propostes d`actuació per disminuir la presència de xeringues

propostes d`actuació per disminuir la presència de xeringues

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
PER DISMINUIR LA
PRESÈNCIA DE XERINGUES
I ALTRE MATERIAL DE CONSUM DE DROGUES
A LA VIA PÚBLICA
1
Alguns drets reservats
© 2014, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
Agència de Salut Pública de Catalunya
Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència
de Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de
Creative Commons.
La llicència es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Edita:
Agència de Salut Pública de Catalunya
Primera edició:
Barcelona, juny de 2014
Disseny Gràfic:
Alex Verdaguer
Assessorament lingüístic:
Servei Lingüístic del Departament de Salut
URL:
http://hemerotecadrogues.cat
PROPOSTES D’ACTUACIÓ
PER DISMINUIR LA
PRESÈNCIA DE XERINGUES
I ALTRE MATERIAL DE CONSUM DE DROGUES
A LA VIA PÚBLICA
Elaboració:
ASPCAT
Revisors:
ANNA ALTABÀS
Revisors:
PEPI CARBONELL
Àmbit Prevenció
Policia Local. Ajuntament de Mataró
MONTSE CAMPAMÀ
ENRIC BATLLE
Servei de Serveis Socials
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
LUISA CONEJOS
Centre d’Atenció a les
Drogodependències de Mataró
EVA LÓPEZ
Regidoria de Serveis Personals i Salut Pública
Ajuntament de Lleida
Centre d’Atenció a les
Drogodependències de Mataró
ANNA GUITART
ASSUMPTA LLUCH
CARMEN VECINO
ALÍCIA MOLINA
Servei de Prevenció i Atenció a les
Drogodependències. ASPB
Servei de Prevenció i Atenció a les
Drogodependències. ASPB
LÍDIA VIDAL
Àrea de Sostenibilitat i Participació Ciutadana.
Ajuntament de Girona
LAURA PÉREZ
El Local de la Mina. IPSS
Secció de Salut Pública
Ajuntament de Mataró
Asaupam
OLGA DÍAZ
SAPS-Creu Roja
ÍNDEX
Introducció5
Objectiu general
6
Objectius específics
7
Població diana
7
Actuacions7
Consideracions prèvies
Accions
Agents implicats
11
Centres de reducció de danys + PIX
Centres de tractament
Centres d’atenció primària/farmàcies/hospitals
Educadors de carrer
Comerços i negocis de la zona
Serveis de neteja i personal de parcs i jardins
Policia
Administració local
Veïns
Sistema d’avaluació i seguiment
Annex 1. Línia d’accés directe
14
Circuït d’actuació dels ajuntaments
15
Circuït d’actuació per a la població general
Annex 2. Guia d’actuació en cas de punxada accidental
Annex 3. Protocol per a la recollida de xeringues
17
18
Agents que efectuaran la recollida de xeringues
usades a terra
Procediment per a la recollida de material d’injecció
usat a la via pública
Procediment de recollida i eliminació
Materials imprescindibles per a personal autoritzat
per a la recollida de xeringues
Annex 4. Recomanacions per als usuaris
Bibliografia
4
22
23
INTRODUCCIÓ
El consum de drogues sempre ha estat motiu d’alarma sanitària i social, especialment si
aquest consum té lloc al carrer sense cap tipus de control higiènic. Al voltant de les zones de
tràfic de drogues acostumen a concentrar-se consumidors de drogues en situació d’exclusió
social que consumeixen al carrer amb pràctiques d’alt risc, la qual cosa té conseqüències
sobre l’entorn. Els consumidors que usen l’espai públic per consumir ho fan no tant perquè
ho vulguin sinó perquè no tenen cap altre lloc per consumir i, per tant, ho fan en condicions
poc higièniques i sovint amb presses per por que els vegin els veïns, la policia...
Aquest problema encara es fa més palès quan els consumidors deixen xeringues i altre material de consum a terra, fet que encara genera més alarma quan es deixen a prop de centres
educatius o equipaments socials del barri.
La solució ideal per a aquest problema és poder oferir a les persones que consumeixen drogues un espai de consum on puguin consumir-les en condicions higièniques, i posteriorment
dipositar el material usat en un lloc segur.
Actualment, encara hi ha zones obertes de consum (espais propers a la zona de tràfic de drogues on hi ha persones que consumeixen) on sovint és habitual trobar estris de consum usats a
terra, sobretot si la zona no té un espai destinat a retornar aquest material o no hi ha cap servei
que resolgui aquesta situació (sala de consum higiènic, equips de carrer de reducció de danys...).
Aquest fenomen s’ha de tractar, ja que el fet de trobar material d’injecció de drogues usat a
terra (especialment xeringues) pot comportar alarma social i un focus de contagi de malalti-
5
es infeccioses per als consumidors de drogues si reutilitzen aquest material i també per a la
població general, tot i que és una possibilitat molt mínima.
Tot i que de moment no es coneix cap cas de contagi d’hepatitis C o VIH per punxada accidental amb una xeringa trobada a terra en un espai públic, cal saber que el risc de transmissió després d’una exposició parenteral al VHB oscil·la entre un 2 i un 30%; en cas d’exposició
parenteral al VHC, entre el 0,6 i el 4%, i després d’una exposició al VIH, entre el 0,1 i el 0,5%;
i aquest risc augmenta amb el volum de sang inoculat (vegeu el document de bones praxis
Risc biològic parenteral).
Aquesta situació genera més conflicte quan el lloc de consum no és en un espai obert als
afores de la ciutat sinó que es tracta d’espais públics dins de la ciutat; aleshores, es crea un
fort rebuig per part dels veïns cap a aquestes persones, cosa que és una amenaça per a la
continuïtat de serveis, com ara el Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) i els centres de
reducció de danys.
Disminuir el tràfic de drogues és una tasca molt complexa i eradicar-lo, pràcticament impossible. Si bé eliminar el problema és molt difícil, gestionar-ne i pal·liar-ne els efectes indesitjats, tant per a la salut dels drogodependents com per a la convivència amb els veïns, és
factible, tal com indica l’evidència científica i també l’experiència.
La millor resposta a aquest problema és elaborar, entre tots els agents i serveis implicats,
una estratègia o un conjunt d’activitats per cada zona.
Aquest document pretén oferir una guia general de possibles mesures que es poden tenir en
compte en el moment d’elaborar un pla d’actuació concret de recollida de xeringues, ja sigui
incloent-les tal com exposa aquesta guia o adaptant-les.
OBJECTIU GENERAL
Prevenir i reduir els riscos relacionats amb l’abandonament del material d’injecció de drogues
en la via pública.
Els riscos són:
»» La reutilització del material per part dels consumidors de drogues
»» La brutícia i la manca d’higiene
»» El risc de contagi
»» L’alarma social
»» El perill per a la continuïtat dels serveis de drogodependències
6
OBJECTIUS ESPECÍFICS
»» Afavorir la col·laboració entre agents implicats per tal d’elaborar un pla d’actuació conjunta i establir uns mitjans per fer el seguiment i la supervisió de l’aplicació i l’eficàcia.
»» Revisar la prestació actual dels serveis que estiguin relacionats amb la recuperació de
xeringues i altre material de consum usat.
»» Elaborar un sistema de coordinació i treball conjunt entre els serveis de drogodependències i els serveis de neteja que busquen i recullen xeringues i altre material de consum
usat a terra dels espais públics.
»» Prendre altres mesures que afavoreixin l’eliminació segura de xeringues (com ara la possibilitat d’instal·lar contenidors de retorn).
»» Fer formació i dotar adequadament els serveis de neteja de l’espai públic i els professionals de drogodependències que fan la recollida de xeringues, amb l’objectiu de conscienciar-los sobre els riscos que comporta la manipulació de xeringues usades, i com fer una
recollida amb seguretat i higiene.
»» Dur a terme tasques educatives de sensibilització adreçades als consumidors per evitar
l’abandonament de les xeringues usades en l’espai públic i afavorir el retorn dels estris usats.
»» Informar i sensibilitzar els veïns de la zona sobre les mesures que cal prendre en cas de
trobar xeringues o altre material usat a terra.
POBLACIÓ DIANA
»» Directa: persones que consumeixen drogues per via parenteral.
»» Indirecta: comunitat.
ACTUACIONS
Consideracions prèvies
Els programes d’intercanvi de xeringues (PIX) són en part responsables de la reducció dels
problemes que comporta la presència de material d’injecció usat als carrers i, per tant, tot
PIX ha d’establir sempre actuacions destinades a la recuperació de les xeringues usades.
D’altra banda, el fet que es recuperi fàcilment el material d’injecció és fonamental per controlar les infeccions pel VIH, HC i altres malalties infeccioses.
Els responsables dels PIX i altres programes que fan distribució de xeringues no s’han de
negar a lliurar material esterilitzat a un consumidor de drogues per por que el material usat
no es retorni al lloc adequat. Si bé el material d’injecció usat i abandonat és un risc potencial
d’infecció per punxada accidental, aquest risc és molt més baix al risc a què s’exposen les
persones que consumeixen drogues si comparteixen material d’injecció. Els PIX no hauri-
7
en d’impedir l’accés d’aquestes persones al material d’injecció nou (el retorn “un per un”
s’associa a nivells més alts d’infecció pel VIH i hepatitis1), sinó que haurien de conscienciar
aquelles que no solen retornar el material utilitzat.
En el cas dels consumidors de drogues que no usen els serveis, els educadors de carrer
o agents de salut poden arribar a aquests usuaris a través del treball de carrer per fer-los
arribar el missatge sobre la importància que té el fet de retornar el material d’injecció.
Accions:
1. Crear una comissió de coordinació territorial amb l’objectiu de millorar la recuperació de les xeringues i altre material de consum de drogues usat2.
Objectius
»» Identificar els espais oberts de consum amb xeringues usades a terra.
»» Elaborar un pla d’actuació conjunta.
»» Elaborar protocols de recollida i eliminació del material usat.
»» Definir un sistema d’avaluació i seguiment.
Membres de la comissió:
»» Administració local
»» Serveis de drogodependències
»» Serveis de neteja de l’espai públic
»» Cossos de seguretat
»» Representants dels veïns
»» Representants dels consumidors de drogues...
2. Revisar l’oferta de serveis d’atenció als drogodependents que incideixen en la
recuperació de xeringues.
»» Revisar l’existència o no de PIX, sales de consum higiènic i treball de carrer.
»» Revisar la cobertura horària i territorial.
»» Revisar la capacitat dels serveis.
»» Revisar si aquests serveis tenen protocols d’actuació per afavorir la recuperació o l’eliminació segures de xeringues i altre material de consum.
1 WHO - Guide to Starting and Managing a NSP” pàg.19.http://www.who.int/hiv/pub/idu/needleprogram/en/
2
8
Els grups o comissions de coordinació ja existents també poden incorporar aquest objectiu.
3. Coordinar els serveis que treballen en l’espai públic en la recerca i la recollida de
material de consum.
»» Definir un sistema ràpid i àgil per compartir informació entre aquests serveis.
»» Elaborar un protocol per a la recollida segura de material de consum.
»» Crear un circuit per eliminar les xeringues usades.
4. Definir altres mesures de recuperació:
»» Instal·lar contenidors de recollida en l’espai públic, d’acord amb el volum de consum i
d’abandonament de xeringues. En aquest cas cal:
»» Consensuar amb els residents el lloc on es posen. En l’elecció del lloc, cal tenir present:
·· Que no sigui un lloc concorregut per menors d’edat.
·· Que no hi hagi càmeres de seguretat o altres mecanismes que puguin foragitar els
consumidors de drogues.
·· Que sigui un lloc per on passin habitualment els equips d’educadors de carrer corresponents, per tal d’assegurar la cura i el manteniment adequats dels contenidors.
»» Vetllar per la seguretat a l’hora de buidar-los.
»» Instal·lar contenidors de recollida en els serveis sanitaris i en les farmàcies de la zona (cal
consensuar-ho amb els professionals d’aquests serveis).
»» Valorar que els serveis de drogodependències ofereixin als injectors de drogues contenidors
petits o grans, els quals és convenient que estiguin sempre numerats i que el servei que els ha
facilitat porti un control del retorn.
5. Formar i dotar adequadament els serveis de neteja de l’espai públic i els professionals
de drogodependències que fan la recollida de xeringues.
»» Objectius
»» Informar-los sobre els riscos de contagi.
»» Formar-los sobre la metodologia de recollida de xeringues (protocol).
»» Formar-los sobre el que cal fer en cas de punxada accidental (protocol).
»» Dotar-los dels estris necessaris per fer una recollida segura.
»» Informar-los sobre els serveis de drogodependències que participen en el PIX:
farmàcies, CAP...
»» Funcionament
»» Es fa una sessió de formació junt amb sessions de revisió i actualització en funció de
les necessitats: temps transcorregut des de la darrera formació, dubtes, incidències,
incorporació de personal nou, espais nous de consum...
»» Responsables
»» Els serveis de drogodependències, o bé
»» L’Administració.
9
6. Dur a terme tasques educatives i de sensibilització adreçades als consumidors de
drogues en tots els serveis que treballen amb drogodependents.
»» Objectiu
»» Elaborar i/o distribuir material educatiu adequat a les necessitats que detectin els
educadors dels diferents serveis (gràfic, audiovisual...).
7. Informar i sensibilitzar els veïns de diferents maneres segons el context (reunions,
fullets informatius, assemblees trimestrals...).
»» Objectius
»» E
laborar material gràfic sobre les actuacions en cas de trobar xeringues i/o altre material de consum usat a terra, així com en cas de punxada accidental.
»» Establir una línia telefònica per a la població general de la zona de contacte directe amb
els serveis de reducció de danys o de l’ajuntament per donar l’avís en cas de trobar una
xeringa usada a l’espai públic.
·· En cas que el material de consum trobat estigui en espais privats oberts al públic, s’ha
d’avisar el propietari perquè el reculli, i informar-lo que, en cas que no ho faci, l’Administració
s’encarregarà de la recollida a càrrec seu. Si el propietari nega l’entrada a la seva propietat,
és necessari sol·licitar una autorització judicial. Al mateix temps, s’ha d’indicar al propietari
la conveniència de tancar el solar, perquè no estigui obert al públic. ·· En cas de material de consum trobat en espais comunitaris, cal informar la comunitat
de veïns que és la responsable de recollir el material, i oferir als veïns tota la informació
i eines necessàries perquè ho puguin fer de manera segura.
Cada servei ha d’implicar-s’hi i dur a terme les actuacions que es detallen a continuació.
10
AGENTS
IMPLICATS
CENTRES DE REDUCCIÓ
DE DANYS + PIX2
ACCIONS
»» Identificar les zones obertes de consum. A través d’un mapa, els
usuaris poden marcar (de forma anònima) les zones on creuen que hi
ha consum i xeringues a terra. També ho haurien de fer els educadors
de carrer de les diferents zones.
»» Oferir formació als consumidors (amb un èmfasi especial en
els consumidors nous i els sense sostre) que els faci pensar en la
responsabilitat que tenen sobre el material usat en l’espai públic.
··
Informar sobre els perills que comporta l’abandonament d’aquest
material i el risc que té d’incrementar l’actitud negativa dels veïns
cap als consumidors, amb el perill que es faci pressió per al tancament del servei.
··
Fomentar l’educació entre iguals per difondre els missatges sobre
el retorn del material usat.
»» Reforçar la formació amb material gràfic, audiovisual (rètols, fullets...).
»» Oferir contenidors petits o grans als usuaris per tal que puguin dipositar les xeringues abans de retornar-les als serveis, fent el seguiment
corresponent dels contenidors donats.
»» Fer la recollida de les xeringues usades.
··
Disposar d’un protocol d’actuació per a la recollida de xeringues.
»» Disposar d’un protocol per a punxades accidentals.
»» Els recursos han de poder oferir una bona cobertura horària (vegeu els
Protocols de reducció de danys) i se n’ha d’informar els usuaris perquè
puguin anar a dipositar-hi el material usat.
··
I nformar sobre les hores d’obertura dels serveis més propers quan
el seu servei està tancat. Els usuaris han de tenir un lloc on puguin
accedir quan està tancat. Si no hi ha aquests serveis, cal preveure
llocs on puguin retornar el material
··
Disposar de material gràfic que informi sobre els punts on els
consumidors poden dipositar el material usat; aquest material
també es pot distribuir en llocs que solen freqüentar els
consumidors. Es pot oferir un mapa amb els punts de retorn.
»» Potenciar la figura dels RECO.JE3 i enregistrar el volum de xeringues
a terra per zona. Informar els veïns sobre la funció fonamental d’aquest
servei. Registrar el nombre d’hores destinat a fer la recollida de xeringues.
»» Tenir un registre de xeringues noves entregades i xeringues usades retornades, i altres dades d’interès per al sistema d’avaluació i
seguiment.
»» Tenir un registre de les trucades relacionades amb el material de consum injectat abandonat a la via pública.
Els programes d’intercanvi de xeringues (PIX) tenen un paper important en qualsevol pla local per reduir la brutícia i els estris
generats pel consum de drogues (xeringues, material d’injecció...), especialment pel que fa al retorn del material, i subministren els
mitjans i el material per poder retornar el material (contenidors...). Per això és important que aquests recursos tinguin una cobertura
horària suficient i una bona localització per atendre els usuaris. A la vegada, els PIX són cabdals per educar els usuaris i prestar serveis amb la finalitat de reduir la quantitat de material usat a terra. En aquest recurs es té un contacte directe amb l’usuari.
2
11
CENTRES DE
TRACTAMENT
»» Oferir el PIX als UDVP.
··
Disposar d’un protocol per punxada accidental.
»» Fer formació i elaborar material gràfic educatiu sobre la
importància del retorn i com fer-ho de forma segura, que informi
també sobre els punts on es pot dipositar el material usat i els horaris
d’obertura dels centres de reducció de danys. Els usuaris han de tenir
un lloc on puguin acudir quan el centre de tractament està tancat.
Distribuir aquest material.
»» Oferir contenidors petits i grans on es poden dipositar les xeringues
abans de retornar-les als serveis, i fer el seguiment corresponent dels
contenidors donats.
»» Tenir un registre de xeringues noves entregades i xeringues usades
retornades.
»» Incloure el PIX i els contenidors de retorn dins dels serveis que ofeCENTRES D’ATENCIÓ
PRIMÀRIA/ FARMÀCIES /
reixen.
HOSPITALS
·· Disposar d’un protocol per a punxades accidentals.
»» Informar, a través de material gràfic educatiu, de la importància del
retorn, i distribuir i donar a conèixer el material.
»» Tenir un registre de xeringues noves lliurades i xeringues usades
retornades.
EDUCADORS DE CARRER »» Fer els buidatges dels contenidors fixos en espais oberts de consum,
si escau.
»» Tenir un registre de xeringues recollides i de les hores destinades a
fer la recollida de xeringues.
COMERÇOS I NEGOCIS
DE LA ZONA
»» Facilitar informació a la línia de telèfon d’accés directe sobre
xeringues abandonades en espais públics.
SERVEIS DE NETEJA I
PERSONAL DE PARCS I
JARDINS
»» Fer la recollida de les xeringues usades i altre material relacionat
amb el consum injectat (cassoletes, filtres, aigua, tovalloletes).
··
Disposar d’un protocol d’actuació per a la recollida de xeringues.
··
Disposar d’un protocol per a punxades accidentals.
»» Fer els buidatges dels contenidors fixos en espais oberts de consum,
si escau.
»» Identificar les zones de consum freqüent amb presència de xeringues usades a terra.
»» Fer un registre dels llocs i el nombre de xeringues recollides en
cada lloc.
»» Registrar el nombre d’hores diàries destinades a fer la recollida de
material d’injecció a la via pública.
»» Registrar, si n’hi ha, el nombre d’accidents laborals relacionats amb
la recollida de xeringues.
Projecte creat l’any 1995 pel SAPS-Creu Roja de Barcelona i adreçat als UDVP per via parenteral a fi de responsabilitzar-los sobre
la importància de l’eliminació segura del material de consum i que consisteix a fer que els usuaris de drogues recullin xeringues i
altre material de consum usat que es troba a la via pública de manera remunerada com a forma d’apropar-los a l’entorn on viuen i
on intenten integrar-se.
3
12
POLICIA
»» No comissar les xeringues noves o usades que el consumidor porti
guardades de manera segura.
»» Identificar i registrar les zones de consum.
»» Fer la recollida de xeringues, en determinades circumstàncies
(quan no hi hagi altres serveis).
··
Disposar d’un protocol d’actuació per a la recollida de xeringues.
··
Disposar d’un protocol per a punxades accidentals.
»» Facilitar informació (verbal o amb material gràfic) als usuaris de
drogues sobre els punts on poden trobar contenidors de retorn per al
material usat.
»» Tenir un registre de les trucades rebudes relacionades amb el material d’injecció abandonat a la via pública.
ADMINISTRACIÓ LOCAL
»» Coordinar el programa.
»» Contractar el sistema de recollida i eliminació de contenidors de xeringues.
»» Muntar un sistema de resposta ràpida davant de l’aparició de xeringues a terra (annex 1).
»» Planificar i fer la formació perquè tots els agents implicats puguin identificar zones i saber on ho poden comunicar i registrar i com poden actuar.
»» Elaborar un protocol per a la recollida segura del material de consum.
»» Elaborar una guia d’actuació per a la població general davant de les
xeringues a terra.
»» Instal·lar contenidors de recollida en determinats llocs de la via pública, si cal.
»» Portar un registre sobre:
VEÏNS
··
Les zones on es troben xeringues a terra.
··
Les xeringues distribuïdes i retornades en el municipi.
··
El nombre de trucades rebudes relacionades amb el material d’injecció abandonat a terra.
»» Informar quan es trobin xeringues a terra, a través de la línia d’atenció directa (annex 1).
»» Participar en les accions educatives adreçades als ciutadans sobre
el que han de fer i el que no han de fer quan es troben amb una xeringa
a terra.
13
SISTEMA D’AVALUACIÓ I SEGUIMENT
Cal registrar i comptabilitzar el següent:
»» Nombre de xeringues distribuïdes i de xeringues retornades.
»» Nombre de contenidors de retorn distribuïts i retornats.4
»» Nombre de xeringues recollides en l’espai públic i en espais privats.
»» Nombre de trucades per xeringues en espai públic i privat.
»» Zones identificades on hi ha xeringues a terra.
»» Nombre d’accidents laborals relacionats amb la recollida de xeringues.
»» Nombre d’hores que dediquen a cada zona els diferents equips de neteja.
Els contenidors han de ser els homologats: grans (5 litres, 10 litres) i petits. Es calcula que en els contenidors de 5 litres hi caben
aproximadament unes 250 xeringues i en els de 10, entre 400 i 500 xeringues. Es recomana que els contenidors no s’omplin més de
2/3 parts per no sobrecarregar el cubell i evitar el risc de ruptura. En cas de no disposar de contenidors de xeringues homologats,
les xeringues es podran dipositar en una ampolla de plàstic resistent, però només en casos excepcionals.
4
14
ANNEX 1. LÍNIA D’ACCÉS DIRECTE
CIRCUIT D’ACTUACIÓ DELS AJUNTAMENTS
Es recomana que hi hagi una línia de telèfon que atengui les alertes del públic en general en
cas que es trobi una xeringa a terra. S’ha de donar un temps ràpid de resposta, molt més
ràpid que l’estipulat per a la brossa normal.
Factors que cal tenir en compte:
»» S’ha de fer una bona difusió a la població en general (específicament a la població que està
més afectada pel problema) i als consumidors. Ha de tenir un missatge molt clar.
»» S’ha de fer un registre de trucades i de les accions que s’han dut a terme per donar resposta a la demanda.
CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN CAS DE
TROBAR UNA XERINGA USADA A LA VIA PÚBLICA
1
L’Ajuntament rep la trucada*
2
L’Ajuntament valora el cas i el deriva al servei que consideri que ha de cobrir la urgència en aquell moment en
funció de la franja horària i de la proximitat:
»» Al servei de reducció de danys (en el cas que n’hi hagi)
»» Als serveis de neteja
»» A la policia local o Mossos d’Esquadra en cas de necessitat
3
L’Ajuntament fa un seguiment de la recollida; el servei
que hagi fet la recollida informa l’Ajuntament de:
»» La localització (mapa)
»» La quantitat de xeringues trobades
4
L’Ajuntament registra:
»» La localització (mapa)
»» La quantitat de xeringues trobades
»» Qui realitza la recollida
5
L’Ajuntament tanca el circuit
*En l’horari en el qual l’Ajuntament està tancat, la línia d’accés directe es deriva a un altre
servei que cobreixi aquella franja horària (per exemple, els cossos de seguretat).
15
CIRCUIT D’ACTUACIÓ PER A LA POBLACIÓ GENERAL
En cap cas s’ha de tocar la xeringa, només ho pot fer personal especialitzat i format per a
aquest tipus de tasca.
CIRCUIT D’ACTUACIÓ PER A LA POBLACIÓ GENERAL
EN CAS DE TROBAR UNA XERINGA USADA A LA VIA PÚBLICA
1
Cal trucar a la línia telefònica específica per a aquest tipus
de casos. Durant la trucada s’ha de facilitar tanta informació
com es pugui explicitant:
»» la quantitat de xeringues trobades,
»» la localització (com més precisa millor),
»» el tipus de lloc i
»» si algú s’ha punxat.
2
16
Cal informar per mitjà de la línia telefònica d’accés directe, sempre que es pugui, el moment en què el personal
autoritzat ha retirat la xeringa.
ANNEX 2. GUIA D’ACTUACIÓ EN CAS
DE PUNXADA ACCIDENTAL
GUIA D’ACTUACIÓ PER A LA POBLACIÓ GENERAL
EN CAS DE PUNXADA ACCIDENTAL
Les xeringues usades al terra mai les ha de manipular
personal que no estigui autoritzat per fer-ho, però en el
cas que hi hagués una punxada accidental:
17
1
S’ha de retirar l’objecte amb el qual s’ha produït la punxada.
2
S’ha de rentar immediatament amb abundant aigua
corrent i sabó (no llexiu) i sense refregar la zona
contaminada per la punxada i permetent que la sang
flueixi lliurement durant 2-3 minuts. Si cal, s’ha d’induir
la sagnada pressionant la zona.
3
S’ha de desinfectar amb povidona iodada al 10% o alcohol al 70%.
4
Un cop preses les primeres mesures, s’ha de comunicar
immediatament l’incident. La persona ha d’acudir a un
servei d’urgències quant més aviat millor, idealment dins
de les sis primeres hores (extret de Recomanacions per a
la profilaxi postexposió no ocupacional a l’HIV) per aplicar
el protocol específic de control i profilaxi.
ANNEX 3. PROTOCOL PER A LA
RECOLLIDA DE XERINGUES
AGENTS QUE EFECTUARAN LA RECOLLIDA DE XERINGUES USADES A TERRA
»» Educadors de carrer i/o agents de salut.
»» Persones del programa RECO.JE.
»» Personal dels serveis de neteja i altres agents que fan neteja a l’espai públic (p. ex. personal de Parcs i Jardins).
»» Altres agents que actuen al carrer (policia local, Mossos d’Esquadra...).
Es recomana que tots els agents que s’encarregaran de la recollida de xeringues en la via
pública estiguin vacunats contra el virus de l’hepatitis B i el tètanus per evitar possibles infeccions en cas de punxada accidental.
Un dels agents o diversos ha de formar part del sistema que dona resposta ràpida als avisos
que es facin des de la població pel fet de trobar xeringues usades a terra.
El personal dels serveis de neteja hauria de prioritzar la recollida de xeringues i de la resta de
material de venipunció a terra en zones especialment sensibles (al voltant de col·legis, guarderies...), de manera que siguin els llocs que es revisessin a primera hora del matí, de manera
més exhaustiva i continuada.
Abans d’iniciar aquesta activitat, tots els agents han de rebre una formació breu sobre:
»» El valor d’aquesta tasca en el marc dels programes de prevenció de la sida i les hepatitis.
»» Els riscos de l’activitat.
»» El procediment de recollida.
»» Els procediments en cas de punxada accidental.
Els serveis per als quals treballen aquests professionals han de disposar de:
»» Protocol o procediment de recollida ben definit.
»» Protocol en cas de punxada accidental.
18
PROCEDIMENT PER A LA RECOLLIDA DE MATERIAL D’INJECCIÓ
USAT A LA VIA PÚBLICA
19
1
Si es tenen ferides o lesions a les mans o altres zones de
la pell, s’han de portar les mans tapades.
2
No s’ha de tocar amb les mans desprotegides cap producte que pugui estar contaminat amb sang o que pugui
tallar o fer ferides.
3
En cas de dubte davant de qualsevol objecte, cal actuar
com si fos un objecte contaminat o punxant.
4
En cas de trobar una superfície on hi ha taques de sang (o
altres fluids humans), s’ha de netejar amb aigua oxigenada.
5
En el cas que la roba s’embruti amb sang (o altres fluids humans), n’hi ha prou amb un rentat amb aigua calenta i sabó.
PROCEDIMENT DE RECOLLIDA I ELIMINACIÓ
Recollir una xeringa de terra és una tasca que, a més de
senzilla, és molt útil. Només cal observar les tres normes
següents:
1
No s’ha de desmuntar la xeringa ni intentar muntar-la de
nou.
2
S’ha d’agafar pel cos amb pinces, mai per l’agulla.
3
S’ha de dipositar dins del contenidor. El contenidor sempre ha d’estar en una superfície plana; no s’ha de subjectar mai amb la mà.
Prenent totes aquestes mesures és gairebé impossible patir
una punxada accidental. (En cas de punxada accidental, vegeu l’annex 2.)
Els contenidors han de ser contenidors autoritzats per a
aquest tipus de recollida, ja que mentre s’usen queden hermèticament tancats, de tal manera que es poden introduir
xeringues però no se’n poden extreure. Quan aquests contenidors estiguin plens, ha de ser una empresa de residus
autoritzada la que transporti els contenidors plens al lloc
destinat per destruir-los.
Finalment, cal recordar que la tasca d’aquests col·lectius
aconsegueix evitar la presència de xeringues als carrers amb
una feina ben feta de la qual es beneficia tota la ciutat.
20
MATERIALS IMPRESCINDIBLES PER A PERSONAL AUTORITZAT
PER A LA RECOLLIDA DE XERINGUES
L’extracció eficaç, la recol·lecció i l’emmagatzematge dels
contenidors de xeringues requereix un equipament apropiat
per garantir la seguretat del personal.
Un sistema segur de treball en la manipulació d’agulles ha
d’incloure protocols que notifiquin qualsevol incident.
Els materials necessaris per a la recollida del material usat
són:
21
1
Contenidors de recollida de xeringues autoritzats.
Tot el personal que faci la recollida de xeringues (RECO.JE,
serveis de neteja, educadors de carrer, agents de salut...), en
el moment d’anar a fer la recollida de les xeringues usades,
ha de dur aquest contenidor específic.
2
Guants. Ha de ser un tipus de guants que compensi la utilitat i la protecció per tal d’evitar lesions. Sempre s’han d’utilitzar guants, però sobretot en cas que no es disposi d’altres
estris de recollida, ja que hi ha la possibilitat d’un contacte
accidental amb la mà. Han de tenir un gruix adequat de protecció per evitar possibles puncions amb agulles. El personal
que fa la recollida ha de ser conscient que els guants no asseguren una protecció al 100%; per tant, cal exigir sempre
unes pinces i evitar haver d’agafar la xeringa amb la mà.
3
Tenalles. Cal que siguin pinces llargues.
4
Escombretes i recollidors.
5
Calçat adient. Cal portar sabates antipunxades que tenen la
planta amb alumini, tot i que al principi pot ser que no agradin.
ANNEX 4. RECOMANACIONS PER ALS USUARIS
RECOMANACIONS PER ALS USUARIS
PER A LA RECOLLIDA DE XERINGUES
22
1
No s’ha de recollir mai cap xeringa amb les mans, ja que
pot incrementar el risc de lesions per punxada i exposar
la persona a una infecció. Qualsevol persona que reculli
xeringues o altre material ha d’utilitzar tenalles i guants
resistents a les punxades i portar contenidors adequats
per dipositar les xeringues.
2
Cal retornar els contenidors quan estan a 2/3 de la seva
capacitat.
3
No s’ha de flexionar, trencar ni forçar les xeringues en
els contenidors plens, ja que incrementa el risc de lesió.
4
No s’ha de col·locar ni portar les xeringues destapades en
bosses, butxaques o en les mànigues de la roba perquè no
són resistents a les punxades i comporten un risc de lesió.
5
Si els contenidors no estan disponibles, s’han de posar
les xeringues en un recipient rígid de plàstic amb tapes
ben ajustades com ara ampolles de lleixiu, etc.
6
Cal vacunar-se contra l’hepatitis B i el tètanus.
BIBLIOGRAFÍA
»» Department of Health and Ageing. Report on the national audit of community needle and
syringe disposal facilities: recommendations. Australian Government; juny de 2005.
»» Department for Environment, Food and Rural Affairs. Tackling drug related litter. Guidance and good practices. London: Department for Environment, Food and Rural Affairs;
octubre de 2005.
»» Ksobiech K. Return rates for needle exchange programs: a common criticism answered
Harm Reduct J [Internet] 2004 Apr; 1:2. Disponible a: www.harmreductionjournal.com/
content/1/1/2
»» Strike C, Hopkins S, Watson TM, Gohil H, Leece P, Young S et al. Best practice recommendations for Canadian harm reduction programs that provide service to people who use
drugs and are at risk for HIV, HCV, and other harms: part 1. Toronto (ON): Working Group
on Best Practice for Harm Reduction Programs in Canada; 2013.
»» World Health Organization. Department of HIV/AIDS. Guide starting and managing needle and syringe programmes; 2007.
»» Centers for Disease Control and Prevention. Updated U.S. Public Health Service Guidelines for the Management of Occupational Exposures to HBV, HCV, and HIV and Recommendations for Postexposure Prophylaxis. MMWR 2001;50(No. RR-11):
»» Departament de Salut. Risc biològic parenteral. Disponible en línia: http://canalsalut.
gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut/salut_laboral/documents/arxius/parenteral.pdf
»» Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Recomanacions per
a la profilaxi postexposió no ocupacional a l’HIV). Barcelona; febrer de 2003. Disponible
en línia: http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/
temes_de_salut/sida/documents/arxius/profihiv.pdf
»»
23
ANNEX 3. PROTOCOL PER A LA
RECOLLIDA DE XERINGUES
AGENTS QUE EFECTUARAN LA RECOLLIDA DE XERINGUES USADES A TERRA
»» Educadors de carrer i/o agents de salut.
»» Persones del programa RECO.JE.
»» Personal dels serveis de neteja i altres agents que fan neteja a l’espai públic (p. ex. personal de Parcs i Jardins).
»» Altres agents que actuen al carrer (policia local, Mossos d’Esquadra...).
Es recomana que tots els agents que s’encarregaran de la recollida de xeringues en la via
pública estiguin vacunats contra el virus de l’hepatitis B i el tètanus per evitar possibles infeccions en cas de punxada accidental.
Un dels agents o diversos ha de formar part del sistema que dona resposta ràpida als avisos
que es facin des de la població pel fet de trobar xeringues usades a terra.
El personal dels serveis de neteja hauria de prioritzar la recollida de xeringues i de la resta
de material de venipunció a terra en zones especialment sensibles (al voltant de col·legis,
guarderies...), de manera que siguin els llocs que es revisessin a primera hora del matí, de
manera més exhaustiva i continuada.
Abans d’iniciar aquesta activitat, tots els agents han de rebre una formació breu sobre:
»» El valor d’aquesta tasca en el marc dels programes de prevenció de la sida i les hepatitis.
»» Els riscos de l’activitat.
»» El procediment de recollida.
»» Els procediments en cas de punxada accidental.
Els serveis per als quals treballen aquests professionals han de disposar de:
»» Protocol o procediment de recollida ben definit.
»» Protocol en cas de punxada accidental.
24