125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles

Comentarios

Transcripción

125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles
125 anys
de la
Festa de
Sant Antoni
a Navarcles
Francesc SERRA i
SELLARÉS
Quaderns de
Navarcles
15
Els Quaderns de Navarcles són una iniciativa de
l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Navarcles
© Ajuntament de Navarcles
Text: Lluís Tarradelles, Elisabeth Tudó,
Llorenç Ferrer i Alòs
Navarcles, gener 2008
Edita:Ajuntament de Navarcles
Fotografies:
Rita Galobart, Joan Canudes, David Grau,
Secundí Soldevila, Anton Vilà, Àngel Vila,
Valentí Gusart, Cèlia Homs, Mateu Comellas,
Miquel Vendrell, Jordi Verdaguer, Cati López
i Josep Ribalta.
Impressió: Gràfiques Ister - Moià
D.L.: B- 7.918/96
BIBLIOGRAFIA
AMADES, Joan, Costumari Català, Salvat Editors i Edicions
62, Barcelona, 1982.
FERRER ALOS, Llorenç, DOMENE, Josep Antoni, Navarcles. Història en imatges (1900-1979), Centre d’Estudis
del Bages/ Angle Editorial, Manresa.
TUDO, Elisabeth, Festa de Sant Antoni, commemoració
del centenari (1883-1983), Ajuntament de Navarcles,
1983.
Revistes Sol Ixent, Tinet i La Veu.
MELLADO, Marisol, «La Festa de Sant Antoni», La Veu
n. 1, 1975.
Llibre de comptes del Gremi de Traginers i Ramaders
de Navarcles (1928-1998), Biblioteca Popular Sant
Valentí, Navarcles
Tornen els Quaderns de Navarcles
L’any 1996, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Navarcles va començar la publicació de la
col.lecció dels Quaderns de Navarcles. Havien de ser uns quaderns de no moltes planes, d’edició
senzilla, que costés poc editar-los, amb la idea de poder-los repartir gratuïtament per totes les
cases de Navarcles i així fer arribar la història del nostre poble a tothom. Entre el 1996 i el 2002
en van sortir 11, és a dir, una mitjana de dos cada any.
Després va haver-hi canvi d’Ajuntament i els quaderns es van aturar, i quan va sortit alguna cosa
que portava el nom dels Quaderns, un estava dissenyat d’una manera, l’altra d’una altra, un es
va repartir per les cases, els altres no, un es va editar a tot color i va costar una fortuna...
Creiem senzillament que és una llàstima que no s’hagués continuat amb la mateixa línia i amb
la mateixa filosofia.
Amb el Quadern de Navarcles n. 15. que surt el mes de gener del 2008, volem recuperar la
filosofia original. Té el mateix format que els primers, poques planes, cost reduït i el repartirem
casa per casa. I així volem anar-ho continuant al llarg de la legislatura.
El tema d’aquest Quadern és la història d’una festa enormement popular com és la festa de Sant
Antoni Abad que enguany fa 125 anys. Quan es va celebrar el centenari ja es va editar un llibre
conmemoratiu obra d’Elisabeth Tudó. Aquest Quadern ha recuperat aquell text i l’ha ampliat. Volem
agrair i felicitar a tots els socis de Sant Antoni que hagin mantingut durant tant anys aquesta
tradició.
Valentí OLIVERAS CALVO
Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Navarcles
1 SANT ANTONI DEL PORQUET:
UN SANT PER PROTEGIR EL BESTIAR
Totes les societats busquen formes i maneres de fer
front a les incerteses, a les situacions difícils i busquen
maneres per protegir-se dels moments difícils . Avui ho
tenim fàcil, si un animal es posa malalt el portem al
veterinari i ens aclarirà què té, si estem malalts ens en
anem a l’hospital i si volem saber el temps que farà ens
miren l’home del temps... Fins i tot, si les coses ens van
malament tenim assegurances que ens protegeixen de
les dificultats.
Tot això no hi era abans, les incerteses eren molt
més grans i les possibilitats de què una sequera et fes
malbé la collita o una malaltia et matés el cavall o la
mula eren molt grans. I no hi havia assegurances, per
tant una de les maneres de fer front a les incerteses
era, precisament, recórrer a un sant que et protegís, que
evités les desgràcies que et podien passar.
Tots els sants eren protectors d’alguna cosa i la gent
els hi demanava ajut quan tenia problemes. A Navarcles,
per exemple, venien moltes mares amb els seus fills a
«estimar» les relíquies de Sant Valentí per demanar el
sant que parlessin bé quan fossin grans. Quan una noia
anava de part se li portava el cristall de Sant Valentí per
què el part anés bé. I podríem parlar de Sant Sadurní
que se l’invocava per evitar la invasió de les formigues;
Santa Marta que protegia la matança del porc i ajudava
a conservar les carns salades; Santa Bàrbara que protegia
dels llamps i temporals... I així podríem anar continuant.
Sant Antoni protegia la salut i la vida dels animals, i els
animals eren fonamentals per la vida pagesa de fa 125
anys.
Demanar ajuda a Sant Antoni perquè els animals de
la casa estiguessin bé, no explica la festa. La gent d’un
mateix ofici s’ajuntaven per defensar interessos comuns
(fixar els preus, posar-se d’acord de com havien de fer
la feina, compartir problemes i informacions, ajudar-se
els uns als altres quan hi havia dificultat) i formaven
una confraria o gremi. Cadascun d’aquests gremis tenia
un sant com a patró que protegia a la gent del gremi i,
un dia a l’any, que coincidia amb la diada del sant, feien
una festa. Sant Antoni Abad va esdevenir amb el temps
el patró dels traginers i dels que tenien bestiar de peu
rodó i altres animals.
En la feina dels traginers, l’eina de treball més
important era el bestiar. Si el bestiar no estava bé o moria,
el traginer no podia treballar. No és d’extranyar, doncs,
que la festa de Sant Antoni doni el màxim protagonisme
al bestiar que és el que realment s’ha de protegir. Molts
gremis deien una missa i feien una dinar o ballades, però
no tenien perquè ocupar el carrer. Els traginers, en canvi,
precisament perquè havien de donar joc als animals,
traslladaren la festa al carrer i donaren protagonisme als
animals. Aquell dia els animals no treballaven i se’ls vestia
amb els millors guarniments per portar-los a beneir. La
festa de Sant Antoni Abat, doncs, té l’origen en una festa
de gremi que dona protagonisme als animals que eren la
principal eina de treball dels traginers.
Qui era Sant Antoni Abad
La vida de Sant Antoni fou redactada per Sant Atanasi.
Sabem que era egipci de naixement, que va néixer l’any
251 i va morir el 356, és a dir que va viure 105 anys.
Quan tenia vint anys va vendre tot el que tenia, ho va
donar als pobres i se’n va anar a viure al desert, per
seguir una vida religiosa de solitud. Era un eremita.
Vivia en una cova de Tebes, on el dimoni el va assaltar
i apallissar diverses vegades, però s’explica que ho va
resistir gràcies a l’ajuda de Déu. Tot i que ell vivia sol,
va fundar diverses comunitats monacals a Egipte, de tal
manera que se’l considera un dels que van fundar la
vida monàstica.
La seva vida –idealitzada per Sant Atanasi- està plena
de miracles i de fets extraordinaris, el que ha fet que fos
patró de moltes coses: dels amputats, dels cistellers, dels
fabricants de raspalls, dels carnissers, dels enterramorts,
els ermitans i els afectats d’èczema, epilèpsia, ergotisme o erisipela i malalties de la pell en general. La seva
biografia també parla de que era un gran amic dels
animals i entre els seus miracles hi ha els de guarir
animals ferits, un d’aquests fou un garrí que no podia
caminar i que estava esguerrat, que el va curar i des
d’aleshores el garrí el va seguir durant tota la seva vida.
Per això es representa Sant Antoni Abat amb un porquet.
El que a nosaltres ens interessa és el Sant Antoni Abat
patró dels animals.
Tot i que Sant Antoni va demanar que fos enterrat en
un lloc anònim, l’any 561 les seves relíquies foren portades
a Alexandria on foren venerades fins el segle XII quan es
van traslladar a Constantinoble. Un cop va caure aquesta
ciutat, les relíquies es van traslladar a França, a l’abadia
de Saint Antoine en Viennois. La devoció al sant va arribar
el segle XIV a Tortosa i d’aquí a terres valencianes i
catalanes, gràcies al Bisbe d’aquesta ciutat.
Els seguidors de Sant Antoni formaren l’Ordre dels
Cavallers de l’Hospital de Sant Antoni, que eren coneguts
com a Hospitalers, fundada el segle XII. Aquesta ordre
s’havia especialitzat en la cura dels malalts amb malalties
contagioses com la pesta, la lepra, la sarna, venèries i
sobretot l’ergotisme. A l’edat mitjana tenien la costum
de deixar anar els porcs pel carrer perquè la gent els
alimentés. Després servien per donar menjar als pobres
o per vendre i fer diners pels hospitals. Vestien un hàbit
negre i portaven un bastó en forma de T o creu egípcia.
Sant Antoni sovint se’l representa vestit amb aquest hàbit
i amb aquesta creu.
La llegenda de Sant Antoni
Abat a Barcelona
La biografia que va fer Sant Atanasi de
Sant Antoni no ho explica, però a Barcelona
circulava una llegenda recollida per Joan
Amades en el seu Costumari Català. S’explica
que el governador de Barcelona tenia una
filla greument malalta perquè se li havien
posat els mals esperits al cos. El governador,
que no trobava remei als mals de la seva filla
i assabentat dels miracles que sant Antoni
feia a la Tebaida a Egipte, va enviar uns
emissaris al sant per demanar-li que vingués
a curar a la seva filla.
Els sant els va prometre que vindria, però els digué
que no ho podia fer de seguida perquè tenia altres
afers al desert. Els emissaris va retornar a la ciutat una
mica tristos. Quan van haver marxat, Sant Antoni es va
enfilar dalt d’un núvol i amb un cop de vent va ésser a
Barcelona. Va desembarcar on avui hi ha el Parlament de
Catalunya que aleshores era una platja que en el futur
seria coneguda com a Platja de Sant Antoni. El sant va
visitar la filla del governador, la va beneir, li va treure els
dimonis i va quedar guarida.
Quan acabava d’entrar a la ciutat, se li va presentar
una truja que portava un garrí a la boca que no podia
caminar perquè era esguerrat i camatort. La mare va
deixar el garrí als seus peus, el sant el va beneir i el garrí
va poder caminar normalment. Des d’aleshores la truja
va acompanyar sempre el sant i fins es diu
que el va enterrar. El porquet que es pinta
al costat de Sant Antoni no és un porc, sinó
una truja i té origen català.
De tot això també en va quedar que els
núvols llargs i estirats que surten a la posta
de sol són coneguts com a «barqueta de
Sant Antoni».
La setmana dels Barbuts
Es coneix així a la setmana que celebra
la festa de Sant Maure, Sant Pau ermità i
Sant Antoni Abat, tres sants que portaven
una barba ben llarga i que ha donat nom a
la setmana. També es considera que aquesta setmana és
la setmana més freda de l’hivern.
Orígens de la festa de Sant Antoni
Encara que tenim constància de l’existència de gremis
de traginers en el segle XIV a Mallorca, Manresa i
València, no hi ha constància de la celebració de la festa
del gremi per Sant Antoni fins el segle XV a Barcelona. La
celebraven conjuntament tots els gremis que feien servir
animals per treballar, com eren els llogaters de mules,
que es dedicaven al transport de mercaderies des de la
ciutat a altres ciutats, els traginers de ribera que feien el
transport dins de la ciutat de tot allò que arribava per mar
i els bastaixos que transportaven el que no venia per mar.
El 1432 el Consell de la Ciutat de Barcelona deliberava
que els llogaters de mules fessin la festa el diumenge
següent al de Sant Antoni per diferenciar-la de la que
feien els bastaixos. Aquesta data ens dona l’antiguitat de
la festa de Sant Antoni.
En el segle XIX la festa es va fer extensiva als
ramaders i s’amplià la protecció del sant a tot el bestiar.
Segurament fou aquesta incorporació dels ramaders dels
pobles, el que va ajudar a estendre-la arreu de Catalunya
i segurament això és el que va passar a Navarcles.
Els Tres Tombs i el banderer
En realitat els Tres Tombs són una tradició barcelonina
que s’ha anat escampant a la resta de Catalunya.
Els estudiosos de la festa expliquen que hi ha dues
explicacions a aquest nom: la primera fa referència a
que el genet quan passava davant del sacerdot feia
aixecar el cavall de potes enlaire i li feia donar tres
voltes. Això era difícil sempre ja que no tothom portava
cavalleries amb aquesta capacitat. La segona explicació,
segurament la correcta, fa referència a que la comitiva
donava tres voltes o tombs a la illa de cases on hi ha
enclavada l’església de Sant Antoni. Aquestes tres voltes,
segurament per poder lluir millor els guarniments de les
bèsties, donaren el nom a la cavalcada que es passà a
dir dels Tres Tombs. Aquesta pràctica es va estendre poc
a poc a d’altres indrets de Catalunya.
En molts llocs però el que es feia era una cavalcada
dels animals de peu rodó guarnits amb els millors
guarniments pels carrers principals del poble, sense donar
voltes a un lloc concret. Així es feia també a Navarcles,
però a partir de la recuperació de la festa l’any 1993, la
cavalcada dona tres
voltes a l’Ajuntam e n t i e l p a rc
Marcel.lí Monrós
passant pels carrers
Sebastià Toscas,
passeig Cervantes,
Fortià Solà i plaça
de la Vila. La
desfilada ha estat
presidida pel banderer i els cordoners. El banderer
portava la bandera o estendard del gremi i els cordoners
l’acompanyaven aguantant els cordons que baixaven del
pal de l’estendard.
Hi ha hagut moltes maneres de triar els banderers.
Podia recaure a qui presidia el gremi, a la persona que
organitzava la festa aquell any o simplement a algun
agremiat que ho volgués. A Barcelona, el càrrec de
banderer era molt preuat i el càrrec es subhastava entre
els socis del gremi. La setmana abans de la festa, a la
plaça dels Traginers es treia a subhasta el càrrec. Els que
portaven el gremi encenien una candela i mentre aquesta
cremés es podien oferir diners per fer banderer. Qui oferia
més diners, era el banderer d’aquell any. La bandera o
estendard era portada a casa del que havia guanyat que
el penjava al balcó durant els dies abans de la festa. El
banderer tenia l’honor d’escollir els cordoners. S’havien
arribat a pagar fins a 1000 ptes per aquest honor, una
quantitat molt respectacle en aquell temps.
10
2 la festa de st. antoni a navarA Navarcles la festa es va celebrar per primera vegada
l’any 1883. Aquest any els traginers i ramaders del poble
van decidir fundar una agrupació per tal de festejar
dignament el seu patró. Seguien una tradició que aquests
anys s’estava estenent per tot Catalunya a partir de la
celebració que es feia a Barcelona. A la parròquia sabem
que en el segle XVIII es dia una missa solemne per Sant
Antoni i que es tocaven les campanes, però res més. En
el segle XVIII hi havia un altar dedicat a Sant Isidre, però
cap a Sant Antoni. Vol dir això que la celebració de la
festa fou realment de finals del segle XIX.
Els fundadors de la festa l’any 1883 foren els trenta
quatre socis següents: Mauro Muntané, Joan Galobart,
Pau Grané, Valentí Ambrós, Josep Tragant, Francesc
Generos, Francesc Riera, Carles Ponsa, Magí Canelles,
Joan Escayola, Salvador Galobart, Ignasi Pons, Francesc
Gamisans, Ramon Pons, Josep Playà, Jaume Solervicens,
Ramon TAtjé, Marc Casanovas, Josep?, Miquel Puig, Caietà
Serra Mas, Joan Busquets, Antoni Corbella, Sebastià
Singla, Ricard Altimires, Pau Viladoms, Antoni Gamisans,
Salvador Descals, Florenci Feliu i Josep?
Aquesta agrupació s’encarregà de l’organització dels
diferents actes de que es composava la festa, que
essencialment consistia en un ofici en honor del sant a
l’església parroquial amb sermó del rector o vicari de la
parròquia, la benedicció de les cavalleries, els tres tombs
i un ball a la tarda. La notícia més antiga que tenim de
la festa la trobem al diari Sol Ixent que el 1913 deia:
«El gremi de traginers celebrà enguany amb tota
esplendidesa la seva típica festa en obsequi del seu
patró Sant Antoni. El sermó en l’ofici solemne, confiat a
Mn. Joan Guix, vicari d’aquesta, va interessar y agradar
en ecstrem. L’orquestra «L’Aliança» de Manresa també’s
porà bé. Les passades y ballarugues força animades
y concorregudes, y la festa, en resum, de bon recort
gràcies a Deu».
I la del 1915:
«Festa de Sant Antoni. Diumenge, 17 present els
traginers celebraren amb esplendidesa la seva festa
patronal. En l’ofici hi predicà eloqüentment el senyor
vicari d’aquesta, Mn. Josep Serra, corrent la part musical
a càrrec de «La Catalana navarclina» la qual executà
amb molta justesa la missa Te Deum Laudamus de
Perossi. Hi hagueren les tradicionals passades i ball per
l’esmentada orquestra, molt concorregut, al saló de Cal
Fontcuberta».
L’orquestra «La Catalana Navarclina» estava formada
per música de Navarcles, reforçats per un trompeta d’Artés
11
eren 47; el 1931, 50; el 1933, 58; el 1936, 57; el 1942,
51; el 1943, 48; el 1944, 45; el 1946, 51; el 1948, 53;
el 1950, 56; el 1952, 58; el 1953, 68; el 1976, 174;
el 1979, 170 i el 2007, 172. Es curiós observar que a
mesura que disminuïen el número d’animals de peu rodó
de Navarcles, el número de socis s’incrementava. En
realitat, el que estava passant és que la festa arrelava
fort a Navarcles, encara que anés disminuint a poc a poc,
allò que l’havia fet néixer.
L’organització de la festa
–d’un estil entre Rudy Ventura i Herp Albert- i dirigits pel
Sr. Tomàs de Sant Fruitós.
L’any 1928 l’entitat estava formada per 37 socis que
eren els següents: Florenci Feliu, Josep Monrós, Florenci
Vila, Francisco Puigdellivol, Lluís Viladoms, Josep Vila,
Valentí Guitart, Antoni Balagué, Valentí Tatjé, Jaume
Carné, Ignasi Verdaguer, Josep Pons, Josep Torras,
Amadeu Escaiola, Josep Monrós, Lluís Galobart, Ramon
Bosch, Josep Ribalta, Victor Coca, Joan Reixat, Cristofol
Illa, Antoni Subirana, Jaume Estrada, Valentí Oliveras,
Antoni Cortés, Josep Mas, Josep Solé Gall, Francisco Riera,
Antoni Gamisans, Josep Playà, Jaume Solervicens, Jaume
Morell, Ramon Canudas, Francisco Vives, Arturo Descals,
Josep Prunés i Josep Casajuana.
El número de socis del Gremi de Traginers i Ramaders
de Navarcles va anar augmentant poc a poc. El 1930 ja
12
Tradicionalment la festa era organitzada pel banderer i
els dos cordoners que eren nomenats per ordre d’antiguitat
en l’associació. D’aquesta manera l’organització no requeia
sempre en les mateixes persones, però hi havia el
problema de que l’organització queia en mans de persones
que no tenien cap experiència.
Davant d’aquest problema, el 24 de gener de 1956
els socis van acordar en una assemblea que l’organització
estaria formada per cinc persones, el banderer i cordoners
de l’any que es feia la festa, el banderer que ho havia
estat l’any anterior i el banderer que ho seria l’any
següent. Es volia aconseguir més continuïtat en els actes
que es feien.
La solució no va acabar de funcionar. La festa de
cada any era més lluïda o menys en funció de la voluntat
que hi posava el banderer de torn i, d’altra banda, les
persones que els hi tocava ésser banderer no sempre
estaven disposades a treballar per la festa. Es per això
que l’any 1963, Narcís Estrada va convocar una reunió a
Cal Patoi per parlar del futur de la festa, a la que hi van
assistir cinc socis. Acordaren que, a partir d’aquell any, hi
hauria una junta fixa a la que s’hi afegirien el banderer i
cordoners de l’any. Aquests només tindrien l’obligació de
repartir la coca i la barreja davant de casa seva. Aquesta
junta estava formada per Cinto Estrada, Jaume Ribalta,
Josep Morros, Darius Font i Anton Vilà.
El 5 de desembre de 1975, els que havien portat el
pes de l’organització durant 12 anys, van passar el relleu
a una nova junta formada per Josep Estrada, Narcís
Estrada, Josep M. Feliu, Lluís Morell i J. Casanovas, la
vinculació dels quals amb el món del bestiar era gairebé
inexistent i s’incorporaven amb la voluntat de salvar una
festa que començava a tenir dificultats. Aquesta junta va
durar fins el 1984, darrer any que es celebrava la festa
de Sant Antoni de forma tradicional, quan a Navarcles ja
no quedaven animals de peu rodó, quan s’havien de llogar
cavalleries a fora, quan els ingressos del ball disminuïen
en picat i ningú es volia fer càrrec de l’organització. Era
la lògica implacable del progrés i d’unes necessitats que
havien desaparegut o s’havien transformat.
Les mules i cavalls per treballar havien desaparegut
i això havia significat la desaparició de la festa, però poc
a poc començava una nova afició al cavall de passeig i
foren una colla d’afeccionats al món del cavall els que es
van interessar per tornar a recuperar la festa que s’havia
perdut. L’any 1992 es va fer una reunió en la que hi
assistiren Antonio Diaz, Joan Enric, F. Flores, Josep M.
Pastor, Felipe Pérez, Rafael Sánchez, Jesús Pons i Ramon?
formant l’Associació Amics del Cavalls que es faria càrrec
des d’aleshores d’organtizar la festa. Es va acordar que
es celebraria el diumenge abans del dia 17 de gener
i que es faria un esmorzar a base de pa i botifarres i
la benedicció dels cavalls seguida dels tradicionals Tres
Tombs. La festa es va recuperar, doncs, el gener de 1993
i hi van participar 41 cavalls i fou finançada per les noves
persones que la van impulsar.
Els nous impulsors no tenien res a veure amb els
antics socis de Sant Antoni i van creure que era necessari
entrar-hi en contacte, per aprofitar l’antiga tradició. El
1995 es va demanar la bandera i que el banderer d’aquell
any fos el que li tocava l’any 1985 que era en Xivi
Solà. Els problemes per muntar un cavall derivats de la
inexperiència, va fer que s’acordés que el banderer havia
de ser una persona del grup dels «Amics del Cavalls».
13
Aquesta recuperació va animar a antics socis a col.
laborar amb els nous impulsors i el 1997 ja es va actuar
només com a socis de Sant Antoni. Aquests van tornar
a participar en la compra de números com aportació
als actes i la festa recuperava bona part dels actes
tradicionals. Així s’ha arribat als 125 anys que es celebren
aquest any 2008. Formen part de la junta actual Alfons
Torres, Miquel Vendrell, Jordi Miró, Jordi Verdaguer, Jaume
Comellas i Lluís Tarradelles. La festa
Al llarg del temps, la festa de Sant Antoni s’ha
desenvolupat amb un esquema molt semblant, amb
algunes novetats de tant en tant.
La festa d’havia d’anunciar i fer-ne propaganda. Un
dels procediments habituals era el pregoner. L’any 1931 es
pagava dues pessetes per fer 2 pregons, el 1945 valien 6
ptes, el 1968 valia 50 ptes. L’altra forma habitual era la
impressió d’un programa amb tots els actes que s’havien
de celebrar i, des de l’any 1959, es feia propaganda a
Ràdio Manresa. Aquest any s’hi van gastar 300 ptes.
Era també tradicional el repic de campanes anunciant
la festa. L’any 1930 el campaner va cobrar 10 ptes. El
1942 Simón Carner «El Simón de Cal Anton» va cobrar
també aquesta mateixa quantitat per tocar les campanes
i arreglar l’altar. El 1956 el mateix campaner cobrava 25
ptes. El 1968 el repic valia 50 ptes. El 1977 és el darrer
any que es van repicar les campanes per Sant Antoni.
No podem perdre de vista que l’origen és religiós i
14
un gremi vol donar gràcies al seu patró i demanar-li la
seva protecció. Així el Gremi de Traginers i Ramaders de
Navarcles administrava un altar a l’església parroquial, és
a dir, cuidava del lluïment del mateix. Es compraven ciris
per l’altar (el 1934 costa 2,25 ptes.; el 1944, 38...) i els
mantells de l’altar es planxaven i s’arreglaven cada any.
Durant la Guerra Civil l’altar de Sant Antoni fou profanat
i la imatge cremada. Per això una de les primeres feines
de després de la Guerra fou comprar una nova imatge
i refer l’altar. 400 ptes del sobrant de la festa de l’any
1942 es va destinar a comprar una nova imatge de Sant
Antoni i 109 a arreglar l’altar. El 1945 s’hi va posar llum
elèctrica. El 1947 s’hi posaren cinc bombetes que van
costar 31,5 ptes. El 1948 es van donar 232,45 ptes al
rector per les obres que es van fer a l’altar i el 1949
es socis van pagar 5 ptes. cada un per arreglar i pintar
l’altar. A partir d’aquest moment apareixen només feines
de rentar i arreglar els ornaments de l’altar, però no
despeses d’una certa importància.
A més de cuidar-se de l’altar un dels actes principals
era l’ofici solemne per lloar Sant Antoni. Aquest ofici solia
constar de missa i es buscava algun capellà, a vegades
el vicari del mateix poble i a vegades de fora, per fer el
sermó. L’orquestra també podia tocar a l’església donant
més solemnitat a l’acte religiós al que hi assistien els socis,
banderer i cordoners d’aquell any. En les despeses sempre
consta una aportació a l’església, tot i que la recaptació
de passar la safata era pel gremi. El 1928 es va pagar a
l’església 25 ptes.; el 1933, 40 ptes.; el 1942 es pagava
150 ptes por «gastos de oficio y sermón»; el 1949, 210
ptes; el 1956, 260 ptes; el 1966, 495 ptes; el 1975, 960
ptes; el 1977, 1075 ptes. Aquest és el darrer any que
consta que es pagués a l’església per l’ofici i sermó.
La tradició de la coca i la barreja. Un dels actes
que va arribar a ésser més popular de la festa de Sant
Antoni a Navarcles fou la repartició de coca i barreja a
casa del banderer de l’any. L’origen d’aquesta tradició és
de l’any 1952 quan el càrrec de banderer va recaure a
Ignasi Guitart del forn de pa de Cal Burjons i va decidir
obse-quiar a tots els socis amb coca i barreja. Fou
tant ben acollida la iniciativa que es va fer de for-ma
continuada a partir d’aquell any i fins el 1983.
Les despeses de coca i barreja van anar sempre,
excepte aquest
p r i m e r a n y,
a càrrec de
l’organització
q u e
l e s
comprava a cal
Burjons i a Cal
Monrós. El 1953
les coques van
costar 183 ptes
i la barreja, 120.
Fins el 1960 les
coques les van servir a Cal Burjons i és a partir d’aquest
any que comença una rotació entre els forns.
La coca i barreja va donar una altra configuració a la
festa. A primera hora del matí els socis es concen-traven
a Cal Patoi i des d’allà, amb l’orquestra, es di-rigien a
casa del banderer que els esperava amb les plates de
coca i els porrons de barreja. A partir d’allà es dirigien,
ja amb el banderer i els cordoners, cap a l’església a
l’ofici solemne de
Sant Antoni.
La desfilada
de cavalleries i la
benedicció dels
animals. Acabat
l’ofici es procedia
a la benedicció
dels animals pel
15
16
rector de la parròquia. Normalment es feia a la plaça de
l’Ajuntament. En la documentació consultada no es parla
mai de «tres tombs», tot recordant el nom que rebia
la festa a Barcelona, com a molt es parla de passades.
L’orquestra, el banderer i cordoners presidien la desfilada
seguits de tots els animals que la gent volia beneir ja
fossin de peu rodó o altra tipus d’animals. La desfilada
acabava sem-pre a casa del banderer de l’any següent
o s’anava a dipositar l’estendard que seria guardat en
aquella casa.
El primer estendard fou pagat pels trenta quatre socis
fundadors que hem esmentat més amunt, però es va
perdre durant la Guerra
Civil, així com altres
objectes de l’agrupació
i la imatge del sant que
fou cremada.
Es procurava guarnir
els animals el millor
possible i presentarlos a la desfilada ben
nets i endreçats. Per
tal que els costos del
lluïment no recaigués
en el banderer, que
podia que no tingués
el material suficient,
l’any 1953 es va decidir
gastar 1706 ptes. en la
compra de mantes pels animals, brides i estreps i altra
material i el 1958 fins i tots es llogaren vestits pels que
havien de presidir la cercavila.
El problema que es veia a venir davant el procés de
motorització i la introducció de tractors, era la reducció
dels animals de peu rodó del municipi. Ja hem dit que la
festa de Sant Antoni tenia un vessant popular que anava
més enllà dels que tenien bestiar i es això el que explica
que el 1974 es van gastar 6500 ptes. en el lloguer de
cavalleries, pràctica que seria habitual fins el 1984, el
darrer any que es
va celebrar la festa
abans de la seva
recuperació.
El concert i el
ball. L’orquestra es
llogava tot el dia
i per això es feia
servir per fer el
17
passacarrer que acompanyava el banderer i cordoners a
l’església, per acompanyar la cavalcada, per fer un dos
concerts i fer ball de tarda i a vegades, fins i tot, ball
de nit. Durant molts anys fou típic fer un concert vermut
al matí a cal Patoi abans de dinar i alguns anys es feia
també a la tarda al cafè del Coro o a Cal Met.
La mateixa orquestra es cuidava d’amenitzar el ball de
tarda. Fins el 1956 el ball es solia fer al Coro, tot i que
no sempre, però a partir d’aquest any la junta va acordar
fer-lo un any al Coro i l’altra a Cal Met. La sala s’havia
de llogar. L’any 1951 és el primer any que es paguen
250 ptes. pel lloguer de la sala del cine Principal (cal
Met). El 1963 es pagaven 1000 ptes. i el 1971 es van
pagar 5.000 ptes. L’any 1972 es va passar a fer el ball
al nou pavelló que s’havia construït pensant precisament
en poguer’hi fer balls i festes de tota mena. El 1972 es
van pagar 1000 ptes. de lloguer.
Algunes orquestres i preus que van cobrar per venir a
tocar el dia de Sant Antoni a Navarcles
1913 L’Aliança de Manresa
1915 La Catalana Navarclina
1942 Planas de Martorell.............................. 1.000 ptes.
1944 Solistas Reunidos................................. 1.215 ptes.
1951 Orquestra Windsor ............................. 2.100 ptes.
1952 Orquestra Weryer de Sallent................ 1.100 ptes.
1953 Orquestra Torrents de Cardona............ 2.000 ptes.
1954 Orquestra Solistes.................................. 875 ptes.
La Principal de B................................. 1.200 ptes.
1956 Orquestra Vergés................................. 1.450 ptes.
1957 Orquestra la Catalonia......................... 3.300 ptes.
1958 Orquestra Rosaleda............................. 2.912 ptes.
1959 Orquestra Planas de Martorell.............. 5.078 ptes.
1961 Orquestra Colombos............................ 4.500 ptes.
1962 Orquestra Pensilvània.......................... 4.000 ptes.
1963 Orquestra Club Virginia........................ 5.125 ptes.
1964 Orquestra Selección de Granollers..... 10. 360 ptes.
1969 Orquestra Triumfal de Igualada..........17.700 ptes.
1975 Orquestra Marabú...............................37.000 ptes.
1976 Orquestra Rosaleda........................... 48.341 ptes.
1977 Club Virginia i Ramon Calduch............97.000 ptes.
1978 Orquestra Rosaleda
1979 Orquestra Rosaleda
1980 Orquestra Sensación
1981 Triumfal d’Igualada
1982 Seyson Club
1983 Virginia Club
Segons la iniciativa del banderer, dels diners que hi
havia a caixa i de les modes, alguns anys es com-plementà
el ball tradi-cional amb l’actuació d’algun tenor o soprà o,
en els anys setanta, amb un espectacle de cançó catalana,
humor i vedettes. Així, per Sant Antoni del 1956, van
18
actuar en el concert
de Cal Patoi la vicetiple
Júlia Palacios i el tenor
E. Recasens del Gran
Teatre del Liceu. El
1957 durant el ball
també van actuar dos
tenors i una parella de
ball de Barcelona. A
partir de 1972, i amb
la utilització del pavelló
es va incorporar un
espectacle al ball amb
vedettes i humoristes.
Un dels anys va
intervenir Ramon
Calduch.
de la diada, es realitzà una cursa de cavalls en la que
només participaren dos genets, Joan Cura –que resultà
guanyador- i Josep Guix, el peixater. El 1976 s’organitzà
un concurs de doma i un gran carroussel de cavalls,
possible gràcies a la col.laboració del Club d’Enganxes
de Catalunya i aquest dia també van participar a la festa
les majorettes de Sant Hilari Sacalm. El 1980 i 1981 es
van fer sardanes. Algun any també es van fer sardanes
i el 1978 un concurs d’anelles al parc municipal. Aquests
actes, però foren poc freqüents.
El finançament de la festa
Repassant el llibre de comptes podem veure com
es va anar finançant la festa al llarg del temps. En el
començament l’ingrés principal era l’aportació dels socis
per la via de la compra de números pel sorteig d’un
porc. L’any 1928, per exemple, de 703,4 ptes recaptades,
El cost de les
orquestres i la caiguda
de l’assistència va
portar de mica a la
crisi de l’esquema de festa que s’havia vingut fent. Quan
la festa es va recuperar a partir de 1993, el baix cost
dels homes-orquestra va permetre que el ball tornés a
formar part dels actes de la celebració.
Altres actes especials. Alguns anys els organitzadors
van voler introduir altres activitats durant la festa però no
acabaren d’arrelar mai. L’any 1951, famòs per l’epidèmia
de grip que va crear molts problemes a la celebració
19
623,75 provenien de la venda de números. Tot fa pensar
que aquests números eren adquirits pels socis com
aportació als actes, però ben aviat, el fet de que tot el
poble participés de la festa va portar a que es venguessin
també a les botigues i a la gent que no era soci. El 1949,
per exemple, sabem que es van vendre 1812 números
entre els socis i les botigues i es va recaptar 1812 ptes.
El 1957 es recaptava 6518 ptes de la venda de números;
el 1971, 16.500 ptes i el 1978, 86.970 ptes.
Entre 1928 i 1965 es va sortejar un porc, excepte en
el període del 1947 al 1949, es que es va sortejar una
panera o cistella valorada en 1000 ptes. Des del 1928 al
1941 es rifava un porc o 300 ptes que en convertiren en
600 els anys 1942-43; del 1950 al 1959, un porc o 1000
ptes; del 1960 al 1964, un porc o 3.000 ptes i el 1965,
un porc o 5000 ptes.
Entre els anys 1966 i 1979, el porc es va canviar per
un cavall. Primer, un cavall o 10.000 ptes. des del 1966
al 1975; el 1976, un cavall o 15.000 ptes i del 1977 al
1979, un cavall o 20.000 ptes. Després es va tornar a
substituir el cavall per un porc o 20.000 ptes., ja que els
organitzadors s’adonaren que oferir un cavall o 20.000
ptes no tenia punt de comparació. La sort és que ningú
va demanar mai un cavall.
Tot i que els socis rebien números a canvi de pagar
una quota, a partir del 1965 els socis van començar a
pagar una quota fixe i la venda de números es feia per
les botigues a les persones que ho volien. El 1965 es
van recaptar 8700 ptes. dels socis i 9550 de números; el
1977, 42750 ptes. dels socis i 82.250 ptes. de la venda
de números i el 1983, 68.000 ptes. dels socis i 14.600
ptes. de la venda de números.
Passar la safata a l’església. Si el Gremi es feia
20
Antoni», però la idea no va progressar ja que no era gens
fàcil ballar amb un tortell al braç tal com es feia amb els
rams. El 1959 desapareix també de la comptabilitat els
ingressos pel ball de rams.
El ball. L’altra entrada de diners era el que es
recaptava al ball. Val a dir que alguns anys no era molt
ja que els socis de Sant Antoni tenien entrades de franc.
El 1928 van ingressar 33 ptes. front a 623,75 ptes. dels
bitllets del sorteig. El 1945 van ingressar 99 ptes; el
1957, 1256 ptes. ; el 1972, 19.325 ptes. i el 1983, 2.400
ptes. La crisi del ball i l’espectacle era ja una realitat en
els anys vuitanta en que havia desaparegut totalment la
costum d’anar a ballar.
càrrec de mantenir l’altar de Sant Antoni que hi havia a
l’església, era lògic que es quedés també els diners que
es recaptessin durant l’ofici. Així durant alguns anys consta
com a ingrés el passar la safata. El 1928 es van recollir
26,65 ptes. El darrer any que consta aquest ingrés és el
1951 en que es van recollir 31 ptes.
Al llarg dels anys es va intentar tenir ingressos a partir
El sorteig de la toia i el ball de rams. Un altre
dels ingressos fou el sorteig de la toia en el transcurs del
ball de tarda o nit. La toia solia consistir en el sorteig
d’un xai a través de la venda de tires. El 1928 es van
recollir 27 ptes. per aquest concepte. El 1956 i el 1957
es van sortejar dos pollastres i el 1959 va desaparèixer
el sorteig de la toia.
Durant el ball també es feia el ball de rams i es venien
rams als joves que oferien a les seves xicotes. El 1951
i 1952 van intentar que el ram fos un «tortell de Sant
21
van perdre 1.959,65 ptes i el tresorer anotava en el llibre
de comptes: «Este año la fiesta ha resultado perturbada
a causa de la epidemia de gripe».
de venda de publicitat com dels anys 1963 a 1967 en
que els programes foren pagats per pinsos Diana o per
Supers. A partir de 1964 els diners que quedaven a caixa
es dipositaren en un compte de Fidecaya que donava
alguns interessos a l’any i el 1966 va donar un premi de
5.000 ptes. El 1976 es va fer loteria per primera vegada
i es van recaptar 22.110 ptes.
Hem recollit en un gràfic com han evolucionat els
comptes de Sant Antoni. Els ingressos i les despeses han
anat pujant de forma acompassada al llarg del temps, al
ritme que canviava el valor de la moneda. Podríem dir que
els organitzadors ajustaren els ingressos a les despeses,
segurament perquè eren força segurs els ingressos,
evidentment amb algun ensurt com l’any 1951 en que hi
22
A partir de 1975, quan es canvia la junta i s’intenta
introduir bones orquestres i un espectacle amb vedette,
humorista, còmic, etc. el dèficit es dispara, tot i el primer
any excel.lent. Era la crisi de l’assistència general de públic
als balls tal com s’havien organitzat fins aleshores. El 1981
van haver-hi unes pèrdues de 68.987 ptes. i ja no hi
havia ni un ral dels anys anteriors. El 1984 es celebrava
la darrera festa i ningú se’n volia fer càrrec.
La represa de la festa el 1993. Quan la festa es
recupera i els socis antics de Sant Antoni es recuperen,
els ingressos principals procedeixen de la venda de
números als socis (337.400 ptes. l’any 2002; ingressos
per publicitat, 28.000 ptes i subvenció de l’Ajuntament
de 40.000 ptes.) L’element nou era que fer ball amb un
home-orquestra s’havia abaratit extraordinàriament (el
2002 cercavila i ball valia 100.000 ptes) i això permetia
recuperar aquest element tradicional.
La festa de Sant Antoni continua
A Navarcles, la festa de Sant Antoni s’ha celebrat
de forma continuada entre 1928 i 1982, excepte durant
el període que va de 1937 a 1941, a causa
de la Guerra Civil. L’any 1936 va ser cremada
la imatge del sant i es va malmetre l’altar de
l’església. També el 1936 la Junta va decidir
donar les 438,6 ptes. que quedaven en caixa
al Comitè Antifeixista de Navarcles a benefici de
l’Hospital de Sang. El 1942 es va reprendre de
nou després de restaurar l’altar i va celebrar-se
de forma continuada fins el 1984.
Aquest any es va deixar de celebrar i fou el
1993 que es tornà a celebrar, primer impulsada
per un grup conegut com a Amics dels Cavalls
i després fusionant-se amb el que quedava de
l’antiga estructura dels socis de Sant Antoni.
La festa de Sant Antoni ha arribat el 2008 i
aquest any fa 125 anys d’aquells socis traginers
i ramaders que decidiren començar-la.
23
24
Llistat de Banderers de 1928 fins 2007
1928
1929
1930
1931
1932
1933
1934
1936
1942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
1949
1950
1951
1952
1953
1954
1955
1956
1957
1958
1959
1960
1961
1962
1963
1964
Florenci Feliu, Francesc Puigdellivol, Florenci Vila Josep Vila, Lluís Viladoms, Valentí Guitart
Ignasi Verdaguer, Antoni Balaguer, Ramon Carrera
Josep Morros, Josep Torras, Lluís Galobart
Ramon Bosch, Josep Ribalta, Ramon Font
Cristófol Illa, Joan Cortés, Vicenç Ortuño
Antoni Subirana, Jacint Estrada, Josep Oliveres
Josep Prunes, Josep Fornells, Florenci Vila
Llátzer Puigdellivol , Josep Ribalta, Lluís Puig
Ramon Bosch, Josep Balaguer, Ramon Vila
Joan Cortes, Josep Subirana, Pere Santamaria
Josep Morros, Florenci Vila, Joan Vall
Pere Singla, Josep Casajoana, Miquel Solervicens
Josep Vila, Ramon Gangonells, Joan Cots
Jaume Morell, Pere Carrera, Florenci Feliu
Vicens Bosch, Manel Pardo, Joaquim Verdaguer
Climent Homs, Ramon Canudas, Francesc Gamisans
Joan Cura, Manufactures Isidre Puig, Josep Guix
Ignasi Guitart, Jaume Mas, Joan Casanovas
Jaume Ribalta, Jaume Puig, Jaume Bosch
Isidre Escayola, Melcior Vilaseca, Josep M. Descals
Josep Puig, Jacint Estrada, Lluis Mañosa
Manuel Vilanova, Vicenç Roda i Jacint Estrada
Valenti Gusart, Josep Subirana, Josep Soldevila.
Josep Ribalta, Jaume Ferrer Jo, Salvador Grau.
Casimiro Monrós, Arcadi Grané, Jacint Estrada, Jaume Ribalta
Josep Casajoana Prunés, Josep Estrada
Joan Cardona, Ramon Santaularia, Lluís Lòpez
Narcis Galobart Antonio Vila 1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1995
1996
1997
1999
2000
2001
Josep Morros No consta
Miquel Vila Bonaventura Cots Pere Carreras Manel Pardo
Climent Homs Francesc Gamisans Ignasi Guitart
Jaume Bosch Isidre Escayola Jacint Estrada Joan Ibars Josep Subirana Josep Estrada Narcis Pasquets Salvador Espinalt Ramon Santaularia Josep Torras Pere Canet
Xavier Solà
Xavier Sola Jaume Tapies Miquel Vendrell Jordi Miro Jordi Verdaguer Alfonso Torres 2002 Isidre Escayola 2003 Ramon Blasco 2004 No va voler el titular
2005 Nens 2006 Nens 2007 Nens
25
Llista de socis de l’any 2007
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
26
Joan Carles Aguilar Lorenzo
Joan Aguilar Prunes
Ignasi Alberch Vendrell
Jaume Alberch Vendrell
José Alonso Gallardo
Joan Alsina Casellas
Josep Angla Parera
Antonio Ariza Molina
Tomás Bodorrei Camisón
Ramon Baraut Oriola
Josep Bardolet Montraveta
Agustí Benito
Joaquim Berengueras Sala
Gemma Bertran
Ramon Blasco Ribalta
Joan Bo Bonet
Víctor Boatella Soler
Joan Bonells Jorba
Ignasi Bosch Espinalt
Jaume Bosch Tragant
Valentí Bru Fontanet
Albert Brunet Bosch
Paco
Antonio Camprubí Creus Antonio Cano Resina
Joan Cardona Serra
Josep Casas Monistrol
Angel Castillo Pérez
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
Manuel Castillo Pérez
Emilio Cuello
Andres Chinchilla López
Josep Clotet Salvador
Jaume Codina Puig
Josep Codina Vilaseca
Pere Coma Alsina
Josep Comallonga Torrents
Jaume Comas Trujillo
Jaume Comellas Portella
Sebastià Comellas Portella
Mateu Comellas Ribera
Mª Josep Corral
Francisco Corral
Josep Corrons Cots
Joan Cortès Gusart
Joan Cots Vila Joan Cura Cuadros
Domènech Cura Garcia
Arturo Descals Vilarnau
Valeriano Díaz Contreras
Francesc Escalé Casanovas
Jesús Escalé Bosch
Batista Escayola Manuel
Isidro Escayola Manuel
Florenci Espinal Casajuana
Salvador Espinal Casajuana
Carme Estrada
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
Josep Estrada Hosta
Anton Fàbregas Espinal
Joaquim Falcó Jiménez
Marc Feliu Rodríguez
Josep Mª Feliu Selga
Jordi Feixó Moncunill
Germans Ferrer Jo
Francisco Flores
Ernest Font Bassachs
Eduart Fonts Pujol
Joan Fornells Creus
Joan Franquesa Graells
Llorens Gamisans Santamans
Conchita Gamisans Celestí Gamisans Aguido
Francisco Gamisans Subirana
Ramon Gangonells Miquel Gangonells Borràs
Cristòfol Garcia Marín
Josep Gibert Oriol
Rafael Gómez López
Nico Gómez López
Rafael González Camacho
Arcadi Grané Casanovas
Jesús Grau Tries
Valentí Guitart Escalé
Robert Guix Llibre
Valentí Gusart Claret
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
Joan Ibars Pinto
Antonio Hernández Torres
Francisco Jurado Arroyo
Mª Dolors Lloret
Domingo López Cano
Luís López Lozano
Josep Lorenzo Membrive
Antonio Lozano Jurado
Emilia Mañoses Canal
Joan Antoni Manuel Calvet
Josep Martínez Alquézar
Francisco Martínez Romero
Ramon Martínez Solà
Adrián Martínez
Josep Mª Mas Catot
Ramon Masana
Lluís Mas Serra
Ignasi Matamala Cura
Jaume Matamala Duarri
Pere Miró Santasusana
Jordi Miró Roig
Enric Molas Comellas
Josep Moliné Moliné
Pere Moreno
Jordi Moreno Hosta
Valentí Monrós Descals
Josep Montraveta
Lluís Morell Aloy
Lluís Morell Torras
Josep Morros Torras
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
Jaume Morros Vila
Manuel Muñoz Quitante
Lorenzo Muñoz
Manel Noguera Grau
Rosina Oliveras Puig
Salvador Oliveras Creus
Esteve Oliveras Selga
Miquel Padró Riera Josep Antoni Padrós Aguilar
Manuel Paho Rodríguez
Claudi Pascuet Sirvent
Angel Peña Martínez
Dolors
Avel·lí Puig Reguant
Jaume Puig Vilaregut
Manuel Poza Chinchilla
Lluís Puigmartí Torrent
Josep Mª Reguant Tragant
Marc Reixac Ribalta
Francesc Rosado Téllez
Rafael Sánchez Becerra
Ramon Sánchez Rodríguez
Anisset Sarri Andreu
Ramon Sellarés Canet
Joan Serradesanferm Antonio Serrano Rosales
Josep Setvalls Ferràs
Valentí Singla Espinalt
Francesc Singla Pladellorens
Josep Singla Pladellorens
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
Sílvia Solé Secundí Soldevila Sellarès
Jaume Tàpias Bosch
Maria Tàpias Casanoves
Francesc Tàpias Descals
Lluís Tarradellas Puig
Pere Tomasa Tomasa
Josep Torras Vima
Alfons Torres López
David Torres Puig
Jordi Torres Puig
Meliton Tresserrees Vilalta
Mª Queralt Valls Gómez
Cèlia Homs
Gisela Vendrell Fernandez
Miquel Vendrell Lloret
Quim Verdaguer Sanfeliu
Jordi Verdaguer Sanmartí
Antoni Vers Sanfeliu
Valentí Vila Vilavendrell
Florenci Vila Galobart
Antoni Vilà Galobart
Josep Vila Griño
Miquel Vila Soler
Josep Vilaseca Corominas
Josep Vilaseca Estany
Josep Viñas Muntaner
Palmira Viñas
27
QUADERNS DE NAVARCLES
1 Els ponts de Navarcles
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
El campanar de Navarcles
La capella i el barri de Sant Bartomeu
L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles
Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999)
La plaça i l'arbre de Cal Patoi
Com era Navarcles fa mil anys
Quan Navarcles vivia del vi
30 anys de campaments a Navarcles
Poble i Parròquia. L'església de Navarcles el segle XVIII
La Residència de Navarcles. 25 anys
25 anys d'Ajuntaments democràtics a Navarcles (1979-2004)
El pubillatge navarclí (1967-2007)
25 anys de 24 hores de Futbol Sala a Navarcles
Ajuntament
de
Navarcles
28
Àrea de Cultura

Documentos relacionados