Ha ressuscitat el Senyor, al·leluia!

N. 13
ANY LXXVIII
27 de març de 2016
esglesiabarcelona.cat
Aportació voluntària: 0,30 Ð
full DOMINICAL
† JOAN JOSEP OMELLA OMELLA
Arquebisbe de Barcelona
CA RTADOMINICAL
Ha ressuscitat el Senyor, al·leluia!
«Acabat el repòs del dissabte, Maria
Magdalena, Maria, mare de Jaume, i
Salomé compraren espècies aromàtiques per anar a ungir el cos de Jesús.
El diumenge, molt de matí, arribaren
al sepulcre a la sortida del sol» (Mc
16,1-2). «I entrant, es quedaren consternades perquè no trobaren el cos
del Senyor. L’àngel del Senyor digué
a les dones: No tingueu por, vosaltres.
Sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com
ho havia predit» (Mt 28,5). Amb aquestes senzilles, però impressionants paraules, anuncien els evangelis la Resurrecció de Jesucrist.
Benvolguts lectors del Full Dominical: diumenge passat, en l’inici de la
Setmana Santa, us recordava que la Resurrecció del Senyor és el fonament
de la nostra fe. Avui ho reafirmo. La
Resurrecció de Jesucrist és la realitat
central de la fe catòlica, i com a tal va
ser predicada des dels primers moments. Fixeu-vos si és decisiu aquest
fet que els deixebles, i de manera singular els apòstols, es consideraven
abans de res testimonis de la Resurrecció de Jesús (Ac 1,22).
Dit d’una manera senzilla, i alhora
clara i rotunda: la predicació dels primers cristians no va tenir un altre argument d’anunciar que «Crist viu». Aquesta veritat és la que, després de dos mil
anys, nosaltres —el Papa, els bisbes,
els sacerdots, els seglars— seguim
anunciant al món: «Crist viu!» La prova
de la divinitat de Jesucrist passa inexorablement per la resurrecció, i això
fins al punt que els seguidors de Jesús —els cristians— de tots els temps,
quan van donar la seva vida per Ell, ho
van fer donant testimoniatge aquesta veritat.
Crist viu! Amb quina força ens ho assegura la litúrgia, sublim, esplèndida,
de la Vetlla Pasqual. Ahir a la nit, un
dels himnes més antics, l’«Exultet»,
també anomenat Pregó Pasqual, ens
convidava a la joia i a l’alegria perquè
«aquesta és la nit en què, per tota la
terra, els que confessen la seva fe en
Crist són arrencats dels vicis del món
i de la foscor del pecat, són restituïts
a la gràcia i són agregats als sants».
I continuava: «Aquesta és la nit en què,
trencades les cadenes de la mort,
Crist ascendeix victoriós de l’abisme».
I de la llum del ciri pasqual, que simbo-
litza a Crist, els que vam estar presents
a la Vetlla vam rebre la llum, i el temple
va quedar il·luminat amb la llum del
ciri i la de tots els fidels. Crist és la
llum que l’Església ofereix a tots els
homes sumits en les tenebres.
Com ressonen a les nostres oïdes
i en el nostre cor les paraules pronunciades pel Mestre al gran sermó de la
muntanya: «Vosaltres sou la llum del
món, vosaltres sou la sal de la terra!» Paraules que són una crida forta
a l’apostolat. El Papa ha de ser llum,
els bisbes i els sacerdots hem de ser
llum, i vosaltres —pares i mares de
família— heu de ser llum amb el vostre bon exemple i amb la vostra paraula. Som llum i hem de portar la llum
a altres, als que ens envolten per motius de treball, d’amistat, de parentiu.
I per ser llum, estarem molt units al
qui va dir de si mateix «jo sóc la llum
del món». Units per la gràcia i per l’oració.
Avui és un dia de gran alegria. Per la
mort i la resurrecció de Jesucrist hem
estat fets fills de Déu. I la nostra filiació divina és el fonament de la nostra
alegria. L’alegria, no ens equivoquem,
no és un mer sentiment que depèn de
l’estat d’ànim, de les circumstàncies,
del destí o de la sort. Un fill de Déu està alegre perquè és fill de Déu, sempre!
En el bo i en el dolent, en la salut i en
la malaltia, en la contrarietat i en el
benestar. L’alegria és una veritable
virtut en la qual hem de créixer, i que
amb el nostre testimoni haurem d’encomanar als que ens envolten i així
farem la seva vida més agradable.
«Estigueu sempre alegres —ens exhorta sant Pau—; us ho repeteixo, estigueu sempre contents en el Senyor» (Fl
4,4).
Vull acabar mirant amb vosaltres el
rostre de la Verge, aquest rostre que
amb pau però amb gran sofriment no
va deixar de mirar al seu Fill esquinçat
i penjat a la creu. En la resurrecció, quina alegria després de tant dolor! Nosaltres, amb senzillesa, ens unim en
aquesta immensa alegria de la Mare.
I preguem i cantem amb tota l’Església: «Alegra’t, Reina del cel, al·leluia!,
perquè Aquell a qui vas merèixer portar dins teu ha ressuscitat, Al·leluia!»
Bona Pasqua de Resurrecció!
Amb el meu afecte i la meva benedicció.
ACTUALITAT
Ensenyament de la religió catòlica
Del dia 30 de març al 7 d’abril tindrà lloc
a Catalunya l’anomenat període de preinscripció, en què les famílies podran sollicitar plaça per als seus fills i filles en
centres docents sostinguts amb fons públics; és a dir, tant a les escoles públiques
com a les privades concertades. L’ensenyament de la religió catòlica, avui, com
sempre, té ple sentit perquè respon a
les grans preguntes sobre l’home i la vida, dóna a conèixer el valor i la influència
del cristianisme en la cultura europea i
aporta raons per saber com actuar. En definitiva, és un element fonamental, sobretot, en el procés de la formació integral
de l’alumne.
Per aquest motiu, animem tots els pares i les mares que sol·licitin la formació
religiosa catòlica per als seus fills i filles
per al nou curs 2016-2017, des de P-3 fins
a batxillerat, segons reconeix la normativa vigent.
Ramon Corts i Blay
Delegat diocesà d’Ensenyament
de l’Arquebisbat de Barcelona
Pàg. 2
església arxidiocesana de barcelona
full dominical 27 de març de 2016
ENTREVISTA
GLOSSA
Els pobres ens
evangelitzen
Tres paraules
del pare
RICARDO BARBA
Mn. Ricardo Barba és actualment el rector de Boí (Bisbat d’Urgell) i col·labora
a la parròquia de Santa Maria de Badalona. Durant molts anys ha conviscut amb assassins a sou a Medellín
i Bogotà, a la seva Colòmbia natal. Tot i
haver canviat aparentment de vida, ell
considera que no és així: «Continuo essent pobre i exclòs, com quan era nen;
ara visc en una pobresa més àmplia i en
una exclusió més dura». El que sí que
ha canviat molt és la seva fe; assegura
que «ara és profunda i tenaç». L’experiència viscuda al seu país l’ha portat
a fer la tesi doctoral a la Universitat
de Barcelona, amb el títol: La violència
com a normalitat. Colòmbia, un laboratori del poder.
Per què la pobresa el fa lliure?
Els pobres ens evangelitzen. No perquè
ens criden a la caritat de l’almoina, sinó
perquè en estar en situació de marginació fan que jo no pugui respondre des
d’una situació de privilegi. M’obliguen
a baixar al seu nivell. I baixar és alliberar-se d’una primera situació antievangèlica: ser privilegiat.
Per què diu que economia, violència i
poder junts són perillosos?
En la forma de vida que tenim avui, la
violència és una eina del poder i un
actiu en l’economia. Només cal veure
la inversió en armament que s’està fent
i la llarga fila de desnonats en salut, treball, habitatge, terres i alimentació. La
relació és evident. I, a la vegada, la violència és fruit de la mateixa gestió. Causa i efecte es dinamitzen mútuament.
Què li ha ensenyat el tracte amb els
sicaris?
En Jesús de Natzaret, Déu s’ha abaixat
tant que representa una oportunitat de
redempció per a tothom. L’empobriment
de la Divinitat la fa misericordiosa i
disponible. És el primer que vaig haver
d’aprendre per apropar-me als sicaris
i ells a mi.
Òscar Bardají i Martín
Un jove de disset anys em comentava,
fa unes setmanes, que el seu pare els
parlava sovint, a ell i als seus germans,
de tres paraules de Jesús que cal recordar, reflexionar i aplicar en la relació amb els altres. Les paraules eren:
amor, gratitud i perdó.
El jove m’explicava la interpretació
que en feia el pare, amb la recança
que probablement no ho recordaria
tot: «La paraula amor vol dir que hem
d’estimar donant-nos als altres i coneixent la seva realitat: donar el temps,
els coneixements, l’amistat desinteressada. Tractar les persones com
m’agrada que em tractin a mi. Estimar
amb la paraula ben dita i en el moment
oportú i amb el silenci quan convé.
Estimar vol dir, també, fer costat amb
paraules afectuoses, consoladores o
que ens facin veure que no hem actuat
correctament i que ens ajudin a ser millors. Estimar vol dir compartir el que
tenim, pensar en els pobres, els malalts
i les persones grans, tenir desig de conèixer la seva situació, anar a casa seva,
quedar-nos a parlar una estona amb
ells». «Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net» (1Pe 1,22).
«La segona és gratitud. D’aquesta,
insisteix en l’agraïment a les persones:
ENRIC PUIG JOFRA, SJ
Secretari general de la FECC
pares, avis, mestres i professors, mossens i catequistes..., amb els companys,
amb els que compartim els bons i els
mals moments; agraïts amb els que
ens acompanyen i acullen en moments
de tristesa, de dolor, de dubtes i de neguits; agraïts pel pa de cada dia; agraïts
amb els que han perdonat la nostra
ofensa, el mal que els hem fet o el bé
que no hem obrat per comoditat i negligència». «Doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que vol Déu de vosaltres
en Jesucrist» (1Te 5,18).
«Ens queda una paraula: perdó! Què
us en diu el pare?» «Ens diu que hem
de saber perdonar perquè nosaltres
també necessitem que ens perdonin
i que hem d’aprendre a demanar-ho.
Perdonar les ofenses i les debilitats i errors dels altres i saber passar pàgina.
Perdonar els fets i salvar les persones.
Això darrer em va costar una mica d’entendre-ho. També quan afirma: Perdonar és un acte d’amor. Perdonem
perquè estimem». «Perdoneu-vos tal
com Déu us ha perdonat en Crist» (Ef
4,22).
El pare potser ha pensat alguna vegada que els fills no l’escolten amb
prou atenció. Escoltant el fill s’ha fet
evident que no els parla en va.
LEXORANDILEXCREDENDI
Diálogo de amor
HNA. M. DE LOS ÁNGELES MAESO ESCUDERO
Franciscana de los Sagrados Corazones
A la muerte de Jesús siguió la noche.
Larga noche, en la que desilusión y esperanza pugnaban; desaliento y confianza pretendían el primer puesto.
Tiempo de espera en el que el amor velaba; noche en la que el amor de Dios
preparaba el amanecer del gran día.
Al romper el alba, unas intrépidas
mujeres corrieron al sepulcro. María
Magdalena busca al Amado de su alma.
Jesús, radiante y henchido de amor,
sale al encuentro. El Señor toma la iniciativa, nos primerea, dice el Papa.
«El corazón de Dios está inquieto.
Dios está inquieto por nosotros, busca personas que se dejen contagiar de
su misma inquietud, de su pasión por
nosotros. Personas que lleven consigo
esa búsqueda que hay en sus corazones y, al mismo tiempo, que dejan que
sus corazones sean tocados por la
búsqueda de Dios por nosotros» (Benedicto XVI).
En esta búsqueda recíproca de
amor, el Resucitado llama a María por
su nombre. Ella reconoce la voz del
Amado, abraza sus pies, llora, ríe, lo llama por su Nombre.
¡Oh, noche tan dichosa!, de Resurrección y de victoria. La Iglesia exulta.
«¡Oh noche que guiaste! / ¡Oh noche amable más que la alborada: / oh
noche que juntaste / Amado con Amada. / Amada en el Amado transformada!» (La noche oscura, san Juan de la
Cruz).
Lectures
missa
diària i
santoral
28. Dilluns (lit. hores: 1a
setm.) [Ac 2,14.22-32 / Sl 15 /
Mt 28,8-15]. Sant Guntram (Gontran), rei franc; sant Sixt III, papa (romà, 432-440); sant Doroteu, abat.
29. Dimarts [Ac 2,36-41 / Sl
32 / Jn 20,11-18]. Sant Ciril,
diaca i mr.; sant Eustaci, abat;
santa Beatriu de Silva, verge, a
Toledo.
30. Dimecres [Ac 3,1-10 / Sl
104 / Lc 24,13-35]. Sant Quirí,
tribú romà mr., pare de Balbina;
sant Règul, bisbe; sant Joan Clímac, abat.
31. Dijous [Ac 3,11-26 / Sl 8 /
Lc 24,35-48]. Sant Benjamí, diaca i mr. (424) a Pèrsia; sant Amós,
profeta; santa Balbina, vg. romana i mr.; beat Amadeu (†1472),
duc de Savoia.
1. Divendres [Ac 4,1-12 / Sl
117 / Jn 21,1-14]. Sant Venanci,
bisbe i màrtir; sant Hug, bisbe;
santa Teodora, màrtir; beat Nuño Álvares Pereira, religiós carmelità.
2. Dissabte [Ac 4,13-21 / Sl
117 / Mc 16,9-15]. Sant Francesc de Pàola (1416-1507), ermità, fund. Mínims (CR). Santa
Maria Egipcíaca, penitent; sant
Francesc Coll i Guitard, dominic
i fundador de les Dominiques de
l’Anunciata.
3. † Diumenge vinent, II de
Pasqua o de la Divina Misericòrdia (lit. hores: 2a setm.) [Ac
5,12-16 / Sl 117 / Ap 1,9-11a.
12-13.17-19 / Jn
20,19-31]. Sant
Sixt I, papa, màrtir; Sant Nicetas,
abat.
27 de març de 2016 full dominical
església arxidiocesana de barcelona
Pàg. 7
PASQUADELARESURRECCIÓDELSENYOR
COMENTARI
Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 10,34a.37-43)
Lectura del libro de los Hechos
de los Apóstoles (Hch 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja
sabeu què ha passat darrerament per tot el país
dels jueus, començant per la Galilea, després que
Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar.
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el
consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder,
com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut
a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a
Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns
testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit,
és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut
amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre
els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble
assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser
jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen
testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu
en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
En aquellos días, Pedro tomó la palabra y dijo: «Vosotros conocéis lo que sucedió en toda Judea, comenzando por Galilea, después del bautismo que
predicó Juan. Me refiero a Jesús de Nazaret,
ungido por Dios con la fuerza del Espíritu Santo, que pasó haciendo el bien y curando a todos
los oprimidos por el diablo, porque Dios estaba
con él.
Nosotros somos testigos de todo lo que hizo
en la tierra de los judíos y en Jerusalén. A este
lo mataron, colgándolo de un madero. Pero Dios
lo resucitó al tercer día y le concedió la gracia de
manifestarse, no a todo el pueblo, sino a los testigos designados por Dios: a nosotros, que hemos
comido y bebido con él después de su resurrección de entre los muertos.
Nos encargó predicar al pueblo, dando solemne
testimonio de que Dios lo ha constituido juez de
vivos y muertos. De él dan testimonio todos los
profetas: que todos los que creen en él reciben,
por su nombre, el perdón de los pecados.»
Maria Magdalena,
Pere i l’altre deixeble
Salm responsorial (117)
Salmo responsorial (117)
R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.
R. Este es el día que hizo el Señor: sea nuestra
alegría y nuestro gozo.
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, / perdura eternament el seu amor. / Que respongui la casa d’Israel: / perdura eternament el seu amor. R.
Dad gracias al Señor porque es bueno, / porque
es eterna su misericordia. / Diga la casa de Israel: / eterna es su misericordia. R.
La dreta del Senyor fa proeses, / la dreta del Senyor em glorifica. / No moriré, viuré encara, / per
contar les proeses del Senyor. R.
«La diestra del Señor es poderosa, / la diestra
del Señor es excelsa». / No he de morir, viviré /
para contar las hazañas del Señor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors / ara corona l’edifici. / És el Senyor qui ho ha fet, / i els
nostres ulls se’n meravellen. R.
La piedra que desecharon los arquitectos / es
ahora la piedra angular. / Es el Señor quien lo ha
hecho, / ha sido un milagro patente. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de
Colosses (Col 3,1-4)
Lectura de la carta del apóstol san Pablo
a los Colosenses (Col 3,1-4)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb
el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el
Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que
és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres
vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu
juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el
Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Hermanos: Si habéis resucitado con Cristo, buscad los bienes de allá arriba, donde Cristo está
sentado a la derecha de Dios; aspirad a los bienes
de arriba, no a los de la tierra.
Porque habéis muerto; y vuestra vida está con
Cristo escondida en Dios. Cuando aparezca Cristo, vida vuestra, entonces también vosotros apareceréis gloriosos, juntamente con él.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
(Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la
pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre
deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els
diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no
sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots
dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà
primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié
aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà.
Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre
i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia
arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins
aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar
d’entre els morts.
Lectura del santo Evangelio según san Juan
(Jn 20,1-9)
El primer día de la semana, María la Magdalena
fue al sepulcro al amanecer, cuando aún estaba
oscuro, y vio la losa quitada del sepulcro.
Echó a correr y fue donde estaban Simón Pedro
y el otro discípulo, a quien Jesús amaba, y les dijo: «Se han llevado del sepulcro al Señor y no sabemos dónde lo han puesto.»
Salieron Pedro y el otro discípulo camino del sepulcro. Los dos corrían juntos, pero el otro discípulo
corría más que Pedro; se adelantó y llegó primero
al sepulcro; e, inclinándose, vio los lienzos tendidos;
pero no entró. Llegó también Simón Pedro detrás
de él y entró en el sepulcro: vio los lienzos tendidos
y el sudario con que le habían cubierto la cabeza,
no con los lienzos, sino enrollado en un sitio aparte. Entonces entró también el otro discípulo, el que
había llegado primero al sepulcro; vio y creyó.
Pues hasta entonces no habían entendido la
Escritura: que él había de resucitar de entre los
muertos.
L’evangeli del dia de la Pasqua ens presenta el misteri de la resurrecció de Jesús de la mà de Joan.
El relat centra la perspectiva de la resurrecció en
tres personatges. En primer lloc tenim la figura de
Maria Magdalena. Resulta sorprenent que vagi sola a la tomba «quan encara era fosc». Si en Marc
hi ha tres dones que van al sepulcre (Mc 16,1),
en Mateu dues (Mt 28,1) i en Lluc també tres (Lc
24,10), en Joan només hi ha Maria Magdalena. Vet
aquí una dada que crida l’atenció: Maria Magdalena apareix en tots els evangelis. Aquesta dada és
confirmada en l’anomenat final llarg de Marc: «Després que Jesús hagué ressuscitat de bon matí, es
va aparèixer primer a Maria Magdalena» (Mc 16,9).
En Joan, l’aparició a Maria Magdalena ve immediatament després del text que llegim avui. El seu
protagonisme és innegable.
El altres dos personatges són Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava. En rebre la notícia de Maria Magdalena surten corrents cap a la
tomba. L’altre deixeble arriba abans i veu el llençol
d’amortallar, però no hi entra. Fins aquí la preeminència del deixeble està en consonància amb les
escenes anteriors: està al costat de Jesús en el
sopar i Pere no. És ell qui fa entrar Pere a l’atri de
la casa d’Anàs. Pere nega Jesús i, en canvi, el deixeble és al peu de la creu amb la mare de Jesús.
Cal notar que el fet que aquest deixeble espera que
arribi Pere ve a corroborar una dada que tenim arreu: Pere és el primer testimoni de la tomba buida
(Lc 24,12; cf. 1Co 15,5). Tanmateix el text encara ens sorprèn amb una altra dada: quan el deixeble entra a la tomba, «veié i cregué». De Pere això
no es diu.
El missatge de la resurrecció de Joan esmenta
força coses: que el primer creient és el deixeble a
qui Jesús estima. Que la que rep la primera aparició de Jesús ressuscitat és Maria Magdalena,
que és la que va a anunciar-ho als deixebles. Que
el primer que entra a la tomba buida és Pere que
serà el primer testimoni de la resurrecció. Vet aquí
un recull de testimonis molt rellevants sobre la resurrecció de Jesús en una festa tan assenyalada.
Pàg. 8
església arxidiocesana de barcelona
full dominical 27 de març de 2016
AGENDA
Les plus beaux noms de Dieu dans le
dialogue Islamo-Chrétien. Dijous 31
de març (19 h), conferència a càrrec de
Mons. Michael Fitzgerald, expresident
del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós. Presentarà la sessió Mons. Sebastià Taltavull. A l’auditori de la Fundació Joan Maragall (c/ València 244,
1r). La conferència es pronunciarà en
francès; també es repartirà un guió
en català. Entrada lliure, prèvia confirmació d’assistència a: t. 934 880 888,
[email protected]
La Sibil·la Pasqual a Santa Maria del
Mar. Divendres 1 d’abril (21 h), vetllada
poètico-musical: Cant de la Sibil·la catalana, amb poemes pasquals de Salvador
Espriu i David Jou. Entrades a www.concertsbarcelona.com i a la parròquia.
Life Teen: catequesi per a adolescents,
a la parròquia de la Concepció (c/ Aragó, 299). A partir del dissabte 2 d’abril (11-12.30 h), catequesi Life Teen
per a adolescents d’entre 15 i 18 anys,
com a continuació de la catequesi
EDGE, que s’està fent per als de 10 a
14 anys. Informació: www.parroquiaconcepciobcn.org
Pregar amb els sentits. Dissabte 9 d’abril (10-20 h), «La pregària de la mirada»,
a càrrec de M. Dolores Díaz de Miranda, Rosa Duró i Xavier Llobet. A la Comunitat de Sant Pere de les Puel·les
(c/ Dolors Monserdà, 31). Informació
i inscripcions: t. 932 038 915, www.
culturabenedictines.es
Presentació de dos llibres de Gaudí al
Museu Diocesà. El 26 de gener es féu
la presentació de la traducció al castellà del llibre El pensament de Gaudí, de
l’arquitecte i deixeble de Gaudí Isidre
Puig Boada, realitzada per Mn. Lluís Bonet i Armengol. A més del traductor hi
van intervenir Mn. Josep M. Martí Bonet,
director del Museu, i Eveli Puig Doria,
fill de l’autor. I el dia 2 de febrer es va
Fiesta de la Divina Misericordia. Día 3
de abril, en la parroquia de Sant Agustí (pl. Sant Agustí - c/ Hospital). Adoración Eucarística (13.30-17.30 h), rezo
del Rosario (14 h), rezo de la «Coronilla» (15 h), veneración de la reliquia de
santa Faustina Kowalska (17.30 h).
Misa solemne (18 h), presidida por
Mons. Sebastià Taltavull. Confesiones
(15.30-18 h). Ese día se obtiene la indulgencia plenaria. Para más información:
ADIM, t. 934 261 622, c/e: adim.bcn@
gmail.com
CARTADOMINICAL
Ha resucitado
el Señor, ¡aleluya!
«Al caer la tarde del sábado, María
Magdalena y María, madre de Santiago, y Salomé compraron aromas para ir a embalsamar el cuerpo muerto de Jesús. Muy de mañana, llegan
al sepulcro, salido ya el sol» (Mc 16,
1-2). «Y entrando, se quedan consternadas porque no hallan el cuerpo
del Señor. Un muchacho, cubierto
de vestiduras blancas, les dice: No
temáis, sé que buscáis a Jesús Nazareno, no está aquí, porque ha resucitado, según predijo» (Mt 28,5).
Con estas sencillas, pero impresionantes palabras, anuncian los evangelios la Resurrección de Jesucristo.
Queridos lectores del Full Dominical: el domingo pasado, en el inicio
de la Semana Santa, os recordaba
que la Resurrección del Señor es el
fundamento de nuestra fe. Hoy lo reafirmo. La Resurrección de Jesucristo es la realidad central de la fe católica, y como tal fue predicada desde
los primeros momentos. Fijaos si es
decisivo este hecho que los discípu-
Breus
los, y de manera singular los apóstoles, se consideraban ante todo testigos de la Resurrección de Jesús
(Hech 1,22).
Dicho de una manera sencilla, a
la par que clara y rotunda: la predicación de los primeros cristianos no tuvo otro argumento que anunciar que
«Cristo vive». Esta verdad es la que,
después de dos mil años, nosotros
—el Papa, los obispos, los sacerdotes, los seglares— seguimos anunciando al mundo: «¡Cristo vive!». La
prueba de la divinidad de Jesucristo pasa inexorablemente por la resurrección, y esto hasta tal punto que
los seguidores de Jesús —los cristianos— de todos los tiempos, cuando dieron su vida por Él, lo hicieron
testificando esta verdad.
¡Cristo vive! Con qué fuerza nos lo
asegura la liturgia, sublime, espléndida, de la Vigilia Pascual. Anoche,
uno de los himnos más antiguos, el
«Exultet», también llamado Pregón
Pascual, nos invitaba al gozo y a la ale-
† JUAN JOSÉ OMELLA OMELLA
Arzobispo de Barcelona
gría porque «esta es la noche en la
que, por toda la tierra, los que confiesan su fe en Cristo son arrancados
de los vicios del mundo y de la oscuridad del pecado, son restituidos a la
gracia y son agregados a los santos».
Y continuaba: «Esta es la noche en
que, rotas las cadenas de la muerte,
Cristo asciende victorioso del abismo». Y de la luz del cirio pascual, que
simboliza a Cristo, los que estuvimos
presentes en la Vigilia recibimos la
luz, y el templo quedó iluminado con
la luz del cirio y la de todos los fieles.
Cristo es la luz que la Iglesia ofrece
a todos los hombres sumidos en
las tinieblas.
¡Cómo resuenan en nuestros oídos
y en nuestro corazón las palabras
pronunciadas por el Maestro en el
gran sermón del monte: «Vosotros
sois la luz del mundo, vosotros sois
la sal de la tierra»! Palabras que son
una llamada fuerte al apostolado. El
Papa debe ser luz, los obispos y los
sacerdotes hemos de ser luz, y vosotros —padres y madres de familia— debéis ser luz con vuestro buen
ejemplo y con vuestra palabra. Somos luz y hemos de llevar la luz a
otros, a los que nos rodean por motivos de trabajo, de amistad, de parentesco. Y para ser luz, estaremos muy
unidos al que dijo de sí mismo «yo soy
presentar Avi, m’acompanyes a la Sagrada Família?, de Montse Cardoner.
Es tracta de l’adaptació d’un conte escrit pel seu pare, l’arquitecte Francesc
de P. Cardoner i Blanch, director d’obres
de la Sagrada Família entre 1981 i
1985. A la presentació hi assistiren
l’autora, Mn. Josep M. Martí Bonet, director del Museu, i l’arquitecte José
Manuel Almuzara, president de l’Associació pro Beatificació d’Antoni Gaudí.
Materials litúrgics per al Jubileu de la
Misericòrdia. El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona ha incorporat al
seu web (www.cpl.es) una secció (en
català i en castellà) on es recullen els
recursos i materials que es publiquen a
Missa Dominical i en altres llocs sobre
l’Any Sant de la Misericòrdia, per tal d’ajudar a viure intensament el tema de la
misericòrdia en les celebracions litúrgiques i en la vida pastoral de les parròquies i comunitats. L’enllaç directe en català és:
anymisericordia.cpl.es i
en castellà: misericordia.
cpl.es
la luz del mundo». Unidos por la gracia y por la oración.
Hoy es un día de gran alegría. Por
la muerte y por la resurrección de Jesucristo hemos sido hechos hijos de
Dios. Y nuestra filiación divina es el
fundamento de nuestra alegría. La
alegría, no nos equivoquemos, no es
un mero sentimiento que depende del
estado de ánimo, de las circunstancias, del destino o de la suerte. Un hijo de Dios está alegre porque es hijo
de Dios, ¡siempre! En lo bueno y en
lo malo, en la salud y en la enfermedad, en la contrariedad y en el bienestar. La alegría es una verdadera
virtud en la que hemos de crecer, y
que con nuestro testimonio habremos
de contagiar a los que nos rodean y
así haremos su vida más agradable.
«Estad siempre alegres —nos exhorta san Pablo—; os lo repito, estad siempre alegres en el Señor» (Flp 4,4).
Quiero terminar mirando con vosotros el rostro de la Virgen, ese rostro
que con paz pero con gran sufrimiento no dejó de mirar a su Hijo desgarrado y colgado en el madero de la
cruz. ¡En la resurrección, qué alegría
después de tanto dolor! Nosotros,
con sencillez, nos unimos a esa inmensa alegría de la Madre. Y rezamos y cantamos con toda la Iglesia:
«Alégrate, Reina del cielo, ¡aleluya!,
porque Aquel a quien mereciste llevar dentro de ti ha resucitado, ¡aleluya!» ¡Feliz Pascua de Resurrección!
Con mi afecto y mi bendición.
Director: Ramon Ollé i Ribalta - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; a/e: [email protected]
Administració: [email protected] - Web: esglesiabarcelona.cat - Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.
Actes