els verps en llengua valenciana i la seua flexió

Transcripción

Secció de Llengua
i
Lliteratura Valencianes
JUNTA DE GOVERN
(08/06/2006)
DECÀ HONORARI: Excm. Sr. N’Eduardo Primo Yúfera
DECÀ: Ilm. Sr. En Joan Lladró Dolz
VICEDECÀ: Ilm. Sr. En Rafael Gómez-Ferrer Sapiña
SECRETARI: Ilm. Sr. En Vicent Ll. Simó Santonja
VICESECRETARI: Ilm. Sr. En José Luis Medina García
TESORER: Ilm. Sr. En José Mª Jiménez de Laiglesia
BIBLIOTECARI-ARCHIVER: Ilm. Sr. En Jaime Siles Ruiz
DIRECTOR DE PUBLICACIONS: Ilm. Sr. En Josep Climent Barber
DIRECTOR DE SECCIONS: Ilm. Sr. En Francisco A. Roca Traver
VOCALS:
1er Ilma. Sra. N’Amparo Cabanes Pecourt
2on Ilm. Sr. En Benjamín Narbona Arnau
3er Ilm. Sr. En Nàssio Bayarri Lluch
4t Ilm. Sr. En Voro López i Verdejo
5t Ilm. Sr. En Josep Vicent Gómez Bayarri
Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
ELS VERPS
EN LLENGUA VALENCIANA
I LA SEUA FLEXIÓ
Comandes i intercanvis:
©Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
C/ Avellanes, 26
46003 Valéncia Ciutat
Correu electrònic:[email protected]
www.llenguavalenciana.com
www.valencianlanguage.com
www.racv.es
Juli Amadeu Àrias i Burdeos
“La veritat s’enfortix en l’investigació i la dilació;
la falsetat, en l’afanyament i l’incertea”
Tàcit (historiador romà, segle II d. C.)
“En cada llibre, en cada poema, en cada cançó,
en cada revista, en cada calendari...
trets a la vida en llengua valenciana
hi ha un crit de resistència i un clam
del poble lliure que vol seguir sent-ho”
Aureli López (escritor valencià)
Maquetació i portada: Integral Comunicació
C/ San Vicent, núm. 73 - Pta. 4
Teléfon: 963 52 51 51
[email protected]
ISBN: 84-96068-80-3
Depòsit Llegal:
Imprimix: Imprenta
AGRAÏMENTS
Al filòlec i amic Voro López (Pinedo), director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a Aureli López (Paterna),
president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, i a l’escritor Vicent Ramon
Calatayud (Vallada) pel seu assessorament tècnic i les hores que han dedicat a millorar el
resultat final d’esta obra.
Als membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV per facilitarme informació, material, i una série de criteris, anexats a l’introducció, que m’han servit
com a guia per a unificar els meus. Als companyons i amics de la RACV que treballen per
a que obres com esta siguen una realitat. Al decà i al secretari d’esta centenària institució
cultural, Joan Lladró (Almàssera) i Vicent Lluís Simó (Alcoy), respectivament, per l’interés que han mostrat en la publicació.
A Marta Lanuza (la Vila), presidenta de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, i a Josep Puchades (Carpesa), secretari general de dita entitat, per
la seua colaboració i predisposició, sempre positiva. Al restant de professors d’esta casa,
que també és la meua, per assumir el present treball i convertir-lo en guia de consulta dels
cursos.
A Felip Bens (El Cabanyal) i a Andreu Tintorer (Oliva), als qui admire i considere els
meus mestres, pels seus bons consells i orientacions. També als membres del Club Lletra
per la difusió d’este treball.
A les aportacions de Xavier Martín-Villalba (Xàbia), Manuel González (Castelló),
Manolo Vilaplana (La Font de la Figuera), Beatriu Marín (Estivella), Davit Marchuet
(Benifayó) i Salva Vives (Sueca).
A les institucions, entitats, associacions i editorials que, en la seua colaboració, contribuïxen a que l’obra ixca a la llum a l’ampar d’un gran consens cultural.
Finalment, a la meua família, especialment a mos pares Cristina (Valéncia Ciutat) i Julio
(Paterna), i a tots els amics que d’alguna manera m’han oferit la seua mà durant estos dos
últims anys de treball i d’estudi.
PRÒLEC
Com l’autor del present manual diu en la seua encertada introducció, referint-se a les
diverses flexions verbals valencianes existents, “per primera volta no es tracta d’una
proposta particular […] sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu”. Aixina és; la
Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
elaborà en 1979 la primera ortografia oficial de la llengua valenciana i en ella s’edità, en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el nostre Estatut d’Autonomia. Posteriorment vingué l’edició del Diccionari Valencià-Castellà/Castellà-Valencià i la segona i
tercera edició, en el títul de Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà/Castellà-Valencià i
hui s’està elaborant una quarta edició corregida i considerablement aumentada, aixina
com el Diccionari General de la Llengua Valenciana. Més tart en la presència del valencià en els mijos de comunicació es feu necessària l’elaboració d’un estàndart oral valencià que fon aprovat per la Secció en l’any 2000 i del qual se n’han fet ya dos edicions. El
Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims de Antoni Ruiz Negre, una obra
d’autor que com esta flexió verbal fon assumida per la Secció, és un atre treball que ve a
dotar a la llengua valenciana del material necessari per al seu us correcte. Falten moltes
coses, pero entre les fonamentals trobàvem a faltar un model acadèmic de flexió verbal
valenciana supradialectal, elaborat per esta Secció que, tenint en conte la realitat llingüística plural valenciana i les diferents propostes anteriors que han anat marcant el
camí, fixara una norma estàndart en l’us de la flexió dels verps valencians. Vàries
sessions i debats foren necessaris per a aplegar a dissenyar un model que finalment s’aprovà per la Secció en maig de 2006.
L’anglicisme estàndart, de l’anglés standard, significa que una cosa servix com a model o
norma de referència; esta flexió que Juli Amadeu Àrias nos oferix és precisament això,
un model a seguir, que en fonamentar-se i seguir els criteris adoptats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, és també un model normatiu, és dir, fixa la norma o regla que s’ha de seguir a l’hora de conjugar els verps en valencià. Hem d’aclarir que
un estàndart fonètic, lèxic o verbal com este, s’elabora generalment per a la comunicació
formal o culta i que s’ha d’aplicar en els nivells del llenguage que responen a determinades situacions formals, cultes, tècniques… encara que en uns atres nivells del llenguage o
situacions coloquials, familiars, informals… se seguixquen utilisant les formes que no són
estàndarts o normatives. Només un aprenentage i millor coneiximent de la llengua podrà
anar bandejant de la llengua formal alguns dels arcaismes, localismes, dialectalismes, vulgarismes i barbarismes que tota llengua té, posant-los en el seu lloc.
11
Juli Amadeu Àrias, llicenciat en Ciències de l’Informació, director de la revista Lletrafaller, treballador per tant de la llengua i bon coneixedor de les seues necessitats en registres
formals, professor de llengua valenciana de Lo Rat Penat i conscient de la necessitat que
es té d’este manual, tant en la didàctica com en l’aprenentage de la llengua, és la mà, l’autor d’un treball que, en ser publicat per esta Secció de la RACV i seguint els seus acorts
presos en estes qüestions, adquirix el caràcter normatiu i com adés citàvem ya no es tracta
d’una proposta particular més.
El present treball elaborat per Àrias és, de bon tros, el més complet fins a hui per conjugar
140 verps valencians i arreplegar un llistat de vora 7000 infinitius. També du unes consideracions generals sobre els verps molt aclaridores i didàctiques. Dedica un apartat a les
varietats dialectals i locals, a on descriu les principals variants que té la flexió verbal valenciana en cada un dels seus dialectes, ademés reproduïx els criteris aprovats per la Secció
de Llengua i Lliteratura Valencianes, en diverses sessions, per a la flexió verbal en llengua
valenciana.
Ad açò s’ha d’afegir que la mecànica d’us del manual és senzilla i pràctica, les taules dels
verps conjugats són molt didàctiques i conten en numerosos peus de pàgina en comentaris
i aclariments indispensables per al bon us de la flexió. Un treball que hem d’agrair a l’autor i que ve a omplir un buit i a satisfer una necessitat que els usuaris de la nostra llengua
teníem.
Per a acabar, vullc fer vore que esta publicació ix a la llum en la colaboració de la centenària entitat Lo Rat Penat, que des de la seua Secció de Cursos de Llengua i Cultura
Valencianes fa molt de temps que es dedica a l’ensenyança de la llengua valenciana; de
la Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, que aglutina a tots els escritors en
valencià; de les actives editorials L’Oronella i Del Sénia al Segura; el Ateneu Cultural
de Paterna; El Piló de Burjassot; El Colectiu Lluís Fullana de Doctors i Professors d’Universitat i Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana com a mostra no solament
de germanor, sino també d’ample consens i acceptació dels criteris adoptats per la Secció
de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV en un camp tan divers com és la flexió
verbal i que és una qüestió llingüística fonamental per a tota llengua.
Voro López i Verdejo
Director de la Secció de Llengua i
Lliteratura Valencianes de la RACV
12
INTRODUCCIÓ
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
A – CODIFICACIÓ I NORMALISACIÓ DE LA LLENGUA VALENCIANA
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en
l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions
que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació
Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques
junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.
A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat
d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de
Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon
ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig; per açò
popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes d’El Puig.
Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma
des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector
de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al
Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per
traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe i de tots els sabers –teatre
clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.
Les Normes d’El Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL); una nova entitat llingüística que sorgix com a resultat d’un pacte en 1998 entre els dos principals partits polítics espanyols,
Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español. De fet, el primer Estatut d’Autonomia
Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers
temps de democràcia, després de la dictadura franquista, foren les utilisades en l’ensenyança pública.
Al començament de l’any 2005 la AVL estigué immersa en sa pijor crisis des del seu naiximent ya que, més allà del debat ortogràfic, la majoria dels seus acadèmics pretenien can15
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ
viar el nom estatutari de idioma valencià pel de valencià/català. Esta destrellatada aventura acabà en l’aprovació d’un dictamen que ningú solicità i que deixa patent l’obsessió d’esta institució –i dels qui des de fòra dirigixen a part dels seus components– per forçar una
unitat de les llengües valenciana i catalana.
Tot açò, com molt encertadament digué el periodiste Felip Bens –en una jornada sobre la
llengua en els mijos de comunicació que organisà la AVL el 20 de giner de 2006–, resulta
la prova del “trist fracàs” d’esta entitat llingüística que en lloc d’apostar per la superació
del conflicte i la promoció del valencià ha claudicat davant d’aquells que defenen la suposta catalanitat del nostre idioma per damunt de qualsevol atre principi o plantejament. Fentme resò de les paraules de Bens, “si tot seguix igual que abans de la seua creació ¿per a
qué ha aprofitat la AVL? Perque tot seguix igual o pijor: no només el conflicte; també el
demencial us de la llengua en mijos de comunicació i administracions públiques i en escoles i universitats.[...] ¿Quina falta fea la AVL? Per ad açò ya estaven l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (sic) i l’Institut d’Estudis Catalans, que venen a ser la
mateixa cosa, si els hem de conéixer per les obres”.
En este context, la vigència de la RACV i la seua normativa per a la llengua valenciana
resulta inqüestionable. Mentres que l’organisme que detenta l’autoritat llingüística oficial
(la AVL) no demostre la seua independència continuarà sent necessari tindre un referent
normatiu netament valencià com el marcat per la també fundació pública RACV.
B – JUSTIFICACIÓ I OBJECTE D’ESTUDI
L’obra que teniu entre les mans pretén constituir un complet i actualisat compendi dels verps valencians. La correcta flexió dels verps és una part fonamental per a l’aprenentage del nostre idioma.
Pero, a banda de l’innegable necessitat d’assumir una base teòrica des de la primera immersió en la
llengua valenciana, resulta molt útil un manual de consulta com és la flexió verbal. D’açò poden
donar molt bon conte des dels usuaris en l’àmbit particular fins als escritors i periodistes.
Els primers autors preocupats per estes qüestions en el segle XX foren el filòlec Lluís Fullana,
Guillem Renat, que en 1933 publicava La conjugació dels verbs en valencià, editada per la
Societat Castellonenca de Cultura, i, posteriorment, Carles Salvador, este últim promotor dels
cursos de valencià de Lo Rat Penat durant la postguerra. La flexió verbal de Ricart Puig, editada per Lo Rat Penat –la primera edició és de 1971–, s’erigí com a obra de referència moderna en
matèria verbal durant molts anys. Més tart, en 1984, la mateixa institució tragué a la llum la proposta de Antoni Fontelles i en 1987 El valencià: fonètica verbal del filòlec i acadèmic de la
RACV Josep Maria Guinot. En 1997, el filòlec i actual Director de la Secció de Llengua i Lli16
teratura Valencianes de la RACV, Voro López, propongué un model estàndart de flexió verbal
dins del treball Proposta d’un “standard” oral valencià, publicat per L’Oronella. Eixe model
verbal ha segut aprovat i assumit, posteriorment, per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV. L’aportació més recent és la de Miquel Castellano, que en l’any 2001 publicava a través d’Acció Bibliogràfica Valenciana una nova conjugació verbal.
El manual de verps que vos presentem a continuació és successor de les obres adés citades.
No obstant, sense deixar de reconéixer l’utilitat dels treballs precedents en la matèria, la
present flexió no coincidix completament en els criteris adoptats en aquells, ni tampoc, en
tots els casos, priorisa les mateixes formes o variants; es tracta, puix, d’un estudi que s’adapta als principis sancionats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la
RACV sobre la flexió verbal. Per primera volta, no es tracta d’una proposta particular, més
o manco encertada, sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu.
Una série de qüestions foren les raons que em conduïren a plantejar-me la possibilitat de
realisar un nou estudi verbal. En primer lloc, la RACV decidí adoptar el dia 1 de juliol de
2003 un nou model d’accentuació i diéresis diferent que es començà a aplicar immediatament en les noves publicacions aparegudes posteriorment ad eixa data, aixina com en l’ensenyança de valencià en Lo Rat Penat i en el restant d’entitats que utilisen les Normes d’El
Puig. Esta novetat ha fet palesa l’idoneïtat de traure a la llum una nova flexió verbal.
D’una atra banda, la publicació de la segona edició del diccionari de la RACV en l’any
2004 n’ha segut un factor decisiu. Respecte als canvis del model d’accentuació i diéresis,
el nou diccionari ortogràfic repara els dubtes lèxics pero s’ha de tindre en conte que no
arreplega cada verp en la seua flexió, per lo qual quedava un marge de dubte en este sentit;
buit que el treball que teniu en les vostres mans s’ha marcat cobrir.
Finalment, en editar-se el nou diccionari de la RACV – actualment ya es treballa en la
quarta edició– òbviament nos trobem en un fum de verps que no estan inclosos en les flexions verbals anteriors ad esta i potser açò puga supondre una dificultat en el cas de no
establir adequadament la correspondència en el model flexionat correcte. En este sentit, el
present manual afig la referència a centenars de verps valencians de recent incorporació al
diccionari com ara: arronçar, axiomatisar, berlingar, cablejar, clonar, desarraïlar, dopar,
ejectar, encuiraçar, humir, optimisar, roflar, trangolejar o vogir, entre tants atres.
17
C – CONSIDERACIONS GENERALS AL VOLTANT DELS VERPS
El verp és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una
forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels verps auxiliars, com haver
o anar, la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps. Eixemple (eix. des d’ara):
Hauríem fruït més en la teua presència.
Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans grups de verps: els verps que
acaben en -ar (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en -er, -re i -r (eix.
nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en -ir (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La
vocal de cada grup (a en el primer, e en el segon i i en el tercer) actua com a enllaç entre la
raïl o radical (que és la part invariable del verp, eix. imprim-ir) i la desinència o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré). Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la flexió pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir,
dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del
segon grup que acaben en -re i -r.
El verp està determinat per un conjunt de característiques:
• Persona: categoria gramatical referida a l’autor/s de l’acció i del subjecte (1a.à
yo; 2a.à tu; 3a.à ell, ella, vosté; 1a.à nosatres; 2a.à vosatres; 3a.à ells, elles,
vostés).
• Número: categoria gramatical que indica la quantitat de participants en l’acció i
per tant quí forma part del subjecte; pot ser singular o plural (eix. ella à 3a. persona del singular).
• Temps: categoria gramatical que determina el moment en que ha succeït l’acció;
si és present, passada o futura.
• Modo: categoria morfològica que indica quína és l’actitut del parlant sobre lo
que es diu; pot ser indicatiu, subjuntiu o imperatiu.
• Aspecte: categoria descriptiva del verp que expressa l’estat actual de l’acció, és
dir, si està acabada o no ho està; pot ser perfectiu (si l’acció està acabada; eix. cantí una cançó) o imperfectiu (si l’acció finalisarà en un futur; eix. t’ho diré demà).
• Veu: categoria que indica quína és la relació gramatical entre el verp, el subjecte
i l’objecte; pot ser activa (el subjecte realisa l’acció que recau sobre l’objecte; eix.
Marta escriu versos) o passiva (el subjecte és l’objecte de l’acció verbal; eix. els
versos són escrits per Marta).
18
D’una atra banda, s’ha de fer una classificació tipològica bàsica dels verps:
• Transitius: conjunt de verps que necessiten un complement directe de forma
expressa o potencial (eix. Salva compra el periòdic tots els dies).
• Intransitius: conjunt de verps que no requerixen complement directe (eix. Beatriu anirà despusdemà a visitar la Llonja de Valéncia).
• Regulars: conjunt de verps que no modifiquen la raïl ni la vocal temàtica durant la
seua flexió (eix. combatre à combat-im, combat-ia, combat-ré, combat-ut, etc.).
• Irregulars: conjunt de verps que modifiquen la raïl i/o la vocal temàtica durant la
seua flexió (eix. fer à faç; anar à vaig, vàrem, vàreu, etc.).
• Defectius: conjunt de verps que no flexionen totes les persones i / o temps (eix.
caldre à vid. núm. 23).
• Impersonals: conjunt de verps en els quals l’acció no respon a un subjecte. És el
cas dels verps meteorològics quan no s’utilisen en sentit figurat (eix. plogué en
Xixona i tronà en Vinaròs).
• Pronominals: conjunt de verps que es flexionen en companyia d’un pronom
dèbil (eix. arrepenedir-se à Ramon s’arrepenedix de les seues compres compulsives).
• Recíprocs: conjunt de verps que indiquen una acció compartida per tots els membres que la fan possible (eix. els amants se volen).
• Reflexius: conjunt de verps que indiquen una acció relativa al subjecte que és
autor d’esta (eix. Raül es veu massa prim).
D – CONSIDERACIONS DEL PRIMER GRUP DE VERPS (-AR)
Com a model general dels verps regulars d’este grup trobem donar (vid. núm.48). Encara que
hi ha verps que pels canvis ortogràfics d’algunes persones requerixen uns atres models propis:
1 – Els verps acabats en -guar com desaiguar (vid. núm. 42).
2 – Els verps acabats en -car com gemecar (vid. núm. 71).
3 – Els verps acabats en -quar com liquar (vid. núm 79).
4 – Els verps acabats en -cuar com promiscuar (vid. núm. 109).
5 – Els verps acabats en -çar com traçar (vid. núm. 130).
6 – Els verps acabats en -jar com gojar (vid. núm. 72).
7 – Els verps acabats en -gar com nugar (vid. núm. 92).
8 – Els verps acabats en -iar com iniciar (vid. núm. 75).
19
En qualsevol cas, a banda d’estos models, ya que es tracta del grup de verps més abundant
hem considerat oportú flexionar uns atres verps. En la majoria dels casos perque hem comprovat que els verps en eixes terminacions o radicals són susceptibles de confusió. Eixos
verps són els següents: afonar (vid. núm. 5), agarrar (vid. núm. 6), agranar (vid. núm. 8),
alçar (vid. núm. 10), alluntar (vid. núm. 11), espentar (vid. núm. 61), estar (vid. núm.
62), montar (vid. núm. 87), charrar (vid. núm. 26), assessorar (vid. núm. 16), esvarar
(vid. núm. 63), chuplar (vid. núm. 27), engrunsar (vid. núm. 57), desenrollar (vid. núm.
43), ensomiar (vid. núm. 58), passar (vid. núm. 100), posar (vid. núm. 106), llegislar
(vid. núm. 81), maular (vid. núm. 83), unflar (vid. núm. 132) i utilisar (vid. núm. 133).
E – CONSIDERACIONS DEL SEGON GRUP DE VERPS (-ER / -RE / -R)
Els verps d’este grup si són regulars seguixen els models de combatre (vid. núm. 30), quan
acaben en -re, i de témer (vid. núm. 125) quan acaben en -er. Pero s’ha de dir que la gran
majoria de verps són irregulars i, per tant, seguixen uns atres models. No obstant, de manera general, podem distinguir dins del grup entre els verps purs com cabre (vid. núm. 22) i
els velarisats, és dir, aquells que afigen una -c en la primera persona del present d’indicatiu, com ara concloure (vid. núm. 33)
Per un atre costat, per associació en el castellà, alguns verps pertanyents ad este grup tendixen a flexionar-se com si foren del tercer grup, de manera incorrecta. Entre uns atres1:
- Concloure
Despusdemà *concluïx (conclou) l’exposició temporal de l’IVAM.
- Interrompre
Els alumnes *interrumpixen (interrompen) freqüentment a la seua professora.
- Concebre
No *concebix (concep) els resultats de la prova.
- Ometre
Maria *omitix (omet) els detalls que no li són de profit.
- Combatre
Artur és aficionat a vore cóm *combatixen (combaten) els boxejadors.
1. Les formes precedides per asterisc (*) són incorrectes; les correctes les hem posades entre paréntesis.
20
Els casos de pondre i posar
Els verps posar i pondre, tenen significats diferents en llengua valenciana. El verp pondre
(vid. núm. 105) s’utilisa per a referir-nos al pas del sol (posta del sol) i a la reproducció de
les aus (posta de les aus). Seria incorrecte dir que “les gallines *posen ous” hauríem de dir
que “les gallines ponen ous”. D’igual manera que “el sol no se *posa” sino que “el sol se
pon”. Açò queda clar quan pensem en la “posta de sol” i no en la “*posada de sol”. Per al
restant de sentits s’usa el verp posar.
Respecte a la derivació d’estos verps, en valencià a soles se construïxen verps derivats de
pondre i no de posar (vid. núm. 106). Aixina s’escriu compondre i no *composar, expondre i no *exposar, impondre i no *imposar...
F – CONSIDERACIONS DEL TERCER GRUP DE VERPS (-IR)
El valencià no contempla la doble flexió de determinats verps d’este grup. Els que són
purs, no solen admetre una variant incoativa. Els verps purs són aquells que es flexionen
unint directament al radical en les desinències corresponents, per eixemple: fregir-é, bolliria (afegir, dormir, obrir, oir, sentir, llegir, lluir, mentir, regir, fugir, etc.).
Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment
incoatiu format per l’infix –x/xc–, per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i
en la tercera del plural. (vid. verp acodir, núm 2).
Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per
eixemple, el verp fregir (vid. núm 68) és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir (vid.
núm 120) és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels
verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; lligga i no
*llija, fuiggues i no *fuges, dorga i no *dorma,etc.
21
G – VARIETATS DIALECTALS I LOCALS
Segons reconeix l’Estatut d’Autonomia Valenciana, el valencià té la consideració de “idioma oficial” i de “llengua pròpia” en el nostre territori2. L’idioma valencià està constituït
per tres grans dialectes –o àrees–, dins dels quals existix un elevat número de formes locals.
Pel caràcter de l’obra que teniu entre les mans, que aspira a dotar a la llengua valenciana
d’un model verbal estàndart o general per a tot el territori llingüístic valencià, no hem flexionat totes les varietats verbals dialectals i locals, algunes de les quals són correctes, dins
dels models que oferim en el llibre.
El valencià, com díem, es dividix en tres dialectes: el septentrional, l’apichat o central i
el meridional. L’àrea del valencià septentrional ocupa les comarques de més al nort,
concretament Els Ports, el Maestrat (Alt i Baix), la Plana (Alta i Baixa) i l’Alcalatén.
Les poblacions compreses entre Vilarreal i Onda, al nort, i Almenara, al sur, a pesar de
pertànyer a l’àrea septentrional, posseïxen un parlar de transició entre esta i el dialecte
central.
El valencià central o apichat s’estén per les comarques del Camp de Morvedre, el
Camp de Túria, la Ribera (Alta i Baixa), l’Horta de Valéncia i el Cap i Casal. No obstant
això, algunes poblacions de la Ribera no compartixen totes les particularitats atribuibles
al dialecte apichat.
Finalment, el valencià meridional és el dialecte propi de la Safor, la Costera, la Vall
d’Albaida, el Comtat, l’Alcoyà, la Marina (Alta i Baixa), l’Alacantí, les Valls del Vinalopó i el Vinalopó Baix. Dins de la Marina, hi ha una zona entre la Vall de Gallinera i
Tàrbena que, degut a l’expulsió dels moriscs duta a terme durant la primera década del
segle XVII, fon repoblada per mallorquins i eivissencs. Este fet històric justifica la
convivència, en esta zona, de l’artícul salat (balear), hui en retrocés, en l’artícul valencià general.
Particularitats verbals del valencià septentrional
- Present d’indicatiu: la primera persona d’este temps canvia la desinència –e, general
en tot el domini llingüístic valencià, per –o. Esta característica no es produïx en tota
l’àrea septentrional, només entre la llínea que va de l’Alcora a Cabanes i de manera
desigual entre les diverses poblacions. Esta variació del radical es considera correcta
per ad estos parlants, pero el seu us no és recomanable en un model de llengua estàndart, ya que per al restant d’usuaris de l’idioma valencià estes formes són desconegudes.
22
2. En l’Estatut de 1982 s’arreplega en l’artícul 7.1; en l’Estatut de 2006 s’arreplega en l’artícul 6.2.
23
Dialectal
Estàndart
APLEGO
APLEGUE
SERVIXO
SERVIXC
PROMETO
PROMET
TORÇO
TORÇ
...
...
Dins del present d’indicatiu té lloc un atre fenomen pel qual es canvia la desinència –a,
pròpia del valencià general, per –e, en la tercera persona del singular. Esta variació, ademés de ser dialectal, no es considera adequada en un registre formal o lliterari.
Dialectal
(ELL) PASSE
(ELL) DIGUE
(ELL) CULLE
(ELL) ANAVE
...
Estàndart
PASSA
DIGA
CULL
ANAVA
...
- Pretèrit imperfecte d’indicatiu: els verps que en este temps incorporen a la desinència la
consonant v, la perden en alguns parlars. Ad este fenomen hem d’afegir que la tendència de
canviar la –a de l’acabament per una –e, que s’ha comentat en el present d’indicatiu, s’estén també a l’imperfecte; en este cas tant en la primera com en la tercera persona del singular. No es considera normatiu.
Dialectal
Estàndart
ANAE
ANAVA
FUNCIONAE
FUNCIONAVA
ANOTAE
ANOTAVA
FRENAE
FRENAVA
...
...
- Pretèrit Imperfecte de Subjuntiu: en algunes zones molt concretes del valencià septentrional canvien les desinències generals –ara, –era, –ira, per les arcàiques –às, –és, –ís (i
següents). Esta variació del radical es considera correcta per ad estos parlants, pero el seu
us no és recomanable en un model de llengua estàndart, ya que per al restant d’usuaris de
la llengua valenciana estes formes són desconegudes.
24
Dialectal
1 – ANÀS / DIGUÉS / PARTÍS
2 – ANASSES / DIGUESSES / PARTISSES
3 – ANÀS / DIGUÉS / PARTÍS
4 – ANÀSSEM / DIGUÉSSEM / PARTÍSSEM
5 – ANÀSSEU / DIGUÉSSEU / PARTÍSSEU
6 – ANASSEN/ DIGUESSEN / PARTISSEN
...
Estàndart
ANARA / DIGUERA / PARTIRA
ANARES / DIGUERES / PARTIRES
ANARA / DIGUERA / PARTIRA
ANÀREM / DIGUÉREM / PARTÍREM
ANÀREU / DIGUÉREU / PARTÍREU
ANAREN / DIGUEREN / PARTIREN
...
- Característiques fonètiques: en algunes poblacions es produïx una pèrdua fonètica de
la –r etimològica final de l’infinitiu: *cantà en lloc de cantar; *tossí en lloc de tossir,
*jugà en lloc de jugar, etc. Aixina mateix, la substitució de la o per u en l’infinitiu no es
considera normativa: *acudir en lloc de acodir, *cussir en lloc de cossir, *cullir en lloc
de collir, etc.
Particularitats verbals del valencià central o apichat
- Present d’indicatiu: si be la velarisació és un fenomen comú i general del valencià, en
este dialecte és un fet especialment habitual. En este temps, concretament, ocorre en la primera i segona persona del plural d’alguns verps. Estes variants no es consideren adequades en un registre formal o lliterari.
Dialectal
DIGUEM / DIGUEU
ATENGUEM / ATENGUEU
BEGUEM / BEGUEU
CAIGUEM / CAIGUEU
CONEGUEM / CONEGUEU
CORREGUEM / CORREGUEU
...
Estàndart
DIEM / DIEU
ATENEM / ATENEU
BEVEM / BEVEU
CAEM / CAEU
CONEIXEM / CONEIXEU
CORREM / CORREU
...
- Pretèrit perfecte d’indicatiu: totes les formes d’este temps (eix. contí) tenen major pes
entre els parlants del dialecte central respecte a les del pretèrit perfecte perifràstic (eix.
vaig contar). Abdós temps són correctes i normatius. En qualsevol cas, en un model de
llengua estàndart es preferixen les variants analítiques del pretèrit perfecte d’indicatiu respecte de les sintètiques perifràstiques; no perque siguen predominants en este dialecte
sino perque conten en major tradició lliterària que les segones, les quals, segons els criteris
de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, (Vid. l’anex posterior a l’introducció) són més pobres i senzilles ya que sempre que es conjuga apareix el verp en infinitiu.
25
- Present de subjuntiu: en algunes poblacions, principalment de l’Horta i de la Ribera (com
ara Alzira, Meliana o Ribarroja, entre unes atres), es confon entre alguns parlants l’us d’este temps en el present d’indicatiu (fonamentalment en la primera i segona persona del plural). Parlen en present, modo indicatiu, pero utilisen el subjuntiu. Esta confusió, per una
atra banda minoritària, s’ha de corregir en àmbits formals.
Dialectal
Estàndart
NÀIXTRE
NÀIXER
DIEM
CONÉIXTRE
CONÉIXER
CONCEBEM
MERÉIXTRE
MERÉIXER
CONEGAU
CONEIXEM
PARÉIXTRE
PARÉIXER
VEJAU
VEEU
...
...
CONEGAM
CONEIXEM
...
...
Dialectal
Estàndart
DIGAM
CONCEBAM
- Gerundi: igual com hem dit en el present d’indicatiu, en esta forma no personal (gerundi)
existix una tendència a la velarisació, potser més intensa en este dialecte que en el restant
del valencià. Estes variants velarisades no es consideren normatives.
- Característiques fonètiques: en un àmbit formal no és adequada la transformació del diftonc ou en au, principalment en la tercera persona del singular d’alguns temps aixina com
en certs infinitius.
Dialectal
Estàndart
Dialectal
Estàndart
PLAU
PLOU
AUBRIR
OBRIR
DUGUENT
DUENT
MAU
MOU
VOLGUENT
VOLENT
CAU
COU
ESTAGUENT
ESTANT
...
...
CONEGUENT
CONEIXENT
...
...
- Característiques fonètiques: en certs infinitius tendix a afegir-se una –r no etimològica,
fenomen este que no es considera adequat en un registre formal o lliterari.
26
Particularitats verbals del valencià meridional
- Infinitiu: en determinades zones d’este dialecte, entre elles algunes poblacions de la Marina, existix una variant per a certs infinitius acabats en –àixer o –éixer. Estes variants coloquials no es consideren adequades en un registre formal o lliterari.
Dialectal
Estàndart
VÓRER
VORE
CÀURER
CAURE
TRÀURER
TRAURE
CONCLÒURER
CLONCLOURE
CRÉURER
CREURE
...
...
Algunes poblacions compreses entre la Marina i l’Alacantí tendixen a perdre la –r final en
l’infinitiu, sobretot quan va seguit de pronom. Este fenomen coloquial mai no s’ha de traslladar a l’escritura.
Dialectal
DI-LI-HO
FE-LI
ANA-SE’N
...
Estàndart
DIR-LI-HO
FER-LI
ANAR-SE’N
...
27
En algunes poblacions no es pronuncia la –r etimològica final. Ad açò se suma que, en
anar l’infinitiu seguit del pronom neutre –ho, est es convertix en –vo. Tampoc no s’han de
traslladar a l’escritura, igual com en l’anterior cas, estes formes coloquials.
Dialectal
NETEJA-VO
COMPRA-VO
DI-VO
TENYI-VO
...
Estàndart
NETEJAR-HO
COMPRAR-HO
DIR-HO
TENYIR-HO
...
La pèrdua fonètica de la d intervocàlica de les paraules acabades en –ada, –ades és correcta i característica del valencià general. Ara be, el valencià meridional ho estén al restant de
paraules, entre elles els verps. Este fenomen no es considera normatiu.
Dialectal
Estàndart
ROAR
RODAR
POER
5 – En llengua valenciana les formes del pretèrit perfecte simple d’indicatiu són sinònimes a les del pretèrit perfecte perifràstic (en tots els verps). No obstant, en la llengua
estàndart prevaldran les del pretèrit perfecte simple (eix. ixquí, proponguí, llegí, escopinyí, etc.). Esta preferència es deu a que les formes del paradigma perifràstic són més
pobres i senzilles, puix sempre que es construïxen s’utilisa el verp anar com a auxiliar
més l’infinitiu del verp que es vol conjugar (eix. vaig eixir, vaig propondre, vaig llegir,
vaig escopinyar, etc.). Per açò, hem colocat el pretèrit perfecte perifràstic al marge, junt
al pretèrit perfecte simple; d’esta manera s’associa fàcilment que abdós són formes sinònimes pero queda clar que les del paradigma simple són preferibles.
6 – És convenient que la primera vegada que prengau l’obra en les vostres mans, lliggau
en deteniment l’introducció per a comprendre o recordar els conceptes més importants
dels verps en llengua valenciana.
PODER
YOAR
YODAR
...
...
MOERAR
4 – Molt més senzill encara serà si el verp que busqueu coincidix en un dels models. Per
eixemple, si busquem el verp eixir nos remet al model 52, que és ell mateix.
MODERAR
L’AUTOR.
H – INDICACIONS PER A BUSCAR I CONSULTAR UN VERP CORRECTAMENT
La mecànica de consulta i utilisació d’esta obra resulta molt senzilla:
1 – En primer lloc heu d’acodir a l’índex de verps en llengua valenciana, que trobareu al final,
i localisar el verp que busqueu o que vos desperta dubtes; posem per cas que est és reduir.
2 – A la dreta de cada verp trobareu un número; este NO remet a la pàgina sino al número de verp model que es flexiona igual com aquell que busquem. Continuant en l’eixemple, si busquem el verp reduir, trobem que remet al verp model 34; en este cas es correspon en el verp conduir.
3 – Com hem vist adés, els verps es dividixen en la raïl o el radical i l’acabament o la
desinència, ademés de la vocal temàtica. En l’eixemple que estem seguint hauríem de
substituir ‘condu-’ (de conduir) per ‘redu-’ (de reduir) i ya tenim el nostre verp flexionat.
28
29
ANEX
Criteris per a la flexió verbal en llengua valenciana, aprovats per la Secció de Llengua i
Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a l’us de l’idioma
valencià, a proposta de l’Acadèmic de Número i Director de dita Secció, Voro López i
Verdejo, en les sessions del 24 de giner, 28 de febrer, 28 de març i 23 de maig de l’any
2006.
CRITERIS APROVATS PER LA SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES
DE LA RACV PER A LA FLEXIÓ VERBAL EN LLENGUA VALENCIANA
Els verps apareixen per orde de preferència per a l’estàndart valencià.
PRETÈRIT PERFECTE SIMPLE D’INDICATIU
Pret. Perfecte Simple (1)
Pret. Perfecte Perifràstic (2)
Pret. Perfecte Perifràstic (3)
ALCÍ
VAIG ALÇAR
VAIG ALÇAR
ALÇARES
VARES ALÇAR
VAS ALÇAR
ALÇÀ
VA ALÇAR
VA ALÇAR
ALÇÀREM
VÀREM ALÇAR
VAM ALÇAR
ALÇÀREU
VÀREU ALÇAR
VAU ALÇAR
ALÇAREN
VAREN ALÇAR
VAN ALÇAR
(1) Pret. Perfecte Simple: esta flexió analítica és cronològicament la primera i clàssica.
Mostra una conjugació completa i pura sense recórrer a la perífrasis. Es manté viva en les
zones centrals del valencià i en les terres del Vinalopó3.
(2) Pret. Perfecte Perifràstic: esta flexió sintètica és cronològicament posterior a la simple.
És una forma molt més pobra i senzilla ya que el verp que es conjuga apareix sempre en
infinitiu. Esta forma està prou estesa per terres valencianes.
(3) Pret. Perfecte Perifràstic: esta flexió sintètica i sincopada té menys tradició .
4
Les formes que s’adopten per a l’estàndart valencià són la 1 i 2, per este orde.
3. Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca 1950. Pàg. 34: “en
la llengua culta escrita es sol donar preferència al perfet simple”.
32
4. Renat i Ferris, G. La Conjugació dels Verbs en Valencià. Ed. Castellonenca de Cultura. Castelló
1933. Pàg. 12. Ya en 1933 Guillem Renat dia que:“Aquestes formes sincopades són poc usades. A
la Ciutat de València hom prefereix les formes correctes vàrem, vàreu, varen i vares”.
33
PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU
Pret. Imperfecte (1)
ALÇARA
ALÇÀS
ALÇARES
ALÇASSES
ALÇARA
ALÇÀS
ALÇÀREM
ALÇÀSSEM
ALÇÀREU
ALÇÀSSEU
ALÇAREN
ALÇASSEN
(1) Esta és una forma genuïna i, llevat d’una estreta franja septentrional, és l’única coneguda i reconeguda pels valenciaparlants. Serà l’única utilisada en l’estàndart valencià,
considerant la (2) com a arcaica i molt dialectal en la llengua moderna.
PRESENT D’INDICATIU I SUBJUNTIU DELS VERPS INCOATIUS DE LA 3ª CONJUGACIÓ ( –IR)
Present d’indicatiu (1)
PATIXC
PATIXES
PATEIXES
PATIX
PATEIX
PATIM
PATIM
PATESC
PATIU
PATIU
PATIXEN
PATEIXEN
Present de subjuntiu (3)
PATIXCA
PATIXQUES
PATESQUES
PATIXCA
PATESCA
PATIM
PATIM
PATIU
PATIU
PATIXQUEN
PATESQUEN
PATESCA
(2) Esta flexió era utilisada pels clàssics en la llengua lliterària o antiga. Hui és una flexió
inexistent en la parla valenciana; resulta estranya i aliena als parlants i no s’utilisarà en
l’estàndart valencià.
(3) Les formes com ara patixca, patixques, patixca, patixquen són les pròpies de la fonètica valenciana i són en conseqüència les pròpies de l´estàndart valencià.
(4) Vore (2).
IMPERATIUS EN –AM, –AU O –EM, –EU DELS VERPS DE LA 2ª I 3ª CONJUGACIÓ (–AR, –ER)
Imperatiu (1)
REP (TU)
REBA (ELL/ELLA)
REBAM (NOSATRES)
REBAU (VOSATRES)
REBEN (ELLS/ELLES)
Imperatiu (2)
REP
REBA
REBEM
REBEU
REBEN
(1) Estes formes en –am, –au, són clàssiques i prou generalisades en valencià. Són formes
clarament imperatives i tenen la ventaja de diferenciar el present d’indicatiu del present
de subjuntiu, que segons les formes (2) es confonen: rebem, rebeu poden ser tant present
d’indicatiu com present de subjuntiu. Les formes (1) seran les de l’estàndart valencià6.
PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU DE VERPS COM: DIR, TRAURE, CAURE, VORE, FER, JAURE, RIURE
RIA / DIA
RIES / DIES
RIA / DIA
RÍEM / DÍEM
RÍEU / DÍEU
RIEN / DIEN
REYA / DEYA
REYES
/ DEYES
REYA / DEYA
/ DÉYEM
/ DÉYEU
REYEN / DEYEN
RÉYEM
RÉYEU
(1) Esta flexió és hui l’única forma existent per al valencià. No es deu a cap de castellanisació, és clàssica i serà l’única utilisada en l’estàndart valencià. La forma patixc respon a
la pronunciació valenciana5.
(1) Estes formes són generals per al valencià i no són formes castellanisades, seran les pròpies de l’estàndart valencià.
5. Algunes flexions valencianes donen la forma “patisc”, pero esta forma és inexistent en terres
valencianes, de fet M. Sanchis Guarner ni la nomena en la seua gramàtica adés citada.
6. Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca, 1950. Pàg 34: “També
són admissibles les formes –am, –au, les quals predominen en els textos clàssics: «No tingau tal
error» Tirant c. 145. «Vós no sirvau, siau servida» Spill 6002. «Vos suplic que consentau sens nengun dubte» Vita Chr. C. 32”.
34
35
Els verps: caure, traure, jaure i vore, tenen per distintes comarques valencianes tres formes (traure: trea, traïa, treya; vore: vea, veïa, veya, etc.). La 1ª i la 2ª són les formes més
vives i recomanables (trea i traïa). La 3ª (treya) és la forma antiga per al valencià i hui
viva només en algunes localitats.
La segona forma és molt utilisada: yo veïa, yo traïa, yo caïa, yo jaïa, i pot conviure en la
primera: yo vea, yo trea, yo quea, yo gea.
Acceptant les segones formes propostes, estos verps deixen de ser excepcions i seguixen la
conjugació normal d’este temps com ara: cloïa, cabia, batia, confonia, cosia, coïa, creïa...
(2) Esta flexió només existix en alguna zona valenciana per a quatre verps com: caure,
traure, jaure i vore, pero no és d’us general. Per ad estos verps pot acceptar-se, com a
segona opció, la flexió (2) i per als atres la (1).
PRESENT D’INDICATIU I SUBJUNTIU SENSE INCREMENT DE VERPS COM: LLEGIR, VESTIR, AFEGIR,
ENGOLIR, TEIXIR, MENTIR... (SÓN PURS, NO INCOATIUS)
LLIGC
LLIGGA
LLIGES
LLIGGUES
LLIG
LLIGGA
LLEGIM
LLIGGAM
LLEGIU
LLIGGAU
LLIGEN
LLIGGUEN
(1), (2) La forma sense increment incoatiu és l’única forma pròpia del valencià, a on estos
verps són purs. No s’han d’utilisar formes en increment en l’estàndart valencià7. Les formes en increment incoatiu no existixen en valencià i solen escoltar-se en terres valencianes
en boca de castellaparlants que s’incorporen a l’idioma i les creuen incoatives quan en realitat no ho són.
Les formes que reproduïm són les valencianes generals i conviuen en unes atres més vulgars com: llixca, llixques, etc. que no cal acceptar.
INFINITIUS
Per ser les formes actuals valencianes s’ha d’utilisar la forma (1) dels següents infinitius:
Infinitiu (1)
Infinitiu (2)
TINDRE
TENIR
SER
VINDRE
VALDRE
VORE
UNFLAR
CABRE
DEFENDRE
ÉSSER
VENIR
VALER
VEURE
INFLAR
CABER
DEFENSAR
La forma (2) sol ser arcaica i en algun cas hui dialectal en la llengua valenciana.
ASPECTES PUNTUALS DE LA FLEXIÓ
Dir
La 2ª persona del singular de l’imperatiu del verp dir coneix en valencià dos formes: dis i
digues, i abdós són aptes en un estàndart valencià.
Voler
La 1ª persona del present d’indicatiu pot ser vullc o vull.
VULLGUES
VULLES
VULLGAM
VULLAM
VULLGA
VULLGA
VULLGAU
VULLGUEN
VULLA
VULLA
VULLAU
VULLEN
(1) Esta flexió és la valenciana actual. Estes formes són les pròpies de l’estàndart valencià.
(2) Estes formes són les de la llengua clàssica o antiga, hui completament desaparegudes
en terres valencianes.
7. S’hauria de tindre en conte que Enric Valor en la seua Flexió Verbal dona formes en increment
incoatiu, pero les dona en segon lloc. Valor, E. La Flexió Verbal. Ed. 3 i 4. Valéncia 1990.
36
37
Imperatiu (1)
VOL / VULLGUES
MUIGA
VULLGA
MUIGUES
VULLGAM
MUIGA
VULLGAU
/ MORIM
MUIGAU / MORIU
MUIGAM
VULLGUEN
(1) Estes formes són les valencianes actuals i generals i són les estàndarts.
Ser
La 3ª persona del singular del present d’indicatiu:
ERES
(1)
MUIGUEN
(1) Esta és una de les flexions més utilisades pel valencià i ha de ser l’estàndart, si be n’hi
ha unes atres.
Les formes morim, moriu, de la 1ª i 2ª persona del plural, són també pròpies del valencià.
EST
(2)
Imperatiu (1)
Imperatiu (2)
MOR
MUIR
MUIGA
MUIRA
(2) La forma est és la clàssica i hui arcaica.
MUIGAM
/ MORIM
MUIGAU / MORIU
MORIM
S’utilisarà en l’estàndart la forma eres pel seu us exclusiu en terres valencianes. La forma
clàssica valenciana est es pot utilisar excepcionalment en llenguage poètic
MUIGUEN
MUIREN
(1) Esta flexió és la valenciana més general i és l’estàndart.
La 3ª persona del singular del pretèrit perfecte simple:
(2) La 1ª, 2ª i 5ª forma són pròpies de la llengua antiga i no estan vives en cap de lloc.
(1) Esta forma, possiblement presa del castellà “eres” o creada per analogia en formes
com, era, eres, érem, éreu, eren, és l’única existent per al valencià actual.
FON
(1)
FUI
(2)
(1) La forma valenciana clàssica i viva és fon. (2) Es tracta de la forma antiga de la 1ª persona i és un arcaisme inexistent a hores d’ara. S’accepta fon per a la 1ª i 3ª persona del singular i s’elimina fui per a la 1ª del singular.
Morir
La 1ª persona del singular del present d’indicatiu:
MUIC
(1)
MORC
(2)
Dur
MORIU
DUS
DUUS
DU
DUU
Imperatiu (3)
DUS (TU)
DU (TU)
Imperatiu (4)
Les úniques formes vives hui en llengua valenciana són la (1) i la (3). Es prescindix de les
formes arcaiques (2) i (4).
(1) La forma valenciana més general és muic, i la forma morc és molt dialectal. La forma
estàndart és muic. La forma muir que algun gramàtic dona per al valencià és inexistent en
terres valencianes.
38
39
Haver
Pret. Perfecte d’indicatiu (1)
Pret. Perfecte d’indicatiu (2)
PERGUÍ
PERDÍ
HE
PERGUERES
PERDERES
HAS
PERGUÉ
PERDÉ
HA
PERGUÉREM
PERDÉREM
PERGUÉREU
PERDÉREU
PERGUEREN
PERDEREN
Present de Subjuntiu (1)
Present de Subjuntiu (2)
PERGA
PERDA
PERGUES
PERDES
PERGA
PERDA
PERGAM
PERDAM
HEM
HEU
/ HAVEM
/ HAVEU
HAN
(1) Les formes de la 1ª i 2ª persona del plural havem, haveu, són acceptables per etimològiques i clàssiques, si be hem, heu, són més generals i recomanables. Hi ha una tendència
vulgar que substituïx la 1ª persona del singular he, la 1ª del plural hem i la 2ª del plural
heu, per ha, ham, hau, respectivament; açò és una pronunciació coloquial que no ha de
passar a la llengua escrita.
PERGAU
PERDAU
PERGUEN
PERDEN
Omplir
Hi ha una certa tendència entre els nous parlants que s’incorporen a la llengua a utilisar en
lloc del verp omplir, el verp inexistent en valencià “plenar”, segurament per influència del
castellà “llenar” i de l’adjectiu ple, plena, plens, plenes.
Pret. Imperfecte de subjuntiu (1)
Pret. Imperfecte de subjuntiu (2)
Hem de recordar que el participi de omplir és omplit, omplida, omplits, omplides, pero es
substituïx per l’adjectiu ple, plena, plens, plenes, segons l’us general en tot el territori
valencià.
Perdre i la velarisació
PERC
PERT
(1) La –d– del radical verbal ha segut canviada en tot el valencià per la –c morfemàtica i
característica en valencià de la 1ª persona del singular del present d’indicatiu.
(2) Forma etimològica hui inexistent i que ha donat pas a la forma perc, evitant la confusió
que es donava entre la 1ª i la 3ª persona del singular: yo pert, ell pert, per lo qual s’ha d’usar esta forma (1).
No són acceptables les formes velarisades de la 1ª i 2ª persona del plural: perguem, pergueu, per les correctes perdem, perdeu.
40
PERGUERA
PERDERA
PERGUERES
PERDERES
PERGUERA
PERDERA
PERGUÉREM
PERDÉREM
PERGUÉREU
PERDÉREU
PERGUEREN
PERDEREN
Imperatiu (1)
Imperatiu (2)
PERGAM
PERDAM
PERGAU
PERDAU
(1) Estes formes velarisades són el resultat de l’influència eixercida per la 1ª persona del
singular del present d’indicatiu yo perc en la formació dels atres temps de la flexió. Els
temps afectats per esta velarisació són el present d’indicatiu, perfecte d’indicatiu, present
de subjuntiu, imperfecte de subjuntiu i imperatiu. En el cas del verp perdre són acceptables
totes les formes velarisades per haver-se generalisat, continuant com a segona opció les no
velarisades, encara que estes últimes tinguen tradició clàssica.
No obstant, la velarisació no afecta per igual a tots els verps; per eixemple, en el verp
morir, que hem vist adés, la velarisació afecta a la 1ª persona del present d’indicatiu yo
muic i al present de subjuntiu yo muiga... pero en l’imperatiu i en el perfecte de subjuntiu
coexistixen les formes no velarisades en les velarisades, que encara no han fet desaparéi41
xer a les primeres: morim / muigam, moriu / muigau per a l’imperatiu, i morí, morires,
morí, morírem, moríreu, moriren / muiguí, muigueres, muigué, muiguérem, muiguéreu,
muigueren, en el perfecte d’indicatiu. En este cas són preferibles les no velarisades.
Estàndart
ESTANT
Dialectal
CAENT
CAIGUENT
En el verp vendre la velarisació no s’ha consagrat tampoc al cent per cent ni ha fet desaparéixer les formes no velarisades. En este cas no són acceptables les formes velarisades de
la 1ª i 2ª persona del plural del present d’indicatiu venguem, vengueu, l’única forma acceptable en l’estàndart és venem, veneu.
PODENT
POGUENT
VALENT
VALGUENT
ESTIGUENT O ESTAGUENT
CORRENT
CORREGUENT
RIENT
RIGUENT
HAVENT
HAGUENT
Per contra, en el present de subjuntiu les formes velarisades han fet desaparéixer a les no
velarisades: venga, vengues, venga, vengam, vengau, venguen, formes estàndarts i no les
hui inexistents: vena, venes, vena.
SENT
SIGUENT
CREENT
CREGUENT
TENINT
TINGUENT
TRAENT
TRAGUENT
Coexistixen les formes velarisades i no velarisades en l’imperfecte de subjuntiu i perfecte
d’indicatiu: venera, veneres, venera, venérem, venéreu, veneren, front a venguera, vengueres, venguera, venguérem, venguéreu, vengueren, i vení, veneres, vené, venérem, venéreu,
veneren, front a venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren. En estos
casos són preferibles les formes pures o no velarisades venera... i vení...
VENINT
VINGUENT
DORMINT
DORGUENT
En el cas de la velarisació, el criteri general a seguir és utilisar les formes velarisades quan
estes han fet desaparéixer a les no velarisades i en els casos en que coexistixen les dos formes, utilisar preferiblement la no velarisada en l’estàndart valencià.
EIXINT
IXQUENT
LLEGINT
LLIGGUENT
MORINT
MUIGUENT
OBRINT
OBRIGUENT
OMPLINT
OMPLIGUENT
RENYINT
RINYGUENT
DUENT
DUGUENT
El gerundi i la velarisació
La velarisació, per analogia en el radical de la primera persona del singular del present
d’indicatiu, ha afectat a la majoria dels gerundis. Esta velarisació no és acceptable en un
estàndart valencià puix les formes pures estan vives i molt esteses.
La formació del gerundi es farà seguint la regla general d’afegir la terminació –ant al radical dels verps del primer grup acabats en –ar; –ent als verps del segon grup acabats en –er
/ –re / –r; i –int als del tercer grup acabats en –ir:
42
VEENT
VEGUENT O VEGENT
DIENT
DIGUENT
COLLINT
CULLGUENT
COSINT
CUSGUENT O CUSQUENT
43
LLISTAT DE VERPS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
46
Absoldre
Acodir
Adequar
Afegir
Afonar
Agarrar
Agrair
Agranar
Ajopir
Alçar
Alluntar
Anar
Aplegar
Argüir
Arredonir
Assessorar
Atendre
Baixar
Beure
Bollir
Brunyir
Cabre
Caldre
Caure
Cerndre
Charrar
Chuplar
Cloixir
Collir
Combatre
Compondre
Concebre
Concloure
Conduir
Conéixer
Corregir
Córrer
Cosir
50
52
54
56
58
60
62
64
66
68
70
72
74
76
78
80
82
84
86
88
90
92
94
96
98
100
102
104
106
108
110
112
114
116
118
120
122
124
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
Còure
Creure
Defendre
Desaiguar
Desenrollar
Difondre
Dir
Distinguir
Doldre
Donar
Dormir
Dur
Eixercir
Eixir
Encendre
Enfollir
Engolir
Engroguir
Engrunsar
Ensomiar
Escopir
Escriure
Espentar
Estar
Esvarar
Expondre
Fendre
Fényer
Fer
Fregir
Fruir
Fugir
Gemecar
Gojar
Grunyir
Haver
Iniciar
Interrompre
126
128
130
132
134
136
138
140
142
144
146
148
150
152
154
156
158
160
162
164
166
168
170
172
174
176
178
180
182
184
186
188
190
192
194
196
198
200
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
Jaure
Junyir
Liquar
Llegir
Llegislar
Lluir
Maular
Mentir
Meréixer
Moldre
Montar
Monyir
Morir
Moure
Nàixer
Nugar
Obeir
Obrir
Ofendre
Ometre
Omplir
Oure
Paréixer
Passar
Percebre
Perdre
Pessigar
Poder
Pondre
Posar
Prear
Prémer
Promiscuar
Pudir
Raure
Rebre
Regir
Renyir
202
204
206
208
210
212
214
216
218
220
222
224
226
228
230
232
234
236
238
240
242
244
246
248
250
252
254
256
258
260
262
264
266
268
270
272
274
276
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
Retre
Riure
Rostir
Rugir
Saber
Sentir
Ser
Sobreeixir
Suar
Teixir
Témer
Tenyir
Tindre
Tòrcer
Tossir
Traçar
Traure
Unflar
Utilisar
Valdre
Véncer
Vestir
Vindre
Viure
Voler
Vore
278
280
282
284
286
288
290
292
294
296
298
300
302
304
306
308
310
312
314
316
318
320
322
324
326
328
47
VERPS FLEXIONATS
1- Absoldre
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
absolc
absols
absol
absolem
absoleu
absolen
1
2
3
4
5
6
he absolt
has absolt
ha absolt
hem absolt
heu absolt
han absolt
1
2
3
4
5
6
absolia
absolies
absolia
absolíem
absolíeu
absolien
1
2
3
4
5
6
havia absolt
havies absolt
havia absolt
havíem absolt
havíeu absolt
havien absolt
1
2
3
4
5
6
absolguí
absolgueres
absolgué
absolguérem
absolguéreu
absolgueren
1
2
3
4
5
6
haguí absolt
hagueres absolt
hagué absolt
haguérem absolt
haguéreu absolt
hagueren absolt
Pretèrit imperfecte 8
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
Pret. plusquamperfecte
absoldré
absoldràs
absoldrà
absoldrem
absoldreu
absoldran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
absoldria
absoldries
absoldria
absoldríem
absoldríeu
absoldrien
1
2
3
4
5
6
50
Notes
8. Les variants 1 absolvia, 2 absolvies, 3 absolvia, 4 absolvíem,
5 absolvíeu 6 absolvien, són castellanismes. El mateix cas es produïx
en verps com resoldre, desenvoldre
o dissoldre. En cap de cas s’admet
la v entre el radical i la desinència;
resolia, desenvolia o dissolia i no
*resolvia, *desenvolvia o *dissolvia.
Pret. perfecte compost
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré absolt
hauràs absolt
haurà absolt
haurem absolt
haureu absolt
hauran absolt
F. hipotètic compost
hauria absolt
hauries absolt
hauria absolt
hauríem absolt
hauríeu absolt
haurien absolt
Pret. perf. perifràstic
1
2
3
4
5
6
1- Absoldre
Notes
9. La variant absolguent no és adequada en un registre formal o lliterari, encara que estiga ben viva.
10. El verp oldre fa el participi
regular olgut, olguda, olguts, olgudes.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
absolga
absolgues
absolga
absolgam
absolgau
absolguen
1
2
3
4
5
6
haja absolt
hages absolt
haja absolt
hajam absolt
hajau absolt
hagen absolt
absolguera
absolgueres
absolguera
absolguérem
absolguéreu
absolgueren
1
2
3
4
5
6
haguera absolt
hagueres absolt
haguera absolt
haguérem absolt
haguéreu absolt
hagueren absolt
2
3
4
5
6
absol
absolga
absolgam
absolgau
absolguen
Pretèrit imperfecte
vaig absoldre
vares absoldre
va absoldre
vàrem absoldre
vàreu absoldre
varen absoldre
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
absoldre
Simple
absolent9
Compost
haver absolt
Compost
havent absolt
PARTICIPI 10
Singular masculí
absolt
Singular femení
absolta
Plural masculí
absolts
Plural femení
absoltes
51
2- Acodir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he acodit
has acodit
ha acodit
hem acodit
heu acodit
han acodit
1
2
3
4
5
6
acodia
acodies
acodia
acodíem
acodíeu
acodien
1
2
3
4
5
6
havia acodit
havies acodit
havia acodit
havíem acodit
havíeu acodit
havien acodit
1
2
3
4
5
6
acodí
acodires
acodí
acodírem
acodíreu
acodiren
1
2
3
4
5
6
haguí acodit
hagueres acodit
hagué acodit
haguérem acodit
haguéreu acodit
hagueren acodit
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
acodiré
acodiràs
acodirà
acodirem
acodireu
acodiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
acodiria
acodiries
acodiria
acodiríem
acodiríeu
acodirien
1
2
3
4
5
6
52
11. Hi ha alguns verps que flexionen tots els temps segons el model
de acodir pero canvien el participi.
És el cas, entre uns atres, de cobrir:
cobert, coberta, coberts, cobertes o
imprimir, que presenta dos
variants: imprés, impresa, impresos, impreses (com a primera
opció) i imprimit, imprimida, imprimits, imprimides (com a segona).
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
acodixc
acodixes
acodix
acodim
acodiu
acodixen
Futur perfecte
hauré acodit
hauràs acodit
haurà acodit
haurem acodit
haureu acodit
hauran acodit
hauria acodit
hauries acodit
hauria acodit
hauríem acodit
hauríeu acodit
haurien acodit
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
2- Acodir
Pretèrit perfecte
acodixca
acodixques
acodixca
acodim
acodiu
acodixquen
1
2
3
4
5
6
haja acodit
hages acodit
haja acodit
hajam acodit
hajau acodit
hagen acodit
acodira
acodires
acodira
acodírem
acodíreu
acodiren
1
2
3
4
5
6
haguera acodit
hagueres acodit
haguera acodit
haguérem acodit
haguéreu acodit
hagueren acodit
2
3
4
5
6
acodix
acodixca
acodim
acodiu
acodixquen
vaig acodir
vares acodir
va acodir
vàrem acodir
vàreu acodir
varen acodir
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
acodir
Simple
acodint
Compost
haver acodit
Compost
havent acodit
PARTICIPI 11
Singular masculí
acodit
Singular femení
acodida
Plural masculí
acodits
Plural femení
acodides
53
3- Adequar12
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
adeqüe
adeqües
adequa
adeqüem
adeqüeu
adeqüen
1
2
3
4
5
6
he adequat
has adequat
ha adequat
hem adequat
heu adequat
han adequat
1
2
3
4
5
6
adequava
adequaves
adequava
adequàvem
adequàveu
adequaven
1
2
3
4
5
6
havia adequat
havies adequat
havia adequat
havíem adequat
havíeu adequat
havien adequat
1
2
3
4
5
6
adeqüí
adequares
adequà
adequàrem
adequàreu
adequaren
1
2
3
4
5
6
haguí adequat
hagueres adequat
hagué adequat
haguérem adequat
haguéreu adequat
hagueren adequat
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
adequaré
adequaràs
adequarà
adequarem
adequareu
adequaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
adequaria
adequaries
adequaria
adequaríem
adequaríeu
adequarien
1
2
3
4
5
6
54
Notes
12. Els verps que acaben en -quar
no duran diéresis més que en les
persones d’aquells temps que canvien la a de la desinència per e. És
el cas del present d’indicatiu
(1 adeqüe, 2 adeqües, 4 adeqüem,
etc.) i de subjuntiu (1 adeqüe,
2 adeqües, etc.) aixina com de l’imperatiu (3 adeqüe, 4 adeqüem, etc.).
La u que seguix a la q (qu) només
pot dur diéresis quan després hi ha
una i o una e, per a diferenciar el sò
que de qüe o qui de qüi. Mai no
posarem diéresis si després van una a
(com en el cas de adequar) o una o.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré adequat
hauràs adequat
haurà adequat
haurem adequat
haureu adequat
hauran adequat
hauria adequat
hauries adequat
hauria adequat
hauríem adequat
hauríeu adequat
haurien adequat
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
3- Adequar
Pretèrit perfecte
adeqüe
adeqües
adeqüe
adeqüem
adeqüeu
adeqüen
1
2
3
4
5
6
haja adequat
hages adequat
haja adequat
hajam adequat
hajau adequat
hagen adequat
adequara
adequares
adequara
adequàrem
adequàreu
adequaren
1
2
3
4
5
6
haguera adequat
hagueres adequat
haguera adequat
haguérem adequat
haguéreu adequat
hagueren adequat
2
3
4
5
6
adequa
adeqüe
adeqüem
adeqüeu
adeqüen
vaig adequar
vares adequar
va adequar
vàrem adequar
vàreu adequar
varen adequar
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
adequar
Simple
adequant
Compost
haver adequat
Compost
havent adequat
PARTICIPI
Singular masculí
adequat
Singular femení
adequada
Plural masculí
adequats
Plural femení
adequades
55
4- Afegir13
Present14
INDICATIU
Passat pròxim
afigc
afiges
afig
afegim
afegiu
afigen
1
2
3
4
5
6
he afegit
has afegit
ha afegit
hem afegit
heu afegit
han afegit
1
2
3
4
5
6
afegia
afegies
afegia
afegíem
afegíeu
afegien
1
2
3
4
5
6
havia afegit
havies afegit
havia afegit
havíem afegit
havíeu afegit
havien afegit
1
2
3
4
5
6
afegí
afegires
afegí
afegírem
afegíreu
afegiren
1
2
3
4
5
6
haguí afegit
hagueres afegit
hagué afegit
haguérem afegit
haguéreu afegit
hagueren afegit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
afegiré
afegiràs
afegirà
afegirem
afegireu
afegiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
afegiria
afegiries
afegiria
afegiríem
afegiríeu
afegirien
1
2
3
4
5
6
56
Notes
13. Es tracta d’un verp pur que,
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com afegixc, afegixen, afegixca, etc. que no són
adequades en un registre formal o
lliterari.
14. Les formes 4 afigim, 5 afigiu
són coloquials i no es consideren
adequades en un registre formal.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré afegit
hauràs afegit
haurà afegit
haurem afegit
haureu afegit
hauran afegit
hauria afegit
hauries afegit
hauria afegit
hauríem afegit
hauríeu afegit
haurien afegit
1
2
3
4
5
6
Notes
15. La variant afigit no es considera
normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
4- Afegir
Pretèrit perfecte
afigga
afiggues
afigga
afiggam / afegim
afiggau / afegiu
afigguen
1
2
3
4
5
6
haja afegit
hages afegit
haja afegit
hajam afegit
hajau afegit
hagen afegit
afegira
afegires
afegira
afegírem
afegíreu
afegiren
1
2
3
4
5
6
haguera afegit
hagueres afegit
haguera afegit
haguérem afegit
haguéreu afegit
hagueren afegit
2
3
4
5
6
afig
afigga
afiggam / afegim
afiggau / afegiu
afigguen
vaig afegir
vares afegir
va afegir
vàrem afegir
vàreu afegir
varen afegir
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
afegir
Simple
afegint
Compost
haver afegit
Compost
havent afegit
PARTICIPI
Singular masculí
afegit15
Singular femení
afegida
Plural masculí
afegits
Plural femení
afegides
57
5- Afonar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
Present
afone
afones
afona
afonem
afoneu
afonen
1
2
3
4
5
6
he afonat
has afonat
ha afonat
hem afonat
heu afonat
han afonat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
afonava
afonaves
afonava
afonàvem
afonàveu
afonaven
1
2
3
4
5
6
havia afonat
havies afonat
havia afonat
havíem afonat
havíeu afonat
havien afonat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
afoní
afonares
afonà
afonàrem
afonàreu
afonaren
1
2
3
4
5
6
haguí afonat
hagueres afonat
hagué afonat
haguérem afonat
haguéreu afonat
hagueren afonat
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
afonaré
afonaràs
afonarà
afonarem
afonareu
afonaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
afonaria
afonaries
afonaria
afonaríem
afonaríeu
afonarien
1
2
3
4
5
6
58
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré afonat
hauràs afonat
haurà afonat
haurem afonat
haureu afonat
hauran afonat
hauria afonat
hauries afonat
hauria afonat
hauríem afonat
hauríeu afonat
haurien afonat
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
5- Afonar
Pretèrit perfecte
afone
afones
afone
afonem
afoneu
afonen
1
2
3
4
5
6
haja afonat
hages afonat
haja afonat
hajam afonat
hajau afonat
hagen afonat
afonara
afonares
afonara
afonàrem
afonàreu
afonaren
1
2
3
4
5
6
haguera afonat
hagueres afonat
haguera afonat
haguérem afonat
haguéreu afonat
hagueren afonat
2
3
4
5
6
afona
afone
afonem
afoneu
afonen
vaig afonar
vares afonar
va afonar
vàrem afonar
vàreu afonar
varen afonar
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
afonar
Simple
afonant
Compost
haver afonat
Compost
havent afonat
PARTICIPI
Singular masculí
afonat
Singular femení
afonada
Plural masculí
afonats
Plural femení
afonades
59
6- Agarrar
Present
INDICATIU
Passat pròxim
Present
agarre
agarres
agarra
agarrem
agarreu
agarren
1
2
3
4
5
6
he agarrat
has agarrat
ha agarrat
hem agarrat
heu agarrat
han agarrat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agarrava
agarraves
agarrava
agarràvem
agarràveu
agarraven
1
2
3
4
5
6
havia agarrat
havies agarrat
havia agarrat
havíem agarrat
havíeu agarrat
havien agarrat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agarrí
agarrares
agarrà
agarràrem
agarràreu
agarraren
1
2
3
4
5
6
haguí agarrat
hagueres agarrat
hagué agarrat
haguérem agarrat
haguéreu agarrat
hagueren agarrat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
agarraré
agarraràs
agarrarà
agarrarem
agarrareu
agarraran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agarraria
agarraries
agarraria
agarraríem
agarraríeu
agarrarien
1
2
3
4
5
6
60
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré agarrat
hauràs agarrat
haurà agarrat
haurem agarrat
haureu agarrat
hauran agarrat
hauria agarrat
hauries agarrat
hauria agarrat
hauríem agarrat
hauríeu agarrat
haurien agarrat
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
6- Agarrar
Pretèrit perfecte
agarre
agarres
agarre
agarrem
agarreu
agarren
1
2
3
4
5
6
haja agarrat
hages agarrat
haja agarrat
hajam agarrat
hajau agarrat
hagen agarrat
agarrara
agarrares
agarrara
agarràrem
agarràreu
agarraren
1
2
3
4
5
6
haguera agarrat
hagueres agarrat
haguera agarrat
haguérem agarrat
haguéreu agarrat
hagueren agarrat
2
3
4
5
6
agarra
agarre
agarrem
agarreu
agarren
vaig agarrar
vares agarrar
va agarrar
vàrem agarrar
vàreu agarrar
varen agarrar
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
agarrar
Simple
agarrant
Compost
haver agarrat
Compost
havent agarrat
PARTICIPI
Singular masculí
agarrat
Singular femení
agarrada
Plural masculí
agarrats
Plural femení
agarrades
61
7- Agrair16
Present
INDICATIU
Passat pròxim
agraïxc
agraïxes
agraïx
agraïm
agraïu
agraïxen
1
2
3
4
5
6
he agraït
has agraït
ha agraït
hem agraït
heu agraït
han agraït
1
2
3
4
5
6
agraïa
agraïes
agraïa
agraíem
agraíeu
agraïen
1
2
3
4
5
6
havia agraït
havies agraït
havia agraït
havíem agraït
havíeu agraït
havien agraït
1
2
3
4
5
6
agraí
agraïres
agraí
agraírem
agraíreu
agraïren
1
2
3
4
5
6
haguí agraït
hagueres agraït
hagué agraït
haguérem agraït
haguéreu agraït
hagueren agraït
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
16. Segons les regles d’us de la diéresis esta no s’admet en infinitiu, gerundi, futur imperfecte i Futur hipotètic.
agrairé
agrairàs
agrairà
agrairem
agraireu
agrairan
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agrairia
agrairies
agrairia
agrairíem
agrairíeu
agrairien
1
2
3
4
5
6
62
Notes
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré agraït
hauràs agraït
haurà agraït
haurem agraït
haureu agraït
hauran agraït
hauria agraït
hauries agraït
hauria agraït
hauríem agraït
hauríeu agraït
haurien agraït
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
7- Agrair
Pretèrit perfecte
agraïxca
agraïxques
agraïxca
agraïm
agraïu
agraïxquen
1
2
3
4
5
6
haja agraït
hages agraït
haja agraït
hajam agraït
hajau agraït
hagen agraït
agraïra
agraïres
agraïra
agraírem
agraíreu
agraïren
1
2
3
4
5
6
haguera agraït
hagueres agraït
haguera agraït
haguérem agraït
haguéreu agraït
hagueren agraït
2
3
4
5
6
agraïx
agraïxca
agraïm
agraïu
agraïxquen
vaig agrair
vares agrair
va agrair
vàrem agrair
vàreu agrair
varen agrair
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
agrair
Simple
agraint
Compost
haver agraït
Compost
havent agraït
PARTICIPI
Singular masculí
agraït
Singular femení
agraïda
Plural masculí
agraïts
Plural femení
agraïdes
63
8- Agranar
Present
INDICATIU
Passat pròxim
Present
agrane
agranes
agrana
agranem
agraneu
agranen
1
2
3
4
5
6
he agranat
has agranat
ha agranat
hem agranat
heu agranat
han agranat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agranava
agranaves
agranava
agranàvem
agranàveu
agranaven
1
2
3
4
5
6
havia agranat
havies agranat
havia agranat
havíem agranat
havíeu agranat
havien agranat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agraní
agranares
agranà
agranàrem
agranàreu
agranaren
1
2
3
4
5
6
haguí agranat
hagueres agranat
hagué agranat
haguérem agranat
haguéreu agranat
hagueren agranat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
agranaré
agranaràs
agranarà
agranarem
agranareu
agranaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
agranaria
agranaries
agranaria
agranaríem
agranaríeu
agranarien
1
2
3
4
5
6
64
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré agranat
hauràs agranat
haurà agranat
haurem agranat
haureu agranat
hauran agranat
hauria agranat
hauries agranat
hauria agranat
hauríem agranat
hauríeu agranat
haurien agranat
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
8- Agranar
Pretèrit perfecte
agrane
agranes
agrane
agranem
agraneu
agranen
1
2
3
4
5
6
haja agranat
hages agranat
haja agranat
hajam agranat
hajau agranat
hagen agranat
agranara
agranares
agranara
agranàrem
agranàreu
agranaren
1
2
3
4
5
6
haguera agranat
hagueres agranat
haguera agranat
haguérem agranat
haguéreu agranat
hagueren agranat
2
3
4
5
6
agrana
agrane
agranem
agraneu
agranen
vaig agranar
vares agranar
va agranar
vàrem agranar
vàreu agranar
varen agranar
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
agranar
Simple
agranant
Compost
haver agranat
Compost
havent agranat
PARTICIPI
Singular masculí
agranat
Singular femení
agranada
Plural masculí
agranats
Plural femení
agranades
65
9- Ajopir17
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
ajup
ajups
ajup
ajopim
ajopiu
ajupen
1
2
3
4
5
6
he ajopit
has ajopit
ha ajopit
hem ajopit
heu ajopit
han ajopit
1
2
3
4
5
6
ajopia
ajopies
ajopia
ajopíem
ajopíeu
ajopien
1
2
3
4
5
6
havia ajopit
havies ajopit
havia ajopit
havíem ajopit
havíeu ajopit
havien ajopit
1
2
3
4
5
6
ajopí
ajopires
ajopí
ajopírem
ajopíreu
ajopiren
1
2
3
4
5
6
haguí ajopit
hagueres ajopit
hagué ajopit
haguérem ajopit
haguéreu ajopit
hagueren ajopit
Pretèrit perfecte
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com ajupixc, ajupixen, ajupixca, etc. que no són
lliterari.
ajopiré
ajopiràs
ajopirà
ajopirem
ajopireu
ajopiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ajopiria
ajopiries
ajopiria
ajopiríem
ajopiríeu
ajopirien
1
2
3
4
5
6
66
Notes
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Futur perfecte
hauré ajopit
hauràs ajopit
haurà ajopit
haurem ajopit
haureu ajopit
hauran ajopit
hauria ajopit
hauries ajopit
hauria ajopit
hauríem ajopit
hauríeu ajopit
haurien ajopit
1
2
3
4
5
6
Notes
18. La variant ajupir no es considera normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
9- Ajopir
Pretèrit perfecte
ajupa
ajupes
ajupa
ajupam / ajopim
ajupau / ajopiu
ajupen
1
2
3
4
5
6
haja ajopit
hages ajopit
haja ajopit
hajam ajopit
hajau ajopit
hagen ajopit
ajopira
ajopires
ajopira
ajopírem
ajopíreu
ajopiren
1
2
3
4
5
6
haguera ajopit
hagueres ajopit
haguera ajopit
haguérem ajopit
haguéreu ajopit
hagueren ajopit
2
3
4
5
6
ajup
ajupa
ajupam / ajopim
ajupau / ajopiu
ajupen
vaig ajopir
vares ajopir
va ajopir
vàrem ajopir
vàreu ajopir
varen ajopir
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
ajopir18
Simple
ajopint
Compost
haver ajopit
Compost
havent ajopit
PARTICIPI
Singular masculí
ajopit
Singular femení
ajopida
Plural masculí
ajopits
Plural femení
ajopides
67
10- Alçar19
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
1
2
3
4
5
6
he alçat
has alçat
ha alçat
hem alçat
heu alçat
han alçat
alçava
alçaves
alçava
alçàvem
alçàveu
alçaven
1
2
3
4
5
6
havia alçat
havies alçat
havia alçat
havíem alçat
havíeu alçat
havien alçat
Pretèrit perfecte
alcí
alçares
alçà
alçàrem
alçàreu
alçaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
alçaré
alçaràs
alçarà
alçarem
alçareu
alçaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
alçaria
alçaries
alçaria
alçaríem
alçaríeu
alçarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
19. Els verps acabats en -çar transformen la ç del radical per c en les
persones que canvien la a de la
desinència per una e o una i. Ocorre en el present d’indicatiu (1 alce,
2 alces, etc.) i de subjuntiu (1 alce,
2 alces, 3 alce, etc.), aixina com en
l’imperatiu (3 alce, 4 alcem, etc.) i
en la primera persona del pretèrit
perfecte d’indicatiu(1 alcí).
haguí alçat
hagueres alçat
hagué alçat
haguérem alçat
haguéreu alçat
hagueren alçat
Futur perfecte
hauré alçat
hauràs alçat
haurà alçat
haurem alçat
haureu alçat
hauran alçat
hauria alçat
hauries alçat
hauria alçat
hauríem alçat
hauríeu alçat
haurien alçat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
68
Notes
alce
alces
alça
alcem
alceu
alcen
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
alce
alces
alce
alcem
alceu
alcen
1
2
3
4
5
6
haja alçat
hages alçat
haja alçat
hajam alçat
hajau alçat
hagen alçat
alçara
alçares
alçara
alçàrem
alçàreu
alçaren
1
2
3
4
5
6
haguera alçat
hagueres alçat
haguera alçat
haguérem alçat
haguéreu alçat
hagueren alçat
2
3
4
5
6
alça
alce
alcem
alceu
alcen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
10- Alçar
vaig alçar
vares alçar
va alçar
vàrem alçar
vàreu alçar
varen alçar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
alçar
Simple
alçant
Compost
haver alçat
Compost
havent alçat
PARTICIPI
Singular masculí
alçat
Singular femení
alçada
Plural masculí
alçats
Plural femení
alçades
69
11- Alluntar
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he alluntat
has alluntat
ha alluntat
hem alluntat
heu alluntat
han alluntat
alluntava
alluntaves
alluntava
alluntàvem
alluntàveu
alluntaven
1
2
3
4
5
6
havia alluntat
havies alluntat
havia alluntat
havíem alluntat
havíeu alluntat
havien alluntat
Pretèrit perfecte
alluntí
alluntares
alluntà
alluntàrem
alluntàreu
alluntaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
alluntaria
alluntaries
alluntaria
alluntaríem
alluntaríeu
alluntarien
1
2
3
4
5
6
haguí alluntat
hagueres alluntat
hagué alluntat
haguérem alluntat
haguéreu alluntat
hagueren alluntat
Futur perfecte
hauré alluntat
hauràs alluntat
haurà alluntat
haurem alluntat
haureu alluntat
hauran alluntat
hauria alluntat
hauries alluntat
hauria alluntat
hauríem alluntat
hauríeu alluntat
haurien alluntat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
alluntaré
alluntaràs
alluntarà
alluntarem
alluntareu
alluntaran
70
20. La variant allunyar és hui un
arcaisme.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
allunte
alluntes
allunta
alluntem
allunteu
allunten
11- Alluntar
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
allunte
alluntes
allunte
alluntem
allunteu
allunten
1
2
3
4
5
6
haja alluntat
hages alluntat
haja alluntat
hajam alluntat
hajau alluntat
hagen alluntat
alluntara
alluntares
alluntara
alluntàrem
alluntàreu
alluntaren
1
2
3
4
5
6
haguera alluntat
hagueres alluntat
haguera alluntat
haguérem alluntat
haguéreu alluntat
hagueren alluntat
2
3
4
5
6
allunta
allunte
alluntem
allunteu
allunten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig alluntar
vares alluntar
va alluntar
vàrem alluntar
vàreu alluntar
varen alluntar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
alluntar20
Simple
alluntant
Compost
haver alluntat
Compost
havent alluntat
PARTICIPI
Singular masculí
alluntat
Singular femení
alluntada
Plural masculí
alluntats
Plural femení
alluntades
71
12- Anar21
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
vaig
vas
va
anem
aneu
van
1
2
3
4
5
6
he anat
has anat
ha anat
hem anat
heu anat
han anat
anava
anaves
anava
anàvem
anàveu
anaven
1
2
3
4
5
6
havia anat
havies anat
havia anat
havíem anat
havíeu anat
havien anat
Pretèrit perfecte
aní
anares
anà
anàrem
anàreu
anaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
aniré
aniràs
anirà
anirem
anireu
aniran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
aniria
aniries
aniria
aniríem
aniríeu
anirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
21. Es tracta d’un verp auxiliar que
s’utilisa per a la formació del pretèrit perfecte perifràstic del restant de
verps. A banda de les formes que
hem donat com a generals per ad
este temps (1 vaig + infinitiu, 2 vas
+ inf., 3 va + inf., 4 vàrem + inf.,
5 vàreu + inf., 6 van + inf.) també
són vàlides les formes locals 4 vam
+ inf., 5 vau + inf., encara que són
secundàries.
1
2
3
4
5
6
72
Passat pròxim
haguí anat
hagueres anat
hagué anat
haguérem anat
haguéreu anat
hagueren anat
Futur perfecte
hauré anat
hauràs anat
haurà anat
haurem anat
haureu anat
hauran anat
hauria anat
hauries anat
hauria anat
hauríem anat
hauríeu anat
haurien anat
Notes
22. En algunes zones del valencià
septentrional estan vives les formes
velarisades 1 aniguera, 2 anigueres, 3 aniguera, 4 aniguérem, 5 aniguéreu, 6 anigueren, pero no són
lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
vaja
vages
vaja
anem
aneu
vagen
1
2
3
4
5
6
haja anat
hages anat
haja anat
hajam anat
hajau anat
hagen anat
anara
anares
anara
anàrem
anàreu
anaren
1
2
3
4
5
6
haguera anat
hagueres anat
haguera anat
haguérem anat
haguéreu anat
hagueren anat
2
3
4
5
6
ves
vaja
anem
aneu
vagen
Pretèrit imperfecte22
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
12- Anar
vaig anar
vares anar
va anar
vàrem anar
vàreu anar
varen anar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
anar
Simple
anant
Compost
haver anat
Compost
havent anat
PARTICIPI
Singular masculí
anat
Singular femení
anada
Plural masculí
anats
Plural femení
anades
73
13- Aplegar23
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
aplegue
aplegues
aplega
apleguem
aplegueu
apleguen
1
2
3
4
5
6
he aplegat
has aplegat
ha aplegat
hem aplegat
heu aplegat
han aplegat
aplegava
aplegaves
aplegava
aplegàvem
aplegàveu
aplegaven
1
2
3
4
5
6
havia aplegat
havies aplegat
havia aplegat
havíem aplegat
havíeu aplegat
havien aplegat
Pretèrit perfecte
apleguí
aplegares
aplegà
aplegàrem
aplegàreu
aplegaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
aplegaré
aplegaràs
aplegarà
aplegarem
aplegareu
aplegaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
aplegaria
aplegaries
aplegaria
aplegaríem
aplegaríeu
aplegarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
23. Els verps acabats en -gar canvien les grafies ga de desinència
per gue/gui per a mantindre el
mateix sò. Ocorre en el present
d’indicatiu (1 aplegue, 2 aplegues,
etc.) i de subjuntiu (1 aplegue,
2 aplegues, 3 aplegue, etc.), aixina
com en l’imperatiu (3 aplegue,
4 apleguem, etc.) i en la primera
persona del pretèrit perfecte d’indicatiu (1 apleguí).
1
2
3
4
5
6
74
Passat pròxim
haguí aplegat
hagueres aplegat
hagué aplegat
haguérem aplegat
haguéreu aplegat
hagueren aplegat
Futur perfecte
hauré aplegat
hauràs aplegat
haurà aplegat
haurem aplegat
haureu aplegat
hauran aplegat
hauria aplegat
hauries aplegat
hauria aplegat
hauríem aplegat
hauríeu aplegat
haurien aplegat
13- Aplegar
Notes
24. La forma sinònima arribar
també és correcta.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
aplegue
aplegues
aplegue
apleguem
aplegueu
apleguen
1
2
3
4
5
6
haja aplegat
hages aplegat
haja aplegat
hajam aplegat
hajau aplegat
hagen aplegat
aplegara
aplegares
aplegara
aplegàrem
aplegàreu
aplegaren
1
2
3
4
5
6
haguera aplegat
hagueres aplegat
haguera aplegat
haguérem aplegat
haguéreu aplegat
hagueren aplegat
2
3
4
5
6
aplega
aplegue
apleguem
aplegueu
apleguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig aplegar
vares aplegar
va aplegar
vàrem aplegar
vàreu aplegar
varen aplegar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
aplegar24
Simple
aplegant
Compost
haver aplegat
Compost
havent aplegat
PARTICIPI
Singular masculí
aplegat
Singular femení
aplegada
Plural masculí
aplegats
Plural femení
aplegades
75
14- Argüir
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
Present
argüixc
argüixes
argüix
argüim
argüiu
argüixen
1
2
3
4
5
6
he argüit
has argüit
ha argüit
hem argüit
heu argüit
han argüit
1
2
3
4
5
6
argüia
argüies
argüia
argüíem
argüíeu
argüien
1
2
3
4
5
6
havia argüit
havies argüit
havia argüit
havíem argüit
havíeu argüit
havien argüit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
argüí
argüires
argüí
argüírem
argüíreu
argüiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
argüiré
argüiràs
argüirà
argüirem
argüireu
argüiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
argüiria
argüiries
argüiria
argüiríem
argüiríeu
argüirien
1
2
3
4
5
6
76
Futur hipotètic
haguí argüit
hagueres argüit
hagué argüit
haguérem argüit
haguéreu argüit
hagueren argüit
Futur perfecte
hauré argüit
hauràs argüit
haurà argüit
haurem argüit
haureu argüit
hauran argüit
hauria argüit
hauries argüit
hauria argüit
hauríem argüit
hauríeu argüit
haurien argüit
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
argüixca
argüixques
argüixca
argüim
argüiu
argüixquen
1
2
3
4
5
6
haja argüit
hages argüit
haja argüit
hajam argüit
hajau argüit
hagen argüit
argüira
argüires
argüira
argüírem
argüíreu
argüiren
1
2
3
4
5
6
haguera argüit
hagueres argüit
haguera argüit
haguérem argüit
haguéreu argüit
hagueren argüit
2
3
4
5
6
argüix
argüixca
argüim
argüiu
argüixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
14- Argüir
vaig argüir
vares argüir
va argüir
vàrem argüir
vàreu argüir
varen argüir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
argüir
Simple
argüint
Compost
haver argüit
Compost
havent argüit
PARTICIPI
Singular masculí
argüit
Singular femení
argüida
Plural masculí
argüits
Plural femení
argüides
77
15- Arredonir
15- Arredonir
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Present
arredonixc
arredonixes
arredonix
arredonim
arredoniu
arredonixen
1
2
3
4
5
6
he arredonit
has arredonit
ha arredonit
hem arredonit
heu arredonit
han arredonit
1
2
3
4
5
6
arredonia
arredonies
arredonia
arredoníem
arredoníeu
arredonien
1
2
3
4
5
6
havia arredonit
havies arredonit
havia arredonit
havíem arredonit
havíeu arredonit
havien arredonit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
arredoní
arredonires
arredoní
arredonírem
arredoníreu
arredoniren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
arredoniré
arredoniràs
arredonirà
arredonirem
arredonireu
arredoniran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
arredoniria
arredoniries
arredoniria
arredoniríem
arredoniríeu
arredonirien
1
2
3
4
5
6
78
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí arredonit
hagueres arredonit
hagué arredonit
haguérem arredonit
haguéreu arredonit
hagueren arredonit
Futur perfecte
hauré arredonit
hauràs arredonit
haurà arredonit
haurem arredonit
haureu arredonit
hauran arredonit
hauria arredonit
hauries arredonit
hauria arredonit
hauríem arredonit
hauríeu arredonit
haurien arredonit
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
arredonixca
arredonixques
arredonixca
arredonim
arredoniu
arredonixquen
1
2
3
4
5
6
haja arredonit
hages arredonit
haja arredonit
hajam arredonit
hajau arredonit
hagen arredonit
arredonira
arredonires
arredonira
arredonírem
arredoníreu
arredoniren
1
2
3
4
5
6
haguera arredonit
hagueres arredonit
haguera arredonit
haguérem arredonit
haguéreu arredonit
hagueren arredonit
2
3
4
5
6
arredonix
arredonixca
arredonim
arredoniu
arredonixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig arredonir
vares arredonir
va arredonir
vàrem arredonir
vàreu arredonir
varen arredonir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
arredonir
Simple
arredonint
Compost
haver arredonit
Compost
havent arredonit
PARTICIPI
Singular masculí
arredonit
Singular femení
arredonida
Plural masculí
arredonits
Plural femení
arredonides
79
16- Assessorar
16- Assessorar
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Present
assessore
assessores
assessora
assessorem
assessoreu
assessoren
1
2
3
4
5
6
he assessorat
has assessorat
ha assessorat
hem assessorat
heu assessorat
han assessorat
1
2
3
4
5
6
assessorava
assessoraves
assessorava
assessoràvem
assessoràveu
assessoraven
1
2
3
4
5
6
havia assessorat
havies assessorat
havia assessorat
havíem assessorat
havíeu assessorat
havien assessorat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
assessorí
assessorares
assessorà
assessoràrem
assessoràreu
assessoraren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
assessoraré
assessoraràs
assessorarà
assessorarem
assessorareu
assessoraran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
assessoraria
assessoraries
assessoraria
assessoraríem
assessoraríeu
assessorarien
1
2
3
4
5
6
80
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí assessorat
hagueres assessorat
hagué assessorat
haguérem assessorat
haguéreu assessorat
hagueren assessorat
Futur perfecte
hauré assessorat
hauràs assessorat
haurà assessorat
haurem assessorat
haureu assessorat
hauran assessorat
hauria assessorat
hauries assessorat
hauria assessorat
hauríem assessorat
hauríeu assessorat
haurien assessorat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
assessore
assessores
assessore
assessorem
assessoreu
assessoren
1
2
3
4
5
6
haja assessorat
hages assessorat
haja assessorat
hajam assessorat
hajau assessorat
hagen assessorat
assessorara
assessorares
assessorara
assessoràrem
assessoràreu
assessoraren
1
2
3
4
5
6
haguera assessorat
hagueres assessorat
haguera assessorat
haguérem assessorat
haguéreu assessorat
hagueren assessorat
2
3
4
5
6
assessora
assessore
assessorem
assessoreu
assessoren
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig assessorar
vares assessorar
va assessorar
vàrem assessorar
vàreu assessorar
varen assessorar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
assessorar
Simple
assessorant
Compost
haver assessorat
Compost
havent assessorat
PARTICIPI
Singular masculí
assessorat
Singular femení
assessorada
Plural masculí
assessorats
Plural femení
assessorades
81
17- Atendre
Present25
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
atenc
atens
atén
atenem
ateneu
atenen
1
2
3
4
5
6
he atés
has atés
ha atés
hem atés
heu atés
han atés
atenia
atenies
atenia
ateníem
ateníeu
atenien
1
2
3
4
5
6
havia atés
havies atés
havia atés
havíem atés
havíeu atés
havien atés
Pretèrit perfecte
atenguí
atengueres
atengué
atenguérem
atenguéreu
atengueren
Futur imperfecte
25. Les variants 4 atenguem, 5 atengueu no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
atendria
atendries
atendria
atendríem
atendríeu
atendrien
1
2
3
4
5
6
haguí atés
hagueres atés
hagué atés
haguérem atés
haguéreu atés
hagueren atés
Futur perfecte
hauré atés
hauràs atés
haurà atés
haurem atés
haureu atés
hauran atés
hauria atés
hauries atés
hauria atés
hauríem atés
hauríeu atés
haurien atés
17- Atendre
Notes
26. La forma velarisada atenguent
és coloquial i no es considera
adequada en un registre formal o
lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
atendré
atendràs
atendrà
atendrem
atendreu
atendran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
82
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
atenga
atengues
atenga
atengam
atengau
atenguen
1
2
3
4
5
6
haja atés
hages atés
haja atés
hajam atés
hajau atés
hagen atés
atenguera
atengueres
atenguera
atenguérem
atenguéreu
atengueren
1
2
3
4
5
6
haguera atés
hagueres atés
haguera atés
haguérem atés
haguéreu atés
hagueren atés
2
3
4
5
6
atén
atenga
atengam
atengau
atenguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig atendre
vares atendre
va atendre
vàrem atendre
vàreu atendre
varen atendre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
atendre
Simple
atenent26
Compost
haver atés
Compost
havent atés
PARTICIPI
Singular masculí
atés
Singular femení
atesa
Plural masculí
atesos
Plural femení
ateses
83
18- Baixar
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
Present
baixe
baixes
baixa
baixem
baixeu
baixen
1
2
3
4
5
6
he baixat
has baixat
ha baixat
hem baixat
heu baixat
han baixat
1
2
3
4
5
6
baixava
baixaves
baixava
baixàvem
baixàveu
baixaven
1
2
3
4
5
6
havia baixat
havies baixat
havia baixat
havíem baixat
havíeu baixat
havien baixat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
baixí
baixares
baixà
baixàrem
baixàreu
baixaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
baixaré
baixaràs
baixarà
baixarem
baixareu
baixaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
baixaria
baixaries
baixaria
baixaríem
baixaríeu
baixarien
1
2
3
4
5
6
84
Futur hipotètic
haguí baixat
hagueres baixat
hagué baixat
haguérem baixat
haguéreu baixat
hagueren baixat
Futur perfecte
hauré baixat
hauràs baixat
haurà baixat
haurem baixat
haureu baixat
hauran baixat
hauria baixat
hauries baixat
hauria baixat
hauríem baixat
hauríeu baixat
haurien baixat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
baixe
baixes
baixe
baixem
baixeu
baixen
1
2
3
4
5
6
haja baixat
hages baixat
haja baixat
hajam baixat
hajau baixat
hagen baixat
baixara
baixares
baixara
baixàrem
baixàreu
baixaren
1
2
3
4
5
6
haguera baixat
hagueres baixat
haguera baixat
haguérem baixat
haguéreu baixat
hagueren baixat
2
3
4
5
6
baixa
baixe
baixem
baixeu
baixen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
18- Baixar
vaig baixar
vares baixar
va baixar
vàrem baixar
vàreu baixar
varen baixar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
baixar
Simple
baixant
Compost
haver baixat
Compost
havent baixat
PARTICIPI
Singular masculí
baixat
Singular femení
baixada
Plural masculí
baixats
Plural femení
baixades
85
19- Beure
Present27
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen
1
2
3
4
5
6
he begut
has begut
ha begut
hem begut
heu begut
han begut
bevia
bevies
bevia
bevíem
bevíeu
bevien
1
2
3
4
5
6
havia begut
havies begut
havia begut
havíem begut
havíeu begut
havien begut
Pretèrit perfecte
beguí
begueres
begué
beguérem
beguéreu
begueren
Futur imperfecte
27. Les formes velarisades 4 beguem,
5 begueu no són normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
beuria
beuries
beuria
beuríem
beuríeu
beurien
1
2
3
4
5
6
haguí begut
hagueres begut
hagué begut
haguérem begut
haguéreu begut
hagueren begut
Futur perfecte
hauré begut
hauràs begut
haurà begut
haurem begut
haureu begut
hauran begut
hauria begut
hauries begut
hauria begut
hauríem begut
hauríeu begut
haurien begut
Notes
28. La variant beguent és coloquial
i no es considera adequada en un
registre formal o lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
beuré
beuràs
beurà
beurem
beureu
beuran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
86
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
bega
begues
bega
begam
begau
beguen
1
2
3
4
5
6
haja begut
hages begut
haja begut
hajam begut
hajau begut
hagen begut
beguera
begueres
beguera
beguérem
beguéreu
begueren
1
2
3
4
5
6
haguera begut
hagueres begut
haguera begut
haguérem begut
haguéreu begut
hagueren begut
2
3
4
5
6
beu
bega
begam
begau
beguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
19- Beure
vaig beure
vares beure
va beure
vàrem beure
vàreu beure
varen beure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
beure
Simple
bevent28
Compost
haver begut
Compost
havent begut
PARTICIPI
Singular masculí
begut
Singular femení
beguda
Plural masculí
beguts
Plural femení
begudes
87
20- Bollir29
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Passat pròxim
1
2
3
4
5
6
he bollit
has bollit
ha bollit
hem bollit
heu bollit
han bollit
bollia
bollies
bollia
bollíem
bollíeu
bollien
1
2
3
4
5
6
havia bollit
havies bollit
havia bollit
havíem bollit
havíeu bollit
havien bollit
Pretèrit perfecte30
bollí
bollires
bollí
bollírem
bollíreu
bolliren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
bolliré
bolliràs
bollirà
bollirem
bollireu
bolliran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
bolliria
bolliries
bolliria
bolliríem
bolliríeu
bollirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com bollixc,
bollixen, bollixca, etc. que no són
lliterari.
30. Les formes velarisades 1 bullguí, 2 bullgueres, 3 bullgué, 4 bullguérem, 5 bullguéreu, 6 bullgueren,
són coloquials i no adequades en un
registre formal o lliterari, encara
que estan molt vives.
1
2
3
4
5
6
88
Notes
bullc
bulls
bull
bollim
bolliu
bullen
haguí bollit
hagueres bollit
hagué bollit
haguérem bollit
haguéreu bollit
hagueren bollit
Futur perfecte
hauré bollit
hauràs bollit
haurà bollit
haurem bollit
haureu bollit
hauran bollit
hauria bollit
hauries bollit
hauria bollit
hauríem bollit
hauríeu bollit
haurien bollit
Notes
31. Les variants antigues 1 bulla,
2 bulles, 3 bulla, 4 bullam, 5 bullau,
6 bullen, són arcaiques.
32. La variant bullir no es considera
normativa.
Present31
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
bullga
bullgues
bullga
bullgam / bollim
bullgau / bolliu
bullguen
1
2
3
4
5
6
haja bollit
hages bollit
haja bollit
hajam bollit
hajau bollit
hagen bollit
bollira
bollires
bollira
bollírem
bollíreu
bolliren
1
2
3
4
5
6
haguera bollit
hagueres bollit
haguera bollit
haguérem bollit
haguéreu bollit
hagueren bollit
2
3
4
5
6
bull
bullga
bullgam / bollim
bullgau / bolliu
bullguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
20- Bollir
vaig bollir
vares bollir
va bollir
vàrem bollir
vàreu bollir
varen bollir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
bollir32
Simple
bollint
Compost
haver bollit
Compost
havent bollit
PARTICIPI
Singular masculí
bollit
Singular femení
bollida
Plural masculí
bollits
Plural femení
bollides
89
21- Brunyir33
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
brunyc
brunys
bruny
brunyim
brunyiu
brunyen
1
2
3
4
5
6
he brunyit
has brunyit
ha brunyit
hem brunyit
heu brunyit
han brunyit
brunyia
brunyies
brunyia
brunyíem
brunyíeu
brunyien
1
2
3
4
5
6
havia brunyit
havies brunyit
havia brunyit
havíem brunyit
havíeu brunyit
havien brunyit
Pretèrit perfecte
brunyí
brunyires
brunyí
brunyírem
brunyíreu
brunyiren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com brunyixc,
brunyixen, brunyixca, etc. que no
són adequades en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
brunyiria
brunyiries
brunyiria
brunyiríem
brunyiríeu
brunyirien
1
2
3
4
5
6
haguí brunyit
hagueres brunyit
hagué brunyit
haguérem brunyit
haguéreu brunyit
hagueren brunyit
Futur perfecte
hauré brunyit
hauràs brunyit
haurà brunyit
haurem brunyit
haureu brunyit
hauran brunyit
hauria brunyit
hauries brunyit
hauria brunyit
hauríem brunyit
hauríeu brunyit
haurien brunyit
Notes
34. Les formes antigues 1 brunya,
2 brunyes, 3 brunya, 4 brunyam,
5 brunyau, 6 brunyen, són dialectals.
35. Les variants antigues 3 brunya,
4 brunyam, 5 brunyau, 6 brunyen,
són dialectals.
Present34
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
brunyiré
brunyiràs
brunyirà
brunyirem
brunyireu
brunyiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
90
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
brunyga
brunygues
brunyga
brunygam / brunyim
brunygau / brunyiu
brunyguen
1
2
3
4
5
6
haja brunyit
hages brunyit
haja brunyit
hajam brunyit
hajau brunyit
hagen brunyit
brunyira
brunyires
brunyira
brunyírem
brunyíreu
brunyiren
1
2
3
4
5
6
haguera brunyit
hagueres brunyit
haguera brunyit
haguérem brunyit
haguéreu brunyit
hagueren brunyit
2
3
4
5
6
bruny
brunyga
brunygam / brunyim
brunygau / brunyiu
brunyguen
IMPERATIU35
1
2
3
4
5
6
21- Brunyir
vaig brunyir
vares brunyir
va brunyir
vàrem brunyir
vàreu brunyir
varen brunyir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
brunyir
Simple
brunyint
Compost
haver brunyit
Compost
havent brunyit
PARTICIPI
Singular masculí
brunyit
Singular femení
brunyida
Plural masculí
brunyits
Plural femení
brunyides
91
22- Cabre
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he cabut
has cabut
ha cabut
hem cabut
heu cabut
han cabut
cabia
cabies
cabia
cabíem
cabíeu
cabien
1
2
3
4
5
6
havia cabut
havies cabut
havia cabut
havíem cabut
havíeu cabut
havien cabut
Pretèrit perfecte
cabí
caberes
cabé
cabérem
cabéreu
caberen
Futur imperfecte
37. Les formes 3 càpiga, 4 capigam, 5 capigau, 6 càpiguen són
inadmissibles.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cabria
cabries
cabria
cabríem
cabríeu
cabrien
1
2
3
4
5
6
haguí cabut
hagueres cabut
hagué cabut
haguérem cabut
haguéreu cabut
hagueren cabut
Futur perfecte
hauré cabut
hauràs cabut
haurà cabut
haurem cabut
haureu cabut
hauran cabut
hauria cabut
hauries cabut
hauria cabut
hauríem cabut
hauríeu cabut
haurien cabut
Present36
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cabré
cabràs
cabrà
cabrem
cabreu
cabran
92
36. Les variants velarisades 1 càpiga, 2 càpigues, 3 càpiga, 4 capigam, 5 capigau, 6 càpiguen són
inadmissibles.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
cap
caps
cap
cabem
cabeu
caben
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
càpia
càpies
càpia
capiam
capiau
càpien
1
2
3
4
5
6
haja cabut
hages cabut
haja cabut
hajam cabut
hajau cabut
hagen cabut
cabera
caberes
cabera
cabérem
cabéreu
caberen
1
2
3
4
5
6
haguera cabut
hagueres cabut
haguera cabut
haguérem cabut
haguéreu cabut
hagueren cabut
2
3
4
5
6
cap
càpia
capiam
capiau
càpien
IMPERATIU37
1
2
3
4
5
6
22- Cabre
vaig cabre
vares cabre
va cabre
vàrem cabre
vàreu cabre
varen cabre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
cabre
Simple
cabent
Compost
haver cabut
Compost
havent cabut
PARTICIPI
Singular masculí
cabut
Singular femení
cabuda
Plural masculí
cabuts
Plural femení
cabudes
93
23- Caldre38
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
Ø
Ø
cal
Ø
Ø
calen
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
ha calgut
Ø
Ø
han calgut
Ø
Ø
calia
Ø
Ø
calien
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
havia calgut
Ø
Ø
havien calgut
Pretèrit perfecte
Ø
Ø
calgué
Ø
Ø
calgueren
Futur imperfecte
38. Es tracta d’un verp defectiu que
només conta en les terceres persones del singular i del plural i que no
fa us de l’imperatiu. Normalment
s’utilisa precedit de l’adverbi de
negació no.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
caldria
Ø
Ø
caldrien
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
hagué calgut
Ø
Ø
hagueren calgut
Futur perfecte
Ø
Ø
haurà calgut
Ø
Ø
hauran calgut
Ø
Ø
hauria calgut
Ø
Ø
haurien calgut
Notes
39. La variant velarisada calguent
no és adequada en un registre formal o lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
caldrà
Ø
Ø
caldran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
94
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
Ø
Ø
calga
Ø
Ø
calguen
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
haja calgut
Ø
Ø
hagen calgut
Ø
Ø
calguera
Ø
Ø
calgueren
1
2
3
4
5
6
Ø
Ø
haguera calgut
Ø
Ø
hagueren calgut
2
3
4
5
6
Ø
Ø
Ø
Ø
Ø
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
23- Caldre
Ø
Ø
va caldre
Ø
Ø
varen caldre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
caldre
Simple
calent39
Compost
haver calgut
Compost
havent calgut
PARTICIPI
Singular masculí
calgut
Singular femení
calguda
Plural masculí
calguts
Plural femení
calgudes
95
24- Caure
Present40
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
caic
caus
cau
caem
caeu
cauen
1
2
3
4
5
6
he caigut
has caigut
ha caigut
hem caigut
heu caigut
han caigut
quea / caïa
quees / caïes
quea / caïa
quéem / caíem
quéeu / caíeu
queen / caïen
1
2
3
4
5
6
havia caigut
havies caigut
havia caigut
havíem caigut
havíeu caigut
havien caigut
Pretèrit perfecte
caiguí
caigueres
caigué
caiguérem
caiguéreu
caigueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
cauré
cauràs
caurà
caurem
caureu
cauran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cauria
cauries
cauria
cauríem
cauríeu
caurien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
40. Les formes velarisades 4 caiguem, 5 caigueu no són adequades
en un registre formal o lliterari.
41. S’admeten les antigues 1 queya, 2 queyes, 3 queya, 4 quéyem, 5
quéyeu, 6 queyen, pero són menys
recomanables.
haguí caigut
hagueres caigut
hagué caigut
haguérem caigut
haguéreu caigut
hagueren caigut
Futur perfecte
hauré caigut
hauràs caigut
haurà caigut
haurem caigut
haureu caigut
hauran caigut
hauria caigut
hauries caigut
hauria caigut
hauríem caigut
hauríeu caigut
haurien caigut
Notes
42. La variant velarisada caiguent és
coloquial i no es considera adequada
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
96
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
caiga
caigues
caiga
caigam
caigau
caiguen
1
2
3
4
5
6
haja caigut
hages caigut
haja caigut
hajam caigut
hajau caigut
hagen caigut
caiguera
caigueres
caiguera
caiguérem
caiguéreu
caigueren
1
2
3
4
5
6
haguera caigut
hagueres caigut
haguera caigut
haguérem caigut
haguéreu caigut
hagueren caigut
2
3
4
5
6
cau
caiga
caigam
caigau
caiguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
24- Caure
vaig caure
vares caure
va caure
vàrem caure
vàreu caure
varen caure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
caure
Simple
caent42
Compost
haver caigut
Compost
havent caigut
PARTICIPI
Singular masculí
caigut
Singular femení
caiguda
Plural masculí
caiguts
Plural femení
caigudes
97
25- Cerndre43
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
cernc
cerns
cern
cernem
cerneu
cernen
1
2
3
4
5
6
he cernut
has cernut
ha cernut
hem cernut
heu cernut
han cernut
cernia
cernies
cernia
cerníem
cerníeu
cernien
1
2
3
4
5
6
havia cernut
havies cernut
havia cernut
havíem cernut
havíeu cernut
havien cernut
Pretèrit perfecte
cernguí
cerngueres
cerngué
cernguérem
cernguéreu
cerngueren
Futur imperfecte
43. La e del radical és oberta. // La
variant cendre també és correcta.
És molt habitual entre els valencians escriure cerndre i pronunciar
cendre, encara que la flexió de
cerndre, en la lletra r, conta en
major tradició lliterària.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cerndria
cerndries
cerndria
cerndríem
cerndríeu
cerndrien
1
2
3
4
5
6
haguí cernut
hagueres cernut
hagué cernut
haguérem cernut
haguéreu cernut
hagueren cernut
Futur perfecte
hauré cernut
hauràs cernut
haurà cernut
haurem cernut
haureu cernut
hauran cernut
hauria cernut
hauries cernut
hauria cernut
hauríem cernut
hauríeu cernut
haurien cernut
25- Cerndre
Notes
44. La variant cerngut no és adequada en un registre formal o lliterari. Igual passa en uns atres verps
de la mateixa terminació (-dre)
com vendre. Si, per eixemple, velarisem el gerundi de vendre (vengut
en lloc de la forma correcta venut)
es podria confondre en el del verp
vindre.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cerndré
cerndràs
cerndrà
cerndrem
cerndreu
cerndran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
98
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
cernga
cerngues
cernga
cerngam
cerngau
cernguen
1
2
3
4
5
6
haja cernut
hages cernut
haja cernut
hajam cernut
hajau cernut
hagen cernut
cernguera
cerngueres
cernguera
cernguérem
cernguéreu
cerngueren
1
2
3
4
5
6
haguera cernut
hagueres cernut
haguera cernut
haguérem cernut
haguéreu cernut
hagueren cernut
2
3
4
5
6
cern
cernga
cerngam
cerngau
cernguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig cerndre
vares cerndre
va cerndre
vàrem cerndre
vàreu cerndre
varen cerndre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
cerndre
Simple
cernent
Compost
haver cernut
Compost
havent cernut
PARTICIPI
Singular masculí
cernut44
Singular femení
cernuda
Plural masculí
cernuts
Plural femení
cernudes
99
26- Charrar
26- Charrar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he charrat
has charrat
ha charrat
hem charrat
heu charrat
han charrat
1
2
3
4
5
6
charrava
charraves
charrava
charràvem
charràveu
charraven
1
2
3
4
5
6
havia charrat
havies charrat
havia charrat
havíem charrat
havíeu charrat
havien charrat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
charrí
charrares
charrà
charràrem
charràreu
charraren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
charraré
charraràs
charrarà
charrarem
charrareu
charraran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
charraria
charraries
charraria
charraríem
charraríeu
charrarien
1
2
3
4
5
6
100
Present
charre
charres
charra
charrem
charreu
charren
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí charrat
hagueres charrat
hagué charrat
haguérem charrat
haguéreu charrat
hagueren charrat
Futur perfecte
hauré charrat
hauràs charrat
haurà charrat
haurem charrat
haureu charrat
hauran charrat
hauria charrat
hauries charrat
hauria charrat
hauríem charrat
hauríeu charrat
haurien charrat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
charre
charres
charre
charrem
charreu
charren
1
2
3
4
5
6
haja charrat
hages charrat
haja charrat
hajam charrat
hajau charrat
hagen charrat
charrara
charrares
charrara
charràrem
charràreu
charraren
1
2
3
4
5
6
haguera charrat
hagueres charrat
haguera charrat
haguérem charrat
haguéreu charrat
hagueren charrat
2
3
4
5
6
charra
charre
charrem
charreu
charren
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig charrar
vares charrar
va charrar
vàrem charrar
vàreu charrar
varen charrar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
charrar
Simple
charrant
Compost
haver charrat
Compost
havent charrat
PARTICIPI
Singular masculí
charrat
Singular femení
charrada
Plural masculí
charrats
Plural femení
charrades
101
27- Chuplar
27- Chuplar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he chuplat
has chuplat
ha chuplat
hem chuplat
heu chuplat
han chuplat
1
2
3
4
5
6
chuplava
chuplaves
chuplava
chuplàvem
chuplàveu
chuplaven
1
2
3
4
5
6
havia chuplat
havies chuplat
havia chuplat
havíem chuplat
havíeu chuplat
havien chuplat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
chuplí
chuplares
chuplà
chuplàrem
chuplàreu
chuplaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
chuplaré
chuplaràs
chuplarà
chuplarem
chuplareu
chuplaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
chuplaria
chuplaries
chuplaria
chuplaríem
chuplaríeu
chuplarien
1
2
3
4
5
6
102
Present
chuple
chuples
chupla
chuplem
chupleu
chuplen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí chuplat
hagueres chuplat
hagué chuplat
haguérem chuplat
haguéreu chuplat
hagueren chuplat
Futur perfecte
hauré chuplat
hauràs chuplat
haurà chuplat
haurem chuplat
haureu chuplat
hauran chuplat
hauria chuplat
hauries chuplat
hauria chuplat
hauríem chuplat
hauríeu chuplat
haurien chuplat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
chuple
chuples
chuple
chuplem
chupleu
chuplen
1
2
3
4
5
6
haja chuplat
hages chuplat
haja chuplat
hajam chuplat
hajau chuplat
hagen chuplat
chuplara
chuplares
chuplara
chuplàrem
chuplàreu
chuplaren
1
2
3
4
5
6
haguera chuplat
hagueres chuplat
haguera chuplat
haguérem chuplat
haguéreu chuplat
hagueren chuplat
2
3
4
5
6
chupla
chuple
chuplem
chupleu
chuplen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig chuplar
vares chuplar
va chuplar
vàrem chuplar
vàreu chuplar
varen chuplar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
chuplar
Simple
chuplant
Compost
haver chuplat
Compost
havent chuplat
PARTICIPI
Singular masculí
chuplat
Singular femení
chuplada
Plural masculí
chuplats
Plural femení
chuplades
103
28- Cloixir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
cluixc
cluixes
cluix
cloixim
cloixiu
cluixen
1
2
3
4
5
6
he cloixit
has cloixit
ha cloixit
hem cloixit
heu cloixit
han cloixit
cloixia
cloixies
cloixia
cloixíem
cloixíeu
cloixien
1
2
3
4
5
6
havia cloixit
havies cloixit
havia cloixit
havíem cloixit
havíeu cloixit
havien cloixit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cloixquí
cloixqueres
cloixqué
cloixquérem
cloixquéreu
cloixqueren
Futur imperfecte
45. També són vàlides les variants
1 cloixí, 2 cloixires, 3 cloixí, 4 cloixírem, 5 cloixíreu, 6 cloixiren.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cloixiria
cloixiries
cloixiria
cloixiríem
cloixiríeu
cloixirien
1
2
3
4
5
6
haguí cloixit
hagueres cloixit
hagué cloixit
haguérem cloixit
haguéreu cloixit
hagueren cloixit
Futur perfecte
hauré cloixit
hauràs cloixit
haurà cloixit
haurem cloixit
haureu cloixit
hauran cloixit
hauria cloixit
hauries cloixit
hauria cloixit
hauríem cloixit
hauríeu cloixit
haurien cloixit
Notes
46. Les formes 1 cloixira, 2 cloixires, 3 cloixira, 4 cloixírem, 5 cloixíreu, 6 cloixiren, també són correctes.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cloixiré
cloixiràs
cloixirà
cloixirem
cloixireu
cloixiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
104
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
cluixca
cluixques
cluixca
cluixcam / cloixim
cluixcau / cloixiu
cluixquen
1
2
3
4
5
6
haja cloixit
hages cloixit
haja cloixit
hajam cloixit
hajau cloixit
hagen cloixit
cloixquera
cloixqueres
cloixquera
cloixquérem
cloixquéreu
cloixqueren
1
2
3
4
5
6
haguera cloixit
hagueres cloixit
haguera cloixit
haguérem cloixit
haguéreu cloixit
hagueren cloixit
2
3
4
5
6
cluix
cluixca
cluixcam / cloixim
cluixcau / cloixiu
cluixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
28- Cloixir
vaig cloixir
vares cloixir
va cloixir
vàrem cloixir
vàreu cloixir
varen cloixir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
cloixir
Simple
cloixint
Compost
haver cloixit
Compost
havent cloixit
PARTICIPI
Singular masculí
cloixit
Singular femení
cloixida
Plural masculí
cloixits
Plural femení
cloixides
105
29- Collir47
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
cullc
culls
cull
collim
colliu
cullen
1
2
3
4
5
6
he collit
has collit
ha collit
hem collit
heu collit
han collit
collia
collies
collia
collíem
collíeu
collien
1
2
3
4
5
6
havia collit
havies collit
havia collit
havíem collit
havíeu collit
havien collit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
collí
collires
collí
collírem
collíreu
colliren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
colliré
colliràs
collirà
collirem
collireu
colliran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
colliria
colliries
colliria
colliríem
colliríeu
collirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
47. Les variants velarisades en el
pretèrit perfecte d’indicatiu (1 cullguí, 2 cullgueres, 3 cullgué, etc.) i
en el pretèrit imperfecte de subjuntiu (1 cullguera, 2 cullgueres, 3
cullguera, etc.) no es consideren
lliterari.
haguí collit
hagueres collit
hagué collit
haguérem collit
haguéreu collit
hagueren collit
Futur perfecte
hauré collit
hauràs collit
haurà collit
haurem collit
haureu collit
hauran collit
hauria collit
hauries collit
hauria collit
hauríem collit
hauríeu collit
haurien collit
Notes
48. Les variants antigues 1 culla,
2 culles, 3 culla, 4 cullam, 5 cullau,
6 cullen, són arcaiques.
49. Les variants antigues 3 culla,
4 cullam, 5 cullau, 6 cullen, són arcaiques.
Present48
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
106
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
cullga
cullgues
cullga
cullgam / collim
cullgau / colliu
cullguen
1
2
3
4
5
6
haja collit
hages collit
haja collit
hajam collit
hajau collit
hagen collit
collira
collires
collira
collírem
collíreu
colliren
1
2
3
4
5
6
haguera collit
hagueres collit
haguera collit
haguérem collit
haguéreu collit
hagueren collit
2
3
4
5
6
cull
cullga
cullgam / collim
cullgau / colliu
cullguen
IMPERATIU49
1
2
3
4
5
6
29- Collir
vaig collir
vares collir
va collir
vàrem collir
vàreu collir
varen collir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
collir
Simple
collint
Compost
haver collit
Compost
havent collit
PARTICIPI
Singular masculí
collit
Singular femení
collida
Plural masculí
collits
Plural femení
collides
107
30- Combatre
Present50
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
combat
combats
combat
combatem
combateu
combaten
1
2
3
4
5
6
he combatut
has combatut
ha combatut
hem combatut
heu combatut
han combatut
combatia
combaties
combatia
combatíem
combatíeu
combatien
1
2
3
4
5
6
havia combatut
havies combatut
havia combatut
havíem combatut
havíeu combatut
havien combatut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
combatí
combateres
combaté
combatérem
combatéreu
combateren
Futur imperfecte
combatré
combatràs
combatrà
combatrem
combatreu
combatran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
combatria
combatries
combatria
combatríem
combatríeu
combatrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
50. Les formes 4 combatim , 5 combatiu, són castellanismes.
haguí combatut
hagueres combatut
hagué combatut
haguérem combatut
haguéreu combatut
hagueren combatut
Futur perfecte
hauré combatut
hauràs combatut
haurà combatut
haurem combatut
haureu combatut
hauran combatut
hauria combatut
hauries combatut
hauria combatut
hauríem combatut
hauríeu combatut
haurien combatut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
30- Combatre
Notes
1
2
3
4
5
6
108
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
combata
combates
combata
combatam
combatau
combaten
1
2
3
4
5
6
haja combatut
hages combatut
haja combatut
hajam combatut
hajau combatut
hagen combatut
combatera
combateres
combatera
combatérem
combatéreu
combateren
1
2
3
4
5
6
haguera combatut
hagueres combatut
haguera combatut
haguérem combatut
haguéreu combatut
hagueren combatut
2
3
4
5
6
combat
combata
combatam
combatau
combaten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig combatre
vares combatre
va combatre
vàrem combatre
vàreu combatre
varen combatre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
combatre
Simple
combatent
Compost
haver combatut
Compost
havent combatut
PARTICIPI
Singular masculí
combatut
Singular femení
combatuda
Plural masculí
combatuts
Plural femení
combatudes
109
31- Compondre51
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
componc
compons
compon
componem
componeu
componen
1
2
3
4
5
6
he compost
has compost
ha compost
hem compost
heu compost
han compost
componia
componies
componia
componíem
componíeu
componien
1
2
3
4
5
6
havia compost
havies compost
havia compost
havíem compost
havíeu compost
havien compost
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
componguí
compongueres
compongué
componguérem
componguéreu
compongueren
Futur imperfecte
51. Vid. punt E de l’introducció,
apartat posar i pondre.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
compondria
compondries
compondria
compondríem
compondríeu
compondrien
1
2
3
4
5
6
haguí compost
hagueres compost
hagué compost
haguérem compost
haguéreu compost
hagueren compost
Futur perfecte
hauré compost
hauràs compost
haurà compost
haurem compost
haureu compost
hauran compost
hauria compost
hauries compost
hauria compost
hauríem compost
hauríeu compost
haurien compost
31- Compondre
Notes
52. La variant velarisada componguent és coloquial i no adequada en
un registre formal o lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
compondré
compondràs
compondrà
compondrem
compondreu
compondran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
110
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
componga
compongues
componga
compongam
compongau
componguen
1
2
3
4
5
6
haja compost
hages compost
haja compost
hajam compost
hajau compost
hagen compost
componguera
compongueres
componguera
componguérem
componguéreu
compongueren
1
2
3
4
5
6
haguera compost
hagueres compost
haguera compost
haguérem compost
haguéreu compost
hagueren compost
2
3
4
5
6
compon
componga
compongam
compongau
componguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig compondre
vares compondre
va compondre
vàrem compondre
vàreu compondre
varen compondre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
compondre
Simple
component52
Compost
haver compost
Compost
havent compost
PARTICIPI
Singular masculí
compost
Singular femení
composta
Plural masculí
composts
Plural femení
compostes
111
32- Concebre53
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
concep
conceps
concep
concebem
concebeu
conceben
1
2
3
4
5
6
he concebut
has concebut
ha concebut
hem concebut
heu concebut
han concebut
concebia
concebies
concebia
concebíem
concebíeu
concebien
1
2
3
4
5
6
havia concebut
havies concebut
havia concebut
havíem concebut
havíeu concebut
havien concebut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
concebí
conceberes
concebé
concebérem
concebéreu
conceberen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
concebré
concebràs
concebrà
concebrem
concebreu
concebran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
concebria
concebries
concebria
concebríem
concebríeu
concebrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
53. Es tracta d’un verp del segon
grup, per tant no s’ha de flexionar
com si fora del tercer en afegir la
partícula incoativa -ix / -ixca en els
temps de present d’indicatiu (1 concebixc, 2 concebixes, 3 concebix,
etc.) i de subjuntiu (1 concebixca,
2 concebixques, 3 concebixca, etc.),
encara que s’escolten a sovint.
haguí concebut
hagueres concebut
hagué concebut
haguérem concebut
haguéreu concebut
hagueren concebut
Futur perfecte
hauré concebut
hauràs concebut
haurà concebut
haurem concebut
haureu concebut
hauran concebut
hauria concebut
hauries concebut
hauria concebut
hauríem concebut
hauríeu concebut
haurien concebut
32- Concebre
Notes
54. La variant concebint és un castellanisme.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
112
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
conceba
concebes
conceba
concebam
concebau
conceben
1
2
3
4
5
6
haja concebut
hages concebut
haja concebut
hajam concebut
hajau concebut
hagen concebut
concebera
conceberes
concebera
concebérem
concebéreu
conceberen
1
2
3
4
5
6
haguera concebut
hagueres concebut
haguera concebut
haguérem concebut
haguéreu concebut
hagueren concebut
2
3
4
5
6
concep
conceba
concebam
concebau
conceben
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig concebre
vares concebre
va concebre
vàrem concebre
vàreu concebre
varen concebre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
concebre
Simple
concebent54
Compost
haver concebut
Compost
havent concebut
PARTICIPI
Singular masculí
concebut
Singular femení
concebuda
Plural masculí
concebuts
Plural femení
concebudes
113
33- Concloure
Present55
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
concloc
conclous
conclou
concloem
concloeu
conclouen
1
2
3
4
5
6
he conclòs
has conclòs
ha conclòs
hem conclòs
heu conclòs
han conclòs
concloïa
concloïes
concloïa
concloíem
concloíeu
concloïen
1
2
3
4
5
6
havia conclòs
havies conclòs
havia conclòs
havíem conclòs
havíeu conclòs
havien conclòs
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
concloguí
conclogueres
conclogué
concloguérem
concloguéreu
conclogueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
conclouré
conclouràs
conclourà
conclourem
concloureu
conclouran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
conclouria
conclouries
conclouria
conclouríem
conclouríeu
conclourien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
55. Les formes 1 concluïxc, 2 concluïxes, 3 concluïx i les successives
persones incoatives són coloquials
i no adequades en un registre formal o lliterari, encara que estan
molt esteses. D’una atra banda, les
variants 4 concloguem i 5 conclogueu, pròpies de la parla coloquial,
no són adequades per a l’us escrit.
haguí conclòs
hagueres conclòs
hagué conclòs
haguérem conclòs
haguéreu conclòs
hagueren conclòs
Futur perfecte
hauré conclòs
hauràs conclòs
haurà conclòs
haurem conclòs
haureu conclòs
hauran conclòs
hauria conclòs
hauries conclòs
hauria conclòs
hauríem conclòs
hauríeu conclòs
haurien conclòs
33- Concloure
Notes
56. La variant concloguent no és
lliterari.
57. El verp corroure fa el participi
regular corrogut, corroguda, corroguts, corrogudes.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
114
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
concloga
conclogues
concloga
conclogam
conclogau
concloguen
1
2
3
4
5
6
haja conclòs
hages conclòs
haja conclòs
hajam conclòs
hajau conclòs
hagen conclòs
concloguera
conclogueres
concloguera
concloguérem
concloguéreu
conclogueren
1
2
3
4
5
6
haguera conclòs
hagueres conclòs
haguera conclòs
haguérem conclòs
haguéreu conclòs
hagueren conclòs
2
3
4
5
6
conclou
concloga
conclogam
conclogau
concloguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig concloure
vares concloure
va concloure
vàrem concloure
vàreu concloure
varen concloure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
concloure
Simple
concloent56
Compost
haver conclòs
Compost
havent conclòs
PARTICIPI 57
Singular masculí
conclòs
Singular femení
conclosa
Plural masculí
conclosos
Plural femení
concloses
115
34- Conduir58
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
conduïxc
conduïxes
conduïx
conduïm
conduïu
conduïxen
1
2
3
4
5
6
he conduït
has conduït
ha conduït
hem conduït
heu conduït
han conduït
conduïa
conduïes
conduïa
conduíem
conduíeu
conduïen
1
2
3
4
5
6
havia conduït
havies conduït
havia conduït
havíem conduït
havíeu conduït
havien conduït
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
conduí
conduïres
conduí
conduírem
conduíreu
conduïren
Futur imperfecte
conduiré
conduiràs
conduirà
conduirem
conduireu
conduiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
conduiria
conduiries
conduiria
conduiríem
conduiríeu
conduirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
58. Segons les regles d’us de la diéresis esta no s’admet en infinitiu, gerundi, futur imperfecte i Futur hipotètic.
haguí conduït
hagueres conduït
hagué conduït
haguérem conduït
haguéreu conduït
hagueren conduït
Futur perfecte
hauré conduït
hauràs conduït
haurà conduït
haurem conduït
haureu conduït
hauran conduït
hauria conduït
hauries conduït
hauria conduït
hauríem conduït
hauríeu conduït
haurien conduït
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
34- Conduir
Notes
1
2
3
4
5
6
116
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
conduïxca
conduïxques
conduïxca
conduïm
conduïu
conduïxquen
1
2
3
4
5
6
haja conduït
hages conduït
haja conduït
hajam conduït
hajau conduït
hagen conduït
conduïra
conduïres
conduïra
conduírem
conduíreu
conduïren
1
2
3
4
5
6
haguera conduït
hagueres conduït
haguera conduït
haguérem conduït
haguéreu conduït
hagueren conduït
2
3
4
5
6
conduïx
conduïxca
conduïm
conduïu
conduïxquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig conduir
vares conduir
va conduir
vàrem conduir
vàreu conduir
varen conduir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
conduir
Simple
conduint
Compost
haver conduït
Compost
havent conduït
PARTICIPI
Singular masculí
conduït
Singular femení
conduïda
Plural masculí
conduïts
Plural femení
conduïdes
117
35- Conéixer
Present59
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
conec
coneixes
coneix
coneixem
coneixeu
coneixen
1
2
3
4
5
6
he conegut
has conegut
ha conegut
hem conegut
heu conegut
han conegut
coneixia
coneixies
coneixia
coneixíem
coneixíeu
coneixien
1
2
3
4
5
6
havia conegut
havies conegut
havia conegut
havíem conegut
havíeu conegut
havien conegut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
coneguí
conegueres
conegué
coneguérem
coneguéreu
conegueren
Futur imperfecte
59. Les formes 4 coneguem, 5 conegueu no són adequades en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
coneixeria
coneixeries
coneixeria
coneixeríem
coneixeríeu
coneixerien
1
2
3
4
5
6
haguí conegut
hagueres conegut
hagué conegut
haguérem conegut
haguéreu conegut
hagueren conegut
Futur perfecte
hauré conegut
hauràs conegut
haurà conegut
haurem conegut
haureu conegut
hauran conegut
hauria conegut
hauries conegut
hauria conegut
hauríem conegut
hauríeu conegut
haurien conegut
35- Conéixer
Notes
60. Existix la variant dialectal
conéixtre, que no és adequada en
un registre formal.
61. La variant velarisada coneguent
és coloquial i no es considera adequada en un registre formal.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
coneixeré
coneixeràs
coneixerà
coneixerem
coneixereu
coneixeran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
118
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
conega
conegues
conega
conegam
conegau
coneguen
1
2
3
4
5
6
haja conegut
hages conegut
haja conegut
hajam conegut
hajau conegut
hagen conegut
coneguera
conegueres
coneguera
coneguérem
coneguéreu
conegueren
1
2
3
4
5
6
haguera conegut
hagueres conegut
haguera conegut
haguérem conegut
haguéreu conegut
hagueren conegut
2
3
4
5
6
coneix
conega
conegam
conegau
coneguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig conéixer
vares conéixer
va conéixer
vàrem conéixer
vàreu conéixer
varen conéixer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
conéixer60
Simple
coneixent61
Compost
haver conegut
Compost
havent conegut
PARTICIPI
Singular masculí
conegut
Singular femení
coneguda
Plural masculí
coneguts
Plural femení
conegudes
119
36- Corregir
Present62
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
corrigc
corriges
corrig
corregim
corregiu
corrigen
1
2
3
4
5
6
he corregit
has corregit
ha corregit
hem corregit
heu corregit
han corregit
corregia
corregies
corregia
corregíem
corregíeu
corregien
1
2
3
4
5
6
havia corregit
havies corregit
havia corregit
havíem corregit
havíeu corregit
havien corregit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
corregí
corregires
corregí
corregírem
corregíreu
corregiren
Futur imperfecte
62. Les variants incoatives 1 corregixc, 2 corregixes, 3 corregix,
6 corregixen són coloquials i no
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
corregiria
corregiries
corregiria
corregiríem
corregiríeu
corregirien
1
2
3
4
5
6
haguí corregit
hagueres corregit
hagué corregit
haguérem corregit
haguéreu corregit
hagueren corregit
Futur perfecte
hauré corregit
hauràs corregit
haurà corregit
haurem corregit
haureu corregit
hauran corregit
hauria corregit
hauries corregit
hauria corregit
hauríem corregit
hauríeu corregit
haurien corregit
36- Corregir
Notes
63. Les formes 1 corregixca, 2 corregixques, 3 corregixca, 6 corregixquen, no són normatives.
Present63
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
corregiré
corregiràs
corregirà
corregirem
corregireu
corregiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
120
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
corrigga
corriggues
corrigga
corriggam / corregim
corriggau / corregiu
corrigguen
1
2
3
4
5
6
haja corregit
hages corregit
haja corregit
hajam corregit
hajau corregit
hagen corregit
corregira
corregires
corregira
corregírem
corregíreu
corregiren
1
2
3
4
5
6
haguera corregit
hagueres corregit
haguera corregit
haguérem corregit
haguéreu corregit
hagueren corregit
2
3
4
5
6
corrig
corrigga
corriggam / corregim
corriggau / corregiu
corrigguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig corregir
vares corregir
va corregir
vàrem corregir
vàreu corregir
varen corregir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
corregir
Simple
corregint
Compost
haver corregit
Compost
havent corregit
PARTICIPI
Singular masculí
corregit
Singular femení
corregida
Plural masculí
corregits
Plural femení
corregides
121
37- Córrer
Present64
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
córrec
corres
corre
correm
correu
corren
1
2
3
4
5
6
he corregut
has corregut
ha corregut
hem corregut
heu corregut
han corregut
corria
corries
corria
corríem
corríeu
corrien
1
2
3
4
5
6
havia corregut
havies corregut
havia corregut
havíem corregut
havíeu corregut
havien corregut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
correguí
corregueres
corregué
correguérem
correguéreu
corregueren
Futur imperfecte
64. Les formes velarisades 4 correguem i 5 corregueu no són adequades en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
correria
correries
correria
correríem
correríeu
correrien
1
2
3
4
5
6
haguí corregut
hagueres corregut
hagué corregut
haguérem corregut
haguéreu corregut
hagueren corregut
Futur perfecte
hauré corregut
hauràs corregut
haurà corregut
haurem corregut
haureu corregut
hauran corregut
hauria corregut
hauries corregut
hauria corregut
hauríem corregut
hauríeu corregut
haurien corregut
Notes
65. La variant velarisada correguent no es considera adequada en
un registre formal.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
correré
correràs
correrà
correrem
correreu
correran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
122
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
córrega
córregues
córrega
corregam
corregau
córreguen
1
2
3
4
5
6
haja corregut
hages corregut
haja corregut
hajam corregut
hajau corregut
hagen corregut
correguera
corregueres
correguera
correguérem
correguéreu
corregueren
1
2
3
4
5
6
haguera corregut
hagueres corregut
haguera corregut
haguérem corregut
haguéreu corregut
hagueren corregut
2
3
4
5
6
corre
córrega
corregam
corregau
córreguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
37- Córrer
vaig córrer
vares córrer
va córrer
vàrem córrer
vàreu córrer
varen córrer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
córrer
Simple
corrent65
Compost
haver corregut
Compost
havent corregut
PARTICIPI
Singular masculí
corregut
Singular femení
correguda
Plural masculí
correguts
Plural femení
corregudes
123
38- Cosir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he cosit
has cosit
ha cosit
hem cosit
heu cosit
han cosit
cosia
cosies
cosia
cosíem
cosíeu
cosien
1
2
3
4
5
6
havia cosit
havies cosit
havia cosit
havíem cosit
havíeu cosit
havien cosit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
cosí
cosires
cosí
cosírem
cosíreu
cosiren
Futur imperfecte
67. Les variants 3 cusca, 4 cuscam, 5 cuscau, 6 cusquen també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cosiria
cosiries
cosiria
cosiríem
cosiríeu
cosirien
1
2
3
4
5
6
haguí cosit
hagueres cosit
hagué cosit
haguérem cosit
haguéreu cosit
hagueren cosit
Futur perfecte
hauré cosit
hauràs cosit
haurà cosit
haurem cosit
haureu cosit
hauran cosit
hauria cosit
hauries cosit
hauria cosit
hauríem cosit
hauríeu cosit
haurien cosit
Present66
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
cosiré
cosiràs
cosirà
cosirem
cosireu
cosiran
124
66. També són correctes les formes
1 cusca, 2 cusques, 3 cusca, 4 cosim,
5 cosiu, 6 cusquen.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
cusc
cuses
cus
cosim
cosiu
cusen
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
cusga
cusgues
cusga
cusgam / cosim
cusgau / cosiu
cusguen
1
2
3
4
5
6
haja cosit
hages cosit
haja cosit
hajam cosit
hajau cosit
hagen cosit
cosira
cosires
cosira
cosírem
cosíreu
cosiren
1
2
3
4
5
6
haguera cosit
hagueres cosit
haguera cosit
haguérem cosit
haguéreu cosit
hagueren cosit
2
3
4
5
6
cus
cusga
cusgam / cosim
cusgau / cosiu
cusguen
IMPERATIU67
1
2
3
4
5
6
38- Cosir
vaig cosir
vares cosir
va cosir
vàrem cosir
vàreu cosir
varen cosir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
cosir
Simple
cosint
Compost
haver cosit
Compost
havent cosit
PARTICIPI
Singular masculí
cosit
Singular femení
cosida
Plural masculí
cosits
Plural femení
cosides
125
39- Còure68
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
coc / cuic
cous
cou
coem
coeu
couen
1
2
3
4
5
6
he cuit
has cuit
ha cuit
hem cuit
heu cuit
han cuit
coïa
coïes
coïa
coíem
coíeu
coïen
1
2
3
4
5
6
havia cuit
havies cuit
havia cuit
havíem cuit
havíeu cuit
havien cuit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
coguí
cogueres
cogué
coguérem
coguéreu
cogueren
Futur imperfecte
68. Este verp té accent diacrític per
a diferenciar-lo del metal (coure).
La o de la raïl és oberta en ser tònica (eix. coc, cous, coga, etc.), en
ser àtona és tancada (eix. coem,
coguí, etc.).
1
2
3
4
5
6
couré
couràs
courà
courem
coureu
couran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
couria
couries
couria
couríem
couríeu
courien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
126
Passat pròxim
haguí cuit
hagueres cuit
hagué cuit
haguérem cuit
haguéreu cuit
hagueren cuit
Futur perfecte
hauré cuit
hauràs cuit
haurà cuit
haurem cuit
haureu cuit
hauran cuit
hauria cuit
hauries cuit
hauria cuit
hauríem cuit
hauríeu cuit
haurien cuit
Notes
69. Estes formes responen al significat de “sometre a l’acció del fòc
una substància o aliment”: còure el
pa en el forn (verp transitiu). Les
variants cogut, coguda, coguts,
cogudes, signifiquen “produir una
sensació de coentor”: còure una
ferida (verp intransitiu). En este
últim cas és també defectiu ya que
només es conjuguen les terceres
persones de singular i plural.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
coga
cogues
coga
cogam
cogau
coguen
1
2
3
4
5
6
haja cuit
hages cuit
haja cuit
hajam cuit
hajau cuit
hagen cuit
coguera
cogueres
coguera
coguérem
coguéreu
cogueren
1
2
3
4
5
6
haguera cuit
hagueres cuit
haguera cuit
haguérem cuit
haguéreu cuit
hagueren cuit
2
3
4
5
6
cou
coga
cogam
cogau
coguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
39- Còure
vaig còure
vares còure
va còure
vàrem còure
vàreu còure
varen còure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
còure
Simple
coent
Compost
haver cuit
Compost
havent cuit
PARTICIPI 69
Singular masculí
cuit
Singular femení
cuita
Plural masculí
cuits
Plural femení
cuites
127
40- Creure
Present70
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
crec
creus
creu
creem
creeu
creuen
1
2
3
4
5
6
he cregut
has cregut
ha cregut
hem cregut
heu cregut
han cregut
crea / creïa
crees / creïes
crea / creïa
créem / creíem
créeu / creíeu
creen / creïen
1
2
3
4
5
6
havia cregut
havies cregut
havia cregut
havíem cregut
havíeu cregut
havien cregut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
creguí
cregueres
cregué
creguérem
creguéreu
cregueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
creuré
creuràs
creurà
creurem
creureu
creuran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
creuria
creuries
creuria
creuríem
creuríeu
creurien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
70. Les formes velarisades 4 creguem, 5 cregueu no són normatives.
71. Les variants antigues 1 creya,
2 creyes, 3 creya, 4 créyem, 5 créyeu, 6 creyen, s’admeten pero són
menys recomanables.
haguí cregut
hagueres cregut
hagué cregut
haguérem cregut
haguéreu cregut
hagueren cregut
Futur perfecte
hauré cregut
hauràs cregut
haurà cregut
haurem cregut
haureu cregut
hauran cregut
hauria cregut
hauries cregut
hauria cregut
hauríem cregut
hauríeu cregut
haurien cregut
Notes
72. La forma velarisada creguent és
coloquial i no es considera adequada en un registre formal o lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
128
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
crega
cregues
crega
cregam
cregau
creguen
1
2
3
4
5
6
haja cregut
hages cregut
haja cregut
hajam cregut
hajau cregut
hagen cregut
creguera
cregueres
creguera
creguérem
creguéreu
cregueren
1
2
3
4
5
6
haguera cregut
hagueres cregut
haguera cregut
haguérem cregut
haguéreu cregut
hagueren cregut
2
3
4
5
6
creu
crega
cregam
cregau
creguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
40- Creure
vaig creure
vares creure
va creure
vàrem creure
vàreu creure
varen creure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
creure
Simple
creent72
Compost
haver cregut
Compost
havent cregut
PARTICIPI
Singular masculí
cregut
Singular femení
creguda
Plural masculí
creguts
Plural femení
cregudes
129
41- Defendre
Present73
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
defenc
defens
defén
defenem
defeneu
defenen
1
2
3
4
5
6
he defés
has defés
ha defés
hem defés
heu defés
han defés
defenia
defenies
defenia
defeníem
defeníeu
defenien
1
2
3
4
5
6
havia defés
havies defés
havia defés
havíem defés
havíeu defés
havien defés
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
defenguí
defengueres
defengué
defenguérem
defenguéreu
defengueren
Futur imperfecte
73. Les variants 4 defenguem,
5 defengueu no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
defendria
defendries
defendria
defendríem
defendríeu
defendrien
1
2
3
4
5
6
haguí defés
hagueres defés
hagué defés
haguérem defés
haguéreu defés
hagueren defés
Futur perfecte
hauré defés
hauràs defés
haurà defés
haurem defés
haureu defés
hauran defés
hauria defés
hauries defés
hauria defés
hauríem defés
hauríeu defés
haurien defés
41- Defendre
Notes
74. La variant defensar, pròpia de
la zona nort del valencià septentrional, és dialectal.
75. La forma velarisada defenguent
és coloquial i no es considera adequada en un registre formal o lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
defendré
defendràs
defendrà
defendrem
defendreu
defendran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
130
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
defenga
defengues
defenga
defengam
defengau
defenguen
1
2
3
4
5
6
haja defés
hages defés
haja defés
hajam defés
hajau defés
hagen defés
defenguera
defengueres
defenguera
defenguérem
defenguéreu
defengueren
1
2
3
4
5
6
haguera defés
hagueres defés
haguera defés
haguérem defés
haguéreu defés
hagueren defés
2
3
4
5
6
defén
defenga
defengam
defengau
defenguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig defendre
vares defendre
va defendre
vàrem defendre
vàreu defendre
varen defendre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
defendre74
Simple
defenent75
Compost
haver defés
Compost
havent defés
PARTICIPI
Singular masculí
defés
Singular femení
defesa
Plural masculí
defesos
Plural femení
defeses
131
42- Desaiguar76
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
desaigüe
desaigües
desaigua
desaigüem
desaigüeu
desaigüen
1
2
3
4
5
6
he desaiguat
has desaiguat
ha desaiguat
hem desaiguat
heu desaiguat
han desaiguat
desaiguava
desaiguaves
dasaiguava
desaiguàvem
desaiguàveu
desaiguaven
1
2
3
4
5
6
havia desaiguat
havies desaiguat
havia desaiguat
havíem desaiguat
havíeu desaiguat
havien desaiguat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
desaigüí
desaiguares
desaiguà
desaiguàrem
desaiguàreu
desaiguaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
desaiguaré
desaiguaràs
desaiguarà
desaiguarem
desaiguareu
desaiguaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
desaiguaria
desaiguaries
desaiguaria
desaiguaríem
desaiguaríeu
desaiguarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí desaiguat
hagueres desaiguat
hagué desaiguat
haguérem desaiguat
haguéreu desaiguat
hagueren desaiguat
Futur perfecte
hauré desaiguat
hauràs desaiguat
haurà desaiguat
haurem desaiguat
haureu desaiguat
hauran desaiguat
hauria desaiguat
hauries desaiguat
hauria desaiguat
hauríem desaiguat
hauríeu desaiguat
haurien desaiguat
42- Desaiguar
Notes
76. Els verps que acaben en guar no
duran diéresis més que en les persones d’aquells temps que canvien
la a de la desinència per e. És el cas
del present d’indicatiu (1 desaigüe,
2 desaigües, etc.) i de subjuntiu
(1 desaigüe, 2 desaigües, etc.) aixina com de l’imperatiu (3 desaigüe,
4 desaigüem, etc.) i la primera persona del pretèrit perfecte d’indicatiu (1 desaigüí). La u que seguix a
la g (gu) només pot dur diéresis
quan darrere hi ha una i o una e, per
a diferenciar el sò gue de güe o gui
de güi. Mai no posarem diéresis si
darrere van una a (com en el cas de
desaiguar) o una o.
1
2
3
4
5
6
132
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
desaigüe
desaigües
desaigüe
desaigüem
desaigüeu
desaigüen
1
2
3
4
5
6
haja desaiguat
hages desaiguat
haja desaiguat
hajam desaiguat
hajau desaiguat
hagen desaiguat
desaiguara
desaiguares
desaiguara
desaiguàrem
desaiguàreu
desaiguaren
1
2
3
4
5
6
haguera desaiguat
hagueres desaiguat
haguera desaiguat
haguérem desaiguat
haguéreu desaiguat
hagueren desaiguat
2
3
4
5
6
desaigua
desaigüe
desaigüem
desaigüeu
desaigüen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig desaiguar
vares desaiguar
va desaiguar
vàrem desaiguar
vàreu desaiguar
varen desaiguar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
desaiguar
Simple
desaiguant
Compost
haver desaiguat
Compost
havent desaiguat
PARTICIPI
Singular masculí
desaiguat
Singular femení
desaiguada
Plural masculí
desaiguats
Plural femení
desaiguades
133
43- Desenrollar
43- Desenrollar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he desenrollat
has desenrollat
ha desenrollat
hem desenrollat
heu desenrollat
han desenrollat
1
2
3
4
5
6
desenrollava
desenrollaves
desenrollava
desenrollàvem
desenrollàveu
desenrollaven
1
2
3
4
5
6
havia desenrollat
havies desenrollat
havia desenrollat
havíem desenrollat
havíeu desenrollat
havien desenrollat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
desenrollí
desenrollares
desenrollà
desenrollàrem
desenrollàreu
desenrollaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
desenrollaré
desenrollaràs
desenrollarà
desenrollarem
desenrollareu
desenrollaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
desenrollaria
desenrollaries
desenrollaria
desenrollaríem
desenrollaríeu
desenrollarien
1
2
3
4
5
6
134
Present
desenrolle
desenrolles
desenrolla
desenrollem
desenrolleu
desenrollen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí desenrollat
hagueres desenrollat
hagué desenrollat
haguérem desenrollat
haguéreu desenrollat
hagueren desenrollat
Futur perfecte
hauré desenrollat
hauràs desenrollat
haurà desenrollat
haurem desenrollat
haureu desenrollat
hauran desenrollat
hauria desenrollat
hauries desenrollat
hauria desenrollat
hauríem desenrollat
hauríeu desenrollat
haurien desenrollat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
desenrolle
desenrolles
desenrolle
desenrollem
desenrolleu
desenrollen
1
2
3
4
5
6
haja desenrollat
hages desenrollat
haja desenrollat
hajam desenrollat
hajau desenrollat
hagen desenrollat
desenrollara
desenrollares
desenrollara
desenrollàrem
desenrollàreu
desenrollaren
1
2
3
4
5
6
haguera desenrollat
hagueres desenrollat
haguera desenrollat
haguérem desenrollat
haguéreu desenrollat
hagueren desenrollat
2
3
4
5
6
desenrolla
desenrolle
desenrollem
desenrolleu
desenrollen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig desenrollar
vares desenrollar
va desenrollar
vàrem desenrollar
vàreu desenrollar
varen desenrollar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
desenrollar
Simple
desenrollant
Compost
haver desenrollat
Compost
havent desenrollat
PARTICIPI
Singular masculí
desenrollat
Singular femení
desenrollada
Plural masculí
desenrollats
Plural femení
desenrollades
135
44- Difondre77
Present78
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
difonc
difons
difon
difonem
difoneu
difonen
1
2
3
4
5
6
he difòs
has difòs
ha difòs
hem difòs
heu difòs
han difòs
difonia
difonies
difonia
difoníem
difoníeu
difonien
1
2
3
4
5
6
havia difòs
havies difòs
havia difòs
havíem difòs
havíeu difòs
havien difòs
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
difonguí
difongueres
difongué
difonguérem
difonguéreu
difongueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
difondré
difondràs
difondrà
difondrem
difondreu
difondran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
difondria
difondries
difondria
difondríem
difondríeu
difondrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
77. La o de la raïl és oberta en ser
tònica (eix. difonc, difonga, etc.), en
ser àtona és tancada (eix. difonem,
difonguí, etc.).
78. Les variants velarisades 4 difonguem, 5 difongueu són coloquials i
no adequades en un registre formal
o lliterari.
haguí difòs
hagueres difòs
hagué difòs
haguérem difòs
haguéreu difòs
hagueren difòs
Futur perfecte
hauré difòs
hauràs difòs
haurà difòs
haurem difòs
haureu difòs
hauran difòs
hauria difòs
hauries difòs
hauria difòs
hauríem difòs
hauríeu difòs
haurien difòs
44- Difondre
Notes
79. La forma velarisada difonguent
és coloquial i no es considera normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
136
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
difonga
difongues
difonga
difongam
difongau
difonguen
1
2
3
4
5
6
haja difòs
hages difòs
haja difòs
hajam difòs
hajau difòs
hagen difòs
difonguera
difongueres
difonguera
difonguérem
difonguéreu
difongueren
1
2
3
4
5
6
haguera difòs
hagueres difòs
haguera difòs
haguérem difòs
haguéreu difòs
hagueren difòs
2
3
4
5
6
difon
difonga
difongam
difongau
difonguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig difondre
vares difondre
va difondre
vàrem difondre
vàreu difondre
varen difondre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
difondre
Simple
difonent79
Compost
haver difòs
Compost
havent difòs
PARTICIPI
Singular masculí
difòs
Singular femení
difosa
Plural masculí
difosos
Plural femení
difoses
137
45- Dir
Present80
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen
1
2
3
4
5
6
he dit
has dit
ha dit
hem dit
heu dit
han dit
dia
dies
dia
díem
díeu
dien
1
2
3
4
5
6
havia dit
havies dit
havia dit
havíem dit
havíeu dit
havien dit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
diguí
digueres
digué
diguérem
diguéreu
digueren
Futur imperfecte
80. Les formes velarisades 4 diguem,
5 digueu són coloquials i no adequades en un registre formal o lliterari.
81. Les variants antigues 1 deya,
2 deyes, 3 deya, 4 déyem, 5 déyeu,
6 deyen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
diria
diries
diria
diríem
diríeu
dirien
1
2
3
4
5
6
haguí dit
hagueres dit
hagué dit
haguérem dit
haguéreu dit
hagueren dit
Futur perfecte
hauré dit
hauràs dit
haurà dit
haurem dit
haureu dit
hauran dit
hauria dit
hauries dit
hauria dit
hauríem dit
hauríeu dit
haurien dit
Notes
82. La forma diguent és pròpia
d’un registre coloquial i no es considera normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
diré
diràs
dirà
direm
direu
diran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
138
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
diga
digues
diga
digam
digau
diguen
1
2
3
4
5
6
haja dit
hages dit
haja dit
hajam dit
hajau dit
hagen dit
diguera
digueres
diguera
diguérem
diguéreu
digueren
1
2
3
4
5
6
haguera dit
hagueres dit
haguera dit
haguérem dit
haguéreu dit
hagueren dit
2
3
4
5
6
digues / dis
diga
digam
digau
diguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
45- Dir
vaig dir
vares dir
va dir
vàrem dir
vàreu dir
varen dir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
dir
Simple
dient82
Compost
haver dit
Compost
havent dit
PARTICIPI
Singular masculí
dit
Singular femení
dita
Plural masculí
dits
Plural femení
dites
139
46- Distinguir
46- Distinguir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he distinguit
has distinguit
ha distinguit
hem distinguit
heu distinguit
han distinguit
1
2
3
4
5
6
distinguia
distinguies
distinguia
distinguíem
distinguíeu
distinguien
1
2
3
4
5
6
havia distinguit
havies distinguit
havia distinguit
havíem distinguit
havíeu distinguit
havien distinguit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
distinguí
distinguires
distinguí
distinguírem
distinguíreu
distinguiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
distinguiré
distinguiràs
distinguirà
distinguirem
distinguireu
distinguiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
distinguiria
distinguiries
distinguiria
distinguiríem
distinguiríeu
distinguirien
1
2
3
4
5
6
140
Present
distinguixc
distinguixes
distinguix
distinguim
distinguiu
distinguixen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí distinguit
hagueres distinguit
hagué distinguit
haguérem distinguit
haguéreu distinguit
hagueren distinguit
Futur perfecte
hauré distinguit
hauràs distinguit
haurà distinguit
haurem distinguit
haureu distinguit
hauran distinguit
hauria distinguit
hauries distinguit
hauria distinguit
hauríem distinguit
hauríeu distinguit
haurien distinguit
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
distinguixca
distinguixques
distinguixca
distinguim
distinguiu
distinguixquen
1
2
3
4
5
6
haja distinguit
hages distinguit
haja distinguit
hajam distinguit
hajau distinguit
hagen distinguit
distinguira
distinguires
distinguira
distinguírem
distinguíreu
distinguiren
1
2
3
4
5
6
haguera distinguit
hagueres distinguit
haguera distinguit
haguérem distinguit
haguéreu distinguit
hagueren distinguit
2
3
4
5
6
distinguix
distinguixca
distinguim
distinguiu
distinguixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig distinguir
vares distinguir
va distinguir
vàrem distinguir
vàreu distinguir
varen distinguir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
distinguir
Simple
distinguint
Compost
haver distinguit
Compost
havent distinguit
PARTICIPI
Singular masculí
distinguit
Singular femení
distinguida
Plural masculí
distinguits
Plural femení
distinguides
141
47- Doldre83
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
dolc
dols
dol
dolem
doleu
dolen
1
2
3
4
5
6
he dolgut
has dolgut
ha dolgut
hem dolgut
heu dolgut
han dolgut
dolia
dolies
dolia
dolíem
dolíeu
dolien
1
2
3
4
5
6
havia dolgut
havies dolgut
havia dolgut
havíem dolgut
havíeu dolgut
havien dolgut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
dolguí
dolgueres
dolgué
dolguérem
dolguéreu
dolgueren
Futur imperfecte
tònica (eix. dolc, dolga, etc.), en ser
àtona és tancada (eix. dolem, dolgut, etc.)
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
doldria
doldries
doldria
doldríem
doldríeu
doldrien
1
2
3
4
5
6
haguí dolgut
hagueres dolgut
hagué dolgut
haguérem dolgut
haguéreu dolgut
hagueren dolgut
Futur perfecte
hauré dolgut
hauràs dolgut
haurà dolgut
haurem dolgut
haureu dolgut
hauran dolgut
hauria dolgut
hauries dolgut
hauria dolgut
hauríem dolgut
hauríeu dolgut
haurien dolgut
Notes
84. Les variants 4 dolem, 5 doleu,
també són correctes.
85. La forma velarisada dolguent
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
doldré
doldràs
doldrà
doldrem
doldreu
doldran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
142
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
dolga
dolgues
dolga
dolgam
dolgau
dolguen
1
2
3
4
5
6
haja dolgut
hages dolgut
haja dolgut
hajam dolgut
hajau dolgut
hagen dolgut
dolguera
dolgueres
dolguera
dolguérem
dolguéreu
dolgueren
1
2
3
4
5
6
haguera dolgut
hagueres dolgut
haguera dolgut
haguérem dolgut
haguéreu dolgut
hagueren dolgut
2
3
4
5
6
dol
dolga
dolgam
dolgau
dolguen
IMPERATIU84
1
2
3
4
5
6
47- Doldre
vaig doldre
vares doldre
va doldre
vàrem doldre
vàreu doldre
varen doldre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
doldre
Simple
dolent85
Compost
haver dolgut
Compost
havent dolgut
PARTICIPI
Singular masculí
dolgut
Singular femení
dolguda
Plural masculí
dolguts
Plural femení
dolgudes
143
48- Donar86
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
done
dones
dona
donem
doneu
donen
1
2
3
4
5
6
he donat
has donat
ha donat
hem donat
heu donat
han donat
donava
donaves
donava
donàvem
donàveu
donaven
1
2
3
4
5
6
havia donat
havies donat
havia donat
havíem donat
havíeu donat
havien donat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
doní
donares
donà
donàrem
donàreu
donaren
Futur imperfecte
86. La variant antiga dar a dia de hui
és dialectal d’algunes comarques i
en un us reduït a manifestacions culturals de caràcter popular: cançons,
nadalenques, etc. La llengua moderna ha substituït esta forma (dar) per
donar.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
donaria
donaries
donaria
donaríem
donaríeu
donarien
1
2
3
4
5
6
haguí donat
hagueres donat
hagué donat
haguérem donat
haguéreu donat
hagueren donat
Futur perfecte
hauré donat
hauràs donat
haurà donat
haurem donat
haureu donat
hauran donat
hauria donat
hauries donat
hauria donat
hauríem donat
hauríeu donat
haurien donat
Notes
87. Les formes 4 donam, 5 donau
són dialectals i no es consideren
lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
donaré
donaràs
donarà
donarem
donareu
donaran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
144
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
done
dones
done
donem
doneu
donen
1
2
3
4
5
6
haja donat
hages donat
haja donat
hajam donat
hajau donat
hagen donat
donara
donares
donara
donàrem
donàreu
donaren
1
2
3
4
5
6
haguera donat
hagueres donat
haguera donat
haguérem donat
haguéreu donat
hagueren donat
2
3
4
5
6
dona
done
donem
doneu
donen
IMPERATIU87
1
2
3
4
5
6
48- Donar
vaig donar
vares donar
va donar
vàrem donar
vàreu donar
varen donar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
donar
Simple
donant
Compost
haver donat
Compost
havent donat
PARTICIPI
Singular masculí
donat
Singular femení
donada
Plural masculí
donats
Plural femení
donades
145
49- Dormir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
dorc
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
1
2
3
4
5
6
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
dormia
dormies
dormia
dormíem
dormíeu
dormien
1
2
3
4
5
6
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havíem dormit
havíeu dormit
havien dormit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
dormí
dormires
dormí
dormírem
dormíreu
dormiren
Futur imperfecte
88. Les variants 1 dorguí, 2 dorgueres, 3 dorgué, 4 dorguérem, 5 dorguéreu, 6 dorgueren, són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
dormiria
dormiries
dormiria
dormiríem
dormiríeu
dormirien
1
2
3
4
5
6
haguí dormit
hagueres dormit
hagué dormit
haguérem dormit
haguéreu dormit
hagueren dormit
Futur perfecte
hauré dormit
hauràs dormit
haurà dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit
hauria dormit
hauries dormit
hauria dormit
hauríem dormit
hauríeu dormit
haurien dormit
Notes
89. També s’accepten les variants
1 dorguera, 2 dorgueres, 3 dorguera, 4 dorguérem, 5 dorguéreu, 6 dorgueren.
90. Les formes 4 dorguem, 5 dorgueu també són correctes, pero
4 dormiguem, 5 dormigueu són
coloquials i no es consideren adequades en un registre formal o lliterari.
dormiré
dormiràs
dormirà
dormirem
dormireu
dormiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
146
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
dorga
dorgues
dorga
dorgam / dormim
dorgau / dormiu
dorguen
1
2
3
4
5
6
haja dormit
hages dormit
haja dormit
hajam dormit
hajau dormit
hagen dormit
dormira
dormires
dormira
dormírem
dormíreu
dormiren
1
2
3
4
5
6
haguera dormit
hagueres dormit
haguera dormit
haguérem dormit
haguéreu dormit
hagueren dormit
2
3
4
5
6
dorm
dorga
dorgam
dorgau
dorguen
IMPERATIU90
1
2
3
4
5
6
49- Dormir
vaig dormir
vares dormir
va dormir
vàrem dormir
vàreu dormir
varen dormir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
dormir
Simple
dormint
Compost
haver dormit
Compost
havent dormit
PARTICIPI
Singular masculí
dormit
Singular femení
dormida
Plural masculí
dormits
Plural femení
dormides
147
50- Dur
Present91
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
duc
dus
du
duem
dueu
duen
1
2
3
4
5
6
he dut
has dut
ha dut
hem dut
heu dut
han dut
duya
duyes
duya
dúyem
dúyeu
duyen
1
2
3
4
5
6
havia dut
havies dut
havia dut
havíem dut
havíeu dut
havien dut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
duguí
dugueres
dugué
duguérem
duguéreu
dugueren
Futur imperfecte
91. Les formes 4 duguem, 5 dugueu
són coloquials i no es consideren
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
duria
duries
duria
duríem
duríeu
durien
1
2
3
4
5
6
haguí dut
hagueres dut
hagué dut
haguérem dut
haguéreu dut
hagueren dut
Futur perfecte
hauré dut
hauràs dut
haurà dut
haurem dut
haureu dut
hauran dut
hauria dut
hauries dut
hauria dut
hauríem dut
hauríeu dut
haurien dut
Notes
92. La forma analògica dugues no
es considera normativa.
93. La forma velarisada duguent no
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
duré
duràs
durà
durem
dureu
duran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
148
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
duga
dugues
duga
dugam
dugau
duguen
1
2
3
4
5
6
haja dut
hages dut
haja dut
hajam dut
hajau dut
hagen dut
duguera
dugueres
duguera
duguérem
duguéreu
dugueren
1
2
3
4
5
6
haguera dut
hagueres dut
haguera dut
haguérem dut
haguéreu dut
hagueren dut
2
3
4
5
6
dus92
duga
dugam
dugau
duguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
50- Dur
vaig dur
vares dur
va dur
vàrem dur
vàreu dur
varen dur
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
dur
Simple
duent93
Compost
haver dut
Compost
havent dut
PARTICIPI
Singular masculí
dut
Singular femení
duta
Plural masculí
duts
Plural femení
dutes
149
51- Eixercir94
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
eixercixc
eixercixes
eixercix
eixercim
eixerciu
eixercixen
1
2
3
4
5
6
he eixercit
has eixercit
ha eixercit
hem eixercit
heu eixercit
han eixercit
eixercia
eixercies
eixercia
eixercíem
eixercíeu
eixercien
1
2
3
4
5
6
havia eixercit
havies eixercit
havia eixercit
havíem eixercit
havíeu eixercit
havien eixercit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
eixercí
eixercires
eixercí
eixercírem
eixercíreu
eixerciren
Futur imperfecte
eixerciré
eixerciràs
eixercirà
eixercirem
eixercireu
eixerciran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
eixerciria
eixerciries
eixerciria
eixerciríem
eixerciríeu
eixercirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
94. En totes les formes i temps
d’este verp s’ha de pronunciar la i
segregada de la x (eixercir i no
*exercir).
haguí eixercit
hagueres eixercit
hagué eixercit
haguérem eixercit
haguéreu eixercit
hagueren eixercit
Futur perfecte
hauré eixercit
hauràs eixercit
haurà eixercit
haurem eixercit
haureu eixercit
hauran eixercit
hauria eixercit
hauries eixercit
hauria eixercit
hauríem eixercit
hauríeu eixercit
haurien eixercit
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
51- Eixercir
Notes
1
2
3
4
5
6
150
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
eixercixca
eixercixques
eixercixca
eixercim
eixerciu
eixercixquen
1
2
3
4
5
6
haja eixercit
hages eixercit
haja eixercit
hajam eixercit
hajau eixercit
hagen eixercit
eixercira
eixercires
eixercira
eixercírem
eixercíreu
eixerciren
1
2
3
4
5
6
haguera eixercit
hagueres eixercit
haguera eixercit
haguérem eixercit
haguéreu eixercit
hagueren eixercit
2
3
4
5
6
eixercix
eixercixca
eixercim
eixerciu
eixercixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig eixercir
vares eixercir
va eixercir
vàrem eixercir
vàreu eixercir
varen eixercir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
eixercir
Simple
eixercint
Compost
haver eixercit
Compost
havent eixercit
PARTICIPI
Singular masculí
eixercit
Singular femení
eixercida
Plural masculí
eixercits
Plural femení
eixercides
151
52- Eixir95
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
ixc
ixes
ix
eixim
eixiu
ixen
1
2
3
4
5
6
he eixit
has eixit
ha eixit
hem eixit
heu eixit
han eixit
eixia
eixies
eixia
eixíem
eixíeu
eixien
1
2
3
4
5
6
havia eixit
havies eixit
havia eixit
havíem eixit
havíeu eixit
havien eixit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ixquí
ixqueres
ixqué
ixquérem
ixquéreu
ixqueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
eixiré
eixiràs
eixirà
eixirem
eixireu
eixiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
eixiria
eixiries
eixiria
eixiríem
eixiríeu
eixirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
95. Les variants ixir, ixiré, ixiria,
etc. pròpies del valencià meridional
i central, no es consideren adequades en un registre formal o lliterari.
96. Les formes 1 eixí, 2 eixires, 3 eixí,
4 eixírem, 5 eixíreu, 6 eixiren també són correctes.
haguí eixit
hagueres eixit
hagué eixit
haguérem eixit
haguéreu eixit
hagueren eixit
Futur perfecte
hauré eixit
hauràs eixit
haurà eixit
haurem eixit
haureu eixit
hauran eixit
hauria eixit
hauries eixit
hauria eixit
hauríem eixit
hauríeu eixit
haurien eixit
Notes
97. També són correctes les
variants 1 eixira, 2 eixires, 3 eixira,
4 eixírem, 5 eixíreu, 6 eixiren.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
152
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
ixca
ixques
ixca
ixcam / eixim
ixcau / eixiu
ixquen
1
2
3
4
5
6
haja eixit
hages eixit
haja eixit
hajam eixit
hajau eixit
hagen eixit
ixquera
ixqueres
ixquera
ixquérem
ixquéreu
ixqueren
1
2
3
4
5
6
haguera eixit
hagueres eixit
haguera eixit
haguérem eixit
haguéreu eixit
hagueren eixit
2
3
4
5
6
ix
ixca
ixcam / eixim
ixcau / eixiu
ixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
52- Eixir
vaig eixir
vares eixir
va eixir
vàrem eixir
vàreu eixir
varen eixir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
eixir
Simple
eixint
Compost
haver eixit
Compost
havent eixit
PARTICIPI
Singular masculí
eixit
Singular femení
eixida
Plural masculí
eixits
Plural femení
eixides
153
53- Encendre
Present98
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
encenc
encens
encén
encenem
enceneu
encenen
1
2
3
4
5
6
he encés
has encés
ha encés
hem encés
heu encés
han encés
encenia
encenies
encenia
enceníem
enceníeu
encenien
1
2
3
4
5
6
havia encés
havies encés
havia encés
havíem encés
havíeu encés
havien encés
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
encenguí
encengueres
encengué
encenguérem
encenguéreu
encengueren
Futur imperfecte
98. Les variants 4 encenguem,
5 encengueu no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
encendria
encendries
encendria
encendríem
encendríeu
encendrien
1
2
3
4
5
6
haguí encés
hagueres encés
hagué encés
haguérem encés
haguéreu encés
hagueren encés
Futur perfecte
hauré encés
hauràs encés
haurà encés
haurem encés
haureu encés
hauran encés
hauria encés
hauries encés
hauria encés
hauríem encés
hauríeu encés
haurien encés
53- Encendre
Notes
99. La forma velarisada encenguent
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
encendré
encendràs
encendrà
encendrem
encendreu
encendran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
154
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
encenga
encengues
encenga
encengam
encengau
encenguen
1
2
3
4
5
6
haja encés
hages encés
haja encés
hajam encés
hajau encés
hagen encés
encenguera
encengueres
encenguera
encenguérem
encenguéreu
encengueren
1
2
3
4
5
6
haguera encés
hagueres encés
haguera encés
haguérem encés
haguéreu encés
hagueren encés
2
3
4
5
6
encén
encenga
encengam
encengau
encenguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig encendre
vares encendre
va encendre
vàrem encendre
vàreu encendre
varen encendre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
encendre
Simple
encenent99
Compost
haver encés
Compost
havent encés
PARTICIPI
Singular masculí
encés
Singular femení
encesa
Plural masculí
encesos
Plural femení
enceses
155
54- Enfollir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he enfollit
has enfollit
ha enfollit
hem enfollit
heu enfollit
han enfollit
1
2
3
4
5
6
enfollia
enfollies
enfollia
enfollíem
enfollíeu
enfollien
1
2
3
4
5
6
havia enfollit
havies enfollit
havia enfollit
havíem enfollit
havíeu enfollit
havien enfollit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
enfollí
enfollires
enfollí
enfollírem
enfollíreu
enfolliren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
enfolliré
enfolliràs
enfollirà
enfollirem
enfollireu
enfolliran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
enfolliria
enfolliries
enfolliria
enfolliríem
enfolliríeu
enfollirien
1
2
3
4
5
6
156
Passat pròxim
enfollixc
enfollixes
enfollix
enfollim
enfolliu
enfollixen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí enfollit
hagueres enfollit
hagué enfollit
haguérem enfollit
haguéreu enfollit
hagueren enfollit
Futur perfecte
hauré enfollit
hauràs enfollit
haurà enfollit
haurem enfollit
haureu enfollit
hauran enfollit
hauria enfollit
hauries enfollit
hauria enfollit
hauríem enfollit
hauríeu enfollit
haurien enfollit
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
enfollixca
enfollixques
enfollixca
enfollim
enfolliu
enfollixquen
1
2
3
4
5
6
haja enfollit
hages enfollit
haja enfollit
hajam enfollit
hajau enfollit
hagen enfollit
enfollira
enfollires
enfollira
enfollírem
enfollíreu
enfolliren
1
2
3
4
5
6
haguera enfollit
hagueres enfollit
haguera enfollit
haguérem enfollit
haguéreu enfollit
hagueren enfollit
2
3
4
5
6
enfollix
enfollixca
enfollim
enfolliu
enfollixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
54- Enfollir
vaig enfollir
vares enfollir
va enfollir
vàrem enfollir
vàreu enfollir
varen enfollir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
enfollir
Simple
enfollint
Compost
haver enfollit
Compost
havent enfollit
PARTICIPI
Singular masculí
enfollit
Singular femení
enfollida
Plural masculí
enfollits
Plural femení
enfollides
157
55- Engolir100
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
engulc
enguls
engul
engolim
engoliu
engulen
1
2
3
4
5
6
he engolit
has engolit
ha engolit
hem engolit
heu engolit
han engolit
engolia
engolies
engolia
engolíem
engolíeu
engolien
1
2
3
4
5
6
havia engolit
havies engolit
havia engolit
havíem engolit
havíeu engolit
havien engolit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
engolí
engolires
engolí
engolírem
engolíreu
engoliren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com engolixc,
engolixen, engolixca, etc. que no
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
engoliria
engoliries
engoliria
engoliríem
engoliríeu
engolirien
1
2
3
4
5
6
haguí engolit
hagueres engolit
hagué engolit
haguérem engolit
haguéreu engolit
hagueren engolit
Futur perfecte
hauré engolit
hauràs engolit
haurà engolit
haurem engolit
haureu engolit
hauran engolit
hauria engolit
hauries engolit
hauria engolit
hauríem engolit
hauríeu engolit
haurien engolit
Notes
101. Les variants antigues 1 engula, 2
engules, 3 engula, 6 engulen, són
arcaiques.
102. Les formes antigues 3 engula,
4 engulam, 5 engulau, 6 engulen,
són arcaiques.
Present101
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
engoliré
engoliràs
engolirà
engolirem
engolireu
engoliran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
158
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
engulga
engulgues
engulga
engulgam /engolim
engulgau / engoliu
engulguen
1
2
3
4
5
6
haja engolit
hages engolit
haja engolit
hajam engolit
hajau engolit
hagen engolit
engolira
engolires
engolira
engolírem
engolíreu
engoliren
1
2
3
4
5
6
haguera engolit
hagueres engolit
haguera engolit
haguérem engolit
haguéreu engolit
hagueren engolit
2
3
4
5
6
engul
engulga
engulgam / engolim
engulgau / engoliu
engulguen
IMPERATIU102
1
2
3
4
5
6
55- Engolir
vaig engolir
vares engolir
va engolir
vàrem engolir
vàreu engolir
varen engolir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
engolir
Simple
engolint
Compost
haver engolit
Compost
havent engolit
PARTICIPI
Singular masculí
engolit
Singular femení
engolida
Plural masculí
engolits
Plural femení
engolides
159
56- Engroguir
56- Engroguir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he engroguit
has engroguit
ha engroguit
hem engroguit
heu engroguit
han engroguit
1
2
3
4
5
6
engroguia
engroguies
engroguia
engroguíem
engroguíeu
engroguien
1
2
3
4
5
6
havia engroguit
havies engroguit
havia engroguit
havíem engroguit
havíeu engroguit
havien engroguit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
engroguí
engroguires
engroguí
engroguírem
engroguíreu
engroguiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
engroguiré
engroguiràs
engroguirà
engroguirem
engroguireu
engroguiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
engroguiria
engroguiries
engroguiria
engroguiríem
engroguiríeu
engroguirien
1
2
3
4
5
6
160
Present
engroguixc
engroguixes
engroguix
engroguim
engroguiu
engroguixen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí engroguit
hagueres engroguit
hagué engroguit
haguérem engroguit
haguéreu engroguit
hagueren engroguit
Futur perfecte
hauré engroguit
hauràs engroguit
haurà engroguit
haurem engroguit
haureu engroguit
hauran engroguit
hauria engroguit
hauries engroguit
hauria engroguit
hauríem engroguit
hauríeu engroguit
haurien engroguit
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
engroguixca
engroguixques
engroguixca
engroguim
engroguiu
engroguixquen
1
2
3
4
5
6
haja engroguit
hages engroguit
haja engroguit
hajam engroguit
hajau engroguit
hagen engroguit
engroguira
engroguires
engroguira
engroguírem
engroguíreu
engroguiren
1
2
3
4
5
6
haguera engroguit
hagueres engroguit
haguera engroguit
haguérem engroguit
haguéreu engroguit
hagueren engroguit
2
3
4
5
6
engroguix
engroguixca
engroguim
engroguiu
engroguixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig engroguir
vares engroguir
va engroguir
vàrem engroguir
vàreu engroguir
varen engroguir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
engroguir
Simple
engroguint
Compost
haver engroguit
Compost
havent engroguit
PARTICIPI
Singular masculí
engroguit
Singular femení
engroguida
Plural masculí
engroguits
Plural femení
engroguides
161
57- Engrunsar
57- Engrunsar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he engrunsat
has engrunsat
ha engrunsat
hem engrunsat
heu engrunsat
han engrunsat
1
2
3
4
5
6
engrunsava
engrunsaves
engrunsava
engrunsàvem
engrunsàveu
engrunsaven
1
2
3
4
5
6
havia engrunsat
havies engrunsat
havia engrunsat
havíem engrunsat
havíeu engrunsat
havien engrunsat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
engrunsí
engrunsares
engrunsà
engrunsàrem
engrunsàreu
engrunsaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
engrunsaré
engrunsaràs
engrunsarà
engrunsarem
engrunsareu
engrunsaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
engrunsaria
engrunsaries
engrunsaria
engrunsaríem
engrunsaríeu
engrunsarien
1
2
3
4
5
6
162
Present
engrunse
engrunses
engrunsa
engrunsem
engrunseu
engrunsen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí engrunsat
hagueres engrunsat
hagué engrunsat
haguérem engrunsat
haguéreu engrunsat
hagueren engrunsat
Futur perfecte
hauré engrunsat
hauràs engrunsat
haurà engrunsat
haurem engrunsat
haureu engrunsat
hauran engrunsat
hauria engrunsat
hauries engrunsat
hauria engrunsat
hauríem engrunsat
hauríeu engrunsat
haurien engrunsat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
engrunse
engrunses
engrunse
engrunsem
engrunseu
engrunsen
1
2
3
4
5
6
haja engrunsat
hages engrunsat
haja engrunsat
hajam engrunsat
hajau engrunsat
hagen engrunsat
engrunsara
engrunsares
engrunsara
engrunsàrem
engrunsàreu
engrunsaren
1
2
3
4
5
6
haguera engrunsat
hagueres engrunsat
haguera engrunsat
haguérem engrunsat
haguéreu engrunsat
hagueren engrunsat
2
3
4
5
6
engrunsa
engrunse
engrunsem
engrunseu
engrunsen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig engrunsar
vares engrunsar
va engrunsar
vàrem engrunsar
vàreu engrunsar
varen engrunsar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
engrunsar
Simple
engrunsant
Compost
haver engrunsat
Compost
havent engrunsat
PARTICIPI
Singular masculí
engrunsat
Singular femení
engrunsada
Plural masculí
engrunsats
Plural femení
engrunsades
163
58- Ensomiar103
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
ensomie
ensomies
ensomia
ensomiem
ensomieu
ensomien
1
2
3
4
5
6
he ensomiat
has ensomiat
ha ensomiat
hem ensomiat
heu ensomiat
han ensomiat
ensomiava
ensomiaves
ensomiava
ensomiàvem
ensomiàveu
ensomiaven
1
2
3
4
5
6
havia ensomiat
havies ensomiat
havia ensomiat
havíem ensomiat
havíeu ensomiat
havien ensomiat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
ensomií104
ensomiares
ensomià
ensomiàrem
ensomiàreu
ensomiaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
ensomiaré
ensomiaràs
ensomiarà
ensomiarem
ensomiareu
ensomiaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ensomiaria
ensomiaries
ensomiaria
ensomiaríem
ensomiaríeu
ensomiarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí ensomiat
hagueres ensomiat
hagué ensomiat
haguérem ensomiat
haguéreu ensomiat
hagueren ensomiat
Futur perfecte
hauré ensomiat
hauràs ensomiat
haurà ensomiat
haurem ensomiat
haureu ensomiat
hauran ensomiat
hauria ensomiat
hauries ensomiat
hauria ensomiat
hauríem ensomiat
hauríeu ensomiat
haurien ensomiat
58- Ensomiar
Notes
103. Este verp té quatre sílabes (enso-mi-ar) perque els verps acabats
en -iar la i i la a formen hiat.
104. Tots els verps acabats en -iar,
i -ear duran accent sobre la í d’esta
persona en este temps per dos
motius: en primer lloc per a senyalar el hiat (l’unió vocàlica ii no forma, per tant, un diftonc) i en segon
lloc per a complir en la regla d’accentuació que establix que totes les
agudes acabades en vocal s’han
d’accentuar.
1
2
3
4
5
6
164
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
ensomie
ensomies
ensomie
ensomiem
ensomieu
ensomien
1
2
3
4
5
6
haja ensomiat
hages ensomiat
haja ensomiat
hajam ensomiat
hajau ensomiat
hagen ensomiat
ensomiara
ensomiares
ensomiara
ensomiàrem
ensomiàreu
ensomiaren
1
2
3
4
5
6
haguera ensomiat
hagueres ensomiat
haguera ensomiat
haguérem ensomiat
haguéreu ensomiat
hagueren ensomiat
2
3
4
5
6
ensomia
ensomie
ensomiem
ensomieu
ensomien
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig ensomiar
vares ensomiar
va ensomiar
vàrem ensomiar
vàreu ensomiar
varen ensomiar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
ensomiar
Simple
ensomiant
Compost
haver ensomiat
Compost
havent ensomiat
PARTICIPI
Singular masculí
ensomiat
Singular femení
ensomiada
Plural masculí
ensomiats
Plural femení
ensomiades
165
59- Escopir105
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
escup
escups
escup
escopim
escopiu
escupen
1
2
3
4
5
6
he escopit
has escopit
ha escopit
hem escopit
heu escopit
han escopit
escopia
escopies
escopia
escopíem
escopíeu
escopien
1
2
3
4
5
6
havia escopit
havies escopit
havia escopit
havíem escopit
havíeu escopit
havien escopit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
escopí
escopires
escopí
escopírem
escopíreu
escopiren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com escupixc,
escupixen, escupixca, etc. que no
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
escopiria
escopiries
escopiria
escopiríem
escopiríeu
escopirien
1
2
3
4
5
6
haguí escopit
hagueres escopit
hagué escopit
haguérem escopit
haguéreu escopit
hagueren escopit
Futur perfecte
hauré escopit
hauràs escopit
haurà escopit
haurem escopit
haureu escopit
hauran escopit
hauria escopit
hauries escopit
hauria escopit
hauríem escopit
hauríeu escopit
haurien escopit
Notes
106. La variant escupir no es considera normativa. La forma sinònima escopinyar també és correcta.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
escopiré
escopiràs
escopirà
escopirem
escopireu
escopiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
166
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
escupa
escupes
escupa
escupam / escopim
escupau / escopiu
escupen
1
2
3
4
5
6
haja escopit
hages escopit
haja escopit
hajam escopit
hajau escopit
hagen escopit
escopira
escopires
escopira
escopírem
escopíreu
escopiren
1
2
3
4
5
6
haguera escopit
hagueres escopit
haguera escopit
haguérem escopit
haguéreu escopit
hagueren escopit
2
3
4
5
6
escup
escupa
escupam / escopim
escupau / escopiu
escupen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
59- Escopir
vaig escopir
vares escopir
va escopir
vàrem escopir
vàreu escopir
varen escopir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
escopir106
Simple
escopint
Compost
haver escopit
Compost
havent escopit
PARTICIPI
Singular masculí
escopit
Singular femení
escopida
Plural masculí
escopits
Plural femení
escopides
167
60- Escriure
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
escric
escrius
escriu
escrivim
escriviu
escriuen
1
2
3
4
5
6
he escrit
has escrit
ha escrit
hem escrit
heu escrit
han escrit
escrivia
escrivies
escrivia
escrivíem
escrivíeu
escrivien
1
2
3
4
5
6
havia escrit
havies escrit
havia escrit
havíem escrit
havíeu escrit
havien escrit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
escriguí
escrigueres
escrigué
escriguérem
escriguéreu
escrigueren
Futur imperfecte
107. Les variants 1 escriví, 2 escrivires, 3 escriví, 4 escrivírem,
5 escrivíreu, 6 escriviren, són arcaiques i molt inusuals en la llengua
valenciana moderna.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
escriuria
escriuries
escriuria
escriuríem
escriuríeu
escriurien
1
2
3
4
5
6
haguí escrit
hagueres escrit
hagué escrit
haguérem escrit
haguéreu escrit
hagueren escrit
Futur perfecte
hauré escrit
hauràs escrit
haurà escrit
haurem escrit
haureu escrit
hauran escrit
hauria escrit
hauries escrit
hauria escrit
hauríem escrit
hauríeu escrit
haurien escrit
60- Escriure
Notes
108. Les variants 1 escrivira, 2 escrivires, 3 escrivira, 4 escrivírem,
5 escrivíreu, 6 escriviren, també són
correctes, encara que se preferixen
les del model.
109. La variant velarisada escriguent és coloquial i no es considera
lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
escriuré
escriuràs
escriurà
escriurem
escriureu
escriuran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
168
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
escriga
escrigues
escriga
escrigam
escrigau
escriguen
1
2
3
4
5
6
haja escrit
hages escrit
haja escrit
hajam escrit
hajau escrit
hagen escrit
escriguera
escrigueres
escriguera
escriguérem
escriguéreu
escrigueren
1
2
3
4
5
6
haguera escrit
hagueres escrit
haguera escrit
haguérem escrit
haguéreu escrit
hagueren escrit
2
3
4
5
6
escriu
escriga
escrigam
escrigau
escriguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig escriure
vares escriure
va escriure
vàrem escriure
vàreu escriure
varen escriure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
escriure
Simple
escrivint109
Compost
haver escrit
Compost
havent escrit
PARTICIPI
Singular masculí
escrit
Singular femení
escrita
Plural masculí
escrits
Plural femení
escrites
169
61- Espentar
61- Espentar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he espentat
has espentat
ha espentat
hem espentat
heu espentat
han espentat
1
2
3
4
5
6
espentava
espentaves
espentava
espentàvem
espentàveu
espentaven
1
2
3
4
5
6
havia espentat
havies espentat
havia espentat
havíem espentat
havíeu espentat
havien espentat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
espentí
espentares
espentà
espentàrem
espentàreu
espentaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
espentaré
espentaràs
espentarà
espentarem
espentareu
espentaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
espentaria
espentaries
espentaria
espentaríem
espentaríeu
espentarien
1
2
3
4
5
6
170
Present
espente
espentes
espenta
espentem
espenteu
espenten
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí espentat
hagueres espentat
hagué espentat
haguérem espentat
haguéreu espentat
hagueren espentat
Futur perfecte
hauré espentat
hauràs espentat
haurà espentat
haurem espentat
haureu espentat
hauran espentat
hauria espentat
hauries espentat
hauria espentat
hauríem espentat
hauríeu espentat
haurien espentat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
espente
espentes
espente
espentem
espenteu
espenten
1
2
3
4
5
6
haja espentat
hages espentat
haja espentat
hajam espentat
hajau espentat
hagen espentat
espentara
espentares
espentara
espentàrem
espentàreu
espentaren
1
2
3
4
5
6
haguera espentat
hagueres espentat
haguera espentat
haguérem espentat
haguéreu espentat
hagueren espentat
2
3
4
5
6
espenta
espente
espentem
espenteu
espenten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig espentar
vares espentar
va espentar
vàrem espentar
vàreu espentar
varen espentar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
espentar
Simple
espentant
Compost
haver espentat
Compost
havent espentat
PARTICIPI
Singular masculí
espentat
Singular femení
espentada
Plural masculí
espentats
Plural femení
espentades
171
62- Estar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he estat
has estat
ha estat
hem estat
heu estat
han estat
estava
estaves
estava
estàvem
estàveu
estaven
1
2
3
4
5
6
havia estat
havies estat
havia estat
havíem estat
havíeu estat
havien estat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
estiguí
estigueres
estigué
estiguérem
estiguéreu
estigueren
Futur imperfecte
111. La variant velarisada estiguent
no és normativa.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
estaria
estaries
estaria
estaríem
estaríeu
estarien
1
2
3
4
5
6
haguí estat
hagueres estat
hagué estat
haguérem estat
haguéreu estat
hagueren estat
Futur perfecte
hauré estat
hauràs estat
haurà estat
haurem estat
haureu estat
hauran estat
hauria estat
hauries estat
hauria estat
hauríem estat
hauríeu estat
haurien estat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
estaré
estaràs
estarà
estarem
estareu
estaran
172
110. Si pronominalisem esta persona de l’imperatiu direm: està-te
callat i no estigues-te callat.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
estic
estàs
està
estem
esteu
estan
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
estiga
estigues
estiga
estigam
estigau
estiguen
1
2
3
4
5
6
haja estat
hages estat
haja estat
hajam estat
hajau estat
hagen estat
estiguera
estigueres
estiguera
estiguérem
estiguéreu
estigueren
1
2
3
4
5
6
haguera estat
hagueres estat
haguera estat
haguérem estat
haguéreu estat
hagueren estat
2
3
4
5
6
estigues110
estiga
estigam
estigau
estiguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
62- Estar
vaig estar
vares estar
va estar
vàrem estar
vàreu estar
varen estar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
estar
Simple
estant111
Compost
haver estat
Compost
havent estat
PARTICIPI
Singular masculí
estat
Singular femení
estada
Plural masculí
estats
Plural femení
estades
173
63- Esvarar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he esvarat
has esvarat
ha esvarat
hem esvarat
heu esvarat
han esvarat
1
2
3
4
5
6
esvarava
esvaraves
esvarava
esvaràvem
esvaràveu
esvaraven
1
2
3
4
5
6
havia esvarat
havies esvarat
havia esvarat
havíem esvarat
havíeu esvarat
havien esvarat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
esvarí
esvarares
esvarà
esvaràrem
esvaràreu
esvararen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
esvararé
esvararàs
esvararà
esvararem
esvarareu
esvararan
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
esvararia
esvararies
esvararia
esvararíem
esvararíeu
esvararien
1
2
3
4
5
6
174
Passat pròxim
esvare
esvares
esvara
esvarem
esvareu
esvaren
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí esvarat
hagueres esvarat
hagué esvarat
haguérem esvarat
haguéreu esvarat
hagueren esvarat
Futur perfecte
hauré esvarat
hauràs esvarat
haurà esvarat
haurem esvarat
haureu esvarat
hauran esvarat
hauria esvarat
hauries esvarat
hauria esvarat
hauríem esvarat
hauríeu esvarat
haurien esvarat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
esvare
esvares
esvare
esvarem
esvareu
esvaren
1
2
3
4
5
6
haja esvarat
hages esvarat
haja esvarat
hajam esvarat
hajau esvarat
hagen esvarat
esvarara
esvarares
esvarara
esvaràrem
esvaràreu
esvararen
1
2
3
4
5
6
haguera esvarat
hagueres esvarat
haguera esvarat
haguérem esvarat
haguéreu esvarat
hagueren esvarat
2
3
4
5
6
esvara
esvare
esvarem
esvareu
esvaren
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
63- Esvarar
vaig esvarar
vares esvarar
va esvarar
vàrem esvarar
vàreu esvarar
varen esvarar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
esvarar
Simple
esvarant
Compost
haver esvarat
Compost
havent esvarat
PARTICIPI
Singular masculí
esvarat
Singular femení
esvarada
Plural masculí
esvarats
Plural femení
esvarades
175
64- Expondre112
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
exponc
expons
expon
exponem
exponeu
exponen
1
2
3
4
5
6
he expost
has expost
ha expost
hem expost
heu expost
han expost
exponia
exponies
exponia
exponíem
exponíeu
exponien
1
2
3
4
5
6
havia expost
havies expost
havia expost
havíem expost
havíeu expost
havien expost
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
exponguí
expongueres
expongué
exponguérem
exponguéreu
expongueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
expondria
expondries
expondria
expondríem
expondríeu
expondrien
1
2
3
4
5
6
haguí expost
hagueres expost
hagué expost
haguérem expost
haguéreu expost
hagueren expost
Futur perfecte
hauré expost
hauràs expost
haurà expost
haurem expost
haureu expost
hauran expost
hauria expost
hauries expost
hauria expost
hauríem expost
hauríeu expost
haurien expost
64- Expondre
Notes
113. La variant exposar no es considera normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
expondré
expondràs
expondrà
expondrem
expondreu
expondran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
176
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
exponga
expongues
exponga
expongam
expongau
exponguen
1
2
3
4
5
6
haja expost
hages expost
haja expost
hajam expost
hajau expost
hagen expost
exponguera
expongueres
exponguera
exponguérem
exponguéreu
expongueren
1
2
3
4
5
6
haguera expost
hagueres expost
haguera expost
haguérem expost
haguéreu expost
hagueren expost
2
3
4
5
6
expon
exponga
expongam
expongau
exponguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig expondre
vares expondre
va expondre
vàrem expondre
vàreu expondre
varen expondre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
expondre113
Simple
exponent
Compost
haver expost
Compost
havent expost
PARTICIPI
Singular masculí
expost
Singular femení
exposta
Plural masculí
exposts
Plural femení
expostes
177
65- Fendre
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he fes
has fes
ha fes
hem fes
heu fes
han fes
fenia
fenies
fenia
feníem
feníeu
fenien
1
2
3
4
5
6
havia fes
havies fes
havia fes
havíem fes
havíeu fes
havien fes
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
fenguí
fengueres
fengué
fenguérem
fenguéreu
fengueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fendria
fendries
fendria
fendríem
fendríeu
fendrien
1
2
3
4
5
6
haguí fes
hagueres fes
hagué fes
haguérem fes
haguéreu fes
hagueren fes
Futur perfecte
hauré fes
hauràs fes
haurà fes
haurem fes
haureu fes
hauran fes
hauria fes
hauries fes
hauria fes
hauríem fes
hauríeu fes
haurien fes
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fendré
fendràs
fendrà
fendrem
fendreu
fendran
178
114. La forma velarisada fenguent
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
fenc
fens
fen
fenem
feneu
fenen
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
fenga
fengues
fenga
fengam
fengau
fenguen
1
2
3
4
5
6
haja fes
hages fes
haja fes
hajam fes
hajau fes
hagen fes
fenguera
fengueres
fenguera
fenguérem
fenguéreu
fengueren
1
2
3
4
5
6
haguera fes
hagueres fes
haguera fes
haguérem fes
haguéreu fes
hagueren fes
2
3
4
5
6
fen
fenga
fengam
fengau
fenguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
65- Fendre
vaig fendre
vares fendre
va fendre
vàrem fendre
vàreu fendre
varen fendre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
fendre
Simple
fenent114
Compost
haver fes
Compost
havent fes
PARTICIPI
Singular masculí
fes
Singular femení
fesa
Plural masculí
fesos
Plural femení
feses
179
66- Fényer
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
fenyc
fenys
feny
fenyem
fenyeu
fenyen
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fenyia
fenyies
fenyia
fenyíem
fenyíeu
fenyien
Pretèrit perfecte
fenyguí
fenygueres
fenygué
fenyguérem
fenyguéreu
fenygueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
115. Les variants antigues 1 fenya,
2 fenyes, 3 fenya, 4 fenyam, 5 fenyau,
6 fenyen, són arcaiques.
he fenygut
has fenygut
ha fenygut
hem fenygut
heu fenygut
han fenygut
116. La variant antiga fenydre també
és correcta.
117. La forma coloquial fenyguent no
és adequada en un registre formal.
118. Les variants fenyut, fenyuda,
fenyuts, fenyudes, també són correctes. Els verps acontényer, estrényer i
constrényer no seguixen el model
regular, fent-ho aixina: acontés,
estret, constret...
havia fenygut
havies fenygut
havia fenygut
havíem fenygut
havíeu fenygut
havien fenygut
1
2
3
4
5
6
fenydré
fenydràs
fenydrà
fenydrem
fenydreu
fenydran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fenydria
fenydries
fenydria
fenydríem
fenydríeu
fenydrien
1
2
3
4
5
6
180
Notes
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí fenygut
hagueres fenygut
hagué fenygut
haguérem fenygut
haguéreu fenygut
hagueren fenygut
Futur perfecte
hauré fenygut
hauràs fenygut
haurà fenygut
haurem fenygut
haureu fenygut
hauran fenygut
hauria fenygut
hauries fenygut
hauria fenygut
hauríem fenygut
hauríeu fenygut
haurien fenygut
Present115
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
66- Fényer
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
fenyga
fenygues
fenyga
fenygam
fenygau
fenyguen
1
2
3
4
5
6
haja fenygut
hages fenygut
haja fenygut
hajam fenygut
hajau fenygut
hagen fenygut
fenyguera
fenygueres
fenyguera
fenyguérem
fenyguéreu
fenygueren
1
2
3
4
5
6
haguera fenygut
hagueres fenygut
haguera fenygut
haguérem fenygut
haguéreu fenygut
hagueren fenygut
2
3
4
5
6
feny
fenyga
fenygam
fenygau
fenyguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig fényer
vares fényer
va fényer
vàrem fényer
vàreu fényer
varen fényer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
fényer116
Simple
fenyent117
Compost
haver fenygut
Compost
havent fenygut
PARTICIPI 118
Singular masculí
fenygut
Singular femení
fenyguda
Plural masculí
fenyguts
Plural femení
fenygudes
181
67- Fer
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
faç / faig
fas
fa
fem
feu
fan
1
2
3
4
5
6
he fet
has fet
ha fet
hem fet
heu fet
han fet
fea
fees
fea
féem
féeu
feen
1
2
3
4
5
6
havia fet
havies fet
havia fet
havíem fet
havíeu fet
havien fet
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
fiu
feres
feu
férem
féreu
feren
Futur imperfecte
119. Les variants antigues 1 feya,
2 feyes, 3 feya, 4 féyem, 5 féyeu,
6 feyen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
faria
faries
faria
faríem
faríeu
farien
1
2
3
4
5
6
haguí fet
hagueres fet
hagué fet
haguérem fet
haguéreu fet
hagueren fet
Futur perfecte
hauré fet
hauràs fet
haurà fet
haurem fet
haureu fet
hauran fet
hauria fet
hauries fet
hauria fet
hauríem fet
hauríeu fet
haurien fet
Notes
120. Les formes lliteràries antigues
4 façam, 5 façau, també són admissibles. Les variants 4 fajam, 5 fajau,
6 fagen són coloquials i no es consideren adequades en un registre formal o lliterari (igual consideració
tenen estes formes en l’imperatiu).
Les variants 1 faigga, 2 faiggues,
3 faigga, 4 faiggam, 5 faiggau,
6 faigguen no són normatives.
Present120
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
faré
faràs
farà
farem
fareu
faran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
182
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
faça
faces
faça
fem
feu
facen
1
2
3
4
5
6
haja fet
hages fet
haja fet
hajam fet
hajau fet
hagen fet
fera
feres
fera
férem
féreu
feren
1
2
3
4
5
6
haguera fet
hagueres fet
haguera fet
haguérem fet
haguéreu fet
hagueren fet
2
3
4
5
6
fes
faça
fem
feu
facen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
67- Fer
vaig fer
vares fer
va fer
vàrem fer
vàreu fer
varen fer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
fer
Simple
fent
Compost
haver fet
Compost
havent fet
PARTICIPI
Singular masculí
fet
Singular femení
feta
Plural masculí
fets
Plural femení
fetes
183
68- Fregir121
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
frigc
friges
frig
fregim
fregiu
frigen
1
2
3
4
5
6
he fregit
has fregit
ha fregit
hem fregit
heu fregit
han fregit
fregia
fregies
fregia
fregíem
fregíeu
fregien
1
2
3
4
5
6
havia fregit
havies fregit
havia fregit
havíem fregit
havíeu fregit
havien fregit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
fregí
fregires
fregí
fregírem
fregíreu
fregiren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina
trobem formes com fregixc, fregixen,
fregixca, etc. que no són adequades
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fregiria
fregiries
fregiria
fregiríem
fregiríeu
fregirien
1
2
3
4
5
6
haguí fregit
hagueres fregit
hagué fregit
haguérem fregit
haguéreu fregit
hagueren fregit
Futur perfecte
hauré fregit
hauràs fregit
haurà fregit
haurem fregit
haureu fregit
hauran fregit
hauria fregit
hauries fregit
hauria fregit
hauríem fregit
hauríeu fregit
haurien fregit
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fregiré
fregiràs
fregirà
fregirem
fregireu
fregiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
184
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
frigga
friggues
frigga
friggam / fregim
friggau / fregiu
frigguen
1
2
3
4
5
6
haja fregit
hages fregit
haja fregit
hajam fregit
hajau fregit
hagen fregit
fregira
fregires
fregira
fregírem
fregíreu
fregiren
1
2
3
4
5
6
haguera fregit
hagueres fregit
haguera fregit
haguérem fregit
haguéreu fregit
hagueren fregit
2
3
4
5
6
frig
frigga
friggam / fregim
friggau / fregiu
frigguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
68- Fregir
vaig fregir
vares fregir
va fregir
vàrem fregir
vàreu fregir
varen fregir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
fregir
Simple
fregint
Compost
haver fregit
Compost
havent fregit
PARTICIPI
Singular masculí
fregit
Singular femení
fregida
Plural masculí
fregits
Plural femení
fregides
185
69- Fruir122
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
fruïxc
fruïxes
fruïx
fruïm
fruïu
fruïxen
1
2
3
4
5
6
he fruït
has fruït
ha fruït
hem fruït
heu fruït
han fruït
fruïa
fruïes
fruïa
fruíem
fruíeu
fruïen
1
2
3
4
5
6
havia fruït
havies fruït
havia fruït
havíem fruït
havíeu fruït
havien fruït
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
fruí
fruïres
fruí
fruírem
fruíreu
fruïren
Futur imperfecte
122. Segons les regles d’us de la
diéresis esta no s’admet en infinitiu, gerundi, futur imperfecte i
Futur hipotètic.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fruiria
fruiries
fruiria
fruiríem
fruiríeu
fruirien
1
2
3
4
5
6
haguí fruït
hagueres fruït
hagué fruït
haguérem fruït
haguéreu fruït
hagueren fruït
Futur perfecte
hauré fruït
hauràs fruït
haurà fruït
haurem fruït
haureu fruït
hauran fruït
hauria fruït
hauries fruït
hauria fruït
hauríem fruït
hauríeu fruït
haurien fruït
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fruiré
fruiràs
fruirà
fruirem
fruireu
fruiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
186
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
fruïxca
fruïxques
fruïxca
fruïm
fruïu
fruïxquen
1
2
3
4
5
6
haja fruït
hages fruït
haja fruït
hajam fruït
hajau fruït
hagen fruït
fruïra
fruïres
fruïra
fruírem
fruíreu
fruïren
1
2
3
4
5
6
haguera fruït
hagueres fruït
haguera fruït
haguérem fruït
haguéreu fruït
hagueren fruït
2
3
4
5
6
fruïx
fruïxca
fruïm
fruïu
fruïxquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
69- Fruir
vaig fruir
vares fruir
va fruir
vàrem fruir
vàreu fruir
varen fruir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
fruir
Simple
fruint
Compost
haver fruït
Compost
havent fruït
PARTICIPI
Singular masculí
fruït
Singular femení
fruïda
Plural masculí
fruïts
Plural femení
fruïdes
187
70- Fugir123
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
fuigc
fuges
fuig
fugim
fugiu
fugen
1
2
3
4
5
6
he fugit
has fugit
ha fugit
hem fugit
heu fugit
han fugit
fugia
fugies
fugia
fugíem
fugíeu
fugien
1
2
3
4
5
6
havia fugit
havies fugit
havia fugit
havíem fugit
havíeu fugit
havien fugit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
fugí
fugires
fugí
fugírem
fugíreu
fugiren
Futur imperfecte
trobem formes com fugixc, fugixen,
fugixca, etc. que no són adequades
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fugiria
fugiries
fugiria
fugiríem
fugiríeu
fugirien
1
2
3
4
5
6
haguí fugit
hagueres fugit
hagué fugit
haguérem fugit
haguéreu fugit
hagueren fugit
Futur perfecte
hauré fugit
hauràs fugit
haurà fugit
haurem fugit
haureu fugit
hauran fugit
hauria fugit
hauries fugit
hauria fugit
hauríem fugit
hauríeu fugit
haurien fugit
Notes
124. Les variants antigues 1 fuja,
2 fuges, 3 fuja, 4 fujam, 5 fujau,
6 fugen, no es consideren normatives.
Present124
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
fugiré
fugiràs
fugirà
fugirem
fugireu
fugiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
188
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
fuigga
fuiggues
fuigga
fuiggam / fugim
fuiggau / fugiu
fuigguen
1
2
3
4
5
6
haja fugit
hages fugit
haja fugit
hajam fugit
hajau fugit
hagen fugit
fugira
fugires
fugira
fugírem
fugíreu
fugiren
1
2
3
4
5
6
haguera fugit
hagueres fugit
haguera fugit
haguérem fugit
haguéreu fugit
hagueren fugit
2
3
4
5
6
fuig
fuigga
fuiggam / fugim
fuiggau / fugiu
fuigguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
70- Fugir
vaig fugir
vares fugir
va fugir
vàrem fugir
vàreu fugir
varen fugir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
fugir
Simple
fugint
Compost
haver fugit
Compost
havent fugit
PARTICIPI
Singular masculí
fugit
Singular femení
fugida
Plural masculí
fugits
Plural femení
fugides
189
71- Gemecar125
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
gemeque
gemeques
gemeca
gemequem
gemequeu
gemequen
1
2
3
4
5
6
he gemecat
has gemecat
ha gemecat
hem gemecat
heu gemecat
han gemecat
gemecava
gemecaves
gemecava
gemecàvem
gemecàveu
gemecaven
1
2
3
4
5
6
havia gemecat
havies gemecat
havia gemecat
havíem gemecat
havíeu gemecat
havien gemecat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
gemequí
gemecares
gemecà
gemecàrem
gemecàreu
gemecaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
gemecaré
gemecaràs
gemecarà
gemecarem
gemecareu
gemecaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
gemecaria
gemecaries
gemecaria
gemecaríem
gemecaríeu
gemecarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí gemecat
hagueres gemecat
hagué gemecat
haguérem gemecat
haguéreu gemecat
hagueren gemecat
Futur perfecte
hauré gemecat
hauràs gemecat
haurà gemecat
haurem gemecat
haureu gemecat
hauran gemecat
hauria gemecat
hauries gemecat
hauria gemecat
hauríem gemecat
hauríeu gemecat
haurien gemecat
71- Gemecar
Notes
125. Els verps acabats en -car
canvien les grafies ca de desinència
per que/qui per a mantindre el
d’indicatiu (1 gemeque, 2 gemeques, etc.) i de subjuntiu (1 gemeque, 2 gemeques, 3 gemeque, etc.),
aixina com en l’imperatiu (3 gemeque, 4 gemequem, etc.) i en la primera persona del pretèrit perfecte
d’indicatiu (1 gemequí).
1
2
3
4
5
6
190
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
gemeque
gemeques
gemeque
gemequem
gemequeu
gemequen
1
2
3
4
5
6
haja gemecat
hages gemecat
haja gemecat
hajam gemecat
hajau gemecat
hagen gemecat
gemecara
gemecares
gemecara
gemecàrem
gemecàreu
gemecaren
1
2
3
4
5
6
haguera gemecat
hagueres gemecat
haguera gemecat
haguérem gemecat
haguéreu gemecat
hagueren gemecat
2
3
4
5
6
gemeca
gemeque
gemequem
gemequeu
gemequen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig gemecar
vares gemecar
va gemecar
vàrem gemecar
vàreu gemecar
varen gemecar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
gemecar
Simple
gemecant
Compost
haver gemecat
Compost
havent gemecat
PARTICIPI
Singular masculí
gemecat
Singular femení
gemecada
Plural masculí
gemecats
Plural femení
gemecades
191
72- Gojar126
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
goge
goges
goja
gogem
gogeu
gogen
1
2
3
4
5
6
he gojat
has gojat
ha gojat
hem gojat
heu gojat
han gojat
gojava
gojaves
gojava
gojàvem
gojàveu
gojaven
1
2
3
4
5
6
havia gojat
havies gojat
havia gojat
havíem gojat
havíeu gojat
havien gojat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
gogí
gojares
gojà
gojàrem
gojàreu
gojaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
gojaré
gojaràs
gojarà
gojarem
gojareu
gojaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
gojaria
gojaries
gojaria
gojaríem
gojaríeu
gojarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
126. Els verps acabats en -jar
transformen la j del radical per g
en les persones que canvien la a
de la desinència per una e o una
i. Ocorre en el present d’indicatiu
(1 goge, 2 goges, etc.) i de subjuntiu
(1 goge, 2 goges, 3 goge, etc.), aixina
com en l’imperatiu (3 goge, 4 gogem,
etc.) i en la primera persona del pretèrit perfecte d’indicatiu (1 gogí).
haguí gojat
hagueres gojat
hagué gojat
haguérem gojat
haguéreu gojat
hagueren gojat
Futur perfecte
hauré gojat
hauràs gojat
haurà gojat
haurem gojat
haureu gojat
hauran gojat
hauria gojat
hauries gojat
hauria gojat
hauríem gojat
hauríeu gojat
haurien gojat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
192
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
goge
goges
goge
gogem
gogeu
gogen
1
2
3
4
5
6
haja gojat
hages gojat
haja gojat
hajam gojat
hajau gojat
hagen gojat
gojara
gojares
gojara
gojàrem
gojàreu
gojaren
1
2
3
4
5
6
haguera gojat
hagueres gojat
haguera gojat
haguérem gojat
haguéreu gojat
hagueren gojat
2
3
4
5
6
goja
goge
gogem
gogeu
gogen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
72- Gojar
vaig gojar
vares gojar
va gojar
vàrem gojar
vàreu gojar
varen gojar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
gojar
Simple
gojant
Compost
haver gojat
Compost
havent gojat
PARTICIPI
Singular masculí
gojat
Singular femení
gojada
Plural masculí
gojats
Plural femení
gojades
193
73- Grunyir127
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
grunyc
grunys
gruny
grunyim
grunyiu
grunyen
1
2
3
4
5
6
he grunyit
has grunyit
ha grunyit
hem grunyit
heu grunyit
han grunyit
grunyia
grunyies
grunyia
grunyíem
grunyíeu
grunyien
1
2
3
4
5
6
havia grunyit
havies grunyit
havia grunyit
havíem grunyit
havíeu grunyit
havien grunyit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
grunyí
grunyires
grunyí
grunyírem
grunyíreu
grunyiren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com grunyixc,
grunyixen, grunyixca, etc. que no
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
grunyiria
grunyiries
grunyiria
grunyiríem
grunyiríeu
grunyirien
1
2
3
4
5
6
haguí grunyit
hagueres grunyit
hagué grunyit
haguérem grunyit
haguéreu grunyit
hagueren grunyit
Futur perfecte
hauré grunyit
hauràs grunyit
haurà grunyit
haurem grunyit
haureu grunyit
hauran grunyit
hauria grunyit
hauries grunyit
hauria grunyit
hauríem grunyit
hauríeu grunyit
haurien grunyit
73- Grunyir
Notes
128. Les formes antigues 1 grunya,
2 grunyes, 3 grunya, 6 grunyen, són
arcaiques.
129. Les variants antigues 3 grunya,
4 grunyam, 5 grunyau, 6 grunyen,
són arcaiques.
Present128
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
grunyiré
grunyiràs
grunyirà
grunyirem
grunyireu
grunyiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
194
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
grunyga
grunygues
grunyga
grunygam / grunyim
grunygau / grunyiu
grunyguen
1
2
3
4
5
6
haja grunyit
hages grunyit
haja grunyit
hajam grunyit
hajau grunyit
hagen grunyit
grunyira
grunyires
grunyira
grunyírem
grunyíreu
grunyiren
1
2
3
4
5
6
haguera grunyit
hagueres grunyit
haguera grunyit
haguérem grunyit
haguéreu grunyit
hagueren grunyit
2
3
4
5
6
gruny
grunyga
grunygam / grunyim
grunygau / grunyiu
grunyguen
IMPERATIU129
1
2
3
4
5
6
vaig grunyir
vares grunyir
va grunyir
vàrem grunyir
vàreu grunyir
varen grunyir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
grunyir
Simple
grunyint
Compost
haver grunyit
Compost
havent grunyit
PARTICIPI
Singular masculí
grunyit
Singular femení
grunyida
Plural masculí
grunyits
Plural femení
grunyides
195
74- Haver
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
he / haig
has
ha130
hem / havem
heu / haveu
han
1
2
3
4
5
6
he hagut
has hagut
ha hagut
hem hagut
heu hagut
han hagut
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
1
2
3
4
5
6
havia hagut
havies hagut
havia hagut
havíem hagut
havíeu hagut
havien hagut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
Futur imperfecte
130. En anar acompanyada esta
forma del pronom hi, sol usar-se,
coloquialment, la variant *hi han,
que és gramaticalment incorrecta
(per ser una forma impersonal), i
s’ha de substituir sempre per hi ha.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
1
2
3
4
5
6
haguí hagut
hagueres hagut
hagué hagut
haguérem hagut
haguéreu hagut
hagueren hagut
Futur perfecte
hauré hagut
hauràs hagut
haurà hagut
haurem hagut
haureu hagut
hauran hagut
hauria hagut
hauries hagut
hauria hagut
hauríem hagut
hauríeu hagut
haurien hagut
Notes
131. Les formes 4 hàgem i 5 hàgeu
no són normatives. Tampoc no ho
són les coloquials 1 haigga / haigca, 2 haiggues / haigques, 3 haigga
/ haigca, 4 haiggam / haigcam,
5 haiggau / haigcau, 6 haigguen /
haigquen.
132. La variant velarisada haguent
no és normativa.
Present131
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
196
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
haja
hages
haja
hajam
hajau
hagen
1
2
3
4
5
6
haja hagut
hages hagut
haja hagut
hajam hagut
hajau hagut
hagen hagut
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
1
2
3
4
5
6
haguera hagut
hagueres hagut
haguera hagut
haguérem hagut
haguéreu hagut
hagueren hagut
2
3
4
5
6
hages
haja
hajam
hajau
hagen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
74- Haver
vaig haver
vares haver
va haver
vàrem haver
vàreu haver
varen haver
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
haver
Simple
havent132
Compost
haver hagut
Compost
havent hagut
PARTICIPI
Singular masculí
hagut
Singular femení
haguda
Plural masculí
haguts
Plural femení
hagudes
197
75- Iniciar133
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
inicie
inicies
inicia
iniciem
inicieu
inicien
1
2
3
4
5
6
he iniciat
has iniciat
ha iniciat
hem iniciat
heu iniciat
han iniciat
iniciava
iniciaves
iniciava
iniciàvem
iniciàveu
iniciaven
1
2
3
4
5
6
havia iniciat
havies iniciat
havia iniciat
havíem iniciat
havíeu iniciat
havien iniciat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
inicií134
iniciares
inicià
iniciàrem
iniciàreu
iniciaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
iniciaré
iniciaràs
iniciarà
iniciarem
iniciareu
iniciaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
iniciaria
iniciaries
iniciaria
iniciaríem
iniciaríeu
iniciarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
133. Este verp té quatre sílabes (ini-ci-ar) perque en els vcrps acabats en -iar la i i la a formen hiat.
S’ha d’evitar la pronunciació castellana (eix. *inície, *inícies, etc.)
134. Tots els verps acabats en –iar
duran accent sobre la í d’esta persona en este temps per dos motius:
en primer lloc per a senyalar el hiat
(l’unió vocàlica ii no forma, per
tant, un diftonc) i en segon lloc per
a complir en la regla d’accentuació
en la qual s’establix que totes les
agudes acabades en vocal s’han
d’accentuar.
1
2
3
4
5
6
198
Passat pròxim
haguí iniciat
hagueres iniciat
hagué iniciat
haguérem iniciat
haguéreu iniciat
hagueren iniciat
Futur perfecte
hauré iniciat
hauràs iniciat
haurà iniciat
haurem iniciat
haureu iniciat
hauran iniciat
hauria iniciat
hauries iniciat
hauria iniciat
hauríem iniciat
hauríeu iniciat
haurien iniciat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
inicie
inicies
inicie
iniciem
inicieu
inicien
1
2
3
4
5
6
haja iniciat
hages iniciat
haja iniciat
hajam iniciat
hajau iniciat
hagen iniciat
iniciara
iniciares
iniciara
iniciàrem
iniciàreu
iniciaren
1
2
3
4
5
6
haguera iniciat
hagueres iniciat
haguera iniciat
haguérem iniciat
haguéreu iniciat
hagueren iniciat
2
3
4
5
6
inicia
inicie
iniciem
inicieu
inicien
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
75- Iniciar
vaig iniciar
vares iniciar
va iniciar
vàrem iniciar
vàreu iniciar
varen iniciar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
iniciar
Simple
iniciant
Compost
haver iniciat
Compost
havent iniciat
PARTICIPI
Singular masculí
iniciat
Singular femení
iniciada
Plural masculí
iniciats
Plural femení
iniciades
199
76- Interrompre135
Present136
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
interromp
interromps
interromp
interrompem
interrompeu
interrompen
1
2
3
4
5
6
he interromput
has interromput
ha interromput
hem interromput
heu interromput
han interromput
interrompia
interrompies
interrompia
interrompíem
interrompíeu
interrompien
1
2
3
4
5
6
havia interromput
havies interromput
havia interromput
havíem interromput
havíeu interromput
havien interromput
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
interrompí
interromperes
interrompé
interrompérem
interrompéreu
interromperen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
interrompré
interrompràs
interromprà
interromprem
interrompreu
interrompran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
interrompria
interrompries
interrompria
interrompríem
interrompríeu
interromprien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí interromput
hagueres interromput
hagué interromput
haguérem interromput
haguéreu interromput
hagueren interromput
Futur perfecte
hauré interromput
hauràs interromput
haurà interromput
haurem interromput
haureu interromput
hauran interromput
hauria interromput
hauries interromput
hauria interromput
hauríem interromput
hauríeu interromput
haurien interromput
76- Interrompre
Notes
trobem formes com interrumpixc,
interrumpixen, interrumpixca, etc.
que no són correctes. S’ha de tindre
en conte que els verps del segon grup
(acabats en –er / –re / –r) no deuen
flexionar-se com els incoatius del
tercer (acabats en –ir) .
136. Les formes 4 interrumpim i
5 interrumpiu, no són correctes
perque són castellanismes.
1
2
3
4
5
6
200
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
interrompa
interrompes
interrompa
interrompam
interrompau
interrompen
1
2
3
4
5
6
haja interromput
hages interromput
haja interromput
hajam interromput
hajau interromput
hagen interromput
interrompera
interromperes
interrompera
interrompérem
interrompéreu
interromperen
1
2
3
4
5
6
haguera interromput
hagueres interromput
haguera interromput
haguérem interromput
haguéreu interromput
hagueren interromput
2
3
4
5
6
interromp
interrompa
interrompam
interrompau
interrompen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig interrompre
vares interrompre
va interrompre
vàrem interrompre
vàreu interrompre
varen interrompre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
interrompre
Simple
interrompent
Compost
haver interromput
Compost
havent interromput
PARTICIPI
Singular masculí
interromput
Singular femení
interrompuda
Plural masculí
interromputs
Plural femení
interrompudes
201
77- Jaure
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
jac
jaus
jau
jaem
jaeu
jauen
1
2
3
4
5
6
he jagut
has jagut
ha jagut
hem jagut
heu jagut
han jagut
gea / jaïa
gees / jaïes
gea / jaïa
géem / jaíem
géeu / jaíeu
geen / jaïen
1
2
3
4
5
6
havia jagut
havies jagut
havia jagut
havíem jagut
havíeu jagut
havien jagut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
jaguí
jagueres
jagué
jaguérem
jaguéreu
jagueren
Futur imperfecte
137. Les formes antigues 1 geya,
2 geyes, 3 geya, 4 géyem, 5 géyeu,
6 geyen, s’admeten pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
jauria
jauries
jauria
jauríem
jauríeu
jaurien
1
2
3
4
5
6
haguí jagut
hagueres jagut
hagué jagut
haguérem jagut
haguéreu jagut
hagueren jagut
Futur perfecte
hauré jagut
hauràs jagut
haurà jagut
haurem jagut
haureu jagut
hauran jagut
hauria jagut
hauries jagut
hauria jagut
hauríem jagut
hauríeu jagut
haurien jagut
Notes
138. Les variants velarisades
jaguent / jaiguent són coloquials i
no es consideren adequades en un
registre formal.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
jauré
jauràs
jaurà
jaurem
jaureu
jauran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
202
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
jaga
jagues
jaga
jagam
jagau
jaguen
1
2
3
4
5
6
haja jagut
hages jagut
haja jagut
hajam jagut
hajau jagut
hagen jagut
jaguera
jagueres
jaguera
jaguérem
jaguéreu
jagueren
1
2
3
4
5
6
haguera jagut
hagueres jagut
haguera jagut
haguérem jagut
haguéreu jagut
hagueren jagut
2
3
4
5
6
jau
jaga
jagam
jagau
jaguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
77- Jaure
vaig jaure
vares jaure
va jaure
vàrem jaure
vàreu jaure
varen jaure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
jaure
Simple
jaent138
Compost
haver jagut
Compost
havent jagut
PARTICIPI
Singular masculí
jagut
Singular femení
jaguda
Plural masculí
jaguts
Plural femení
jagudes
203
78- Junyir139
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
junyc
junys
juny
junyim
junyiu
junyen
1
2
3
4
5
6
he junyit
has junyit
ha junyit
hem junyit
heu junyit
han junyit
junyia
junyies
junyia
junyíem
junyíeu
junyien
1
2
3
4
5
6
havia junyit
havies junyit
havia junyit
havíem junyit
havíeu junyit
havien junyit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
junyí
junyires
junyí
junyírem
junyíreu
junyiren
Futur imperfecte
139. Es tracta d’un verp pur que, coloquialment, tendix a flexionar-se
seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com junyixc, junyixen,
junyixca, etc. que no són adequades
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
junyiria
junyiries
junyiria
junyiríem
junyiríeu
junyirien
1
2
3
4
5
6
haguí junyit
hagueres junyit
hagué junyit
haguérem junyit
haguéreu junyit
hagueren junyit
Futur perfecte
hauré junyit
hauràs junyit
haurà junyit
haurem junyit
haureu junyit
hauran junyit
hauria junyit
hauries junyit
hauria junyit
hauríem junyit
hauríeu junyit
haurien junyit
Notes
140. Les formes antigues 1 junya,
2 junyes, 3 junya, 4 junyam, 5 junyau, 6 junyen, són arcaiques.
141. Les variants antigues 3 junya,
4 junyam, 5 junyau, 6 junyen, són
arcaiques.
Present140
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
junyiré
junyiràs
junyirà
junyirem
junyireu
junyiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
204
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
junyga
junygues
junyga
junygam / junyim
junygau / junyiu
junyguen
1
2
3
4
5
6
haja junyit
hages junyit
haja junyit
hajam junyit
hajau junyit
hagen junyit
junyira
junyires
junyira
junyírem
junyíreu
junyiren
1
2
3
4
5
6
haguera junyit
hagueres junyit
haguera junyit
haguérem junyit
haguéreu junyit
hagueren junyit
2
3
4
5
6
juny
junyga
junygam / junyim
junygau / junyiu
junyguen
IMPERATIU141
1
2
3
4
5
6
78- Junyir
vaig junyir
vares junyir
va junyir
vàrem junyir
vàreu junyir
varen junyir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
junyir
Simple
junyint
Compost
haver junyit
Compost
havent junyit
PARTICIPI
Singular masculí
junyit
Singular femení
junyida
Plural masculí
junyits
Plural femení
junyides
205
79- Liquar142
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
liqüe
liqües
liqua
liqüem
liqüeu
liqüen
1
2
3
4
5
6
he liquat
has liquat
ha liquat
hem liquat
heu liquat
han liquat
liquava
liquaves
liquava
liquàvem
liquàveu
liquaven
1
2
3
4
5
6
havia liquat
havies liquat
havia liquat
havíem liquat
havíeu liquat
havien liquat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
liqüí
liquares
liquà
liquàrem
liquàreu
liquaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
liquaré
liquaràs
liquarà
liquarem
liquareu
liquaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
liquaria
liquaries
liquaria
liquaríem
liquaríeu
liquarien
1
2
3
4
5
6
206
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí liquat
hagueres liquat
hagué liquat
haguérem liquat
haguéreu liquat
hagueren liquat
Futur perfecte
hauré liquat
hauràs liquat
haurà liquat
haurem liquat
haureu liquat
hauran liquat
hauria liquat
hauries liquat
hauria liquat
hauríem liquat
hauríeu liquat
haurien liquat
Notes
142. Els verps que acaben en quar
no duran diéresis més que en les persones d’aquells temps que canvien la
a de la desinència per e. És el cas del
present d’indicatiu (1 liqüe, 2 liqües,
4 liqüem, etc.) i de subjuntiu (1 liqüe,
2 liqües, etc.) aixina com de l’imperatiu (3 liqüe, 4 liqüem, etc.). La u
que seguix a la q (qu) només pot dur
diéresis quan darrere hi ha una i o
una e, per a diferenciar el sò que de
qüe o qui de qüi. Mai no posarem
diéresis si darrere van una a (com en
el cas de liquar) o una o. En estos
casos és innecessària perque el sò de
qua i qüa, aixina com el de quo i qüo
són idèntics en diéresis o sense ella.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
liqüe
liqües
liqüe
liqüem
liqüeu
liqüen
1
2
3
4
5
6
haja liquat
hages liquat
haja liquat
hajam liquat
hajau liquat
hagen liquat
liquara
liquares
liquara
liquàrem
liquàreu
liquaren
1
2
3
4
5
6
haguera liquat
hagueres liquat
haguera liquat
haguérem liquat
haguéreu liquat
hagueren liquat
2
3
4
5
6
liqua
liqüe
liqüem
liqüeu
liqüen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
79- Liquar
vaig liquar
vares liquar
va liquar
vàrem liquar
vàreu liquar
varen liquar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
liquar
Simple
liquant
Compost
haver liquat
Compost
havent liquat
PARTICIPI
Singular masculí
liquat
Singular femení
liquada
Plural masculí
liquats
Plural femení
liquades
207
80- Llegir143
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
lligc
lliges
llig
llegim
llegiu
lligen
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
llegia
llegies
llegia
llegíem
llegíeu
llegien
Pretèrit perfecte
llegí
llegires
llegí
llegírem
llegíreu
llegiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
havia llegit
havies llegit
havia llegit
havíem llegit
havíeu llegit
havien llegit
Notes
trobem formes com llegixc, llegixen,
llegixca, , que no són adequades en
un registre formal. Tampoc no ho
són les variants 1 lligguí, 2 lliggueres, 3 lligguí, etc. en el pret. perfecte
d’indicatiu.
La e del radical només es transforma
en i en els temps del present d’indicatiu i subjuntiu, aixina com en l’imperatiu (eix. lligc, lligga, etc.). En el
restant de temps i formes és coloquial (eix. *lligia, *lligí, *lligit, etc.)
1
2
3
4
5
6
llegiré
llegiràs
llegirà
llegirem
llegireu
llegiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
llegiria
llegiries
llegiria
llegiríem
llegiríeu
llegirien
1
2
3
4
5
6
208
he llegit
has llegit
ha llegit
hem llegit
heu llegit
han llegit
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Passat pròxim
haguí llegit
hagueres llegit
hagué llegit
haguérem llegit
haguéreu llegit
hagueren llegit
Futur perfecte
hauré llegit
hauràs llegit
haurà llegit
haurem llegit
haureu llegit
hauran llegit
hauria llegit
hauries llegit
hauria llegit
hauríem llegit
hauríeu llegit
haurien llegit
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
lligga
lliggues
lligga
lliggam / llegim
lliggau / llegiu
lligguen
1
2
3
4
5
6
haja llegit
hages llegit
haja llegit
hajam llegit
hajau llegit
hagen llegit
llegira
llegires
llegira
llegírem
llegíreu
llegiren
1
2
3
4
5
6
haguera llegit
hagueres llegit
haguera llegit
haguérem llegit
haguéreu llegit
hagueren llegit
2
3
4
5
6
llig
lligga
lliggam / llegim
lliggau / llegiu
lligguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
80- Llegir
vaig llegir
vares llegir
va llegir
vàrem llegir
vàreu llegir
varen llegir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
llegir
Simple
llegint
Compost
haver llegit
Compost
havent llegit
PARTICIPI
Singular masculí
llegit
Singular femení
llegida
Plural masculí
llegits
Plural femení
llegides
209
81- Llegislar144
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
llegisle
llegisles
llegisla
llegislem
llegisleu
llegislen
1
2
3
4
5
6
he llegislat
has llegislat
ha llegislat
hem llegislat
heu llegislat
han llegislat
llegislava
llegislaves
llegislava
llegislàvem
llegislàveu
llegislaven
1
2
3
4
5
6
havia llegislat
havies llegislat
havia llegislat
havíem llegislat
havíeu llegislat
havien llegislat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
llegislí
llegislares
llegislà
llegislàrem
llegislàreu
llegislaren
Futur imperfecte
llegislaré
llegislaràs
llegislarà
llegislarem
llegislareu
llegislaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
llegislaria
llegislaries
llegislaria
llegislaríem
llegislaríeu
llegislarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
144. La palatisació inicial (ll-) és
un fenomen generalisat en la llengua valenciana. La variant legislar
i totes les seues formes i temps no
es consideren normatives.
haguí llegislat
hagueres llegislat
hagué llegislat
haguérem llegislat
haguéreu llegislat
hagueren llegislat
Futur perfecte
hauré llegislat
hauràs llegislat
haurà llegislat
haurem llegislat
haureu llegislat
hauran llegislat
hauria llegislat
hauries llegislat
hauria llegislat
hauríem llegislat
hauríeu llegislat
haurien llegislat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
81- Llegislar
Notes
1
2
3
4
5
6
210
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
llegisle
llegisles
llegisle
llegislem
llegisleu
llegislen
1
2
3
4
5
6
haja llegislat
hages llegislat
haja llegislat
hajam llegislat
hajau llegislat
hagen llegislat
llegislara
llegislares
llegislara
llegislàrem
llegislàreu
llegislaren
1
2
3
4
5
6
haguera llegislat
hagueres llegislat
haguera llegislat
haguérem llegislat
haguéreu llegislat
hagueren llegislat
2
3
4
5
6
llegisla
llegisle
llegislem
llegisleu
llegislen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig llegislar
vares llegislar
va llegislar
vàrem llegislar
vàreu llegislar
varen llegislar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
llegislar
Simple
llegislant
Compost
haver llegislat
Compost
havent llegislat
PARTICIPI
Singular masculí
llegislat
Singular femení
llegislada
Plural masculí
llegislats
Plural femení
llegislades
211
82- Lluir145
Present146
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
lluïxc
lluïxes
lluïx
lluïm
lluïu
lluïxen
1
2
3
4
5
6
he lluït
has lluït
ha lluït
hem lluït
heu lluït
han lluït
lluïa
lluïes
lluïa
lluíem
lluíeu
lluïen
1
2
3
4
5
6
havia lluït
havies lluït
havia lluït
havíem lluït
havíeu lluït
havien lluït
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
lluí
lluïres
lluí
lluírem
lluíreu
lluïren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
lluiré
lluiràs
lluirà
lluirem
lluireu
lluiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
lluiria
lluiries
lluiria
lluiríem
lluiríeu
lluirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
145. Antigament seguia el model
pur pero en l’actualitat s’han
impost les variants incoatives, quedant les pures pràcticament en
desús.
146. Existixen també les formes
antigues 1 lluc, 2 llus, 3 llu, 6 lluen,
encara que són arcaiques.
haguí lluït
hagueres lluït
hagué lluït
haguérem lluït
haguéreu lluït
hagueren lluït
Futur perfecte
hauré lluït
hauràs lluït
haurà lluït
haurem lluït
haureu lluït
hauran lluït
hauria lluït
hauries lluït
hauria lluït
hauríem lluït
hauríeu lluït
haurien lluït
Notes
147. Existixen les variants antigues
1 llua, 2 llues, 3 llua, 4 lluam,
5 lluau, 6 lluen, encara que són
arcaiques.
148. Existixen també les formes
antigues 2 llu, 3 llua, 4 lluam,
5 lluau, 6 lluen, encara que són
arcaiques.
Present147
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
212
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
lluïxca
lluïxques
lluïxca
lluïm
lluïu
lluïxquen
1
2
3
4
5
6
haja lluït
hages lluït
haja lluït
hajam lluït
hajau lluït
hagen lluït
lluïra
lluïres
lluïra
lluírem
lluíreu
lluïren
1
2
3
4
5
6
haguera lluït
hagueres lluït
haguera lluït
haguérem lluït
haguéreu lluït
hagueren lluït
2
3
4
5
6
lluïx
lluïxca
lluïm
lluïu
lluïxquen
IMPERATIU148
1
2
3
4
5
6
82- Lluir
vaig lluir
vares lluir
va lluir
vàrem lluir
vàreu lluir
varen lluir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
lluir
Simple
lluint
Compost
haver lluït
Compost
havent lluït
PARTICIPI
Singular masculí
lluït
Singular femení
lluïda
Plural masculí
lluïts
Plural femení
lluïdes
213
83- Maular
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he maulat
has maulat
ha maulat
hem maulat
heu maulat
han maulat
1
2
3
4
5
6
maulava
maulaves
maulava
maulàvem
maulàveu
maulaven
1
2
3
4
5
6
havia maulat
havies maulat
havia maulat
havíem maulat
havíeu maulat
havien maulat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
maulí
maulares
maulà
maulàrem
maulàreu
maularen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
maularé
maularàs
maularà
maularem
maulareu
maularan
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
maularia
maularies
maularia
maularíem
maularíeu
maularien
1
2
3
4
5
6
214
Passat pròxim
maule
maules
maula
maulem
mauleu
maulen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí maulat
hagueres maulat
hagué maulat
haguérem maulat
haguéreu maulat
hagueren maulat
Futur perfecte
hauré maulat
hauràs maulat
haurà maulat
haurem maulat
haureu maulat
hauran maulat
hauria maulat
hauries maulat
hauria maulat
hauríem maulat
hauríeu maulat
haurien maulat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
maule
maules
maule
maulem
mauleu
maulen
1
2
3
4
5
6
haja maulat
hages maulat
haja maulat
hajam maulat
hajau maulat
hagen maulat
maulara
maulares
maulara
maulàrem
maulàreu
maularen
1
2
3
4
5
6
haguera maulat
hagueres maulat
haguera maulat
haguérem maulat
haguéreu maulat
hagueren maulat
2
3
4
5
6
maula
maule
maulem
mauleu
maulen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
83- Maular
vaig maular
vares maular
va maular
vàrem maular
vàreu maular
varen maular
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
maular
Simple
maulant
Compost
haver maulat
Compost
havent maulat
PARTICIPI
Singular masculí
maulat
Singular femení
maulada
Plural masculí
maulats
Plural femení
maulades
215
84- Mentir
Present149
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
ment
ments
ment
mentim
mentiu
menten
1
2
3
4
5
6
he mentit
has mentit
ha mentit
hem mentit
heu mentit
han mentit
mentia
menties
mentia
mentíem
mentíeu
mentien
1
2
3
4
5
6
havia mentit
havies mentit
havia mentit
havíem mentit
havíeu mentit
havien mentit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
mentí
mentires
mentí
mentírem
mentíreu
mentiren
Futur imperfecte
149. Les variants incoatives 1 mentixc, 2 mentixes, 3 mentix, 6 mentixen, encara que ben vives, no són
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
mentiria
mentiries
mentiria
mentiríem
mentiríeu
mentirien
1
2
3
4
5
6
haguí mentit
hagueres mentit
hagué mentit
haguérem mentit
haguéreu mentit
hagueren mentit
Futur perfecte
hauré mentit
hauràs mentit
haurà mentit
haurem mentit
haureu mentit
hauran mentit
hauria mentit
hauries mentit
hauria mentit
hauríem mentit
hauríeu mentit
haurien mentit
Notes
150. Existixen les variants incoatives 1 mentixca, 2 mentixques,
3 mentixca, etc., pero no són normatives.
Present150
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
mentiré
mentiràs
mentirà
mentirem
mentireu
mentiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
216
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
menta
mentes
menta
mentam / mentim
mentau / mentiu
menten
1
2
3
4
5
6
haja mentit
hages mentit
haja mentit
hajam mentit
hajau mentit
hagen mentit
mentira
mentires
mentira
mentírem
mentíreu
mentiren
1
2
3
4
5
6
haguera mentit
hagueres mentit
haguera mentit
haguérem mentit
haguéreu mentit
hagueren mentit
2
3
4
5
6
ment
menta
mentam / mentim
mentau / mentiu
menten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
84- Mentir
vaig mentir
vares mentir
va mentir
vàrem mentir
vàreu mentir
varen mentir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
mentir
Simple
mentint
Compost
haver mentit
Compost
havent mentit
PARTICIPI
Singular masculí
mentit
Singular femení
mentida
Plural masculí
mentits
Plural femení
mentides
217
85- Meréixer151
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
mereixc
mereixes
mereix
mereixem
mereixeu
mereixen
1
2
3
4
5
6
he mereixcut
has mereixcut
ha mereixcut
hem mereixcut
heu mereixcut
han mereixcut
mereixia
mereixies
mereixia
mereixíem
mereixíeu
mereixien
1
2
3
4
5
6
havia mereixcut
havies mereixcut
havia mereixcut
havíem mereixcut
havíeu mereixcut
havien mereixcut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
mereixquí
mereixqueres
mereixqué
mereixquérem
mereixquéreu
mereixqueren
Futur imperfecte
151. En cap de forma o de temps
d’este verp, no s’admet l’elisió de
la i que precedix a la x, tant en la
pronunciació com en l’escritura
(mereixc i no *merexc; mereixca i
no *merexca, etc.).
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
mereixeria
mereixeries
mereixeria
mereixeríem
mereixeríeu
mereixerien
1
2
3
4
5
6
haguí mereixcut
hagueres mereixcut
hagué mereixcut
haguérem mereixcut
haguéreu mereixcut
hagueren mereixcut
Futur perfecte
hauré mereixcut
hauràs mereixcut
haurà mereixcut
haurem mereixcut
haureu mereixcut
hauran mereixcut
hauria mereixcut
hauries mereixcut
hauria mereixcut
hauríem mereixcut
hauríeu mereixcut
haurien mereixcut
85- Meréixer
Notes
152. La forma velarisada mereixquent és coloquial i no adequada en
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
mereixeré
mereixeràs
mereixerà
mereixerem
mereixereu
mereixeran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
218
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
mereixca
mereixques
mereixca
mereixcam
mereixcau
mereixquen
1
2
3
4
5
6
haja mereixcut
hages mereixcut
haja mereixcut
hajam mereixcut
hajau mereixcut
hagen mereixcut
mereixquera
mereixqueres
mereixquera
mereixquérem
mereixquéreu
mereixqueren
1
2
3
4
5
6
haguera mereixcut
hagueres mereixcut
haguera mereixcut
haguérem mereixcut
haguéreu mereixcut
hagueren mereixcut
2
3
4
5
6
mereix
mereixca
mereixcam
mereixcau
mereixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig meréixer
vares meréixer
va meréixer
vàrem meréixer
vàreu meréixer
varen meréixer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
meréixer
Simple
mereixent152
Compost
haver mereixcut
Compost
havent mereixcut
PARTICIPI
Singular masculí
mereixcut
Singular femení
mereixcuda
Plural masculí
mereixcuts
Plural femení
mereixcudes
219
86- Moldre153
Present154
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
molc
mols
mol
molem
moleu
molen
1
2
3
4
5
6
he mòlt
has mòlt
ha mòlt
hem mòlt
heu mòlt
han mòlt
molia
molies
molia
molíem
molíeu
molien
1
2
3
4
5
6
havia mòlt
havies mòlt
havia mòlt
havíem mòlt
havíeu mòlt
havien mòlt
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
molguí
molgueres
molgué
molguérem
molguéreu
molgueren
Futur imperfecte
tònica (eix. molc, mol, molga,
etc.), en ser àtona és tancada (eix.
molem, molia, molguí, etc.).
154. Les formes coloquials 4 molguem, 5 molgueu, no es consideren
normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
moldria
moldries
moldria
moldríem
moldríeu
moldrien
1
2
3
4
5
6
haguí mòlt
hagueres mòlt
hagué mòlt
haguérem mòlt
haguéreu mòlt
hagueren mòlt
Futur perfecte
hauré mòlt
hauràs mòlt
haurà mòlt
haurem mòlt
haureu mòlt
hauran mòlt
hauria mòlt
hauries mòlt
hauria mòlt
hauríem mòlt
hauríeu mòlt
haurien mòlt
Notes
155. La variant velarisada molguent no és adequada en un registre
formal o lliterari.
156. Les formes molgut, molguda,
molguts, molgudes també són
admissibles.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
moldré
moldràs
moldrà
moldrem
moldreu
moldran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
220
Passat pròxim
86- Moldre
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
molga
molgues
molga
molgam
molgau
molguen
1
2
3
4
5
6
haja mòlt
hages mòlt
haja mòlt
hajam mòlt
hajau mòlt
hagen mòlt
molguera
molgueres
molguera
molguérem
molguéreu
molgueren
1
2
3
4
5
6
haguera mòlt
hagueres mòlt
haguera mòlt
haguérem mòlt
haguéreu mòlt
hagueren mòlt
2
3
4
5
6
mol
molga
molgam
molgau
molguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig moldre
vares moldre
va moldre
vàrem moldre
vàreu moldre
varen moldre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
moldre
Simple
molent155
Compost
haver mòlt
Compost
havent mòlt
PARTICIPI 156
Singular masculí
mòlt
Singular femení
mòlta
Plural masculí
mòlts
Plural femení
mòltes
221
87-Montar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he montat
has montat
ha montat
hem montat
heu montat
han montat
montava
montaves
montava
montàvem
montàveu
montaven
1
2
3
4
5
6
havia montat
havies montat
havia montat
havíem montat
havíeu montat
havien montat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
montí
montares
montà
montàrem
montàreu
montaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
montaria
montaries
montaria
montaríem
montaríeu
montarien
1
2
3
4
5
6
haguí montat
hagueres montat
hagué montat
haguérem montat
haguéreu montat
hagueren montat
Futur perfecte
hauré montat
hauràs montat
haurà montat
haurem montat
haureu montat
hauran montat
hauria montat
hauries montat
hauria montat
hauríem montat
hauríeu montat
haurien montat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
montaré
montaràs
montarà
montarem
montareu
montaran
222
157. La variant muntar és arcaica i
hui dialectal.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
monte
montes
monta
montem
monteu
monten
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
monte
montes
monte
montem
monteu
monten
1
2
3
4
5
6
haja montat
hages montat
haja montat
hajam montat
hajau montat
hagen montat
montara
montares
montara
montàrem
montàreu
montaren
1
2
3
4
5
6
haguera montat
hagueres montat
haguera montat
haguérem montat
haguéreu montat
hagueren montat
2
3
4
5
6
monta
monte
montem
monteu
monten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
87-Montar
vaig montar
vares montar
va montar
vàrem montar
vàreu montar
varen montar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
montar157
Simple
montant
Compost
haver montat
Compost
havent montat
PARTICIPI
Singular masculí
montat
Singular femení
montada
Plural masculí
montats
Plural femení
montades
223
88- Monyir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he monyit
has monyit
ha monyit
hem monyit
heu monyit
han monyit
monyia
monyies
monyia
monyíem
monyíeu
monyien
1
2
3
4
5
6
havia monyit
havies monyit
havia monyit
havíem monyit
havíeu monyit
havien monyit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
monyí
monyires
monyí
monyírem
monyíreu
monyiren
Futur imperfecte
159. Les formes antigues 3 munya, 4
munyam, 5 munyau, 6 munyen, també
són arcaiques.
160. La variant munyir és arcaica i hui
molt dialectal.
161. La variant velarisada munyguent
no és normativa.
1
2
3
4
5
6
monyiré
monyiràs
monyirà
monyirem
monyireu
monyiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
monyiria
monyiries
monyiria
monyiríem
monyiríeu
monyirien
1
2
3
4
5
6
224
158. Les variants antigues 1 munya,
2 munyes, 3 munya, 4 munyam,
5 munyau, 6 munyen, són arcaiques.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
munyc
munys
muny
monyim
monyiu
munyen
haguí monyit
hagueres monyit
hagué monyit
haguérem monyit
haguéreu monyit
hagueren monyit
Futur perfecte
hauré monyit
hauràs monyit
haurà monyit
haurem monyit
haureu monyit
hauran monyit
hauria monyit
hauries monyit
hauria monyit
hauríem monyit
hauríeu monyit
haurien monyit
Present158
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
munyga
munygues
munyga
munygam / monyim
munygau / monyiu
munyguen
1
2
3
4
5
6
haja monyit
hages monyit
haja monyit
hajam monyit
hajau monyit
hagen monyit
monyira
monyires
monyira
monyírem
monyíreu
monyiren
1
2
3
4
5
6
haguera monyit
hagueres monyit
haguera monyit
haguérem monyit
haguéreu monyit
hagueren monyit
2
3
4
5
6
muny
munyga
munygam / monyim
munygau / monyiu
munyguen
IMPERATIU159
1
2
3
4
5
6
88- Monyir
vaig monyir
vares monyir
va monyir
vàrem monyir
vàreu monyir
varen monyir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
monyir160
Simple
monyint161
Compost
haver monyit
Compost
havent monyit
PARTICIPI
Singular masculí
monyit
Singular femení
monyida
Plural masculí
monyits
Plural femení
monyides
225
89- Morir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
muic / morc
mors
mor
morim
moriu
moren
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
moria
mories
moria
moríem
moríeu
morien
morí
morires
morí
morírem
moríreu
moriren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1 muiguí, 2 muigueres, 3 muigué,
4 muiguérem, 5 muiguéreu, 6 muigueren, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
moriria
moriries
moriria
moriríem
moriríeu
moririen
1
2
3
4
5
6
Futur perfecte
hauré mort
hauràs mort
haurà mort
haurem mort
haureu mort
hauran mort
hauria mort
hauries mort
hauria mort
hauríem mort
hauríeu mort
haurien mort
163. Les variants 1 morga, 2 morgues, 3 morga, 6 morguen, també
són correctes. Existixen les formes
antigues 1 mora, 2 mores, 3 mora,
etc.
165. Les formes 3 morga, 4 morgam, 5 morgau, 6 morguen, també
són correctes. Existixen les variants
antigues 3 mora, 4 moram,
5 morau, 6 moren.
havia mort
havies mort
havia mort
havíem mort
havíeu mort
havien mort
haguí mort
hagueres mort
hagué mort
haguérem mort
haguéreu mort
hagueren mort
Notes
164. Les formes 1 morira, 2 morires,
3 morira, 4 morírem, 5 moríreu,
6 moriren, també són correctes.
moriré
moriràs
morirà
morirem
morireu
moriran
226
he mort
has mort
ha mort
hem mort
heu mort
han mort
Notes
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Passat pròxim
Present163
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
muiga
muigues
muiga
muigam / morim
muigau / moriu
muiguen
1
2
3
4
5
6
haja mort
hages mort
haja mort
hajam mort
hajau mort
hagen mort
muiguera
muigueres
muiguera
muiguérem
muiguéreu
muigueren
1
2
3
4
5
6
haguera mort
hagueres mort
haguera mort
haguérem mort
haguéreu mort
hagueren mort
2
3
4
5
6
mor
muiga
muigam / morim
muigau / moriu
muiguen
IMPERATIU165
1
2
3
4
5
6
89- Morir
vaig morir
vares morir
va morir
vàrem morir
vàreu morir
varen morir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
morir
Simple
morint
Compost
haver mort
Compost
havent mort
PARTICIPI
Singular masculí
mort
Singular femení
morta
Plural masculí
morts
Plural femení
mortes
227
90- Moure166
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
tònica (eix. mòc, moga, etc.), en ser
àtona és tancada (eix. movem, mouré, etc.)
1
2
3
4
5
6
he mogut
has mogut
ha mogut
hem mogut
heu mogut
han mogut
La u del radical passa a ser una v en
temps com el present (4 movem, 5
moveu) o l’imperfecte d’indicatiu (1
movia, 2 movies, etc.) aixina com en
el gerundi (movent).
movia
movies
movia
movíem
movíeu
movien
1
2
3
4
5
6
havia mogut
havies mogut
havia mogut
havíem mogut
havíeu mogut
havien mogut
167. Posem un accent diacrític (mòc)
per a diferenciar-lo del substantiu
(moc, de mucositat) pero no afecta
als verps composts com remoure o
commoure (1 remoc, 1 commoc,
etc.).
Pretèrit perfecte
moguí
mogueres
mogué
moguérem
moguéreu
mogueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
mouré
mouràs
mourà
mourem
moureu
mouran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
mouria
mouries
mouria
mouríem
mouríeu
mourien
1
2
3
4
5
6
228
Notes
mòc167
mous
mou
movem
moveu
mouen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí mogut
hagueres mogut
hagué mogut
haguérem mogut
haguéreu mogut
hagueren mogut
Futur perfecte
hauré mogut
hauràs mogut
haurà mogut
haurem mogut
haureu mogut
hauran mogut
hauria mogut
hauries mogut
hauria mogut
hauríem mogut
hauríeu mogut
haurien mogut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
moga
mogues
moga
mogam
mogau
moguen
1
2
3
4
5
6
haja mogut
hages mogut
haja mogut
hajam mogut
hajau mogut
hagen mogut
moguera
mogueres
moguera
moguérem
moguéreu
mogueren
1
2
3
4
5
6
haguera mogut
hagueres mogut
haguera mogut
haguérem mogut
haguéreu mogut
hagueren mogut
2
3
4
5
6
mou
moga
mogam
mogau
moguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
90- Moure
vaig moure
vares moure
va moure
vàrem moure
vàreu moure
varen moure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
moure
Simple
movent
Compost
haver mogut
Compost
havent mogut
PARTICIPI
Singular masculí
mogut
Singular femení
moguda
Plural masculí
moguts
Plural femení
mogudes
229
91- Nàixer168
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
naixc
naixes
naix
naixem
naixeu
naixen
1
2
3
4
5
6
he naixcut
has naixcut
ha naixcut
hem naixcut
heu naixcut
han naixcut
naixia
naixies
naixia
naixíem
naixíeu
naixien
1
2
3
4
5
6
havia naixcut
havies naixcut
havia naixcut
havíem naixcut
havíeu naixcut
havien naixcut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
naixquí
naixqueres
naixqué
naixquérem
naixquéreu
naixqueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
naixeré
naixeràs
naixerà
naixerem
naixereu
naixeran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
naixeria
naixeries
naixeria
naixeríem
naixeríeu
naixerien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
168. A diferència d’uns atres verps
com puga ser paréixer (vid. núm.
99) observem que nàixer és regular
ya que no modifica el radical en
tota la flexió. Per eixemple, comparéixer sí que ho fa en el pretèrit perfecte d’indicatiu (compareguí en
lloc de compareixquí, etc.). Cal
senyalar el canvi de la lletra c pel
dígraf qu davant de les vocals e, i.
haguí naixcut
hagueres naixcut
hagué naixcut
haguérem naixcut
haguéreu naixcut
hagueren naixcut
Futur perfecte
hauré naixcut
hauràs naixcut
haurà naixcut
haurem naixcut
haureu naixcut
hauran naixcut
hauria naixcut
hauries naixcut
hauria naixcut
hauríem naixcut
hauríeu naixcut
haurien naixcut
Notes
169. Les variants dialectals 1 naixga, 2 naixgues, 3 naixga, 4 naixgam, 5 naixgau, 6 naixguen, no són
lliterari.
Present169
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
230
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
naixca
naixques
naixca
naixcam
naixcau
naixquen
1
2
3
4
5
6
haja naixcut
hages naixcut
haja naixcut
hajam naixcut
hajau naixcut
hagen naixcut
naixquera
naixqueres
naixquera
naixquérem
naixquéreu
naixqueren
1
2
3
4
5
6
haguera naixcut
hagueres naixcut
haguera naixcut
haguérem naixcut
haguéreu naixcut
hagueren naixcut
2
3
4
5
6
naix
naixca
naixcam
naixcau
naixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
91- Nàixer
vaig nàixer
vares nàixer
va nàixer
vàrem nàixer
vàreu nàixer
varen nàixer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
nàixer
Simple
naixent
Compost
haver naixcut
Compost
havent naixcut
PARTICIPI
Singular masculí
naixcut
Singular femení
naixcuda
Plural masculí
naixcuts
Plural femení
naixcudes
231
92- Nugar170
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
nugue
nugues
nuga
nuguem
nugueu
nuguen
1
2
3
4
5
6
he nugat
has nugat
ha nugat
hem nugat
heu nugat
han nugat
nugava
nugaves
nugava
nugàvem
nugàveu
nugaven
1
2
3
4
5
6
havia nugat
havies nugat
havia nugat
havíem nugat
havíeu nugat
havien nugat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
nuguí
nugares
nugà
nugàrem
nugàreu
nugaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
nugaré
nugaràs
nugarà
nugarem
nugareu
nugaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
nugaria
nugaries
nugaria
nugaríem
nugaríeu
nugarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
170. Els verps acabats en -gar canvien les grafies ga de desinència
per gue/gui per a mantindre el
mateix sò. Ocorre en el present d’indicatiu (1 nugue, 2 nugues, etc.) i
de subjuntiu (1 nugue, 2 nugues,
3 nugue, etc.), aixina com en l’imperatiu (3 nugue, 4 nuguem, etc.) i en
la primera persona del pretèrit perfecte d’indicatiu (1 nuguí).
haguí nugat
hagueres nugat
hagué nugat
haguérem nugat
haguéreu nugat
hagueren nugat
Futur perfecte
hauré nugat
hauràs nugat
haurà nugat
haurem nugat
haureu nugat
hauran nugat
hauria nugat
hauries nugat
hauria nugat
hauríem nugat
hauríeu nugat
haurien nugat
Notes
171. La variant nyugar, pròpia del
valencià meridional i central, és
coloquial i no és correcta.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
232
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
nugue
nugues
nugue
nuguem
nugueu
nuguen
1
2
3
4
5
6
haja nugat
hages nugat
haja nugat
hajam nugat
hajau nugat
hagen nugat
nugara
nugares
nugara
nugàrem
nugàreu
nugaren
1
2
3
4
5
6
haguera nugat
hagueres nugat
haguera nugat
haguérem nugat
haguéreu nugat
hagueren nugat
2
3
4
5
6
nuga
nugue
nuguem
nugueu
nuguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
92- Nugar
vaig nugar
vares nugar
va nugar
vàrem nugar
vàreu nugar
varen nugar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
nugar171
Simple
nugant
Compost
haver nugat
Compost
havent nugat
PARTICIPI
Singular masculí
nugat
Singular femení
nugada
Plural masculí
nugats
Plural femení
nugades
233
93- Obeir172
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
obeïxc
obeïxes
obeïx
obeïm
obeïu
obeïxen
1
2
3
4
5
6
he obeït
has obeït
ha obeït
hem obeït
heu obeït
han obeït
obeïa
obeïes
obeïa
obeíem
obeíeu
obeïen
1
2
3
4
5
6
havia obeït
havies obeït
havia obeït
havíem obeït
havíeu obeït
havien obeït
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
obeí
obeïres
obeí
obeírem
obeíreu
obeïren
Futur imperfecte
172. Segons les regles d’us de la
diéresis esta no s’admet en infinitiu, gerundi, futur imperfecte i
Futur hipotètic.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
obeiria
obeiries
obeiria
obeiríem
obeiríeu
obeirien
1
2
3
4
5
6
haguí obeït
hagueres obeït
hagué obeït
haguérem obeït
haguéreu obeït
hagueren obeït
Futur perfecte
hauré obeït
hauràs obeït
haurà obeït
haurem obeït
haureu obeït
hauran obeït
hauria obeït
hauries obeït
hauria obeït
hauríem obeït
hauríeu obeït
haurien obeït
Notes
173. Existix la varian obedir, potser
més correcta.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
obeiré
obeiràs
obeirà
obeirem
obeireu
obeiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
234
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
obeïxca
obeïxques
obeïxca
obeïm
obeïu
obeïxquen
1
2
3
4
5
6
haja obeït
hages obeït
haja obeït
hajam obeït
hajau obeït
hagen obeït
obeïra
obeïres
obeïra
obeírem
obeíreu
obeïren
1
2
3
4
5
6
haguera obeït
hagueres obeït
haguera obeït
haguérem obeït
haguéreu obeït
hagueren obeït
2
3
4
5
6
obeïx
obeïxca
obeïm
obeïu
obeïxquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
93- Obeir
vaig obeir
vares obeir
va obeir
vàrem obeir
vàreu obeir
varen obeir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
obeir173
Simple
obeint
Compost
haver obeït
Compost
havent obeït
PARTICIPI
Singular masculí
obeït
Singular femení
obeïda
Plural masculí
obeïts
Plural femení
obeïdes
235
94- Obrir174
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
òbric
obris
obri
obrim
obriu
òbrin
1
2
3
4
5
6
he obert
has obert
ha obert
hem obert
heu obert
han obert
obria
obries
obria
obríem
obríeu
obrien
1
2
3
4
5
6
havia obert
havies obert
havia obert
havíem obert
havíeu obert
havien obert
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
obrí
obrires
obrí
obrírem
obríreu
obriren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
obriré
obriràs
obrirà
obrirem
obrireu
obriran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
obriria
obriries
obriria
obriríem
obriríeu
obririen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
174. La pronunciació au de la o inicial en tot este verp, no és correcta
(eix. *aubrim, *aubria, *aubriré,
etc.). Lo mateix passa en uns atres
verps com ara olorar o ofegar.
175. Les variants velarisades 1 obriguí, 2 obrigueres, 3 obrigué, 4 obriguérem, 5 obriguéreu, 6 obrigueren,
encara que d’us freqüent en les
comarques centrals, i especialment
en l’Horta de Valéncia, són coloquials i no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
236
Passat pròxim
haguí obert
hagueres obert
hagué obert
haguérem obert
haguéreu obert
hagueren obert
Futur perfecte
hauré obert
hauràs obert
haurà obert
haurem obert
haureu obert
hauran obert
hauria obert
hauries obert
hauria obert
hauríem obert
hauríeu obert
haurien obert
Notes
176. Les variants velarisades 1 obriguera, 2 obrigueres, 3 obriguera,
4 obriguérem, 5 obriguéreu, 6 obrigueren, encara que d’us freqüent en
les comarques centrals, i especialment
en l’Horta de Valéncia, són coloquials
i no es consideren normatives.
177. obrir fa irregular el participi
en canviar la i per e ( obert i no
*obrit). Uns atres verps que es flexionen segons el model de obrir sí
el fan regular. És el cas de omplir:
omplit, omplits, omplida, omplides.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
òbriga
òbrigues
òbriga
obrigam / obrim
obrigau / obriu
òbriguen
1
2
3
4
5
6
haja obert
hages obert
haja obert
hajam obert
hajau obert
hagen obert
obrira
obrires
obrira
obrírem
obríreu
obriren
1
2
3
4
5
6
haguera obert
hagueres obert
haguera obert
haguérem obert
haguéreu obert
hagueren obert
2
3
4
5
6
obri
òbriga
obrigam / obrim
obrigau / obriu
òbriguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
94- Obrir
vaig obrir
vares obrir
va obrir
vàrem obrir
vàreu obrir
varen obrir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
obrir
Simple
obrint
Compost
haver obert
Compost
havent obert
PARTICIPI
Singular masculí
obert177
Singular femení
oberta
Plural masculí
oberts
Plural femení
obertes
237
95- Ofendre
Present178
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
ofenc
ofens
ofén
ofenem
ofeneu
ofenen
1
2
3
4
5
6
he ofés
has ofés
ha ofés
hem ofés
heu ofés
han ofés
ofenia
ofenies
ofenia
ofeníem
ofeníeu
ofenien
1
2
3
4
5
6
havia ofés
havies ofés
havia ofés
havíem ofés
havíeu ofés
havien ofés
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
ofenguí
ofengueres
ofengué
ofenguérem
ofenguéreu
ofengueren
Futur imperfecte
178. Les variants 4 ofenguem, 5 ofengueu no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ofendria
ofendries
ofendria
ofendríem
ofendríeu
ofendrien
1
2
3
4
5
6
haguí ofés
hagueres ofés
hagué ofés
haguérem ofés
haguéreu ofés
hagueren ofés
Futur perfecte
hauré ofés
hauràs ofés
haurà ofés
haurem ofés
haureu ofés
hauran ofés
hauria ofés
hauries ofés
hauria ofés
hauríem ofés
hauríeu ofés
haurien ofés
95- Ofendre
Notes
179. La forma velarisada ofenguent
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ofendré
ofendràs
ofendrà
ofendrem
ofendreu
ofendran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
238
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
ofenga
ofengues
ofenga
ofengam
ofengau
ofenguen
1
2
3
4
5
6
haja ofés
hages ofés
haja ofés
hajam ofés
hajau ofés
hagen ofés
ofenguera
ofengueres
ofenguera
ofenguérem
ofenguéreu
ofengueren
1
2
3
4
5
6
haguera ofés
hagueres ofés
haguera ofés
haguérem ofés
haguéreu ofés
hagueren ofés
2
3
4
5
6
ofén
ofenga
ofengam
ofengau
ofenguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig ofendre
vares ofendre
va ofendre
vàrem ofendre
vàreu ofendre
varen ofendre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
ofendre
Simple
ofenent179
Compost
haver ofés
Compost
havent ofés
PARTICIPI
Singular masculí
ofés
Singular femení
ofesa
Plural masculí
ofesos
Plural femení
ofeses
239
96- Ometre180
Present181
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
omet
omets
omet
ometem
ometeu
ometen
1
2
3
4
5
6
he omés
has omés
ha omés
hem omés
heu omés
han omés
ometia
ometies
ometia
ometíem
ometíeu
ometien
1
2
3
4
5
6
havia omés
havies omés
havia omés
havíem omés
havíeu omés
havien omés
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
ometí
ometeres
ometé
ometérem
ometéreu
ometeren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
ometré
ometràs
ometrà
ometrem
ometreu
ometran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ometria
ometries
ometria
ometríem
ometríeu
ometrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí omés
hagueres omés
hagué omés
haguérem omés
haguéreu omés
hagueren omés
Futur perfecte
hauré omés
hauràs omés
haurà omés
haurem omés
haureu omés
hauran omés
hauria omés
hauries omés
hauria omés
hauríem omés
hauríeu omés
haurien omés
96- Ometre
Notes
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com omitixc,
omitixen, omitixca, etc. que no són
correctes. S’ha de tindre en conte
que els verps del segon grup (acabats en –er / –re / –r) no deuen flexionar-se com els incoatius del tercer (acabats en –ir) .
181. Les variants coloquials 4 omitim, 5 omitiu, no es consideren normatives. Són castellanismes.
1
2
3
4
5
6
240
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
ometa
ometes
ometa
ometam
ometau
ometen
1
2
3
4
5
6
haja omés
hages omés
haja omés
hajam omés
hajau omés
hagen omés
ometera
ometeres
ometera
ometérem
ometéreu
ometeren
1
2
3
4
5
6
haguera omés
hagueres omés
haguera omés
haguérem omés
haguéreu omés
hagueren omés
2
3
4
5
6
omet
ometa
ometam
ometau
ometen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig ometre
vares ometre
va ometre
vàrem ometre
vàreu ometre
varen ometre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
ometre
Simple
ometent
Compost
haver omés
Compost
havent omés
PARTICIPI
Singular masculí
omés
Singular femení
omesa
Plural masculí
omesos
Plural femení
omeses
241
97- Omplir182
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
òmplic
omplis
ompli
omplim
ompliu
òmplin
1
2
3
4
5
6
he omplit
has omplit
ha omplit
hem omplit
heu omplit
han omplit
omplia
omplies
omplia
omplíem
omplíeu
omplien
1
2
3
4
5
6
havia omplit
havies omplit
havia omplit
havíem omplit
havíeu omplit
havien omplit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
omplí
omplires
omplí
omplírem
omplíreu
ompliren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
ompliré
ompliràs
omplirà
omplirem
omplireu
ompliran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ompliria
ompliries
ompliria
ompliríem
ompliríeu
omplirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
trobem formes com omplixc, omplixen, omplixca, etc. que no són adequades en un registre formal.
La pronunciació au de la o inicial en
tota la flexió d’este verp no és
correcta (eix. *aumpliu, *aumpliria,
etc.).
183. Les variants velarisades 1 ompliguí, 2 ompligueres, 3 ompligué, etc.,
no es consideren normatives.
1
2
3
4
5
6
242
Passat pròxim
haguí omplit
hagueres omplit
hagué omplit
haguérem omplit
haguéreu omplit
hagueren omplit
Futur perfecte
hauré omplit
hauràs omplit
haurà omplit
haurem omplit
haureu omplit
hauran omplit
hauria omplit
hauries omplit
hauria omplit
hauríem omplit
hauríeu omplit
haurien omplit
Notes
184. Les variants velarisades 1 ompliguera, 2 ompligueres, 3 ompliguera,
etc., no es consideren normatives.
185. La variant velarisada ompliguent és coloquial i no es considera
lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
òmpliga
òmpligues
òmpliga
ompligam / omplim
ompligau / ompliu
òmpliguen
1
2
3
4
5
6
haja omplit
hages omplit
haja omplit
hajam omplit
hajau omplit
hagen omplit
omplira
omplires
omplira
omplírem
omplíreu
ompliren
1
2
3
4
5
6
haguera omplit
hagueres omplit
haguera omplit
haguérem omplit
haguéreu omplit
hagueren omplit
2
3
4
5
6
ompli
òmpliga
ompligam / omplim
ompligau / ompliu
òmpliguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
97- Omplir
vaig omplir
vares omplir
va omplir
vàrem omplir
vàreu omplir
varen omplir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
omplir
Simple
omplint185
Compost
haver omplit
Compost
havent omplit
PARTICIPI
Singular masculí
omplit
Singular femení
omplida
Plural masculí
omplits
Plural femení
omplides
243
98- Oure186
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
oigc / oig
ous
ou
oïm
oïu
ouen
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
oïa
oïes
oïa
oíem
oíeu
oïen
Pretèrit perfecte
oí
oïres
oí
oírem
oíreu
oïren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
havia oït
havies oït
havia oït
havíem oït
havíeu oït
havien oït
Notes
186. La forma oir també és correcta.
Si es flexiona el verp segons l’infinitiu oir totes les persones del futur
simple i de l’hipotètic d’indicatiu
canvien el radical ou per oi (per eix.:
en lloc de ouré seria oiré, etc.). En el
llenguage modern este verp (oure /
oir) sol substituir-se per sentir (Vid.
núm. 120) i també per escoltar.
187. Existixen les formes antigues
1 oya, 2 oyes, 3 oya, 4 òyem, 5 òyeu,
6 oyen, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
ouré
ouràs
ourà
ourem
oureu
ouran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
ouria
ouries
ouria
ouríem
ouríeu
ourien
1
2
3
4
5
6
244
he oït
has oït
ha oït
hem oït
heu oït
han oït
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Passat pròxim
haguí oït
hagueres oït
hagué oït
haguérem oït
haguéreu oït
hagueren oït
Futur perfecte
hauré oït
hauràs oït
haurà oït
haurem oït
haureu oït
hauran oït
hauria oït
hauries oït
hauria oït
hauríem oït
hauríeu oït
haurien oït
Notes
188. Les variants 1 oigga, 2 oiggues, 3 oigga, 4 oiggam, 5 oiggau,
6 oigguen, també són correctes.
Present188
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
oja
oges
oja
ojam
ojau
ogen
1
2
3
4
5
6
haja oït
hages oït
haja oït
hajam oït
hajau oït
hagen oït
oïra
oïres
oïra
oírem
oíreu
oïren
1
2
3
4
5
6
haguera oït
hagueres oït
haguera oït
haguérem oït
haguéreu oït
hagueren oït
2
3
4
5
6
ou
oja / oigga
ojam / oiggam
ojau / oiggau
ogen / oigguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
98- Oure
vaig oure
vares oure
va oure
vàrem oure
vàreu oure
varen oure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
oure
Simple
oint
Compost
haver oït
Compost
havent oït
PARTICIPI
Singular masculí
oït
Singular femení
oïda
Plural masculí
oïts
Plural femení
oïdes
245
99- Paréixer
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Notes
189. La variant pareixc està molt
estesa i també és admissible.
Present
1
2
3
4
5
6
he paregut
has paregut
ha paregut
hem paregut
heu paregut
han paregut
1
2
3
4
5
6
pareixia
pareixies
pareixia
pareixíem
pareixíeu
pareixien
1
2
3
4
5
6
havia paregut
havies paregut
havia paregut
havíem paregut
havíeu paregut
havien paregut
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
pareguí
paregueres
paregué
pareguérem
pareguéreu
paregueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pareixeré
pareixeràs
pareixerà
pareixerem
pareixereu
pareixeran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pareixeria
pareixeries
pareixeria
pareixeríem
pareixeríeu
pareixerien
1
2
3
4
5
6
246
99- Paréixer
parec189
pareixes
pareix
pareixem
pareixeu
pareixen
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Futur hipotètic
haguí paregut
hagueres paregut
hagué paregut
haguérem paregut
haguéreu paregut
hagueren paregut
Futur perfecte
hauré paregut
hauràs paregut
haurà paregut
haurem paregut
haureu paregut
hauran paregut
hauria paregut
hauries paregut
hauria paregut
hauríem paregut
hauríeu paregut
haurien paregut
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
parega
paregues
parega
paregam
paregau
pareguen
1
2
3
4
5
6
haja paregut
hages paregut
haja paregut
hajam paregut
hajau paregut
hagen paregut
pareguera
paregueres
pareguera
pareguérem
pareguéreu
paregueren
1
2
3
4
5
6
haguera paregut
hagueres paregut
haguera paregut
haguérem paregut
haguéreu paregut
hagueren paregut
2
3
4
5
6
pareix
parega
paregam
paregau
pareguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig paréixer
vares paréixer
va paréixer
vàrem paréixer
vàreu paréixer
varen paréixer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
paréixer
Simple
pareixent
Compost
haver paregut
Compost
havent paregut
PARTICIPI
Singular masculí
paregut
Singular femení
pareguda
Plural masculí
pareguts
Plural femení
paregudes
247
100- Passar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
he passat
has passat
ha passat
hem passat
heu passat
han passat
1
2
3
4
5
6
passava
passaves
passava
passàvem
passàveu
passaven
1
2
3
4
5
6
havia passat
havies passat
havia passat
havíem passat
havíeu passat
havien passat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
passí
passares
passà
passàrem
passàreu
passaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
passaré
passaràs
passarà
passarem
passareu
passaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
passaria
passaries
passaria
passaríem
passaríeu
passarien
1
2
3
4
5
6
248
100- Passar
passe
passes
passa
passem
passeu
passen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí passat
hagueres passat
hagué passat
haguérem passat
haguéreu passat
hagueren passat
Futur perfecte
hauré passat
hauràs passat
haurà passat
haurem passat
haureu passat
hauran passat
hauria passat
hauries passat
hauria passat
hauríem passat
hauríeu passat
haurien passat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
passe
passes
passe
passem
passeu
passen
1
2
3
4
5
6
haja passat
hages passat
haja passat
hajam passat
hajau passat
hagen passat
passara
passares
passara
passàrem
passàreu
passaren
1
2
3
4
5
6
haguera passat
hagueres passat
haguera passat
haguérem passat
haguéreu passat
hagueren passat
2
3
4
5
6
passa
passe
passem
passeu
passen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig passar
vares passar
va passar
vàrem passar
vàreu passar
varen passar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
passar
Simple
passant
Compost
haver passat
Compost
havent passat
PARTICIPI
Singular masculí
passat
Singular femení
passada
Plural masculí
passats
Plural femení
passades
249
101- Percebre190
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
percep
perceps
percep
percebem
percebeu
perceben
1
2
3
4
5
6
he percebut
has percebut
ha percebut
hem percebut
heu percebut
han percebut
percebia
percebies
percebia
percebíem
percebíeu
percebien
1
2
3
4
5
6
havia percebut
havies percebut
havia percebut
havíem percebut
havíeu percebut
havien percebut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
percebí
perceberes
percebé
percebérem
percebéreu
perceberen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
percebré
percebràs
percebrà
percebrem
percebreu
percebran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
percebria
percebries
percebria
percebríem
percebríeu
percebrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
com si fora del tercer en afegir la
partícula incoativa -ix / -ixca en els
temps de present d’indicatiu (1 percebixc, 2 percebixes, 3 percebix,
etc.) i de subjuntiu (1 percebixca,
2 percebixques, 3 percebixca, etc.),
encara que s’escolten a sovint.
haguí percebut
hagueres percebut
hagué percebut
haguérem percebut
haguéreu percebut
hagueren percebut
Futur perfecte
hauré percebut
hauràs percebut
haurà percebut
haurem percebut
haureu percebut
hauran percebut
hauria percebut
hauries percebut
hauria percebut
hauríem percebut
hauríeu percebut
haurien percebut
101- Percebre
Notes
191. La variant percibint no es considera normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
250
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
perceba
percebes
perceba
percebam
percebau
perceben
1
2
3
4
5
6
haja percebut
hages percebut
haja percebut
hajam percebut
hajau percebut
hagen percebut
percebera
perceberes
percebera
percebérem
percebéreu
perceberen
1
2
3
4
5
6
haguera percebut
hagueres percebut
haguera percebut
haguérem percebut
haguéreu percebut
hagueren percebut
2
3
4
5
6
percep
perceba
percebam
percebau
perceben
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig percebre
vares percebre
va percebre
vàrem percebre
vàreu percebre
varen percebre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
percebre
Simple
percebent191
Compost
haver percebut
Compost
havent percebut
PARTICIPI
Singular masculí
percebut
Singular femení
percebuda
Plural masculí
percebuts
Plural femení
percebudes
251
102- Perdre192
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
perc
perts
pert
perdem
perdeu
perden
1
2
3
4
5
6
he perdut
has perdut
ha perdut
hem perdut
heu perdut
han perdut
perdia
perdies
perdia
perdíem
perdíeu
perdien
1
2
3
4
5
6
havia perdut
havies perdut
havia perdut
havíem perdut
havíeu perdut
havien perdut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
perguí
pergueres
pergué
perguérem
perguéreu
pergueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
perdré
perdràs
perdrà
perdrem
perdreu
perdran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
perdria
perdries
perdria
perdríem
perdríeu
perdrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
192. La r del radical no es pronuncia en l’infinitiu ni en els temps del,
futur i Futur hipotètic d’indicatiu.
193. Les variants etimològiques
1 perdí, 2 perderes, 3 perdé, 4 perdérem, 5 perdéreu, 6 perderen, també
són correctes.
haguí perdut
hagueres perdut
hagué perdut
haguérem perdut
haguéreu perdut
hagueren perdut
Futur perfecte
hauré perdut
hauràs perdut
haurà perdut
haurem perdut
haureu perdut
hauran perdut
hauria perdut
hauries perdut
hauria perdut
hauríem perdut
hauríeu perdut
haurien perdut
102- Perdre
Notes
194. Les variants etimològiques
1 perdera, 2 perderes, 3 perdera, 4
perdérem, 5 perdéreu, 6 perderen,
també són correctes.
195. La forma velarisada perguent
és coloquial i no es considera
lliterari.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
252
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
perga
pergues
perga
pergam
pergau
perguen
1
2
3
4
5
6
haja perdut
hages perdut
haja perdut
hajam perdut
hajau perdut
hagen perdut
perguera
pergueres
perguera
perguérem
perguéreu
pergueren
1
2
3
4
5
6
haguera perdut
hagueres perdut
haguera perdut
haguérem perdut
haguéreu perdut
hagueren perdut
2
3
4
5
6
pert
perga
pergam
pergau
perguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig perdre
vares perdre
va perdre
vàrem perdre
vàreu perdre
varen perdre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
perdre
Simple
perdent195
Compost
haver perdut
Compost
havent perdut
PARTICIPI
Singular masculí
perdut
Singular femení
perduda
Plural masculí
perduts
Plural femení
perdudes
253
103- Pessigar196
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
pessigue
pessigues
pessiga
pessiguem
pessigueu
pessiguen
1
2
3
4
5
6
he pessigat
has pessigat
ha pessigat
hem pessigat
heu pessigat
han pessigat
pessigava
pessigaves
pessigava
pessigàvem
pessigàveu
pessigaven
1
2
3
4
5
6
havia pessigat
havies pessigat
havia pessigat
havíem pessigat
havíeu pessigat
havien pessigat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
pessiguí
pessigares
pessigà
pessigàrem
pessigàreu
pessigaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
pessigaré
pessigaràs
pessigarà
pessigarem
pessigareu
pessigaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pessigaria
pessigaries
pessigaria
pessigaríem
pessigaríeu
pessigarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí pessigat
hagueres pessigat
hagué pessigat
haguérem pessigat
haguéreu pessigat
hagueren pessigat
Futur perfecte
hauré pessigat
hauràs pessigat
haurà pessigat
haurem pessigat
haureu pessigat
hauran pessigat
hauria pessigat
hauries pessigat
hauria pessigat
hauríem pessigat
hauríeu pessigat
haurien pessigat
103- Pessigar
Notes
196. Els verps acabats en -gar
canvien les grafies ga de desinència per gue/gui per a mantindre el
d’indicatiu (1 pessigue, 2 pessigues, etc.) i de subjuntiu (1 pessigue, 2 pessigues, 3 pessigue, etc.),
aixina com en l’imperatiu (3 pessigue, 4 pessiguem, etc.) i en la primera persona del pretèrit perfecte
d’indicatiu (1 pessiguí).
1
2
3
4
5
6
254
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
pessigue
pessigues
pessigue
pessiguem
pessigueu
pessiguen
1
2
3
4
5
6
haja pessigat
hages pessigat
haja pessigat
hajam pessigat
hajau pessigat
hagen pessigat
pessigara
pessigares
pessigara
pessigàrem
pessigàreu
pessigaren
1
2
3
4
5
6
haguera pessigat
hagueres pessigat
haguera pessigat
haguérem pessigat
haguéreu pessigat
hagueren pessigat
2
3
4
5
6
pessiga
pessigue
pessiguem
pessigueu
pessiguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig pessigar
vares pessigar
va pessigar
vàrem pessigar
vàreu pessigar
varen pessigar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
pessigar
Simple
pessigant
Compost
haver pessigat
Compost
havent pessigat
PARTICIPI
Singular masculí
pessigat
Singular femení
pessigada
Plural masculí
pessigats
Plural femení
pessigades
255
104- Poder
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
puc
pots
pot
podem
podeu
poden
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
podia
podies
podia
podíem
podíeu
podien
poguí
pogueres
pogué
poguérem
poguéreu
pogueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
197. Les variants que canvien la o
del radical per u (1 puguí, 2 pugueres, 3 pugué, etc.) no són normatives.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
podria
podries
podria
podríem
podríeu
podrien
1
2
3
4
5
6
Futur perfecte
hauré pogut
hauràs pogut
haurà pogut
haurem pogut
haureu pogut
hauran pogut
hauria pogut
hauries pogut
hauria pogut
hauríem pogut
hauríeu pogut
haurien pogut
198. Les formes 4 pogam / podam,
5 pogau / podau, també són
correctes.
200. La forma velarisada poguent
havia pogut
havies pogut
havia pogut
havíem pogut
havíeu pogut
havien pogut
haguí pogut
hagueres pogut
hagué pogut
haguérem pogut
haguéreu pogut
hagueren pogut
Notes
199. Les variants que canvien la o
del radical per u (1 puguera,
2 pugueres, 3 puguera, etc.) no són
normatives.
podré
podràs
podrà
podrem
podreu
podran
256
he pogut
has pogut
ha pogut
hem pogut
heu pogut
han pogut
Notes
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Passat pròxim
Present198
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
puga
pugues
puga
pugam
pugau
puguen
1
2
3
4
5
6
haja pogut
hages pogut
haja pogut
hajam pogut
hajau pogut
hagen pogut
poguera
pogueres
poguera
poguérem
poguéreu
pogueren
1
2
3
4
5
6
haguera pogut
hagueres pogut
haguera pogut
haguérem pogut
haguéreu pogut
hagueren pogut
2
3
4
5
6
pugues
puga
pugam
pugau
puguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
104- Poder
vaig poder
vares poder
va poder
vàrem poder
vàreu poder
varen poder
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
poder
Simple
podent200
Compost
haver pogut
Compost
havent pogut
PARTICIPI
Singular masculí
pogut
Singular femení
poguda
Plural masculí
poguts
Plural femení
pogudes
257
105- Pondre201
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
ponc
pons
pon
ponem
poneu
ponen
1
2
3
4
5
6
he post
has post
ha post
hem post
heu post
han post
ponia
ponies
ponia
poníem
poníeu
ponien
1
2
3
4
5
6
havia post
havies post
havia post
havíem post
havíeu post
havien post
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
ponguí
pongueres
pongué
ponguérem
ponguéreu
pongueren
Futur imperfecte
pondré
pondràs
pondrà
pondrem
pondreu
pondran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pondria
pondries
pondria
pondríem
pondríeu
pondrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
La o de la raïl és oberta en ser tònica (eix. ponc, pon, ponga, etc.), en
ser àtona és tancada (eix. ponia,
pondré, etc.).
haguí post
hagueres post
hagué post
haguérem post
haguéreu post
hagueren post
Futur perfecte
hauré post
hauràs post
haurà post
haurem post
haureu post
hauran post
hauria post
hauries post
hauria post
hauríem post
hauríeu post
haurien post
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
105- Pondre
Notes
1
2
3
4
5
6
258
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
ponga
pongues
ponga
pongam
pongau
ponguen
1
2
3
4
5
6
haja post
hages post
haja post
hajam post
hajau post
hagen post
ponguera
pongueres
ponguera
ponguérem
ponguéreu
pongueren
1
2
3
4
5
6
haguera post
hagueres post
haguera post
haguérem post
haguéreu post
hagueren post
2
3
4
5
6
pon
ponga
pongam
pongau
ponguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig pondre
vares pondre
va pondre
vàrem pondre
vàreu pondre
varen pondre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
pondre
Simple
ponent
Compost
haver post
Compost
havent post
PARTICIPI
Singular masculí
post
Singular femení
posta
Plural masculí
posts
Plural femení
postes
259
106- Posar202
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
pose
poses
posa
posem
poseu
posen
1
2
3
4
5
6
he posat
has posat
ha posat
hem posat
heu posat
han posat
posava
posaves
posava
posàvem
posàveu
posaven
1
2
3
4
5
6
havia posat
havies posat
havia posat
havíem posat
havíeu posat
havien posat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
posí
posares
posà
posàrem
posàreu
posaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
posaria
posaries
posaria
posaríem
posaríeu
posarien
1
2
3
4
5
6
haguí posat
hagueres posat
hagué posat
haguérem posat
haguéreu posat
hagueren posat
Futur perfecte
hauré posat
hauràs posat
haurà posat
haurem posat
haureu posat
hauran posat
hauria posat
hauries posat
hauria posat
hauríem posat
hauríeu posat
haurien posat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
posaré
posaràs
posarà
posarem
posareu
posaran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
260
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
pose
poses
pose
posem
poseu
posen
1
2
3
4
5
6
haja posat
hages posat
haja posat
hajam posat
hajau posat
hagen posat
posara
posares
posara
posàrem
posàreu
posaren
1
2
3
4
5
6
haguera posat
hagueres posat
haguera posat
haguérem posat
haguéreu posat
hagueren posat
2
3
4
5
6
posa
pose
posem
poseu
posen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
106- Posar
vaig posar
vares posar
va posar
vàrem posar
vàreu posar
varen posar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
posar
Simple
posant
Compost
haver posat
Compost
havent posat
PARTICIPI
Singular masculí
posat
Singular femení
posada
Plural masculí
posats
Plural femení
posades
261
107- Prear
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he preat
has preat
ha preat
hem preat
heu preat
han preat
1
2
3
4
5
6
preava
preaves
preava
preàvem
preàveu
preaven
1
2
3
4
5
6
havia preat
havies preat
havia preat
havíem preat
havíeu preat
havien preat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
preí
preares
preà
preàrem
preàreu
prearen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
prearé
prearàs
prearà
prearem
preareu
prearan
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
prearia
prearies
prearia
prearíem
prearíeu
prearien
1
2
3
4
5
6
262
Passat pròxim
pree
prees
prea
preem
preeu
preen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí preat
hagueres preat
hagué preat
haguérem preat
haguéreu preat
hagueren preat
Futur perfecte
hauré preat
hauràs preat
haurà preat
haurem preat
haureu preat
hauran preat
hauria preat
hauries preat
hauria preat
hauríem preat
hauríeu preat
haurien preat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
pree
prees
pree
preem
preeu
preen
1
2
3
4
5
6
haja preat
hages preat
haja preat
hajam preat
hajau preat
hagen preat
preara
preares
preara
preàrem
preàreu
prearen
1
2
3
4
5
6
haguera preat
hagueres preat
haguera preat
haguérem preat
haguéreu preat
hagueren preat
2
3
4
5
6
prea
pree
preem
preeu
preen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
107- Prear
vaig prear
vares prear
va prear
vàrem prear
vàreu prear
varen prear
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
prear
Simple
preant
Compost
haver preat
Compost
havent preat
PARTICIPI
Singular masculí
preat
Singular femení
preada
Plural masculí
preats
Plural femení
preades
263
108- Prémer203
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
prem
prems
prem
premem
premeu
premen
1
2
3
4
5
6
he premut
has premut
ha premut
hem premut
heu premut
han premut
premia
premies
premia
premíem
premíeu
premien
1
2
3
4
5
6
havia premut
havies premut
havia premut
havíem premut
havíeu premut
havien premut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
premí
premeres
premé
premérem
preméreu
premeren
Futur imperfecte
premeré
premeràs
premerà
premerem
premereu
premeran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
premeria
premeries
premeria
premeríem
premeríeu
premerien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
203. L’us d’este verp és molt reduït
hui en dia ya que sol substituir-se
per pulsar, apretar, ataquinar,
arrepretar, segons el sentit.
haguí premut
hagueres premut
hagué premut
haguérem premut
haguéreu premut
hagueren premut
Futur perfecte
hauré premut
hauràs premut
haurà premut
haurem premut
haureu premut
hauran premut
hauria premut
hauries premut
hauria premut
hauríem premut
hauríeu premut
haurien premut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
108- Prémer
Notes
1
2
3
4
5
6
264
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
prema
premes
prema
premam
premau
premen
1
2
3
4
5
6
haja premut
hages premut
haja premut
hajam premut
hajau premut
hagen premut
premera
premeres
premera
premérem
preméreu
premeren
1
2
3
4
5
6
haguera premut
hagueres premut
haguera premut
haguérem premut
haguéreu premut
hagueren premut
2
3
4
5
6
prem
prema
premam
premau
premen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig prémer
vares prémer
va prémer
vàrem prémer
vàreu prémer
varen prémer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
prémer
Simple
prement
Compost
haver premut
Compost
havent premut
PARTICIPI
Singular masculí
premut
Singular femení
premuda
Plural masculí
premuts
Plural femení
premudes
265
109- Promiscuar204
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
promiscue
primiscues
promiscua
promiscuem
promiscueu
promiscuen
1
2
3
4
5
6
he promiscuat
has promiscuat
ha promiscuat
hem promiscuat
heu promiscuat
han promiscuat
promiscuava
promiscuaves
promiscuava
promiscuàvem
promiscuàveu
promiscuaven
1
2
3
4
5
6
havia promiscuat
havies promiscuat
havia promiscuat
havíem promiscuat
havíeu promiscuat
havien promiscuat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
promiscuí
promiscuares
promiscuà
promiscuàrem
promiscuàreu
promiscuaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
promiscuaré
promiscuaràs
promiscuarà
promiscuarem
promiscuareu
promiscuaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
promiscuaria
promiscuaries
promiscuaria
promiscuaríem
promiscuaríeu
promiscuarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí promiscuat
hagueres promiscuat
hagué promiscuat
haguérem promiscuat
haguéreu promiscuat
hagueren promiscuat
Futur perfecte
hauré promiscuat
hauràs promiscuat
haurà promiscuat
haurem promiscuat
haureu promiscuat
hauran promiscuat
hauria promiscuat
hauries promiscuat
hauria promiscuat
hauríem promiscuat
hauríeu promiscuat
haurien promiscuat
109- Promiscuar
Notes
204. Els verps acabats en consonant
+ -uar per regla general no formen
diftonc entre la u i la a. D’esta forma,
promiscuar no té tres sílabes sino
que en té quatre (pro-mis-cu-ar).
Aixina en tots els temps; com a
eixemple prendrem el present d’indicatiu: 1 pro-mis-cu-e, 2 pro-mis-cues, 3 pro-mis-cu-a, 4 pro-mis-cu-em,
5 pro-mis-cu-eu i 6 pro-mis-cu-en.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
266
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
promiscue
primiscues
promiscue
promiscuem
promiscueu
promiscuen
1
2
3
4
5
6
haja promiscuat
hages promiscuat
haja promiscuat
hajam promiscuat
hajau promiscuat
hagen promiscuat
promiscuara
promiscuares
promiscuara
promiscuàrem
promiscuàreu
promiscuaren
1
2
3
4
5
6
haguera promiscuat
hagueres promiscuat
haguera promiscuat
haguérem promiscuat
haguéreu promiscuat
hagueren promiscuat
2
3
4
5
6
promiscua
promiscue
promiscuem
promiscueu
promiscuen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig promiscuar
vares promiscuar
va promiscuar
vàrem promiscuar
vàreu promiscuar
varen promiscuar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
promiscuat
Simple
promiscuant
Compost
haver promiscuat
Compost
havent promiscuat
PARTICIPI
Singular masculí
promiscuat
Singular femení
promiscuada
Plural masculí
promiscuats
Plural femení
promiscuades
267
110- Pudir205
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
put
puts
put
pudim
pudiu
puden
1
2
3
4
5
6
he pudit
has pudit
ha pudit
hem pudit
heu pudit
han pudit
pudia
pudies
pudia
pudíem
pudíeu
pudien
1
2
3
4
5
6
havia pudit
havies pudit
havia pudit
havíem pudit
havíeu pudit
havien pudit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
pudí
pudires
pudí
pudírem
pudíreu
pudiren
Futur imperfecte
trobem formes com pudixc, pudixen,
pudixca, etc. que no són adequades
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pudiria
pudiries
pudiria
pudiríem
pudiríeu
pudirien
1
2
3
4
5
6
haguí pudit
hagueres pudit
hagué pudit
haguérem pudit
haguéreu pudit
hagueren pudit
Futur perfecte
hauré pudit
hauràs pudit
haurà pudit
haurem pudit
haureu pudit
hauran pudit
hauria pudit
hauries pudit
hauria pudit
hauríem pudit
hauríeu pudit
haurien pudit
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
pudiré
pudiràs
pudirà
pudirem
pudireu
pudiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
268
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
puda
pudes
puda
pudam / pudim
pudau / pudiu
puden
1
2
3
4
5
6
haja pudit
hages pudit
haja pudit
hajam pudit
hajau pudit
hagen pudit
pudira
pudires
pudira
pudírem
pudíreu
pudiren
1
2
3
4
5
6
haguera pudit
hagueres pudit
haguera pudit
haguérem pudit
haguéreu pudit
hagueren pudit
2
3
4
5
6
put
puda
pudam / pudim
pudau / pudiu
puden
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
110- Pudir
vaig pudir
vares pudir
va pudir
vàrem pudir
vàreu pudir
varen pudir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
pudir
Simple
pudint
Compost
haver pudit
Compost
havent pudit
PARTICIPI
Singular masculí
pudit
Singular femení
pudida
Plural masculí
pudits
Plural femení
pudides
269
111- Raure
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
he ragut
has ragut
ha ragut
hem ragut
heu ragut
han ragut
raïa
raïes
raïa
raíem
raíeu
raïen
1
2
3
4
5
6
havia ragut
havies ragut
havia ragut
havíem ragut
havíeu ragut
havien ragut
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
raguí
ragueres
ragué
raguérem
raguéreu
ragueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
rauria
rauries
rauria
rauríem
rauríeu
raurien
1
2
3
4
5
6
haguí ragut
hagueres ragut
hagué ragut
haguérem ragut
haguéreu ragut
hagueren ragut
Futur perfecte
hauré ragut
hauràs ragut
haurà ragut
haurem ragut
haureu ragut
hauran ragut
hauria ragut
hauries ragut
hauria ragut
hauríem ragut
hauríeu ragut
haurien ragut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
rauré
rauràs
raurà
raurem
raureu
rauran
270
206. La variant velarisada raguent
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
rac
raus
rau
raem
raeu
rauen
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
raga
ragues
raga
ragam
ragau
raguen
1
2
3
4
5
6
haja ragut
hages ragut
haja ragut
hajam ragut
hajau ragut
hagen ragut
raguera
ragueres
raguera
raguérem
raguéreu
ragueren
1
2
3
4
5
6
haguera ragut
hagueres ragut
haguera ragut
haguérem ragut
haguéreu ragut
hagueren ragut
2
3
4
5
6
rau
raga
ragam
ragau
raguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
111- Raure
vaig raure
vares raure
va raure
vàrem raure
vàreu raure
varen raure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
raure
Simple
raent206
Compost
haver ragut
Compost
havent ragut
PARTICIPI
Singular masculí
ragut
Singular femení
raguda
Plural masculí
raguts
Plural femení
ragudes
271
112- Rebre207
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
rep
reps
rep
rebem
rebeu
reben
1
2
3
4
5
6
he rebut
has rebut
ha rebut
hem rebut
heu rebut
han rebut
rebia
rebies
rebia
rebíem
rebíeu
rebien
1
2
3
4
5
6
havia rebut
havies rebut
havia rebut
havíem rebut
havíeu rebut
havien rebut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
rebí
reberes
rebé
rebérem
rebéreu
reberen
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
rebré
rebràs
rebrà
rebrem
rebreu
rebran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
rebria
rebries
rebria
rebríem
rebríeu
rebrien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
com si fora del tercer en afegir la partícula incoativa -ix / -ixca en els temps
de present d’indicatiu (1 recibixc,
2 recibixes, 3 recibix, etc.) i de subjuntiu (1 recibixca, 2 recibixques,
3 recibixca, etc.).
haguí rebut
hagueres rebut
hagué rebut
haguérem rebut
haguéreu rebut
hagueren rebut
Futur perfecte
hauré rebut
hauràs rebut
haurà rebut
haurem rebut
haureu rebut
hauran rebut
hauria rebut
hauries rebut
hauria rebut
hauríem rebut
hauríeu rebut
haurien rebut
Notes
208. La variant recebir és un castellanisme documentat des del segle
XV. Actualment se manté viva com
a dialectalisme, encara que no es
considera normativa.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
272
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
reba
rebes
reba
rebam
rebau
reben
1
2
3
4
5
6
haja rebut
hages rebut
haja rebut
hajam rebut
hajau rebut
hagen rebut
rebera
reberes
rebera
rebérem
rebéreu
reberen
1
2
3
4
5
6
haguera rebut
hagueres rebut
haguera rebut
haguérem rebut
haguéreu rebut
hagueren rebut
2
3
4
5
6
rep
reba
rebam
rebau
reben
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
112- Rebre
vaig rebre
vares rebre
va rebre
vàrem rebre
vàreu rebre
varen rebre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
rebre208
Simple
rebent
Compost
haver rebut
Compost
havent rebut
PARTICIPI
Singular masculí
rebut
Singular femení
rebuda
Plural masculí
rebuts
Plural femení
rebudes
273
113- Regir209
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
rigc
riges
rig
regim
regiu
rigen
1
2
3
4
5
6
he regit
has regit
ha regit
hem regit
heu regit
han regit
regia
regies
regia
regíem
regíeu
regien
1
2
3
4
5
6
havia regit
havies regit
havia regit
havíem regit
havíeu regit
havien regit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
regí
regires
regí
regírem
regíreu
regiren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com regixc, regixen, regixca, etc. que no són adequades en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
regiria
regiries
regiria
regiríem
regiríeu
regirien
1
2
3
4
5
6
haguí regit
hagueres regit
hagué regit
haguérem regit
haguéreu regit
hagueren regit
Futur perfecte
hauré regit
hauràs regit
haurà regit
haurem regit
haureu regit
hauran regit
hauria regit
hauries regit
hauria regit
hauríem regit
hauríeu regit
haurien regit
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
regiré
regiràs
regirà
regirem
regireu
regiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
274
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
rigga
riggues
rigga
riggam / regim
riggau / regiu
rigguen
1
2
3
4
5
6
haja regit
hages regit
haja regit
hajam regit
hajau regit
hagen regit
regira
regires
regira
regírem
regíreu
regiren
1
2
3
4
5
6
haguera regit
hagueres regit
haguera regit
haguérem regit
haguéreu regit
hagueren regit
2
3
4
5
6
rig
rigga
riggam / regim
riggau / regiu
rigguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
113- Regir
vaig regir
vares regir
va regir
vàrem regir
vàreu regir
varen regir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
regir
Simple
regint
Compost
haver regit
Compost
havent regit
PARTICIPI
Singular masculí
regit
Singular femení
regida
Plural masculí
regits
Plural femení
regides
275
114- Renyir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he renyit
has renyit
ha renyit
hem renyit
heu renyit
han renyit
1
2
3
4
5
6
renyia
renyies
renyia
renyíem
renyíeu
renyien
1
2
3
4
5
6
havia renyit
havies renyit
havia renyit
havíem renyit
havíeu renyit
havien renyit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
renyí
renyires
renyí
renyírem
renyíreu
renyiren
Futur imperfecte
renyiré
renyiràs
renyirà
renyirem
renyireu
renyiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
renyiria
renyiries
renyiria
renyiríem
renyiríeu
renyirien
1
2
3
4
5
6
276
211. Les variants 1 rinyguera,
2 rinygueres, 3 rinyguera, etc. no
es consideren normatives.
212. Les formes antigues 3 rinya,
4 rinyam, 5 rinyau, 6 rinyen, són
arcaiques.
213. La variant velarisada rinyguent
no es considera adequada en un registre formal o lliterari.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
210. Les formes antigues 1 rinya,
2 rinyes, 3 rinya, 4 rinyam, 5 rinyau,
6 rinyen, són arcaiques.
1
2
3
4
5
6
haguí renyit
hagueres renyit
hagué renyit
haguérem renyit
haguéreu renyit
hagueren renyit
Futur perfecte
hauré renyit
hauràs renyit
haurà renyit
haurem renyit
haureu renyit
hauran renyit
hauria renyit
hauries renyit
hauria renyit
hauríem renyit
hauríeu renyit
haurien renyit
114- Renyir
Notes
Passat pròxim
rinyc
rinys
riny
renyim
renyiu
rinyen
Present210
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
rinyga
rinygues
rinyga
rinygam / renyim
rinygau / renyiu
rinyguen
1
2
3
4
5
6
haja renyit
hages renyit
haja renyit
hajam renyit
hajau renyit
hagen renyit
renyira
renyires
renyira
renyírem
renyíreu
renyiren
1
2
3
4
5
6
haguera renyit
hagueres renyit
haguera renyit
haguérem renyit
haguéreu renyit
hagueren renyit
2
3
4
5
6
riny
rinyga
rinygam / renyim
rinygau / renyiu
rinyguen
IMPERATIU212
1
2
3
4
5
6
vaig renyir
vares renyir
va renyir
vàrem renyir
vàreu renyir
varen renyir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
renyir
Simple
renyint213
Compost
haver renyit
Compost
havent renyit
PARTICIPI
Singular masculí
renyit
Singular femení
renyida
Plural masculí
renyits
Plural femení
renyides
277
115- Retre
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he retut
has retut
ha retut
hem retut
heu retut
han retut
1
2
3
4
5
6
retia
reties
retia
retíem
retíeu
retien
1
2
3
4
5
6
havia retut
havies retut
havia retut
havíem retut
havíeu retut
havien retut
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
retí
reteres
reté
retérem
retéreu
reteren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
retré
retràs
retrà
retrem
retreu
retran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
retria
retries
retria
retríem
retríeu
retrien
1
2
3
4
5
6
278
Passat pròxim
ret
rets
ret
retem
reteu
reten
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí retut
hagueres retut
hagué retut
haguérem retut
haguéreu retut
hagueren retut
Futur perfecte
hauré retut
hauràs retut
haurà retut
haurem retut
haureu retut
hauran retut
hauria retut
hauries retut
hauria retut
hauríem retut
hauríeu retut
haurien retut
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
reta
retes
reta
retam
retau
reten
1
2
3
4
5
6
haja retut
hages retut
haja retut
hajam retut
hajau retut
hagen retut
retera
reteres
retera
retérem
retéreu
reteren
1
2
3
4
5
6
haguera retut
hagueres retut
haguera retut
haguérem retut
haguéreu retut
hagueren retut
2
3
4
5
6
ret
reta
retam
retau
reten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
115- Retre
vaig retre
vares retre
va retre
vàrem retre
vàreu retre
varen retre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
retre
Simple
retent
Compost
haver retut
Compost
havent retut
PARTICIPI
Singular masculí
retut
Singular femení
retuda
Plural masculí
retuts
Plural femení
retudes
279
116- Riure
Present214
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
ric
rius
riu
riem
rieu
riuen
1
2
3
4
5
6
he rist
has rist
ha rist
hem rist
heu rist
han rist
ria / reïa
ries / reïes
ria / reïa
ríem / reíem
ríeu / reíeu
rien / reïen
1
2
3
4
5
6
havia rist
havies rist
havia rist
havíem rist
havíeu rist
havien rist
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
riguí
rigueres
rigué
riguérem
riguéreu
rigueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
riuré
riuràs
riurà
riurem
riureu
riuran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
riuria
riuries
riuria
riuríem
riuríeu
riurien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
4 riguem, 5 rigueu, no es consideren adequades en un registre
formal.
215. S’admeten tembé les variants
antigues 1 reya, 2 reyes, 3 reya,
4 réyem, 5 réyeu, 6 reyen, pero
són menys recomanables.
haguí rist
hagueres rist
hagué rist
haguérem rist
haguéreu rist
hagueren rist
Futur perfecte
hauré rist
hauràs rist
haurà rist
haurem rist
haureu rist
hauran rist
hauria rist
hauries rist
hauria rist
hauríem rist
hauríeu rist
haurien rist
Notes
216. La variant velarisada riguent és
217. Les variants rigut, riguts, riguda, rigudes no són adequades en un
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
280
Passat pròxim
116- Riure
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
riga
rigues
riga
rigam
rigau
riguen
1
2
3
4
5
6
haja rist
hages rist
haja rist
hajam rist
hajau rist
hagen rist
riguera
rigueres
riguera
riguérem
riguéreu
rigueren
1
2
3
4
5
6
haguera rist
hagueres rist
haguera rist
haguérem rist
haguéreu rist
hagueren rist
2
3
4
5
6
riu
riga
rigam
rigau
riguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig riure
vares riure
va riure
vàrem riure
vàreu riure
varen riure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
riure
Simple
rient216
Compost
haver rist
Compost
havent rist
PARTICIPI 217
Singular masculí
rist
Singular femení
rista
Plural masculí
rists
Plural femení
ristes
281
117- Rostir218
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
rusc / rust
rustes
rust
rostim
rostiu
rusten
1
2
3
4
5
6
he rostit
has rostit
ha rostit
hem rostit
heu rostit
han rostit
rostia
rosties
rostia
rostíem
rostíeu
rostien
1
2
3
4
5
6
havia rostit
havies rostit
havia rostit
havíem rostit
havíeu rostit
havien rostit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
rostí
rostires
rostí
rostírem
rostíreu
rostiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
rostiré
rostiràs
rostirà
rostirem
rostireu
rostiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
rostiria
rostiries
rostiria
rostiríem
rostiríeu
rostirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
218. Tradicionalment s’ha flexionat
seguint el model pur que presentem
dalt, no obstant això, per ad este verp
s’han admés les variants incoatives
en el present d’ind. (1 rostixc, 2 rostixes, 3 rostix, etc.), en el present de
subjuntiu (1 rostixca, 2 rostixques,
3 rostixca, 6 rostixquen) i en l’imperatiu (2 rostix, 3 rostixca, 6 rostixquen).
1
2
3
4
5
6
282
Passat pròxim
haguí rostit
hagueres rostit
hagué rostit
haguérem rostit
haguéreu rostit
hagueren rostit
Futur perfecte
hauré rostit
hauràs rostit
haurà rostit
haurem rostit
haureu rostit
hauran rostit
hauria rostit
hauries rostit
hauria rostit
hauríem rostit
hauríeu rostit
haurien rostit
Notes
219. Les variants 1 rusca, 2 rusques, 3 rusca, 4 ruscam, 5 ruscau,
6 rusquen també són correctes.
220. S’admeten les formes 1 rusquera, 2 rusqueres, 3 rusquera, 4 rusquérem, 5 rusquéreu, 6 rusqueren.
221. Les variants 3 rusca, 4 ruscam, 5 ruscau, 6 rusquen també
són correctes.
Present219
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
rusta
rustes
rusta
rustam / rostim
rustau / rostiu
rusten
1
2
3
4
5
6
haja rostit
hages rostit
haja rostit
hajam rostit
hajau rostit
hagen rostit
rostira
rostires
rostira
rostírem
rostíreu
rostiren
1
2
3
4
5
6
haguera rostit
hagueres rostit
haguera rostit
haguérem rostit
haguéreu rostit
hagueren rostit
2
3
4
5
6
rust
rusta
rustam / rostim
rustau / rostiu
rusten
IMPERATIU221
1
2
3
4
5
6
117- Rostir
vaig rostir
vares rostir
va rostir
vàrem rostir
vàreu rostir
varen rostir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
rostir
Simple
rostint
Compost
haver rostit
Compost
havent rostit
PARTICIPI
Singular masculí
rostit
Singular femení
rostida
Plural masculí
rostits
Plural femení
rostides
283
118- Rugir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he rugit
has rugit
ha rugit
hem rugit
heu rugit
han rugit
1
2
3
4
5
6
rugia
rugies
rugia
rugíem
rugíeu
rugien
1
2
3
4
5
6
havia rugit
havies rugit
havia rugit
havíem rugit
havíeu rugit
havien rugit
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
rugí
rugires
rugí
rugírem
rugíreu
rugiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
rugiré
rugiràs
rugirà
rugirem
rugireu
rugiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
rugiria
rugiries
rugiria
rugiríem
rugiríeu
rugirien
1
2
3
4
5
6
284
Passat pròxim
rugixc
rugixes
rugix
rugim
rugiu
rugixen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí rugit
hagueres rugit
hagué rugit
haguérem rugit
haguéreu rugit
hagueren rugit
Futur perfecte
hauré rugit
hauràs rugit
haurà rugit
haurem rugit
haureu rugit
hauran rugit
hauria rugit
hauries rugit
hauria rugit
hauríem rugit
hauríeu rugit
haurien rugit
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
rugixca
rugixques
rugixca
rugim
rugiu
rugixquen
1
2
3
4
5
6
haja rugit
hages rugit
haja rugit
hajam rugit
hajau rugit
hagen rugit
rugira
rugires
rugira
rugírem
rugíreu
rugiren
1
2
3
4
5
6
haguera rugit
hagueres rugit
haguera rugit
haguérem rugit
haguéreu rugit
hagueren rugit
2
3
4
5
6
rugix
rugixca
rugim
rugiu
rugixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
118- Rugir
vaig rugir
vares rugir
va rugir
vàrem rugir
vàreu rugir
varen rugir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
rugir
Simple
rugint
Compost
haver rugit
Compost
havent rugit
PARTICIPI
Singular masculí
rugit
Singular femení
rugida
Plural masculí
rugits
Plural femení
rugides
285
119- Saber
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
sé
saps
sap
sabem
sabeu
saben
1
2
3
4
5
6
he sabut
has sabut
ha sabut
hem sabut
heu sabut
han sabut
sabia
sabies
sabia
sabíem
sabíeu
sabien
1
2
3
4
5
6
havia sabut
havies sabut
havia sabut
havíem sabut
havíeu sabut
havien sabut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sabí
saberes
sabé
sabérem
sabéreu
saberen
Futur imperfecte
222. Les formes velarisades 1 saguí,
2 sagueres, 3 sagué, etc. no són
correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sabria
sabries
sabria
sabríem
sabríeu
sabrien
1
2
3
4
5
6
haguí sabut
hagueres sabut
hagué sabut
haguérem sabut
haguéreu sabut
hagueren sabut
Futur perfecte
hauré sabut
hauràs sabut
haurà sabut
haurem sabut
haureu sabut
hauran sabut
hauria sabut
hauries sabut
hauria sabut
hauríem sabut
hauríeu sabut
haurien sabut
Notes
223. Les variants 1 sàpiga, 2 sàpigues, 3 sàpiga, 4 sapigam, 5 sapigau, 6 sàpiguen, no són normatives.
224. Les formes 1 saguera, 2 sagueres, 3 saguera, etc. no es consideren
225. La variant coloquial saguent
Present223
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sabré
sabràs
sabrà
sabrem
sabreu
sabran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
286
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
sàpia
sàpies
sàpia
sapiam
sapiau
sàpien
1
2
3
4
5
6
haja sabut
hages sabut
haja sabut
hajam sabut
hajau sabut
hagen sabut
sabera
saberes
sabera
sabérem
sabéreu
saberen
1
2
3
4
5
6
haguera sabut
hagueres sabut
haguera sabut
haguérem sabut
haguéreu sabut
hagueren sabut
2
3
4
5
6
sàpies
sàpia
sapiam
sapiau
sàpien
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
119- Saber
vaig saber
vares saber
va saber
vàrem saber
vàreu saber
varen saber
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
saber
Simple
sabent225
Compost
haver sabut
Compost
havent sabut
PARTICIPI
Singular masculí
sabut
Singular femení
sabuda
Plural masculí
sabuts
Plural femení
sabudes
287
120- Sentir
Present226
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
sent227
sents
sent
sentim
sentiu
senten
1
2
3
4
5
6
he sentit
has sentit
ha sentit
hem sentit
heu sentit
han sentit
sentia
senties
sentia
sentíem
sentíeu
sentien
1
2
3
4
5
6
havia sentit
havies sentit
havia sentit
havíem sentit
havíeu sentit
havien sentit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
sentí
sentires
sentí
sentírem
sentíreu
sentiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
sentiré
sentiràs
sentirà
sentirem
sentireu
sentiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sentiria
sentiries
sentiria
sentiríem
sentiríeu
sentirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
226. Les variants incoatives 1 sentixc, 2 sentixes, 3 sentix, 6 sentixen,
encara que ben vives, no són correctes.
227. La forma senc és coloquial,
igual com senga en el present de
subjuntiu.
haguí sentit
hagueres sentit
hagué sentit
haguérem sentit
haguéreu sentit
hagueren sentit
Futur perfecte
hauré sentit
hauràs sentit
haurà sentit
haurem sentit
haureu sentit
hauran sentit
hauria sentit
hauries sentit
hauria sentit
hauríem sentit
hauríeu sentit
haurien sentit
Notes
228. Les variants incoatives 1 sentixca, 2 sentixques, 3 sentixca, etc.
estan vives pero no són normatives.
Les formes 4 sintam, 5 sintau, també són acceptables.
229. Les formes 4 sintam, 5 sintau,
també són acceptables.
Present228
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
288
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
senta
sentes
senta
sentam / sentim
sentau / sentiu
senten
1
2
3
4
5
6
haja sentit
hages sentit
haja sentit
hajam sentit
hajau sentit
hagen sentit
sentira
sentires
sentira
sentírem
sentíreu
sentiren
1
2
3
4
5
6
haguera sentit
hagueres sentit
haguera sentit
haguérem sentit
haguéreu sentit
hagueren sentit
2
3
4
5
6
sent
senta
sentam / sentim
sentau / sentiu
senten
IMPERATIU229
1
2
3
4
5
6
120- Sentir
vaig sentir
vares sentir
va sentir
vàrem sentir
vàreu sentir
varen sentir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
sentir
Simple
sentint
Compost
haver sentit
Compost
havent sentit
PARTICIPI
Singular masculí
sentit
Singular femení
sentida
Plural masculí
sentits
Plural femení
sentides
289
121- Ser230
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
1
2
3
4
5
6
he segut
has segut
ha segut
hem segut
heu segut
han segut
era
eres
era
érem
éreu
eren
1
2
3
4
5
6
havia segut
havies segut
havia segut
havíem segut
havíeu segut
havien segut
Pretèrit perfecte
fon
fores
fon
fórem
fóreu
foren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
seria
series
seria
seríem
seríeu
serien
1
2
3
4
5
6
haguí segut
hagueres segut
hagué segut
haguérem segut
haguéreu segut
hagueren segut
Futur perfecte
hauré segut
hauràs segut
haurà segut
haurem segut
haureu segut
hauran segut
hauria segut
hauries segut
hauria segut
hauríem segut
hauríeu segut
haurien segut
Notes
231. La forma antiga sia, de primera
i tercera persona, és arcaica i hui no
232. Les variants coloquials siguent
i seguent no són adequades en un
233. Existixen les variants sigut,
siguda, siguts, sigudes, que no són
recomanables.
seré
seràs
serà
serem
sereu
seran
Futur hipotètic
230. Les formes velarisades del
pretèrit
perfecte
d’indicatiu
(1 siguí, 2 sigueres, 3 sigué, etc.) i
les del subjuntiu (1 siguera,
2 sigueres, 3 siguera, etc.) no es
consideren adequades en un registre formal.
1
2
3
4
5
6
290
Notes
soc
eres / est
és
som
sou
són
Present231
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
121- Ser
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
siga
sigues
siga
sigam
sigau
siguen
1
2
3
4
5
6
haja segut
hages segut
haja segut
hajam segut
hajau segut
hagen segut
fora
fores
fora
fórem
fóreu
foren
1
2
3
4
5
6
haguera segut
hagueres segut
haguera segut
haguérem segut
haguéreu segut
hagueren segut
2
3
4
5
6
sigues
siga
sigam
sigau
siguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig ser
vares ser
va ser
vàrem ser
vàreu ser
varen ser
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
ser
Simple
sent232
Compost
haver segut
Compost
havent segut
PARTICIPI 233
Singular masculí
segut
Singular femení
seguda
Plural masculí
seguts
Plural femení
segudes
291
122- Sobreeixir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
sobreïxc
sobreïxes
sobreïx
sobreeixim
sobreeixiu
sobreïxen
1
2
3
4
5
6
he sobreeixit
has sobreeixit
ha sobreeixit
hem sobreeixit
heu sobreeixit
han sobreeixit
sobreeixia
sobreeixies
sobreeixia
sobreeixíem
sobreeixíeu
sobreeixien
1
2
3
4
5
6
havia sobreeixit
havies sobreeixit
havia sobreeixit
havíem sobreeixit
havíeu sobreeixit
havien sobreeixit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sobreïxquí
sobreïxqueres
sobreïxqué
sobreïxquérem
sobreïxquéreu
sobreïxqueren
Futur imperfecte
234. Les variants 1 sobreeixí, 2 sobreeixires, 3 sobreeixí, 4 sobreeixíem,
5 sobreeixíeu, 6 sobreeixien, també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sobreeixiria
sobreeixiries
sobreeixiria
sobreeixiríem
sobreeixiríeu
sobreeixirien
1
2
3
4
5
6
haguí sobreeixit
hagueres sobreeixit
hagué sobreeixit
haguérem sobreeixit
haguéreu sobreeixit
hagueren sobreeixit
Futur perfecte
hauré sobreeixit
hauràs sobreeixit
haurà sobreeixit
haurem sobreeixit
haureu sobreeixit
hauran sobreeixit
hauria sobreeixit
hauries sobreeixit
hauria sobreeixit
hauríem sobreeixit
hauríeu sobreeixit
haurien sobreeixit
122- Sobreeixir
Notes
235. Les variants 4 sobreeixim,
5 sobreeixiu, són correctes (també en
l’imperatiu)
236. Les variants 1 sobreeixira,
2 sobreeixires, 3 sobreeixira, 4 sobreeixírem, 5 sobreeixíreu, 6 sobreeixiren, també són correctes.
Present235
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
sobreeixiré
sobreeixiràs
sobreeixirà
sobreeixirem
sobreeixireu
sobreeixiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
292
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
sobreïxca
sobreïxques
sobreïxca
sobreïxcam
sobreïxcau
sobreïxquen
1
2
3
4
5
6
haja sobreeixit
hages sobreeixit
haja sobreeixit
hajam sobreeixit
hajau sobreeixit
hagen sobreeixit
sobreïxquera
sobreïxqueres
sobreïxquera
sobreïxquérem
sobreïxquéreu
sobreïxqueren
1
2
3
4
5
6
haguera sobreeixit
hagueres sobreeixit
haguera sobreeixit
haguérem sobreeixit
haguéreu sobreeixit
hagueren sobreeixit
2
3
4
5
6
sobreïx
sobreïxca
sobreïxcam
sobreïxcau
sobreïxquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig sobreeixir
vares sobreeixir
va sobreeixir
vàrem sobreeixir
vàreu sobreeixir
varen sobreeixir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
sobreeixir
Simple
sobreeixint
Compost
haver sobreeixit
Compost
havent sobreeixit
PARTICIPI
Singular masculí
sobreeixit
Singular femení
sobreeixida
Plural masculí
sobreeixits
Plural femení
sobreeixides
293
123- Suar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Present
1
2
3
4
5
6
he suat
has suat
ha suat
hem suat
heu suat
han suat
1
2
3
4
5
6
suava
suaves
suava
suàvem
suàveu
suaven
1
2
3
4
5
6
havia suat
havies suat
havia suat
havíem suat
havíeu suat
havien suat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
suí
suares
suà
suàrem
suàreu
suaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
suaré
suaràs
suarà
suarem
suareu
suaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
suaria
suaries
suaria
suaríem
suaríeu
suarien
1
2
3
4
5
6
294
Passat pròxim
sue
sues
sua
suem
sueu
suen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí suat
hagueres suat
hagué suat
haguérem suat
haguéreu suat
hagueren suat
Futur perfecte
hauré suat
hauràs suat
haurà suat
haurem suat
haureu suat
hauran suat
hauria suat
hauries suat
hauria suat
hauríem suat
hauríeu suat
haurien suat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
sue
sues
sue
suem
sueu
suen
1
2
3
4
5
6
haja suat
hages suat
haja suat
hajam suat
hajau suat
hagen suat
suara
suares
suara
suàrem
suàreu
suaren
1
2
3
4
5
6
haguera suat
hagueres suat
haguera suat
haguérem suat
haguéreu suat
hagueren suat
2
3
4
5
6
sua
sue
suem
sueu
suen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
123- Suar
vaig suar
vares suar
va suar
vàrem suar
vàreu suar
varen suar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
suar
Simple
suant
Compost
haver suat
Compost
havent suat
PARTICIPI
Singular masculí
suat
Singular femení
suada
Plural masculí
suats
Plural femení
suades
295
124- Teixir
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
tixc
tixes
tix
teixim
teixiu
tixen
1
2
3
4
5
6
he teixit
has teixit
ha teixit
hem teixit
heu teixit
han teixit
teixia
teixies
teixia
teixíem
teixíeu
teixien
1
2
3
4
5
6
havia teixit
havies teixit
havia teixit
havíem teixit
havíeu teixit
havien teixit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tixquí
tixqueres
tixqué
tixquérem
tixquéreu
tixqueren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
teixiré
teixiràs
teixirà
teixirem
teixireu
teixiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
teixiria
teixiries
teixiria
teixiríem
teixiríeu
teixirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
237. Les variants 1 tixia, 2 tixies,
3 tixia, 4 tixíem, 5 tixíeu, 6 tixien,
pròpies del valencià meridional i
central, no es consideren adequades
238. Les variants 1 teixí, 2 teixires,
3 teixí, 4 teixírem, 5 teixíreu, 6 teixiren també són correctes.
haguí teixit
hagueres teixit
hagué teixit
haguérem teixit
haguéreu teixit
hagueren teixit
Futur perfecte
hauré teixit
hauràs teixit
haurà teixit
haurem teixit
haureu teixit
hauran teixit
hauria teixit
hauries teixit
hauria teixit
hauríem teixit
hauríeu teixit
haurien teixit
Notes
239. S’accepten també les formes
1 teixira, 2 teixires, 3 teixira, 4 teixírem, 5 teixíreu, 6 teixiren.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
296
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
tixca
tixques
tixca
tixcam / teixim
tixcau / teixiu
tixquen
1
2
3
4
5
6
haja teixit
hages teixit
haja teixit
hajam teixit
hajau teixit
hagen teixit
tixquera
tixqueres
tixquera
tixquérem
tixquéreu
tixqueren
1
2
3
4
5
6
haguera teixit
hagueres teixit
haguera teixit
haguérem teixit
haguéreu teixit
hagueren teixit
2
3
4
5
6
tix
tixca
tixcam / teixim
tixcau / teixiu
tixquen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
124- Teixir
vaig teixir
vares teixir
va teixir
vàrem teixir
vàreu teixir
varen teixir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
teixir
Simple
teixint
Compost
haver teixit
Compost
havent teixit
PARTICIPI
Singular masculí
teixit
Singular femení
teixida
Plural masculí
teixits
Plural femení
teixides
297
125- Témer
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut
1
2
3
4
5
6
temia
temies
temia
temíem
temíeu
temien
1
2
3
4
5
6
havia temut
havies temut
havia temut
havíem temut
havíeu temut
havien temut
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
temí
temeres
temé
temérem
teméreu
temeren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
temeré
temeràs
temerà
temerem
temereu
temeran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
temeria
temeries
temeria
temeríem
temeríeu
temerien
1
2
3
4
5
6
298
125- Témer
tem
tems
tem
temem
temeu
temen
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí temut
hagueres temut
hagué temut
haguérem temut
haguéreu temut
hagueren temut
Futur perfecte
hauré temut
hauràs temut
haurà temut
haurem temut
haureu temut
hauran temut
hauria temut
hauries temut
hauria temut
hauríem temut
hauríeu temut
haurien temut
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
tema
temes
tema
temam
temau
temen
1
2
3
4
5
6
haja temut
hages temut
haja temut
hajam temut
hajau temut
hagen temut
temera
temeres
temera
temérem
teméreu
temeren
1
2
3
4
5
6
haguera temut
hagueres temut
haguera temut
haguérem temut
haguéreu temut
hagueren temut
2
3
4
5
6
tem
tema
temam
temau
temen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig témer
vares témer
va témer
vàrem témer
vàreu témer
varen témer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
témer
Simple
tement
Compost
haver temut
Compost
havent temut
PARTICIPI
Singular masculí
temut
Singular femení
temuda
Plural masculí
temuts
Plural femení
temudes
299
126- Tenyir240
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
tinyc
tinys
tiny
tenyim
tenyiu
tinyen
1
2
3
4
5
6
he tenyit
has tenyit
ha tenyit
hem tenyit
heu tenyit
han tenyit
tenyia
tenyies
tenyia
tenyíem
tenyíeu
tenyien
1
2
3
4
5
6
havia tenyit
havies tenyit
havia tenyit
havíem tenyit
havíeu tenyit
havien tenyit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
tenyí
tenyires
tenyí
tenyírem
tenyíreu
tenyiren
Futur imperfecte
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com tenyixc, tenyixen, tenyixca, etc. que no són
lliterari.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tenyiria
tenyiries
tenyiria
tenyiríem
tenyiríeu
tenyirien
1
2
3
4
5
6
haguí tenyit
hagueres tenyit
hagué tenyit
haguérem tenyit
haguéreu tenyit
hagueren tenyit
Futur perfecte
hauré tenyit
hauràs tenyit
haurà tenyit
haurem tenyit
haureu tenyit
hauran tenyit
hauria tenyit
hauries tenyit
hauria tenyit
hauríem tenyit
hauríeu tenyit
haurien tenyit
Notes
241. Les variants antigues 1 tinya,
2 tinyes, 3 tinya, 4 tinyam, 5 tinyau,
6 tinyen, són arcaiques.
242. Les formes antigues 3 tinya,
4 tinyam, 5 tinyau, 6 tinyen, són
arcaiques.
243. La variant coloquial tinyent no
Present241
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tenyiré
tenyiràs
tenyirà
tenyirem
tenyireu
tenyiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
300
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
tinyga
tinygues
tinyga
tinygam / tenyim
tinygau / tenyiu
tinyguen
1
2
3
4
5
6
haja tenyit
hages tenyit
haja tenyit
hajam tenyit
hajau tenyit
hagen tenyit
tenyira
tenyires
tenyira
tenyírem
tenyíreu
tenyiren
1
2
3
4
5
6
haguera tenyit
hagueres tenyit
haguera tenyit
haguérem tenyit
haguéreu tenyit
hagueren tenyit
2
3
4
5
6
tiny
tinyga
tinygam / tenyim
tinygau / tenyiu
tinyguen
IMPERATIU242
1
2
3
4
5
6
126- Tenyir
vaig tenyir
vares tenyir
va tenyir
vàrem tenyir
vàreu tenyir
varen tenyir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
tenyir
Simple
tenyint243
Compost
haver tenyit
Compost
havent tenyit
PARTICIPI
Singular masculí
tenyit
Singular femení
tenyida
Plural masculí
tenyits
Plural femení
tenyides
301
127- Tindre
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he tingut
has tingut
ha tingut
hem tingut
heu tingut
han tingut
tenia
tenies
tenia
teníem
teníeu
tenien
1
2
3
4
5
6
havia tingut
havies tingut
havia tingut
havíem tingut
havíeu tingut
havien tingut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
tinguí
tingueres
tingué
tinguérem
tinguéreu
tingueren
Futur imperfecte
245. La variant velarisada tinguent és
1
2
3
4
5
6
tindré
tindràs
tindrà
tindrem
tindreu
tindran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tindria
tindries
tindria
tindríem
tindríeu
tindrien
1
2
3
4
5
6
302
244. La variant antiga tenir actualment es considera un arcaisme i és
dialectal.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
tinc
tens
té
tenim
teniu
tenen
haguí tingut
hagueres tingut
hagué tingut
haguérem tingut
haguéreu tingut
hagueren tingut
Futur perfecte
hauré tingut
hauràs tingut
haurà tingut
haurem tingut
haureu tingut
hauran tingut
hauria tingut
hauries tingut
hauria tingut
hauríem tingut
hauríeu tingut
haurien tingut
127- Tindre
1
2
3
4
5
6
246. Les variants tengut/-ts, tenguda/des són antigues i hui dialectals. Ya
eren usades pels clàssics en el s. XV.
Per eixemple, en el poema CXV
d’Ausias March, titulat Puys me
penit, senyal es cert que baste, llegim:
«No sò aquell, car part n’e presa’strema, / e, atrevit, penssant haver defenssa, / encontr’Amor, li he tenguda
cara».
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
tinga
tingues
tinga
tingam
tingau
tinguen
1
2
3
4
5
6
haja tingut
hages tingut
haja tingut
hajam tingut
hajau tingut
hagen tingut
tinguera
tingueres
tinguera
tinguérem
tinguéreu
tingueren
1
2
3
4
5
6
haguera tingut
hagueres tingut
haguera tingut
haguérem tingut
haguéreu tingut
hagueren tingut
2
3
4
5
6
tin
tinga
tingam
tingau
tinguen
vaig tindre
vares tindre
va tindre
vàrem tindre
vàreu tindre
varen tindre
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
tindre244
Simple
tenint245
Compost
haver tingut
Compost
havent tingut
PARTICIPI 246
Singular masculí
tingut
Singular femení
tinguda
Plural masculí
tinguts
Plural femení
tingudes
303
128- Tòrcer247
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
torç
torces
torç
torcem
torceu
torcen
1
2
3
4
5
6
he torçut
has torçut
ha torçut
hem torçut
heu torçut
han torçut
torcia
torcies
torcia
torcíem
torcíeu
torcien
1
2
3
4
5
6
havia torçut
havies torçut
havia torçut
havíem torçut
havíeu torçut
havien torçut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
torcí
torceres
torcé
torcérem
torcéreu
torceren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
torceré
torceràs
torcerà
torcerem
torcereu
torceran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
torceria
torceries
torceria
torceríem
torceríeu
torcerien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí torçut
hagueres torçut
hagué torçut
haguérem torçut
haguéreu torçut
hagueren torçut
Futur perfecte
hauré torçut
hauràs torçut
haurà torçut
haurem torçut
haureu torçut
hauran torçut
hauria torçut
hauries torçut
hauria torçut
hauríem torçut
hauríeu torçut
haurien torçut
128- Tòrcer
Notes
247. Destaca la transformació de la
c en ç davant la a i la u per a mantindre el mateix sò.
La o de la raïl és oberta quan és
tònica (eix. torç, torcen, torça,
etc.), quan és àtona és tancada (eix.
torcia, torcí, torceré, etc.).
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
304
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
torça
torces
torça
torçam
torçau
torcen
1
2
3
4
5
6
haja torçut
hages torçut
haja torçut
hajam torçut
hajau torçut
hagen torçut
torcera
torceres
torcera
torcérem
torcéreu
torceren
1
2
3
4
5
6
haguera torçut
hagueres torçut
haguera torçut
haguérem torçut
haguéreu torçut
hagueren torçut
2
3
4
5
6
torç
torça
torçam
torçau
torcen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig tòrcer
vares tòrcer
va tòrcer
vàrem tòrcer
vàreu tòrcer
varen tòrcer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
tòrcer
Simple
torcent
Compost
haver torçut
Compost
havent torçut
PARTICIPI
Singular masculí
torçut
Singular femení
torçuda
Plural masculí
torçuts
Plural femení
torçudes
305
129- Tossir248
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
tusc
tusses
tus
tossim
tossiu
tussen
1
2
3
4
5
6
he tossit
has tossit
ha tossit
hem tossit
heu tossit
han tossit
tossia
tossies
tossia
tossíem
tossíeu
tossien
1
2
3
4
5
6
havia tossit
havies tossit
havia tossit
havíem tossit
havíeu tossit
havien tossit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
tossí
tossires
tossí
tossírem
tossíreu
tossiren
Futur imperfecte
248. La o àtona del radical tossir es
convertix en u quan és tònica i és
dialectal pronunciar-la com a u
quan és àtona, excepte en les persones 4ª i 5ª de l’imperatiu, a on és
analògica.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tossiria
tossiries
tossiria
tossiríem
tossiríeu
tossirien
1
2
3
4
5
6
haguí tossit
hagueres tossit
hagué tossit
haguérem tossit
haguéreu tossit
hagueren tossit
Futur perfecte
hauré tossit
hauràs tossit
haurà tossit
haurem tossit
haureu tossit
hauran tossit
hauria tossit
hauries tossit
hauria tossit
hauríem tossit
hauríeu tossit
haurien tossit
Notes
249. Les variants 1 tusga, 2 tusgues,
3 tusga, etc. són dialectals.
250. S’admeten les formes 1 tusquera, 2 tusqueres, 3 tusquera, 4 tusquérem, 5 tusquéreu, 6 tusqueren.
251. Les variants 3 tusga, 4 tusgam,
5 tusgau, 6 tusguen, s’admeten com
a dialectals.
Present249
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
tossiré
tossiràs
tossirà
tossirem
tossireu
tossiran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
306
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
tusca
tusques
tusca
tuscam / tossim
tuscau / tossiu
tusquen
1
2
3
4
5
6
haja tossit
hages tossit
haja tossit
hajam tossit
hajau tossit
hagen tossit
tossira
tossires
tossira
tossírem
tossíreu
tossiren
1
2
3
4
5
6
haguera tossit
hagueres tossit
haguera tossit
haguérem tossit
haguéreu tossit
hagueren tossit
2
3
4
5
6
tus
tusca
tuscam / tossim
tuscau / tossiu
tusquen
IMPERATIU251
1
2
3
4
5
6
129- Tossir
vaig tossir
vares tossir
va tossir
vàrem tossir
vàreu tossir
varen tossir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
tossir
Simple
tossint
Compost
haver tossit
Compost
havent tossit
PARTICIPI
Singular masculí
tossit
Singular femení
tossida
Plural masculí
tossits
Plural femení
tossides
307
130- Traçar252
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
trace
traces
traça
tracem
traceu
tracen
1
2
3
4
5
6
he traçat
has traçat
ha traçat
hem traçat
heu traçat
han traçat
traçava
traçaves
traçava
traçàvem
traçàveu
traçaven
1
2
3
4
5
6
havia traçat
havies traçat
havia traçat
havíem traçat
havíeu traçat
havien traçat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
trací
traçares
traçà
traçàrem
traçàreu
traçaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
traçaré
traçaràs
traçarà
traçarem
traçareu
traçaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
traçaria
traçaries
traçaria
traçaríem
traçaríeu
traçarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
haguí traçat
hagueres traçat
hagué traçat
haguérem traçat
haguéreu traçat
hagueren traçat
Futur perfecte
hauré traçat
hauràs traçat
haurà traçat
haurem traçat
haureu traçat
hauran traçat
hauria traçat
hauries traçat
hauria traçat
hauríem traçat
hauríeu traçat
haurien traçat
130- Traçar
Notes
252. Els verps acabats en -çar
transformen la ç del radical per c en
les persones que canvien la a de la
desinència per una e o una i. Oco
rre en el present d’indicatiu (1 trace, 2 traces, etc.) i de subjuntiu
(1 trace, 2 traces, 3 trace, etc.), aixina com en l’imperatiu (3 trace, 4 tracem, etc.) i en la primera persona del
pretèrit perfecte d’indicatiu (1 trací).
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
308
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
trace
traces
trace
tracem
traceu
tracen
1
2
3
4
5
6
haja traçat
hages traçat
haja traçat
hajam traçat
hajau traçat
hagen traçat
traçara
traçares
traçara
traçàrem
traçàreu
traçaren
1
2
3
4
5
6
haguera traçat
hagueres traçat
haguera traçat
haguérem traçat
haguéreu traçat
hagueren traçat
2
3
4
5
6
traça
trace
tracem
traceu
tracen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig traçar
vares traçar
va traçar
vàrem traçar
vàreu traçar
varen traçar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
traçar
Simple
traçant
Compost
haver traçat
Compost
havent traçat
PARTICIPI
Singular masculí
traçat
Singular femení
traçada
Plural masculí
traçats
Plural femení
traçades
309
131- Traure
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
trac
traus
trau
traem
traeu
trauen
1
2
3
4
5
6
he tret
has tret
ha tret
hem tret
heu tret
han tret
trea / traïa
trees / traïes
trea / traïa
tréem / traíem
tréeu / traíeu
treen / traïen
1
2
3
4
5
6
havia tret
havies tret
havia tret
havíem tret
havíeu tret
havien tret
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
traguí
tragueres
tragué
traguérem
traguéreu
tragueren
Futur imperfecte
253. Les formes antigues 1 treya,
2 treyes, 3 treya, 4 tréyem, 5 tréyeu,
6 treyen, s’admeten pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
trauré
trauràs
traurà
traurem
traureu
trauran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
trauria
trauries
trauria
trauríem
trauríeu
traurien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
310
Passat pròxim
haguí tret
hagueres tret
hagué tret
haguérem tret
haguéreu tret
hagueren tret
Futur perfecte
hauré tret
hauràs tret
haurà tret
haurem tret
haureu tret
hauran tret
hauria tret
hauries tret
hauria tret
hauríem tret
hauríeu tret
haurien tret
131- Traure
Notes
254. La variant velarisada traguent és
255. Uns atres verps acabats en -aure
/ -eure, que es flexionen seguint este
model verbal, fan diferent el participi (normalment l’acabament usat és
-gut). És el cas, per eixemple, de
jaure: jagut, jaguts, jaguda, jagudes
o de creure: cregut, creguts, creguda, cregudes.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
traga
tragues
traga
tragam
tragau
traguen
1
2
3
4
5
6
haja tret
hages tret
haja tret
hajam tret
hajau tret
hagen tret
traguera
tragueres
traguera
traguérem
traguéreu
tragueren
1
2
3
4
5
6
haguera tret
hagueres tret
haguera tret
haguérem tret
haguéreu tret
hagueren tret
2
3
4
5
6
trau
traga
tragam
tragau
traguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig traure
vares traure
va traure
vàrem traure
vàreu traure
varen traure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
traure
Simple
traent254
Compost
haver tret
Compost
havent tret
PARTICIPI 255
Singular masculí
tret
Singular femení
treta
Plural masculí
trets
Plural femení
tretes
311
132- Unflar
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
256. La variant inflar és arcaica i
hui dialectal en llengua valenciana.
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
he unflat
has unflat
ha unflat
hem unflat
heu unflat
han unflat
1
2
3
4
5
6
unflava
unflaves
unflava
unflàvem
unflàveu
unflaven
1
2
3
4
5
6
havia unflat
havies unflat
havia unflat
havíem unflat
havíeu unflat
havien unflat
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
unflí
unflares
unflà
unflàrem
unflàreu
unflaren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
unflaré
unflaràs
unflarà
unflarem
unflareu
unflaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
unflaria
unflaries
unflaria
unflaríem
unflaríeu
unflarien
1
2
3
4
5
6
312
Notes
unfle
unfles
unfla
unflem
unfleu
unflen
1
2
3
4
5
6
132- Unflar
Futur hipotètic
haguí unflat
hagueres unflat
hagué unflat
haguérem unflat
haguéreu unflat
hagueren unflat
Futur perfecte
hauré unflat
hauràs unflat
haurà unflat
haurem unflat
haureu unflat
hauran unflat
hauria unflat
hauries unflat
hauria unflat
hauríem unflat
hauríeu unflat
haurien unflat
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
unfle
unfles
unfle
unflem
unfleu
unflen
1
2
3
4
5
6
haja unflat
hages unflat
haja unflat
hajam unflat
hajau unflat
hagen unflat
unflara
unflares
unflara
unflàrem
unflàreu
unflaren
1
2
3
4
5
6
haguera unflat
hagueres unflat
haguera unflat
haguérem unflat
haguéreu unflat
hagueren unflat
2
3
4
5
6
unfla
unfle
unflem
unfleu
unflen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig unflar
vares unflar
va unflar
vàrem unflar
vàreu unflar
varen unflar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
unflar256
Simple
unflant
Compost
haver unflat
Compost
havent unflat
PARTICIPI
Singular masculí
unflat
Singular femení
unflada
Plural masculí
unflats
Plural femení
unflades
313
133- Utilisar257
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
utilise
utilises
utilisa
utilisem
utiliseu
utilisen
1
2
3
4
5
6
he utilisat
has utilisat
ha utilisat
hem utilisat
heu utilisat
han utilisat
utilisava
utilisaves
utilisava
utilisàvem
utilisàveu
utilisaven
1
2
3
4
5
6
havia utilisat
havies utilisat
havia utilisat
havíem utilisat
havíeu utilisat
havien utilisat
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
utilisí
utilisares
utilisà
utilisàrem
utilisàreu
utilisaren
Futur imperfecte
utilisaré
utilisaràs
utilisarà
utilisarem
utilisareu
utilisaran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
utilisaria
utilisaries
utilisaria
utilisaríem
utilisaríeu
utilisarien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
257. El sufix llatí –IZARE ha donat en
valencià –isar, en s sonora, i aixina
s’haurà de pronunciar i escriure en
tots els verps en este mateix acabament. És inadmissible la substitució
d’esta s sonora, lliterària i clàssica,
pel dígraf tz.
haguí utilisat
hagueres utilisat
hagué utilisat
haguérem utilisat
haguéreu utilisat
hagueren utilisat
Futur perfecte
hauré utilisat
hauràs utilisat
haurà utilisat
haurem utilisat
haureu utilisat
hauran utilisat
hauria utilisat
hauries utilisat
hauria utilisat
hauríem utilisat
hauríeu utilisat
haurien utilisat
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
133- Utilisar
Notes
1
2
3
4
5
6
314
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
utilise
utilises
utilise
utilisem
utiliseu
utilisen
1
2
3
4
5
6
haja utilisat
hages utilisat
haja utilisat
hajam utilisat
hajau utilisat
hagen utilisat
utilisara
utilisares
utilisara
utilisàrem
utilisàreu
utilisaren
1
2
3
4
5
6
haguera utilisat
hagueres utilisat
haguera utilisat
haguérem utilisat
haguéreu utilisat
hagueren utilisat
2
3
4
5
6
utilisa
utilise
utilisem
utiliseu
utilisen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig utilisar
vares utilisar
va utilisar
vàrem utilisar
vàreu utilisar
varen utilisar
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
utilisar
Simple
utilisant
Compost
haver utilisat
Compost
havent utilisat
PARTICIPI
Singular masculí
utilisat
Singular femení
utilisada
Plural masculí
utilisats
Plural femení
utilisades
315
134- Valdre
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he valgut
has valgut
ha valgut
hem valgut
heu valgut
han valgut
1
2
3
4
5
6
valia
valies
valia
valíem
valíeu
valien
1
2
3
4
5
6
havia valgut
havies valgut
havia valgut
havíem valgut
havíeu valgut
havien valgut
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
valguí
valgueres
valgué
valguérem
valguéreu
valgueren
Futur imperfecte
valdré
valdràs
valdrà
valdrem
valdreu
valdran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
valdria
valdries
valdria
valdríem
valdríeu
valdrien
1
2
3
4
5
6
316
haguí valgut
hagueres valgut
hagué valgut
haguérem valgut
haguéreu valgut
hagueren valgut
Futur perfecte
hauré valgut
hauràs valgut
haurà valgut
haurem valgut
haureu valgut
hauran valgut
hauria valgut
hauries valgut
hauria valgut
hauríem valgut
hauríeu valgut
haurien valgut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
258. La variant velarisada valguent
1
2
3
4
5
6
134- Valdre
Notes
Passat pròxim
valc
vals
val
valem
valeu
valen
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
valga
valgues
valga
valgam
valgau
valguen
1
2
3
4
5
6
haja valgut
hages valgut
haja valgut
hajam valgut
hajau valgut
hagen valgut
valguera
valgueres
valguera
valguérem
valguéreu
valgueren
1
2
3
4
5
6
haguera valgut
hagueres valgut
haguera valgut
haguérem valgut
haguéreu valgut
hagueren valgut
2
3
4
5
6
val
valga
valgam
valgau
valguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig valdre
vares valdre
va valdre
vàrem valdre
vàreu valdre
varen valdre
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
valdre
Simple
valent258
Compost
haver valgut
Compost
havent valgut
PARTICIPI
Singular masculí
valgut
Singular femení
valguda
Plural masculí
valguts
Plural femení
valgudes
317
135- Véncer259
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
venç
vences
venç
vencem
venceu
vencen
1
2
3
4
5
6
he vençut
has vençut
ha vençut
hem vençut
heu vençut
han vençut
vencia
vencies
vencia
vencíem
vencíeu
vencien
1
2
3
4
5
6
havia vençut
havies vençut
havia vençut
havíem vençut
havíeu vençut
havien vençut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
vencí
venceres
vencé
vencérem
vencéreu
venceren
Futur imperfecte
venceré
venceràs
vencerà
vencerem
vencereu
venceran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
venceria
venceries
venceria
venceríem
venceríeu
vencerien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
259. Destaca el canvi de la lletra c
del radical per una ç davant de a i
u, en els temps de present d’indicatiu (1 venç, etc.) i de subjuntiu
(1 vença, 5 vençam, etc.), de l’imperatiu (2 venç, 3 vença, etc.) i del
participi (vençut).
haguí vençut
hagueres vençut
hagué vençut
haguérem vençut
haguéreu vençut
hagueren vençut
Futur perfecte
hauré vençut
hauràs vençut
haurà vençut
haurem vençut
haureu vençut
hauran vençut
hauria vençut
hauries vençut
hauria vençut
hauríem vençut
hauríeu vençut
haurien vençut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
135- Véncer
Notes
1
2
3
4
5
6
318
Passat pròxim
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
vença
vences
vença
vençam
vençau
vencen
1
2
3
4
5
6
haja vençut
hages vençut
haja vençut
hajam vençut
hajau vençut
hagen vençut
vencera
venceres
vencera
vencérem
vencéreu
venceren
1
2
3
4
5
6
haguera vençut
hagueres vençut
haguera vençut
haguérem vençut
haguéreu vençut
hagueren vençut
2
3
4
5
6
venç
vença
vençam
vençau
vencen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig véncer
vares véncer
va véncer
vàrem véncer
vàreu véncer
varen véncer
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
véncer
Simple
vencent
Compost
haver vençut
Compost
havent vençut
PARTICIPI
Singular masculí
vençut
Singular femení
vençuda
Plural masculí
vençuts
Plural femení
vençudes
319
136- Vestir260
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
vist
vists261
vist
vestim
vestiu
visten
1
2
3
4
5
6
he vestit
has vestit
ha vestit
hem vestit
heu vestit
han vestit
vestia
vesties
vestia
vestíem
vestíeu
vestien
1
2
3
4
5
6
havia vestit
havies vestit
havia vestit
havíem vestit
havíeu vestit
havien vestit
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
vestí
vestires
vestí
vestírem
vestíreu
vestiren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
vestiré
vestiràs
vestirà
vestirem
vestireu
vestiran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vestiria
vestiries
vestiria
vestiríem
vestiríeu
vestirien
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
coloquialment, tendix a flexionarse seguint el model incoatiu. Aixina trobem formes com vestixc, vestixen, vestixca, etc. que no són
lliterari.
261. També és admissible la variant
vistes, encara que és preferible la
del model.
1
2
3
4
5
6
320
Passat pròxim
haguí vestit
hagueres vestit
hagué vestit
haguérem vestit
haguéreu vestit
hagueren vestit
Futur perfecte
hauré vestit
hauràs vestit
haurà vestit
haurem vestit
haureu vestit
hauran vestit
hauria vestit
hauries vestit
hauria vestit
hauríem vestit
hauríeu vestit
haurien vestit
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
vista
vistes
vista
vistam / vestim
vistau / vestiu
visten
1
2
3
4
5
6
haja vestit
hages vestit
haja vestit
hajam vestit
hajau vestit
hagen vestit
vestira
vestires
vestira
vestírem
vestíreu
vestiren
1
2
3
4
5
6
haguera vestit
hagueres vestit
haguera vestit
haguérem vestit
haguéreu vestit
hagueren vestit
2
3
4
5
6
vist
vista
vistam / vestim
vistau / vestiu
visten
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
136- Vestir
vaig vestir
vares vestir
va vestir
vàrem vestir
vàreu vestir
varen vestir
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
vestir
Simple
vestint
Compost
haver vestit
Compost
havent vestit
PARTICIPI
Singular masculí
vestit
Singular femení
vestida
Plural masculí
vestits
Plural femení
vestides
321
137- Vindre
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
he vingut
has vingut
ha vingut
hem vingut
heu vingut
han vingut
venia
venies
venia
veníem
veníeu
venien
1
2
3
4
5
6
havia vingut
havies vingut
havia vingut
havíem vingut
havíeu vingut
havien vingut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Pretèrit perfecte
vinguí
vingueres
vingué
vinguérem
vinguéreu
vingueren
Futur imperfecte
263. La variant velarisada vinguent és
1
2
3
4
5
6
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vindria
vindries
vindria
vindríem
vindríeu
vindrien
1
2
3
4
5
6
322
262. La forma antiga venir hui es
considera un arcaisme i és dialectal.
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Notes
Passat pròxim
vinc
vas
va
venim
veniu
venen
haguí vingut
hagueres vingut
hagué vingut
haguérem vingut
haguéreu vingut
hagueren vingut
Futur perfecte
hauré vingut
hauràs vingut
haurà vingut
haurem vingut
haureu vingut
hauran vingut
hauria vingut
hauries vingut
hauria vingut
hauríem vingut
hauríeu vingut
haurien vingut
137- Vindre
1
2
3
4
5
6
264. Les formes vengut/-ts, venguda/des són antigues i hui dialectals. Ya
eren usades pels clàssics en el s. XV.
Per eixemple, en el poema XCV
d’Ausias March, titulat Que val delit,
puys no es conegut, trobem: «E yo
tinc clos e sagellat procés / que per
null temps delit yo sentiré; / ne planch
lo dan per on ma dolor ve / mas l’aspra Mort d’on son mal vengut és».
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
vinga
vingues
vinga
vingam
vingau
vinguen
1
2
3
4
5
6
haja vingut
hages vingut
haja vingut
hajam vingut
hajau vingut
hagen vingut
vinguera
vingueres
vinguera
vinguérem
vinguéreu
vingueren
1
2
3
4
5
6
haguera vingut
hagueres vingut
haguera vingut
haguérem vingut
haguéreu vingut
hagueren vingut
2
3
4
5
6
vine
vinga
vingam
vingau
vinguen
vaig vindre
vares vindre
va vindre
vàrem vindre
vàreu vindre
varen vindre
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
vindre262
Simple
venint263
Compost
haver vingut
Compost
havent vingut
PARTICIPI 264
Singular masculí
vingut
Singular femení
vinguda
Plural masculí
vinguts
Plural femení
vingudes
323
138- Viure
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
Passat pròxim
1
2
3
4
5
6
he vixcut
has vixcut
ha vixcut
hem vixcut
heu vixcut
han vixcut
vivia
vivies
vivia
vivíem
vivíeu
vivien
1
2
3
4
5
6
havia vixcut
havies vixcut
havia vixcut
havíem vixcut
havíeu vixcut
havien vixcut
Pretèrit perfecte
vixquí
vixqueres
vixqué
vixquérem
vixquéreu
vixqueren
Futur imperfecte
266. Les variants 4 vivim, 5 viviu,
no es consideren normatives.
267. La forma vixquent és coloquial i no es considera adequada en
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
viuria
viuries
viuria
viuríem
viuríeu
viurien
1
2
3
4
5
6
haguí vixcut
hagueres vixcut
hagué vixcut
haguérem vixcut
haguéreu vixcut
hagueren vixcut
Futur perfecte
hauré vixcut
hauràs vixcut
haurà vixcut
haurem vixcut
haureu vixcut
hauran vixcut
hauria vixcut
hauries vixcut
hauria vixcut
hauríem vixcut
hauríeu vixcut
haurien vixcut
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
viuré
viuràs
viurà
viurem
viureu
viuran
Futur hipotètic
265. Les variants 1 vivira, 2 vivires,
3 vivira, 4 vivírem, 5 vivíreu, 6 viviren, també són correctes.
1
2
3
4
5
6
324
Notes
vixc
vius
viu
vivim
viviu
viuen
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
vixca
vixques
vixca
vixcam
vixcau
vixquen
1
2
3
4
5
6
haja vixcut
hages vixcut
haja vixcut
hajam vixcut
hajau vixcut
hagen vixcut
vixquera
vixqueres
vixquera
vixquérem
vixquéreu
vixqueren
1
2
3
4
5
6
haguera vixcut
hagueres vixcut
haguera vixcut
haguérem vixcut
haguéreu vixcut
hagueren vixcut
2
3
4
5
6
viu
vixca
vixcam
vixcau
vixquen
IMPERATIU266
1
2
3
4
5
6
138- Viure
vaig viure
vares viure
va viure
vàrem viure
vàreu viure
varen viure
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
viure
Simple
vivint267
Compost
haver vixcut
Compost
havent vixcut
PARTICIPI
Singular masculí
vixcut
Singular femení
vixcuda
Plural masculí
vixcuts
Plural femení
vixcudes
325
139- Voler
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
vullc / vull
vols
vol
volem
voleu
volen
1
2
3
4
5
6
he volgut
has volgut
ha volgut
hem volgut
heu volgut
han volgut
volia
volies
volia
volíem
volíeu
volien
1
2
3
4
5
6
havia volgut
havies volgut
havia volgut
havíem volgut
havíeu volgut
havien volgut
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
volguí
volgueres
volgué
volguérem
volguéreu
volgueren
Futur imperfecte
268. Les formes 1 vullguí, 2 vullgueres, 3 vullgué, 4 vullguérem,
5 vullguéreu, 6 vullgueren, també
són correctes.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
voldria
voldries
voldria
voldríem
voldríeu
voldrien
1
2
3
4
5
6
haguí volgut
hagueres volgut
hagué volgut
haguérem volgut
haguéreu volgut
hagueren volgut
Futur perfecte
hauré volgut
hauràs volgut
haurà volgut
haurem volgut
haureu volgut
hauran volgut
hauria volgut
hauries volgut
hauria volgut
hauríem volgut
hauríeu volgut
haurien volgut
Notes
269. S’admeten també 1 vullguera,
2 vullgueres, 3 vullguera, 4 vullguérem, 5 vullguéreu, 6 vullgueren.
270. La variant antiga i hui dialectal voldre també és correcta.
271. Les variants vullgut, vullguda,
vullguts, vullgudes, són coloquials
i no es consideren normatives.
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
voldré
voldràs
voldrà
voldrem
voldreu
voldran
Futur hipotètic
Notes
1
2
3
4
5
6
326
Passat pròxim
139- Voler
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
vullga
vullgues
vullga
vullgam
vullgau
vullguen
1
2
3
4
5
6
haja volgut
hages volgut
haja volgut
hajam volgut
hajau volgut
hagen volgut
volguera
volgueres
volguera
volguérem
volguéreu
volgueren
1
2
3
4
5
6
haguera volgut
hagueres volgut
haguera volgut
haguérem volgut
haguéreu volgut
hagueren volgut
2
3
4
5
6
vol / (vullgues)
vullga
vullgam
vullgau
vullguen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
vaig voler
vares voler
va voler
vàrem voler
vàreu voler
varen voler
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
voler270
Simple
volent
Compost
haver volgut
Compost
havent volgut
PARTICIPI 271
Singular masculí
volgut
Singular femení
volguda
Plural masculí
volguts
Plural femení
volgudes
327
140- Vore
Present
1
2
3
4
5
6
INDICATIU
veig
veus
veu
veem
veeu
veuen
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
vea / veïa
vees / veïes
vea / veïa
véem / veíem
véeu / veíeu
veen / veïen
Pretèrit perfecte
viu
veres
veu
vérem
véreu
veren
Futur imperfecte
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
272. Les variants antigues 1 veya,
2 veyes, 3 veya, 4 véyem, 5 véyeu,
6 veyen, s’admeten pero són menys
recomanables.
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
voria
vories
voria
voríem
voríeu
vorien
1
2
3
4
5
6
Futur perfecte
hauré vist
hauràs vist
haurà vist
haurem vist
haureu vist
hauran vist
hauria vist
hauries vist
hauria vist
hauríem vist
hauríeu vist
haurien vist
273. Les variants 1 veguera / vegera,
2 vegueres / vegeres, 3 veguera /
vegera, 4 veguérem / vegérem,
5 veguéreu / vegéreu, 6 vegueren /
vegeren, no són normatives.
275. La variant velarisada veguent és
havia vist
havies vist
havia vist
havíem vist
havíeu vist
havien vist
haguí vist
hagueres vist
hagué vist
haguérem vist
haguéreu vist
hagueren vist
Notes
274. La forma veure, arcaica i pròpia d’un llenguage migeval, s’ha
substituït modernament per vore.
voré
voràs
vorà
vorem
voreu
voran
328
he vist
has vist
ha vist
hem vist
heu vist
han vist
Notes
1
2
3
4
5
6
Futur hipotètic
Passat pròxim
Present
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
SUBJUNTIU
Pretèrit perfecte
veja
veges
veja
vejam
vejau
vegen
1
2
3
4
5
6
haja vist
hages vist
haja vist
hajam vist
hajau vist
hagen vist
vera
veres
vera
vérem
véreu
veren
1
2
3
4
5
6
haguera vist
hagueres vist
haguera vist
haguérem vist
haguéreu vist
hagueren vist
2
3
4
5
6
veges
veja
vejam
vejau
vegen
IMPERATIU
1
2
3
4
5
6
140- Vore
vaig vore
vares vore
va vore
vàrem vore
vàreu vore
varen vore
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU
GERUNDI
Simple
vore274
Simple
veent275
Compost
haver vist
Compost
havent vist
PARTICIPI
Singular masculí
vist
Singular femení
vista
Plural masculí
vists
Plural femení
vistes
329
ÍNDEX DE VERPS
ÍNDEX DE VERPS EN LLENGUA VALENCIANA
A
abadanar
abadernar
abalançar
abalejar
abalienar
abalisar
abancalar
abanderar
abandonar
abaratir
abarracar
abarrancar
abarrar-se
abarrotar
abastar
abastionar
abastir
abastonejar
abatollar
abatre
abdicar
abduir
abellir
aberrar
abestiar-se
abeurar
abigarrar
abillar
abirritar
abismar
abjurar
ablactar
ablamar
ablanir
ablucionar
abnegar
abocar
abocardar
abofegar
abofetejar
abolir
abollonar
abombar
abominar
abonançar
abonar
332
8
5
130
72
5
133
83
63
5
2
71
71
6
87
61
5
2
72
43
30
71
34
54
6
75
63
6
43
61
48
63
61
48
2
5
13
71
48
48
72
2
5
48
8
130
5
abonyar
abonyegar
abordar
aborronar
abortar
abotargar-se
abotonar
abovar
abraçar
abranar
abraonar
abrasar
abrasir
abreujar
abreviar
abrigar
abrillantar
abrogar
abroquerar
absentar
absoldre
absorbir
abstergir
abstindre's
abstraure
absumir
abultar
abundar
abunyolar
abusar
acabar
acaçar
acachapar-se
acachar
acachonar
academisar
acalaixar
acalinar
acallar
acalorar
acamallar
acampanar
acampar
acanalar
acanellar
acanellonar
acanonar
48
13
48
5
87
13
5
48
130
8
5
57
2
72
75
13
61
13
63
61
1
2
118
127
131
2
11
48
83
133
48
130
48
48
5
133
18
8
43
63
43
8
48
83
43
5
5
acanterar
acantonar
acaparar
acaparrar-se
acapellar
acapolir
acapollar
acaptar
acaragolar
acaramelar
acarar-se
acarejar
acariciar
acaronar
acarrar-se
acarrassar-se
acartonar
acatar
acaudillar
acautelar-se
acavallonar
accedir
accelerar
accentuar
acceptar
acceptilar
accidentar-se
accionar
acebar
acendrar
acerar
acertar
acetificar
acetilar
acidar
acidificar
acidular
aclamar
aclarir
aclimatar
acodir
acollar
acollerar
acollir
acollonar
acomatisar
acometre
63
5
63
6
43
2
43
61
83
83
63
72
75
5
6
100
5
61
43
83
5
2
63
123
61
81
61
5
48
63
63
61
71
81
48
71
83
48
118
61
2
43
63
54
5
133
96
acomodar
acompanyar
acompassar
acomplexar
acondicionar
aconsellar
aconsonantar
acontentar
acontényer
acopar
acoplar
acoquinar
acorar
acorconar-se
acordar
acordellar
acordonar
acormullar
acorralar
acorrucar-se
acorrufar-se
acossar
acostar
acostumar
acotar
acotonar
acovardar
acovardir
acovilar
acreditar
acresolar
acriminar
acristianar
acrivellar
acromatisar
activar
actualisar
actuar
acumular
acunçar
acunyar
acupuntuar
acurtar
acusar
adaptar
adargar
adecentar
48
48
100
18
5
43
61
61
66
48
132
8
63
5
48
43
5
43
83
71
48
100
87
48
87
5
48
2
81
61
83
8
8
43
133
48
133
123
83
130
48
123
11
133
61
13
61
adequar
adestrar
adherir
adiar
adicionar
adinerar
adinsar
adjectivar
adjudicar
adjuntar
adjurar
admetre
administrar
admirar
admonitar
adobar
adoctrinar
adolir
adoptar
adorar
adormir
adornar
adossar
adotzenar
adquirir
adreçar
adrogar
adscriure
aduir
adular
adulterar
adumbrar
adverar
adverbialisar
adverbiar
advertir
advocar
aerificar
afaenar
afaitar
afalagar
afamar
afanyar
afardellar
afectar
afegir
afeminar
3
63
2
75
5
63
57
48
71
11
63
96
63
63
61
48
8
2
87
63
49
5
100
8
2
130
13
60
34
83
63
63
63
133
75
2
71
71
8
61
13
48
48
43
61
4
8
afermar
aferrar
afiançar
aficionar
aficonar
afiçonar
afiliar
afiligranar
afillar
afinar
afincar-se
afirmar
afistolar
afixar
aflaquir
aflarar
aflautar
afligir
afluir
afluixar
afofar
afollar
afonar
afondar
aforar
aforar-se
aforcar
aforejar
aforrar
afrancesar
afranquir
afrenellar
africanar
africanisar
afrontar
afruitar
afusar
afusionar
agafar
agamellar
agarberar
agarbissonar
agarrar
agavellar
agenciar
agenollar-se
agermanar
48
6
130
5
5
5
75
8
43
8
71
48
83
18
2
63
11
118
34
18
48
43
5
48
63
63
71
72
6
133
2
43
8
133
87
11
133
5
48
43
63
5
6
43
75
43
8
333
agilitar
agiotar
agitanar-se
agitar
aglomerar
aglutinar
agobiar
agoniar
agonisar
agorar
agosar
agostar
agostejar
agotar
agraciar
agradar
agrair
agramar
agramellar
agranar
agravar
agraviar
agredir
agregar
agrejar
agremiar
agreujar
agrir
agrupar
aguaitar
aguantar
aguardar
agudisar
agullonar
ahucar
ahurtar
aiguar
aiguardentar
aïllar
aïrar
airejar
aixadar
aixaguar
aixalambrar-se
aixalmar
aixar
aixaropar
334
61
61
8
61
63
8
75
75
133
63
106
87
72
87
75
48
7
48
43
8
48
75
2
13
72
75
72
2
48
61
61
48
133
5
71
11
42
61
43
63
72
48
42
63
48
18
48
aixarretar
aixavegar
ajagantar
ajardinar
ajocar
ajopir
ajornalar
ajornar
ajudar
ajuntar
ajustar
ajusticiar
alabar
alambicar
alardejar
alarmar
albardar
albardonar
albergar
albificar
albixerar
alborruçar
alcaldejar
alcalinisar
alcamforar
alcançar
alçaprémer
alçar
alcavorar
alcavotejar
alcoholar
alcoholificar
alcoholisar
alegar
alegorisar
alegrar
alejar
alenar
alentir
alertar
aletargar
aletejar
alevalentar
alfabetisar
alfarrassar
alforrar
algaliar
61
13
61
8
71
9
83
5
48
11
11
75
48
71
72
48
48
5
13
71
63
130
72
133
63
130
48
10
63
72
83
71
133
13
133
63
72
8
2
61
92
72
61
133
100
6
75
algaraviejar
algarejar
algebrisar
aliar
alienar
alimentar
alinear
aliterar
alitrencar
aliviar
allancejar
allargar
allaugerar
alletar
alliçonar
allindar
alliniar
allisar
allisiar
allistar
allobir
allomar
allumenar
allunar
allunisar
alluntar
almagasenar
almanguenar
almenar
almerçar
almescar
almibrar
almidonar
almodinejar
almogaverejar
almonedejar
almorzar
alquitranar
alterar
altercar
alternar
alucinar
aludir
alvançar
amaestrar
amagar
amagolar
72
72
133
75
8
61
107
63
71
75
72
13
63
61
5
48
75
133
75
61
2
48
8
48
133
11
8
8
8
130
71
63
5
72
72
72
48
8
63
71
8
8
2
10
63
13
83
amainar
amalgamar
amallar-se
amanerar
amanir
amanollar
amansar
amantellar
amanyar
amar
amargar
amariconar
amarinar-se
amarrar
amarrotar
amartellar
ambicionar
ambientar
ambular
amelar
amenaçar
amenisar
amerar
americanisar
ametalar
ametrallar
amigar
amijanar
amnistiar
amoblar
amodorrar-se
amoïnar-se
amolar
amollar
amollonar
amonestar
amontonar
amorar
amordaçar
amorgonar
amorigar
amorralar
amorrar
amorrudar
amortallar
amorterar
amortisar
8
48
43
63
2
43
57
43
48
48
13
8
8
6
87
43
5
61
83
83
130
133
63
133
83
43
13
8
75
132
6
8
83
43
5
61
5
63
130
5
92
83
6
48
43
63
133
amoscar-se
amotinar
amparar
ampliar
amplificar
amprar
amputar
amurallar
amurar
amussar
anagramatisar
analisar
anar
anarquisar
anastomisar
anatematisar
anatomisar
ancorar
anegar
anellar
anellejar
anestesiar
anexar
anexionar
anglicanisar
angoixar
anguilejar
angustiar
anhelar
anhidrisar
animalisar
animar
aniquilar
anisar
aniuar
anotar
anquilosar
ansiar
antecedir
antedatar
antepondre
anticipar
antimoniar
antiquar
antoixar
antuviar
anuir
71
8
63
75
71
63
11
83
63
100
133
133
12
133
133
133
133
63
13
43
72
75
18
5
133
18
72
75
83
133
133
48
81
133
123
87
106
75
2
61
105
48
58
79
18
58
34
anular
anunciar
aonar
apadrinar
apagar
apaïsar
apalancar
apanyar
apanyuscar
aparaular
aparcar
aparéixer
aparellar
aparentar
aparroquianar
aparroquiar
apartar
apassionar
apatuscar
apedaçar
apedregar
apegar
apelar
apelfar
apelmassar
apenar
apercebre's
aperear-se
apersonar-se
apesarar
apetir
apiadar
apianar
apichar
apilar
apilotar
apinyar
apinyonar
apinyotar
apitonar
apitonar-se
aplacar
aplanar
aplantillar
aplaudir
aplegar
aplicar
83
58
5
8
13
133
71
5
71
83
71
99
43
61
8
58
61
5
71
130
13
13
83
48
100
8
101
107
5
63
2
48
8
48
81
87
48
5
87
5
5
71
8
43
2
13
71
335
aplomar
apocar
apocopar
apoderar
apolloncar-se
apologisar
apoltronar
aponar-se
aponentar
apoquinar
apoquir
aporegar-se
aporismar-se
aporrejar
aportar
aportellar
aposentar
aposicionar-se
apostar
apostatar
apostrofar
aprear
apreciar
aprehendre
apremiar
aprendre
apresonar
apretar
apretunyar
aprimar
aprofitar
apropiar
aprovar
aprovisionar
aproximar
apuntalar
apuntar
apunyalar
apunyejar
apurar
aquarterar
aquarteronar
aquartonar
aqueferar
aquetar
arabisar
arbitrar
336
8
71
5
63
71
133
5
5
61
8
2
13
8
72
87
43
61
5
87
61
48
107
75
17
75
17
5
61
48
48
61
58
48
5
48
83
11
83
72
63
63
5
5
63
61
133
63
arborar
arcabussejar
arcaisar
archivar
ardir
arenar
arengar
argamassar
argentar
argollar
arguellar-se
argüir
argumentar
ariçonar
aristocratisar
armar
arnar
aromatisar
arpegiar
arponar
arponejar
arquejar
arracerar
arraconar
arraïlar
arraïmar
arramaçar
arramblar
arrancar
arrapar
arrasar
arrasmar
arrastellar
arrastrar
arrear
arrebaçar
arrebatar
arredonir
arredossar
arreglar
arrelar
arrematar
arremetre
arremolinar
arremullar
arrendar
arrepapar
63
72
133
48
2
8
13
100
61
43
43
14
61
5
133
48
8
133
58
5
72
72
63
5
81
48
130
132
71
48
57
48
43
63
107
130
61
15
100
132
132
61
96
8
43
48
48
arrepenedir-se
arreplegar
arrepretar
arrepunyar
arrestar
arriar
arribar
arriejar
arrimar
arrimerar
arringlerar
arriscar
arrocar
arrodalar-se
arrogar
arroglar
arromanar
arromançar
arromangar
arronçar
arropar
arropir-se
arrossegar
arrossinar-se
arruar
arrufaldar
arrufar
arrugar
arruïnar
arruixar
arrumbar
arrunsar
arterialisar
articular
artillar
artisar
ascendir
asclar
asfaltar
asfixiar
asilar
aspar
aspergir
aspiar
aspirar
asprejar
assaborir
2
13
61
48
61
75
48
72
48
63
63
71
71
83
13
132
8
10
13
10
48
2
13
8
123
48
48
92
8
18
8
57
133
83
43
133
2
132
61
75
81
48
118
75
63
72
2
assagar
assagetar
assalariar
assaltar
assamarrar
assampar
assaonar
asseciar
assedegar
assegurar
assentar
assentir
assessinar
assessorar
assestar
asseverar
assibilar
assignar
assimilar
assimplar
assistir
associar
assolar
assoldadar
assolejar
assonantar
assonar
assorrar
assossegar
assotar
assumir
assurar
assustar
astellar
astorar
astralejar
asuavar
atabollar
atacar
atalayar
atalbar
atallar
atandar
atansar
ataquinar
atarantar
ataronjar
13
61
75
61
6
48
5
75
13
63
61
120
8
16
61
63
81
8
81
132
2
58
83
48
72
61
5
6
13
87
2
63
11
43
63
72
48
43
71
48
48
43
48
57
8
61
72
atarquimar
atarroçar
atarumbar-se
atassallar
ataular
ataüllar
atemorisar
atemperar
atenallar
atendar
atendre
atentar
atenuar
atényer
atermenar
aterrar
aterrisar
aterrorisar
atesar
atesorar
atestar
atiar
atibacar
atindre's
atiplar
atollar
atomisar
atonyar
atordir
atormentar
atracar
atrafegar
atrampar
atrapar
atrassar
atraure
atrevir-se
atribuir
atribular
atrincherar
atrofiar
atronar
atroncar-se
atropellar
atrotinar-se
atufar
aturrullar
48
130
48
43
83
43
133
63
43
48
17
61
123
66
8
6
133
133
133
63
61
75
71
127
132
43
133
48
2
61
71
13
48
48
100
131
2
34
83
63
58
5
71
43
8
48
43
aüçar
augurar
aüixar
aumentar
aünar
aürtar
auscultar
autenticar
autentificar
autoeditar
autografiar
automatisar
autorisar
autorregular-se
autosugestionar-se
auxiliar
avalar
avalotar
avançar
avassallar
avear
aveïnar
avellanar
aventajar
aventar
aventurar
averdancar
avergonyir-se
averiar
averiguar
aviar
avinagrar
avindre
avindre's
avisar
avituallar
avivar
avorrir
axiomatisar
B
bachillerar
bachillerejar
badalir
badallar
badar
badocar
badoquejar
130
63
18
61
8
11
11
71
71
61
75
133
133
83
5
75
83
87
10
43
107
8
8
72
61
63
71
2
75
42
75
63
137
137
133
43
48
2
133
63
72
2
43
48
71
72
337
bafanejar
bagassejar
baixar
baladronejar
balafiar
balançar
balancejar
balbucejar
baldar
balejar
balisar
ballar
ballarugar
ballestejar
ballotejar
balsemar
balustrar
bambalejar
bambar
bambolejar
bambollejar
bancalejar
bandejar
banderillejar
bandir
bandolejar
banyar
baquejar
baquetejar
barallar
baratar
barbar
barbarisar
barbejar
barbollejar
bardir
baremar
barloventejar
barquejar
barrejar
barrinar
barruntar
basar
bascular
basificar
basquejar
bastantejar
338
72
72
18
72
75
10
72
72
48
72
133
43
92
72
72
48
63
72
48
72
72
72
72
72
2
72
48
72
72
43
61
48
133
72
72
2
48
72
72
72
8
11
133
83
71
72
72
bastar
bastejar
bastimentar
bastir
batallar
batallejar
batanejar
batejar
batre
bavejar
beatificar
beburrucalar
becar
befar
belar
bellugar
beneficiar
beneir
benvoler
berenar
berlingar
besar
bescuitar
besllumenar
besuquejar
beure
biaixar
bifurcar
binar
biografiar
bipartir
birbar
bisar
bisecar
bisegmentar
bisellar
bitar
bivaquejar
blanejar
blanquejar
blasfemar
blasmar
blasonar
blaürar
blavejar
bledar
blindar
61
72
61
2
43
72
72
72
30
72
71
83
71
48
83
92
75
93
139
8
13
133
61
8
72
19
18
71
8
75
2
8
133
71
61
43
61
72
72
72
48
48
5
63
72
48
48
bloquejar
bobinar
bocellar
bocinar
boicotejar
boixar
bolcar
bollir
bombar
bombardejar
bombejar
bomir
bonegar
bonificar
boquejar
borbollejar
borbollonejar
bordejar
borinotejar
borir
borlar
bornejar
borrar
borrasquejar
borrimar
borronar
borronejar
bosquejar
bossar
botar
botillejar
botinflar
boxejar
bracejar
bracillar
bramar
brandar
bravejar
bregar
breguejar
brellar
brillar
brincar
brindar
brodar
brofegar
brollar
72
8
43
8
72
18
71
20
48
72
72
2
13
71
72
72
72
72
72
2
132
72
6
72
48
5
72
72
100
87
72
132
72
72
43
48
48
72
13
72
43
43
71
48
48
13
43
bromejar
bronzejar
brotar
bruixejar
brumir
brunyir
bubar
bucejar
buçonejar
bufar
bugir
buidar
burinar
burlar
buscar
C
cabacejar
cabdellar
cabetejar
cabironar
cablegrafiar
cablejar
cabotejar
cabrafigar
cabre
cabrejar
cabriolejar
cabritar
caçar
cacarejar
cadellar
caducar
caduquejar
cagar
caixcar
caixmar
calabrotar
calabuixar
calafatar
calandrar
calar
calaverejar
calcar
calçar
calcificar
calcigar
calcinar
72
72
87
72
2
21
48
72
72
48
118
48
8
132
71
72
43
72
5
75
72
72
13
22
72
72
61
130
72
43
71
72
13
71
48
87
18
61
63
83
72
71
10
71
13
8
calcografiar
calcular
caldejar
caldre
calendar
calfar
calibrar
calificar
callar
calmar
calumniar
camejar
caminar
campanejar
campejar
camuflar
canalisar
cancelar
cancerar
candir
canonar
canonejar
canonisar
cansar
cantalejar
cantar
cantellar
cantonejar
canturrejar
canturrujar
canviar
capacitar
capar
capbrevar
capçar
capcionar
capejar
capellar
capgirar
capitalisar
capitanejar
capitombar
caplletrar
capolar
caporruchar
capsalmar
capsular
75
83
72
23
48
48
63
71
43
48
58
72
8
72
72
132
133
83
63
2
8
72
133
57
72
61
43
72
72
72
75
61
48
48
10
8
72
43
63
133
72
48
63
83
48
48
83
captar
captendre
captindre's
captivar
capturar
caquejar
caracterisar
caragolar
caragolejar
caramelar
caramullar
carbonar
carbonatar
carbonejar
carbonisar
carburar
carcallejar
carchotar
cardar
carejar
carenar
cariar
caricaturisar
carir
carnificar-se
carpir
carranquejar
carregar
carrejar
carretejar
cartejar
cartografiar
casar
cascar
cascarrar
cascarrejar
cascavellejar
caseïficar
cassar
castanyetejar
castanyolejar
castellanisar
castigar
castrar
catalanisar
catalisar
catalogar
61
17
127
8
63
72
133
83
72
83
43
5
61
72
133
63
72
87
48
72
8
75
133
2
71
2
72
13
72
72
72
75
133
71
6
72
72
71
100
72
72
133
13
63
133
133
13
339
categorisar
catequisar
caucionar
caudillar
cauquejar
caure
causar
cauterisar
cavalcar
cavallonar
cavar
cavilar
cebar
cedir
cegallejar
cegar
celar
celebrar
cendre
censar
censurar
centellejar
centralisar
centrar
centuplicar
cenyir
cercar
cerciorar
cercolar
cerndre
certificar
cessar
chafar
chafardejar
chaficar
chafigar
chalefar
chamar
chancejar
chanfarrinar
changlotar
changlotejar
chapar
chapotejar
chapurrar
chapurrejar
charcullar
340
133
133
5
43
72
24
133
133
71
5
48
81
48
2
72
13
83
63
25
57
63
72
133
63
71
2
71
63
83
25
71
100
48
72
71
13
48
48
72
8
87
72
48
72
6
72
43
charolar
charrar
charugar
cheringar
chillar
chistar
chiular
chocar
chollar
chopar
chorrar
chuplar
chutar
ciar
cicatrisar
cilindrar
cimentar
cindriar
cinglar
circuir
circular
circumcidar
circumdar
circumferir
circumnavegar
circumscriure
circumstanciar
circumvalar
cisellar
citar
civilisar
clamar
clamorejar
clapir
clarejar
clarificar
classificar
claudicar
clauquillar
clausular
clausurar
clavar
clavetejar
clavillar
cloixir
clonar
clorar
83
26
92
13
43
61
83
71
43
48
26
27
11
75
133
63
61
75
132
69
83
48
48
2
13
60
75
83
43
61
133
48
72
2
72
71
71
71
43
83
63
48
72
43
28
5
63
cloroformisar
clotar
cloure
clucar
coaccionar
coacusar
coadjuvar
coadquirir
coadunar
coagular
coajudar
coalicionar
coartar
cobejar
cobrar
cobrir
cocejar
codiciar
codicilar
codificar
codirigir
coeducar
coejar
coercir
coestendre's
coexistir
cogitar
cohabitar
cohibir
cohobar
cohonestar
coincidir
coixejar
colaborar
colapsar
colar
coleccionar
colectar
colegiar
colegir
colgar
coligar
coliquar
collir
colocar
colonisar
colorar
133
87
33
71
5
133
48
2
8
83
48
5
61
72
63
2
72
75
81
71
118
71
72
51
17
2
61
61
2
48
61
2
72
63
57
83
5
61
75
118
13
13
79
29
71
133
63
colorejar
colorir
colpejar
coludir
colzar
colzejar
comandar
comanditar
comarcar
combatre
combinar
comboyar
combregar
comedir
començar
comentar
comerciar
cometre
comissar
comissionar
commemorar
commensurar
comminar
commoure
commutar
compaginar
companejar
comparar
comparéixer
compartir
compassar
compelir
compendiar
compenetrar
compensar
competir
compilar
complànyer
complaure
complementar
completar
complicar
complimentar
complir
complotar
compondre
comportar
72
2
72
2
48
72
48
61
71
30
8
48
13
2
10
61
75
96
100
5
63
63
8
90
11
8
72
63
99
2
100
2
75
63
57
2
81
66
77
61
61
71
61
2
87
31
87
comprar
comprendre
comprimir
comprometre
comprovar
compulsar
compungir
compurgar
computar
comunicar
concadenar
concatenar
concavar
concebre
concedir
concelebrar
concentrar
conceptuar
concernir
concertar
conchavar
conciliar
concitar
concloure
concordar
concorrer
concrear
concrecionar
concretar
conculcar
concursar
condecorar
condenar
condensar
condescendir
condicionar
condimentar
condir
condoldre's
condonar
conduir
conectar
conéixer
confabular
confeccionar
confederar
conferenciar
63
53
2
96
48
57
118
92
11
71
8
8
48
32
2
63
63
123
2
61
48
75
61
33
48
37
107
5
61
71
57
63
8
57
2
5
61
2
1
5
34
61
35
83
5
63
75
conferir
confessar
confiar
configurar
confinar
confirmar
confiscar
confitar
confluir
confondre
conformar
confortar
confraternisar
confrontar
confutar
congelar
congeniar
congestionar
conglobar
conglomerar
conglutinar
congoixar
congraciar
congratular
congregar
conhortar
conjecturar
conjugar
conjuminar
conjuntar
conjurar
conllogar
connaturalisar
connotar
connumerar
conquerir
conquistar
conrear
consagrar
conscienciar
conseguir
consensuar
consentir
conservar
considerar
consignar
consistir
2
100
75
63
8
48
71
61
69
44
48
11
133
87
11
83
75
5
8
63
8
18
75
83
13
87
63
92
8
11
63
13
133
87
63
2
61
107
63
75
46
123
120
48
63
8
2
341
consolar
consolidar
consonar
conspirar
constar
constatar
constelar
consternar
constipar
constituir
constrényer
construir
consultar
consumar
consumir
contagiar
contaminar
contar
contemperar
contemplar
contemporisar
contendre
contestar
contindre
continuar
contorbar
contornar
contornejar
contraatacar
contrabalancejar
contrabandejar
contrabatre
contrabracejar
contracordar
contractar
contradir
contradistinguir
contraesmaltar
contrafallar
contrafer
contrafirmar
contraindicar
contramanar
contramarcar
contramarchar
contraminar
contraordenar
342
83
48
5
63
87
61
83
8
48
34
66
34
11
48
2
75
8
87
63
132
133
17
61
127
123
48
5
72
71
72
72
30
72
48
61
45
46
61
43
67
48
71
8
71
48
8
8
contraperfilar
contrapesar
contrapondre
contraprotestar
contraprovar
contrapuntar
contrapuntejar
contraquerellar
contrariar
contrarregistrar
contrarreplicar
contrarrestar
contrasagellar
contrastar
contraure
contravalar
contravindre
contravirar
contribuir
contribular
contristar
controlar
controvertir
contundir
contusionar
convaléixer
convalidar
convéncer
convergir
conversar
convertir
convidar
convindre
conviure
convocar
convulsionar
cooperar
coordinar
copar
copejar
copellar
copiar
coplejar
coproduir
copular
coquetejar
corbar
81
133
105
61
48
11
72
43
75
63
71
61
43
61
131
83
137
63
34
83
61
83
2
2
5
85
48
135
118
57
2
48
137
138
71
5
63
8
48
72
43
58
72
34
83
72
48
corcar
corchar
corconar
cordar
cordellar
corejar
corfar
cormejar
cornar
cornejar
coronar
corporificar
corregir
corregnar
córrer
correspondre
corretejar
corroborar
corrompre
corroure
corruquejar
cortejar
coruscar
coscollar
cosir
costar
costejar
costrar
cotejar
cotisar
cotorrejar
còure
covar
crear
crebantar
créixer
cremar
creosotar
crepitar
creuar
creure
criar
cridar
crismar
crispar
cristalisar
cristianar
71
48
5
48
43
72
48
72
5
72
5
71
36
8
37
105
72
63
76
33
72
72
71
43
38
87
72
63
72
133
72
39
48
107
61
85
48
87
61
123
40
75
48
48
48
133
8
cristianisar
criticar
critiquejar
croar
cromar
cromolitografiar
cronometrar
crucificar
cubicar
cucar
cucurrejar
cuidar
cuinar
culatejar
culejar
culminar
culpar
cultiparlar
cultivar
culturisar
curar
curiosejar
cursar
curtejar
curvar
custodiar
D
dadivar
daguerrotipar
damnificar
dansar
danyar
dar
datar
daurar
deambular
debanar
debatre
debelar
debellir-se
debilitar
debutar
decampar
decantar
decapar
decapitar
decaure
133
71
72
48
48
75
63
71
71
71
72
48
8
72
72
8
48
132
48
133
63
72
57
72
8
58
48
48
71
57
48
48
61
63
83
8
30
83
54
61
11
48
61
48
61
24
decepcionar
decernir
decidir
declamar
declarar
declinar
decolorar
decomissar
decorar
decórrer
decréixer
decretar
decuplicar
decurvar
dedicar
deduir
defallir
defecar
defendre
defenestrar
deferir
definir
deflagrar
deflectir
deflegmar
deflogisticar
defluir
deforestar
deformar
defraudar
defugir
degenerar
deglutir
degollar
degradar
degustar
deïficar
deixar
dejunar
delatar
delectar
delegar
delerar
delimitar
delinear
delinquir
delirar
5
2
2
48
63
8
63
100
63
37
85
61
71
48
71
34
54
71
41
63
2
2
63
2
48
71
69
61
48
48
118
63
2
43
48
11
71
18
8
61
61
13
63
61
107
2
63
delliberar
delliurar
delmar
deludir
demacrar
demanar
demandar
demarcar
dementar
democratisar
demoldre
demolir
demorar
demostrar
demudar
denegar
denigrar
denominar
denostar
denotar
densificar
dentar
dentejar
dentellejar
denudar
denunciar
deparar
departir
depauperar
dependre
depilar
deplorar
depondre
deportar
depositar
depravar
deprecar
depreciar
depredar
deprendre
deprimir
depurar
derivar
derogar
derramar
derretir
derribar
63
63
48
2
63
8
48
71
61
133
86
2
63
63
48
13
63
8
87
87
71
61
72
72
48
58
63
2
63
41
81
63
105
87
61
48
71
75
48
41
2
63
48
13
48
2
48
343
derringlar
derrocar
derruir
desabastar
desabastir
desabatre
desabellar
desabellir
desabillar
desabonar
desabonyar
desabrigar
desacalorar
desacampar
desacarar
desaccelerar
desaccentuar
desacertar
desacidificar
desaclimatar
desacomodar
desacompanyar
desaconsellar
desacontentar
desacoplar
desacordar
desacorralar
desacostumar
desacotar
desacreditar
desactivar
desacumular
desadornar
desadvertir
desafectar
desaferrar
desafiar
desafillar
desafinar
desaforar
desafrancesar
desagafar
desagarrar
desagermanar
desagradar
desagrair
desagraviar
344
132
71
34
61
2
30
43
54
43
5
48
13
63
48
63
63
123
61
71
61
48
48
43
61
132
48
83
48
87
61
48
83
5
2
61
6
75
43
8
63
133
48
6
8
48
7
75
desagregar
desagreujar
desagrir
desaiguar
desairar
desajudar
desajuntar
desajustar
desalabar
desalar
desalbardar
desalenar
desalinear
desalmidonar
desalterar
desamar
desamarrar
desamigar
desamistar-se
desamoblar
desamoïnar
desamorar
desamorrar
desamortallar
desamortisar
desamotinar-se
desamovençar-se
desamparar
desancorar
desanimar
desaniuar
desapadrinar
desapanyar
desaparéixer
desaparellar
desaparroquianar
desapassionar
desapegar
desapetir
desapilar
desaplicar
desapoderar
desaposentar
desapoyar
desaprendre
desapresonar
desapretar
13
72
118
42
63
48
11
11
48
83
48
8
107
5
63
48
6
13
61
132
8
63
6
43
133
8
10
63
63
48
123
8
48
99
43
8
5
13
2
81
71
63
61
48
41
5
61
desaprofitar
desapropiar
desaprovar
desapuntalar
desapuntar
desarborar
desarenar
desargentar
desarmar
desarraconar
desarraïlar
desarreglar
desarrelar
desarrendar
desarrimar
desarromangar
desarrugar
desarticular
desartillar
desassegurar
desassimilar
desassossegar
desatacar
desatendre
desatesar
desatracar
desatraure
desatufar-se
desautorisar
desavear
desaveïnar
desaventajar
desavindre
desbalafiar
desbancar
desbandar
desbaratar
desbarrafiar
desbarrar
desbarriar
desbastar
desbellugar-se
desbeure
desbocar
desbolcar
desbordar
desborrellar
61
58
48
83
11
63
8
61
48
5
81
132
83
48
48
13
92
83
43
63
81
13
71
17
133
71
131
48
133
107
8
72
137
75
71
48
61
75
6
75
61
92
19
71
71
48
43
desbotifarrar
desbrafar
desbravar
desbrifolar
desbrinar
desbromar
desbroquellar
desbrossar
desbrotar
desbudellar
desburgar
descabalar
descabar
descabdellar
descabellar
descabestrar
descabotar
descadarsar
descafeïnar
descalabrar
descalçar
descalfar
descalificar
descaminar
descamisar
descanonar
descansar
descantellar
descanviar
descanyotar
descapçar
descapitalisar
descapollar
descapotar
descaracterisar
descaragolar
descarar-se
descarbonatar
descarbonisar
descarburar
descarcatar
descarnar
descarregar
descarrilar
descartar
descasar
descaspar
6
48
48
83
8
48
43
100
87
43
92
83
48
43
43
63
87
133
8
63
10
48
71
8
133
5
57
43
75
87
10
133
43
87
133
83
63
61
133
63
61
8
13
81
61
133
48
descastar
descastellanisar
descatalanisar
descatifar
descatolisar
descavalcar
descendir
descentralisar
descentrar
descenyir
descimalar
descinglar
desclafollar
desclavar
desclavillar
descloure
descoagular
descoar
descobrir
descolgar
descollar
descollonar-se
descolocar
descolorir
descompassar-se
descomplaure
descompondre
descomprometre
desconceptuar
desconcertar
desconcordar
desconectar
desconéixer
desconfiar
desconhortar
desconjuntar
desconsiderar
desconsolar
descontar
descontentar
desconvidar
desconvindre
descopar
descorajar
descordar
descorfar
descoronar
61
133
133
48
133
71
2
133
63
2
83
132
43
48
43
33
83
48
2
13
43
5
71
2
100
77
105
96
123
61
8
61
35
58
87
11
63
83
87
61
48
137
48
72
48
48
5
descórrer
descosir
descossar
descostellar
descostrar
descrear-se
descremar
descrestar
descreure
descrismar
descristianisar
descriure
descucar
descuidar
descular
desdebanar
desdejunar-se
desdentar
desdenyar
desdibuixar
desdir
desdoblar
desdoblegar
desdonar
desdorar
desduir-se
desedificar
deseixir
desembafar
desembainar
desembalar
desembarassar
desembarcar
desembargar
desembarrancar
desembarrar
desembassar
desembastar
desembaülar
desembenar
desembocar
desemboirar-se
desembojacar
desembojar
desembolcar
desembolicar
desembornar
37
38
100
43
63
107
48
61
40
48
133
60
71
48
83
8
8
61
48
18
45
132
13
5
63
34
71
52
48
8
83
100
71
13
71
6
100
61
83
8
71
63
71
72
71
71
5
345
desembossar
desembotar
desembotellar
desembotir
desembovar-se
desembragar
desembravir
desembriagar
desembridar
desembrollar
desembruixar
desemmaixquerar
desemmarcar
desempachar
desempadronar
desempaliar
desempalmar
desempantanar
desempaperar
desempaquetar
desemparellar
desemparentar
desempastar
desempatar
desempedrar
desempeguntar
desempellogar-se
desempelluncar-se
desempenar
desempenyorar
desempereir
desempernar
desempiular
desemplear
desemplomar
desempolsegar
desempotrar
desempouar
desempresonar
desenamorar
desencabestrar
desencadenar
desencaixar
desencaixonar
desencaixquetar
desencallar
desencaminar
346
100
87
43
2
8
13
2
13
8
43
18
63
71
8
5
75
48
8
63
61
43
61
61
61
63
11
13
71
8
63
93
8
83
107
8
13
63
123
5
63
63
8
18
5
61
43
8
desencantar
desencapellar
desencapotar
desencaprichar
desencapuchar
desencarir
desencarregar
desencarrilar
desencartonar
desencastellar
desencatifar
desencauar
desencerar
desencertar
desenchisar
desenchufar
desenclavar
desenclavillar
desencolar
desencolerisar
desencolgar
desencollar
desencollir
desencorajar
desencordar
desencordellar
desencorralar
desencostrar
desencovenar
desencrespar
desendeutar
desendimoniar
desendolar
desendreçar
desenfadar
desenfangar
desenfardar
desenfardellar
desenfilar
desenfitar
desenfornar
desenfortir
desenfosquir
desenfrenar
desenfundar
desenfurir
desengabiar
61
43
87
48
48
2
13
81
5
43
48
123
63
61
133
48
48
43
83
133
13
43
29
72
48
43
43
63
8
48
11
75
83
130
48
13
48
43
81
61
5
2
2
8
48
2
75
desengafetar
desenganchar
desenganyar
desengarrotar
desengastar
desengomar
desengreixar
desengrossar
desengrunar
desengrutar
desenjoyar
desenllaçar
desenllosar
desenllustrar
desenquadernar
desenquadrar
desenquadronar
desenquetar
desenquimerar
desenrabiar
desenrajolar
desenrastrar
desenredrar
desenrollar
desenroscar
desenrunar
desensabonar
desensellar
desensenyar
desensonillar
desensucrar
desensuperbir
desentabuixar
desentapissar
desentaponar
desentarquimar
desentaular
desentaulellar
desentelar
desentendre's
desenterrar
desenteular
desentonar
desentornellar
desentorpir
desentortar
desentortillar
61
48
48
87
61
48
18
100
8
11
48
130
106
63
8
63
5
61
63
75
83
63
63
43
71
8
5
43
48
43
63
2
18
100
5
48
83
43
83
17
6
83
5
43
2
87
43
desentrampar
desentranyar
desentravessar
desentrenar
desentristir
desentronisar
desentufar-se
desentumir
desenujar
desenvelar
desenvergar
desenverinar
desenverniçar
desenvoldre
desequilibrar
desermar
desertar
desertisar
desesmaltar
desesperançar
desesperar
desespessir
desesportinar
desestajar
desestancar
desestanyar
desestibar
desestimar
desestopar
desestorar
desestovar
desfaixar
desfalcar
desfasar
desfavorir
desfer
desfermar
desferrar
desfibrar
desficiar
desfiduciar
desfigurar
desfilar
desfilarchar
desflarar
desflorar
desflorir
48
48
100
8
2
133
48
2
72
83
13
8
130
1
63
48
61
133
61
10
63
2
8
72
71
48
48
48
48
63
48
18
48
133
2
67
48
6
63
75
75
63
81
48
63
63
2
desfogar
desfogonar
desfonar
desforrar
desforrellar
desfrenar
desfrunzir
desfullar
desganar
desganyifar-se
desgarronar
desgastar
desgavellar
desgelar
desglossar
desgotar
desgovernar
desgraciar
desgramar
desgranar
desgrançar
desgranullar
desgravar
desgreixar
desgrugar
desgrunar
desguaixar
desguarnir
desguindar
deshabitar
deshabituar
desharmonisar
desheretar
deshidratar
deshidrogenar
deshipotecar
deshonorar
deshonrar
deshumanisar
deshumir
designar
desigualar
desijar
desilusionar
desimaginar
desimantar
desimboldre's
13
5
5
6
43
8
2
43
8
48
5
61
43
83
100
87
8
75
48
8
10
43
48
18
92
8
18
2
48
61
123
133
61
61
8
71
63
63
133
2
8
83
72
5
8
61
1
desimpondre
desimpressionar
desinclinar
desincorporar
desinfartar
desinfatuar
desinfectar
desinficionar
desinflamar
desinquetar
desinquietar
desinsacular
desintegrar
desinteressar
desinterlinear
desintoxicar
desistir
desjunyir
desllanar
desllanguir
desllastrar
desllavaçar
desllemenar
desllenguar
deslligar
deslliurar
deslloar
desllocar
desllogar
desllomar
deslluir
desllustrar
desmagnetisar
desmallar
desmallolar
desmamar
desmamellar
desmancar-se
desmanegar
desmantellar
desmarcar
desmarjar
desmayar
desmedrar
desmelar
desmembrar
desmemoriar
105
5
8
63
61
123
61
5
48
61
61
83
63
100
107
71
2
78
8
46
63
130
8
42
13
63
48
71
13
48
82
63
133
43
83
48
43
71
13
43
71
72
48
63
83
63
58
347
desmenjar
desmentir
desmeréixer
desmesurar
desmillorar
desmochar
desmondar
desmonetisar
desmontar
desmonyar
desmoralisar
desmorrellar
desmostar
desmotar
desmudar
desmusclar
desnacionalisar
desnassar
desnatar
desnaturalisar
desnaturar
desnevar
desnivellar
desnodrir
desnucar
desnugar
desobedir
desobligar
desobrar
desobstruir
desocupar
desoir
desolar
desoliar
desopilar
desopitar
desorbitar
desordenar
desordir
desorellar
desorganisar
desorientar
desormejar
desornar
desossar
desovar
desoxidar
348
72
84
85
63
63
48
48
133
87
48
133
43
87
87
48
132
133
100
61
133
63
48
43
2
71
92
2
13
63
69
48
98/69
83
58
81
61
61
8
2
43
133
61
72
5
100
48
48
desoxigenar
despachar
despagar
despallar
despallorfar
despalluçar
despalmar
despampolar
despanchar
despanyar
desparar
despartir
despassar
despear-se
despedir
despedregar
despellorfar
despellotar
despenalisar
despendre
despenjar
despenjollar-se
despentinar
despentolar
despenyar
desperdiciar
desperdigolar
desperear-se
desperfilar
despersonalisar
despertar
despestanyar
despestellar
despilandrajar
despinçar
despintar
despistar
despitar
despixorrar-se
desplaçar
desplanchar
desplantar
desplaure
desplegar
desplomar
despoblar
despolarisar
8
48
13
43
48
130
48
83
48
48
63
2
100
107
2
13
48
87
133
41
72
43
8
83
48
75
83
107
81
133
61
48
43
72
10
61
61
61
6
130
48
61
77
13
48
132
133
despolitisar
despollagar
despollar
despollegar
desponcellar
despondre's
desportellar
desposar
desposseir
despreciar
desprecintar
desprendre
despreocupar
desprestigiar
desproporcionar
desproveir
despuçar
despullar
despuntar
desqualificar
desquallar
desquarterar
desqueixar
desquilatar
desquixalar
desramellar-se
desraspar
desratisar
desreblar
desronyar
desrovellar
dessaborir
dessagellar
dessagnar
dessalar
dessecallar
dessecar
dessemblar
dessifrar
dessoldar
dessonillar
dessorrar
dessoterrar
dessuar
dessubstanciar
dessucar
destacar
133
13
43
13
43
105
43
106
93
75
61
41
8
75
5
93
130
43
11
71
43
63
18
61
83
43
48
133
132
48
43
2
43
8
83
43
71
132
63
48
43
6
6
123
75
71
71
destaconar
destalonar
destapar
destapiar
destaranyinar
destarar
destarroçar
desteclar
desteixir
destemplar
destentar
destenyir
desterrar
desteular
destilar
destinar
destintar
destinyar
destituir
destorbar
destòrcer
destramar
destrar
destravar
destrenar
destrificar
destronar
destroncar
destrossar
destruir
destrumfar
desullar
desunflar
desunglar
desunir
desusar
desvalair
desvalorisar
desvanir
desvaporar
desvarar
desvariar
desvedar
desveïnar
desvelar
desvellar
desvencillar
5
5
48
75
8
63
130
132
124
132
61
126
6
83
81
8
61
48
34
48
128
48
63
48
8
71
5
71
100
69
48
43
132
132
2
133
7
133
2
63
63
75
48
8
83
43
43
desventar
desventrar
desverdegar
desvergonyir
desviar
desvigorisar
desvincular
desvirar
desvirgar
desvirtuar
desvitrificar
desviure's
desvoler
desvorar
detallar
detentar
detergir
deteriorar
determinar
detestar
detindre
detonar
detractar
deturpar
deure
devallar
devastar
devindre
devorar
diagnosticar
dialisar
dialogar
dibuixar
dictaminar
dictar
difamar
diferenciar
diferir
dificultar
difluir
difondre
difractar
diftongar
difuminar
digerir
digitalisar
digitar
61
63
13
2
75
133
83
63
13
123
71
138
139
63
43
61
118
63
8
61
127
5
61
48
19
43
61
137
63
71
133
13
18
8
61
48
75
2
11
69
44
61
13
8
118
133
61
dignar-se
dignificar
dilacerar
dilapidar
dilatar
diligenciar
dilucidar
diluir
diluviar
dimanar
dimidiar
dimitir
dinamisar
dinamitar
dinar
diputar
dir
dirigir
dirimir
disceptar
discernir
disciplinar
discontinuar
disconvindre
discordar
discórrer
discrepar
discretejar
discriminar
disculpar
discursar
discursejar
discutir
disfrassar
disgregar
disgustar
dislocar
disminuir
disparar
dispensar
dispersar
dispondre
disputar
dissecar
disseccionar
disseminar
dissentir
8
71
63
48
61
75
48
34
58
8
75
2
133
61
8
11
45
118
2
61
2
8
123
137
48
37
48
72
8
48
57
72
2
100
13
11
71
34
63
57
57
105
11
71
5
8
120
349
dissenyar
dissertar
dissimilar
dissimular
dissipar
dissociar
dissoldre
dissonar
dissonar-se
dissuadir
distanciar
distar
distendre
distinguir
distorsionar
distraure
distribuir
ditejar
divagar
divaricar
divergir
diversificar
divertir
dividir
divinisar
divisar
divorciar
divulgar
doblar
doblegar
doctorar
doctrinar
documentar
dogmatisar
dolar
dolcejar
doldre
dolorejar
domar
domesticar
domiciliar
dominar
donar
dopar
dorar
dormir
dormitar
350
48
61
81
83
48
58
1
5
5
2
75
61
17
46
5
131
34
72
13
71
118
71
2
2
133
133
58
92
83
13
63
8
61
133
83
72
47
72
48
71
75
8
48
48
63
49
61
dosificar
dotar
dotorejar
dovellar
dragar
dramatisar
dreçar
drenar
drissar
drogar
dropejar
dubtar
duchar
dulcificar
dunar
duplicar
dur
durar
E
eclipsar
eclosionar
economisar
edificar
editar
educar
eduir
edulcorar
efectuar
efigiar
efluir
eixamenar
eixamorar
eixamorar-se
eixamplar
eixancar
eixarmar
eixarmentar
eixarretar
eixecutar
eixecutoriar
eixemplificar
eixercir
eixercitar
eixir
eixobrir
eixugar
ejectar
71
87
72
43
13
133
130
8
100
13
72
11
48
71
8
71
50
63
57
5
133
71
61
71
34
63
123
75
69
8
63
63
132
71
18
61
61
11
58
71
51
61
52
94
92
61
elaborar
elastificar
electrificar
electrisar
electrocutar
electrolisar
elegir
elevar
elidir
eliminar
elogiar
elongar
elucidar
elucubrar
eludir
emanar
emancipar
emascular
embabucar
embadalir
embadallar
embafar
embagar
embaïnar
embalar
embalsemar
embalumar
embanderar
embarassar
embarcar
embardiçar
embardollar
embargar
embarrancar
embarrar
embarrerar
embarrilar
embarronar
embarrotar
embarzerar
embassar
embastar
embastardir
embaucar
embaülar
embavinar
embellir
63
71
71
133
11
133
118
48
2
8
58
13
48
63
2
5
48
83
71
2
43
48
13
48
83
8
8
63
100
71
10
43
13
71
6
63
81
5
87
63
100
61
2
71
83
8
54
embenar
embetumar
embeure
embicar
embigar
emblanquinar
emblanquir
emblavir
embocar
emboçar
embogar
emboirar
embojacar
embojar
embolar
embolcar
embolicar
embonar
embonyigar
emboquillar
embornar
emborrachar
emborrar
emborrascar-se
emborronar
emboscar
embossar
embotar
embotellar
embotijar
embotir
embovar
embragar
embraguerar
embravir
embravosar
embrear
embregar-se
embriagar
embridar
embrinar
embriscar
embrocalar
embrocar
embrollar
embromar
embroquerar
8
48
19
71
13
8
2
2
71
130
13
63
71
72
83
71
71
5
13
43
5
48
6
71
5
71
100
87
43
72
2
48
13
63
2
106
107
13
13
48
8
71
83
71
43
48
63
embruixar
embrutar
embrutir
emergir
emetisar
emetre
emfatisar
emigrar
emmagrir
emmaixquerar
emmalaltir
emmallar-se
emmanegar
emmanisar
emmantar
emmantellar
emmarar-se
emmarcar
emmarletar
emmascarillar-se
emmechar
emmelar
emmerdar
emmitrar
emmolurar
emmoquetar
emmordaçar
emmoriscar
emmostar
emmudir
emmurallar
emmurar
emocionar
empabellonar
empacar
empachar
empadronar
empalar
empaliar
empalidir
empallar
empalmar
empalomar
empalustrar
empanar
empantanar
empantullar
18
11
2
118
133
96
133
63
118
63
2
43
13
133
61
43
63
71
61
43
48
83
48
63
63
61
130
71
87
2
43
63
5
5
71
48
5
83
75
2
83
48
48
63
8
8
43
empapar
empaperar
empapussar
empaquetar
emparamentar
emparedar
emparellar
emparentar
emparquetar
emparrar
emparvar
empastar
empastellar
empastrar
empatar
empavesar
empavonar
empeçolar
empedrar
empedrir
empegar
empeguntar
empellar
empeltar
empenar
empenyorar
emperchar
emperear-se
empernar
empestar
empestellar
empijorar
empilar
empinar
empindongar
empissarrar
empiular
emplaçar
emplomallar
emplomar
empobrir
empolainar
empollar
empollastrir
empolsegar
empoltronar-se
empomar
48
63
100
61
61
48
43
61
61
6
48
61
43
63
61
133
5
83
63
2
13
11
43
61
8
63
8
107
8
61
43
63
81
8
13
6
83
130
43
48
2
8
43
2
13
5
48
351
emponar-se
empopar
emporcar
emporrar-se
emporrinyar-se
emportar-se
empostar
empotar
empotrar
emprenyar
empresonar
empudegar
empulgonar-se
empunyar
empurpurar
emular
emulsionar
enaltir
enamorar
enarcar
enardir
enarenar
encabestrar
encabironar
encabotar-se
encadarnar
encadenar
encadufar
encaixar
encaixonar
encaixquetar
encalar
encalcinar
encallar
encallir
encalostrar-se
encamallar-se
encamarar
encambrar
encaminar
encamisar
encanalar
encanallar
encanar-se
encanastrar
encangrenar-se
encanir
352
5
48
71
6
48
61
87
87
63
48
5
13
5
48
63
83
5
2
63
71
2
48
63
48
87
48
8
8
18
5
61
83
8
43
54
63
43
63
63
8
133
83
43
48
63
48
2
encanonar
encantar
encanutar
encanyar
encanyiçar
encapar
encaparruchar-se
encapçalar
encapellar
encapironar
encapollar-se
encapotar
encaprichar-se
encapuchar
encarabassinar-se
encaragolar
encaramallar-se
encarar
encarcerar
encarir
encarnar
encarniçar
encarregar
encarreronar
encarrilar
encartar
encartonar
encasacar
encasar
encascavellar
encasellar
encastellar
encatarrar
encatifar
encauar
encausar
encavalcar
encavallonar
encegar
encelosir
encelosir-se
encendrar
encendre
encendregar
encepar
encerar
encercolar
48
61
11
48
130
48
48
83
43
48
43
87
48
48
48
83
43
63
63
2
8
130
13
5
81
61
5
71
48
43
43
43
6
48
123
133
71
5
13
2
2
63
53
13
48
63
83
encerolar
encerrellar
encertar
encervellar
encetar
enchacamallar
enchancallar
enchancar
encharolar
enchicar-se
enchisar
enchufar
encintar
enciscar-se
encistellar
enclausonar
enclaustrar
enclavar
enclavillar
enclotar
encobertar
encobrir
encoentar-se
encofinar
encofrar
encoixar
encoixinar
encolar
encolerisar
encollar
encollir
encomanar
encomiar
enconar
encondolir-se
enconfitar
enconillar-se
encontrar
encorajar
encorbar
encorbatar
encorcovir
encordar
encordellar
encordonar
encorfar-se
encornar
83
43
61
43
61
43
43
71
83
71
133
48
61
71
43
5
63
48
43
87
61
2
61
8
63
18
8
83
133
43
29
8
58
5
2
61
43
63
72
48
61
2
48
43
5
48
5
encorralar
encorsetar
encortar-se
encortinar
encossiar
encostrar
encovar
encovenar
encrespar
encrestar-se
encreuar
encreuellar
encreüllar
encrispolar
encristalar
encruelir
encubar
encuiraçar
encuirar
encular
encurenyar
endechar
endentar
endenyar
enderrocar
endeutar
endevinar
endiablar
endimoniar
endoblegar
endogalar
endolar
endolcir
endolorir-se
endomassar
endongar
endormiscar-se
endossar
endosserar
endreçar
endurir
endur-se
enemistar
energisar
enervar
enfadar
enfaixar
83
61
87
8
58
63
48
8
48
61
123
43
43
83
83
2
48
130
63
83
48
48
61
48
71
11
8
132
58
13
83
83
51
2
100
13
71
100
16
130
2
50
61
133
48
48
18
enfaldar
enfangar
enfardar
enfardellar
enfarinar
enfebrar-se
enfeixar
enfeltrir-se
enfervorir
enfeudar
enfigar-se
enfilar
enfilatar
enfilerar
enfistolar
enfistolar-se
enfitar
enflaquir
enflarar
enflocar
enflorar
enfocar
enfolgar-se
enfollir
enfonar
enfondrar
enforfoguir
enformar
enfornar
enforrellar
enforrullar-se
enforrunar-se
enfortir
enfosquir
enfrascar-se
enfrenar
enfrontar
enfundar
enfurir
enfurrullar-se
enfurrutar-se
engabiar
engafar
engafetar
engalanar
engaldir
engalgar
48
13
48
43
8
63
18
2
2
48
13
81
61
63
83
83
61
2
63
71
63
71
13
54
5
63
56
48
5
43
43
8
2
2
71
8
87
48
2
43
11
75
48
61
8
48
13
engallardir
engalonar
engaltar
engalzar
engamboixar
enganchar
enganyar
engarbar
engargamellar
engaritar
engarjolar
engarlandar
engarlopejar
engarrofar-se
engarrotar
engassar
engastar
engatussar
engendrar
engerrar
englobar
engolar
engolfar
engolir
engomar
engordir
engraellar
engranar
engrandir
engranerar
engranullar-se
engravar
engreixar
engrescar
engrillonar
engripar-se
engroguir
engronsar
engronyonir-se
engrossar
engrunar
engrunsar
engrutar
engualdrapar
enguantar
enguatar
enguerrar
2
5
61
48
18
48
48
13
43
61
83
48
72
48
87
100
61
100
63
6
48
83
48
55
48
2
43
8
2
63
43
48
18
71
5
48
56
57
2
100
8
57
11
48
61
61
6
353
enguilopir-se
enguiscar
enjoliolar
enjornar
enjouar
enjoyar
enjoyellar
enjugassar-se
enjuïciar
enjuncar
enjunyir
enllacar
enllaçar
enllanar
enllançolar
enllandar
enllardar
enllegir
enlleixiuar
enllemenar-se
enllepolir
enllestir-se
enlliçar
enllistar
enllistonar
enllitar
enllocar-se
enllosar
enlluernar
enllustrar
ennegrir
ennoblir
ennuvolar
enorgullir
enquadernar
enquadrar
enquadronar
enquestar
enquistar-se
enrabiar
enrajolar
enramar
enramellar
enrarir
enrastrar
enrecordar-se
enredrar
354
2
71
83
5
123
48
43
100
75
71
78
71
130
8
83
48
48
80
123
8
2
2
130
61
5
61
71
106
8
63
2
2
83
54
8
63
5
61
61
75
83
48
43
2
63
48
57
enrefilar
enreixar
enrellar
enresinar
enrevessar
enringlerar
enriquir
enrobustir
enrocar
enrocar-se
enrodar
enrogir
enrolar
enrollar
enroniar
enronquir
enronyar
enroscar
enrossinar-se
enrossir
enrullar
enrunar
ensabatar-se
ensabonar
ensacar
ensafranar
ensaginar
ensajar
ensalivar
ensamarrar
ensangonar
ensanguinar
ensanyar-se
ensarronar
ensarronar-se
ensellar
ensenyar
ensenyorejar
ensenyorejar-se
ensenyorir
ensequir-se
enseuar
ensijar
ensivellar
ensivillar
ensobinar-se
ensobrar
81
18
43
8
100
63
2
2
71
71
48
118
83
43
58
2
48
71
8
2
43
8
61
5
71
8
8
72
48
6
5
8
48
5
5
43
48
72
72
2
2
123
72
43
43
8
63
ensofrar
ensogar
ensolar
ensomiar
ensomordir-se
ensopir
ensordir
ensucrar
ensuperbir
entabacar
entabuixar
entalecar
entallar
entapissar
entaponar
entapuçar
entaranyinar-se
entarimar
entarquimar
entaular
entaulellar
entebiar
entecar-se
entelar
entemenar
entendar
entendre
entendrir
entenebrar
enterar
enterbolir
enterrar
entestar
enteular
entinar
entonar
entonellar
entorchar
entornellar
entorpir
entortar
entortillar
entramar
entrampar
entranyar
entrar
entravessar
63
13
83
58
2
2
2
63
2
71
18
71
43
100
5
130
8
48
48
83
43
75
71
83
8
48
17
2
63
63
2
6
61
83
8
5
43
48
43
2
87
43
48
48
48
63
100
entrecamar
entrecavar
entrechocar
entrecreuar
entredir
entreforrar
entregar
entreguardar
entrellaçar
entrelligar
entrelluir
entremesclar
entremetre
entrenar
entrenyorar-se
entreobrir
entreoir
entresuar
entretallar
entretancar
entreteixir
entretelar
entretindre
entretraure
entretriar
entreverar
entrevistar
entrevore
entristir
entroncar
entronisar
entronquir-se
entropeçar
entrullar
entubar
entufar
entumir
enturrufar-se
entusiasmar
enuclear
enujar
enumerar
enunciar
envalentir
envanir
envasar
envejar
48
48
71
123
45
6
13
130
13
82
132
96
8
63
94
98/69
123
43
71
124
83
127
131
75
63
61
140
2
71
133
2
130
43
48
48
2
48
48
107
72
63
58
2
2
57
72
envelar
envellir
envellutar
enverdir
envergar
enverinar
envermellir
enverniçar
envestir
enviar
enviciar
envidar
envilir
envinagrar
envinar
enviscar
enviudar
envolar-se
envoldre
enyorar
enzelar-se
epigramatisar
epilogar
epitimar
epitomar
equalisar
equidistar
equilibrar
equipar
equiparar
equiponderar
equivaldre
equivocar
erejar
ererar
ergotisar
erigir
erisipelar
ermar
erogar
erosionar
erotisar
erradicar
errar
eructar
erupcionar
esbalair
83
54
11
2
13
8
54
48
136
75
75
48
2
63
8
71
48
83
1
63
83
133
13
48
48
133
61
63
48
63
63
134
71
72
63
133
118
83
48
13
5
133
71
6
11
5
7
esbandir
esbargir
esbarrar
esbatuçar
esbavorar
esbelluçar
esblanquir-se
esboldregar
esborronar
esbossar
esbrafar
esbramar
esbroquellar
esburgar
escabechar
escabuçar
escagarransir-se
escagarritar-se
escalar
escaldabullar
escaldar
escalfir-se
escallar
escalonar
escalpellar
escamar
escamarrar-se
escamochar
escamotejar
escampar
escampir
escandalisar
escandallar
escandir
escanejar
escapar
escaparrar
escapçar
escaprar
escaquejar
escar
escaramussar
escarbar
escardar
escarduçar
escarificar
escarmentar
2
118
6
130
63
130
2
13
5
100
48
48
43
92
48
130
2
61
83
43
48
2
43
5
43
48
6
48
72
48
2
133
43
2
72
48
6
10
63
72
71
100
48
48
130
71
61
355
escarnir
escarotar
escarpar
escarpellar
escarpir
escarransir
escassejar
escatar
escatimar
escausolar
escayolar
escenificar
escindir
esclafar
esclafir
esclaquinar
esclatar
esclavisar
esclavonar
esclopar-se
escodrinyar
escogular
escolanar
escolarisar
escoliar
escollir
escoltar
escombrar
escombregar
escomençar
escopetejar
escopinyar
escopir
escorar
escorçar
escorchar
escorcollar
escorificar
escórrer
escotar
escotiflar-se
escriturar
escriure
escrutar
escudar
escudellar
escugular
356
2
87
48
43
2
2
72
61
48
83
83
71
2
48
2
8
61
133
5
48
48
83
5
133
58
29
87
63
13
10
72
48
59
63
10
48
43
71
37
87
132
63
60
11
48
43
83
esculpir
escurar
esfacelar-se
esforçar
esfullar
esfumar
esfuminar
esgallar
esganyar-se
esgaritar-se
esgarranchar
esgarranyar
esgarrar
esgarrifar
esgarronar
esglayar
esgolar
esgollar
esgollarar
esgotar
esgrafiar
esgramar
esgrimir
esguaçar
esguellar
esguillar-se
esguitar
eslliçar
esmaltar
esmarerar
esmarletar
esmarrar-se
esmenar
esmerilar
esmicolar
esmolar
esmonyir-se
esmoraixar-se
esmortir
esmunyir
esmussar
esnifar
espadar
espalar
espalar-se
espalmar
espantar
2
63
83
10
43
48
8
43
48
61
48
48
6
48
5
48
83
43
63
87
75
48
2
130
43
43
61
130
61
63
61
6
8
81
83
83
88
18
2
88
100
48
48
83
83
48
61
espanyolisar
espardalisar
espargir
espasmar
espatarrar
espavilar
espayar
espear-se
especialisar
especificar
especular
espellucar
espencar
espenjollar
espentar
espentejar
espentolar
esperançar
esperar
esperdigar
esperdigolar
esperonar
esperpentisar
espessar
espiar
espichar
espigar
espigolar
espijar
espillar
espillejar
espillerar
espinar
espirar
espiritar
espiritualisar
esplachar
esplanar
esplayar
espletar
esplugar
espolejar
espoliar
espolinar
espollegar
espolsar
espolsir
133
133
118
48
6
81
48
107
133
71
83
71
71
43
61
72
83
10
63
13
83
5
133
100
58
48
13
83
72
43
72
63
8
63
61
133
48
8
48
61
92
72
58
8
13
133
2
espoltir
esponjar
espontanejar-se
esporgar
esporrejar-se
esportinar
esposar
esprémer
esputar
esquadrar
esquadrejar
esquadrinyar
esquadronar
esquallar-se
esqueixar
esquematisar
esquiar
esquilar
esquivar
estabilisar
establir
estabular
estacar
estaconar
estadificar
estafar
estajar
estallar
estalviar
estampar
estampillar
estancar
estandardisar
estanyar
estar
estarnudar
estatuir
estendre
estenografiar
estereotipar
estergir
esterificar
esterilisar
estibar
estibonar
estigmatisar
estilar
2
72
72
13
72
8
106
48
61
63
72
48
5
43
18
133
75
81
48
133
2
83
71
5
71
48
72
43
75
48
43
71
133
48
62
48
34
17
75
48
118
71
133
48
5
133
83
estilisar
estimar
estimular
estiomenar
estipendiar
estipticar
estipular
estirar
estiuar
estiuejar
estofar
estojar
estomacar
estomordir
estopar
estoquejar
estorar
estornudar
estorrufar
estossolar
estovar
estragallar
estragar
estrangerisar
estrangular
estranyar
estratificar
estrebar
estrelar
estremir
estrényer
estressar
estretir
estriar
estrinjolar
estroncar-se
estropeçar
estropejar
estructurar
estucar
estudiar
estufar
estuprar
esvanir-se
esvarar
esventir-se
esventolejar
133
48
83
8
75
71
83
63
123
72
48
72
71
2
48
72
63
48
48
83
48
43
13
133
83
48
71
48
83
2
66
100
2
75
83
71
130
72
63
71
58
48
63
2
63
2
72
esventrar
esvolatregar
eterificar
eterisar
eternisar
etimologisar
etiquetar
europeisar
evacuar
evadir
evaginar
evaluar
evangelisar
evaporar
evidenciar
evitar
evocar
evolucionar
exacerbar
exagerar
exalçar
exaltar
examinar
exasperar
exaudir
excavar
excedir
excelir
excelsificar
excepcionar
exceptuar
excitar
exclamar
exclaustrar
excloure
excogitar
excomunicar
excoriar
excorticar
excrementar
excretar
exculpar
excusar
execrar
exfoliar
exhalar
exhaurir
63
13
71
133
133
133
61
133
109
2
5
123
133
63
75
61
71
5
48
63
10
61
8
63
2
48
2
2
71
5
123
61
48
63
33
61
71
58
71
61
61
48
133
63
58
83
2
357
exhibir
exhortar
exhumar
exigir
exiliar
eximir
existimar
existir
exonerar
exorar
exorcisar
exornar
expandir
expansionar-se
expatriar
expectar
expectorar
expedientar
expedir
expelir
expendre
experimentar
expiar
expirar
explanar
explicar
explicotejar
explorar
explosionar
explotar
expondre
exportar
expressar
expropiar
expugnar
expulsar
expurgar
extasiar
extenuar
exteriorisar
exterminar
extinguir
extirpar
extorsionar
extractar
extraditar
extrallimitar-se
358
2
87
48
118
75
2
48
2
63
63
133
8
2
5
75
61
63
61
2
2
53
61
75
63
8
71
72
63
5
87
64
87
100
58
8
57
92
75
123
133
8
46
48
5
61
61
61
extrapolar
extraure
extravasar-se
extravenar
extraviar
extremar
extremaunciar
extrudir
exudar
exulcerar
exultar
eyacular
F
fabricar
fabular
facilejar
facilitar
facturar
facultar
fadar
fadrinejar
faenar
faenejar
faenolejar
faferir
fagocitar
faixar
faixcar
falcar
faldejar
fallar
fallir
falsar
falsejar
falsificar
faltar
famejar
familiarisar
fanatisar
fandanguejar
fanfarronejar
fanguejar
fantasiar
faradisar
farandulejar
farcir
farfallejar
83
131
57
8
75
48
58
2
48
63
11
83
71
83
72
61
63
11
48
72
8
72
72
2
61
18
71
71
72
43
54
57
72
71
61
72
133
133
72
72
72
75
133
72
51
72
farjar
farolejar
fartar
fascinar
fascir
fastidiar
fatigar
favorir
fecundar
fecundisar
federar
feixar
felicitar
femar
femejar
feminisar
fendre
fenicar
fényer
fer
feriar
ferir
fermentar
ferrajar
ferrar
ferretejar
ferrificar-se
fertilisar
festejar
festonejar
fetillar
fiar
fiblar
ficar
fiçar
fichar
fideïcomissar
figurar
filar
filetejar
filiar
filmar
filosofar
filoxerar-se
filtrar
finalisar
finançar
72
72
61
8
51
75
13
2
48
133
63
18
61
48
72
133
65
71
66
67
75
2
61
72
6
72
71
133
72
72
43
75
132
71
130
48
100
63
81
72
75
48
48
63
63
133
130
finar
fincar-se
fingir
finiquitar
finir
firar
firmar
fiscalisar
fisgar
fistolar
fitar
fitorar
fixar
flabelar
flagellar
flagrar
flamejar
flanquejar
flaquejar
flautejar
flechar
fleixar
fleixar-se
fleixinar
fleixir
flexibilisar
flicar
flixar-se
flocular
floquejar
florejar
floretejar
florir
flotar
fluctuar
fluïdificar
fluir
fluixejar
fluorar
focalisar
fofar
fogir
foguejar
folgaçar
folgar
foliar
follejar
8
71
118
61
2
63
48
133
13
83
61
63
18
83
43
63
72
72
72
72
48
18
18
8
51
133
71
18
83
72
72
72
2
87
123
71
69
72
63
133
48
118
72
130
13
58
72
fomentar
fonamentar
fondejar
fondre
foradar
foragitar
forçar
forcejar
forestar
forjar
formalisar
formar
formatejar
formigar
formiguejar
formular
fornicar
fornir
forquejar
forrar
fortificar
forumejar
fosfatar
fosforar
fosforejar
fosforilar
fosforisar
fosquejar
fossar
fossilisar
fotocopiar
fotografiar
fotogravar
fotolitografiar
fotosintetisar
fotre
fracassar
fraccionar
fracturar
fragmentar
franjar
franquejar
frasejar
fraternisar
fregar
fregir
frenar
61
61
72
44
48
61
10
72
61
72
133
48
72
13
72
83
71
2
72
6
71
72
61
63
72
81
48
72
100
133
58
75
48
75
133
48
100
5
63
61
72
72
72
133
13
68
8
frenellar
freqüentar
fresar
fricar
fricativisar
friccionar
frisar
frivolisar
fructificar
fruir
frunzir
frustrar
fugar
fugir
fulgurar
fullejar
fulminar
fumar
fumejar
fumigar
funcionar
fundar
funestar
funyar
furgar
furonejar
furtar
fusilar
fusionar
fussar
fustejar
fustigar
G
gabular
gaitejar
galantejar
galgar
galguejar
gallardejar
gallejar
gallipontejar
galonejar
galopar
galtejar
galvanisar
gambar
gandulejar
43
61
133
71
133
5
133
133
71
69
2
63
92
70
63
72
8
48
72
13
5
48
61
48
92
72
11
81
5
100
72
13
83
72
72
13
72
72
72
72
72
48
72
133
48
72
359
ganguejar
ganivetejar
gansejar
ganyar
ganyir
ganyolar
garantisar
garbejar
garbellar
gargallejar
gargarisar
garrafunyar
garrapinyar
garrejar
garrofejar
garrotejar
garrullar
garsar
garsejar
gasejar
gasificar
gassonar
gastar
gatejar
gatinyar
gatir
gaubar
gavinetejar
gelar
gelatinificar
gelatinisar
gemecar
geminar
gemir
generalisar
generar
germanisar
germinar
gestar
gesticular
gestionar
gimelgar
girar
gitanejar
gitar
glatir
globalisar
360
72
72
72
48
2
83
133
72
43
72
133
48
48
72
72
72
43
133
72
72
71
5
61
72
48
2
48
72
83
71
133
71
8
2
133
63
133
8
61
83
5
13
63
72
61
2
133
glopejar
gloriar
glorificar
glossar
glotonejar
gojar
golejar
gongorisar
gorguejar
gornejar
gorrominejar
gosar
gotejar
gotinyar
governar
graduar
grafiar
grallar
gramatiquejar
gramatisar
granar
granejar
graniçar
granisolar
granular
grapar
grapejar
graponar
gratar
gratificar
gratinar
gratular
gravar
gravitar
grifar
grillar
groguejar
grossejar
grugar-se
grunyir
guaitar
gualdrapar
guanyar
guardar
guardonar
guaretar
guarnicionar
72
58
71
100
72
72
72
133
72
72
72
133
72
48
8
123
75
43
72
133
8
72
130
83
83
48
72
5
61
71
8
83
48
61
48
43
72
72
92
73
61
48
48
48
5
61
5
guarnir
guerrejar
guiar
guillar
guillotinar
guilopejar
guipar
guisar
gurronejar
gustar
H
habilitar
habitar
habituar
halar
harmonisar
haver
hebraisar
helenisar
herborisar
heredar
heretar
herniar
hesitar
hidratar
hidrogenar
hidroxilar
higienisar
hiperbolisar
hiperestesiar
hipertrofiar-se
hiperventilar
hipotecar
hispanisar
hissar
historiar
hivernar
homenajar
homenejar
homogeneisar
homologar
honorar
honorificar
honrar
hormonar
horripilar
horrorisar
2
72
75
43
8
72
8
133
72
11
61
61
123
83
133
74
133
133
133
48
61
75
61
61
8
83
133
133
75
58
83
71
133
100
58
8
72
72
133
13
63
71
63
5
81
133
hospitalisar
hostajar
hostilisar
humanar
humanisar
humectar
humidificar
humiliar
humir
I
idealisar
idear
identificar
idolatrar
ignificar
ignorar
igualar
ilaquear
illegalisar
ilusionar
ilustrar
imaginar
imantar
imbricar
imbuir
imitar
immaterialisar
immergir
immigrar
immiscuir
immolar
immortalisar
immotivar
immovilisar
immunisar
immutar
impacientar
impactar
impartir
impedir
impelir
imperar
impermeabilisar
impersonalisar
impetrar
implantar
implementar
133
72
133
8
133
61
71
75
2
133
107
71
63
71
63
83
107
133
5
63
8
61
71
34
61
133
118
63
48
83
133
48
133
133
11
61
61
2
2
2
63
133
133
63
61
61
implicar
implorar
impondre
importar
importunar
impossibilitar
impostar
impostergar
imprecar
impregnar
imprentar
impressionar
imprimar
imprimir
improperar
improvar
improvisar
impugnar
impulsar
impurificar
imputar
inaugurar
incapacitar
incardinar
incautar-se
incendiar
incensar
incentivar
incidir
incinerar
incitar
incivilisar
inclinar
incloure
incoar
incomodar
incomplir
incomunicar
incordiar
incorporar
incórrer
incrassar
incrementar
increpar
incriminar
incrustar
incubar
71
63
105
87
8
61
61
13
71
8
61
5
48
2
63
48
133
8
57
71
11
63
61
8
11
75
57
48
2
63
61
133
8
33
48
48
2
71
58
63
37
100
61
48
8
11
48
inculcar
incumbir
indagar
indefinir
indemnisar
independisar
indexar
indicar
indiciar
indigestar
indignar
indisciplinar
indispondre
individualisar
individuar
induir
indulgenciar
indultar
industrialisar
industriar
infamar
infantilisar
infartar
infatuar
infeccionar
infectar
inferiorisar
inferir
infernar
infertilisar
infestar
infeudar
infibular
inficionar
infiltrar
infirmar
inflamar
inflar
infligir
influenciar
influir
infondre
informar
infringir
ingeniar
ingerir
ingressar
71
2
13
2
133
133
18
71
75
61
8
8
105
133
123
34
75
11
133
58
48
133
61
123
5
61
133
2
8
133
61
48
83
5
63
48
48
132
118
75
69
44
48
118
75
2
100
361
ingurgitar
inhabilitar
inhalar
inhibir
inhumar
iniciar
injectar
injungir
injuriar
innovar
inobservar
inocular
inquetar
inquietar
inquirir
insacular
insalivar
inscriure
insculpir
inseminar
insensibilisar
inserir
insertar
insidiar
insinuar
insistir
insolar
insolentar
insonorisar
inspeccionar
inspirar
instalar
instar
instaurar
instigar
instilar
institucionalisar
instituir
instruir
instrumentalisar
instrumentar
insubordinar
insuflar
insultar
insurgir
insurreccionar
integrar
362
61
61
83
2
48
75
61
118
75
48
48
83
61
61
118
83
48
60
118
8
133
118
61
75
123
118
83
61
133
5
63
83
61
63
13
83
133
69
69
133
61
8
132
11
118
5
63
intensificar
intentar
intercalar
intercanviar
intercedir
interceptar
interdir
interessar
interferir
interfoliar
interiorisar
interlinear
intermediar
internacionalisar
internar
interpelar
interpolar
interpondre
interpretar
interrogar
interrompre
intersecar
intervertir
intervindre
interviuar
intimar
intimidar
intitular
intoxicar
intranquilisar
intrigar
intrincar
introduir
introvertir
intubar
intuir
inundar
inutilisar
invadir
invaginar
invalidar
inventar
inventariar
invertir
investigar
investir
inveterar-se
71
61
83
75
2
61
45
100
2
58
133
107
75
133
8
83
83
105
61
13
76
71
2
137
123
48
48
83
71
133
13
71
34
2
48
34
48
133
2
8
48
61
75
2
13
136
63
invigilar
invitar
invocar
involucionar
involucrar
ionisar
iotisar
irar
irisar
ironisar
irradiar
irrigar
irritar
irrogar
irrompre
islamisar
isocronisar
italianisar
iterar
J
jactar-se
janglar
janglejar-se
jaspiar
jaure
jerarquisar
juar
jubilar
judaisar
judicar
jugar
jujar
juntar
junyir
juramentar
jurar
justar
justificar
justipreuar
L
labialisar
laborar
lacar
lactar
lamentar
laminar
lapidar
81
61
71
5
63
133
133
63
133
133
75
13
61
13
76
133
133
133
63
61
132
72
75
77
133
123
83
133
71
92
72
61
78
61
63
11
71
123
133
63
71
61
61
8
48
lapidificar
lascar
lateralisar
laudar
laxar
lematisar
lenificar
lesionar
letificar
levigar
levitar
lexicalisar
libar
licitar
liderar
lignificar
linchar
liofilisar
liquar
liquidar
litigar
litografiar
lixiviar
llacar
llaçar
llacerar
llacrar
lladrar
lladrupejar
llafardar
llagar
llagrimejar
llaïcisar
llamentar
llampar
llampejar
llampigar
llançar
llancejar
llanguir
llapidar
llapidificar
llastimar
llastrar
llatinisar
llaujar
llaurar
71
71
133
48
18
133
71
5
71
13
61
133
48
61
63
71
48
133
79
48
13
75
75
71
130
63
63
63
72
48
13
72
133
61
48
72
13
10
72
56
48
71
48
63
133
72
63
llauruchar
llavar
llavialisar
llavorar
llavujar
llaxar
llegalisar
llegar
llegir
llegislar
llegitimar
llemenar-se
llentillar
llepar
llepolejar
llescar
lletrejar
llevar
lliberalisar
lliberar
llibertar
llicenciar
lligar
llimar
llimitar
llinear
lliquidar
llistar
llistonar
llitigar
lliurar
lloar
llogar
llorejar
llubricar
llubrificar
lluir
lluitar
llussiar
llustrar
lluxuriar
localisar
lubricar
lubrificar
lucrar
lucubrar
luxuriar
48
48
133
63
72
18
133
13
80
81
48
8
43
48
72
71
72
48
133
63
61
75
13
48
61
107
48
61
5
13
63
48
13
72
71
71
82
61
58
63
75
133
71
71
63
63
58
M
macerar
macetejar
machembrar
machinar
machucar
macular
madallar
madurar
magencar
magnetisar
magnificar
magolar
mahometisar
maixcar
malaconsellar
malacostumar
malair
malar
malavear
malbaratar
malcasar
malcorar
malcriar
maldir
maleducar
maleficiar
malendreçar
malentendre
malfaenejar
malferir
malfiar
malgastar
malhumorar
maliciar
malignar
mallar
mallolar
malmenjar
malmirar
malograr
malparar
malparir
malparlar
malpensar
malprendre
malsonar
63
72
63
8
71
83
43
63
71
133
71
83
133
71
43
48
7
83
107
61
133
63
75
2
71
75
130
17
72
2
75
61
63
75
8
43
83
72
63
63
63
2
132
57
53
5
363
maltractar
malvear
malvendre
malversar
malvestir
malviure
malvoler
mamar
mamarruchar
mampendre
mamprendre
manar
mancar
manchar
mancomunar
manducar
manejar
manifecejar
manifestar
manillar
maniobrar
manipular
manollejar
manossejar
manotejar
manquejar
mantejar
mantindre
mantornar
manufacturar
manumitir
maquillar
maquinar
maravellar
marbrar
marcar
marchar
marcir
marejar
margar
marginar
maridar
mariscar
marmolar
marrar
martafallar
martavar
364
61
107
53
57
136
138
48
48
48
53
53
8
71
48
8
71
72
72
61
43
63
83
72
72
72
72
72
127
5
63
2
43
8
43
63
71
48
51
72
13
8
48
71
83
6
43
48
martellejar
martirisar
mascarar
mascarillar-se
masculinisar
massacrar
massiçar
massificar
massillar
mastegar
mastrullar
masturbar
matacanar
matafullar
matapollar
matar
matematisar
materialisar
maternisar
matinar
matinejar
matisar
matraquejar
matricular
maular
maximisar
mecanisar
mecanografiar
mechar
mechonar
mediar
mediatisar
medicar
medicinar
medir
meditar
medrar
melancolisar
melar
melificar
memorisar
menar
mencionar
mendicar
menejar
menjar
menjuçar
72
133
63
43
133
63
130
71
43
13
43
48
8
43
43
61
133
133
133
8
72
133
72
83
83
133
133
75
48
5
75
133
71
8
2
61
63
133
83
71
133
8
5
71
72
72
130
menstruar
mentalisar
mentir
menyscabar
menysprear
mercadejar
mercantilisar
mercar
mercerisar
meréixer
mermar
mesclar
mestiçar
mesturar
mesurar
metaforisar
metalisar
metamorfosejar
metastatisar
metatisar
meteorisar
metodisar
metrificar
microfilmar
micronisar
mig obrir
militar
militarisar
millorar
mimar
mimetisar
minar
mineralisar
miniar
miniaturisar
minimisar
ministrar
minorar
minutar
minvar
mirar
missar
missionar
mistificar
mitificar
mitigar
mitrar
123
133
84
48
107
72
133
71
133
85
48
132
130
63
63
133
133
72
133
133
133
133
71
48
133
94
61
133
63
48
133
8
133
75
133
133
63
63
11
48
63
100
5
71
71
13
63
miular
mixturar
mocar
modelar
moderar
modernisar
modificar
modular
moflar
moldre
molestar
molificar
molturar
molurar
momificar
mondar
monedar
monetisar
monitorisar
monologar
monopolisar
montar
monumentalisar
monyir
moquejar
moralisar
morar
mordicar
mordinyar
morfinar
morfinisar
morigerar
morir
mormar
morrejar
mortificar
moscar
mosquejar
mossegar
mostejar
mostrar
mostrejar
motejar
motilar
motivar
motorisar
moure
83
63
71
83
63
133
71
83
132
86
61
71
63
63
71
48
48
133
133
13
133
87
133
88
72
133
63
71
48
8
133
63
89
48
72
71
71
72
13
72
63
72
72
81
48
133
90
movilisar
mudar
mugir
muletejar
mullar
multar
multicopiar
multiplicar
mundificar
municionar
municipalisar
muntar
munyir
murar
murgonar
murmurar
musclejar
muscular
musicar
mussitar
mustiar
mutar
mutilar
N
nacionalisar
nacrar
nafrar
nàixer
narcotisar
narrar
nassalisar
naturalisar
naufragar
naular
nausejar
navegar
nebulisar
necessitar
necrosar
negar
negociar
negrejar
negrellar-se
nerviar
netejar
neurotisar
neutralisar
133
48
118
72
43
11
58
71
71
5
133
87
88
63
5
63
72
83
71
61
58
11
81
133
63
63
91
133
6
133
133
13
83
72
13
133
61
133
13
58
72
43
75
72
133
133
nevar
nevarsar
nevarsejar
niar
nidificar
niellar
nigar
nimbar
niquelar
nitrar
nitrificar
nitrogenar
niuejar
nivellar
noctambular
nodrir
noliejar
nomenar
nominalisar
nominar
noquejar
nordestejar
normalisar
normativisar
noroestejar
nortejar
notar
noticiar
notificar
novar
novelar
novelisar
nuclearisar
nugar
numerar
nutrir
nuvolar
nyagar
nyaular
O
obcecar
obedir
obeir
objectar
objectivar
objurgar
oblidar
48
133
72
75
71
43
13
48
83
63
71
8
72
43
83
2
72
8
133
48
72
72
133
133
72
72
87
75
71
48
83
133
133
92
63
2
83
13
83
71
2
93
61
48
13
48
365
obligar
obliquar
obliterar
obnubilar
obrar
obrir
obscurir
obsequiar
observar
obsessionar
obstaculisar
obstar
obstinar
obstruccionar
obstruir
obtemperar
obtindre
obturar
obumbrar
obviar
obvindre
ocasionar
occidentalisar
ociar
ocórrer
octuplicar
ocultar
ocupar
odiar
odorar
ofegar
ofendre
oferir
oficialisar
oficiar
ofrenar
ofuscar
oir
oldre
olfatejar
oliar
olivar-se
olmar
olorar
ombrejar
ometre
omplir
366
13
79
63
83
63
94
2
75
48
5
133
61
8
5
69
63
127
63
63
58
137
5
133
58
37
71
11
48
58
63
13
95
2
133
58
8
71
98
1
72
58
48
48
63
72
96
97
oncejar
ondejar
ondular
ondulejar
onejar
operar
opilar
opinar
opondre
opositar
oprimir
oprobiar
optar
optimisar
opugnar
orar
orbar
orbitar
ordenar
ordir
orejar
orellejar
organisar
orientar
originar
orinar
orincar
orinquejar
orlar
ormejar
ornamentar
ornar
oronejar
orquestar
orsar
ortografiar
oscilar
ossificar
ostentar
otorgar
oure
ovacionar
ovalar
oxidar
oxigenar
ozonisar
P
72
72
83
72
72
63
81
8
105
61
2
58
87
133
8
63
48
61
8
2
72
72
133
61
8
8
71
72
132
72
61
8
72
61
57
75
81
71
61
13
98
5
83
48
8
133
pacificar
pactar
padrinejar
paganisar
pagar
paginar
pair
pairar
paladejar
palanquejar
palatalisar
palejar
paliar
palmar
palmejar
palmotejar
palpar
palpebrejar
palpejar
palpitar
palpotejar
pamar
pamejar
panderejar
panegirisar
panificar
pansir
pantaixar
pantografiar
papar
paperejar
parafinar
parafrasejar
paralisar
paralogisar
paramentar
parangonar
parapetar
parar
paraulejar
parcelar
pardejar
paréixer
parificar
parir
parlamentar
parlar
71
61
72
133
13
8
7
63
72
72
133
72
75
48
72
72
48
72
72
61
72
48
72
72
133
71
2
18
75
63
72
8
72
133
133
61
5
61
63
72
83
72
99
71
2
61
132
parlotejar
parodiar
parpallejar
partejar
parterejar
participar
particularisar
partir
pasmar
passamanar
passar
passejar
pastar
pasteurisar
pasturar
patejar
patentar
patentisar
patinar
patir
patrocinar
patronejar
patrullar
pausar
pautar
pavimentar
pavonar
pecar
pedalejar
pedantejar
pedre
pedregar
pegar
peixcar
pelar
pelear
pelegrinar
pelejar
pelfar
pellejar
penalisar
penar
pencar
pendanguejar
pendre
penedir-se
penetrar
72
58
72
72
72
48
133
2
48
8
100
72
61
133
63
72
61
133
8
2
8
72
43
133
11
61
5
71
72
72
48
13
13
71
83
107
8
72
48
72
133
8
71
72
41
2
63
penitenciar
penjar
pensar
pensionar
pentinar
peraltar
percaçar
percebre
perchar
percolar
percutir
perdonar
perdre
perdurar
perfeccionar
perfilar
perforar
perfumar
periclitar
perifrasejar
perillar
periodisar
perir
peritar
perjudicar
perjurar
perlar
permanéixer
permetre
permutar
pernoctar
pernoliar
perorar
peroxidar
perpetrar
perpetuar
perquirir
perquisicionar
perseguir
perseverar
persignar
persistir
personalisar
personar-se
personificar
perspirar
persuadir
75
72
57
5
8
61
130
101
48
83
2
5
102
63
5
81
63
48
61
72
43
133
2
61
71
63
132
85
96
11
87
58
63
48
63
123
2
5
46
63
8
2
133
5
71
63
2
pertànyer
pertocar
pertorbar
pervertir
pesar
pessigar
pestanyejar
petardejar
petejar
petrificar
piafar
picar
picolar
picotejar
pigmentar
pignorar
pillar
pilotar
pilotejar
pinçar
pintar
pintarrejar
pipar
piratejar
pirogravar
piular
pixar
plagar
plagiar
planchar
planejar
planificar
plantar
plantejar
plantificar
planydre
plànyer
plasmar
plastificar
platejar
platicar
platinar
plaure
plegar
pleitejar
plisar
plomar
66
71
48
2
133
103
72
72
72
71
48
71
83
72
61
63
43
87
72
130
61
72
48
72
48
83
18
13
75
48
72
71
61
72
71
48
66
48
71
72
71
8
77
13
72
133
48
367
plomejar
plorar
ploricar
ploriquejar
ploure
plovisnar
plovitejar
pluralisar
poar
poblar
pobrejar
podar
poder
podrir
poetisar
polarisar
polemisar
policromar
polimentar
polimerisar
polinisar
polir
politiquejar
politisar
pollar
polsejar
polucionar
polvorisar
pompejar
ponderar
pondre
pontejar
pontificar
popar
popularisar
porfiar
porfirisar
porgar
porquejar
porrejar
portar
portejar
posar
posdatar
posicionar
positivar
pospondre
368
72
63
71
72
90
8
72
133
48
132
72
48
104
2
133
133
133
48
61
133
133
2
72
133
43
72
5
133
72
63
105
72
71
8
133
58
133
13
72
72
87
72
106
61
5
48
105
posseir
possessionar
possibilitar
postergar
postillar
postrar
postular
potabilisar
potenciar
potrejar
pouar
practicar
prear
precalfar
precaucionar
precedir
preceptuar
precintar
precipitar
precisar
preconcebre
preconéixer
preconisar
precuinar
predefinir
predestinar
predeterminar
predicar
predir
predispondre
predominar
preelegir
preestablir
preexistir
prefabricar
preferir
prefigurar
prefixar
pregar
pregonar
preguntar
preincriure
prejubilar
prejujar
preludiar
premeditar
prémer
93
5
61
13
43
63
83
133
75
72
123
71
107
48
5
2
123
61
61
133
32
35
133
8
2
8
8
71
45
105
8
118
2
2
71
2
63
18
13
5
11
60
81
72
58
61
108
premiar
premorir
prendre
prenotar
prensar
prenunciar
prenyar
preocupar
preopinar
preordinar
preparar
preponderar
preposterar
presagiar
prescindir
prescriure
preseleccionar
presenciar
presentar
presentir
preservar
presidir
pressionar
prestar
prestigiar
presumir
presupondre
presupostar
pretendre
preterir
pretextar
prevaldre
prevaricar
previndre
prevore
primejar
principiar
priorisar
privar
privatisar
privilegiar
problematisar
procedir
processar
proclamar
procrear
procurar
75
89
41
87
57
58
48
48
8
8
63
63
63
75
2
60
5
75
61
120
48
2
5
61
75
2
105
87
17
2
61
134
71
137
140
72
75
133
48
133
75
133
2
100
48
107
63
prodigar
produir
proejar
profanar
proferir
professar
professionalisar
profetisar
profundisar
programar
progressar
prohibir
proletarisar
proliferar
prolificar
prologar
prolongar
promediar
prometre
promiscuar
promocionar
promoure
promulgar
pronominalisar
pronosticar
pronunciar
propagar
propalar
propassar-se
propelir
propendir
propiciar
propinar
propondre
proporcionar
propugnar
propulsar
prorratejar
prorrogar
prorrompre
proscriure
proseguir
prosificar
prospectar
prosperar
prosternar-se
prostituir
13
34
72
5
2
100
133
133
133
48
100
2
133
63
71
13
13
75
96
109
5
90
13
133
71
58
13
83
100
2
2
75
8
105
5
8
57
72
13
76
60
46
71
61
63
8
34
protagonisar
protegir
protestar
protocolisar
provar
proveir
provincialisar
provindre
provocar
proyectar
publicar
publicitar
pucejar
pudelar
pudir
pugnar
pujar
pulsar
pulular
punchar
puncionar
punir
puntar
puntejar
puntualisar
puntuar
punyar
purificar
purnejar
purpurar
putejar
Q
quadrar
quadrejar
quadrellar
quadricular
quadruplicar
qualificar
quallar
quantiar
quantificar
quartejar
quebrar
quedar
queixar-se
querellar-se
qüestionar
133
118
61
133
48
93
133
137
71
61
71
61
72
83
110
8
72
57
83
48
5
2
11
72
133
123
48
71
72
63
72
63
72
43
83
71
71
43
75
71
72
63
48
18
43
5
quilatar
quilificar
quilimetrar
quimerejar
quimerisar
quimificar
quintaessenciar
quintar
quintuplicar
quinyonar
quitar
R
rabaçar
rabiar
racar
rachar
raciocinar
racionalisar
racionar
radiar
radicalisar
radicar
radiodifondre
radiografiar
radiotelegrafiar
radiotelevisar
rajar
rallar
ramejar
ramificar
rancallar
ranciar-se
ranquejar
raonar
rapar
rapinyar
raptar
rarefer
rarificar
rasar
rascar
rasclar
rasclejar
raspallar
raspar
rasquinyar
rastellar
61
71
63
72
133
71
75
61
71
5
61
130
75
71
48
8
133
5
75
133
71
44
75
75
133
72
43
72
71
43
75
72
5
48
48
61
67
71
57
71
132
72
43
48
48
43
369
rastollar
rastrejar
rasurar
ratar
ratificar
ratinar
ratonejar
raure
reabsorbir
reaccionar
reactivar
reacunyar
readaptar
readmetre
readoptar
readquirir
reafirmar
reagravar
reagrupar
reaixaguar
reajuntar
reajustar
realçar
realegrar-se
realisar
reanimar
reaparéixer
rearmar
rearpar
reassegurar
reassumir
rebaixar
reballar
rebalsar
rebatejar
rebatre
rebecar
rebelar-se
rebentar
rebeure
reblanir
reblar
reblir
reblonar
rebobinar
reboçar
rebolicar
370
43
72
63
61
71
8
72
111
2
5
48
48
61
96
87
2
48
48
48
42
11
11
10
63
133
48
99
107
107
63
2
18
43
57
72
30
71
83
61
19
2
132
2
5
8
130
71
rebollir
rebordonir
rebotar
rebramar
rebre
rebrotar
rebufar
rebujar
rebuscar
recalar
recalcar
recalçar
recalcificar
recalcitrar
recalfar
recalificar
recamar
recanviar
recapacitar
recapitular
recaptar
recarregar
recatalanisar
recaure
recavar
recebir
recelar
recenyir
receptar
recerndre
rechafar
rechuplar
reciclar
recidivar
reciprocar
recitar
reclamar
reclavar
reclinar
recloure
reclutar
recobrar
recobrir
recolar
recolectar
recollir
recollir-se
20
2
87
48
112
87
48
72
71
83
71
10
71
63
48
71
48
75
61
83
61
13
133
24
48
112
83
2
61
48
48
27
132
48
71
61
48
48
8
33
11
63
2
83
61
29
29
recolonisar
recolzar
recomanar
recombinar
recomençar
recompensar
recompondre
recomprar
reconcentrar
reconciliar
reconduir
reconéixer
reconfortar
reconquistar
reconsiderar
reconstituir
reconstruir
recontar
reconvertir
reconvindre
recopilar
recorbar
recordar
recordinar
recorregir
recórrer
recosir
recoure
recrear
recréixer
recremar
recreuar
recriar
recriminar
recristalisar
rectificar
recular
recuperar
recusar
redactar
redargüir
redefinir
redelmar
redescobrir
redescontar
redhibir
redimir
133
48
8
5
10
57
31
63
63
75
34
35
87
61
63
34
69
87
2
137
81
48
48
8
36
37
38
39
107
85
48
123
75
8
133
71
83
63
133
61
14
2
48
2
87
2
2
redir
redistribuir
redituar
redoblar
redoblegar
redolar
reduir
redundar
reduplicar
reedificar
reeditar
reeducar
reeixir
reelegir
reembarcar
reembossar
reemplaçar
reemprendre
reencarnar
reencauchar
reencontrar
reenganchar
reengendrar
reenquadernar
reenviar
reenvidar
reerigir
reescriure
reestajar
reestrenar
reestructurar
reexaminar
reexpedir
reexportar
refaldar
refallar
refartar
refer
referir
refermar
referrar
refertilisar
reficar
refigurar
refilar
refillolar
refinar
2
34
123
132
13
83
34
48
71
71
61
71
122
118
71
100
130
41
8
48
63
48
63
8
75
48
118
60
72
8
63
8
2
87
48
43
61
67
2
48
6
133
71
63
81
83
8
reflectir
reflexar
reflexionar
reflorir
refluir
refocilar
refondre
reforçar
reforestar
reformar
refractar
refredar
refregar
refregir
refrenar
refrendar
refrescar
refrigerar
refringir
refugiar
refugir
refulgir
refundar
refusar
refutar
regalar
regallar
reganyar
regar
regatar
regatejar
regenerar
regentar
regimentar
regionalisar
regir
regirar
registrar
reglamentar
reglar
reglejar
regletejar
reglotar
regnar
regolfar
regraciar
regressar
2
18
5
2
69
81
44
10
61
48
61
48
13
118
8
48
71
63
118
58
118
118
8
133
11
83
43
48
13
11
72
63
61
61
133
113
63
63
61
132
72
72
87
8
48
75
100
reguardar
reguinyar
regular
regularisar
regurgitar
rehabilitar
rehidratar
rehumir
reimplantar
reimpondre
reimportar
reimprimir
reincidir
reincorporar
reingressar
reiniciar
reinsertar
reinspeccionar
reinstalar
reintegrar
reinventar
reinvertir
reiterar
reivindicar
reixiuar
rejovenir
rejuntar
relacionar
relaixar
relatar
relativisar
relegar
relentisar
relingar
rellampar
rellampegar
rellampeguejar
rellampejar
rellançar
rellavar
rellegir
relleitar
rellejar
rellepar
rellevar
relligar
rellimar
48
48
83
133
61
61
61
118
61
105
87
2
2
63
100
75
61
8
83
63
61
118
63
71
123
2
11
5
18
61
133
13
133
13
48
13
72
72
10
48
80
61
72
48
48
13
48
371
rellisar
rellogar
relluir
remallar
remar
remarcar
remaular
remediar
remedir
remelar
remelsar-se
remembrar
rememorar
remenar
remenejar
remesar
remesclar
remesurar
remetre
remirar
remodelar
remolcar
remoldre
remontar
remordir
remorejar
remosquejar-se
remoure
remudar
remugar
remullar
remunerar
renàixer
rendar
rendir
renegar
renetejar
renillar
renomenar
renovar
renovellar
rentar
renunciar
renyir
reobrir
reocupar
reomplir
372
133
13
82
43
48
71
83
75
2
83
57
63
63
8
72
133
132
63
96
63
83
71
86
87
2
72
72
90
48
92
43
63
91
48
2
13
72
43
8
48
43
61
58
114
94
48
97
reordenar
reorganisar
reorquestar
repagar
repantigar-se
reparar
reparcelar
repartir
repassar
repatriar
repeixcar
repelar
repelir
repenedir-se
repensar
repentinar
repentisar
repercutir
repesar
repetir
repicar
repintar
repiquetejar
repixar
replantar
replantejar
replegar
replicar
repoblar
repodar
repodrir
repolir
repondre
reporgar
reportar
reposar
repreguntar
reprémer
reprendre
reprensar
represaliar
representar
repretar
reprimir
reprivatisar
reprochar
reproduir
8
133
61
92
13
63
83
2
100
75
71
83
2
2
57
8
133
2
133
2
71
61
72
18
61
72
13
71
132
48
2
2
105
92
87
106
11
108
41
57
75
61
61
2
133
48
34
repropiar
reprovar
reptar
repudiar
repugnar
repujar
repuntar
reputar
requadrar
requerir
requestar
requisar
resaber
resaltar
resaludar
resanar
resar
resarcir
rescabalar
rescaldar
rescatar
rescindir
rescolar
rescriure
resecar
resegar
resembrar
resentir-se
resenyar
reservar
resguardar
residenciar
residir
resignar
resinar
resinificar
resistir
resoldre
resonar
resopar
resorgir
respalar
respectar
respirar
resplandir
respondre
responsabilisar
58
48
61
58
8
72
11
11
63
2
61
133
119
61
48
8
133
51
83
48
61
2
83
60
71
13
63
120
48
48
48
75
2
8
8
71
2
1
5
48
118
83
61
63
2
105
133
responsar
respostejar
resquitar
ressagar-se
restablir
restar
restaurar
restituir
restrényer
restringir
resucitar
resultar
resumir
retallar
retardar
retastar
retaxar
reteixir
retentar
retenyir
retestinar
retillar
retindre
retirar
retocar
retòrcer
retornar
retorrar
retortillar
retractar
retransmetre
retratar
retraure
retre
retriar
retribuir
retrillar
retrobar
retrocedir
retronar
retrotraure
retrovendre
retrucar
retumbar
reüllar
reunflar
reunificar
57
72
61
13
2
61
63
34
66
118
61
11
2
43
48
61
18
124
61
126
8
43
127
63
71
128
5
6
43
61
96
61
131
115
75
34
43
48
2
5
131
25
71
48
43
132
71
reunir
reutilisar
revacunar
revalencianisar
revalidar
revalorisar
revaluar
revelar
revelir
revellir-se
revendre
reverberar
reverdir
reverenciar
reverir
revertir
revestir
revindre
revirar
revisar
reviscolar
revistar
revitalisar
reviure
revivar
revivificar
revocar
revolar
revolcar
revoldre
revolejar
revolotejar
revoltar
revolucionar
revore
ribetejar
ridiculisar
rifar
rimar
rimbombar
ritmar
riure
rivalisar
robar
roborar
robotisar
robustir
2
133
8
133
48
133
58
83
2
54
25
48
2
75
2
2
136
137
48
133
83
61
133
138
48
71
71
83
71
139
72
72
87
5
140
72
133
48
48
48
48
116
133
48
63
133
2
roçar
rodar
rodejar
roflar
rogar
rojar-se
rollar
romançar
romancejar
romanisar
romiejar
romiscar
rompre
roncar
rondar
rondejar
ronquejar
ronsejar
rosar
roscar
rosegar
rossar
rossegar
rossejar
rossollar
rostir
rostollar
rotar
rotobatejar
rotular
ròure
rovallar
rovellar
ruborisar-se
rubricar
rufianejar
rugir
ruglonar
rullar
rumbejar
rumiar
rumorejar-se
ruquejar
russificar
rutilar
S
sabatejar
130
48
72
132
13
72
43
10
72
133
72
71
76
71
48
72
72
72
133
71
13
100
13
72
43
117
43
87
72
83
33
43
43
133
71
72
118
5
43
72
58
72
72
71
81
72
373
sabatisar
saber
sabotejar
sabrejar
sacar
sacarificar
saciar
sacralisar
sacramentar
sacrificar
sacsar
safarejar
saforejar
safumar
safunyar
sagellar
sagetar
sagetejar
saginar
sagnar
sagramentar
salar
saldar
salicilar
salificar
salinisar
salivar
salmejar
salmodiar
salpar
salpresar
saltar
saltejar
saludar
salvaguardar
salvar
sanar
sancionar
sanejar
sangolejar
sanguificar
santificar
saponificar
saquejar
sarandar
sarpar
sarsallejar
374
133
119
72
72
71
71
75
133
61
71
57
72
72
8
48
43
61
72
8
8
61
83
48
83
71
133
48
72
58
48
57
61
72
48
48
48
8
5
72
72
71
71
71
72
48
48
72
satanisar
satelisar
satinar
satirisar
satisfer
saturar
secar
seccionar
secretar
secretejar
secularisar
secundar
sedar
sedentarisar
sedimentar
seduir
segar
segmentar
segregar
seguir
seleccionar
semar
semblar
sembrar
sensibilisar
sentenciar
sentir
senyalar
senyalisar
senyar
senyorejar
separar
septuplicar
sepultar
seqüenciar
seqüestrar
sequiar
ser
serenar
sergar
seriar
serigrafiar
sermonar
sermonejar
serpejar
serpellar-se
serrar
133
133
8
133
67
63
71
5
61
72
133
48
48
133
61
34
13
61
13
46
5
48
132
63
133
75
120
83
133
48
72
63
71
11
75
63
75
121
8
13
75
58
5
72
72
43
6
servir
sessejar
sestejar
setinar
sextuplicar
sicoanalisar
sifrar
sigilar
signar
significar
silabejar
silenciar
silicificar
silogisar
simbolisar
simetrisar
simpatisar
simplificar
simular
simultanejar
sinalefar
sincerar
sincopar
sincronisar
sindicar
singlar
singularisar
sintetisar
sintonisar
sisar
sistematisar
sitiar
situar
sobornar
sobrar
sobreabundar
sobreafegir
sobrealçar
sobrealimentar
sobrecarregar
sobrecréixer
sobredaurar
sobredimensionar
sobreedificar
sobreeixir
sobreentendre
sobreescriure
2
72
72
8
71
133
63
81
8
71
72
75
71
133
133
133
133
71
83
72
5
63
48
133
71
132
133
133
133
133
133
75
123
5
63
48
118
10
61
13
85
63
5
71
122
17
60
sobreestimar
sobreexcedir
sobreexcitar
sobrefilar
sobreimprimir
sobrenadar
sobrepassar
sobrepondre
sobrepujar
sobresagellar
sobresaltar
sobresanar
sobreseir
sobresembrar
sobresolar
sobreteixir
sobrevalorar
sobrevindre
sobreviure
sobrevolar
sobtar
socarrar
socavar
sociabilisar
socialisar
socórrer
sodomisar
sofisticar
soflamar
sofocar
sofrar
sofregir
sofrenar
sofrimar
sofrir
soguejar
solaçar
solapar
solar
solcar
soldar
soldejar
soldre
solejar
solemnisar
solfatar
solfejar
48
2
61
81
2
48
100
105
72
43
61
8
93
63
83
124
63
137
138
83
61
6
48
133
133
37
133
71
48
71
63
118
8
48
2
72
130
48
83
71
48
72
1
72
133
61
72
solicitar
solidar
solidarisar
solidificar
solsir
soltar
solucionar
sometre
somiar
somicar
somordir
somoure
somriure
sonar
sondar
sondejar
sonorisar
sopar
soportar
sorbir
sordejar
sorgir
soriejar
sorollar
sorprendre
sorrar
sorrascar
sorregar
sortejar
sortir
sospedrar
sospesar
sospirar
sospitar
sossobrar
sostindre
sostovar
sostraure
soterrar
sovietisar
sovintejar
suar
suavisar
subalternar
subarrendar
subastar
subcontractar
61
48
133
71
2
87
5
96
58
71
2
90
116
5
48
72
133
48
87
2
72
118
72
43
95
6
71
13
72
110
48
133
63
61
63
127
48
131
6
133
72
123
133
8
48
61
61
subdelegar
subdistinguir
subdividir
suberisar
subestimar
subintrar
subjectar
subjugar
sublevar
sublimar
subordinar
subrallar
subrogar
subsanar
subscriure
subseguir
subsistir
substanciar
substantivar
substituir
substraure
subtendir
subtilisar
subtitular
subvencionar
subvertir
subvindre
sucar
succeir
succionar
sucumbir
sufixar
sufragar
sufumigar
sugerir
sugestionar
suïcidar-se
sulfatar
sulfurar
sullar
sumar
sumariar
sumergir
suministrar
sumir
sunyir
supeditar
13
46
2
133
48
63
61
92
48
48
8
43
13
8
60
46
2
75
48
34
131
2
133
83
5
2
137
71
93
5
2
18
13
13
2
5
48
61
63
43
48
75
118
63
2
2
61
375
superabundar
superar
superpoblar
superpondre
supervindre
suplantar
suplicar
suplir
supondre
suprimir
supurar
suputar
surar
surpar
suscitar
suspendre
sustentar
T
tabalejar
tabicar
tabular
tacanyejar
tacar
tachar
tachonar
taconejar
tafarrejar
talar
tallar
talonejar
tambalejar
tamborejar
tamisar
tancar
tandejar
tantejar
tànyer
tapar
tapiar
tapir
tapissar
taponar
taquigrafiar
taquinar
taquinejar
tarar
tararejar
376
48
63
83
105
137
61
71
2
105
2
63
11
63
48
61
53
61
72
71
83
72
71
48
5
72
72
83
43
72
72
72
133
71
72
72
66
48
75
2
100
5
75
8
72
63
72
tardar
tarifar
tartallejar
tartamudejar
tartarisar
tastar
tatuar
taular
taulejar
taxar
teclejar
teixir
telefonejar
telegrafiar
televisar
témer
temorejar
temperar
tempestejar
templar
temporalisar
temporejar
temporisar
tenallar
tendir
tenir
tensar
tentar
tenyir
teologisar
teorisar
terciar
tergiversar
terminar
terraplenar
terrar
terrejar
territorialisar
tersar
tesar
testar
testificar
testimoniar
tetanisar
teular
texturisar
tildar
48
48
72
72
133
61
123
83
72
18
72
124
72
75
133
125
72
63
72
132
133
72
133
43
2
127
57
61
126
133
133
75
133
8
8
6
72
133
133
133
61
71
58
133
83
133
48
timbalejar
timbrar
timonejar
timpanisar-se
tindre
tintar
tintinejar
tiraçar
tiranisar
tirar
tirejar
tirotejar
titilar
titubejar
titular
titularisar
tocar
toflar
tolerar
tombar
tondre
tonificar
tonsurar
tonyar
topar
topetar
topetejar
topolar
toquejar
toquetejar
torbar
torcar
tòrcer
torejar
tornar
tornassolar
tornejar
torpedejar
torrar
torrejar
torturar
tossar
tossir
totalisar
tovejar
trabucar
tracalejar
72
63
72
133
127
61
72
130
133
63
72
72
81
72
83
133
71
132
63
48
44
71
63
48
48
61
72
83
72
72
48
71
128
72
8
83
72
72
6
72
63
100
129
133
72
71
72
traçar
tractar
traduir
trafegar
traficar
tragar
tragellar
traginar
traïcionar
tramar
trametre
tramitar
tramontar
trampar
trampejar
trangolejar
tranquilisar
transbordar
transcendir
transcórrer
transcriure
transferir
transfigurar
transflorar
transfondre
transformar
transfretar
transgredir
transhumar
transigir
transir
transitar
translimitar
transmetre
transmigrar
transmutar
transnoctar
transparentar
transpirar
transplantar
transpondre
transportar
transubstanciar
transudar
transvasar
trapassejar
trapijar
130
61
34
13
71
13
43
8
5
48
96
61
87
48
72
72
133
48
2
37
60
2
63
63
44
48
61
2
48
118
2
61
61
96
63
11
87
61
63
61
105
87
75
48
133
72
72
traquetejar
trascolar
traslladar
traslluir-se
traspalar
traspaperar
traspassar
traspintar
traspondre
trasquilar
trastejar
trastocar
trastornar
traucar
trauejar
traumar
traumatisar
traure
travar
travessar
treballar
treballujar
tregillar
tremolar
trenar
trencar
trepanar
trepar
trepidar
trespolar
tressar
trestombar
triangular
triar
tribular
tributar
trifurcar
trillar
trinar
trincar
trinchar
tripartir
triplicar
tripular
triscar
trisecar
triturar
72
83
48
82
83
63
100
61
105
81
72
71
5
71
72
48
133
131
48
100
43
72
43
83
8
71
8
48
48
83
100
48
83
75
83
11
71
43
8
71
48
2
71
83
71
71
63
triumfar
trobar
trociscar
trolejar
trompetejar
trompicar
tronar
tropeçar
trossejar
trotar
truanejar
trucar
trucidar
trufar
truncar
tuberculisar
tufar
tumultuar
tupir
turbinar
turibular
tutejar
U
ubicar
udolar
ufanar-se
ufanejar
uixar
ulcerar
ullar
ultimar
ultrajar
unflar
ungir
unificar
uniformar
unir
universalisar
univocar-se
untar
urbanisar
urdir
urgir
usar
usucapir
usufructuar
usurejar
48
48
71
72
72
71
5
130
72
87
72
71
48
48
71
133
48
123
2
8
83
72
71
83
8
72
18
63
43
48
72
132
118
71
48
2
133
71
11
133
2
118
133
2
123
72
377
usurpar
utilisar
V
vacar
vacilar
vacunar
vagabundejar
vagar
vaguejar
valdre
valencianejar
valencianisar
validar
valorar
valsar
vanagloriar-se
vanar-se
vanejar
vaporar
vaporisar
varar
varejar
variar
variegar
variejar
vaticinar
vedar
vegetar
velar
velarisar
velejar
véncer
vendre
venerar
venir
venjar
ventejar
ventilar
ventiscar
ventolejar
ventrellar
verbalisar
verberar
verdejar
veremar
verguejar
verificar
378
48
133V
71
81
8
72
13
72
134
72
133
48
63
57
58
8
72
63
133
63
72
75
13
72
8
48
61
83
133
72
135
25
63
137
72
72
81
71
72
43
133
63
72
48
72
71
verniçar
versar
versejar
versificar
vertebrar
vestir
vexar
viajar
viaticar
vibrar
viciar
vidriar
vigilar
vigorisar
vilipendiar
vincular
vindicar
vindre
vinificar
violar
violentar
virar
virilisar
visar
visionar
visitar
visquejar
visualisar
vitalisar
vitolar
vitorejar
vitrificar
vituperar
viure
vivificar
vocalisar
vociferar
vogir
volar
volatilisar
voldre
voler
voltar
voltejar
vomitar
vore
vorejar
130
57
72
71
63
136
18
72
71
63
75
75
81
57
75
83
71
137
71
83
61
63
133
133
8
61
72
133
133
83
72
71
63
138
71
133
63
118
83
133
139
139
87
72
61
140
72
votar
vulcanisar
vulgarisar
vulnerar
X
xerocopiar
xerografiar
Y
yodar
yodurar
yuxtapondre
Z
zelar
zigzaguejar
87
133
133
63
58
75
48
63
105
83
72
BIBLIOGRAFIA
ADLERT, M. El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. L'oronella-AELLVA.
Valéncia, 1999.
ALCOVER, A. Diccionari Català-Valencià-Balear. (X vols.) Ed. Moll. Palma de Mallorca,
1985.
CASTELLANO, M. La conjugació verbal valenciana. Ed. Acció Bibliogràfica Valenciana. Valéncia, 2001.
COSTA, J. El valencià: llengua viva. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1984.
ESCALANTE, E. Teatre original complet. Ed. Alfons el Magnànim. Valéncia, 1995.
ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887.
Edició facsímil. Ed. Librería París-Valencia. Valéncia, 1987.
FONTELLES, A. GARCÍA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la Llengua Valenciana.
(2ª edició corregida) Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1996.
FONTELLES, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. (2ª edició) Ed. Lo Rat Penat.
Valéncia, 1993.
FULLANA, LL. Compendi de la Gramàtica Valenciana. Ed. Llibreria de la Vda. de
Ramón Ortega. Valéncia, 1921.
– Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valéncia, 1921. Edició facsímil. Ed. Grup
d’Acció Valencianista. Valéncia 1979.
GIMENO, M. El lèxic valencià proscrit a través dels clàssics. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1993.
– El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valéncia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.
– Introducció a la dialectologia. Els dialectes valencians. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1996.
GUINOT, J. Mª. Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana. Ed. Lo Rat Penat.
Valéncia, 1987.
– El Valencià: Fonètica Verbal. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1987.
MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valéncia, 1891.
MIEDES, E. Vocabulari elemental de la Llengua Valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia, 1983.
PAGÈS, A. Les obres d’Auzias March. Ed.Consell Valencià de Cultura. Valéncia, 1995.
PUIG, R. La conjugació verbal valenciana. (5ª edició). Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1983.
RENAT, G. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellonenca de Cultura.
Castelló, 1933.
ROS, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia, 1764. Edició facsímil. Ed. Librería París- Valencia. Valéncia, 1979.
RUIZ, A. Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims. Ed. RACV. Valéncia, 2004.
S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. (2ª edició). Ed. a càrrec de l’autor. Valéncia, 2005.
VALOR, E. La flexió verbal. (21ª edició). Ed. E. Climent. Valéncia, 1996.
V. A. Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà. Castellà-Valencià. RACV. (2ª edició).
Ed. RACV, 2004.
– Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà. Castellà-Valencià. RACV. (3ª edició).
Ed. RACV, 2005.
– Diccionari valencià. (2ª edició). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Ed. Bromera. Alzira, 1996.
– Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. (II vols.). Ed. Del Sénia al Segura. Valéncia, 1992.
– Documentació formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de
Valéncia. Valéncia, 1994.
– Els verbs valencians. (3ª edició). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Ed. Bromera. Alzira, 1996.
– Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià. En Série Filològica
núm. 27. Ed. RACV. Valéncia, 2005.
LÓPEZ, V. Introducció a la lexicografia valenciana. En Série Filològica, núm. 13.
Ed. RACV. Valéncia, 1994.
– El parlar de l’Horta de Valéncia dins del dialecte apichat. Ed. RACV. Valéncia, 2003.
– L’arcaisme en la comarca de l’Horta Sur. Tesis Doctoral. Universitat de Valéncia.
(Biblioteca RACV). Valéncia, 2002.
– Les normes de l’Acadèmia o normes ortogràfiques del Puig. En Série Filològica núm.
19. Ed. RACV. Valéncia, 1998.
– Proposta d’un “standard” oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.
380
381
TAULA DE CONTINGUTS
Pàg.
PRÒLEC ........................................................................................................................ 11
INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 13
A) Codificació i normalisació de la llengua valenciana ........................................ 15
B) Justificació i objecte d’estudi ............................................................................ 16
C) Consideracions generals al voltant dels verps .................................................. 18
D) Consideracions del primer grup de verps (-ar) .................................................. 19
E) Consideracions del segon grup de verps (-er, -re, -r) ........................................ 20
F) Consideracions del tercer grup de verps (-ir) .................................................... 21
G) Varietats dialectals i locals ................................................................................ 23
H) Indicacions per a buscar i consultar un verp correctament................................ 28
ANEX (CRITERIS PER A LA FLEXIÓ VERBAL).................................................. 31
LLISTAT DE VERPS FLEXIONATS ........................................................................ 45
VERPS FLEXIONATS ................................................................................................ 49
ÍNDEX DE VERPS EN LLENGUA VALENCIANA .............................................. 331
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 379
Este llibre s’acabà d’imprimir el dia 8 de setembre de 2006,
Secció de Llengua
i
Lliteratura Valencianes
dia internacional de l’Alfabetisació. Esta efemèrides fon
instituïda per la UNESCO l’any 1967 per a reconéixer el
quefer de totes aquelles persones que, a pesar de les dificultats,
han lluitat o lluiten a dia de hui per l’expansió del coneiximent
i la llibertat de l’aprenentage.

els verps en llengua valenciana i la seua flexió

Transcripción

Documentos relacionados

dislexia superficial. intervención. aula de apoyo.

CV complet - Benvingut al nou portal de la UPF