Núm 100 – Maig 2014

Transcripción

Núm 100 – Maig 2014

COMUNICACIÓ. MAIG 2014
NEWSLETTER 100
agenda 100
19 i 20 de maig
Comissió d’Educació (Arlep)
Centre La Salle Arlep - Madrid
Comissió de Pastoral (Arlep)
Centre La Salle Arlep- Madrid
Equip de Pedagogia
Casal Sant Gervasi
21 de maig
Formació per a la Missió (Arlep)
21 i 22 de maig
Curs ERE ESO
Casal La Salle Sant Martí
22 de maig
Comissió de MCyA (Arlep)
Responsables FAIG
Casal la Salle Sant Gervasi
24-25 de maig
Tallers de creixement personal (Arlep)
26 a 29 maig
Curs de Formadors/es Lasal·lians (Arlep)
26 de maig
EAS
Casa Provincial La Salle
27 de maig
Equip de Qualitat
NEWSLETTER 100. MAIG 2014
PÀG. 1
28 de maig
Avaluació Institucional
La Salle Horta
29 de maig
Coordinadors/es de Pastoral
Formació de Directors/es
Campus Universitari La Salle
30 i 31 de maig
CELAS 8a promoció No Docents (Arlep)
Centre La Salle - Madrid
2 de juny
Comissió de Missió
3 de juny
Coordinadors/es de Qualitat
6 de juny
Coordinadora d’Obres Socioeducatives (Arlep)
Consell Econòmic
7 i 8 de juny
Tallers de creixement personal (Arlep)
8 de juny
Final 45è. Capítol General (Institut)
Roma (Itàlia)
9 de juny
EAS
10 de juny
Consell de la MEL
PÀG. 2
11 de juny
Retorn Avaluació Institucional
La Salle Horta
12 i 13 de juny
Consell de la MEL (Arlep)
14 de juny
Equips Directius
La Salle Bonanova
16 de juny
EAS (matí)
GACG (tarda)
NEWSLETTER 100
PÀG. 3
Orio
NEWSLETTER 100
notícies 100
1.45º Capítol General
Entrevista con el Hno. Álvaro Rodríguez Echeverría,
Superior General
Revista Fraternitas, publicación de la Provincia La Salle Brasil-Chile
¿Cuáles fueron los momentos más significativos de sus 14 años de Superior General?
No es fácil ubicar los momentos más significativos porque esto puede ser muy subjetivo. Personalmente
pienso en mis encuentros con los Hermanos, durante las visitas o encuentros en Roma. Sentí que mi
presencia, más allá de mi persona, era el signo de la internacionalidad del Instituto y del espíritu que nos
identifica. Momentos significativos han sido el inicio de nuevas obras para el servicio educativo de los
pobres, como el proyecto intercongregacional del Sur Sudán. También muy significativo para mí ha sido
el desarrollo de la misión compartida con los seglares y la asociación para la misión que hemos vivido en
los últimos años. Significativo también el movimiento de Jóvenes Lasallistas y de Voluntarios Lasallistas.
Personalmente ha sido para mí muy significativo en el último año el Papa Francisco y los desafíos que
nos está haciendo. Siento que estamos viviendo una etapa semejante a la que vivimos después del
Vaticano II.
¿Cuáles fueron los avances del Instituto en los últimos 14 años?
Pienso que se trata de avances que todavía están en camino y se debe seguir adelante. No cabe duda
que el haber recuperado nuestro voto asociación para el servicio educativo a los pobres como nuestro
primer voto, tiene un gran significado y nos compromete más en nuestra consagración a la Trinidad y en
nuestra respuesta a los jóvenes más vulnerables. Se ha avanzado en el tema de la reestructuración,
ustedes mismos lo han vivido con su nuevo Distrito. Como saben la finalidad es asegurar la vitalidad, la
viabilidad, el servicio de la autoridad y la solidaridad. Se ha iniciado un nuevo modelo de Regiones con
un Consejero General como Regional. Creo que esto ha sido muy positivo y veremos la evaluación que
PÀG. 4
hará el Capítulo General. Hemos avanzado en la asociación y la misión compartida, como lo diré en otra
de las preguntas.
¿Cuáles son los desafíos y las perspectivas del Instituto para los próximos años?
Para mí hay tres desafíos principales. El primero tiene relación con nuestra vida de Hermanos y de
comunidad. Tenemos que volver con mayor radicalidad al Evangelio. Nuestra vida es seguimiento de
Jesús. El aspecto empresarial de las obras no debe opacar su sentido evangélico. Nuestra misión es
llevar el Evangelio al mundo de la educación. Volver al Evangelio, significa también volver a los pobres.
Nacimos para ellos y siempre, sin importar el lugar donde trabajemos, deben estar presentes en nuestra
preocupación. Directamente si tenemos la gracia de trabajar con ellos, indirectamente, creando una
conciencia social en jóvenes más afortunados.
Un segundo desafío es consolidar las Regiones. Algunas todavía necesitan estructurarse mejor y
acrecentar el sentido de pertenencia. A nivel de Distritos tenemos un desafío en el futuro de los Distritos
en donde los Hermanos son de mucha edad y no hay generaciones más jóvenes. Necesitan la
solidaridad de otros sectores del Instituto. Aquí yo situaría también pensando sobre todo en América
Latina la necesidad de tener un espíritu misionero, que nos permita estar disponibles para ir allí donde
nuestra presencia sea más necesaria. Pienso que en el futuro debemos tener comunidades
internaciones respondiendo a las urgencias de los niños y jóvenes del mundo en lugares puntuales.
Y finalmente un tercer desafío es asegurar el futuro de nuestra misión. Para esto es necesario un serio
trabajo vocacional. Tanto de las vocaciones de Hermanos como de otros modos de vivir la vocación
lasallista, que hoy la debemos ver como plural.
¿Cuál es la misión de los Hermanos en el nuevo contexto de la Familia Lasallista y la Asociación?
Los Hermanos no deben tener miedo de perder el poder. La asociación es para asegurar el futuro de la
misión. Creo que la catequesis y la animación pastoral no deben perder su importancia en nuestros
centros y que los Hermanos las deben ver como su función principal, muchas veces más importante que
la función administrativa. Los Hermanos deben acompañar a los demás miembros de la Familia
Lasallista y ser testigos de los valores que nutren nuestra espiritualidad y nuestra misión.
¿Cómo puede el Instituto contribuir a la promoción de la paz y de la justicia?
La educación para la paz y la justicia no debe ser únicamente una asignatura específica sino un eje
transversal que recorra todo el curriculum. Este eje transversal debe verse reforzado por la praxis diaria
dentro de la escuela. Es importante crear un micro-clima, ofrecer un modelo alternativo en pequeño que
no reproduzca los antivalores que la sociedad muchas veces nos presenta: culto al mercado, corrupción,
lucha, competición, consumismo… Es importante vivir en el interior de la escuela una experiencia de
justicia y paz en la que valores como la solidaridad, la comunión, la participación sean prioritarios. De lo
contrario la escuela corre el peligro de reproducir el sistema y preparar a los alumnos para una sociedad
de privilegios, adiestrándoles en la lucha competitiva e insolidaria
¿Qué rosto debe asumir hoy el Servicio Educativo a los Pobres en América Latina y el Caribe?
Creo que en la contestación a las preguntas anteriores hay ya algunas pistas válidas para América
Latina. Más específicamente esperaría que los Hermanos, especialmente los más jóvenes sean
creativos en buscar las mejores respuestas a las necesidades de los jóvenes pobres hoy. A veces las
obras escolares en su aspecto empresarial nos absorben demasiado y no tenemos la capacidad de ver
antiguas y nuevas pobrezas que piden proyectos nuevos y creativos. Lo más importante son las
personas y responder a sus necesidades. Las estructuras deben inventarse. Creo que en las Casas de
formación se debe preparar los Hermanos al trabajo con los pobres y verlo como un privilegio y una
gracia de Dios. Al mismo tiempo experimentar que no se trata de una respuesta sociológica. Es desde
Dios y del Evangelio. Estamos llamados a ser sacramentos del amor de Dios para con los jóvenes
especialmente para aquellos más vulnerables, pobres… los menos amados, los que no encuentran
sentido para sus vidas.
¿Qué espacio ocupa el joven en la Misión Educativa Lasallista?
PÀG. 5
Es fundamental. Con ellos debemos empezar la asociación y la misión compartida. El Voluntariado
lasallista sería una forma muy eficaz. Debemos escuchar a los jóvenes y estar muy cercanos a ellos.
Para ellos debemos ser el rostro de Dios. Debemos tener Fe en los jóvenes y acompañarlos no como
maestros que imponen verdades o jueces que los juzgan desde afuera, sino cono amigos cercanos que
los acompañan desde dentro.
¿Cuál es el impacto de la propuesta del Papa Francisco para el Instituto?
El Papa Francisco es para mí, y creo debe ser para el Instituto, una increíble fuerza de motivación. Me
motiva sobre todo su estilo sencillo y normal de vida y la visión que tiene de la Iglesia. Una iglesia pobre
y para los pobres, con olor de oveja, puerta siempre abierta y no aduana, constructora de puentes y no
de muros, que no teme manifestar bondad y ternura, en salida hacia las periferias existenciales y
geográficas. Todo un proyecto también para nuestro Instituto y su Misión. Espero que el Capítulo General
nos empuje en esta dirección.
PÀG. 6
2. Universitat
Alumnes del col·legi de La Salle d’Alexandria guanyen
LSDreams 2014
El jurat ha valorat el seu esperit emprenedor en l’àmbit biosanitari “amb un esforç i una
vocació internacional”
Un projecte d’enginyeria presentat per quatre alumnes del Collège Saint Marc d’Alexandria (Egipte) ha
guanyat el Premi Extraordinari de la quarta edició del concurs LSdreams. El concurs organitzat per La
Salle ha comptat amb la participació de 84 equips procedents de diferents col·legis lasal·lians d’Europa i
Pròxim Orient.
Els autors del projecte guanyador rebran el seu premi en un acte lliure que tindrà lloc el proper 3 de maig
a la seu de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes a Roma (Itàlia). L’esdeveniment comptarà
amb la participació dels estudiants que componen els altres equips premiats en les diferents categories:
Enginyeria, Gestió i Salut, així com amb el premi ASSEDIL.
La relació completa d’equips guanyadors és la següent:
 Premi Extraordinari LSdreams 2014 i millor projecte en la categoria d’Enginyeria: equip del
Collège Saint Marc d’Alexandria (Egipte).

Millor projecte en la categoria de Gestió: equip del Col·legi La Salle Palma de Mallorca
(Espanya).
PÀG. 7

Premi ASSEDIL i millor projecte en la categoria de Salut: equip de l’Istitut Paritari Filippin
(Pademo del Grappa, Itàlia).

Millor projecte en la categoria d’Arquitectura: declarat desert.
Tots els joves estudiants que assistiran a la cerimònia oficial de lliurament de premis viatjaran
acompanyats dels seus tutors, gaudint d’una estada de quatre dies a Roma, on coneixeran la seu de
l’Institut de Germans de les Escoles Cristianes.
LSdreams és una iniciativa promoguda pels centres universitaris de La Salle a Europa. Per quart any
consecutiu, aquest concurs internacional convoca als alumnes de Batxillerat dels centenars de col·legis
de La Salle a Europa i Pròxim Orient per desenvolupar un projecte que millori el seu entorn local i
contribueixi a una major sostenibilitat del planeta.
PÀG. 8
3. PAPAM 2014
Un any més Montserrat ha estat la casa de tots els
lasal·lians de Catalunya
1.512 participants es van aplegar a Montserrat el passat 10 de maig, uns caminant des de
Mollerussa, Barcelona, La Llacuna, Gallifa, Hostalets, Collbató, Manresa, Monistrol,
altres, directe fins a Montserrat
El matí assolellat convidà a trobar-se a la plaça, a rebre els que van arribant des de les diferents rutes, a
descansar, a passejar, a saludar companys i amistats d’altres centres de la Xarxa, passejar pujant a
saludar a la Moreneta... i després de dinar tots foren convidats a fer una estona d’animació amb gegants,
cants, danses... a la façana del monestir.
Cap a les 16.00 entrem a la basílica per fer la nostra pregària, entorn del lema d’enguany, “Som
harmonia de colors”. “Montserrat a Peu” és la trobada del servei, de la convivència, de la fraternitat, on
cadascú aporta el seu tarannà, la seva manera de ser... i tots junts fem família lasal·liana, i tots els
colors, junts, en harmonia fan la llum blanca, com la llum del Ressuscitat. “Tots els membres formen un
sol cos”. La suma dels colors ens convida a ser Llum del món i també vàrem recordar com il·luminen des
de fa 20 anys la Fundació Comtal i els 125 anys de La Salle Bonanova.
I com cada any, coca per berenar i l’hora dels adéus posà final a la trobada. Cansats del camí, acalorats
pel bon temps i fort sol i amb el cor ple de goig d’haver compartit i d’haver fet família lasal·liana.
PÀG. 9
4.La Salle Girona
La Salle Girona participa a l’exposició ‘Girona Temps
de Flors’
El nostre centre, conjuntament amb el Col•legi Dr. Masmitjà, contribueix a engalanar la
ciutat de Girona amb una original composició i molta il·lusió
Dins de l’esperit comú del projecte educatiu lasal·lià, La Salle i el Dr. Masmitjà han realitzat conjuntament
una composició floral que s’enmarca dins l’exposició “Girona Temps de Flors”. En la composició,
apareixen els elements característics de les escoles i els seus valors:




El llapis i l’estrella s’uneixen com a resultat d’una idea conjunta d’educació, d’escola participativa
a la ciutat.
Un llapis que dibuixa amb una gran harmonia de colors una estrella.
Una estrella que il•lumina amb la seva llum tots els sentits del llapis.
Col•legi La Salle i Dr Masmitjà; un projecte comú d’educació.
L’exposició va començar el dissabte 10 de maig i finalitzarà el diumenge 18. Des de La Salle Catalunya,
convidem a tothom a aprofitar l’ocasió per gaudir d’aquesta singular festa i passejar per la ciutat de
Girona, que realment està espectacular.
PÀG. 10
5. Homenatge
Alumnes d’ESO i Batxillerat de La Salle Reus guanyen
el certamen literari dedicat a Joan Vinyoli
Organitzat pel diari ARA, aquest certamen va promoure el coneixement dels poemes i
cites del poeta català. Tots el treballs presentats es poden consultar en dos poemaris
publicats al suplement Criatures del diari en format PDF
Un dels objectius del Departament de Llengua Catalana del nostre centre La Salle Reus en la represa del
curs aquest passat gener era la celebració de l’Any Vinyoli, que commemora els cent anys del seu
naixement i els trenta de la seva mort.
L’alumnat d’ESO i Batxillerat ha estat en aquests darrers mesos aprenent qui era Joan Vinyoli, llegint la
seva poesia i copsant tot allò que volia essencialment transmetre el poeta.
Arran d’aquest treball, els alumnes que ho van desitjar, van presentar-se al Certament poètic Joan Vinyoli
que promovia el Diari Ara. Els alumnes van partir de la seva experiència per poder-la traslladar en
paraules i en versos. Es van fer dos reculls de poemes i es van presentar al certamen. Alhora, aquests
poemes van ser il•lustrats per altres alumnes d’aquestes etapes.
Cada poema incloïa un vers de Vinyoli o en tenia un com a cita, sota el títol. Com manllevà Vinyoli de
Rilke, “la poesia sorgeix de l’experiència”, i així ho van saber entendre els nostres joves estudiants. La
lectura i aprenentatge de Vinyoli va ensenyar-los com copsar l’essència d’aquesta experiència i com
PÀG. 11
donar-li el valor sublim que sovint negligim. En més d’un cas ha servit fins i tot perquè alguns d’ells
descobrissin (o redescobrissin) allò que havien oblidat o allò que desconeixien d’ells mateixos.
Al certamen hi han participat vora 40 alumnes i s’han distribuït les il•lustracions i els poemes en dos
llibrets autònoms titulats “Inventarem un sol” i “Realitats, no fum”, prenent-los íntegrament de versos de
Vinyoli.
Fou el dissabte 19 d’abril que el diari Ara va publicar a les seves pàgines que el guanyador del millor
poemari vinyolià havia estat la Salle Reus. Per aquest motiu, felicitem tots els participants per la voluntat,
la passió i la sensibilitat que han mostrat en els seus textos i el temps que hi han esmerçat. El premi ha
valorat el que han escrit i, per tant, és tot d’ells.
Donem també l’enhorabona al professorat que ho ha coordinat i que ha dedicat hores i esforç perquè
aquest projecte tirés endavant amb tant d’èxit. La coordinació i assessorament del projecte han anat a
càrrec de Lluïsa Vidiella, Núria Fortuny, Mariona Pico, Rosa Aymamí i Xavier Saladrigas.
Aquests poemaris es poden consultar al suplement Criatures del Diari Ara, en format PDF (ara.cat).
PÀG. 12
6. ASSEDIL
Crònica del XIX Congrés ASSEDIL a Brussel.les
Tomeu Martorell
S’ha celebrat a Brussel·les el XIX congrés d’ASSEDIL que sota li títol d’ “Educar la interioritat: un
desafiament lasal·lià en la societat actual”, va congregar a uns cent delegats de la regió lasal·liana de la
RELEM. Del Districte Arlep hi van participar delegats dels sectors de Bilbao, Catalunya, València-Palma i
Valladolid.
La delegació del nostre Districte, en concret els delegats de Bilbao, van animar l’experiència del projecte
HARA, com a posada en pràctica d’una eina per potenciar la interioritat amb els nostres alumnes i
professors. La sessió es va realitzar en anglès, francès i castellà i va agradar als delegats els qui per uns
moments van poder experimentar el projecte pel qual el Districte ha apostat en els dos últims anys.
Es va procedir, també en la reunió extraordinària de l’Assemblea per modificar els estatuts i poder donar
cabuda als centres del districte del Pròxim Orient, que també formen part de la regió RELEM. També es
va renovar la presidència d’ASSEDIL, recaient en el Sr. Waguih Hanna, director del Col·legi Sant Marc
d’Alexandria (Egipte) i que va triar al seu comitè executiu nomenant al Sr. Marc Verkoyen com a
vicepresident, la Sra. Marta Martínez (directora de La Salle Comtal) com a secretària i al Sr. Grabiel
Andrei, com a tresorer.
No vam poder comptar amb la presència dels Germans Visitadors que formen part del Consell
d’Administració, per estar en el Capítol General.
PÀG. 13
Hem de ressaltar amb molt de gust, la visita que es va fer a la capella de l’Eclosió, a Grand Bigard, seu
de l’Equip d’Animació del Districte Bèlgica Nord (zona de parla flamenca). Impressionant, no solament la
capella en si, sinó també la catequesi que ens va dirigir el Germà Herman Lombarets.
ElCcongrés va acabar amb la celebració del sopar de gala en una dels nuclis de l’ “Atomium” i amb
l’eucaristia a la catedral de Brussel·les, dedicada a Sta. Gudula.
El proper Congrés d’ASSEDIL, el XX, tindrà lloc a Dublín els dies 8, 9 i 10 d’abril de 2015. Us seguirem
informant.
PÀG. 14
7. La Salle La Seu d’Urgell
Els alumnes Roger Gravet i Sergi Munto de La Salle
La Seu d’Urgell, premiats al concurs bíblic 2014
Organitzat pel Bisbat d’Urgell, aquest certamen impulsa el coneixement de la Bíblia entre
els infants i joves. Els premis es van lliurar el dissabte 10 de maig
El Concurs Bíblic és ja una tradició al Bisbat d’Urgell, i cada any aplega una important quantitat de
participants. Enguany, 63.000 infants i joves a Catalunya, 4.323 de la diòcesi d'Urgell, han presentat els
seus treballs escrits o artístics en aquest concurs.
El lliurament de premis de la 29ª edició es va celebrar el dissabte 10 de maig i dos alumnes de La Salle
La Seu d’Urgell han estat guardonats, Roger Gravet amb el primer premi en la categoria individual, i en
Raúl del Amo Raya, amb el Premi Educació Especial.
Els guardons han estat lliurats aquest dissabte a la casa del Bisbat, a la Seu d'Urgell. L'acte, celebrat a la
casa del Bisbat, va estar presidit per monsenyor Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell, i hi van estar
presents el delegat de Joventut de la Diòcesi, Lluís Plana, i la representant de la Federació de Cristians
de Catalunya, M. Pilar Batalla, entitat organitzadora del certamen.
Joan-Enric Vives va destacar la importància de conéixer la Bíblia, "no només pels creients, sinó també
com a font de coneixement i cultura, ja que la cultura occidental està impregnada de l'essència cristiana".
Així mateix, van animar els nois i noies participants a seguir endavant amb la lectura i el coneixement de
la Bíblia i a continuar participant en el Concurs Bíblic en les properes edicions.
PÀG. 15
8. Germà Josep Guiteras
El Germà Josep Guiteras, el nostre representant al
45è Capítol General de La Salle
Amb la seva presència i participació als diversos grups de treball que s'han organitzat, el
Germà Guiteras ens representa i, a la mateixa vegada, ens fa part d’una trobada realment
important per a tots els/les lasal·lians/es
Des del 22 d’abril els Germans de La Salle viuen a Roma l’experiència de trobar-se amb Germans de tot
el món per a compartir vivències, reflexionar sobre el seu propi camí i el de la Institució, i fitxar-ne
l’horitzó que volem arribar amb tots els membres de la comunitat lasal·liana.
En aquesta trobada, el sector de La Salle Catalunya participem amb al nostre Germà Visitador Auxiliar,
Josep Guiteras, com a delegat escollit. Amb la seva presència i participació als diversos grups de treball
que s’han organitzat, el Germà Guiteras ens representa i, a la mateixa vegada, ens fa part d’una trobada
realment important per a tots els/les lasal·lians/es. Cada dia li agraïm la seva dedicació i li enviem els
nostres ánims per a que segueixi treballant com sempre, acostant-se a nosaltres i a les nostres
necessitats, amb els ulls i el cor obert.
Divendres 9 d’abril el Capítol General va arribar al final de la segona fase. Durant la mateixa, el Germans
Capitulars han analitzat l’Informe del Germà Superior, a més de presentar l’avaluació dels diversos
àmbits (pastoral, formació, missió educativa, família lasal·liana…) durant els últims 7 anys. Els Germans
han treballat en grups lingüístics i regionals per a identificar els principals temes emergents, que després
s’han analitzat en profunditat en diversos equips de treball. Com a resultat de tota aquesta feina, s’han
identificat les principals línies d’acció pel futur.
En la tercera fase que comença avui amb el títol “Visioning”, els participants al Capítol General miraran
cap al futur i les estratègies a desenvolupar
.
PÀG. 16
9. 125 La Salle Bonanova
Gran dia de celebració dels 125 anys de La Salle
Bonanova
Germans, famílies i membres de la Comunitat Educativa Lasal·liana van assistir a
l’Eucaristia presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona i a la benedicció de les
noves instal·lacions esportives del col·legi
Fa 125 anys que La Salle Bonanova va començar amb la seva tasca educativa, i tots els membres de la
família lasal•liana han volgut celebrar-ho amb il•lusió i felicitat. Per això, es van organitzar diverses
activitats i esdeveniments durant aquest curs 2013-2014.
Aquest diumenge 11 de maig va ser el dia gran d’aquesta efemèride, coincidint amb les Convivències La
Salle que cada any es van celebrar, com cada any, durant tot el cap de setmana.
Per a l’ocasió, es van apropar a La Salle Bonanova tots els germans que, de alguna manera, estan
vinculats a la història del col•legi com docents, directors, responsables de àrees o membres de la
comunitat. Van ser-hi present, així mateix, el Visitador Titular de La Salle Districte ARLEP, Germà Jesús
Miguel Zamora; i el Visitador Auxiliar de La Salle Catalunya, Germà Josep Guiteras; que actualment
participen al 45º Capítol General de La Salle a Roma.
La celebració va començar a les 11.00 hores al saló d’actes. El Gmà. Joan Carles Jara, director del col•
legi La Salle Bonanova va iniciar l'acte agraïnt la presència a tothom i celebrant que fos un dia tant
entranyable de festa i alegria. Posteriorment s'inicià l’Eucaristia presidida pel Sr. Cardenal Arquebisbe de
Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach. La Sala d'actes, plena de alumnes, professors i famílies, va
participar molt activament a la celebració, animada pels ritmes i cançons del grup Bocins de Gospel i la
Coral La Salle Bonanova.
PÀG. 17
Seguidament les autoritats presents van dedicar unes paraules a tota la família educadora de La Salle.
L’Honorable Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va destacar la gran labor que han desenvolupat
durant aquest 125 anys difonent els valors lasal•lians de humanitat, justícia, pau i dedicació als més
necessitats. El Sr. Alcalde de Barcelona, Xavier Trias; va remarcar que la història d’aquest centre i la
Institució forma part, també, de la història de Barcelona i dels barcelonins/es. Va recordar, amb estimació,
totes les vegades que va jugar contra l'equip de futbol de La Salle Bonanova com part de l'equip de
Jesuïtes de Sarrià, dos dels més populars de la ciutat.
Van intervenir també destacant tota la bona feina realitzada al llarg de tots aquest anys, els germans
Joan Carles Jara, Josep Guiteras i Jesús Miguel Zamora. Tots tres van agrair el treball, el compromís i la
il·lusió de el membres de la Bonanova en fer d'aquest 125 anys una data especial. Dos alumnes de
l'Escola de Música de la Bonanova van acompanyar les intervencios. La Mar Vilaseca va interpretar,
arribant a tots els cors amb la seva excepcional veu, la cançó "Your Song", de Elton Jhon, i la cançó
creada per ella mateixa pel 125 anys. La María Martínez va oferir una altra interpretació que va deixar
clar que la música és una part fonamental de la formació que ofereix aquesta escola.
Hi eran prèsents, així mateix el Director General d’Afers Religiosos, Sr Enric Vendrell; el Regidor de
Sarrià-Sant Gervasi, Sr. Joan Puigdollers; i el Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Sr. Manel
Blasco.
Seguidament, a les 13.00 hores, es va procedir a la Benedicció de les noves instal•lacions esportives de
La Salle Bonanova, que han sigut reformades durant aquest any 2014. Nens, joves i pares/mares de
l’escola esperaven uniformats al camp de futbol, on el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona va beneir
tant les infraestructures com a totes les persones que en el passat, present i futur faran servir-les. Per a
estrenar oficialment el camp de futbol, el Germà Visitador Auxiliar de La Salle Catalunya, Josep Guiteras,
va fer la Sacada de Honor.
Una vegada finalitzats els actes oficials i guiats pel germà Joan Carles Jara, Director de l'Escola, la
Consellera d’Ensenyament i el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona van visitar l’exposició que des del 5
d’abril mostra l’evolució de La Salle Bonanova des del seu naixement.
Per a concloure un matí ple de emocions i activitats, tota la família educativa va celebrar un Dinar de
Germanor.
PÀG. 18
10. Circular Germà Visitador Titular
Circular del Germà Visitador Titular, Jesús Miguel
Zamora
A la nostra web podeu consultar l’última Circular del Germà Visitador Titular, Jesús Miguel Zamora.
Aprofitant la Setmana Santa i la Pasqua, ens convida a comprometre’ns entre nosaltres per treballar vers
un món més just i un futur segur per als nostres nens i joves. També ens parla de la importància de tenir
temps per a trobar-nos, tant amb els altres com amb nosaltres mateixos.
PÀG. 19
11. Nigèria
Retorneu les nenes de Nigèria!
El segrest d’un nombrós grup de noies nigerianes ens té en suspens les últimes setmanes. Com a Xarxa,
des de la creença en que la llibertat és un dret de totes les persones, ens afegim a la campanya
internaciona que demana l’alliberament d’aquestes nenes. L’Honorable Consellera d’Ensenyament, Sra.
Irene Rigau, ha fet arribar a tots els centres educatius una sentida carta convidant-nos a participar en
diversos actes i activitats per a promoure la concienciació social i la presió internacional.
Així, us convidem a tots a fer servir l’activitat didàctica que s’ha creat per a l’ocasió i que trobareu a la
nostra web. Amb aquesta dinàmica, us animem a:
 Treballar amb l’alumnat els drets humans i els drets dels infants (partint del cas propi de la
campanya)
 Treballar el dret a l’escolarització.
 Elaborar un eslògan per afegir als propis de la campanya internacional que faci referència al dret
a l’escolarització i al valor d’aquest dret com un element d’igualtat d’oportunitats i de llibertat.
En la activitat trobareu moltes referències a materials i recursos que podreu fer servir per desenvolupar
diverses activitats amb els vostres alumnes.
PÀG. 20
12. Universitat
Dos alumnes de La Salle-URL participen en el projecte
guanyador de la primera Hackathon CCMA
Dos alumnes de La Salle Campus Barcelona-URL, Adrià Velardos i Àlex Tarragó guanyen la primera
Hackathon organitzada per la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya. Tots dos han participat
en el desenvolupament del projecte guanyador. L’aplicació Multivee és capaç d’avisar a l’usuari dels
programes de televisió que li interessen aproximant el mòbil a la pantalla del televisor. Aquesta proposta
va ser creada el passat 3 de maig en una marató de 24 hores on 17 equips d’entre 4 i 5 persones van ser
reptades a desenvolupar una aplicació que connectés el mòbil i la televisió. Adrià estudia Enginyeria
Multimèdia a La Salle-URL. Per la seva banda, Àlex s’està formant com enginyer en organització
d’empreses TIC en el mateix centre universitari.
PÀG. 21
13. Noves aplicacions tecnològiques
Arriba
una
aplicació
ciberassetjament escolar
per
denunciar
el
Publicat al diari El Periódico de Catalunya el 14 de maig de 2014
Aquest dimecres es presenta la nova aplicació antiassetjament ‘Protégete‘, que ha estat desenvolupada
pel Centre de Seguretat per als Menors a Internet (Protegeles.com) en col·laboració amb les operadores
de telefonia Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo, així com un grup de menors que seran els encarregats
de presentar, en primera persona, aquesta eina que permet fer una denúncia anònima sobre un contingut
il·legal o nociu que hagin trobat a internet, així com demanar ajuda davant situacions d’assetjament de
manera directa a través del telèfon mòbil.
Aquesta aplicació neix com a conseqüència de l’augment del ciberassetjament a les aules. Segons
l’estudi ‘Menors d’edat i connectivitat mòbil a Espanya: tablets i smartphones‘, el 5,4% dels nens
espanyols d’11 a 14 anys (80.000) ha estat víctima d’algun tipus d’assetjament a través del telèfon mòbil,
el 9% ha rebut imatges de contingut sexual i l’11% ha rebut missatges o trucades de desconeguts.
Els danys que pot patir l’estudiant que és víctima de ‘bullying‘ o assetjament escolar són traumes físics i
psicològics, baixa autoestima, caiguda en el rendiment, absentisme, inseguretat i por. Aquesta forma de
violència es pot iniciar de manera aparentment innocent, però evoluciona fins a convertir-se en una
fustigació sistemàtica i cruel.
L”app’ ‘Protégete’ és gratuïta i descarregable des de Google Play i Apple Store. L’objectiu és establir un
canal d’ajuda per als menors i les seves famílies en els temes relacionats amb l’assetjament escolar a
internet, l’assetjament sexual, la privacitat, el robatori d’identitat o altres situacions, posant-los en
contacte directe amb els advocats, els psicòlegs i els experts en seguretat del centre de seguretat
Protégeles.
La idea és també que els nens perdin la por a fer les denúncies oportunes.
PÀG. 22
14. Universitat
L’àrea de Human-Computer Interaction de La Salle
R&D participa en un projecte europeu de
desenvolupament de mapes de soroll dinàmics
L’àrea d’Human-Computer Interaction de La Salle R&D participarà en el projecte DYNAMAP (“Dynamic
acoustic mapping-Development of low cost sensors networks for real time noise mapping”), finançat per
la Comissió Europea dins el marc de Programa LIFE+ 2013. Aquest projecte de 5 anys de durada (20142018) pretén desenvolupar un sistema dinàmic de mapes de soroll que sigui capaç de detectar i
representar en temps real l’impacte acústic de les infraestructures vials.
Aquest estudi ajudarà a implementar la Directiva europea sobre avaluació i gestió del soroll ambiental,
que exigeix la renovació dels mapes de soroll cada 5 anys. El projecte desenvoluparà un sistema integrat
d’adquisició automàtica de dades i de processament del soroll de les carreteres. Els avenços del projecte
es posaran a prova a través de dos sistemes de monitorització de soroll instal•lats en les ciutats de Milà i
Roma.
El paper de l’àrea d’Human-Computer Interaction de La Salle R&D en el projecte DYNAMAP es centrarà
en el desenvolupament d’algoritmes per a la detecció de sorolls anòmals, per evitar que sorolls que
puguin provenir d’altres fonts (per exemple el d’un avió) alterin els nivells detectats pels sensors i
projectin una imatge errònia del mapa dinàmic de soroll. El consorci del projecte està dirigit per Anas
S.p.A., una empresa del govern italià destinada a la construcció i el manteniment de les carreteres i
autopistes italianes, i compta amb empreses, universitats i centres de recerca d’Alemanya, Itàlia i
Espanya.
(Imatge: Mapa Acústic de La Salle Campus Barcelona – URL)
PÀG. 23
Orio
NEWSLETTER 100
articles 100
1. Creatividad
“La creatividad se aprende igual que se aprende a
leer”
Tengo 60 años: irrelevantes cuando eres capaz de crear como un niño, y todos somos
capaces si queremos. Nací en un barrio humilde de Liverpool, como los Beatles,
creativos sin escuela. No soy buen gregario, así que no tengo partido, pero sí
política. Colaboro con el Foro HSM
Publicat al diari La Vanguardia el 3 de noviembre de 2011
Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué
dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista.
Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a
equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben
avergonzarse de él.
PÀG. 24
Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios
a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las
notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para
equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería
ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.
¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento
sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y
funcionarios para servir al Estado moderno.
La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos,
otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro
sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.
Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos
estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar
apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras
20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya
no existen, nadie es innovador.
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente,
pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz
con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.
Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados
tienen talento.
"Sé humilde: acepta que no te tocó".
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal
función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo
contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.
¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad
incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.
Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y
George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!
PÀG. 25
Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica
y se iba a fumar al pasillo.
A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un
poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...
Ahí, sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo
una explicación.
¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y
era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la
sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!
Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al
Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd
Webber.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro
elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas,
la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados
PÀG. 26
2. Esforç
No és el talent, és l’esforç
Josep Corbella
Publicat al diari La Vanguardia el 6 de maig de 2014
L’esforç és més important que el talent per tenir bones notes a l’escola, segons una investigació
realitzada als Estats Units que ha analitzat la trajectòria de més de 5.000 alumnes des del parvulari fins a
l’institut.
La investigació es va dissenyar per aclarir per què els nord-americans d’origen asiàtic tenen més bons
resultats acadèmics que aquells que són descendents d’europeus. De les diferents variables analitzades,
la que té una relació més estreta amb les notes és l’actitud dels alumnes davant l’aprenentatge. En canvi,
les habilitats cognitives no expliquen les diferències que s’han observat entre alumnes d’origen asiàtic i
europeu. “Els alumnes nord-americansasiàtics tendeixen a veure les habilitats cognitives com a qualitats
que es poden desenvolupar a través de l’esforç, mentre que els nord-americans blancs tendeixen a
veure-les com a qualitats innates” que no es poden modificar, escriuen els autors de la investigació a
PNAS, on aquesta setmana presenten els seus resultats. La investigació posa en relleu el paper de
l’entorn familiar en els resultats acadèmics dels alumnes, ja que són els principis que s’inculquen als
nens a casa els que després condicionen les seves actituds a l’escola. Els resultats es presenten en un
moment en què la nova llei d’educació espanyola, la Lomce, popularment coneguda com a llei Wert,
redueix la influència de les famílies en la formació acadèmica dels alumnes (vegeu La Vanguardia d’ahir).
Estudis anteriors han observat que, als Estats Units, els alumnes d’origen asiàtic solen tenir millors notes
que els descendents d’europeus; els asiàtics tenen més probabilitat d’arribar al final de l’educació
secundària i accedeixen amb més facilitat a universitats d’elit.
PÀG. 27
Per explicar aquest èxit acadèmic, s’han proposat diferents hipòtesis. Alguns investigadors han suggerit
que l’estabilitat matrimonial i el nivell econòmic acomodat de les famílies d’origen asiàtic afavoreixen el
bon rendiment dels seus fills a l’escola.
D’altres, que els alumnes asiàtics tenen una habilitat innata per a assignatures relacionades amb les
matemàtiques. Uns tercers, que tenen una ètica del treball i una motivació pels estudis que els porten a
esforçar-se més. Cap d’aquestes hipòtesis, però, no ha estat demostrada fins ara.
Els sociòlegs Yu Xie, de laUniversitat de Michigan, i Amy Hsin, de la City University de Nova York, han
analitzat dades de 4.246 alumnes descendents d’europeus i 944 d’origen asiàtic per aclarir quines
d’aquestes hipòtesis són correctes i quines han de ser descartades com a tòpics sense fonament.
Han observat, en primer lloc, que les diferències entre les notes dels dos grups s’amplien a mesura que
els alumnes van creixent. Si als sis anys les notes són gairebé iguals, als quinze les diferències són
manifestes (vegeu l’infogràfic adjunt).
A partir d’avaluacions dels professors sobre les ganes d’aprendre dels alumnes, el seu nivell d’atenció a
classe i la seva persistència davant l’esforç, Xie i Hsing han comprovat que les diferències de motivació i
actitud també s’amplien a mesura que els nens creixen.
En canvi, quan s’analitzen les habilitats cognitives dels alumnes a partir de tests de matemàtiques i
llenguatge, les diferències es redueixen amb l’edat. Encara que a la primera infantesa els nens asiàtics
tenen resultats una mica millors en aquests tests, les diferències acaben desapareixent quan els alumnes
arriben a secundària.
“La nostra investigació mostra que els asiàtics nord-americans tenen més bones notes no perquè siguin
més intel•ligents, sinó perquè treballen més –va declarar ahir AmyHsin per correu electrònic–. L’habilitat
té un paper relativament petit en l’èxit acadèmic en comparació amb l’esforç”.
Això no significa que el talent individual de cada alumne sigui irrellevant. La investigació s’ha basat en
grans mostres d’alumnes, no en alumnes individuals. És en el conjunt de les poblacions on el talent
s’iguala i, per tant, on la diferència està en l’esforç. A nivell individual, sí que hi ha diferències d’aptituds
entre alumnes que influeixen en els seus resultats. Però la investigació mostra que, independentment de
si a un alumne li costa més o menys rendir a l’escola, un plus de motivació i d’esforç li permetrà polir els
seus talents i millorar els seus resultats.
“La creença que l’èxit no està
predestinat sinó que és el fruit del treball dur” explica aquest plus de motivació i esforç en fills de famílies
asiàtiques, escriuen els investigadors a PNAS. En una enquesta a alumnes de 15 anys, Xie i Hwang han
comprovat que els adolescents d’origen asiàtic solen declarar-se d’acord amb la frase “es pot aprendre a
ser bo en matemàtiques”. Els que són descendents d’europeus, en canvi, solen estar d’acord amb “cal
haver nascut amb una habilitat per ser bo en matemàtiques”.
Una sociòloga vinculada a laUPF
]La sociòloga Amy Hsin de la City University de Nova York, primera autora de la investigació sobre la
importancia de l’esforç en els resultats acadèmics, manté contacte amb investigadors de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF), com el sociòleg Gösta Esping. Casada amb l’economista català Francesc Ortega,
que va ser professor de la UPF i de la Barcelona Graduate School of Economics durant sis anys i que
actualment és profesor de la City University de Nova York com ella, Hsin va passar llargs períodes a
Catalunya entre el 2004 i el 2010. Bona coneixedora de la comunitat asiàtica de Barcelona, adverteix que
els bons resultats acadèmics que obtenen els alumnes d’origen asiàtic als Estats Units poden ser una
mica pitjors aquí perquè “els avantatges de l’educació per tenir èxit professional són molt més alts als
Estats Units que a Espanya”.
PÀG. 28
3.Joves
“Hemos infravalorado a los profesores los últimos 20
años”
Publicat al diari El País el 5 de maig de 2014
El danés Martin Romer (1950) batalla desde hace una década por los intereses de los docentes
europeos. Maestro de formación (aunque estudió también Sociología y Económicas), está al frente del
Comité Sindical Europeo de la Educación (ETUCE, por sus siglas en inglés), la organización que aglutina
a los sindicatos educativos europeos —está formada por 132 organizaciones de trabajadores— y que
actúa como interlocutor social de los docentes en la Unión Europea. Representa a 11 millones de
profesores y trabajadores de la enseñanza.
¿Qué responsabilidad tienen los profesores en los mediocres resultados de los estudiantes
españoles en PISA?
No creo que haya que culpar de ello a los profesores. Lo primero que debemos hacer es analizar: ¿son
esos resultados tan malos como parecen? Por supuesto que los alumnos españoles no están a la
cabeza del ranking, pero hay que fijarse en su situación respecto a la media [en el PISA de 2012, los
españoles obtuvieron 10 puntos menos que la media de la OCDE en matemáticas, ocho puntos menos
en lectura y cinco menos en ciencias]. No creo que sean tan malos resultados. Hay que detenerse en
cómo lo estamos haciendo en esas materias, cómo estamos formando a los profesores, qué tipo de
material estamos usando, cuántas lecciones estamos dando a los alumnos más rezagados. Los
profesores son importantes pero también las herramientas, el entorno, el bagaje social, la motivación, el
apoyo de los padres…
PÀG. 29
El Gobierno español atribuyó los últimos resultados de PISA, relativos a la resolución de
problemas prácticos [en esa competencia los españoles quedaron 23 puntos por debajo de la
media], al método de enseñanza, basado solo “en la memorización”.
El Gobierno español no debería criticar a los profesores, debería abrir un diálogo con ellos y
preguntarles: ¿cómo podemos obtener mejores resultados? Si criticas, culpas, llevas una mala
estrategia.
¿Tiene que cambiar el rol del profesor? Algunas voces, como la del ministro José Ignacio Wert,
creen que debe evolucionar hacia el profesor como un entrenador de los estudiantes.
El rol está cambiando de todas formas, porque los estudiantes, y todo el mundo, tenemos acceso a la
información en cualquier lugar y en cualquier momento. Pero yo no diría que tiene que cambiar hacia el
profesor solo como coach, el docente tiene que seguir siendo el responsable de enseñar y guiar al
alumno en la materia. Los estudiantes pueden asumir más responsabilidad en su propio aprendizaje,
pero no pueden hacerlo solos. Es cierto que la escuela anticuada ya no vale, que el alumno debe ser
más el centro. Pero es un proceso, y requiere un desarrollo profesional continuo de los profesores y el
acceso a las nuevas tecnologías.
¿Y están capacitados los docentes para adaptar su enseñanza a la tecnología?
No estoy seguro de que estén preparados en el sentido de que tengan suficiente apoyo y conocimientos
para hacerlo. Creo que los profesores españoles no lo tienen en muchos casos. El Gobierno tiene la
responsabilidad de aportar fondos suficientes para apoyar a los profesores en el cambio. La sociedad
exige para todo el mundo un aprendizaje constante, también para los profesores; el Gobierno tiene que
entender que no terminan su formación cuando hacen el examen de acceso.
El nuevo estatuto del docente que está negociando el Gobierno español con los sindicatos
requiere, en la propuesta que el Ejecutivo ha enviado, que las oposiciones a profesor incluyan a
partir de ahora un examen de inglés y de tecnología.
Es bueno que se dé prioridad a un idioma como el inglés, pero no creo que sea necesario que todos los
profesores tengan que saber inglés. Tienes que tener un número suficiente de profesores capaces de
hablar inglés, pero que sean todos me parece un poco excesivo. Se necesitaría mucho dinero para
formarles a todos.
¿La tecnología tiene que ser un componente esencial de la enseñanza?
No el esencial, pero sí una de las herramientas más importantes. La clave es cómo podemos integrar la
tecnología moderna en la clase como una herramienta pedagógica teniendo en cuenta que es muy
cambiante.
¿Los profesores tienen que ser los mejores alumnos, los mejores expedientes? ¿Hay que
endurecer el acceso a la carrera docente?
Tenemos que concentrarnos en reclutar a los mejores estudiantes, porque van a enseñar a los jóvenes
los fundamentos que van a regir toda su vida. Pero además hay que incrementar el estatus de los
profesores. No podemos reclutar a los mejores si no les ofrecemos un buen salario y buenas condiciones
de trabajo. Y hay que poner el foco en su interés por convertirse en profesor, en su vocación. En
Finlandia, en las entrevistas que les hacen dan mucha importancia a su dominio de la asignatura, pero
también a su interés en ser profesores. ¿Por qué quieres ser profesor?, les preguntan. Hay que buscar el
compromiso con esta profesión, y combinarlo con un buen conocimiento de la asignatura y una buena
educación pedagógica.
¿Cualquier titulado podría ser maestro, sin estudiar una carrera específica?
No, puedes ser muy bueno en tu asignatura pero muy mal profesor. Es muy importante que tengas
también un entrenamiento pedagógico.
¿Está reconocido el valor de los profesores?
Absolutamente no. Ha habido una infravaloración del estatus de los profesores en los últimos 20 o 30
años. Si quieres reclutar a los mejores para que sean los mejores profesores, la sociedad tiene que
reconocer su responsabilidad, tratarles bien. La infravaloración se extiende por la mayoría de los países
europeos.
¿Y cómo puede prestigiarse su labor?
Como no vamos a ninguna parte es queriendo conseguir todo con nada, solo aumentando la exigencia y
criticándoles porque no son capaces de que sus alumnos consigan buenos resultados.
¿Están bien pagados?
PÀG. 30
El salario es muy diferente en los países europeos, pero en general están mal pagados.
Un debate recurrente es si tienen que ser funcionarios.
Eso es una cuestión nacional, en algunos países hay tradición de que sean funcionarios, en otros son
contratados, lo importante es que tengan seguridad en su trabajo, buenas condiciones. Un formato
puede ser bueno para unos países y otro bueno para otros.
¿Qué retos afronta el profesorado europeo?
El primero ya lo hemos mencionado, tiene que ver con si son capaces de adecuarse a la sociedad de la
información. Por otro lado, muchos profesores en Europa tienen una edad elevada. En los próximos
cinco años vamos a necesitar entre dos y tres millones de profesores nuevos. Los Gobiernos lo saben,
pero todavía no hay gente formada, y se necesita tiempo para educar profesores. Se avecina un
problema de cambio generacional. No va a haber suficientes profesores para cubrir las plazas de los que
se retiren en los próximos cinco años. Y luego está el problema de la privatización de la enseñanza. La
educación no puede ser un negocio, sobre todo en los niveles de primaria y secundaria. Los Gobiernos
están buscando usar esta fórmula como excusa para evadir responsabilidades y ahorrar dinero. Eso es
algo muy peligroso. Al igual que el nuevo Tratado de Comercio que se está negociando entre la Unión
Europea y Estados Unidos. Nosotros estamos luchando para que la educación no sea parte de este
acuerdo.
PÀG. 31
4.Utopía
El tiempo de las utopías mínimas
Leonardo Boff, teòleg, sacerdot franciscà, filòsof, escriptor i professor brasilè
Publicat al blog servicioskoinomia.org el 13 de maig de 2014
No es verdad que vivamos tiempos pos-utópicos. Aceptar esa afirmación es mostrar una representación
reduccionista del ser humano. Este no es solamente un dato que está ahí cerrado, vivo y consciente, al
lado de otros seres. También es un ser virtual. Esconde dentro de sí virtualidades ilimitadas que pueden
irrumpir y concretarse. Es un ser de deseo, portador del principio esperanza (Bloch), permanentemente
insatisfecho y buscando siempre cosas nuevas. En el fondo es un proyecto infinito, en busca de un
oscuro objeto que le sea adecuado.
De ese trasfondo virtual es de donde nacen los sueños, los pequeños y grandes proyectos y las utopías
mínimas y máximas. Sin ellas el ser humano no vería sentido a su vida y todo sería gris. Una sociedad
sin una utopía dejaría de ser sociedad, no tendría un rumbo pues se hundiría en los pantanos de los
intereses individuales o corporativos. Lo que ha entrado en crisis no son las utopías, sino cierto tipo de
utopía, las utopías maximalistas venidas del pasado.
Los últimos siglos han estado dominados por utopías maximalistas. La utopía iluminista que
universalizaría el imperio de la razón contra todos los tradicionalismos y autoritarismos. La utopía
industrialista de transformar las sociedades con productos sacados de la naturaleza y de las invenciones
técnicas. La utopía capitalista de llevar progreso y riqueza a todo el mundo. La utopía socialista de
generar sociedades igualitarias y sin clases. Las utopías nacionalistas bajo la forma de nazifascismo
que, a partir de una nación poderosa, con “raza pura”, rediseñaría la humanidad, imponiéndose a todo el
mundo. Actualmente la utopía de la salud total, gestando las condiciones higiénicas y medicinales, que
busca la inmortalidad biológica o la prolongación de la vida hasta la edad de las células (cerca de 130
años). La utopía de un único mundo globalizado bajo la égida de la economía de mercado y de la
PÀG. 32
democracia liberal. La utopía de los ambientalistas radicales que sueñan con una Tierra virgen y con el
ser humano totalmente integrado en ella, y otras.
Éstas son las utopías maximalistas. Proponían lo máximo. Muchas de ellas fueron impuestas con
violencia o generaron violencia contra sus opositores. Tenemos hoy suficiente distancia en el tiempo para
confirmar que estas utopías maximalistas frustraron al ser humano. Entraron en crisis y perdieron su
fascinación De ahí que hablemos de tiempos pos-utópicos. Pero pos se refiere a este tipo de utopía
maximalista. Ellas dejaron un rastro de decepción y de depresión, especialmente, la utopía de la
revolución absoluta de los años 60-70 del siglo pasado, como la cultura hippy y sus derivados.
Pero la utopía permanece porque pertenece al espíritu humano. Hoy la búsqueda se orienta hacia las
utopías minimalistas, aquellas que, al decir de Paulo Freire, realizan lo “posible viable”, hacen a la
sociedad “menos malvada y menos difícil el amor”. Se nota por todas partes la urgencia latente de
utopías de simple mejora del mundo. Todo lo que nos entra por las muchas ventanas de la información
nos lleva a sentir que el mundo no puede continuar así como está. Cambiar, y si no se puede cambiar,
por lo menos mejorar.
No puede continuar la absurda acumulación de riqueza como jamás la hubo en la historia (85 más ricos
tienen ingresos equivalentes a los de 3.570 millones de personas, como denunciaba la ONG Oxfam
Intermón en enero de este año en Davos). Para ellos, el sistema económico-financiero no está en crisis;
al contrario, ofrece oportunidades de acumulación como nunca antes en la historia devastadora del
capitalismo. Hay que poner un freno a la voracidad productivista que asalta los bienes y servicios de la
naturaleza con vistas a la acumulación y produce gases de efecto invernadero que alimentan el
calentamiento global, que si no se detiene, puede producir un armagedón ecológico.
Las utopías minimalistas, a decir verdad, son aquellas que vienen siendo implementadas por el gobierno
actual del PT y sus aliados con base popular: garantizar que el pueblo coma dos o tres veces al día,
pues el primer deber de un Estado es garantizar la vida de sus ciudadanos. Esto no es asistencialismo
sino humanitarismo en grado cero. Son los proyectos “mi casa-mi vida”, “luz para todos”, el aumento
significativo del salario mínimo, el “Prouni” que permite el acceso a los estudios superiores a estudiantes
socialmente menos favorecidos, los “puntos de cultura” y otros proyectos populares que no cabe aquí
enumerar.
A nivel de las grandes mayorías son verdaderas utopías mínimas viables: recibir un salario que cubra las
necesidades de la familia, tener acceso a la salud, mandar los hijos a la escuela, conseguir un transporte
colectivo que nos les robe tanto tiempo de vida, contar con servicios sanitarios básicos, disponer de
lugares de ocio y de cultura y una pensión digna para enfrentarse a los achaques de la vejez.
La consecución de estas utopías minimalistas crea la base para utopías más altas: aspirar a que los
pueblos se abracen en la fraternidad, que no guerreen entre sí, que se unan todos para preservar este
pequeño y bello planeta Tierra, sin el cual ninguna utopía maximalista o minimalista puede ser
proyectada. El primer oficio del ser humano es vivir libre de necesidades y gozando un poco del reino de
la libertad. Y al final poder decir: “valió la pena”.
PÀG. 33
5.Vídeo
“Quan una persona no té il·lusions, està morta”
Publicat al blog Canal Educación el 8 de maig de 2014
Victor Küppers afirma que l'automotivació, l'entusiasme i l'optimisme són la clau de l'èxit dels nostres
propòsits. Allò que defineix el valor d'una persona és la seva actitud davant la vida.
Vivim immersos en drama o simplement ens envolten circumstàncies negatives que hem de relativitzar?
Küppers, professor de Direcció comercial en la UB i conferenciant, ens anima a detenir-nos a valorar els
moments fantàstics que ens brinda la vida.
En el marc d'un programa de conferències TEDx al Principat d’Andorra, aquest «gestor de l'entusiasme»
comparteix amb tots nosaltres la seva inspiradora filosofia de vida, aplicable a qualsevol àmbit de
desenvolupament personal o professional. Potser sigui cert, això que tot és més senzill del que ho
pintem. Val la pena escoltar-ho.
https://www.youtube.com/watch?v=nWecIwtN2ho
PÀG. 34

Núm 100 – Maig 2014

Transcripción

Documentos relacionados

“En un tiempo no mayor de 10 años, el Museo de La Salle, será

Lo festenal – Marché eurorégional des arts vivants