clicant aquí

Transcripción

clicant aquí

Projecte educatiu
MILLOREM
Causes de fracàs escolar i
propostes de millora
-Vallès Oriental-
Toni Argent Ballús (Coordinador)
Amb el suport de:
Patrocinadors:
28 d’abril de 2011
Impressió: IGràfic · www.igrafic.com
Dipòsit legal: B-18643-2011
“Els pares es queixen que l’escola no educa i, els professors, que
els pares porten els fills al col·legi sense haver-los educat.
Després, ambdós es posen d’acord i diuen que la culpa és de la
televisió, i els responsables d’aquesta afegeixen que ofereixen el que
la societat demana. Al final, es dóna la culpa al govern, al qual se
li demana que canviï la societat”
J. A. Marina
“Una societat educada i formada constitueix la millor garantia pel seu progrés”
Antoni Argent
“La meta final de la verdadera educación
no es solo hacer que la gente haga lo que es correcto, sino que disfrute haciéndolo,
no sólo formar personas trabajadoras, sino personas que amen el trabajo,
no sólo individuos con conocimientos sino con amor al conocimiento,
no sólo seres puros sino con amor a la pureza,
no sólo personas justas sino con hambre y sed de justicia”
John Ruskin
AGRAÏMENTS
- Als principals protagonistes de l’estudi, els alumnes de secundària del Vallès Oriental.
- Als directors/es i professors/es (tutors/es, coordinadors/es pedagògics/ques…) dels
centres participants.
- A l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Direcció i Inspecció
dels Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental i a la Conselleria d’Ensenyament pel
suport i assessorament rebuts.
- Als patrocinadors que han cregut en la importància del projecte i han entès la seva
responsabilitat educativa com a unitat econòmica.
Abans de començar…
S’ha intentat utilitzar un llenguatge senzill per tal que tot lector pugui entendre
sense dificultats el que s’ha escrit.
No hi ha cap referència a comparacions entre centres públics, concertats i privats ja
que l’objectiu de l’estudi no ha estat aquest en cap moment.
Esperem que els comentaris, dades, conclusions i propostes facilitades siguin del seu
interès.
El nostre objectiu ha estat posar el nostre granet de sorra en la millora del sistema
educatiu i de les bases que el sostenen.
L’educació és cosa de tots
4
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ..................................................................................................................... 6
LES PRIMERES ETAPES EDUCATIVES.................................................................................... 7
CONCEPTE DE FRACÀS ESCOLAR......................................................................................... 8
ORIGEN DEL PROJECTE....................................................................................................... 9
DADES DEL PROJECTE.......................................................................................................11
TEMPORITZACIÓ...............................................................................................................12
CENTRES QUE HAN PARTICIPAT........................................................................................13
RESULTATS I GRÀFICS.......................................................................................................14
ANÀLISI DELS RESULTATS.................................................................................................28
CAUSES............................................................................................................................31
QUÈ PODEM FER PER MILLORAR?....................................................................................33
PROPOSTES......................................................................................................................36
INTRODUCCIÓ
Plató (427 a.C.), en el seu llibre “La República”, ens diu que l’educació comença
des de la més tendra infància i és l’únic camí per aconseguir una societat justa.
L’educació, doncs, és la base de tota societat i ha de ser una de les principals
prioritats dels pares i mares malgrat els canvis en l’estructura i funcionament de
la família que estem vivint. La importància creixent de nous agents educatius no
els eximeix d’aquesta responsabilitat. És a dir, l’alumnat s’ha d’educar principalment
al nucli familiar i no únicament al centre escolar encara que les activitats que hi
realitzen porten interrelacionat l’aspecte educatiu. El que està clar és que hem de
ser conscients que la família ha de ser la base de l’educació i que, com més educats
estiguin els alumnes, millor es podrà treballar amb ells a l’aula. D’aquí la importància
que els pares siguin els primers a motivar els seus fills que aprenguin coses noves.
Per altra banda, els poders públics han de prioritzar polítiques que permetin ajudar
les famílies a educar els seus fills.
En els últims anys, les funcions del centre escolar han augmentat degut, entre altres
motius, al fet que molts pares traslladen la responsabilitat d’educar als professors,
han desaparegut espais de convivència i sociabilització a les llars o l’augment
espectacular d’activitats extraescolars pels alumnes com si es tractés de tenir-los
“ocupats” en qualsevol cosa ja que pare i mare treballen. És important, doncs, dedicar
més temps als fills i buscar espais per educar-los ja que s’educa cada dia.
Les noves formes familiars i les exigències a què es veuen abocats els adults fan que
alguns dels pares no arribin a tot i es vegin en l’obligació de delegar gran part de les
responsabilitats educatives a l’escola. Es pretén que l’escola arribi arreu obviant que
no només aquesta institució forma la persona.
El treball d’un professor no serveix de res si al darrera no hi ha una estructura social
adequada que li doni suport. En aquesta línia, no som conscients de la importància
que té el sistema educatiu en el desenvolupament d’un país ni de la importància
de la cultura de l’esforç com a símbol de superació personal i col·lectiva. Com més
educada i formada estigui una societat, més conscient serà que l’esforç conjunt
serà el que ens farà superar les dificultats que vagin apareixent, farà disminuir les
injustícies existents i, en definitiva, ens farà ser lliures i feliços.
La societat del coneixement requereix una societat formada i hem de tenir clar que,
sense educació, l’ésser humà no té futur.
6
LES PRIMERES ETAPES EDUCATIVES
En una família, la finalitat de l’educació és dotar els fills/es d’uns valors que els
permetin fer front a les diferents situacions que es trobaran a la vida. La tasca dels
pares i mares, per tant, serà la de transmetre’ls perquè, de forma autònoma, els fills
creixin i esdevinguin ciutadans respectuosos i tolerants amb els altres, solidaris i, en
definitiva, persones.
Tot i que ens estem educant durant tota la vida, ja que sempre hi ha coses que ens
cal aprendre, la infància i l’adolescència són etapes clau per a assolir els valors i
l’educació que ens permetran viure en societat. Si l’educació no ha estat la correcta
en aquestes etapes, sempre estarem a temps de corregir-la, però serà molt més
difícil a mesura que els fills/es creixin.
Una bona educació és fonamental per al desenvolupament del fill/a ja que marcarà
la seva personalitat. Les conseqüències d’una educació deficitària són molt negatives
per a l’infant. Per això, l’estima i la protecció per part de la família és fonamental per
evitar el desenvolupament d’una personalitat negativa.
Educació Infantil: s’organitza en dos cicles (de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys). El segon
és gratuït.
Educació Primària: consta de tres cicles (inicial, mitjà i superior), amb dos cursos
cadascun, que es fan entre els 6 i 12 anys.
Educació Secundària Obligatòria (ESO): Consta de quatre cursos (dels 12 als 16
anys). Hi ha programes de diversificació curricular, a partir de tercer curs, orientats a
obtenir el títol de graduat/da en ESO. Aquest títol dóna accés a l’educació secundària
postobligatòria.
En aquesta etapa (objecte de l’estudi) es proporcionen elements bàsics de cultura.
Se’ls prepara per accedir a la Formació Professional de grau mig o al Batxillerat i per
a la incorporació a la vida laboral, a més a més, d’adquirir una formació per fer front
als seus deures i exercir els drets com a citudadans.
És també en aquesta etapa on el fracàs escolar fa acte de presència de forma més
acusada.
7
CONCEPTE DE FRACÀS ESCOLAR
El Fracàs Escolar és un dels principals problemes que té el nostre sistema educatiu. El
“fracassat escolar” necessita ajuda i la societat ha de saber respondre-li tot oferint-li
altres vies per les quals pugui finalitzar aquest aprenentatge que no ha pogut o no ha
volgut assolir. Les dificultats d’accés al món laboral i el risc d’exclusió social es situen
entre els efectes negatius més directes.
Podríem definir-lo com:
- Aquella situació que es dóna quan un alumne no aconsegueix els objectius
proposats per al seu nivell i edat.
- Finalitzar una determinada etapa educativa amb unes qualificacions no
satisfactòries.
Però aquestes dues definicions són estrictament acadèmiques i, en l’actual i futur
context educatiu, hem de relacionar aquest fenomen amb el sentit global de la
seva naturalesa. És a dir, aquests joves que estan creixent, que s’estan formant
com a persones, juntament amb la resta de la societat, hem de ser conscients que
l’aspecte educatiu i acadèmic transcendeix i està relacionat amb un fracàs social i, en
definitiva, un fracàs vital. L’augment de la delinqüència, les conseqüències derivades
de l’alcohol i les drogues, la desorientació personal, l’incivisme… són qüestions
relacionades amb l’educació, la nostra educació.
Per tant, no hem de considerar únicament el component acadèmic sinó també
el personal, el psicològic, l’humà… Tal i com ens diu J. A. Marina “No educamos
para tener buenos resultados escolares sino buenos resultados vitales fuera de la
escuela”.
Dels resultats obtinguts en l’estudi realitzat, el fracàs escolar a la comarca del Vallès
Oriental es situa en el 35% (pregunta 18 dels Resultats Globals) segons dades del
primer trimestre i tenint en compte que un alumne que suspèn 3 o més assignatures
hauria de repetir curs en el context acadèmic actual.
Unes quantes consideracions:
- De fracàs escolar sempre n’hi ha hagut. En moltes ocasions, és un fracàs vital que
comença a casa on la responsabilitat educativa, principalment, és dels pares.
- Tenim unes dades gens positives: tant el fracàs com l’abandonament escolar es
situen per sobre del 30%.
- Hem de tenir en compte que el component educatiu i formatiu afecta a la resta
d’àmbits de la societat: econòmic, cultural, social, mediambiental…
- És una qüestió que preocupa a tothom: Unió Europea, Estat espanyol, Catalunya…
- El que està clar és que ningú se salva d’aquest fenomen.
8
ORIGEN DEL PROJECTE
L’Associació Educativa i Formativa TBCLASS està ubicada al c/ Barcelona número
12 de Bellavista (Les Franqueses del Vallès). Els professors/es i membres que la
componen pensem que l’educació és cosa de tots (pares, professors, institucions,
empreses…) i que cadascú ha de posar el seu granet de sorra en l’aprenentatge de
les persones, ja siguin joves o adultes.
Entre els seus objectius (article 2 dels Estatuts) figura “Promoure i realitzar activitats
de caràcter formatiu i investigació educativa“. Davant la preocupació per la situació
educativa actual, des de la Junta Directiva, es va decidir engegar un projecte
d’investigació educativa sobre les causes que provoquen fracàs escolar a la comarca
del Vallès Oriental.
El seu president, Antoni Argent, va pensar que es donava la situació ideal per tirar
endavant un estudi d’aquestes magnituds, tenint en compte les diferents crisis que
hi ha actualment a la nostra societat.
El Projecte “MILLOREM” té l’objectiu de detectar les causes que provoquen el fracàs
escolar existent a l’etapa de secundària i introduir mesures que facilitin l’aprenentatge
dels alumnes.
Aquests alumnes que estan cursant l’ESO, d’aquí un breu període de temps, entraran
a formar part del teixit productiu i és necessari formar-los com a ciutadans i no
únicament com a consumidors. En aquesta línia, cal ajudar els nois i noies que
pateixen situacions de fracàs escolar per evitar que caiguin en situacions d’exclusió
social i laboral. Per tant, és urgent fer una aposta seriosa per tractar d’evitar-lo abans
que es produeixi.
Si millorem el nivell educatiu millorarem social i laboralment
COMPROMESOS amb els JOVES del PRESENT…
... els PROFESSIONALS del FUTUR
Els últims anys han aparegut informes d’avaluació del sistema educatiu tant a nivell
nacional com internacional (Informe PISA, Informe Fundació Jaume Bofill…) amb uns
resultats no gaire satisfactoris malgrat els esforços que s’estan realitzant sobretot per
part de la comunitat educativa. Per què aquests informes no reflexen una millora
de la situació? Quines són les principals causes de baix rendiment acadèmic a casa
nostra?
9
La investigació ha tingut en compte variables que intervenen en la pràctica educativa
i que fan d’aquesta una oportunitat per l’aprenentatge dels alumnes.
Respecte els qüestionaris que han realitzat els alumnes, s’ha intentat explorar
de forma detinguda les diferències existents entre els diferents nivells d’edat, tot
centrant-nos en les diverses variables que intervenen en el procés d’ensenyament.
Serà important, doncs, utilitzar els resultats de l’estudi de manera formativa, és a dir,
que permetin introduir les mesures de suport i reforç que siguin necessàries, així com
els ajustos que permetin prevenir possibles solucions de fracàs escolar.
De l’enquesta realitzada pels alumnes, es van derivar unes activitats que es van
treballar a l’hora de tutoria per tal de donar major sentit al projecte. Així, les
tècniques d’estudi, els conceptes d’esforç i motivació, les activitats extraescolars, el
futur professional, etc. han estat temes principals de debat d’aquestes activitats.
10
DADES DEL PROJECTE
Coordinador Projecte: Antoni Argent
Grup de treball: Antoni Argent
Zaira Genevat
Oriol Guinart
Sergi Rodríguez
Data inici: 1 octubre 2.010
Data finalització: 28 abril 2.011
Públic analitzat: alumnes de secundària del Vallès Oriental (12 a 16 anys)
Total enquestes realitzades: 12.224
Total centres de secundària que han participat: 52 (95% de cobertura)
11
TEMPORITZACIÓ
- Inici projecte: Octubre 2.010.
- Durada total: 7 mesos.
activitat
durada
Preparació del projecte
(creació grup de treball, planificació, organització,
informar els equips directius, difusió, buscar
3 mesos
col·laboradors i patrocinadors, distribució de tasques,
elaboració enquestes…)
Portar les enquestes als instituts
1 mes
(14 de gener a 14 de febrer de 2.011)
Recollir les enquestes
(14 de Febrer a 14 de març)
Buidatge de la informació obtinguda
1 mes
Anàlisi de les dades recollides, realització de
1 mes
l’informe amb resultats i conclusions
12
1 mes
CENTRES QUE HAN PARTICIPAT
AMETLLA DEL VALLÈS
Institut Eugeni Xammar
CALDES MONTBUI
Institut Manolo Hugué
CANOVELLES
Institut Bellulla
CARDEDEU
Institut Arquitecte Manuel Raspall
Institut El Sui
CASTELLTERÇOL
Institut Escola Ramona Calvet
LES FRANQUESES DEL VALLÈS
Institut El Til·ler
Institut Lauro
LA GARRIGA
Institut Manuel Blancafort
Institut Vil·la Romana
Sant Lluís Gonçaga
SEK-Catalunya
GRANOLLERS
Institut Antoni Cumella
Institut Carles Vallbona
Institut Celestí Bellera
Institut Escola del Treball
Cervetó
Educem
Escola Pia de Granollers
Jardí
L’Estel
Maria Anna Mogas
LA LLAGOSTA
Institut Marina
Balmes
LLIÇÀ D’AMUNT
Institut de Lliçà
LLIÇÀ DE VALL
SES El Vern
LLINARS DEL VALLÈS
Institut Giola
Ginebró
MOLLET DEL VALLES
Institut de Mollet del Vallès
Institut Gallecs
Institut Vicenç Plantada
Anselm Clavé
Lestonnac
Sant Gervasi
MONTMELÓ
Institut de Montmeló
MONTORNÈS DEL VALLÈS
Institut Marta Mata
Institut Vinyes Velles
PARETS DEL VALLÈS
Institut de Parets del Vallès
Acesco
Nostra Senyora de Montserrat
LA ROCA DEL VALLÈS
Institut de La Roca del Vallès
SANT CELONI
Institut Baix Montseny
Cor de Maria
La Salle
L’Avet Roig
SANT ESTEVE PALAUTORDERA
SES Can Record
SANT FELIU CODINES
SES Manuel Carrasco i Formiguera
SANT FOST CAMPSENTELLES
Institut Alba del Vallès
SANT PERE VILAMAJOR
Institut de Vilamajor
SANTA EULÀLIA RONÇANA
Institut La Vall del Tenes
SANTA MARIA PALAUTORDERA
Institut Reguissol
VILANOVA DEL VALLÈS
Institut de Vilanova del Vallès
13
RESULTATS I GRÀFICS
RESULTATS GLOBALS "PROJECTE MILLOREM"
N A : Nombre Alumnes
HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI, ASSIGNATURES, DEURES I EXÀMENS
sí
NA
no
NA
%
%
a vegades
NA
%
1
Repasses CADA DIA el que s'ha fet a classe?
509
4
5.633
46
6.082
50
2
Preguntes al professor/a quan no entens el que s'explica a classe?
6.697
54
795
7
4.732
39
3
Et fas esquemes o resums per preparar els exàmens?
5.398
44
2.454
20
4.372
36
4
Et costa estar concentrat/da a classe?
3.075
25
2.958
24
6.191
51
5
Per què? (Pots marcar més d'una opció)
NA
6 Quins avantatges veus en substituir llibres de text per ordinadors?
%
(Pots marcar més d'una opció)
5.419
44 Perquè a vegades m'avorreixo
3.541
29 Perquè hi ha alumnes que molesten
5.167
42 Perquè em distrec fàcilment
NA
%
Serà més divertit
4.839
40
No hauré de portar la motxilla tan carregada
8.248
67
Em podré connectar a internet a classe
1.665
14
M'és igual
No hauré d'escriure tant
2.272
4.295
19
35
Aprofitaré més les classes
3.272
27
sí
NA
%
no
NA
%
1.527 12
7
Comproves l'ortografia, els marges i la polidesa de la feina feta?
5.366 44
8
Creus que et podries esforçar més en fer els deures i preparar els exàmens?
9.315 76
9
Creus que els teus professors disfruten fent classe?
10
Intentes treure millors notes que els teus companys?
11
Els teus pares et diuen que has de treure bones notes?
12
Creus que aprendre matemàtiques, idiomes, tecnologia... et servirà d’alguna cosa?
13
Quines 2 assignatures t’agraden MENYS?
Matemàtiques / Ciències Socials
15
44
2.294
19
2.121 17
3.080 26
7.023
57
4.229 35
4.428 36
3.567
29
10.409 85
587
5
1.228
10
9.447 77
551
5
2.226
18
14 Quines 2 assignatures t’agraden MÉS?
Educació física / Matemàtiques
NA
%
NA
%
37 Perquè no m'agrada com les explica el professor/a
6.139
50 Perquè m'agrada com les explica el professor/a
6.373
52 Perquè són difícils d'entendre
6.063
50 Perquè són fàcils d'entendre
1.812
15 Perquè ens posen molts deures
1.857
15 Perquè no ens posen deures
Com et sents si suspens un examen? (Només pots marcar una opció)
16 Per aquest curs, el teu objectiu és: (Pots marcar més d'una opció)
NA
%
NA
%
3.060
25 No vaig estudiar prou
7.103
58 Aprovar
6.992
57 Treure bona nota
5.557
45 Aprendre
4 M'és igual
1.765
14 Pensava aprovar
6.924
57 Em preocupa
¿Normalment, quan comences a preparar un examen?
NA
981
14
5.331
5
615
4.536
475
17
a vegades
NA
%
%
8 5 MINUTS abans o a vegades no estudio
4.339
35 El DIA abans
3.002
25 2 DIES abans
2.408
20 3 DIES abans
1.489
12 La SETMANA abans
248
2 No tinc cap objectiu
18 Quantes assignatures vas suspendre el primer trimestre?
NA
%
7.966
65 Cap, 1 o 2
4.258
35 3 o més
19 Superar l'ESO
NA
%
7.917
3.711
65 Em veig capaç de superar-la
30 Em costarà bastant d'esforç
596
5 Crec que repetiré algun curs
ALTRES
20
ALTRES
Realitzes 20
activitats
Realitzes
extraescolars?
activitats extraescolars?
sí
NA
sí
%
9.058 74
22
N A N A%
21 Quants DIES
21EN
Quants
TOTAL
DIES
a laEN
SETMANA
TOTAL ales
la SETMANA
realitzes? les realitzes?
no
%
9.0583.166
74 26
NA
%
NA
%
%
6.357
52
6.357
0,1, 2
52 0,1, 2
3.166 26
5.867
48
5.867
3 o més
48 3 o més
NA
T'agrada 22
venir T'agrada
a classe?venir a classe?
sí
%
sí no
N A N A% %
no
a vegades a vegades
NA
%N A
% NA
%
3.800 31
3.8001.793
31 15
1.793 156.631
NA
23
no
Per què? 23
54 6.631
54
Per què?
Contesta si hasContesta
respost "Sí"
si has
o "Arespost
vegades"
"Sí" o "A vegades"
pots contestar més
potsd'una
contestar
resposta
més d'una resposta
24
%
NA
% NA
4.411
36 Perquè
4.411 m'ho36
passo
Perquè
bé m'ho passo bé
3.375
28
3.375
28 Perquè m'avorreixo
Perquè m'avorreixo
5.718
47 Perquè
5.718 aprenc
47 Perquè
coses noves
aprenc coses noves
1.797
14
1.797
14 Perquè
Perquè prefereixo
estarprefereixo
al carrer estar al carrer
7.107
58 Perquè
7.107 veig58
elsPerquè
companys
veig els companys
2.149
18
2.149
18 Perquè
Perquè no m'agrada
estudiar
no m'agrada estudiar
NA
sí
sí
%
no
N A N A%
NA
%
1.847 15
25 Quantes
Quantes hores
al dia estàs
hores
veient
al dia
laestàs
televisió
veient
o amb
la televisió
l'ordinador?
o amb l'ordinador?
%
26 A casa, normalment,
26 A casa,es
normalment,
parla:
es parla:
NA
% NA
NA
%
NA
%
1.702
13 Menys
1.702d'1 h13 Menys d'1 h
3.306
27
3.306
català
27 català
4.130
34 14.130
a 2 hs
34 1 a 2 hs
5.636
46
5.636
castellà
46 castellà
3.120
26 23.120
a 3 hs
26 2 a 3 hs
3.282
27
3.282
27 català i castellà
català i castellà
3.272
3.272
27 Més
de 3hs 27 Més de 3hs
A la teva família,
27 A la
treballa:
teva família, treballa:
28 ¿A quina hora
28 ¿A
aproximadament
quina hora aproximadament
vas a dormir de
vas
DILLLUNS
a dormir de DILLLUNS
NA
% NA
%
2.292
19 pare
2.292
19 pare
NA
%
NA
%
1.004
8 mare
1.004
8 mare
3.518
29
3.518
22 hs
29 22 hs
8.346
69 tots
8.346
dos
69 tots dos
5.646
46
5.646
23 hs
46 23 hs
2.188
18
2.188
24 hs
18 24 hs
582
4 cap582
dels dos 4 cap dels dos
a DIVENDRES?a DIVENDRES?
872
29
%
no
%
10.377 85 10.3771.847
85 15
27
%N A
Tens consola
Tens
videojocs?
consola de videojocs?
24 de
NA
25
Contesta si hasContesta
respost "No"
si has
o "A
respost
vegades"
"No" o "A vegades"
pots contestar més
potsd'una
contestar
resposta
més d'una resposta
7 872
Més 24 hs
7 Més 24 hs
Participes29a lesParticipes
feines deacasa?
les feines
(Parardetaula,
casa?
netejar
(Pararhabitació,
taula, netejar
treurehabitació,
escombraries…)
treure escombraries…)
NA
238
% NA
2 Mai238
%
2 Mai
4.039
33 Algun
4.039dia 33 Algun dia
4.387
36 Sovint
4.387
3.560
29 Cada
3.560
dia 29 Cada dia
36 Sovint
15
ALGUNS GRÀFICS:
1. Repasses CADA DIA el que s’ha fet a classe?
6. Quins avantatges veus a substituir llibres de text per ordinador?
16
8. Creus que et podries esforçar més en fer els deures i preparar els exàmens?
9. Creus que els teus professors disfruten fent classe?
17
17. Normalment, quan comences a preparar un examen?
19. Superar l’ESO:
18
20. Realitzes activitats extraescolars? (esports, idiomes, teatre, música, tallers...)
24. Tens consola de videojocs?
19
RESULTATS 1r d'ESO
(3.222 alumnes)
sí
NA
no
NA
%
%
a vegades
NA
%
1
186
6
1.101
34
1.935
60
2
1.835
57
211
7
1.176
36
3
1.325
41
682
21
1.215
38
4
807
25
864
27
1.551
48
5
NA
%
1.209
38 Perquè a vegades m'avorreixo
1.016
32 Perquè hi ha alumnes que molesten
1.327
NA
%
Serà més divertit
1.539
48
2.213
69
344
11
M'és igual
513
1.214
16
38
926
29
sí
NA
%
no
NA
%
7
1.445 45
324 10
8
2.448 76
173
9
10
a vegades
NA
%
1.453
45
5
601
19
600 19
682 21
1.940
60
1.244 39
1.075 33
903
28
11
2.756 86
137
4
329
10
12
2.711 84
79
3
432
13
13
Quines 2 assignatures t’agraden MENYS?
Matemàtiques / Ciències socials
NA
%
NA
%
1.645
1.545
579
610
NA
758
73
384
2.007
17
1.061
1.563
15
NA
%
1.947
60 Aprovar
2 M'és igual
12 Pensava aprovar
214
20
1.941
60 Treure bona nota
1.823
57 Aprendre
60
62 Em preocupa
NA
%
%
900
28 El DIA abans
764
24 2 DIES abans
775
24 3 DIES abans
569
18 La SETMANA abans
NA
%
2.194
68 Cap, 1 o 2
1.028
32 3 o més
19 Superar l'ESO
NA
%
1.896
1.103
223
ALTRES
20
Realitzes activitats extraescolars?
sí
NA
%
%
1.769
55 0,1, 2
849 26
1.453
45 3 o més
T'agrada venir a classe?
sí
%
no
NA
%
1.182 37
349 11
NA
23
NA
%
NA
2.373 74
22
21 Quants DIES EN TOTAL a la SETMANA les realitzes?
no
a vegades
NA
%
1.691
52
Per què?
Contesta si has respost "Sí" o "A vegades"
pots contestar més d'una resposta
24
NA
%
1.238
38 Perquè m'ho passo bé
764
1.651
51 Perquè aprenc coses noves
454
14 Perquè prefereixo estar al carrer
1.953
61 Perquè veig els companys
506
16 Perquè no m'agrada estudiar
NA
sí
no
%
NA
2.895 90
%
327 10
Quantes hores al dia estàs veient la televisió o amb l'ordinador?
NA
635
27
%
20 Menys d'1 h
26 A casa, normalment, es parla:
NA
871
1.174
36 1 a 2 hs
1.428
699
22 2 a 3 hs
923
714
22 Més de 3hs
A la teva família, treballa:
NA
%
%
27 català
44 castellà
28 ¿A quina hora aproximadament vas a dormir de DILLLUNS
a DIVENDRES?
632
20 pare
NA
%
259
7 mare
1.418
44 22 hs
68 tots dos
1.296
40 23 hs
375
12 24 hs
2.179
152
5 cap dels dos
133
29
%
Tens consola de videojocs?
NA
25
Contesta si has respost "No" o "A vegades"
4 Més 24 hs
Participes a les feines de casa? (Parar taula, netejar habitació, treure escombraries…)
NA
60
%
2 Mai
1.066
33 Algun dia
1.144
35 Sovint
952
30 Cada dia
21
RESULTATS
RESULTATS2n2nd'ESO
d'ESO (3.333
(3.333alumnes)
alumnes)
N AN: Nombre
A : Nombre
Alumnes
Alumnes
HÀBITS
HÀBITS
I TÈCNIQUES
I TÈCNIQUES
D'ESTUDI,
D'ESTUDI,
ASSIGNATURES,
ASSIGNATURES,
DEURES
DEURES
I EXÀMENS
I EXÀMENS
sí sí
N AN A % %
no no
a vegades
a vegades
N AN A % %
N AN A % %
167167 5 5 1.432
1.432 43 43 1.734
1.734 52 52
1
1Repasses
Repasses
CADA
CADA
DIADIA
el que
el que
s'has'ha
fet afet
classe?
a classe?
2
Preguntes
al professor/a
al professor/a
quan
quan
no entens
no entens
el que
el que
s'explica
s'explica
a classe?
a classe?
2Preguntes
1.771
1.771 53 53
214214 6 6 1.348
1.348 41 41
3
Et fas
esquemes
esquemes
o resums
o resums
per per
preparar
preparar
els exàmens?
els exàmens?
3Et fas
1.407
1.407 42 42
731731 22 22 1.195
1.195 36 36
4
Et costa
estar
estar
concentrat/da
concentrat/da
a classe?
a classe?
4Et costa
873873 26 26
791791 24 24 1.669
1.669 50 50
5
què?
què?
(Pots
(Pots
marcar
marcar
mésmés
d'una
d'una
opció)
opció)
5Per Per
N AN A
avantatges
veus
en substituir
llibres
de text
ordinadors?
avantatges
veus
en substituir
llibres
de text
per per
ordinadors?
6 Quins
6 Quins
% %
(Pots
marcar
d'una
opció)
(Pots
marcar
mésmés
d'una
opció)
N AN A
1.444
1.444 43 Perquè
43 Perquè
a vegades
m'avorreixo
a vegades
m'avorreixo
1.053 32 Perquè
32 Perquè
1.053
ha alumnes
molesten
hi hahialumnes
queque
molesten
1.450 44 Perquè
44 Perquè
1.450
em distrec
fàcilment
em distrec
fàcilment
% %
divertit
SeràSerà
mésmés
divertit
1.398 42 42
1.398
No hauré
de portar
la motxilla
tan carregada
No hauré
de portar
la motxilla
tan carregada
2.217 67 67
2.217
podré
connectar
a internet
a classe
Em Em
podré
connectar
a internet
a classe
395395 12 12
535535 16 16
M'ésM'és
igualigual
No hauré
d'escriure
No hauré
d'escriure
tanttant
1.230 37 37
1.230
Aprofitaré
les classes
Aprofitaré
mésmés
les classes
958958 29 29
sí sí
N AN A % %
no no
N AN A % %
a vegades
a vegades
N AN A % %
7
7Comproves
Comproves
l'ortografia,
l'ortografia,
els marges
els marges
i la polidesa
i la polidesa
de la
defeina
la feina
feta?
feta?
1.414
1.41442 42
45445414 14
8
Creus
queque
et podries
et podries
esforçar
esforçar
mésmés
en fer
en els
fer deures
els deures
i preparar
i preparar
els exàmens?
els exàmens?
8Creus
2.556
2.55677 77
1761765 5
601601 18 18
9
Creus
queque
els teus
els teus
professors
professors
disfruten
disfruten
fentfent
classe?
classe?
9Creus
55355317 17
89689626 26
1.884
1.884 57 57
Intentes
treure
treure
millors
millors
notes
notes
queque
els teus
els teus
companys?
companys?
10 10Intentes
1.150
1.15035 35
1.164
1.16434 34
1.019
1.019 31 31
teusteus
pares
pares
et diuen
et diuen
queque
hashas
de treure
de treure
bones
bones
notes?
notes?
11 11Els Els
2.870
2.87086 86
1551555 5
308308 9 9
Creus
queque
aprendre
aprendre
matemàtiques,
matemàtiques,
idiomes,
idiomes,
tecnologia...
tecnologia...
et servirà
et servirà
d’alguna
d’alguna
cosa?
cosa?
12 12Creus
2.550
2.55077 77
1591594 4
624624 19 19
Quines
2 assignatures
t’agraden
MENYS?
(Pots
marcar
d'una
opció)
13 13Quines
2 assignatures
t’agraden
MENYS?
(Pots
marcar
mésmés
d'una
opció)
Matemàtiques
Matemàtiques
/ Ciències
/ Ciències
Socials
Socials
N AN A
% %
1.465
1.465 44 44
14 Quines
14 Quines
2 assignatures
2 assignatures
t’agraden
t’agraden
MÉS?
MÉS?
(Pots
(Pots
marcar
marcar
mésmés
d'una
d'una
opció)
opció)
Educació
Educació
física
física
/ Visual
/ Visual
i Plàstica
i Plàstica
N AN A
% %
1.247 37 Perquè
37 Perquè
1.247
no m'agrada
les explica
el professor/a
no m'agrada
comcom
les explica
el professor/a
1.670 50 Perquè
50 Perquè
1.670
m'agrada
m'agrada
comcom
les explica
les explica
el professor/a
el professor/a
1.766 53 Perquè
53 Perquè
1.766
són són
difícils
difícils
d'entendre
d'entendre
16 Perquè
517517 16 Perquè
ens ens
posen
molts
deures
posen
molts
deures
1.732 52 Perquè
52 Perquè
1.732
són són
fàcils
fàcils
d'entendre
d'entendre
16 Perquè
523523 16 Perquè
no ens
posen
deures
no ens
posen
deures
et sents
si suspens
un examen?
(Només
potspots
marcar
unauna
opció)
Com
et sents
si suspens
un examen?
(Només
marcar
opció)
15 15Com
N AN A
% %
aquest
curs,
el teu
objectiu
és: és:
(Pots
marcar
mésmés
d'una
opció)
aquest
curs,
el teu
objectiu
(Pots
marcar
d'una
opció)
16 Per
16 Per
N AN A
% %
24 vaig
814814 24 No
estudiar
prouprou
No vaig
estudiar
1.902 57 Aprovar
57 Aprovar
1.902
4 M'és
117117 4 M'és
igualigual
1.956 59 Treure
59 Treure
1.956
bona
notanota
bona
15 Pensava
505505 15 Pensava
aprovar
aprovar
1.512 45 Aprendre
45 Aprendre
1.512
1.897 57 Em
57 Em
1.897
preocupa
preocupa
17 17¿Normalment,
quan
comences
a preparar
un examen?
¿Normalment,
quan
comences
a preparar
un examen?
N AN A
% %
302302 9 5 9MINUTS
abans
o a vegades
no estudio
5 MINUTS
abans
o a vegades
no estudio
1.146 34 El
34DIA
1.146
abans
El DIA
abans
86 86 3 No3 tinc
cap cap
objectiu
No tinc
objectiu
18 Quantes
18 Quantes
assignatures
vasvas
suspendre
el primer
trimestre?
assignatures
suspendre
el primer
trimestre?
N AN A
% %
2.107 63 Cap,
63 Cap,
2.107
1o2
1o2
1.226 37 337o més
1.226
3 o més
789789 24 224DIES
abans
2 DIES
abans
679679 20 320DIES
abans
3 DIES
abans
417417 13 La
13SETMANA
abans
La SETMANA
abans
19 Superar
19 Superar
l'ESO
l'ESO
N AN A % %
2.067
2.067 62 Em
62 Em
capaç
de superar-la
veigveig
capaç
de superar-la
1.076
1.076 32 Em
32 Em
costarà
bastant
d'esforç
costarà
bastant
d'esforç
190190 6 Crec
6 Crec
repetiré
algun
queque
repetiré
algun
curscurs
22
ALTRES
20
sí
NA
%
%
1.738
52 0,1, 2
802 24
1.595
48 3 o més
sí
%
no
NA
%
966 29
497 15
NA
23
NA
%
NA
2.531 76
22
no
a vegades
NA
%
1.870
56
Per què?
24
NA
%
1.184
979
1.528
524
2.003
611
NA
sí
no
%
NA
2.919 88
%
408 12
NA
442
27
%
13 Menys d'1 h
NA
938
1.181
35 1 a 2 hs
1.548
860
26 2 a 3 hs
847
850
26 Més de 3hs
NA
%
%
28 català
46 castellà
a DIVENDRES?
584
18 pare
NA
%
271
8 mare
1.071
32 22 hs
70 tots dos
1.644
49 23 hs
423
13 24 hs
2.361
117
4 cap dels dos
195
29
%
NA
25
6 Més 24 hs
NA
64
%
2 Mai
1.104
33 Algun dia
1.189
36 Sovint
976
29 Cada dia
23
RESULTATS 3r d'ESO
RESULTATS 3r d'ESO
RESULTATS 3r d'ESO
(3.055 alumnes)
(3.055 alumnes)
(3.055 alumnes)
D'ESTUDI, ASSIGNATURES, DEURES I EXÀMENS
N AHÀBITS
: Nombre IAlumnes
TÈCNIQUES
1
1
2
1
2
3
2
3
4
3
4
4
5
5
5
PerNquè?
A (Pots
%marcar més d'una opció)
1475 48 Perquè a vegades m'avorreixo
N1475
A
%
48
Perquè a vegades m'avorreixo
819 27 Perquè hi ha alumnes que molesten
1475
48
a vegades m'avorreixo
819 27 Perquè
Perquè hi ha alumnes que molesten
1339 44 Perquè em distrec fàcilment
819
27
Perquè hi ha alumnes que molesten
NA
1339
%
sí
N A sí
N A sí
94
N94
A
1674
94
1674
1377
1674
1377
808
1377
808
808
no
N Ano
N Ano
1617
NA
1617
211
1617
211
619
211
619
693
619
693
%
%
3
%
3
55
3
55
45
55
45
26
45
26
26
693
%
%
37
%
37
69
37
69
16
69
16
20
16
20
34
20
34
27
34
27
834
27
sí
N A sí
N A sí
1349
N1349
A
2341
1349
2341
507
2341
507
1026
507
1026
2571
1026
2571
2270
2571
2270
no
N Ano
N Ano
406
N 406
A
144
406
144
859
144
859
1200
859
1200
144
1200
144
176
144
176
%
%
44
%
44
76
44
76
17
76
17
34
17
34
84
34
84
74
84
74
2270 74
176
Quines 2 assignatures t’agraden MENYS? (Pots marcar més d'una opció)
Matemàtiques / Tecnologia
%
%
%
39
Perquè no m'agrada com les explica el professor/a
39
no m'agrada com les explica el professor/a
54 Perquè
Perquè són difícils d'entendre
54
387
51
NA
NA
1121
N
A
1121
2096
1121
2096
480
2096
480
607
480
607
1026
607
1026
834
1026
834
12
13
13
NA
NA
1202
N
A
1202
1640
1202
1640
387
1640
387
1554
Serà més divertit
Serà més divertit
Serà més divertit
M'és igual
Em podré connectar a internet
a classe
M'és
igual
M'és igual
No hauré d'escriure
tant
No hauré
d'escriure
tant
Aprofitaré
més
les classes
Perquè ens posen molts deures
NA
NA
1582
N
A
1582
1544
1582
1544
435
1544
435
435
23
a vegades
a vegades
NA
%
a vegades
NA
%
1344
44
NA
%
1344
44
1170
38
1344
44
1170
38
1059
35
1170
38
1059
35
1554
51
1059
35
1554
51
6 Quins
avantatges
veus opció)
en substituir llibres de text per ordinadors?
(Pots marcar
més d'una
7
7
8
7
8
9
8
9
10
9
10
11
10
11
12
11
12
13
%
%
53
%
53
7
53
7
20
7
20
23
20
23
%
%
13
%
13
5
13
5
28
5
28
39
28
39
5
39
5
6
5
6
6
a vegades
aNvegades
A
%
aNvegades
A
%
1300
43
N1300
A
%43
570
19
1300
43
570
19
1689
55
570
19
1689
55
829
27
1689
55
829
27
340
11
829
27
340
11
609
20
340
11
609
20
609
20
%
%
%
52
Perquè m'agrada com les explica el professor/a
52
m'agrada com les explica el professor/a
51 Perquè
Perquè són fàcils d'entendre
14
Perquè no ens posen deures
15
15
15
17
17
17
NA
NA
738
N738
A
174
738
174
487
174
487
1656
487
1656
1656
%
%
%
24
No vaig estudiar prou
6 M'és igual
24
vaig estudiar prou
6 No
M'és igual
16 Pensava aprovar
6
M'és igual
16 Pensava aprovar
54 Em preocupa
16
aprovar
54 Pensava
Em preocupa
54 Em preocupa
NA
%
NA
%
259
N259
A
%
1266 41 El DIA abans
259
1266 41
El DIA abans
669 22 2 DIES abans
1266
41
DIA abans
669 22 El
2 DIES abans
535 18 3 DIES abans
669
22
2 DIES abans
535 18 3 DIES abans
326
11 La SETMANA abans
535 18
abans
326
11 3LaDIES
SETMANA abans
326
11 La SETMANA abans
24
NA
NA
1701
N
A
1701
1743
1701
1743
1261
1743
1261
67
1261
67
67
%
%
56 Aprovar
%
56
Aprovar
57 Treure bona nota
56
57 Aprovar
Treure bona nota
41 Aprendre
57
bona nota
41 Treure
Aprendre
41
Aprendre
2
No tinc cap objectiu
NA
NA
1923
N
A
1923
1132
1923
1132
1132
%
%
63 Cap, 1 o 2
% Cap, 1 o 2
63
37 3 o més
63
1o2
37 Cap,
3 o més
19 Superar l'ESO
19 Superar l'ESO
37 3 o més
NA
NA
2078
N
A
2078
851
2078
851
126
851
126
%
%
%
68
Em costarà
veig capaç
de superar-la
28 Em
bastant
d'esforç
68 Em costarà
28
veig capaç
de superar-la
bastant
d'esforç
28
126
19 Superar l'ESO
Crec que repetiré algun curs
ALTRES
20
sí
NA
%
%
1587
52 0,1, 2
766 25
1468
48 3 o més
sí
%
no
NA
%
907 29
542 18
NA
23
NA
%
NA
2289 75
22
no
a vegades
NA
%
1606
53
Per què?
24
NA
%
1083
929
1347
495
1731
587
NA
sí
no
%
NA
2566 84
%
495 16
NA
27
%
370
12 Menys d'1 h
961
833
891
29 Més de 3hs
NA
%
803
27 català
31 1 a 2 hs
1444
47 castellà
28 2 a 3 hs
808
NA
%
a DIVENDRES?
NA
%
587
19 pare
246
8 mare
638
21 22 hs
2082
68 tots dos
1541
50 23 hs
628
21 24 hs
140
5 cap dels dos
248
29
%
NA
25
8 Més 24 hs
NA
68
997
1100
890
%
2 Mai
33 Algun dia
36 Sovint
29 Cada dia
25
RESULTATS 4 t d'ESO
RESULTATS 4 t d'ESO
RESULTATS 4 t d'ESO
(2.614 alumnes)
(2.614 alumnes)
(2.614 alumnes)
D'ESTUDI, ASSIGNATURES, DEURES I EXÀMENS
TÈCNIQUES
N AHÀBITS
: NombreIAlumnes
1
1
2
1
2
3
2
3
4
3
4
Repasses CADA
DIA el que
s'hanofetentens
a classe?
Preguntes
al professor/a
quan
el que s'explica a classe?
Preguntes
al professor/a
quan
entensels
el exàmens?
que s'explica a classe?
Et
fas esquemes
o resums
per no
preparar
fas esquemes
o resums per
preparar els exàmens?
Et costa
estar concentrat/da
a classe?
4
5
5
PerNquè?
A (Pots
%marcar més d'una opció)
5
A (Pots
%
PerN
què?
més d'una opció)
1291
49marcar
Perquè a vegades m'avorreixo
N1291
A
% Perquè a vegades m'avorreixo
49
653 25 Perquè hi ha alumnes que molesten
1291
49 Perquè hi
a vegades
m'avorreixo
653 25
ha alumnes
que molesten
653 25
1051
40 Perquè em
hi hadistrec
alumnes
que molesten
fàcilment
1051
sí
N A sí
N A sí
62
N62
A
1417
62
1417
1289
1417
1289
587
1289
587
%
%
2
%
2
54
2
54
49
54
49
23
49
23
587
23
no
N Ano
NA
1483no
NA
1483
159
1483
159
422
159
422
610
422
610
610
%
%
57
%
57
6
57
6
16
6
16
23
16
23
23
Serà més divertit
Serà més divertit
Serà
divertit
No hauré de portar la motxilla
tanmés
carregada
No hauré
de portar
la motxilla
tan carregada
Em podré
connectar
a internet
a classe
M'és igual
M'és
igual
Em podré connectar
a internet
a classe
No hauré
d'escriure
tant
sí
N A sí
N A sí
1158
N1158
A
1970
1158
1970
461
1970
461
809
461
809
2212
809
2212
1916
2212
1916
no
N Ano
N Ano
343
N 343
A
122
343
122
643
122
643
989
643
989
151
989
151
137
151
137
%
%
44
%
44
75
44
75
17
75
17
31
17
31
84
31
84
74
84
74
7
7
8
7
8
9
8
9
10
9
10
11
10
11
12
11
12
Comproves
els marges
i lafer
polidesa
de lai preparar
feina feta?
Creus que etl'ortografia,
podries esforçar
més en
els deures
els exàmens?
et podries
esforçar més
en ferfent
els classe?
deures i preparar els exàmens?
Creus que els
teus professors
disfruten
Creus que
els teus
professors
disfruten
classe?
Intentes
treure
millors
notes que
els teusfent
companys?
Intentes
treure et
millors
quede
elstreure
teus companys?
Els
teus pares
diuennotes
que has
bones notes?
Els teus
pares
et diuen
que has de treure
bones
notes? et servirà d’alguna cosa?
Creus
que
aprendre
matemàtiques,
idiomes,
tecnologia...
12
13
13
1916 74
137
Matemàtiques / Llengua castellana
Quines 2 assignatures
Quines 2 física
assignatures
t’agraden MÉS?
14 Educació
Matemàtiques
/ Llenguat’agraden
castellanaMENYS? (Pots marcar més d'una opció)
/ Matemàtiques
NA
%
15
15
15
17
17
17
54
(Pots marcar
més d'una
6 Quins
avantatges
veus opció)
en substituir llibres de text N
perAordinadors?
%
NA
%
Matemàtiques
/ Llengua castellana
1026 39 Perquè no m'agrada com les explica el professor/a
N
A
% Perquè no m'agrada com les explica el professor/a
1026
39
1404 54 Perquè són difícils d'entendre
1026
no m'agrada
com les explica el professor/a
1404 39
54 Perquè són
difícils d'entendre
298
1404
són posen
difícils molts
d'entendre
298 54
11 Perquè ens
deures
1417
6 Quins
avantatges
veus opció)
en substituir llibres de text per ordinadors?
(Pots marcar
més d'una
No hauré d'escriure
tant
M'és
igual
Aprofitaré més les
classes
Aprofitaré
més
les classes
No hauré
d'escriure
tant
13
a vegades
a vegades
NA
%
NA
%
a1069
vegades
41
NA
%
1069
41
1038
40
1069
41
1038
40
903
35
1038
40
903
35
1417
54
903
35
1417
54
NA
%
%
%
13
%
13
5
13
5
25
5
25
38
25
38
6
38
6
5
6
5
5
NA
781
N781
A
1722
781
1722
446
1722
446
617
617
446
825
825
617
554
554
825
%
30
%
30
66
30
66
17
66
17
24
24
17
32
32
24
21
21
32
554
21
a vegades
aNvegades
A
%
A
%
aN1113
vegades
43
N1113
A
%43
522
20
1113
43
522
20
1510
58
522
20
1510
58
816
31
1510
58
816
31
251
10
816
31
251
10
561
21
251
10
561
21
561
21
N /AMatemàtiques
%
Educació física
1242
N
A
% Perquè m'agrada com les explica el professor/a
1242
48
1242
1242
48 Perquè són
m'agrada
les explica el professor/a
fàcils com
d'entendre
320
1242
48 Perquè no
sónens
fàcils
d'entendre
320
12
posen
deures
298
320
Com
si suspens un examen? (Només pots marcar una opció)
N et
A sents %
750 29 No vaig estudiar prou
N750
A
% No vaig estudiar prou
29
111
4 M'és igual
750
No vaig
estudiar prou
111 29
4 M'és
igual
389 15 Pensava aprovar
111 15
4 Pensava
389
M'és igualaprovar
1364 52 Em preocupa
389 15
aprovar
1364
52 Pensava
Em preocupa
és: (Pots marcar més d'una opció)
16 Per aquest curs,
N Ael teu objectiu
%
1553
59 Aprovar
N
A
% Aprovar
1553
59
1352
52 Treure bona nota
1553
59
Aprovarbona nota
1352
52 Treure
961
37 Aprendre
1352
52 Aprendre
961
37
Treure bona nota
35
961
371 No
Aprendre
35
tinc cap objectiu
1364 52 Em preocupa
35
NA
%quan comences a preparar un examen?
¿Normalment,
206
N206
A
%
1027 39 El DIA abans
206 39
8 5ElMINUTS
abans o a vegades no estudio
1027
DIA abans
780 30 2 DIES abans
1027
39 2ElDIES
780 30
DIA abans
abans
424 16 3 DIES abans
780 16
30 32 DIES abans
424
177
7 La SETMANA abans
424 16
3 DIES
abans abans
177
7 La
SETMANA
NA
% suspendre el primer trimestre?
vas
18 Quantes assignatures
NA
NA
177
26
%
%
7 La SETMANA abans
NA
%
NA
%
1742
N
A
1742
872
1742
872
67 Cap, 1 o 2
% Cap, 1 o 2
67
33 3 o més
67
1o2
33 Cap,
3 o més
19 Superar l'ESO
19 Superar l'ESO
872
NA
33 3 o més
1876
N
A
1876
681
681
1876
57
681
57
%
%
% Em
72
Em costarà
veig capaç
de superar-la
26
bastant
d'esforç
26
Em costarà bastant d'esforç
72
Em veig
de algun
superar-la
2 Crec
quecapaç
repetiré
curs
26
Em costarà
bastant
d'esforç
2 Crec
que repetiré
algun
curs
57
NA
19 Superar l'ESO
ALTRES
20
sí
NA
%
%
1263
48 0,1, 2
749 29
1351
52 3 o més
sí
%
no
NA
%
745 29
405 15
NA
23
NA
%
NA
1865 71
22
no
a vegades
NA
%
1464
56
Per què?
NA
906
24
%
NA
324
445
no
%
NA
1991 76
%
623 24
NA
%
255
10 Menys d'1 h
814
728
817
31 Més de 3hs
NA
%
694
27 català
31 1 a 2 hs
1216
46 castellà
28 2 a 3 hs
704
NA
%
a DIVENDRES?
NA
%
489
19 pare
228
8 mare
391
15 22 hs
1724
66 tots dos
1165
45 23 hs
762
29 24 hs
296
11 Més 24 hs
173
29
%
1192
sí
27
703
1420
NA
25
7 cap dels dos
NA
46
%
2 Mai
872
34 Algun dia
954
36 Sovint
742
28 Cada dia
27
ANÀLISI DELS RESULTATS
Un cop hem realitzat el buidatge de les respostes i hem transcrit les dades en les
taules anteriors podem extreure la informació següent:
RESULTATS GLOBALS (12.224 ALUMNES)
Sorprenen vàries coses:
Si:
el 57% dels alumnes diuen que els preocupa suspendre un examen (pregunta15)
el 35% d’alumnes van suspendre 3 o més assignatures el primer trimestre (preg. 18)
el 30% diuen que els costarà bastant esforç superar l’ESO (preg. 19):
- Per què el 46% d’alumnes NO repassen cada dia el que s’ha fet a classe? (preg.1)
- Com és que si, el 76% creuen que es poden esforçar més a fer els deures i preparar
els exàmens, no ho fan? (preg. 8)
- Per què, si el 25% dels alumnes saben que no van estudiar prou, no s’organitzen
millor el temps? (preg. 15)
- Per què el 88% d’alumnes comencen a preparar un examen el mateix dia o uns dies
abans? (preg. 17)
- Com és que el 48% d’alumnes que realitzen activitats extraescolars les practiquen
3 o més dies a la setmana? (preg. 21)
Més comentaris...
Les preguntes 13 i 14 ens diuen que, segons els alumnes, les Matemàtiques i les
Ciències Socials són les assignatures que menys els agraden i l’Educació Física i les
Matemàtiques les que més. Per tant, veiem que les Matemàtiques “perden” el títol
d’assignatura que a ningú li agrada ja que l’estudi deixa ben clar que no és veritat,
com a mínim a la comarca del Vallès Oriental.
El 85% d’alumnes intenten treure bones notes perquè els pares (preg. 11) els ho
diuen i no pas perquè sigui un objectiu personal i acadèmic pròpiament dit.
Hi ha un 44% d’alumnes que els costa estar concentrats a l’aula perquè s’avorreixen
(preg. 5). Aquest avorriment és a causa que no els motiva el que s’està fent a classe
ja que cada cop més els joves s’acostumen a fer allò que els agrada deixant de banda
allò que no els interessa. Han de saber, doncs, que l’estudi és un deure que tenen.
Un 26% d’alumnes creuen que els seus professors no disfruten fent classe i un 57%
que disfruten a vegades.
28
Un 58% de mitjana els agrada anar a classe perquè veuen els companys i un altre
36% perquè s’ho passen bé. És important, doncs, que els alumnes no vegin l’institut
com un “club social” o un “casal” sinó com el que és, un espai d’aprenentatge i
creixement personal, que pot utilitzar metodologies més o menys divertides i
motivadores.
La pregunta 6 fa referència a un tema que els últims mesos ha creat debat en l’opinió
pública i és la utilització d’ordinadors a les aules com a nova eina d’aprenentatge. Els
alumnes veuen alguns avantatges: serà més divertit (40%), podrien portar la motxilla
menys carregada (67%) i no haurien d’escriure tant (35%). Per altra banda, només
un 27% creuen que s’aprofitarien més les classes. En aquest debat és important
recordar les paraules de Rousseau: “Doneu al nen el desig d’aprendre i qualsevol
mètode serà bo”.
Del 15% d’alumnes que han respost que no els agrada anar a classe i del 54% que
a vegades els agrada (preg. 22) un 28% d’ells apunten l’avorriment com a causa
principal (preg. 24).
Un 18% dels alumnes no els agrada estudiar (preg. 23) perquè tenen una visió
negativa del concepte. Valdria la pena remarcar la importància d’aprendre (aspecte
permanent) més que estudiar (component temporal). Allò que s’aprèn és més difícil
d’oblidar.
El 69% dels pares treballen tots dos (preg. 27) cosa que els obliga a buscar activitats
alternatives per tenir ocupats els seus fills/es. En tot cas, malgrat que els pares
treballin, poden estar a casa o a la biblioteca fent deures o repassant el que s’ha fet
a classe.
ANÀLISI COMPARATIVA
A mesura que els alumnes superen els diferents nivells d’ESO (de 1r a 4t), es
produeixen uns determinats canvis:
Pregunta 1: Repasses cada dia el que s’ha fet a classe?
Augmenta el nombre d’alumnes que NO repassen cada dia el que s’ha fet a classe.
Pregunta 3: Et fas esquemes o resums per preparar els exàmens?
Augmenta el nombre d’alumnes que fan resums o esquemes per preparar els
exàmens.
Pregunta 5: Per què et costa estar concentrat/da a classe?
Augmenta el nombre d’alumnes que s’avorreixen a classe.
Per altra banda, és de destacar el percertantge elevat d’alumnes que molesten a
classe impedint el seu funcionament normal (29% de mitjana).
29
Preguta 6: Quins avantatges veus a substituir els llibres de text per ordinadors?
Disminueix l’opinió que serà més divertit.
Augmenta el nombre d’alumnes a qui és igual.
Disminuex el nombre d’alumnes que aprofitaran més les classes.
Pregunta 10: Intentes treure millors notes que els teus companys?
El nivell competitiu acadèmic disminueix.
Pregunta 12: Creus que aprendre matemàtiques, idiomes, tecnologia… et
servirà d’alguna cosa?
Disminueix el nombre d’alumnes que creuen que els servirà d’alguna cosa.
Pregunta 13: Motius pels quals NO els agraden unes determinades matèries:
Augmenta el nombre d’alumnes a qui no agrada com les explica el professor (37%
de mitjana).
Els alumnes de 1r d’ESO es queixen més que els de 4t en relació a la quantitat de
deures que els posen. Cal tenir en compte que els alumnes de 1r d’ESO comencen una
nova etapa educativa i que, potser, la Primària no és tan exigent com la Secundària.
Pregunta 15: Com et sents si suspens un examen?
Disminueix el nombre d’alumnes preocupats de suspendre un examen.
Pregunta 16: Per aquest curs, el teu objectiu és:
Disminueix l’objectiu d’aprendre.
Pregunta 17: Normalment, quan comences a preparar un examen?
Augmenta el nombre d’alumnes que deixen “pel final” la preparació d’un examen.
Pregunta 18: Quantes assignatures vas suspendre el primer trimestre?
En tots els nivells, el percentatge d’alumnes que suspenen 3 o més assignatures és
superior al 30%. És un indicador aproximat del nivell de fracàs escolar existent.
Pregunta 19: Superar l’ESO:
Augmenta l’optimisme dels alumnes a superar-la.
Disminueix la percepció d’haver-se d’esforçar per superar els cursos. Recordem que a
mesura que superen els cursos dediquen menys temps a repassar.
Disminueix la sensació de repetir algun curs.
Pregunta 24: Tens consola de videojocs?
Disminueix el nombre d’alumnes que tenen consola. Segons les dades dels alumnes
de 1r d’ESO el 90% tenen consola de videojocs davant el 32% de fracàs escolar
aproximat existent (preg. 18 1r ESO). És necessari, doncs, establir càstigs o mesures
sancionadores en el cas d’alumnes amb rendiments acadèmics no satisfactoris per tal
que valorin la capacitat d’esforçar-se i aprendre.
Pregunta 25: Quantes hores al dia estàs veient la televisió o amb l’ordinador?
Augmenta a mesura que es fan grans.
30
CAUSES
Seguidament, transcrivim els factors que impedeixen aconseguir l’èxit escolar
segons:
- Les dades extretes de les enquestes realitzades
- El treball realitzat amb els alumnes a la sessió de tutoria. Juntament amb
les enquestes vam fer arribar als tutors/es un full amb unes qüestions a
treballar a l’hora de tutoria respecte l’enquesta que havien respost.
Aquestes preguntes eren:
oAlguna pregunta t’ha sorprès?
oHavies reflexionat abans sobre alguns temes que has respost?
oAlguna pregunta t’ha estat difícil de respondre?
oCreus que necessites millorar alguns aspectes de la teva vida
acadèmica o personal?
oCreus que dediques poc o massa temps a tasques escolars (fer
deures, preparar exàmens…)
oConsideres que esforçar-se val la pena?
oQuins ídols tens?
FALTA D’ESFORÇ
Una de les dades més sorprenents de l’estudi realitzat és com, segons els alumnes,
un 46% dels alumnes no repassen cada dia el que s’ha fet a classe i un 50% ho fan “a
vegades” (preg. 1 Resultats Globals). A més, a mesura que els alumnes superen els
diferents cursos de l’ESO, el percentatge d’alumnes que no repassen la feina diària de
l’institut augmenta. Aquesta, doncs, és una de les principals causes que provoquen
fracàs escolar a la nostra comarca.
Els últims 30 anys han estat de constant canvi social, econòmic, cultural, religiós…
però hi ha coses que no haurien de canviar mai com és la necessitat d’esforçar-se.
En aquest sentit, quan parlem dels alumnes, hem de tenir clar que són els que
formaran part de les generacions futures de treballadors i treballadores del nostre
país, persones que hauran de tirar endavant els nostres ajuntaments, les nostres
empreses, les nostres associacions, escoles, etc. Com tirar endavant si cada cop estan
desapareixent aspectes tant importants com l’esforç, la responsabilitat, l’educació i el
treballar per fer bé les coses?
Sembla ser, però, que avui dia un nombre elevat d’alumnes posen en pràctica el
que coneixem com a ”llei del mínim esforç”. Perquè sigui d’aplicació directa no cal
que ningú la redacti, ni l’aprovi ni l’executi. A més a més, s’està convertint en un
dels grans perills per la nostra societat i cada dia que passa té més seguidors. Se’ls
dóna pràcticament tot mastegat, persegueixen allò que és fàcil, el que no costa, el
que no els porta inquietuds i el que, en definitiva, allò que no els fa pensar. Amb
31
sacrifici pot ser que aconsegueixin els seus objectius però sense sacrifici segur que
no aconseguiran res.
A mesura que van creixent, han de ser conscients que per aconseguir alguna
cosa a la vida cal dedicar-li esforç. Segons Aristòtil, “més es vol allò que amb més
treball s’aconsegueix” i realment és veritat. Allò que no ens costa gens no li donem
importància però allò que ens costa ho recordem.
QÜESTIÓ DE PRIORITATS
Un altre aspecte a tenir en compte és la possibilitat d’establir un sistema de prioritats
en la qual l’estudi tingui un pes destacat ja que “es nota” ràpidament els alumnes
que hi dediquen temps i els que no. A més, la gravetat de la situació es manifesta
amb frases com: de què em servirà estudiar?, “no he fet els deures perquè ahir tenia
entrenament”… Els alumnes fan massa activitats, tenen poc temps per repassar el
que s’ha fet a classe, fan els deures de pressa i no tenen com a prioritat els estudis.
ABSÈNCIA D’IL·LUSIÓ I INTERÈS PER APRENDRE
MOTIVACIONALS
ESTUDIAR NO ESTÀ DE MODA
TRASTORNS D’APRENENTATGE (TDAH, DISLÈXIA…)
POC DOMINI DE TÈCNIQUES D’ESTUDI BÀSIQUES (resum, esquema, subratllat i
comprensió lectora).
DESORIENTACIÓ I DESESTRUCTURACIÓ FAMILIAR
NO CORRELACIÓ ENTRE EL QUE APRENEN I LA REALITAT QUE VIUEN
ABSENTISME ESCOLAR
FUNCIONAMENT SISTEMA EDUCATIU
AUGMENT ALUMNAT IMMIGRANT
INFLUÈNCIA NEGATIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
DROGUES I ALCOHOL
INFLUÈNCIES NEGATIVES (males companyies, alumnes que no estudien…)
FRACÀS ESCOLAR = FRACÀS FAMILIAR
+ FRACÀS PERSONAL
FRACÀS ESCOLAR = FRACÀS FAMILIAR
+ FRACÀS DEL SISTEMA
+ FRACÀS PERSONAL
+ FRACÀS DEL SISTEMA
Els joves saben el que no volen però no saben el que volen
32
QUÈ PODEM FER PER MILLORAR?
EN REFERÈNCIA A LA FAMÍLIA
- ACTITUD DELS PARES I MARES
o Augmentar la implicació en l’educació dels seus fills/es.
o Passar més temps amb ells, educant-los en valors com l’esforç, el respecte,
la tolerància, la motivació pel treball i la disciplina.
o Conscienciar els adults que facin d’adults i siguin conscients de la
responsabilitat que tenen en l’educació i formació dels més joves. En
definitiva, l’escola tota sola no pot.
o Fer entendre als pares que a casa s’han de fer uns deures, s’han de tenir uns
hàbits d’estudi i s’han de posar uns límits ja que aquests també eduquen.
Saber posar límits és una de les claus.
o Revisar els deures i l’agenda cada dia.
o Fer dels estudis una cosa que interessa a tota la família.
o Recuperar el sentit de la llar familiar on conviuen persones de diferents
edats que tenen uns deures, drets i obligacions.
o Estar atents i observar els fills/es com es van fent grans per tal de conèixerlos tal com són.
o No desautoritzar el professorat en les seves decisions. Els pares han de
saber escoltar i crear un clima favorable per solucionar una determinada
situació que faci referència al seu fill/a i no sobreprotegir-los la majoria de
vegades.
o Participar en activitats escolars que impliquen la presència dels pares.
o Educar en altres àmbits (consumisme, medi ambient, sexualitat…).
o Informar-se del funcionament del sistema educatiu.
o No donar-los tot el que demanen. Sovint se’ls fa regals per compensar el
poc temps que passen amb ells. Si veiem les dades referents als alumnes
que tenen consola de videojocs veurem que el 85% d’alumnes en tenen
malgrat el fracàs escolar es situa per sobre del 30%.
o Exigir-los resultats (acadèmics, personals…) i no conformar-se amb
l’”aprovat”. Hi ha molts pares que si el seu fill “aprova” ja es conformen.
S’ha d’educar des de la perspectiva que esforçar-se i donar el màxim d’un
mateix val la pena.
o Controlar-los ja que un adolescent no és una persona adulta i necessita
més que mai el suport i ajuda dels pares. Sovint els pares actuen de forma
contrària, és a dir, els deixen sols en aquesta etapa, se’n desentenen.
o Tenir paciència i estar atents a les necessitats dels seus fills/es.
33
- PROGRAMES ADREÇATS A FAMÍLIES PER ASSESSORAR-LOS COM EDUCAR ELS SEUS
FILLS/ES.
- PARTICIPACIÓ OBLIGATÒRIA EN ACTIVITATS ESCOLARS QUE IMPLIQUEN LA
PRESÈNCIA DELS PARES (reunions amb el tutor/a, xerrades i conferències…)
Sovint, l’horari i la retransmissió d’esdeveniments esportius (futbol, principalment)
fan que deixin de banda els assumptes realment importants.
En resum, cal que pares i mares tinguin com a prioritat
l’educació dels seus fills/es.
EN REFERÈNCIA AL PROFESSORAT
- Tutoritzar el professorat de nova incorporació.
- Augmentar el seu grau de motivació i formació.
- Crear un Curs de Formació de Professorat (CPF) de dos anys de durada, un de teoria
pedagògica, didàctica, oratòria i creativitat i un altre que combini una part teòrica i
una altra de pràctica de 600 hores (és a dir, 1 curs escolar amb pràctiques en 2 centres
diferents, 300 hs + 300 hs). L’objectiu seria tenir bons professors, bons comunicadors
i dotar-los d’eines i recursos suficients per utilitzar-los amb els alumnes.
- Programes d’innovació pedagògica per adaptar el professorat “als nous temps” i
conèixer les problemàtiques de les famílies, els diferents trastorns d’aprenentatge
dels alumnes...
EN REFERÈNCIA A L’ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA
- Establir un consens que permeti al sistema educatiu actuar en una única direcció.
- Eliminar electoralismes en matèria d’educació.
- Establir un nombre màxim d’alumnes per aula. Treballar amb aules de 18-20 alumnes
ajuda a realitzar un millor treball i el grau d’aprenentatge i l’atenció augmenten.
- Invertir més recursos i invertir-los millor. És important no veure els diners utilitzats
en educació com un cost sinó com una inversió de futur.
- Realitzar un treball conjunt entre Centre Escolar-Alumnes-Família
- Posar especial atenció als alumnes que viuen en sectors socials desafavorits.
34
- Dissenyar un sistema els objectius mínims del qual siguin adequats per a la gran
majoria, però que permeti arribar a nivells alts que omplin les expectatives dels més
ben dotats.
- Augmentar el nivell d’exigència a Primària.
- Considerar autoritat pública tot el professorat.
- Actuar des dels primers indicis que l’alumne pot tenir dificultats acadèmiques. És a
dir, des de l’etapa infantil.
- Establir mesures per afavorir l’estabilitat del professorat.
- Tenir com a prioritats pilars bàsics com la lectura, el càlcul, l’ortografia, la comprensió
lectora i la cal·ligrafia.
- Establir ajudes per als alumnes que s’esforcen.
- Posar major atenció a la diversitat de l’alumnat.
GENERALS
- Ser conscients que tots en som responsables.
- Veure l’escola com una oportunitat per aprendre i no únicament un espai on
passar-s’ho bé.
- Ser conscients del problema que tenim.
- Creure en l’educació com a motor de la societat.
35
PROPOSTES
- PEM: Pla d’Esforç i Millora. Obligatori per aquells alumnes que durant els dos
primers cursos de secundària s’ha vist que no mostren interès, no tenen ganes de
continuar els estudis, molesten a classe i provoquen que el nivell d’aprenentatge no
sigui l’adequat. Es tractaria d’iniciar un curs de dos anys de durada realitzant tasques
de voluntariat juntament amb matèries dirigides a reforçar les matemàtiques,
llengua catalana, llengua castellana, ciències socials i ciències naturals. Hi hauria un
compromís per part de l’alumne i la família i seria un programa alternatiu per qui
no es pren l’ESO com se l’ha de prendre. Es crearia un registre amb els alumnes que
realitzessin aquest Pla.
- Pla de Treball No Retribuït (PTNR) per aquells alumnes que no volen ni deixen
aprendre a l’etapa de secundària.
- Curs de Preparació per a la Secundària (CPS). A l’etapa de secundària és on es
concentra un major percentatge de fracàs escolar. Per tant, proposem fer una prova
vinculant al finalitzar l’etapa de Primària i per qui no la superi fer un curs pont per
accedir a Secundària.
- Pla “Escola de Professors de Reforç” amb l’objectiu de disposar de persones que
s’encarreguin d’ajudar a alumnes que necessiten una ajuda complementària als seus
estudis.
- Pla de lectura setmanal obligatòria a casa amb preguntes per millorar la comprensió
lectora.
- Projecte «Reforça’t»: reforç escolar per alumnes de 5è i 6è de primària: tècniques
d’estudi, comprensió lectora, creativitat… L’objectiu d’aquest projecte és preparar-los
per a la secundària.
- Introduir els exàmens de recuperació al setembre.
- A partir de 5è de Primària i fins a 4t d’ESO fer exàmens finals obligatoris. S’haurien
de realitzar la primera quinzena de juny.
- Establir una matèria obligatòria: TAE (Tècniques d’Aprenentage i Estudi) on, a
part d’aprendre com fer un bon resum i un bon esquema, es treballés la gestió del
temps, la potenciació de la memòria, habilitats per fomentar la creativitat, millorar
la comprensió lectora...
- Actualment, tot alumne que supera 4t d’ESO obté el nivell C de llengua catalana.
Proposem establir una Prova de català obligatòria per aquells alumnes que vulguin
obtenir el nivell C de català. Aquest examen es realitzaria a finals de juny, en finalitzar
el 4t curs d’ESO.
36

clicant aquí

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

iBesora_90_Abril_16

El fin del mundo

Déus i mites de l`antiguitat

NETWORKING Número 5 v9.indd - MBA-URV

Sin título-1 - Fira Gata al Carrer

Guia Racó de Pares i Mares