Jean Louis Neichel

Transcripción

Jean Louis Neichel
revista para el profesional de la hostelería
verano 2010
Estrella Damm,
la cerveza
de Barcelona
La Colònia
Güell
records d’infància
de Love of Lesbian
De la mà de...
Bojan Krkic
Jean Louis
Neichel,
un maestro de los de siempre
te
n
a
r
au te
t
s
Re sar
La
#44
Et regalem un
Sopar amb estrelles
per a dues persones amb
Estrella Damm Inedit
4
#0arta
q
Ar
r
ctu
e
uit
ac
l
aa
is
ou
8
#0chel
i
Ne
#12
4
4
#
ic
òm
n
tes
o ni
os ,
r
p
t
o
r
ni
as erra
e p iterra un
d
g
e
d
la , és
pl
tiu it
ga
Me
rs
a
es med
Ba l mar ns re terr n
m
n
a
e
u
r
E
i
m
t
U 0%
s
a
s
c.
el,
a D òmi oste la no eich ulli
10
a
n
c
B
l
N
ix
ib
o
Edita
Grupo Damm
L
arr astr stres rique ouis a d’e t per
u
n
i
g
o
L
t
a
n
n
a
i
ll
s
v
ar
Coordinació, redacció i
es
sn
an
cu
ee
Je
pti
L’e t nive
lm
a le at qu de Je r a la ar ca ns. D t
producció editorial
l
y
e
a
’
n
d
er
ra
ió terra ued tòcto ues fins
OgilvyOne Worldwide
ba
p
c
o
e
a
q
q
m
v
a
ir
u
a
a
Tel.: 933 666 000
qu a te
sp
va
i va tes a rant, sport ors
ers
Fax: 933 666 001
lim t d’in que nys
a
c
b
l
u
n
s
e
c
a
u
r
a
a
t
P
tr
st
od
on
da
ès
ss
0a
ar
la f franc de 3 de pr el Re ens ge al pala
as
Disseny original
L
a
t
i
h
s
f
l
t
s
a
el
n
c
i
te
xe
OgilvyOne Worldwide
mé arieta l Nei iterrà un v ns de el d
n
a
a
ur
ja f ran v s de Med onal, algu e ells rtífex
,
n
i
tr
’a
;
ït
Impressió
sta
m
e
la g fogo de la radic edu s, en ser l trella
R
Jiménez Godoy, SA
s
í
t
am na
t
s
ls
a
a
a
a
s
v
e
e
D
r
l
p
é
h
d
e
o
e
b
lo
tre
lla
ue
qu f am star biosi
am
am
Dipòsit legal
a
en cuin aris q l nos del
tre arce
e
t
x
s
im nt a
r
e
E eB
de uina ltre
B-39598-95
la
:s
m
e
p
s
i
t
l
i
r
s
a
e
a
e
x
r
c
rt
d
n
s p lecte e la
l’è a foc ord
a
u
é
’
s
a
a
d
e
s
m
d
s
a
La
ez
n,
ss
ula
í. I
te ridad uinat ota le s,
erv
ció o
mé Dal la ta uran
é
s
c
c
c
a
,
m
s
n
la
ov lam
ra ulli a esta mula alan Sáez i, a mica er
g
n
S
p
c
at
in
lB
i.
lR
nò
fór
io
d’e em e una os i c nton tegu astro ència ig
La jor re
i
’
a
t
r
i
c
A
g
d
s
s
s
e
s
t
s e
a
p
ra
vi
ef
ia
me
ulta ors b del x ín Be riènc a ex un pa s
s
t
el
e
c
r
le
e
ti
art
lita
les
sab
xp
rs.
èn
em
en
de asso iós M na e a aut opos biqu gula ficis
tua
c
u
c
n
g
i
i
r
i
u
n
A
les prest vertir en u us p que ais s o ed ió
,
p
s
t
t
l
n
s
de u co nsita ores rant n es rique qües c
s
h
r
e
u
e
e
e
ò
l
s
t
a
a
t
s
l
d
ma
is
;
vo ta in , ale rest
al
na ció
l
s
ion ies h ectes . Un mbé
s
t
a
l
i
o
c
’
t
e
p
s
d
ic
a
it
s d xce
sen
les ata
ma
qu rc ún reix t ral
als algun tes e tes, os ar
e
o
a
fia hidr
f
a
o
s
m
i
r
l lit
s
r
m
s
s
pe s ca dern amo n un
en ns de ol co
De bona
e
f
e
o
e
v
s
r
u
o
t
e
m
,
e
q
c
a
e
l
s
p
l
a
s
pl
el ts ra ta d esc a
üe
un
m
ase nyats ar el
l
s
fr
s
o
C
G
b
c
mo la po peix oste t
se uadr nari
ia ia de
n
s
am
i
n
e
p
i
e
b
d
i
o
q
ò
es
r
d
l
d
n
c
n
r
u
m lat
o fàn
s p n aq
ian
s e xtrao iterra sa a
C
a
e
p
l
é
b
n
e
e
d
m
e
ve
La d’in Les
an ar Me a cer un bo nes d erim nime Bojan l
t
f
s
g
a
o
n
o
ie
lgu
ug
de
, t’
ord ove
el m là. U ons
n a et s més tims arça, f
f
a
ó
rec
t
L
s
e
e
ca ló d atja
lB
.A
qu
eo
kic
s ín
gs
te e pl estiu Bars s mé rs de Lov s llar
Kr
a
n
l
e
o
t
m
d
t
d
s
ja
re
u
m
en
ad
pe aque e Da ntim s jug alista assa e la
Bo
sa
l
e
c
r
p
d
e
s
o
ntr
e
r
rve
p
ero ir els ove d del v er fe e’s e la ce e
m
r
j
p
d
nú cobr
ses
de
és
.I
erd
esa
ne
rve e
es , el m nfant lmes ue p ritme ’skyli
Ce ció d
d
e
s
ec
ic
sd
tre
la i nti Ba illor q ut al ix a l que
de Prot nos ·lar
Krk de
da
l
s
s
e
Sa
de cia d re el ance s a
ó
bre
s m esc
ue
c
e
b
s
c
ra bian, iu, re a cr esco tòriq .
ba Agèn ió so r i/o int-vo na.
a
h
l
t
’
s
s
e
ca
ac
al
elo
irig
t. D s hi
ue
’es
Le
mm
n d ada form ectifi nt, d Barc
r
r
ixe
s d na q ciuta s fite a Da
e
de egist vos in per ome 876,
i
e
l
o
l
d
l
ir
dir
lm s1
roc
ara la al le
tre
rce
s p zada acilit acce lsevo rreu
f
t
de
o
Ba cuda omt b Es
da mati t de odeu qua e C
C
s
m
s
tre auto alita Hi p es en rtat d
na iutat rtit a
os
fin ts.
pa
ad
m,
sv
a
C
Le Dam mb la tivita res d m, A
a
l
mp
a
m
st
ac
co
es, tes i es vo es Da
a
d
l
h
s
Da
uc
#14
#18
0
#2
2
#2
5
#2
7
#2
8
#2
d
pro
rve
Ce
Arquitectura
a la carta
Coneguts restaurants s’ubiquen en espais singulars i emblemàtics
que afegeixen un plus d’encant a la seva oferta gastronòmica
Nuclo
L
Locals d’arquitectura singular són seu
d’atractius restaurants que ambienten les
seves cartes excepcionals en espais tan
estimulants per als sentits com els seus
plats. En alguns casos, els restauradors
busquen contextualitzar la seva proposta
gastronòmica en un edifici captivador i
amb història; però, en d’altres, el local
neix per encàrrec precisament perquè
en ell s’hi ubiqui un restaurant.
La història com a inspiració
Cases modernistes,
masies i edificis
de famosos arquitectes
acullen restaurants amb
cartes excepcionals
reportatge #04
L’arquitectura s’ha convertit en un plus
d’encant que completa, en tots els sentits,
l’experiència gastronòmica, a través
de les sensacions que genera, alhora,
la gastronomia i l’espai. Però és molt
important, “que el model de restauració
vagi lligat amb el model d’espai”,
assegura Juan Carlos Arriaga, director de
màrqueting i comercial de Grupo Sagardi,
empresa que des de fa quatre anys
gestiona la concessió de la restauració i el
càtering del Palau de la Música Catalana.
Dins d’aquest edifici històric, construït
entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Lluís
Domènech i Montaner, hi ha el restaurant
El Mirador del Palau de la Música.
Aquest establiment ha dissenyat una
carta que uneix la cuina tradicional basca
amb la gastronomia mediterrània, incidint
en la importància del producte, i ho ha
traslladat a “un espai emblemàtic amb
unes arrels molt fortes, ancorades en la
història de Barcelona”, explica Arriaga. El
Grupo Sagardi va escollir el Palau de la
Música Catalana per instal·lar un dels seus
restaurants perquè creien que “concentra
l’essència de la Barcelona d’arrel popular”.
Això també els ha aportat estratègia i
prestigi, ja que els obliga a treballar molt
més “elegantment” i apostar per persones
i productes de “moltíssim més nivell”.
En el cas del Mirador del Palau de la
Música “l’edifici és qui mana, nosaltres
només intentem cada dia estar a un nivell
similar al de l’edifici”, sentencia Arriaga.
Un altre restaurant que s’ubica dins
d’un edifici del llegat del modernisme
català és Casa Calvet, un establiment
El Mirador
del Palau
de la Música
barceloní que va néixer l’any 1994. El seus
propietaris tenien la intenció de muntar
un negoci de restauració quan van trobar
que la planta baixa de les antigues oficines
d’un empresari tèxtil català, construïdes
l’any 1899 per Antoni Gaudí, estaven en
lloguer. De seguida van veure el potencial
que tenia la casa, llavors encara força
desconeguda. De fet, va ser el primer
reportatge #05
edifici de Gaudí obert al públic, fet que va
despertar molt interès entre els amants
de l’arquitectura modernista. Malgrat
que en alguns casos l’arquitectura pot
atraure més que el restaurant, amb els
anys Casa Calvet ha aconseguit fer-se un
nom entre els restaurants de Barcelona.
“Ens hem fet la nostra identitat pròpia
amb la cuina que fem, però de tota
manera no es pot dissociar el restaurant
de l’edifici”, assegura Pilar Oyaga,
directora del l’establiment, que recalca
que és important mantenir l’harmonia
i la sintonia entre tots els components
del restaurant. Casa Calvet proposa
una gastronomia mediterrània de base
clàssica però modernitzada, “una cuina
que ha d’estar a l’alçada de l’edifici, a
l’altura de la creació d’un geni”, explica
Oyaga. Tot i això, la directora assegura
que estar ubicats en un edifici històric
també té els seus inconvenients, com
per exemple haver d’adaptar el servei a
l’espai mentre que “hi ha restaurants que
poden dissenyar l’espai segons el servei”.
A Catalunya també abunden les masies
que s’han reconvertit en restaurants
de cuina catalana. En aquest sentit,
Can Travi Nou i Can Cortada són dues
de molt representatives de la ciutat de
Barcelona que el Grup Travi ha convertit
en restaurants. Can Travi Nou, el
primer restaurant amb el que comença
el grup l’any 1982, és una masia amb
aire senyorial que data de 1700, mentre
que Can Cortada, que forma part del
patrimoni artístic de la Ciutat Comtal, neix
com altres masies d’Horta al voltant d’una
torre de defensa i l’any 1994 es converteix
en restaurant. Josep Soler, el gerent
de l’empresa hostalera, és conscient
que “si tens una ubicació realment
extraordinària però no la saps rendibilitzar,
el restaurant té els dies comptats”. Per
això, ells compten amb “un equip humà
de primer nivell, una carta realment molt
atractiva i uns productes de la més alta
qualitat”, afegeix. La suma d’aquestes
petites coses fan que el restaurant
funcioni a gust de tothom i que captivi a
personatges com Woody Allen, que va
sopar a Can Travi Nou durant el rodatge
de Vicky Cristina Barcelona, en la que,
fins i tot, apareixen imatges de la masia.
Cartes
excepcionals
en espais
arquitectònics
singulars
Can Cortada
Allium
El Mirador
del Palau
de la Música.
C/ Palau de la Música, 4-6.
08003 Barcelona
Tel.: 933 102 433
www.gruposagardi.com
Casa Calvet
Casa Calvet.
C/ Casp, 48.
08010 Barcelona
Tel.: 934 124 012
www.casacalvet.es
Can Travi Nou.
C/ Jorge Manrique, s/n.
08035 Barcelona
Tel.: 934 280 301
www.gruptravi.com/nou
Can Cortada.
Av. Estatut de Catalunya, s/n.
08035 Barcelona
Tel.: 934 272 315
www.gruptravi.com/cortada
Nuclo.
Av. Joan Carles I, 58.
08908 L’Hospitalet
de Llobregat
(Barcelona)
Tel.: 932 334 989
www.nuclorestaurant.com
Allium.
C/ del Call, 17.
08002 Barcelona
Tel.: 933 023 003
www.alliumrestaurant.es
A la recerca del nom conegut
L’empremta d’un arquitecte de renom és,
sovint, una altra manera de començar
un projecte de restauració. És el cas del
restaurant Nuclo, que es va inaugurar
l’any 2007 a l’espai més noble de la Fira
de Barcelona, al recinte de l’Hospitalet de
Llobregat, renovada i ampliada per Toyo
Ito. L’arquitecte japonès va dissenyar el
vestíbul, els pavellons i l’espai on se situa
el restaurant, la part més emblemàtica
de la Fira. De fet, com assegura el cap
de cuina, Jordi Narro, Nuclo “havia de
ser, d’alguna manera, l’emblema de
la gastronomia que es troba dins la
Fira”, malgrat que el restaurant està
obert sempre de dilluns a divendres,
idependentment de si hi ha o no alguna
exposició. En aquest cas, arquitectura i
gastronomia s’uneixen en la cuina d’autor
que elabora Jordi Narro i que es basa
en elements similars als que inspiren
Toyo Ito, la natura. Per això, donen molta
importància al producte, intentant aprofitar
sempre el que la natura els dóna a cada
moment i adaptant-se a ella. A més, la
carta incorpora matisos i tècniques de
cuines d’arreu del món i, entre ells, molts
tocs asiàtics, un altre nexe d’unió amb
l’arquitecte. “Nosaltres tenim dues armes
perquè el client surti satisfet: la cuina i el
reportatge #06
servei. L’espai és un plus”, afirma Narro.
També donen un valor afegit al restaurant
Allium les il·lustracions de Javier Mariscal
que llueixen a les seves parets. El local
s’ubica en un edifici antic del carrer del
Call de Barcelona, que conserva part de
les parets de pedra de la construcció
original, però que s’ha reformat
introduïnt tocs de modernitat, entre ells
els esgrafiats segell del dissenyador
barceloní. En aquest cas, assegura el seu
propietari i cap de cuina, Jordi Casas,
“hem intentat sempre evitar que Allium
sigui un restaurant Mariscal”. Tot i així
és conscient de la importància que té
una bona ubicació i un espai atractiu,
ja que “l’important és que la gent entri
i, després, si li agrada el menjar, ja
tornarà”. Allium ofereix una cuina de
proximitat que té molta cura del producte
i que busca que “a través de la nostra
cuina la gent sàpiga on es troba el
restaurant”, assegura el cap de cuina.
Al final, com explica Pilar Oyaga de Casa
Calvet, “no se sap si el més important
és gaudir de l’edifici o del menjar”. Tot
depèn del moment i de la persona. Però
el que sí és segur és que sempre s’ha
tingut cura de l’espai com un element
més que permet seduir els clients.
Per Marta Fabián. Fotos: M. Noguer.
J. L. Neichel,
un maestro de los de siempre
E
El chef de origen francés Jean Louis
Neichel (Estrasburgo, 1948) es uno de
los grandes. Precursor de lo que hoy
es elBulli, consiguió para el restaurante
de Roses la primera estrella Michelin en
1976, apoyándose en la experiencia de
la gastronomía francesa para convertirlo
en un referente de alta cocina. Una
apuesta tan arriesgada como la de
abrir su propio negocio, el Neichel
Restaurant, en una época (1981) en la
que el mundo aún no había oído hablar
de gastronomía catalana. Hoy, cuenta
con una estrella Michelin y es el único
restaurante de Barcelona seleccionado
por la prestigiosa guía francesa Relais
Châteu Gourmand. Neichel apuesta
por un regreso a la tradición, con
productos que se distinguen en el plato.
Enamorado del Mediterráneo, en su carta
no faltan las gambas de Palamós. Su
concepción del plato: un lienzo en el que
combinar colores, texturas y sabores.
¿Qué hace un chef francés en
la Cataluña de los años 70?
Aterricé aquí por accidente. Estaba
trabajando en Dusseldorf (Alemania)
y conocí al doctor alemán Schilling,
propietario de elBulli, que entonces
era un restaurante turístico de paella y
sangría. El doctor estaba buscando un
chef que levantara el nivel gastronómico
del restaurante. Así que llegué aquí
para cumplir ese objetivo como un
futbolista: cedido por seis meses.
Y ya lleva más de 30 años…
Me enamoré de los productos del
Mediterráneo y de una mujer. Me
sorprendió ir cada día al mercado de
Roses y comprar pescado fresco y
marisco vivo. Es algo que antes nunca
había visto, aunque trabajaba en un
restaurante francés con tres estrellas.
¿Cómo transformó elBulli?
Como no conocía la cultura gastronómica
española y al llegar me di cuenta de que
no existían demasiados restaurantes de
alta cocina, copié el sistema francés y
me adapté a los productos autóctonos.
¿Cómo surge la idea de abrir su
propio restaurante en Barcelona?
El propietario de elBulli no concebía
el restaurante como un negocio
gastronómico, así que no había
posibilidad de ir más allá. Tras casi una
década, di por terminada una etapa
y decidí abrir mi propio restaurante
en Barcelona, donde ya empezaba a
surgir un interés por la alta gastronomía.
El Neichel Restaurant enseguida se
llenó de clientes –médicos, políticos,
empresarios... –que nos conocían de
elBulli, porque veraneaban en la zona
de Roses pero residían en Barcelona.
¿En el Neichel son más de ciencia en
los fogones o de cocina tradicional?
Somos más de la tradición. Lo que ha
hecho Ferran Adriá –de quien soy muy
amigo– con elBulli no es fácil ni lo puede
hacer todo el mundo. Pero si quieres que
el restaurante sea un buen negocio, creo
que debes saber qué quiere el cliente:
¿unas gambas a la plancha recién hechas
o un sorbete en el que no se ven las
gambas? ¡Me parece que a la mayoría
le sigue gustando más ver las gambas!
Sin embargo, la tendencia
parece ser el sorbete…
En parte es así, porqué actualmente
la prensa apoya más la esferificación
y la cocina molecular. Pero, cuando
escuchas al cliente te das cuenta
que ese tipo de cocina le gusta para
comer un día, pero para repetir prefiere
el producto que se reconoce y sabe
como tal, aunque se presente con una
decoración y una técnica depurada.
Así, ¿qué caracteriza la cocina
del Neichel Restaurant?
Es una cocina de producto y con sabor
mediterráneo. Usamos productos
de temporada, por eso una de mis
fuentes de inspiración es el mercado
de la Boqueria de Barcelona. Además,
mostramos los productos enteros,
para que se puedan saborear tanto
con el paladar como con la vista.
“Un buen chef debe tener una buena
preparación clásica para luego poder
inventar nuevos platos”
protagonista #08
protagonista #09
Seguir los pasos
de un maestro
re
ad
El
hijo
is
ou
nL
ea
eJ
Ne
,a
ario
l, M
e
ich
ña
pa
m
co
a
p
su
la
en
d
¿Y qué nos recomienda de la
carta en esta temporada?
Cualquiera de los platos que llevan
gambas de Palamós. ¡Son mis preferidas!
Un tartar de lubina con erizo de mar o la
Lubina Mario, con vermut y mostaza.
Después de tantos años de profesión,
¿hay algo que aún le sorprenda?
Me sorprendo todos los días, sobre
todo descubriendo nuevos sabores
y productos de otros países. Unos
me gustan más y otros menos,
pero siempre me sorprenden.
¿Y cómo ve a las jóvenes
promesas de la cocina?
Tienen otra mentalidad y muchos más
estudios que los que somos veteranos.
Además, han viajado más para conocer
diferentes culturas gastronómicas y
aprender otras técnicas. Los jóvenes
tienen más capacidad para adaptarse
a todas las tendencias, aunque
en algunos casos también tienen
ac
cin
co
o
om
o.
ord
ab
d
un
seg
e
od
demasiada prisa por hacerse famosos
o por hacer lo mismo que hacen los
grandes pero con veintipocos.
¿Cuál es la fórmula para
convertirse en un buen chef?
Tener una buena preparación clásica para
dominar lo más simple y luego poder
inventar nuevos platos sobre esa base.
Además, un buen cocinero debe probar lo
que guisa antes de dar el plato por bueno.
¿Qué le parece que su hijo Mario
siga sus pasos? ¿Qué ha intentado
transmitirle de su experiencia?
No sé si cuando tenía veinte años ya
tenía ganas de ser buen cocinero o le
influenciamos su madre (Evelyn Fuertes)
y yo para que entrara en la escuela de
hostelería, pero creo que ahora va por
el camino de ser un buen chef y, como
es muy creativo, se le dan muy bien los
postres. Siempre he intentado transmitirle
que, a pesar de ser un trabajo que
requiere mucho esfuerzo y que no tiene
horarios, te aporta muchas satisfacciones
y te permite dejar volar tu creatividad.
Esta es una profesión nada monótona.
Y si no hubiera sido chef, ¿a
qué se habría dedicado?
Probablemente a pintar o, al menos,
a una profesión creativa, seguro.
Per Marta Aznar. Fotos: Joan Morejón
protagonista #10
Seguir los pasos de un maestro
como Jean Louis Neichel no es
fácil y menos todavía si eres
su hijo. Puede ser una presión
añadida. Mario Neichel trabaja
en la cocina codo a codo con su
padre. A sus 28 años, considera
que el Neichel Restaurant le
queda aún un poco grande,
aunque empezó haciéndose
cargo de los postres y hoy ya
está como segundo de a bordo
dirigiendo la cocina. “Constancia
y esfuerzo” son las dos lecciones
más grandes que ha aprendido
de su padre, por el que siente
“admiración y orgullo”.
Un lienzo
en el plato
¿Qué tienen en común
pintura y cocina?
La composición visual de los
colores en el lienzo y en el
plato, respectivamente.
¿Su pintor favorito?
Mi pintor desconocido
favorito es un amigo de
Roses, Martín Vergoñós.
¿Qué trasladaría de sus
obras a un plato?
Los colores y la luz del
Mediterráneo, con una
vajilla blanca luminosa y
una presentación depurada,
no muy cargada.
Un Dalí en un plato seria…
El carro de degustación de
postres que hace mi hijo Mario.
Así, ¿en la pared de su casa
habría antes un Renoir o un Dalí?
Un Dalí. Durante una época
fue mi pintor favorito y
también un buen cliente.
Y en la mesa, ¿gastronomía
francesa o catalana?
Catalana, sin dudas.
Plaers
vora el mar
L’estiu ens permet gaudir de petits
moments irrepetibles, i molts d’ells
els compartim amb el mar, relaxats en
terrasses o restaurants amb aroma a sal.
Alguns locals de la nostra costa ens
conviden a tractar el mar en primera persona.
M
Més enllà de les terrasses i locals
d’estiu efímers que cada any atrauen
milers de turistes vora el mar, el litoral
català compta amb un ampli ventall
de bars i restaurants de tota la vida
que ja formen part del nostre paisatge
marítim. Compartir àpat o conversa
vora el mar, o simplement gaudir
en solitud del seu encant, és el que
ens ofereixen els locals de costa.
El Bar Cala Banys, a Lloret de
Mar, és un dels paratges més màgics
de la Costa Brava. Amagat entre la
vegetació mediterrània pròpia d’aquesta
zona des de 1967, descobrim un bar
integrat dins la roca de la cala i amb
una espectacular terrassa sobre el mar
entre Lloret i Blanes. “És un paratge
únic, en un entorn molt especial,
en un racó de costa no edificat. Als
anys 60 tothom edificava com volia,
i nosaltres vam fer un local incrustat
dins la roca, així que només es veu el
frontal”, comenta Anna Rosa Fàbregas,
propietària del Bar Cala Banys. Aquí
no se serveixen menjars, és un bar
obert des de primera hora del matí
fins les tres de la matinada des de
finals de març fins a finals d’octubre.
Cerveses, copes, cafès, vermuts i
tapes comparteixen espai durant tot el
dia. La música és tranquil·la, chill out,
per poder gaudir al màxim d’una bona
a
atj
l
P
ri
u
N
la
Ca
Els locals situats a peu
de platja o en cales amagades
ofereixen una complicitat
especial amb el mar
conversa a qualsevol hora. Tot i això, per
Fàbregas, el millor moment per seure i
relaxar-se a la terrassa de Cala Banys
és “a l’hora violeta, quan es comença a
fer fosc però encara no és nit ni dia”.
Seguim a la Costa Brava, però
arribem fins a Cadaqués. Allà es
troba el Bar Boia, un dels locals més
emblemàtics i històrics de l’Alt Empordà.
Obert l’any 1947, el local està dirigit
en l’actualitat per Pere Vehí, tercera
generació del propietari originari. La
Boia és un bar on prendre una cervesa
i unes tapes al bell mig del passeig de
Cadaqués, davant la seva magnífica
mosaic #12
platja. “És un dels llocs més emblemàtics
del poble”, comenta Pere Vehí. I el
cert és que durant els seus més de
60 anys d’història han estat clients
habituals de La Boia personatges
il·lustres com Salvador Dalí, Josep
Pla, J.V. Foix o Marcel Duchamp, entre
molts d’altres. La terrassa segueix
la vida del passeig i de la platja de
Cadaqués sense cap tipus de música
que intenti calmar el bramar de les
ones. “Durant el dia, de la mateixa
manera que canvien els colors de
la badia de Cadaqués, canvien les
sensacions de la terrassa”, afegeix Vehí.
ys
an
B
la
Ca
r
Ba
là
ar
m
a
sc
E
’
L
ta
ole
G
La
Locals
mariners
Bar Cala Banys
Paratge Cala Banys, s/n
Lloret de Mar (Girona)
Tel.: 972 365 515
www.calabanys.es
Bar Boia
Passeig, s/n
Cadaqués (Girona)
Tel.: 972 258 651
De la llotja al plat
A la costa tarragonina, a Salou, es troba
el restaurant La Goleta. Emilio Vicente
va inaugurar el local l’any 1985, un
restaurant mariner situat a la mateixa
platja de Capellans de Salou. Plats de
peix que es poden gaudir a qualsevol
dels seus tres ambients: l’interior del
local, la terrassa coberta a peu de platja
i la terrassa a cel obert. En els seus
tres escenaris, el mar hi és present,
tant a la taula com a l’entorn. Tot i que
tenen obert durant tot l’any, és a l’estiu
quan el mar incita a seure vora les ones
per frisar amb un bon rap amb ceps i
escamarlans, un dels plats destacats
de La Goleta. “Les vistes, la situació i
els nostres plats mariners són el que
ens fa especials”, comenta Vicente.
Ens aturem a Barcelona, on es troba
L’Escamarlà, un restaurant situat al
Passeig Marítim, a la platja del Bogatell.
Hèctor Ramos, director de l’Escamarlà,
comenta que és un restaurant ideal per
menjar “paella, peix i marisc davant la
platja, amb vistes al mar”. Els amplis
finestrals oberts a l’estiu permeten
gaudir del mar des d’una perspectiva
privilegiada. També al Passeig Marítim,
però al de la Barceloneta i a peu de
platja, es troba Ca la Nuri Platja. A més
de tot tipus de plats mariners –amb una
recomanació especial per les closques–
el que fa especial aquest restaurant és
“ser al mig d’una ciutat com Barcelona
en un restaurant sobre la sorra de la
platja”, diu Meritxell Marrull, cap de
relacions externes i de comunicació
de Ca la Nuri. El restaurant, obert l’any
2003, té la garantia d’un estil culinari
present a la ciutat des de 1962, any en
que van obrir el Bar Nuria al barri del
Poble Nou. La terrassa sobre la mateixa
platja de la Barceloneta –increïble a
les nits d’estiu– es completa amb un
confortable interior de disseny des
d’on la vista també és irrepetible.
Per Laia Aranda. Fotos: cedides
mosaic #13
Restaurant
La Goleta
C/ Gavina, s/n
Platja Capellans
Salou (Tarragona)
Tel.: 977 383 566
Restaurant
l’Escamarlà
Passeig Marítim, 40
Platja del Bogatell
Barcelona
Tel.: 932 211 366
www.happy.es
Restaurant
Ca la Nuri Platja
Passeig Marítim
de la Barceloneta, 55
(a peu de platja)
Barcelona
Tel.: 932 213 775
www.entaulat.com
Un
am
bie
nte
so
fist
ica
do
pa
ra
un
ac
art
ae
xq
uis
ita.
racó del gourmet #14
Restaurante
Lasarte
El restaurante barcelonés de Martín Berasategui ofrece una
simbiosis entre sabores vascos y productos catalanes
D
Desde 2006, la cocina de alto voltaje
gastronómico de Martín Berasategui,
también se cuece en la Ciudad Condal.
En un entorno privilegiado y bajo los
muros del Hotel Condes de Barcelona,
se esconde el Restaurante Lasarte, un
local nacido para permitir que en Cataluña
se deguste la misma gastronomía que
en un tres estrellas vasco. Concebido
como una prolongación del restaurante
que Martín Berasategui tiene en la
ciudad guipuzcoana de Lasarte, su
homólogo barcelonés cocina con las
mismas técnicas que su hermano mayor
pero se enriquece con productos de
un mar diferente, el Mediterráneo. Solo
cuatro años después de su apertura,
el Lasarte se ha convertido en un
referente gastronómico indiscutible de
Barcelona. La fórmula del éxito: una
minuciosa selección de los platos estrella
de Martín Berasategui, cocinados con la
eficiencia de Antonio Sáez, al mando de
la cocina, y el perfeccionismo de Josep
Villodre, en la dirección de la sala.
Pasiones enfrentadas
La historia del Lasarte comienza como
el mejor de los relatos de amor. Corría
el año 2004, cuando un joven Antonio
Sáez decidía dejar su exitosa carrera
en el restaurante vasco de Berasategui
para perseguir el amor hasta Barcelona.
El destino y un currículum inmejorable,
hicieron que el chef vasco le confiase
el ambicioso proyecto de su nuevo
restaurante en Barcelona. Así es como en
2005, Álex Garés y Antonio Sáez, tomaron
las riendas del restaurante del Hotel
racó del gourmet #15
Condes de Barcelona, el Talasa, para
reformarlo y abrir el prestigioso Lasarte, en
enero de 2006. Solo 10 meses después,
recibieron la primera estrella Michelin, y en
noviembre de 2009, ya con Sáez al frente
de la cocina, la segunda. Hoy, cuatro
años después, se han superado todas las
expectativas, algo que nadie podía augurar
cuando decidieron hacerse un lugar en
la difícil ruta gastronómica catalana. “Me
arriesgué y acerté. Sabía que apostaba a
caballo ganador”, asegura Sáez. Aquella
difícil decisión es hoy el mayor acierto
de su vida, una determinación que le
ha recompensado con dos estrellas
Michelin, “dos hijos y un matrimonio feliz”.
Referente estético y gastronómico
Sin dejar de lado sus raíces vascas, el
interior del Lasarte se enmarca en el
pasado más modernista de Barcelona,
representado en las paredes por los
adoquines de Gaudí que componen
el suelo del Paseo de Gracia. Con
capacidad para solo 35 comensales,
“para mantener mejor la esencia”,
el restaurante se organiza en tres
espacios íntimos y cómodos. Cenar
en el Lasarte resulta una experiencia
gastronómica única. En una atmosfera
sofisticada, la sobriedad del mobiliario y
de la iluminación, permiten concentrar
todos los sentidos en el plato, dando
el máximo protagonismo a los sabores
y las texturas que Antonio Sáez
prepara con delicadeza y perfección.
De hecho, pese a pertenecer al hotel,
el restaurante mantiene su identidad
y se nutre de sus propios clientes.
100% Martín Berasategui
Bajo la exitosa ecuación Berasategui, que
equilibra productos y cocciones, el Lasarte
combina platos clásicos del chef vasco
con otros más actuales, que se sirven en
los dos restaurantes simultáneamente. “La
carta es poco extensa pero muy escogida,
no hacemos filigranas y damos mucha
importancia al producto, a su sabor, su
textura y a una buena cocción”, asegura
Sáez. En el Lasarte, por 105 euros, los
amantes de la buena cocina pueden
deleitarse con el menú degustación,
compuesto por 14 de los mejores
,
rro e
e
b d
de ma ojo
a
l
re n
rofi ; y c e hi rofila de s
o
l
a
n c zana nelao de clo inuto, l las
o
c n ro d
y
m
tra y ma cint el licua rbas un uamos go de
s
c
s
u
O la
li
ie
o
el j quilla
las
sh
em
u
c
ac os la mix, amos ante
el
h
ú
r
o,
r
o
ero eam
pa
err
nm
rm
ador
El gannoche
a
de un sayuno y
con deegustación
d
c
menú
da Xeerso
n
o
F
a
m
en ll último nú
de
platos de la
gastronomía
española. De
rc
Vall Pa 07-127 (Bcn)
entre ellos, Sáez
ada, 1
Arrabass
/
C
destaca la gamba
roja templada con
flan cremoso de
erizos de mar, caviar de leche de oveja
y almendras. Aun así, el plato que hace
sus delicias es un Berasategui del año
92: el milhojas caramelizado de manzana
verde, foie gras y anguila ahumada. “No
quiero que nadie se vaya del Lasarte sin
probar este trocito de foie gras”, afirma.
Para Antonio Sáez, capitanear el Lasarte
le ha hecho una ilusión indescriptible
pese a que “ha sido un camino duro,
con mucha competencia, que hemos
hecho con humildad”. El restaurante ha
sabido combinar el saber hacer de los
dos chefs, Sáez ha ido adoptando la
manera de hacer los platos de Martín,
adaptándolos a sus conocimientos de
cocina y a los productos de Cataluña.
“Berasategui ha sido un excelente
maestro, tanto en la cocina como en la
vida”, concluye. Habiendo alcanzado
todos sus retos, Sáez mira ahora hacia
al futuro con la tranquilidad que otorgan
dos estrellas Michelin y la incerteza
propia de un restaurante novel. Para el
galardonado chef, la mejor manera de
defender la segunda estrella es apuntar
hacia la tercera, trabajando a diario
y haciendo platos cada día mejores,
siempre “intentando no morir de éxito”.
s.
u
e
m
e
re
Pri lanqu la Th
,p
os
el p inuto ir
ión dam de d
r
B
m
c
rv
o
.
a
r
u
s
he
co
sp
inu o. S el ve
rro
cin mos mos
be samo cont
d
e
,
t
a
ja
s
ete
lota
ran
rific
de
pa
.A
os s cla a cha a, du y lo nte m a y lo
m
t
l
e
a
o
e
l
n
,
m
os
n
c
o
e
a
a
i
m
l
o
c
ol
jill
lan
jam
im
nr
da
me a ceb pio e ino b egui on p s de uido
l
v
S
s c os, lo el líq de
el a s el
ás.
do
lo y dimo os m enta ervid mos mos ar
l
i
a
t
h
ra
or
tom Aña
inu ndim
rific
ez
0g
ab
o m s co Una v y cla e 15 ra el eboc
n
ci
Pa , la c
ne rvir.
os ión d
se
o.
jillo
am
e
c
nid el ajo ezcla s.
me os h
ras opor
e
t
g
s
o
s
lo
de na pr go ob inojo, . La m inut y
jam
de , los
m
u
h
e
ju
s
l
s
co
l
i
r
n
e
o
o
e
o
a
e
c
d
,
d
s
n
fri
en ltante r litro tamo n bru rante e de pués
s
r
h
u
e
y
u
o
e
c
o
s
d
p
s
e
a
c
e
D
l
r
o
,
a
.
el
ra
ma itron e oliv os la más olam de
cla
e
r
c
c
las
la c y la eite d ñadim nutos , los
co mos
a
c
, a 0 mi ntes
as
l
n
llet en a
ra
ó
s
2
ie
o
do
ci
0g
a
ua ocer
red ndim
25 Cuan jil.
og
n
g
i
h
t
n
n
c
i
re
r.
s
s
on
re
, fu
ae
A c jamo os lo abar ua frí enfria el pe
c
e
d
s
g
s
a
d
o
o
t
a
o
lo
ra
m
o
Por Nuria Mañá. Fotos: Joan Morejón
os
Pa as en dejam ñadi
lat
ram os.
l p de
a
d
s
u
e
a
t
e
j
a
i
l
r
tr
am emo
o
y
ars
nta
ad
r
licu
ras
iniz
na
mo raniz
los cado e ost gelat
a
nza r
r
g
a
l
a
s
e
d
o
m
P
pe gua
ed
ea
os
de
nc
a
em nes
lred ras.
e
r
i
a
e
d
m
d
st
su
en
sto
co
et
eo
ba
ya
d
nd nco
tra
ua
i
do
s
os
ag
to
sc
a
l
e
a
o
l
d
nte la
os
a
em
np
e
n
i
m
i
n
u
t
a
o
d
cu
En la, p
ela
loc
gre de rú uilla
fi
co
la g
o
,
n
r
y
I
a
jo
im
clo
0g
teq
o
nc
ino
l 5 man uerr
i. E s el h
o
s
r
e
t
r
d
e p ama
e
fu
o
d
b
g
im
r
de
75 verde
ad
en
eta
añ
0 g es l
l
pio eboll jo
5
a
s
n
l
a
l
c
l
l
ij llo
o
e
o
ea
l
eb
me
g d 8 g d eite
mil
de l 2 c l to 150
ac
l
g
l
k
as anco jo l
ela g de
reji
n
l 3 alot
l
o
pe o
o
r
b
0
n
t
i
i
e
h
2
c
d
ino de h de c
ad
ol
0 g pesc
l 6 de v
0 g 50 g e coc s l 1
g
e
2
0
d
5
d
a
l
l2
rto
str
he
l7
e o y cua
lec
d
e
g d agua cola
00
a
e
l 2 0 g d l un
25
l
racó del gourmet #16
Lasarte
Mallorca, 259. 08008 Barcelona
Tel. 93 445 32 42.
www.restaurantlasarte.com
Horario: abierto mediodía
y noche de martes a sábado
de 13:30 a 15:30 y
de 20:30 a 23:00 h.
Estrella Damm,
la cerveza de
Barcelona
Sopars amb estrelles
Cultura
Diseño
Barça
’
Barcelona 92
Desde 1876, Estrella Damm
forma parte de la ciudad y con ella
ha vivido sus mejores momentos.
Te proponemos un recorrido por la
Barcelona de Estrella Damm. ¡Saboréalo!
Made in BCN. En 1905 se
inaugura la fábrica de la calle Rosselló
con el nombre de “La Bohemia”. Y del
centro de Barcelona al mundo, porque
si Estrella Damm es la cerveza líder en
la ciudad, en el extranjero se la conoce
como “The beer of Barcelona”.
Deportes. Estrella Damm ha
apoyado a la ciudad en sus grandes
acontecimientos deportivos. En los
Juegos Olímpicos de Barcelona ’92,
Cobi nos invitaba a una cerveza
bien fría. Tampoco se olvida de los
Mundiales de Atletismo de este verano.
En la actualidad patrocina el F.C.
Barcelona, el RCD Espanyol y la
Barcelona World Race. El barco de
Estrella Damm ha conseguido además
el récord de navegación oceánica a
vela entre Nueva York y Barcelona.
Diseño. La cerveza de Barcelona
con los mejores diseñadores locales.
Custo, el diseñador barcelonés más
internacional, ha creado varias botellas
Monoblock de Estrella Damm.
Cultura. Siempre con los grandes
acontecimientos culturales y de ocio de
Barcelona: desde el patrocinio de los
Castellers hasta las Festes de la Mercè,
las del barrio de Gràcia o el Fòrum de les
Cultures de 2004, sin olvidar festivales
de música como el Sònar o el Grec.
Sopars amb estrelles, en el Observatorio
Fabra, es otra de las iniciativas
culturales en las que participa Damm.
Cine. Gracias a Woody Allen, el
mundo descubrió en la película Vicky
Cristina Barcelona que aquí se tapea con
una Estrella Damm. Marc Recha también
rodó varias escenas del Petit indi en la
fábrica de Santa Coloma de Gramanet.
Por Laia Aranda. Fotos: cedidas
La fábrica
Vicky Cristina Barcelona
Espanyol
Barcelona World Race
móncervesa #19
La innovación,
el mejor reclamo
N
No hay excusas. En la restauración,
como en muchos otros sectores, toca
remangarse y activar las neuronas
para evitar quedarse atrás y perder
competitividad. Ahora más que nunca,
la innovación se perfila como el mejor
camino para conservar a los comensales
fieles y, sobre todo, atraer a otros. Se
necesitan buenas ideas que identifiquen
y satisfagan las necesidades del
consumidor, pero que, además, generen
valor añadido y hagan destacar un
determinado local de la competencia.
Joan Ramis, director de Operaciones
e Innovación de la escuela de
negocios ESADE, está al día de las
grandes tendencias en hostelería
y restauración, un sector que,
según afirma, “siempre ha sido muy
inquieto”. En bares y restaurantes,
las novedades del momento se
encuentran en todos los rincones.
Producto: vuelta a los orígenes
“Resulta sorprendente que un concepto
tan de futuro como la innovación, se
ponga en práctica actualmente para
volver al pasado, a los orígenes, a
las raíces”. Son palabras de Daniel
Brasé, de la Federació Intercomarcal
d’Hostaleria i Restauració, que detecta
en el sector una revalorización de los
productos de la tierra. “El cliente quiere
comida tradicional”, como la butifarra
catalana, las judías de Santa Pau o
los guisos que más recuerdan a los
de la abuela. “Pero también –añade
Ramis- alimentos frescos, ecológicos,
sanos, saludables”. Todo, pasándolo
por la batidora de iniciativas como los
restaurantes Km0 (que elaboran cartas
y menús únicamente con ingredientes
de la zona) y las técnicas más creativas.
Técnica: ciencia en los fogones
El mérito de “meter la ciencia en la
cocina” se le ha de atribuir, según el
profesor de ESADE, a Ferran Adrià.
El cocinero catalán ha conseguido,
de la mano de su deconstrucción, su
esferificación y el empleo del nitrógeno
líquido, que veamos las bambalinas
de un restaurante como un laboratorio
destinado a descubrir nuevos sabores y
contrastes. Su ejemplo ha sacado a la
palestra gastronómica a una generación
de chefs que, cada uno a su manera,
reinterpretan la cocina; pero además
ha impulsado algunas iniciativas en
este sentido. Es el caso –dice Ramisde la Fundación Alicia, que combina
alimentación y ciencia con fines sociales
y culturales, promoviendo, por ejemplo,
estudios sobre la nutrición o proyectos
para divulgar hábitos saludables.
Ambiente: el valor del interior
Sin embargo, hoy en día comer o
tomarse algo forma parte de una
experiencia global dirigida a estimular los
sentidos. Por eso, el diseño del espacio
interior y el ambiente cobran muchísima
importancia en la restauración. ¿El
local está en una zona de oficinas?
Entonces los asientos pueden ser
formació #20
Ahora hacen falta buenas ideas
que identifiquen y satisfagan
las necesidades del consumidor
y que, además, hagan destacar
un local de la competencia
taburetes, que no invitan demasiado
a quedarse, y la luz, abundante. ¿O
por el contrario se quiere ofrecer un
sitio romántico donde refugiarse por la
noche? Puntos tenues de iluminación,
colores intensos en las paredes y una
buena música son las claves del éxito.
Procesos: nuevos servicios
Otra manera de innovar es la forma
de ofrecer el producto a los clientes.
Ocurre, por ejemplo, con la comida
servida a domicilio. Mientras antes las
empresas servían el almuerzo o la cena
–fast food– en casa, ahora proliferan las
que transportan, incluso a lugares de
trabajo, platos mucho más elaborados.
Además, aumenta cada vez más el
protagonismo del cliente: con el self
service (autoservicio), éste hace las
labores de camarero; mientras que en
iniciativas de co-producción (locales
que venden productos precocinados),
actúa en la última parte del proceso de
elaboración. “En cierta medida, ejerce
de cocinero”, afirma el director de
Operaciones e Innovación de ESADE.
Publicidad y propaganda:
cómo darnos a conocer
“Más que el marketing y la publicidad,
disciplinas desarrolladas por la
empresa, es la propaganda, que la
promociona a través de acciones
ajenas a ella, la que tiene mayor éxito
y credibilidad actualmente”, añade
Ramis. Como ejemplos más claros
de este tipo de innovación, pone los
premios, “que divulgan el trabajo de
chefs y empresas de restauración sin
un esfuerzo específico por su parte”.
Por Eva Cervera. Fotos: Joan Morejón / cedidas
“La innovación
con cabeza”
Con más de 30 años de
experiencia, el Neichel
restaurant, ubicado en el
barrio barcelonés de Pedralbes,
es un ejemplo de innovación
de producto, pues ofrece
“los mejores productos de
la zona” elaborados con las
técnicas más actuales. Su
chef y fundador, el francés
Jean Louis Neichel, dice
poner en práctica, sobre todo,
“tiempos de cocción más
cortos que los de antes, para
no machacar la materia prima”
y la reducción de azúcar en los
postres. “El paladar del cliente
ha cambiado”. Refiriéndose
al servicio, pone el énfasis
en el número de platos. “La
curiosidad de las personas ha
aumentado, por eso prefieren
probar cuatro platos más
pequeños que comer dos
grandes”. Así, afirma, surgen
los menús degustación y las
tapas. “La innovación en todos
los ámbitos es importante,
pero se tiene que hacer tras un
análisis previo, con cabeza”.
formació #21
“Comer,
comprar
y conocer”
La Llavor dels Orígens
cuenta con cuatro locales
en Barcelona que recuperan
platos populares. Desde hace
10 años, promueve –según
su fundador, Mauricio Fita“el consumo de las recetas
de siempre en un ambiente
desenfadado y con la mejor
relación calidad-precio”. Ahí,
dice Fita, radica su innovación,
pero también en toda una
serie de iniciativas destinadas
a comunicarse con el cliente
y a hacerle partícipe de una
experiencia más global: comer.
Se trata de satisfacer no sólo el
cuerpo, sino también la mente.
Por eso, La Llavor dels Orígens
tiene una activa web y fomenta
el espacio de debate en sus
foros; organiza actividades
como los concursos de
manteles, que se acercan,
de una manera sencilla y
creativa, al consumidor; y la
revista publicada en cuatro
idiomas –catalán, castellano,
inglés y francés– difunde
acontecimientos y curiosidades
sobre la cocina catalana.
La receta secreta tiene tres
palabras: “comer, comprar
y conocer”. ¿O es que no
es divertido saber que hubo
un tiempo, hace ya más de
100 años, que se trataba al
cerdo como a una persona,
e incluso se le ajusticiaba?
El nou videoclip d’Estrella Damm
reivindica els encants mediterranis
Indrets únics, una gastronomia
excepcional, festes populars, nits
màgiques. El nou videoclip d’Estrella
Damm, que s’emetrà durant l’estiu
a les principals cadenes de televisió,
convida a gaudir d’aquests tresors
del Mediterrani. Quatre joves es
coneixen durant la revetlla de Sant
Joan a Cadaqués, a la Costa Brava,
i viatgen en veler fins a Menorca, on
viuen intensament les tradicionals
festes de Sant Joan. Dies de platja,
postes de sol, festes a l’aire lliure
i concerts són alguns dels bons
moments que gaudeixen al costat
d’una Estrella Damm ben freda.
Un tema estiuenc
Aquest any, Estrella Damm ha escollit,
per la seva originalitat i frescor, la
cançó Applejack del grup australià
The Triangles, que convida a gaudir d’allò
que tenim més a prop. Els australians
Julie, Matt, Eleanor, Katherine i Robert
defineixen la seva música, sempre
carregada de bones vibracions, com
una barreja de pop psicodèlic, indie-rock
i folk guitarrer. Després de dos discos
produïts de forma independent, l’any
2005 The Triangles van llançar l’àlbum
Magic Johnson amb la discogràfica Half
a Cow Records. Un dels singles d’aquest
disc era Applejack, que es va convertir
en un petit fenomen local. Enlluernats
pels paisatges, la gastronomia i les
festes populars del Mediterrani, els
components del grup comenten:
“Això no ho tenim a Austràlia”. Tot i
així, se senten molt identificats amb
la història del videoclip: “El que hem
viscut durant la gravació comparteix la
mateixa essència que la nostra cançó:
passar-ho bé amb les coses senzilles
i compartir aquests bons moments
amb aquells que estimes”, expliquen.
Estrella Damm Inedit sorprende
en el Salón Club de Gourmets
Estrella Damm Inedit estuvo presente
en la 24a edición del Salón Internacional
Club Gourmets de Madrid, la feria de
alimentación y bebidas de alta gama
más importante de Europa. La cerveza,
creada por Ferran Adrià, Juli Soler
y el equipo de sumilleres de elBulli,
Ferran Centelles y David Seijas, tuvo un
espacio exclusivo, el Gastrobar Inedit,
donde demostró las cualidades que la
convierten en una alternativa perfecta al
vino en las mesas de los restaurantes.
Maridaje selecto
En el Gastrobar Inedit, las sumilleres Rut
Cotroneo (Restaurante Ferrero) y María
José Huertas (La Terraza del Casino)
maridaron Estrella Damm Inedit con las
tapas más innovadoras de los chefs
actualitat damm #22
Paco Roncero (La Terraza del Casino y
Estado Puro) y Alberto Chicote (Nodo y
Pan de Lujo). Las sumilleres ofrecieron
catas guiadas. Así, acompañando
un esturión ibérico ahumado o una
coca de sardinas, demostraron la
idoneidad de Estrella Damm Inedit
tanto en las comidas informales como
en las ocasiones más especiales.
Els
de 6 pguanyadors
d’Estr ales de pà
de
el
darrerla Damm del
l
númer
Queviu
o
res Re
d
Granja
Inglés. on. C/ Rossel
ló, 21
C/ Olz
G
Bar Ca ufo. C/ Enten inelles, 10-129 (Bcn)
l
(Bcn)
M
ingo. C ça, 303 (B
Els tran
cn)
/
B
quils
ruta
Niu d’O. Avda. Barberu, 69 (Sabadel
r. C/ Bal
à, 329
l)
(Sant Jo tasar Espada,(Sabadell)
an Des
40
pí)
El spot más
auténtico de
Voll-Damm
Veri rep un
premi Best Pack
Veri suma al seu palmarès un nou
reconeixement: el premi Best Pack
de plata a la categoria Best PromoDirect, que reconeix les millors accions
de màrqueting promocional, directe i
relacional de les marques d’alimentació
i beguda. La campanya premiada és la
promoció en la que Veri regalava trineus
dissenyats per Volkswagen en motiu del
20è aniversari de la carrera Pirena, que
la marca patrocina des de fa anys. La
campanya, realitzada per l’agència ÚBICA,
volia donar a conèixer aquesta prova de
mushing, que exemplifica els valors de
respecte per la natura, defensa del medi
ambient i vinculació amb els Pirineus,
uns valors que comparteix amb Veri.
Com a marca premiada, Veri va estar
present a l’espai Best Pack del saló
Alimentària, celebrat a Barcelona al març.
“Doble o nada”. Este es el lema
de la última campaña televisiva
de Voll-Damm. El spot de la doble
malta de Damm hace alusión
directa al carácter del consumidor
de Voll-Damm y a su actitud real
ante la cerveza: una persona a
la que le gusta el sabor y cuerpo
intensos de la cerveza y que,
en ocasiones, prefiere no tomar
nada a tomar otra cerveza que
no sea Voll-Damm. De hecho,
Voll-Damm, que este año celebra
su 55 aniversario, se clasifica
como una cerveza extra, con un
porcentaje de materia prima de un
17% (extracto seco primitivo) y una
graduación alcohólica del 7,2% vol.
La campaña, que ha sido realizada
por la agencia Villarrosàs, se ha
emitido durante los meses de abril y
mayo en las televisiones nacionales
y regionales, y se ha reforzado
con un plan de acción on line.
Estrella Damm
en el Madrid
Open 2010
Estrella Damm ofreció un espacio
exclusivo, el “Estrella Damm Lounge”, a
los fans del tenis que fueron al Madrid
Open, el pasado mes de mayo. Por
el lounge pasaron personalidades del
mundo del deporte, la música y el cine,
como Iker Casillas, Cristiano Ronaldo,
Ángel Nieto, Paz Vega y Marta Sánchez.
Los asistentes pudieron degustar algunas
de las cervezas de la carta de Damm,
como Estrella Damm Inedit. Los que
eligieron la cerveza creada por Estrella
Damm junto con Ferran Adrià y el equipo
de elBulli, fueron obsequiados con las
tapas gourmet que habían triunfado días
antes en el Salón Gourmet de Madrid. El
“Estrella Damm Lounge” también acogió
la fiesta oficial de los jugadores del
torneo, así como actuaciones musicales
en directo. La que puso punto final al
acontecimiento fue la del grupo The Ellas,
cuyo vocalista es el actor Luis Tosar.
Quatre dies
d’IN-SOMNI
Després de passar per Barcelona,
Tarragona i Lleida, el Festival Itinerant
de Música Independent IN-SOMNI va
arribar a Girona carregat d’energia i,
com sempre, amb un cartell de luxe.
Durant quatre dies (del 13 al 16 de
maig), de la mà d’Estrella Damm, van
passar per l’escenari instal·lat als Jardins
Fora Muralla i per l’Auditori de Girona,
grups com Delafé y Las Flores Azules,
Affoniks, The Cinematics, Delorean,
Joe Crepúsculo, The Primitives,
Radical Animal Beat, entre d’altres.
actualitat damm #23
Veri embotella el Pirineo
La edición Natura colabora con WWF para
la conservación de la fauna pirenaica
El agua Veri nace en el
Valle de Benasque, en
pleno Pirineo de Huesca,
en un paraje excepcional
donde habitan algunas
especies de animales
únicas. Las mariposas
glaciares, el sarrio
pirenaico, la ardilla
roja y el oso pardo
son cuatro de estas
especies que habitan
los Pirineos y que
han sido protegidas
para asegurar su
pervivencia. Con el
objetivo de colaborar
en su conservación,
concienciar al
consumidor y darle a conocer estas
especies autóctonas del Pirineo, Veri
lanza la edición limitada Natura cuyas
botellas han sido decoradas con
motivos inspirados en estos cuatro
animales. Se trata de una colección
solidaria, pues por cada botella
que el consumidor adquiere está
colaborando con la organización
WWF en un proyecto de reforestación
y conservación de la fauna pirenaica.
La edición limitada Natura de Veri
presenta un diseño diferente para
cada estación del año: en primavera,
las botellas han sido decoradas con
ilustraciones que representan las
distintas clases de mariposas
glaciares que revolotean en el Valle
de Benasque; en verano, los
Nuevos envases
con PET
reciclado de Veri
Innovación al servicio
del medio ambiente
Innovación y ecología son una prioridad para Veri. Por ello,
se ha convertido en la primera marca española que utiliza
PET reciclado en la fabricación de todos sus envases de
1,5 litros. Concretamente, cada envase de 1,5 litros de
agua Veri está utilizando un 25% de este material.
Según explica el director de aguas del Grupo Damm,
Francesc Lluch, “desde Veri invertimos en innovación para la
implantación de nuevos materiales y tecnologías que reduzcan
al mínimo nuestro impacto medioambiental, sin renunciar a
la practicidad y calidad del producto final”. De hecho, esta
es una iniciativa más del compromiso medioambiental que
la marca lleva a cabo desde hace años y que se ha visto
reflejado en múltiples acciones, como la reducción progresiva
del gramaje en los envases de PET o la incorporación al
Sistema Integrado de Gestión de Envases de Ecoembes.
actualitat damm #24
protagonistas son los sarrios, unas
pequeñas cabras montesas; mientras
que en otoño e invierno serán las
ardillas rojas y los osos pardos,
respectivamente, los que darán color
a las botellas de agua de Veri.
es
nador
Los gapacks de ial
de 10 ida espec
n
e
i
b nvdee Veri del ro
núme
cn)
último C/ Argullos, 77(B(Bcn)
4
puertas. u Coberta, 2 , 36 (Bcn)
ia
rante 5
Cre
Restaukfurt 6+1. C/ . C/ Septiman cn)
Fran Septimania àpols, 95 (B ació (Bcn)
.
ut
N
Bar rest Bar Niko. C/ Sicilia con Dipataró)
. C/
6 (M
a Yuste n. C/ Colón, (El Masnou) sa
rí
e
c
e
Cerv Hotel Coló
MasnouSabadell-Terras
Port del
9
a.
Enrico. la Viña. Ctr . del Celler, 2
nte
Rbla
ra
r.
u
a
lle
st
Re
el Ce ugat del V. ) , 15
d
fè
a
C
(St. C / Catalunya
í)
Bar. C
Dublin (St. Joan Desp
Cuida’t amb
i
Desafia les onades
amb una bona hidratació
El surf és un esport d’alta intensitat. Per això cal estar preparat
físicament. Una bona dieta i mantenir-se hidratat són les claus per
tenir una musculatura en bones condicions i evitar lesions
Una bona hidratació
El magnesi és bàsic en la dieta del surfista
i d’aquest depèn, en gran mesura, el
bon funcionament de la musculatura.
De fet, la carència d’aquest mineral
pot provocar lesions de tipus muscular
(rampes, trencament de fibres) i també
dels tendons (tendinitis). Per això cal
seguir una alimentació rica en magnesi
(marisc, espinacs, fruita seca) i beure
molta aigua. L’aigua de Veri és rica
en minerals i bicarbonats naturals, i
assegura una bona hidratació ajudant
l’organisme a recuperar els minerals
perduts a causa de la sudoració,
que en el surf és quasi imperceptible
però important. La deshidratació
disminueix la flexibilitat i l’elasticitat
de la musculatura i, per tant, limita el
rendiment físic. Per contra, una perfecta
hidratació, abans, durant i després
de l’exercici, millorarà el rendiment.
Per Vanessa Pérez. Foto: © aleksandar velasevic
mBidaars
Dam
t conv
e
tres
a en eln
u
als c3e0n0 125 iepsasrtioicnip
s amb rar
l 902
r millo
s5s
Truca ad’una de lenal per podencia.
tè
o
is
rs
s
e
p
re
sorteig
nt de
i
r
do
itat
rà dava
ig es fa
entrenateva flexibil
. El sorte
la
l de 20102010.
lio
ju
de
pales
s de 6 amm
r
o
d
a
any
lla D
Els gudel d’Estreú
merocn)
à
n
p
r
de
rre
41 (B
del da al.C/ La Ramblelas,, 15 (Bcn)
15
l de
: fins el
de julio
icipació notari el dia 20
vida sana en forma #25
ct e
*Subje
ac
ion
s
itac
rant Ide
Sant Car
cn)
Restau ctricidad. C/ ilamarí, 29 (B cn)
Bar Ele r Chiqui. C/ Via Júlia, 165 (B
a
V
B
/
Casita.
ntro. C
Bar Ce estaurant Lat, 14 (Bcn)
R
e Pique
C/ Jaum
..
de part
in v
* Data
les
La pràctica del surf requereix un bon
nivell de força ja que bona part del
temps el surfista està remant, mar
endins a contracorrent, per desplaçar-se
allà on vol agafar l’onada per després
dorsals. A més, és aconsellable nedar
a una intensitat mitja durant 30 minuts
abans de saltar a dominar les onades.
en
Millorar el rendiment
posar-se de peu damunt la taula per
planar-la. Per aquest segon pas és molt
important la flexibilitat ja que la rapidesa
amb què et poses de peu determina
els posteriors moviments i maniobres
damunt la taula. Ara bé, també és
necessari tenir una bona resistència
cardiovascular i muscular, només així
és possible reaccionar, amb velocitat
d’acció sense perdre la concentració, i
evitar distraccions que poden suposar
una mala caiguda. La flexibilitat i la
concentració es poden treballar en
sessions de ioga i estiraments assistits,
tant abdominals lumbars com exercicis
de resistència de cames, pectorals i
de
s
Cada vegada és més habitual practicar
surf a les nostres platges, ja sigui hivern
o ple estiu. De fet, al Mediterrani la millor
època per practicar aquest esport és de
setembre a finals de maig, que és quan el
mar brinda les millors onades. El surf és
una activitat d’oci, però també un esport
de risc i requereix d’una gran tècnica i
aptituds tant físiques com mentals.
ica
nd
si
i on
ic
d
on
Agenda
música, ocio y deporte con Damm
VERANO 2010
Sopars amb estrella
Cenar bajo las estrellas en una de
las terrazas con mejores vistas de
Barcelona. Esta es la propuesta de
Estrella Damm Inedit y el Observatorio
Fabra para las noches de verano.
Tras la cena, una visita al museo del
Observatorio para ver las estrellas
a través de uno de los telescopios
más antiguos de Europa.
Del 15 de junio al 22 de septiembre.
Barcelona.
Más información:
www.observatorifabra.com
Festival Castell
de Peralada
El festival,
patrocinado por
AK Damm, llega
a su 24ª edición sin perder ni un
ápice de su carácter y de la calidad
que lo ha convertido en uno de
los acontecimientos del panorama
musical catalán más prestigiosos.
En esta edición, por el castillo de
Peralada pasarán Joan Manel Serrat,
Miguel Bosé, Norah Jones y Jorge
Drexler. Fiel a su compromiso con
el género lírico, también se podrá
disfrutar de la ópera bufa Don
Pasquale de Gaetano Donizetti, Tosca
de Puccini y el Réquiem de Verdi.
Del 16 de julio al 15 de
agosto. Peralada.
Más información:
www.festivalperalada.com
JUNIO
PopArb
Arbúcies vuelve ser el escenario de
las bandas catalanas de música
independiente. Propuestas creativas
made in Catalunya desfilarán por
distintos espacios singulares de esta
localidad gerundense. Sanjosex,
Joan Colomo, Mujeres y Tarántula
son algunas de estas propuestas.
25 y 26 de junio. Barcelona.
Más información: www.poparb.cat
Festival de Jazz
de Vitoria
Voll-Damm sigue
acompañando al
Festival de Jazz de
Vitoria-Gasteiz. Son
ya 34 ediciones del
mejor jazz. Este año,
el plato fuerte es Paco de Lucía. También
destacan Chick Corea, ganador de 12
premios Grammy, y Buddy Guy, que ha
influido en artistas como Eric Clapton,
Steve Ray Vaughn o Jimi Hendrix.
Del 11 al 17 de julio. Vitoria.
Más información: www.jazzvitoria.com
Cruïlla BCN
Sin fronteras musicales es el lema de la
tercera edición de Cruïlla BCN, que este
año traslada sus escenarios al Parque del
Fórum y apuesta por las músicas urbanas
con raíces y las nuevas sonoridades.
Ben Harper es el artista destacado
de esta nueva edición del festival, así
como Macaco, Albert Pla y D’Callaos.
JULIO
16 y 17 de julio. Barcelona.
Más información: www.cruillabarcelona.com
Faraday
SEPTIEMBRE
Festes de la Mercè
Por séptimo año consecutivo, el festival
de música independiente Faraday
congregará en el Molí de Mar de Vilanova
i la Geltrú a artistas internacionales
destacados como Jeff Tweedy, The
Wedding Present o Clem Snide, y a
artistas nacionales como Los Punsetes,
Mujeres, Hello Cuca o El Petit de Cal Eril.
Como cada
año, las
Festes de
la Mercè
convertirán
las calles de
Barcelona
en un gran escenario que desbordará
ritmo, diversión y tradición. Al lado de
la ciudad en estos días tan especiales,
Estrella Damm organizará por quinto
año un gran concierto en la antigua
fábrica de la calle Rosselló.
Del 2 al 4 de julio. Vilanova i la Geltrú.
Más información: www.faraday.tv
Del 23 al 26 de seteptiembre. Barcelona.
Más información: www.bcn.cat/merce
agenda damm #26
La Colònia Güell,
records d’infància de
Una parada per fer una
bona Estrella Damm
Love of Lesbian
“U
“Un oasi enmig de la densitat que envolta
Barcelona”. Així és com Santi Balmes,
vocalista del grup Love of Lesbian,
descriu la Colònia Güell, un lloc que
amaga els records més tendres de la
seva infància. Immers en plena gira
del disc 1999 i a punt de començar el
recorregut pels festivals d’estiu del país,
en Santi sempre troba un moment per
portar les seves filles a la Colònia. Tot i
que actualment viu a Sant Vicenç dels
Horts, el seu vincle amb aquest indret
segueix sent molt estret. Aquest és el
municipi on van viure el seu avi i el seu
besavi, on va néixer el seu pare i on va
passar els seus estius més innocents.
Un indret fora del circuit Gaudí, però
que esdevé una visita obligada per als
amants de la seva arquitectura. “Un
municipi aliè a l’evolució, que respira
història i que no té ni temps ni època”.
El modernisme menys conegut
Situada a Santa Coloma de Cervelló, la
Colònia Güell és un llegat de la revolució
industrial que va crear un sentiment
de pertinença únic en aquells que hi
van treballar i viure. Per en Santi, el dia
perfecte a la Colònia comença baixant
a peu des de l’estació per trobar-nos
de cara amb la Torre de Sabana, un
castell medieval construït com a torre
de guaita. Des d’allà, el camí continua
pel bosc i culmina a la Cripta de Gaudí,
el veritable atractiu de la Colònia i “un
tresor arquitectònic”. Després, Balmes
recomana seguir caminant per un dels
dos carrers principals i voltar pel nucli
urbà. L’escola modernista i la Casa del
Secretari són dues visites obligades.
A l’hora de dinar, Balmes recomana
apropar-se a la plaça Joan Güell, on es
troba l’escultura del comte i el mític bar
Ateneu, intacte des de la Guerra Civil.
Un local on seure a la terrassa per deixar
passar el temps com ho feia el seu avi
l’any 1940. Per acabar el dia, ens proposa
sortir al límit de la Colònia per gaudir de
la posta de sol des d’un camp de blat
i acabar el dia sopant a El Capritx per
degustar els millors productes de la terra.
Per Nuria Mañá. Fotos: cedides
Santa Coloma de Cervelló.
Restaurant El Capritx:
C/ Reixach, 16. Tel.: 936 307 652.
Bar-Restaurant Ateneu:
C/ Joan Güell, 5. Tel.: 936 613 111.
Bar Sport: C/ Barrau, 4.
Tel.: 936 406 088.
Un salt al passat. La Colònia Güell
és el racó preferit de Santi Balmes, un lloc ple
de records que el fan viatjar als anys 30, on la
tranquil.litat i la pau més extrema només queden
interrompudes pel repicar de les campanes de la
cripta Gaudí. Un indret on té la sensació de ser
aliè a l’evolució, un oasi perfecte per evadir-se del
rebombori dels concerts i de les fans.
No et perdis
5. Les festes
del Modernisme
a l’octubre.
1. El Museu
d’història del tèxtil
a l’antic cinema
Sant Lluís.
2. El pas del
temps des de
la terrassa de
l’Ateneu.
3. Un sopar
de qualitat a
El Capritx.
4. Una posta de
sol a l’agost.
Com arribar
Agafem la
BV-2002 fins la
sortida que hi ha
entre Sant Boi i
Santa Coloma de
Cervelló. També
podem arribar en
ferrocarril des de
plaça Espanya.
N-340
Autovia
del
Nordeste
B-23
Sant Feliu
del Llobregat
N-340
A-2
B-23
E-90
Sant Coloma
de Cervelló
Sant
Joan
Despí
Colònia
Güell
A-2
Foto: Consorci de la Colònia Güell / cedides
Sant Boi del
Llobregat
rodamón #27
de la mà de...
Bojan Krkic
DAMMBARS
Té l’honor de ser el jugador més jove que ha
marcat un gol amb el primer equip del
Barça i, amb tres temporades, ja ha
acumulat una popularitat que només
tenen els grans. I això, que com
aquell qui diu la seva carrera
acaba d’arrencar. La qualitat del
de Linyola, però, és indiscutible
i ho demostra cada vegada
que salta al terreny de joc.
Q
Què suposa per a un noi, amb només
17 anys, triomfar en el primer equip?
Quan gaudeixes fent el que t’agrada… és
un somni fet realitat, però també tinc clar
que si no et diverteixes no té sentit jugar.
Com va ser aquell primer dia?
Estava molt nerviós i emocionat perquè
tenia al davant grans jugadors als
que admirava. En Ronaldinho em va
impressionar moltíssim.
Al Barça tot va a un ritme vertiginós.
Com es fa per no perdre l’equilibri?
És important no aturar-se i seguir endavant
perquè el nivell és molt alt. Cal seguir
treballant amb molta humilitat i respecte,
tant pels companys com pels rivals.
Quin és el millor record que
guardes fins al moment?
N’acumulo molts: des del dia que vaig
aterrar al primer equip fins l’any passat
amb els sis títols, passant pel meu debut,
el primer gol… No acabaria la llista.
“Si no et diverteixes no té
sentit jugar”
Tot i tenir contracte fins l’any 2013,
contemples la possibilitat de marxar
del Barça si no jugues més minuts?
Ara no és el moment de plantejar-m’ho.
En aquesta recta final només m’he
preocupat d’estar al 100% per si el mister
decidia comptar amb mi i aprofitar les
oportunitats, i així ha estat. En el món del
futbol no saps mai què pot passar, cal
estar sempre preparat pel què pugui venir.
moment em fa veure la realitat.
Conviure amb la popularitat és complicat
però poc a poc m’hi vaig adaptant.
Què té més valor, guanyar la Lliga
o la Champions?
Tot! Són els dos títols més importants.
Aquest any hem aconseguit la Lliga però
ja ho ha dit el mister: “Us en debem una”.
On et podem trobar fent una canya?
En llocs molt tranquils, on ja
hi estigui familiaritzat.
Si no fossis futbolista, què
t’hauria agradat ser?
Mai m’he imaginat fent una altra cosa,
sempre he volgut ser futbolista.
Tens èxit, popularitat, diners…
És difícil tocar de peus a terra?
Per sort tinc un entorn que en tot
I ja tens temps per passar
amb els amics?
Sempre hi ha temps per estar amb
els amics però no tot el què voldria.
Tinc clar que el futbol comporta
un sacrifici i aquest no és fàcil.
Del vestidor, amb qui aniries
a fer una Estrella Damm?
Amb molts companys, però sobretot
amb l’Iniesta, un bon amic.
Un moment daurat és...
L’any passat, amb el gol de la final
de la Copa del Rei. Cada gol és
una dosi més de confiança.
Per Vanessa Pérez. Foto: Joan Morejón

Documentos relacionados