Dossier A: Penes, multes, faltes i delictes

Transcripción

MATERIALS PER A L’AUTOFORMACIÓ I LA REFLEXIÓ
BLOC A
PENES MULTA,
FALTES I DELICTES
BLOC A / INTRODUCCIÓ
MATERIALS D’AUTOFORMACIÓ I REFLEXIÓ:
Comencem a respondre col·lectivament a la repressió en espais heterogenis
El dossier antirepressiu que tens a les teves mans ha estat editat per un grup de treball
temporal sorgit de l’Assemblea de Barri del Guinardó-Can Baró durant el mes d’octubre
de 2011, per oferir una eina que faciliti la formació i reflexió col.lectiva en motiu de
les Jornades Antirepressives dels propers 5 i 6 de novembre, organitzades des de la
mateixa assemblea de barri: “On hi ha lluita, hi ha repressió... On hi ha repressió, hi ha
solidaritat! Autoorganitzem la solidaritat enfront la repressió des dels barris”. La idea
d’organitzar unes jornades entorn aquest tema sorgeix de la necessitat de començar
a tractar i afrontar la repressió col·lectivament des de l’espai de la nostra assemblea,
donat que vàries persones del barri ens hem trobat enmig de diversos processos repressius en un marge de temps no superior a 3 mesos (des de multes econòmiques fins
a processos judicials).
Trobem varis exemples. Les 20 encausades pel bloqueig del Parlament del 15 de juny
de 2011, via el sindicat feixista Manos Limpias i acceptat a tràmit per l’Audiència Nacional en connivència amb el Departament d’Interior de la Generalitat; les 120 identificades que es dirigien a la concentració de l’hospital del Mar el 21 de juliol, multades
amb una sanció econòmica de 200 € per desordres públics i manifestació il·legal; les
40 identificades al desnonament del Clot del 25 de juliol, acusades de resistència, desobediència, atemptat a l’autoritat i ocupació il·legal; les 40 identificades a l’acció de la
borsa del 19 de setembre, multades amb una sanció econòmica de 500 € per desordres
públics; les 120 identificades a la manifestació antifeixista del 2 d’octubre en contra del
partit xenòfob PxC, multades amb una sanció de 200 € per desordres públics i manifestació il·legal i les 2 acusades d’atemptat a l’autoritat del mateix dia, i un llarg etcètera...
Afrontem la repressió des d’espais heterogenis
On hi ha lluita hi ha repressió, i on hi ha repressió hi ha solidaritat, aquest és el nostre
punt de partida i en això volem aprofundir en aquests materials i en les jornades. La
repressió creixent que estem vivint, és potser qualitativament diferent a la que hem
vingut confrontant en els últims temps. Sembla ser que actualment la repressió es
dirigeix a sectors cada cop més amplis i heterogenis, i s’enfoca a aturar protestes d’una
intensitat menor a la que estàvem acostumades: més repressió per menys...
La repressió pretén estendre els seus tentacles i arribar a sectors als que encara no havia arribat d’una manera tan explícita. Cada cop som més les que toquem la repressió,
i el que potser no és nou per certs col·lectius, ho és per uns altres, i això ens pot anar
apropant. Considerem que és bastant inevitable que cadascuna visqui individualment
aquest procés al seu ritme, però és essencial que també trobem maneres de trobar-nos
col·lectivament, tot i els diferents punts de vista, pels nostres diversos posicionaments,
experiències vitals, contradiccions... En un primer moment podem dubtar davant la dificultat de saber-nos diverses i pensar que no serem capaces d’afrontar coherentment,
còmodament i juntes la repressió des d’espais heterogenis. Però si anem més enllà
del nostre propi melic, potser ens adonem que podem transformar aquesta dificultat
2
en una fortalesa. Aquest dossier pretén ser una primera pedrada per començar a fer
aquest camí juntes.
Davant de tot això considerem que és imprescindible començar a treballar des d’espais
heterogenis les respostes col·lectives enfront la repressió, en vistes de les tendències
repressives actuals. Per com hem funcionat fins a l’actualitat des de la nostra assemblea de barri, trobem que aquest és l’espai des d’on ens ve de gust i ens sembla útil
començar a treballar en aquest sentit. Tot i considerar important tractar la repressió en
espais heterogenis i amplis, sabent que suposarà un repte per a totes, trobem imprescindible que en aquests espais es parteixi d’una certa confiança i recolzament de base,
per tot el que implica el tema individual i col·lectivament, emocional i políticament...
Setmana a setmana ens trobem a l’assemblea de barri, des d’on ens estem articulant
persones molt diverses per defensar-nos i afrontar juntes uns malestars més o menys
comuns, des del respecte a la diversitat de pràctiques de lluita. Però des de l’assemblea
de barri, no només ens trobem per autoorganitzar-nos lluita a lluita, sinó que estem
teixint llaços de solidaritat, recolzament mutu, empatia, amistat... i ja no hi ha marxa
enrere. I tot i que sentim molta ràbia i impotència davant els processos repressius amb
els que ens estem trobant i intuïm que ens trobarem, sabem que aquests llaços que
hem començat a estrènyer es veuran molt reforçats si ens defensem juntes enfront la
repressió. I si venen nous cops repressius i ja ens hem treballat el tema juntes i ens
hem enfortit col·lectivament, sabem que la repressió ho tindrà molt més difícil per
desanimar-nos, trencar-nos, aïllar-nos de nou, o aturar-nos.
Algunes reflexions sobre la repressió
La repressió és l’última salvaguarda de l’ordre social establert. L’anàlisi de la repressió
és, doncs, una arma indispensable per qualsevol moviment dissident, que ha de prendre consciència que aquesta no és, en cap cas, un fet aïllat i puntual, sinó un element
estructural del sistema, imprescindible per al seu manteniment. Entre d’altres objectius, la repressió pretén, d’una banda, incidir a nivell social per estendre la intimidació i
la por, i per l’altra, atacar a nivell polític (i econòmic) per trencar i paralitzar les nostres
lluites.
La repressió se’ns presenta quotidianament de moltes formes: desallotjaments, desnonaments, redades i expulsions, ordenances cíviques, prohibició de manifestacions
i concentracions, identificacions, retencions, multes, detencions, càrregues policials,
amenaces, humiliacions, pallisses, maltractaments i tortures a comissaria, centres
d’internament, centres de menors... La repressió és un dels modus operandi més habituals de la democràcia. Però, fins fa relativament poc temps, la democràcia gaudia
d’una preocupant legitimitat social per part de sectors amplis de la societat certament
acomodats, i la repressió havia restat com quelcom opac, llunyà i invisible als seus ulls;
mentrestant els col·lectius que desafiaven de múltiples maneres l’ordre social establert
(dissidència política, grups socials menys privilegiats...) eren selectivament reprimits
i criminalitzats. Ara, cada cop som menys les privilegiades, la democràcia no gaudeix
d’un bon moment de legitimitat (i moltes de nosaltres esperem que això s’accentuï), i
cada cop som més les que toquem la repressió. La regla de tres és evident. Això no treu
3
que, actualment, la dissidència política i els grups socials menys privilegiats continuïn
sent el blanc de la repressió més brutal.
Potser unes, trobem que la repressió, tant en dictadura com en democràcia és repressió, i que la dictadura simplement s’imposa allà on la democràcia no es pot imposar,
però que a la fi, democràcia i dictadura tenen la mateixa finalitat: imposar el capitalisme; potser altres estem començant a posar en dubte la típica frase... “aquestes coses en democràcia no passen” i estem començant a adonar-nos que “aquestes coses
ara ens estan passant a nosaltres”. Potser a unes ens semblarà habitual que la policia
torturi, violi i assassini a les seves comissaries i als nostres carrers; potser d’altres ens
pensem que les tortures, violacions i assassinats són només excepcions lamentables
perpetrades per policies desequilibrats. Potser a unes no ens importarà que la policia
no ens ensenyi el número de placa, perquè l’odiem amb la mateixa ràbia ens l’ensenyi
o no; potser d’altres encara ens esforcem en defensar que el sistema ha de garantir que
la policia respecti certes normes, i si no ho fa, encara confiem en que ens escoltaran, si
emprenem les mesures legals adequades amb l’esforç necessari.
Intentar afrontar la repressió juntes des d’espais heterogenis serà una bona ocasió
per aprofundir en aquests aspectes que travessen les nostres quotidianitats de maneres tant diverses, i que ens acostumen a allunyar tant a nivell ideològic i de pràctica política. Considerem imprescindible que, en parlar sobre com afrontar la repressió
des d’espais heterogenis, ens expressem des de la sinceritat, sense qüestionar-nos ni
jutjar-nos, i que cap de nosaltres ens sentim obligades a adaptar el nostre discurs o
pràctica a l’entorn, sinó que totes valorem la importància que té que cadascuna visqui
el seu propi procés i arribi a les seves pròpies conclusions, alhora que aprofitem el que
ens pot aportar a nivell d’aprenentatge individual i col·lectiu el fet de caminar juntes.
Les jornades
Les jornades antirepressives que han motivat l’edició d’aquests materials han estat autoorganitzades per persones molt diverses de l’assemblea de barri del Guinardó-Can
Baró. No som especialistes ni en temes antirepressius ni en temes legals, però trobem
que això no és motiu per deixar d’abordar la qüestió des de nosaltres mateixes. No
creiem tampoc en les divisions entre usuàries i advocades, tot i que a vegades, sigui
molt difícil no accentuar nosaltres mateixes aquestes dinàmiques. Això no treu que
valorem la feina de les advocades que ens donen recolzament, però trobem molt necessari anar trencant les barreres que a vegades ens autoimposem en aquests temes,
per la mandra, inseguretat, cabreig... que ens poden generar els tecnicismes legals, i
que intentem formar-nos i potenciar la nostra autonomia en el tema. Però abordar la
repressió no significa només cenyir-nos als aspectes legals: som les pròpies afectades,
i només per això tenim moltes coses a dir, ja que tot i no saber gaire de lleis, sabem
com la repressió afecta a les nostres quotidianitats, salut, lluites, espais... La repressió
va més enllà: la resposta a la repressió està condicionada per molts factors, no només
legals, ja que, davant una situació concreta de repressió, hi intervindrà la subjectivitat
ineludible de les afectades, podent travessar de maneres molt diverses els nostres processos col·lectius, estratègies polítiques... La resposta a la repressió no només es troba
4
cessos col·lectius, estratègies polítiques... La resposta a la repressió no només es troba
als jutjats, sinó també al carrer!
A nivell general
- Difondre la informació i potenciar l’auto-formació individual i col·lectiva perquè totes
disposem d’eines al nostre abast per enfortir-nos personalment i com a grup.
- Obrir espais de debat i reflexió política des del respecte, la confiança, i el suport mutu,
on ens sentim còmodes i coherents per a compartir lluites, solidaritats, pors, cures...
- Aprendre a afrontar la repressió plegades sempre que sigui possible, tant les que comencem a patir-la, com les que no ens ve tant de nou. El que compartim és que a totes
ens preocupa la repressió i la seva nova ofensiva de desgast, i totes pensem que per
afrontar-la cal practicar i estendre la solidaritat.
- Reflexionar obertament sobre les contradiccions d’afrontar la repressió des d’espais
heterogenis i explorar en cada cas fins on podem i volem arribar juntes i fins on no,
sense imposicions ni dramatismes (com articular o no, les diferents velocitats i experiències vitals, els diferents posicionaments polítics i estratègies de lluita...)
A nivell concret
- Respondre col·lectivament als casos repressius que ens afecten en l’actualitat de manera directa, especialment sancions econòmiques per via administrativa, però també
processos judicials en curs.
- Reflexionar sobre la importància de la solidaritat davant la repressió, ens toqui de
més o menys aprop, i com portar-la a la pràctica (caixes de resistència, enfortir les
nostres xarxes a diferents nivells territorials, accions/estratègies col·lectives de difusió
i agitació...)
- Reflexionar sobre com combatre el xantatge dels costos econòmics de la repressió
per a que no absorbeixin una gran part dels nostres esforços (siguin sancions per via
administrativa, penes multes...) i intentar trobar sortides individuals i col·lectives.
- Reflexionar sobre com vivim la repressió i quines són les seves conseqüències en
cadascuna de nosaltres, en el nostre col·lectiu i en les nostres lluites (l’angoixa o la
por de saber-nos en situacions que per nosaltres poden ser límit, com ens cuidem
entre nosaltres abans i després de trobar-nos en aquestes situacions, quines estratègies autodefensives trobem per a que la repressió no ens paralitzi ni individual ni
col·lectivament...)
- Reflexionar sobre com la repressió ens pot paralitzar sinó estem atentes: cuidar-nos
millor per sentir-nos més segures, intentar minimitzar i/o esquivar en la mesura del
possible la repressió, i especialment analitzar i aprendre dels “errors”. Per exemple, no
deixar que premsa ens fotografiï en accions, manifestacions... tapar-nos quan estiguem
fent accions i potser estem sent gravades, no deixar que ens identifiquin fàcilment...
- Analitzar els processos repressius començant a posar en dubte les categories amb
que el poder pretén definir-nos, imposant-nos els límits del legítim/no legítim, culpabilitat/innocència, legalitat/il·legalitat, violència/no violència... i ser nosaltres mateixes
les que sapiguem en cada moment perquè fem les coses, intentant no deixar-nos con-
5
dicionar per la seva autoritat, i avançant en la superació d’aquesta lògica dual i opressora.
Els materials
Hem aglutinat en un mateix dossier una sèrie de sabers pràctics, consells legals, reflexions i estratègies per fer front col·lectivament a la repressió en espais heterogenis...
organitzats en 5 blocs temàtics. Hem utilitzat materials ja existents (fanzines, manuals,
dossiers, capítols de llibres...) que en alguns casos també hem ampliat i/o realitzat
algunes modificacions. Un text dels que trobareu està en anglès, ja que hem prioritzat
incloure’l, però esperem poder traduir-lo en un futur proper. Comentar que ens hem
deixat molt de material en el tinter, i si de moment hem prioritzat aquestes temàtiques
i amb aquest enfoc, és perquè ens ha semblat el més útil en relació al moment en que
sorgeix el dossier i en relació als seus objectius, detallats més endavant.
- Bloc A: Penes multa, faltes i delictes
- Bloc B: Sancions econòmiques via administrativa
- Bloc C: Manuals antirepressius i qüestions de seguretat
- Bloc D: Repressió i salut de la comunitat
- Bloc E: Reflexions vàries sobre la repressió i les respostes a ella
Posant en pràctica allò de que l’autoria sempre és col·lectiva, agraïm la feina feta a
totes les companyes que han elaborat els materials utilitzats en aquest dossier, ja que
sempre és molt més alentador no partir de zero i sentir que no estem soles: campanya
d’Insubmissió a les Penes Multa, campanya del Tomb Antirepressiu, campanya contra
el kubotan, No al Pla Caufec, Te Kedas donde Kieras, CNT, CGT, CAJEI, Alerta Solidària,
Comissió Antirepressiva de Sants, a les publicacions Terra Cremada, Cuadernos de Negación, a tots els textos anònims... i a totes les companyes que han decidit fermament
no donar un pas enrere.
SI ENS DEIXEM TREPITJAR AVUI... ENCARA MÉS HO FARAN DEMÀ!
AUTOORGANITZEM LA SOLIDARITAT ENFRONT LA REPRESSIÓ
6
BLOC A / INDEX
INDEX DE CONTINGUTS
INTRODUCCIÓ.................................................................................................................2
INDEX DE CONTINGUTS...................................................................................................7
PREGUNTES BÀSIQUES....................................................................................................8
1. Perquè reflexionar sobre les penes multa....................................................8
2. Quin és el funcionament i aplicació de les penes multa..............................9
3. Com ser insubmisos a les penes multa.......................................................11
LES PENES MULTA..........................................................................................................13
1. Què és una pena multa?.............................................................................13
2. Insolvència i embargaments.......................................................................13
INSUBMISSIÓ A LES PENES MULTA................................................................................14
2. A les penes punyalades...............................................................................14
3. Diferents casos represius amb condemna de pena-multa.........................15
INFORMACIÓN JURÍDICA..............................................................................................17
1. Conceptos básicos......................................................................................17
2. Regulación en el código penal....................................................................17
3. Otros artículos relacionados.......................................................................19
4. Antecedentes históricos.............................................................................23
5. Valoraciones político-criminales.................................................................24
6. La reforma de la pena multa tras la ley orgánica 15/2003.........................25
7. Preguntas más freqúentes..........................................................................28
MANUAL D’INSOLVÈNCIA..............................................................................................33
1. Procés judicial d’una pena-multa...............................................................33
2. Sense diners?..............................................................................................33
LLEI D’ENJUDICIAMENT CIVIL........................................................................................35
PROCÉS LEGAL DE LES PENES MULTA............................................................................38
PLÀ CAUFEC (EXEMPLE DE REPRESSIÓ).........................................................................40
7
BLOC A / PREGUNTES BÀSIQUES
PREGUNTES BÀSIQUES
1. Per què reflexionar sobre les penes-multa?
Quan ens vam començar a ajuntar en assemblea vam veure que el pagament de les
p. m. ve més per la por a entrar a la presó que a una decisió conscient i raonada. No
només va sorgir el debat de què fer respecte a les p. m. sinó que es va començar
a qüestionar tant la inèrcia en el pagament com les conseqüències que aquest té.
Per què veiem necessari que es doni aquest debat en els nostres espais? Primer
de tot, perquè creiem que hauríem de ser conseqüents amb les accions que duem
a terme (pintades, manifestacions, etc.), és a dir, que hem d’assumir que moltes de
les coses que fem poden tenir una repercussió legal i esperar que sempre podem
assumir col·lectivament el pagament de les multes és una opció massa còmoda.
Per deixar de ser centres de recaptació de pasta per a l’Estat i intentar acabar amb el
desgast que això suposa per als espais socials (concerts, festes, etc.). Perquè si la majoria dels diners que generem va a finançar marrons legals i no a nostres fomentar la
lluita és que alguna cosa no funciona.
Vam veure necessari oferir opcions a la gent que no vol pagar les multes (ajuda econòmica, personal, recolçament en les campanyes, etc.) i no només bolcar-nos en la part
senzilla de pagar-les. A més, veiem més important que es dediqui els diners a finançar
la campanya específica del cas que s’està declarant insubmís a les penes multa que
a pagar la mateixa multa. D’altra banda, en els casos que actualment la gent ja està
entrant a la presó per negar-se a pagar-les seria molta més interessant políticament
visualitzar aquestes entrades a la presó. Però sobretot, amb aquesta campanya pretenem fer una crida a trencar amb la inèrcia del pagament i al fet que ens pensem que hi
ha moltes altres alternatives i que una d’elles és l’assumpció de l’entrada a la presó. No
obstant això, no hem volgut en cap moment entrar a jutjar la decisió de la gent sobre
si entra o no a la presó ja que és una decisió molt personal i que, com es veurà més
endavant, no sempre es pot triar l’opció ni de pagar ni deixar de fer-ho.
La campanya és molt similar a les sorgides sobre insubmissió al servei militar, és a dir,
a partir d’una negativa a anar a l’exèrcit els diferents grups dissenyaven estratègies
diferents encara que totes amb un denominador comú. Com en aquestes campanyes
d’insubmissió, nosaltres cridem a afrontar la possibilitat d’anar a la presó. No es busca que la gent vagi en massa a la presó però sí que s’obri el debat i sobretot que es
busquin altres sortides, que s’explorin els buits del sistema o els diferents trucs que es
poden utilitzar per lliurar-te d’elles, com per exemple, durant els 90 es va buscar que
es pogués pagar amb la PSS, allargar els terminis d’estudi prou com perquè es donés
l’exempció per edat, etc. A l’igual que durant la insubmissió als exèrcits amb les penes
multa també existeixen diferents maneres de ser insubmisos.
8
Un altre aspecte a destacar és que amb les p. m. s’evidencia encara més el caràcter
classista de la justícia. Encara que la sanció final tindrà en compte la capacitat econòmica del sancionat en cap cas afecta de la mateixa manera pagar una multa de 400€ a
algú que guanya 1000€ al mes que una de 3000€ a algú que guanya 30.000€. Evidentment, la primera persona viu en el límit de les seves possibilitats mentre que la segona
tindrà diners per pagar independentment de la sanció final. Una vegada més, si tens
diners no vas a la presó.
2. Quin és el funcionament i aplicació de les penes multa?
En tot procés legal hi ha la possibilitat del recurs a la sentència i depenent de si és falta o delicte es recorrerà a una instància o un altre. Segons
l’estratègia a seguir en cada cas caldrà valorar si es recorre o no la sentència, això ho explicarem en el punt següent. Una vegada que la sentència és
ferma és a dir s’han imposat el nombre de dies i la quota diària es pot demanar:
En el cas de les faltes: la suspensió de condemna, és a dir, la no aplicació de la mateixa
en funció de la situació personal del penat. Perquè el jutge es decanti per aquesta
opció ha de ser la primera condemna que hagis sofert, que la suma total de les penes
no sigui superior a 2 anys i haver pagat la responsabilitat civil subsidiària en cas que la
hi hagués.
En el cas dels delictes es pot demanar també la suspensió de condemna o l’indult, en
aquest últim cas es requereix de l’assumpció de culpabilitat en l’imputat. Si el jutge
accepta fi de la història, no es paga i no es va a la presó. Si no és així reclamarà el
pagament de la multa.
Si no paguem, s’intentarà l’embargament. Primerament s’intenta embargar el salari
o qualsevol ingrés que es tingui. En cas que no es pugui evitar l’embargament, cal
demostrar al jutjat totes les despeses que siguin necessàries per a la supervivència (lloguer, diners per a la manutenció pròpia i de persones a càrrec, despeses
d’empresa...). La quantitat restant seria l’embargable.
En cas que no hi hagi ingressos o no siguin suficients són objecte d’embargament
tots els béns físics subastables que no es considerin necessaris per a la supervivència
(casa, moto, cotxe...).
No són objecte d’embargament els ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional (641,40€/mes per jornada completa en el 2011), però sí les beques i diferents
prestacions estatals.
Si no es pot embargar se suposa que s’aplicaria la pena de presó però en realitat hi ha
altres opcions encara que depenen totalment de la voluntat del jutge i en molts casos
més de la secretaria judicial.
Cal assenyalar que davant l’interès de recaptació evident d’aquest tipus de sancions
el jutjat, per regla general, posarà tot el seu esforç a posar facilitats per al pagament i
evitarà en la mesura del possible l’entrada a la presó (encara que para això recorri paradoxalment a l’amenaça de presó). Amb això ens volem referir a la possibilitat d’establir
9
quotes de pagament tan baixes o terminis tan llargs que resulti pràcticament impossible justificar un impagament. Actualment, també estem veient a Barcelona la tendència a establir arrests domiciliaris en cas d’impagament en lloc d’entrades a presó.
En el cas que no s’hagi pagat i no s’hagi pogut embargar existeixen dues possibilitats: el
Treball en Benefici de la Comunitat (TBC) i l’arrest domiciliari (o localització permanent)
Els TBC es realitzen o bé en entitats estatals o amb aquelles que tinguin convenis
d’aquest tipus. Igual que passava durant la PSS acaba sent el treballar gratis en gairebé
qualsevol sector: neteja, atenció socio - sanitària, jardineria... En aquests casos un dia
de privació de llibertat equivaldrà a una jornada de treball. Per exemple, si ens han
condemnat per danys a 6€/dia durant 60 dies en cas d’impagament quedaria: per cada
dos dies de pena no pagats (60 dies de multa) un dia de privació de llibertat (30 dies de
presó o de TBC). El TBC només serà per a aquelles penes de presó que no excedeixin
d’un any.
Si es vol fer un TBC ens han de quedar diverses coses clares:
Si no ens ho ha ofert el jutge ho haurem de demanar nosaltres, ja sigui com a recurs a la
sentència o com a recurs al jutjat d’execució de la sentència. En la pràctica això significa
anar al jutjat i negociar-ho amb secretaria judicial. És important saber això doncs no és
necessari dependre d’un advocat per fer-ho.
En el cas que no vulguem fer TBC i el jutge ho demani, podem negar-nos sense que
impliqui una contrapartida ja que aquest tipus de mesures necessiten del nostre consentiment. En l’únic cas que no podem negar-nos són en aquells que explícitament la
llei ho marca com a obligació (delictes de tràfic i de violència de gènere).
L’altra opció que tenim és l’arrest domiciliari. Aquesta mesura només s’apliquen a la
penes que vénen d’una falta i no poden tenir una durada major de sis mesos. Igual que
amb el TBC si el jutge no ho demana podem fer-ho nosaltres, una altra vegada més,
parlant amb secretaria judicial.
Existeixen diverses experiències de gent que ha complert en locals o centres socials
donant-li així una visibilitat i un contingut polític al tancament, alhora, que pot contrarestar l’aïllament que pretén provocar.
Si tot l’anterior ha fallat o si per la nostra estratègia no volíem complir de cap d’aquestes
maneres finalment queda la presó.
10
3. Com ser insubmisos a les penes multa?
Com dèiem abans, les maneres de ser insubmís són múltiples i dependran del
cas i de la nostra situació personal. El comú denominador de les diferents estratègies d’insubmissió és el de no pagar voluntàriament la p. m. Perquè això sigui així, i segons el procés legal abans explicat, anem a mostrar com es podria fer.
Primer de tot, encara que no vulguis pagar estaràs en alguna d’aquestes dues situacions:
Pot ser que tinguis una nòmina, ajuda estatal, o patrimoni al teu nom i que no et puguis
desfer d’això. És a dir, que encara que no vulguis pagar no et pots declarar insolvent i et
van a poder embargar. No et preocupis, que no paguis voluntàriament no implica que
la quantitat a pagar sigui major si ho fan per força, a diferència d’altres multes (administratives, tràfic, etc.) la quantia és sempre la mateixa. En l’únic cas que et pot afectar
negativament és que t’embarguin un cotxe per pagar una multa de 60€, en aquest cas
pensa-ho. En la resta, si volen els diners que facin ells el tràmit de l’embargament i que
no siguis tu qui voluntàriament va al banc a ingressar-ho.
Pot ser que estiguis en la situació anterior i que sí puguis escaquejar-te. En el moment
que sabem que anem a tenir un judici i que segurament ens caurà una p. m. el primer
que hem de fer és desfer-nos de tots els béns que estiguin al nostre nom (posantlos a nom d’algú proper, s’entén) i intentar “fer desaparèixer” tot tipus d’ingressos
que tinguem superiors al SMI. Per al segon cas podem demanar cobrar en negre
durant algun temps, cobrar en negre només la part del sou que quedi per sobre del
SMI, etc. Però és molt important saber que aquestes accions cal fer-les al més aviat
possible (no esperis a tenir la sentència) doncs si el jutjat descobreix que ho has fet
per evitar un embargament estaràs cometent un altre delicte, alçament de véns.
Si hem pogut declarar-nos insolvents (i sempre abans que s’efectuï l’ordre
d’embargament) pot ser que vulguem demanar la suspensió de condemna. Per a això
haurem de complir els requisits abans esmentats.
Si no ens ho han acceptat i no han pogut embargar-nos pot ser que vulguem demanar TBC o arrest domiciliari (segons els requisits requerits). El cas del TBC
ens pot ser especialment eficaç si volem evadir-nos del pagament ja que actualment hi ha molta més gent que demana TBC que places existeixen. En la pràctica això implica que moltes p. m. prescriguin abans que es pugui fer efectiu el TBC.
Moltes de les p.m que hem tingut coneixement des de l’assemblea han prescrit i això
és crucial dins de la pròpia carrera per la insubmissió. La prescripció funciona de la
següent manera:
- Les p. m. de 10 a 2 mesos prescriuen a l’any.
- Les p. m. de més de 2 mesos fins al màxim de 2 anys prescriuen als cinc.
11
Evidentment que les del segon grup és molt més difícil que prescriguin, tot i així
també coneixem casos que ha estat així. Les del primer grup són les més interessants doncs les p. m. per falta solen tenir una pena bastant baixa i que, per
tant, amb una mica de picaresca podem aconseguir que prescriguin. La qüestió a destacar en això és que el temps de prescripció es comença a comptar des
de que la sentència és ferma i sempre que no hi hagi hagut cap moviment de papers (recursos, requeriment de pagament, etc.). És una opció a considerar.
Finalment, veiem que tampoc ens han acceptat ni el TBC ni l’arrest domiciliari. Tenim
la possibilitat d’esperar a veure si prescriu. En aquest temps pot ser que ens posin
en cerca i captura, com no som terroristes internacionals no implica que ens hàgim
d’atabalar massa però sí tenir certa cautela (evitar identificacions en manifestacions,
accions, i tal vegada certs controls d’identitat en el transport, etc.). Si això funciona, prescriu i aconseguim no pagar els diners i no caure en cap de les seves formes.
Si surt malament o no volem passar per aquesta situació que pot ser angoixant
sempre ens queda la presó. Queda clar que no li desitgem la presó a ningú ni que
li llevem importància al que implica però tampoc significa que la presó no segueixi
sent alguna cosa consubstancial a la lluita i que per tant una entrada a la presó ha
de ser el més polititzada possible. En aquest cas hi ha gent que ha optat per lliurarse o per forçar la seva detenció per així visualitzar tant la problemàtica que li porta a ser sancionat/da amb una p.m, com l’existència d’aquestes sancions. Sigui així
o sigui perquè ens han enxampat és imprescindible que tant la persona que entra com el seu cercle proper estigués, en la mesura del possible, preparat per a
això (psicològica, econòmica i políticament). No pot ser que que algú sigui empresonat i que no s’hi hagi previst, tant la manera de cobrir les seves necessitats, com
la importància d’una campanya política que visualitzi aquesta entrada a la presó.
Encarant l’entrada a la presó des del prisma de la insubmissió podem donar-li la volta
a la truita de la repressió. En lloc de patir el tancament únicament com alguna cosa
traumàtic i des - mobilitzadora s’obre la possibilitat d’utilitzar aquesta entrada a la
presó com a palanca perquè la gent surti al carrer i actuï, tant contra la maquinària que
fa possible les p. m., com en relació a la lluita concreta que s’estava efectuant abans de
l’empresonament.
IMPORTANT
La qüestió més important del que representa la campanya d’insubmissió és la
d’assumir en primera persona la qüestió legal de les nostres lluites. Tot i que apostem
per l’autogestió és una constant la delegació en les advocades sota la justificació de
que elles saben i nosaltres no. La insubmissió a les p. m. ens ha demostrat que es pot i
es deu no delegar en les advocades. D’aquesta manera, ens podem arribar a estalviar
molts diners és tràmits judicials que podem fer nosaltres mateixes, alhora que també li
podem donar l’enfocament polític que una advocada és difícil que l’hi doni.
12
BLOC A / LES PENES MULTA
LES PENES MULTA
1. Què és una pena de multa?
Una pena de multa és un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal de
1995 i retocat el 2003 que consisteix en una condemna econòmica fruit d’un procés
judicial per delictes o faltes que es pot substituir per penes privatives de llibertat al
propi domicili o a un centre penitenciari.
Amb aquest tipus de condemnes, una persona pot entrar a la presó per impagament
d’una multa i la impossibilitat de ser embargada. La pena de multa es fixa en les sentències amb una duració i una quantia econòmica concreta: l’extensió mínima serà
de deu dies i la màxima de dos anys i la quota diària tindrà un mínim de 2 euros i un
màxim de 400.
Els jutjats tindran en compte la situació econòmica del condemnat, segons el seu poder adquisitiu, els seus ingressos, les obligacions o les càrregues familiars. Si la condemnada no satisfà voluntàriament o per embargament la multa imposada, quedarà
subjecta a una responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per
cada dues quotes diàries no satisfetes. També es podrà acordar que la responsabilitat
subsidiària es compleixi mitjançant treballs anomenats en benefici de la comunitat.
2. Insolvència i embargaments
El cobrament de les penes de multa és ineludible si tens diners a bancs, nòmines o
propietats al teu nom, encara que es poden donar situacions extraordinàries. Et poden embargar fins al límit del Salari Mínim Interprofessional (624 euros mensuals al
2009) i si tens beques o ajuts estatals, el jutjat d’execució enviarà directament l’ordre
d’embargament a l’organisme que atorga la beca, ajuda o atur.
Si el jutjat s’adona que poc abans de l’intent d’embargament tenies diners o propietats
i per evitar perdre’ls els has tret o has canviat propietats de nom, estaràs cometent un
delicte anomenat insolvència punible. A les persones menors d’edat no se’ls hi apliquen penes de multa, doncs el cas es traspassa al Jutjat de Menors que estableix altres
tipus de condemnes.
Segons Iñaki Rivera de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, “el que va ser una pretesa i falsa alternativa a la presó” no existiria
sense l’amenaça real d’una pena privativa de llibertat i és així com “la multa no només no és alternativa a la presó, sinó que contribueix a l’existència i la supervivència
d’aquesta”. Rivera remarca que “òbviament, qui més capacitat econòmica té, menys
veu afectada la seva llibertat de manera que es dóna la ‘paradoxa’ segons la qual compleix menys pena no qui menys delinqueix sinó qui més paga” amb la qual cosa les
penes de multa són un “sistema de criminalització de la pobresa”.
13
BLOC A / INSUBMISSIÓ
INSUBMISSIÓ A LES PENES MULTA
Des de 1995 col·lectius i individualitats actives dels moviments socials pateixen una
nova forma de repressió: les penes-multa. Des dels moviments socials estem cansades
de centrar els nostres esforços en fer front a les penes-multa i és per això que hem
decidit engegar aquesta campanya d’insubmissió a les penes-multa.
La multa és una de les tantes eines que utilitza l’Estat per reprimir políticament.
Ho intenta aconseguir amb la pressió policial-judicial (i les pors associades a les repercussions penals, socials, familiars, professionals, etc.) a la vegada que pretén absorbir diners per mantenir la seva maquinària repressiva en augment. Aquests recursos
econòmics de col·lectius i persones que sinó fos per aquestes sancions estarien dedicats a promoure i construir una societat diferent.
Actualment ens trobem que entre el ventall de multes hi ha procediments i aplicacions
diferents, entre les quals hi ha les penes-multa (fruit d’un procés judicial penal) i les
sancions econòmiques administratives derivades de les ordenances municipals (per
incompliment de reglaments de “convivència” i altres sancions econòmiques per trànsit). Totes elles impliquen condemnes amb importants despeses econòmiques.
La particularitat de les penes-multa rau en que poden ser substituïdes per treballs a la
comunitat (forçats) o localitzacions permanents que són arrestos domiciliaris.
Aquestes noves formes de sanció no només impliquen un augment i una sofisticació
de la repressió, sinó l’intent per part de l’Estat de consolidar el que ja fa anys que es ve
denunciant: el que es castiga no és el delicte, sinó la pobresa i la dissidència.
2. A les penes punyalades
Diferents persones i col·lectius portem anys patint judicis i l’aplicació de sancions que
ens ofeguen econòmicament i no ens deixen treballar plenament per un altre model
de societat. Anys i anys. Avui dia ens trobem en la situació que un grup de gent i els
diferents col·lectius que hi donen suport hem decidit no amagar aquesta repressió i
fer-la pública. I una de les maneres que hem trobat és desobeir l’aplicació de les seves
penes-multa i negar-nos a pagar-les. Si bé hi ha qui no les pot pagar, des dels moviments socials sempre s’han pogut generar els recursos necessaris de forma col·lectiva.
Però aquesta no és la qüestió de fons, si parlem d’insubmissió o desobediència a les
penes-multa, no ho fem per manca de diners, ho fem per coherència i principis, per
dignitat. Queda clar que tampoc volem alimentar les arques d’aquells que tenen com
a objectiu acabar amb nosaltres.
Però també sabem que una de les darreres conseqüències d’aquest plantejament pot
ser un ingrés a presó i en aquest cas formaria part d’una acció de protesta per sensibilitzar a la població sobre la repressió que patim les persones que ens mobilitzem al
carrer. L’ingrés a presó no és un fet voluntari i l’evitarem sempre que sigui possible.
Les presons són centres d’extermini i ningú vol passar-hi ni un sol dia, però quant més
ens deixem trepitjar avui, més ho faran demà. Ho assumim com a fruit de les nostres
accions polítiques i com una manera de confrontar l’Estat i les seves lleis de manera
14
directa.
Volem aprofitar per parlar de tots els casos repressius i de persecució que patim els
moviments socials que ens manifestem al carrer. Així, fem una crida a col·lectivitzar les
conseqüències del nostre treball polític i a estar atentes a les convocatòries fins que
desmuntem el seu sistema repressiu.
3. Diferents casos represius amb condemna de pena-multa
http://alespenespunyalades.blogspot.com
Després de la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1999, 26 persones van ser
detingudes i 14 d’elles van ingressar preventivament a la presó. El 2003 i després de
5 dies de judici, 16 persones són condemnades a dos anys de presó per desordes públics i atemptat a l’autoritat a 16 persones i a una altra a 4 anys de presó. A més, totes
han de pagar una pena-multa de 1800 euros en concepte de danys. Avui dia hi ha
tres persones que no han pagat la pena-multa i esperen les conseqüències de la seva
insubmissió.
http://mesquinkalla.blogspot.com
Un any després del desallotjament de la Quinkalla (gener 2006), vivenda okupada al
barri de Sants, el jutjat penal número 7 de Barcelona va condemnar a una de les ocupants a pagar una Pena-multa de 4 mesos a raó de 6€ per dia. ascendint a un total de
720€. Aquesta sentència ja ha estat traspassada al jutjat d’execució i la persona condemnada està a l’espera que aquest la faci efectiva. La persona condemnada no pagarà
la quantia econòmica i ens enfrontarem a la possibilitat de que ingressi a presó.
http://alespenespunyalades....
El novembre passat van ser detinguts Pablo i Martin, del sindicat CNT, i traslladats a La
Model per una condemna de pena multa de 50 euros per una falta de desobediència
fruit de la participació a una manifestació. La negativa a pagar la multa es va convertir
en un ingrés a presó de cinc dies.
http://alespenespunyalades...
Tres persones solidàries amb la lluita dels buseros de Barcelona han estat condemnades per una pintada en un bus durant els dies del conflicte laboral. Dues persones són
condemnades a 45 dies de pena-multa per danys i lesions a 10 euros diaris i una altra
a 15 dies a 10 euros per danys. A més s’hauria de pagar 250 euros
d’indemnització al guardia urbà lesionat, 67 euros a TMB per la pintada i totes les
despeses del judici. Finalment han sigut absolts d’una falta de desobediència i de dos
faltes més de danys (se’ls volia implicar en dos sabotatges més que van succeir aquell
mateix matí). També ha sigut absolt el policia denunciat per lesions a un del
companys. ([email protected])
15
http://300anys.cat/
El 25 d’abril de 2007, 300 anys després de la batalla d’Almansa, es va substituir la bandera espanyola del Castell de Montjuïc per una estelada.
Arran d’aquests fets dues persones van ser detingudes pels Mossos d’Esquadra acusats
del “delicte” d’ultratges a Espanya. Per la via penal, la Fiscalia demanà una pena-multa
de 8 mesos a 10 euros per dia i persona. El desembre del 2008, durant el judici, es denuncià la naturalesa política d’aquest i l’anacronisme del delicte pel qual se’ls jutjava.
La sentència condemnava els dos imputats a 8 mesos a 6 euros per dia. Actualment
s’ha interposat un recurs d’apel·lació i s’està a l’espera de la seva resolució.
http://www.noalplacaufec.net
Un total de 57 persones han acumulat gairebé 200 denúncies fruit d’accions
relacionades contra el pla Caufec a Esplugues de Llobregat, entre delictes o faltes imputats pels mossos d’esquadra i expedients administratius promoguts per l’ajuntament.
Molts d’aquests processos poden desencadenar en una pena multa.
El jutjat número 1 d’Esplugues ha decretat ordre de presó durant 10 dies a un veí del
poble per negar-se a acceptar una pena-multa de 60 euros per una falta de desobediència. ([email protected])
http://alespenespunyalades....
Els dos joves acusats de sabotejar el toro d’osborne van rebre la sentència que els
condemnava a una pena multa de 16 dies a 12 euros diaris per cadascú. Els joves ja van
deixar clar en la roda de premsa a Manresa que no reconeixien la sentència i que per
tant no estan disposats a pagar la multa. Conseqüentment van anunciar que si havien
de complir vuit dies de privació de llibertat així ho farien.
http://suport-karim.bloc.cat/
El Jutjat d’Instrucció núm.13 de Barcelona ha condemnat en Karim, manifestant detingut en la manifestació contrària a la gestió econòmica que el Govern fa de la crisi.
El considera culpable de faltes de desordres públics i una falta de lesions a un Mosso
d’Esquadra, pels quals el condemna a 50 dies de presó, eludibles pel pagament de
400€. Com indemnització al policia, el jutge imposa una quantia de 300 €. A més, carreguen a les esquenes de l’activista el cost d’un transmissor dels Mossos i les despeses
del propi judici.
16
BLOC A / INFORMACIÓN JURÍDICA
INFORMACIÓN JURÍDICA
1. Conceptos básicos
La pena de multa es una condena penal, impuesta por un juicio de faltas o por delito,
y funciona por el sistema de días multas, es decir que se impone una condena basada
en una extensión temporal (por ejemplo de 5 días) y con una extensión económica
(por ejemplo una cuota diaria de 10 euros) que dan un resultado de 50 euros de pena
de multa.
Esta pena hay que distinguirla de la multa proporcional, que también se impone en
la jurisdicción penal por determinados delitos, pero que no funciona por el sistema
de días multa sino por cantidades económicas multiplicadas (tanto al duplo o al triple… que se aplica en delitos como el delito contra la salud pública (drogas) en los que
además de la condena de prisión, se impone el doble o el triple del valor de la droga
intervenida. La multa proporcional, sí que seguirá la regla de conversión de las penas
multas para los casos de impago, de un día de privación de libertad por cada dos cuotas
no pagadas.
Finalmente hay que distinguir la pena de multa de la sanción económica que te pueden imponer en la vía administrativa, por multitud de situaciones: multas por la ley
de seguridad ciudadana (tenencia de drogas, manifestaciones no autorizadas…) por la
ordenanza “cívica” (colgar carteles, hacer grafitos…o por cualquier otra actuación de la
administración como por infracciones de tráfico, o tener un bar sin licencia etc… Estas
multas pueden recurrirse, su impago genera intereses de demora y su impago conlleva
el embargo de bienes pero nunca un ingreso en prisión.
2. Regulación en el código penal
Artículo 50.(Apartados 3, 4 y 6 Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del
Código Penal.)
1. La pena de multa consistirá en la imposición al condenado de una sanción pecuniaria.
2. La pena de multa se impondrá, salvo que la Ley disponga otra cosa, por el sistema
de díasmulta.
3. Su extensión mínima será de 10 días y la máxima de dos años.
4. La cuota diaria tendrá un mínimo de dos y un máximo de 400 euros. A efectos de
cómputo, cuando se fije la duración por meses o por años, se entenderá que los meses
son de 30 días y los años de 360.
5. Los Jueces o Tribunales determinarán motivadamente la extensión de la pena dentro de los límites establecidos para cada delito y según las reglas del Capítulo II de este
Título. Igualmente, fijarán en la sentencia, el importe de estas cuotas, teniendo en
cuenta para ello exclusivamente la situación económica del reo, deducida de su patrimonio, ingresos, obligaciones y cargas familiares y demás circunstancias personales
del mismo.
17
6. El tribunal, por causa justificada, podrá autorizar el pago de la multa dentro de un
plazo que no exceda de dos años desde la firmeza de la sentencia, bien de una vez o
en los plazos que se determinen. En este caso, el impago de dos de ellos determinará
el vencimiento de los restantes.
Artículo 51. (Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se
modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.)
Si, después de la sentencia, variase la situación económica del penado, el juez o tribunal, excepcionalmente y tras la debida indagación de dicha situación, podrá modificar
tanto el importe de las cuotas periódicas como los plazos para su pago.
modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal).
1. No obstante lo dispuesto en los artículos anteriores y cuando el Código así lo determine, la multa se establecerá en proporción al daño causado, el valor del objeto del
delito o el beneficio reportado por el mismo.
2. En estos casos, los jueces y tribunales impondrán la multa dentro de los límites fijados para cada delito, considerando para determinar en cada caso su cuantía, no sólo
las circunstancias atenuantes y agravantes del hecho, sino principalmente la situación
económica del culpable.
3. Si, después de la sentencia, empeorase la situación económica del penado, el juez
o tribunal, excepcionalmente y tras la debida indagación de dicha situación, podrá reducir el importe de la multa dentro de los límites señalados por la ley para el delito de
que se trate, o autorizar su pago en los plazos que se determinen.
Artículo 53. (Apartados 1, 3, 4 Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del
Código Penal.)
1. Si el condenado no satisficiere, voluntariamente o por vía de apremio, la multa impuesta, quedará sujeto a una responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas, que, tratándose de faltas,
podrá cumplirse mediante localización permanente. En este caso, no regirá la limitación que en su duración establece el artículo 37.1 de este Código.
También podrá el juez o tribunal, previa conformidad del penado, acordar que la responsabilidad subsidiaria se cumpla mediante trabajos en beneficio de la comunidad.
En este caso, cada día de privación de libertad equivaldrá a una jornada de trabajo.
2. En los supuestos de multa proporcional los Jueces y Tribunales establecerán, según
su prudente arbitrio, la responsabilidad personal subsidiaria que proceda, que no podrá exceder, en ningún caso, de un año de duración. También podrá el Juez o Tribunal
acordar, previa conformidad del penado, que se cumpla mediante trabajos en beneficio de la comunidad.
3. Esta responsabilidad subsidiaria no se impondrá a los condenados a pena privativa
de libertad superior a cinco años.
18
4. El cumplimiento de la responsabilidad subsidiaria extingue la obligación de pago de
la multa, aunque mejore la situación económica del penado.
3. Otros artículos relacionados
Artículo 33. (Apartados 3 y 4 Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código
Penal).
1. En función de su naturaleza y duración, las penas se clasifican en graves, menos
graves y leves.
3. Son penas menos graves:
- La multa de más de dos meses.
- La multa proporcional, cualquiera que fuese su cuantía.
4. Son penas leves:
- La multa de 10 días a dos meses.
5. La responsabilidad personal subsidiaria por impago de multa tendrá naturaleza menos grave o leve, según la que corresponda a la pena que sustituya.
Son penas privativas de libertad la prisión, la localización permanente y la responsabilidad personal subsidiaria por impago de multa.
1. La pena de prisión tendrá una duración mínima de tres meses y máxima de 20 años,
salvo lo que excepcionalmente dispongan otros preceptos del presente Código.
1. La localización permanente tendrá una duración de hasta 12 días. Su cumplimiento
obliga al penado a permanecer en su domicilio o en lugar determinado fijado por el
juez en sentencia.
2. Si el reo lo solicitare y las circunstancias lo aconsejaren, oído el ministerio fiscal, el
juez o tribunal sentenciador podrá acordar que la condena se cumpla durante los sábados y domingos o de forma no continuada.
3. Si el condenado incumpliera la pena, el juez o tribunal sentenciador deducirá testimonio para proceder de conformidad con lo que dispone el artículo 468.
Artículo 70. (Redacción según la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que
se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.)
2. A los efectos de determinar la mitad superior o inferior de la pena o de concretar
la pena inferior o superior en grado, el día o el día multa se considerarán indivisibles y
actuaran como unidades penológicas de más o menos, según los casos.
19
3. Cuando, en la aplicación de la regla 1 del apartado 1 de este artículo, la pena superior en grado exceda de los límites máximos fijados a cada pena en este Código, se
considerarán como inmediatamente superiores:
9a: Si fuera de multa, la misma pena, con la cláusula de que su duración máxima será
de 30 meses.
Artículo 73.
Al responsable de dos o más delitos o faltas se le impondrán todas las penas correspondientes a las diversas infracciones para su cumplimiento simultáneo, si fuera posible, por la naturaleza y efectos de las mismas.
Artículo 75.
Cuando todas o algunas de las penas correspondientes a las diversas infracciones no
puedan ser cumplidas simultáneamente por el condenado, se seguirá el orden de su
respectiva gravedad para su cumplimiento sucesivo, en cuanto sea posible.
Artículo 76. (Ley Orgánica 7/2003, de 30 de junio, de medidas de reforma para el cumplimiento íntegro y efectivo de las penas.)
1. No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, el máximo de cumplimiento efectivo
de la condena del culpable no podrá exceder del triple del tiempo por el que se le imponga la más grave de las penas en que haya incurrido, declarando extinguidas las que
procedan desde que las ya impuestas cubran dicho máximo, que no podrá exceder de
20 años. Excepcionalmente, este límite máximo será:
a. De 25 años, cuando el sujeto haya sido condenado por dos o más delitos y alguno de
ellos esté castigado por la ley con pena de prisión de hasta 20 años.
b. De 30 años, cuando el sujeto haya sido condenado por dos o más delitos y alguno de
ellos esté castigado por la ley con pena de prisión superior a 20 años.
c. De 40 años, cuando el sujeto haya sido condenado por dos o más delitos y, al menos,
dos de ellos estén castigados por la ley con pena de prisión superior a 20 años.
d. De 40 años, cuando el sujeto haya sido condenado por dos o más delitos de terrorismo de la sección segunda del capítulo V del título XXII del libro II de este Código y
alguno de ellos esté castigado por la ley con pena de prisión superior a 20 años.
2. La limitación se aplicará aunque las penas se hayan impuesto en distintos procesos
si los hechos, por su conexión o el momento de su comisión, pudieran haberse enjuiciado en uno sólo.
Artículo 77.
1. Lo dispuesto en los dos artículos anteriores, no es aplicable en el caso de que un solo
hecho constituya dos o más infracciones, o cuando una de ellas sea medio necesario
para cometer la otra.
2. En estos casos se aplicará en su mitad superior la pena prevista para la infracción
más grave, sin que pueda exceder de la que represente la suma de las que correspondería aplicar si se penaran separadamente las infracciones.
20
3. Cuando la pena así computada exceda de este límite, se sancionarán las infracciones
por separado.
Artículo 78. (Redacción según Ley Orgánica 7/2003, de 30 de junio, de medidas de
reforma para el cumplimiento íntegro y efectivo de las penas.)
1. Si a consecuencia de las limitaciones establecidas en el apartado 1 del artículo 76 la
pena a cumplir resultase inferior a la mitad de la suma total de las impuestas, el juez o
tribunal sentenciador podrá acordar que los beneficios penitenciarios, los permisos de
salida, la clasificación en tercer grado y el cómputo de tiempo para la libertad condicional se refieran a la totalidad de las penas impuestas en las sentencias.
2. Dicho acuerdo será preceptivo en los supuestos previstos en los párrafos a, b, c y d
del apartado 1 del artículo 76 de este Código, siempre que la pena a cumplir resulte
inferior a la mitad de la suma total de las impuestas.
3. En estos casos, el juez de vigilancia, previo pronóstico individualizado y favorable
de reinserción social y valorando, en su caso, las circunstancias personales del reo y la
evolución del tratamiento reeducador, podrá acordar razonadamente, oídos el Ministerio Fiscal, Instituciones Penitenciarias y las demás partes, la aplicación del régimen
general de cumplimiento. Si se tratase de delitos de terrorismo de la sección segunda
del capítulo V del título XXII del libro II de este Código, o cometidos en el seno de organizaciones criminales, y atendiendo a la suma total de las penas impuestas, la anterior
posibilidad sólo será aplicable:
a. Al tercer grado penitenciario, cuando quede por cumplir una quinta parte del límite
máximo de cumplimiento de la condena.
b. A la libertad condicional, cuando quede por cumplir una octava parte del límite
máximo de cumplimiento de la condena.
Artículo 80. (Apartado 1, Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre,
por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal).
1. Los jueces o tribunales podrán dejar en suspenso la ejecución de las penas privativas
de libertad no superiores a dos años mediante resolución motivada.
En dicha resolución se atenderá fundamentalmente a la peligrosidad criminal del sujeto, así como a la existencia de otros procedimientos penales contra éste.
2. El plazo de suspensión será de dos a cinco años para las penas privativas de libertad
inferiores a dos años, y de tres meses a un año para las penas leves y se fijará por los
Jueces o Tribunales, previa audiencia de las partes, atendidas las circunstancias personales del delincuente, las características del hecho y la duración de la pena.
3. La suspensión de la ejecución de la pena no será extensiva a la responsabilidad civil
derivada del delito o falta penados.
4. Los Jueces y Tribunales sentenciadores podrán otorgar la suspensión de cualquier
pena impuesta sin sujeción a requisito alguno en el caso de que el penado esté aquejado de una enfermedad muy grave con padecimientos incurables, salvo que en el momento de la comisión del delito tuviera ya otra pena suspendida por el mismo motivo.
21
Artículo 81. (Apartado 2, Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre,
por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal).
Serán condiciones necesarias para dejar en suspenso la ejecución de la pena, las siguientes:
1. Que el condenado haya delinquido por primera vez. A tal efecto no se tendrán en
cuenta las anteriores condenas por delitos imprudentes ni los antecedentes penales
que hayan sido cancelados, o debieran serlo, con arreglo a lo dispuesto en el artículo
136 de este Código.
2. Que la pena o penas impuestas, o la suma de las impuestas, no sea superior a dos
años, sin incluir en tal cómputo la derivada del impago de la multa.
3. Que se hayan satisfecho las responsabilidades civiles que se hubieren originado, salvo que el Juez o Tribunal sentenciador, después de oír a los interesados y al Ministerio
Fiscal, declare la imposibilidad total o parcial de que el condenado haga frente a las
mismas.
modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal).
Declarada la firmeza de la sentencia y acreditados los requisitos establecidos en el artículo anterior, los jueces o tribunales se pronunciarán con la mayor urgencia sobre la
concesión o no de la suspensión de la ejecución de la pena.
Artículo 88. (Apartado 1 redacción según la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código
Penal.)
1. Los jueces o tribunales podrán sustituir, previa audiencia de las partes, en la misma
sentencia, o posteriormente en auto motivado, antes de dar inicio a su ejecución, las
penas de prisión que no excedan de un año por multa o por trabajos en beneficio de la
comunidad, aunque la ley no prevea estas penas para el delito de que se trate, cuando
las circunstancias personales del reo, la naturaleza del hecho, su conducta y, en particular, el esfuerzo para reparar el daño causado así lo aconsejen, siempre que no se
trate de reos habituales, sustituyéndose cada día de prisión por dos cuotas de multa o
por una jornada de trabajo. En estos casos el juez o tribunal podrá además imponer al
penado la observancia de una o varias obligaciones o deberes previstos en el artículo
83 de este Código, de no haberse establecido como penas en la sentencia, por tiempo
que no podrá exceder de la duración de la pena sustituida.
Excepcionalmente, podrán los jueces o tribunales sustituir por multa o por multa y trabajos en beneficio de la comunidad, las penas de prisión que no excedan de dos años a
los reos no habituales, cuando de las circunstancias del hecho y del culpable se infiera
que el cumplimiento de aquéllas habría de frustrar sus fines de prevención y reinserción social. En estos casos, la sustitución se llevará a cabo con los mismos requisitos y
en los mismos términos y módulos de conversión establecidos en el párrafo anterior
para la pena de multa.
En el caso de que el reo hubiera sido condenado por un delito relacionado con la vio-
22
lencia de género, la pena de prisión sólo podrá ser sustituida por la de trabajos en
beneficio de la comunidad. En estos supuestos, el Juez o Tribunal impondrá adicionalmente, además de la sujeción a programas específicos de reeducación y tratamiento
psicológico, la observancia de las obligaciones o deberes previstos en las reglas 1 y 2,
del apartado 1 del artículo 83 de este Código.
2. En el supuesto de incumplimiento en todo o en parte de la pena sustitutiva, la pena
de prisión inicialmente impuesta se ejecutará descontando, en su caso, la parte de
tiempo a que equivalgan las cuotas satisfechas, de acuerdo con la regla de conversión
establecida en el apartado precedente.
3. En ningún caso se podrán sustituir penas que sean sustitutivas de otras.
Artículo 126.
1. Los pagos que se efectúen por el penado o el responsable civil subsidiario se imputarán por el orden siguiente:
1. A la reparación del daño causado e indemnización de los perjuicios.
2. A la indemnización al Estado por el importe de los gastos que se hubieran hecho por
su cuenta en la causa.
3. A las costas del acusador particular o privado cuando se impusiere en la sentencia
su pago.
4. A las demás costas procesales, incluso las de la defensa del procesado, sin preferencia entre los interesados.
5. A la multa.
2. Cuando el delito hubiere sido de los que sólo pueden perseguirse a instancia de
parte, se satisfarán las costas del acusador privado con preferencia a la indemnización
del Estado.
Artículo 133. (Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que
se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal).
1. Las penas impuestas por sentencia firme prescriben:
- A los cinco, las penas menos graves.
- Al año, las penas leves.
4. Antecedentes históricos
La pena pecuniaria siempre ha existido. Su regulación actual es el resultado de una dilatada y agitada trayectoria, que puede resumirse en tres grandes períodos: La misma
surgió en la época antigua, con el desarrollo económico y social, en el que se imponían
composiciones económicas, a toda clase de delitos, basadas en el principio de la equivalencia entre el beneficio obtenido y el sufrimiento del reo y con naturaleza en parte
indemnizatoria y en parte punitiva. La misma se podía entregar con fuerza de trabajo,
bienes de toda clase como animales, esclavos, muebles o dinero. La Biblia, el Derecho
Babilónico, Roma, Grecia o el derecho medieval español ya la incorporan.
En la época moderna, la misma tuvo vaivenes, pues en el antigua régimen se aplicaba
abundantemente junto con la confiscación de bienes (o sea la ruina económica), des-
23
pués de la Revolución francesa, hubo un decantamiento hacia la pena privativa de Libertad, y en la primera mitad del siglo XIX dejó de utilizarse, siempre según los dictados
de las políticas criminales imperantes en cada momento y en cada territorio.
En la época actual, resurgió la pena de multa, de la mano de la lucha contra las penas
privativas de libertad de corta duración, y de la progresiva instauración del principio de
última ratio en los ordenamientos penales europeos.
5. Valoraciones político-criminales
Los defensores de las penas de multa, argumentan en síntesis, que sus ventajas son:
que si se dieran errores judiciales, los efectos económicos son fácilmente reparables,
que estas sustituyen las penas privativas de libertad más lesivas de derechos, que la
misma tiene la capacidad de adaptarse a las circunstancias de la persona condenada
(cuota económica, fraccionamiento del pago...), que la misma evita los efectos nocivos
secundarios que conlleva la prisión, como la “deshonra ciudadana”, la ruptura con el
puesto de trabajo, de la formación, de las obligaciones familiares y sociales etc…, que
es un medio punitivo muy rentable, que su eficacia intimidatoria no disminuye con la
reiteración a diferencia de la privación de libertad, y finalmente, que es una sustitución
muy eficaz de las penas privativas de libertad cortas.
El Código Penal, y toda la interpretación de la legislación penal se rige bajo el principio
de la “ultima ratio” o intervención mínima, que supone que el derecho penal es el más
represivo y vulnerador de derechos y por ello, el último escalón al que recurrir por parte del Estado en el ejercicio de su facultad de coacción. Bajo este principio, la privación
de libertad se concibe como una medida excepcional que sólo se puede acordar cuando así se prevea en el Código Penal y en clave restrictiva. Este sentido o espíritu del
Código Penal, junto con la alegada finalidad de resocialización de las penas (Art. 25.2
CE 1), sirve de fundamento a la idea de la falta de justificación de las penas privativas
de libertad cortas, puesto que no suponen ninguna posibilidad de resocialización y por
ello se conciben como un auténtico castigo (retribución). El arresto sustitutorio supone
pues, una entrada por la puerta trasera - de nuevo - de las penas cortas de privación de
libertad, desterradas teóricamente de la legislación penal, y que además cuentan con
un origen todavía más indigno: el del castigo a la pobreza del persona penada.
Incluso la Fiscalía General del Estado (FGE) en su consulta 6/1999, de 16 de diciembre,
consciente la situación, comenta:
“Pese al cambio de configuración jurídica acaecido en el Código actual y su consideración como pena privativa de libertad, la validez constitucional de la responsabilidad
personal subsidiaria sigue pendiente de que en su ejecución no se produzca un exceso
represivo que la haga innecesariamente restrictiva de los derechos del reo. Su régimen
de cumplimiento ha de orientarse por ello hacia una suavización que impida en la medida de lo posible su automática asimilación a la pena de prisión”.
Sin embargo, con la última reforma de la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre,
por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995 de 23 de noviembre (Código Penal) se
ha reducido la pena privativa de libertad mínima de 6 a 3 meses (Art. 36 CP2). Otros
artículos también prevén la imposición de penas privativas de corta duración. Así, el
24
Art. 71.2 del CP impone que en la aplicación de las penas, cuando se aprecien atenuantes y “…. proceda imponer una pena de prisión inferior a tres meses, ésta será en todo
caso sustituida conforme a lo dispuesto en la sección II del capítulo III de este título,
sin perjuicio de la suspensión de la ejecución de la pena en los casos en que proceda.”
Además de burlar la finalidad del Código Penal y la finalidad de cualquier pena privativa de libertad, en su día, ya se planteó la duda sobre la constitucionalidad de esta
institución jurídica, por cuanto significaba - de hecho - que quien dispusiera de ingresos podría evitar el ingreso en prisión y quien no los tuviera, no, generando con ello
una gran desigualdad ante la Ley. La Sentencia del Tribunal Constitucional, de 16 de
febrero de 1988, (RTC 1988/19) en su día, vino a resolver esta duda, afirmando que la
pena de multa no era inconstitucional puesto que la desigualdad ante la Ley se salvaba
por el hecho de que ante una misma infracción a varias personas, el tiempo de multa
impuesto sería el mismo, pero la cuota económica diaria a imponer a cada persona,
dependería de sus condiciones económicas y por tanto se ajustaría a sus posibilidades,
otorgándoles la misma posibilidad de evitar el ingreso en prisión. La verdad es que a
pesar de esta justificación dogmática, las penas de multa acaban burlando el principio
de la igualdad de sacrificio según el cual l@s condenad@s por el mismo hecho, han de
experimentar la misma carga punitiva. La pena de multa significa también desbancar
el principio de la individualización de las penas, por cuanto en la realidad, acaban soportando el esfuerzo económico que supone los círculos más próximos de la persona
condenada: familia, amistades, colectivos...
Otra crítica que puede hacerse a la pena de multa, es el que la progresiva mercantilización de la justicia penal acabará por debilitar su imagen y legitimidad ante la sociedad
y hundiendo la eficacia preventivo general de la sanción penal.
Las sucesivas reformas del Código Penal, evidencian cómo se están sustituyendo varias
de las penas de multa previstas introduciendo la posibilidad de elegir entre la pena de
multa y la de localización permanente o la de TBC 1. Estas instituciones, sin embargo,
por la falta de medios y por la falta de tradición en su aplicación, siguen siendo muy
marginadas.
6. La reforma de la pena multa tras la ley orgánica 15/2003
Tras la entrada en vigor de la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, el sistema
introducido por el Código Penal de 1995, no varió sustancialmente, salvo en las siguientes modificaciones:
a) La extensión mínima que antes era de cinco días, ha pasado a ser de 10 días (Art.
50.3 CP).
b) Se mantiene el límite de duración de dos años, que puede ser rebasado en caso de
imponerse penas superiores en grado por la aplicación de agravantes o de concursos
(Art. 70.2.2 CP) en cuyo caso el límite será de 30 meses. También se puede exceder ese
límite de dos años cuando la multa actúe como pena sustitutiva de la prisión (Art. 88
CP) ya que cabe sustituir cada día de privación de libertad por dos cuotas (dos días de
multa), y al Art. 88 CP, no se le aplica la limitación prevista en el Art. 81 CP, o sea que
pueden sustituirse varias penas de dos años de prisión cada una de ellas por una pena
25
de multa.
c) La cuota diaria ha pasado de un mínimo de 200 Pts. y un máximo de 50.000 Pts. a un
mínimo de 2 euros y un máximo de 400 euros (Art.50.4 €), es decir que se ha incrementado la cuota mínima en 66 % respecto de la anterior y en un 33% la cuota máxima
respecto de la anterior.
En cuanto a la ejecución de la pena de multa:
a) En caso de solvencia de la persona condenada:
Tras la reforma, la regla general es la del pago inmediato y de una sola vez de toda la
pena de multa y tiene que haber una causa justificada para que el pago se aplace y se
fraccione mensualmente, siempre con el limite de que deberá de pagarse íntegramente dentro de los dos años, desde la firmeza de la sentencia, es decir, desde que se le
ha notificado la sentencia a la persona condenada una vez sea firme la misma. Surge
la duda de si el plazo corre, si no se localiza a la persona condenada y se notifica al/a
la procurador/a… La nueva redacción del Art. 50.6 CP también prevé que el impago
de una de las cuotas conllevará el vencimiento de las demás o sea, que deberán de
pagarse todas las que quedan de una sola vez, o bien se resolverá el ingreso en prisión
sustitutorio. Si el/la penado/a empeora su situación económica, deberá de demostrarlo ante el Juzgado, para que se le reduzca la cuota de la pena multa impuesta. Sin
embargo, una vez agotada esta posibilidad, y dado que según el Art. 126 CP, la pena de
multa figura como ultimo concepto en el orden de pagos a que viene obligado/a el/la
penado/a, puede suceder que la persona haya agotado sus posibilidades económicas
pagando la responsabilidad civil y las costas judiciales y no alcance a pagar la pena multa, y que a pesar de sus esfuerzos económicos, acabe ingresando en prisión.
b) En caso de insolvencia de la persona condenada:
El Art. 53 CP establece que se deberá de ingresar en prisión para cumplir el arresto sustitutorio (llamado responsabilidad personal subsidiaria). Dado que el arresto sustitutorio es considerado una pena privativa de libertad según el Art. 35 CP, se puede pedir la
suspensión de la ejecución (el cumplimiento) de la pena según las reglas del Art. 80.1
CP. Técnicamente, se llama remisión condicional de la pena que supone la “congelación” de la misma durante un tiempo y si no se delinque durante este plazo, se considera cumplida la pena. En el caso de cumplirse el arresto sustitutorio, se aplicaran todas
las normas propias del régimen y tratamiento enitenciario (permisos, clasificación en
grados, libertad condicional etc. (ver Art. 90 CP y Art. 47, 62, 65 etc. de la LOGP1). La
pena privativa de libertad, incluso puede cumplirse en forma de trabajos en beneficio
de la comunidad (TBC), según prevén por un lado el Art. 53.1.2º y 53.2 CP, y por otro
lado, el Art. 88.1.1º CP. La principal novedad de la reforma legal es que esta responsabilidad personal subsidiaria no se impondrá a los/las penados/as a penas superiores a
cinco años, cuando el límite anterior a la reforma, era de cuatro años. Esto también se
aplica incluso cuando se sumen varias penas en un mismo proceso judicial, incluyendo
la prisión derivada del propio impago de la pena de multa. El cumplimento de la pena
de multa mediante localización permanente, sólo podrá hacerse en condenas en juicios de faltas, con el límite de 30 días (Art. 53.1 en relación al Art. 37.1 y el 33.4 CP).
26
c) Cambio de situación económica del/de la penado/a durante la ejecución de la pena
de multa:
El nuevo apartado 3 del Art. 52 CP, permite que si la situación económica varía (nacimiento de hij@s, perdida del trabajo, ingreso en prisión etc.…) se podrá reducir el
importe de la pena de multa o autorizar su fraccionamiento. Revisarlo en sentido contrario, es decir aumentar la cuota económica impuesta por mejorar la situación económica del/ de la penado/a en fase de ejecución, no se podría hacer porque estaríamos
vulnerando el principio de legalidad, según el cual no se puede revisar a peor la condena fijada por sentencia.
En relación a la determinación de la cuantía de la pena de multa, la Fiscalía General del
Estado, ha emitido una circular 2/2004, de 22 de diciembre, que plasma una serie de
pautas muy nocivas, como son la no necesidad de un examen exhaustivo de la situación económica de la personas, el tener en cuenta si esta ha costeado un/a letrado/a
particular, la imposición de la cuota mínima sólo en casos de indigencia o miseria….
d) Suspensión de la ejecución de la pena de multa:
Cabe solicitarla en distintos supuestos: cuando se ha solicitado el indulto, la motivada
por enajenación mental del/de la penado/a y la motivada por enfermedad muy grave
con padecimientos incurables.
e) Medidas cautelares y ejecución de la pena de multa:
Si durante la tramitación del procedimiento se hubiera acordado la prisión provisional
de la persona imputada, se debería de abonar el tiempo de prisión a la hora de ejecutar y contar los días de arresto sustitutorio a imponer por impago de la multa, en virtud
del Art. 88 CP.
f) Ejecución de la pena de multa en caso de insolvencia provocada:
La insolvencia provocada (real o aparente) podría ser constitutiva de un delito de alzamiento de bienes.
g) La multa como pena sustitutiva de la prisión:
El Art. 88 establece la posibilidad de sustituir la pena privativa de libertad por la de
multa si se dan una serie de requisitos cumulativos (deben darse todos ellos), que son:
el que la pena de prisión no supere un año, cuando las circunstancias personales del/
de la penado/a, la naturaleza de la conducta y el esfuerzo para reparar el daño lo aconsejen, siempre que no se trate de reos habituales, sustituyendo cada día de prisión por
dos cuotas de multa. La novedad de la reforma, es que estas penas, también se podrán
sustituir por TBC, según la regla de un día de TBC por cada día de prisión. Excepcionalmente podrán sustituirse, de igual forma, las penas que no excedan de dos años de
prisión a los/las reos/reas no habituales cuando de las circunstancias del hecho y del/
de la culpable se deduzca que el cumplimiento de aquéllas podría frustrar sus fines
de prevención y reinserción social. En este caso, la novedad consiste en que se pueda
sustituir por multa o bien por multa y además TBC.
h) Pago de la multa por otras personas:
En teoría no se puede admitir el pago por tercer@s, porque la responsabilidad penal
es personal e intransferible, pero en la práctica, suele hacerse habitualmente. Los Juzgados no comprueban la persona que realiza los pagos, y de hecho no pueden evitar
27
que cualquier persona disponga libremente de sus ingresos, destinándolos a pagar la
pena de multa de alguien cercano. Esta aceptación, se justifica según su opinión porque el pago por tercer@s genera el compromiso de la persona penada, de devolverles
el dinero y de no volver a generarles una situación similar, cumpliendo así la función
de eficacia preventiva que busca la pena y de reinserción por cuanto obliga a los/las
penados/as a trabajar para devolverles ese dinero.
i) El pago de la pena de multa por personas jurídicas (asociaciones, empresas, etc..):
La L.O 15/2003 ha añadido un párrafo al Art. 31 CP, según el cual si se impone una pena
de multa al/a la autor/a del delito, será responsable del pago de la misma de manera
directa y solidaria la persona jurídica en cuyo nombre o por cuya cuenta actuó.
7. Preguntas más freqúentes
1) Si no hay prueba sobre mis ingresos, qué cuota diaria me pueden imponer? R: según
la consolidada jurisprudencia de interpretación de la interpretación de la ley en beneficio del reo, si no hay prueba sobre tus ingresos, debería de imponerse la cuota mínima,
que es de dos euros.
En la práctica, para las personas con ingresos limitados, se suele imponer una cuota de entre 6 y 10 € en un 80 % de los casos. Si tienes pocos ingresos y prevés ser
condenado/a, puedes aportar prueba en el juicio para demostrara tu situación precaria y minimizar la cuota que previsiblemente te impondrán.
2) El Art. 81 del Código Penal prevé que uno de les requisitos que deben darse para
que el/la Juez/a pueda acordar la suspensión de la pena privativa de libertad, es que
esta debe de ser inferior a los dos años. Cuentan para este cálculo los días de arresto
sustitorio por impago de la pena de multa? R: El mismo Art. 81, en su apartado 2, prevé
expresamente que los días de arresto sustitutorio no cuentan para el cálculo de los dos
años de privación de libertad. Otra cosa es que el/la Juez/a encargado/a de la ejecución de la pena (su cumplimiento) puede exigir que se pague la pena de multa para que
acceda a acordar la suspensión de la pena privativa de libertad, aún y cuando se estén
cumpliendo todos los requisitos del Art. 81 CP. Una
recomendación es que en seguida que la causa llegue al Juzgado de ejecutorias, se
pague la pena de multa y acto seguido, pedir la suspensión de la pena privativa de
libertad. A pesar del orden de pagos que prevé el Art. 126 CP; algunos Juzgados de
ejecutorias no se dan cuenta o ignoran el orden de pago establecido. Si no se acordara,
se puede recurrir esta decisión en reforma ante le mismo Juzgado y en apelación ante
la Audiencia Provincial.
3) Puedo pagar la pena de multa directamente en los casos en que se me haya condenado también al pago de responsabilidad civil (indemnización)? R: El Art. 126 del CP
establece un orden de pagos en base al cual el dinero que se ingresa no va destinado
a lo que quiera la persona que lo paga. O sea que si el Juzgado hace las cosas según la
ley, el dinero que se vaya ingresando irá a cubrir la responsabilidad civil, las costas y
una vez cubiertas estas, se destinará a la pena de multa.
4) Cuando se puede fraccionar el pago de la pena de multa? R: El fraccionamiento, se
puede pedir en el momento del juicio por la defensa, en la fase final del juicio. Sino se
28
ha pedido antes, una vez la causa vaya al Juzgado de ejecutorias encargado de cumplir
la pena, se puede hacer un escrito pidiéndolo. Suelen aceptarlo y ser flexibles con el
fraccionamiento del pago.
5) Una vez impuesta la condena de pena de multa, en la fase de ejecución se puede
sustituir la misma? R: El Art. 53 del CP prevé la posibilidad de sustituir la pena de multa
por localización permanente (antiguo arresto domiciliario) en el caso de derivar de una
condena en un juicio de faltas. En este caso, no se da la limitación temporal que establece el Art. 37.1 del CP (12 días màx.). En los demás casos, por TBC. Esta posibilidad
se da, siempre que la pena de multa no sea ya sustitutiva de otra pena, por ejemplo
de una pena de prisión, porque entonces, el Código Penal, en su Art. 88.3 prohíbe la
sustitución de las penas sustitutivas de otras penas. El Art. 49 del CP establece que los
TBC no se podrán imponer sin que el/la penado/a preste su conformidad a cumplirlos.
En su punto tercero, este artículo señala que la dministración deberá de facilitar una
tarea a realizar, pero se pueden proponer nuevos convenios con asociaciones etc…
6) Una vez acordado el arresto sustitutorio por impago de la pena de multa, se puede
sustituir el mismo?
R: El Art. 53 del CP establece que se puede sustituir el arresto sustitutorio, cumpliéndose con localización permanente al tratarse de condenas derivas de juicios de faltas,
y de trabajos en beneficio de la comunidad en los demás casos, siguiendo la regla de
una jornada de trabajo por dada día de privación de libertad.
7) Si me han condenado a varias penas de multa, el límite de un año de arresto
sustitutorio del Art. 53.2 del CP se respeta, o es un año por cada una de las condenas
de pena de multa? R: A la pena de multa, como es una pena privativa de libertad, les
es de aplicación el Art. 76 CP, que prevé que el máximo tiempo de cumplimiento, es
el del triple del tiempo de la pena más grave a las que haya sido condenado/a, que
nunca podrá exceder de 20 años. Así pues en el caso de imposición de varias penas de
multa, hay la obligación de pagarlas todas, pero en caso de imposibilidad de pago de
las mismas, el arresto sustitutorio derivado del impago, no podrá exceder del triple del
tiempo de la responsabilidad subsidiaria más larga. Por
ejemplo si has sido condenad@ por 4 delitos de robo de uso de vehículo a motor, a
la pena de 8 meses de pena de multa por cada uno de ellos, en el caso de impago, no
deberíamos acudir a la regla de conversión (= 32 meses de multa = 16 meses de arresto
sustitutorio, porque cada dos cuotas (2 días de pena multa = 1 día de arresto sustitutorio) sino a la regla del Art. 76, es decir pena máxima = 4 meses de prisión según la regla
de conversión, multiplicados por el triple = 12 meses de prisión, y no se cumplirán los 4
meses que faltan para cumplir los 16 meses resultantes de la conversión (32 meses de
multa = 16 meses de arresto sustitutorio).
8) Si se entiende que la responsabilidad personal subsidiaria es una pena privativa de
libertad, se aplican las reglas generales de beneficios penitenciarios? R: Efectivamente,
como pena privativa de libertad que es, se le aplica el Art. 78 CP, que prevé que “Si a
consecuencia de las limitaciones establecidas en el apartado 1 del artículo 76 la pena a
cumplir resultase inferior a la mitad de la suma total de las impuestas, el juez o tribunal
sentenciador podrá acordar que los beneficios penitenciarios, los permisos de salida,
29
la clasificación en tercer grado y el cómputo de tiempo para la libertad condicional se
refieran a la totalidad de las penas impuestas en las sentencias”. Siguiendo el ejemplo
del apartado anterior, el/la Juez/a podría acordar que a pesar de cumplir máximo 12
meses de arresto sustitutorio, el cómputo para la libertad condicional y los beneficios
penitenciarios no se calculara sobre estos 12 meses, sino sobre los 16 meses resultantes de la regla de la conversión, es decir el total de la pena privativa de libertad impuesta y no la que se cumpla gracias a la previsión del Art. 76 CP.
9) Cómo juega el límite establecido en el Art. 53.3 del CP según el cual “Esta responsabilidad subsidiaria no se impondrá a los condenados a pena privativa de libertad superior
a cinco años.”? R: La pena de multa impuesta, habrá que pagarla en toda su extensión,
el límite de los cinco años, significa que no habrá que cumplir el arresto sustitutorio a
las personas haya sido condenadas a una privación de libertad superior a cinco años o
varias penas que sumadas alcancen los cinco años. Para este cálculo, sí que cuentan los
días de arresto sustitututorio derivado del impago de la pena de multa.
10) Cómo es el cumplimiento del arresto sustitutorio bajo la forma de TBC o de localización permanente? R: En cuanto a la substitución por localización permanente, que
sólo se permite si es derivada de una condena por falta. Según el Art. 37 CP, se podrá
acordar que se cumpla en fines de semana o de forma no continuada. A pesar de que
el Art. 53.1 CP no lo especifica, se deduce que se seguirá la conversión de un día localización permanente por cada día de arresto sutitutorio. Añadir que este mismo artículo
especifica que cuando se sustituya por localización permanente, no regirá el limite habitual del Art. 37.1 CP = duración máxima de 12 días). En cuanto a los TBS, el Art. 53 del
CP establece que cada día de privación de liberad equivaldrá a una jornada de trabajo.
Esta misa conversión la contempla el Art. 88 CP: “sustituyéndose cada día de prisión
por dos cuotas de multa o por una jornada de trabajo.” El Art. 49 del CP especifica que
para cumplirlos, el/la penado/a, deberá de prestar su conformidad.
11) Para calcular la pena superior en grado, en el caso de haberse apreciado circunstancias agravantes, cómo se refleja en la extensión de la pena de multa que me vayan
a imponer? R: El Art. 70.3.9ª del CP establece que cuando la pena superior en grado
exceda de los limites máximos fijados a cada pena por el Código Penal, se considerará
pena inmediatamente superior, en el caso de penas multa, la pena efectivamente impuesta, pero sin que pueda superar la de 30 meses.
12) Cabe la posibilidad, si no pago voluntariamente y no tengo dinero o bienes que me
puedan embargar, de que se deje en suspenso el arresto sustitutorio? R: La suspensión
del arresto sustitutorio, se ha venido denegando sistemáticamente bajo el argumento
de que dado que se ha impuesto la cuota diaria atendiendo a los ingresos de la persona, es que esta puede afrontar su pago, y más si existe la posibilidad de rebajarla en
fase de ejecución o de fijar un fraccionamiento periódico más bajo cuando la persona empeore su situación económica o se incrementen sus cargas familiares (Art. 52.3
del CP). En cantidades bajas, se suele argumentar que cualquier persona es capaz de
conseguir una suma de 200-400 Euros. Igualmente, el Art. 81.3 del CP, prevé que para
suspenderte la pena tienes que haber pagado las responsabilidades civiles salvo que se
haya resuelto tu insolvencia total o parcial. Pero entonces, también suele argumentar-
30
se de que si has pagado la responsabilidad civil, también tienes capacidad económica
para pagar la pena de multa. De todas maneras, empieza a haber algún precedente
judicial que argumenta que dado que el arresto sustitutorio no deja de ser una pena
privativa de libertad (35 CP), no hay razón alguna que impida que se le aplique el régimen convencional de suspensión de la pena (remisión condicional) si se cumplen
los requisitos de los Art. 80 i 81 CP y Art. 87 CP en caso de adicción a sustancias. La
Consulta de la Fiscalía General del Estado 4/1999, de 17 de septiembre, argumenta la
viabilidad de tal suspensión en base a la redacción literal de los propios Art. 80.1 y 35
del CP. Sólo si se hubiera acordado que el arresto sustitutorio se cumpliera como TBC,
no cabría su suspensión, porque ya no estaríamos ante una pena privativa de libertad
y no se le aplicaría el régimen de suspensión descrito. En el caso de la localización permanente, según el Art. 35 CP la misma también es una pena privativa de libertad, aunque se desconoce si se ha dado nunca el caso de suspensión de este tipo de penas…
13) Puedo pedir que me fraccionen el pago de la pena de multa en cuotas tan bajas
que lo pague en muchos años? R: El Art. 50.6 CP, prevé que se pueda fraccionar el
pago, pero siempre que se haga dentro de los dos años desde la sentencia firme.
14) Si no pago, la decisión de cumplimiento del arresto sustitutorio es inmediato? R:
Hay diversas posturas sobre este aspecto. Hay juzgados que consideran que si no se
paga, la decisión de arresto sustitutorio es inmediata y no hay marcha atrás, hay otros
que consideran que antes del cumplimiento, tienen que agotar las vías menos lesivas
de derechos y por lo tanto embargarte y sólo si no se puede embargar, hacerte cumplir
... Siempre suelen darte la posibilidad de pagar, incluso una vez detenid@ por haberse
acordado tu busca, detención y ingreso en prisión para cumplir el arresto sustitutorio.
Hay que tener en cuenta que si te detiene por este motivo en un fin de semana, el
Banesto estará cerrado y el número de dígitos de las cuentas de Juzgados no permiten
hacer una transferencia bancaria para pagar la pena de multa y forzar tu libertad y no
se admiten pagos en metálico ante el Juzgado de guardia… o se a que corres el riesgo
de ingresar en prisión y que luego se acuerde tu puesta en libertad si pagas el siguiente
día laborable.
15) Una vez en el centro penitenciario puedo pagar? R: En principio del Código Penal
se desprende que puedes cumplir y pagar la parte proporcional de lo que te falte,
de la misma manera que puedes cumplir sólo la parte que no se haya pagado. Pero
son interpretaciones que dependen de si el/la Juez/a considera que una vez decidida
la conversión en arresto sustitutorio, puede “volverse atrás”. En principio la persona
condenada no puede elegir pagar o ingresar, es un mecanismo automático, aunque
en la realidad suele haber flexibilidad porque es de sentido común el permitir evitar
ingresos en prisión de tan corta duración y ingresar más dinero en las arcas del estado.
16) Puedo encontrarme un día que me detengan por una orden de busca y detención e
ingreso en prisión por impago de la pena de multa? R: Para que puedan dictar ese tipo
de órdenes, en principio, deberían de haberte notificado personalmente el requerimiento de pago, y que una vez notificado/a no pagaras. Normalmente suelen dictarse
órdenes de detención y presentación, que consisten en que se te detiene, se notifica
el requerimiento de pago y se te deja en libertad y sólo si al cabo del tiempo no has
31
pagado, se vuelve a dictar una orden, esta vez de detención e ingreso en prisión.
17) Puede pagar otra persona en mi nombre? R: En principio, las penas tienen un carácter personal, pero en la práctica, las penas de multa las está pagando cualquier
persona, sea porque se hace cargo económicamente, sea porque la persona penada
está en el extranjero o ingresada en prisión... Tan sólo hace falta ir al Banesto, con la
referencia numérica del pago, haciendo constar el nombre de la persona penada, la
referencia del proceso y del Juzgado.
18) Dónde se cumplen los arrestos sustitutorios? R: El lugar de cumplimiento depende
más de la realidad de espacio disponible en los centros penitenciarios que de otro
criterio... en teoría no se debería de cumplir en los módulos de preventivos sino en los
de cumplimiento.
19) Si dejo de pagar, tendré que cumplir? R: Sí deberás de cumplir lo que no haya sido
pagado, proporcionalmente, según las reglas de conversión.
20) El no pagar genera intereses de demora? R: los intereses son un tema debatido.
Parece ser que no, a diferencia de las sanciones administrativas y de la responsabilidad civil, que se rige en todo lo que no prevé la Ley de Enjuiciamiento Criminal por la
Ley de Enjuiciamiento Civil.
21) El cumplimiento del arresto sustitutorio tiene que ser seguido? R: no, puedes
solicitar cumplir en fines de semana, siempre que argumentes el porqué, al igual que
con la localización permanente. Pero no suelen acordar esta medida.
22) Cómo funciona la prescripción de las penas de multa? R: Los artículos 33 y 133
CP se encargan de definir que prescribirán las penas menos graves (pena de multa
superior a dos meses) a los cinco años y las penas leves (pena de multa de 10 días
hasta dos meses) al año.
32
BLOC A / MANUAL D’INSOLVÈNCIA
MANUAL D’INSOLVÈNCIA
La idea original d’aquest anomenat manual d’insolvència és que puguis lliurar-te d’un
possible embargament a causa d’una pena-multa que t’imposi l’Estat a través d’una
sentència judicial: les típiques de tants dies a tants euros diaris fruit principalment
d’una falta. Per tal de recolzar la campanya d’insubmissió a les penes-multa i així evitar
possibles embargaments, aquí tenim una sèrie d’idees i recomanacions.
1. Procés judicial d’una pena-multa
El procés seria el següent i es pot acabar a qualsevol dels passos amb un arxiu del
cas o prescripció de pena. També existeixen excepcions a la part final (embargamentarrest, que després apuntarem) doncs les postures a jutjats d’execució són diverses.
Per qualsevol notificació pots estar en cerca i captura policial si no respons o reculls les
citacions o comunicacions (encara que sigui per notificar-te una absolució!!):
-Denuncia
-Judici
-Sentència
-Recursos (teus o de la part contrària)
-Sentència Firme
-L’expedient passa al Jutjat penal d’Execució (al municipi de Barcelona n’hi ha
4, a la majoria de municipis és el mateix que jutja)
Pots sol·licitar la suspensió de la condemna (implicaria la remissió condicional o
cancel·lació de la pena de 3 mesos a un any per a penes-multa de 2 mesos o menys; i
de 2 a 5 anys per les inferiors a 2 anys; hi ha altres requisits com no tenir antecedents
penals)
A partir d’aquí el procés es pot acabar a qualsevol pas si transcorre el temps suficient
per a que prescrigui si no hi ha cap comunicació, notificació o tràmit a jutjats:
-Requeriment per fer el pagament de la multa
-Investigació per a esbrinar la teva solvència econòmica (comptes corrents,
propietats...) i embargament
-Declaració d’insolvència i substitució de pena (localització permanent, treballs forçats)
-Ingrés a presó
-Existeix la possibilitat de pagar la multa un cop a dins de la presó, restant la
part proporcional dels dies complerts en arrest.
- Prescripció
Les penes amb sentència ferma prescriuen:
- als 5 anys les multes de més de 2 mesos
- a l’any les multes de 10 dies a 2 mesos
Ha de passar aquest temps des de la darrera comunicació cap a tu per a que prescrigui
efectivament la pena.
33
BLOC A / MANUAL D’INSOLVÈNCIA
2. Sense diners...?
Coses bàsiques: no tenir diners a bancs, no tenir nòmines i no tenir propietats ni bens
al teu nom. Difícil?
L’objectiu que t’hauries de plantejar és no necessitar diners per viure i, en tot cas, que
mai estiguin al teu nom. L’autogestió de la teva vida no és tan difícil, has de començar
per proposar-t’ho. Exemples: okupa una casa per viure, viatja a peu o en bicicleta o
cola’t al transport públic, cultiva els teus aliments o intercanvia’ls per coses o coneixements que tinguis, fes servir xarxes d’intercanvi, explica-li a la gent com ho fas... Poc a
poc necessitaràs menys diners per viure.
Treure tots els diners del banc:
Els pots guardar a casa o ingressar-los a nom d’alguna altra persona de confiança. També pots figurar com a usuària d’un compte corrent. Els comptes corrents compartits es
poden embargar. No es pot embargar en el cas que el titular fos una altra persona i el
nom de la persona condemnada només aparegui com a usuària.
Pots treballar assalariadament, però et poden embargar fins al límit del Salari Mínim
Interprofesional. Si tens beques o ajuts estatals, el jutjat d’execució envia directament
l’ordre d’embargament a l’organisme que atorga la beca, ajuda o atur.
Pots tenir propietats, però no al teu nom. Posa les teves propietats (vehicle, habitatge...) a nom d’una altra persona. En el cas d’empreses i cooperatives també és embargable la participació que a les mateixes tingui la persona condemnada (títol, accions...).
Aquest seria un cas extrem doncs normalment qui tingui una empresa o participi a una
cooperativa també tindria un salari. En qualsevol cas, només es podria embargar la
seva participació.
IMPORTANT
Has d’anar amb compte perquè si el jutjat s’adona que poc abans de l’intent
d’embargament tenies diners o propietats i per evitar l’embargament els has tret o has
canviat propietats de nom, estaràs cometent un nou delicte (insolvència punible). El
millor és “ser insolvent” el més aviat possible.
A les persones menors d’edat no se’ls hi apliquen penes-multa, doncs el cas es traspassa al Jutjat de Menors que estableixen altre tipus de condemnes. Si existeix una responsabilitat civil derivada dels fets condemnats aniria a càrrec de qui tingui la tutoria
legal de la persona menor d’edat.
Un cop declarada la insolvència no acostumen a tornar a comprovar si has passat a
“millor fortuna”. Però això no vol dir que no ho puguin fer.
EXCEPCIONS
Recentment, el Jutjat d’Execució amenaçava d’embargar un pis i una moto per una
multa de 50 euros. El tribunal ha d’embargar els béns de les persones condemnades tenint en compte la màxima facilitat de l’alienació i la menor onerositat per a l’executat.
Això vol dir que s’embarguen els bens de menys valor abans que els de més, en relació
a l’import que es pretén embargar. Finalment i donada la seva negativa a pagar la multa aquestes dues persones van ingressar durant cinc dies a presó.
34
BLOC A / LLEI D’ENJUDICIAMENT CIVIL
LLEI D’ENJUDICIAMENT CIVIL
Article 590. Investigació judicial del patrimoni de l’executat.
A instàncies de l’executant que no pugui designar béns de l’executat suficients per al fi
de l’execució, el tribunal ha d’acordar, per provisió, adreçar-se a les entitats financeres,
els organismes i els registres públics i les persones físiques i jurídiques que l’executant
indiqui perquè facilitin la relació de béns o drets de l’executat de què tinguin constància. En formular aquestes indicacions, l’executant ha de fer constar succintament les
raons per les quals considera que l’entitat, l’organisme, el registre o la persona de què
es tracti disposa d’informació sobre el patrimoni de l’executat.
El tribunal no ha de reclamar dades d’organismes i registres quan l’executant els pugui
obtenir pel seu compte, o per mitjà del seu procurador, degudament facultat a aquest
efecte pel seu poderdant.
Article 591. Deure de col·laboració.
1. Totes les persones i entitats públiques i privades estan obligades a prestar la
col·laboració en les actuacions d’execució i a lliurar al tribunal tots els documents i les
dades que tinguin en poder seu, sense més limitacions que les que imposen el respecte als drets fonamentals o als límits que, per a casos determinats, imposin les lleis de
manera expressa.
2. El tribunal, amb l’audiència prèvia dels interessats, mitjançant provisió, pot imposar
multes coercitives periòdiques a les persones i entitats que no prestin la col·laboració
que el tribunal els hagi requerit d’acord amb l’apartat anterior. En l’aplicació d’aquests
constrenyiments, el tribunal ha de tenir en compte els criteris que preveu l’apartat 3
de l’article 589.
3. Quan, en aplicació del que disposa l’apartat primer d’aquest article, el tribunal rebi
dades alienes als fins de l’execució, ha d’adoptar les mesures necessàries per garantirne la confidencialitat.
Article 592 . Ordre en els embargaments . Embargament d’empreses.
1. Si creditor i deutor no han pactat cap altra cosa, dins o fora de l’execució, el tribunal
ha d’embargar els béns de l’executat procurant tenir en compte la màxima facilitat de
l’alienació i la menor onerositat per a l’executat.
2. Si per les circumstàncies de l’execució és impossible o molt difícil l’aplicació dels
criteris que estableix l’apartat anterior, els béns s’han d’embargar per l’ordre següent:
1r Diners o comptes corrents de qualsevol classe.
2n Crèdits i drets realitzables a l’acte o a curt termini, i títols, valors o altres instruments
financers admesos a negociació en un mercat secundari oficial de valors.
3r Joies i objectes d’art.
4t Rendes en diners, sigui quin sigui l’origen i la raó de la meritació.
5è Interessos, rendes i fruits de qualsevol espècie.
6è Béns mobles o semovents, accions, títols o valors no admesos a cotització oficial i
35
participacions socials.
7è Béns immobles.
8è Sous, salaris, pensions i ingressos procedents d’activitats professionals i mercantils
autònomes.
9è Crèdits, drets i valors realitzables a mitjà i llarg termini.
3. També es pot decretar l’embargament d’empreses quan, ateses totes les circumstàncies, sigui preferible a l’embargament dels seus diferents elements patrimonials.
Article 605 . Béns absolutament inembargables .
No són en absolut embargables:
1er Els béns que hagin estat declarats inalienables.
2on Els drets accessoris, que no siguin alienables amb independència del principal.
3er Els béns que no tinguin, per si mateixos, contingut patrimonial.
4art Els béns expressament declarats inembargables per alguna disposició legal.
Article 606 . Béns inembargables de l’executat .
També són inembargables:
1er El mobiliari i el parament de la casa, així com la roba de l’executat i de la seva família, en el que no es pugui considerar superflu. En general, els béns com ara aliments,
combustible i altres que, a judici del tribunal, siguin imprescindibles perquè l’executat
i les persones que en depenen puguin atendre la seva subsistència amb dignitat raonable.
2on Els llibres i els instruments necessaris per a l’exercici de la professió, art o ofici a
què es dediqui l’executat, quan el seu valor no guardi proporció amb la quantia del
deute reclamat.
3er Els béns sacres i els dedicats al culte de les religions legalment registrades.
4art Les quantitats expressament declarades inembargables per llei.
5è Els béns i les quantitats declarats inembargables per tractats ratificats per Espanya.
Article 607 . Embargament de sous i pensions .
1. És inembargable el salari, el sou, la pensió, la retribució o el seu equivalent que no
excedeixi la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional.
2. Els salaris, els sous, els jornals, les retribucions o les pensions que siguin superiors al
salari mínim interprofessional s’han d’embargar d’acord amb aquesta escala:
1r Per a la primera quantia addicional fins a la que suposi l’import del doble del salari
mínim interprofessional, el 30 per 100.
2n Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 per 100.
3r Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 per 100.
4t Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 per 100.
5è Per a qualsevol quantitat que excedeixi la quantia anterior, el 90 per 100.
36
3. Si l’executat és beneficiari de més d’una percepció, s’han d’acumular totes per
deduir una sola vegada la part inembargable. També són acumulables els salaris, els
sous i les pensions, les retribucions o equivalents dels cònjuges quan el règim econòmic que els regeixi no sigui el de separació de béns i rendes de tota classe, circumstància que han d’acreditar davant el tribunal.
4. En consideració de les càrregues familiars de l’executat, el tribunal pot aplicar una
rebaixa d’entre un 10 i un 15 per 100 en els percentatges que estableixen els números
1r, 2n, 3r i 4t de l’apartat 2 d’aquest article.
5. Si els salaris, els sous, les pensions o les retribucions han estat gravats amb descomptes permanents o transitoris de caràcter públic, pel que fa a la legislació fiscal,
tributària o de Seguretat Social, la quantitat líquida que percebi l’executat, deduïts
aquests, és la que ha de servir de tipus per regular l’embargament.
6. Els apartats anteriors d’aquest article són aplicables als ingressos procedents
d’activitats professionals i mercantils autònomes.
Article 608. Execució per condemna a prestació alimentària.
El que disposa l’article anterior no és aplicable quan es procedeixi per execució de
sentència que condemni al pagament d’aliments, en tots els casos en què l’obligació de
satisfer-los neixi directament de la Llei, inclosos els pronunciaments de les sentències
dictades en processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge
o als fills. En aquests casos, així com en els de les mesures cautelars corresponents, el
tribunal ha de fixar la quantitat que es pot embargar.
Article 609. Efectes de la trava sobre béns inembargables.
L’embargament travat sobre béns inembargables és nul de ple dret.
L’executat pot denunciar aquesta nul·litat davant el tribunal mitjançant els recursos ordinaris o per simple compareixença davant el tribunal si no s’ha personat en l’execució
ni ho vol fer.
37
BLOC A / MAPA DEL PROCÉS LEGAL
PROCÉS LEGAL DE LES PENES MULTA
38
BLOC A / MAPA DEL PROCÉS LEGAL
39
BLOC A / PLÀ CAUFEC
40
41
42
43
44
45
46
47

Dossier A: Penes, multes, faltes i delictes

Transcripción

Documentos relacionados

Capítulo

kikiriki 3