa exclusiva. Sólo
Octubre de 1992 que consideran inexis-
mente ante problemas de tipicidad.
una interpretación generosa del término
tente el engaño (se trataba de supues-
Sobre la aplicación del arto 114 C.p.
"únicamente" podrá evitar esas injustas
tos de declaración falsa de bienes pre-
a la moderación de la responsabilidad
consecuencias. Para los daños a los bie-
sentada en entidad bancaria para ob-
civil en los delitos dolosos hay que pro-
nes el arto 1', 1p. 4' establece que "si
tención de préstamo) cuando la victima
nunciarse favorablemente a la vista de
concurrieren la negligencia del conduc-
no empleó la corriente o usual diligencia
que el precepto no establece distinción
a la
que lo habría evitado; por contra la
alguna y, como hemos visto, aunque
equitativa moderación de la responsabi-
S.1.S. de 5 de Octubre de 1989 conside-
escasos, existen supuestos en que la
tor y la del perjudicado se procederá
lidad ... atendida la entidad respectiva
ra no exigible al perjudicado la obliga-
actuación de la victima puede ser deter-
de las culpas concurrentes".
ción de consultar el Registro de la
minante en el incremento del daño pro-
Nos hemos referido hasta aquí bási-
Propiedad y la de 5 de Diciembre de
ducido por un delito doloso. La S.1.S. de
camente a los problemas de la concu-
1992 niega que sea determinante para
15 de Diciembre de 1992 a que antes
rrencia de culpas en los delitos impru-
excluir el engaño "la negligencia
o falta
me he referido, aunque niega que la vic-
dentes porque ciertamente la jurispru-
de cuidado del engañado". Por último,
tima de una estafa deba emplear espe-
dencia relativa a las consecuencias del
son bastantes las resoluciones relativas
cial diligeneia, acepta que los efectos de
comportamiento de la víctima es los deli-
al delito contra la libertad sexual que
ese comportamiento poco cuidadoso
tos dolosos es ciertamente escasa.
examinan minuciosamente si la víctima
deben tenerse en cuenta al abordar la
reparación del perjuicio.
Podemos citar la S.1.S. de 6 de noviem-
accedió o no voluntariamente a las rela-
bre de 1986 que fijó en 30 días la dura-
ciones que se le proponian y, en pareci-
ción de unas lesiones que habían tarda-
dos términos, ocurre en otros delitos co-
fJ-.
'8..a
Fiscal
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Sobre la sentencia contra els membres
de la Mesa Nacional d'HB
~ IU
¡
n deis processos que més
la impossibilitat de que ETA pugués ocupar
la intensitat de la pena prevista. Valgui com
resso ha tingut en els
espais electorals reservats gratui'tament als
a exemple de la desproporció que pot asso-
darrers mesos ha estat el
partits polílics legalitzats- cedir a la referida
lir la reacció punitiva el cas de I'arxiprest
seguit contra tots els mem-
organització terrorista els seus propis
que fou condemnat a una pena de sis anys
bres de la Mesa Nacional d'Herri Bata-
espais electorals gratuits". En el video s'ex-
i un dia de presó (la minima legalment pre-
suna. La senténcia del TS (Sala del penal)
posava I'anomenada Alternativa democráti-
vista) per amagar a la parroquia dos acti-
núm. 211997, de 29-11-1997, condemna
ca d'ETA i s'hi podien veure dos persones
vistes d'ETA. Es fa visible en aquests casos
tots els esmentats imputats per un delicte
amb la cara coberta i amb sengles pistoles
una preocupant tendéncia expansiva del
de col.laboració amb banda armada con-
a la cintura i una altra imatge amb tres per-
Dret penal com a expressió d'una política
sistent en la difusió d'un video d'ETA du-
sones més assegudes davant d'una taula
criminal massa condicionada per la neces-
rant la campanya electoral, a set anys de
en qué hi havia tres pistoles i que eren pre-
sitat deis politics professionals d'oferir solu-
presó mejor i multa de 500.000 pts. més
sentades per u.n portant-veu d'HB.
cions a la població, solucions "retoriques" i
a l'abast de la má, en comparació amb les
accessories i costes, i els absols deis delic-
De la senténcia cal destacar-ne,
tes de pertanyenga a banda armada i apo-
segons el meu parer, dos aspectes pro-
dificultats d'una política antiterrorista efi-
logia del terrorisme. El Tribunal declara
blemátics. El primer és el de la propia con-
cag, i amb menys risc que la presa de deci-
com a provat que en una reunió de la Mesa
figuració del tipus de delicte, definit en I'art.
sions que exigeixen certa valenlia. Per
Nacional a la que van assistir-hi tots els
576 del Codi penal, que ha estat criticat rei-
comprendre les dimensions del problema,
seus membres es va acordar "assumir el
teradament tan! per I'extensió amb que es
convé no oblidar que aquest cojunturalis-
descriuen les conductes delictives com per
me, que porta a definir legalment elterro-
contingut deis videos, difrondre'ls i -davant
LO CANYERET 23
risme com a fenómen anti-Estat, ofereix
després una bona coartada als fiscals més
conservadors per excloure, amb escándol
deis demócrates, els delictes comesos per
la dictadura xilena de la vigéncia del principi de justicia universal. En aquest primer
aspecte cal concloure doncs que alió que
de discutible té la resolució no és imputable
al Tribunal sinó al legislador i, per tant, a
tots aquells que estimulen o afavoreixen
una polftica penal antiterrorista que ha caigut sovint en la temptació del que algú ha
anomenat "prohibici6 de la simpatia" o que
s'ha servit del terrorisme per a la creaci6 de
consens o de legitimitat.
Tanmateix, I'aspecte més discutible de
la senténcia és l'atribuci6 del fet a tots els
membres de la ~irecci6 a titol d'autors.
Hom pot fácilment entendre el pragmatisme que hi ha darrera de la decisi6 judicial,
si pensa que el comportament deis acusats
en el procés i I~ mateixa forma d'organitzaci6 assembleária de I'esmentat col.lectiu
polilic (negativa a aportar IIibre d'actes,
presa de decisions i estrategia de defensa i
d'assumpci6 col.lectiva de responsabilitat
segons I'esperít de Fuenteovejuna) serveixen com a mecanisme de dissoluci6 de la
individualitat en el col.lectiu i d'elusi6 de les
responsabilitats individuals davant de la
societat. El problema és que el pragmatisme, que, consumít en ia dosi adequada, pot
ser molt bon company de cami per la vida,
no ha de ser el valor predominant en un
Tribunal de Justicia, que ha de regir-se
abans que res per la submissi6 estricta a la
L1ei i I'observana d'una altra mena de principis inherents a la idea de justicia, com ara
els de culpabilitat (recollit expressament en
els articles 5 i 10 del Codi penal) i de responsabilitat pel fet propi (que serveix de
fonament a la regulaci6 de I'autoría i als criteris d'imputaci6 objectiva).
El Tribunal Suprem considera provat
que tots els membres de la Mesa varen
assistir a la reuni6 en la qual es va adoptar
la decisl6, després que en el judici oral
aquests ho neguessin sense aportar cap
dada respecte a les persones presents i
absents. A més, concedeix més relleváncia
a un document posterior (quan el procés ja
LO CANI'ERET 24
estava en curs) amb el segell de la coalici6,
segons el qual la Mesa "assumeix de
manera col.lectiva totes les conseqüencies", que a la posslbilitat que la decisió no
fos adoptada per unanimitat i hi hagues
alguns vots discrepants minoritaris. La
sentencia afirma la responsabilitat deis 23
acusats en els termes de I'art. 14 de I'anterior Codi penal, com un cas d'autoria directa "numéricament múltiple peró individualment diferenciada", i per aixó rec6rrer a la
teoria del domini funcional del fet de manera que "el control fáctic -exercit a través de
la capacitat de decisi6 unitária i resolutivament activada- ha estat compartida amb
altres". Aquesta tortuosa i barroca argumentaci6 no pot encobrir peró la dificultat
de l'atribuci6 de la responsabilitat basada
en la participació en la formació de la
voluntat d'un órgan col.legiat quan resten a
I'ombra detalls gens insignificants respecte
a la forma en que es va prendre una determinada decisi6.
No tinc gaires dubtes respecte a la
necessitat político-criminal d'atribuir carácter delictiu I'exhibició de violencia en un
perlode electoral, en el que s'imposa el
rigor en les formes perque les eleccions
són el ritual més simbólic de la democrácia
on s'han de fer evidents les regles del joc i
resultat per tant del tot inacceptable la
introducci6 d'amenaces, que no s6n cap
joc d'infants ni un mer exercici dialectic
quan després van acompanyades d'assassinats i segrests. També tinc la convicci6
que el poder de I'estat de Dret rau tant en
I'absoluta renúncia a la temptaci6 de la
defensa de la legalitat fora de la legalitat
(així ho demostra magistralment el fatidic
error de la creaci6 del GAL) com en I'efectiu exercici del poder derivat de la L1ei. El
que sí resulta molt més dubtós és que en
aquest cas s'hagi seguit la via adequada i
també ho és que les conseqüencies siguin
d'una banda proporcionades i d'altra banda
útils.
Em limitaré a recordar I'existencia al
Codi penal del tipus de delicte d'associaci6
il.licita, pel que ene I cas que comentem no
s'havia formulat acusaci6. Una altra sentencia de la mateixa Sala 2' del Tribunal
Suprem, també for"" discutiva i propera en
el temps (data 28-10-1997), la de I'afer
"Filesa", I'ha fet venir potser a alguns a la
memória, paradoxalment per ia incomprensible apreciaci6 del delicte. D'acord amb
I'art. 515 Cp, ens trobem davant d'una conducta delictiva quan, entre altres supósits
irrellevants, l'associaci6 tingui per objecte
cometre algun delicte o, després d'haver
estat constituida, en promogui la comissió,
o (d'acord amb la versió ampliada de 1995)
promogui la discriminaci6, I'odi o la violéncia, grups o associacions per ra6 de la seva
ideologia o d'altres circumstáncies personals. Donada alguna d'aquestes condicions, el Codi penal preveu la responsabilitat penal dirigents i fins i tot deis "membres
actius", a més de la dissoluci6 de I'associació, amb les conseqüencies corresponents.
Més enllá de les peculiaritats del cas,
es planteja el problema de la presó preventiva, la seva regulaci6 i I'ús que es fa per
part deis jutges del poder de disposici6
sobre la Ilibertat d'una persona que la lIei
els hi confereix. Aquest és un deis aspectes més delicats i de conseqüencies més
lesives per a la persona que té plantejats la
Justicia, on caldria esfor9ar-se al máxim
per evitar qualsevol sospita de greuges
comparatius en el tractament de les situacions singulars. Personalment he defensat
que I'ús d'una mesura extrema com la
presó preventiva, en tant que forma més
drástica de limitaci6 deis drets d'una persona no declarada culpable, és difícilment
justificable en els casos on no hi ha un
component de violencia o de risc de repetici6 de la violencia per part de I'imputat, tret
d'alguns supósits de causes excepcionals
que podríen ser legalment taxades. Sé que
no és aquesta la f6rmula prevista per la L1ei
i que lamentablement no s'han posat en
marxa alternatives, viables en molts casos
des de tots els punts de vista (també
económic), com seria I'arrest domiciliari
amb sistemes de control monitoritzat •
fJ-fz.
m- 7aH«lo'lit S~
Professor Titular de Oret Penal UdL
La diseriminaeió positiva de
la dona en el lloe de treball
na
sentencia
recent del
Tribunal
de Luxemburg declara
legal la discriminació
positiva de la dona.
Dos anys despres del
conegut cas Kalanke, ' el
Tribunal de Justicia de
ies Comunitats Europees (TJCE), la máxima
autoritat juridica comunitária, ha consagrat la legaiitat de la
discriminació positiva en lavor de la
dona, si be sotmesa a certes condicions.
Si en aquelia ocasió, el mes d'octubre de 1995, el Tribunal va declarar
il.legal la discriminació positiva que
s'aplica de manera absoluta i incondicional, en la seva sentencia MarschalF, de 1'11 de novembre d'enguany, ha admes que, en cas d'igualtat de condicions, és possible escollir
a una dona per a un 1I0c de treball a
no ser que existeixin motius relatius a
la persona del candidat masculí que
facin inclinar ia balanga a favor seu.
La sentencia és fruit de la petició
d'interpretació' feta al Tribunal comunitari per part d'un tribunal alemany
en el marc d'un litigi entre un professor, el Sr. Marschall i un Land alemany per aconseguir una promoció
en un centre escolar. Hellmut
Marschall reunia els requisits per a la
plaga, peró les autoritats van decidir
donar el 1I0c a una candidata femenina en aplicació d'una normativa estatal a favor de la dona que establia:
"quan, en el sector de I'organisme
competent en qué s'ha de produir la
promoció, hi hagi menys dones que
homes en el nivel/ del corresponent
l/oc de la manera, es concedirá preferéncia en la promoció a les dones,
a igualtat d'aptitud, competencia i
prestacions professionals, excepte
que concorrin en la persona del candidat masculi motius que inclinin la
balanr;:a a favor seu."
En concret, el matis introdu"il en
una cláusula d'obertura que permet
sotmetre als candidats mascuiins a
una apreciació objetiva, evita la prioritat absoluta i incondicional que
supera els limits imposats per la normativa comunitária de discriminació
positiva i que el Tribunal no va acceptar en el cas Kalanke.
CONDlCIONS
La discriminació positiva a favor
de la dona és compatible amb el dret
comunitari peró, com molt be especifica el Tribunal, aquesta ha d'estar
sotmesa a determinades condicions.
En aquest sentit, la sentencia
rearfirma el que ja va quedar ciar en
la sentencia Kalanke: que la discriminació a favor de la promoció laboral
de les dones no pot ser absoluta ni
incondicional.
~aportació del Tribunal en aquesta ocasió és subratllar les condicions
que haurá de complir tota mesura de
discriminació positiva per tal de ser
compatible amb el dret comunitari.
En primer 1I0c, la convocatória
d'una plaga no pot estar vetada a
priori a cap candidat masculí i, en
segon lIoc, ha d'existir un examen
objectiu per als aspirants d'ambdós
sexes.
S'ha de garantir als candidats
masculins que els seus merits seran
valorats objectivament i que s'ignorará la preferencia que es concedeix
a les candidates femenines quan un
o 9iversos criteris facin que la
balanga s'inclini a favor seu. Ara bé,
aquests criteris no podran ser discriminatoris en perjudici de les candidates femenines.
EQUILIBRAR LA
DISCRIMINACIÓ DE FET
Aquesta sentencia autoritza una
mesura que, encara que sigui discriminatória en aparenga, está destinada efectivament a eliminar o reduir
les desigualtats de facto que encara
existeixen en la realilat de la vida
social.
La máxima autoritat juridica
comunitária admet que, actualment,
fins i tot en casos d'igual capacitació,
perdura la tendencia, en les promocions, a donar preferencia als candidats masculins en detriment deis
femenins. Tendencia que es deriva
de determinats prejudicis i idees
estereotipades sobre la funció i les
capacitats de la dona, com ara: el
temor que les dones interrompin amb
més freqüencia la seva carrera, que
organitzin el seu temps de treball de
manera menys flexible (degut a les
tasques domestiques i familiars), o
que tinguin un nombre d'absencies
més gran (degut als embarassos, els
naixements, els periodes de lactáncia, etc.).
Fets que condueixen, sens dubte,
a una discriminació fáctica en perjudici de la dona i que implica que
davant de dos candidats de diferent
sexe peró amb igual capacitació no '"
hagi una veritable igualtat d'opor -
LO CANYERET 25
tunitats i s'acabi, en la majoria deis
casos, optant per promoure al candidat masculí.
És en aquest context, que el
Tribunal considera compatible amb el
dret comunitari la reglamentació d'un
Estat que, com en el cas que ens
ocupa, promou la igualtat d'oportunitats i pot contribuir a reduir les desigualtats a I'introduir un criteri de promoció suplementari: la condició de
ser dona, sempre i quan aquesta
reglamentació eviti I'automatisme
absolut en contra deis homes.
O'aquesta manera, es potencia
I'adopció d'accions per par! deis governs, els interlocutors socials i altres
organismes competents que tendeixen a compensar els efectes perjudiciais que resulten, per a les dones en
actiu, d'actituds, de comportaments i
d'estructures de la societal' i s'intenten pal.liar les insuficiéncies que han
demostrattenir les normes jurídiques
sobre la igualtat de tracte, de cara a
eliminar tota forma de desigualtat de
fel.
DESENVOLUPAMENT
EN EL FUTUR
Un cop el Tribunal comunitari ja
ha assegurat la conformitat de la lIei
alemanya amb la legislació comunitária, haurá de ser el tribunal local
qui decidirá si, en el cas Marschall,
s'han respectat o no els drets deis
candidats. Caldrá dones, esperar i
veure com es resoldrá, en aquest cas
concret, el conflicte per part del tribunal alemany.
Per concloure, és important recordar que el nou Tractat d'Amsterdam',
cercant millorar les mesures properes al ciutadá, obre noves possibilitats en aquest camp, ja que ha introdu"it una disposició general contra tot
tipus de discriminació' que inclou,
dins el dret comunitari originari, la
discriminació per raó de sexe', entre
d'altres. Amb aquesta nova base jurídica la Unió podrá lIuitar amb més
forya contra aquesta forma de discriminació.
Paral.lelament, el nou Tractat ha
integrat el protocol social, i en relació
a la igualtat d'oportunitats entre
homes i dones en el treball ha
reforyat la base juridica' alhora que
preveu les mesures de discriminació
positiva'. Quant a aquestes darreres,
el Tractat disposa que "amb I'objectiu
de garantir la plena igualtat entre
homes i dones en la vida laboral, el
principi d'igualtat de tracte no impedirá a cap Estat membre mantenir o
adoptar
mesures
que
ofereixin
garanties concretes destinades a
facilitar al sexe menys representat
I'exercici d'activitats professionals a
evitar o compensar desavantatges
en les seves carreres professio-nals."
•
íli?tJ<Wr. S=
¿ rl~
Col.laboradora técnica
Patronat Catalá Pro Europa
Barcelona, 16 de desembre de 1997
NOTES:
'Sentencia del TJCE de 17 d'octubre de 1995, en I'aler C-450/93 Eckhard Kalanke contra Freie Hansestadt Bremen, Rec. p.l·
3051.
'Sentencia del TJCE d'11 de novembre de 1997, en ('afer C-409/95 Hellmut Marschall contra Land Nordrhein-Westfalen
(Alemanya), que encara no ha estat publicada, peró ja está disponible a Internet, a ('adre9a: http://www.curia.eu.intles/CP/CP
9774es.htm.
'Per via d'una qüeslió perjudicial interpretativa (prevista a ('article 177 del TCE). En aquest cas, el tribunal alemany va suspendre el procés i va demanar al TJCE que interpretés si la Oirectriu 76/207/CEE relativa a la igualtat d'oportunitats entre homes i
dones sobre ('accés al treball, a la formació i al promoció professionals i a les condicions de treball s'oposava
o no a les mesu-
res amb ('objectiu de remeiar les desigualtats de fet que afecten a les oportunitats de les dones.
'Tal com va asenyalar el Consell de Ministres en la tercera consideració de la Recomanació 84/635/CEE, de 13 de desembre
de 1984, relativa a la promoció d'accions positives a favor de la dona (EE 05/04, pág. 124). Consideració que ha estat recordada en les dues sentencies que comentem.
'Que entrará en vigor després d'haver estat ratificat per tots i cadascun deIs Estats membres.
'Recollida en el nou article 13 del TCE.
'El Tractat de Maastricht únicament contemplava els supósits d'igualta! entre homes i dones respecte de la retribució per un treball igual, per via de ('article 119 TCE (actual arto 141 amb la nova numeració).
'El nou article 141.1 del TCE.
'El nou article 141.1 del TCE.
LO CANYERET 26
Humor jurídic
Ricardo Palma
El abogado de los abogados (1872)
~Ij
uentan que el Señor no miraba con poca ni
amabilidad con que me ha recibido trabajando y empeñándo-
mucha simpatía a los leguleyos, prevención que
me para que lo asciendan.-iNo, no! -se apresuró a interrumpir
justificaba que siempre que uno de éstos toca-
el apóstol-. Muy contento y muy considerado y adulado que
ba las puertas del cielo no exhibía pasaporte tan
vivo en mi portería. No la cambiaría ni por un calífato de tres
en regia que autorizase al portero para darle entrada.
colas.
Una mañana, con el alba, dieron un aldabonazo. San
-i Bueno, bueno! Haga usted cuenta que nada he dicho.
Pedro brincó del lecho, y asomando la cabeza por el ventanillo
Pero ¿está usted seguro que no habrá quien pretenda «huari-
vio que el que llamaba era un viejecito acompañado de un
pampearle.. la portería? ¿Tiene usted título en forma de papel
gato.
timbrado, con las tomas de razón que la ley previene, y ha
-iVaya un madrugador! -murmuró el apóstol un tanto malhumorado-o ¿Qué se ofrece~
-Entrar, claro está -contestó el de afuera.
pagado en tesorería los derechos del título?
Aquí San Pedro se rascó la calva. Jamás se le había ocurrido que en la propiedad del puesto estaba como pegado con
-¿ y quién es usted, hermanito, para gastar esos bríos?
saliva, porque carecia de documento comprobatorio, y así lo
-Iba, ciudadano romano, para lo que usted guste mandar.
confesó.
-Está bien. Páseme sus papeles.
-Pues mi amigo, si no anda usted vivo lo "huarípampeam"
El viejo llevaba éstos en un canuto de hoja de lata que
en la hora que menos io piense. Felicítese de mi venido. Deme
entregó al santo de las llaves, el cual cerró el ventanillo y desa-
papel sellado, del sello de pobre de solemnidad, pluma y tinte-
pareció.
ro, yen tres suspiros le emborrono un recursito reclamando la
San Pedro se encaminó a la oficina donde funcionaban los
expedición del título; y por otro-sí pediremos también que se le
santos a quienes estaba encomendado el examen de pasa-
declare la antigüedad en el empleo para que ejercite su accíón
portes, y hallaron tan correcto el del nuevo aspirante, que auto-
cuando, fastidiado de la portería, que todo cabe en lo posible,
rizaron el portero para abrirle de par en par la puerta.
le venga en antojo jubilarse.
-Pase y sea bienvenido -dijo.
y el viejecito, sin más esperar, penetró en.la portería,
seguido del gato, que no era maullador, sino de buen genio.
Fría, muy fría, estaba la mañana, y el nuevo huésped, que
y San Pedro, cínco minutos después, puso el recurso en
manos del Omnipotente.
-¿Qué es esto, Pedro? ¿Papel sellado tenemos? iQué título ni qué gurrumina! Con mi palabra te basta y te sobra.
entró en la portería para darse una mano de cepillo y sacudir
y el Señor hizo añicos el papel, y dijo sonriendo:
el polvo del camino, se sentó junto a la chimenea, con el ani-
-De seguro que te descuidaste con la puerta, y tenemos ya
malillo a sus pies, para refocilarse con el calorcillo. San Pedro,
abogado en casa. iPues bonita va a ponerse la gloria!
que siempre fue una persona atenta, menos cuando la cólera
y desde aquel día los abogados de la tierra tuvieron en el
se le sube al campanario, que entonces hasta corta orejas, le
cielo uno de la profesión; esto es, un valedor y patrón en San
libró un matecito de hierba del Paraguay, que en las alturas no
Iba, el santo que la Iglesia nos pinta con un gato a los pies,
se consigue un puñadito de té ni para remedio.
como diciéndonos que al que en pleitos se mete lo menos
Mientras así se calentaba, interior y exteriormente, entró el
vejezuelo en conversacíón con su merced.
malo que puede sucederle es salir arañado.
Ello· es que hasta el pueblo romano, al saber que al fin
-¿ y qué tal en esa portería?
había conseguido un abogado entrar en la corte celestial, no
-Así, así -contesto modestamente San Pedro-; como todo
dejó de escandalizarse, pues en las fiestas de canonización de
puesto público, tiene sus gangas y sus mermas.
-Si no está usted contento y ambiciona un destino superior, dígamelo con franqueza, que yo sabré corresponder a la
San Iba cantaron los granujas:
Advocatus et sanctus?
Res miranda populo?...
LO CANYERET 27
iblio"teca
profitarem aquest espai
- Ed. La Ley-Actualidad:
per a donar-vos a conei-
- Revista de Legislación La Ley (des de
xer el funcionament i fons
1989).
bibliografic de que dispo-
- Revista Jurídica españoia La Ley (des
SUSCRIPCIONS TEMÁTIQUES
(suport paper)
sa la biblioteca del Col.legi. Així, com
de 1980).
tots aquells aspectes que puguin ser
- La L1ei de Catalunya i Balears (des de
- Supuestos prácticos de Seguridad
d'interes pels col.legiats exercents i no
1994)).
Social.
- Ed. CISS:
exercents com a principals usuaris del
- Ed. Civitas:
servei.
- Comentarios al Régimen legal de las
Alhora que també volem demanar la
vostra col.laboració per a millorar el ser-
COL.LECCIONS TEMÁTIQUES DE
LEGISLACIÓ I JURISPRUDÉNCIA
vei sobretot participant en la politica
(suport paper)
Sociedades Mercantiles. Dirigidos por:
Rodrigo Uria, Aurelio Menéndez y
Manuel Olivencia.
- Ed. Deusto:
d'adquisicions mitjan9ant Desideratas,
sol.licitant els lIibres que no es trobin a
• Ed. Aranzadi:
- Práctica Fiscal.
la biblioteca i que es considerin d'interes
- Aranzadi Civil (des de 1992).
- Ed. Edersa:
pel col.lectiu.
- Aranzadi Social (des de 1992).
- Comentarios al Código Civil y
En primer 1I0c, us presentarem el con-
- Repertorio Tribunal Constitucional
Compilaciones Forales. Dirigidos por
tingut del fons, comen9ant per relacio-
(des de 1981).
Manuel Albaladejo.
nar les suscripcions amb que actual-
- Tribunal Superior de Catalunya-
- Comentarios a la legislación penal.
ment compta la Biblioteca. Basicament,
Balears (des de 1991).
Dirigidos por Manuel Cobo del Rosal.
es tracta de col.leccions de legislació i
- Ed. Europea de Derecho
Coordinados por Miguel Bajo
jurisprudencia ja siguin generals o tema-
- Repertorio de Leyes Penales.
Fernández.
tiques i en suport paper o informatic.
- Ed. La Ley-Actualidad:
- Ed. J.M. Bosch, editor:
- Actualidad Administrativa.
- Fuentes Lojo, J.V.: Novísima Suma de
Jurisprudencia, Doctrina y Legislación
Arrendamientos Urbanos (actualitza-
(des de 1985).
cions trimestrals).
- Actualidad Civil. Legislación.
- Ed. La Ley-Actualidad:
Jurisprudencia y Doctrina (des de
- Actualidad Financiera. Finanzas, con-
COL.LECCIONS GENERALS DE
LEGISLACIÓ I JURISPRUDÉNCIA
(suport paper)
• Butlletins oficials: BOE, BORME,
1984).
tabilidad, tributos y auditoria (des de
- Actualidad Penal. Legislación.
1987).
Jurisprudencia y Doctrina (des de
- Ed. Praxis:
DOGC (es guarden cinc anys) i BOP
1987).
- Derecho de Familia.
(des de 1982).
- Contratos Administrativos.
- Praxis Administrativo:
- Ed. Aranzadi:
- Sistema Civil.
Derecho de la Circulación
- Apéndice al Diccionario de
- Sistema Procesal Civil.
Entidades Locales
Legislación. Tabla de puesta al día.
- Sistema Laboral.
Jurisdicción Contencioso Administrativa
- Legislación de Catalunya (des de
- Sistema Manual Jurídico de la
Procedimiento Administrativo
1982).
Familia.
Propiedad Horizontai
- Legislación las Comunidades
- Sistema Medio Ambiente.
Europeas-Unión Europea (des de
- Sistema de Sociedades.
Propiedad Interlectual
- Praxis Mercantil:
1986).
- Sistema Banca y Bolsa.
Sociedades Mercantiles
- Repertorio cronológico de
- Sistema Tributario.
Suspensiones y Quiebras
Jurisprudencia (des de 1930).
- Ed. Praxis:
•
- Repertorio cronológico de Legislación
(des de 1930).
LO
e INI'ERET
- Código Derecho Administrativo.
- Compendio de Legislación Penal.
28
- Sociedades Cooperativas al día.
C u r s o s . Jornades i Serninaris
V Curs d'lnlclacló a la pracllca
judicial 1997-1998
Organitza: Centre d'Estudis i Formació
Especialitzada del Departament de
Justicia.
Módul 3.- Dret Laboral: 8 i 15 de genero
Módul 4.- Dret Penal, 29 de gener; 5, 12,
19 i 26 de lebrer.
Módul 5.- Dret civil i mercantil: 5, 12, 19 i
26 de mare;; 16, 23 i 30 d'abril I 7 de maigo
Informació i inscripcions: Centre
d'Esludis Juridics I Formacló Especialilzada. Tel.: 93/207 31 15, ext. 427.
Aula d'aclualltzacló laboral I
de segurelal social
Organitza: Univ. Pompeu Fabra
- Curs d'actualilzació normativa i jurisprudencial en materia laboral (2' Edició)
Febrer-juny: 45 hores.
- Curs d'attuaiilzació normaliva i jurisprudencial en materia de segurelat social
Febrer-juny: 48 hores.
- Curs d'actuaiilzació normativa i jurisprudencial sobre les empreses de treballlemporal. Mare;: 15 hores.
Informació 1 Matricula: Institut d'Educació Continua de la Universitat Pompeu
Fabra. Balmes, 132, Barcelona.
Tel.: 93/542 18 06/15; Fax 93/542 18 08.
Correu electrónic: [email protected]
Mallorca 283, 5a planta
Tel. 487 28 14 (Núria Trullén)
La inscripció inclou: drets d'inscripció, els
textos de les ponencies, un dinar idos
desdejunis. Places limitades.
Es donará certi/icat d'assistencia.
Diploma de poslgrau de Drel Civil en
nul.lIlal, separacló i dlvorci
Organitza: Universitat de Barcelona
Departament de Dret Civil.
Direcció: Dr. Carlos J. Maluquer de Motes.
Coordinació: Carlos Villagrasa Alcaide.
Dates i horari: del 12 de gener al 30 d'abril de 1998, 10 hores setmanals de
dilluns a dijous, de 19 a 21,30 hores
(valor academic: 15 credits).
Places limitades.
Informació: Departament de Dret Civil.
Tel.: 93/402 43 58, 402 43 64.
Curs sobre I'execucló hlpolecaria ArI. 131 LH
Organitza: Universitat de Barcelona Departament de Dret Civil de la Facultat
de Dret.
Data: A partir deiS de lebrer, els dijous de
19,30 a 21,30 hores (15 sessions de dues
hores). Places limitades.
Informació: Tel. 93/402 90 79 (Carmen
Garcia).
VI Congrés de Responsabllllal Civil
Convoca Comissió d'Advocats d'Entitats
Asseguradores i Responsabilitat Civil.
Dies: 26 i 27 de febrero
L/oc: Hotel Feria de Barcelona.
Temari:
- "Acció Declarativa I Acció executiva en
I'ámbit de l'Automóbil. Tractament Processal i Jurisprudenciai".
- "La mora de I'assegurador i la consignació enervatória. Declaració judicial de suficiencia".
- "La suspensió de la cobertura de I'art. 15
de la LCS i la responsabilitat civil de I'assegurador".
- "La responsabilitat civil de consellers,
directius i alts cárrecs de les Societats
Mercantils".
- "~acció de repetició prevista I'art. 1.904
del CC.
- "La dualital de la responsabilital i extracontractuai: Probiemes de dret material i
processal".
- "La /iscalitat de les indemnilzacions" i
Problemática judicial a I'aplicació del
Barem".
Informació i inscripcions:
Il.Iustre Col.legi d'Advocats de Barcelona
Terceras jornadas de Responsabilidad
Civil y Seguros
Dies: 6 i 7 de lebrer - Saragossa.
L1oc: Sala d'Actes del "Real e Ilustre
Colegio de Abogados de Zaragoza". Don
Jaime 1, 18 - 976/39 60 16. Zaragoza.
Inscripcions: Secretaria Técnica de las
"Terceras Jornadas de Responsabilidad
Civil y Se"guros". el San Miguel 37, l' C50001 Saragossa.
Tell. 976/23 80 621908090003
Fax: 976/23 80 62. Places limitades: 200.
Matrícula General: 25.000 Pta.
El termini d'inscripcions acaba el 16 de
gener de 1998.
VIII Premi d'arllcle jurídlcs
"Colegio de Abogados de Gijón"
Al premi hi podrá concórre( qualsevol
Advocat en exercici de qualsevol Col.legi
d'Advocats d'Espanya, mitjane;anl la presentació d'un o més articles juridics que,
necessariamenl hauran de ser inedils.
Els articles que asplrin al Premi hauran de
tractar de qualsevol materia jurídica, d'interes per a la professió, i si es tracta de
I'estudi d'un tema legislatiu concrel aquesl
haura de referir-se al Drel espanyol vigent.
Podran ser treballs col.lectius o individuals.
Presentació: mecanogra/iats a doble
espai en loli, per una cara.
Extensió mínima: 30 /olis, máxima 50 folis.
Termini de presentació: 13 hores del dia
30 de juny de 1998.
Dotació del premio 400.000 pta., i diploma
acreditatiu (menys retenció d'IRPF).
Més'informació:
Ilustre Colegio de Abogados de Gijón.
CI Decano Prendes Pando, nº 1
33207 Gijón - Tel/. 981534 03 54.
E-mail: [email protected].
Seminaris
Unió Internacional d'Advocats
Pubiicat a "Juriste Intemationa!"
Publication de rUlA
25, Rue du Jour, 75001 PARIS
Telf.: +33 (1) 45 08 82 34
Fax.: +33 (1) 45 08 82 31
E-mail: [email protected]
-3D de gener
Tema: Fusions Internacionals.
London-Regne Unit.
Seminari organilzat amb la col.laboració
de la Commission Fusions & Acquisitions. ,
- 27, 28 de febrer
Tema: Dret Contractual i responsabilitat a
la Internet. Munic, Alemanya.
Organilzat conjuntament per la UIA i el
DAV (Deutsche Anwalts-verein).
- 22, 23 de ma,,;
Tema: La democrácia, el desenvolupament, i els drets de I'Home.
Fes, Marroc.
Organitzat pel Col.legi de Marroc.
- 3, 4 d'abril
Tema: Dret del Treball.
Istanbul, Turquia.
Organitzat amb la col.laboració del
Col.legi d'Advocats d'lstanbul i de la
Comissió Drel del Treball.
- 8,9 de maig
Tema:
~Alena.
Montreal, Canadá.
Organitzat pel Col.legi d'Advocats de
Quebec i el Col.legi d'Advocats de la
Ciutat de New York, amb la participació
deis Col.legis Canadenc, Americá i
Mexicá.
- 15, 16 de maig
Tema: Avantatges de I'arbitralge a Grecia
i en els pai'sos balcanics.
Thessalonica, Grecia.
Organitzat amb la col.laboració del
Col.legi d'Advocats de Thessaionica.
LO CANYERET 29
Taulell d'anuncis
Des de: María Dolores Rioja Bernal
A: [email protected]
Tema: (sin asunto)
Data: dimecres 10 de desembre de 1997 - 20:31 h.
José María Portero Brun
Apartado de Correos n2 7
41080 SEVILLA
Tel!: (95) 425 75 56
Dirección de correo electrónico: [email protected]
Colección de legislación ARANZADI LEGISLACION: Vendo.
Completo, de 1930 a 1996 inclusives; con todos sus índices:
650.000 Ptas., a negociar. Tel!: (95) 425 75 56.
Por tratarse de una colección de gran interés legislativo,
por su buen estado y precio ofrecido, podría resultar muy
provechosa para algún miembro de ese colectivo, al tiempo
que se me daría una solución de venta de la misma, al no
usarla en la actualidad, por haber causado bajo como
abogado.
Sin otro particular, y dándoles las gracias anticipadas por
su consideración, aprovecho la ocasión para saludarles
atentamente.
FOTOCOPIADORA
EN VENTA
TOSHIBA BD-5120
75.000
ptas.
• 20 copias por minuto DinA-4.
• Exposición automática.
• Tamaño DioA-5, DinA-4 i DinA_,;,-,:.3:.,.~=~::::~
• Zoom 65% - 154%.
~
~
• Fotocopias a dos colores.
~L:::7
Camps Montala, S. L.I Servei OFIVERT
Anselm Clavé,4 25007 L1eida Tel. 23 24 10 123 75 40
Tel. 973 • 21 03 OS
COPIADORA DE ALTA CAUDAD
Con la Konica "Oocument Stalion" se pueden programar hasta 99 copias
de un mismo documento. Y sin miedo a que se acabe el papel, porque
tiene una capacidad estándard de hasta 250 hojas, (ampliable a 500).
Además, gracias al alimentador de documentos automático es posible
hacer juegos de hasta 30 páginas.
FAX DE PAPEL NORMAL
La Nueva Konica "Document Station" incorpora un fax de alta vekx:idad
FORMULARIOS EN CONTINUO
(14,400 bps) con una memona de transmisión/recepción de hasta 71
págilas. Podrá enviar hasta 10 faxes almacenados en memoria yprogramar
un total de 100 números de teléfono.
Yaun más, en caso de agotarse el toner, los faxes recibidos quedarán
an:hivados en la memoria hasta que sea posible su impresión.
oAlbaranes
o Cartas
o Facturas
o Etiq. Fruta
o Recibos
o Snap-Out
ESCANER
o Pautado
Conectándola a su PC, la "Document Station" le permite escanear
documentos completos y todo tipo de gráficos Yfotografias. Asi, utilizando
el software adecuado, cualquier documento puede ser digitalizado y
archivado en la memona de su ordenador.
IMPRESORA
La nueva Konica "Oocument Stalion" es también una impresora de alta
calidad (~).
LO CANYERET 30
PERSONALIZADOS
STÁNDAR5
o Blanco
o Facturas
o Recibos
oNóminas
oTC1, TC2, TC2I1
IMPRENTA
oTarjetas
o Cartas
o Sobres
oTalonarios
o Impresos Publicitarios
oAdhesivos
Av. Catalunya, sin - 25660 ALCOLETGE (LLEIDA)
Tel. 9731965 45 - Fax 97319 65 44
E-mail: [email protected]
NOTICIAS DE EMPRESA. IMPRENTA FID EDICIONS
Apreciado abogado/a:
Nos complace informarle de nuestros
servicios que podrán serIe de gran utilidad.
En FiD EDICION5 encontrará un servicio
integral dentro del mundo de las Artes
Gráficas.
Diríjase a FiD EDICION5 cuando esté listo
para una nueva imagen, o cuando quiera
reimprimir sus impresos habituales.
edicions
REALIZAMOS SU BOLETíN INFORMATIVO
O REVISTA
REALIZAMOS SUS CATALOGOS
En FiO Edicions no se tardan semanas ni
grandes sumas de dinero para diseñar un
nuevo catálogo.
Los catálogos son un modo fantástico de
mantenerse en contacto con los clientes
posibles y los reales. Simplemente traiga sus
fotos y sus notas, en FiO usted no tiene porqué
perder tiempo y dinero contratando los
servicios de diseño gráfico, filmación, imprenta
manipulación, reparto, etc; nosotros lo
hacemos todo bajo un mismo techo.
Son muchos los Colectivos o Gremios que, de
una manera periódica, recurren a este medio
para poder informar puhtualmente a todos los
asociados.
Fid Edicions gestiona la realización y seguimiento de las revistas, pudiendo incluso
hacerse cargo de la contratación publicitaria
para así intentar sufragar el coste de la
publicación.
OTROS TRABAJOS
REALIZAMOS SUS FOLLETOS
Un folleto profesional es algo imprescindible
para cualquier negocio. Utilícelo para
presentarse usted mismo y su compañía, su
folleto se quedará con su cliente una vez usted
se haya marchado. Si usted no tiene ninguno,
es probable que su competidor lo tenga. En
FiO crearemos un folleto dinámico que pondrá
en escaparate sus productos y sus servicios.
En FiO podremos, además, confeccionarle
todo tipo de impresos que usted necesite para
su empresa: tarjetas, cartas, facturas
copiativas, albaranes, recibos, sobres, adhesivos, sellos de caucho, etc.
Piense en la imagen de su empresa, si no
está contento con ella plantéese un cambio.
Es la mejor manera de vender sus productos
yen FiO le ayudamos.
Atentamente
FID EDICIONS
PI. Bias Infante, 1 25001 Ueida
Te!. (973) 21 03 05
Conozca
sus
derechos.
Actualización diaria
on line de todas
las BOA's.
Acceso gratuito
a Internet más
correo electrónico.
Consulta inmediata
on line
Aranzadi.
y mucho más: Hemeroteca Jurídica,
foros de debate...
Un diario
jurídico on lineo
Ahora Editorial Aranzadi, líder en su sector, le ofrece la actualízación diaria on Iíne de toda la legislación
y jurisprudencia, con acceso gratuito a Internet más buzón de correo electrónico.' Para que usted pueda poner toda la tecnología de comunicación al servicio de su actividad profesional. Sólo Editorial Aranzadi puede ofrecer gratuitamente a sus clientes la más completa gama de información jurídica on line,
incluyendo:
• El Diario Jurídico Aranzadi con la información jurídica de última hora.
• Las revistas Actualidad Jurídica y Actualidad Informática Aranzadi.
• El Servicio de Documentación Aranzadi, con las sentencias de máxima actualidad.
• La Hemeroteca Jurídica, con artículos de fondo o doctrinales.
• Foros de Debate, donde la opinión encuentra su veredicto.
Entre a conocer sus derechos y disfrute de la más actualizada información jurídica.
Infórmese en
www.aranzadi.es
ARANZADI
o en el teléfono
902100155
•
La
Experiencia
EDITORIAL
al
Servicio
de
la
lnnovación c