Tormiq, SL - St. Paul`s School

Transcripción

Tormiq, SL - St. Paul`s School
St. Jordi 2014
Paul Sweeney wrote, “You know you’ve read a good book when you turn
the last page and feel a little as if you have lost a friend.”
Escapism. For us, reading has always taken us places we’ve yet to see or
perhaps will never see. It’s fun, if only in a make-believe world, to meet
characters so much like you or incredibly different from you. And those
characters/personalities you can only hope to meet in somebody/some
people one day.
María Blanco Carol & Martí Alegría Baeza
6th
3
Jocs Florals
Infantil
Primària
4
Infantil
English
Castellano
5
Infant Education
In the Infant Section, books and stories provide the basis for many different types of
learning: language skills, comprehension and creative expression are just a few of the
learning objectives considered when working with different stories. This year the children worked on three traditional stories in the different year groups. This provided us
with opportunities to do different age-appropriate activities related to the same story.
The children of Nursery A, Kinder A and Prep A read the story “I Don’t Want To Go To
Bed”. Nursery B, Kinder B and Prep B read the story “Little Rabbit Foo Foo”. And the
children in Nursery C, Kinder C and Prep C read the story “Room On The Broom”.
In Nursery the children enjoyed taking turns being the different characters and acting out
the stories. In Kinder the children worked in small groups doing collaborative representational drawings. And in Prep, the children worked in their class group to
re-write the stories putting their own creative twist on the different plot lines.
6
I Don’t Want to Go to Bed
Nursery A
7
I Don’t Want to Go to Bed
Kinder A
8
I Don’t Want to Go to Bed
Prep A
9
Little Rabbit Foo Foo
Nursery B
10
Little Rabbit Foo Foo
Kinder B
11
Little Rabbit Foo Foo
Prep B
12
Room on the Broom
Nursery C
13
Room on the Broom
Kinder C
14
Room on the Broom
Prep C
15
Infantil Castellano
En las clases de Nursery hemos trabajado el cuento tradicional “Los tres cerditos y el lobo
feroz”. Nos hemos familiarizado con el texto, construido nuestras propias máscaras y disfrutado
representando esta bonita historia.
Los niños y niñas de Kínder, a partir de una actividad colectiva de lengua oral, hemos compuesto entre toda la clase nuestro primer cuento del curso, siguiendo los siguientes pasos:
•
Escoger protagonista
•
Qué nombre le queremos poner
•
¿Cómo es?
•
¿Dónde vive?
•
¿Qué le gusta hacer?
•
Un día…
Y aquí tenéis nuestros cuentos. Esperamos que los disfrutéis.
En las clases de Prep, hemos confeccionado el Calendario de Pascua, para llevarlo a casa.
Después de celebrar la llegada del Rey del carnaval con disfraces y bailes y su marcha el día de
la sardina, llega “La Señora Cuaresma” representada con siete piernas y que nos va señalando
las semanas que faltan para llegar al domingo de Pascua.
Cada domingo tenemos que quitarle una pierna hasta llegar al último, el lunes celebraremos la
llegada de la Primavera con la tradicional
16
MONA de PASCUA
Los tres cerditos y el lobo feroz
Nursery A
17
Los tres cerditos y el lobo feroz
Nursery B
18
Los tres cerditos y el lobo feroz
Nursery C
19
La jirafa Luci
Había una vez una jirafa que se llamaba Luci.
Era una jirafa muy buena, guapa, pequeña y de color azul.
Vivía en el zoo de Barcelona.
Le gustaba mucho correr, saltar, comer hojas y hacer la siesta.
Una noche se asustó mucho porque había un zombi a su lado. Se
puso a correr y unos policías que tenían prismáticos la vieron y detuvieron al zombi.
Y colorín colorado esta historia se ha terminado.
¿Os ha gustado?
20
Kinder A
El delfín Leonardo
Había una vez un delfín que se llamaba Leonardo.
Era un delfín muy grande y gordo, bueno, travieso y muy simpático.
Vivía en un acuarium de la China.
Le gustaba mucho jugar con la pelota, saltar muy alto y nadar.
Un día se hizo muy amigo de la ballena Lola, brincaron mucho y
se marcharon al mar.
Conocieron muchos amigos y se lo pasaron muy bien.
Y colorín colorado esta historia se ha terminado.
¿Os ha gustado?
Kinder B
21
El lobo Paco
Había una vez un lobo que se llamaba Paco.
Era un lobo muy grande, malo, feo y horrible.
Vivía en un bosque de Costa Rica.
Siempre tenía mucha hambre. Le gustaba comer personas, animales,
plátanos y cacahuetes.
Todos le tenían mucho miedo.
Una noche salió a cazar. Se tropezó con una piedra muy grande y
se cayó al rio y se murió.
Y colorín colorado esta historia se ha terminado.
¿Os ha gustado?
Kinder C
22
Calendario de Pascua
Prep A
23
Calendario de Pascua
Prep B
24
Calendario de Pascua
Prep C
25
Primària
Català
English
Castellano
26
Llengua Catalana
PRIMER
SEGON
TERCER
QUART
CINQUÈ
SISÈ
Guanyadora
Finalistes
Lola Escarmis Vives
Martina Lafuente Faucón
Ona Alaman Sánchez
Guanyadora
Finalistes
Ágata Romero Rodríguez
Gloria Sánchez Vives
Guillem Tubert Várez
Guanyador
Finalistes
Matt Forn Jordà
Jan Vericat Sagrera
Candela Varón Mora
Guanyador
Finalistes
Arnau Gabaldon Salvador
Gabriela Gutiérrez De Esteban
Martina Bueno Mengod
Guanyadora
Finalistes
Diana Ayrapetyan
Álvaro Urbano Pujadas
Ingrid Albertos Fahy
Guanyadora
Finalistes
Ana Tonijuan Sánchez
Pere Alberch Viña
Andrea Labá Bustillo
27
El món màgic
Hi havia una vegada una fada que es deia Polina. Era repartidora de pólvores màgiques i va veure que ningú l´agafava
i va pensar:
-Mmmmm, què ha passat?
I va mirar per tot el bosc i no trobava res i va pensar:
Segur que és culpa de la bruixa!
Va trucar a les fades policia i els va dir que agafessin a la
bruixa. La van trobar i se la van emportar. Van despertar
a totes les fades i van celebrar-ho fent una festa. Va ser la
bomba!
Lola Escarmis Vives 1r.
28
El vampir enamorat
Un dia molt bonic, un vampir que es deia Leonardo era a
l´escola i resulta que estava enamorat d´una nena que es deia
Hanna.
La Hanna era molt gòtica i sempre anava vestida de color
negre.
Al Leonardo li feia por fer-li un petó i treure els ullals.
Els dies passaven i també les setmanes i el Leonardo encara
no li havia dit que era el seu amor.
Més tard es va adonar que la Hanna era la seva admiradora secreta. I li va fer un petó sense treure els ullals.
Ágata Romero Rodríguez 2n.
29
Fúria, el drac de la nit.
Hi havia una vegada una illa que es deia Unit. Era tota
deserta i no hi havia ni sargantanes, ni aranyes, ni ovelles ni
vaques. Hi havia dracs. Les seves mascotes eren dracs.
Hi havia un nen que es deia Alex i tenia el millor drac. Es
deia Fúria i anava a mil quilòmetres per hora. Un dia l´Alex
va pujar sobre el drac, van marxar i van anar massa lluny.
Al final es van perdre. No sabien on eren. Van cridar:
- Som aquí! – però ningú va anar a rescatar-los.
I es va fer de nit. El drac Fúria va tenir una idea: va pensar
que podia olorar el camí i amb el foc podria veure-hi i així ho
van fer. Al final van arribar a casa i així es van salvar.
Matt Forn Jordà 3r.
30
El tresor dels nyus
Hi havia una vegada una petita manada de nyus situada en
una cova al mig de la sabana.
El nyu més petit es deia Marc i el més gran i vell, Joan. El
Joan era l´avi del Marc i sempre li explicava contes de tresors
i riquesa.
Un dia que el Marc estava adormit al llit, va començar a
somiar. Era un somni molt bonic i era així:
Ell i tota la manada havien decidit anar a buscar un tresor
al cim d´una muntanya que era a l´altra punta del món. Quan
ja feia una bona estona que caminaven, van trobar un riu molt
ample. Quan el primer nyu estava a punt de creuar-lo, va veure
un ull ben gros que l´espiava. Era un cocodril! Tenia unes dents
molt grosses i brillants, uns ulls taronges com la lava i feia tres
metres de llarg. Ràpidament, tota la manada es va retirar. Es
van esperar una bona estona fins que el cocodril va desaparèixer i els nyus van creuar. Però el darrer nyu va notar alguna
cosa a les cames….era el cocodril! Mirava de mossegar-lo, però
al final el nyu li va tirar una guitza i el va deixar estabornit.
Molt feliços, van seguir caminant. Quan ja eren a la mun31
tanya del tresor van trobar un lleó molt ferotge. Tots els nyus
van fer una rotllana al seu voltant i van començar a córrer
cap a ell. En aquell moment el lleó va tenir por i va marxar
corrent. Quan van arribar al tresor i ja gairebé l´estaven tocant… la seva mare el va despertar. I ell va cridar:
-Noooooo! Per què no podia ser veritat aquell somni?
Arnau Gabaldon Salvador 4t.
32
El mirall
L´Emma era una nena normal i corrent però no era ni molt amable ni
molt generosa; era tot el contrari. Era molt mala persona. Vivia a Irlanda.
Tenia el cabell de color xocolata, els ulls blaus i una cicatriu a l´orella en
forma d´estrella. L´Emma mai s´amoïnava per la gent. Fins que un dia va
descobrir la persona que era en realitat:
13 de setembre de 2009
Com cada matí, l´Emma es va despertar i es va preparar per anar a
l´escola. Es va vestir i es va pentinar. Va baixar a preparar l´esmorzar.
No va dir ni una sola paraula. Ella era així, distant. S´estimava més
quedar-se sola a la seva habitació tot el dia que parlar amb una persona.
I no era que fos tímida ni res d´això. Ningú sabia perquè es comportava
així, ni els seus pares. I, en realitat, ni ella ho sabia. Simplement, ho era
i ja està.
Quan va acabar d´esmorzar, el seu pare li va dir:
-Vols que et porti a l´escola?
Sense dir ni fer res, va sortir amb una mirada assassina. Sempre tenia
aquella mirada. La raó: ningú la sabia. Va caminar fins a l´escola. Com
sempre, va arribar tard. Va entrar a la classe de Matemàtiques. Va fer-ho
sense picar a la porta ni res. Va seure al seu lloc i va treure els llibres. La
professora només va fer rodar els ulls al veure el comportament de la nena.
La classe se li va fer eterna i continuava amb aquella mirada. Quan va
sonar la campana que anunciava l´hora de plegar, l´Emma va sortir la
darrera. No tenia pressa per arribar a casa. A mig camí es va parar en
un carreró perquè va veure una petita botiga amb la porta oberta i el llum
33
apagat. Sense dubtar-ho ni un segon, hi va entrar. Quan va ser dins, va
assegurar-se que no hi hagués ningú. Va començar a mirar i va trobar un
mirall. Va mirar-se´l un moment i va veure que tenia la mateixa forma
que la seva cicatriu però amb sang. Va pensar que era casualitat, però no
era així. Va decidir marxar d´aquell lloc, no perquè tingués por, només
perquè tenia gana.
A l´arribar a casa, la seva mare ja havia fet el sopar. Es va menjar
tot el que tenia al plat i se´n va anar a dormir. No li agradava parlar
amb els seus pares i, una altra vegada, ningú sabia perquè.
L´endemà, la mateixa rutina de sempre. I una altra vegada va arribar
tard a l´escola. El dia va passar ràpid i ja era hora d´anar a casa. Va
tornar caminant. Pel camí va notar que algú la seguia, però quan es girava no hi havia ningú. Va arribar al carreró del dia anterior i aquesta
vegada la botiga estava tancada. Però va entrar-hi igualment. Va agafar
un llibre i el va llançar contra la finestra; es va trencar i quan va ser dins
va començar a buscar el mirall. No sabia perquè, però sentia que havia
de fer-ho. Va trobar-lo. L´estrelleta de sang va brillar quan ella va mirar
el mirall i la seva cicatriu es va encendre . Va mirar-se detingudament al
mirall i va veure….una nena. Una nena alegre, amable, generosa i amb un
somriure a la cara. I després va veure que era….ella!! Començava a tenir por.
Va veure com era la seva cara. Ella i aquella nena que també era ella eren
molt diferents. Va marxar corrent cap a casa. Ja no volia anar a aquella
botiga. Quan va arribar, va tancar-se a la seva habitació i es va adormir.
L´endemà es va despertar somrient i això no passava mai. Va fer la
mateixa rutina de sempre però amb un somriure a la cara. Es va vestir
d´una altra manera. Sempre anava de color negre i lila. Però ara es va
34
posar de color rosa, blau i taronja. Va baixar a esmorzar i quan va veure
els seus pares els va fer un petó. Després va anar cap a l´escola saltant
com una nena petita. I el que era més estrany: no va arribar tard! Quan
va entrar la mestra i va veure a l´Emma, es va quedar amb la boca
oberta, com la resta dels seus companys.
El dia va passar molt ràpid. L´Emma va parlar amb els seus companys, que ara eren els seus amics. Va sortir de l´escola una altra vegada
saltant. Va passar pel carreró, però la botiga ja no hi era. Això la va
espantar molt. Però se´n va oblidar i va seguir caminant ben feliç. Quan
va arribar a casa va fer un petó als seus pares, que estaven espantats i tot
del comportament de la seva filla. Però els dies passaven i la noia estava
igual i els seus pares s´hi van anar acostumant.
Al començament la mestra i els seus companys també tenien por, però
després es van adonar que no era cap broma. Havia canviat. Els seus
amics li preguntaven què li passava, però ella no es recordava de res, ni
del mirall ni de quan tenia una altra personalitat. Passat un temps, els
amics es van cansar de fer-li la mateixa pregunta i es van oblidar del
tema.
Al cap d´uns dies va entrar a l´escola una nena nova. Vestia de color negre i lila i tenia cara assassina. Aquella nena s´assemblava molt
a l´Emma tal com era abans. Es deia Emiliy, tenia una cicatriu al braç
en forma d´estrella. I tothom sap què significa això: comencem una altra
vegada.
Diana Ayrapetyan 5è.
35
L´asfalt
L´olor del pa torrat ja envaïa la meva habitació. Vaig baixar les
escales per anar a la cuina.
-Joan, quan acabis d´esmorzar, has d´anar a comprar verdures al
mercat, - va dir la meva mare.
Em vaig vestir i me´n vaig anar. Vaig comprar les verdures i de
sobte vaig veure una cosa brillant al cistell.
A l´ arribar a casa, me´n vaig anar a la cuina a mirar si encara
hi havia allò que brillava. I sí que hi era. Era una pedra. Una pedra
que brillava. La vaig agafar i me´n vaig anar a la meva habitació.
Vaig seure al llit i la vaig observar. De sobte, hi van aparèixer unes
imatges. Eren d´un carrer, un carrer amb una fletxa que assenyalava
una pedra a l´asfalt. Vaig adonar-me que era el carrer del mercat, però
molt diferent: en lloc d´haver-hi cotxes, hi havia carrosses de cavalls,
la gent vestia diferent. Tot era diferent.
El Joan va decidir anar al mercat per comparar-ho. Quan hi va
arribar, efectivament, tot era diferent menys el carrer, que era el mateix.
Va recordar on assenyalava la fletxa i es va adonar que a l´asfalt…
hi faltava una pedra! Era la que ell havia trobat al cistell! Va provar
de tornar-la al seu lloc i….sí! encaixava!
No havia entès res. La senyora que li havia venut les verdures li va
picar l´ullet. Però com que no havia entès res, se´n va tornar a casa.
Ana Tonijuan Sánchez 6è.
36
Lengua Castellana
PRIMERO
SEGUNDO
TERCERO
CUARTO
QUINTO
SEXTO
Ganador
Finalistas
Pedro Vicente Mohino
Ruby-Vella Kim
Itziar Gamboa Gómez
Ganadora
Finalistas Gabriela Benmayor Sultán
Carlota Herrero Bernaldo
Elena López Cervera
Ganador
Finalistas
Pol Anidjar Guerrero
Paulina Amat Arnau
Nora Legido Núñez
Ganadora
Finalistas
Katya Sánchez Guseva
Anna Gutiérrez Fons
Praslin Martín Nebot
Ganador
Finalistas
Jan Moreno De Oliveda
Noel Rodríguez Villagarcía
Inés Pérez Sanz
Ganadora
Finalistas
Alexia Reixach Rubio
Katia Mezquita Campamá
Lucía Zapata López
37
Pedro, el indio
Había una vez un indio llamado Pedro que quería pasar
aventuras por el mundo. Y se fue a pasar aventuras por todo
el mundo. Pasó por los mares, pasó por el desierto, pasó por
los bosques, pasó por las ciudades, pasó por el espacio, pasó
por las nubes, pasó por las pirámides, pasó por todo el mundo y continuó su viaje. Y había una casa y celebraron una
fiesta.
Pedro Vicente Mohino 1º
38
Jordi y los libros
Érase una vez un gran caballero. El caballero tenía un gran caballo.
El caballero se llamaba Jordi y el caballo se llamaba Felipe. También
había un rey malvado que se llamaba Santiago.
Santiago tenía un problema con los libros y tenía ganas de destruir
libros.
A Jordi en cambio, le encantaban. En su castillo tenía una habitación….¡llena de libros!
Una noche muy silenciosa Santiago entró en el castillo de Jordi y fue
hacia la sala de los libros. Pero antes de que tocase alguno…¡chas! apareció Jordi con su espada y su armadura. Santiago se asustó al verle
y se fue corriendo hacia la puerta. Pero antes de que saliese, Jordi dijo:
-¡Alto! ¿Por qué no te gustan los libros?
Santiago dijo:
-Es que no sé leer.
-¿Y por qué no lo habías dicho antes? ¡Yo te enseñaré a leer!
Cuando Santiago supo leer, le gustó tanto que decidió que un día al
año se venderían libros. Y a ese día lo llamaron…¡San Jordi!
Y así acaba la historia.
Gabriela Benmayor Sultán 2º
39
El tiburón lento
Había una vez un tiburón muy pequeño que vivía en el mar.
Todos se reían de él porque era muy lento, pero quién más se reía era
la tortuga, que era muy rápida.
Una mañana la tortuga le dijo:
-¿Quieres hacer una carrera desde aquí hasta esa roca?
El tiburón le dijo que sí, pero en realidad no quería porque tenía miedo.
Hicieron la carrera, ganó la tortuga y se rió.
-¡Ja, ja, ja, he ganado!
El tiburón se fue a casa muy triste y se fue a dormir.
Al día siguiente tuvo una idea: podía entrenarse para correr jugando
a futbol.
Vio una pelota en el mar, la cogió y se la llevó al fondo, pero cuando
la soltó, la pelota se fue flotando.
-¡Oh no! – dijo el tiburón.
Pero tuvo otra idea para entrenarse: correr por el mar. Y se fue hacia
la parte más honda, honda, honda, hasta que entró en un túnel y vio
un pulpo gigante con…¡ochenta tentáculos! Los esquivó a todos, salió de
la cueva y se fue corriendo a casa.
Con lo que había entrenado, después hizo una carrera contra la tortuga y ganó y se convirtió en el más rápido del mar.
Paul Anidjar Guerrero 3º
40
La sonrisa de los niños
Dos niñas de distintos países, cada mañana se levantan, se
duchan, se visten, desayunan, se lavan los dientes y suben al
autobús escolar para ir al colegio.
Una de ellas vive en una casa muy grande, tiene toda la ropa
que quiere, come bien, va a un buen colegio, va en coche, tiene
todo lo que ella quiere, está segura, tiene una vida perfecta.
La otra niña vive en una casa pequeña, no tiene mucha seguridad, no le pueden comprar todo lo que ella quiere, va en
un autobús donde casi no caben todas las personas que deben
utilizarlo, camina hacia el colegio por calles llenas de polvo,
caminos de tierra, no tiene una vida tan perfecta.
Pero esas dos niñas tan diferentes tienen una cosa en común:
las dos sonríen.
¡Sonríe tú también! ¡No cuesta nada!
Katya Sánchez Guseva 4º
41
Un desastre en el hormiguero
-¡Laia y Pepe! ¡No quiero que volváis a tapar el hormiguero!
¡No sabéis cómo sufren!
Por eso os voy a contar una historia. Su título es “Un desastre en el hormiguero”.
Había una vez un grupo de hormigas que vivían en un
hormiguero llamado Hormiguelandia. Cada semana iban a un
restaurante y comían migas de pan, semillas de frutos secos, etc.
Corrían el riesgo de que alguien las pisara y cuidaban a la
reina.
Pero un día pasó algo que ninguna hormiga esperaba: unos
niños taparon su hormiguero. ¡Hormiguelandia había desaparecido del mapa! Todas las hormigas estaban aterrorizadas; por
suerte tenían comida para unos días. Pero la comida se iba acabando y ya habían intentado hacer un túnel, hacerle cosquillas
a la tierra para que las expulsara, pero nada había funcionado.
No tenían más remedio que quedarse allí y disfrutar de lo que
les quedaba de vida.
42
-Pero, ¿no les pasó nada, verdad? – preguntó Laia.
El abuelo siguió explicando:
Por suerte, una hormiga de las del grupo encendió una hoguera y pudo ver que el humo pasaba por la tierra y que había
un camino para salir y gracias a ella consiguieron salvar a
muchas hormigas.
Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.
-A ver, ¿qué has aprendido, Laia?
-He aprendido que las hormigas sufren cuando les tapas el
hormiguero.
-¿Y tú, Pepe?
-He aprendido que las hormigas ya saben lo que tienen que
hacer cuando les tapas el hormiguero y que no tiene ninguna
gracia hacerlo.
Jan Moreno De Oliveda 5º
43
¡Zapatos eternos!
Un día normal, dos hombres con traje y muy arreglados entraron
en una tienda de zapatos. Eran altos y delgados y llevaban unos maletines de color marrón. Eran empresarios.
Al entrar, el dependiente les dio a probar unos zapatos de color
azul y los hombres parecían muy contentos. Después se probaron unos
mocasines de color negro y también parecía que les gustaban. Al cabo
de dos horas ya se habían probado todos los zapatos de la tienda y
entonces le dijeron adiós al dependiente y se fueron.
A la semana siguiente los dos hombres volvieron a entrar en la tienda y se probaron todos los nuevos zapatos que había. Aunque, como
la vez pasada, no compraron nada.
A la semana siguiente repitieron la visita pero tampoco compraron
ninguno.
Esto se convirtió en una rutina y cada semana iban a la tienda y
se probaban todos los zapatos pero nunca compraban nada.
Al final, el dependiente se cansó y les tendió una trampa. Cuando
llegó la nueva colección de zapatos, les puso pegamento en la plantilla
y los dejó en el mostrador. Cuando llegaron los dos hombres, como
eran los zapatos más bonitos, se los quisieron probar. Y cuando se los
quisieron quitar, no pudieron porque estaban pegados a sus pies. Tuvieron que comprar los zapatos y no volvieron a molestar al dependiente.
Alexia Reixach Rubio 6º
44
English Language
FIRST GRADE
Winner
Finalists
David Weingard Zaragoza
Lara Kate Albertos Fahy
Toria Costas Quan
Winner
Finalists
Ignacio Gamboa Gómez
Elena López Cervera
Itziar Ramírez Izquierdo
Winner
Finalists
Sasha Foubister
Hugo García García
Yasmin Nathalie Watts
Winner
Finalists
Gabriel Hagen Antunes
Havanah Kim
Andrea Lafuente De La Fuente
Winner
Finalists
Tomás Falk Chacón
Alvaro Viscarri Pardo
Carmen Vilanova Martínez
Winner
Finalists
María Blanco Carol
Martina De Benito Carreras
Laura Rodés Cervera
SECOND GRADE
THIRD GRADE
FOURTH GRADE
FIFTH GRADE
SIXTH GRADE
45
The Beach in Tamariu
One day Miquel and David went to Tamariu and found
a dragon but an alien was fighting with the dragon. The
dragon beat the alien and it went away. The flying dragon
would not stop breathing fire but it landed and went to sleep.
Then we touched the dangerous dragon and attacked him and
he flew home to his cave.
David Weingard Zaragoza 1st
46
A Scary and Terrible Space Adventure
One scary and terrible night there was a very bad scientist,
he was very sick. He thought that he was going to die so our
characters in this story went to his rescue.
They went into space on a very difficult adventure to find a
new plant and some space dust.
In the laboratory they had potions and by mistake the scientist dropped one on him which made him very sick. The Earth
was about to explode as someone had planted an atomic bomb
so they decided to go with the scientist to space to find a cure.
Once in their spaceship they realized that the spaceship was
going to explode so they had to land on Neptune, There it was
extremely cold. They had to find the plant and space dust very
quickly so they decided to separate, The three friends went one
way and the doctor and the scientist went the other way. Neptune was a very scary and icy planet, they looked for hours
but they couldn’t find what they were looking for. Suddenly
47
an alien came and helped them. They found the plants and the
space dust.
After fixing their spaceship they flew back to Earth. They
returned to the laboratory and tried to make a new medicine.
That medicine was given to the scientist and he was cured after
five hours. Then they celebrated by having a very nice party
and they all lived happily until the next adventure.
Ignacio Gamboa Gómez 2nd
48
The Princess and the Frog
One day I spied the beautiful Princess Joan skipping nimbly along
to the pond. So childish, I thought to myself. I looked up again and I
saw Joan throwing her ball up and down. It was a golden ball made
out of a single drop of sun. It glistened and glowed so brightly I had
to screw up my eyes to look at it. I then went back to my washing.
Suddenly I heard a scream followed by an angry sob. Then I saw and
heard the most ugly, loathsome, hideous, yellow and brown frog! All
I heard was a croak but Joan seemed to understand it. I saw it dive
back down and then reappear almost instantly. I opened the window
just in time to hear the frog say, “Now let me sleep on your pillow,
drink from your cup and eat from your plate!”
The Princess simply said, “No!” and then she ran away.
“Do you want to be fired?” a slow voice drawled. I jumped and turned around and there was the King.
“No Sire,” I said meekly.
“Then get on with it you swine!” he bellowed. “Dinner is in five minutes precisely, I insist!”
Oh goodness, I had forgotten all about dinner! I bustled around as
quickly as I could and finally (five minutes seemed like an age) it was
on time.
Princess Joan sat down gracefully looking like a light flower in her
pink dress.
“Where is the butter?” she asked sharply.
49
“It’s just being carved into a rose your Highness,” I said as sweetly
as I could.
Princess Joan observed the table. “Hmmm, roast beef, toast, oak cakes
with butter, mint chocolate and cocoa, sweet and foaming, good, just
how I like it.”
No sooner had she said that there was a sharp rap on the door.
“I wonder who that could be?” said one of the footmen.
I stole a glance at Joan who had gone noticeably pale. The footman
came back looking surprised and behind him in hopped a frog, an ugly,
loathsome, hideous, yellow and brown – oh my goodness, it was the frog
from the pond! The frog then leapt onto my head making me scream!
“I’ve come for what you owe me,” he croaked.
Joan sobbed and told her father the story.
The King bellowed, “Always be kind to someone who has helped you
and I don’t care if it is only a frog!”
So the frog ate everything from her plate and all the cocoa from her
cup and then, as if it wasn’t enough he said, “Bedtime now!”
With a sob Joan leapt up and picked up the frog and ran from the
room. Joan threw the frog onto her pillow and immediately the frog
turned into a handsome Prince with dark hair and rich clothes!
He then took one look at Joan and said, “Will you marry me?”
And Joan said, “Yes!”
Sasha Foubister 3rd
50
A Strange Meeting
I went to the cemetery. I entered and suddenly I heard some
footsteps. I turned around and I saw an eight year old boy
with white skin. The boy had an oval face like an egg, small
green eyes, not so big ears and a small mouth. His hands
weren’t very big and his nails were long and clean. He was
wearing a white T-shirt and black trousers. In his left hand
he had a picture and in his right he had a black bag.
He slowly walked towards me and said “Hello!”
I asked, “What’s your name?”
He replied, “Hector, and what’s yours?”
“My name is Gabriel,” I told him.
“Run!” he whispered and then he vanished.
Gabriel Hagen Antunes 4th
51
Aztec Diary
Year 1322 Day Cipactli 12
I was relaxed fishing in a pond with my friend, when suddenly
the ground started to move, only me and my friends noticed it. We
thought the same thing, we looked into each other´s eyes and then
we looked at the volcano, smoke was coming out of it.
I said that first of all we had to tell our parents. We went to
them as fast as we could. I told them, but as usual they didn’t
listen. They told me to mind my own business.
I was a bit nervous on one hand because something could
happen, but I was furious on the other. I told my parents that
I was going for a walk in the woods. My mum told me not to
go very far. I went a few metres away and suddenly some birds
came out of the trees as if someone tried to kill them, but nobody
was…………… but there was a fire. Fire!!!!!!!!!!!!!Fire!!!!!!!!!!Fire!!!!!!!!!!!!!! It was
coming closer and closer, I was so scared I went running to my
parents to tell them and the people nearby. You could see it, it was
like being surrounded by a tribe.
52
We went to tell the emperor about this but he didn’t even listen.
We tried to stop the fire with water but it was no use. My friend
kept saying ´Lava´´Lava´ ´Lava´. I thought it was going to be
the end of Tenochtitlan. I ran to the temple of the emperor and
begged him to do something about it.
When the emperor saw it, without thinking twice, he sent all his
troops to stop the lava. The lava was so red and hot that for a
moment we were helpless, but we resisted until the end.
The emperor was so proud of me that he gave me his most
beautiful and lightest sword. I was so happy, I had saved
Tenochtitlan!!!
This was another great day in Tenochtitlan.
Tomás Falk Chacón 5th
53
Black
Black is the colour of the Vespa he used to run away,
It’s like the agony I feel when you break my heart.
Black is a dead soul that hunts for you during the hideous night,
It’s like an arrow entering gently into my broken heart.
Black is the muffled corridor of a wrecked orphanage,
It’s as nasty as the death of the one you care for.
Black is a ruthless wolf on a rain stricken night,
It’s as agonizing as the hollowness in my heart.
Black is the colour of a sooty homeless man,
It’s like the bullets they use to kill people in a sorrowful war.
Maria Blanco Carol 6th
54
55
Tormiq, S.L

Documentos relacionados