Ajuntament de Tossa de Mar

Transcripción

Ajuntament de Tossa de Mar
Ajuntament de Tossa de Mar
Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
E
l Museo Municipal de Tossa celebra setenta y cinco años. El día 1 de septiembre de
1935 se inauguró un proyecto hecho realidad. La idea de la creación del museo
surgió de un grupo de intelectuales y artistas: el arqueólogo Alberto del Castillo, los
pintores Rafael Benet, Georges Kars y Pere Créixams, así como el escultor Enric Casanovas. La idea original era mostrar al público las piezas arqueológicas que habían
aparecido en la villa romana dels Ametllers a raíz de las excavaciones realizadas por
el eminente Dr. D. Ignacio Melé, y muy especialmente reflejar una muestra de la vorágine creativa que se desarrolló en Tossa en aquellos años, especialmente en 1934. “Este
año -escribía Rafael Benet en el otoño de 1934- el traslado de Montparnasse hacia
nuestras playas ha tomado unas proporciones extraordinarias”.
Pero, ¿qué tenía Tossa que no tuvieran otras localidades del país? La respuesta es muy
sencilla: Tossa era un paraíso. El pintor Marc Chagall la bautizó con el afortunado
apelativo de Paraíso Azul. Benet, objetivamente, señaló como causas de este singular
fenómeno:
“Sería extenso estudiar las causas de este traslado de extranjeros a un rincón de mundo
bello como existen otros, pero las principales son: la potabilidad de nuestra moneda,
el malestar político europeo, el relativo buen precio del hospedaje del pueblo y la
proximidad de la frontera francesa”
En la revista “Art”, publicada en octubre de 1934, Rafael Benet se refirió a Tossa como
la Babel de las Artes. Los colores del paisaje, el ambiente que se generó en el pueblo,
los espacios compartidos: el café de Biel, el bar de Marcus, el Buen Retiro, la librería
de la baronesa Bucóvitx, la pensión Steyer, el Hotel Casa Blanca, el Hotel Rovira...
espacios de tertulia, de encuentros, de creación. Tossa se convirtió en un ir i venir de
creatividad y espíritu artístico. Los artistas eran del país y del resto de Europa. Tossa se
convirtió en un referente. Los artistas se dejaron imbuir por la belleza del paisaje, por
sus colores...y unos cuantos artistas pensaron que este fenómeno excepcional había
que reflejarlo en algún espacio y que mejor que en un museo. La idea fructificó y de
ello ya se han cumplido setenta y cinco años. Podemos considerarnos unos privilegiados, somos un museo que posee las obras y los espacios donde fueron creadas, cosa
que lo convierte en un museo excepcional. Conservamos el paisaje y lo vemos a través
de la mirada de quien lo contempló hace setenta y cinco años y lo pintó. Todo un
privilegio. Esta producción fue tan fructífera que en Tossa quedaron muchas obras de
arte y tuvo otro efecto positivo: suscitó el interés y sensibilidad por la pintura. Muchas
de las obras que hoy podemos contemplar en esta exposición forman parte de colecciones privadas, los propietarios de las cuales han tenido la gentileza de mostrarlas en
nuestro museo, que es el suyo.
E
l Museu Municipal de Tossa celebra setanta-cinc anys. L’1 de setembre de 1935
s’inaugurava un projecte fet realitat. La idea de la creació d’un museu a la vila havia
estat gestada per un grup d’intel·lectuals i artistes: Alberto del Castillo, Rafael Benet,
Enric Casanovas, Pere Créixams, i Georges Kars. La idea original era mostrar les
troballes arqueològiques fetes pel Dr. Melé a la vil·la romana dels Ametllers i
especialment, reflectir una mostra de la voràgine creativa que es desenvolupava a la
vila en aquells moments, sobretot durant l’any 1934. «Aquest any -escrivia Rafael
Benet a la tardor de 1934- el desplaçament de Montparnasse a la nostra platja ha
pres unes proporcions extraordinàries”.
Però, què tenia Tossa que no tinguessin els altres indrets del país? Doncs molt senzill:
que era un paradís. Chagall la batejaria per sempre més. L’anomenà el Paradís Blau.
Benet assenyalà com a causes d’aquest singular fenomen:
"Fóra llarg d’estudiar les causes d’aquest desplaçament d’estrangers a un racó de
món bell i curull de pintoresc com n’hi ha d’altres, però les principals són: la potabilitat de la nostra moneda, el malestar polític europeu, el relatiu bon preu dels marxants
de sopa de la vila i la proximitat de la frontera francesa".
A la revista “Art”, publicada a l’octubre de l’any 1934, Benet batejava la nostra vila
com Babel de les Arts. Els colors del paisatge, l’ambient que es va generar a la vila,
els espais compartits: el cafè d’en Biel, el Bar d’en Marcus, el Bon Retir, la llibreria
de la baronessa Bucòvitx, la pensió Steyer, l’hotel Casa Blanca, l’hotel Rovira...
espais de tertúlies, de creació, de coneixences. Un anar i venir de creativitat i
d’esperit artístic. Els artistes eren del país i d’arreu d’Europa. Tossa es va convertir en
un referent, qui més qui menys hi va fer estada i es deixava imbuir pel paisatge, pels
colors... i uns quants artistes van pensar que aquest fet excepcional s’hauria de reflectir en algun lloc i què millor que en un museu. La idea va fructificar i d’això ja fa
setanta-cinc anys. El cert és que som privilegiats, podem dir que som un museu que
té les obres i els espais on van ser creades, cosa que el converteix en un museu singular. Conservem el paisatge i el veiem a través dels ulls de qui fa una colla d’anys el
va pintar. Un privilegi. Aquesta producció va ser tan fructífera que a Tossa s’hi van
quedar un grapat d’obres que van suscitar un gran interès i sensibilitat per la pintura.
Molts quadres que avui presentem formen part de col·leccions privades, els propietaris de les quals han tingut la gentilesa de mostrar-les en el nostre museu que és el
vostre. Valguin aquestes quatre ratlles per mostrar el nostre agraïment a aquestes
voluntats de compartir amb tothom aquestes obres que són úniques. A tots ells,
gràcies.

Documentos relacionados