ASSIGNATURA - Facultat de Comunicació Blanquerna

ASSIGNATURA - Facultat de Comunicació Blanquerna

CODI
ASSIGNATURA
Pàg 1 de 4
ASSIGNATURA: INSTITUCIONS RELIGIOSES
ESTUDIS: Com Aud, Per, Pub i RP
CODI: IRE
TIPUS: Lliure configuració
CURS: 2 SEMESTRE: 1Q
CRÈDITS (hores/setmana:)
CRÈDITS ECTS:
PROFESSOR: Francesc-Xavier MARÍN i TORNÉ
IDIOMA: Català
DESCRIPCIÓ ASSIGNATURA:
Institucions Religioses és una disciplina de caràcter essencialment teòric que té com a finalitat l’estudi del
fenomen religiós globalment considerat; és a dir, la transformació de l’experiència religiosa en cultura: sistemes
de coneixements, creences, normes morals, lleis, costums, prejudicis, actituds, expressions artístiques,
símbols... Per això, l’objectiu fonamental d’aquests crèdits és l’assoliment d’uns determinats continguts teòrics a
fi de poder objectivar les institucions religioses bo i partint d'una perspectiva interdisciplinària (que combina
l'antropologia, la filosofia, la psicologia i la sociologia) que permeti l’anàlisi d’alguns dels fenòmens religiosos que
acostumen a ser objecte del tractament mediàtic. D’una manera específica durant aquest curs s’estudiaran
l’Administració nordamericana i Al-Qaida com a exemples d’institucions religioses contemporànies.
OBJECTIUS ASSIGNATURA:
1.- Analitzar les característiques globals de tota experiència religiosa i estudiar les principals formes de concebre
la religió en el pensament modern.
2.- Estudiar les connexions entre l’experiència religiosa i els processos de comunicació i informació peculiars de
la nostra civilització a partir de les diferents esferes culturals.
3.- Adonar-se de la riquesa i de la complexitat del fenomen religiós. La seva polivalència (que li fa adoptar
diferents morfologies i expressions culturals) obliga a adquirir un mètode científic de treball que incorpori autors,
escoles, bibliografia i terminologia especialitzada.
4.- Avaluar l’impacte sobre les Institucions Religioses de l’actual configuració en societats d’estructura complexa
marcades pel pluralisme ideològic i la mundialització.
Els objectius d’aprenentatge són:
1. Analitzar, a partir dels instruments propis de les ciències socials, els diversos àmbits
d’aplicació en el món de la Comunicació de les Ciències de la Religió.
2.- Aplicar les implicacions de la problemàtica derivada de les definicions i les etimologies de
Religió.
3.- Conèixer les derivacions de l’enfocament de l’escola sociològica (Durkheim) i l’escola
fenomenològica (Husserl) en l’estudi científic dels fenòmens religiosos.
4.- Identificar la influència dels pensadors enciclopedistes francesos en la revolució
nordamericana.
5.- Descobrir l’originalitat de les denominacions religioses específicament nordamericanes.
6.- Comentar els principals documents de l’Administració nordamericana sobre la guerra contra
el terrorisme.
7.- Establir la seqüència de la configuració de l’islamisme.
8.- Analitzar la singularitat d’Al-Qaeda.
9.- Mostrar la lògica del reencantament religiós del món d’acord amb els postulats de les
Ciències de la Religió.
CONTINGUTS:
I.- UNA DEFINICIÓ D’INSTITUCIÓ RELIGIOSA OPERATIVA PER A LES CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ.
1.- Elements i estructures essencials per a una caracterització del fet religiós. La distinció entre religió,
religiositat, institucions religioses, espiritualitat i confessionalitat com a factor clau per al tractament mediàtic del
fet religiós.
2.- La varietat de les metodologies aplicades a l’estudi dels fenòmens religiosos i els seus resultats: escola
evolucionista, sociològica, difusionista, fenomenològica, lingüística, folklòrica, comparatista, històrica...
CODI
ASSIGNATURA
Pàg 2 de 4
II.- EL FONAMENT ANTROPOLÒGIC DE LES INSTITUCIONS RELIGIOSES
1.- La genètica de l’experiència religiosa: model psicològic.
2.- El dret i els fenòmens religiosos: tractament jurídic.
3.- L’objectivació social de l'experiència religiosa: procés sociològic.
4.- La transcendència racionalitzada: lectura científica.
III.- INSTITUCIONES RELIGIOSES CONTEMPORÀNIES.
1.- L’Administració Nordamericana.
1.1.- Els antecedents:
1.1.1.- Rousseau: la religió civil
1.1.2.- Tocqueville: la democràcia a Amèrica
1.1.3.- Franklin: el puritanisme
1.1.4.- Strauss: el neoconservadurisme
1.1.5.- Les denominacions nordamericanes: mormons, testimonis de Jehovà i evangelistes.
1.2.- G.W.Bush:
1.2.1.- W.James: lectura psicològica dels born-again.
1.2.2.- L’estratègia de seguretat nacional i la guerra contra el terrorisme
1.3.- EL paper de la religió en la campanya presidencial: Barack Obama, John McCain, Joe Biden i Sarah Palin.
2.- L’Islamisme.
1.1.- Els antecedents:
1.1.1.- Els orígens: unitat, comunitat, llei.
1.1.2.- La reforma salafista
1.1.3.- La revolució xiïta a Iran
1.2.- Al-Qaeda.
3.- Religió i (post)modernitat. La desregulació religiosa.
3.1.- Modernitat, Postmodernitat i Fet Religiós: Decadència i persistència de la identitat religiosa en l’era de la
globalització.
3.2.- Lògica de la secularització i reencantament del món: privatització, emotivitat, fluïdesa, disseminació i
mercantilització del sagrat. De la religió invisible a la nova visibilitat de la religió.
METODOLOGIA:
El fet que les classes tinguin una estructura inicialment magisterial respon només a la voluntat explícita de
presentar possibles temes de reflexió per al treball personal de l’alumnat a propòsit de cada bloc del temari. El
professor tindrà una tasca bàsicament orientadora, d’una banda exposant els grans temes del Programa i,
d’altra, introduint la lectura de textos i les orientacions generals del treball personal.
Cal el seguiment tutoritzat que permeti la comprovació del grau d’assoliment dels objectius proposats, treballar
conjuntament la matèria i fer el seguiment de les activitats. Cal aprofitar les tutories per a facilitar un estudi
gradual i progressiu, seqüenciat i temporalitzat que demana un ritme acumulatiu dels continguts per a reeixir en
l’aprenentatge continuat.
AVALUACIÓ:
1. L’Examen consistirà en una prova conceptual que permeti avaluar el domini de la terminologia
característica de la matèria, la capacitat d’anàlisi a propòsit de textos, l’habilitat sintètica de grans
qüestions, la capacitat argumentativa i el treball dut a terme a partir de la bibliografia especialitzada, tot
d’acord amb els Objectius d’Aprenentatge citats en aquest Programa. L’examen consistirà en un
comentari de text (4 punts), un tema a desenvolupar (4 punts) i dues preguntes breus (2 punts).
BIBLIOGRAFIA BÀSICA:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Ali, T (ed). The Clash of Fundamentalism. Crusades, Jihads and Modernity. London. Verso. 2003.
Burgat, F. El islamismo cara a cara. Barcelona. Bellaterra. 1996.
Chomsky, N. El Terror como política exterior de Estados Unidos. Buenos Aires : Libros del Zorzal, 2002
Elorza, A. El integrismo en el islam. Madrid,. Alianza. 2002.
Gray, J. Al Qaeda y lo que significa ser moderno. Barcelona. Paidós. 2004.
Huntington, S.P. El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial. Barcelona. Paidós.
1997.
Juergensmeyer, M. Terrorismo religioso: auge global de la violencia religiosa. Madrid. Siglo XXI. 2001.
Kagan, R. Poder y debilidad. Estados Unidos y Europa en el nuevo orden mundial. Madrid. Taurus.
2003.
Kaplan, R.D. Soldados de Dios. Barcelona. Ediciones B. 2002.
Kepel, G. La yihad. Expansión y declive del islamismo. Barcelona. Península. 2001.
CODI
•
•
•
•
ASSIGNATURA
Pàg 3 de 4
Marín, F.X. – Bramon, D. – Cabezas, J.M. Islam i Occident: diàleg de civilitzacions. Edimurtra.
Barcelona. 2005.
Nye, J. La paradoja del poder americano. Madrid. Taurus. 2003.
Ramadan, T. El reformismo musulmán. Desde sus orígenes hasta los Hermanos Musulmanes.
Barcelona. Bellaterra. 2000.
Todd, E. Después del imperio: ensayo sobre la descomposición del sistema norteamericano. Madrid :
Foca, 2003.
BIBLIOGRAFIA i/o MATERIAL COMPLEMENTARI:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Aguirre, M. – Bennis, Ph. La ideología neoimperial: la crisis de EEUU con Irak. Barcelona. Icaria. 2003.
Aranberri, L.A. La cobertura informativa de la violencia política. Fundación Sabino Arana. Bilbao. 1998.
Art, R. J. A Grand Strategy for America. Ithaca. Cornell University Press. 2003.
Aust, S. - Schnibben, C. (eds). 11 de septiembre: historia de un ataque terrorista. Barcelona: Galaxia
Gutenberg - Círculo de lectores, 2002.
Barber, B. Fear’s Empire. War, terrorism and democracy. London. W.W.Norton & Co. 2003.
Bardají, R. (ed). Irak: reflexiones sobre una guerra. Madrid. Real Instituto Elcano. 2003.
Barker, J. El sinsentido del terrorismo. Barcelona. Intermón. 2004.
Bastenier, M.A. La guerra de siempre. Barcelona. Península. 1999.
Beck, U. Sobre el terrorismo y la guerra. Barcelona : Paidós, cop. 2003
Biernatzki, W.E. (ed). Terrorism and mass media. Communication Research Trends. Vol. 21, n. 1
(2002), p. 3-42
Castells, M. – Serra, N. (eds). Guerra y paz en el siglo XXI : una perspectiva europea. Barcelona :
Tusquets, 2003
Charfi, M. Islam et liberté: le malentendu historique. Paris. Albin Michel. 1998.
Chomsky, N. 11-09-2001 . Barcelona : La Magrana, 2001.
Chomsky, N. Piratas y emperadores : terrorismo internacional en el mundo de hoy
Barcelona : Ediciones B. 2003
Chomsky, N. Poder y terror: reflexiones posteriores al 11-09-2001. Barcelona : RBA, 2003
Chomsky, N. Terrorismo de estado: el papel internacional de EEUU. Tafalla. Txalaparta. 1990.
Chonsky, N. Toward a New Cold War. New York. New Press. 2002.
Chong, D. La niña de la foto. Objetivo de la cámara y víctimas de la guerra. Barcelona. Salvat. 2002.
Clark, W.K. ¿Qué ha fallado en Irak?. La guerra, el terorismo e imperio americano. Barcelona. Crítica.
2004.
Cooley, J.K. Guerras profanas. Afganistán, Estados Unidos y el terrorismo internacional. Madrid. Siglo
XXI. 2002.
Djalili, M.R. – Kellner, Th. La nueva Asia Central: realidades y desafíos. Barcelona. Bellaterra. 2003.
Fallaci, Oriana. La Rabia y el Orgullo. Madrid : La Esfera de los libros, 2002
Ferguson, N. Colossus: The Price of America’s Empire. New York. Penguin Press. 2004.
Fernández Barrero, M. Angeles. Pecularidades del editorial ante acontecimientos que marcan la
historia: el caso de los editoriales del 12 de septiembre de 2001. AMBITOS. n. 7-8 (2001-2002),117-136
Glucksmann, André. Dostoievski en Manhattan. Madrid : Taurus, 2002.
Gunaratna, R. Al Qaeda. Viaje al interior del terrorismo islamista. Barcelona. ServiDoc. 2003.
Hertsgaard, M. La sombra del águil.a Por qué estados Unidos suscita odios y pasiones en el mundo.
Barcelona. Paidós. 2003.
Heydemann, S. (ed). War, institutions and social changes in the Middel East. Berkeley. University of
California Press. 2000.
Hoffman, Bruce. A mano armada: historia del terrorismo: Madrid : Espasa Calpe, 1999.
Hoge, J.F.jr (ed). ¿Por qué sucedió?. El terrorismo y la nueva guerra. Barcelona. Paidós. 2002.
Ignatieff, M. El nuevo imperio americano. Barcelona. Paidós. 2003.
Jacquard, R. En nombre de Osama Ben Laden: las redes secretas del terrorismo islámico. Barcelona.
Salvat. 2001.
Kaldor, M. Las nuevas guerras. Violencia organizada en la era global. Barcelona. Tusquets. 2001.
Kaspi, A. Les américains 2. Les États-Unis de 1945 à nos jours. Paris. Seuil. 2002.
Kennedy, P. Auge y caída de las grandes potencias. Barcelona. Random House Mondadori. 2004.
Kepel, G. Crónica de una guerra de Oriente. Barcelona. Península. 2002.
Landau, E. Osama Bin Laden. El terrorismo del siglo XXI. Barcelona. Planeta. 2001.
Laqueur, W. La guerra sin fin. El terrorismo en el siglo XXI. Barcelona. Destino. 2003.
Laqueur, W. Una Historia del terrorismo. Barcelona : Paidós, 2003.
Laurent, E. El mundo secreto de Bush. Barcelona. Ediciones B. 2004.
Levy, B.H. Reflexiones sobre la guerra, el mal y el fin de la historia. Barcelona. Ediciones B. 2002.
CODI
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
ASSIGNATURA
Pàg 4 de 4
Lewis, B. Las identidades múltiples de Oriente Medio. Madrid. Siglo XXI. 2000.
Lippman, Th. Understanding Islam. An Introduction to Muslim World. New York. Meridian. 1995.
Lobatón, P. (coord). La Televisión en tiempos de guerra : la onda expansiva de los atentados del 11-S.
Barcelona : Gedisa, 2002
López Roa, Á.L.. (coord). La Crisis del 11 de septiembre: ¿qué cambiará?. Madrid : Universidad Rey
Juan Carlos. 2002.
McLiman, A. El caos que viene. Enemigo sin rostro, guerra sin nombre. Madrid.Popular. 2002.
Mailer, N. ¿Por qué estamos en guerra?. Barcelona. Anagrama. 2003.
Mann, M. Incoherent Empire. New York. Verso. 2003.
Martín Muñoz, G. Iraq. Un fracaso de Occidente (1920-2003). Barcelona. Tusquets. 2003.
Moore, M. Estúpids homes blancs o les excuses patètiques del senyor Bush. Barcelona. Empúries.
2003.
Napoleoni, L. Yihad: cómo se financia el terrorismo en la nueva economía. Barcelona. Urano. 2004.
Peterson, J. (ed). Europe, America and Bush. London. Routledge. 2003.
Ramoneda, J. Del tiempo condensado. Globalización, inmigración, terrorismo, cultura. Barcelona.
DeBolsillo. 2003.
Ramonet, I. Guerras del siglo XXI. Nuevos medios, nuevas amenazas. Barcelona. Mondadori. 2002.
Rashid, A. - Kepel, G. – González, F. El Mundo después del 11 de septiembre de 2001. Barcelona :
Península, 2002
Rashid, A. Jihad. El auge del islamismo en Asia central. Barcelona. Península. 2002.
Rashid, A. Los talibán. Barcelona. Península. 2001.
Reuters (photo). 11 de septiembre : un testimonio. Madrid : Pearson educación, 2002
Reynolds, A. – Barnett, B. (eds). This just in ... how national TV news handled the breaking "live"
coverage of september 11. Journalism and Mass Communication Quarterly. Vol. 80, n. 3 (2003) 689-703
Rodrigo Alsina, M. Los Medios de comunicación ante el terrorismo. Barcelona : Icaria, 1991
Rodríguez, R. – Sádaba, T. (eds). Periodistas ante conflictos. El papel de los medios de comunicación
en situaciones de crisis. Pamplona. Universidad de Navarra. 1999.
Rojas Marcos, L. Más allá del 11 de septiembre: la superación del trauma. Madrid. Espasa Calpe. 2002.
Said, E. Orientalismo. Madrid. Libertarias-Prodhufi. 19990.
Santiago Pozas, V. La Propaganda del Imperio contra el mal: éxito interno y fracaso externo. ZER. n. 12
(2002), p. 53-78
Schlesinger, P. Media, State and Nation: Political Violence and Collective Identities. London. Sage. 1991.
Segura, A. Irak en la encrucijada. Barcelona. RBA. 2003.
Sloterdijk, P. Temblores del aire: en las fuentes del terror. Valencia : Pre-textos, 2003
Soria, C. (ed). Prensa, paz, violencia y terrorismo: la crisis de credibilidad de los informadores.
Pamplona : EUNSA. 1987
Taibo, C. Estados Unidos contra Iraq: la guerra de Bush en 50 claves. La esfera de los Libros. Madrid.
2003.
Todorov, T. El nuevo desorden mundial. Barcelona. Península-Atalaya. 2003.
Valdez Zepeda, A. Propaganda y guerra. Revista Mexicana de la Comunicacion. n. 74 (2002), 32-35
Vidal, R. Crónica de los hechos y patriotismo: el contenido de las revistas estadounidenses sobre los
atentados del 11 de septiembre. ZER. n. 12 (2002), 31-51
Vidal, G. Perpetual War for Perpetual Peace. New York. Thunder’s Mouth Press. 2003.
Vidal, G. Soñando la guerra. Barcelona. Anagrama. 2003.
VVAA. Media, terrorism, and emotionality : emotional differences in media content and public reactions to
septembre 11th terrorist attacks. Journal of Broadcasting and Electronic Media. Vol. 47, n. 3 (2003), 309327
VVAA. El Periodismo audiovisual frente al terrorismo. Madrid : Consejo de administración de RTVE.
2003
Zelizer, B. - Allan, S. Journalism after september 11. New York : Routledge, 2003
PREPARAT PER: Francesc-Xavier MARÍN i TORNÉ
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ: juliol de 2008