1516 2016 - Donostia / San Sebastián 2016 Europako Kultur Hiriburua

Transcripción

1516 2016 - Donostia / San Sebastián 2016 Europako Kultur Hiriburua
San Telmo Museoa, Koldo Mitxelena Kulturunea
Donostia / San Sebastián 2016 / 6 / 18 - 2016 / 10 / 2
«Bake-ituna»
1516-2016. Bake-itunak Donostia 2016, Europako
Kultur Hiriburuaren Bake-ituna proiektuaren
erakusketa nagusia da. Bake-ituna San Telmo
Museoarekin eta Koldo Mitxelena Kulturunearekin
batera dago antolatua; Telefónicaren babesarekin
eta EU-Japan Fest-en eta Flandriako Gobernuaren
laguntzarekin, eta honako hauen lankidetzarekin:
Baionako Euskal Museoa, DIDAM, Baionako
Udala, Artium Arte Garaikidearen Euskal
Zentro-Museoa, Fundació Antoni Tàpies, Jorge
Oteiza Fundazio Museoa, Bilboko Arte Ederren
Museoa, Zumalakarregi Museoa, Laboratorium
Museoa, Salamancako Unibertsitatearen
VIII. Mendeurrena eta Tabakalera Kultura
Garaikidearen Nazioarteko Zentroa.
«Tratado de paz»
1516-2016. Tratados de paz es la exposición central
de Tratado de paz: un proyecto de San Sebastián
2016, Capital Europea de la Cultura, organizado
junto a San Telmo Museoa y Koldo Mitxelena
Kulturunea; con el patrocinio de Telefónica y el
apoyo de EU-Japan Fest y el Gobierno de Flandes;
y con la colaboración del Museo Vasco y de la
historia de Bayona, DIDAM, Ayuntamiento
de Bayona, Artium Centro-Museo Vasco de
Arte Contemporáneo, Fundació Antoni Tàpies,
Fundación Museo Jorge Oteiza, Museo de
Bellas Artes de Bilbao, Zumalakarregi Museoa,
Laboratorium Museoa, VIII Centenario de la
Universidad de Salamanca y Tabakalera Centro
Internacional de Cultura Contemporánea.
«Traité de paix»
1516-2016. Traités de paix est l’exposition centrale
de Traité de paix : un projet de Saint-Sébastien
2016, Capitale Européenne de la Culture, organisé
avec le San Telmo Museoa et le Koldo Mitxelena
Kulturunea, avec le parrainage de Telefónica et le
soutien de l’EU-Japan Fest et du Gouvernement
flamand, et avec la collaboration du Musée Basque et
de l’histoire de Bayonne, du DIDAM, de la Mairie
de Bayonne, de l’Artium Centre-Musée Basque
d’Art contemporain, de la Fundació Antoni Tàpies,
de la Fondation Musée Jorge Oteiza, du Musée des
Beaux-Arts de Bilbao, du Zumalakarregi Museoa,
du Laboratorium Museoa, du VIIIe Centenaire
de l’Université de Salamanque et de Tabakalera
Centre International de Culture Contemporaine.
«Peace Treaty»
1516-2016. Peace Treaties is the central exhibition
of Peace Treaty: a project by San Sebastian
2016, European Capital of Culture, organised
along with the San Telmo Museoa and Koldo
Mitxelena Kulturunea; with the sponsorship of
Telefónica and the support of EU-Japan Fest
and the Government of Flanders; and with the
collaboration of the Musée Basque et de l’histoire
de Bayonne, DIDAM, Bayonne City Council,
Artium-Basque Museum of Contemporary Art,
Fundació Antoni Tàpies, Jorge Oteiza Foundation
Museum, Bilbao Fine Arts Museum, Zumalakarregi
Museoa, Laboratorium Museoa, 8th Centenary
of the University of Salamanca and Tabakalera
International Centre for Contemporary Culture.
1516
2016
Bake-itunak
1516
2016
Tratados de paz
1516
2016
Traités de paix
1516
2016
Peace Treaties
Donostia 2016, Europako Kultur Hiriburuaren
Bake-ituna proiektuko erakusketa nagusia
da, eta desberdinak baina jarraituak diren
bi esparrutan garatzen da, biak Donostian
kokatuak: San Telmo Museoan eta Koldo
Mitxelena Kulturunean.
Es la exposición principal dentro del proyecto
Tratado de paz para San Sebastián 2016, Capital
Europea de la Cultura y se desarrolla en dos
ámbitos distintos aunque continuados, San
Telmo Museoa y Koldo Mitxelena Kulturunea,
ambos en Donostia / San Sebastián.
Constitue l’exposition principale du projet
Traité de paix pour Saint-Sébastien 2016,
Capitale Européenne de la Culture. Il se déroule
dans deux environnements différents bien
que continus, le San Telmo Museoa et le Koldo
Mitxelena Kulturunea, tous deux à Saint-Sébastien.
Is the main exhibition in the Peace Treaty
project for San Sebastían 2016, European
Capital of Culture. It is hosted by two separate,
though continuous, spaces: the San Telmo
Museoa and the Koldo Mitxelena Kulturunea,
both in San Sebastián.
4
Bake-ituna, borondateak
eta balioak uztartzen
Tratado de paz, aglutinador
de voluntades y valores
Bake-ituna Donostia 2016, Europako Kultur Hiriburuaren
(dss2016eu) programaren zati da, izendapen hori eskuratu
aurreko garaietatik izan ere. Hasiera batean, irudi artistikoetatik abiatuta, bakearekin lotutako auziak jorratzea
zen helburua, baita haren ifrentzua aztertzea ere: gerra
eta hainbat eratako indarkeria motak. Hala, ekimen bakarrean, ideiak, kezkak eta partekatutako metodologiak
laburbiltzen dira hiriburutzaren proiektu osoan.
Santiago Eraso eta Pedro G. Romero gidari dituela,
Bake-ituna nazioarteari begira planteatutako proiektua da,
eta hainbat artistak, erakundek, bildumak eta erakunde
pribatuk parte hartzen dute, bai Euskal Herrikoak, bai nazioartekoak. Pertsona eta erakunde horien guztien partaidetza, eskuzabaltasuna eta konplizitatea izan ez bagenitu,
ez ginatekeen horren urrun iritsiko. Horiei guztiei, egoitza
guztietako langileei eta, bereziki, Donostia 2016 Fundazioari eta Bake-itunak programaren lantaldeari, gure eskerrik
beroenak.
2013an aurkeztutako lehendabiziko kapituluaren ostean
(Donostia setiatu, erre eta berreraiki zuteneko bigarren
mendeurrenarekin bat) eta ikerketa-lanetan lau urte
baino gehiago eman ostean, proiektu hau handitzen joan
da, harik eta 2016an amaitu den arte. Hala, dss2016euren
helburuarekin sintonian eta lehendabiziko zuzendariak
zioen moduan, Bake-ituna proiektuak epizentroa Donostian duen «harreman- eta konexio-mapa» baten moduan
funtzionatzen du. Edonola ere, nahiz eta epizentroa gure
hirian izan, hogei bat hiri eta herritan barrena zabaltzen
da: Bilbotik Bartzelonara eta Baionatik Salamancara,
proiektuaren lau puntu kardinalak aipatzearren.
Gaian murgiltzeko interesa daukatenek ikerketa -lan
bikaina topatuko dute argitalpen honen orrietan; ahalegin
kolektiboaren isla garbia eta proiektuaren bikaintasunaren froga, inondik ere.
Tratado de paz forma parte del programa de San Sebastián 2016, Capital Europea de la Cultura (dss2016eu) desde
antes incluso de ser reconocidos con esta distinción. En
el origen, estaba ya la idea de abordar desde las imágenes
artísticas aquellas cuestiones relacionadas con la paz o su
reverso: la guerra y las múltiples formas de la violencia.
De este modo, en una sola iniciativa, se sintetizan ideas,
preocupaciones y metodologías comunes a todo el proyecto de Capitalidad.
Liderado por Santiago Eraso y Pedro G. Romero,
Tratado de paz se plantea como un proyecto de alcance
internacional, en el que toman parte un número significativo de artistas, instituciones, colecciones y entidades
privadas, tanto locales como internacionales. Sin la
participación, generosidad y complicidad de todas estas
personas y organizaciones, no nos hubiera sido posible
llegar tan lejos. Para ellos, el personal de cada una de las
sedes y, muy especialmente, para el equipo de Tratado
de paz y la Fundación San Sebastián 2016, nuestro más
sincero agradecimiento.
Tras un primer capítulo, presentado en 2013, aniversario del asedio, incendio y reconstrucción de la ciudad,
y más de cuatro años de trabajo de investigación, el
proyecto ha crecido hasta su culminación en este 2016. En
sintonía con la filosofía de dss2016eu, y como su primer
director indicaba, Tratado de paz funciona “como un
mapa de relaciones y conexiones” que tiene su epicentro
en San Sebastián pero que se despliega por una veintena
de ciudades y municipios: de Bilbao a Barcelona y de Bayona a Salamanca, por mencionar solo los cuatro puntos
cardinales del proyecto.
Para aquellos interesados en el tema, encontrarán en
las páginas de esta publicación, reflejo fiel y exhaustivo
del esfuerzo colectivo y la ambición del proyecto, un
extraordinario documento de la exploración realizada.
Donostia 2016 Fundazioa
Fundación San Sebastián 2016
Traité de paix, projet conjuguant
des volontés et des valeurs
Peace Treaty, unifying
determination and values
Traité de paix fait partie du programme de Saint-Sébastien
2016, Capitale Européenne de la Culture (dss2016eu) avant
même que la distinction ait été attribuée. À l’origine, l’idée
d’aborder à partir d’images artistiques les questions liées
à la paix ou à son contraire (la guerre et les multiples
formes de la violence) était déjà là. Ainsi, en une seule initiative, des idées, des préoccupations et des méthodologies
communes à tout le projet de la Capitale sont synthétisées.
Mené par Santiago Eraso et Pedro G. Romero, Traité
de paix se présente comme un projet de portée internationale, auquel prennent part un grand nombre d’artistes,
d’institutions, de collections et d’établissements privés,
aussi bien locaux qu’internationaux. Sans la participation,
la générosité et la complicité de toutes ces personnes
et organisations, nous n’aurions pas pu aller aussi loin.
Nous adressons à ces derniers, le personnel de chacun
des sièges et, plus particulièrement, à l’équipe de Traité de
paix et à la Fondation Saint-Sébastien 2016 notre remerciement le plus sincère.
Après un premier chapitre présenté en 2013 −
­ anniversaire du siège, de l’incendie et de la reconstruction de la
ville − et plus de quatre années de travail de recherche, le
projet a atteint son point culminant en cette année 2016.
En accord avec la philosophie de dss2016eu, et comme son
premier directeur l’indiquait, Traité de paix fonctionne
« comme une carte de relations et de connexions » qui
a pour épicentre Saint-Sébastien et se déploie dans une
vingtaine de villes et de communes : de Bilbao à Barcelone
et de Bayonne à Salamanque, pour ne citer que les quatre
points cardinaux du projet.
Les personnes intéressées par le sujet trouveront dans
les pages de cette publication, qui reflète de manière fidèle
et exhaustive l’effort collectif et l’ambition du projet, un
extraordinaire document de l’exploration réalisée.
Peace Treaty was part of the San Sebastián 2016, European Capital of Culture (dss2016eu) programme even
before the distinction had been awarded. Right from
the very beginning, the idea was to use artistic images
to address issues related to peace and its opposite: war
and multiple forms of violence. Ideas, concerns and
methodologies, which are common to the entire Capital
of Culture project, are therefore synthesised into one
single initiative.
Led by Santiago Eraso and Pedro G. Romero, Peace
Treaty is intended to be a project with international
scope in which a great number of local and international
artists, institutions, collections and private entities take
part. Without the involvement, generosity and mutual
understanding of all these individuals and organisations,
it wouldn’t have been possible for us to come this far. We
would like to express our most sincere gratitude to the
staff at each centre, especially the Peace Treaty team and
the San Sebastián 2016 Foundation.
The project reached completion in 2016 and follows on from the first chapter, which was presented in
2013 to mark the anniversary of the siege, burning and
reconstruction of the city, and more than four years of
research. In keeping with the philosophy of dss2016eu,
Peace Treaty works ‘as a map for relationships and connections’, as its first director remarked. Its epicentre is
in San Sebastián and it takes in over twenty cities and
towns, from Bilbao to Barcelona, Bayonne to Salamanca,
to name just the four cardinal points of this project.
Those who are interested in this topic will find that
this publication gives an honest and comprehensive account of the collective effort and ambition involved in the
project, an extraordinary document attesting to the work
carried out.
Fondation Saint-Sébastien 2016
San Sebastián 2016 Foundation
5
6
Dibertsitatea eta nahasketa, bakearen haziak
Diversidad y mezcla, germen de paz
Bake-ituna Donostia 2016, Europako Kultur Hiriburua
programako ekoizpen nagusietako bat da. Hasieratik,
izenburu horren ideia kultura bizikidetzarako motortzat
hartzeko asmoarekin lotuta egon zen. Gipuzkoak eta Euskal Herri osoak, hainbat hamarkadatan, intolerantziaren,
sektarismoaren eta indarkeriaren ondorio suntsitzaileak
pairatu dituzte. ETAren terrorismoak, bizitzari erasotzeaz
gain, luzaroegi iraun zuen, jazarpen ideologikoa eta gure
pluraltasunerako kalte hutsa zena nolabait justifikatzen
zuten kolektiboak bere haztegiak izan zirelako. Laburbilduz, fanatismo hori modu askotan eta askotarikoetan
egon zen presente gure herrietako kaleetan eta plazetan
denbora luzean.
Gaur, Bake-ituna proiektuak, Gipuzkoako hainbat
museotan, bakea eta bakea sustatu duten akordioak
artearen bidez irudikatzeko askotariko moduak
errepasatzen ditu, eta irudikapen horretan nagusitu
diren kode estetiko eta sinbolikoak argitzearen aldeko
apustu bat da. Batu den artelan-bilduma handinahiaren,
eta, batez ere, pieza horietako bakoitzak bere barruan
biltzen duen kontakizun politikoaren eraginez, egin
diren indarkeria-ekintza guztien memoria Donostiak eta
Gipuzkoak nola gorde nahi duten hausnartzeko, eta, era
berean, gure lurrean berriz ere antzeko ezer ez gertatzeko
oinarriak jartzeko aukera bat da erakusketa hau. Kultura
sustatzeak elkarrekin bizitzen ikasteko balio dezala, eta
ezberdintasunak, mestizo izateak eta nahasketak tokia
izan dezatela irudikapen artistikoan, bakearen haziak
direlako.
Tratado de paz pasa por ser una de las principales producciones del programa de San Sebastián 2016, Capital
Europea de la Cultura. Desde un inicio, la idea de dicho
título estuvo ligada a la ambición de concebir la cultura
como motor de convivencia. Gipuzkoa y el conjunto del
País Vasco han padecido durante décadas las devastadoras consecuencias de la intolerancia, el sectarismo y la
violencia. Además de atentar contra la vida, el terrorismo
de ETA también pervivió durante demasiado tiempo
porque encontró un caldo de cultivo en colectivos que
justificaban de algún modo lo que no era sino un puro
ejercicio de persecución ideológica y menoscabo de nuestra pluralidad. Fueron, en fin, muchas y muy diversas las
maneras en que durante largo tiempo se representó ese
fanatismo en las calles y plazas de nuestros municipios.
Hoy el proyecto Tratado de paz repasa en distintos museos guipuzcoanos las diversas maneras en las que la paz
y los acuerdos que la han promovido han sido representados universalmente a través del arte, y constituye una
apuesta por descifrar los códigos estéticos y simbólicos
que han prevalecido en esa representación. La ambiciosa
colección de obras de arte que se dan cita pero, sobre
todo, el relato político que encierran todas y cada una de
estas piezas, convierten esta exhibición en una oportunidad para reflexionar sobre el modo en que Donostia / San
Sebastián y Gipuzkoa quieren guardar la memoria de todos los ejercicios de violencia perpetrados, al tiempo que
sentar las bases para que nada parecido pueda volver a
sembrarse en nuestra tierra. Que el fomento de la cultura
nos sirva para aprender a convivir, y que la diferencia, lo
mestizo y la mezcla tengan espacio en la representación
artística, porque son germen de paz.
Denis Itxaso
Gipuzkoako lehenengo diputatuorde nagusia
Kultura eta Turismoko diputatua
Denis Itxaso
Primer Teniente de diputado general de Gipuzkoa
Diputado de Cultura y Turismo
Diversité et mélange, germe de paix
Diversity and mixture, the germ of peace
Traité de paix se trouve être l’une des principales productions du programme de Saint-Sébastien 2016, Capitale
Européenne de la Culture. Dès le début, l’idée de ce titre
a été liée à l’ambition de concevoir la culture comme un
moteur de cohabitation. Gipuzkoa et l’ensemble du Pays
basque ont subi depuis des décennies les conséquences
dévastatrices de l’intolérance, du sectarisme et de la
violence. En plus de porter atteinte à la vie, le terrorisme
de l’ETA a également persisté pendant trop longtemps
parce qu’il a trouvé un terrain fertile dans les groupes
qui justifiaient en quelque sorte ce qui était seulement un
exercice de persécution idéologique et de dépréciation
de notre pluralité. Les représentations de ce fanatisme
dans les rues et les places de nos villes ont été finalement
nombreuses et très variées pendant longtemps.
Aujourd’hui, le projet Traité de paix examine dans divers musées de Gipuzkoa les diverses façons dont la paix
et les accords qui l’ont encouragée ont été universellement représentés à travers l’art, et constitue un engagement pour déchiffrer les codes esthétiques et symboliques
qui ont prévalu dans cette représentation. La collection
ambitieuse d’œuvres d’art qui se donnent rendez-vous,
mais, surtout, le récit politique qui entoure toutes et chacune de ces pièces, font de cette exposition une occasion
de réfléchir sur la façon dont Saint-Sébastien et Gipuzkoa
veulent sauver la mémoire de tous les exercices de violence perpétués, tout en établissant les bases afin que rien
de similaire ne puisse revenir germer en nos terres. Que
la promotion de la culture nous aide à apprendre à vivre
ensemble, que la différence, le métissage et le mélange
disposent d’un espace dans la représentation artistique,
parce qu’ils sont un germe de paix.
Peace Treaty is one of the main productions within the
schedule of San Sebastián 2016, European Capital of
Culture. From the beginning, the idea behind this title
was linked to the ambition of conceiving culture as
the driving force of coexistence. For decades Gipuzkoa
and the Basque Country as a whole have suffered the
devastating consequences of intolerance, sectarianism
and violence. In addition to threatening life, ETA’s
terrorism also existed for too long because it found a
breeding ground in collectives that somehow justified
what was nothing more than an exercise in ideological
persecution and undermining our plurality. There were,
in short, many different ways in which for a long time this
fanaticism was represented on the streets and squares of
our municipalities.
Today, the Peace Treaty project reviews in several
museums in Gipuzkoa the different ways in which
peace and the agreements that promoted it have been
universally represented in art, and it is a commitment
to decipher the aesthetic and symbolic codes that have
prevailed in this representation. The ambitious collection
of works of art that are presented, but, above all, the
political account that each and every one of these works
contains, make this exhibition an opportunity to reflect
on the way in which San Sebastián and Gipuzkoa want
to remember all the episodes of violence perpetrated,
while laying the foundations so that nothing similar
can take root in our land again. May we use the
promotion of culture to learn to live together, and may
difference, fusion and mixture have their space in artistic
representation, because they are the germ of peace.
Denis Itxaso
Premier Adjoint au Député général du Gipuzkoa
Député de Culture et Tourisme du Gipuzkoa
Denis Itxaso
First Deputy President of Gipuzkoa
Minister of Culture and Tourism of Gipuzkoa
7
8
1516-2016. Bake-itunak erakusketa aukera bikaina da
San Telmo Museoarentzat, gure inguruneko museoak
eta nazioarteko ospea duten erakundeak inplikatu
dituen proiektuarekin bat egiteko.
San Telmok, euskal gizartearen museo gisa,
atentzio berezia jartzen die, programazio-lerroen
baitan, bizi dugun gizartea kezkatzen duten auziei;
hala, museoak rol aktiboa izan nahi du kontu
horietan. Bake-ituna-ek nagusiki bakea lantzen du,
eta gogorarazi behar dugu Europako Hiriburutzaren
gako-proiektua dela; hori horrela izanik, erakusketa
honen bitartez, gai horri azalpenezko formatu batean
ekingo diogu, museoaren zein hiriaren beraren
eskaintza aberastuz.
2013an, proiektuaren lehen zatiak tokiko ikuspegi
batetik abiatzen zen hurbilketa bat proposatu zuen
–1813ko sutea, suntsiketa eta berreraikuntza–.
2016ko erakusketak jauzi kualitatibo bat ematen
du, eta ikuspegi globalago bat hartzen. Hala, artea
interpelatzen gaituen tresna bihurtzen da, azken
mendeetan bakea arlo horretatik ulertzeko moduari
buruzko hainbat kontzeptu eta ikuspegi erakusten eta
eskaintzen dizkigun tresna.
Bidezkoa da proiektua pentsatu eta garatu duten
pertsona guztien lana nabarmentzea eta eskertzea,
eta bertakoak zein nazioartekoak diren erakunde
ugariren parte-hartzea nabarmendu nahi dugu,
haiek egiten baitute posible proiektua, eta bereziki
erakusketa hau, arteaz bere goreneko mailan
gozatzeko aukera ematen digun gertakari bihur
dadin.
Miren Azkarate Villar
2016 Hiriburutzako, Kulturako, Euskarako eta
Hezkuntzako zinegotzi ordezkaria
La exposición 1516-2016. Tratados de paz es una gran
oportunidad para San Telmo Museoa de participar en
un proyecto en el que están implicados tanto museos
de nuestro entorno como instituciones de prestigio
internacional.
San Telmo, como museo de la sociedad vasca,
presta especial atención dentro de sus líneas de
programación a cuestiones que preocupan a la
sociedad en la que vivimos y en las que el museo
quiere tener un papel activo. Por este motivo,
puesto que la paz es el tema central de Tratado de
Paz , proyecto clave de la Capitalidad Europea de
Donostia / San Sebastián, la muestra nos permite
abordar esta temática en un formato expositivo que
enriquece la oferta tanto del museo como de la propia
ciudad.
En 2013, la primera parte del proyecto propuso
un acercamiento que partía de un punto de vista
local –incendio, destrucción y reconstrucción de la
ciudad en 1813–, y la exposición de 2016 da un salto
cualitativo y adquiere una perspectiva más global.
El arte se convierte así en una herramienta que nos
interpela, que nos muestra y nos ofrece muy diversos
conceptos y visiones sobre la forma en la que la paz se
ha abordado desde este ámbito en los últimos siglos.
Es de justicia destacar y agradecer la labor de
todas las personas que han ideado y desarrollado
el proyecto, y queremos subrayar la participación
de numerosas instituciones de ámbito nacional e
i nternacional, que hacen posible que el proyecto,
y esta exposición en particular, se convierta en un
acontecimiento que nos permitirá disfrutar del arte a
su más alto nivel.
Miren Azkarate Villar
Concejala delegada de Capitalidad 2016, Cultura,
Euskera y Educación
L’exposition 1516-2016. Traités de paix est une excellente
occasion pour le San Telmo Museoa de participer à un
projet dans lequel sont impliqués autant de musées
de notre environnement ainsi que des institutions de
prestige international.
San Telmo, en tant que musée de la société basque,
prête une attention particulière dans ses lignes de
programmation aux questions qui préoccupent la
société dans laquelle nous vivons et dans lesquelles
le musée veut jouer un rôle actif. De ce fait, étant
donné que la paix est le thème central de Traité de
Paix, projet clé de la Capitale Européenne de SaintSébastien, l’exposition nous permet d’aborder cette
thématique sous forme d’exposition qui enrichit l’offre
aussi bien du musée que de la ville en question.
En 2013, la première partie du projet a proposé
une approche qui partait d’un point de vue local
– incendie, destruction et reconstruction de la ville
en 1813 –, et l’exposition de 2016 fait un saut qualitatif
et acquiert une perspective plus globale. L’art devient
ainsi un outil qui nous interpelle, qui nous montre
et nous offre des concepts et des visions très divers
sur la manière dont la paix a été abordée dans ce
domaine au cours des dernières siècles.
Il est convient de souligner et de remercier le
travail de toutes les personnes qui ont imaginé et
développé le projet, et nous souhaitons souligner
également la participation de nombreuses institutions
à l’échelle nationale et internationale, qui font en sorte
que le projet, et cette exposition en particulier, soit un
événement qui nous permettra de profiter de l’art à
son niveau le plus élevé.
Miren Azkarate Villar
Conseillère déléguée de Capitale 2016, Culture,
Langue basque et Éducation
The exhibition 1516-2016. Peace Treaty is a great
opportunity for the San Telmo Museoa to participate
in a project where both local museums and
internationally renowned institutions are involved.
As a museum which is rooted in Basque society,
San Telmo’s programme places special emphasis
on issues which concern the society in which we
live and in which the museum wants to play an
active role. Given that peace is the main theme of
Peace Treaty, which is the central project in the San
Sebastián European Capital of Culture programme,
the event allows us to address this subject through an
exhibition which enriches the cultural offering of both
the museum and the city itself.
The first part of the project took place in 2013 and
focused on a local approach (the fire, destruction and
reconstruction of the city in 1813), whereas the 2016
exhibition makes a qualitative leap and takes on a
more global view. Art therefore becomes a tool which
challenges us, showing and offering us a diverse
range of concepts and perspectives related to the way
peace has been addressed in this field over the past
centuries.
It is only fair to recognise and thank all those who
have been involved in devising and developing the
project. We would also like to thank the numerous
institutions from both Spain and beyond which have
taken part and turned this project - and this exhibition
in particular - into an event that will enable us to
enjoy art at its highest level.
Miren Azkarate Villar
Councillor for the 2016 Capital of Culture project,
Culture Basque and Education
9
«Bake-ituna»
Bake-ituna Donostia 2016,
Europako Kultur Hiriburuaren
proiektu bat da, bakearen
eta Bakearen –letra txikiz eta
larriz– irudikapenaren inguruko
hainbat erakusketak, laborategik,
argitalpenek eta proiektuk osatua.
Guztion iruditerian eta Arteak
eta Zuzenbideak oinordetzan utzi
dizkiguten forma politikoetan
gordetzen diren eraikuntzek
osatzen dute. Garrantzitsua da
aldea nabarmentzea: proiektu
honen helburua ez da, berriro ere,
Gerra eta Bakea bikotea aztertzea,
baizik eta bakeari erreparatzea
eta, zehazki, bakeak historian
zehar ezagutu dituen forma eta
irudikapen konplexuei, edozer
gisa ulertzen delarik bakea:
Pax inperiala, Garaipenaren
adierazpena, batzuen eta besteen
Adiskidetze-prozesua, bortxakeria
amaitzea, gozamena edo bizipoza.
Hasteko, Bake-itunak bere
buruari galdetzen dio ea
erakusketa bat bitarteko egokia
den bakeaz eta haren irudikapenez
hitz egiteko. Museoa, artearen
gaur egungo ikuskeraren jatorrian
dagoen tresna fundazionala,
Louvre museoarekin agertu
zen gisa horretan, herriak
aristokraziaren eta kleroaren
aurka lortutako garaipenaren
ospakizun gisa. Kulturaren
demokratizaziorako gune horrek,
dena den, handitzen jarraitu
zuen, garaipen napoleonikoei
eta gerra-harrapakinei esker.
Museoa, erakusketa eta ikusizko
propaganda dira bakeak bere
irudikapenak azalerazteko
darabiltzan tenplu berriak. Horrela,
bada, proiektuak irudikapen
horien berrikusketa kritiko bat
proposatzen du. Kritikoa, bere
esanahi zehatzean: laburbiltzen
eta irakurketa arretatsua egiten
duena. Gaur egun, adibidez, askok
jotzen dute Guggenheim Bilbaoren
inaugurazioa terrorismoaren
indarkeriaren amaiera Euskadira
ekarri duen garai berriaren
ikurtzat.
Bake-itunak Francisco de
Vitoriaren obra eta Bakearen
Iberiar Eskola ditu abiapuntu.
Izan ere, Jendeen Nazioarteko
Zuzenbidearen iturritzat jotzen
dira, eta hartatik sortzen dira
gerra eta indarkeria amaitzeko
eta gatazkak konpontzeko
aukera politikoak. Arabiarren
aurkako gerrak eta Amerikaren
kolonizazioa esperientzia
erabakigarriak izan ziren corpus
filosofiko horretan, baita gure
erakusketa-proiektuetarako ere.
Tomas Mororen Utopia argitaratu
zenetik (1516) gaur egunera arte,
abandono de la violencia, como
goce, como una alegría de vivir.
Tratado de paz empieza por
preguntarse si una exposición es el
dispositivo adecuado para hablar
de la paz y sus representaciones.
El museo, el aparato fundacional
en el que nace la concepción actual
de lo que es el arte, aparece como
tal con el Museo del Louvre, una
celebración del triunfo del pueblo
frente a la aristocracia y el clero.
Este espacio de democratización
de la cultura sigue creciendo,
no obstante, con las victorias
napoleónicas y sus botines de
guerra. El museo, la exposición,
la propaganda visual, son los
nuevos templos en los que la paz
muestra sus representaciones.
Así, el proyecto propone una
revisión crítica de estas mismas
representaciones, crítica en su
sentido exacto de recapitulación
y lectura atenta. Hoy en día, por
ejemplo, son muchos los que
marcan la inauguración del
Guggenheim Bilbao como el signo
del nuevo tiempo que ha traído
el fin de la violencia terrorista a
Euskadi.
Tratado de paz arranca su
indagación en la obra de Francisco
de Vitoria y la Escuela Ibérica de la
Paz, verdadera fuente del llamado
Derecho Internacional de Gentes
del que nacen las posibilidades
políticas de terminar con la guerra
y la violencia como formas de
solución de conflictos. Las guerras
contra los árabes y la colonización
americana fueron experiencias
determinantes para aquel corpus
filosófico y lo son también para
nuestros proyectos expositivos.
Desde 1516, año de publicación de
la Utopía de Tomás Moro, hasta
nuestros días, el proyecto recorre
las múltiples voces y formas de la
paz, intentando, a la vez que dar un
10
«Tratado de paz»
Tratado de paz es un proyecto
de San Sebastián 2016, Capital
Europea de la Cultura que articula
distintas exposiciones, laboratorios,
publicaciones y formatos en torno
a la representación de la paz y
de la Paz, con minúscula y con
mayúscula, construcciones que
pertenecen al imaginario común de
las gentes y a las formas políticas
que nos han legado el Arte y el
Derecho. Es importante hacer este
distingo, el proyecto no pretende
explorar, una vez más, el par de la
Guerra y de la Paz, sino atender a la
paz, a las formas y representaciones
complejas que la paz ha atravesado
históricamente: sea entendida como
Pax imperial, sea como expresión
de Victoria, sea como proceso de
Conciliación de unos y otros, como
proiektuak bakearen askotariko
ahotsak eta formak aztertzen ditu,
eta, horrekin batera, ikusmira
zabal bat hedatzen du irudikapen
horien konplexutasunean eta
anbiguotasunean sakontzeko
asmoz.
Bake-itunaren erakusketagune nagusia Donostian dago,
San Telmo Museoaren eta Koldo
Mitxelena Kulturunearen artean,
1516-2016. Bake-itunaken bitartez;
baina eremu zabal batera
hedatzen da, Bilbotik Baionaraino,
Altzuzatik Gasteizeraino. Era
berean, hainbat kapitulu eta
gonbidapen eskaintzen ditu.
Ikerketa-kasuek —komisario
ezberdin bat erakusketa
bakoitzeko— euskal lurraldean
gertatutako Bake-itunak aztertzen
dituzte: Pirinioetako Bakea,
Baionako Abdikazioa, Bergarako
Besarkada...; Aldiriak proiektuan,
geure muga kontzeptualak
gainditzeko gonbita egiten zaie
gaur egungo zenbait artistari.
Aliantzak proiektuaren inguruan
beste lan txikiago batzuk
burutu dira. Proiektu horretan
bitartekaritzaren arkeologia
oso bat egiten da, publikoen eta
irudikapen artistiko eta politikoen
arteko harremanak antolatzen
dituen forma gisa ulertuta
arkeologia; Barruan, bestalde,
proiektuaren muin politiko eta
poetikoa da, eta f.x. Artxiboak
burutu zuen. Museo eta artegune ugariren lankidetza ere
azpimarratu nahi genuke, haien
laguntzari esker egin ahal izan
baitugu berek zaintzen dituzten
irudikapenen inguruko azterketa:
Louvre museoa, Prado museoa,
mnac, mncars, macba, Pompidou
zentroa, Artium, Bilboko Arte
Ederren Museoa, Baionako Euskal
Museoa, Oteiza Fundazioa edo
Zumalakarregi Museoa.
Bake-ituna 2013an abiatu
zen, San Telmo Museoan eta
Donostiako Untzi Museoan eginiko
1813. Donostiako setioa, sutea
eta berreraikuntza erakusketa
nagusiaren inguruan. Ikerketakasu gisa, Décor, A Conquest by
Marcel Broodthaers aurkeztu
zuen, gure proiektuko tresna ezin
garrantzitsuagoa, Bakearen Etxean.
Eta Bulegoa z/b, Oier Etxeberria
eta Maialen Lujanbio gonbidatu
zituen, Xabier Erkiziarekin,
Aldiriak-en lan egitera. Argitalpen
batek aurkezpen horiek guztiak
jasoko ditu, bai eta erakusketen,
jardueren eta lanen ziklo berri
osoa ere.
Pedro G. Romero
Bake-ituna proiektuaren
komisario-zaintzailea
11
amplio panorama, profundizar en la
complejidad y ambigüedad de estas
representaciones.
Tratado de paz tiene su centro
expositivo en Donostia /San
Sebastián, entre San Telmo Museoa
y Koldo Mitxelena Kulturunea, con
1516-2016. Tratados de paz; pero se
despliega por un territorio amplio
desde Bilbao hasta Bayona, desde
Altzuza hasta Vitoria-Gasteiz.
Igualmente aplica capítulos e
invitaciones diversas: los Casos
de Estudio, cada exposición con
un comisario distinto, exploran
acuerdos de paz dados en el
territorio concreto del País Vasco
—Paz de los Pirineos, Abdicación de
Bayona, Abrazo de Bergara...—; los
Afueras invitan a distintos artistas
del presente a desbordar nuestros
propios límites conceptuales. Otros
trabajos menores se han desplegado
en torno a Alianzas, donde se
desarrolla toda una arqueología
de la mediación como forma que
hoy articula las relaciones entre
los públicos y las representaciones
artísticas y políticas; y el Dentro,
el núcleo político y poético del
proyecto que desarrolló el Archivo
f.x. También debemos subrayar
la colaboración de numerosos
museos y espacios de arte, desde
el propio Museo del Louvre hasta
el Museo del Prado o el mnac,
desde el mncars o el macba hasta
el Centre Pompidou pasando por
Artium, el Museo de Bellas Artes
de Bilbao, el Museo Vasco de
Bayona, la Fundación Oteiza o el
Museo Zumalakarregi, para hacer
posible esa indagación sobre las
propias representaciones que estas
instituciones custodian.
Tratado de paz se desplegó, ya
en 2013, en torno a una exposición
central, 1813. Asedio, incendio y
reconstrucción de San Sebastián,
en San Telmo Museoa y el Museo
Naval de Donostia/San Sebastián;
presentó como Caso de estudio
en la Casa de la Paz Décor, A
Conquest by Marcel Broodthaers,
una herramienta clave en nuestro
proyecto; e invitó a Bulegoa z/b,
Oier Etxeberria y Maialen Lujanbio
con Xabier Erkizia a trabajar en los
Afueras. Una publicación recogerá
tanto aquellas presentaciones como
todo el nuevo ciclo de exposiciones,
actividades y trabajos.
Pedro G. Romero
Comisario-curador del proyecto
Tratado de paz
1516–2016
Bake-itunak
pedro g. romero
1516-2016. Bake-itunak erakusketak ibilbide zabala
egiten du bakeak artean duen irudikapen-formetatik,
zuzenbideko, politikako eta historiako figuretatik
abiatuta. Hogeita bat museotako artelanak erakusten
ditu –Museo del Prado, Louvre, mnac, Bilboko Arte
Ederren Museoa, Arabako Arte Ederren Museoa,
Musée Bonnat-Helleu, Musée Goupil, Rijksmuseum,
Amsterdam, Baionako Euskal Museoa, Zumalakarregi
Museoa, Museo de América, Museo del Ejército,
Calcografía Nacional, bne, mncars, macba, Centre
Pompidou, Artium, Frac Aquitaine, Oteiza Fundazioa
eta f.x. Artxiboa–. Artelan horiek bakea, itunak eta
akordioak, desmilitarizazioa, gerrarik ez egotea eta
indarkeriarik eza aipatzen dituzte. Garrantzizkoa da
azpimarratzea ondare horiek baizik ez ditugula erabili
erakusketa egiteko, eta hurbilagotik aztertu ahal izan
dugula geure burua nola irudikatzen dugun; bakearen
arkeologia moduko zerbait gure instituzio zibiletan.
Bakearen Iberiar Eskolak XVI. mendean
aholkatutako aurkibideei jarraikiz, erakusketa
bederatzi kapitulutan banatzen da, modu
anakronikoan: Lurraldeak (geografiaren esku-hartze
militarra, muga artifizialak, paisaiaren sakralizazioa),
Historia (heroia monumentalizatzea, memoria
historikoa, aurriak), Enblemak (banderak, arranoak
eta usoak), Miliziak (haur soldaduak, zalditik
erortzea, soldadu ezezaguna), Hildakoak (zibilen
aurkako gerrak, biktimarioa, memorialak), Ekonomia
(gerrako harrapakinak, gastuak, museoak), Armak
(apaindura, erabilera zibila, desarmatzea), Biztanleria
(errefuxiatuak, migrazioak, mestizajeak) eta Tratatuak
(teologia, dialektikak, eszenaratzeak). Lehenbiziko
bost kapituluak San Telmo Museoan daude, azken
bostak, berriz, Koldo Mitxelena Kulturunean,
eta Hildakoak atalak giltzadura-lana egiten du
bi espazioen artean. Islamaren kontrako gerrek
eta Amerikaren kolonizazioak Bakearen Iberiar
Eskolarentzat izan zuten garrantzi berezia ere –gure
garaietan ere larrialdiak izanda– oso nabaria da
erakusketa osoan.
12
1516–2016
Tratados de paz
pedro g. romero
1516-2016. Tratados de paz ofrece un amplio recorrido
por las formas de representación de la paz en el
arte, a partir de figuras del derecho, la política y
la historia; muestra obras procedentes de veintiún
museos –Museo del Prado, Louvre, mnac, Museo
de Bellas Artes de Bilbao, Museo de Bellas Artes
de Álava, Musée Bonnat-Helleu, Musée Goupil,
Rijksmuseum, Amsterdam, Museo Vasco y de la
historia de Bayona, Zumalakarregi Museoa, Museo de
América, Museo del Ejército, Calcografía Nacional,
bne, mncars, macba, Centre Pompidou, Artium,
Frac Aquitaine, Fundación Oteiza y Archivo f.x.– en
las que se alude a la paz, los tratados y acuerdos,
la desmilitarización, la ausencia de guerra y la no
violencia. Es importante subrayar que la exposición
se ha realizado exclusivamente con esos legados,
permitiéndonos explorar, más de cerca, cómo nos
representamos; una suerte de arqueología de la paz en
nuestras instituciones civiles.
La exposición, siguiendo los índices recomendados
en el siglo XVI por la Escuela Ibérica de la Paz,
se divide, anacrónicamente, en nueve capítulos:
Territorios (invención militar de la geografía, límites
fronterizos artificiales, sacralización del paisaje),
Historia (monumentalización del héroe, memoria
histórica, ruinas), Emblemas (banderas, águilas
y palomas), Milicias (niños soldado, la caída del
caballo, el soldado desconocido), Muertos (guerras
contra los civiles, victimario, memoriales), Economía
(botines, gastos, museos), Armas (ornamento, uso
civil, desarme), Población (refugiados, migraciones,
mestizajes) y Tratados (teología, dialécticas,
escenificaciones). Los cinco primeros en San Telmo
Museoa y los cinco últimos en Koldo Mitxelena
Kulturunea, siendo Muertos un apartado doble que
sirve de articulación entre los dos espacios. La especial
importancia que para la Escuela Ibérica de la Paz
tuvieron las guerras contra el Islam y la colonización
de América, también emergencias de nuestro presente,
se hace notar a lo largo de toda la exposición.
Bake-itunak
Ibilbidea hamasei museoren edo geldialdiren
aurkezpenarekin txandakatzen da: (San Telmo Museoan)
Tata Vasco; Berunezko Liburuak; Erreinuen Gela;
Versailleseko Jauregiko Ispiluen Galeria; Museo del
Pueblo; Musée d’Art Moderne, Departement des Aigles,
Marcel Broodthaers-ena; Jean de Bloch Museoa;
Porrajmos-en Museoa; (Koldo Mitxelena Kulturunean)
Holokaustoaren Memoriala; Otto Neurath Museoa; AntiKriegs-Museum; The Family of Man; Hiroshima Peace
Memorial Museum; La Verité sur les colonies; Del Tercer
Mundo; eta Palestinarekiko Solidaritatea adierazteko
Nazioarteko Arte Erakusketa, 1978koa.
Bitartekotzaren arkeologia berezi bat ere badago,
gaur egun museoak ikusleekin harremanetan
jartzen duen tresna nagusia, gure sinbolo publikoen
instrumentalizazio pedagogikoan sorburua duena.
Bakearen inguruko jokoak, katiximak, mapa kritikoak,
koralak, ikastetxeak, film didaktikoak, testuliburuak,
antzezlanak, didaskaliak eta ariketak bildu dira.
Ibilbide osoan barrena behin eta berriz galdetzen
da zer dela-eta bakeari buruzko erakusketa bat eta ea
zergatik funtzionatzen duten gizarte zibilaren tenplu
diren museoak ongizatea, adostasuna eta bakea
irudikatzeko espazio gisa. Hain zuzen, galdera horrek
ematen digu bide irudikapen horien konplexutasunean
sakontzeko, ikur eta sinbolo horietako askoren
anbiguotasuna igartzeko, eta segurtasunaren,
gizarte-ongizatearen eta joritasunaren irudikapenek
maiz ezkutatzen dutena aurkitzeko; alegia, biktimak
eta kostuak ere badituen bakezko mundu zoriontsu bat.
Bakea ez da bakarrik gure gizarteen helburu utopiko
bat, gerraren beste aurpegia ere bada.
Bakearen Iberiar Eskola
Arabiarren eta Islamaren kontrako borrokaren eta
Amerikako kontinente aurkitu berriaren indarkeriazko
konkistaren esperientzia politikoen ondoren, eta, era
berean, Tomas Mororen eta Erasmo Rotterdamgoaren
garaiko Berpizkundeko humanismoaren ideien eta
eskolastikarik onenaren argitan, Espainiako eta
Portugalgo erresumetako unibertsitate katolikoetako
pentsalari batzuek –haietako asko misiolariak
Amerikako kolonietan– Jendeen Nazioarteko
Zuzenbidea izango zenaren eta egungo nazioarteko
zuzenbidearen eta zientzia diplomatikoaren funtsa
denaren oinarri teologikoak, filosofikoak, juridikoak,
politikoak eta ekonomikoak ezarri zituzten. Francisco
de Vitoriaren lehen irakaspenen pean, eta Salamancako
13
Tratados de paz
Este recorrido se va alternando con la presentación
de dieciséis museos o estancias, a saber: (en San Telmo
Museoa) Tata Vasco; Los Libros Plúmbeos; Salón de
Reinos; Galería de los Espejos de Versalles; Museo del
Pueblo; Musée d’Art Moderne, Département des Aigles de
Marcel Broodthaers; Museo Jean de Bloch; Museo del
Porrajmos; (en Koldo Mitxelena Kulturunea) Memorial
del Holocausto; Museo Otto Neurath; Anti-KriegsMuseum; The Family of Man; Hiroshima Peace Memorial
Museum; La Vérité sur les colonies; Del Tercer Mundo;
Exposición de Arte Internacional en Solidaridad con
Palestina.
Está presente también una especial arqueología de la
Mediación, principal instrumento que relaciona hoy día
a los museos con sus públicos, y que tiene su origen en
la instrumentalización pedagógica de nuestros símbolos
públicos. En torno a la paz se recogen ejemplos de
juegos, catecismos, mapas críticos, corales, colegios,
películas didácticas, libros de texto, teatros, didascalias y
ejercicios.
Durante todo el recorrido se insiste en la pregunta
de por qué una exposición sobre la paz y de por qué los
museos, templos de la sociedad civil, funcionan como
espacios de representación del bienestar, el consenso
y la paz. Es esa pregunta, precisamente, la que nos va
permitiendo profundizar en la complejidad de estas
representaciones, descubrir la ambigüedad de muchos de
estos signos y símbolos y averiguar lo que muchas veces
ocultan las representaciones de seguridad, bienestar
social y abundancia, un mundo feliz y en paz que
también tiene sus víctimas y sus costos. La paz no es solo
una aspiración utópica de nuestras sociedades, también
es la otra cara de la guerra.
La Escuela Ibérica de la Paz
Tras las experiencias políticas de la lucha contra los
árabes y el Islam y la conquista violenta del recién
descubierto continente americano, y a la luz, también,
de la mejor escolástica y las ideas del humanismo
renacentista, contemporáneos de Tomás Moro o
Erasmo de Rotterdam, una serie de pensadores de
universidades católicas de los Reinos de España y
Portugal, misioneros muchos de ellos en las colonias
americanas, conceptuaron las bases teológicas,
filosóficas, jurídicas, políticas y económicas de lo que
sería el Derecho Internacional de Gentes, fundamento de
la ciencia diplomática y de todo el derecho internacional
actual. Bajo el primer magisterio de Francisco de Vitoria
Bake-itunak
Eskola gisa ere ezagunak, alde batera utzi zituzten nagusi
ziren ereduak, Erdi Aroko konkistako zuzenbidearen
krudelkeria edo Imperiumaren eredu erromatar zaharra.
Gizakiaren historian haiek jarri zituzten zalantzan
lehenengo aldiz, recta ratio juridikotik, gerren eta
kolonien legezkotasuna eta moraltasuna, eta akordioan eta
negoziazioan oinarritutako politiken zutabeak finkatzen
hasi ziren, jarrera antagonikoetatik abiatu arren. Aita
Vitoria dominikanoarekin batera, honako hauek ziren
Eskolako kideak: Domingo de Soto, Diego de Covarrubias y
Leyva, Melchor Cano, Alonso de Veracruz, Juan de la Peña,
Serafim Freitas, Martín de Azpilicueta –Doctor Navarro
deitua–, Martín de Ledesma, Fernando Pérez, Luis de
Molina, Pedro Simões, Antònio de São Domingos, Fernão
Rebelo, Manuel da Nóbrega, José de Acosta, Juan Zapata y
Sandoval, Antonio Viera, Francisco Suárez eta Bartolomé de
las Casas.
— i. Tata Vasco: un Poema, Ernesto
Cardenal, Michoacaneko artisautza,
1540 -2011
14
— ii. Granadako Sacromonteko
Abadiako Berunezko Liburuak,
1595-2000
— iii. Madrilgo Casón del Buen
Retiroko Erresumen Aretoa,
xvii. mendea
Lurraldeak
Bakearen Iberiar Eskola izenekoaren tratatuetan,
lurraldearen gaia da auzi nagusia, hain zuzen, erlijioak,
printze-printzesek eta biztanleek lurraldearen gainean
duten subiranotasuna. Nolabait ere, lurraldea eta, beraz,
mugen trazadura legezko zientzia bilakatu da, eta,
horrek, herrialdeak eta paisaiak asmatzea ekarri du.
Perspektibaren agerpenak, Amerikako kontinentearen
aurkikuntzak eta itsasoei eta ozeanoei buruzko
nazioarteko legeriaren beharrak beste dimentsio bat
eman zioten munduari, gaur egun ezagutzen dugunaren
Tratados de paz
y conocidos también como Escuela de Salamanca,
abandonaron los modelos imperantes, la crueldad del
derecho medieval de conquista o el antiguo modelo
romano del Imperium, siendo los primeros en la historia
humana que cuestionaron, desde la recta ratio jurídica,
la legitimidad y moralidad de guerras y colonias,
empezando a poner los pilares de políticas asentadas
en el acuerdo y la negociación, aun desde posiciones
antagonistas. Aparte del dominico Padre Vitoria, son
miembros de esta Escuela: Domingo de Soto, Diego de
Covarrubias y Leyva, Melchor Cano, Alonso de Veracruz,
Juan de la Peña, Serafim Freitas, Martín de Azpilicueta
llamado Doctor Navarro, Martín de Ledesma, Fernando
Pérez, Luis de Molina, Pedro Simões, Antònio de São
Domingos, Fernão Rebelo, Manuel da Nóbrega, José de
Acosta, Juan Zapata y Sandoval, Antonio Viera, Francisco
Suárez y Bartolomé de las Casas.
— i. tata vasco: un Poema, Ernesto
Cardenal, artesanías de Michoacán,
1540 -2011
— ii. Los Libros Plúmbeos de la
Abadía del Sacromonte de Granada,
1595-2000
— iii. Salón de Reinos del Casón
del Buen Retiro de Madrid, s. xvii
Territorios
En tratados procedentes de la llamada Escuela Ibérica
de la Paz se plantea como cuestión principal el asunto
del territorio, la soberanía que sobre este tienen la
religión, los príncipes y las gentes que los habitan.
En cierto sentido, el territorio y, por ende, el trazado
de las fronteras y límites, se convierte en una ciencia
legal que ha llamado a inventar países y paisajes. La
aparición de la perspectiva, los descubrimientos del
continente americano y la necesidad de una legislación
internacional sobre mares y océanos empiezan a dar al
Bake-itunak
antzeko dimentsio globala. Lurraldeari buruz dagoen
ezagutza militarra ez da xaloa; izan ere, esan genezake
geografia, zientzia den aldetik, asmakuntza militar bat
baizik ez dela. Hortaz, bakeak eta bake-itunek gizakien
eta haien paisaien aurka bortxaz ezarritako kontuen
ordena artifiziala eta indarkeriazkoa legeztatu baizik ezin
dute egin. Bizi diren lurraldeetan irauteko eskubidea
onartzen die fedegabeei Salamancako eskolak, eta
nola-halako subiranotasuna ere bai. Aurrerapen horrek
ia ez du ezertan aldatzen boterearen eta lurraldearen
arteko harremana. Lurraldearen lotura horiek ez
dira aldatuko ez sekularizazio ilustratuarekin, ezta
iraultza industrialekin ere. XIX. mendearen amaieran,
Eliseo Reclus izan zen lurraldea desmilitarizatzea
proposatu zuen lehen geografoa, eta, lehenik eta behin,
administrazio politikoaren eta geografiaren arteko
naturalizazioa desegitea babestu zuen horretarako.
Paradoxikoki, ildo kritiko berari jarraikiz, Deleuzeren eta
Guattariren ustez, lurraldean egindako edozein eragiketa,
lurraldean bizitze hutsa, azkenean, gerrarako makina
bilakatzen da. Hortaz, lurraldearen ikuskera militar
hori legeak eta haren irudikapenek –hala nazioarteko
zuzenbideak nola turismoak– zeharkatzen duten
espaziotzat hartzen dugu. Paisaiaren eta herrialdearen
idealizazioa eta mistika ere bai. Irudikapen alegorikoak,
zaharrak zein modernoak, gizakiak munduaren gainean
duen nagusitasun hori kontatzeko moduak dira.
Aldarrikapen ekologistetatik harantz joz, gizakiaren eta
lurraren arteko kontratu berri bat behar du bakeak.
— iv. Versaillesko Jauregiko
Ispiluen Galeria eta Enbaxadoreen
Eskailera , 1678 -1919
Historia
Francisco de Vitoriaren ustez, historia proiektu
jainkotiarra zen artean. Munduaren ikuskera teologiko
horren arabera, agindu biblikoak gerra justifikatzen
du, iragarritako paradisua baitakar. Utopia ilustratuek
eta sozialistek gloriaren etorrera sekularizatuko
dute; eta kontsumoko gizarte kapitalistak berak
paradisuaren promesa ezkutatzen du. Kant-en
arabera, bakea betiereko helburua da, eta bakea bera
ekartzeko egiten den gerra ere justifikatzen du. Azpian
dagoen ideia mesianikoari jarraikiz, bakea denbora
historikoaren ezeztapen moduko zerbait da. Gerra
15
Tratados de paz
mundo la dimensión global con que hoy lo conocemos.
Sobre el territorio hay un conocimiento militar que no
es inocente, hasta el punto que podríamos decir que la
geografía como ciencia no es más que una invención
castrense. La paz, los tratados de paz, no pueden entonces
más que legitimar un orden de cosas artificial y violento
que se ha impuesto tanto contra los hombres como
contra sus paisajes. La Escuela de Salamanca reconoce
a los infieles su derecho a permanecer en los territorios
que habitan y una cierta soberanía. Es un avance que
apenas modifica la relación entre poder y territorio; ni
con la secularización ilustrada ni con las revoluciones
industriales cambian estas sujeciones del territorio. A
finales del siglo XIX Eliseo Reclus es el primer geógrafo
que propone desmilitarizar el territorio, desmontando,
en primer lugar, la naturalización entre administración
política y geografía. Paradójicamente, la misma línea
crítica lleva a Deleuze y Guattari a entender que cualquier
operación sobre el territorio, su mera habitación, acaba
constituyéndose en máquina de guerra. Tratamos,
entonces, esta concepción militar del territorio como
un espacio atravesado por la ley y sus representaciones,
desde el derecho internacional hasta el turismo. También
la idealización, la mística del paisaje y del país. Las
representaciones alegóricas, antiguas y modernas,
son formas de narrar este dominio del hombre sobre
el mundo. Más allá de las reivindicaciones ecologistas,
la paz necesita de un nuevo contrato entre el género
humano y la tierra.
— iv. Galería de los Espejos y
Escalera de los Embajadores del
Palacio de Versalles, 1678 -1919
Historia
Para Francisco de Vitoria la historia es todavía un
proyecto divino. En esta concepción teológica del mundo
la guerra está justificada, según el mandato bíblico, en
espera del anunciado paraíso. La venida de la gloria será
secularizada por las utopías ilustradas y socialistas, hasta
la sociedad de consumo capitalista esconde una promesa
del paraíso. La paz es una aspiración perpetua, siguiendo
a Kant, que justificaría incluso la guerra que se hace
para traer la misma paz. La idea mesiánica que subyace
convierte de hecho la paz en una suerte de abolición del
tiempo histórico. Historia solo hay cuando hay guerra.
Bake-itunak
dagoenean baizik ez dago historia. Hala, beraz, Walter
Benjaminek bultzatutako ereduak, haize kontra doan
historia bat egitearenak, Historia handiaren miseriak
eta milaka narrazio txikiak erakusten dizkigu, bizirik
irauten duten istorio txikiak. Pertsonak, behekoak,
etengabe alfabetatzen gaituzte gure historiako
irudi loriatsuekin, hondamenezko historia doi-doi
ezkutatzen duten heroiekin, bilauekin eta martiriekin.
Benjaminek berak deskribatzen zuenez, garaipenaren
aingeruak paradisutik bota zuen gizakia, eta historiaren
suntsipenera eraman zuen. Parodia, umorea eta
sarkasmoa dira jendeak, paradisuaren oroitzapen gisa,
oraindik eskura dituen lanabes bakanetako batzuk.
Aingeruak beti izaten dira serioak. Historia handiaren
aurri artean bizirik irauten duten barreak.
— v. Espainiako ii. Errepublikako
misio pedagogikoen Herriaren
Museoa, 1931-1936
16
Enblemak
Salamancako Eskolako tratatu-idazleek oso aintzakotzat
hartu zituzten heraldika, enblematika eta kriptografia;
hau da, semiotika zientziaren aurrekariak. Sinboloak
ondo kontuan hartu behar ziren bake-itun guztien
ondoan zegoen liturgian. Bake-akordio batean zer
irudikatu behar den eta zer ez dioten gogoeta liturgiko
horiek dira oraingo gerra kulturalaren gertuko
aurrekariak. Gerrak bandera-gerrak izaten dira beti.
Bakearen bandera oximoroi bat dela esan liteke.
Bandera zuria, uso zuria dela-eta, uholde handiaren
ondoren Jainkoak Noeri bidali zion hegazti haren
sinbolo sekularizatua, gizateriarekin egindako
aliantza berri baten sinbolo gisa. Orduan, Espiritu
Santua Aitaren eta Semearen arteko aliantza ere bada,
garailearen eta garaituaren artekoa. Bake-akordioen
enblematikan dagoen erlijiozko sinboloen gehiegizko
sekularizazio hori aski arrazoi handia da edozein
sinbolo beti susmagarritzat hartzeko. Arranoak eta
usoak. Ekumenismo unibertsalak irudikapen aldakorrak
eskatzen ditu, beti negoziatuak, beti mutazioan.
Etengabeko komertzio horrek –trukeak, komunikazioa
eta transakzioak– indarkeria gutxitzen du, egia da, baina
beste bide batzuk erabiliz ahitzen du mundua. Izan
Tratados de paz
Así que el modelo posible propugnado por Walter
Benjamin, el de hacer una historia a contrapelo, nos
muestra las miserias de la gran Historia y las miles
de pequeñas narraciones, pequeñas historias que la
sobreviven. La gente, los de abajo, somos continuamente
alfabetizados con imágenes gloriosas de nuestra historia,
héroes, villanos y mártires que apenas esconden una
historia de destrucción. El Ángel de la Victoria, como
lo describía el propio Benjamin, expulsó al hombre del
paraíso para entregarlo a la destrucción de la historia.
La parodia, el humor y el sarcasmo son algunos de los
útiles que le quedan a la gente como recuerdo del paraíso.
Los ángeles siempre son serios. Risas que sobreviven entre
las ruinas de la gran Historia.
— v. Museo del Pueblo de las Misiones
Pedagógicas de la ii República
Española, 1931-1936
Emblemas
La semiótica es una ciencia avanzada por la heráldica, la
emblemática y la criptografía, grandemente consideradas
por los tratadistas de la Escuela de Salamanca. Los
símbolos eran algo muy a tener en cuenta en la liturgia
que acompañaba todo tratado de paz. Las guerras
culturales del presente tienen su antecedente inmediato
en esas consideraciones litúrgicas sobre lo que debe
o no debe ser representado en un acuerdo de paz. Las
guerras son siempre guerras de banderas. La bandera
de la paz es casi un oxímoron. Bandera blanca por
la blanca paloma, símbolo secularizado de aquella
ave que fue enviada por Dios a Noé, tras el diluvio
universal, como símbolo de una nueva alianza con la
humanidad. También es entonces el Espíritu Santo,
alianza entre el Padre y el Hijo, entre el vencedor y el
derrotado. Esta abusiva secularización de símbolos
religiosos en la emblemática de los acuerdos de paz es
motivo principal para sospechar permanentemente de
cualquier símbolo. Águilas y palomas. El ecumenismo
universal exige representaciones siempre cambiantes,
siempre negociadas, siempre en mutación. Este
comercio permanente –intercambios, comunicación y
transacciones– aminora la violencia, es verdad, aunque
Bake-itunak
ere, mundua aldatuz doan heinean, liturgiak etengabe
irabazten dio teologiari, eta irudikapenek legeei.
Onerako edo txarrerako. Horregatik da hain garrantzi
handikoa alfabetatzea, ez bakarrik letren aurrean,
irudien aurrean ere bai.
— vi. Musée d’Art Moderne,
Département des Aigles, Section des
Figures, Marcel Broodthaers-ena,
1968 -1972
Miliziak
Milizia justifikatzeko beharrizan ebanjelikoak
bultzatuta, Francisco de Vitoria soldadu onaren,
printze ongilearen eta bidezko gerraren irudia ematen
ahalegindu zen. Zalantzarik gabe, hori lagungarria izan
zen bakerako. Soldaduek ofizioz egiten zuten gerra,
eta, beraz, bake-akordio ororen lehentasuna haiek
barkatzea zen. Azken batean, soldaduek ekartzen dute
bakea beti. Mendeetan barrena, militarra bakegiletzat
hartu izan da. Haurrak berunezko soldaduekin jolasten
dira, poeta handiak soldaduak izan ziren lehenago,
santu askok –Pablo Tarsokoarekin hasi eta Inazio
Loiolakoa barne– bizitza militarra izan zuten. Milizia
maleziaren kontra. Era horretan, bakea gerlariaren
atseden moduko zerbait bilakatzen da. Banda militarrak
baltsarekin eta pasodoblearekin ari dira orain. Ez da
halabehar hutsa dantzarako herri-musika gehienek
musika militarrean sorburua izatea. Izan ere, ba
ote bakerik, hura ospatzeko dantza handirik gabe?
Egia esan, gure bizitza zibila eta militarra estu-estu
txirikordatuta daude. Horrek halako mistika bat
sortzen du. Bakean ere gerraren burrunbak irauten du.
Bake-dantza horretan, soldadu zen heroia terrorista
bilakatzen da oso ordu gutxitan. Eta alderantziz. Bikotea
mugitzen ikusten dugu, eta ez dakigu zer den, dantza
zail bateko binakako pausoa edo aurkakoen arteko
borroka gogor bat. Jokoa gerra-jokoa baita beti. Eta
ederra gerrakoa da. Gerra egin behar zaio gerrari.
— vii. Bakearen eta Gerraren
Nazioarteko Jan Bloch Museoa,
Luzerna, 1902 -1919
17
Tratados de paz
consume el mundo por otros medios. El mundo camina,
de hecho, en un continuo triunfo de la liturgia sobre
la teología, de las representaciones sobre las leyes.
Para bien o para mal. Por eso es tan importante la
alfabetización, no solo ante las letras, también ante las
imágenes.
— vi. Musée d’Art Moderne,
Département des Aigles, Section des
Figures, de Marcel Broodthaers,
1968 -1972
Milicias
La necesidad evangélica de justificar la milicia llevó a
Francisco de Vitoria a intentar dar la imagen del buen
soldado, del príncipe benefactor, de la guerra justa.
Indudablemente esto contribuyó a la paz. Los soldados
hacían la guerra por oficio, así que perdonarlos era
prioritario en cualquier acuerdo de paz. Al fin y al cabo
la paz siempre la traen los soldados. Durante siglos el
militar es tenido por un pacificador. Los niños juegan a
soldaditos, los grandes poetas también fueron soldados,
no pocos santos, desde Pablo de Tarso hasta Ignacio
de Loyola, proceden de la vida militar; milicia contra
la malicia. La paz se convierte así en una suerte de
descanso del guerrero. Las bandas militares se dedican
ahora al vals y al pasodoble. No es casualidad que la
mayoría de las músicas populares de baile procedan de
la música militar. ¿Acaso puede haber paz sin el gran
baile que es su celebración? En verdad, nuestras vidas
civil y militar están profundamente entrelazadas. Esto
produce una cierta mística. En la paz sigue sonando el
runrún de la guerra. En este baile de la paz, la figura
del héroe pasa de soldado a terrorista en pocas horas.
Y viceversa. Vemos moverse a la pareja y no sabemos
si se trata del paso a dos de una complicada danza o de
un fiero combate antagonista. El juego siempre es juego
de guerra. Lo bello es bélico. Hay que hacer guerra a la
guerra.
— vii. Museo Internacional de
la Guerra y de la Paz Jan Bloch,
Lucerna, 1902 -1919
Bake-itunak
Hildakoak
Bakearen Iberiar Eskolaren gogoeta diplomatikoetan
hildakoei egiten zaien kasua hunkigarria da. Hildakoak
lurperatzen dituen espezie bakanetako bat gara,
eta gatazka guztietan hildakoen oroimena ohoratu
behar da lehenik eta behin. Memoria historikoa gure
hildakoei justizia egiteko modu bat besterik ez da.
Ez bakarrik garaileen ohorea, bake osoak garaituen
onarpena ere eskatzen baitu. Porrotaren, hondamenaren,
holokaustoaren irudikapen horiek beti azaldu dira
irudien historian. José Emilio Burucúak eta Nicolás
Kwiatkowskik irakatsi digutenez, ehizak, infernua
edo errugabeen hilketa irudikatzen zituzten margoen
ziklo handiek, sarritan, benetako giza hilketen, hilketa
historikoen salaketa ezkutatzen zuten. Emakumeak,
haurrak, adinekoak, zibilak eta soldaduak sarraskitzen
dituzte irudikapen mitologikoetan, gertuko izua
mozorrotzeko. Oinazea, tragedia bera antzerki
bihurtzean, distantzia hartu behar da irudikatu
ahal izateko. Ernesto de Martinok eta Georges DidiHubermanek hiletariaren figura aztertu dute, itxurak
egin eta benetan mina sentitzen baitu aldi berean.
Erretorika nagusitu behar zaio izuari. Ez dugu
geure hildakoen aurkezpen estatistiko huts bat egin
18
behar. Bizirik daudenen eskakizuna dira hildakoen
irudikapenak, eta desagertuenak ere bai. Bakeak ez du
hilerrietako bakea izan behar.
— viii. Porrajmos, roma eta sintien
kontrako holokaustoa, Alemaniako
sinti eta roma dokumentazio eta
ikerkuntza zentrokoa, Heidelberg,
1997
— ix. Holokaustoaren MemorialaAuschwitz-Birkenau State Museum,
1947
Ekonomia
Salamancako Eskolan hasi eta Jendeen Nazioarteko
Zuzenbidea sorrarazi zuten kontzeptuen garapenak
merkataritzan eta diruaren ekonomian izan zuen
epizentroa, eta nazioarteko esparru egonkorra sortu zuen
finantzako kapitala garatzeko. Ekonomia da gerraren
eta bakearen kudeatzaile handia. Ekonomia kudeatzea
Tratados de paz
Muertos
La atención a los muertos en las consideraciones
diplomáticas de la Escuela Ibérica de la Paz es
conmovedora. Somos casi la única especie que entierra
a sus muertos y no hay conflicto que no exija, en primer
lugar, la cumplimentación honrosa de su memoria. La
memoria histórica no es más que una forma de justicia
para nuestros muertos. No solo la honra de los vencedores,
la paz completa exige también el reconocimiento de los
vencidos. Estas representaciones de la derrota, de la
catástrofe, del holocausto, han aparecido desde siempre
en la historia de las imágenes. José Emilio Burucúa
y Nicolás Kwiatkowski nos han enseñado cómo los
grandes ciclos de pinturas sobre cacerías, el infierno o la
matanza de inocentes, a menudo, escondían denuncias
de matanzas humanas reales, históricas. Mujeres, niños
y niñas, ancianos, civiles y soldados son masacrados en
representaciones mitológicas que disfrazan el inmediato
horror. La teatralización del dolor, la tragedia misma,
exige de una cierta distancia para poder ser representada.
Ernesto de Martino o Georges Didi-Huberman han
estudiado la figura de la plañidera que finge y, a la vez,
siente el dolor de una forma verdadera. La retórica
debe imponerse al terror. No podemos caer en la
mera presentación estadística de nuestros muertos.
Las representaciones de los caídos, incluso de los
desaparecidos, son una exigencia de los vivos. La paz no
puede ser la paz de los cementerios.
— viii. Porrajmos, el holocausto
contra los roma y sinti, del Centro
de documentación y estudios sinti
y roma de Alemania, Heidelberg,
1997
— ix. Memorial del Holocausto,
Auschwitz-Birkenau State Museum,
1947
Economía
El desarrollo de los conceptos que desde la Escuela de
Salamanca dieron lugar al Derecho Internacional de
Gentes tuvo su epicentro en el comercio y la economía
del dinero y permitió un marco internacional estable para
el desarrollo del capital financiero. La economía es la
Bake-itunak
funtsezko kontua da. Gerra asko amaitu ziren gehiegizko
gastua sortu zutelako, eta, era berean, gerra asko piztu
ziren aberastasunen metaketak eragindako presioagatik.
Georges Bataillek zabal iruzkindu du emankorra ez den
gastuaren ekonomia, hau da, gerrarena.
Bakean, metaketa horrek luxua ugaltzen du. Bere
burua goratzen duen gizartean, museoak tenplu
sekularizatu gisa duen zereginak funtzio horixe bera
du. Frantziako Iraultza gailendu ondoren, Louvrea
zabaldu zen aberastasunen –altxor nazionala: margolan,
eskultura eta alezko apaingarriak– demokratizazio
adibide gisa, eta aristokraziari eta kleroari bahitutako
aberastasunak erabili ziren horretarako, eta
Napoleonek Europatik eta Afrikako iparraldetik
egindako kanpainetan lortutako gerra harrapakinekin
osatu zen gero. Museoa, hitz larriz, gure garaiko balio
kulturalak markatzen dituen paradigma bilakatu da;
irudikapen bisualek eta praktika artistikoak haren
aparatuaren mende jarraitzen dute. Museoaren espazioa,
adostasunaren edo aurkakoen borroka espazio gisa,
gauzen parlamentu moduko zerbait da, komunitate jakin
baten balio sinbolikoen eta irudikapenen administrazioa.
Lehen arerioaren estandarteak jartzen ziren ikusgai
tenpluan; orain, berriz, artea da ospakizun. Claudio
Magrisek zentzu onez adierazi duenez, museoan gerra
aurrean dago, eta, aldi berean, desaktibatuta dago.
Museoaren joritasunak, objektuen metaketak eta han
irudikatutakoaren balio handiak badute xarmagarria den
zerbait, eta hilerri izan diren lekuetan loratzen dira, era
berean, lorategirik handienak. Loreak sendoago hazten
baitira kanposantuan.
— x. Vienako Gizarte eta
Ekonomiako Museoa, Otto Neurath,
1926-1933
Armak
Desarmatzearen edo areago armatzearen arteko
polemika, bakea lortzeko bide gisa, bazegoen jada
Salamancako Eskolan. Hobeto berma zezaketen
bakea ondo armatutako eta ahultasunik gabeko bi
printzek armak deabruzko asmakuntzatzat jotzen zuen
salaketak baino. XX. mendeko gerra suntsigarriak izan
arte, ia ez zen entzun desarmatzeari eta indarkeria
ezari buruzko diskurtsorik. Garai hartan, negoziazio
diplomatikoak egin behar ziren armak entregatzeko,
19
Tratados de paz
gran gestora de la guerra y de la paz. Su administración
es asunto principal, muchas guerras terminaron por el
excesivo gasto que habían generado y muchas guerras se
declararon ante la presión que provocaba la acumulación
de riquezas. La economía del gasto improductivo, o sea,
la guerra, ha sido ampliamente glosada por Georges
Bataille.
En la paz, esa acumulación se reproduce en el lujo.
El papel del museo como templo secularizado en que
una sociedad se celebra a sí misma, cumple esa misma
función. El Louvre, abierto al pueblo francés como
ejemplo de la democratización de las riquezas –tesoro
nacional: pinturas, esculturas y abalorios– tras el
triunfo de la Revolución francesa, se confeccionó con
las incautaciones a la aristocracia y el clero y se fue
ampliando con los botines de guerra de las distintas
campañas napoleónicas por Europa y el norte de
África. El Museo, así, con mayúscula, se ha convertido
en el paradigma que marca los valores culturales de
nuestro tiempo, las representaciones visuales y la
práctica artística siguen dependiendo de su aparato. El
espacio del museo, como espacio de consenso o de lid
antagonista, funciona como una especie de parlamento
de las cosas, administración de valores simbólicos y
representaciones de una determinada comunidad. Si
los estandartes del enemigo se exhibían en el templo,
ahora es el arte el objeto de celebración. En el museo,
la guerra está presente y desactivada a la vez, como ha
acertado a decir Claudio Magris. La exuberancia del
museo, la acumulación de objetos o los altos valores de
lo allí representado tienen algo paradisíaco, en el mismo
sentido que florecen los más grandes jardines donde
antes hubo cementerios. Las flores crecen más fuertes en
camposanto.
— x. Museo de Sociedad y
Economía Otto Neurath, Viena,
1926-1933
Armas
La polémica entre desarme y rearme como medios para
conseguir la paz estaba ya presente en la Escuela de
Salamanca. Dos príncipes bien armados, sin debilidades,
podían ser más garantes de la paz que la condena de las
armas como invención diabólica. Hasta las desoladoras
guerras del siglo XX, los discursos del desarme y la
Bake-itunak
suntsitzeko, baliogabetzeko edo birmoldatze zibikoa
lortzeko. Perspektibatik hasi eta infografiara, aireko
argazkigintzatik Internetera, gauzez dugun ikuspegiak,
hein handi batean, tresna militarretan du sorburua, hau
da, armetan. Teknika eta, oro har, aurrerapenak, neurri
handi batean, zientzia militarrak egindako aurrerabideen
mende daude. Horrela, bada, tresnen erabilera egokia
hiltzeko tresnetatik harago doan zerbait da. Kamuflatzea
eta propaganda ere armak dira. Arma-lasterketa bertan
behera uztea, armak desaktibatzea, haien zaharkitzea
eta objekzioa tresna horien erabilera gizatiarrak
dira benetan. Egia esan, desarmatzearen eta areago
armatzearen arteko dilema faltsua da. Bi horietan
armak potentzia gisa agertzen dira, baina benetan
gizatiarrena dena ekintza horri uko egitea da, arbuiatzea.
Handikerien handikeria.
— xi. Gerraren Aurkako Museoa,
Ernst Fiedrich-ena, Berlin, 1925
20
Biztanleria
Fedegabeen kontrako gerretan edo Amerikako
kolonizazioan printze fedegabeak kanporatu edo kargutik
kendu ondoren, beste arazo bat azaldu zen: zer egin lur
haietako biztanleekin, nola onartu haien gizatasuna,
gero kristautzeko besterik ez bazen ere. Berdintasun
unibertsalaren printzipio hori izan zen Bakearen Iberiar
Eskolako pentsalariek egindako aurkikuntzetako bat,
eta gizaki guztien eskubideak bermatzeko kezkaren
sorburua ere bada. Egia esan, gizatasunaren maila
pixkanaka-pixkanaka ari zen lortzen. Adibidez, Bartolomé
de las Casasek indioen eskubidea defendatu zuen, baina
ez zuen ezer esan esklabo beltzek jasandako tratu txarrez
edo irainez. Berdintasunaren printzipioa, sinesmen edo
arrazen arteko desberdintasunez harago, legezko lorpena
da. Giza Eskubideen Adierazpen Unibertsalak ere lurralde
barrukoen eskubideetara mugatzen du berdintasuna.
Gaur egungo bakean ere, legeak ez du berdintasunez
jokatzen lan-emigranteekin edo gerrako errefuxiatuekin,
eta hori kriminaltzat baizik ezin da hartu. Hala, gerrako
presoei emandako legezko tratua herritarren izaera
debaluatu gisa zabalduz joan da, eta haien eskubideak
barneratze eremura mugatu dira. Ildo horretan, egungo
bake-garaian –belaunaldi gutxi bizi izan baitira hainbeste
Tratados de paz
no violencia apenas han sido escuchados. Entonces,
la entrega de las armas, su destrucción, inutilización
o reconversión cívica eran objeto de negociaciones
diplomáticas. Nuestra visión de las cosas, desde la
perspectiva a la infografía, desde la fotografía aérea
hasta internet, procede, en gran parte, de herramientas
militares, o sea, de las armas. La técnica, en general,
los avances del progreso, dependen en gran medida
de los avances de la ciencia militar. Así, el buen uso
de las herramientas se convierte en algo que va más
allá de los instrumentos de matar. El camuflaje o la
propaganda también son armas. El abandono de la
carrera armamentística, la desactivación de las armas,
su obsolescencia, la objeción, son usos verdaderamente
humanos de este instrumental. En realidad, el dilema
entre desarme y rearme es falso. En los dos las armas
aparecen como potencias, cuando lo realmente humano
es renunciar a ese hacer, despreciarlo. Vanidad de
vanidades.
— xi. Museo Anti-Guerra de Ernst
Friedrich, Berlín, 1925
Población
Tras la expulsión o derrocamiento de los príncipes
infieles, ya fuera en las guerras contra la morería o en
la colonización americana, surgía el problema de qué
hacer con los pobladores de esas tierras, cómo reconocer
primero su humanidad aunque fuera para después
cristianizarlos. Este principio de igualdad universal fue
uno de los hallazgos de los pensadores de la Escuela
Ibérica de la Paz y el origen de su preocupación por
garantizar los derechos de todos los hombres. Es verdad
que la categoría de humanidad se iba consiguiendo
poco a poco. Así, Bartolomé de las Casas, por ejemplo,
defiende el derecho de los indios pero nada dice del
maltrato y vejación de los esclavos negros. El principio
de igualdad, más allá de las diferencias de credo o raza,
es un logro legal. También la Declaración Universal de
los Derechos Humanos limita esa igualdad a los derechos
de los nacionales. Todavía, en la paz de nuestros días,
la emigración laboral o los refugiados de guerra tienen
que sufrir una desigualdad ante la ley que solo puede
calificarse de criminal. Así, el trato legal a los prisioneros
de guerra ha venido extendiéndose como condición
devaluada de la ciudadanía y sus derechos confinados
al campo de internamiento. En ese sentido, en nuestro
Bake-itunak
denbora gerrarako mobilizatu gabe–, generoen, arrazen
edo klaseen arteko berdintasunari esker eskuratu diren
lorpenak hazten diren heinean galtzen dute eskubide hori
gure herritartasuna ez duten gizon-emakumeek.
— xii. The Family of Man, Edward
Steichenen Museoa, MoMa, 1955
— xiii. Hiroshimako Bakearen
Museoa, Hiroshimako Bakearen
Parkea, 1955
Itunak
Bakearen Iberiar Eskolaren ustez, Jainkoa zen printzeen
eta barbaroen boterearen muga. Gaur egun, arma
atomikoak, armak dituzten potentziak eta holokausto
nuklearraren mehatxua dira muga horiek. Agertoki
horrexekin, gorantz doan Islamak eta Latinoamerikako
populismoek mapa espekularra eratzen dute turkoen
kontra borrokatzen eta Amerikak kolonizatu zituen Europa
harekin. Tratatuek eta haien eraginkortasun historikoak
–hau da, nazioarteko zuzenbideak, haren doktrinak eta
jurisprudentziak– markatutako tradizioek zehazten duten
paisaian berriz hasi dira agertzen bidezko gerraren edo
gerra humanitarioaren ideiak, Teresa Santiagok dioenez.
Bakea eta justizia berriz dibortziatu dira, eta, estatuko
identitate sendoak urtu eta enpresa multinazional
handien agerpena hipertrofiatu ondoren, munduan
gerra lokalizatuak errepikatzen hasi dira, terrorismoak
fokalizatzen, bidegabekeria sozialak handitzen, eta
munduko gerra zibil moduko bat nagusitu da, non
bake-garai bat eta muturreko indarkeriaren adierazpenak
elkarren segidan txandakatzen baitira. Hannah Arendtek
igarri zuen lehenengoz Auschwitzeko eta Hiroshimako
izu apokaliptikoak mugatutako indarkeria txikien eta
eskualdeko gatazken eta gerren eskala globala eta
hedapen zibila. Brueghelen Mika urkamendiaren gainean
margolanean bezala, bakean legearen urkabea nagusitzen
da, figura izugarri, aparteko eta ezinezko bat. Era horretan,
tratatuen erretorika da gerraren izuak izan dezakeen
irtenbide bakarra. Etengabe adosten dira kontratuak,
itunak eta hitzarmenak, eta etengabe egiten zaie
ezikusiarena. Legeak gehiago jarraitzen die salbuespenei,
Tratados de paz
tiempo de paz –pocas generaciones pueden afirmar haber
vivido tanto tiempo sin ser movilizadas para la guerra–,
los logros conseguidos por la igualdad de géneros, razas o
clases crecen con la misma proporcionalidad que pierden
este derecho aquellos hombres y mujeres que no tienen
nuestra misma ciudadanía.
— xii. The Family of Man, Museo de
Edward Steichen, MoMA, 1955
— xiii. Museo de la Paz de
Hiroshima, Parque de la Paz de
Hiroshima, 1955
Tratados
Para la Escuela Ibérica de la Paz, Dios se constituía en
el límite del poder de príncipes y bárbaros. En nuestro
presente estos límites los marcan las armas atómicas, las
potencias que las poseen y la amenaza de un holocausto
nuclear. Con ese mismo escenario, la emergencia del
Islam y los populismos latinoamericanos hacen un mapa
especular con aquella Europa que luchaba contra el turco
y colonizaba las Américas. Los tratados y su efectividad
histórica, es decir, las tradiciones marcadas por el
derecho internacional, su doctrina y jurisprudencia,
marcan un paisaje en el que, como dice Teresa Santiago,
vuelven a aparecer ideas como las de guerra justa o
guerras humanitarias. La paz y la justicia vuelven a
divorciarse y el mundo, diluidas las identidades estatales
fuertes e hipertrofiada la presencia de grandes empresas
multinacionales, repite guerras localizadas, focaliza
los terrorismos y acrecienta las injusticias sociales
en una suerte de guerra civil mundial que alterna,
consecutivamente, un tiempo de paz y demostraciones
de extrema violencia. Hannah Arendt fue la primera en
adivinar la escala global y la extensión civil de pequeñas
violencias, conflictos y guerras regionales acotadas por
el horror apocalíptico de Auschwitz e Hiroshima. Como
en el cuadro de Brueghel, La urraca sobre el cadalso, la
paz está presidida por el patíbulo de la ley, una figura
monstruosa, excepcional, imposible. Así, la retorica de los
tratados es la única salida posible al terror de la guerra.
Los contratos, pactos y convenios son continuamente
21
Bake-itunak
berak idatzitakoari baino. Horren aurrean, bake-itunaren
irudikapenek, alde batetik, absurdoa eta erosotasuna,
lege horren hutsalkeria eta orri zuriaren izua agertzen
dute, bakearen zuriaren gaineko zuriarena; eta, bestetik,
indarkeria pixkanaka arintzeko milaka amarru, tropo eta
figura erretoriko erakusten dituzte.
— xiv. La Vérité sur les colonies, Parc Des
Buttes-Chaumont, Frantziako Alderdi
Komunista, Lanaren Konfederazio
Orokorra; eta Le surréalisme au service de
la Révolution, París, 1931
— xv. Hirugarren Munduaz, Kubako
Pabiloia, Habanako Kultura
Biltzarra, 1968
— xvi. Palestinarekiko Elkartasuna
Adierazteko Nazioarteko Arte Erakusketa,
Pae-ren Informazio Bateratuko
Bulegoa (Palestinaren Askapenerako
Erakundea), Beirut, 1978
22
Tratados de paz
acordados y continuamente ignorados y la ley se rige más
por sus excepciones que por su letra. Ante este panorama
las representaciones del tratado de paz remiten, por un
lado, al absurdo y el confort, la vacuidad de esta ley, el
terror del papel en blanco, blanco sobre blanco, de la paz;
y, por otro, a mil estratagemas, tropos y figuras retóricas
con las que ir mitigando poco a poco la violencia.
— xiv. La Vérité sur les colonies, Parc
Des Buttes-Chaumont, Partido
Comunista Francés, Confederación
General del Trabajo; y Le surréalisme
au service de la Révolution, París, 1931
— xv. Del Tercer Mundo, Pabellón
de Cuba, Congreso Cultural de
La Habana, 1968
— xvi. Exposición de Arte Internacional
en Solidaridad con Palestina, oficina
de información unificada de la OLP
(Organización por la Liberación de
Palestina), Beirut, 1978
2
1
23
3
1. Ezezaguna /Anónimo
Ontzi antropomorfoa. Moche kultura, Peru / Vasija antropomorfa. Cultura moche, Perú, 100 a.C.-700 d.C.
Museo de América, Ministerio de Educación,
Cultura y Deportes, Madrid
2. Roberto Matta
Xpace and the Ego, 1945
© Centre Pompidou, MNAM-CCI, Dist. RMN Grand Palais
Argazkia / Foto: Centre Pompidou, MNAM-CCI
3. Francesc Català-Roca
Monumento a Colón, 1950
Argazki-erreprodukzioa / Reproducción fotográfica: Museu Nacional d´Art de Catalunya, Barcelona
4. Nancy Spero
Codex Artaud XIII, 1972
Bilduma / Colección MACBA. Fundazioa / Fundación MACBA
© Nancy Spero, VEGAP, Barcelona, 2016
Argazkia / Foto: Tony Coll
4
5
24
6
7
25
8
5. Peter Snayers
Asedio de Aire-sur-la-Lys, 1653
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado, Madrid
6. Joaquín Vaquero Turcios
Alba de Resurrección, 1956
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
7. Curt Stiller (grabatzailea/grabador),
Alberto Larsch (litografoa/litógrafo)
Mapa de la República Argentina, 1875
Museo de América, Ministerio de Educación,
Cultura y Deportes, Madrid
8. Ezezaguna /Anónimo
Alegoría de la defensa de Filipinas por el alavés Don
Simón de Anda y Salazar, 1762-1763
Arabako Arte Ederren Museoa /
Museo de Bellas Artes de Álava, Vitoria-Gasteiz
9. España Nacional os invita a visitar
Rutas de la Guerra en España. Frente Norte, guías
turísticas, Editora Nacional, 1938
Archivo F.X., Sevilla
9
11
26
10
10. Juan Carreño de Miranda
Carlos II, con armadura, 1681
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado,
Madrid
11. Luis Gordillo
Caballero cubista aux larmes, 1973
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
12. Del LaGrace Volcano
Duke: King of the Hill, 1997
Institut Valencià d’Art Modern. Generalitat Valenciana
Colección / Bilduma Juan Redón
12
13
27
14
15
13. Flandriako izenpetu gabeko lana /Anónimo flamenco
El saqueo de Roma por los ejércitos del Condestable de Borbón en 1527
XVI. mendearen lehen zatia / Primera mitad del siglo XVI
© Musées royaux des Beaux-Arts de Belgique, Bruselas
Argazkia / Foto: J. Geleyns- Roscan
14. Gerard Corant
Ocaña der engel der in der qual singt, 1979
Archivo F.X., Sevilla
15. Reena Spaulings
Untitled (small flag 3), 2005
Collection Frac Aquitaine, Burdeos
© Reena Spaulings. Argazkia / Foto: Jean-Christophe Garcia
16. Luis Paret y Alcázar
Triunfo del amor sobre la guerra, 1784
© Bilboko Arte Ederren Museoa / Museo de Bellas Artes de Bilbao
16
17A
17B
28
18
17. David Teniers
Armida en la batalla frente a los sarracenos; Armida ante
Godofredo de Bouillon; El jardín de Armida, 1628-1630
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado, Madrid
18. Juan Miguel Pando Barrero
Un improvisado “jefe” de la resistencia republicana
“pasa revista a sus tropas”; Arenga al más joven ejército
posible; (Seriea / Serie Niños jugando a armas en guerra
y postguerra), 1939 (otsail-martxoa / febrero-marzo)
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
19. Fotografía de Henry Huke, desertor de la Legión Francesa
de Argelia, 1916
Museo del Ejército, Ministerio de Defensa, Toledo
19
17C
20
29
21
20. Ismael Smith Marí
Garilo Prinzip (Alegoria de la Primera Guerra Mundial), 1914
© Museu Nacional d´Art de Catalunya, Barcelona
21. Alonso Cano
Coronación de un poeta-soldado, 1660-1667
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado, Madrid
22. Bartolomé Esteban Murillo
La conversión de san Pablo, 1675-1682
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado, Madrid
22
30
23
23. Juan Bautista Martínez del Mazo
Cacería del tabladillo en Aranjuez, ca. 1640
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado, Madrid
24. Teatro Estudio Lebrijano
Oratorio, 1968-1972
Centro de Documentación de las Artes Escénicas de
Andalucía. Agencia Andaluza de Instituciones Culturales
Consejería de Cultura. Junta de Andalucía, Sevilla
25. Helios Gómez Rodríguez
Evacuación, 1937
© Museu Nacional d´Art de Catalunya, Barcelona
24
26. Benjamin Zix
Vivant-Denon travaillant dans la Salle de Diane au
Louvre (erreprodukzioa / reproducción), 1811
Archivo F.X., Sevilla
25
31
26
27
27. Manlleuko Mutua Kooperatiba Katolikoa. Batzorde
Errepublikanoak 1936an zirkulazioan jarritako txanpona /
Cooperativa Mutua Católica de Manlleu. Moneda puesta en
circulación por el comité Republicano en 1936
Archivo F.X., Sevilla
28. Alice Creischer
El taller de la pintora. Alegoría real determinante de una fase
de siete años de mi vida artística en la República de Berlín, 2000
Bilduma / Colección MACBA. Fundazioa / Fundación MACBA
María Entrecanalesi esker eskuratutako obra / Obra adquirida
gracias a María Entrecanales
28
29
30
32
32
29. Malcom Morley
Battle of Britain, 1999
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
30. José Vela Zanetti
Estudio de personaje de la figura pidiendo paz, 1950
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
31. Jean Carlu (H. Chachoin)
Por el desarme de las naciones, 1932
© Bilboko Arte Ederren Museoa / Museo de Bellas Artes de Bilbao
32. Vicente Victoria
Armas y pertrechos de caza, ca. 1700
© Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado, Madrid
31
34
33
33
33. Alberto (Alberto Sánchez Pérez)
El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, ca. 1937
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
35
34. Ezezaguna /Anónimo
De español e india, mestizo; De mestizo y española, castiza; De español
y castiza, española; De mestizo e india, mestindia; De mestindio y
castiza, collote; De collote e india, chamizo; De español y negra,
mulata; De español y mulata, morisco; De español y morisca, albino;
De español y albina, torna atrás; De negro e india, lobo; De lobo
e india, zambaigo; De zambaigo e india, cambujo; De cambujo y
mulata, albarazada; De albarazada y mulata, barcino; De barcino y
mulata, torna atrás de pelo liso; Indios bárbaros, 1775-1800
Museo de América, Ministerio de Educación, Cultura y Deportes,
Madrid.
35. Argazkia / Fotografía US Army
Atolón Bikini, Isla Marshall, Océano Pacífico, 1946
Smithsonian Institute, Expos. Átomo
Archivo F.X., Sevilla
36. Fukuda Shigeo (Zaklady Graficzne)
Victory 1945, 1975
© Bilboko Arte Ederren Museoa / Museo de Bellas Artes de Bilbao
36
38
37
34
40
37. Pieter Bruegels des Älteren
Die Elster auf dem Galgen, (kopia / copia 1568 )
Galerie De Jonckheere, Ginebra
38. Ezezaguna /Anónimo
Primera entrevista de los embajadores europeos con el
emperador de China año 1873, 1873
© Museu Nacional d´Art de Catalunya, Barcelona
39. Aby Warburg
Mnemosyne, Enagramme 77, 78, 79
Warburg Institute
Archivo F.X., Sevilla
39
41
42
35
43
44
40.Holandako izenpetu gabeko lana /Anónimo holandés
La Paz urge tolerancia a las iglesias católica, luterana y calvinista, 1600-1624
Museum Catharijneconvent, Utrech
Argazkia / Foto: Ruben de Heer
41. Tarjeta postal con fotomontaje sobre la paz entre Italia y Turquía, 1912
Museo del Ejército, Ministerio de Defensa, Toledo
42. José María Chávez Ortiz (kopia / copia: Joaquín Domínguez-Béquer)
La Paz de Wad-Ras o La Paz de los Marroquies, 1880
Museo del Ejército, Ministerio de Defensa, Toledo
43. Pier Paolo Pasolini
Apuntes para una Orestiada africana, 1970
Archivo F.X., Sevilla
44.Héctor Parra
Islam Mex., 2003
Archivo F.X., Sevilla
45. José Toirac
Espejo de príncipes, 1992
Archivo F.X., Sevilla
45
«Traité de paix»
Traité de paix est un projet de
Saint-Sébastien 2016, Capitale
Européenne de la Culture,
composé de différentes expositions,
laboratoires, publications et
formats sur la représentation
de la paix et de la Paix, avec
une minuscule et avec une
majuscule ; des constructions
qui appartiennent à l’imaginaire
commun des personnes et aux
formes politiques que nous ont
laissées en héritage l’Art et le
Droit. Il est important de faire la
distinction ; le projet ne prétend
pas explorer, une fois de plus,
le couple Guerre-Paix, mais se
centrer sur la paix et les formes et
représentations complexes que la
paix a traversées historiquement :
qu’elle soit comprise comme Paix
impériale, comme expression de
Victoire, comme processus de
Conciliation des uns et des autres,
comme abandon de la violence,
comme jouissance, comme joie de
vivre.
Traité de paix commence par
se demander si une exposition
est le dispositif le plus adéquat
pour parler de la paix et de
ses représentations. Le musée,
l’appareil fondateur dans lequel
naît la conception actuelle de ce
qu’est l’art, apparaît comme tel
avec le Musée du Louvre, une
célébration du triomphe du peuple
face à l’aristocratie et au clergé.
Cet espace de démocratisation
de la culture continue de croître,
néanmoins, avec les victoires
napoléoniennes et ses butins de
guerre. Le musée, l’exposition,
la propagande visuelle, sont les
nouveaux temples dans lesquels la
paix montre ses représentations.
Ainsi, le projet propose une
révision critique de ces mêmes
représentations, critique au sens
exact de récapitulation et de lecture
attentive. Aujourd’hui par exemple,
nombreux sont ceux qui marquent
l’inauguration du Guggenheim
Bilbao comme le signe du nouveau
temps qui a entraîné la fin de la
violence terroriste au Pays Basque.
Traité de paix démarre son
étude avec l’œuvre de Francisco
de Vitoria et l’École ibérique de
la Paix, véritable source du Droit
International duquel naissent les
possibilités politiques d’en finir
avec la guerre et la violence comme
formes de solution aux conflits.
Les guerres contre les Arabes et
la colonisation américaine furent
des expériences déterminantes
pour ce corpus philosophique et
le sont également pour nos projets
d’exposition. Depuis 1516, année
de publication de L’Utopie de
Pax Imperia or as an expression
of victory, as the conciliation
between two or more parties, as
the renouncement of violence, as
pleasure, or as the joy of living.
Peace Treaty begins by asking
whether an exhibition is an
appropriate device to talk about
peace and its representations.
The museum, as the foundational
apparatus that brought forth our
current conception of what art
is, first emerged as such with
the Louvre – a celebration of the
triumph of the people over the
aristocracy and the clergy. This
space for the democratisation of
culture then continued to grow,
however, with Napoleon’s victories
and spoils of war. Museums,
exhibitions and visual propaganda
are the new temples in which
peace displays its representations.
Peace Treaty undertakes a critical
review of these representations
– ‘critical’ in the exact sense of
close reading and recapitulation.
Many people today, for instance,
see the inauguration of the
Guggenheim Bilbao Museum as
the symbol of the start of a new
era that led to the end of terrorist
violence in the Basque Country.
Peace Treaty begins by exploring
the work of Francisco de Vitoria
and the Iberian School of Peace,
which was the source of the ‘Law of
Nations’ that brought about the
political means for ending the use
of war and violence to resolve
conflicts. The wars against the
Arabs and the colonisation of
America were decisive to that
philosophical corpus, and they
are also key to this exhibition
project. Spanning from 1516, the
year that Thomas More’s Utopia
was published, to the present,
Peace Treaty looks at the many
voices and forms of peace, in
36
«Peace Treaty»
Peace Treaty is a project that
forms part of the San Sebastián
2016, European Capital of Culture
programme. It consists of a series
of interconnected exhibitions,
laboratories, publications and
formats around the representation
of peace and of Peace (with
and without a capital ‘ p’) –
constructions that belong to the
shared imaginary of the people
and to the political forms that
have been passed down to us by
art and the law. It is important to
make this distinction. The project
does not explore the pairing of
war and peace once again, but
focuses on peace and on the
complex forms and representations
that have been associated with
peace in the course of history: as
Thomas More, jusqu’à aujourd’hui,
le projet parcourt les multiples
voix et formes de la paix, en
tentant, en plus, de présenter un
vaste panorama, d’approfondir la
complexité et l’ambiguïté de ces
représentations.
Traité de paix dispose d’un
centre d’exposition à SaintSébastien, entre le San Telmo
Museoa et le Koldo Mitxelena
Kulturunea, avec Traités de
paix 1516-2016. Mais le projet se
déploie également sur un vaste
territoire, de Bilbao à Bayonne
et d’Alzuza à Vitoria-Gasteiz. Il
rassemble également des chapitres
et des invitations diverses : les
Cas d’étude. Chacune de ces
expositions explore, avec un
commissaire différent, les accords
de paix signés sur le territoire
concret du Pays Basque : Traité
des Pyrénées, Abdication de
Bayonne, Accolade de Bergara....
Avec Abords, différents artistes
actuels sont invités à déborder
nos propres limites conceptuelles.
D’autres travaux de moindre
importance se sont déployés
autour de Alliances et de Intérieur.
Alliances développe toute une
archéologie de la médiation, la
forme qui, aujourd’hui, articule
les relations entre le public et
les représentations artistiques et
politiques. Quant à Intérieur, c’est
le noyau politique et poétique du
projet développé par Archivo f.x.
Soulignons que cette étude sur
les représentations a pu voir le
jour grâce à la collaboration des
nombreux musées et espaces
artistiques qui en sont les gardiens :
du Musée du Louvre jusqu’au
Musée du Prado ou au mnac, du
mncars ou du macba jusqu’au
Centre Pompidou, en passant par
Artium, le Musée des Beaux-Arts
de Bilbao, le Musée Basque et de
l’histoire de Bayonne, la Fondation
Oteiza ou le Musée Zumalakarregi.
Traité de paix a déjà eu lieu
en 2013, autour de l’exposition
centrale 1813. Siège, incendie et
reconstruction de Saint-Sébastien,
au San Telmo Museoa et au Musée
Naval de Saint-Sébastien. Le Cas
d’étude présenté à la Maison de la
Paix s’intitulait Décor, A Conquest
by Marcel Broodthaers, un outil clé
dans notre projet. Oier Etxeberria,
Maialen Lujanbio et Xavier
Erkizia étaient invités à travailler
sur Abords au Bulegoa z/b. Une
publication recueillera l’ensemble
de ces présentations ainsi que tout
le nouveau cycle d’expositions,
d’activités et de travaux.
Pedro G. Romero
Commissaire-curateur
du projet Traité de paix
37
an effort to provide a broad
overview and at the same time
deepen our understanding of
the complexity and ambiguity
of these representations.
The main Peace Treaty
exhibition spaces are the San Telmo
Museoa and the Koldo Mitxelena
Kulturunea in San Sebastián, which
host 1516-2016. Peace Treaties. But the
project covers an extensive region
from Bilbao to Bayonne, Altzuza
and Vitoria-Gasteiz, and it is
structured around various sections
and invitations: the Case Studies
exhibitions, each with its own
curator, explore historical peace
agreements that were enacted in the
Basque Country – the Peace of
the Pyrenees, the Abdication
of Bayonne, the Embrace of
Bergara... –, while Outskirts invites
artists who are active today to test
and push our conceptual limits.
Some smaller works are displayed
in Alliances, which carries out a
whole archaeology of mediation as
the mechanism that has come to
organise the relationship between
audiences and artistic and political
representations, and in Within,
the political and poetic heart of the
project developed in Archivo
f.x. Another important aspect of
Peace Treaty is the collaboration
of numerous museums and art
centres, from the Louvre itself to
the Museo del Prado, mnac, mncars,
macba and Centre Pompidou, as
well as Artium, the Bilboko Arte
Ederren Museoa, the Baionako
Euskal Museoa, the Oteiza Fundazio
Museoa, and the Zumalakarregi
Museoa, which have made this
study of the representations held by
these museums possible.
Peace Treaty was already exhibited
in 2013, with the central exhibition
1813. Siege, Fire and Reconstruction
of San Sebastián at the San Telmo
Museoa and the San Sebastián
Naval Museum, and a Case Study
at the Casa de la Paz entitled Décor,
a Conquest by Marcel Broodthaers,
which is a key tool in the Peace
Treaty project. The artists invited
to work on Outskirts were Bulegoa
z/b, Oier Etxeberria and Maialen
Lujanbio with Xabier Erkizia.
The publication accompanying
the Peace Treaty project will
include these first presentations
as well as the whole new series of
exhibitions, activities and works.
Pedro G. Romero
Peace Treaty curator
1516–2016
Traités de paix
pedro g. romero
1516-2016. Traités de paix propose de parcourir les formes
de représentation de la paix dans l’art, à partir des
figures du droit, de la politique et de l’histoire. Y sont
présentées des œuvres en provenance de vingt-et-un
musées – le Prado, le Louvre, le mnac, le Musée des
Beaux-Arts de Bilbao ; le Musée des Beaux-Arts d’Álava,
le Musée Bonnat-Helleu, le Musée Goupil, Rijksmuseum,
Amsterdam, le Musée Basque et de l’histoire de Bayonne,
le Musée Zumalakarregi, le Musée de l’Amérique, le
Musée de l’Armée, Calcografía Nacional, bne, mncars,
macba, Centre Pompidou, Artium, Frac Aquitaine,
Fondation Oteiza et Archivo f.x.– où il est fait allusion
à la paix, aux traités et accords, à la démilitarisation,
l’absence de guerre et la non-violence. Il convient de
souligner que l’exposition est exclusivement constituée de
ces legs, nous permettant d’explorer, de plus près, la façon
dont nous nous la représentons ; en quelque sorte, une
archéologie de la paix dans nos institutions civiles.
L’exposition suit les recommandations de
l’École ibérique de la Paix (XVIe siècle) et se divise,
anachroniquement, en neuf chapitres : Territoires
(invention militaire de la géographie, limites frontalières
artificielles, sacralisation du paysage) ; Histoire
(monumentalisation du héros, mémoire historique,
ruines) ; Emblèmes (drapeaux, aigles et colombes) ;
Milices (enfants-soldats, la chute du cheval, le soldat
inconnu) ; Morts (guerres contre les civils, monuments
aux morts, mémoriaux) ; Économie (butins, dépenses,
musées) ; Armes (ornement, usage civil, désarmement) ;
Population (réfugiés, migrations, métissages) et Traités
(théologie, dialectiques, mises en scène). Les cinq
premiers se trouvent au San Telmo Museoa, les cinq
derniers, au Koldo Mitxelena Kulturunea, le chapitre
Morts articulant les deux espaces. Les guerres contre
l’Islam et la colonisation de l’Amérique, également
émergentes dans notre actualité, revêtaient pour l’École
ibérique de la Paix une importance toute particulière et
imprègnent l’ensemble de l’exposition.
Ce parcours alterne avec la présentation de seize
musées ou pièces, à savoir : (au San Telmo Museoa) Tata
38
1516–2016
Peace Treaties
pedro g. romero
1516-2016. Peace Treaties offers a broad overview of
representations of peace in art, through the figures of law,
politics and history. It features works from twenty-one
museums – Museo del Prado, Louvre, mnac, Bilboko Arte
Ederren Museoa, Arabako Arte Ederren Museoa, Musée
Bonnat-Helleu, Musée Goupil, Rijksmuseum, Amsterdam,
the Basque and Bayonne Museum, Zumalakarregi
Museoa, Museo de América, Museo del Ejército,
Calcografía Nacional, bne, mncars, macba, Centre
Pompidou, Artium, Frac Aquitaine, Oteiza Fundazioa
and Archivo f.x.– that make reference to peace, treaties
and covenants, to demilitarisation, the absence of war
and non-violence. It is important to emphasise that the
exhibition has been produced using only this patrimony,
allowing us to look more closely at the way we represent
ourselves, in a kind of archaeology of peace in our civil
institutions.
Following the categories recommended by the
Iberian School of Peace in the sixteenth century, the
exhibition is divided into nine non-chronological
sections: Territories (the military invention of
geography, artificial borders, the sacralisation of the
landscape), History (the monumentalisation of the
hero, historical memory, ruins), Emblems (flags,
eagles and doves), Militias (child soldiers, the fall
of the horse, the unknown soldier), The Dead (wars
against civilians, assailants, memorials), Economy
(spoils, expenses, museums), Weapons (ornament, civil
use, disarmament), Population (refugees, migrations,
miscegenation) and Treaties (theology, dialectics,
staging). The first five are exhibited at the San Telmo
Museoa and the last five at the Koldo Mitxelena
Kulturunea, with the section on The Dead connecting
the two spaces. The fact that the Iberian School of
Peace placed particular importance on the wars against
Islam and the colonisation of America – which are also
emerging today – can be sensed throughout the entire
exhibition.
This main narrative is interspersed with
presentations at sixteen museums or rooms, namely:
Traités de paix
Vasco ; les Livres de Plomb ; Salon des Royaumes ; Galerie
des Glaces de Versailles ; Museo del Pueblo ; Musée d’Art
Moderne, Département des Aigles de Marcel Broodthaers ;
Musée Jean de Bloch ; Musée du Porrajmos ; (au Koldo
Mitxelena Kulturunea) Mémorial de l’Holocauste ; Musée
Otto Neurath ; Anti-Kriegs-Museum ; The Family of Man ;
Hiroshima Peace Memorial Museum ; La Vérité sur les
colonies ; Del Tercer Mundo ; Exposition internationale
d’art pour la Palestine.
Est aussi présente une archéologie particulière de la
médiation, l’instrument principal qui, aujourd’hui, relie
les musées à leurs publics, et dont l’origine se trouve
dans l’instrumentalisation pédagogique de nos symboles
publics. Autour de la paix sont rassemblés des exemples
de jeux, catéchismes, cartes critiques, chorales, collèges,
films didactiques, livres scolaires, théâtres, didascalies et
exercices.
On insiste tout au long du parcours sur la question
suivante : pourquoi une exposition sur la paix et pourquoi
les musées, temples de la société civile, fonctionnent-ils
en tant qu’espaces de représentation du bien-être, du
consensus et de la paix ? Cette question est précisément
celle qui va nous permettre d’approfondir la complexité de
ces représentations, de découvrir l’ambiguïté de nombre
de ces signes et symboles, et pénétrer ce que, souvent,
les représentations de la sécurité, du bien-être social et de
l’abondance, cachent : un monde heureux et en paix qui a
lui aussi ses victimes et son coût. La paix n’est pas qu’une
aspiration utopique de nos sociétés, c’est également l’autre
visage de la guerre.
L’École ibérique de la paix
Après les expériences politiques de la lutte contre les
Arabes et l’Islam, et la conquête violente du continent
américain récemment découvert, à la lumière également
de la scolastique la plus fine et des idées de l’humanisme
de la Renaissance, contemporains de Thomas More
ou d’Érasme de Rotterdam, des penseurs d’universités
catholiques des royaumes d’Espagne et du Portugal,
pour beaucoup d’entre eux missionnaires dans les
colonies américaines, assoient les bases théologiques,
philosophiques, juridiques, politiques et économiques
de ce qui deviendra le Droit international humanitaire,
fondement de la science diplomatique et de l’ensemble du
droit international actuel. Sous le premier magistère de
Francisco de Vitoria, le groupe, également connu comme
École de Salamanque, abandonne les modèles dominants,
la cruauté du droit médiéval ou l’ancien modèle romain
39
Peace Treaties
Tata Vasco (at the San Telmo Museoa); Lead Books;
Hall of the Kingdoms; Versailles Hall of Mirrors;
People’s Museum; Musée d’Art Moderne, Département
des Aigles by Marcel Broodthaers; Jean Bloch Museum;
Porrajmos Museum; Holocaust Museum (at the Koldo
Mitxelena Kulturunea); Otto Neurath Museum; AntiKriegs-Museum; The Family of Man; Hiroshima Peace
Memorial Museum; La Vérité sur les colonies; Of the
Third World; International Art Exhibition for Palestine.
The project also includes a particular archaeology
of mediation, which is the principal means by which
museums now connect with their audiences, and which
originated in the pedagogical instrumentalisation of our
public symbols. It includes examples of peace-related
games, catechisms, critical maps, choirs, schools,
educational films, textbooks, theatres, stage directions
and exercises.
The entire project constantly returns to questioning
why an exhibition on peace, and why museums –
the temples of civil society – function as spaces of
representation of well-being, consensus and peace. It
is this question that gradually allows us to deepen our
understanding of the complexity of the representations,
to note the ambiguity of many of the signs and symbols,
and to discover what often hides behind representations
of social well-being, security and abundance. A happy
world at peace that also has its victims and its price.
Peace is not just a utopian aspiration of our societies. It
is also the other side of war.
The Iberian School of Peace
Following the political experiences of the struggle
against the Arabs and Islam and the violent conquest
of the recently discovered American continent, and
also in light of the best scholasticism and the ideas
of Renaissance humanism with figures like Thomas
More and Erasmus of Rotterdam, a series of thinkers
from Catholic universities in the Kingdoms of Spain
and Portugal – many of whom had been missionaries
in American colonies – laid down the theological,
philosophical, legal, political and economic bases of
what would become known as the International Law of
Nations, which is the foundation of diplomatic science
and of all current international law. With Francisco
de Vitoria as its first leader, the group – also known as
the School of Salamanca – abandoned the prevailing
models, the cruelty of the medieval right of conquest
and the old Roman imperium model. They become the
Traités de paix
de l’Imperium, devenant les premiers dans l’histoire de
l’humanité à questionner, depuis la recta ratio juridique,
la légitimité et la moralité des guerres et des colonies, et
posant les piliers de politiques basées sur l’accord et la
négociation, même au départ de positions antagonistes.
Outre le père dominicain Vitoria, les membres de cette
école sont : Domingo de Soto, Diego de Covarrubias y
Leyva, Melchor Cano, Alonso de Veracruz, Juan de la
Peña, Serafim Freitas, Martín d’Azpilicueta surnommé
Doctor Navarrus, Martín de Ledesma, Fernando Pérez,
Luis de Molina, Pedro Simões, Antònio de São Domingos,
Fernão Rebelo, Manuel da Nóbrega, José de Acosta, Juan
Zapata y Sandoval, Antonio Viera, Francisco Suárez et
Bartolomé de las Casas.
— i. Tata Vasco : un Poème, Par
Ernesto Cardenal, Pièces artisanales
de Michoacán, 1540 -2011
40
— ii. Les Livres de Plomb de
L’abbaye du Sacromonte de
Grenade, 1595-2000
— iii. Salon des Royaumes du Casón
du Buen Retiro de Madrid,
xviie siècle
Territoires
Dans les traités de ladite École ibérique de la Paix, la
question principale est celle du territoire, la souveraineté
que, sur ce dernier, possèdent la religion, les princes et
les gens qui y vivent. Dans un certain sens, le territoire
et, partant, le tracé des frontières et des limites, devient
une science légale qui amène à inventer des pays et des
paysages. L’apparition de la perspective, les découvertes
du continent américain et la nécessité d’une législation
internationale sur les mers et les océans commencent
Peace Treaties
first thinkers in history to call into question, through
the legal concept of recta ratio, the legitimacy and
morality of wars and colonies, and they began to lay
the foundations for politics based on agreement and
negotiation, even from antagonistic positions. Aside
from the Dominican priest Francisco de Vitoria, the
members of this School were: Domingo de Soto, Diego
de Covarrubias y Leyva, Melchor Cano, Alonso de
Veracruz, Juan de la Peña, Serafim Freitas, Martín
de Azpilicueta llamado Doctor Navarro, Martín de
Ledesma, Fernando Pérez, Luis de Molina, Pedro
Simões, Antònio de São Domingos, Fernão Rebelo,
Manuel da Nóbrega, José de Acosta, Juan Zapata
y Sandoval, Antonio Viera, Francisco Suárez and
Bartolomé de las Casas.
— i. Tata Vasco: a Poem, Ernesto
Cardenal, Handicrafts from
Michoacan, 1540 -2011
— ii. The Lead Books of the abbey
Sacromonte in Granada, 1595-2000
— iii. Hall of the Kingdoms.
Casón del Buen Retiro, Madrid,
17th century
Territories
The treaties originating in the Iberian School of
Peace focused on the issue of the territory, and on the
sovereignty of religion, royalty and inhabitants over
the territory. In a sense, the territory – and hence the
demarcation of boundaries and borders – became a
legal science that prompted the invention of countries
and landscapes. With the emergence of perspective, the
discoveries of the American continent and the need for
international jurisdiction over the seas and oceans, the
world began to take on the global dimensions that are
Traités de paix
à donner au monde la dimension globale que nous lui
connaissons aujourd’hui. Il existe, sur le territoire, un
savoir militaire qui n’est pas innocent, au point que nous
pourrions dire que la géographie en tant que science n’est
rien d’autre qu’une invention martiale. La paix, les traités
de paix ne peuvent faire rien de plus que de légitimer
un ordre des choses artificiel et violent imposé autant
contre les hommes que contre leurs paysages. L’École de
Salamanque reconnaît aux infidèles leur droit à rester sur
les territoires qu’ils habitent, ainsi qu’une certaine souveraineté. C’est un progrès qui modifie à peine les rapports
entre pouvoir et territoire ; ni la sécularisation des Lumières, ni les révolutions industrielles ne changeront ces
sujétions du territoire. À la fin du XIXe siècle, Élisée Reclus est le premier géographe qui propose de démilitariser
le territoire en démontant, tout d’abord, la naturalisation
entre administration politique et géographie. Paradoxalement, la même ligne critique pousse Deleuze et Guattari
à comprendre que toute opération sur le territoire, le seul
fait d’y habiter, constitue en bout de course une machine
de guerre. Nous traitons donc cette conception militaire
du territoire comme un espace traversé par la loi et ses
représentations, depuis le droit international jusqu’au
tourisme. Et aussi l’idéalisation, la mystique du paysage
et du pays. Les représentations allégoriques, anciennes et
modernes, narrent à leur façon cette emprise de l’homme
sur le monde. Au-delà des revendications écologistes, la
paix requiert un nouveau contrat entre le genre humain et
la terre.
— iv. Galerie des Glaces et Escalier
des Ambassadeurs du Château de
Versailles , 1678 -1919
Histoire
Pour Francisco de Vitoria, l’histoire est encore un projet
divin. Dans cette conception théologique du monde, la
guerre est justifiée, selon le commandement biblique, en
attendant le paradis annoncé. L’avènement de la gloire
sera sécularisé par les utopies des Lumières et les utopies
socialistes ; même derrière la société de consommation
capitaliste se cache une promesse du paradis. La paix est
une aspiration perpétuelle, selon Kant, qui irait jusqu’à
justifier la guerre faite pour ramener cette même paix.
L’idée messianique sous-jacente transforme ainsi la paix
en une espèce d’abolition du temps historique. Il n’y a
41
Peace Treaties
familiar to us today. The military knowledge that
covers the territory is not innocent, so much so that
we could argue that geography, as a science, is a
military invention. Peace and peace treaties can
thus only legitimise an artificial and violent order of
things imposed against mankind and its landscapes.
The School of Salamanca recognised the right of
infidels to remain in the territories they inhabited,
and allowed them a degree of sovereignty. It was a
development that only slightly altered the relationship
between power and territory: neither enlightened
secularisation nor the industrial revolutions changed
this territorial subjection. In the late nineteenth
century, Élisée Reclus was the first geographer to
advocate the demilitarisation of the territory, initially
by dismantling the naturalisation of the link between
political administration and geography. Paradoxically,
this same critical line of thought led Gilles Deleuze and
Felix Guattari to conclude that any operation on the
territory, even simply inhabiting it, ends up becoming a
‘war machine’. Peace Treaty thus considers this military
conception of the territory as a space permeated by the
law and its representations, from international law to
tourism. And also its idealisation: the mysticism of the
landscape and the nation. Allegorical representations,
both ancient and modern, are ways of narrating
this dominion of man over the world. Aside from
environmental concerns, peace now needs a new
contract between humankind and the earth.
— iv. Hall of Mirrors and
Ambassadors’ Staircase, Palace of
Versailles, 1678 -1919
History
Francisco de Vitoria believed that history is still a divine
plan. In this theological worldview war is justified,
according the biblical mandate, as we await the
promised paradise. The coming of glory was secularised
by enlightened and socialist utopias, and even capitalist
consumer society holds the possibility of paradise.
Peace is a perpetual aspiration, argued Immanuel Kant,
who even justified war that is waged to bring peace.
This messianic undercurrent actually makes peace a
kind of abolition of historical time. There is history only
when there is war. So the model proposed by Walter
Traités de paix
histoire que quand il y a guerre. De sorte que le possible
modèle voulu par Walter Benjamin, celui d’une histoire
à rebrousse-poil, nous dévoile les misères de la grande
Histoire et les mille petits récits, petites histoires qui
lui survivent. Nous, petites gens d’en bas, sommes en
permanence alphabétisés au moyen d’images glorieuses
de notre histoire, des héros, des méchants et des martyrs
qui éclipsent à peine une histoire de destruction. L’ange
de la victoire, comme Benjamin lui-même le décrivait, a
expulsé l’homme du paradis pour le livrer à la destruction
de l’histoire. La parodie, l’humour et le sarcasme sont
quelques-uns des outils qui restent aux gens en souvenir
du paradis. Les anges sont toujours sérieux. Des rires qui
survivent entre les ruines de la grande Histoire.
— iv. Missions pédagogiques du
Musée du Peuple de la iie République
espagnole, 1931 -1936
42
Emblèmes
La sémiotique est une science soutenue par l’héraldique,
l’emblématique et la cryptographie qui jouissent
de la haute considération des auteurs de l’École de
Salamanque. Il fallait absolument tenir compte des
symboles dans la liturgie qui accompagnait tout traité
de paix. Les guerres culturelles du présent plongent
leurs racines immédiates dans ces considérations
liturgiques sur ce qui doit ou ne doit pas être représenté
dans un accord de paix. Les guerres sont toujours
des guerres de drapeaux. Le drapeau de la paix est
pratiquement un oxymore. Drapeau blanc pour la
blanche colombe, symbole sécularisé de celle que
Dieu envoya à Noé après le déluge universel, comme
symbole de la nouvelle alliance avec l’humanité. C’est
également le Saint Esprit, alliance entre le Père et le
Fils, entre le vainqueur et le vaincu. Cette sécularisation
abusive de symboles religieux dans l’emblématique des
accords de paix est la principale raison pour toujours
douter de n’importe quel symbole. Aigles et colombes.
L’oecuménisme universel exige des représentations
toujours changeantes, toujours négociées, toujours
en mutation. Ce commerce permanent – échanges,
communication et transactions – adoucit la violence,
Peace Treaties
Benjamin, in which history is ‘brushed against the
grain’, brings to light the miseries of the grand narrative
of History, and the thousands of small stories and
histories that survive it. We the people, the underdogs,
are constantly being educated using glorious historical
images of heroes, villains and martyrs that barely mask
a history of destruction. As Benjamin saw it, the angel
of victory expelled man from paradise and delivered
him into the destruction of history. Parody, humour
and sarcasm are some of the tools that are left to people
as remnants of the lost paradise. Angels are always
serious. Laughter that survives among the ruins of the
grand History.
— iv. People’s Museum,
Pedagogical Missions, Second
Spanish Republic, 1931 -36
Emblems
The science of semiotics draws on heraldry, on the
study of emblems and on cryptography, all of which
were very highly regarded by the treatise writers of
the School of Salamanca. Symbols were a very serious
matter in the liturgy that accompanied all peace treaties.
Today’s cultural wars are directly descended from these
liturgical deliberations on what should or should not be
represented in a peace treaty. Wars are always flag wars.
The idea of a peace flag is almost an oxymoron. A white
flag for a white dove, a secularised symbol of the bird
that God sent to Noah after the flood, as a symbol of a
new covenant with humanity, thus also the Holy Spirit,
the union between the Father and the Son – between the
victor and the vanquished. This over-secularisation of
religious symbols in the emblems of peace treaties is a
prime reason for remaining suspicious of all symbols.
Eagles and doves. Universal ecumenicism requires
an ever-changing supply of representations that are
constantly negotiated, always mutating. This constant
trade – exchanges, communication and transactions
– reduces violence, although it consumes the world
by other means. In fact, the world moves in a constant
triumph of liturgy over theology, representations over
Traités de paix
c’est certain, quoiqu’il consume le monde par d’autres
moyens. Le monde s’achemine, en fait, vers un
triomphe perpétuel de la liturgie sur la théologie,
des représentations sur les lois. En bien ou en mal.
Voilà pourquoi l’alphabétisation est si importante, pas
seulement celle des lettres, aussi celle des images.
— vi. Musée d’Art Moderne,
Département des Aigles, Section des
Figures, de Marcel Broodthaers,
1968 -1972
Milices
Le besoin évangélique de justifier la milice amène
Francisco de Vitoria à tenter de donner l’image du bon
soldat, du prince bienfaiteur, de la guerre juste. Il est
indubitable que cela contribua à la paix. Les soldats
faisaient la guerre par métier, il était donc prioritaire,
dans n’importe quel accord de paix, de leur pardonner.
En fin de compte, ce sont toujours les soldats qui
apportent la paix. Pendant des siècles, le militaire est
considéré comme un pacificateur. Les enfants jouent
aux petits soldats, les grands poètes aussi ont été
soldats, et, de Paul de Tarse jusqu’à Ignace de Loyola,
les saints provenant de la vie militaire ne sont pas
en reste. Milice contre malice. La paix se convertit
en quelque sorte en repos du guerrier. Les fanfares
militaires jouent à présent des valses et des pasodobles.
Ce n’est pas par hasard que la majorité des musiques
populaires de danse viennent de la musique militaire.
Pourrait-il y avoir de paix sans le grand bal qui la
célèbre ? En vérité, nos vies civile et militaire sont
profondément entremêlées. Ceci génère une certaine
mystique. Le ronron de la guerre continue à résonner
en temps de paix. Dans ce grand bal de la paix, la
figure du héros passe de soldat à terroriste en quelques
heures à peine. Et vice-versa. Nous voyons ce couple
évoluer sans savoir s’il s’agit du pas de deux d’une danse
compliquée ou d’un féroce combat antagoniste. Le jeu,
toujours, est jeu de guerre. Le beau est belliqueux. Il faut
faire la guerre à la guerre.
— vii. Musée international Jean
de Bloch pour la guerre et la paix,
Lucerne 1902 -1919
43
Peace Treaties
laws. For better or for worse. This is why literacy is
so important, and not just in regard to words, but also
images.
— vi. Musée d’Art Moderne,
Département des Aigles, Section des
Figures, Marcel Broodthaers,
1968 -72
Militias
The evangelical need to justify warfare led Francisco de
Vitoria to try to convey the image of the good soldier, the
benevolent prince, the just war. This surely contributed
to peace. Soldiers waged war for a living, so pardoning
them was a priority in any peace treaty. After all, peace
is always brought by soldiers. For centuries, soldiers
were considered peacemakers. Children play with
tin soldiers, great poets have been soldiers and more
than a few saints – from Paul the Apostle to Ignatius
of Loyola – started out in military life; martialism
against malice. Peace thus becomes a kind of rest for
the warrior. Military bands try their hand at the waltz
and pasodoble. It is no accident that most kinds of
popular dance music have their roots in military music.
Can there be peace without the big dance to celebrate
it? Our civil and military lives are actually deeply
intertwined, and this gives rise to a certain mysticism.
The murmur of war can still be heard during times
of peace. In this dance of peace, the figure of the hero
switches from solider to terrorist in just a few hours.
And vice versa. We see the couple moving, but we don’t
know whether they are in the midst of a complicated
dance step or a fierce combat. Games are always war
games. The beautiful is warlike. We must wage war on
war.
— vii. Jan Bloch International
Museum of War and Peace,
Lucerne, 1902 -19
Traités de paix
Morts
L’attention portée aux morts dans les considérations
diplomatiques de l’École ibérique de la Paix est touchante.
Nous sommes pratiquement la seule espèce à enterrer
ses morts, et il n’existe aucun conflit qui n’exige, en
premier lieu, d’honorer leur mémoire comme il se doit.
La mémoire historique n’est rien d’autre qu’une forme
de justice rendue à nos morts. Non seulement l’honneur
des vainqueurs, la paix complète exige également la
reconnaissance des vaincus. Ces représentations de
la déroute, de la catastrophe, de l’holocauste, sont de
tous temps présentes dans l’histoire des images. José
Emilio Burucúa et Nicolás Kwiatkowski nous ont appris
comment les grands cycles de peintures sur la chasse,
l’enfer ou le massacre d’innocents dissimulaient en fait,
souvent, des dénonciations de massacres humains réels,
historiques. Femmes, enfants, vieillards, civils et soldats
sont massacrés dans des représentations mythologiques
qui déguisent l’horreur immédiate. La théâtralisation
de la douleur, la tragédie même, exigent une certaine
distance pour pouvoir être représentées. Ernesto de
Martino ou Georges Didi-Huberman ont étudié la
figure de la pleureuse qui feint et, en même temps, qui
ressent la douleur de manière sincère. La rhétorique
44
doit s’imposer à la terreur. Nous ne pouvons pas céder
à la simple présentation statistique de nos morts. Les
représentations de ceux qui sont tombés, y compris les
disparus, constituent une exigence des vivants. La paix ne
peut être celle des cimetières.
— viii. Porrajmos, L’holocauste
contre les Roms et les Sinté, du Centre
Culturel et de documentation
des Sinté et Roms D’Allemagne,
Heidelberg, 1997
— ix. Mémorial de L’holocauste,
Auschwitz - Birkenau State Museum,
1947
Économie
Le développement des concepts qui, à partir de l’École de
Salamanque, ont donné le droit international, a son épicentre dans le commerce et l’économie de l’argent. Il donne
un cadre international stable propice au développement
Peace Treaties
The Dead
There is something poignant about the concern
with the dead in the diplomatic considerations of
the Iberian School of Peace. We are almost the only
species that buries its dead, and there is no conflict that
does not place prime importance on paying respect
and honouring their memory. Historical memory is
nothing but a kind of justice for our dead. Complete
peace does not just honour the victors, it also requires
the recognition of the vanquished. Representations of
defeat, catastrophe and holocaust have always been
present in the history of images. José Emilio Burucúa
and Nicolás Kwiatkowski have shown us that the great
series of paintings depicting hunts, hell or the killing
of innocents often hid denunciations of real, historical
human massacres. Women, children, the elderly,
civilians and soldiers are slaughtered in mythological
representations that disguise the immediate horror.
The representation of tragedy, the dramatisation of
pain, requires a certain distance. Ernesto de Martino
and Georges Didi-Huberman have studied the figure
of the mourner who feigns sorrow and at the same
time truly feels it. Rhetoric has to prevail over terror.
We cannot succumb to a mere statistical presentation
of our dead. Representations of the fallen, even of the
disappeared, are called for by the living. Peace should
not be the peace of cemeteries.
— viii. Porrajmos, The Holocaust
against the Sinti and Roma,
Documentation and Cultural
Centre of German Sinti and Roma,
Heidelberg, 1997
— ix. Holocaust Memorial,
Auschwitz-Birkenau State Museum,
1947
Economy
The development of the concepts that gave rise to the
International Law of Nations, through the School of
Salamanca, revolved around trade and the monetary
economy, and set up a stable international framework
for the development of financial capital. The economy
Traités de paix
du capital financier. L’économie est la grande gérante de
la guerre et de la paix. Leur administration est cruciale,
beaucoup de guerres s’achèvent à cause des dépenses
excessives consenties, et beaucoup de guerres sont
déclarées face à la pression provoquée par l’accumulation
de richesses. L’économie de la dépense improductive, en
d’autres termes, la guerre, a été largement commentée par
Georges Bataille.
En temps de paix, cette accumulation se reproduit
dans le luxe. Le rôle du musée comme temple sécularisé
dans lequel une société s’auto-célèbre rejoint cette même
fonction. Le Louvre, ouvert au peuple français comme
un exemple de la démocratisation des richesses – trésor
national : peintures, sculptures et joyaux – après le
triomphe de la Révolution française, se constitue à partir
des biens saisis à l’aristocratie et au clergé, et s’enrichit
grâce aux butins de guerre des campagnes napoléoniennes en Europe et en Afrique du Nord. Le Musée, avec
une majuscule, est devenu le paradigme qui marque les
valeurs culturelles de notre époque ; les représentations
visuelles et la pratique artistique continuent à dépendre
de son appareil. L’espace du musée, en tant qu’espace de
consensus ou d’antagonisme, fonctionne à la manière
d’un parlement des choses, administration de valeurs
symboliques et représentations d’une communauté déter-
minée. Si les étendards de l’ennemi étaient exhibés dans
le temple, aujourd’hui, c’est l’art qui fait l’objet de cette
célébration. Dans le musée, la guerre est à la fois présente
et désactivée, comme l’a si justement dit Claudio Magris.
L’exubérance du musée, l’accumulation d’objets ou la
grande valeur de ce qui y est représenté a quelque chose
de paradisiaque, de la même façon que les plus grands jardins fleurissent là où, auparavant, il y avait des cimetières.
Les fleurs poussent avec plus de vigueur sur les ossuaires.
— x. Musée de la Société et de
L’Économie, Otto Neurath, Vienne,
1926-1933
Armes
La polémique entre désarmement et réarmement comme
moyens de parvenir à la paix était déjà présente dans
l’École de Salamanque. Deux princes, bien armés, sans
faiblesses, pouvaient être de meilleurs garants de la
paix que la condamnation des armes, invention diabolique. Jusqu’aux guerres dévastatrices du XXe siècle, les
45
Peace Treaties
manages war and peace. Its administration is a key
issue: many wars have ended because of the excessive
expenditure they generated, and many wars have
been declared in response to the pressure of the
accumulation of wealth. The economy of unproductive
expenditure – in other words, war – has been
extensively discussed by Georges Bataille.
In peace, this accumulation is reproduced in the
form of luxury. The museum, as a secularised temple
in which a society celebrates itself, plays the same role.
The Louvre, which opened to the French people as an
example of the democratisation of wealth – national
treasure: paintings, sculptures, trinkets – after the
triumph of the French Revolution, was created out of
objects confiscated from the aristocracy and the clergy,
and expanded with the spoils of war from Napoleon’s
various campaigns in Europe and North Africa. The
Museum – with a capital ‘m’ – has thus become the
paradigm that defines the cultural values of our time,
and visual representations and artistic practice continue
to depend on its apparatus. The museum as a space of
consensus or of antagonistic conflict functions as a kind
of parliament of things, managing the symbolic values
and representations of a specific community. In the past,
the insignia of the enemy were displayed in the temple;
now art is the object of celebration. As Claudio Magris
has rightly said, war is both present and deactivated in
the museum. There is something paradisiacal about the
exuberance of a museum, the accumulation of objects
and the value of the things displayed in it, in the same
sense as the lushest gardens thrive where cemeteries
used to be. Flowers grow with more vigour in the
graveyard.
— x. Museum of Society and
Economy, Otto Neurath, Vienna,
1926-33
Weapons
The controversy between disarmament and rearmament
as means to achieve peace was already evident in the
School of Salamanca. Two well-armed princes without
weaknesses could guarantee peace more effectively than
the condemnation of arms as a diabolical invention.
The discourses of disarmament and non-violence were
barely heard before the horrifying wars of the twentieth
Traités de paix
discours sur le désarmement et la non-violence n’ont pratiquement pas eu d’écho. À l’époque, la remise des armes,
leur destruction, neutralisation ou reconversion civique
faisaient l’objet de négociations diplomatiques. Notre vision
des choses, depuis la perspective jusqu’à l’infographie,
depuis la photographie aérienne jusqu’à Internet, provient
en grande partie d’outils militaires, c’est-à-dire, des armes.
La technique, en général, les progrès dépendent en grande
mesure des progrès de la science militaire. Ainsi, le bon
usage des outils est transformé en quelque chose qui va
au-delà des instruments pour tuer. Le camouflage ou la
propagande sont aussi des armes. L’abandon de la course
aux armements, la neutralisation des armes, leur obsolescence, l’objection, sont des usages véritablement humains
de cet instrumentaire. En réalité, le dilemme entre désarmement et réarmement est un faux dilemme. Dans les
deux cas, les armes apparaissent comme des puissances,
alors que ce qui est réellement humain, c’est de renoncer à
cette utilisation, la mépriser. Vanité des vanités.
— xi. Musée anti-guerre, Ernst
Friedrich, Berlin, 1925
46
Population
Après l’expulsion ou la défaite des princes infidèles,
qu’il s’agisse des guerres contre les Maures ou de la
colonisation américaine, surgit le problème suivant : que
faire des habitants de ces terres ? Comment reconnaître,
d’abord, leur humanité, même si c’est pour ensuite les
christianiser ? Ce principe d’égalité universelle a été l’une
des grandes trouvailles des penseurs de l’École ibérique
de la Paix et l’origine de leur souci de garantir les droits de
tous les hommes. Il est vrai que la catégorie d’humanité
se construisait petit à petit. Ainsi, Bartolomé de las Casas,
par exemple, défend le droit des Indiens mais ne dit rien
des mauvais traitements et des vexations des esclaves
noirs. Le principe d’égalité, au-delà des différences de
crédo ou de race, est une conquête légale. La Déclaration
universelle des droits de l’homme limite aussi cette égalité
aux droits des nationaux. Encore aujourd’hui, en ces
temps de paix, l’émigration économique ou les réfugiés
de guerre subissent une inégalité devant la loi qui ne peut
être qualifiée que de criminelle. Ainsi, le traitement légal
des prisonniers de guerre s’est étendu comme condition
dévaluée de la citoyenneté, et leurs droits confinés au
camp d’internement. Dans ce sens, dans notre époque de
paix – peu de générations peuvent affirmer avoir vécu
Peace Treaties
century, when the surrender, destruction, disposal or
civic conversion of arms became the object of diplomatic
negotiations. The way we see things – from the perspective
of infography, aerial photography or the Internet – is
largely based on military tools, that is, on weapons.
Technology and progress in general largely depend on
advances in military science. As such, the proper use
of tools is something that goes beyond instruments for
killing. Camouflage and propaganda are also weapons.
Withdrawal from the arms race, the obsolescence and
deactivation of weapons, objection, are truly human uses
of these instruments. The dilemma between disarmament
and rearmament is actually a false dilemma. Arms are
seen as powers in both options, while the truly human act
is to decline that use, to scorn it. Vanity of vanities.
— xi. Anti-War-Museum, Ernst
Friedrich, Berlin, 1925
Population
After the expulsion and the overthrow of the infidel
princes – in the wars against the Moors and in the
colonisation of America – the problem arose of what to do
with the inhabitants of those lands. How to first recognise
their humanity, even if only to then Christianise them.
This principle of universal equality was one of the new
ideas of the scholars at the Iberian School of Peace, and
the origin of their concern with guaranteeing the rights
of all men. It is true that the category of ‘humankind’
was arrived at little by little. Bartolomé de las Casas
defended the rights of Indians, for example, but remained
silent on the mistreatment and harassment of black
slaves. Beyond differences of creed or race, the principle
of equality was a legal achievement. The Universal
Declaration of Human Rights also limits equality to the
rights of citizens, so that even today, in the peace of our
time, labour migrants and war refugees are subject to
inequality before the law, which can only be classed as
criminal. The legal treatment of prisoners of war has thus
spread in the form of a devalued citizenship status, and
their rights have been confined to detention camps. In
this sense, in our own peacetime – few generations can
claim to have lived so long without being mobilised by
Traités de paix
aussi longtemps sans être mobilisées pour la guerre –,
les conquêtes pour l’égalité de genres, races ou classes
s’étoffent proportionnellement aux pertes de ces droits
pour les hommes et les femmes qui ne possèdent pas
notre même citoyenneté.
— xii. The Family of Man, Edward
Steichen, MoMA, 1955
— xiii. Musée de la Paix
d’Hiroshima, Parc de la Paix
d’Hiroshima, 1955
Traités
Pour l’École ibérique de la Paix, Dieu constituait la limite
du pouvoir des princes et des barbares. À l’heure actuelle,
ces limites sont marquées par les armes atomiques,
les puissances qui les possèdent et la menace d’un
holocauste nucléaire. Sur ce même théâtre, l’émergence
de l’Islam et les populismes d’Amérique latine configurent
une carte spéculaire de cette Europe qui luttait contre
le Turc et colonisait les Amériques. Les traités et leur
effectivité historique, c’est-à-dire, les traditions marquées
par le droit international, sa doctrine et sa jurisprudence,
tracent un paysage où, comme le dit Teresa Santiago,
réapparaissent des idées telles que celles de guerre
juste ou de guerres humanitaires. La paix et la justice
divorcent à nouveau et le monde, une fois les identités
étatiques fortes diluées et la présence des grandes
entreprises multinationales hypertrophiée, répète des
guerres localisées, focalise les terrorismes et accroît
les injustices sociales dans une espèce de guerre civile
mondiale qui alterne, consécutivement, un temps de paix
et des démonstrations d’une extrême violence. Hannah
Arendt fut la première à deviner l’échelle globale et
l’extension civile des petites violences, conflits et guerres
régionales circonscrits par l’horreur apocalyptique
d’Auschwitz et d’Hiroshima. Comme dans le tableau de
Brueghel, La pie sur le gibet, la paix est présidée par le
gibet de la loi, une figure monstrueuse, exceptionnelle,
impossible. Ainsi, la réthorique des traités est la seule
sortie possible à la terreur de la guerre. Les contrats,
pactes et conventions sont continuellement accordés et
Peace Treaties
war – gains in regard to gender, race, and class equality
increase in direct proportion to the loss of equality for the
men and women who do not share our citizenship.
— xii. The Family of Man,
Edward Steichen, MoMA, 1955
— xiii. Hiroshima Peace Memorial
Museum, Hiroshima Peace
Memorial Park, 1955
Treaties
The Iberian School of Peace considered that God was
the limit of the power of princes and barbarians. These
limits are now set by atomic weapons, the powers that
own them and the threat of nuclear holocaust. In this
scenario, the emergence of Islam and Latin American
populism create a specular map of the Europe that
fought against the Turks and colonised the Americas.
Treaties and their historical effectiveness, in other words,
traditions marked by the doctrine and jurisprudence of
international law, have shaped a landscape in which,
as Teresa Santiago has pointed out, ideas like ‘just
war’ and ‘humanitarian war’ are starting to re-emerge.
Peace and justice are once again parting ways. And
with the weakening of strong national identities and
the hypertrophy of multinational corporations, the
world repeats localised war, focuses on terrorism
and intensifies social injustices in a kind of world
civil war that alternates between times of peace and
manifestations of extreme violence. Hannah Arendt was
the first to perceive the global scale and civil spread of
small acts of violence, conflicts and regional wars kept
in check by the apocalyptic horror of Auschwitz and
Hiroshima. As in Pieter Breughel the Elder’s painting
The Magpie on the Gallows, the scaffold of the law, a
monstrous, exceptional, impossible figure, presides
over peace. Hence the rhetoric of treaties is the only
possible way out of the terror of war. Contracts, pacts
and covenants are constantly negotiated and constantly
ignored, and the letter of the law is less forceful than its
exceptions. Against this background, the representations
in Peace Treaty refer to the absurd, to comfort, to the
47
Traités de paix
continuellement ignorés et la loi est plutôt régie par ses
exceptions que par sa lettre. Devant un tel panorama,
les représentations du traité de paix renvoient, d’un côté,
à l’absurde et au confort, à la vacuité de cette loi, à la
terreur du papier blanc, blanc sur blanc, de la paix ; et, de
l’autre, à mille stratagèmes, tropes et figures rhétoriques
permettant d’adoucir peu à peu la violence.
— xiv. La Vérité sur les colonies, Parc des
Buttes-Chaumont, Parti Communiste
Français, Confédération Générale du
Travail ; et Le surréalisme au service de la
Révolution, Paris, 1931
— xv. Del Tercer Mundo, Pavillon
de Cuba, Congrès Culturel de La
Havane, 1968
— xvi. Exposition internationale d’art
pour la Palestine, Département de
l’information unifiée de l’OLP
(Organisation de libération de la
Palestine), Beyrouth, 1978
48
Peace Treaties
vacuity of this law, to the terror of the blank page, white
on white, of peace. And at the same time, they refer to a
thousand stratagems, tropes and figures with which to
gradually mitigate the violence.
— xiv. La Vérité sur les colonies, Parc des
Buttes-Chaumont, French Communist
Party, General Confederation of
Labour; and Le surréalisme au service de
la Révolution, Paris, 1931
— xv. Of the Third World, Cuban
Pavillion, Cultural Congress of
Havana, 1968
— xvi. International Art Exhibition for
Palestine, Plo (Palestinian Liberation
Organisation) Information Office,
Beirut, 1978
San Telmo Museoa
Zuloaga plaza 1
20003 Donostia / San Sebastián
T +34 943 481 580
www.santelmomuseoa.com
Donostiako Udala /
Ayuntamiento de San Sebastián
Alkatea / Alcalde
Eneko Goia
Euskara, Kultura, Hezkuntza eta Kultura
Hiriburutzako zinegotzi ordezkaria /
Concejala delegada de Capitalidad 2016,
Cultura, Euskera y Educación
Miren Azkarate
Donostia Kultura
Donostia Kulturako zuzendari
kudeatzailea / Director gerente de
Donostia Kultura
Jaime Otamendi
San Telmo Museoaren zuzendaria /
Directora del Museo San Telmo
Susana Soto
Koldo Mitxelena Kulturunea
Urdaneta 9
20006 Donostia / San Sebastián
T +34 943 112 760 www.kmk.gipuzkoakultura.eus
Gipuzkoako Foru Aldundia /
Diputación Foral de Gipuzkoa
Diputatu nagusia / Diputado general
Markel Olano Arrese
Kultura, Turismo, Gazteria eta Kirol
Departamentuko Foru diputatua /
Diputado Foral del Departamento de
Cultura, Turismo, Juventud y Deportes
Denis Itxaso Gonzalez
Kulturako zuzendari nagusia / Directora General de Cultura
María José Telleria Etxeberria
Liburutegia, Kulturaren Sustapena
eta Hedapenerako zerbitzuburua / Jefe del Servicio de Biblioteca, Promoción
y Difusión Cultural
Francisco Javier López Landatxe
Erakustaretoko edukien zuzendaritza
eta koordinazioa / Dirección de
contenidos y coordinación de la sala
de exposiciones
Ana Salaberria Monfort
49
Fundación
Donostia / San Sebastián 2016
Fundazioa
Easo, 43
20006 Donostia / San Sebastián
T +34 943 483 344
[email protected]
www.dss2016.eu
50
dss2016eu lan-taldea /
Equipo dss2016eu Zuzendaria orokorra / Director general
Pablo Berástegui Lozano
Zuzendaritza-laguntzailea /
Asistencia a dirección
Amaia Rezola García
Administrazioa eta kontratazioa / Administración y contratación
Irune Soto Cotorro
Ana Jesús Zubizarreta Goya
Josune Plazaola Arrese
María Aguirre Landa
Iñigo Eguizabal Ruiz
María Jesús Lertxundi Lizaso
Silvia Bea Hidalgo
Iñaki Campo Esnaola
Kultur Programaren zuzendaria / Director programa cultural
Xabier Paya Ruiz
Giza-baliabideak / Recursos Humanos
Javier Sampedro Olalde
Koordinatzaile orokorra / Coordinadora general
Ruth Pérez de Anucita
Komunikazio zuzendaria / Director de comunicación
Fernando Álvarez Busca
Faro arduradunak / Responsables de Faro
Inesa Ariztimuño Olmeño
Lorena Montejo Hinojosa
Ainara García Martínez
Prentsa-buruak / Jefatura de prensa
Katerin Blasco Egia
Beñat Doxandabaratz Otaegi
Kaien koordinazioa / Coordinación muelles
Amalur Gaztañaga Montero
Iker Tolosa Lafuente
Aitzol Astigarraga Pagoaga
Asier Basurto Arruti
Iñigo Cantero Loinaz
Proiektuen kudeaketa / Gestión de proyectos
Imanol Otaegi Mitxelena
Arrate Velasco Delgado
Itziar Zorita Aguirre
Saioa Torre Bilbao
Felipe Retamal Dilva
Jaione Cabaleiro Camacho
Aintzane Gamiz Iraola
Ziortza Basaguren Uriarte
Mikel Goñi Larrea
Maialen Sobrino
Sara Ruesgas Uzin
Programa-laguntzaileak / Asistencia al programa cultural
Larraitz González Gurruchaga
Uxue Guerrero Aizpuru
Itoitz Guerrero Barbarin
Maddalen Zabaleta
Ekonomia – Finantza zuzendaria / Directora finanzas y administración
Garbiñe Muñoa Hospital
Eduki-kudeaketa / Gestión de contenidos
Iban Lertxundi Zabala
Arte zuzendaritza/Dirección de arte
Julen Cano Linazasoro
Maitane Gartziandia Agirrezabalaga
Proiektuen komunikazioa / Comunicación de proyectos
Maider Urteaga Belza
Leire Palacios Eguiguren
Lierni Castaño Caballero
Nagore Anabitarte López
Miren Pérez Eguireun
Imanol Gallego Mezquita
Mireia Unanue Pumar
Ainhoa Iribar Arostegui
Komunikazio digitala / Comunicación digital
Mikel Huarte Maisterrena
Mentxu Nieva Fatela
Heidi Otaduy Diez
Nazioarteko Harremanetarako / Relaciones Internacionales
Eneko Garate Iturralde
Leyre Barinagarrementeria Arrese
Marketing eta babesletza arduraduna /
Responsable Marketing y patrocinio
Josune Ausin Arruti
Marketing eta babesletza / Marketing y patrocinio
Laura Quemada Martínez
Roberto Letona Palacio
Yolanda Piñas Peña
Harreman publikoak / Relaciones públicas
Raquel Rodríguez Nogales
Protokolo / Protocolo
TISA (Ainara Monasterio)
Partaidetza zuzendaria / Directora de participación
Enara García García
Partaidetza eta ebaluazioa / Participación y evaluación
Ainhoa Zabala Arreche
Aitzole Araneta Zinkunegi
Iker Blas Mendoza
Produkzio zuzendaria / Director de producción
José Ignacio Abanda Novillo
Produkzio koordinatzailea/
Coordinadora de producción
Kris Olaizola García
Produkzio teknikoaren arduraduna / Responsable de producción técnica
Sergio López Goñi
Proyectuen produkzioa / Producción de proyectos
María Victoria Izquierdo
Idoia Rezabal Goenaga
Itziar Iraola Alonso
Nerea Garmendia de la Fuente
Maddi Carton Etxeberria
Nerea Azurmendi Gorrotxategi
Naroa Sancho Amundarain
Javier Langara Martínez
Produkzio laguntzaileak / Asistencia a la producción
Maite Laka Itxaso
Raquel Olaizola González
Aizpea Mendi Marcuerquiaga
Haizea Galarreta Fernández
51
1516-2016
Bake-itunak / Tratados de paz
Antolatzaileak / Organizan
Donostia / San Sebastián 2016
San Telmo Museoa
Koldo Mitxelena Kulturunea
Ideiaren sortzailea / Concepción de la idea
Santiago Eraso
Komisarioa / Comisario
Pedro G. Romero
Zientzia-batzordea / Comité científico
Beatriz Colomina
Catherine David
Bernardo J. García
Koordinazioa eta ekoizpen orokorra / Coordinación y producción general
BNV producciones
Donostia / San Sebastián 2016:
Amalur Gaztañaga
52
Erakusketaren
koordinazioa / Coordinación de la
exposición
Carolina Martínez
San Telmo Museoaren Erakusketen
saila / Área de Exposiciones de San
Telmo Museoa
Koldo Mitxelena Kulturunea:
Ana Salaberria
Erakusketaren laguntzailea / Asistente de coordinación
San Telmo Museoaren Erakusketen
saila / Área de Exposiciones de San
Telmo Museoa
Koldo Mitxelena Kulturunea:
Javier Sánchez
Erakusketa-espazioen diseinua / Diseño de espacios expositivos
Isaías Griñolo
Laguntza grafikoa eta aretoaren zein
espazioaren modelizazioak, eta 3D
erakusketa diseinua / Asistencia gráfica,
modelizaciones, diseño expositivo en 3D
Ula Iruretagoiena
Lanen erregistroa eta zaharberritzea / Registro de obra y restauración
San Telmo Museoaren Kontserbazio
eta Zaharberritze saila / Área de
Restauración y Conservación de San
Telmo Museoa
Patricia Arrue Elorza
Carmen Martín Martín
Amaia Sánchez Bakaikoa
José Luis Larrañaga Odriozola
Lurdes Plano Eguizurain
Henar Peso Delgado
Equipo 7 Restauración S.A.
Komunikazioa / Comunicación
Donostia 2016ko Komunikazio saila / Área de Comunicación San Sebastián 2016
San Telmo Museoaren Komunikazio saila / Área de Comunicación San Telmo Museoa
Koldo Mitxelena Kulturunea:
Edurne Domingorena
Komunikazio-laguntza / Asistencia de comunicación
Paola Fernández
Acerca Comunicación
Web
Bit&Mina S.L.L.
Donostia 2016ko Komunikazio saila / Área de Comunicación San Sebastián 2016
San Telmo Museoaren Komunikazio
saila / Área de Comunicación San Telmo
Museoa
Koldo Mitxelena Kulturunea:
Pedro Layant
Jarduerak / Actividades
San Telmo Museoaren Hezkuntza saila
eta Jarduera saila / Áreas de Educación y
Actividades de San Telmo Museoa
Publikoen kudeaketa / Gestión de públicos
San Telmo Museoaren Publikoen saila / Área de públicos de San Telmo Museoa
Sureuskadi
Kontratazioa / Contratación
Donostia / San Sebastián 2016:
Irune Soto
Artxibo eta dokumentazioa / Archivo y documentación
Inmaculada Salinas
San Telmo Museoaren Liburutegia,
Dokumentazio eta Artxibategia / Área de Biblioteca, Documentación y
Archivo de San Telmo Museoa
Bitartekotza / Mediación
Katalogoa / Catálogo
Proposamen pedagogikoaren
arduradunak / Responsables de propuesta
pedagógica
Leire San Martin
Sara Martin Terceño
Argitaratzailea / Edita
Donostia / San Sebastián 2016
Grafika / Gráfica
Filiep Tacq
Joaquín Gáñez
Didart
Lan-taldea / Equipo de trabajo
Donostia / San Sebastián 2016:
Iker Tolosa, Artaziak, S.C.
Tabakalera:
Leire San Martín, Artaziak, S.C.,
Nerea Hernández
San Telmo Museoa:
Hezkuntza saila /Área de Educación,
Arazi Ikt S.L.
Koldo Mitxelena Kulturunea:
KOMA, kultur zerbitzuak, S.L.
Maketazioa / Maquetación
Joaquín Gáñez
Rotulazioa eta erreproduzioak / Rotulación y reproducciones
Druck Servicios Gráficos S.L.U.
Luminosos Arga
Muntaketa eta argiztapena/ Montaje e iluminación
Intervento 2 S.L.
Equipo 7 Restauración S.A.
Muntaketaren eta ikus-entzunezkoen
laguntza / Asistencia montaje y
audiovisuales
San Telmo Museoaren Mantenu eta
Produkzio saila / Área de Mantenimiento
y Producción de San Telmo Museoa
Equipo 7 Restauración S.A.
Arotzeria / Carpintería
SIT Grupo Empresarial S.L.
Mella Aroztegia SLU
Aseguruak / Seguros
Zihurko Sociedad de Correduría de
Seguros S.A.U.
MAPFRE ESPAÑA, Compañía de
Seguros y Reaseguros, S.A.
Aon Gil y Carvajal , S.A. Correduría de
Seguros Sociedad Unipersonal
Léon Eeckman S.A.
Ribé Salat
Lloyd’s
Helvetia Compañía Suiza, S.A. de
Seguros y Reaseguros
Garraioa / Transporte
Ordax Coordinadora de Transportes y
Mercancías S.L.
Segurtasuna / Seguridad
SABICO
Aplikazioaren diseinua eta programazioa / Diseño y programación de la aplicación
Savanna Studioa
Talaios Koop
Diseinua / Diseño
Filiep Tacq
Koordinazio editoriala / Coordinación editorial
Mónica Carballas
Itzulpenak / Traducciones
Irene Hurtado
Nuria Rodríguez
Nadine Janssen
Maramara Taldearen Hizkuntza
Zerbitzuak, SL
© Argitalpenarena / De la edición
Donostia / San Sebastián 2016
© Testuena eta itzulpenena, egileek / De los textos y traducciones, sus autores
© The Estate of Nancy Spero. VEGAP,
Donostia / San Sebastián, 2016
© Associació Cultural Helios Gómez,
VEGAP, Donostia / San Sebastián, 2016
© Marcel Broodthaers, Joaquín Vaquero
Turcios, Luis Gordillo, Alice Creischer,
José Vela Zanetti, Jean Carlu, Alberto
Sánchez, Pier Paolo Pasolini, VEGAP,
Donostia / San Sebastián, 2016
Inprimaketa / Impresión
Gráficas Alte S.L.
Aleak / Tirada
3000
ISBN 978-84-608-8636-5
Lege-gordailua / D.L.
SS 665-2016
53
Antolatzaileen izenean, eskerrik asko honako erakunde eta partikular hauei, beren lankidetzagatik: / Los organizadores agradecen la colaboración de las siguientes entidades y particulares:
54
Abadía del Sacromonte, Granada
Aby Warburg Institute, Londres
Agencia Andaluza de Instituciones Culturales. Consejería de Cultura, Junta de Andalucía
Arabako Arte Ederren Museoa / Museo de Bellas Artes de Álava, Vitoria-Gasteiz
Archivo F.X., Sevilla
Archivo General Militar de Madrid
Archivos Intermedio Militar de Melilla
Artium de Álava, Vitoria-Gasteiz
Atlas Van Stolk, Róterdam
Auschwitz-Birkenau State Museum
Biblioteca Nacional de España, Madrid
Biblioteca Central Militar, Madrid
Bilboko Arte Ederren Museoa / Museo de Bellas Artes de Bilbao
BNV Producciones, Sevilla
Centre Pompidou, París. Musée national d’art moderne / Centre de création industrielle
Centro de Documentación de las Artes Escénicas de Andalucía
Colegio Público Ramiro de Maeztu, Madrid
Collection Frac Aquitaine, Burdeos
Cultural Center of German Sinti and Roma, Heidelberg
Donostiako Udala
Embajada de Bélgica. Delegación del Gobierno de Flandes
Embajada de Francia. Institut français d´Espagne
Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Altzuza
Galerie Jérôme Poggi, París
Galerie de Jonckheere, Bruselas
Gipuzkoako Foru Aldundia
Hiroshima Peace Memorial Museum
Instituto de Historia y Cultura Militar, Madrid
Instituto Público Ramiro de Maeztu, Madrid
Koldo Mitxelena Kulturunea, Donostia /San Sebastián
Musée d’Aquitaine, Burdeos
Musée Basque et de l’histoire de Bayonne
Musée Bonnat-Helleu
Musée des beaux-arts de Bayonne
Musée Goupil, Burdeos
Musée du Louvre, París
Musées royaux des Beaux-Arts de Belgique
Musée de l’histoire de France, Château de Versailles
Museo Arqueológico y Etnológico de Granada, Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía
Museo de América. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid
Museo del Ejército, Ministerio de Defensa, Toledo
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
Museo Nacional del Prado, Madrid
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
Museu Etnològic, Ajuntament de Barcelona
Museum Catharijneconvent, Utrecht
Obispado de Vitoria. Delegación de Patrimonio Histórico, Artístico y Documental de la Diócesis de Vitoria
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, Madrid
Residencia de Estudiantes, Madrid
Rijksmuseum, Amsterdam
San Telmo Museoa, Donostia / San Sebastián
University of Reading
Zumalakarregi Museoa, Ormaiztegi
eta erakusketa parte hartu duten pertsona guztiei /
y a todas las personas que de un modo u otro han colaborado en esta exposición.
www.bakeituna.dss2016.eu #BakeItuna
#TratadoDePaz
Antolakuntza-laguntzaileak / En colaboración con
Babesle-orokorra / Patrocinador general
Antolatzaileak / Organizan
Erakunde bazkideak / Socios institucionales
Laguntzaileak / Colaboran
San Telmo Museoa: Patrono pribatuak / Patronos privados
San Telmo Museoa: Enpresa ongileak / Empresas benefactoras

Documentos relacionados