nucli antic 5pdf - Nucli Antic i l`Almara

Transcripción

REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT
GENER 2000
NÚM. 5
Visita de la imatge
de la Mare de Déu
Cantereria: 25 aniversari (pàg. 17)
Tragèdia en l’estació de Burjassot:
una mort evitable (pàg. 7)
La organización municipal medieval en Burjassot
pàg. 18
P.V.P.: 500 pts.
El Nucli Antic
El Nucli Antic
Sumari
REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ
DE VEÏNS NUCLI ANTIC
DE BURJASSOT
GENER 2000
4
Carta del president
4
Carta del senyor alcalde de Burjassot
5
L’associació de veïns present en un altre fòrum: El Consell
Assessor Cívic Municipal
Edita
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
NUCLI ANTIC
DE BURJASSOT
Redacció
Junta Directiva de
l’associació
TRINIDAD ANDRÉS
SALVADOR ARNAU
GONZALO BORONAT
JESÚS DELEGIDO
PURIFICACIÓN LÓPEZ
FRANCISCO LLOPIS
JOSEP MARTÍ
MILAGROS MOSCARDÓ
VICENTA RIERA
Fotocomposició i
Impressió
Depòsit legal
V-4880-1997
Nucli Antic - GENER 2000
6
Burjassot peatonal 5
7
Avisos varis
8
Els socis opinen: Burjassot, el seu territori i el seu passat: a la
recerca del temps perdut
11 Hemeroteca, Las Provincias, 22 d’agost, 1901: En Burjasot
13 La imatge de la Mare de Déu a Burjassot: una visita autèntica
17 Està en la nostra ciutat: Cumpleaños en Canterería
18 Del Burjassot medieval: La organización medieval en
Burjassot.
ELS MEMBRES COMPONENTS DE LA JUNTA DIRECTIVA
DESITGEM A TOTS ELS LECTORS I LECTORES DE LA
NOSTRA REVISTA UN EFECTE 2000 PLE D’AMISTAT,
CONCÒRDIA I AMOR. EN QUANT AL NOU MIL·LENI
ESPEREM, COM CAL, AL 2001.
LOS MIEMBROS COMPONENTES DE LA JUNTA DIRECTIVA
DESEAMOS A TODOS LOS LECTORES Y LECTORAS DE NUESTRA REVISTA UN EFECTO 2000 PLETÓRICO DE AMISTAD,
CONCORDIA Y AMOR. EN CUANTO AL NUEVO MILENIO,
ESPERAREMOS, COMO TIENE QUE SER, AL 2001.
3
Associació Veïns Nucli Antic Burjassot
Carta del President
Carta del señor
Alcalde de Burjassot
n la memòria queda encara l’últim sopar que celebràrem
tots els membres de l’associació: era el primer dissabte
de juny i estàvem en vespres dels comicis, els quals marquen el rumb i la vida del municipi en una singladura de quatre
anys. Prèviament, la junta directiva, conscient del valor de la
participació ciutadana havia començat, ja en el mes d’octubre
del 1998, a preparar la contribució del veïnat del nucli antic en
les eleccions. A tal fi es va convocar una assemblea oberta on
lliurement i democràticament es varen posar i votar els principis fonamentals que volíem que els partits polítics assumiren
per al nostre barri. Tots els punts bàsics en què estàvem d’acord
les veïnes i veïns dels barri els vàrem proporcionar per escrit a
tots i cadascun dels partits de l’àmbit municipal; posteriorment
invitàrem a dits grups polítics a que participaren en la nostra
revista aportant el que consideraven d’interès del seu programa
municipal aplicable també al nostre barri.
E
E
Després vingué l’acte estricte de la votació amb els resultats que tots coneixem. Valga la nostra felicitació a tots els partits polítics perquè tots han tingut la voluntat cívica de servir al
poble de Burjassot des del regiment del Consistori. Ara, però,
podem tindre una temptació: la de pensar que la nostra faena ha
acabat, que ara toca el torn dels polítics que han de regir el destí
del municipi. Certament, són els partits polítics i només els partits polítics qui, en funció del percentatge de vots recollits
ostenten la representació municipal, però també és veritat que
la participació ciutadana no pot limitar-se a l’acte estricte del
vot cada quatre anys. La participació ha de permetre que les
opinions i les iniciatives ciutadanes arriben a l’Ajuntament i
siguen tingudes en consideració.
Para ello tenemos que afrontar nuevos retos y proponernos
objetivos para el siglo XXI como un Centro Urbano de calidad,
donde las personas puedan pasear con tranquilidad y conservar
y recuperar el casco antiguo, estudiando fórmulas de peatonalización que sirvan para potenciar al pequeño comercio, mantener y mejorar a todos nuestros barrios, descentralizar servicios
municipales, asumir la lucha contra el desempleo como un
objetivo prioritario municipal, integrar al campus universitario
en el tejido social del municipio y muchos más, que con l participación de todos los ciudadanos hagan posible que nos sintamos orgullosos de ser ciudadanos de Burjassot.
Hem de fer possible, per tant, una democràcia participativa,
on les veïnes i veïns siguem conscients que res és inevitable,
que la història mai no està escrita des d’un principi, sinó que la
construïm les persones amb els nostres actes, amb l’esforç de
cada dia. És possible, per tant, exigir i aconseguir el soterrament de les vies; és possible exigir i aconseguir la gratuïtat del
servici de bombers, per posar-ne dos exemples. I és possible
exigir-ho i demanar-ho perqué són causes justes. I ho aconseguirem, com anem aconseguint un barri més humà i més habitable. Totes les millores seran possibles si fem de l’associació
de veïns Nucli Antic de Burjassot una plataforma viva i no una
mera estructura dirigida per una junta directiva.
stimados vecinos y vecinas: Es muy grato para mí dirigirme a vosotros desde esta revista que tan dignamente
publica l’Associació de Veïns Nucli Antic de Burjassot.
Quisiera aprovechar esta ocasión para agradecer a todas las
asociaciones de vecinos de Burjassot la colaboración y el trabajo que realizaron junto a su Ayuntamiento, fruto de lo cual, y
entre otras cosas conseguimos entre todos que el Parque de
Bomberos no se fuera de Burjassot, y al asunto de la metadona
se le diera una solución razonable. En esta línea esperamos
seguir colaborando para conseguir lo mejor para Burjassot.
Tenemos que seguir potenciando la colaboración y la participación ciudadana hasta alcanzar los niveles de una ciudad que
aspira a ser para el 2000 la Ciudad de la Cultura y de las
Personas.
Esta nueva etapa que empezamos consolidará la que ya
hemos conseguido, pero abrirá nuevos horizontes, y por ello,
invito desde esta publicación a que todos muestren sus deseos
para el 2000, participando activamente junto al Ayuntamiento
para lograr el Burjassot que todos queremos, un Burjassot de
las personas y para las personas. Espero contar con vuestra
ayuda para hacerlo realidad.
Recibid mi más cordial saludo.
EL ALCALDE PRESIDENTE
José Luis ANDRÉS CHAVARRÍAS
Aprofitem estes línies per agrair al senyor alcalde de
Burjassot l’escrit (i no es tracta d’un mer protocol) que ens
dedica en esta revista. Valorem com cal la voluntat de l’equip
de govern municipal de conservar i recuperar el barri o d’encetar fórmules de peatonalització. Esperem veure-ho en esta
legislatura que ara comença.
4
Asociación de Vecinos “Nucli Antic”
L’Associació veïns present en un altre fòrum el
consell assessor cívic
municipal
El pasado día 7 de octubre tuvo lugar
en el Ayuntamiento de nuestra localidad
la constitución del “Consejo Asesor
Cívico en Materia de Seguridad Vial y
Ciudadana”, convocado y presidido por
el concejal de Tráfico D. Juan José
Castro, asistiendo el Jefe de la Policía
Local, D. Alfonso Luque, y diversos
representantes de las asociaciones de
vecinos.
Este Consejo surge del compromiso
personal que asume el concejal de cara a
todos los vecinos de Burjassot, a fin de
asesorarle en todas las decisiones en sus
áreas de competencia, a saber: Policía
Local, Tráfico y Protección Civil.
Además, este Consejo servirá como
foro de puesta en común de la problemática que pueda afectar a todos los habitantes de Burjassot en lo referente a las
áreas señaladas, y tratará de ser un vinculo de unión entre los ciudadanos y los
gestores municipales, quedando claro
desde el primer momento que su carácter
es meramente consultivo, sin que las
decisiones que se pudieran tomar en este
Consejo, fueran posteriormente a ser
asumidas o no por la Concejalia de
Tráfico. Formarán parte del mismo 2 o 3
representantes de cada una de las asociaciones de vecinos legalmente constituidas de la localidad, así como de otras
asociaciones de interés en los temas
señalados.
D. Juan José Castro, nos indicó que
uno de sus objetivos principales es la
mejora en la ordenación del tráfico de la
localidad, para ello ya ha tomado la ini-
ciativa con la instalación bolardos en la
plaza del Ayuntamiento y en la calle
Lauri Volpi, así como, permitir el aparcamiento en una de las aceras de dicha
calle. Al mismo tiempo, ha solicitado a
los técnicos municipales diversos informes respecto a la posibilidad de: (a) desdoblamiento del tráfico en la calle Lauri
Volpi, (b) establecimiento de sentido
único (dirección Valencia) en la calle
Blasco Ibañez entre la plaza de Emilio
Castelar y c/Navarra, con la subsiguiente
modificación del sentido de circulación
en la c/Emilia Carsí, permitiendo así el
aparcamiento en uno de los laterales de la
c/Blasco Ibañez, (c) posibilidad de establecer un desdoblamiento del tráfico en
la calle Tierno Galván.
Por otra parte, D. Juan José Castro
señaló la conveniencia de realizar un
Estudio Global de las necesidades de
Tráfico en el Municipio de Burjassot, con
proyección de futuro, de modo que se
pudieran dar soluciones no sólo puntuales sino con una visión armonizada, se
piensa ya en una persona capaz y experta
en el tema. Los asistentes indicaron que
dicho estudio mostrará el gran tráfico que
circula por la población, motivado en
parte por la falta de actuaciones viarias
en el entorno de la comarca del Horta
Nord, por lo que el Ayuntamiento debería
recabar a la Consellería de Obras
Públicas la aceleración de las obras previstas. Así mismo, deberían incluirse en
dicho estudio temas como peatonalización de calles, anchura de aceras, etc. ;
que tuviera por tanto un carácter más
amplio que no afectara únicamente al
simple cambio de dirección o desdoblamiento de algunas calles. En este sentido
D. Juan José Castro señaló que algunos
de estos temas no son directamente de su
incumbencia, como anchura de aceras
que correspondería más a la Concejalia
de Urbanismo.
Así mismo, el concejal señaló que
otro de los grandes problemas que afectan al municipio es el mal aparcamiento
en numerosas vías públicas del municipio, por lo que se tomarán medidas que
traten de corregir estas deficiencias, indicando que a su juicio las sanciones
correspondientes son de baja cuantía, por
lo que no resultan suficientemente disuasorias. Los asistentes señalaron que en
muchas ocasiones son los mismos vehículos los que de forma regular aparcan
mal, y en esos casos es donde hay que
hacer más incidencia.
Del mismo modo, D. Juan José Castro
mostró la conveniencia de confeccionar
una ordenanza de tráfico, que señale las
obligaciones tanto para el peatón como
para el conductor, en el Municipio de
Burjassot. Los asistentes cuestionaron si
esto también incluía el ruido ambiental,
que principalmente causan las motos sin
el tubo de escape normalizado y las
molestias causadas por las obras, a tal
efecto se indicaron diversos casos prácticos, donde a juicio de los asistentes la
actuación de la Policía Municipal no fue
lo suficientemente diligente. A tal respecto se señaló la conveniencia de que en el
Municipio de Burjassot se establezca una
Ordenanza Municipal del Ruido, dado
que actualmente sólo existe un bando del
Alcalde a tal efecto. No obstante, D. Juan
José Castro señaló que no es competencia
exclusiva de esta Concejalia, sino más
bien de la de Medio Ambiente.
Finalmente, D. Juan José Castro, invitó a todas las asociaciones y sus afiliados
a la inauguración de un Retén de la
Policía Municipal en la zona de las 613
viviendas, el pasado 14 de octubre, informando que de momento funcionará en
turnos de mañana y tarde, y pretende
tener una visión más próxima de uno de
los barrios con mayor problemática a
efectos de Seguridad Ciudadana en
Burjassot.
5
Burjassot peatonal [5]
“Los peor parados en los accidentes de circulación suelen ser los peatones seguidos de los ciclistas, y sólo en
tercer lugar los automovilistas” (El País, 13 de octubre de 1999). Ésta es la principal conclusión de un estudio
realizado en diez hospitales sobre una muestra de 1.500 víctimas y presentado en el Congreso de Cirugía
Ortopédica y Traumatología celebrado en Valencia a principios de Octubre. “El 37 % de las personas atendidas
por traumatismos causados por accidentes de tráfico fueron peatones, frente al 27 % de ciclistas, que el estudio
sitúa en el segundo grupo de riesgo. Por detrás de éstos, se encuentran los automovilistas, un 23 %, y los motociclistas, con un 13 % del total de las víctimas.”
Ésta es una más de las múltiples noticias que vienen a confirmar lo que siempre hemos defendido en la junta directiva
de nuestra asociación: es necesario avanzar en la implantación de medidas que
defiendan a los peatones y ciclistas. En
esta línea hemos venido trabajando y lo
seguiremos haciendo, y de momento,
hemos conseguido que los partidos políticos que se presentaban a las últimas
elecciones locales incluyeran en sus programas distintas medidas en este sentido,
que se pueden ver en el anterior número
de nuestra revista. Así, el partido ganador, el P.S.O.E., incluía el “Estudio y
puesta en marcha de la peatonalización
en el Casco Antiguo” y la “Reestructuración de la Plaza del Ayuntamiento
con parking subterráneo, así como la peatonalización y ajardinamiento en superficie”. Desde la junta directiva valoramos
estas propuestas muy positivamente y
deseamos ponernos a trabajar para llevarlas adelante cuanto antes y de la forma
más consensuada posible. Igualmente
vemos con optimismo la puesta en marcha de distintas mesas de negociación
que pueden servir como cauce de participación ciudadana, por ejemplo, el
“Consejo Asesor en Materia de
Seguridad Ciudadana”, que con la participación de todas las asociaciones de
vecinos, ya ha comenzado a funcionar.
Otra mesa de negociación que puede
ser clave en la consecución de la peatonalización es la Comisión para la
Ordenación de la actividad Comercial,
que se reunió por primera vez el día 9 de
septiembre. Esta mesa surge como consecuencia de un convenio suscrito entre el
Ayuntamiento y la Asociació de Comerc i
6
Servicis con el objetivo de fomentar el
pequeño comercio; en ella están representados los comerciantes, el Mercado
Municipal, Asociaciones de Consumidores, Asociaciones de Vecinos,
Sindicatos, Concejales y está presidida por
el Sr. Alcalde. Como consecuencia del
mismo convenio, en mayo se celebró el
Día del Comercio en Burjassot donde se
presentó el estudio realizado por la
Cámara de Comercio “Un diagnóstico
sobre la actividad comercial en Burjassot.
Propuestas para su desarrollo” donde,
entre otras cosas, se sugiere “...fortalecer
el papel del Mercado Municipal como
motor del centro; ordenación del tráfico y
reserva para peatones de los ejes principales; necesidades de dotación de aparcamientos”. Junto a ello, se realizaron conferencias y una mesa redonda donde, entre
otras cosas, se afirmó “...el comercio exige
que la gente pueda pasear y comparar”, “la
peatonalización beneficia al comercio,
pero no es suficiente: debe de ir acompañada de un cambio de mentalidad en el
comerciante”, “es imprescindible que los
coches desaparezcan al máximo del sitio
donde se está comprando”.
Nos alegra oir estas afirmaciones que,
recordemos, no fueron realizadas por
vecinos sino por expertos en comercio,
como Marçal Tarragó, profesor de
Urbanismo Comercial de la Universidad
Politécnica de Cataluña o Manuel
Agramunt, Gerente de Unión Gremial.
Esto nos mantiene en la convicción de
que la peatonalización no solamente no
perjudica al pequeño comercio, sino que
lo beneficia.
En muchos Municipios se están llevando adelante con éxito planes para
recuperar sus Cascos Antiguos rehabilitando viviendas, poniendo mobiliario
urbano adecuado, creando espacios de
paseo y convivencia, y sería lamentable
que nuestro pueblo se quedara atrás a
pesar de tener un valioso Casco Antiguo
y una historia de la que carecen otros
Municipios.
Avisos varis
La nostra felicitació a Josefa Andrés, membre fundadora de la nostra associació, una de les components, per tant,
de la primitiva junta gestora, i integrant de la junta directiva durant uns quants anys, ha estat elegida com a diputada autonòmica per la candidatura del PSPV-PSOE.
Igualment hem de felicitar al col·laborador de la nostra
revista Ricardo Sixto per la seua designació com a diputat
en la Diputació Provincial de València.
Des de la comunitat educativa de l’Institut d’Educació
Secundària Federica Montseny (antic institut de formació
professional) de Burjassot s’han dirigit a la junta directiva
de l’associació per tal que fem constar la situació problemàtica que està patint dit centre educatiu. En efecte, en
les vacances de Nadal del curs 1998-99 l’institut va ser
desallotjat i traslladat a les instal·lacions de l’antic col·legi
Fernando Díaz Pintado, perquè anaven a escometre’s les
obres de adaptació a la LOGSE. Ara bé, ha passat quasi un
any, i no s’ha fet cap obra i les classes estan donant-se en
precari, tant en barracons com en aules inadequades. I
encara no s’han acabat els problemes, ja que els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 no contenen la
partida pressupostària corresponent per començar les
obres en l’institut. Hi ha, a més, un factor social a tindre en
compte, i és que dit centre recull part del seu alumnat de
zones marginades i d’exclosos socials, això fa que s’estiga
perjudicant, i perjudicant de manera molt greu, als alumnes més desfavorits socialment. Siguem solidaris.
Diumenge 14 de novembre un comboi dels Ferrocarrils
de la Generalitat Valenciana atropellava un empleat de la
companyia en l’estació de Burjassot. L’empleat treballava
a la mateixa estació de Burjassot i sembla ser que havia
confiat en què el tren havia de parar, però no parà a temps.
La qüestió és que l’accident haguera pogut evitar-se.
Efectivament, la junta directiva sempre atenta a les necessitats cíviques del nostre barri havia cursat en el mes d’octubre un escrit a la Companyia demanant que acondicionara l’esmentat pas. També havíem demanat que en el
camí del Pont Trencat la barrera automàtica comprenguera no sols les vies del tren, sinó les del tramvia, puix ja ha
hagut diversos accidents perquè quan s’alça la barrera del
ferrocarril, conductors impetuosos encara que estiga el
semàfor roig es llancen a creuar les vies. Esperem que la
mort, desgraciada mort, del treballador servisca per a que
FGV instal·le les mesures de seguretat necessàries per a
que esta desgràcia, terrible desgràcia, no torne a repetir-se.
La junta directiva ha cursat les instàncies pertinents,
tant a la regidora de Cultura com a la de Patrimoni de
l’Ajuntament de València per tractar del pati de Sant Roc.
De moment no han contestat. Confiem en poder contar
coses positives sobre el nostre monument nacional en el
pròxim número de la revista.
Quan tanquem la redacció d’este número ens ha arribat la citació del diputat responsable dels bombers de la
Diputació Vicente Martínez Marco i el gerent del
Consorci Provincial de Bombers per al 15 de desembre de
1999 per tal de tractar sobre la gratuïtat del servici de
bombers (ara per ara es paga) i per a que ens expliquen en
quin estat administratiu es troba la construcció del nou
parc de bombers.
També estem a punt de constituir la Federació
d’Associacions de Veïns de Burjassot. Més notícies sobre
la qüestió en el pròxim exemplar de la revista.
Ja està a punt de començar una nova edició de la
Campanya de Neteja i Educació Ambiental. Propòsit de la
junta directiva és que esta iniciativa no es quede sols en un
nivell escolar, sinó que siga assumida per tota la ciutadania. És cosa de totes i de tots tirar el fem a les hores anunciades, i no quan a un o una li vinga en gana. Tirar el fem
abans d’hora és, a més d’un acte d’incivisme i d’insolidaritat, puix les persones que viuen pròximes al contenidor
han de suportar les molèsties de la mala olor, un atentat a
la salubritat i sanitat pública. Respectem els horaris, com
tota la vida s’ha fet, tirem els papers, cartons i vidres als
contenidors especialitzats. Per als trastos vells, cridem al
telèfon del servici municipal de recollida: 963 645 048.
7
El socis opinen...
Josep Vicent Castelló, historiador, estudiant de filosofia i documentalista de la Comissió Bibliogràfica del
Centre d’Estudis de l’Horta Nord i, òbviament soci
del Nucli Antic, fa una aportació serena i raonada per
a la reflexió i el debat sobre el futur i el present del
nostre poble.
Burjassot, el seu territori i el
seu passat:
a la recerca del temps perdut
Burjassot és un poble que ha patit, al
llarg d’aquest segle que s’acaba, un procés de creixement i transformació accelerats. El poble de Burjassot, que fa poc
més de cinquanta anys era recomanat
pels metges de València com “estació
estival” per les seues peculiaritats
ambientals i “climàtiques”, és hui una
8
ciutat plenament desenvolupada i modernitzada que presenta molts més trets de
continuïtat que de contrast amb València.
El creixement urbà i la modernització
han canviat, de forma dràstica, la nostra
forma de vida, tant en els aspectes materials com en els ideològics. És per això
que la reflexió crítica sobre aquestos dos
fenòmens, la urbanització i el procés de
modernització, esdevé un exercici obligat
per a qualsevol ciutadà conscient.
És evident que la vida moderna, i
quant més urbana més moderna, està
plena d’atractius. La concentració de per-
sones, en les societats desenvolupades, es
traduix, en termes econòmics, en un creixement del mercat que permet accedir a
gran quantitat de productes a preus més
barats. Açò, que és tan evident a nivell de
productes de consum, es pot també predicar de productes immaterials, dels servicis i, en particular, de la informació i dels
productes culturals. També és cert que, a
les ciutats, la complexitat social és major,
a elles es concentren els centres de poder
i només a elles és possible accedir a
determinats tipus de relacions socials,
polítiques o administratives.
No obstant això, no és menys cert
que les grans concentracions, tan
interessants en alguns aspectes, generen nombrosos efectes no desitjats
que, més tard o més prompte, acaben
perjudicant la societat. El propi dinamisme econòmic i social, de vegades
tan beneficiós, és responsable també,
per exemple, de la desestructuració
territorial o del deteriorament
mediambiental.
Afortunadament, amb el temps
hem anat sabent-ho i hui, tant a l’estat
com a la societat civil, s’enceten iniciatives per a combatre aquestes distorsions del sistema.
A banda de les esmentades pertorbacions de tipus material, podem trobar-ne d’altres de tipus sociològic que
no són menys qüestionables. Per analitzar-les de forma estructurada només
cal fer un recorregut per la forma que
adopten, en la nostra societat hiperindustrial –per bé que s’haja generalitzat més l’adjectiu post-industrial-, els
diversos elements que la conformen.
Respecte de l’individu, per exemple, la societat hiperindustrial ha
construït una imatge polimòrfica i
desintegrada. L’individu és considerat
com un aglomerat de rols al que la
societat s’adreça considerant-lo de
forma unidimensional, més com a
consumidor, votant o treballador que
com a home. És així com ens habituem a respondre de forma mecànica i
irreflexiva al estímuls del sistema,
com es debilita la nostra capacitat de
reflexió, la nostra consciència i l’autonomia de la nostra voluntat.
A la família el procés de desintegració és semblant. Els condicionants
materials que imposa el sistema productiu han fet que es desenvolupe un
model de família, anomenat nuclear,
constituït per un nombre mínim de
membres. Al cas més extrem, una
dona i el seu fill són hui un model de
família corrent. Debilitat el principal
nucli d’integració social, la resta de la
societat es descomposa. No és estrany
que, a altres agrupacions socials
majors, la construcció de projectes
globals i d’interès general siga cada
vegada més difícil. En aquestes condicions, la societat tendix a convertir-se,
com deia Ortega y Gasset, en la gran
desalmada, una massa atomitzada
d’individus que es relacionen de
forma mecànica i inconscient amb un
únic subjecte rector de tots els destins:
el sistema productiu.
Inicialment, potser no siga massa
evident la “degeneració” que poden
suposar aquestes tendències, perquè
aquest model de relacions és el que
resulta realment més funcional i coherent amb un model productiu on el
consumisme i la llei omnipotent del
benefici són admesos com axiomes…
però ¿què ocorreria si volguérem canviar el model econòmic, social o polític en el que vivim? ¿Podria fer-ho la
societat de forma lliure, racional i
conscient? ¿Pot actuar de forma racional i conscient una societat en la que,
fins i tot, es desintegra l’individu?
¿Qui o què va a ser subjecte de la
consciència, la reflexió i l’acció?
¿Fins a quin punt estos mecanismes i
processos inconscients no poden acabar obstruint el canvi i el progrés
històric? Em resulta difícil trobar una
resposta clara.
És cert que tots els models socioeconòmics que han existit en la història han articulat mecanismes sociològics i ideològics que els han donat
coherència i els han enfortit, però el
nostre sistema, democràtic i tot, possiblement siga el que millor ha aconseguit fer-ho en controlar les bases
sociològiques del canvi, establint una
relació directa amb els individus i
debilitant els lligams tradicionals de
relació personal.
Estos processos sociològics i
inconscients són, a més, legitimats
per la ideologia. Si fem una anàlisi del
pensament que genera l’hiperindustrialisme per justificar-se, veiem que
el sistema es presenta, a ell mateix,
com la culminació del procés històric,
com si, amb ell, la humanitat haguera
arribat al seu cim. Però açò no és cert
ni tan sols en part. Sabem que, encara
que la majoria de nosaltres gaudim de
cert nivell de benestar, el medi
ambient, part de la nostra societat o
altres societats que no són la nostra,
estan patint-nos. És injust i irresponsable, històricament, que girem la
cara davant d’esta realitat.
Possiblement una acció cultural
responsable per part nostra haguera de
començar per reconèixer la territorialitat i la historicitat de la nostra cultura. La cultura de la que formem part
no és un fruit sorgit de la ment de
l’home en abstracte. És una manifestació adaptativa, en constant canvi,
d’hòmens històrics sotmesos a factors
ambientals i històrics determinats
que, certament, es presenta com a més
o menys triomfant, però, a més que no
sabem quan de temps ens durarà el
triomf caldria preguntar-se si no hem
vulnerat les regles ètiques de les relacions interculturals.
Tots estos trets de la vida urbana i
moderna que he tractat, apretadament,
de descriure, crec que estan presents,
en alguna mesura, en un ambient com
el del nostre poble. Vivim en una ciutat, com he dit en començar, plenament desenvolupada, moderna i urbana. Aquesta ciutat, però, és una realitat històrica que fa poc més de dos
segles –un espai de temps insignificant en termes històrics- era un nucli
rural perdut en la immensitat de la
plana al·luvial del Túria. Fa prop de
set-cents seixanta anys que Jaume I
atorgà carta de població a un grapat de
cristians que constitueixen un dels
nostres referents històrics més remots.
Fa molts més anys, però, prop de dos
mil, un aqüeducte romà creuava el
límit del nostre terme amb Paterna… i
no sé quants segles més enllà hauria
començat a desenvolupar-se la cultura
humana a les nostres terres. És cert
que no podem viure en la nostàlgia ni
perdre el curs de la història, però
¿podem deixar que tot el nostre passat
caiga en l’oblit? ¿No forma part, en
alguna mesura, del nostre present? En
una societat, com la nostra, en la que
estan presents tantes inèrcies desintegradores ¿no seria bo que fonamentàrem el nostre futur reconeixent com a
factors d’unitat el nostre passat i el
9
nostre territori comú? ¿No serà necessari,
per això, deixar-hi testimonis per poder
enriquir la tradició de la que, vulguem-ho
o no, formem part?
El passat mes de juny, en una visita
organitzada per la nostra associació Nucli
Antic, tinguérem ocasió de fer un recorregut turístic i històric per Requena gràcies a l’existència de dos interessants
museus que han servit, a més, per rehabilitar i conservar un antic convent i un
mas: el Museu de la Ciutat i un museu
etnogràfic particular dedicat a la indústria
vitivinícola. Gràcies a ells poguérem trobar-nos amb una imatge de Requena i la
seua comarca perfectament situada al seu
espai i al seu moment històric.
A Burjassot, els darrers anys, gràcies
al treball constant d’investigadors desinteressats, a les iniciatives editorials, entre
d’altres, de l’associació Nucli Antic
–amb la creació d’aquesta excel·lent
revista-, de l’associació cultural l’Almara
i del patrocini de l’Ajuntament, s’han
editat valuosos treballs que ens han permés retrobar-nos amb el nostre passat. El
treball que queda per fer és, però,
immens. A Burjassot els elements més
significatius del nostre patrimoni històric
i artístic estan pràcticament soterrats per
una proliferació de construccions en altura que s’han edificat amb indiferència
respecte de qualsevol criteri històric o
d’ordenació territorial. El nostre passat
material, fins i tot els elements més
simbòlics, jauen confosos entre l’asfalt i
el formigó. En aquest sentit, encara que
s’enceten iniciatives ja mateix, hauran de
passar molts anys fins que pugam tindre
una imatge visual més o menys nítida del
que ha estat la trajectòria històrica del
nostre poble. Crec que no és una dèria
metafìsica considerar esta recuperació
patrimonial un dels principals elements
cimentadors de la nostra identitat com a
societat.
Per donar-li empenta al procés regeneratiu que ens cal podrien parlar d’alguns objectius immediats. Potser la creació d’un nucli de protecció arqueològica
al PGOU i la col·laboració en la subvenció d’excavacions fora un primer pas.
Potser el segon fóra l’adquisició d’un
compromís més ferm per part de
l’Ajuntament en l’edició d’estudis sobre
el poble i, fins i tot, sobre la nostra
comarca. Potser el tercer estiguera la
construcció d’un Museu de la Ciutat de
Burjassot. També a Burjassot tenim un
històric convent per rehabilitar –i sé que
no sóc el primer en dir-ho-. Burjassot té,
a més, la sort de comptar amb una plèiade de joves llicenciats, historiadors i
arqueòlegs, dispostos a col·laborar en
aquesta recerca del temps perdut. La
Comissió Bibliogràfica del Centre
d’Estudis de l’Horta Nord, a la qual tinc
el gust de pertànyer, podria sumar-se a
esta iniciativa. Al Catàleg Bibliogràfic
Comarcal, que està en vies d’edició, hi
figuraran més de cent llibres i articles que
han tractat sobre Burjassot i en els quals
es recull, encara que a retalls, gran part
del que hem sigut i som. Les condicions
per a la regeneració estan donades. Ara
queda, però, que es mobilitzen els que
deuen ser els dos factors fonamentals de
la nostra particular renaixença: la iniciativa pública i la conscienciació ciutadana
sobre la inversió social a llarg termini
que suposa este projecte de recuperació
identitària.
Josep Vicent Castelló Ballester
PORTAL DE SAN ROQUE - Acuarela de 50x35 de
Juan Albandea Santamaria • C/. Azucena, 18-6ª • Tel. 96 340 60 93 •46025 Valencia
10
Hemeroteca
En Burjasot
L’associació de veïns sempre s’ha preocupat per la divulgació del nostre patrimoni, tant el natural com l’històric i artístic. En este sentit, per tal de comprendre’ns
millor com a poble, des d’este número encetem una nova secció: Hemeroteca, en la
que anirem traient escrits, o resums d’escrits que s’hagen publicat sobre Burjassot.
Agraïm al Centre d’Estudis de l’Horta Nord, la seua col·laboració en facilitar-nos,
des de la seua Comissió Bibliogràfica, el material necessari.
Las Provincias, 1901, agost, 22.
El primer veraneante de Burjasot.- Lo
que era antes este pueblo.- Su adquisición por el Beato Juan de Ribera,- La
famosísima carrasca.- Otros pormenores
históricos.
El artículo que á este pueblo, como
sitio de veraneo, ha dedicado Las
Provincias, se dice con
mucha verdad que su primer veraneante fue sin
duda el famoso patriarca de
Antioquía, arzobispo y
virrey de Valencia, beato
Juan de Rivera. Esta cita
me ah inducido á recordar
algo de tan insigne personaje y del sitio que eligió para
solaz de sus graves ocupaciones.
antiguo castillo ó casa señorial en medio
de una frondosísima dehesa. El lugar era
muy saludable, ameno por el hermoso
panorama de la ciudad y su campo; plugo
mucho al beato Rivera y lo eligió como
sitio de estudio y de descanso, bajo aquella selvática arboleda, en la cual sobresa-
lía una carrasca colosal, que por mucho
tiempo fué famosa como el árbol mayor
del reino valenciano. Pasaba el patriarca
largas horas en aquel retiro platicano de
los asuntos de la Iglesia y del Estado con
los hombres eminentes que le rodeaban,
y aún se señala el sitio donde, en lo mas
Para dotación de su
Colegio de Corpus-Christi
compró el señorío de
Burjasot y también el del
vecino pueblo de Alfara,
que conserva el nombre de
el Patriarca. Burjasot era
entonces un lugarejo insignificante en medio de un
pinar que comenzaba en
estos collados á la vista de
Valencia, y se extendía
mucho al interior. Tenía un
11
oculto de aquella espesura, hacía áspera
penitencia.
Escolano, coétaneo del Patriarca, describe en los siguientes términos aquel
frondoso parque: “Hoy día vemos un
apacible bosque en este lugar apegado al
palacio del señor, que lo era el Sr. D. Juan
de Rivera, patriarca de Antioquía y arzobispo de Valencia, cuya vista es una de
las famosas de la ciudad. Porque demás
de los espesos y acopados olivos, pinos,
carrascos y lentiscos que de suyo lleva, la
diligencia curiosa y grandeza de este
príncipe, ha recogido dentro dél las mas
graciosas y medicinales especies de yerbas, plantas y animales salvaginos; y
repartido todo esto con sumo artificio, le
hace parecer un jardin de todos los bosques, ó un bosque de todos los jardines.
En medio dél, como rey de los demás, se
empina un monstruoso carrasco, que por
su vejez y extraordinaria corpulencia y
por sus desmesurados ramos, es uno de
12
los milagros de la naturaleza. No se tiene
noticia de otro tan dilatado como este.
Porque si bien en Villahermosa villa del
reino de Valencia se levanta un pino que
llaman Gacho, de tan crecida copa y
ramos tan sobresalientes que le han echado pilares de ladrillo para que se apoyen
en ellos, lo del carrasco de Burjasot
sobrepuja la fé humana, pues tomada la
medida de sus ramas de punta á punta en
cruz ocupan tres hanegadas de diámetro o
travesía, cuarenta y ocho pasos, y de
ámbito (dándole una vuelta alrededor de
sus extremidades) ciento cuarenta y cuatro. La sombra que abajo hace su copa es
tan grande, que parece una espaciosa
plaza y capaz de cualquier fiesta. Los
ramos magistrales son catorce, y todos
tan recios y encaramados, que puede
pasar cada uno por una encina. A estos
los reciben catorce pilares muy grandes
que sustentan su peso, porque no se desgajen, y hacen tan hermosa correspondencia con ellos, que representan un
claustro adornado de columnas, y con ser
la copa tan disforme, el tronco no tiene de
cuerpo mas que tres brazadas de hombre.
En el inventario del castillo y dehesa
del Patriarca, hecho á la muerte de este
prelado, hay algunos detalles curiosos;
uno de ellos es que había en la dehesa 26
pavos reales.
El castillo, obra sólida y antigua, parece haber sido reedificado en el siglo XVI.
El patriarca hizo en él obras de reparación; utilizó algunos de sus departamentos para salas de estudio, amueblándolas
con mesas, armarios y estantes para
libros. Tapizó sus habitaciones con tafetán de colores y las decoró con cuadros y
objetos de arte, de los cuales se hace
mención en los inventarios que se conservan en el archivo de Corpus-Christi.
La iglesia parroquial de Burjasot
guarda, como recuerdo del Patriarca un
pequeño viril y una casulla bordada.
Ha passat…
La imatge de la Mare de Déu a Burjassot:
una visita autèntica
L’onze de setembre passat la imatge de la Mare de Déu dels
Folls i Innocents Desemparats venia a Burjassot, concretament
als carrers del nucli antic. El fet, realment inusual, va estar propiciat pels clavaris de Sant Miquel de 1999, els quals ens han fet
servir la crònica següent: memòria i homenatge.
Podríem convenir que les visites de la
imatge de la Mare de Déu dels
Desemparats a les poblacions valencianes que reclamen la seua presència obeeixen a un ritual molt semblant: els
voluntaris de cada localitat acudeixen a la
basílica on, en companyia dels seguidors
baixen la imatge de la Pelegrina del
camerino per ubicar-la al maremòbil;
després la imatge serà traslladada al
poble on se l’espera per fer-li les processons que calguen, amb les acostumades
mostres d’exaltat fervor.
vell Burjassot, d’acostar-la especialment
als xiquets, als malalts, als impedits, als
marginats o exclosos.
I del Molí de la Sal a la plaça del
Portalet, accés al Burjassot primigeni.
Allí, mosén Eduard Arnau, rector de la
parròquia, enlairà la seua veu que pujava
d’unes arrels profundes per donar-li la
benvinguda a una de les patrones del
territori valencià, (puix cal no oblidar que
la patrona del regne de València era la
Verge del Puig). Una acollida ben burjassotera se li anava a tributar en una altra
de les places senyeres del poble: la del
Pou. Allí va estar l’esclat dels trons, l’olor espessa de la pólvora, el primer tribut
dels fallers, el primer bateig de pètals, el
vol de les dècimes que per miríades anaven a escampar-se pel cel de Burjassot al
Ara bé, la recepció que a Burjassot es
va fer a la mencionada imatge va anar
més enllà del que es demana i s’espera en
aquests cerimonials, tant en allò que
podríem convenir com acompliments
externs com en els aspectes espirituals.
Per començar, la semblança de la
Verge en l’horabaixa pels camins de
l’horta, el sol desfent-se en el vespre de
setembre, el cel blau i pur, els alfals vinclats per l’airet suau, les palmeres de les
alqueries retallant-se sobre l’horitzó de la
Calderona, el remor antic i renovat de
l’aigua corrent per la séquia de Tormos,
el centenari molí de la Sal, la gent humil
i fervorosa del poble esperant, els clavaris de Sant Miquel que farcits d’il·lusió es
disposen a fer possible la presència de la
representació de la Mare de Déu pels
carrers de la circumscripció parroquial.
Perqué en definitiva, d’això es tractava:
de dur dita imatge a la parròquia de Sant
Miquel, a fer-la patent pels carrers del
13
llarg de les jornades i al pas de la comitiva custòdia i garant de l’excelsa patrona.
I els poemes. Cal fer esment dels poemes.
Burjassot, lloc que ha fet seua la poesia,
anava a tributar, persistentment, versos,
rimes i metàfores a la Verge dels
Desemparats. Els fallers, els seguidors, el
poble espontani en qualsevol carrer, en
qualsevol cantó, en qualsevol racó, a
manera de saeta constantment anaven a
14
retre-li versos sentits, versos veritables,
versos valencians d’admiració, amor i
pregària.
Als muscles dels clavaris de Sant
Miquel les barres de ferro de l’anda.
Clavaris i també voluntaris i voluntàries,
tots carregant directament sobre el dur
metall el parament de la imatge de la
Patrona, ben envoltada de flors. Les portes de les cases d’un poble treballador i
humil obertes, finestres i balcons de bat a
bat, sempre plens de personal eren els
signes de l’acolliment d’unes gents que
han entés la visita com una cosa més que
una excusa per la festa. I conforme la
comitiva seguia el seu camí, el veïnat deixava les cases des d’on acabava d’aclamar la Verge per seguir l’itinerari de la
Pelegrina. Quan el cansament dels portadors obligava a emprar les croses per fer
un lleuger descans, d’entre el públic anònim brollava un poema, un clam, un crit,
una flor als llavis que s’ofrenava a la
Verge. En un, en molts racons recòndits
llàgrimes rebels escapen furtives i corren
lliures per les galtes. Els casals fallers,
l’ajuntament, el mateix camp de futbol de
l’equip degà d’entre els valencians, varen
ser estacions obligades on les gents de
bona voluntat s’acostaven i aportaven el
seu particular tribut d’admiració: un frec
del mant, de les borles de la imatge de
l’Infant; les mares, i també els pares,
acostant les seues criatures; la imatge a
ran de terra quan la persona que s’apropava anava sobre un carret de rodes; el
particular honor que els teixidors del
mant de la imatge (Camilo Miralles) i
artífexs del maremòbil (Subiela) lliuraren
a la Mare de Déu al carrer Baptista Riera
contribuïren a l’esplendor de la festa.
Eren les 10 de la nit passades. El cansament total es reflectia als rostres dels
portadors, però encara calia un esforç
darrer: hi havia que visitar el carrer de
Zamora on el veïnat il·lusionat esperava,
esperava amb la mateixa il·lusió esperançada que la resta del poble i amb els
focs d’artifici preparats. Amb l’entrada
de la imatge al temple s’encetava el
temps de la litúrgia, de la reflexió, de l’oració. A mitjanit s’iniciava una litúrgia
mariana; després el poble fidel que
emplenava l’església es retirava per unes
hores, suficients per reprendre l’alé, per
retornar a saludar la Mare de Déu a trenc
d’alba: volteig de campanes, dançà, salutacions.
Els fidels continuaven presents als
actes litúrgics en el temple: dos
Eucaristies en honor de la Mare dels
Desemparats. La primera, missa major en
valencià presidida pel rector, qui va
recordar el sentit religiós i transcendent
de la visita de la imatge de la Verge; la
segona, missa per als infants: juniors, cor
parroquial, i xiquets que acompanyats
pels seus pares eren hisats per esforçats
voluntaris per tal que besaren la semblança de la Mare de Déu. Entre mig, es
va desvetllar un mosaic de manisetes que
recordarà la singular visita.
Vesprada del diumenge. Un carro tirat
per quatre haques, llauradors escampant
la murta, la imatge eixint en processó cap
al pati de Sant Roc. Les acostumades
mostres d’afecte pels carrers, antics i
llargs que li atorguen la particular fisonomia a la ciutat. L’explanada de les Sitges:
les imatges venerables i venerades dels
sants patrons del poble (Sant Roc i Mare
de Déu de la Cabeça) junt amb la de la
Verge dels Desemparats. Les tres efígies
des de l’atri de l’ermita mirant cap al
poble de Burjassot, la València propera i
llunyana, l’horta assetjada, la mar endevinada. Un ritual que ve del fons del
temps: la benedicció del terme. La lletania cantada a la Mare de Déu. Els clavaris de Sant Miquel a manera de lletania
inversa recorden deu notícies, deu
desgràcies fortes que afligixen la humanitat i que hom ha trobat al periòdic
durant l’estiu. Més càntics, més himnes,
més poemes. No podrem oblidar el magnífic recitat d’Enric Andrés Soriano. És
l’hora de partir, ja cap a baix, altra vegada a la porta de l’església, però ara ja no
entrarà: continuarà fins la porta del castell de Sant Joan de Ribera, altre símbol
del poble. El maremòbil de nou, tot molt
modern. Els últims himnes. Els adéus ja
segurs. Encara els festers de Sant Miquel
seguiran, a manera de custodis, fins
València, fins les torres de Serrans, on de
nou l’anda als muscles acompanyaran la
imatge al seu camerino habitual, la quotidianitat restaurada.
15
16
Està en la nostra ciutat
Vàrem coincidir, en una nit d’estiu, en la festa de l’associació de veïns
Lucense en el barri de Canterería. Allí, Miguel Ángel Vives Satorre,
rector de l’església del barri ens va comentar els seus projectes de lectura ininterrompuda de la Bíblia durant tot l’any 2000, i també dels
25 anys de la fundació del temple de la Nativitat i dels quasi 100 dels
orígens de la comunitat cristiana de Cantereria, eixe barri que tenim
tan prop i tan lluny. Sobre això li vàrem demanar que ens escriguera
unes línies per a la revista i, molt gustosament els se les oferim.
CUMPLEAÑOS EN
CANTERERÍA
En la puerta de nuestro templo parroquial, frente al campanario recién remodelado y con dos nuevas campanas, con
relativa frecuencia los forasteros suelen
preguntar: “por favor, ¿por dónde se va a
Burjassot?” Amablemente les indicamos
que deben continuar todo recto, cruzando
por debajo de la pista y atravesando la
línea del tranvía, aunque en realidad ya se
encuentran en Burjassot. Efectivamente,
la parroquia de la Natividad de Nuestra
Señora se encuentra situada en la ciudad
de Burjassot, aunque en su extremo oeste
y separada del centro por la pista de
Ademuz. Sin embargo, hay que tener en
cuenta que la demarcación parroquial
abarca también calles de Benimàmet y el
arciprestazgo al que pertenece es el de
Paterna.
Los orígenes de la comunidad cristiana de Canterería se remontan a principios
de siglo, cuando la madre fundadora de
las Esclavas de María Inmaculada, que se
llamaba Juana María Condesa Lluch
(nacida el 30 de marzo de 1862 y fallecida el 16 de enero de 1916), compró la
“Canterería”, que ocupaba lo que actualmente es la iglesia y el colegio. Juana
María iba buscando un lugar tranquilo y
no muy apartado de la capital para instalar el noviciado de su nueva orden, dedicada a la juventud. Tras un par de años de
obras y adaptación de los edificios, en
agosto de 1900, la comunidad de religiosas comienza a vivir en Canterería y el
año 1911, el día 8 de septiembre, en la
capilla tienen lugar los votos de la madre
fundadora y primeras Esclavas de María.
De ahí el titular de nuestra parroquia,
dedicada a la Virgen María en la advocación de su Nacimiento.
La orden de las Esclavas de María
Inmaculada permaneció en Canterería
desde 1900 hasta 1936, en que debido al
estallido de la Guerra Civil abandonó el
noviciado, siendo utilizado por el ejército. Durante la guerra los edificios fueron
destruidos, salvo la Capilla, que permaneció en pie hasta hace 25 años en que se
construyó la actual iglesia. El padre
César Navarrete, jesuita, edificó el nuevo
templo con gran esfuerzo y ayuda de
muchos. Anteriormente, don Joaquín
Sancho Albesa, recogiendo botellas de
vidrio y “reciclando” antes de que se
inventase esta palabra, construyó un
barrio de casas y una “guardería” que es
el origen del actual colegio.
La Compañía de Jesús estuvo en el
barrio de Canterería desde el año 1971
hasta el año 1993, consolidando, tanto el
colegio como la parroquia. Los
Hermanos Maristas y las Carmelitas de
Vedruna también se han hecho presentes
en nuestro barrio ayudando en la medida
de sus posibilidades.
El año pasado celebramos las bodas
de plata del nuevo templo parroquial y
las bodas de oro de los libros parroquiales. El año próximo deberemos celebrar
el centenario de un lugar de culto cristiano en nuestro barrio. Estas celebraciones
nos recuerdan nuestro pasado y nos animan a proyectarnos hacia el futuro con
ilusión. Pero, sobre todo, son una llamada a vivir con intensidad nuestro presente, el tiempo que el Señor nos concede
para consolidar nuestra comunidad.
Día a día queremos formar una familia
centrada en la Eucaristía, ya que el
Corpus Christi es nuestro patrón.
También con una referencia explícita al
amor de Jesús manifestado en su corazón:
la imagen del Corazón de Jesús que es
venerada en la iglesia y en la clavaría que
lleva su nombre, son un continuo recuerdo. Y en todo momento, bajo la protección de la Virgen de la Inmaculada, cuya
imagen acabamos de restaurar y cuya
fiesta celebramos con gran cariño. Todos
los grupos que formamos la parroquia y
que estamos representados en el Consejo
Pastoral Parroquial nos sentimos felices
de poder acoger a nuestros visitantes.
Felicitamos a la asociación de
vecinos Nucli Antic de Burjassot por su
iniciativa de dar a conocer la historia de
las distintas agrupaciones de nuestra ciudad y agradecemos la invitación a colaborar con vuestra revista, a la cual le
deseamos una gran difusión y significativo reconocimiento.
Miguel Ángel Vives Satorre
Párroco
17
Del Burjassot medieval
La organización municipal
medieval en Burjassot
Conjugant rigor científic i amenitat, Ricardo Sixto en cada revista ens apropa al
Burjassot medieval: en esta ocasió a l’organització municipal del nostre poble. Els
noms i les funcions d’aquells jurats, justícies, i altres càrrecs municipals, per la mà de
l’historiador han eixit del silenci dels arxius per cobrar vida davant els ulls dels lectors
actuals de la nostra revista.
Son muy escasas las referencias documentales conservadas relativas a la organización municipal de cualquier pequeña
población medieval. Burjassot no es una
excepción, ya que en un rastreo exhaustivo
de los registros notariales del siglo XV
solo se han podido detectar un acta de una
reunión de la universitat local, y referencias puntuales a los Justicies y Jurats.
La organización municipal seguía el
esquema de la ciudad de Valencia, aunque a menor escala. Estaba formada por
un Justicia y dos Jurados, vecinos del
lugar, y por la asamblea vecinal o universitat. El proceso de elección y nombramiento concretos de los cargos nos son
desconocidos, aunque es bastante probable que siguiese el procedimiento de
otros pueblos. Mientras los Jurados eran
elegidos anualmente por la asamblea
vecinal, el cargo de Justicia, también
anual y además improrrogable, debió ser
designado por la señoría previa nominación de candidatos por la asamblea. Sin
embargo el proceso de formación del
señorío de Burjassot no siguió las pautas
de la mayoría de señoríos del territorio
valenciano, y por ello es posible que el
mecanismo sufriera variaciones.
El Justicia tenía su tribunal independiente, en el cual oficiaban un notario
como escribano, y el curritor (alguacil)
local, que demás era agricultor y barbero
en el caso de 1Pere Ferrando entre 1447 y
1459. El notario podía ser determinado
por la señoría. A partir de 1425 la titularidad señorial recayó en la Almoina d’En
Conesa, dependiente del Capítulo de la
Catedral de Valencia, y desde antes de
1433 el notario Joan Masó ejerció como
escribano del Justicia, y como notario
público en Burjassot. Su hijo Pere continuó ejerciendo las mismas funciones, en
Burjassot al tiempo que actuaba como
notario público en Valencia. Los registros
que ambos llevaban de los actos del
Justicia y de los Jurados, y las actas de las
reuniones de la universitat eran copiadas
en libros separados de los que el notario
llevaba ordinariamente. Por ello, al haber-
18
se perdido la documentación originada
por la administración municipal medieval
y moderna de Burjassot, solo nos consta
un acta de reunión de la universitat llevada a cabo en 1429 para nombrar procurador a Joan Rodrigo, con motivo de la
urgente necesidad de comprar trigo que
tenía la población2.
En aquella fecha se reunieron en el
castillo los Justicia y Jurados locales, y
veintidós vecinos: Jaume Eximeno, Pere
Çolmella, Antoni de Ricla, Raimundo
Torrent, Bertomeu Riutort, Bernat
Cucaló, Joan Aznar, Joan Soriano,
Pascual Lopez, Martí Ferriç, Domingo
Perales senior, Joan Ferrero, Mateu
Cristofol, Pere Simó, Joan Jumbre,
Andreu Savolta, Salvador Juveda, Nadal
Dalvir, Joan Felices, Martí Montfort,
Antoni Peralada, y Domingo Perales
junior, convocados por quien entonces
ejercía como saig (alguacil) local, llamado Arnau Silva. La reunión se celebraba
en el castillo dado que era ese el lugar
19
CARGOS PUBLICOS DE BURJASSOT (1429-1462)
AÑO
JUSTICIA
JURADOS
1429
Bertomeu Beneyto
Simó Rossell y Antoni Goçalbo
1431
Joan Rossell
1433
Pere Martí
1434
Joan García(sr.) y Joan Rossell
1447
1450
Vicent Garcia y Miquel Rossell
Joan Rossell
1451
Guerau Mateu y Martí Munyoç
1452
Nadal Dalvir
1457
Bernat García
1460
Martí Munyoç y Bernat García
1461
1462
Joan Rodrigo y Antoni Goçalbo
Vicent Avinyó y Benedicto Escolano
Pascual Calamoxa
Vicent Avinyó y Benedicto Escolano
Ricardo Sixto Iglesias
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
M. I. AJUNTAMENT DE BURJASSOT
CAJA MURCIA
CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA
5 APPV, protocolo nº 23.678/Desconocido; 1429, marzo 22.
6 José TOLEDO GUIRAU, “Un documento del siglo XIV interesante para la historia de Burjassot”, Anales del Centro de Cultura
Valenciana, 1959, pp 30-35.
7 ≠Fernando ANDRES ROBRES: Crédito y propiedad de la tierra en el Pais Valenciano, Valencia, Institució Valenciana d’Estudis
i Investigació, 1987, p.222.
normal de reuniones municipales, y en su
puerta se hacían las subastas locales, así
como las publicaciones de algunos testamentos. El origen de esta prerrogativa
señorial se halla en un acuerdo establecido en 1394 entre Domingo Mascó, titular
del señorío, y los vecinos de Burjassot3.
Aquella antigua concordia solucionó el
enfrentamiento habido a raíz del pago de
las obras que, por necesidad, había que
emprender para la reparación y conservación del castillo, tras las guerras de la
Unión y contra Castilla. El acuerdo final
establecía, entre otras cosas, la obligación por la comunidad vecinal de reparar
el castillo, mientras la señoría se comprometía a autorizar que en caso de peligro
los vecinos pudiesen resguardarse en él,
al tiempo que se les permitía utilizarlo
normalmente para el desarrollo de las
actividades públicas municipales.
20
Los veintisiete vecinos que aparecen
en esta asamblea vecinal, y que se intitulan ellos mismos como consiliarii et proceres loci de Burjaçot y tota universitate
dicti loci, debieron representar a buena
parte de las familias locales, pero no a su
totalidad. En el mismo protocolo del año
1429 aparecen otros vecinos, cabezas de
familia, que no están relacionados en
aquella reunión. Las ausencias producidas por causas que desconocemos son
significativas, y debido a ello no resulta
posible aventurar el posible número de
habitantes del lugar en aquella fecha.
A este respecto el historiador
Fernando Andrés Robres ofrece en su
libro Crédito y propiedad de la tierra en
el País Valenciano4, algunas cifras de
población de época moderna, calculadas
con los datos censales de tres años dife-
rentes, a saber, 1609, 1692 y 1794. Según
sus datos los habitantes serían en esos
años 280, 272, y 1280 respectivamente.
Según los datos manejados por los protocolos notariales de la primera mitad del
siglo XV es bastante probable que el
número de vecinos y habitantes estuviese
próximo a las cifras que enmarcan el
siglo XVII. Además la extensión superficial del área habitada no había variado
desde el siglo XV hasta finales del XVIII,
cuando comienza una primera expansión
en dirección al lugar donde la ciudad de
Valencia había construido Les Sitges.
Estos hechos parecen indicar que el
número de habitantes de Burjassot experimenta una estabilidad de larga duración
entre los siglos XV y XVIII, entre las
doscientas y trescientas personas.
El nostre propòsit és traure dos números de la revista l’any: en desembre i en juny. Totes aquelles persones sòcies, o familiars de socis, que vulguen escriure a la revista, poden entregar els originals a qualsevol membre de la junta directiva.
Nuestro propósito es publicar dos números de la revista al año: en diciembre y en junio. Todas las personas socias, o familiares de socios, que quieran escribir en la revista, pueden entregar los originales a cualquier miembro de la junta directiva.
Fer associació és la nostra forma d’enfortir el teixit cívic, de fer democràcia. L’Associació de Veïns Nucli Antic de
Burjassot és la nostra oportunitat de col˙laborar en la construcció del Nucli Antic que desitgen, del Nucli Antic que volem.
COL·LABORA, FES-TE’N SOCI
Hacer asociación es nuestra forma de fortalecer el tejido cívico, de hacer democracia. La Asociación de Vecinos es nuestra
oportunidad de colaborar en la construcción del Nucli Antic que deseamos, del Nucli Antic que queremos.
COLABORA, HAZTE SOCIO.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
CON LA COLABORACIÓN DE
M. I. AJUNTAMENT DE BURJASSOT
CAJA MURCIA
CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA
El nostre agraïment i reconeixement a estes entitats que han fet possible la publicació d’esta
revista, vincle d’unió dels socis, veïns i habitadors del Nucli Antic de Burjassot
✄
Hoja de Inscripción
Nombre y apellidos: ...........................................................................................................................
Domicilio:....................................................................................................nº .............puerta ............
D.N.I. ..................................................................................................................................................
Profesión: ...........................................................................................................................................
Teléfono:.............................................................................................................................................
Firma:

nucli antic 5pdf - Nucli Antic i l`Almara

Transcripción

Documentos relacionados

nucli antic 7pdf - Nucli Antic i l`Almara

El fin del mundo

Biblioteca Can Milans Caldes d`Estrac Febrer 2015

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

kikiriki 3

vimar 2008 - Nucli Antic i l`Almara