Descargar programa - Fundació Studium Aureum

Transcripción

Descargar programa - Fundació Studium Aureum
Fundació Studium Aureum
Temporada 2014-15
Concert núm. 1
“Entre Salzburg i Viena”
Mozart, Haydn
“Entre Salzburg i Viena”
Carles Ponseti Verdaguer
Franz Josep Haydn va començar la seva
formació musical de molt jove, va ingressar com a nin
soprano al cor de Sant Esteve a Viena. Era el 1740, i
el mestre de capella Georg Reutter es va ocupar de la
seva formació, a més del cant, el teclat i el violí, la
composició en formà part. A causa del canvi de veu,
Haydn va deixar el cor i va compondre la seva
primera missa el 1749 “Jugendmesse”. Va continuar
la seva formació amb el compositor italià Nicolai
Porpora que li ensenyà l’estil italià i els fonaments de
la composició.
A partir d’aquest moment les composicions de Haydn
(com la quasi totalitat dels compositors del moment)
foren producte dels encàrrecs i necessitats dels seus
clients. Entre 1766 i 1772 Haydn va escriure una serie
d’obres religioses entre les quals trobam les primeres
misses i el Stabat Mater. Després les necessitats dels
seus patrons s’encaminen cap a l‘òpera i la música
instrumental. En el període de 1772 i 1782 només
escriu dues misses: Sancti Johannes, de Deo i el 1782
la Missa Cellensis que avui interpretam. Passaran
catorze anys fins que Haydn torni a escriure una
missa, serà com a part de les seves obligacions amb
la cort de Esterházy, concretament Haydn tenia que
compondre una missa anualment per l’onomàstica de
la princesa Marie Hermenegilsd, l'esposa de Nicolas
II. Entre 1796 i 1802 Haydn va escriure sis mises:
“Heiligmesse”, “Paukenmesse”, “Nelsonmesse”,
“Theresienmesse”, “Schöpfungsmesse” y la
“Harmoniemesse”. La relació de la princesa amb
Haydn pareix que fou afable i ella s’encarregà que el
compositor estàs a gust i tranquil, per contra el seu
espós Nicolas no fou massa respectuós ni generós
amb ell.
La Missa Cellensis no va ser escrita per a la família
Esterhazy, segons sembla, aquesta missa va ser molt
popular al seu temps, els manuscrits originals es
v a r e n c r e m a r, p e r ò e r a t a n p o p u l a r q u e
afortunadament es trobaren còpies a molts indrets i
la missa no es va perdre. Haydn va escriure aquesta
missa per encàrrec del militar Anton Liebe, segons
consta. La missa fou una ofrena per a l’església de
Mariazell en Estíria als afores de Viena, lloc de
peregrinació. La missa està escrita per a solistes, cor i
una orquestra de corda reforçada amb dos oboès,
fagot, dues trompetes i timbales. És destacable,
sobretot per infreqüent en Haydn, que el compositor
recicla una ària de l’òpera “Il mondo della
luna”(1777), que només es va representar una vegada
i la converteix en el Benedictus de la missa (realment
molt enfora del text de l’ària). El Kyrie i el Credo
tenen estructura de sonata, les intervencions solistes
són moderades, la soprano i el tenor (com és habitual
al Credo) són els més destacats. El cor sosté quasi tot
el discurs del texte.
Haydn aconsegueix amb aquesta missa la perfecta
frontissa entre la seva anterior producció i la que serà
la seva darrera aportació i culminació del seu geni:
les sis darreres misses. De caràcter joiós, fervorós,
brillant i piadós a la seva manera, la música de Haydn
utilitza en dos dels seus moviments la forma de la
seva invenció (la sonata) que “novel·litza” la música
donant als temes aspecte de personatges que
interactuen. Moltes crítiques acompanyaren la música
religiosa de Haydn, sobretot pel seu poc esperit
dramàtic i auster. Precisament les qualitats, al nostre
entendre, és que aporten un discurs innovador i molt
personal. Segurament a un altre compositor amb una
biografia més “novel·lesca” i uns fets més
“estrafolaris” el públic ho consideraria una
característica carregada d’originalitat o personalitat.
La història ha estat molt injusta amb Haydn. Un
compositor que en vida fou reconegut com el més
gran i més influent a Europa, creador incansable,
alquimista musical que va donar sortida al seu talent
malgrat les limitacions del seu entorn; compositor de
música de totes les branques i formats; creador de
les formes modernes de la simfonia, el quartet, la
missa, l’oratori; respectat i admirat per tots, va caure
en l’oblit i la seva música es va identificar més amb
un artesà que amb un artista.
La seva biografia és avorrida en el sentit romàntic, altres
compositors coetanis com Mozart o Beethoven culminen
totes les expectatives d’un procés personalitzat creatiu
basat en la lluita i la ruptura social, a més de tenir unes
vides del gust del públic general, plenes d’històries i
esdeveniments perfectament novel·lables o
cinematogràfics. Haydn no aporta la comprensió de la
seva música en la seva biografia, ara bé la seva música
està basada en altres paràmetres menys personals però,
a voltes, més universals. Afortunadament hem recuperat
aquest compositor i el valoram com un dels grans músics
de la nostra cultura que encara tenim per seguir
descobrint.
Wolfgang Amadeus Mozart com és conegut va ser un
nin prodigi, va començar amb la música de la mà del
seu pare Leopold, el qual està considerat com un
important pedagog. Mozart a més de cantar,
aprengué a tocar el violí, el piano, la viola, l’orgue i
per suposat a escriure música. La seva habilitat era
extraordinària amb la música i en els seus viatges va
d e i x a r b o c a b a d a d a a m i t j a E u ro p a . S e m p re
especulam amb les etapes de la seva vida, i com a
episodis d’una novel·la intentam entendre les seves
composicions en funció de la seva vida i les seves
vivències. Sens dubte aquesta relació és important:
com hem senyalat amb Haydn els compositors
d’aquesta època depenien quasi totalment dels
encàrrecs i molts d’ells depenien económicamente de
dotar de música les activitats de la cort i l’església.
Mozart va ser un dels primers o el primer a rebutjar
aquest servilisme i va intentar independitzar-se com a
compositor i intèrpret. La seva partida de Salzburg
cap a Viena, representa el punt d’inflexió i la ruptura
emocional amb el seu dominant pare Leopold.
Mozart, per a subsistir, va crear els concerts per
subscripció i l’edició de les seves obres per un
consum que podem dir “familiar” o de cambra. Amb
aquests recursos Mozart podia malviure. Així varen
néixer moltes de les seves composicions. En aquestes
vetllades s’interpretaven un grapat d’obres de
diferents formats, obres per a orquestra, amb
solistes, fragments... que constituïen un esplai per al
públic de Viena i no únicament per a la seva noblesa.
El concert per a piano KV 414 forma conjuntament
amb els KV 413 i 415 una trilogía escrita entre el 1782
i el 1783. Mozart per mor de la necessitat d’ingressos
va plantejar aquests concerts amb un
acompanyament orquestral reduït, l’intenció era
poder tocar-los amb un quartet de corda, aixó ho
explica en una carta al seu pare datada el 1783. Les
partitures s’editaren i es podien adquirir i així
augmentar els ingressos.
Els concerts per a piano de Mozart (salvant les
distàncies) tenen un cert paral·lelisme amb les misses
de Haydn. En la producció d’ambdós compositors
representen un dels cims de la seva producció, ja ho
hem explicat amb Haydn, en el cas de Mozart creiem
que és molt més conegut. La importància dels
c o n c e r t s p e r a p i a n o q u e d a p a t e n t e n
les magnífiques i inspirades obres que Mozart ens va
deixar, a més dels innumerables estudis sobre
elles. Però, i paral·lelament a les misses de Haydn,
Mozart també afiançà un model de concert i una
estructura formal que els compositors
següents desenvoluparien, com per exemple
Beethoven. Per tant els concerts de piano mozartians
són un legat no només de música i bellesa sinó de
forma, discurs i inspiració. És en aquesta inspiración,
producte de la llibertat expressiva, que els concerts
de piano mozartians arriben a cotes d’una expressió i
discurs excelsos.
El concert KV 414 núm. 12 pertany als primers que va
escriure, la durada i desenvolupament lògicament no
són els dels darrers concerts. Mozart escriu lliurement
amb certes concessions al públic, no en el sentit de
rebaixar les seves expectatives sinó en el de facilitar
el seu enteniment. El primer moviment d’un equilibri
exquisit és el més desenvolupat, amb un diàleg
continuat de piano i orquestra, dues cadències del
mateix Mozart enllacen els episodis. El moviment lent
comença amb un petit homenatge a Johann Christian
Bach, mort recentment i al qual Mozart admirava. Als
p r i m e r s c o m p a s s o s M o z a r t i n t r o d u e i x
l’obertura “La calamità dei cuori” de Bach amb un to
seré i cantable que perdurarà tot el moviment,
la cadència també és del propi Mozart. Finalment el
darrer moviment molt “volàtil” i scherzando tanca el
concert amb les concessions abans citades. Aquí
també Mozart escriu les cadències.
“De Salzburgo a Viena”
Carles Ponseti Verdaguer
Franz Josep Haydn comenzó su formación musical
muy joven, ingresó como niño soprano en el corazón
de San Esteban en Viena. Era el 1740, y el maestro de
capilla Georg Reutter se ocupó de su formación,
además del canto, el teclado y el violín, la
composición formó parte de ella. Debido al cambio
de voz, Haydn dejó el coro y compuso su primera
misa en 1749 "Jugendmesse". Continuó su formación
con el compositor italiano Nicolai Porpora que le
enseñó el estilo italiano y los fundamentos de la
composición.
A partir de este momento las composiciones de
Haydn (como la casi totalidad de los compositores
del momento) fueron producto de los encargos y
necesidades de sus clientes. Entre 1766 y 1772 Haydn
escribió una serie de obras religiosas entre las que
encontramos las primeras misas y el Stabat Mater.
Después las necesidades de sus patrones se
encaminan hacia la ópera y la música instrumental. En
el periodo de 1772 y 1782 sólo escribe dos misas:
Sancti Johannes, de Deo y en 1782 la Misa Cellensis
que hoy interpretamos. Pasarán catorce años hasta
que Haydn vuelva a escribir una misa, será como
parte de sus obligaciones con la corte de Esterházy,
concretamente Haydn tenía que componer una misa
anualmente por la onomástica de la princesa Marie
Hermenegilsd, la esposa de Nicolas II . Entre 1796 y
1802 Haydn escribió seis misas: “Heiligmesse”,
“Paukenmesse”, “Nelsonmesse”, “Theresienmesse”,
“Schöpfungsmesse” y “Harmoniemesse”. La relación
de la princesa con Haydn parece que fue afable y ella
se encargó de que el compositor estuviese a gusto y
tranquilo, por contra su esposo Nicolás no fue
demasiado respetuoso ni generoso con él.
La Misa Cellensis no fue escrita para la familia
Esterhazy, al parecer, esta misa fue muy popular en su
tiempo, los manuscritos originales se quemaron, pero
era tan popular que afortunadamente se encontraron
copias en muchos lugares y la misa no se perdió.
Haydn escribió esta misa por encargo del militar
Anton Liebe, según consta. La misa fue una ofrenda
para la iglesia de Mariazell en Estiria en las afueras
de Viena, lugar de peregrinación. La misa está escrita
para solistas, coro y una orquesta de cuerda
reforzada con dos oboes, fagot, dos trompetas y
timbales. Es destacable, sobre todo por infrecuente
en Haydn, que el compositor recicla un aria de la
ópera "Il mondo della luna" (1777), que sólo se
representó una vez y la convierte en el Benedictus de
la misa (realmente muy lejos del texto del aria). El
Kyrie y el Credo tienen estructura de sonata, las
intervenciones solistas son moderadas, la soprano y
el tenor (como es habitual en el Credo) son los más
destacados. El coro sostiene casi todo el discurso del
texto.
Haydn consigue con esta misa la perfecta bisagra
entre su anterior producción y la que será su última
aportación y culminación de su genio: las seis últimas
misas. De carácter alegre, fervoroso, brillante y
piadoso a su manera, la música de Haydn utiliza en
dos de sus movimientos la forma de su invención (la
sonata) que "noveliza" la música dando a los temas
aspecto de personajes que interactúan . Muchas
críticas acompañaron la música religiosa de Haydn,
sobre todo por su poco espíritu dramático y austero.
Precisamente las cualidades, a nuestro entender, es
que aportan un discurso innovador y muy personal.
Seguramente a otro compositor con una biografía
más "novelesca" y unos hechos más "estrafalarios" el
público lo consideraría una característica cargada de
originalidad o personalidad.
La historia ha sido muy injusta con Haydn. Un
compositor que en vida fue reconocido como el más
grande y más influyente en Europa, creador
incansable, alquimista musical que dio salida a su
talento a pesar de las limitaciones de su entorno;
compositor de música de todas las ramas y formatos;
creador de las formas modernas de la sinfonía, el
cuarteto, la misa, el oratorio; respetado y admirado
por todos, cayó en el olvido y su música se identificó
más con un artesano que con un artista
Su biografía es aburrida en el sentido romántico,
otros compositores coetáneos como Mozart o
Beethoven culminan todas las expectativas de un
proceso personalizado creativo basado en la lucha y
la ruptura social, además de tener unas vidas del
gusto del público general, llenas de historias y
sucesos facilmente novelables o cinematográficos.
Haydn no aporta la comprensión de su música en su
biografía, ahora bien su música está basada en otros
parámetros menos personales pero, a veces, más
universales. Afortunadamente hemos recuperado
este compositor y lo valoramos como uno de los
grandes músicos de nuestra cultura que aún tenemos
para seguir descubriendo.
Wolfgang Amadeus Mozart como es conocido fue un
niño prodigio, comenzó con la música de la mano de
su padre Leopold, el cual está considerado como un
importante pedagogo. Mozart además de cantar,
aprendió a tocar el violín, el piano, la viola, el órgano
y por supuesto a escribir música. Su habilidad era
extraordinaria con la música y en sus viajes dejó
boquiabierta a media Europa. Siempre especulamos
con las etapas de su vida, i como episodios de una
novela intentamos entender sus composiciones en
función de su vida y sus vivencias. Sin duda esta
relación es importante: como hemos señalado con
Haydn los compositores de esta época dependían
casi totalmente de los encargos y muchos de ellos
dependían económicamente de dotar de música las
actividades de la corte y la iglesia. Mozart fue uno de
los primeros o el primero en rechazar este servilismo
e intentó independizarse como compositor e
intérprete. Su partida de Salzburgo hacia Viena,
representa el punto de inflexión y la ruptura
emocional con su dominante padre Leopold.
Mozart, para subsistir, creó los conciertos por
suscripción y la edición de sus obras para un
consumo que podemos decir "familiar" o de cámara.
Con estos recursos Mozart podía malvivir. Así
nacieron muchas de sus composiciones. En estas
veladas se interpretaban un puñado de obras de
diferentes formatos, obras para orquesta, con
solistas, fragmentos ... que constituían un
esparcimiento para el público de Viena y no
únicamente para su nobleza.
El concierto para piano KV 414 forma conjuntamente
con los KV 413 y 415 una trilogía escrita entre 1782 y
el 1783. Mozart a causa de la necesidad de ingresos
planteó estos conciertos con un acompañamiento
orquestal reducido, la intención era poder tocarlos
con un cuarteto de cuerda, esto lo explica en una
carta a su padre fechada el 1783. Las partituras se
editaron y se podían adquirir y así aumentar los
ingresos.
Los conciertos para piano de Mozart (salvando las
distancias) tienen un cierto paralelismo con las misas
de Haydn. En la producción de ambos compositores
representan una de las cimas de su producción, ya lo
hemos explicado con Haydn, en el caso de Mozart
creemos que es mucho más conocido. La importancia
de los conciertos para piano queda patente en las
magníficas e inspiradas obras que Mozart nos dejó,
además de los innumerables estudios sobre ellas.
Pero, y paralelamente a las misas de Haydn, Mozart
también afianzó un modelo de concierto y una forma
que los compositores siguientes desarrollarían, como
por ejemplo Beethoven. Por lo tanto los conciertos
de piano mozartianos son un legado no sólo de
música y belleza sino de forma, discurso e
inspiración. Es en esta inspiración, producto de la
libertad expresiva, que los conciertos de piano
mozartianos alcanzan cotas de una expresión y
discurso excelsos.
El concierto KV 414 núm. 12 pertenece a los primeros
que escribió, su duración y desarrollo lógicamente no
son los de los últimos conciertos. Mozart escribe
libremente con ciertas concesiones al público, no en
el sentido de rebajar sus expectativas sino en el de
facilitar su entendimiento. El primer movimiento de
un equilibrio exquisito es el más desarrollado, con un
diálogo continuado de piano y orquesta, dos
cadencias del mismo Mozart enlazan los episodios. El
movimiento lento comienza con un pequeño
homenaje a Johann Christian Bach, fallecido
recientemente y al que Mozart admiraba. Los
primeros compases introducen la apertura "La
calamidad dei cuori" de Bach con un tono sereno y
cantable que perdurará todo el movimiento, la
cadencia también es del propio Mozart. Finalmente
el último movimiento muy "volátil" y scherzando
cierra el concierto con las concesiones antes citadas.
Aquí también Mozart escribe las cadencias.
Mozart de nin al centre del quadre
Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791
Concert per a piano i orquestra núm. 12 en La Major KV 414
Allegro
Andante
Rondeau
Solista: Andreu Riera
Franz Joseph Haydn 1732-1809
Missa Cellensis en Do M, Hoboken XXII: 8 per a solistes, cor i orquestra
Kyrie I
Christe
Kyrie II
Gloria in excelsis
Gratias agimus tibi
Qui tollis peccata mundi
Quoniam tu solus sanctus
Credo in unum Deum
Et incarnatus est
Crucifixus
Et resurrexit
Et vitam venturi saeculi
Sanctus
Pleni sunt coeli
Osanna
Benedictus
Osanna
Agnus Dei
Dona nobis pacem
A la memòria de Pedro Nicolau (pare del nostre company Guillem) i Antònia Fluxà (melòmana i
abonada d’Studium), la nostra música i el nostre record per a ells.
tudium Aureum
Solistes:
Marcela Inguanzo; soprano
Yolanda Riera; mezzo-soprano
Antonio Aragón; tenor
Josep Miquel Ribot; baix
Andreu Riera; piano
Orquestra:
Concertino: Ramon Andreu
Violins: Laura Alvarez, Ricardo Duato, Paula Marquès, Enrique Pastor,
Xavier Pericàs, Lourdes Pons, Sebastià Pou, Leah Wolf
Violes: Fernando Villegas, M José Gómez de la Vega
Violoncels: Dmitry Struchkov, Joana Gual
Contrabaix: Anna Endzelm
Oboès: Joan Rodríguez, Carlos Fortea
Fagot: Pere Caselles
Trompetes: Mario Navarro, Carlos Navarro
Timbales: Joan Campomar
Cor:
Sopranos: M José Campaner, Rosana Delgado, Bàrbara Femeníes,
M Antònia Riutort, Francesca M Salas
Contralts: Amelia Forteza, Joana Furió, Petra Genestra,
Margalida M Riutort, M de Gràcia Salas,
Montserrat Sobrevias, M del Mar Tugores
Tenors: Sergi Gil, Pau Juaneda,
Guillem Nicolau, Joan Serra
Baixos: Joan Brunet, Guillem Cortés,
Pere Deyà, Llorenç Melià, José Gabriel Serrano,
Joan Carles Simó, Santiago Torresquesana
Director:
Carles Ponseti Verdaguer
Xerrada introductòria al concert:
Mercè Pons; compositora
La princesa Maria Josepha Hermenegilda, esposa de Nicolás II.
Per als seus aniversaris Haydn va compondre les sis darreres misses.
Primera etapa
I.
Missa “brevis in F, Jugendmesse” (1749)*
II.
Missa “Sunt bona mixta malis” (1768)
III.
Missa “Rorate coeli desuper” (1748)
IV.
Missa “In honorem BVM” (1770)
V.
Missa “Cellensis in honorem BMV” (1766)
VI.
Missa “Sancti Nicolai” (1772)*
VII.
Missa “Sancti Joannis de Deo” (1777)*
VIII. Missa “Cellensis” (1782)*
Segona etapa
IX.
Missa “in tempore belli” (1796)*
X.
Missa “Sancti Bernardi von Offida” (1796)
XI.
Missa “in angustiis” (1798)*
XII.
Missa “Theresienmesse” (1799)
XIII. Missa “Schöpfungsmesse” (1801)
XIV. Missa “Harmoniemesse” (1802)
*interpretades per Studium Aureum
Kyrie
Kyrie, eleison.
Christe, eleison.
Kyrie, eleison.
Kyrie
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Kyrie
Señor, ten piedad.
Cristo, ten piedad.
Señor, ten piedaad.
Gloria
Gloria in excelsis Deo,
et in terra pax hominibus
bonæ volutatis.
Laudamus te, benedicimus te,
adoramus te, glorificamus te,
gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam:
Domine Deus, Rex cælestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine Fili unigenite, Jesu Christe;
Domine Deus, Agnus Dei,
Filius Patris:
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis;
qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram;
qui sedes a dexteram Patris,
miserere nobis.
Quoniam tu solus Sanctus,
tu solus Dominus,
tu solus Altissimus:
Jesu Christe,
cum Sancto Spiritu: in gloria Dei Patris.
Amen.
Gloria
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes
que estima el Senyor.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu,
Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim,
Jesucrist, amb l’Esperit Sant,
en la glòria de Déu Pare.
Amén.
Gloria
Gloria a Dios en las alturas.
Y en la tierra paz
a los hombres de buena voluntad.
Te alabamos. Te bendecimos.
Te adoramos. Te glorificamos.
Te damos gracias
por tu inmensa gloria.
Señor Dios, Rey de los Cielos,
Dios Padre todopoderoso.
Señor Hijo unigénito, Jesucristo.
Señor Dios, Cordero de Dios,
Hijo del Padre.
Tú, que quitas los pecados del mundo,
apiádate de nosotros.
Tú, que quitas los pecados del mundo,
acoge nuestra súplica.
Tú, que estás sentado a la diestra del
Padre, apiádate de nosotros.
Porque Tú sólo eres Santo.
Tú sólo Señor.
Tú sólo Altísimo,
Jesucristo. Con el Espíritu Santo
en la gloria de Dios Padre.
Amén.
Credo
Credo in unum Deum,
Patrem omnipotentem,
factorem cæli et terræ;
visibilium omnium et invisibilium.
Et in unum Dominum Jesum Christum,
Filium Dei unigenitum.
Et ex Patre natum ante omnia sæcula.
Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero.
Genitum, non factum,
consubstantialem Patri:
per quem omnia facta sunt.
Qui propter nos homines,
et propter nostram salutem
descendit de cælis.
Et incarnatus est de spiritu sancto
Ex Maria Virgine:
Et homo factus Est.
Crucifixus etiam pro nobis:
sub Pontio Pilato passus,
et sepultus est.
Et resurrexit tertia die,
secundum Scripturas.
Credo
Crec en un sol Déu,
Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill Unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.
Déu nat de Déu, Llum resplendor de la
Llum, Déu veritable nascut del Déu
veritable, engendrat, no pas creat, de la
mateixa naturalesa del Pare: per ell tota
cosa fou creada.
El qual per nosaltres, els homes,
i per la nostra salvació
davallà del cel.
I, per obra de l'Esperit Sant,
s'encarnà de la Verge Maria,
i es féu home.
Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat;
patí i fou sepultat,
i ressuscità el tercer dia,
com deien ja les Escriptures,
Credo
Creo en un solo Dios,
Padre todopoderoso,
Creador del cielo y de la tierra,
de todas las cosas visibles e invisibles.
Y en un solo Señor, Jesucristo,
Hijo unigénito de Dios.
nacido del Padre antes de todos los
siglos. Dios de Dios, Luz de Luz,
Dios verdadero de Dios verdadero.
Engendrado, no hecho;
consubstancial al Padre;
por quien todas las cosas fueron hechas.
El cual, por nosotros los hombres
y por nuestra salvación,
bajó de los cielos.
Y por obra del espíritu santo
se encarnó de María Virgen,
Y se hizo hombre.
Crucificado también por nosotros,
bajo el poder de Poncio Pilato,
padeció y fue sepultado.
Y resucitó al tercer día,
conforme a las Escrituras.
Et ascendit in cælum:
sedet ad dexteram Patris.
Et iterum venturus est cum gloria
judicare vivos et mortuos:
cujus regni non erit finis.
Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
qui ex Patre, Filioque procedit.
Qui cum Patre,
et Filio simul adoratur,
et conglorificatur:
qui locutus est per Prophetas.
Et unam sanctam catholicam
et apostolicam Ecclesiam.
Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum.
Et expecto resurrectionem mortuorum.
Et vitam venturi sæculi.
Amen.
i se'n pujà al cel,
on seu a la dreta del Pare. I tornarà
gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
I (crec) en l'Esperit Sant,
que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare
i el Fill és adorat
i glorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I (crec) en una sola Església, santa,
catòlica i apostòlica.
Professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida de la glòria.
Amén.
Y subió al cielo,
está sentado a la diestra del Padre. Y
otra vez ha de venir con gloria
a juzgar a los vivos y a los muertos;
y su Reino no tendrá fin.
I (creo) en el Espíritu Santo,
Señor y vivificador,
el cual procede del Padre y del Hijo.
Quien con el Padre
y el Hijo juntamente es adorado
y glorificado;
el cual habló por los Profetas.
I (creo) en la Iglesia, que es una,
santa, católica y apostólica.
Confieso un solo Bautismo
para el perdón de los pecados.
Y espero la resurrección de los muertos.
Y la vida del siglo venidero.
Amén.
Sanctus
Sanctus, Sanctus,
Sanctus Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt cæli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Sant
Sant, sant,
sant és el Senyor, Déu de l'univers.
El cel i la terra són plens de la vostra
glòria. Hosanna a dalt del cel.
Santo
Santo, Santo,
Santo es el Señor, Dios de los ejércitos.
Llenos están los cielos y la tierra de tu
gloria. ¡Hosanna en las alturas!
Benedictus
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.
Beneït
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.
Bendito
Bendito el que viene en el nombre del
Señor. ¡Hosanna en las alturas!
Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona nobis pacem.
Anyell de Déu
Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.
Cordero de Dios
Cordero de Dios,
que quitas los pecados del mundo,
¡apiádate de nosotros!
Cordero de Dios,
que quitas los pecados del mundo,
¡danos la paz!
Traducció i adaptació dels textos: Joan Carles Simó
www.fundaciostudiumaureum.cat
email: [email protected]
Quartet amb F. J. Haydn a la viola.

Documentos relacionados