EL CASAL

Transcripción

EL CASAL
~.
Núm. 750
Calella, 13 de Novembre de 1976
- :.·~~ ,. ~ . .: ..;;,; ~:h .
•
I»
I
La tardor
Salut tardor! Com t'esperaba.
Com enyorava el teu plovinejar
i el sol cansat i trist de la vesprada
que tant i tant m'havia fet somniar.
I la cancò de fulleraca morta
caient com un d'esmai pausadament;
i l'udolar del ve nt sota la porta ...
Oh! com em plau la música del vent.
I quant el mar amb rabia enfurismada
s'esbrava amb el seu crit esferidor
i als primers fret 'en torna l'ocellada
cleixan-nos una mica de tristor ...
Salut tardor! Com t'esperaba.
Com enyorava aquells colors tan prims
i l'agonia d'un paisatge que s'acaba
i entre sambres penetra cor endins .
Enyoro els ,iorns que a la vesprada
darrera del cancell tot fent espera
parlava tant sovint amb l'estimada
veient la plu.ia lliscar en la vidriera.
Enyoro els frets, el foc dins de la llar:
aquell caliu tan sà i tan ufanós
i aquell man oi gatet que es solia cremar
i la mirada dolça de nosaltres dos.
Avui de nou em plau altre vegada
recordar la tardor del meu passat
com una fatigosa i llarga caminada ...
Salut tardor! Avui t'he recobrat.
Ge1·ard
Preu: 15 ptes.
EL CASAL
A TODOS LOS CALELLENSE S SIN DISTINCION
Querido calellense: ¡Ahora, cuando todo esta en
silencio, sólo oigo las campanadas del reloj y veo
1~ ~una clara, serena_. con ~odo su esplendor y magmftca aureola! ¿Que Ser migualable y maravilloso
lo ha crea do?
Tal vez Beethoven se inspiraría para componer
el «Cl.aro de Luna», pero yo sólo deseo que te alegres, Junta con nosotros , porque en nuestra querida
ciudad ha venido, como caído del Cielo, el «Casal
de Nuestra Señora de ·Fatima». ¿Sabes cwH es su
objetivo? Es acoger a las ancianitas desvalidas, darles calor, cobijo, paz y alegría; en una palabra,
AMOR, que triunfa mas que el odio. ¿No te gustaría
que, ante la imposibilidad, de existir tal de auxiliar a tu madre o a tm ser querido, au~que éste
fuera tu ideal, estuviera en un sitio como éste, cuyo
cuidada que reciben casi lo podríamos comparar
como la antesala del Cielo?
~ues bien, querido amigo, aparte de que te necesitamos, queremos darte la oportunidad de contribuir .co.n tu donativo, por modesta que sea, al
mantemm1ento de esta formidable obra de caridad
hacia el prójimo. Dios se cuidara de multiplicarlo,
pero, por favor, no nos Jo niegues, alguien babní
que dé mas. Quien siembra recoge y piensa, ademas,
que Jo que hoy haces por un hermano tuyo, mañana
otros pueden hacerlo por ti, si estas necesitado de
ell o.
En este «Casal » ya habitan algunas ancianas de
t1llestra Calella, que contribuyen a medida de sus
posibilidades. Esta es la justícia que a Dios le gusta
y no o tros hemos de pon er los medi os para que así
sea. Piensa que es Ja casa de todos, por cuyo motivo
se estan haciendo gestiones para adquirir la casa de
al lado, a fin de ampliar la capilla y poder disponer
de jardín, aparte de la posibilidad de que, en un
futura mas o rnenos próxirno, pudiese lograrse ampliar la residencia para matrimonios, cosa que ya
se esta intentando por diversos rnedios. Al propio
tiempo, nos agradaría expusieras tu idea sobre el
tema, en el sentida de si lo apruebas o qué inconvenientes encuentras; te lo agradeceremos .
En la Caja de Ahm-ros hay hucha, pero también
puecles depositarlo en la hucha del «Casal», que al
fin y al cabo es «nuestra casa», y tendras ocasión
de conocer a unas encantadoras bermanitas. Hasta
siempre.
I. V.
'·
31 de Enero, 89 - Teléfono 899 09 88
..
CALELLA
Ofer tas
•
•
•
•
e
•
Plazas de p arkings e n venta, muy cént ri cas. Entra d a mínim a 15.000 ptas ., resto facilidade s
hasta 8 años.
Loca les com ercia les e n ve nta , muy cén tri cos. Entrada mínima d e 50 .000 a 600.000 pta s.
según medidas de los local es . Facili dades has ta 8 años sin hipoteca.
Piso e n venta muy cé n trico , soleado, co n sta de 2 habitacion es, comedor, cocina y baño,
con ascensor. Precio 1.000 .000 pta s:
Pisos en zona Rie ra Fa ro perfac tes aca bad es d e I a 4 habitacie nes, comeder, cecina, baño y aseo . Precios d es d e 775 .000 a 2 600.000 ptas .
Pisos frente al mar de 3 y 4 ha bitacien es, cerned or cocina , baño y aseo precios desde
1.330.000 a 1.370.000 ptas .
Se alquil a b ar e n la pl aya co m ple ta me nte mentad o. Re nt abilidad asegurada .
Se tramiten préstomo s pohitecor ios op o rticulares .
catoAdemós disponem os de la vente de hoteles céntricos y económic os, auténtico s mos1cs
lanos , etc . y toda close de alquileres
INTE RNAC IONA L
inli
ua
idi om as
PRIMERA ORGANIZACION MUNDIAL EN IDIOMAS
Método dire.cto, progre.givo, rapida, e.ficaz y mode.rno
Todog log me.ge.g nue.vog curgog
• Profeseres nati vos titul ad os . • G rupos reducidos. • Todos los niv eles.
• Cursos es pecia les pa ra niños. • Traduccio n es.
INLING UA publica sus pwpios li b ro~ en Españo l, Catalan , lnglés, Aleman , Francé s
Ruso, ltaliano , Sueco. Portug ués, etc.
EN CALELLA:
CENTRAL PEDAGO GICA:
Ediflcio Hotel Fragata
Poseo de las Rocas , s/ n .
Tel. 899 03 54
The lnternati onaiiNLI NGUA Schools of Languoge s Ltd.
BERNA - SUIZA
"-
'8 Romeria
a· Montserrat
Suplement de FULL PARROQUI Al
Año XXXI-Calella , 13 de
Noviembre de
1976
DIRECTOR: Rdo. luis Feixas Mercader
REDACCION : Arrabal, 1
PUBLICIDAD : Jubara, 292
ADMINISTRACION: Teléf. 89917 44
IMPRIME: Artes Graficas Atlas
Dl!POSITO LEGAL:
B. 3.292-64
,
guia local
CASA RECTORAL .
AYUNTAM IENTO
DELG. C. SINDICAL
POLICIA MUNICIPA L
CLINICA-H OSPITAL
T. 899.09.90
T. 8990232
T. 899.01.58
T. 899.03.13
T. 899.02.01
T. 899.04.56
T. 899.01.23
T. 699.05.91
CRUZ ROJA
BOMBERO S
GUARDIA CIVIL
TAXIS
......
.
.
.
T. 899 04 48
SERVICIO DE AGUAS
JUZGADO MUNICIPA L .
INST. NAC. PREVISION
Servicio Urgencias
Ambulatori o S.O.E.
Comadrona S.O.E.
T. 899.02.55
T. 899.16.13
T. 899.04.60
MEDI COS
Dr. Filiat
Dr. Guerra
Dr. Ibañez
Dr. S. Iturralde
Dr. Llaverías
Dr. Prat .
Dr. Puig .
Dr. Pardo
Dr. Sanz .
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T. 899.12.16
T. 899.04.84
899.16.13
899.07.76
899.09.30
899.09.05
899.16.90
899.06.13
899.02.05
899.10.39
899.14.65
Parlar, encara que sigu i breument, de la
Peregrinaci ó calellenca a Montserrat, sense recordar a en Conrad Font, ens semblaria faltar.
Parlar de l'anada a Montserrat de mig
centenar de calellencs, acompanya nts
d'amks de Pineda, Sant Pol i Lloret de
Mar, sense recordar que aquesta Romeria
és va organitzar eles de la Congregació
Mariana de les Escoles Pies de Calella,
juntament amb l'Escola Obrera de Sant
Josep, de Barcelona, am b el pare Creixell,
no seria just.
Parlar que aquest any ha sigut important l'estada a Montserrat dels calell encs, seria poc explícit.
Fer un detalls dels actes, es faria llarg, però volem que quedi
constància de l'entrada i rebuda que és feu a la Basílica; de
l'anada a la Cova amb el res del Rosari i celebració de la Missa
de la recepció del Pare Abad; de la Missa al Altar Major, ·~spe­
cialment pels peregrins; de les vetllades de cinema i artístiques; de les excursions als diferents llocs de la Muntanya; de
la assistència del senyor Rector de la Parròquia calellenca i
del pare Rector dels Escolapis, així com del senyor Vicari, mossén Martirià.
Calella i la Costa semb lava talment trasHadada a Montserrat
especialmen t el diumenge dia 31 d'octubre. El motiu - entre
altres- potser- fou l'inauguraci ó de la Capella de la Verge del
Roser, amb l'escut de la ciutat, i un vaixell de l'època de la
batalla de Lepant i un altre escut (reproducci ó del que figura
en pedra a l'entrada del nou Hospital) dels Rogers de Calella.
La majòlica patrocinada per la Romeria i l'acte organitzat per
el Grup Pa, Vi i Moltó. amb assistència dels Timbalers de Calella.
La Capella, instalada als Degotalls, va ser construïda per
gent de l'ofici components del Grup, amb un temps record de
sis hores; beneïda pel pare Garcia-Dura n, Rector dels Escolapis
i feta l'ofrena al pare Abad de Montserrat -en la recepció- per
els -s enyors Josep Pertegàs i Crous -directiu de la tradicional
Romeria- i Jaume Pruna i Paradell -president del Grug organitzador -. Dom Cassià Just. felicità a tots i animà als assistents a preparar tma gran Romeria al complir el cinquanté aniversari per l'any 1978.
Val la pena recordar a tots els calellencs que han pujat a
Montserrat i també ho val, conservar l'enamoram ent que tenim
els catalans per a la nostra Patrona, Verge i Mare.
Millor que acabem amb una estrofa del «Cant a la Verge de
Montserrat» que hi posà música el senyor Narcís Baronet i Coll
amb lletra de l'enyorada Maria Cardona i Codina:
Jane s.111.
Se complace en -.frecer a sus conciudadanos el furn1 de Fannaciaa
Aquí ens teniu Verge Maria,
els calellencs ja hem arribat;
el goig es gran, l'amor ens guia
volem la vostra companyia,
volem la llum de Montserrat.
I 4 Noviembre
Farmacia ALONSO. Bruguera, 202
21 Noviembre
Farmacia GALIMANY. Colón, 1
28 Noviembre
Farmacia GALIMANY. Colón, 1
Aquest es el clam dels calellencs i el ressó ens dura tot l'any.
Angel Badalló
5 Diciembre
l'armada HUMET. Iglesia, 116
ESTELA 3
Ayuntam !ento
' Se pone en conocimiento de los MlNUSVLLlDOS, de esta población, que se concedenín tarje tas de estacionamiento limitada, a quienes lo soliciten .
DROGUERIA
Pa peles
Pinta dos
BRICOLAGE:
Esmaltes
SAN JUAN
Pintures
0
Perfumería
•
lóstico~
Brochas
Rodi llos
Artículos
limpiezc
C./
Sun juan, 70
Tel
899 07 77
Raticides
Insecticides
Disolventes
CALELLA
e
.1'--J.
~ll
,DELIIGAGION smDICAL COMARCAL
DISPOSICIONES DE INTERES
El B.O.E. núm. 261 , del 30-10-76, publica el Real
Decreto 2476/ 1976, de 8 de octubre, sobre revalorización de pensiones en el Sistema de la Seguridad
Social.
El B.O.E. núm. 266 , del 5-11-76, publica un Real
Decreto del Ministerio de Trabajo, por el que se
fijan las bases de cotización a la Seguridad Social a
partir de 1 de enero de 1977.
El B.O.P. núm. 255, del 23-10-76, publica una Resolución de la Delegación Provincial de Trabajo,
·por la que se homologa el Convenia Colectivo Sindical de Trabajo de la Agrupación Provincial de Establecimientos Sanitarios de Hospitalización y Asistencia.
El B.O.P . núm. 251 , del 26-10-76, publica una Resolución de la Delegación Provincial de Trabajo, por
la que se homologa el Convenia Colectivo Sindical
de Trabajo de la Agrupación Provincial de Vidrio
1 Plano.
OFICINA DE EMPLEO
MINISTERIO DE TRABAJO - SERVICIO DE
Se pone en
EMPLEO .Y ACCION FORMATIVA
conocimiento de los empresarios y trabajadores la
apertura de nuestra Oficina de Empleo de Calella,
sita en Angel Guimení, 20, tel. 899 22 47, donde se
atendera cualquier tramitación o consulta de cualquier asunto relacionada con el Empleo.
4 ESTRA
ventan al
Je cacula J
Dirigida por CARITAS DIOCESANA de GERONA
calle Fr:111ci co de Ciurana, 10. Tel. 20-49-80
«Creo que la persona apegada a la riqueza, que
vivc preocupada por la riqueza, en realiclacl es muy
pobre. Si esta persona pon e su dinero al servicio de
los demas, es r ica, muy rica.»
(Madre Teresa de Calcuta)
Núm. 746. A cau a de un in cendio, matrimonio con
cuatro hijos menares, han quedada sin
nada. Precisan 15.000'- peseta para
gastes de primera necesidad.
Núm. 747. Seiïora viuda, con dos hijos menares,
debido al reciente fallecimi ento de su
esposo, ha contraíclo cleud as de alquiler
vivi enda por 15.000 pesetas.
Núm. 748. Matrimonio, con cinca hijos menares, el
padre trabaja de peón y esta de baja.
Para gastes escuela de los niños para
todo el curso necesitan 20.000 pese tas.
NOTA: Los cjonativos que entreguen para esta sección hagan constar por favor «Ventanal de
la Caridad».
Los donativos se admiten tanta por el importe
tolal como para cubrir parte de la petición y puede
haccrse por giro o transferencia bancaria, o entregarse e n Caritas Diocesana o a los parrocos que se
cuidaran de hacerlo seguir a la Diocesana.
Tintoreria Arañó
A. Clavé, 166 - Tel . 899 03 87
CALELLA
Limpiamos y acabamos toda clasH
de prendas de PIEL y similare~
a las 48 boras.
FESTIVITAT DE SANTA CECILIA, PATRONA
DE LA MUSICA. - Amb la bona disposició i esperit
de sacrifici de què sempre h a fet gala, la Acadèmia
ci e Música Salom, per mitja de la senyoreta Maria
Teresa Salam de Lluis, que cuida de mantenir la
bell a inici ativa del seu pare Claudi Salam i Morera
(q.a.C.s.), prepara per el proper elia 22, festivitat de
Santa Cecília, Patrona de la Música, un interessant
concert, a nunci at per a les 10 de la nit en el propi
loca l de l'Acadèmia, situat al pis del cafè de la << Sala
Mozart >> .
Igualmenl anuncia per al següent diumenge, elia
28, a les 11, el tradicional Ofici a l'Esglèsia Par roquial, ca ntal per la Coral Polifònica, baix la direcció
del seu director mossèn Emili Guerrera, i en el que
també ofereixen la seva coHaboració els alumnes de
l'A cadèmia , finalitzat el qual i en el lloc de costum,
s 'anúncia per a les 12 del migdia, un altre extraordinari concert, que promet revestir un gran interès
musical.
GUSPIRES
DESPRES DE LES NOCES D'OR DEL DOMUND. Unes
quantes preguntes que m'han suggerit converses amb tota classe de persones, en especial esturliarrts, sobre la jornada mundbl
de la PROPAGACIO DE LA FE. Una espècie de ç ::-.:·:.:la en aquest
aniversari de trascendent al im.portancia i d'autèntic comprmnís
per tots els que som batejats.
- Què és el DOMUND (hi ha una certa tendència a presentar-lo o entendre'! com si fos una jornada de la fam o necessitats materia!s humanes).
- Hem llegit tots la carta que el nostre Bisbe ens dirigí
amb motiu d'aquest jornada? (el «Full Parroquial» la publicava).
- Quants vàrem pregar per les Missions? (no vull ser «espiritualista», pero sí realista).
- Quants vàrem buscar un lloc, objecte, etc., per poder ajudar econòmicam ent? (una cosa és buscar i l'altra que te la posin al davant).
- Quants n'hem fugit d'aquesta aportació econòmica, de pensament i d'obra? (no em deixaven tranquil; eren per tot arreu) .
Quant s'haurà recollit aquest any per el Domund? (quant
es recollí la setmana anterior i la següent en les quinieles?)
- De tot el preguntat i insinuat, què en penses i com ho has
fet tu, jo, els batejats?
I fins el Domund 77, que si no ens hi fem una mica més
tots plegats, hi ha el perill de que, tot comentant-h o, poguéssim
dir aquella expressió tan nostra però llastimosa: «tots contents
però enganyats».
LA BARRACA. Es un paratge magnífic de la nostra ciutat,
fora dels sorolls i les presses, poguent respirar a ple pulmó,
ens hem fet una «barraca>>. Senzilla, ben situada, coquetona. El
lloc varen dir-me que s'anomena <<el Raig». <<De mica en 1nica ens
l'anem arreglant. No fa gaires dies hi portàrem aquesta llàntia. L'he feta a estones perdudes. Es una autèntica obra d'artesania». Pins i xiprers són el custodis de la <<barraca». Era una
tarda que per a mi va tenir les primícies d'un dia d'hivern. Al
cel hi havi~n aquells núvols que de petits a casa ens deien, <<la
Mare de Deu fa coques». El vent féu acte de presència i al fons,
sense més fi que la <<ratlla» de l'horitzó, el mar. I quin mar!
D'un color que constantme nt anava variant de tonalitats, a quina més bonica. La llar de foc ens escalfava, tot cantant la melodia interpretad a per les soques i branques que s'anaven consumint. En una paraula, va ser una tarda plena de bellesa, on
la pau de la família es tocava i t'anava deixant xop fins el moll
del ossos. <<Si el món és tan formós ... » Com és que els homes
no el sabem aprofitar millor, Senyor?
QUIN CONTRAST I QUELCOM MES!!! Si els homes fossim
. capaços de retindre tot el que diem al llarg del dia, veuríem
que de vegades fem cada barreja que no sabríem per on agafarho. Vaig llegir-ho no fa gaire en una revista. Sense volguer anar
més enllà del fet material, es veu que uns participants a <<Un,
dos, tres ... » els preguntaren objectes de la casa que només serveixen per fer bonic i que no tinguin cap utilitat. Repeteixo
que no vull anar més lluny del fet en sí. Varen dir-ne uns
quants, entre ells <<Un Cristo». Jo penso que, de vegades, els
homes son capaços de jugar o quedar bé o, per por del què diran, ens canviem d'idees, costums i CREENCES , com aquell
que es treu l'americana . Això no val. Jesucrist ens diu: «Que el
vostre sí, sigui sí i no juguem a quedar bé».
PARLEM DE POLITICA. El 7 de febrer d'aquest any, es publicà un follet titulat <<Los Obispos ante la nueva etapa política». Recull de tres documents interessantí ssims per el què diuen
i per el que s'acosta en el nostre país. Què he de votar? La
cosa és sèria i no podem badar. Ens ho recomanava el nostre
Bisbe no fa gaire, a un bon grup de sacerdots reunits a la casa
dels Pares Agustins de la nostra ciutat. Parleu amb temps i no
espereu la vigília. Potser algú ens digui que <<donar al Cèsar el
que és del Cèsar i a Deu el que és de Déu». I tant que sí, no
faltaria més. Però qui millor ens pot dir el QUE, COM,
QUAN, etc., etc., si és que realment lluitem per ser cristians de
cap a peus? Heus ací unes paraules recollides per els nostres
Bisbes i que són del Sant Pare: <<A aquestes comunitats cristianes toca discernir, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, en comunió
amb els Bisbes re ponsables, en diàleg amb els demés cristian
i tots els homes de bona voluntat, les opcion i els compromiso s
que convé assumir per realitzar les transformac ion socials,
polítiques i econòmique s que es considerin d'urgent necessitat
en cada cas». I no us sembla que ens toca de ple? Recordant
un eslogan de quan era petit i que estava pintat en tma paret
d'una casa al costat de la Parròquia, hi faria aquest retoc: «Catòlic, el teu deure és votar amb responsabil itat».
Mossèn Ignasi
<<EL CASTAÑERO»
Els mortals, pel que respecta a la nostra existència . canviem de situació d'una
manera força ràpida i constantme nt progressiva, el qual vol dir que ens fem vells
sense quasi bé donar-nos-e n compte.
I és que l'home, en general, pot-ser peca
de no fer sovint una parada en el camí 'i
mirar enrera, tal vegada per por (i no
certament com la muller de Lot, de ql,le·
dar convertida en estàtua de sal)', ·sinó
d'enfrontar- se amb un passat al que ja no
pot retornar i que es història, nimbada
sempre pel vel de la notàlgia i del record
candorós de la seva infància.i joventut.
I junt amb els canvis d.e la naturàlesa
humana, canvien així mateix les costums i
la forma de vida, restant antiquades o bé
desapareixe nt segons els cassos, moltes facetes tradicionals que feien les delides
dels nostres avantpassat s i algune-s in·
clús de nosaltres mateixos i amb les que
s'hi guanyaven el _jornal diari forces persones.
Una d'aquestes facetes, ara que acabem
d'entrar al novembre i tot just passada
la diada de Tots Sants era, junt amb la
representac ió del << Don Juan Tenorio », de
Zorrilla, sentir pels nostres carrers la coneguda veu del <<castañero», quan anunciava la seva mercaderia, veu que anava
acompanyad a sempre per l'afegit final de
<<Calien tes ... »
A Calella. la tradició de la venda traüllaire de castanyes, ja de forces anys
abans de la guerra civil, corria a càrrec de
les famílies Gay-Xifra i Xifra-Masco rt, que
son parents. En la primera hi havia el pare, que es deia Teodor, ademés dels seus
fills Ramon. Francesc i Isidre. En la segona, el pare Francesc i els fills Jaume i
Narcís.
No obstant, intercalat amb ells i abans,
també es dedicaren a la venda de castanyes per els carrer ciutadans, en Joaquim
Vila i Salicrú i en Tomàs Constans i Salicrú. Ja força recent i que està en la memòria de tots, hem de fer constar els dos
últims, que foren en Lluís Ainé i en Salustià Merino.
en els capvespres quiets de la tardor i de
Segurament que ja mai més sentirem,
part d'hivern, la cantarella coneguda del
<<castañero» pregonant la seva mercaderia, que venia a deu cèntims la dotzena,
en aquella llunyana época. No sabríem definir ben bé si és degut a que ara tothom
té unes altres facilitats de medis de vida
i per tant considera poc lucratiu aquest
negoci de temporada, a que està més
respatllat socialment i no té necessitat de
rondar el poble, o simplement que ho considera una mala feina o un rebaix.
Aneu a sapiguer el qué ès!
Lluís Campeny i Coll
ESTElA 5
Calella tipi ca
LLADRES I BANDOLERS
Els cassos als que em vull Teferir, no els protagonitzq.yen únicament persones de la nostra vila, sinó
que abastaven· a tot-s ets pobles veïns, ja que en tots
ells existien ·bones hoTtes de conreu, moll pTincipalment, ademés de Calella, Pineda i Malgrat, de totes
les quals en soTtia molta hoTtalissa de bona qualitat.
Tots aquests ho1·tolans posseïen bons carros i millors
cavalls per portaT el gènere als mercats pTopers i escollir, entre aquests, els que 1nés acl·ineraven el producte, ressaltant en aquest sentit els de Girona i Santa Coloma peT un costat, i Barcelona i Granollers pa
l'altre. No obstant el que queda elit amb refeTència
al transport, aquests desplaçaments els ocupaven quasi bé tota la setmana a la cm·retem.
El que tenia més èxit, peT ells, era el de Girona,
si bé oferia aquest viatge la gmn dificultat dels lladres ,de camí ral que assaltaven els carros, fent entregar les quantitats que els pagesos havien co brat per
les meTcaderies. Aquests homes, que de vegades no
tenien la seva guaTida molt lluny, anaven amb la cara
tapada, d'aital manera que solament s'els hi veien els
ulls. Es presentaven a la carretera, agafaven el cavall
per el morro per tal de deturar el carro, al mateix
:t emps que feien baixar l'ocupant del mateix, al que
registraven. Si no trobaven els diners, prou bé que tenien unes maneres molt explícites de feT-lo «Cantar »,
ya que eren portadors d'uns ganivets que només de
veure'ls ja feien tremolar. Una vegada feta la presa,
deixaven al carreter, no sense amenaçar-lo si els descobria.
lo havia sentit a ¡·eferir el cas que succeí a un home que residia a Malgrat, el qual, cada setmana, venia a Calella a vendre sacs de serraclw·es i feixine s i
escombres de bruc, am b un carro clesmantelat i un
matxo nafrat al que se li podien comptar tots els ossos. Aques home, un dia també fou 1·obat per aquests
bandolers de carreteres i, al mTibar a T01·dera en
clonà part als Mossos d'Escuaclra que es trobaven 'destacats en el dit poble, als que va informar de les
ser~yes dels seus assaltats, els quals f01·en detinguts
i aPÇ.llissats per la parella.
N€J obstant, la reven ja no es féu esperar i, al cap
de pocs. elies, en el mateix paratge, uns altres lladres
li parar~n. el cm·ruatge, lligant-lo de peus i mans, com
un cructftcat, als radis d'una roda. La seva so1·t fou
que l'animal, com si pressentís el tràgic fi que espe-
rava al seu amo, no volgué clonm· ni un pas, tro bantlo en aquesta situació, el fer-se de elia, i deslligant-lo,
els prim.ers carreters que passaren. Aquest hom.e, am b
el que jo vaig parim· després del fet , em va assegurar
que entre els que el varen assaltar, en va conèixer un
que era de Calella, però esccmnentat per el que li havia passat, no volgué 1nai desco brir qui era.
Aquesta situació intranq uiZ.Za d'atracaments durà
molts anys, essent el paratge conegut per «el sot d' en
Co » on generalm ent tenien lloc quasi tots. Davant
del perill que això representava per els viatgers, el
Govem. va clisposcL"r que aquest afe¡· fo s enca rregat al
cos de Mossos d'Esquad ra, prenent-hi part, acientés
del destacament de Tord era. el de Pineda. E ls Mossos, com. a primera mesura, vm·en fer-se càrrec del
con / rol i vigilància dels Hostals emplaçats al peu de
la carretera, que era on ells presumien que es f~r­
mentaven lot aquest es tat de coses. Aquests Hostals,
molts dels quals en.cara existeixen, coneguts pels
noms de «La Pequeña», «La Granota», «Mas Tió», «A
cal Coix» i altres, eren els llocs que fr eqüentaven els
hortolans de tornada dels m.ercats, i on tro baven,
com a parcm.y, v1:, cartes, daus i clones del bordell.
Allà, les unces d'or botaven pel damunt d'aquelles
taules llargues i 1nal pulides.
Els Mossos varen cuidar-se de nete jw· l'interior
d'aquests Hostals, posant forte s multes als explotaclors d'aquest brut negoci, alguns dels quals so fl'ir en
inclús_alguns elies de presó; moltes clones d'aquelles,
especwlment les més joves, foren internades a l'Hospici de Girona i alf!.unes el'elles tomaren. al bon camí.
I com si am b aquestes mesw·es no n'hi hagués prou,
un dia a la mat inacla, al passar els carrete1·s per el
«Sot el' en Co », veieren al peu de la carretera clos cossos estirats a terra, que havien sigut morts per els
Mossos d'Esquadra; aquells dos homes for en recone;·ut s per molts ca rreters. Els Mossos varen decla rar,
~lavant qels seus superion, que els portaven presos
t varen mtentar escapar-se, no atenent l'ordre verbal
de que s'atw·essin, per quin motiu es varen veure
t -bligats a fer fo c; allò serví d'escannent pe1· els que
encara no creien que les ordres d'acabar amb aquell
estat de coses anava seriosament.
D'aquesta manera varen acabar-se uns anys de te1·ro1·, durant els quals se n'aprofi taren una colla d'in
r'esitja bles. Var en acabar-se, també, els atracaments
i els robos misteriosos que aZ.Zegaven alguns terrasans i que tant de m.alestar portaren a les hortes el-el
no~t re litoml. En ell ~s hi renasqué la pau i sempre
mes els com ptes sortl1·en exactes.
Josep Andreu i Gay
Per la transcripció: Ll. C. C.
Fugarolas, S. f\.
CA LELLA
Monrunol, 34-42
Taller de reparaci ón
Lavado y Engra1e
Ven tas:
Turtsmos
DODGE
~uevos
Coches y camtones usaoos
procenemes ot• camnws
'IITaA
SIMCA
CONCESIONARIO DE
~~ CHRVSLER
~
ESPA~A
III CONCURS D'ELEN CS TEATRA LS D'AFI CIONATS PREMI << CIUTAT DE CALELLA». - El Grup
dc Teatre << Joventut Artística » de la nostra Ciutat,
convoca per tercera vegada el con curs quin nom encapça la la present, que tan ta ressonàn cia ha a dquirit e n les du es edicions anteriors , degut a la qualita t de ls elencs aficiona ts que hi prenen part.
La primera represen tació està anun ciada per a
demà, elia 14, i és a càrrec del << Teatre Club >> d'Igualada, que posa en escena l'obra << Quiere ustecl jugar
con mi ... ?» Segueixe n després, a continu ació i per
l'ordre que anirem clescribi nt : elia 21 de novembr e,
Centre Parroqu ial de Canet de Mar, amb l'ob ra << Doce hombres sin piedacl». Dia 28 de novembr e, Grup
<< Canitula s» de Barcelon a, amb l'obra <<Madru gacla».
Dia S de desembr e, Grup << Kore » de Barcelon a, amb
l'obra << Un bagul groc per a Nofre Taylor». Di& 12
de desembr e, Grup de la S.G.A.B de Barcelon a,
mn b l'obra <<Enemic del poble». Dia 16 de gener,
Grup del Casal ci'Espl a1 de Piera, amb l'obra << Com
si fos un tros de vida». Di;.¡ 23 de gener, Grup «Piccolo » de Badalon a, amb l'obra «El avaro». Dia 6
de febrer, Grup «Turó de la Peira» de Barcelon a,
amb l'obra «El tintero ». Di a 13 de febrer, Grup «Antifaz» de Barcelo11a, amb l'obra «Campan ada sin
eco». Dia 20 de feb rer, Cercle Familiar Recreati u de
Manresa , amb l'obra «La filla del mar>>. Dia 27 de febrer, Grup <<X irgu» d'Hospit alet, amb l'ob ra «La torre sobre el gallin era» Dia 6 de m arç, Cercle Barceloní de Sant Josep de Barcelon a, amb l'obra << La
corona d'espin es». I tanca el concurs, el dia 13 de
març, el Grup Artístic «Carles Xena» d'Arenys de
Mar, amb l'obra «Deixa'm la dona, Cisqu et!».
Per e nclavant, a ugurem un gran èxit a aqu est certàmen, felicitan t dc passada a «Joventu t ArtístiCa »
per l'encer t en enl airar el nostre teatre amb aquest
premi en disputa, donant al mateix temps un impuls a la cultura.
ENLLAÇ OS
Fa uns mesos, en aquestes ratlles, reabajàv em una
mena de construc cions (relative s) que malhaur adament, són encara corrents en alguns dels escrits que
es publique n, sense que hagin passat per les mans
d'un correcto r compete nt.
Ens referim, concreta ment, a l'us del fals relatiu
«QUIN» (quina, quins, quines), inexisten t en català
i també en castellà, fent-lo coincidi r a vegades, no sabem ben bé per què, amb el castellà <<cuyo».
Dèiem en aquella ocasió que un exemple com:
«el reglame nto cuyos puntos hemos discutido ... »
s'ha de traduir al català així:
«El reglame nt els punts del qual · hem discutit ... »
i no pas « ... quins punts .. . »
Però aquest error sintàtic esdevé encara més absurd en casos com aquest que hem pogut llegir no fa
gaires dies:
« .. .haurà sortit de Calella la tradicion al Romeria
de Calella i la Costa al santuari de la Mare de Déu de
Montser rat, quina peregrin ació pa~sarà cinc dies a la
Santa Muntany a».
Creiem que seria més convenie nt de no abusar
d'aquest es formes relatives . Ens podrien portar a
una tirallong a de subordin ades, amb el correspo nent
embolic de significa t.
·
Podriem resoldre el cas amb oracions independents. Vull dir amb un senzill punt i seguit.
<< ... de Montser rat. Aquesta peregrin ació . .". »
Si és, però, que volem servir-no s de l'~nllaÇ ·relatiu, no podem sortir de l'úriica forma correcta en
aquests casos:
.
« ... de Montser rat la qual peregrin ació ... »
-«la qual» - adjetiu relatiu.
o bé: << ... de Montser rat, la qual passara cinç dies ... »
-la <<qual» - pronom relatiu.
Miquel Feliu
de D. E. C. Omnium Cultural
ASOCIACION DE EX ALUMNOS Y AMIGOS
DE LAS ESCUEL AS PIAS DE CALELLA
La Junta de la Asociaci ón, comuni ca que la «Dia da
de L'ex Altmme » queda establec ida para el primer sabado de diciembr e, que este año sera el día 4.
Nuestro deseo es que todos los ex alumnos ya
sean del colegio de Calella u otro y los amigos de las
Escuelas Pías, se consider au invitado s desde este mamento a particip ar en los actos de la << Diada ». Tenemos un interés especial en que se consideren «amigos» los padres de alumnos , aunque ellos no sean
alumnos de los escolapio s, consider amos que por el
hecho de ll evar a sus hijos a los escolapi os ya son
<< amigos».
Poclemo s anticipa r que todos los ex alumnos que
tenemos en las Jistas recibiran w1os días antes de la
«Diada » un boletín que procurar emos editarlo anualmente en el cual se acompañ adt el program a.
Repetim os que i omitimo s invitar por media del
program a-boletín es por fallo de las lista , por tanta
se pueden dar por invitada por el sólo h echo de ser
ex alumna o simpatiz ante de Jas Escuelas Pía .
La nueva Junta que la forman elemento s de todas
las eda des de 16 a 80 año , tiene gana s de trabajar
y le ira exponien do sus planes próxima mente.
Para las inscripci ones a la cena de la << Diada » es
convenie nte apuntars e con una semana de antelació n.
T. Claramu nt
Almendra
..CALELLENCA..
CALELLA (Barcelona)
CHARCUTERIA - ROTISSERIE
Espedalidad
·de Calella
MOVIME1 T HOSPIT ALARI.
El movime nt
hospital ari del passat m e d'oct.ubr e, ha sigut el segü ent: Ingres os en Medicina , 7; en Cirurgia interna, 26; en Cirurgia ext rna, 22; i en Obstetríc ia, 16,
amb un total general de 71 ingre sos.
En quan a l'apartat de serveis externs, direrri que
s'han fect uat 31 servei electroc ardiogrà fics, així
com s'ha a s istit, degut a accident s diversos , a SS
persones .
ESTELA 7
*
desde México
REANUDACION DE LAS RELAC IONES
DIPLOMATICAS CON ESPAÑA
Desde la muerte de Franco se ha tratado de este
tema, y durante el transcu rso del año ha madura da
la cosa y ya esta por caer.
A muchos mexican os y español es casi les causan sorpres a unas reciente s declara ciones del todavía preside nte de México, Luis Echeva rría, dada la
actitud que tuvo con los acontec imiento s de España hace un año.
Del ataque furibun da se ha pasado a una actitud
ya no sólo positiva , sino abierta mente concilia dora.
Echeva rría ha dicho: «Pronto , muy pronto, en su
momen to, con dignida d y humild ad pedirem os relaciones con España .»
· A través de los meses del 76 las cosas van cambiando y se va prepara ndo el camino ; ya se esta al
final. El primera de diciemb re Echeva.rría dejara
de ser preside nte, inaugur ando su mandat o José
López Portillo , que sera el que reanud ara las relaciones diploma ticas con España . Los mexican os esperan mucho de López Portillo ,. De él dice Echevarría que «Siente un enorme cariño y un gran respeto por la cultura y pueblo español es».
No convení a que fuese Echeva rría el que reanudara las relacion es, ya que el pueblo español , a pesar de lo reciente , esta resentid o de su anterio r
actitud, y ésta debe ser una de las condici ones puestas por España .
Inclusa Echeva rría dice que siente enorme s deseos de visitar España y que lo hara a primero s de
año, cuando haya dejado de ser preside nte. Dice que
le hubiera gustada poder estable cer relacion es en
su mandat o, pero que tienen que resolve rse algunas
cosas antes. Siempr e trae a cuento que el famoso
<< proceso de democr atizació n esta en marcha y que el
Parlam ento español represe nte verdade rament e al
pueblo» .
De Franco dice en sus declara ciones: <<No es difícil que yo descono ciera al'gunas de las virtude s del
general Franco por nuestra lejanía diplom atica.»
Por lo demas, los pueblos español y mexican a, a pesar de no haber relacion es diploma ticas, se han considerad a integra ntes del mismo tronco y cultura hispanicas . Los mexican os reconoc en que los refugia dos español es trabaja ron mucho, se abriero n camino y engrand ecieron el Méjico de nuestro s días en
todos los aspecto s, intelect ual, artístic a, industr ial,
etcétera .
Ultimam ente las relacion es comerc iales con España han aument ado mucho. Tambié n ha aumentado el turismo entre ambos pa~ses.
Sobre el Rey Juan Carlos, dice Echeva rría que
piensa que ha asumid o una gran respons abilidad y
que confía mucho en sus dotes persona les para sacar a España de este momen to difícil de transición en que atravies a.
Los mexican os, igual que los otros america nos,
son muy amante s de sus pueblos y su indepen dencia. Tienen gran sentida de su dignida d naciona l.
Estan orgullo sqs qe sus orígene s español e.s y sus
' raíces indígen as. EL pueblo mexica no esta levantado sobre estas dos grandes cultura s, y sobre elias
se ha constru ido la verdade ra naciona lidad mexicana, que al mismo tiempo es profund amente anticolonia lista.
_ Pensam os que en los momen tos cumbre s, España y México seran generos os mutuam ente después
de tantos años de separac ión oficial y por lo tanto
que las relacion es seran plenas en todos sentido s,
inclusa con el conven ia de doble naciona lidad y
convali dación de estudio s.
Ya esperam os ver pronto ondear la bander a española en nuestra Embaja da y edificio s público s.
• IS1'II.A
Yo estaba en La Habana cuando Batista reanudó
las relacion es con Franco, después de muchos años
de no haberla s, e igual que los otros español es res identes en Cuba, tuve una gran satisfac ción al ver
de nuevo la bandera de la patria grande en la Perla
de las Antillas . La ca talana siempre ha ondead o en
el << Orfeó Català» de México y en otros sitios de catalanes.
Con ello habran pasado ya los años difíciles de
.los español es que estamo s en México .
P. José M. Clamm unt, escolap io
México, D. F., 25 octubre 1976.
COL. DE
Manuel Vila
ADMINISTRADOR DE FINCAS
Son Jose, 10, bojo
Tel 899 1491
CALEL LA
Esta a su disposi ción para toda la informa ción
que precise n sohre el alquiler , o venta de pi sos, aptos, locales comerc iales y terreno s,
Pisos en alquiler en el Centro de Calella . .
Pisos en venta en A vda . Medite rníneo de 4
habitac iones, precio 900 .000 ptas.
Pisos en Ponien te de 3 habitac iones, precio
850 .000 ptas .
Casa en venta en Malgrat , precio I .000 000 p.
Casa en venta en calle Iglesia, situació n muy
comerc ial , precio 3 . 500 .000 ptas .
Solares entre Calella y PinedR desde 155 ptas .
palmo.
Solares en Zona Industir al a 55 ptas
palmo .
Locale nventa en S . Antoni o, ll0m2p recio
2.000 000 ptas .
Casa en venta planta baja, local y 4 pisos
5 000.000 ptas .
El tie rnp o
Salvo un par de llovizna s sin importa ncia, el
tiempo, durante la pasada quincen a, se ha caracterizado por la calma imperan te, propia de esta estación otoñal, con días de un sol esplén dido y confortado r, al lado de jornada s en las que el aire empieza a molesta r un poco si, como por ejemplo ,
como en la tarde del pasado doming o, se produc e
con rachas fuertes ..
Lo cierto dd caso, sin embarg o, es que estamo s
metidos de lleno en esta época, carta por desgrac ia,
en que no molesta ni el frío ni el calor, y a la que
la gente ha dado en llamar, tradicio nalmen te, <<el
veranill o de San Martín» , por la dulzura del ambiente.
BAPTIS~f:S. - A la nostra Església Parroquial,
han rebut ultimame!1t el Sagrament del Baptisme:
Josep Forroll Prat, fill de Josep i Mercé; María Merc~cles y Ana María ':'izuete, hi ja de J uan-J o sé y Mana A_guasanla; Jordi Buch Boaclas, fill de Josep i
Merce; Montserrat Bataller Onclaño, filla de Cassimir i Clàudia;. Mar~os-Sabas Orejudo Blair, hijo de
Sabas y ~ermce-E1l een; Marta Puig Villarte, filla
~e Josep 1 Rosa Maria; Silvia Brebner Sagrera, hija
de Nev1lle y Montserrat; Sonia Navarro Sonnenfeld
hija de Joaquín y Marion; Estrella Carrillo Cara~
cuel, hija de Francisco y Cristina; i Laura Millàn
Marín, filla d'Antoni i Antònia.
- A Barcelona, va vew-e la llum primera el dia
2.6 del passat. ,setembre, el n en Josep Serra Borràs,
h.ll de Sel;mst1~ Serra i Mercè Borràs i nét de l'apre~wt matnmom format per Antoni Borràs Aragonés,
mterventor del nostre Ajuntament i Mercè Dalmau
Gonzalez.
'
. Feli~item _de tot. ~or als venturosos pares, padnns 1 demes fam1lmrs dels nou nats entre els
quals s'h i compten bons amics nostres i 'suscriptors
d'ESTELA.
MATRIMONIS . - A Calella, en el transcurs de
la darrera quinzena, s'han celebrat els matrimonis
ck Josep Castilla Infantes amb la senyoreta Maria
polors Turà Raig, de coneguda i apreciada família;
1 de Josep Ilchart Salichs, fill de Salvador Itchart i
Matilde Salichs, que regenten una acreditada confiteria, am la senyoreta Josefina Galicia Basart, filla
elf; Laureà Galícia i Assumpció Basart, industrials
téxtils, tots ells bons amics nostres.
- Al Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia, de Canet de Mar, ajuntaren les seves vides,
el passat elia 31 d'octubre, Maximilià Martín Encinar, veí de Barcelona, amb la senyoreta calellenca
Pepita Pujaclas Arnau, de molt coneguda família .
- També el dia 10 del passat octubre, efectuaren el seu enllaç matrimonial, a l'Esglesia Parroquial de Poble Nou , de Pineda de Mar, el nostre
conci utadà Antoni García García amb la senyoreta
Maria dels Angels Trunas Pagès, filla del conegut
industrial Llorenç Trunas.
- Igualment el dia 6 del corrent, tingué lloc a
Vallmanya _(Tordera), l'~mió matrimonial de Miquel
Ayala Garcia, flll de M1quel Ayala, empleat monicipa l, amb la senyoreta Maria Rosa Salvañà Parra
natura l i veïna de Badalona.
'
- Asimismo, nos complacemos en anunciar la
unión matrimonial de don Fernando García Lara
funcionaria adscrito a Ja Delegación Sindical Co~
marea l en nu estra ciudad, con la bella senyoreta Mari<: Góm ez-Carvallo Sanchez-Medin a, unión que tuvo
lugar en su población natal de Daimiel (Ciudad Real)
el pasado sabado día 6.
La nostra més cordial enhorabona a les felices
parelles, a les que desitgem una eterna lluna de mel
en el seu , nou estat.
NECROLOGJQ UES . - En el transcurs de la darrera quinzena, han mort a la nostra ciutat, conforta ts amb els Sant Sagraments i la Unció dels Malalts, respectivamen t: el senyor Josep Viñas i Miquel, pare del bon amic Joan Viñas i sogre del nostre benvolgut i apreciat coHaborador literari Francesc OliveL - Senyora Rosa Marges i Tarrats, vídua cl'Evanst Casas, família molt coneguda i vinculada al barri de «Pekín », mare de Joan i Emili Ca~&s i sogra de Joan Castellà. Senyora Montserrat
Puj al. i ':'ives, esposa d'Amadeu Arnijas i Cardó,
mat~ïmom .que era. molt apre~iat. Senyor Josep
Mar~a Terncabra 1 Serra, espos de Josefina Noguer;;ts, 1 Rad.ó, molt estimats dintre l'àmbit local, pare
a1x1 mate1x del nostre benvolgut Josep Maria Terricabras Nogueras, Diaca; hem de fer notar, també,
q:1e ~ l difunt va assumir durant uns anys la presiclenc¡a del Club de Futbol Calella. - Senyor Enric
Pedemonte i Serrano, conciutada que gosava de moltes simpaties. - I Joan Alarcón i Martínez, pare de
Pere Alarcón i sogre de Rafael Carpinell, de <<Jocs
CI.ub», ambdós bons amics nostres.
Acompanyem en el seu dolor a tots els familiars
dels difunts (q.e.p.r.), per els quals adrecem una
oració p er l'etern descans de la seva ànima .
HIPOTEQUES
RAPIDES
En 48 hores podreu disposar del
c:apital sol·licitat.
EN VENDA
cases claus a mà
i terrenys.
lntormeu-vos a
Esteve
Saluañà
Gral. Mola, 29, 2.• -Tel. 899 07 58
CAL EL LA (afores)
------------ ------
CENTENARI DE PAU CASALS
Día 7 de desembre, al Teatre Orfeó Calellenc.
Gran Concert de Gala
per l'Orquestra sinfònica «ESTELA», de Barcelona, a benefici de la Creu Roja local.
Organitza: Grop Pa, Vi
Moltó
Tikets: Jubara, 44 ó tels. 899 04 56
899 Ol 17
ESTELA 9
J
DO MU ND
RESU LTAT DE LA COL.LECTA DEL «DOMUND».
Segon s podem veure per les notes apareg udes a
nes últime s, el'
<~ Full Parroq uial» de les dues setma
: ol al obting ut en la coHec ta a favor de les Misio ns
h a repres entat la bonica xifra, segon els nostre s
càlcul s, de pesset es 142.262, haven t de manif estar
la nostra alegria per la recapt a obting uda, que demostr a com Calell a sap respon dre a les crides que
se l'hi fan.
Heus ací els result ats parcia l : Esglés ia Parroquial, 47.576 pesset es; RR. Filles de Sant Josep,
P.P. Escola ~· . 500; Sant Hospi tal, 7.148; Esglés ia de
p is, 15.891; Esglés ia de P.P . Agusti ns, 5.207; Esglés ia
de la Comp anyia de Maria , 11.000. En la coHec ta
feta a la via públic a: Escole s Nacio nals «Mine rva >>,
21.586 ; Col·legi de P.P. E scolap is, 7.726; CoBegi Companyia de Maria , 21.628.
*
co lab or ac ión
BARC ELON ETA
Carrer s fets de sorra.
de la platja prop.
flaire a peix arranc at de les oles,
(vestid es de blancs borda ts).
Caixal ades de portal s
i escale tas en cada pas,
balcon s que comen cen i acaben ,
entre flors i roba estesa ,
gent que i viuen, riuen i ploren ,
acune n els seus llavis
(la salabr ó, que del mar roba el vent).
Barce loneta estima da ,
que has vist de tu allunv ar-se,
el pesca dor vell empor tant-se ,
en les seves mans. dos estels
i per compa nyia fins el ultim mome nt, el record
de la barca que pintat en un racó,
portab a el nom de la mulle r.
Has aculli t com bona mare
(a altres fills)
que han deixat en els teus carrer s,
els jocs, els mocs i les nines
(com també les iHusio ns d'infa ntesa em[bolic ades en rosat paper ).
Al hivern en les nits fredes i ploros es,
et recull s com els ocelle ts que tenen fred ,
per no despe rtar els marre cs
(que somni en que de grans vaixel ls)
capita ns els hem fet.
TAMPOC A LA TERC ERA
No va poder ser. A Lluís Rivert prou li agrada1:en els estudis i l'esverinar del per què de les coses,
d migra t guany dels seus, ajunta ts a inopo rtunes
malalt ies li feren del tot impos sible poder seguir estudis impor tants, just sab er llegir i compt ar fins a
cent i apa, a treballa1' per contri buir a la manu tenc.:ió famili ar. Aquella fru stració l'a1'rast1'à tota la
vida i, per tal motiu , malgrat el seu fill era petit, ja
el nu.11falitzava volent fer-li compr endre les xifres
d'impo sicion s ingres sades a l'entid ad bancà1·ia. No
era altre la fin alitat que cubrir sobra damen t les despeses que haurien de report ar la seva cane1·a universit ària.
Una vegada m és, pe. rò, s'esde vindri a la frust7'ació. Si per ell els anys vint foren calam itosos , més
lzo se ria la data de l 36, la qual guerra civil es va
encevm · espan tosam ent damu nt la famí lia, fent que,
aquell s estalvis tant afanyo samen t, iZ.Zusionaclam.entdepos itats, s' esvais sin per cub Tir les més elemen
tals n ecesita ts de vida. Per segona generació es vegueren fru strades les inquie tuts inteZ.Zectuals de la
dinastia Rivert .
Aquella nova branc a dels Rivt:rt, seguin t la trad:.ció tamb é res tava obsess ionat en donar caner a al
sw fill ; a la terce ra va la vençu da, es deia ent1·e ell,
m entre guitav a espera nçat com el m enut anava creixent aprop ant-se a l'e dat dels estudi s. La seva educació va ser ruclim entària. però dintre el el seu ofici
des puntà arriban t a crear-se una bona posició, per
cabdals -es deia- no manca rà, el món l'esta tranquil i res podrà oposar-se a que, per fi, un memb 1'e
de la fam.ília RiveTt assoleixi una profes sió lliberal.
Ai las! tampo c a la t ercera. Fallaria per la base
m ateixa, per l'arrel on podia menys pensa¡--hi. El
noi no estudi ava, havia sortit substa ncialm ent dife-,
rent dels seus avantp assats . No ·era curt menta lment
no, al contm ri; al arriba r a casa s' explic aba prou
hé, amb més eloqüè ncia que un Castelar, és referia
mnb gesticulacio ns a la penos a massif icació del esw dianta t, dels inconv enient s de trobar plaça d'estudis. Ell ajudav a a que altres estudi ants amb menyst
pos.r.ibilitats crema tístiqu es que ell, passes sin elevan
seu. «Ho necess iten més que jo>>, deia. Pe1' altra banda la Univ ersitat es lava la m.ajor ia del curs inoperant; va¡;a de profes sors no numer aris, del personal
;w docent, destitu cions i renún cies de catedr àtics.
E ll, enmig elet guil-igall porta9a la veu cantan t i va ser
expulsat una i altre vegad a ... El pare escolt ava els
raona men ts del seu fill com si es tracté s de m.úsica
celestial. Apesarat i amb el cap baix solam.ent muTmurav a: «Tamp oc a la tercer a ... Tamp oc a la terce¡·a .. .»
F. Oliver
De Barce lona-B arcelo neta.
no et poden arrenc ar,
deixar ien una ferida
(mass a oberta , que mai es podria cica[tritza r).
Ni portar ien les brises ,
les canço ns de melan gia
(de a llunya ts marin ers)
que cerque n la plaça de Sant Mique l,
des d'on les escolt a el Sant amb delit,
com un p escado r més.
Carme Catà Altés
to EST'BA
I OlC
quim botey *esteve toll
..,
Seis notic ias resal1 an hoy en nuest ra cróni
ca .
Por orden crono lógic o pode mos menc ionar la
victoria de Juan Vila en el encue ntro Madr id-Va
Barc elona en su prueb a de 1.500 metr os obstalenciaculos .
Pasan do a los CQiï1peonatos de Catal uña de
nil es d ebe mos desta car la aclua ción de Gabr Juveguino conq uistan clo un segun do y un terceie-l Sanr
e n las pru e bas de 400 metr os valla s y 2.000 lugar
obsta culos. En próxi ma cróni ca ampl iarem osmetr os
tados de los dema s atleta s parti cipan tes en resul dicho
camp eona to.
El pasa do 24 se celeb raran los camp eona tos
sociales abi ertos del club para categ orías p equeñ
as,
rsu ltand o los sigui entes vence dores : 60 m.
min es : Jorge Saba té con 10"2, Alevi nes: Benja Coma s con 9"5; 60 m. vallas : Benja mine s Xavi er
: Jorge
Saba té con 13"2, Alevi nes : Xavi er Coma s con
80 m.: Infan t iles: Alber lo Tab erner con 10"8; 12"5;
llas: Ramó n Llahu et con 14"4; 600 m.: Salva 80 vamón con 2'13"; 1.000 m .: Alevi nes: Franc iscodor San ez con 3'48", Infan t ile : José A. Or ive con GodíLon gitud : Alevl ne-s: Jorge Carb onell con 3'09" 3"05;
,
j a min es: Jorge Sab até con 3'24", e Infan tiles: BenMa ta s con 4'55"; Disco : Jorge Arcas con 32'38 Luis
; Altura: Benja mín: Ju an Pons con 1 m etro,
Aleví
n:
Franc isco Godí nez con 1'25, e Infan til : Ramó
n
Llahu et con 1'45; Peso : Benj amín : Pedra Gelm
a con
6'46, Al evín: Franc isco Godí nez con 5'78, e Infan
Ferna ndo Ram os con 11'30; en categ oría feme til:
nina,
60. m.: Benj am ina : Laura Janer con 10"8, Alevi
na:
Teres a Pons con 9"5; 80 m.: Infan tiles: Rita
Plana
s
con 9"5; 600 m .: Benja mina s: Laur a J an
er con
2'34"1 , Alevi nas : Ana Ferre r con 2'08"2; 1.000
Infan tiles: Rita Plana s 3'48"3 ; Long itud : Benjam .:
mína s: Nnria Cane r con 2'64, Alevi nas: Ana
Ferre
r
con 3'23, e Infan tiles: Rita Plana s con 3'42 ;
Alev inas : Teres a Pons con 1'20; Peso : Alevi Altur a:
nas : Ter esa Pons con 5' l 5. A des tacar que f uera
de concurso venció en 60 y p eso de la categ oría alevín
la
atle la del Club Natac ión Mont juich Mon tserra
t Cermeño .
Si no su rgen incon venie nte-s, para el próxi mo
día
7 de novie mbre esta amm ciad a la asam blea del
Club
con carac ter extra ordin ario. Dada la enorm e
tanci a de dicha asam blea rogam os encar ecidaimpo rment e
a todos los socio s su asíste ncia . Se esta a la
esper
a
del defin i tvo perm iso y una vez conse guido
se
ceder a al envío de conv ocato rias con el orden prodía para el acta a celeb rar en el salón de actos del
de la
Casa Sindi cal.
Para el sigui en te domi ngo clía 14 esta previ sta
celeb ració n del XIV Cross de Invie rno y Camp la
eon atos Coma rcale s de Cross , organ izado s por
nuestro Club. Los horar ios , dista ncias y edad es
las sigui entes : 10 h. Juven il masc ulina , 1959-60, senli1
metro s; 10.20 h. Cade te masc ulina , 1961-62, 2.9003.500
m etros; 10.40 h. Cade te feme nina, 1962-63, 2.100
m
etros
;
10.55 h. Alevín m ascul ina, 1965-66, 1.500 metro
s; 11.15
h. Aleví n feme n in a, 1966-67, 1.100 metro s;
Benj amín masc ulina , 1967-68, 1.100 m etro 11.30 h.
h . Infan lil feme nina, 1964-65, 1.600 m etros ; ; 11.50
12.10 h.
Infan til m ascul ina, 1963-64, 2.000 metro s. Dicho
cross
sirve , como en el título se m enci on a, para
el Campeon ato de los Juego s Coma rcale s. En todas
las calegor ias habra p r emio indiv idual y para el
colegio
a b ase de los cinca prim eros atleta s de cada
centr o.
Anun ciam os la conv ocato ria d 1 cuart o conc
urso
fo logra fico organ izado por e-1 Club con una
impo rlante varia nte respe cto a los otros, y es que
de dicho concu rso sera el cross del día 14, o la b ase
sea que
todas las fotos conc ursan tes tendr an que ser
das dicho dia . Pued en pasar se a r coger las tirab ases
por la calle San José, 80.
Aunq ue al princ ipio anun ciaba mos seis notic
ias,
no por ella pode mos dejar dé consi gnar la
nuev a
a lcgría que exper imen ta et mund illo atléti co
con la
ll egada de un futur a atleta que en la pila bauti
smal
r ccibi ra el nomb re de Osca r. Desd e aquí las
mas
expresivas cong ra tul acion es a sus padre s, Mar tín
Camp eny y Adela Castellà.
JOANOMI
NOTAS DE HUMOR ofrecidas por
Electricidad
po rt
Rega los
DEB ILI DAD EX II-{F.MA
- Di ga trei nta ' tres.
- Do c tor . estoy tétn déb il que sólo pued o
clecir doce .
ATLE TISM E - VETE RAN S
Aclar int lo insin u at en el núme ro anter
TELA, defin itivam ent s 'impo sa un nou aplaçior d 'ESamen
les comp eticio ns prepa rades pels nostr es veter t a
ans,
preci same nt per celeb rar-se el dia 7 la reuni ó
gener
al
tant de temp s esper ada . Però passa t el dia 14,
senya lada per el Cross Esco lar Coma rcal i del diada
Club,
ens qued an les piste s dispo nible s del 21 en
avan t.
Tingu ent en comp te que el 12 de desem bre
joria de veter ans van al Mont negre , dispo sèm la madium enges segui ts per les tres jorna des del de tres
nat Socia l-76, i a bans del Nada l, ens qued aràCamp iom enge 19 com fet a mida p er el Conc urs «Atle el diuplert» , servi nt de tanca brilla nt de la llista ta Comd'acti vitats o ac tua cions del pre ent any.
Per tant, qued a j a en ferm per el dia 21 , la
ra jorna da del camp ionat i segui nt l'ord re prime de l'any
passa t, es pode n senya lar les p roves a dispu
lliure elecc ió, de les de Alçad a, 200 m etres, Disctar, a
metr es. Final ment i com entre name nt p er un i 800
inten t de r ècord , es podr àn impr ovisa r unes prop er
gues de relleu s, que es lo que més falla a la entrehora de
L'h ora de come nçar s 'ha fixat a les 10,30
a fi de que hi hagi temp s per form a litzar lesdel matí,
inscr ipcions de cada u en les respe ctive s prove s escol
lides
i pogu er posar -nos a comp etir a les onze en
punt .
Per el dia 28, tamb é a les 10,30, II jorna da
a mb
les prove s següe nts: perxa , marte ll, 400 m. , pes,
i
per
últim , nove s entre gues de relleu s. A ser possi
ble entre més d'un equip .
Vuit di es despr és, 5 de desem bre, segui rà la
III i
últim a jorna da del camp ionat d'eng uany baix
el program a que segue ix: 100 metre s, 1.500 m. ,
llarga da ,
javel ina, 110 m., tanqu es i per últim , estab limen
marc a de relleu s 4 X 100 categ oría B en dispu t de
ta contra els altres equip s mixte s.
Con sider ant que tots els parti cipan ts conti nuarà
n
mant enint l'iHu ió de tenir la m edall a de recor
partic ipaci ó, al efect uar la in cripció podr àn d de
atisfer l'imp ort de la mate ixa.
J.N:
ESTElA 11
VICE NTS
24 HOR AS DE TEN IS DE MES A DE SAN
TS
HOR
DELS
Tenis de Me sa
LIGAS PROV INCI ALES
FEDE RAC ION CATALANA
las
Otro año en que se va a inten tar supe rar er
prim
tro
nue
azó
despl
Se
.
camp añas anter iores
az II y
equip o a Barc elona form ada por Font, Alcar
C.T.T.
rama
anag
o
nuev
su
ellos,
Merc ader, y con
da por
Santi llana Calella. Perdi eron su prim er parti da. El
5-l , puntu ando solam ente Font en un parti
susegun do parti da, y frent e al Barci no, en casa,
en
Puig
ada
aline
ón
ocasi
esta
en
y
o,
cedió lo mism
y
Font
ente
ablem
acept
el prim er equip o. Juga ran
de
uno
en
Font
te
amen
nuev
ando
puntu
II,
Alcar az
az II
sus parti dos, mere ciend o mejo r suert e Alcar
Barel
por
do
ficha
ente
ntem
recie
Agea,
frent e a
del
ón
ocasi
esta
en
iva
cino, siend o la nota negat
r
upera
supo
no
juego
de
bajo
que
Puig,
parti da
la
que
s
remo
Espe
dos.
parti
a sus contr arios en sus
suert e camb ie para nuest ro prim er equip o. os en
En los resta ntes equip os, vemo s muy segur
ulare s
terce ra a Merc ader y Araga y y ba tante irreg
ert.
Bellv
y
ras
Pique
rt,
Imbe
en terce ra «B» a
para
Los mejo res y con mayo res posib ilidad es los
son
ña
Espa
de
os
eonat
Camp
los
clasif icars e en
Belljuven iles, cuyo tfmde m, ya clasic o, Alcar az II,
er
prim
su
en
a
canch
la
de
eron
barri
vert y Arag ay,
parti da al Mata ró por S-0.
lon eInvit ados por el club de la pobla ción barce
tm·ne o
sa, nuest ro club despl azó a este inter e ante
por
a Puig, Alcar az li, Merc ader e Imbe rt. Qued aran
e, Puig,
eguip os en segun da posic ión e indiv idual ment e Imcuart o; Alcar az II, quint o; Merc ader, sépti mo, parte
b e rl, décim oter.. : ero, clestacanclo que en granivo, Alde la comp etició n y debid o a su juego posit Merca raz II ll egó a coloc arse terce ra, mien tras que
si bien
cader ocup aba el quint o y Puig el sépti mo,
jugaeros
prim
dos
los
en las últim as cinco horas
pern
fuero
y
e
noch
la
de
rzo
esfue
el
ran
dores acusa
y
copas
o
cuatr
llevó
se
la
diend a posic iones . Calel
en la
n,
etició
comp
e
esant
inter
esta
dc
a
ll
meda
una
ores.
que reuni ó a cuatr o equip os y diecis éis jugad
C.T.T . Calella
CENTRE D 'ESTUDIS
31 de Enero, 66
Tel 899 03 55
CA LEL LA
•
INGlES
•
FRANCES
,
AlEMAN
Examenes de la IRISH CHAMBER OF CULTURE
AND COMMERCE .
Examenes del INSTITUT FRANÇAIS -UNIVERSITE
DE TOULOUSE .
Preparación para el diploma del GOETHE INSTITUT .
INGLES INFANTIL
FEDE RAC ION O.A.R.
cuaBien los segun das en su prim er parti da, los 5-l.
por
italet
Hosp
del
ente
tacilm
n
ciero
les se desha
ación
Como nove dad, dama s la notic ia de la aline
ojugad
de
club,
del
ria
histo
la
en
vez
era
por prim
s
rivale
ante
n
biero
sucum
s
¡·as feme ninas , las cuale
ser las
de
r
hono
el
ron
Tuvie
.
tados
imen
exper
mas
eras
prim eras jugad oras aline adas: Ana Marí a Nogu
vosu
rgo,
emba
sin
,
cando
desta
nez,
Martí
y Rosy
joven
el
ién
tamb
estra
demu
lunta d. Volu ntad que
j4gajugad or Martí nez, que en su segun do parti do
así
iando
prem
ó,
puntu
aún,
erta
cio, totalm ente inexp
.
ación
super
de
rzo
esfue
su
de
El prim er equip o, pend iente del calen dario
mes de
partid os, no inicia ra sus activ idade s hasta el
novie mbre .
FRETA
Desde los 7 años .
Métodos Audiovisual es Estructural Globales .
•
OPOSICIONES BANCA
MECANOGRAFIA
•
TAQUIGRAFIA
•
Escritura al tacto .
Sistema ABC .
[nfor maci ón y matrí cula,
labor ables de 10 a 1 y de 4 a 9
C io /o s B ru g u é s
Brug uera , 38
CA LE LLA
ex ten so su rti do de bic icl eta s
vario~ modelo~ y varia~ marca~
¡Ate n. ció n. Re ye s!
i2 ESTELA
vue~tro proveedor CI CLOS
BRUGUES
OTRA VEZ LA << LIGA »
Siempr e h ay una vuelta a empeza r, un remJCIO,
un nuevo ciclo. Para los aficiona dos a la fotogra fía
en general, y en particu lar para los 27 particip antes
a esta IV liga social de fotogra fía y diaposi tivas,
que organiz a nuestra entidad , el pasado !unes día
25 de octubre tuvo Jugar esta nueva cita . Ocho de
ellos empeza ron una liga por primera vez, nuestra
mas cordial felicitac ión y el deseo de que no se desanime n s i las primera s puntuac iones les son desfavorab les; tiempo habra para creerse un estilo propia y para que sus obras sean compre nclidas en
toda su ampli tud . Esta compet ición liguera ha de
servir ies para marcar se un trabajo mensua l (el «deben> de cuanclo se va a la escuela ), y un esfuerz o a
superar , para ir «quema nclo» etapas y clemost rarse
su capacid ad para llegar a los fines propues tos; siendo el princip al de ellos termina r nuestra (vuestr a)
liga.
Dejémo nos de parlam entos y pesaclas recome ndacione s. Pasemo s ya a coment ar lo que ha sido
esta primera Entrega .
Tema << Libre » para fotogra fía y <<Globo Rojo »
para cliaposi tivas . Jurada clasific ador Agrupa ción
Fotogra fica «San Juan Bautist a » de San Adrian del
Besós. Primera sorpres a: Botey ganado r por duplicada (foto y diaposi tivas) de las dos últimas ligas,
solame nte consigu e 8 puntos, sobre un maximo de
20 . Entre broma coment aba que las ligas se ganan
clespué ck ocho entrega s. Uoa verdad como un templo . En diaposi tivas ocupa el primer Jugar María
Teresa Grau, particip ante primeri za de este liga,
pero que cuenta con el Trofeo Torrete s de Diaposi tivas del año 1973. Vicenç Galcera n gana una entrega de fotogra fía por primera vez, compar tiendo el
honor del primer puesto con Colome r, que parece
haberse olvidad o del cine ama te ur.
CLAFIS ICACIO N GENER AL. - FOTOGRAFIA:
V. Gafcera n, 20 puntos; Colome r, 20; Comas, 18;
Maru, 17; Sitja, 16; Gamell, 16; Marlet, 14; Narci, 14;
Campen y, 13; Susi, 13; Pérez, 11; Erugué s, 11; Rius,
10; Nualart , 9; Botey, 8; Angela, 8; Kini, 7; Pascual ,
7; Biosca, 7; Tarrés, 6; Mata , 5; Fillat, 4 y Margar ida, 4. DIAPO SITIIVA S: M. T. Grau , 19; Mateu, 16;
Comas, 15; Vladi, 13; Margar ida, 12; Pascual , 10;
Botey, 8; Co lomer, 7; Nualart , 4; Maru, 3; Soria, 2
y Erugué s, 2.
Como el año anterio r continú an habiend o dos ca!egorías en la compet ición. Los de la primera son
en «Blanca y Negra» : Colome r, Comas, Sitja, Camell, Marlet y Botey. Y en «Color»: Coma , Botey,
Co lom er y Nua lart. Para pasar de la seguncl a a Ja
primera , es necesar io consegu ir un mínima de 107
puntos.
Termin ada esta primera entrega , ya se trabaja
en la segunda cuyo tema son << Paisaje» en Fotografía y «Li bre » para diaposi tivas. Fecha de entrega
29 del actual, lunes. Os esperam os.
Foto-Fi lm Calella
Com e.ra la font de. la guineu.
. t .I
QUI. l'h a VI~
qUI.
Ia Ve.U ....I
ESTELA 13
Ya se sabe, que el Juventu d ha quedad o cam·
p eó n de España «Junior »; La Salle de Barcelo na
segunclo y el Barcelo na t ercero. Superio ridad catalana es ta vez ...
Ya e sabc, que en el deporte como en todas las
cosas, la envidia es la peor conseje ra ...
Ya se sabe, que el equipo femenin o español , ha
sido elimina do para jugar la fase final del Eurobasket ...
- Ya se sabe, que no sólo hay marea negra en el
mar. En el deporte español en junio se estudia el
asun to de vallar los campos de deporte s ...
- Ya se sabe, que el record del mundo de triple
salto esta en 17'89. ¡Ni los canguro s ... !
- Ya se sabe, que un arbitro de lS años fue agredido por un jugador de un equipo juvenil. Pobre
peque; de ser mayor no se lo hacen ...
Ya se sabe, que en Barcelo na se estan celebra ndo cursillo s para entrena dores de Balonce sto, y
de Calella toman parte los jugador es, Massag uer,
Gay y Claram unt. Ojala que tengan suerte y
apruebe n ...
-
CAMPEONATO ESPA&A III DIVISI ON
Día 31 de octubre : C.B. Vich, 73 - C.B . Calella, 68
Día 7 de noviem bre: C.B. Calella, 88 - G.E. Seat, 68
Por ser la primera vista en la pista del Vic,
no hubo suerte y se perdió un partido que sobre
el papel pareda facil y resultó todo al revés, perdienda los calellen ses.
En el partido con el Seat, que llegaren sobre ruec.:as (valga el sentido de las palabra s), el Calella
hizo todo lo posible para apearle s e intentó que
tuvieran revento nes en las cuatro ruedas, cosa que
logró en todo el partido , domina ndo de cabo a rabo
y haciend o un gran partido .
Los juniors , el sabado ganaron al Manres a por
dos tantos y el doming o al Sarria de Barcelo na con
mas holgura .
En infantil es perdió el Calella con el Sarria,
de SO minutos . Es una lastima , ya que de juvenile s
hay mas de cuatro que promet en mucho, pero han
empeza do esta tempor ada y aún son muy jóvenes .
Relació n de jugador es del primer equipo: Castronuño , Heras I, Cardó, Claram unt Castells Viiíets, Serra, Palma, Gutiérr ez, Alma{·za e Iñiguez
y el entrena dor Barceló .
En junior forman los siguien tes: Valls, H eras li,
Gras I, Clos. Vila, Romea, Barria, Pablo, Verdur a,
Arcas y Escobe iro como entrena dor.
En juvenile s son los siguien tes: Molina; Sabaté,
P8let, Lazaro, Agell, Escami lla, Norber to, Galícia li,
Cusell, Serra Il, Pujol y Gras li; como ·:::ntrena dor,
Palma.
La Junta Directiv a ha quedad o constitu ïda :- sí:
preside nte, don Pedro Comas, y le acompa ñan çn el
cometid o, don Manuel Vila, don Francis co Clos, don
Juan Pimas; don José Mons, don José Pumaro la,
clon Marian o Teixidó , don Fernan do Mussac h, don
José Oliva. don José Romea, don Juan Hernan dez,
don Arturo Farrera s, don Narciso Marré, don Juan
Riera, don Luis Barri y don J aime Massag uer.
Ya se sabe, que cuando un equipo no le salen las
cosas bien y pierde puntos, y cada cual tira por
donde mejor le parece y se suele decir: «Això és
can seixant a ... »
Ya se sabe que cuando los equipos van bien, los
directiv es presum en, y si van mal le echan la culpa
a los jugador es y al que mas al <<manager» ...
Ya se sabe que el Malgra t perdió con el equipo del
señor Millone tes por 40 a 120; se ve que don dinero han fichado jugador es que sienten los colores ...
Ya se sabe, que en el viaje al campo del Alcazar a
Baleare s fueron 1S persona s de Calella y tuviero n
buen viaje ...
- Ya se sabe que el Pineda perclió con el Juventu d
de S tan tos y con el Madrid de 40 o mas ...
- Ya se sabe, que el C. B. Canet, lleva jugados S partides, 3 de ellos fuera de casa y todos los ha ganado ...
- Ya se sabe, que el reglame nto ha sido variado en
según qué cosas. Una de ellas es tirar tantas personales , ·tres en la mayorí a de las veces ... Ahora
es cuando hay que mirar de hacer pocas y provocar muchas ya que de ser así se tiene un 2S por
cien to de partido gana do .. .
- Ya se sabe, que Masagu é es el que prepara a los
juniors , y estamo s seguros que de sus manos saldran figuras y un gran equipo ...
-
Kim Gay
BOTES Y REBOT ES
-
-
Ya se sabe que da alegría marcar un tanto; pero
los hay que exagera n la nota besando el suelo,
dando saltos como canguro s y otros que clan casi
la vuelta al campo para que los aplauda n. Sera
debido a que se marcan muy pocos «goles» .. .
Ya se sabe que casi siempre los equipos Hevan el nombre del pueblo de donde procede n.
Hoy en día lees la prensa para mirar los resultades y parece una carteler a de anuncie s y propagand a ...
Ya .se sabe que en España , el P. Millan en 1921,
traJO desde Cuba el balonce sto celebra ndo el primer partido en nuestro País en el Colegio de los
Escolap ios de San Antonio , en Barcelo na .. .
Ya se sabe que en aquelle s tiempos se jugaban
dos partes de 1S minuto s cada una ...
Ya se sabe que en el año 1923 quedó constitu ïda
la Federac ión Españo la de Balonce sto, con sede
en Barcelo na, en la calle Canuda . . ..
Ya se sabe que un japonés de 37 años ha batido
la marca de saltos a la «Comba », con 37.427 saltos seguide s, y sólo perdió dos kilos ...
Ya se sabe; que ya se empiez a hacer correr bulos de que si tal jugado r fichara por este equipo,
o por este otro. Conven dría tener Las cosas bien
ataditas para que no se puedan perder ...
14 .ESTELA
Platería
ARQ EIIT
TALL ER PROP IO
Brugu era, 25 1 - C A L E L LA
Suscriviu-vos a
CATEGOR IA REGIONA L PREFERE NTE
Día 31 de octubre:
Calella, 2 - Andorra, O
Día 7 de noviemb re :
Hospitale t, 1 - Calella, 1
Partida movido e interesant e, planteado por ambos lados contendie ntes abiertame nte al ataqu e, a
través del cua l se h an desarrolla do bastantes jugadas de relieve, de signo completam ente distinta a l
efectuada h ace quince días ante el Malgrat, en el
cual el aburrimie nto y la ineficacia delanteril de
ambo conj un tos fue la nota dominante .
Probablem ente el Andorra tenía la esperanza de
sacar a lgo de provecho, como lo demuestr a el que
en ningún memento se ha encerrada a la defensiva
ni tampoco ha dado nunca su brazo a torcer, pero
el once ca lellense, línea por línea, lo ha superada
netamente , si bien las jugadas de peligro han rondada las dos porterías, como podra verse.
A l os 8 minutes del comienzo, centro de Sirera,
cayendo la pelota en cima mismo del travesaño , sali ndo fuera. En el 16, Zunzarren desaprove cha una
clara oca ión de batir a Coll, al pifiar el baloón
solo ante puerta. En la jugada que precede a la citada, ava nce fulminant e local, con centro desde la
derecha que Campabad al remata sin parar, repeliendo De Pablos sin poder controlar el b alón y
Montalvo, que estaba a la expectativ a, remata a placer el pr imer gol calellense . Este gol se h a materia li zado a medio minuto de la jugada anteriorm entè narrada. A los 31, Villar, a un despeje corto de
De Pablos, chuta a puerta, lamiendo el balón la base
del paste derecho. A los 34, tarjeta amarilla a Fortí
por darle al balón con la mano. A los 40, tarjeta
~unari ll a- a Renom por entrada violenta a Sirera.
En el 42, consigue el Calella el segundo gol, que
sen\ el definitiva , como producte de un saque de
falta de J avi er sobre puerta, producién dose varies
chuts y reb otes, el última de cuyos chuts, a cargo
de Campabad al, rebota en la defensa y llega al b alón limpiame nte a los pies de Montalvo, que cruza
a las mallas .
En la segunda mitad, de mucho menos juego
pnictico que en la precedent e, la primera anotación
llega en el minuto 22, al mostrar el colegiado tarjeta
amarilla a Javier, por tocar el balón con la mano.
A continu ación, el Calella provoca dos situacione s
peli grosísima s frente al portal andorrana , que no
traen consecuen cias por poco. Y ya hasta el final,
con el once local dominancl o el b alón y el Andorra
clesmorali zado, so1amente deberemo s anotar, en el
mi nuto 41, una estupenda salida de Coll, a centro
de córner, jugada que repite acto seguida, con mayor niérito aún, si cabe, a chut a bocajarro de un
cl elantero contrario, que rebota en su cuerpo, al cubrir perfectam ente la portería.
Bastante cleficiente la labor del colegiado señor
Terraclo, que a veces pareda realmente estar en
ídem, con toclo y el concierto de pito con que nos
ha obsequiad a. Bajo su clirección, los equipes han
f01·mado así :
ANDORRA: De Pablos; Otazu, Roig, Esteban;
Cruz, Rec\ om; Jua n-An tonio (De La torre), Zunzarren ,
Prat, Diego y Es teve.
CALELLA: Coll; Javier, Planas, Fortí; Villar, Martínez; Montalvo , Mariano (Font), Sirera, Verdura
(J uan i to) y Campabac lal.
En un tris estuvo el Calella de adjudicar se los
dos puntos en el feudo hospitalen se, ya que este
equipo obtuvo el gol del empate en el último minudel particlo. De todas formas, es un positivo de
gran valor, por la moral que ello viene a representar para el once local.
to
L. Campeny
Por su jueg o limp io
Con gran satisfacci ón y pleno asentimie nto hemos
visto, que ESTELA el quincenar io local que, quiérase
o no, registra en buena medida el pulso y movimien to de nuestra ciudad, ha lanzado con acierto, a través de su correspon sal señor Campeny, la feliz idea
de un homenaje deportivo -popular en la persona de
Jaime Arnijas Rossell.
Es incuestion able que, cuando la ejecutoria de un
hombre en cualquier a de las parcelas de la vida, sea
cultural, política, religiosa, deportiva , etc., deja una
estela de honradez, desinterés y entrega personal, reflejando con su actitud, la mas pura y sencilla naturalidad, que por paradoja, a los ojos de los demas suele parecer un mérito y basta sacrificio y que al propio sujeto no le represent a mas que satisfacci ón y
paz interna por servir y conforma r sus actos a propias y sentidas inclinacio nes, ha de ser humanam ente
. aceptado, el que a un hombre, que ademas de no ser
público, sin buscar prebendas y honores (sólo en
aras de una noble afición), se le rin da el homenaje
que merece de los demas, cuando el interesado esta
muy lejos de imaginarl o y aún de merecerlo . Este
es el caso de nuestro buen amigo, cuyo paso por los
Juegos Escolares supuso un ejemplo de servicio a todo el mosaico depor.tivo y fundamet valmente al fútbol, por considera r objetivam ente que los campeonatos infantiles comarcale s eran, como lo son, la plataforma de todo club.
Como adhesión no sólo de personas, sino a nivel
de entidad, la Delegació n de Juventude s en reconocimiento a su honorable proceder, a su servicial colaboració n y prudente función como .arbitro y miembro del Comité de Competic ión, que fue en los Juegos Escolares , estima como acertada y merecida la
iniciativa de solicitar la Medalla al Mérito Deportivo
para este calellense , que sirvió sin ostentació n al deporte local.
La buena historia de los pueblos viene marcada y
condicion ada por la noble conducta de sus hombres;
por ello siempre sera la sencillez, la naturalida d y la
labor cotidiana, callada pero sentida lo que ennoblezca el buen hacer cara a la sociedad. Estamos ante un ejemplo de prioridad a los sentimien tos jóvenes
y colectivos , en este caso deportivo s, frente a la materialidad de la vida y posturas egoístas, que siempre nuestro amigo rechazó.
Calella debe contar en su palmarés deportivo c on
este hombre que, de forma un tanto anónima pero
eficiente e incansabl e, sirvió para mantener con tesón
el fervor futbolístic o de la ciudad.
Nuestro mas caluroso aplauso.
!STEI.A 15
la
Para anu ncie s y susc ripc ione s en
Van gua rdia y el Cor reo Cat alón , diri2
gírs e a Jaim e Bos ch, Cas a Mar es:n a
Tel 899 03 65.
Se repo rte a dom icili o.
JOS EP CAS AS
Serv ei técn ic
Rad io - TV
Sant Pere, 40 - Tel. 899 02 78
CALELLA
.
1~CUL\TIMA
H
__ _/
:EfA
UAL Y
CON PER ENC IAS SOBRE MOR AL SEX Escuelas
de
s
Acto
de
n
Saló
el
En
EDU CAC ION .
r uu ciclo
las Pías, de nues tra Ciud ad, tend ra Juga
a inter és.
ertar
desp
de conf eren cias que su anun cio
mora l
Dia 15, Dr. D . Emili Mon tal, prof esor de matrii
avui
at
ualit
del Sem inari o, habl ara de «Sex
mon i» .
, com enDía 16 el Padr e Gen ís Sam per, esco lapio
».
m
vole
que
taní «L'e scol a crist iana
la segu nDía 17, el prop io Dr. Mon tal. expo ndra
i mairi avui
at
ualit
«Sex
tema
da part e del mism o
mon i».
Hora : a las 10 de la noch e.
tas .
lnter esa: a todo s los padr es y pers onas adul
16 ESTELA
Una bu ena no tic ia
pa1te de
fruto de una preo cupa ción dina mica por
de Bal
iona
la Dire cció n de nues tro In s titut a Nac
de Padr es
chill erato «Ob ispo Sivilla>>, de la Junt a
ha sido la
del mism o y del Excm a . Ayu ntam ient o,
Educ ació n
de
io
recie nte apro baci ón por el Min ister
ad de una
y Cien cia para la crea ción en nues tra ciud
situa da en
Escuela de Form ació n Prof esio nal. Estara
cio cedí edifi
oría)
la calle Jubara, 100 (antí gila Rect
en esta
do por la Parr oqui a tamb ién iden tific ada
se inici aran
cola bora ción , don de prov ision alme nte
ra próx imo
las cla ses; esta ndo prev ista para un futu
inad a a
dest
cio
la cons truc ción de un nuev o edifi
espe cia lital fin, con la cons ecue nte amp liaci ón de
dade s .
curs o de
Se clara com ienz o muy en brev e del l .er
rativ a
inist
l.er Grad a en las espe ciali dade s de Adm
Com ercia l y Elec trici dad - Elec tróni ca .
próx imo
La mah ícula estar a abie rta a parti r del
a, de
citad
o
icili
!une s, día 15 del actu al, en el dom
toitara
10 a I de la mañ ana, don de adem as se facil
da la info rmac ion nece saria .

Documentos relacionados