N - MENORCA atlas náutico

Transcripción

N - MENORCA atlas náutico
Urbanització
CALESPIQUES
SES TRUQUERIES
TORRE DEL RAM
va
Co
MAL
LLOC
Llenegall d’Estiu
Coves
Coves
Es
nc
-ci
Pu
256
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
286
261
Esbrufador
va
sq
Pesquera
de l’Amo
nta
de
ste
Es
sa
lle
Ra
ret
ga
na
nta
rp
eta
Ci
r
go
Gr
an
ng
s’A
ue
ra
Po
nt
ny
a
Po
nt
d’e
800
600
400
PA
d’e
ya
164
30
32
PA
nG
il
nG
321
il
346
Ro
ja
PA
37
PCo
362
PCo
343
PCo
362
316
40
PA
0
0,5 milla
376
P
200
a
an
PA
1.000 m
t
les
lem
Pu
PAl
co
s’A
de
alo
ts
Pont d’en Gil
Sa Pesquera
Cap de Menorca
Es Paput
Raconada des Paput
Co
Na Trica
Ba
es
nta
Pu
282
173
Es Bol des Setrill
nta
Úm
181
eu
d
sB
de
Bu
273
331
ró
ets
qu
us
ue
sq
361
Esquena de s’Ase
eF
162
ts
d
Co
367
Co
nc
tja
PAl
PCo
or
20
246
376
nta
de
va
Ba
323
a
Co
31
Pu
Co
253
Cova de s’Ase
ns
de
sq
u
161
Bu
228
ets
193
nta
326
186
Di
de
s
aF
28
Ca
Sa
e-i
162
alc
PA
A
la
atr
on
30
35
Ca
Es
Castelleret
A
era
A
Es Pop Mosquer
va
166
Pu
ó
245
156
rr
A
A
be
141
Pe
PAl
To
S
276
Cova
Na Pou
(Espanya, 1694)
Cova
en
es
Fi
23
12
Qu
r
e
gu
Coves
181
d’
e
et
Sa
Cala
Escorpetar
Talaia de Bajolí
ra
Lle
Co
P
ne
Na
s
Co
Fa
l
co
ra
va
en
d’
e
tr
s
Sa
le
Ga
a
nt
Pu
na
n
a
Bl
Pu
S’
Sa
ca
Es
Es
Sa Popa des Navío
t
le
c
En
Ets Aligons
20
xa
Cr
147
Antiga Bateria
militar de
BAJOLÍ
Sa
A
Pesquera
PUIG DE
SA RUDA
br
ia
R
s’A acó
m de
ar
ad
or
A
0
354
1 km
40
N
Co
ble ya perfectamente es el Cap Bajolí (o Menorca), el punto más occidental de la Isla. Sobre el mismo puede marcarse una antigua torre cilíndrica de unos 10 metros de altura donde se ubicó el semáforo del mismo
nombre. Dicho punto se conoce como Talaia de Bajolí y data de 1694. La costa continúa siendo tajada y el detalle más interesante se encuentra en el brazo que limita por el sur a Cala Cigonya, el cual está horadado
de forma natural y recibe el nombre de Pont d’en Gil. En sus cercanías se encuentran varias e interesantes cuevas submarinas. Muy cerca se encuentra la Urbanización Calespiques la cual posee dos pequeñas playas
de arena. El siguiente accidente que se encuentra es el Cap de Banyos (o de Binicous), a partir del cual la costa comienza a ofrecer resguardo de la tramontana. El prominente edificio correspondiente a un hotel seña-
CARTA
36
Menorca. Atlas náutico
C41
P
A
Urbanització
TORRE DEL RAM
A
Ets Enderrossalls
38
37
212
187
Ca
la
Urbanització
CALA EN
BLANES
CIUTADELLA
DE MENORCA
Punta de sa Vedelleta
5
en
Platgeta
Es Papalló
Ets Escullets
89
Es Nassos
Punta de sa Monea
Cova Gran
Es Pontet
Bol des Gerret
Pi
os
Ba
ny
de
ap
C
Cova
Cova
ca
do
rs
Calespiques
Encletxa des Niu de Rates
Punta des Niu de Rates
Punta des Canaló
Sa Pedra Alta
Llenegall d’Estiu
Sa Popa des Navío
Es
PA
200
317
0
326
376
30
N
Punta des Frares
l
ca
an
Cova de sa Suïssa
sB
Vd
268
294
313
A
279
313
1 km
P
lará la proximidad de Cala en Forcat, con otras dos pequeñas playas y algunas piedras ahogadas en su interior. Desde la zona de Calespiques, toda la costa está completamente urbanizada hasta rebasar Cala Blanca.
La playa de Cala en Bruch es también pequeña, al igual que la de Cala en Blanes. De forma acanalada, se adentra bastante hacia el interior. El Puerto de Ciutadella está formado por un cañón que se interna hacia el
interior de la costa unos 1.200 metros, aproximadamente. Su bocana es fácilmente identificable mediante Sa Farola y el Semáforo, que quedan por babor y la Torre de Sant Nicolau, que queda a estribor. El abra es de
unos 200 metros, que se reducirá a unos 90 una vez se vaya entrando, manteniéndose esta anchura unos 500 metros más, en que pasará a reducirse a los 60 en los siguientes 500. En el puerto, y más concretamen-
A
Véase la escala gráfica en la lámina siguiente
Cala
A
Punta des Soldat
309
391
40
P
76
Al
des
Sa Platja Gran
r
Al
3
A
l
go
De
o
lad
Rj
177
ol
èm
Tr
o
en
rr
d’
Fe
er
e
ld
ra
400
PA
Sa
Platja
Petita
5
ny
314
Punta Prima
389
0,5 milla
5
A
le
308
600
ia
àr
t
Ce
Fi
Menorca. Atlas náutico
800
74
Ba
37
308
P
Illot de sa Galera
P
A
324
Sa
r
ed
Sa
22
274
364
324
0
a
er
Al
324
PA
0,1
va
Co
Ga
274
va
Co
Al
PA
277
49
P
179
262
294
0,2
182
L
(Espanya, 1782)
66
364
225
Torre de Sant Nicolau
Escala del Rei
s
0,3
10
sa
CARTA
0,4
236
11 Vd
Al
A
rona
e sa T
rt
23
271
PA
PA
321
1.000 m
C42
276
PA
(Pl. Catedral)
21
Po
de
0,5
N
23
22
322
C
BRV
Estació Nàutica
de Ciutadella
73
83
20
74
nt
PA
236
53
có
PA
PA
264
P
Rj
de
61
53
lla
iutade
Pont
Vd
Rj 5
Moll d
va
28
18
Punta de sa Carnisseria
PA
184
5
Ra
218
Al
P
236
212
Al
72
Sa Farola
Vd
49
r
Rj
BRV
Rj
39
Var
ado
29
De
20
65
126
sil
òs
A
va
317
67
114
A
A
76
Sa Sivineta
ta
tge
Pla
Cova
Es
p
Re
HOTEL
Co
30
là
224
Bufador
C
Es
283
264
Ma
rt
Al
PA
20
187
lls
PA
311
Punta de cala en Forcat
Cala en Forcat
Platgeta
322
187
64
ssa
PCo
Cova des Vell marí
Platgeta
Racó d
es
226
97
erro
213
A
126
End
Punta de ses Dobles
27
311
30
Bufador
37
Cova de sa Cala
232
214
37
P
Sa Guiterra
C
ta
Al
Cova
67
Platgeta de
sa Farola
Colònia de
l’ASSUMPCIÓ
Pesquera de Mestre Bastià
292
20
V
ova
tge
85
294
Cala en
Busquets
17
Racó de ses
Gallines
293
41
Pla
17
en
232
Ets
Urbanització
LOS DELFINES
21
PA
a
ta C
San
e
d
ella
Bol
erm
1
ic
àut
bN
a
Clu adell
t
Ciu
Al
na
tali
107
36
184
PORTS DE
BALEARS
Punta de sa Vedelleta
nes
Es
Al
Varador
5
186
lls
me
Ver
PA
Punta des Corb Marí
178
PAl
164
Pla de Sant Joan
37
Cala
lum
Urbanització
CALESPIQUES
274
Punta de cala en Blanes
Co
ló
ce
Ses
en B
ruch
r
Ba
Cala
88
’en
31
10
37
Punta de cala en Blanes
Pesquera d’en Magí
eta
A
187
126
Punta de sa Beca
d
ot
Cl
Platg
Es Forat
31
89
67
Es Mimbrets
Pedres
s
Al
Ra
Fr có
ar de
es s
Pu
nt
a
de
ne
236
Punta des Corb Marí
nes
Bla
Es Papalló
85
A
Bla
Urbanització
CALA EN BLANES
PUERTO EXTERIOR
O
DIQUE DE SON
BLANC
(Comercial)
Vd
Rj
Urbanització
SON OLEO
39
P
te en el Moll de sa Trona existe un surtidor de gasolina y gasóleo. Para entrar al puerto conviene observar los semáforos, el primero emplazado junto a Sa Farola puesto que, de estar maniobrando buques de pasaje
en el interior, o estar próximos a entrar o salir, el tráfico de embarcaciones deportivas está limitado. El Racó des Frares tiene unos 6 metros de agua en su centro pero no es apto para el fondeo, al igual que el Racó de
ses Gallines. En Cala en Busquets sí se puede fondear, aunque está prevista su reconversión en una marina, por lo que dejará de ser operativo. A partir de Ciutadella no existen peligros dignos de reseñar más que el
Illot de sa Galera (en el eje de acceso a la Cala des Degollador) y una piedra a flor de agua rodeada de sondas de 10 metros, frente al Clot de sa Cera y a 100 metros de su orilla S. La entrada a la Cala des Degollador
CARTA
38
Menorca. Atlas náutico
C43
PINARET DE
CALA BLANCA
Platja
SON
MORRO
A
17
Platja
PINARET DE
CALA
BLANCA
SON OLIVAR
A
s
Pe
s’E
Al
172
PAl
264
va
Co
PAl
246
266
a
PAl
40
PAl
184
189
226
242
294
242
314
PAl
294
264
262
261
41
313
273
PCo
284
276
281
PCo
30
316
296
29
321
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
314
800
324
600
400
200
32
0
PAl
322
322
326
0,5
N
1 km
PCo
PCo
30
Co
30
312
321
336
313
0,5 milla
A
1.000 m
293
336
Co
313
312
PAl
283
P
C44
Al
PAl
PAl
CARTA
Ses Figueretes
Racó de
s’Aixada
PCo
30
39
296
148
246
PAl
20
20
Cova
a
er
de
Na Meliana
ll
u
sc
Na Canó
A
Cova
Cova
Cuó
Na
ta d
en
aF
red
a
Escull de cala Blanca
Cap de sa Paret
Barraca
Al
qu
222
264
va
Co
Sa Bolda de n’Aleix
na
ta
in
Qu
162
en
d’
Al
Cap Negre
da
ba
m
To
ca
Ro
Sa
Punta de s’Escull
da
da
ra
Fo
Co
A
262
262
Co
21
84
Pun
a
ur
ad
rr
Fe
va
Co
224
261
Cala en
Bastó
PAl
221
221
246
PA
s
Pedres
221
Punta de cala Blanca
tg
Fe
254
PA
Na Nou Sous
e
Al
Al
191
de
es
Punta de na Fonda
es
la
Ca
Sa
251
256
212
183
Pu
nt
PA
Al
a
B
es
MARINA DE
SO NA MARINETA
ss
i
rd
20
PAl
in
al
a
ler
af
sR
fa
Se
a
nt
167
233
A
P
Al
A
232
38
Al
Sa
A
10
Pu
A
Ra
154
Punta de Migjorn
ra
Ce
Cl
ot
de
sa
Punta de Santandria
10
A
PA
Punta de cala Blanca
de
la
Ca
(Anglaterra, 1799)
Torre des Castellà
Cova de ses Tres Boques
Es Pont Puós
Cova
Punta de Son Oleo
20
P
94
s
a
et
al
n
Ca
Al
ça
177
172
93
82
ó
c
Ra
l
Do
184
Al
A
86
ua
nt
Bl
157
Al
Escull de
Santandria
183
162
ig
8
s
Racó de ses
Avellanes
Al
es
B
214
s’A
ie
de
6
rr
ca
an
A
Go
e
d
ol
a
en
4
96
A
nt
d’
A
Bl
3
Po
Rj
ta
Urbanització
CALA
BLANCA
Pu
le
10
s
ie
rv
Cí
Illot de cala en Bastó
nta
Sa
ca
Ca
PUERTO EXTERIOR
O
DIQUE DE SON
BLANC
(Comercial)
Vd
an
A
Al
162
2
la
Ca
Platja
102
A
Platja
Urbanització
SA CALETA
Al
S’Aigua Dolça
86
Barraca
82
68
10
PAl
Bl
Urbanització
SON OLEO
Urbanització
CALA BLANCA
4
nd
ria
4
2
la
Ca
Urbanització
SANTANDRÍA
2
Co
1.000 m
0,4
800
0,3
600
358
0,2
400
0,1
200
0
358
0
321
0,5 milla
316
1 km
33
N
PCo
39
más pequeña en la Caleta d’en Gorries, se identifica por ubicar en el morro que la limita por el N una torre del siglo XVIII construida por los ingleses. Cala Blanca es de poca importancia y tiene playa de arena en el
fondo. En las tres calas mencionadas meten mucha mar los vientos del tercer cuadrante, por lo que será necesario tenerlo en cuenta. Entre Cala Blanca y la Punta de s’Aigua Dolça se encuentra un escollo, el Escull
de cala Blanca, del cual convendrá recelar. La pequeña ensenada de S’Aigua Dolça tiene poca importancia, siendo su fondo de arena. Entre este punto y Cala en Bastó se encuentra el peñasco denominado Illot de cala
en Bastó, bastante pegado a tierra, que deberá de vigilarse. Cala en Bastó y el Racó de s’Aixada carecen de importancia.
Menorca. Atlas náutico
se encuentra limitada por la punta que sale de la parte S, Punta Prima, la cual tiene en medio un islote de 30 metros de largo por 10 de ancho, siendo el de la boca de la cala de 50 a 80 metros. Se adentra unos 500
metros y, en la bocana se sondan 6,60 metros que disminuirán gradualmente hacia la orilla. A partir de este punto la costa es bastante baja y a 0,8 de milla aproximadamente está la Cala de Santandria, que es buena
CARTA
40
Menorca. Atlas náutico
C45
D
se orm
s B id
ar or
qu de
es
86
Marina
de Cala en Bosc
Al
SO NA PARETS
NOU
Urbanització
SON XORIGUER
15
21
PAl
PAl
153
PAl
221
174
226
273
PAl
10
85
20
191
121
191
226
33
PA
0,2
0,1
0
0,5 milla
PCo
800
A
600
400
N
261
PA
1.000 m
200
0
307
30
Seca de na Cap de Porc
121
145
186
PA
226
A
es
vi
ça
ol
D
s’A
lz
de
es
131
123
A
43
156
Al
167
A
20
221
221
232
232
245
256
A
30
287
267
P
153
343
326
331
271
A
A
34
N
A
1.000 m
1 km
in
a
e
ld
Bo
os
Ll
10
291
262
Al
A
16
248
271
ír
C
se
s
alo
c
de
sX
Cal
a
en
Al
69
16
86
365
30
0,3
73
267
268
312
0,4
Al
PA
84
341
243
0,5
A
2
PA
PA
PA
30
s
143
Al
PAl
20
A
243
127
ue
217
191
216
223
rq
82
62
276
PA
PCo
312
Al
Ba
87
Al
5
331
222
293
91
Punta dels Tancats
Al
PAl
162
Punta des Xòric
S’Extremunció
Al
S’O
lleta
Es S
eca
nys
Punta des Breguerols
158
Al
Al
Racó des Breguerols
Cova
PA
182
PAl
Al
Cap d’Artrutx
242
PAl
Al
Far
d’Artrutx
Al
Cap des Mal Passar
PCo
181
143
Urbanització
CAP D’ARTRUTX
Punta de Migjorn
20
PAl
Punta de na Guinavet
191
Al
Punta des Sac des Blat
184
189
es
42
Sa Cova des Moro
156
143
Barraca de
la Mar
Punta de Tramuntana
Sac des Blat
Fort de na Guinavet
t
Racó des Bol Sant
PAl
Barraca de s’Homo
an
Bancal de Son Olivaret
lS
es
A
A
43
4
Na Cap de Porc
rd
12
Bo
Al
89
ido
18
có
rm
A
PAl
Punta de s’Anell de Ferro
Bos
c
Do
Cova
Es
Fort des Bol Sant
Al
Punta Barraca d’en Capó
41
Ruïnes
Racó de
s’Aixada
Vd
86
Pont
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
0,5 milla
377
800
332
600
400
332
200
PA
A
0
373
1 km
A
CARTA
C46
Rj
Cova
Ses Figueretes
Cova
Urbanització
TAMARINDA
va
40
14
Urbanització
CALA EN BOSC
Platja de
Son Xoriguer
2
Punta de cala en Bosc
Urbanització
CAP D’ARTRUTX
Bateria militar
SON OLIVARET
Co
21
Pont
Ra
Urbanització
CALA EN BOSC
En Tintina
Es Pas
SON
OLIVARET
07
14
Platja de
So na Parets
25
25
41
Menorca. Atlas náutico
Desde la Punta des Sac des Blat hasta la Cova existente limitando la ensenada del mismo nombre por el S se limita la zona de litoral perteneciente a la Batería militar Son Olivaret, la única que sobrevive actualmente
de las varias existentes a lo largo de la costa menorquina. Es la zona de maniobras de las tropas del Ejército en la Isla. Hacia el interior se pueden observar todavía diferentes construcciones, mientras que los cañones
antiaéreos que estaban emplazados en la misma, fueron trasladados a la fortaleza de Isabel II, en la Mola, formando parte de la exposición permanente de la historia militar de Menorca. La costa continúa haciéndose
de cada vez más baja a medida que se aproxima el Cap d’Artrutx y su faro. Resultará curioso observar, de existir viento establecido, que el cabo se prolonga formando una línea en el agua que marca claramente la
40
situación entre la que presenta oleaje y la que se mantiene encalmada. El Cap d’Artrutx es raso y puede marcarse desde grandes distancias tanto si se viene desde el N como si se navega por el S. A poco más de
media milla del cabo se encuentra el canal de acceso a la Marina de Cala en Bosc, donde existe posibilidad de proveerse de combustible, aunque el acceso cuenta con un puente peatonal que impide el acceso a los
veleros, por lo que deberá consultarse el portulano de la página 132. El acceso puede reconocerse tanto de día como de noche por las dos balizas luminosas ubicadas en tierra firma a ambas bandas del canal. La
Platja de Cala en Bosc es bonita y muy urbanizada, al igual que la de Son Xoriguer y So na Parets, aunque estas dos últimas pueden quedarse sin arena por causa de los temporales. En las inmediaciones de la Platja
CARTA
42
Menorca. Atlas náutico
C47
TANCA DE
SES SAVINES
de
98
111
10
PA
20
153
Al
146
P
25
191
207
A
183
227
Al
27
PAl
Es
18
sP
ina
r
Al
PAl
125
Al
ar
Al
A
186
m
Es Colo
Al
10
124
PAl
146
188
193
223
PA
272
211
331
275
Al
A
272
289
343
0,3
0,2
0,1
0
20
A
A
343
0,5 milla
307
18
217
246
261
30
283
32
A
214
A
0,4
87
s
Cò
Al
ra
de
237
269
0,5
sil
PAl
ue
PAl
A
45
187
A
A
249
236
N
236
PA
0,5
221
0,4
0,3
0,2
0,1
0
N
0,5 milla
289
A
Menorca. Atlas náutico
sq
19
PA
PA
26
C48
Pe
A
227
PA
285
43
nta
20
206
CARTA
Pu
S’Encletxa
A
A
65
Al
20
24
21
Es Talaier
Llosa des
Governador
Al
191
191
es
43
162
188
346
dr
A
216
1.000 m
Pe
Al
82
121
PA
191
30
A
132
169
ja
Cova
43
52
at
Punta des Tambors
Al
Pl
PAl
PAl
A
78
PAl
A
22
Cova
44
A
Cova
Al
98
A
63
(Espanya, 1617)
Cova
Cova
61
48
Talaia d’Artrutx
Platja de
Bellavista
Cova
Es Calons
MARJAL VELLA
Punta des Governador
Cova
Cova
87
PAl
121
A
223
C
Al
12
Al
r
92
10
108
a
ov
A
Escull des Governador
89
ga
Punta de sa Barraqueta
PA
78
3
Al
Pesquera d’en Nebra
Punta des Calons
PA
Blocao
Barraca
18
a
12
Al
54
BELLAVISTA
ui
A
PAl
Pedres
Cova des Calons
9
8
Pesquera des Comte
76
Cova
rr
de
En
65
Punta es Melaos
PAl
l
do
Co
87
Pesquera d'ets Al.lots
Blocao
Síq
Na Llamp
sa
ll
os
ossall
Cova
Punta de sa Cel.la
PAl
Al
123
A
A
Enderr
Cova
Cova
Barraca
Cova Foradada
Llosa d’en Garita
Punta Prima o de
sa Barraqueta
Raconada de Son Vell
Cova de sa Rissaga
Na Melis
Ses Quatre Seques
Ets Baüls
Cova
Sa Roca tombada
Punta des Pardals
82
os
Es Mela
Blocao
ar
Sa
21
PAl
P
de
En
PAl
153
221
A
a
ov
Punta de s’Alzina Dolça
Ets Cucons baixos
Lloses de s’Alzina Dolça
va
91
168
144
i
C
114
Co
ll
sa
s
rro
ta
84
Al
PAl
sP
Platja des
Banyul
tge
Pla
57
a
f
Bu
73
l
65
PAl
r
do
Vel
ls
da
103
ar
Al
97
PAl
sP
Al
A
de
10
85
Barraca
Son
Al
156
42
PAl
va
131
Cala
Parejals
Caseta
des Pardals
TANCA
DES
CIURONS
de
69
TANCA
DES CLAPERS
nt
rre
To
SON SAURA NOU
Cala
Cova
64
Co
Bol de ses Círvies
MARINA DES SINIOT
de
Punta de na Bruna
có
Racó d’en Barra
Punta Cau d’en Barra
Ra
Seca d’en Barra
SON SAURA NOU
Algar
So na Parets Nou
ES PRAT
s
NA
GRINYOL
Blocao
TANCA DE
SES COVES
Pr
at
ES BANYUL
SO NA PARETS
NOU
800
600
400
A
200
0
326
325
A
1.000 m
1 km
311
de So na Parets, y en la prolongación de En Tintina, a 300 metros de Na Cap de Porc (o Punta de sa Guarda), se encuentra la denominada Seca de na Cap de Porc, que recibe también las denominaciones de Seca
des Vapor o Llosa d'ets Espets. Consiste en una piedra de forma cónica con 1,6 metros de agua encima, rodeada de fondos de 10 metros. Con relación al Far d’Artrutx demora al 097º y a 1 milla de distancia, aproximadamente. A partir de aquí la costa continuará siendo bastante rasa, presentando diversas inflexiones en las cuales podrán descubrirse diversos pequeños rincones bastante acogedores. Las distintas calas carecen
de playa, aunque dominen los fondos de arena. Existen numerosas piedras ahogadas y lajas, aunque todas ellas se encuentran muy pegadas a tierra. Entre la Punta des Pardals y la Cala de Son Vell se encuentran las
311
800
600
PAl
400
200
264
0
264
236
1 km
30
que están más separadas. La zona comprendida entre Es Calons y la Platja des Banyul es bastante sucia siempre que se quiera acceder a las playas existentes. Las playas de Es Banyul y de Bellavista, también mal
denominadas como de Son Saura, tienen unos escollos con importantes bajos a ambos márgenes del acceso a la ensenada en que se ubican. Por el W, junto a la Punta de sa Barraqueta, existen unos islotillos con
unas importantes altinas bordeándolos a los que habrá que dar suficiente resguardo. Por su margen E, se encuentra la Llosa des Governador, igualmente peligrosa, por lo que se recomienda el acceso a este grupo de
playas por el eje de la ensenada. Bastante pegado a tierra y cerca de la Punta des Pinar, de querer acceder a la playa situada al fondo de Es Talaier viniendo del W, habrá que dar resguardo a un islote muy plano y
23
CARTA
44
Menorca. Atlas náutico
C49
126
146
10
Sa
de
s
Pi
Co
PAl
171
126
10
PAl
139
Al
Al
72
PAl
75
94
139
139
Al
126
PA
146
171
Al
A
146
116
Al
Al
PA
de
Al
47
Platja
Ca
1
P
08
do
ira
PAl
4
M
Es
A
12
Cala de
Santa Galdana
62
A
5
A
Lloses
52
PAl
Al
79
65
PAl
74
A
Morro de Llevant
Al
Al
PA
146
194
A
l
el
m
er
Al
lV
a
ny
84
Pe
l
al
ss
o
rr
de
En
81
A
111
Al
A
PA
184
146
A
193
Al
226
18
193
a
A
Al
0,5
1.000 m
23
CARTA
45
Menorca. Atlas náutico
0,4
800
PA
0,3
600
0,2
400
0,1
200
139
192
191
154
211
A
235
243
N
PA
0,5 milla
246
21
221
0
0
A
207
221
A
10
147
21
Al
Al
91
Al
20
20
219
69
Al
192
174
PA
A
179
21
Bi
Al
A
183
e
td
ss
ni
Es
109
136
144
d
ai
83
103
n
fo
153
179
25
Urbanització
CALA DE
SANTA GALDANA
75
dr
173
C50
es
Fo
de
Riu
r
Pont
a
Galdan
Dormidor des
Vells Marins
BÈRECS DE
SANTA ANNA
A
Al
Al
89
do
83
A
139
ra
iss
Al
83
10
173
119
91
Va
M
PAl
Morro de Ponent
96
va
s
Do
112
112
Canaló des Mart
Ses Alegries
Al
87
Sa Coveta
os
Al
86
86
87
PAl
r
Santa
r
Racó d’en Rost
84
va
Ba
o
Cova de sa Fosca
ric
76
Al
Punta de Macarella
lpa
Cova de sa Fosca
d’A
Es Cavall
Al
os
Sa Fina de na Gall
Cova
o
ric
’A
lpa
res
ixo
sd
PAl
Ma
Sa
lç
S’Ermit
à
Es Castelleret
Cova d
e s’Esg
lésia
PAl
Racó des Mart
ES BÈRECS
Es Corral Fals
Sa Jonquera
a
A
62
Cova des Boc
et
ta
n
rn
Na Xitxa
ell
elle
Es
Xulla
de na
Punta
Maressos de Santa Anna
Ma
rico
10
124
Cal
a
So
la
Cala
Macarella
Punta de Macarella
Co
va
uet
d’Alpa
76
PAl
Al
119
99
es
Peny
Es Ba
rranq
Es Degotadís
Cova
Cova
82
Al
Al
let
SON MESTRE
Es Bèrecs de Santa Anna
Cova
Punta des Tambors
92
Al
rel
53
Es Castelleret
Punta de na Gall
98
Es Colomar
ar
Co
Al
Cova de sa Creu
19
car
ES BÈRECS
Maresos de sa Marjal
Al
Pesquera d'en Fonso Setis
87
Coves
Punta de na Foradada
Al
Cova
81
S’Encletxa
89
s
M
ac
Pesquera
d’en Moreno
Sa Coveta
Sa Jonquereta
Cova
ce
Ma
SANTA
ANNA
A
62
Na Fonoll
Cova
Platja
Ca
Cala en
Turqueta PAl
41
oll
bo
a
na
41
nM
Ar
ca
Platja
ld
e
Al
Na Mir
45
46
12
nta
Ba
23
(Espanya, 1617)
es
JARDINS
D’ALGENDAR
es
d’e
es
Pu
Cova
Talaia d’Artrutx
ld
va
ov
Punta des Corral Fals
A
Co
na
ALPARICO
es
es
l d es
a
n
Ca ocer
Arb
14
Ca
ixa
ma
r
A
13
Platja
sC
MARJAL VELLA
44
nc
Se
MARJAL NOVA
Urbanització
LA SERPENTONA
Bar
ra
ALPARICO
SIVINAR DE
CALA EN
TURQUETA
A
A
1 km
1.000 m
251
oscuro conocido como Escull des Governador y que no permite el paso entre él y la costa. De pretender acceder a esta última por el E, habrá que dar también resguardo a otro bajo denominado Seca d’en Barra. A
partir de Es Talaier la costa comienza a cobrar altura. Al E de la misma, tierra adentro y sobre una altura aproximada de 60 metros se encuentra una torre marcable denominada Talaia d’Artrutx que se eleva 69 metros
sobre el mar. Bordeando esta zona de costa se llega a una de las playas más bonitas de la costa S menorquina, Cala en Turqueta, con fondo de arena y aguas de color turquesa, rodeada de blancos acantilados. Esta
cala, tiempos atrás era refugio de pescadores, aunque de llegar mal dadas, se vieran obligados a varar sus pequeñas embarcaciones. Desde Es Talaier, las playas son totalmente vírgenes en un gran tramo de litoral.
251
146
187
0,5
0,4
800
231
0,3
600
0,2
400
0,1
200
0
P
0
N
0,5 milla
211
223
203
1 km
20
Rebasada la Punta de Na Gall, se llega a otras dos playas emblemáticas de la Isla. A diferencia de las situadas en la costa N, las playas del S son de arenas muy finas y blanquísimas. Cala Macarella y la pequeña Cala
Macarelleta son otros dos exponentes de la belleza menorquina, rodeadas de pinos y de aguas extraordinariamente cristalinas cuya tonalidad se asemejan a una inmensa piscina natural. En todas ellas, es necesario
cumplir con la normativa de seguridad, que impide a las embarcaciones aproximarse a menos de 200 metros de la línea de costa en playas no balizadas a fin de no molestar o poner en peligro a los bañistas. A partir
de este punto y hasta llegar a la Cala de Santa Galdana no existen otros accidentes salvo las lajas de la Cova des Boc y del Racó d’en Rost, puesto que la costa es acantilada y sin acceso por mar.
191
CARTA
46
Menorca. Atlas náutico
C51
48
JARDINS
D’ALGENDAR
Pont
na
46
nta
a
ald
G
Sa
de
Platja
Urbanització
CALA DE
SANTA GALDANA
SANTA PONÇA
u
Ri
SANT LLORENÇ
1
08
P
A
12
PAl
t
1
11
A
Ca
la
Al
A
32
tja
ta
74
Al
P
o
rr
l
78
al
ss
y
en
de
En
69
Al
91
109
10
Esfondrat de Binissaid
83
PAl
Barranquet
PAl
Al
86
81
74
Al
Barranquet
A
7
71
Pont de n’Aleix
PAl
r
V
Cova des Pont
ne
úge
al
Cova
83
79
bal
M
l
el
m
er
Penyal Alt de s’Anglès
de
Mi
4
75
Sa Baldritxa Encantada
o
r
or
t
an
ev
Cala
Mitjana
Platgeta
S’ARENAL
Al
92
Al
ols
Còd
92
PAl
92
97
109
Co
A
117
10
121
109
Ses Pedrissades
Barranc
74
Ll
qu
e
an
rr
a
PAl
83
et
Al
Platja
g
at
A
25
Ba
A
5
Pl
E
ta d
eT
re
4
6
Olle
ira
sM
Cala de
Santa Galdana
Dormidor
des
Vells Marins
r
do
des
s
il
Dàt
PAl
126
112
113
139
Al
154
13
154
132
A
A
P
161
162
A
148
Al
146
Al
193
174
PAl
182
N
213
0,5
20
191
203
CARTA
C52
47
Menorca. Atlas náutico
0,4
PAl
1.000 m
0,3
0,2
0,1
0,5 milla
211
193
800
0
600
209
400
200
209
0
A
209
1 km
204
La Cala de Santa Galdana alberga otra de las playas emblemáticas de Menorca, la cual tiene forma de concha. Junto a ella se han abierto dos urbanizaciones que mantienen un denso número de habitantes, a la par
que contiene comercios y servicios de todo tipo, salvo náuticos. En su margen W y separado de la playa por una loma (Es Mirador), desagua el Riu de Santa Galdana, el cual ha sido adaptado en su último tramo para
admitir pequeñas embarcaciones que, para acceder al mismo, han de salvar un puente peatonal fijo y un estrecho paso limitado por lajas a ambas bandas de escaso calado. Cala Mitjana y Cala Mitjaneta son muy hermosas y de aguas cristalinas. El Pont de n’Aleix es la segunda roca horadada de Menorca de importancia, mientras que la Olleta de Trebalúger carece de importancia, siendo alta y rocosa.

Documentos relacionados