53 Sexenni de Morella
Transcripción
53 Sexenni de Morella
COMITÈ D’HONOR President S. M. el Rei Juan Carlos I Membres Excm. Sr. D. Mariano Rajoy Brey President del Govern Molt Hble. Sr. D. Alberto Fabra Part President Generalitat Valenciana Molt Exc. Sr. D. Juan G. Cotino Ferrer President Corts Valencianes Il·lm. Sr. D. Javier Moliner Gargallo President de la Diputació de Castelló Excm. i Rvdm. Dr. Xavier Salinas Viñals Bisbe de Tortosa Excm. y Mgfc. Sr. D. Vicent Climent Jordà Rector de la Universitat Jaume I Excm. Sr. D. Joaquim Puig Ferrer Ex Alcalde de Morella, Diputat al Congrés per Castelló i Secretari General del PSPV CONSELL DEL 53 SEXENNI PRESIDENT Rhamsés Ripollés Puig Alcalde de Morella VICEPRESIDENT José Ángel Pitarch Pitarch arxipreste VICEPRESIDENT Amadeu Bordás Antolí Regidor de Festes VOCALS Jesús Sangüesa Ortí Administrador Santuari Vallivana Rafael Pallarés Traver Representant Grup Socialista Guillermo Sangüesa Teruel Representant Grup Popular ENLLAÇOS DELS GREMIS José Manuel Ripollés Querol Gremi de Llauradors i Ramaders José Agustín Amela Ibáñez Gremi de Professions, Indústria i Transport Fernando Carceller Ripollés Gremi del Comerç Rafael Ripollés Mestre Gremi d’Arts i Oficis José Vicente Forner Puig Colònia Morellans Absents Pere Gil Ferrer Colònia Morellano Catalana Fernando Buj Carceller Alba Rodríguez Guimerà Gremi de la Joventut Julio Ortí Mestre Nati Guardiola Amela Gremi de la Gent Gran COORDINACIÓ GENERAL Borja Soler Facundo ACCIÓ CULTURAL María Rallo Rallo Regidora de Cultura Adjunt Carlos Sangüesa Ortí TRADICIONS Malú Blasco Querol COMUNICACIÓ I DISSENY David Gil García Miguel Ángel Troncho García PROMOCIÓ TURÍSTICA Jorge García Martí President d’Assetmico Adjunt Amparo Quesada Miñán Regidora de Tradicions Adjunt Salva Ortí Aguilar Teudo Sangüesa Esteban SEGURETAT I TRÀNSIT Ernesto Blanch Marín Regidor de Governació José Luís Grau Sebastià GESTIÓ ECONÒMICA I PATROCINIS Sandra García Meseguer Ex Regidora d’Hisenda Adjunt Eliseu Allepuz VOLUNTARIAT I PARTICIPACIÓ Palmira Mestre Tena GREMI DE LLAURADORS I RAMADERS José Manuel Ripollés Querol, Enllaç Regidora d’educació Víctor Guardiola Royo Adjunts Rafael Martí Ibáñez Ani Jiménez López Alba García García Manuel Franz Andrés José Vicente Mestre Segura Cristóbal Milián Traver Diego Ibáñez Grau ALETS COLÒNIA MORELLANO CATALANA Pere Gil, President Guillermo Ripollés, Tresorer GREMI DE LA GENT GRAN Andreu Beser, Secretari Andrés Cubero Guarch Eladio Adell Rafael Forner Sola Ramón Amela Dora Giner Martí Jordi Ibáñez Delfina Pascual Gasulla Délia Mestre Julio Ortí Mestre, Enllaç Toni Mestre Àfrica Blasco Querol Jaume Nos Natividad Guardiola Amela, Enllaç Jesús Royo Basilio Sebastià Pascual Xavi Querol COLÒNIA DELS MORELLANS ABSENTS Secció de Castelló Javier Adell Adell Ana Antolí Adell Amparo Busquets Moya Sergio Escribano Esteve Abilia Espada Ferrer Georgina Espada José Vte. Forner Puig, Enllaç Amadeo Martí Ferrer Silverio Marín Julián Mar Meseguer Casanova César Sebastià Tosca Juanjo Valdelvira Artigado Luís Vilar Aguilar Secció de la Resta de l’Estat Sergio Fuster Martí Miguel Gisbert Ejarque Ana Grau Mestre Lucía Grau Mestre Eva Guardiola Ivana Izquierdo Gisbert Ramón Marín Casanova Ángela Martí Guimerà Mª del Mar Martí Guimerà José Antonio Ripollés Muñoz Mª Ángeles Olcina Javier Prades Gasulla Susana Ripollés Pitarch Pilar Sebastià Blanch José Antonio Ripollés Pascual Aurelia Blasco Aguilar Juan Cruz Pérez Paz Ferreres Alejandro Franco Broch Francisco Franco Palacios GREMI DE PROFESSIONS, INDÚSTRIA I TRANSPORT Marta García Monfort, Professions Carlos Guarch Carbó, Professions Julio Ortí Ferrer, Indústria Teodoro Segura Segura, Transports José Agustín Amela Ibáñez, Enllaç GREMI DEL COMERÇ i TURISME Josefina Milián Puig M. Carmen Segura García Miquel A. Vives Viñals Mónica Querol Membrado Fernando Carceller Ripollés, Enllaç GREMI D’ARTS I OFICIS Rafael Ripollés Mestre, Enllaç Javier Ortí Buig, Teixidors Modesto Zapater, Construcció Juan José Ripollés, Fuster Carlos Felius Albalat, Santa Llúcia Raúl Puig Sales, Santa Llúcia Nacho Ulldemolins Pla, Sant Cristòfol GREMI DE LA JOVENTUT Daniel Adell Querol, President Vanessa Roda Ripollés Ovidio Buig Salvador Fernando Buj Carceller, Enllaç Laura Ramia Meseguer David Martí Amela Gemma Monfort Pallarés Alba Rodríguez Guimerà, Enllaç Marc Moles Tena Estela Miralles Pitarch David Royo Mestre Anaís Miralles Adell Mario Martí Esteve Sheila Amela Felipe Andreu Serret Segura Cristina Marín Amela Juan José Martí Guimerà Carla Adell Chiva Àngela Escorihuela Querol Cristian Ibáñez Querol CONVENT DEL SÒL DE VILA Sagrario Martínez Isabel Meseguer Manolo Monfort Elvira Pitarch Rosa Sabater José Ramón Sorribas CONVENT DE SANT FRANCESC Ismael Ortí Eixarch Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocopiadora, per registre o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright Edita: Fundació Sexennis de Morella © imatges: David Gil, Miguel Ángel Troncho, José Pascual (Projecte de digitalització de l’Arxiu Pascual), Manolo Grau Disseny, maquetació i logotips: Miguel Ángel Troncho © dels textos Carlos Sangüesa Pep Querol Wenceslao Rambla Conxa Rodríguez Pilar Dolz Julià Pastor Aguilar Correcció lingüística Carles Milian Impressió: 4colors - Vinaròs Depòsit legal: CS - 260 - 2012 Í n d e x Salutacions 16 Sa Majestat el Rei 18 President del Govern 20 President de la Generalitat 22 President de les Corts Valencianes 24 President de la Diputació de Castelló 26 Bisbe de Tortosa 28 Rector de la Universitat Jaume I 30 Diputat al Congrés dels Diputats per Castelló 32 Alcalde 34 Pregoner 36 Fidelis, fortis, prudens et... Civitas Fidelis, Fortis, Prudens et... Civitas. Pep Querol 38 40 Programació agost 52 Programació 53 Sexenni 72 Morellar, Morella 102 Morella ciutat patrimoni. Wenceslao Rambla 104 Mostra d’artistes visuals morellans. Pilar Dolz 108 Joventut agosarada. Conxa Rodríguez amb la col·laboració de Pepa Milián 112 Les Peanyes de la Mare de Déu de Vallivana. Julià Pastor Aguilar 118 Col·laboracions 122 L’Ajuntament de Morella està duent a terme un important treball de digitalització de l’arxiu Pasqual. Este fons fotogràfic és un dels més rellevants de la Comunitat Valenciana, conservant-se més de 2000 imatges en bon estat. Al llarg de les pàgines d’este llibre es pot veure una mostra d’algunes de les fotografies d’este autor morellà, que destacava per captar les festes, tradicions o costums de la ciutat. El treball de digitalització l’estan duent a terme tres voluntaris de Morella, que s’han oferit de forma desinteresada per recuperar este tresor. Éstos veïns són Pep Querol, Vicent Milián i Raúl Valdelvira. Des d’estes fulles, volem agraïr-los este treball. Agraïr també a 4Colors la cessió de l’escàner utilitzat en aquesta tasca. S a l u t a c i o n s S.M. EL REI D’ESPANYA Juan Carlos I 19 EXCM. SR. D. MARIANO RAJOY BREY President del Govern 21 MOLT HBLE. SR. ALBERTO FABRA PART President de la Generalitat L a festa del Sexenni, tan carregada d’història, religiositat i cultura popular, és la gran cita de Morella amb les seues arrels i les seues antigues tradicions, la manifestació del compromís renovat amb el vot que les passades generacions van realitzar a la Mare de Déu de Vallivana. És un testimoni viu de la memòria col·lectiva dels morellans i una mostra de la seua determinació per anar guanyant el futur tot i mantenint-se fidels a la identitat d’esta històrica ciutat valenciana. La monumentalitat de Morella, que la fa única entre tots els pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, és el marc d’una societat viva, amb iniciativa per a produir riquesa i inquietuds en els diversos àmbits de la cultura. El seu dinamisme canalitza el impuls d’una àmplia regió on confluixen els territoris de tres Comunitat Autònomes amb personalitats molt marcades però alhora amb moltes coses en comú. Per això, el Sexenni transcendix Morella per a representar les tradicions d’una gran comarca i formar part del patrimoni de tota la Comunitat Valenciana. Amb estes línies m’agradaria fer arribar una cordial salutació a tots els morellans i als que se’ls uniran durant estes festes del 53 Sexenni, així com la meua felicitació per unes celebracions que ens fan sentir orgullosos a tots els valencians. Alberto Fabra Part President de la Generalitat 23 MOLT EXCEL·LENT SR. JUAN GABRIEL COTINO FERRER President de les Corts Valencianes F a més de tres segles, el 1673, els veïns de Morella van jurar un vot en senyal d’agraïment a la Mare de Déu de Vallivana després d’alliberar-se de la pesta. Este vot consistia en la celebració d’un novenari cada sis anys en honor a la Mare de Déu. Des de llavors, s’ha complit el jurament i, fidels a esta tan esperada cita, en este 2012 els morellans torneu a complir amb la vostra promesa, tal com vos marca la història i el costum arrelat en el temps. Com a president de les Corts Valencianes, vull expressar el meu compromís amb les festes de la Comunitat en general, i en particular amb aquelles que tenen una significació històrica tan important com el Sexenni que naix d’una tradició que, em consta, es continua vivint des del fons del cor. El Sexenni de Morella és una expressió de cultura i tradició i un exemple de permanència de les arrels en els ciutadans de Morella, un exemple de patrimoni cultural i religiós que demostra la bona convivència entre les persones d’una mateixa terra i una magnífica manifestació del caràcter històric d’esta ciutat. És un honor poder felicitar la localitat de Morella en el seu 53é Sexenni i a totes les persones que fan possible esta meravellosa festa que reunix a milers de persones en esta celebració civicoreligiosa. Finalment, m’agradaria desitjar a tots els veïns de Morella uns dies plens d’alegria i felicitat, agraint la invitació per a dirigir-me al poble de Morella en estos dies tan intensos d’agost i amb la petició, com fa tres segles a la Mare de Déu de Vallivana, perquè ens ajude en els actuals temps. Bones festes a tots. Juan Gabriel Cotino Ferrer President de les Corts Valencianes 25 IL·LM. SR. D. JAVIER MOLINER GARGALLO President de la Diputació de Castelló E l Sexenni como identidad, Morella como estandarte de las tradiciones de toda una provincia. Eso es lo que representan los días venideros; la llegada de un ciclo festivo que se inició en 1672 con una rogativa a la Virgen de la Vallivana y que, con el paso de los siglos, se ha convertido en patrimonio universal de todo un pueblo. La capital de Els Ports se convierte en el epicentro emocional de nuestras comarcas, y no solo eso, en el mejor embajador del potencial que tiene nuestro interior. Y no me refiero solo al apartado turístico, sino a los recursos casi ilimitados que tenemos por explotar y a cuyo desarrollo nos comprometemos a diario. El 53 Sexenni ya está aquí y con él 340 años de música y tradiciones en el que los morellanos mantienen su fervor y fidelidad hacia el legado de sus antepasados. Un compromiso con el pasado, que se vive en el presente, y que representa una puerta permanentemente abierta al futuro. Debe ser necesariamente el ejemplo de progreso que nos marcaron nuestros ancestros el que nos sirva para acometer con ilusión y esperanza los retos del futuro. El Sexenni de cada día. Una apuesta por sacar a pasear lo mejor que llevamos dentro y superar las dificultades que nos depare el destino. Soy plenamente consciente que todo el ciclo festivo provincial gira en torno a un pilar fundamental: la participación. Es el alma de la fiesta, principio y final. Y Morella no es precisamente la excepción, sino más bien el ejemplo a imitar. Por eso quisiera felicitar a todo el pueblo morellano, especialmente a los rostros anónimos que tanto aportan al esfuerzo colectivo, por el excelente trabajo que han realizado. No habéis dejado de trabajar ni un minuto desde que, hace ahora un año, L’Anunci iniciara el pregón de la festa. Han sido meses intensos, en los que habéis puesto esfuerzo y dedicación para que Morella brille igual que siempre...pero más que nunca. En ese empeño me comprometo a que siempre encontraréis el apoyo de la Diputación de Castellón, como ayer y como siempre. Son numerosos los proyectos que nos unen, de forma indivisible, al futuro de Morella y a la mejora de la calidad de vida de sus ciudadanos. Eso también es el Sexenni; renovar los votos de unión para construir entre todos una provincia mejor y una Morella mejor. Mis mejores deseos para este tiempo de compromiso, tradición y pasión por una historia que no hace sino engrandecerse con el paso de los años. Javier Moliner Gargallo Presidente de la Diputación de Castellón 27 EXCM. I RVDM. SR. XAVIER SALINAS VIÑALS Bisbe de Tortosa L a històrica Ciutat de Morella, des del cim del castell fins a l’Hostal Nou, on s’hostatja la Verge en breu capella, es vesteix novament de gala. Ho fa per celebrar festa solemne a glòria de Déu i honor de Santa Maria de Vallivana, patrona celestial dels morellans. En una tal celebració, pelegrinatge i festa de fe cristiana, el vostre bisbe us acompanya. I, amb mi, l’Emm. i Rvdm. Cardenal D. Antonio Cañizares, qui presidirà la celebració de la Festa Major. Comptem ja el LIII Sexenni, el de l’Any de la Fe. Enguany la festa té color franciscà perquè celebrem el 740è aniversari de la fundació del Convent de Sant Francesc. I tots sabem quanta va ser la devoció dels menorets a la Verge Maria, defensant-ne el misteri de la seva Puritat original i, aquí, a la Ciutat murada, exalçant-ne el seu nom, ahir topònim de devesa, avui i per sempre altament dignificat en advocació de la Mare de Déu. La Ciutat són les cases, els carrers i les places, adornats amb bellesa i gran imaginació per a la Reina dels Àngels; ho és la preciosa Església Arxiprestal Basílica dedicada a Santa Maria, dita la Major, unida a la Basílica romana de Sant Joan del Laterà, Cap i Mare de totes les esglésies de l’Orbe, on, en casa pròpria, Casa de Déu i de la Comunitat de creients, la Mare, figurada en la petita imatge, puja un cop més per trobar-se amb els seus fills; és Ciutat el camí de Vallivana, com ho són els boscos i matolls de la devesa, via i entorn de llarga i devota romeria; ho és la Casa de la Vila, seu del Consistori que, amb el poble, va emetre el vot sexennal a la Mare de Déu i fidelment, agraït, el renova. La Ciutat, però, som principalment les persones i les famílies; els gremis i confraries; les institucions civils i eclesiàstiques; les fundacions dedicades a l’assistència als més grans i als malalts, regides per religioses de vida consagrada; els cors polifònics i les agrupacions instrumentals; les organitzacions dedicades amb generositat a l’atenció als més necessitats, avui especialment maltractats per una crisi que no s’acaba. Ciutat murada amb el cinyell de la fe, oberta entre torres de fortalesa a l’esperança, tots moguts per l’amor de la Mare que ens estima i que en el Fill ens mostra el rostre invisible de Déu salvador. Maria, la Santa Mare, puja a Morella per estar-se amb els morellans, grans i xics, homes i dones, sans i malalts, com pujà un dia a la muntanya de Judà per estar-se amb la cosina Isabel que esperava el naixement de Joan el Baptista (Lc 1, 39-56). Mentre Ella serà amb nosaltres, la Morella murada i encastellada, rica en litúrgia i pregària, en cultura i tradicions, bategant d’amor filial, serà expressió simbòlica de la Jerusalem celestial de l’Apocalipsi, “que la glòria de Déu il·lumina i l’Anyell n’és la llum” (Ap 21, 23). I en el cel brillarà el gran prodigi de la “Dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus i sobre el cap una corona de dotze estrelles” (Ap. 12-18), Santa Maria de Vallivana. Ella ens obté de Jesucrist, el seu Fill, l’abundor de la gràcia i la infinita misericòrdia. És el meu desig i pregària que les arrels cristianes del poble es vegin nodrides amb les celebracions litúrgiques i els actes devocionals propis del Sexenni, centrats en la figura de la Mare de Déu mostrant-nos el seu Fill, el Verb fet home, i que tots aquells que participem en els actes religiosos experimentem una nova vigoria espiritual revifats pel sagrament del Perdó i nodrits amb l’Eucaristia. Sempre de la mà de Santa Maria de Vallivana. Excm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas Viñals Bisbe de Tortosa 29 EXCM. Y MGFC. SR. D. VICENT CLIMENT JORDÀ Rector de la Universitat Jaume I L es emblemàtiques festes del Sexenni de Morella i la bellíssima i tradicional ritualitat a què ens convoquen ens permeten de bell nou transcendir col·lectivament i personalment la mera satisfacció de les necessitats materials per a viure per sobre –sobreviure– a les rutines de la quotidianitat. De bell nou tenim l’oportunitat de recrear la nostra identitat col·lectiva, l’amistat i la concòrdia en un espai extraordinari de cultura i d’espiritualitat ancestrals i alhora contemporànies. Com a representant de la Universitat Jaume I, que sempre ha trobat entre els morellans i morellanes i entre tot el veïnat dels Ports una significativa voluntat de participació en aquest projecte –sempre de futur– que és la universitat pública de les comarques castellonenques, em plau saludarvos i desitjar-vos unes bones festes del 53 Sexenni de Morella. Vicent Climent Rector de la Universitat Jaume I 31 EXCM. SR. D. JOAQUIM PUIG FERRER Ex Alcalde de Morella, Diputat al Congrés per Castelló i Secretari General del PSPV Viatge a la nostra vida Q uan el dissabte esperat fosqueja al Pla d’Estudi i entra la imatge de la Mare de Déu de Vallivana, envoltada de milers de romers i esperada per tots, es produeix la simbiosi entre el passat, el present i el futur. En un punt de la geometria de l’imaginari conflueixen els perímetres del triangle espacial dels sentiments. Recordes el teu primer Sexenni? I el darrer? Recordes les primeres emocions quan miraves des del Carro Triomfant o quan dansaves, o quan portaves la Creu o venies de romer o…. I veus els ulls dels xiquets d’avui vivint sense saber-ho allò que formarà part sempre –des de les més diverses conviccions- de la seua vida. I tú, estàs allí, impàvid, ingràvid, soles i més acompanyat que mai, al costat dels teus -presents i absents- amb la mirada polièdrica del viscut i del que vols viure des de l’angle de l’instant d’una plaça d’acollida, mentre es fa el silenci només trencat pel càntic. Arribaran els dies on el treball passejarà enaltit pels carrers de la ciutat enjoiada, plena de goig, sentida en el reconeixement d’un compromís assolit. El Sexenni és dels morellans però també d’aquells que volen viure’l amb nosaltres. Si vens vorás les flors en paper rissat esculpides, escoltaràs les veus i les músiques, t’adonaràs del pas dels segles d’una societat a cops de retaule, t’aproximaràs com cregues al fet religiós, viuràs, el sentiment d’un poble. Mirem les arrels amb respecte, assumim des de l’avui la història i reafirmem la lleialtat amb el demà de Morella. I per això, el Sexenni és esperança. Cap pesta, ni del passat ni del present, pot frustrar el nostre futur. Haurem de revisar, de confrontar i de confluir, constatant que la felicitat no es compra al mercat ni la vida de la gent s’ha de subhastar en funció de la prima de risc. La resposta està en la superació de les velles epidèmies de la insolidaritat, de la xenofòbia, de l’egoisme. Del Sexenni, sempre n’aprendràs. Cal buscar i retrobar valors que amb coratge, esforç i convicció ens ajuden a ser la Morella de tots, la Morella socialment avançada que mai hem de renunciar a ser. Joaquim Puig Ferrer Ex Alcalde de Morella i Diputat al Congrés per Castelló i Secretari General del PSPV 33 IL·LM SR. RHAMSÉS RIPOLLÉS PUIG Alcalde de Morella COMPROMÍS AMB EL FUTUR E l moment en que totes les mirades van a parar a ella, a la nostra patrona, la Mare de Déu de Valivana, vinguda amb l’esforç del romers des de la vall d’Ivana, dóna inici a uns dies màgics. Cadascun dels papers que guarneixen els carrers s’uneixen a milers i milers de quilòmetres per ser contemplats per tots i totes, com una mostra d’unió, de treball conjunt, d’estima en el bon saber fer morellà. La història del Sexenni és constància i fidelitat. De sis en sis anys, com ens agrada viure la història i la nostra vida personal, els morellans i morellanes, ens aferrem al compromís dels nostres avantpassats amb la mirada posada en el futur i en la lleialtat d’allò que més estimem. Cada Sexenni és únic, és un fruït sorprenent d’eixe gran arbre que és Morella amb unes arrels profundes. El Sexenni és un veritable tresor. El tresor que fan possible la suma d’esforços, de treball i de compromís de tot un poble: l’Ajuntament i el clero, el gremi de la gent gran, gremi dels llauradors i ramaders, la colònia morellano-catalana, els morellans absents, el gremi de professions, industria i transport, el de comerç i turisme, el gremi d’arts i oficis, el de la joventut, els carrers, els personatges bíblics, els conventets, les danses, les reines i tanta i tanta gent que col·labora en la seua organització. El 53 Sexenni ens porta nous reptes i oportunitats. Serà el Sexenni més conegut de la història i aplegarem a llocs que no havíem imaginat mai. I el Sexenni també és esperança, és la millor mostra de la nostra capacitat com a poble i, com ja van fer els nostres avantpassats, farem front a les pestes actuals. Un Sexenni precedit per un agost ben especial amb els bous de Sant Roc, activitats per a grans i menuts, concerts, exposicions, el Festival Internacional de Música, xarrades, esport... tot un ventall d’activitats que es mostren en estes pàgines i reflecteixen la vida intensa, associativa i compromesa de la nostra ciutat. Festa, tradició, compromís i futur són vectors que conflueixen en els morellans i morellanes d’avui per avançar cap al demà de la nostra ciutat. Tots aquells que ens visiteu trobareu una Morella oberta, moderna, amb il·lusió i per damunt de tot amb una gent compromesa amb la seua terra. Benvinguts tots i totes al 53 Sexenni. Rhamsés Ripollés Puig Alcalde de Morella 35 JOSEP MARTÍ GÓMEZ Pregoner del Sexenni. Morella 2012 J osep Martí Gómez va nàixer a l’any 1937 a Morella. De ben menut, va haver de marxar d’esta terra, però sempre ha mantingut la vinculació i les seues arrels pròximes a la seua terra. Considerat com un dels mestres del reporterisme periodístic, va començar la seua carrera a mitjans dels anys 60. Era una època vertaderament complicada perquè a les presions típiques que hi ha als mitjans de comunicació, s’afegia de forma important el contexte polític, amb la dictadura franquista. Va començar a treballar com a corrector al Diari de Barcelona i, després de dos anys, va ocupar una vacant al diari Mediterràneo de Castelló. Als anys 70, va eixir una vacant a El Correo de Barcelona i, Martí Gómez va donar el salt a la ciutat Comtal. Des d’eixe diari es rellançaria la seua carrera. La seua constant innovació i cerca de nous continguts li van valer espais importants en diaris o revistes. Los Monos, a El Correo, o el tàndem que va començar a formar amb Josep Ramoneda, al setmanari Por Favor, marcarien els seus inicis. Precisament, va aconseguir el premi Manuel del Arco per estes entrevistes i, posteriorment, també obtindria, el Ciutat de Barcelona, dues vegades per l’espai Saló de fumadors, compartit amb Joan de Sagarra a Ràdio Barcelona. Éstes no són les seues úniques distincions i reconeixements, ja que el Col·legi de Periodistes de Catalunya li va atorgar el Premi Ofici de Periodista a l’any 1990 on també va rebre el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya, l’any 2008, entre altres. Al llarg de la seua trajectòria professional, ha tocat tots els géneres periodístics -crònica política, entrevista, reportatge, succesos-, fins i tot la corresponsalia de la cadena Ser a Londres, durant cinc anys. Així, en esta ràdio també ha tingut espais de gran importància, com El Bestiario d’Hora 25 conduït per Carlos Llamas, amb Ramoneda o les col·laboracions en La Ventana, amb Gemma Nierga, o en A vivir que son dos días, on encara té una secció. A més, ha tingut espais en diaris com La Vanguardia. A part de la seua carrera dins dels mitjans de comunicació, Martí Gómez també ha escrit una desena de llibres i ha sigut guionista de la realitzadora Mercè Vilaret. Martí Gómez és un contador d’històries, com a ell li agradava dir als periodistes. Per això, les seues xarrades -algunes d’elles a Morella, com el Cita a Morella de 2010- solen versar sobre anècdotes, històries i passatges que amaguen una gran lliçó. Des de les ones en les què ha estat i les línies en les què ha escrit, sempre ha tingut present Morella, eixa terra que mai ha arribat a abandonar. 37 Fidelis, Fortis, Prudens et...Civitas Fidelis, Fortis, Prudens et...Civitas La Tercera Guerra Carlista, per alguns la Segona, i per als menys la Quarta, és suficienment pròxima per sentir certa afinitat per ella, ja que apunta esències que malhauradament se destaparien al s.XX amb tota la seva crueltat. Unes furies descontrolades que van eixir, ja tant prompte, de la ma de Fernando VII, el Deseado, qual Pandora obrint la caixa, com una seixantena d’anys enrera, però que ara ja agafen els matisos propis que corresponen a l’aproximació de finals de segle: un capitalisme desbocat que va arrassant les economies tradicionals; l’augment progressiu de la classe obrera i la seva pròpia consciència; l’extensió de les noves tecnologies; la millora exponencial de les infraestructures i la salut pública; i noves idees sociopolítiques, desbordant la capacitat de reacció de pensaments ancorats en el passat; i si ja fèia seixanta anys semblava que ja s’estava en un punt sense retorn, la sensació és més gran en aquest moment, si cap. Però més que parlar de la guerra, en aquest article ens centrarem en estudiar una conseqüència d’ella que possiblement, encara que la gent conegue el fet, no sàpiguen exactament el per què: la concessió del titol de Ciutat a Morella per Alfons XII. Com és possible que li donen aquest premi a una Vila tradicionalment carlista?. Intentarem contestar aquesta pregunta última, contestant algunes preguntes més secundàries, mirant de reüll a aquella guerra que ho va propiciar. Però primer de tot començarem aquest treball pel final, citant el Reial Decret publicat a la Gaceta de Madrid del 16 de Febrer de 1878, on es pot llegir: En consideración á los gloriosos hechos que registra en su historia la villa de MorelIa, y muy especialrnente a los méritos contraidos por sus habitantes durante la última guerra civil, Vengo en concederle el título de Ciudad. Dado en Palacio á catorce de Febrero de mil ochocientos setenta y ocho. Vist aquest decret concis, senzill i clar, cal analitzar-lo a fons per veure-hi un poc més enllà. De moment ens quedarem en la seva part final: muy especialmente a los méritos contraidos por sus habitantes durante la última guerra civil. Sembla evident que la concessió d’aquesta gràcia és a conseqüència de l’última guerra. Quins van ser eixos mèrits? Ara els veurem. 1. Les fortificacions de Morella Encara que els inicis de la rebel·lió carlista eren precaris i vacil·lants, de fet la gran insurrecció del 1868 se considerava fracassada, la proclamació de la República l’11 de Febrer de 1873, i la seva divisió interna en diverses faccions irreconciliables, van afavorir, no només l’augment de les partides pels membres dels sectors més arrelats al carlisme, sino que també incorporarien elements no carlistes al veure el moviment legitimista com una alternativa viable a la decepció, i terror, que causava als sectors conservadors la Revolució Repúblicana. Morella, enmig d’aquesta tempesta, era un símbol i un mite carlista, i l’ombra de Cabrera planejava per qualsevol racó des de Vinaròs a Alcanyis. A aquest respecte, els liberals no cometrien errors passats i pretendrien conservar Morella dominada a tota costa. Com afirmava el Governador liberal Villacampa al Governador Civil de Castelló en un escrit: decidido como estoy a conservar la Plaza de Morella por el Gobierno de la Nación, cueste lo que cueste, ante todo y por encima de todo. 40 Fidelis, Fortis, Prudens et...Civitas M an uel V i l l a c am p a d e l C asti l l o F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s 41 Malgrat que les guerrilles carlistes no tenien els voluntaris que esperaven, a poc a poc la seva presència es fèia sentir més, fins que el punt d’inflexió seria a l’Agost de 1873, quan el Comandant Militar de Morella, Zubieta, va descobrir i abortar, una conspiració per entregar la Plaça a Cucala i Vallés. A més, la situació era cada vegada més precaria per al Govern Militar de Morella, ja que la mancança de guarnició i la falta de reforços, afectava a la tranquilitat dels veïns fent còrrer tota classe de rumors de setge, i fins i tot d’assalt. Tot aquest nerviosisme a l’alça portava a una sensació perillosa, d’una pròxima pèrdua del control de la situació, que provocaria un escrit de Zubieta al Capità General del Districte, on ja avisaria de la necessitat imperiosa de fer reparacions i reformes a tot el sistema defensiu de Morella. El 23 d’Agost escrivia: El aumento de las facciones carlistas que vagan por la Provincia y la conspiración descubierta en ésta Plaza para entregarla a los cabecillas Cucala y Vallés, han hecho de imprescindible necesidad la recomposición de las murallas por demás destruidas y ruinosas que constituyen la defensa de la población, con el fín de evitar un golpe de mano que si siempre es sensible, lo sería más en las actuales circunstancias por la fuerza material y moral que daría a los enemigos de la República. Amb aquesta iniciativa s’inicien formalment les últimes reformes i millores, per necessitat militar, que sofrirà tot el sistema defensiu de Morella, i que duraran des de l’1 de Setembre de 1873 fins el 6 de Maig del 1875. Les següents seran ben entrat el s.XX i ja amb un interés de recuperació del Patrimoni Històric, i amb un rerafons turístic. Però hem de tenir molt present que aquestes reformes anirien en contra d’una Reial Ordre de 31 de Maig de 1856, que no estava derogada, que declarava més o menys: que la citada Plaza no forme parte del sistema defensivo del Reino deben en su consecuencia ser demolidas sus fortificaciones cuando el estado del tesoro lo permitiese. Cosa que provocaria problemes per a l’Ajuntament en un futur. La idea que pretenem transmetre la podem extreure d’un escrit del 4 de Desembre de 1873, on el Brigadier Manuel Villacampa, Governador Militar de Morella i de la Provincia de Castelló, que havia arribat pocs dies abans Eulogio Despujol i Dusay per posar-se al front de la defensa de la legitimitat Republicana justament al cor de la rebel·lió, comenta a l’Alcalde de Morella, Manuel Aguilar: 42 Al recorrer en la tarde de ayer las murallas de ésta Plaza he quedado complacido de las obras ejecutadas para reparar el mal estado de defensa de ellas, y enterado de que el Ayuntamiento que Vd. preside, acreditando su patriotismo, había adelantado los fondos y materiales de la obra, no puedo menos que darle las gracias por éste acto de amor a la libertad y adhesión al Gobierno Nacional.[...] cuya conducta levantada y patriótica haré yo llegue noticia del Sr. Gobernador Civil de la Provincia para que ésta superior autoridad estime en lo que vale la digna actitud del Ayuntamiento de Morella. A n tonio Dorregaray i Do mi nger Podem destacar d’aquest escrit la lloança que fa del patriotisme de l’Ajuntament, i de part de la població morellana, en el moment crític que estaven passant. Res comparable amb l’actitut hostil, difícil i de sabotatge tant de la majoria dels veïns com de la Corporació, front els governadors liberals, Alcocer i Portillo, quaranta anys enrera: està evidenciant un canvi de mentalitat. Això no vol dir que de sobte Morella s’haguera convertit al liberalisme. La majoria continuaria sentint afinitat pel carlisme, i en alguns casos s’incorporarien activament a les partides de Cucala, Polo o Segarra, però estàven hastiats i farts de quaranta anys en estat de guerra; una guerra total en els set primers anys, i de baixa intensitat en la resta. Si, a poc a poc, les partides anaven augmentant forces, era més per la incapacitat del Govern de la República que no per les seves pròpies virtuts i adhesions. De fet, en el moment que s’enfrontaven davant de forces organitzades no tenien altra eixida que la derrota i la dispersió. Una anècdota simpàtica sobre el clima de la ciutat la tenim en aquesta noticia del diari La Discusión, del 31 de Maig de 1874, on podem intuïr que, si bé els carlistes morellans serien prudens front la situació que hi havia fora de les muralles, amb una actitut d’acatació pacífica a l’autoritat, no per això acceptarien cel·lebrar les victòries liberals: A r seni o Ma rt i nez C a mpo s Ant ó n Las últimas noticias de Morella aseguran que el dia 11 de los corrientes se recibió allí la noticia de la entrada de las tropas en Bilbao, lo cual fué objeto de grandes demostraciones de alegría por parte de los liberales de la población. El gobernador militar dispuso un repique general de campanas, pero habiéndose notado por los vecinos que solo se tocaban dos de las cinco campanas que hay en la torre de la iglesia, dieron parte a la autoridad y comisionó a una pareja de guardias civiles para que las hiciese tocar todas hasta segunda órden. Esto sucedía a las doce del día, y acto continuo fueron lanzadas al vuelo las cinco campanas, durando el repique hasta las cinco de la tarde, en que se dió órden para suspender el toque. Por la noche hubo iluminación general, pero como se advirtiese que las personas significadas como carlistas tenían los balcones a oscuras, se les impuso una multa de 10 reales, con lo cual se recaudaron más de 50 duros, que fueron entregados al hospital. Aquella misma noche hubo en el teatro una función de convite en honor del ejército que ha combatido en el Norte. En esta función se tocaron himnos patrióticos. F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s 43 Però tornant a la situació bèl·lica, hem de remarcar l’actitut dels pobles de la Comarca. Primer Zubieta, i després Villcampa, demanaven constanment a pobles com Forcall, Sorita, Vilafranca, etc. materials i personal qualificat per ajudar a reparar les fortificacions, i veien amb deseperació que no arribaven mai. Per gust o per por, eren coaccionats pels Comandants d’Armes Carlistes que estaven a cada població, on realment eren un govern paral.lel a les Alcaldies, on controlaven l’allistament de voluntaris, recaptaven tributs, feien de servei d’informació, reunien als combatents dispersos, i, sobretot, impedien qualsevol ajuda material o humana a Morella. Així expressava Villacampa en un escrit al Governador Civil, a Castelló, l’actitut dels pobles: protegen con todas sus fuerzas al Carlismo apoyando a los facciosos en cuanto pueden y valen, demostrándoles su entusiasmo y cariño hasta en los más pequeños detalles... Un bon exemple del que significava Morella per als liberals d’arreu la Comarca la tenim en Jo a q u i n Jo v el l a r aquesta notícia de La Correspondencia de España, del 26 de Febrer de 1875, quan la frustració, i So l er i la derrota, anaven en augment entre les files carlistes per eixa època última de la guerra. Morella era una mena d’Arca de Noè liberal enmig del diluvi carlista: Las noticias que recibimos ayer de Morella se reducen a que son innumerables las familias que de todos los pueblos se refugian en aquella villa, llenas de espanto por el mal tratamiento que reciben de las partidas carlistas, pues es raro el pueblo cuyos habitantes no presencian algún apaleamiento... En aquesta carrera per posar en bon estat les fortificacions, Villacampa tenia la preocupació de fer les coses bé i de manera legal, per poder reclamar el reintegrament per part de l’Estat. La qüestió era que l’Ajuntament havia de fer una relació detallada dels materials, jornals, treballadors, etc. Al final, l’Ajuntament correria amb totes les despeses, i ho faria fora com fora, amb impostos ordinaris o extraordinaris, per a desgràcia dels veïns. Veurem un exemple de les reformes fetes en aquests anys. L’informe complet, dipositat a l’Arxiu Municipal de Morella, el va fer el Coronel Desiderio Gil i Velilla, que s’encarregaria de dirigir-les, i que acabaria substituïnt de forma interina a Villacampa, a finals del 1874. Per falta d’espai, transcriurem només un fragment que correspón a la zona de la Segona Torre de Sant Miquel, la de l’esquerra mirant al camí d’Aragó, fins a la Torre del Racó, una zona que es pot visitar actualment, on podrem comprovar que tot allò que van fer ha desaparegut, i que les restauracions no ho han recuperat: En este edificio se han arreglado todos los pisos que se hallaban bastante ruinosos, construyéndose en el segundo dos habitaciones con sus respectivas puertas y ventanas para el Oficial de Guardia y la otra para el Sargento, habiéndose hecho también nuevamente una escalera con pasamanos que sube desde el principal al último piso de dicha fortaleza, como asi mismo un escusado en el expresado cuarto principal, percha, armero y tablado para el descanso de la tropa, habiéndose abierto también otro nuevo escusado en el antedicho último piso, a cuyo tejado se le hizo una gran reforma. Desde esta Torre hasta el ángulo de muralla frente a Santa Lucia(Torre del Rincón), se ha arreglado perfectamente la banqueta con su pasamanos de madera corrido y en el citado ángulo una espaciosa garita con ocho aspilleras para hacer fuego en todas direcciones y su tejado es de madera labrada forrado de cinc... Com hem vist en aquest primer punt seria l’Ajuntament qui faria tot l’esforç econòmic alhora d’afrontar les obres de les fortificacions, i dóna tota una serie de facilitats alhora d’ajudar a l’esforç de guerra. Les despeses totals van costar la friolera de 551,544,43 reals. Ací estan incloses les racions de pa i vi que es donaven als treballadors, però no la fusta cremada de Pereroles, els jornals dels masovers, i els jornals de treballadors d’altres pobles, que eren pagats pels seus Ajuntaments respectius a Jornal de Vila. Morella està ajudant sense paliatius a un govern liberal, tant en la forma d’una República com d’una Monarquia Restaurada, una població famosa pel seu Carlisme. Un punt a tenir en compte per les autoritats. 44 2. La Milicia liberal: Els Voluntaris d’ Antolí Davant de la mancança de tropes que tenia la guarnició destinada a Morella, a causa de la ineptitut del Govern Republicà i de diversos fronts que s’obrien per destruir-la, a finals de Desembre de 1873 s’autoritza la creació d’una Milicia de Voluntaris que constaria d’un Capità, d’un Tinent, d’un Alferes, d’un Sergent 1er, d’un 2on, dos caporals i 48 rasos. Serà la milicia denominada Voluntaris d’Antolí, en honor al seu Capità, Manuel Antolí Royo. Aquests voluntaris tindrien una destacada actuació en tota la guerra, i se guanyarien merescudes lloançes dels superiors. A més, d’aquesta força, Villacampa crearia una Contraguerrilla, nomenada Contraguerrilla de la Libertad, d’uns 150 homes, amb soldats voluntaris, i escollits, de les tropes de guarnició, en concret dels Regiments Castrejana i Aragó. Aquestes forces, Voluntaris i Contraguerrilla combinarien els seus esforços per combatre la facció. P a s q ua l C uca l a Mi r La realitat era que Villacampa no tenia més remei que acudir als Voluntaris i la Contraguerrilla, ja que tot el territori dels Ports, Baix Maestrat, Baix Aragó, Matarranya, etc. estava totalment dominat pels carlistes on els noms que resonàven eren Bello, Cucala, Vallés, Segarra, Palacio, Polo, i més cap al final de la guerra Dorregaray, en una clara superioritat de forces. Villacampa fa una crida insistent per augmentar la guarnició i disposar així d’una força volant per poder operar pel territori, evitar els bloquetjos i cercar l’enemic en els seus propis amagatalls. Vanes demandes, perquè no rebria un soldat extra, llevat de la Brigada Quijada a l’últim terç del 1874, i que duraria ben poc. Tornant als Voluntaris, hi ha dotzenes d’exemples de les seves accions. La seva feina consistiria en anar pels pobles de la Comarca per intentar capturar al Comandant d’Armes Carlista i aconseguir recaptar les contribucions que els pertocàven, a més, d’intentar cercar i donar colps de mà on pogueren estar amagats els enemics. Però a causa de la seva inferioritat numèrica no podrien evitar quatre successius bloquetjos, que no setges, ja que els carlistes serien incapaços de plantar un setge formal en tota la guerra; encara que causarien molts problemes quan al subministrament de tot tipus de material de boca i guerra, saquetjant els conreus dels voltants i obstruïnt l’aqueducte. El 26 d’Octubre de 1873 començaria el primer bloqueig; el 2 de Febrer de 1874, el segon; al Setembre de 1874, el tercer; i l’últim començaria el 18 d’Abril de 1875, amb una mitjana de duració de quatre mesos per bloqueig, més o menys. F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s 45 Una vegada tancats dins de les muralles, tant els Voluntaris com la Contraguerrilla, feien eixides per molestar i sorpendre als carlistes en les seves posicions dels voltants: com per exemple el 3 de Març de 1874, en ple segon bloqueig, ataquen i dispersen les posicions enemigues que tenien a la serra de Xiva, o la meritòria captura del Cap de partida Ignacio Polo Guardiola, el Confiter de Cinctorres, al Novembre de 1874. Parlant dels bloquetjos carlistes, la fàbrica de Juan Giner estava massa lluny del perímetre de seguretat que van establir els Voluntaris al voltant de les muralles, i per tant que es poguera defendre en condicions els seus interessos, clar objectiu pels carlistes. En una noticia de La Iberia, del 26 de Febrer de 1875, es pot veure la impotència que sentiria l’industrial morellà, ja que les guerrilles li demanarien 24000 rs, que les fueron abonados en el acto. A més, de robar-li diez carros cargados de género consistente en mantas y lana...Davant d’aquesta indefensió acabaria tancant. Però malgrat aquestes accions de mèrit que hem apuntat, el bloqueig sempre tendia a ser en el temps, com ja hem comentat, més ferm i amb tropes més nombroses, cridades a l’efecte. En aquestes tesitures, Morella respirava gràcies a expedicions des d’Alcanyís amb forts contingents de tropes que portaven aliments, material sanitari, i material bèl.lic de tot tipus; els carlistes no tenien prou força per evitar-ho. Per exemple en el segon bloqueig, i no seria l’única vegada, seria el Brigadier Eulogio Despujol, personatge que protagonitzaria més d’una batalla èpica arreu la Comarca, el 21 de Juny qui portaria ajuda, i de pas posaria fi a la situació. Entre el 6 i el 7 de Maig del 1875, Manuel Plasencia Varea substituiria a Gil Velilla al capdavant del Govern Militar de Morella, i que acabaria gestionant el final de la guerra. Sobre ell direm que era un vell conegut, ja que va participar en l’assalt liberal d’Oraa a l’estiu del 1838. I dit això comprendrem la següent notícia, estranya i curiosa, sobre aquest Governador que no puc resistir-me a ficarla, a risc que signifique eixir-nos un poc del tema. És al diari La Época, del 24 de Maig del 1875, que cadascú tregue les seves pròpies conclusions: También Las Provincias, ya mencionadas, dice sobre el bloqueo que los carlistas tienen puesto a Morella, que el bizarro coronel Sr. Plasencia, gobernador militar de la plaza de Morella, ha dispuesto colocar banderolas negras, en señal de guerra a muerte al carlismo, en los puntos avanzados situados en el Carraixet, Peguesa, Ram on Cabr er a i Gr inyó Peñas de Bonet y del Puig; asimismo la bandera del Macho(plaza más alta del castillo), que hasta ahora tenía los colores nacionales, ha sido sustituida por otra de grandes dimensiones, negra y con una calavera blanca en el fondo. Esta bandera se divisa desde los montes próximos a Cantavieja, y la calavera se distingue claramente desde media hora de Morella. 46 Plasencia estaria recordant vells temps, als peus de la bretxa de la muralla de Sant Miquel, que més que una muralla semblava un volcà en erupció; sentint els xiulets de les bales passant pel seu costat; veient com caien els seus companys ben a prop d’ell; el só desgarrador de les bombes volant poc més amunt del seu cap; i una maleïda bandera negra, amb una calavera, onejant a la Plaça d’Armes del Castell: ara tenia la seva revenja personal. Aquest Plasencia seria tot un personatge. C a r g a C a r l i st a d e Lá ca r Després de la derrota de Dorregaray al Riu Monlleó, a mans de Jovellar, el 29 de Juny, i la caiguda de Cantavella, a mans de Martinez Campos, el 7 de Juliol, sense oblidar que Morella havia sigut el centre d’operacions per rebre i enviar suministres, mantenir segura la reraguarda i on estava situat el principal hospital de campanya, les partides guerrilleres estaven pràcticament destruïdes a la Comarca, si acàs quedaven alguns grups residuals, que es resistien a sol·licitar l’indult, i que es dedicaven més a robar que a continuar la lluita. Malgrat això, les operacions dels Voluntaris i Contraguerrilla no s’aturaven, en tant que la població cel·lebrava ja la imminent arribada de l’ansiada pau: Según parece, durante los días de la próxima feria, se celebrarán grandes fiestas con objeto de solemnizar la paz; con éste motivo se observa alguna animación entre los aficionados a la tauromaquia y pirotécnica, suponiendo con esto que tendremos corridas de toros y fuegos artificiales. I en una altra notícia: Morella, por otra parte, está en la actualidad tan concurrida y animada como pocas veces se ha visto[...]gracias a la galantería del Gobernador y del teniente coronel, pueden disfrutar todos los domingos de los acordes de una banda militar que toca de nueve a once de la noche en la plaza de los Estudios. Fins ací hem vist alguna noticia al voltant dels Voluntaris d’Antolí, i n’hi ha moltes més però no ens podem estendre més. Només apuntarem, ja per acabar, la ressenya d’una curiositat que ens té intrigats. Hem de tenir en compte que la majoria d’accions dels Voluntaris, com tenen cert èxit, són notícia tant de la Gaceta de Madrid com d’altres diaris com La Época, La Iberia, El Imparcial, etc. Es pot dir que tenen renom a la Capital d’Espanya. I ací ve la curiositat: gairebè en tots els diaris hi ha un apartat on es ressenyen els espectacles d’oci que fan a la ciutat, teatres, rondalles, etc. Concretament és al Teatre-Cafè de Capellanes; en ell hi ha una actuació, que estaria en escena els mesos centrals de 1874, titolada Los Voluntarios de Morella. De què es tractaria?, d’un sainet?, d’una farsa o sàtira?. Possiblement trobarem l’explicació pel fet de ser de Morella, una Vila que en teoria hauria de ser el terror del liberalisme, i en canvi fills seus s’encarregaven de sembrar, precisament, el terror entre les files carlistes. F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s 47 3. La Conspiració que porta a la Restauració Sobre la conspiració del General Jovellar i Martinez Campos, entre d’altres, per restaurar la Monarquia en la persona d’Alfons, el 30 de Desembre de 1874, s’ha escrit molt però sense acabar de saber amb claredat la veritat. Estanislao de Kostka, un testimoni presencial no ens aporta massa al tema. Parla sobre l’arribada de Jovellar a Morella i diu això: A pesar de lo desapacible del tiempo, hizo formar en parada en el llano del Real sus fuerzas y las de Despujols y las revistó, entrando después en la población. Aquella noche los salones de los Sres. de Figuera, donde se aposentaba el Sr. Jovellar, fueron testigos de secretas conferencias entre éste, los gefes de las columnas y el brigadier Villacampa. Qué pasó allí? La història se encargará de revelarlo. Diu poca cosa, pero almenys és l’única referència contemporània al respecte. Com diu Ortí Miralles, les versions que circulàven per Espanya sobre l’assumpte obviaven Morella, centrant-se en l’epopeia de Martinez Campos al salvar tots els obstacles que li posàven els republicans fins que s’apodera, i rebel·la, de les tropes de Sagunt, com podem comprovar en moltes noticies dels diaris contemporanis, pocs dies després dels fets. Però si s’observa l’actuació de Jovellar en el moment d’ocupar el Comandament de l’Exèrcit del Centre, el 28 de Setembre de 1874, és més que sospitosa. Totes les seves ordres van encaminades, en la pràctica, a descapitalitzar la possibilitat d’una reacció Republicana. A la Provincia de Castelló, la major part de les tropes, o les tenia en campanya Jovellar, o estaven de guarnició a Morella. Per què retira de la nostra ciutat la Brigada Quijada, indispensable per batre als carlistes en les seves pròpies posicions, després de demanar durant mesos i mesos Villacampa, com hem vist més amunt, més tropes per poder fer operacions de major envergadura? Per què poques setmanes després destitueix a Villacampa, el 27 de Novembre, republicà confés, malgrat haver demostrat sobradament la seva eficiència alhora de combatre l’enemic? No se sabrà mai què va passar en aquella casa, però també és cert que estava present Villacampa, que no hauria admés mai un pronunciament antirepublicà, i potser per això pràcticament va ser jubilat, una vegada restaurada la Monarquia, i apartat de qualsevol comandament de tropa. Per a la posteritat, en els llibres d’Història, constarà aquesta versió oficial, quan diu que Martinez Campos: También telegrafió al general Jovellar, quien se encontraba en Castellón, anunciándole el movimiento y poniéndose bajo sus órdenes para llevarlo adelante, si se adhería a él. Com si fora una persona innocent, que no sapiguera res. Nosaltres pensem que sí i, si no tota, ja que aquestes coses requereixen una planificació llarga i meditada, sí part del desencadenant, de la posada en marxa de la conspiració, se va orquestar a Morella. 48 4. Cabrera i la seva acatació a Alfons Cabrera, encara que a l’exili, era una mena de personatge mític que estava en el pensament de tothom, tant pels carlistes, esperant que es decidira a entrar a la Península per comandar un exèrcit, com pels liberals, esperançats per la seva actitut prudent dels últims anys, encaminada a acceptar la via parlamentaria com única via legítima, i possible, d’aconseguir els seus objectius: una visió molt influenciada per la seva experiència personal a Gran Bretaña. Quan va escriure la famosa carta que va dirigir a Alfons XII, ja fèia alguns anys que havia dimitit com a cap de la rama política Carlista, i fèia crides a la pau i concòrdia. Cabrera era una autoritat reconeguda i es pot considerar que la seva veu, la veu del Comte de Morella, era també la de Morella. El binomi Morella-Cabrera semblava, i avui en dia encara ho sembla, indivisible. Aquest any de 1875, com diem, el carlisme rebria tres colps mortals a la seva causa, almenys en el nostre territori. Dos morals i un militar. La Restauració Alfonsina causaria una gran decepció, ja que el carlisme aglutinava, fent l’oposició front la República, sectors de la societat que no eren carlistes, com la gran burgesia conservadora, o sectors de l’exèrcit descontents i que s’havien unit a ells. Això provocaria la deserció de caps militars, de guerrillers, de patrocinadors. El segon colp seria pocs mesos després, que marcaria el principi de la fi de les seves correries, i és aquesta frase que cau com un gerro d’aigua freda per a la causa legitimista: Reconozco a V.M como Rey de España, como mi Rey y Soberano; y al realizar este acto, que me aconsejan mi conciencia y mi patriotismo, hago sinceros votos porque el Cielo conceda a V.M. la gloria de restaurar la grandeza, el carácter y las virtudes que siempre fueron el distintivo del pueblo español y la gloria de sus Monarcas. Aquesta carta, que significa un colp devastador per la moral, ja feble aleshores, carlista, va provocar dos respostes. Una, com ja hem comentat, un segon torn de desercions en massa de guerrillers i d’oficials, desmoralitzats, en molts casos acceptant la decisió del seu mític líder, on Generals com Dorregaray, Comandat en Cap de l’exèrcit carlista en tota la nostra zona d’Els Ports, Maestrat i Baix Aragó en eixe moment, haurien de fer esforços immensos per contenir i salvar la situació, almenys per poder, i és el que aconseguirà, disputar la gran batalla final prop de Vilafranca, al Riu Monlleó. I l’altra, una reacció furibunda dels sectors més radicals i intransigents, declarant-lo traidor, i llevant¬li tots els titols i condecoracions guanyades quan la Primera Guerra. El Decret, si es pot dir així, del pretenent Carles, està publicat a El Imparcial, del 29 de Març de 1875, i comença així: “En vista de los delitos de rebelión y alta traición cometidos por el mariscal de los ejércitos reales D. Ramón Cabrera, conde de Morella y marqués del Ter...” En la pràctica l’estava condemnant a mort, i, obviament, això ho sabia tot el Gabinet del nou Rei, ja que la carta de Cabrera estava datada l’11 de Març, però va ser publicada el 22 d’Abril a la Gaceta de Madrid, on en ella mateixa ve la contestació d’Alfons, que diu entre altres coses: Inútil venganza es esa, porque nadie borra con la pluma lo que llega a grabar en sus eternas tablas la historia; pero el agravio tócame a Mí repararlo. De acuerdo con mis Ministros responsables, he determinado, por tanto, que de Mí reciba Vd. hoy lo que otros le han quitado. F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s 49 5. Un canvi d’època Hem vist tots els mèrits que Morella va fer per salvar el Govern liberal, tant de la República com de la Restauració Alfonsina: l’actuació col·laboradora de l’Ajuntament i part de la població en les fortificacions; l’actuació dels Voluntaris d’Antolí, arriscant sense atenuants la seva vida cada vegada que eixien pels portals de la muralla; la conjura restauradora a la Casa de la Figuera; l’acceptació per Cabrera dels drets a la Corona d’Alfons, amb ressons morellans. Tot això explica el perquè la concessió del títol. No és qüestió de l’atzar, ni d’un caprici del Rei. Els mandos de l’exèrcit, i el Ministeri, coneixien tot això, i tanmateix Jovellar, que se suposa va ser gèrmen de la conjura, només Restaurar-se la Monarquia seria nomenat Ministre de Guerra, encara que per poques setmanes, i sempre estaria ben relacionat a Madrid malgrat d’ocupar-se personalment dels problemes colonials a Cuba i Filipines, a més, d’arribar a ser President del Govern amb posterioritat. I què dir de Martinez Campos, considerat l’heroi de la Restauració, que també visitaria Morella per situar el Quarter General per gestionar la campanya contra Cantavella. També seria enviat a les colònies per intentar reconduïr la situació, arribant a ser Senador, President del Consell de Ministres i Ministre de Guerra. Quan el Rei, una vegada acabada la guerra, pensara ell mateixa o aconsellat pels Ministres, ja que era encara molt jove, de premiar lleialtats, el nom de Morella eixiria dels primers de la llista, per tot el que representava. Si tornem a recuperar el Reial Decret on se concedeix el títol de Ciutat, en la seva primera part podem llegir: En consideración á los gloriosos hechos que registra en su historia la villa de MorelIa. Aquesta frase implica una gran generositat, perquè si bé Morella se va guanyar el títol de Fidel per Jaume I, Forta i Prudent per Carles V, amb brillants mèrits defenent la dinastia del mateix Alfons en la Guerra de Successió, també és cert que els últims quaranta anys era la seva principal enemiga. Aquesta frase implica oblidar greuges i pendències passades, i convida a Morella, i indirectament a tots aquells carlistes moderats, atorgant una victòria moral total als cabreristes, a començar de nou procurant la pau i la concòrdia entre totes les ideologies i tendències: en definitiva passar pàgina. 50 Epíleg Però les nostres històries, les europees, estan més pròximes a la tragedia grega que no als finals ensucrats dels Norteamericans. La Divinitat se sent incòmoda quan la glòria humana tendeix a l’excès, i d’alguna manera s’ha de pagar. En un document dirigit al Ministre de la Guerra, cinc anys després del conflicte, ens dóna una idea dels problemes, de solvència econòmica, que tindria l’Ajuntament, ja apuntats més amunt: Posteriormente el Ayuntamiento de Morella y los de los pueblos limítrofes hicieron algunas obras de defensa en dicha Plaza sin intervención del cuerpo de Ingenieros y habiendo solicitado indemnización por ellas les fué denegada por Real órden de veintinueve de Diciembre de mil ochocientos setenta y ocho. L’Ajuntament no rebria cap compensació econòmica per les seves despeses invertides en les fortificacions, malgrat la promesa de Villacampa. L’Estat estava arruïnat després de la guerra, i se li obrien diversos fronts bèl·lics a les colònies; de fet, els anys posteriors a la guerra faria una política represora, si es pot dir així, quant a tributs i impostos: en cap cas estaria disposat a pagar eixa suma tan gran, i molt menys quan tampoc estàven disposats d’enderrocar el Castell i Muralles, tenint un presupost molt inferior. En el document es poden intuïr els motius que els convenia: eren obres il·legals, fent referència la Reial Ordre de 1856, no estaven supervisades per enginiers militars, i a més, això no ho diuen però el tindrien en compte, les va sancionar el govern i autoritats republicanes, per tant il·legítimes. Al final de l’ofici, com si les autoritats tingueren càrrec de consciència, se proposava la cessió de les muralles a l’Ajuntament perquè poguera aprofitar, en tot cas, els materials, com una mena de compensació. Però la tragèdia no acaba ahí. La societat continuava trencada i no estava disposada a cedir res als adversaris polítics o ideològics. Des del sector dur del clergat se llençaven proclames, articles i sermons atacant fervenment els liberals, atacs alentats pel Bisbe Pedro Rocamora, carlista de la línia dura. Sembla que no havien sigut prou les víctimes al llarg de gairebè cent anys per continuar fomentant-les. Però aquesta actitut només propiciava la trancisió d’un liberalisme laic i neutral, a un cada vegada més anticlerical i radical, cosa que alimentava el cercle d’odis sense fí. Però Espanya, ja des de la Guerra del Francés, es va acostumar a odiar a l’adversari ideològic, com si fora l’esport nacional. Tanta ceguera provocaria que no veren, ni els uns ni els altres, el que tornava a assomar-se ja a l’horitzó, i que esclataria unes dècades després: una altra Guerra Civil on eixirien perdent tots, eliminats uns i burlats els altres. Però eixa és una altra història... Pep Querol Museus de Morella F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s 51 p r o g r a m a c i ó 54 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o b a n En Joaquim Puig i Ferrer, Batlle de la Fidel, Forta i Prudent ciutat de Morella Fa Saber: Que el dia d’avui, 28 d’agost de 2011, Morella se sent amb força, amb coratge, amb convicció, preparada per anunciar que complirà el vot dels nostres avantpassats tot i celebrant unes festes extraordinàries, úniques en el món: el 53 Sexenni. De sis en sis anys, els morellans reafirmem la lleialtat amb les arrels de la nostra identitat per fer créixer noves branques de treball, progrés i solidaritat. Renovem el vot com ho han fet tots els morellans ara i en tot temps, sabent que les crisis -com totes les pestes- es poden superar amb unió, amb esforç i amb esperança. La ciutat de l’alegria es fa més jove que mai com aquell 1897 quan la joventut es llançà al carrer per iniciar amb carrosses una nova versió de l’Anunci ple de confeti i serpentines. Que s’escampe eixe futur de colors com les carrosses i disfresses, com la guerra de la Pau que esta vesprada esclatarà enmig de la convivència entre morellans de vocació, de devoció i d’estima com sou tots els que esteu ací. Morellanes i morellans: Amics i amigues que compartiu el nostre somni: Amb emoció, amb tots els sentiments, amb el record als absents tinc l’honor d’anunciar-vos que Morella avui 28 d’agost de l’any 2011, com fa més de tres segles, assumeix el compromís de celebrar “nou dies de gran festa, en tot temps i de sis en sis anys, per donar gràcies a la Nostra Senyora la Verge de Vallivana”. Morella està preparada i tots esteu convocats al 53 Sexenni. Visca la Mare de Dèu de Vallivana! Visca el LIII Sexenni! Visca Morella! S e x e n n i j o v e 55 56 F . D a v i d G i l DILLUNS 30 DE JULIOL LUNES 30 DE JULIO SETMANA DE LA JOVENTUT SEMANA DE LA JUVENTUD 22.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Primer partit anada de les semifinals del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 22.15h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I. Primer partido de la ida de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella. 23.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Segon partit anada de les semifinals del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 23.15h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I. Segundo partido de la ida de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella. DIMARTS 31 DE JULIOL MARTES 31 DE JULIO SETMANA DE LA JOVENTUT SEMANA DE LA JUVENTUD 22.30 h. Convento de San Francisco. Visita nocturna al castillo de Morella a cargo de Carlos Sangüesa. Inscripciones en la Oficina de Turismo. 22.30 h. Convent de Sant Francesc. Visita nocturna al Castell de Morella a càrrec de Carlos Sangüesa. Inscripcions a l’Oficina de Turisme. MIÉRCOLES 1 DE AGOSTO DIMECRES 1 D’AGOST SEMANA DE LA JUVENTUD SETMANA DE LA JOVENTUT 11.00 h. Plaza Colón. Taller Pinta tu camiseta. 11.00 h. Plaça Colom. Taller Pinta la teua samarreta. 17.00 h. Plaza Colón. Taller de cocina. 17.00 h. Plaça Colom. Taller de cuina. 20.00 h. III Subida al castillo. Salida desde el Portal de San Mateo. 20.00 h. III Pujada al Castell. Eixida des del Portal de Sant Mateu. S e 22.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Primer partit tornada Semifinals XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 22.15 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I. Primer partido de la vuelta de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella. 23.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Segon partit de tornada de les semifinals del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 23.15 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I. Segundo partido de la vuelta de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella. t m a n a d e l a j o v e n t u t 57 58 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o DIJOUS 2 D’AGOST JUEVES 2 DE AGOSTO SETMANA DE LA JOVENTUT SEMANA DE LA JUVENTUD 11.00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Activitats esportives. 11.00 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I. Actividades deportivas. 19.00 h. Biblioteca Municipal. Presentació del llibre Les neveres de la Província de Castelló a càrrec de Pascual Boira Muñoz. 19.00 h. Biblioteca Municipal. Presentación del libro: Les neveres de la Província de Castelló, a cargo de Pascual Boira Muñoz. 23.00 h. Teatre Municipal. Cinema d’Estiu. DIVENDRES 3 D’AGOST VIERNES 3 DE AGOSTO SETMANA DE LA JOVENTUT 11.00 h. Casa Ciurana. Pel·lícula Infantil a càrrec del Gremi joventut 20.00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Gran Final del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 24.00 h. Plaça de Bous. Festa del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella amb el trio ALABAMA i DJ MIKI. Organitza: Discoteca Bisgargis. Col·labora: Ajuntament de Morella. 11.00 h Película infantil a cargo del Gremio de la Juventud en la Casa Ciurana. 20.00 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I. Gran final del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella. 24.00 h. Plaza de Toros. Fiesta del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella con el trío ALABAMA y DJ MIKI. Organiza la discoteca Bisgargis con la colaboración del Ayuntamiento de Morella. INCIO DE LAS FIESTAS DE AGOSTO INICI FESTES D’AGOST 11.00 h. Plaça Colom. Taller Creu Roja Joventut. 16.00 h. Camp de tir Mas de Ferré. Tir al Plat. 19.00 h. Desfilada de la Dansa dels Pelegrins. e SEMANA DE LA JUVENTUD SÁBADO 4 DE AGOSTO DISSABTE 4 D’AGOST F 23.00 h. Teatro Municipal. Cine de verano. 11.00 h. Plaza Colón. Taller de la Cruz Roja Juventud. 16.00 h. Tiro al plato en el campo de tiro del Mas de Ferré. 19.00 h. Desfile de la Danza de Els Peregrins. 21:00 h. Balcó de l’Ajuntament. Pregó de festes a càrrec de Josep Martí Gómez. 21.00 h. Desde el balcón del Ayuntamiento pregón de fiestas a cargo de Josep Martí Gómez. 24.00 h. Plaça. Música al carrer. 24.00 h. Plaza. Música en la calle. s t e s d ’ a g o s t 59 Bou nº 5 60 F . D a v i d G i l DIUMENGE 5 D’AGOST MUNTADA CADAFALS BOUS DE SANT ROC DOMINGO 5 DE AGOSTO MONTAJE DE CADAFALS TOROS DE SAN ROQUE 10.30 h. Desfile de la Danza de Els Peregrins. 10.30 h. Desfilada de la Dansa dels Pelegrins. 16.00 h. Montaje de cadafals. 16.00 h. Muntada dels cadafals. 00.30 h. Plaza de Toros. Vaquillas de la ganadería de Palmira Cervera de Morella con disco ADO GARCÍA con la colaboración de Penya el Bou. 00.30 h. Plaça de Bous. Vaquetes de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella amb disco ADO GARCIA. Col·labora: Penya El Bou. LUNES 6 DE AGOSTO DILLUNS 6 D’AGOST TOROS DE SAN ROQUE BOUS DE SANT ROC 06.00 h. Plaza de Toros y en la Plaza. Reparto de higos y aguardiente a cargo de los Quintos y las Quintas del 2012 y diana a cargo de la Charanga. 06.00 h. Plaça de Bous i la Plaça. Repartiment de figues i aiguardent a càrrec dels Quintos i Quintes 2012 i despertada de la Xaranga. 07.00 h. Primera entrada de vacas de la ganadería de Palmira Cervera de Morella. 07.00 h. Primera entrada de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. 09.00 h. Santa Misa en la Capilla de San Roque. 09.00 h. Capella de Sant Roc. Santa Missa. 11.00 h. Proyección de una película en el Teatro Municipal. 11.00 h. Teatre Municipal. Projecció d’una pel·lícula infantil. 16.00 h. En la Plaza suelta de vacas de la ganadería de Palmira Cervera de Morella. 16.00 h. Plaça. soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. 18.00 h. Merienda. 18.00 h. Berenar. 18.30 h. En la Plaza prueba del toro nº 8 de la ganadería de Palmira Cervera de Morella organizado por la Penya el Bou. 18.30 h. Plaça. Prova del Bou nº 5 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. Organitza: Penya el Bou. A continuación, suelta de vacas. A continuació, “soltà” de vaques. 20.00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga. 20.00 h. Actuación de la Charanga en la Plaza. 23.00h. Plaça. Bou Alternatiu. 23.00 h. Toro alternativo en la Plaza. 23.00 h. Actuación de la Rondalla de Morella en la Plaza Obispo Martí. 23.00 h. Plaça Bisbe Martí. Actuació de la Rondalla de Morella. 01.00 h. Vaquillas y toro embolado nº8 de la ganadería de Palmira Cervera de Morella y disco ADO GARCÍA en la Plaza de Toros con la colaboración de Penya el Bou. 01.00 h. Plaça de bous. Vaquetes i bou embolat nº 5 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella i disco ADO GARCIA. Col·labora: Penya pel Bou. B o u s d e s a n t R o c 61 Bou nº 9 62 Bou nº 24 F . D a v i d G i l DIMARTS 7 D’AGOST MARTES 7 DE AGOSTO BOUS DE SANT ROC TOROS DE SAN ROQUE 07.00 h. Segona entrada de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. 11.30 h. Ajuntament. Concurs de dibuix. 13.30 h. Llotja Ajuntament. Lliurament de premis i obsequis per als participants del concurs de dibuix. 16.00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera. 18.00 h. Berenar. 18.30 h. Plaça. Soltà de vaques. 20.00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga. 24.00 h. Plaça. Bou embolat dels Quintos i Quintes 2012 de la ramaderia de Palmira Cervera. Després del bou, als locals de Elpub, Pub Dadà i la Discoteca Bisgargis, festa dels Quintos i Quintes 2012. 07.00 h. Segunda entrada de vacas de la ganadería de Palmira Cervera de Morella. 11.30 h. Concurso de dibujo en el Ayuntamiento. 13.30 h. Entrega de premios y obsequios a los participantes del concurso de dibujo en la Lonja del Ayuntamiento. 16.00 h. Suelta de vacas de la ganadería de Palmira Cervera en la Plaza. 18.00 h. Merienda. 18.30 h. Suelta de vacas en la plaza. 20.00 h. Actuación de la Charanga en la Plaza. 24.00 h. Toro embolado de los Quintos y Quintas del 2012 en la Plaza de la ganadería de Palmira Cervera. Después del toro, fiesta de los Quintos y Quintas del 2012 en los locales Elpub, Pub Dadà y Discoteca Bisgargis. DIMECRES 8 D’AGOST MIÉRCOLES 8 DE AGOSTO 07.00 h. Tercera entrada de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera. A continuació, prova del Bou nº 24 de la ramaderia de Palmira Cervera. Organitza: Penya El Bou. 11.30 h. Piscina Municipal. Jocs Aquàtics. 16.00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera. Organitza: Penya El Bou. 18.00 h. Berenar. 18.30 h. Plaça. Prova del Bou nº 9 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. A continuació, soltà de vaques. Organitza: Penya El Bou. 20.00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga. 24.00 h. Plaça. Bou embolat nº 9 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella . Organitza: Penya El Bou. 01.00 h. Plaça. Bou embolat nº 24 de la ramaderia de Palmira Cervera. Organitza: Penya El Bou. 07.00 h. Tercera entrada de vacas de la gana- BOUS DE SANT ROC B o u s d e s a n t R TOROS DE SAN ROQUE dería de Palmira Cervera. A continuación prueba del toro nº 24 de la ganadería de Palmira Cervera, organizado por la Penya el Bou. 11.30 h. Juegos acuáticos en la piscina municipal. 16.00 h. Plaza. Suelta de vacas de la ganade- ría Palmira Cervera, organizado por la Penya el Bou. 18.00 h. Merienda. 18.30 h. Plaza. Prueba del toro nº 9 de la ganadería de Palmira Cervera. A continuación suelta de vacas, organizado por la Penya el Bou. 20.00 h. Actuación de la Charanga en la plaza. 24.00 h. Plaza. Toro embolado nº 9 de la ganadería de Palmira Cervera organizado por la Penya el Bou. 01.00 h. Plaza. Toro embolado nº 24 de la ganadería de Palmira Cervera organizado por la Penya el Bou. o c 63 64 F . D a v i d G i l DIJOUS 9 D’AGOST JUEVES 9 DE AGOSTO BOUS DE SANT ROC TOROS DE SAN ROQUE 07.00 h. Cuarta entrada de vacas de la ganadería de Palmira Cervera. 11.30 h. Concurso infantil de fotografía digital en el Ayuntamiento. 16.00 h. Suelta de vacas de la ganadería de Palmira Cervera. 18.00 h. Merienda. 18.00 h. Reserva de mesas para la cena en el Espai Firal. 20.00 h. Desmontaje de cadafals en la plaza. 07.00 h. Quarta entrada de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera. 11.30 h. Ajuntament. Concurs infantil de Fotografia Digital. 16.00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera. 18.00 h. Berenar. 18.00 h. Espai Firal. Reserva de taules per al sopar. 20.00 h. Plaça. Desmuntada de cadafals. Se ruega no entren los vehículos destinados a la desmontada de los cadafals hasta que no hayan finalizado los actos taurinos, ya que la calle debe permanecer libre para la salida de la ambulancia. Por lo tanto, se habilitará la zona de aparcamiento de autobuses, ubicada fuera de las torres de San Miguel, para el estacionamiento de los citados vehículos. Es prega que no entren vehicles destinats a la desmuntada de cadafals fins que no hagen finalitzat els actes taurins, ja que la via ha de quedar lliure per a l’eixida de l’ambulància. És per això que s’habilitarà la zona d’aparcament dels autobusos, ubicada fora de Sant Miquel per a l’estacionament dels citats vehicles. 22.30 h. Cena fin de toros en el Espai Firal. A continuación, baile con la orquesta CALIBRA y disco ADO GARCÍA. 22.30 h. Espai Firal. Sopar Fi de Bous. A continuació ball amb l’orquestra CALIBRA i disco ADO GARCIA. VIERNES 10 DE AGOSTO DIVENDRES 10 D’AGOST DIA DE LOS NIÑOS DIA DELS XIQUETS 11.00 h. Juegos, diversión y aprendizaje con Ludi Planet. 14.00 h. Comida para los niños y niñas en la plaza Colón con la colaboración del AMPA de primaria. 11.00 h. Pla dels Estudis. Jocs, diversió i aprenentatge amb Ludi Planet. 14.00 h. Plaça Colom. Dinar per als xiquets. Col·labora: AMPA de Primària. 17.00 h. Espectáculo de teatro itinerante Al abordaje en la Plaza Colón. 20.00 h. II Ciclo de verano Morella Sonora 2012 en el Teatro Municipal. More-Jazz Project: 4-art Ensemble (Elena Aguilar, piano; Francesco Mannis, flauta travesera; Diego Barberá, contrabajo; Rubén Franch, batería). 17.00 h. Plaça Colom. Espectacle de teatre itinerant A l’abordatge. 20.00 h. Teatre Municipal. II Cicle d’Estiu “Morella Sonora 2012”: More-Jazz Project: 4-art Ensemble (Elena Aguilar – piano; Francesco Mannis – flauta travessera; Diego Barberá – contrabaix; Rubén Franch – bateria). B o u s d e s a n t R o c 65 66 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o DISSABTE 11 D’AGOST SÁBADO 11 DE AGOSTO 13.00 h. Inauguración de la exposición del 13.00 h. Sales Gòtiques. Inauguració de l’exposició del 53 Sexenni Mostra d’artistes visuals morellans. 18.00 h. Camp Fàbrica Giner. Presentació del Morella F.C. 20.00 h. Teatre Municipal. II Cicle d’Estiu Morella Sonora 2012: La nostra gent (Jaume Fabregat – viola; Begoña Bonet - flauta travessera; concert amb acompanyament de piano). 23.30 h. Espai Firal. Espectacle Brots amb Toni Albà, Fermí Fernandes, Gerard Domènech i Xavier Macaya. 18.00 h. Presentación del Morella F.C. en el campo de la Fábrica de Giner. 20.00 h. II Ciclo de verano Morella Sonora 2012: Nuestra gente (Jaume Fabregat, viola; Begoña Bonet, flauta travesera) concierto con acompañamiento de piano. 23.30 h. Espacio Ferial.Espectáculo Brots con Toni Albà, Fermí Fernández, Gerard Domènech i Xavier Macaya. A continuación, actuación musical del trío DIUMENGE 12 D’AGOST DOMINGO 12 DE AGOSTO 12.30 h. Casa Ciurana. Conferència d’AMIC El compromís de Casp i Morella a càrrec de Josep Alanyà. 12.30 h. Conferencia de AMIC El compromís 19.30 h. Basílica Arxiprestal. Concert de música Barroca a càrrec de Peregrinatge Musical. e morellanos. En finalitzar, Actuació musical del Trio JA LA BALLEM i disco ADO GARCIA. 18.00 h. Era de Pere Basilio. Entrada dels Torneros. F 53 Sexenni: Muestra de artistas visuales s t e s d ’ a g o s t JA LA BALLEM y disco ADO GARCÍA. de Casp i Morella a cargo de Josep Alanyà. 18.00 h. Entrada de Els Torneros desde la era de Pere Basilio. 19.30 h. Concierto de música barroca a cargo de Peregrinatge Musical en la Basílica Arciprestal. 67 68 F . D a v i d G i l DILLUNS 13 D’AGOST LUNES 13 DE AGOSTO 12.30 h. Ajuntament. Presentació del cupó de la ONCE amb la imatge de Morella per al 26 d’agost. 19.30 h. Entrada de la brosta al carrer de la Sabateria. A Sant Miquel, recitarà una poesia Júlia Segura i al carrer de la sabateria David Sabater. 20.30 h. Teatre Municipal. Presentació CD de la Rondalla de Morella. 20.30 h. Presentación del CD de la Rondalla de Morella en el Teatro Municipal. 22.30 h. XXX Festival Internacional de Música en la Basílica Arciprestal. Concierto inaugural con recital de órgano a cargo de Ricardo Miravet: Esplendor del barroco español y francés y de los primeros románticos. DIMARTS 14 D’AGOST MARTES 14 DE AGOSTO DIA DE LA GENTE MAYOR 10.30 h. Cercavila a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa. 12.30 h. Basílica Arxiprestal. Inauguració de la restauració de l’Altar del Carmen. 13.00 h. Cercavila de la Rondalla de Morella. 14.00 h. Espai Firal. Dinar de la Gent Gran. 16.00 h. Espai Firal. Ball de la Gent Gran. 19.30 h. Teatre Municipal. Concert de l’Associació Musical Mestre Candel. 20.00 h. Volta de Els Gaiteros de vespra de festa 22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival Internacional de Música. Recital del conjunt de vents de Cinctorres Música Medieval i Renaixentista amb instruments d’època. e 19.30 h. Entrada de flores en la calle Segura Barreda. En San Miguel recitará una poesía Júlia Segura y en la calle Segura Barreda: David Sabater. 22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival Internacional de Música. Concert Inaugural amb Recital d’Orgue a càrrec de Ricardo Miravet: Esplendor del barroc espanyol i francès, i dels primers romàntics. DIA DE LA GENT GRAN F 12.30 h. Presentación del cupón de la ONCE para el 26 de agosto con la imagen de Morella en el Ayuntamiento. s t e s d ’ a g o s t 10.30 h. Pasacalle a cargo de los Gaiteros de Morella. 11.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal. 12.30 h. Basílica Arciprestal. Inauguración de la restauración del Altar del Carmen. 13.00 h. Pasacalle de la Rondalla de Morella. 14.00 h. Comida de la gente mayor en el Espai Firal. 16.00 h. Baile de la gente mayor en el Espai Firal. 19.30 h. Concierto de la Asociación Musical Maestro Candel en el Teatro Municipal. 20.00 h. Vuelta de Els Gaiteros de vispera de fiesta. 22.30 h. XXX Festival Internacional de Música en la Basílica Arciprestal. Recital del conjunto de viento de Cinctorres: Música medieval y renacentista con instrumentos de época. 69 70 F . D a v i d G i l DIMECRES 15 D’AGOST MIÉRCOLES 15 DE AGOSTO DIA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST DIA DE LA ASUNCIÓN DE LA VIRGEN MARÍA 09.00 h. Des de Sant Miquel fins a la Plaça 09.00 h. Entrada de Els Torneros desde San Miguel hasta la plaza Colón. A continuación, entrada de las danzas de Els Teixidors y Arts i Oficis. Colom. Entrada dels Torneros. A continuació, entrada de les danses dels Teixidors i d’Arts i Oficis. 11.00 h. Misa presidida por el Excmo. y Rvdmo. Sr. Alfonso Milián, Obispo de Barbastro en la Basílica Arciprestal y a continuación procesión. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa i a continuació processó. Presideix l’Excm. i Rvdm. Sr. Alfonso Milián, Bisbe de Barbastro. 18.00 h. Basílica Arxiprestal. Crida Sexen- 18.00 h. Anuncio sexenal en la Basílica Arciprestal con la intervención del Excmo. y Rvdmo. Sr. Alfonso Milián, Obispo de Barbastro y la coral García Julve de Vinaròs. nal. Intervindrà l’Excm. i Rvdm. Sr. Alfonso Milián, Bisbe de Barbastro i la Coral García Julve de Vinaròs. 19.30 h. Sol de Vila. Presentació de les Gi- 19.30 h. Presentación de Les Gitanetes en el Sol de Vila. tanetes. 22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival 22.30 h. XXX Festival Internacional de Música en la Basílica. Concierto final con la participación de los solistas, el coro y la orquesta del festival que interpretaran Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa de los Gorriones». Internacional de Música. Concert final, amb la participació de Solistes, Cor i Orquestra del Festival que interpretaran que interpretarà Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa de los Gorriones». M a r e d e D é u d ’ a g o s t 71 Cartell del 53 Sexenni, per Pilar Dolz p r o g r a m a c i ó 74 F F. . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o DIJOUS 16 D’AGOST JUEVES 16 DE AGOSTO ENTRADA DE LES COLÒNIES ENTRADA DE LAS COLONIAS 13.00 h. Casa Ciurana. Presentació del llibre “Martina de Sexenni”. 13.00 h. Presentación del libro “Martina de Sexenni” en la Casa Ciurana. 16.00 h. Des de Sant Miquel, eixida cap a Vallivana a buscar els guions i les banderes. 17.30 h. A Vallivana, adoració de la Verge. 18.00 h. Sortida de les Colònies des de Vallivana cap a Morella. 18.30 h. Eixida de la Vila des de l’Ajuntament a rebre les Colònies n 17.30 h. Adoración a la Virgen en Vallivana. 18.00 h. Salida de las Colonias desde Vallivana hacia Morella. 18.30 h. Salida de las autoridades desde el Ayuntamieno para recibir a las Colonias 19.00 h. Del Portal de Sant Miquel fins a l’Església, entrada oficial de les colònies Morellano-Catalana i de Morellans Absents. El representant de la ciutat, Ferran Ràmia donarà la benvinguda i Víctor Rodríguez Ripollés, de la Colònia Morellano-Catalana, pronunciarà el discurs de resposta. A continuació, eixirà la comitiva presidida per la Vila i la carrossa de la ciutat on figuraran Maria Carceller Albalat, representant de Morella, la representant de la Colònia Morellano-Catalana i Georgina Espada de Colònia de Morellans Absents. L’itinerari serà pel carrer de les Calçades, el Pilar, Segu- 19.00 h. Entrada oficial de las colonias Morellano-Catalana y la de los Morellanos Ausentes desde el portal de San Miguel hasta la iglesia. Ferran Ramia, representante de la ciudad, dará la bienvenida y Víctor Rodríguez Ripollés, de la Colonia MorellanoCatalana, pronunciará el discurso de respuesta. A continuación, saldrá la comitiva presidida por las autoridades y la carroza de la ciudad donde figurarán Maria Carceller Albalat, representante de Morella, la representante de la Colonia MorellanoCatalana y Georgina Espada de la Colonia de Morellanos Ausentes. El itinerario será por la calle Juan Giner, el Pilar, Segura Barreda, de l’Església parlarà en representació de les colònies Inés Dualde Marín, de la Colònia de Morellans Absents i serà corresposta per Maria Carceller Albalat, representant de la ciutat. hablará en representación de las colonias Inés Dualde Marín, de la Colonia de Morellanos Ausentes y será correspondida por Maria Carceller Albalat, en representación de la ciudad. 23.00 h. Teatre Municipal. Concert del Sexenni Solidari: Moçambic a Morella (Mari Pau Medina: soprano i violoncel; Sergi Medina: oboè i violoncel; Gemma Medina: flauta; Josep Ignasi Medina: piano) amb parlament de Mª Dolors Garcia, Consellera General de la Ordre de la Consolació. Organitza: Delwende. 23.00 h. Concierto del Sexenni Solidari en el Teatro Municipal: Mozambique en Morella (Mari Pau Medina, soprano y violoncelo; Sergi Medina, oboe y violoncelo; Gemma Medina, flauta; Josep Ignaci Medina, piano). Parlamento a cargo de Mª Dolors Garcia, Consellera General de la Orden de la Consolación, organizado por Delwende. ra Barreda, Marquesa de Fuente El Sol, Blasc d’Alagó i Mare de Déu de Vallivana. Al Placet E 16.00 h. Desde San Miguel salida hacia Vallivana para buscar los estandartes y las banderas. t r a d a d e l e s Marquesa de Fuente el Sol, Blasco de Alagón y Virgen de Vallivana. En la plaza de la iglesia c o l ò n i e s 75 76 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o R o DIVENDRES 17 D’AGOST VIERNES 17 DE AGOSTO ROGATIVA A VALLIVANA ROGATIVA DE VALLIVANA 08.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 08.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 08.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa. 08.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal. 09.00 h. Eixida de la rogativa des de la Basílica Arxiprestal, que anirà a buscar a la Mare de Déu. La rogativa arribarà al santuari al voltant de les 19.00 h. 09.00 h. Salida de la rogativa desde la Basílica Arciprestal, que irá a buscar a la Virgen de Vallivana. La rogativa llegará al santuario alrededor de las 19.00 h. Al llarg del dia i de la nit, els veïns realitzaran la Plantà dels carrers. Durante todo el día y la noche, los vecinos realizarán la Plantà de las calles. g a t i v a a V a l l i v a n a 77 78 F . M . A F. .T r Mo i n g c uh e o l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DISSABTE 18 D’AGOST SÁBADO 18 DE AGOSTO ENTRADA DE LA MARE DE DÉU ENTRADA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA A vallivana En Vallivana A Morella En Morella 08.00 h. Celebración de la misa. 09.30 h. Salida de la rogativa. 08.00 h. Celebració de la Missa. 09.30 h. Eixida de la Rogativa. 16.30 h. Publicació Solemne del 53 Sexenni a càrrec dels estudiants i del Gremi de la Joventut. L’Alcalde de la ciutat, Rhamsés Ripollés, després de fer un parlament, lliurarà la Senyera des de la balconada de la Casa de la Ciutat a Marc Moles Tena, degà dels estudiants, que pronunciarà el parlament de publicació del 53 Sexenni. A continuació, sortirà la Cavalcada dels Estudiants, en la que el President del Gremi de la Joventut, Daniel Adell Querol, portarà el Guió de la Mare de Déu pel següent itinerari: Segura Barreda, Marquesa de Fuente El Sol, Colomer, Placet de l’Església, Mare de Déu de Vallivana, Costa Borràs, Placeta dels Tarrascons, Sant Nicolau, Confraria, Julià Prats, Joan Giner, el Pilar i Ajuntament. 19.00 h. Des de l’Ajuntament, Pujada de la Vila. 19.30 h. Basílica Arxiprestal. Concentració i organització de tots els components de la processó que han d’anar a esperar a la Mare de Déu. 20.30 h. Pel Portal dels Estudis, Entrada de la Mare de Déu de Vallivana. Una volta la Mare de Déu estiga a la seua peana serà saludada per Lluc Garcia Garcia, en nom de la ciutat. A continuació, desfilarà la processó cap a l’Església per l’itinerari habitual: Plà d’Estudi, Plaça Colom, Blasc d’Alagó, i Colomer. En arribar, la Mare de Déu serà saludada per l’escolanet Raúl Pérez Ripollés en nom del Clero. Quan aplegue la Mare de Déu a l’altar major rebrà la salutació del Bisbe de Tortosa, l’Excm. i Rvdm. Sr. Xavier Salinas Viñals, es cantarà la Salve Popular i es venerarà la Imatge. 24.00 h. Espai Firal. Actuació del grup HACKER i disco ADO GARCIA. E n t r a d a d e l a M a r e 16.30 h. Solemne publicación del 53 Sexenni a cargo de los estudiantes y del Gremio de la Juventud. El alcalde de la ciudad, Rhamsés Ripollés, después de hacer un parlamento, entregará la Señera desde el balcón de la Casa de la Ciudad a Marc Moles Tena, decano de los estudiantes. A continuación, saldrá la cabalgata de los estudiantes. El presidente del Gremio de la Juventud, Daniel Adell Querol, llevará el guión de la Virgen de Vallivana por el recorrido siguiente: Segura Barreda, Marquesa de Fuente el Sol, Colomer, Plaza de la Iglesia, Virgen de Vallivana, Cuesta Borrás, Plaza de Tarrascons, San Nicolás, Cofradía, Julián Prats, Juan Giner, el Pilar y Ayuntamiento. 19.00 h. Subida de autoridades desde el Ayuntamiento. 19.30 h. Concentración y organización de todos los elementos de la procesión que tienen que ir a esperar a la Virgen de Vallivana. 20.30 h. Entrada la de Virgen de Vallivana desde la Puerta de los Estudios. Una vez colocada la Virgen en su peana será saludada por Lluc Garcia Garcia, en nombre de la ciudad. A continuación, desfilará la procesión hacia la iglesia por el itinerario habitual: plaza de los estudios, plaza Colón, Blasco de Alagón y Colomer. Cuando llegue la Virgen a la plaza de la iglesia será saludada por el monaguillo Raúl Pérez Ripollés en nombre del clero. Cuando llegue la Virgen al altar mayor recibirá la salutación del Obispo de Tortosa, el Excmo. y Rvdmo. Sr. Xavier Salinas Viñals, se cantará la Salve Popular y se venerará la imagen. 24.00 h. Actuación del grupo HACKER y disco ADO GARCIA. d e D é u 79 80 F . M . A F. .T r Mo i n g c uh e o l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DIUMENGE 19 D’AGOST DOMINGO 19 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DE L’IL·LM. AJUNTAMENT I DEL REV. CLERGAT FIESTA A CARGO DEL ILMO. AYUNTAMIENTO Y DEL REVDO. CLERO 10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Pontifical a càrrec del Emm. i Rvdm. Cardenal Sr. Antonio Cañizares Llovera, Prefecte de la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments. Cantarà la missa el Cor Parroquial de Morella, que interpretarà “Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa de los Gorriones»”. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo Miravet. 12:30 h. Retaule pels carrers de la ciutat, presidit per les autoritats civils i eclesiàstiques, amb la participació de gegants, danses i quadres bíblics, especialment de la Dansa dels Torneros, dansa de la ciutat, integrada per: 10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa pontifical a cargo del Emmo. y Rvdmo. Cardenal Sr. Antonio Cañizares Llovera, Prefecto de la Congregación del Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos. Cantará la misa el Coro Parroquial de Morella, que interpretarà “Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa de los Gorriones»”.. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo Miravet. 12.30 h. Retaule por las calles de la ciudad, presidido por las autoridades civiles y eclesiásticas, con la participación de gigantes, danzas y cuadros bíblicos, especialmente la danza de Els Torneros, danza de la ciudad integrada por: Jaime Manero Viñeta, Adrián Marín Milián, Xavier Esteban Sebastià, Miguel Ángel Segura Espada, Luís Ferrer Manero, Raúl Querol Royo, Sergi Guimerà Puig, Àlex Escribano Mestre, Marc Aguilar Gasulla, Ungureanu Silviu, Jaime Segura Membrado, Joan García Lizondo, Óscar Amela Ramia, Dani Aguilar Ortí, Pau Bordás Vives, Adrián Llanes Corbatón, Jordi Serret Segura, Cristián Ibáñez Meseguer, Brian Prieto Moliner i Arnau Royo Querol. Mestre: Miguel Ángel Prats. Tabaler: Jesús Royo. Dolçainer: José Luís Prats. Jaime Manero Viñeta, Llorenç Ramia Tena, Adrián Marín Milián, Xavier Esteban Sebastià, Miguel Ángel Segura Espada, Luís Ferrer Manero, Raúl Querol Royo, Sergi Guimerà Puig, Àlex Escribano Mestre, Marc Aguilar Gasulla, Ungureanu Silviu, Jaime Segura Membrado, Joan García Lizondo, Óscar Amela Ramia, Dani Aguilar Ortí, Pau Bordás Vives, Adrián Llanes Corbatón, Jordi Serret Segura, Cristián Ibáñez Meseguer y Brian Prieto Moliner. Mestre: Miguel Ángel Prats. Tambor: Jesús Royo. Dulzaina: José Luís Prats. 17.00 h. Plaça Colom. Concert de la Banda de Picassent. 18.30 h. Solemne Processó per la Volta General, amb la participació de: 17.00 h. Plaza Colón. Concierto de la Banda de Picassent. 18.30 h. Solemne procesión por la vuelta general con la participación de: 1. Dolçainers 2. Gegants i Cabuts; 3 Bandera dels Llauradors; 4. Colònia de Morellans Absents 5. Colònia Morellano-Catalana 6. Gremi de la Gent Gran amb el Guió del Gremi i acompanyat de la dansa de la Corronquina i la Jota de Morella 7. Gremi de la Joventut, amb la imtage de Santa Teresa i la dansa de les Gitanetes 8. Gremi d’Arts i Oficis: a) Ferrers, Forners i Cadirers, acompanyats de les Santetes (Santa Caterina, Santa Elena, Santa Llúcia, Santa Àgueda, Santa Bárbara, Santa Cecília, Santa Filomena) i la peana de Santa Llúcia; b) Fusters, obrers i espardenyers, amb la imatge de Sant Josep i la dansa dels Oficis; c) Teixidors, amb la imatge de Sant Jaume i la dansa dels Teixidors; d) Xofers, les Miraverges i la imatge de Santa Bárbara i Sant Josep; 9. Gremi de Llauradors i Ramaders amb la imatge de Sant Antoni Abat i la dansa dels Llauradors; 10. Gremi del Comerç amb el Guió del Gremi: a) Jacob i els dotze fills; b) David amb el cap de Goliat; c) Quadre d’Heroïnes Bíbliques; 11. Gremi de Professions, Indústria i Transports amb el Carro Triomfant; 12. Dansa dels Torneros; 13. L’Àliga; 14. La Música del Rei David i l’Arca de l’Aliança; 15. Josuè, Aaron, Moisès i Melquisedec; 16. Els Quatre Evangelistes; 17. Abraham i Isaac; 18. Sant Rafael i Tobies; 19. Sant Joan amb el corder; 20. Els dotze Apòstols; 21. Els patrons de la ciutat: Sant Vicent i Sant Julià; 22. Bandera de Vallivana; 23. Alets de la Mare de Déu de Vallivana; 24. Guió de la Mare de Déu i Junta de Festes; 25. Creu parroquial, Creu de la Rogativa i Atributs Basilicals; 26. Els Ancians; 27. Administrador del Santuari i Síndic de l’Ajuntament; 28. Peana de la Mare de Déu de Vallivana; 29. El Pal·li; 30. Presidència Eclesiàstica; 31. Autoritats Civils; 32. Banda de Música Mestre Candel. 1. Gaiteros 2. Gigantes y cabezudos 3. Bandera de los Labradores 4. Colonia de Morellanos Ausentes 5. Colonia Morellano-Catalana 6.Gremio de la Gente Mayor con el estandarte del gremio y acompañado de la danza de la Corronquina y La Jota de Morella 7. Gremio de la Juventud con la imagen de Santa Teresa y danza de Les Gitanetes 8. Gremio de Artes y Oficios a) Herreros y panaderos acompañados de las santas (Santa Águeda, Santa Bárbara, Santa Cecilia, Santa Filomena) y la peaña de Santa Lucía b) Carpinteros y albañiles, con la imagen de San José y la danza de Els Oficis c) Tejedores con la imagen de San Jaime y la danza de Els Teixidors d) Chóferes, les Miraverges y la imagen de Santa Bárbara y San José 9. Gremio de Agricultores y Ganaderos con la imagen de San Antonio Abad y la danza de Els Llauradors 10. Gremio del Comercio y turismo acompañado del estandarte del gremio a) Jacob y sus doce hijos b) David con la cabeza de Goliat c) Cuadro de heroínas bíblicas 11) Gremio de Profesiones, Industria y Transporte con el Carro Triomfant 12. Danza de Els Torneros 13. El Águila 14. La música de rey David y el Arca de la Alianza 15. Josué, Aarón, Moisés y Melquisedec 16. Los cuatro evangelistas 17. Abraham e Isaac 18. San Rafael y Tobías 19. San Juan y el borreguito 20. Los doce apóstoles 21. Los patronos de la ciudad: San Vicente y San Julián 22. Bandera de Vallivana 23. Electos de la Virgen de Vallivana 24. Estandarte de la Virgen y junta de fiestas 25. Cruz parroquial, cruz de la rogativa y atributos basilicales 26. Los ancianos 27. Administrador del Santuario y Síndico del Ayuntamiento 28. Peaña de la Virgen de Vallivana 29. El Palio 30. Presidencia eclesiástica 31. Autoridades civiles 32. Banda de Música Maestro Candel. Durant la Processó, davant la Confraria, Valentino Roca Segura, de la dansa dels Llauradors, saludarà la Mare de Déu amb una poesia. Al carrer la Font, un xiquet que representa a Sant Miquel, Àlex Beltrán Vicente, pronunciarà una poesia des de la taronja. 23.30 h. Al passeig de l’Alameda, Castell de Focs a càrrec de la Pirotècnia Tomàs. 24.00 h. Espai Firal. Actuació dels grups LA GUARDIA i DANZA INVISIBLE i disco ADO GARCIA. A j u n t a m e n t i C Durante la procesión, delante de la Cofradía. Valentino Roca Segura, de la danza de Els Llauradors, saludará la Virgen con una poesía. En la calle Julián Prats, un niño representando a San Miguel, Álex Beltrán, pronunciará una poesía desde la naranja. 23.30 h. Castillo de fuegos a cargo de la Pirotecnia Tomàs en el paseo de la Alameda. 24.00 h. Espai Firal. Actuación de los grupos LA GUARDIA y DANZA INVISIBLE, a continuación disco ADO GARCIA. l e r g a t 81 82 F . FD . a vM i i d g uG ei ll Ái n Mg ae nl o Tl ro o n G cr ha o u DILLUNS 20 D’AGOST LUNES 20 DE AGOSTO DIA DEL GREMI DE LA GENT GRAN DIA DEL GREMIO DE LA GENTE MAYOR 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada pel Rvd. Mossèn Josep Alanyà i Roig, Canonge arxiver de la Catedral de Tortosa i director de l’arxiu històric diocesà. Cantarà la Missa el Cor Parroquial de Morella que interpretarà “Missa Brevis nº 7 en DO de Charles Gounod 1818 – 1893”. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo Miravet. 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa oficiada por el Rvdo. Mosén Josep Alanyà i Roig, canónigo archivero de la Catedral de Tortosa y director del archivo histórico diocesano. Cantará la misa el coro parroquial de Morella que interpretará Missa Brevis nº 7 en DO de Charles Gounod 1818-1893. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo Miravet. 12.30 h. Retaule, amb la participació dels gegants, les danses i quadres bíblics, especialment la dansa de la Corroquina i La Jota de Morella. 12.30 h. Retaule con la participación de los gigantes, las danzas y cuadros bíblicos, especialmente la danza de La Corronquina y La Jota de Morella. Integrada per Marta Guardiola Garcia, Christian Palau Milián, Ana Valeria Milea, Adrián Sorribas Segura, Valeria Parras Puig, Pau Escribano Mestre, Inés Dualde Marín, Aleix Ulldemolins Querol, Paula Checcia Adell, Marc Pinell Busquets, Anna Viñeta Pérez, Julià Royo Querol, Elenna Escorihuela Querol, Marc Segura Membrado, Laura Fuster Clemente, Antoni Forner Fuster, Ana Rubio Gisbert, Lluc García García, Estela Carceller Figols, Ariel Moreno Querol, Gemma García Viñeta, Fernando Ibáñez Meseguer, Raquel Franco Antolí, Ángel Palau Milián, Tània Ripollés Gil, Samuel Segura Ortí, Alba Forner Franco, Andreu Guimerà Sales, Ainoa Traver Sorolla i Mario Adell Pascual. Assajadores: Paquita Carbó Gasulla (Jota de Morella) i Ariadna Ripollés Busquets (La Corronquina). integrada por Marta Guardiola Garcia, Christian Palau Milián, Ana Valeria Milea, Adrián Sorribas Segura, Valeria Parras Puig, Pau Escribano Mestre, Inés Dualde Marín, Aleix Ulldemolins Querol, Paula Checcia Adell, Marc Pinell Busquets, Anna Viñeta Pérez, Julià Royo Querol, Elenna Escorihuela Querol, Marc Segura Membrado, Laura Fuster Clemente, Antoni Forner Fuster, Ana Rubio Gisbert, Lluc García García, Estela Carceller Figols, Ariel Moreno Querol, Gemma García Viñeta, Fernando Ibáñez Meseguer, Raquel Franco Antolí, Ángel Palau Milián, Tània Ripollés Gil, Samuel Segura Ortí, Alba Forner Franco, Andreu Guimerà Sales, Ainoa Traver Sorolla y Mario Adell Pascual. Dirección: Paquita Carbó Gasulla (Jota de Morella) y Ariadna Ripollés Busquets (La Corronquina). Tocarà La Rondalla de Morella. Tocará La Rondalla de Morella. 17.00 h. Des de l’Ajuntament fins al Portal del Rei, desfilada de Na Violant d’Hongria i els Cavallers de la Conquesta. Al Portal del Rei, es descobrirà un placa commemorativa. 17.00 h. Desde el Ayuntamiento hasta la Puerta del Rey, desfile de Na Violant d’Hongria y los Caballeros de la Conquista. En el Portal del Rey se descubrirá una placa conmemorativa. 18.30 h. Espai Firal. Concert de l’orquestra DAMA. 18.30 h. Concierto de la orquesta DAMA en el Espai Firal. 20.30 h. Rosari de les Torxes, que farà la Volta 20.30 h. Rosario de Antorchas. Vuelta de la de Confraria: Colomer, Marquesa, Segura Barreda, Pilar, Joan Giner, Trinquet, Ramon Querol, Zaporta, Segura Barreda, Marquesa de Fuente el Sol, Blasco de Alagón, Mare de Déu de Vallivana, Placet de l’Església. 24.00 h. Espai Firal. Actuació de l’orquestra DAMA i disco ADO GARCIA. G e n t g r a n Cofradía: Colomer, Marquesa, Segura Barreda, Pilar, Juan Giner, Trinquete, Ramón Querol, Zaporta, Segura Barreda, Marquesa, Blasco de Alagón, Virgen de Vallivana, Plaza de la Iglesia. 24.00 h. Actuación de la orquesta DAMA y disco ADO GARCIA. 83 84 F . DF a. v M i di g Gu i e l l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol L l DIMARTS 21 D’AGOST MARTES 21 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE LLAURADORS I RAMADERS FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE AGRICULTORES Y GANADEROS 9.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 09.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 10.30 h. A la Casa Confraria, trobada de tots els agremiats per pujar cap a la Basílica Arxiprestal. 10.30 h. Encuentro de todos los miembros del gremio en la Casa Cofradía para subir a la Basílica Arciprestal. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa Baturra oficiada pel Rvd. Monsenyor Mossèn Vicent Mestre, Rector de la Parròquia Sant Llorenç de Càlig. Cantarà la Missa la Rondalla de Morella. 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa baturra oficiada por el Rvdo. Monseñor Vicent Mestre, rector de la parroquia de San Lorenzo en Càlig. Cantará la misa la Rondalla de Morella. 12.30 h. Retaule. Participaran els gegants, les danses i quadres bíblics, especialment la dansa dels Llauradors: 12.30 h. Retaule. Participaran los gigantes las danzas y los cuadros bíblicos, especialmente la danza de Els Llauradors: Integrada per Maria Milián Yeste, Vera Guardiola Pitarch, Andrea Adell Pitarch, Laia Adell Pitarch, Mar Garcia Gargallo, Elia Ruiz Felipe, Paula Ortí Carceller, Alba Mestre Boix, Ángela Ortí García, Joan Esteve Segura, Saúl García Gargallo, Marc Ruiz Felipe, Javier Ferrer Guimerà, Josele Bujeiro Guimerà, Valentino Roca Segura, Ángel Membrado Puig, Pau Prats Guimerà i Felip Traver Sorolla. Integrada por: Maria Milián Yeste, Vera Guardiola Pitarch, Andrea Adell Pitarch, Laia Adell Pitarch, Mar Garcia Gargallo, Elia Ruiz Felipe, Paula Ortí Carceller, Alba Mestre Boix, Ángela Ortí García, Joan Esteve Segura, Saúl García Gargallo, Marc Ruiz Felipe, Javier Ferrer Guimerà, Josele Bujeiro Guimerà, Valentino Roca Segura, Ángel Membrado Puig, Pau Prats Guimerà y Felip Traver Sorolla. 16.00 h. Al passeig de l’Alameda, Parc Infantil. 16.00 h. Parque infantil en el paseo de la Alameda. 18.00 h. Espai Firal. Concert a càrrec de l’orquestra JAMAICA SHOW i espectacle de màgia amb el mag YUNKE. 18.00 h. Concierto a cargo de la orquesta JAMAICA SHOW y espectáculo de magia con el mago YUNKE en el Espai Firal. 24.00 h. Espai Firal. Ball amb l’orquestra JAMAICA SHOW. 24.00 h. Baile con la orquesta JAMAICA SHOW . a u r a d o r s i R a m a d e r s 85 86 J o s é F .P a Ms i c gu ua el l i Á M n g. Ae .l T r o n c h o DIMECRES 22 D’AGOST MIÉRCOLES 22 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DE LA COLÒNIA MORELLANO-CATALANA FIESTA A CARGO DE LACOLONIA MORELLANO-CATALANA 10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada per l’Excm. i Rvdm. P. José Alegre, abat mitrat de Poblet. Cantarà la missa el grup instrumental 3/4 que interpretarà una adaptació per a conjunt de la “Missa Festiva de Licinio Refice i obres d’Odiló Mª Planals”. El conjunt està integrat per: Mª Pau Medina (veu i violoncel), Sergi Medina (oboè i violoncel), Gemma Medina (flauta i veu) i José Ignacio Medina (orgue i teclats). 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa oficiada por el Excmo. y Rvdmo. P. José Alegre, abad mitrado de Poblet. Cantarà la missa el grup instrumental 3/4 que interpretará una adaptación para conjunto de la “Misa Festiva de Licinio Refice y obras de Odiló Mª Planals”. El conjunto está integrado por: Mª Pau Medina (voz y violoncelo), Sergi Medina (oboe y violoncelo), Gemma Medina (flauta y voz) y José Ignacio Medina (órgano y teclados). 12.30 h. Retaule amb la intervenció dels gegants, danses i quadres bíblics, amb la participació colla castellera Els Xics de Granollers. 12.30 h. Retaule con la intervención de los gigantes, danzas y cuadros bíblicos con la participación de la colla castellera Els Xics de Granollers. 18.00 h. Des de Sant Miquel fins a la Plaça Colom, Cercavila de la colla castellera Els Xics de Granollers. 18.00 h. Desde San Miguel hasta la Plaza Colón, pasacalle de la colla castellera Els Xics de Granollers. 23.30 h. Espai firal. Actuació i cloenda amb la SALSETA DEL POBLE SEC i després disco ADO GARCIA. 23.30 h. Actuación de SALSETA DEL POBLE SEC a continuación disco ADO GARCIA en el Espai Firal. C o l ò n i a M o r e l l a n o - C a t a l a n a 87 88 F . M . A . F .T r Mo i n g c uh e o l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DIJOUS 23 D’AGOST JUEVES 23 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DE LA COLÒNIA DE MORELLANS ABSENTS FIESTA A CARGO DE LA COLONIA DE MORELLANOS AUSENTES 09.00 h. Diana amb Els Gaiters de Castelló i Morella. 09.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Castelló y Morella. 10.00 h. Des de Sant Miquel Ofrena de flors a la Mare de Déu de Vallivana. 10.00 h. Desde de San Miguel. Ofrenda de flores a la Virgen de Vallivana. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada pel Rvd. Mossèn Domingo Escuder Giner, canonge de la Catedral de Tortosa i Rector de la Parròquia Sant Antoni de Pàdua de Roquetes. Cantarà la Missa la Schola Jubilemus de Castelló. 12.30 h. Retaule amb la intervenció dels gegants, les danses i quadres bíblics. 11.oo h. Basílica Arciprestal. Solemne misa oficiada por el Rvdo. Domingo Escuder Giner, canónigo de la Catedral de Tortosa y rector de la parroquia San Antonio de Padua de Roquetes. Cantará la misa la Schola Jubilemus de Castelló. 12.30 h. Retaule con la intervención de los gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos. A l’acabar el retaule, al Pla dels Estudis: gran mascletà a càrrec de la Pirotècnia d’Altura. Al finalizar el retaule, en la Plaza de los Estudios: gran mascletà a cargo de la Pirotecnia de Altura. 17.00 h. Al Passeig de l’Alameda, espectacle d’animació i parc infantil. 17.00 h. Espectáculo y parque infantil en el paseo de la Alameda. 18.30 h. Teatre Municipal. Espectacle de teatre en valencià a càrrec de la companyia Tragapinyols. 18.30 h. Espectáculo de teatro en valenciano a cargo de la compañía Tragapinyols en el Teatro Municipal. 22.30 h. Teatre Municipal. Espectacle de teatre en valencià a càrrec de la companya Tragapinyols. 22.30 h. Espectáculo de teatro en valenciano a cargo de la compañía Tragapinyols en el Teatro Municipal. 24.00 h. Espai Firal. Espectacle amb l’actuació de la orquestra ESMERALDA i el showman TONI MELERO, i després disco ADO GARCIA. 24.00 h. Espectáculo con la actuación de la orquesta ESMERALDA y el showman TONI MELERO, a continuación disco ADO GARCIA. C o l ò n i a d e M o r e l l a n s a b s e n t s 89 90 F . M . A . F .T r Mo i n g c uh e o l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DIVENDRES 24 D’AGOST VIERNES 24 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE PROFESSIONS, INDÚSTRIA I TRANSPORT FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE PROFESIONES, INDUSTRIA Y TRANSPORTE 10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal.l.Solemne missa a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Sr. Carlos Escribano Subías, Bisbe de Terol. Cantarà la Missa la Coral Catedralícia de València que interpretarà Peces de Bach, Erb i Comes. 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa a cargo del Excmo. y Rvdmo. Sr. Carlos Escribano Subías, Obispo de Teruel. Cantará la misa la Coral Catedralicia de Valencia que interpretará piezas de Bach, Erb y Comes. 12.30 h. Retaule con la intervención de los gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos, presidido por el emblema del gremio, el Carro Triomfant. 12.30 h. Retaule amb la intervenció dels gegants, de les danses i quadres bíblics, presidit per l’emblema del gremi, el Carro Triomfant. Integrat per Roger Segura Catalán, Isabel Ferrer Palos, Estrella Ferrer Palos, Vito Milián Traver, Marcos Milla Gracía, Pau Meseguer Folch, Marcos Amela Adell, Mario García Amela, Inés Pasíes Tosca, Joan Espel Navarro, Belén Fabregat Sangüesa, Amaya Fabregat Sangüesa, Pau Monfort Folch, Eduardo Corbacho Fuster, Carla Segura Aguilar, Claudia Valdelvira Ferrer, Clara Royo Redó, Maria Sangüesa Marín, Carla Marín Mestre, Biel Fabregat García, Mar Bordás Ramia, Sara Zafra Meseguer, Nuria Camañes Blanch. Integrado por Roger Segura Catalán, Isabel Ferrer Palos, Estrella Ferrer Palos, Vito Milián Traver, Marcos Milla Gracia, Pau Meseguer Folch, Marcos Amela Adell, Mario García Amela, Inés Pasíes Tosca, Joan Espel Navarro, Belén Fabregat Sangüesa, Amaya Fabregat Sangüesa, Pau Monfort Folch, Eduardo Corbacho Fuster, Carla Segura Aguilar, Claudia Valdelvira Ferrer, Clara Royo Redó, Maria Sangüesa Marín, Carla Marín Mestre, Biel Fabregat García, Mar Bordás Ramia, Sara Zafra Meseguer, Nuria Camañes Blanch. 17.00 h. Al passeig de l’Alameda, Parc Infantil. 17.00 h. Parque infantil en el paseo de la Alameda. 17.30 h. Pasacarrer. 17.30 h. Pasacalle. 18.00 h. Plaça Colom. Concert de la banda de música, secció d’honor de Montserrat de València. 18.00 h. Concierto de la banda de música, sección de honor de Montserrat de Valencia en la Plaza Colón. 24.00 h. Espai Firal. Actuació de l’orquestra GEISER BAND i disco ADO GARCIA. 24.00 h. Actuación de la orquesta GEISER BAND y disco ADO GARCIA en el Espai Firal. Pr ofessions, ind ú s t ri a i Tr a n sp ort 91 92 F . DF a. v M i di g Gu i e l l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DISSABTE 25 D’AGOST SÁBADO 25 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DEL GREMI DEL COMERÇ I TURISME FIESTA A CARGO DEL GREMIO DEL COMERCIO Y TURISMO 10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa a càrrec del Bisbe de Vic, l’Excm. i Rvdm. Sr. Roman Casanova Casanova. Cantarà la Missa l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon. Missa Criolla d’Ariel Ramírez. Direcció: Enzo Gieco; Organista: Antoni Ortí. 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa a cargo del Obispo de Vic, el Excmo. y Rvdmo. Sr. Román Casanova Casanova. Cantará la misa l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon. Misa criolla de Ariel Ramírez. Dirección: Enzo Gieco; organista: Antoni Ortí. 12.30 h. Retaule pels carrers de Morella amb la intervenció dels gegants, de les danses i la participació especial del Quadre d’Heroïnes Bíbliques. 12.30 h. Retaule por las calles de Morella con la intervención de los gigantes, las danzas y la participación especial del cuadro de Heroínas Bíblicas. Integrado por: Maria Querol Pallarés, Reina Esther; Àngela Querol, Judith; Ivana Sangüesa, Jael; Àngela Escorihuela, Betsabé; Maria Mur, Sara; Joana García García, Salomé; Ana Ramón Amela, Abigail; Gemma Monfort Guimerà, Ruth; Laia Vives Delgado, Rebeca; Nerea Marín Gasulla, Sèfora; Joana Milián Querol, Raquel; Miquel Vives Delgado, David. Integrat per Maria Querol Pallarés, Reina Esther; Àngela Querol Querol, Judith; Ivana Sangüesa Antolí, Jael; Àngela Escorihuela Querol, Betsabé; Maria Mur Ripollés, Sara; Joana García García, Salomé; Ana Ramón Amela, Abigail; Gemma Monfort Guimerà, Ruth; Laia Vives Delgado, Rebeca; Nerea Marín Gasulla, Sèfora; Joana Milián Querol, Raquel; Miquel Vives Delgado, David. 17.00 h. Parque infantil en el paseo de la Alameda. 17.00 h. Al passeig de l’Alameda, Parc Infantil. 19.00 h. Concierto de Châtillon a Morella por l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon en el Teatro Municipal. Dtor. Enzo Gieco 19.00 h. Teatre Municipal. Concert Châtillon a Morella per l’ Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon.Dtor. Enzo Gieco 24.00 h. Actuación de la orquesta LA FANIA y disco ADO GARCIA en el Espai Firal. 24.00 h. Espai Firal. Actuació de l’orquestra LA FANIA i disco ADO GARCIA. C o m e r ç i T u r i s m e 93 94 F . DF a. v M i di g Gu i e l l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DIUMENGE 26 D’AGOST FESTA A CÀRREC DEL GREMI D’ARTS I OFICIS 10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada pel Rvd. Mossèn Emilio Vinaixa, Canonge de la Catedral de Tortosa i Retor de l’Assumpció de Vinaròs. Cantarà la Missa l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon. Missa d’Arts i Oficis; Compositor i Director; Enzo Gieco, Organista: Antoni Ortí. 12.30 h. Retaule amb la intervenció dels gegants, quadres bíblics, les danses i especialment les del gremi. Dansa d’Arts i Oficis: Albert Ortí, Arnau Trilles, Juan Martínez, Miquel Milián, Luís García, Joan Segura, David Olivares i Pablo García. Mestres: Juan José Ripollés i Manuel Meseguer. Tabaler: Guillem Ulldemolins. Dolçainer: Arnau Pallarés Dansa dels Teixidors: Marc Ortí, Olga Garcia, Andreu Ortí, Paula Gasulla, Andreu Bordás, Tània Ibáñez, Álex Meseguer, Marina Sangüesa, Josep Ripollés i Tània Sangüesa. Mestres: Javier Ortí, Carlos Felius i Raúl Puig. Tabaler: David Soro. Dolçainer: José Vicente Castel. Santetes: Andrea Monfort, Santa Caterina; Ana Querol, Santa Elena; Mireia Pallarés, Santa Llúcia; Àgueda García, Santa Àgueda; Neus Tosca, Santa Bárbara; Laía Meseguer, Santa Cecília; Belén Sorribas, Santa Filomena. Miraverges: Julia Segura Costa, Ivana Pasíes Tosca, Maria Ripollés Boix, Yaiza Buig Niza, Sónia Ramia Aguilar, Sandra Rabaza Giner, Gemma Cerdá Pitarch, Ariana Marín Gasulla, Ivana Ripollés, Alba Palop Aparicio i Ivana Gargallo Adell. 17.30 h. Al passeig de l’Alameda, Parc Infantil. 24.00 h. Espai Firal. Actuació de l’orquestra CENTAURO i disco ADO GARCIA. A r t s i o f i c i s DOMINGO 26 DE AGOSTO FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE ARTES Y OFICIOS 10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa oficiada por el Rvdo. Emilio Vinaixa, canónigo de la Catedral de Tortosa y rector de la Asunción de Vinaròs. Cantará la misa l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon. Compositor y director: Enzo Gieco, organista: Antoni Ortí. 12.30 h. Retaule con la intervención de los gigantes, cuadros bíblicos, las danzas y especialmente las del gremio. Danza de Artes y Oficios: Albert Ortí, Ar- nau Trilles, Juan Martínez, Miquel Milián, Luís Padilla, Joan Segura, David Olivares y Pablo García. Dirección: Juan José Ripollés y Manuel Meseguer. Tambor: Guillem Ulldemolins. Dulzaina: Arnau Pallarés Danza de Els Teixidors: Marc Ortí, Olga Garcia, Andreu Ortí, Paula Gasulla, Andreu Bordás, Tània Ibáñez, Álex Meseguer, Marina Sangüesa, Josep Ripollés y Tània Sangüesa. Dirección: Javier Ortí, Carlos Felius y Raúl Puig. Tambor: David Soro. Dulzaina: José Vicente Castel. Santas: Andrea Monfort, Santa Caterina; Ana Querol, Santa Elena; Mireia Pallarés, Santa Llúcia; Àgueda García, Santa Àgueda; Neus Tosca, Santa Bárbara; Laia Meseguer, Santa Cecília; Belén Sorribas, Santa Filomena. Miraverges: Julia Segura Costa, Ivana Pasíes Tosca, Maria Ripollés Boix, Yaiza Buig Niza, Sónia Ramia Aguilar, Sandra Rabaza Giner, Gemma Cerdá Pitarch, Ariana Marín Gasulla, Ivana Ripollés, Alba Palop Aparicio y Ivana Gargallo Adell. 17.30 h. Parque infantil en el paseo de la Alameda. 24.00 h. Actuación de la orquesta CENTAURO y disco ADO GARCIA en el Espai Firal. 95 96 F . M . A . F .T r Mo i n g c uh e o l iÁ nJ g o es él TP ra os nc cu ha ol DILLUNS 27 D’AGOST LUNES 27 DE AGOSTO FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE LA JOVENTUT FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE LA JUVENTUD 10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada i cantada pel Rvd. Mossèn Joan Enric Reverté Simó, Rector de Sant Pere Apòstol de Les Cases d’Alcanar. Cantarà la Missa el grup de músics del Pare Jony. 12.30 h. Retaule amb la intervenció dels gegants, de les danses i dels quadres bíblics, especialment amb la dansa de Les Gitanetes. 11.00 h. Basílica Arciprestal, Solemne misa oficiada y cantada por el Rvdo. Joan Enric Reverté Simó, rector de San Pedro Apóstol de Les Cases d’Alcanar. Cantará el grupo de músicos del Pare Jony. 12.30 h. Retaule con la intervención de los gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos, especialmente la danza de Les Gitanetes: Integrada per Maria Garcia Viñeta, Anaís Ortí Segura, Tània Adell Guimerà, Maria Escrivà Paradís, Ruth Ripollés Puig, Victòria Escuin Troncho, Alba Segura Antolí, Arantxa Ripollés Gil, Marta Troncho Martí, Nerea Boix Gasulla, Daniela Segura Ortí, Rocio Forner Fuster i Carlos Carceller Albalat. Assajadores: Anaís Miralles Adell, Cristina Marín Amela i Alba Rodríguez Guimerà. Tabaler: Javier Marín Querol. Dolçainer: Juan José Martí Guimerà. Integrada por Maria Garcia Viñeta, Anaís Ortí Segura, Tània Adell Guimerà, Maria Escrivà Paradís, Ruth Ripollés Puig, Victòria Escuín Troncho, Alba Segura Antolí, Arantxa Ripollés Gil, Marta Troncho Martí, Nerea Boix Gasulla, Daniela Segura Ortí, Rocio Forner Fuster y Carlos Carceller Albalat. Dirección: Anaís Miralles Adell, Cristina Marín Amela y Alba Rodríguez Guimerà. Tambor: Javier Marín Querol. Dulzaina: Juan José Martí Guimerà. 18.00 h. Teatre Municipal. Espectacle infantil L’inventor de xiquets de la companyia Lupa Teatre. 18.00 h. Teatro Municipal. Espectáculo infantil: L’inventor de xiquets de la compañía Lupa Teatre. 24.00 h. Espai Firal. Concert del grup SEXY ZEBRAS i DESPISTAOS. A continuació, actuació de l’orquestra MANACOR i disco ADO GARCIA. 24.00 h. Concierto del grupo SEXY ZEBRAS y DESPISTAOS en el Espai Firal. A continuación, actuación de la orquesta MANACOR y disco ADO GARCIA. J o v e n t u t 97 98 F . M i g u e l Á n F g. e lD aT vr i o d n cG h i ol DIMARTS 28 D’AGOST MARTES 28 DE AGOSTO DIA DEDICAT ALS DIFUNTS DIA DEDICADO A LOS DIFUNTOS 12.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne mis- 12.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa sa a càrrec del Bisbe de Tortosa, l’Excm. i a cargo del Obispo de Tortosa, el Excmo. y Rvdm. Sr. Xavier Salinas Viñals. Cantarà la Rvdmo. Sr. Xavier Salinas Viñals. Cantará missa el Cor Parroquial. Director: Julià Pas- la misa el Coro Parroquial. Director: Julià tor; Organista: Ricardo Miravet Pastor; Organista: Ricardo Miravet. D i f u n t s 99 100 F . M i g Fu . e Dl a v Ái dn Gg i el li J oT s r é o P na sc c hu ao l AVANÇ DE PROGRAMACIÓ AVANCE DE LA PROGRAMACIÓN DISSABTE 8 DE SETEMBRE SÁBADO 8 DE SEPTIEMBRE FIRA DE MORELLA FIRA DE MORELLA 10.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa d’AMIC. 10.00 h. Misa de AMIC en la Basílica Arciprestal. 11.00 h. Casa Ciurana. Assemblea General d’AMIC. 11.00 h. Asamblea General de AMIC en la Casa Ciurana. DIUMENGE 9 DE SETEMBRE FIRA DE MORELLA DOMINGO 9 DE SEPTIEMBRE DIUMENGE 14 D’OCTUBRE VISITA DE LA MARE DE DÉU ALS MALALTS FIRA DE MORELLA DOMINGO 14 DE OCTUBRE VISITA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA A LOS ENFERMOS DISSABTE 20 D’OCTUBRE ROGATIVA DE BAIXADA DE LA MARE DE DÉU SÁBADO 20 DE OCTUBRE ROGATIVA PARA BAJAR LA VIRGEN A VALLIVANA A Vallivana En Vallivana 08.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella. 08.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella. 08.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa. 08.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal. 09.00 h. Salida de la procesión desde la Basílica Arciprestal que irá en rogativa a bajar a la Virgen de Vallivana a su santuario. En el Puerta de San Mateo será despedida con un parlamento por parte de Laura Fuster Clemente, y a continuación seguirá la rogativa haciendo las paradas de costumbre en el Hostal Nou, la Torreta y el Puente de la Bota. 09.00 h. Eixida de la processó des de la Basílica Arxiprestal, que anirà, en rogativa, a portar a la Mare de Déu al Santuari. Al Portal de Sant Mateu, la Mare de Déu serà acomiadada amb un parlament per part de Laura Fuster Clemente i, a continuació seguirà la rogativa, fent les parades de costum a l’Hostal Nou, la Torreta i el Pont de la Bota. DOMINGO 21 DE OCTUBRE DIUMENGE 21 D’OCTUBRE En Vallivana A Vallivana 08.00 h. Misa. 08.00 h. Celebració de la Missa. 09.30 h. Salida de la rogativa. 09.30 h. Eixida de la Rogativa. A v a n ç d e p r o g r a m a c i ó 101 Lipdub del 53 Sexenni en www.youtube.com/ajuntamentdemorella 102 Morellar, Morella 103 104 104 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o Morella , ciutat patrimoni Morella és reconeguda, entre altres coses, per comptar amb un patrimoni monumental; sens dubte el més important i singular de tota la província de Castelló. Però tan important és tindre un immens patrimoni, com preservar-lo i valorar-lo. D’ací que, quan el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat va proposar a la Universitat Jaume I que presentara una candidatura per a obtindre el premi Patrimoni 2011, es va creure que la institució més indicada per a lluitar per aquest guardó era, precisament, l’Ajuntament de Morella. Les més de cinquanta inversions en restauració i posada en valor del castell, torres i muralles dutes a terme pel consistori morellà al llarg dels últims vint anys van avalar la candidatura d’aquesta històrica ciutat que, finalment, va aconseguir la distinció que se li va entregar el passat mes de novembre de 2012 a la no menys històrica ciutat de Càceres. El guardó fa justícia al treball realitzat pels veïns i veïnes de Morella, que han apostat per un creixement sostenible i basat en la dinamització de la seua cultura i els seus atributs monumentals. La cultura i la identitat com a poble són fonamentals per a desenvolupar un model de futur, això és indubtable, però aquest objectiu, que és fàcil de proclamar, no deixa de ser, en la pràctica, difícil d’aconseguir. Fins i tot així Morella ha aconseguit mantindre, millorar i ampliar els atractius turístics i orientar-los a la creació d’ocupació i de recursos. Les pedres de Morella parlen i compten segles d’episodis que somiaria haver inventat qualsevol novel·lista: aqueix caire èpic que envolta a la silueta d’aquesta ciutat, desprèn una màgia de la qual poques ciutats poden presumir, però també de l’esforç dels seus habitants per a aconseguir una vida més confortable que procura generar una economia apropiada i sostenible. Però açò no es queda ací, i així, l’esforç dels morellans i morellanes per a embellir encara més la ciutat és encomiable, especialment en anys com el present, que d’ací a un mes celebrarà el Sexenni, amb la seua organització gremial, el seu folklore o el treball diari dels veïns i veïnes: Quelcom únic en el món! Un argument més, en definitiva, per a admirar la ciutat i els morellans. Són més de tres segles de continuïtat amb la renovació del vot i de fidelitat a una raó de ser. Precisament, aquesta dinamització cultural i educativa sempre ha estat un dels grans objectius promoguts per la Universitat Jaume I. Una entitat que fa més de deu anys va creure necessari integrar el territori amb la creació de la Seu dels Ports, que ha coordinat l’acció universitària en aquesta comarca. Des de llavors, la implicació dels veïns d’aquesta zona ha permès que molts projectes cristal·litzen i que l’àmbit universitari cada vegada tinga més importància en el dia a dia de la seua gent. Així, cal assenyalar la Universitat per a Majors, que hi compta amb més de mig centenar de alumnes; també el programa Imaginària Fotogràfica, amb exposicions de l’art de la llum, de gran prestigi, i tota la sèrie d’altres exposicions, cursos, tallers, representacions teatrals i un conjunt d’altres iniciatives que han pres forma en aquest període i han acostat l’àmbit universitari a tots els sectors de la població morellana. Una qüestió fonamental que cal reivindicar en l’actualitat, davant de la difícil situació que travessem els centres universitaris. M o r e l l a , c i u t a t p a t r i m o n i 105 106 106 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o Ara bé, si parlem de situacions complicades, Morella és un exemple de com es pot eixir d’aquestes amb esforç i constància. Una localitat que sempre ha sabut obtindre importants èxits en les situacions més complicades. I així, en una situació difícil com l’actual, ha aconseguit que les ciutats que són Patrimoni de la Humanitat reconeguen la seua constància en la recuperació dels monuments que, d’alguna manera, denoten o reflecteixen una filosofia de vida. Una distinció, en suma, que l’acosta a la declaració més important que atorga la UNESCO, i per a la qual la Universitat Jaume I sempre li oferirà suport. Wenceslao Rambla Zaragozá Vicerector de Cultura i Extensió Universitària Universitat Jaume I M o r e l l a , c i u t a t p a t r i m o n i 107 Tr a n s f i g u r a c i ó d e X i v a d e M o r e l l a 108 108 Mostra d’artistes visuals morellans L’any 1928 es va celebrar a Morella (Sexenni XXXIX) l’ Exposició Morellana d’Art, promoguda per Manuel González-Martí, Mn. Francisco Macià i el seminarista Manuel Milián Boix i assessorada per l’artista Ramon Ferreres. Anys després, el 1945, el Dr. A. Sánchez Gozalbo va publicar el llibre “Pintores de Morella” on assenyala la puixança dels segles XIV i XV a Morella que fa que dels seus obradors eixiren molts de retaules, escultures, obres d’orfebreria més enllà de les murades. Són anys d’esplendor. Aquests són dos precedents que van voler donar a conéixer la importància dels artistes morellans. La mostra del sexenni d’enguany, a més d’incloure peces produïdes des de l’edat mitjana, arribarà als morellans que estan treballant actualment. Així, presentarà també obres dels artistes que tot seguit comentem començant pel segle XVIII. Joaquim Oliet (Morella 1775 - Onda 1849) treballa a Morella i a Onda amb molts d’encàrrecs que sol·liciten les esglésies i les capelles, fet que indica un reconeixement a la seua vàlua. El seu treball serà continuat per un altre personatge Juan Francisco Cruella Puig (Morella 1804 - 1886) que marcarà una època mes enllà de la seua obra pictòrica atés que crearà una generació anomenada genèricament “Germans Cruella” que utilitzaran un nou suport, acabat d’inventar: la fotografia. Per fortuna el seu llegat, recollit pel també fotògraf José Pascual (1894 - 1960) que afegit al propi constitueix un fons documental molt important. En certa manera, seguint aquesta tradició Julio Carbó Ferrer (Morella 1964) es dedica al fotoperiodisme. Tornant a la producció sense càmeres, Ramon Ferreres Sebastiá (Morella 1863 - Alcoi 1938) dibuixa les figures del Corpus i de les tradicions morellanes i podríem dir que aventura els inicis de les il·lustracions, que anys a venir Miquel Gisbert Ejarque (Morella 1972) reprendrà. Juan Amela (Morella 1889 - 1982) fa, entre altres interessants obres, exvots, que són una mena de narració popular lligada als romanços de cec. Nascut el mateix any, Anselm Boix-Vives (Mas de Ferràs 1889 - Grenoble 1969), sense tenir una formació acadèmica, treu els darrers anys de la seva vida una carrega vital i ferrenya que el durà a un gran reconeixement internacional. Ja nascut al segle passat, Manuel Rallo Bono (Morella 1919 - Sabadell 1987) tocant tots els pals, ens deixa, a més de l’obra pictòrica, cartells, que alguns recordareu, gravats i exlibris, marques i anagrames, etc. Podríem dir que, en certa manera, Pilar Dolz Mestre (Morella 1945) continua des de l’essencial de la terra “obrada”, l’artesania del gravat. Els joves Miguel Ángel Troncho (Mas de Fraiximeno 1981) i Jorge Querol ( Morella 1981) ja segueixen els nous models del disseny gràfic. M o s t r a d ’ a r t i s t e s v i s u a l s m o r e l l a n s 109 Valle: “Ama” viu al tercer nivell 110 110 Venim del temps, quasi fundacional, del Gòtic de riquesa i exuberància, i per damunt de malures sobrevivim com a poble. Aquestes malifetes del temps o la desídia o l’atac de la incomprensió, també afecta les obres, i d’açò en sap molt Francisca Adell Fígols que restaura amb cura el nostre patrimoni i utilitza el paper, delicat suport, com a base de les seues obres. I qui també ha sabut veure l’efecte del temps sobre les coses nostrades ha estat Joan Valle Martí (Sorita 1956) que ens deixa esculpides les eines utilitzades per treure riquesa. La seua mà, com el vent, modula els objectes i en crea de nous. En aquest mateix sentit Paqui Fuster (Castelló1963), com una morellana més, esgarrapant la pintura refà els nostres paisatges. E x-l i b r i s M anu e l R a l l o Ha estat la nostra intenció recollir un tast del patrimoni originat pels fills de Morella des dels seus obradors. I ens agrada deixar les portes obertes a futures exposicions. Creiem que hi ha un contínuum entre els procediments dels inicis i els temps posteriors. I a cada nou temps s’adeqüen i se saben utilitzar les possibilitats dels diferents suports perquè cadascun d’ells comporta expressions renovades. Així, aquest treball renovellat ha fet possible que per molt dur que fóra el període històric no acabarà mai amb l’esperit creatiu. Potser aquest quefer sexennal de guarnir els carrers, observar i participar, ha estat el brou que possibilita aquesta continuïtat. Si aquest treball col·lectiu i popular significa entrega i generós dispendi, a hores d’ara en els temps que corren, el treball creatiu pot ser alhora que generositat de l’expressió creativa també un projecte professional gràcies als nous mitjans: la il·lustració, el cine, el vídeo, el disseny gràfic, l’industrial, la fotografia i un llarg etcètera. Pilar Dolz M o s t r a d ’ a r t i s t e s v i s u a l s m o r e l l a n s 111 Gremi de la joventut del Sexenni de 1946 Primera fila d’esquerra a dreta: Andrés Ferrer Blasco, Saragossà; Paquita Esteban Monferrer, de Falange; José Antolí Adell, Pepín de la fonda; Francisco Querol Guimerà, Garro; Francisco García Folch, Paco García; Pilar Mestre Sabater, de Torre Ciprés; Padre Antonio Royo Marín, Predicador; Enrique Grau Climent; Natividad Llorenç González; Salvador Ejarque Gasulla, escolà de Sant Joan. Segona fila, d’esquerra a dreta: Mossen Leandro; Josefina Sebastià Mestre, de Serraplana; Amparín Carceller Vinyals, la sebeta; Julia Mestre Ortí, posteriorment del Peiró; Celia Martí Vinyals; la dona de la que tan sols es veu la peineta i el front seria Natalia Boix Pitarch, de Torre Miró; Domi Pastor Amela; Serafín Gamundí Carceller, de la sala; José García Tena, Boix de Baix. Xiqueta de blanc: Filla de la marquesa vestida de festa. Les aletes que van popularitzar la pinta per la celebració sexennal. Després,se la van posar les associades al gremis 112 112 I m a t g e s : J o s é P a s c u a l , M i g u e l A . T r o n c h o J o v e n t u t a g o s a r a d a Diu la història oral -sovint aproximada, si no del tot certa i rigorosa- que fins l’any 1946 només la noblesa i les dones de les autoritats portaven pinta i mantellina pel Sexenni. En les fotos de 1922, que il.lustren l’article, es veu la marquesa de Fuente el Sol amb una pinta (o peineta) i la mantellina, i en la del retaule, provablement del Dia del Comerç, es veu, al menys, una pinta al darrere la reina Ester, personificada aquell any en Ángeles Carsi Giner, néta del fundador de la fàbrica, Juan Giner Guimerà (1848-1907). L’any 1946, les aletes del Gremi de la Joventut –la joventut, sempre agosarada- van decidir posar-se la pinta per a la celebració sexennal. No cal dir que l’exemple va quallar. Avui en dia, Sexenni 53, l’ únic que canvia en el retaule diari de tot el novenari és, precisament, la desfilada de pintes i mantellines. Les joves de 1946, com es veu a la foto, porten la pinta en vestit negre i cos tapat de genolls, braços i pitrera; les d’avui en dia, en comparació a les de 1946, formen un festival de colors i destape. Detall del Sexenni de 1922. La jove Ángeles Carsí Giner representa la reina Ester. Al darrera seu, una o dos dones en pinta de “teja”. Els que van organitzar el Sexenni de 1946 ja s’havien refet poc o molt del que havien viscut en la Guerra Civil (1936-39). En la fotografia, són joves que fan goig. Estaria bé comparar-los amb els alets del Gremi de 1940, que devien estar, encara famolencs, per a poques celebracions. Ni la Mare de Déu de Vallivana es degué lliurar de patir algun efecte del Cop d’Estat del 36. Però deixarem la història per a dedicar-nos a l’airosa i espigada peineta de teja. En general les pintes passen d’objecte pràctic per a pentinar-se a accessori ornamental. N’hi ha de fusta, d’os, de metall -com les valencianes- d’ivori, les de carei (closca de la tortuga, prohibides el 1932) o de plàstic. No hi ha, però, una història oficial de la pinta en cap dels principals museus de la indumentària o del patrimoni etnològic d’Espanya. A Morella, Domi Pastor, present en dos fotografies, ha deixat el seu testimoni escrit sobre l’ús de la teja. La pinta de teja sembla que naix a darreries del segle XIX tot i que en el XVIII ja apareixen les pintes baixetes com les que reprodueix Francisco de Goya (1746-1828) al cap de reines i duqueses. L’ús de la pinta està prou estés per alçar la mantellina o com adorn en solitari, pintes baixetes com les d’algunes de les aletes de 1946. Podria ser que les baixetes foren les que tenien a casa, mentre que van comprar per a l’ocasió les grans. A la foto del retaule de 1922, apareix una o dues dones en pinta baixeta. ¿Quí són? ¿Algú ho sap? ¿Marqueses o esposes d’alet o d’autoritat? J o v e n t u t a g o s a r a d a 113 A “la rebel·lió de les matellines contra Amadeu de Savoia”, una sèrie de manifestacions que van fer un grup de dones de l’aristocràcia madrilenya el 1871, no apareix la pinta alta. Les que protestaven es posaven la mantellina amb pinta menuda com a símbol espanyol per donar suport a la Casa de Borbó davant el rei d’importació Amadeu de Savoia. Puig (2002:245), en el seu diccionari de la indumentària, escriu: “el barroc del segle XVIII fa augmentar l’altura [de les pintes] fins assolir els 15 centímetres de les del segle XIX puix les més antigues no superen els 6-7 centímetres”. Si al XIX les pintes arriben a 15 centímetres, l’estirada que fan al XX és tremenda. Entrats en el segle XX, ja es troben imatges de pintes de teja per a donar i vendre. Julio Romero de Torres (1874-1930), cap a 1910, fa uns retrats de Raquel Meller amb pinta ben alta. En la mateixa Andalusia, George Owen Apperley retrata la seua amant, Enriqueta Contreras, amb pinta i mantellina i el mugró al descobert; titula el quadre “Ídolo eterno”. Fora d’Andalusia, Ignacio de Zuloaga, Ramon Casas, Joaquim Sorolla, Pablo Picasso (18811973) o l’holandés Kees van Dongen (1877-1968), tots van deixar testimoni artístic de dones guarnides a l’espanyola. 114 Sexenni de 1922. La marquesa de Fuente el Sol en pinta i mantellina, cap al davant com es portava a l’època. Les mantellines, amb pinta curta o alta o sense pinta, es porten per a cerimònies religioses, civils i, a partir del segle XX, també militars. Per a visitar al Papa de Roma les dones han de portar mantellina negra, excepte les reines d’Espanya que tenen prerrogativa per portar-la blanca. María Antonia Herradón, curadora del Museo del Traje de Madrid, creu que “després de la guerra civil les mantellines han tendit a anar cap al darrera del cap i caure en paral·lel a la caiguda de l’esquena”. Per les fotos, les morellanes de la dècada de 1920 es col. loquen també la mantellina cap al davant. Foto de la dècada de 1920 Joves morellans abans d’anar als bous. La sentada és Pilar Ortí, posteriorment esposa del sabater del carrer del Pes. Mantellina blanca col.locada cap al davant i flors, seguint el protocol. La mida de les pintes (o armasons) és extraordinària. J o v e n t u t A ulls de forasters, la carcassa ha provocat curiositat. Eleanor Elsner (1924: 213-214) va escriure: “L’etiqueta respecte a la mantellina és molt estricta; la negra es porta sempre a l’església. S’ha de combinar amb les arracades de diamants més brillants i amb bona quantitat de joies. La mantellina negra s’ha de portar en visites per a donar el condol i la blanca per a felicitacions i, sempre, als bous; la blanca pot anar en flors”. Una curiosa foto de l’arxiu Pasqual mostra a dos morellanes en la dècada de 1920 abans d’anar als bous en pinta i mantellina blanca. Les dos pintes són espectaculars. La jove sentada ha estat identificada com Pilar Ortí, esposa de l’exsabater del carrer del Pes. No cal trencar-se el cap cavil·lant: si calia complementar la pinta i la mantellina amb diamants i bon grapat de joies, això quedava restringit a una certa classe de dones: noblesa i aristocràcia. Robert Bolle (2004: 32) diu: “l’aparició de materials plàstics va permetre obtenir plaques de grans dimensions, fins a 35 cm d’alçada”. Per raons generacionals –la que escriu va nàixer a darreries de 1958associo la pinta de teja amb el franquisme per l’ús que en feien a tort i a dret l’esposa i la filla del general Francisco Franco. En temps dels No-Do (Noticies i Documentals) molts diumenges les veia al cine de Morella abans de pel·lícules com “La ciudad no es para mí” o “Sor Citroën” o en altres mitjans de comunicació. Les morellanes d’Acció Catòlica i de la Secció Femenina de la postguerra també van fer ús de les pintes per la devoció religiosa en actes com la visita als monuments de Setmana Santa, com es mostra en la foto de 1940-45, en uns anys d’enfasis de la simbologia espanyola. a g o s a r a d a 115 Xiques d’Acció Catòlica, 1940-45 De visita als monuments el Dijous o Divendres Sant a la porta dels Escolapis. Rosari, guants i llibre de lletanies en mà. D’esquerra a dreta i d’escaleta en escaleta de baix cap a dalt: fila 1, Paquita Esteban, de Falange; Alejandrina Ortí, de la cuinera de Xiva; Domi Pastor, de casa Pastor; fila 2, Carmen Pitarch, la Barreta ; Nati Llorens; Vallivana Carceller, del forn d’Enrique; fila 3, Carmen Amela, de casa Gargallo; Cristobalina Ferrer; Manuela Amela, del Tito; fila 4, Elvira Llisterri; Aurèlia Royo; i Pilar Masià, de Canyot. 116 Les aletes del Gremi de la Joventut d’enguany, segurament, no faran la mateixa relació entre pinta de teja i franquisme perquè pertanyen a una altra generació. Actualment, dissenyadors com Victorio&Lucchino, John Galiano o Rafael López s’inspiren en els accesoris tradicionals mentre que la cantant Martirio ha fet de la peineta un tret que la caracteritza. Associades al Gremi de la Joventut de 2006 Un “festival” de colors i destape comparat en la dècada de 1940 Dissenys per la temporada d’estiu 2012 de Rafael Lopez en pintes de teja i mantellines blanques i negres Conxa Rodríguez Vives, del Callao amb la col.laboració de Pepa Milián BOLLÉ, Robert. “Le peigne dans le monde”. Hoëbeke. París, 2004. ELSNER, Eleanor. “Romantic Spain, the land of mantillas and matadors”. Thornton Butterworth, Limited. Londres,1924. PASTOR AMELA, Dominica. “Retalls de vida”. AU! Edicions dels Ports. Morella, 1991. PUIG ESCOI, Aureli. Diccionari de la Indumentària. El vestit popular valencià als segles XVIII i XIX. Cançoner. Diputació de Castelló. 2002. J o v e n t u t a g o s a r a d a 117 118 I m a t g e s J o s é P a s c u a l Les Peanyes de la Mare de Déu de Vallivana * La intenció i el desig dels morellans ha estat en tots temps honorar la Mare de Déu de Vallivana i poder dedicar-li les millors ofrenes i homenatges. Portar-la pels carrers de la ciutat amb tota la dignitat i la solemnitat possibles ha representat en tot moment un dels honors més importants. Per això s’ha procurat fer unes peanyes que posaren ben de manifest el respecte i la veneració a la Patrona. A partir de les fotografies de l’arxiu Pascual i de les referències més o menys precises de les publicacions locals tenim constància de les peanyes que darrerament han servit per portar la Mare de Déu de Vallivana en processó solemne pels carrers. La referència temporal de partida és l’any 1856. O sigue, que estem parlant de les peanyes del últims cent seixanta o cent setanta anys. Una dada interessant, segons les notícies que tenim, és que les últimes peanyes de la Mare de de Déu des de l’any 1910 han estat sempre regal de les Colònies d’Absents, a les quals es deu, per eixe fet, un reconeixement públic de respecte i de gratitud. Concretant un poquet més, parlem de quatre peanyes: 1.- La que eixia des de 1856 a 1910. 2.- La que es va fer per a la Coronació Canònica i va durar fins a la Guerra Civil. 3.- La peanya gran. Que es va construir l’any 1940. 4.- La menuda daurada. La millor descripció de les quatre peanyes és la pròpia fotografia. Les imatges solen il·lustrar bé les coses. En el cas present ens permetrà també la comparació d’unes amb les altres. En cada cas es comenta algun aspecte particular que pugue tindre interés. Les Peanyes de la Mare de Déu de Va l l i va n a 119 1.- La de 1856 a 1910 Es tracta d’una peanya daurada en forma de templet on es posava la imatge. Se li podien llevar les barres i quedava com un moble que podia contenir la imatge en una fornícula o altar. La portaven entre quatre capellans revestits amb ornaments litúrgics, concretament amb alba i dalmàtica. En el programa de les festes de l’any 1856, quan explica que posen la imatge des de l’urna a la peanya, es fa referència al nuevo templete. No sabem si això vol dir que el van fer nou o que van restaurar el que ja hi havia. En tot cas, segons la interpretació, podríem estar parlant de cinc peanyes, però la cosa queda, de moment, pendent de confirmació. 1856 -1910 2.- La peanya de l’any 1910 Obeïx a una estructura figurativa que s’anirà repetint en les altres peanyes fins l’actualitat. La Imatge entre dos àngels que la subjecten i li reten homenatge. Es va construir per a la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Vallivana, l’any 1910, i va durar fins a la Guerra Civil. Pel que fa a la mida, es tracta també d’una peanya que es podia portar entre quatre capellans. Es va fer a l’obrador del tallista valencià Agustí Lluch i va costar 1.200 pessetes. Pels farols es van pagar 60 pessetes. 1910 -1936 120 3.- La peanya gran Després de la Guerra Civil i a pesar de les dificultats, les penúries i les despeses en tota una sèrie de reconstruccions importants, entre elles la del Santuari de Vallivana, és el punt que es fa la peanya més gran i més bonica. Concretament per a les Festes de l’any 1940. Es tracta d’una peanya monumental, que tots coneixeu, perquè és la que ix ara. L’esquema figuratiu és el mateix que el de la peanya anterior, els dos àngels que porten la imatge i, als peus, es va afegir una maqueta de la ciutat de Morella. Donat el volum i el pes de la peanya ja no va ser possible que la portaren entre quatre capellans i, des d’eixe moment, la porta la gent de Morella. L’any 1960 es va organitzar l’Associació de Portadors per tal de garantir la gent necessària i organitzar els torns dels tres dies de les Festes que ix la peanya: el dia de l’Entrada, a la Processó General i al Rosari. La peanya la va fer l’escultor Federico Siurana Vila a qui se li van abonar 6.800 pessetes. La firma del tallista figura a la base on es posa la imatge i va acompanyada de la data de l’estrena, 26 d’agost de 1940. Els treballs d’orfebreria els va dur a terme José David i se li van pagar pels materials i la faena 9.310 pessetes. 1940 - ... 4.- La peanya de 1958 Es tracta de la peanya menuda daurada, feta segons el model de la peanya de l’any 1910. Podríem dir que la van fer igualeta. Es va fer, sense massa consens, perquè isquera a les Festes i la pugueren tornar a portar quatre capellans com abans del 1940. La construcció va estar pressupostada en 30.000 pessetes. Una volta feta la peanya, no va collar la cosa per traure-la al sexenni i, com està a la vista, es va quedar per portar la imatge de la Camarera a les processons del Corpus i al rosari de la festa del mes de setembre. Els farols, inicialment per funcionar amb l’electricitat de la línia del carrer com la peanya gran, es van canviar després per tulipes de vidre amb ciris. 1958 - ... Julià Pastor Aguilar * Resum d’un treball prou més extens encara inèdit 121 122 col·laboracions 123 124 c o l · l a b o r a d o r s 125 126 c o l · l a b o r a d o r s 127 128 c o l · l a b o r a d o r s 129 130 c o l · l a b o r a d o r s 131 132 c o l · l a b o r a d o r s 133 134 c o l · l a b o r a d o r s 135 136 c o l · l a b o r a d o r s 137 138 c o l · l a b o r a d o r s 139 140 c o l · l a b o r a d o r s 141 CARNS NOEL Avd. Castelló, 62 12150 Vilafranca Telf.: 964 44 11 43 - 690 22 38 34 LEUBA CLÍNICA DENTAL Carreró Garcia, 19 12300 Morella Telf.: 964 42 15 06 - 639 64 90 92 CONSTRUCCIONS JUAN MIRALLES, S.L. C/ Marquesa Fuente El Sol, 11- 1er B 12300 Morella Telf.: 964 160 085 - 669 478 383 DADÁ MUSEUM PUB C/ Mare de Déu de Vallivana, 12 ELPUB Cuesta Jovaní, 3 ELECTRIFICACIONES LA MATA Instalaciones eléctricas, domésticas e industriales C/ 10 de Mayo, 16 12312 La Mata Telf.: 964 180 098 - 659 047 048 - Fax: 964 180 033 142 ESPECTÁCULOS TALÍA C/ Guitarrista Tárrega, 22 - 2º i 5º 12003 Castelló Telf.: 964 72 34 34 www.espectaculostalia.com [email protected] EXPOMÓVIL VINARÒS Rent a car - alquiler Carretera Nacional 340, Km 143,4 12500 Vinarós Telf.: 964 452 711 TETMA Técnicas y Tratamientos Medioambientales VIATGES MORELLA C/ Segura Barreda, 3 bjs 12300 Morella Telf.: 964 16 08 53 www.destinosconmagia.com www.morrosaopaulo.es www.elcalafate.es PERNILS MORELLA C/Marquesa Fuente del Sol nº 12-14 12300 Morella Telf.: 964 160 933 c o l · l a b o r a d o r s 143 ARC-ESTUDI DISSENY S.L.U. ® C/ Maestro Carbó, 30 12300 Morella Telf.: 964 160 097 - 625 011 599 Fax: 964 160 097 E-Mail : [email protected] www.arcestudi.es AROMES DE MORELLA C/ Juan Giner, 5 12300 Morella Telf. 964 16 08 53 www.aromesdemorella.com AUTOBUSES ALTABA S.L. Oficina 964 44 10 42 Particular 964 44 03 27 Fax 964 44 01 34 www.autobusesaltaba.com BANCO DE VALENCIA C/ Marquesa Fuente el Sol, 15 12300 Morella Telf.: 964 160 033 Fax: 964 160 033 KIOSCO COLON C/ Plaça Colon, s/n 12300 Morella Telf.: 667 397 777 144 BELTRÁN CONSTRUCCIONES Y REFORMAS, S.L. Crta. Castelló, 12 12300 Morella Telf.: 964 160 236 - 689 20 63 57 PASTISSERIA CASA GORRETA C/ Marquesa Fuente el Sol, 2 12300 Morella Telf.: 964 160 174 PASTELERÍA PALLARÉS C/ Segura Barreda, 12 12300 Morella Telf.: 964 160 282 PELUQUERÍA ANGELA C/Baix Sant Juan, 7 12300 Morella Tel. 964 160 148 - 617 73 16 52 PIROTÈCNIA TOMÀS, S.L. Pol. Ind. Collet, parcela 314 12580 Benicarló ( Castelló) Telf.: 964 471 119 Fax: 964 467 462 www.pirotecniatomas-com c o l · l a b o r a d o r s 145 JERÓNIMO RABAZA VINAJA C/ Segura Barreda, 9 2on 12300 Morella Telf.: 964 160 204 - 608 665 953 Fax: 964 160 204 E-Mail : [email protected] RESTAURANTE CARLOS VII Ctra. N-232, km 56 12300 Morella Telf.: 656 907 729 e-mail : [email protected] www.carlosVII.es CASA ROQUE Típica cuina morellana Costa Sant Joan, 1 12300 Morella Telf.: 964 160 336 Fax: 964 160 200 e-mail : [email protected]; www.casaroque.com LA FONDA C/Garcia, 21 12300 Morella Tel. 964 173 181 www.lafondamorella.com PIZZERIA LOLA C/Blasc d’Alagó, 21 12003 Morella Telf: 964 160 387 e-mail : [email protected] 146 SÍLITER Energías renovables Soluciones eficientes de calefacción, climatización e iluminación para empresas y particulares Costa Arrapat s/n 12300 Morella Telf./Fax: 964 160 679 e-mail: [email protected] C/ Enmedio, 109 12001 Castellón Telf.: 964 066991 Fax: 964 066 992 e-mail: [email protected] SORRIBES AMELA Y VIVES Aridos y hormigones C/ San Cristóbal, 15 12318 Cinctorres Telf. Fax: 964 18 12 11 Planta en la carretera Morella - La Balma Km 20 Telf.: 964 17 70 44 JULIO ORTÍ, S.L. C/ Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 037 TBS Estudis i projectes C/ Pujada dels llavadors, 13 12300 Morella Telf.: 964 160 292 TRANSPORTS GISBERT, S.L. Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 507 Fax: 964 160 943 e-mail : [email protected] c o l · l a b o r a d o r s 147 GARMON Materials de construcció Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 173 305 e-mail : [email protected] www.garmoncv.com GUIMERÀ ASSESSORS S.L. Julià Guimerà, Economista, Assessoria Comptable, fiscal, laboral i financera C/ del Tint, 7 baix 12300 Morella Telf.: 964 17 30 47 Fax: 964 160 331 C/ P.Ruiz Picasso, 22 baix 12500 Vinaròs Telf.: 964 40 70 22 Fax: 964 40 70 23 HOTEL REY DON JAIME - RESTAURANTE C/ Joan Giner, 6 12300 Morella Telf./Fax: 964 160 911 www.reydonjaimemorella.com J. CARLOS PÉREZ Juan Carlos Pérez Ferrer C/ Sol, 19 B 12300 Morella Telf.: 964 160 938 - 659 092 709 RELLOTGERIA-JOIERIA GARCÍA C/ Blasc d’Alagó, 16 12300 Morella Telf.: 964 160 332 - 661 310 253 e-mail : [email protected] www.morellajoia.es 148 GUIMERÀ LA CASA DE LA MIEL Y DEL QUESO C/ del Pilar, 27 12300 Morella Telf.: 964 173 115 TALLER DEL HIERRO, Esteve Pallares, Luis Carretera Castellón, s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 717 Fax: 964 160 717 ELECTRICITAT MANUEL ALBALAT C/ Travessia Cofradia, 10 12300 Morella Telf.: 964 160 881 - 639 355100 MODESTO ZAPATER S.L. Instalaciones Eléctricas y Fontanería, Construcción C/ Crt. Castellón, 14 12300 Morella Telf.: 964 161 092 - 689 63 53 17 NOVERINT Turisme, gestió del patrimoni i arqueologia C/ Pare Ramon Querol, 24 12300 Morella Telf.: 964 160 793 - 964 173 133 c o l · l a b o r a d o r s 149 ADO GARCÍA ESPECTÁCULOS Telf.: 629 19 63 30 12300 Morella [email protected] www.adogarciaespectaculos.es ESPECTACLES MAESTRAT VINARÒS Crta N-340, km 1053, nau 5, 12500 Vinaròs Telf. 964 455 554 A/e [email protected] www.espectaclesmaestrat.com HOTEL LA FONDA MORENO C/ Sant Nicolau, 12 12300 Morella Telf.: 964 160 105 Fax: 964 160 502 e-mail : [email protected] www.lafondamoreno.com GAD ARQUITECTURA C/ Ulloa, Entlo 2, 12003 Castellón Telf.: 964 723 670 Fax 964 723 671 www.gadarquitectura.com MOLIMAR Avda. Ferrandis Salvador, 126 12560 Playas de Benicassim Telf.: 964 300 033 Fax: 964 392 111 150 CASA PERE C/ Blasco de Alagón, 22 12300 Morella Telf.: 964 160 215 SERVEI DE TAXI DE MORELLA Telf.: 659 48 78 61 Viatges a l’hospital de Vinaròs: dimecres i divendres, eixida a les 9:15h des del Placet de Sant Miquel, preu reduït. Descomptes de la resta de viatges: jubilats i estudiants 20% i carnet d’Or 30% JAMONES ALFREDO MONFORT Fábrica de embutidos, secadero de jamones y cecinas C/ Carretera, 4 12312 Todolella Telf.: 964 177 501 Fax: 964 177 52o Telf. secadero: 964 76 30 90 c o l · l a b o r a d o r s 151 CARPINTERÍA JESÚS TOSCA Pol. ind. Les Casetes 12300 Morella Telf.: 964 160 736 - 659 163 687 COMERCIAL MONTERO PEREZ C.B. C/ Ares, 5 12160 Benassal Telf.: 964 431 388 - 649 717 521 - 608 063 821 [email protected] COMESTIBLES ARGIMIRO C/ Sant Julià, 32 12300 Morella Tel. 964 160 377 COMESTIBLES ROYO Plaçeta Tarrascons, 6 12300 Morella Telf.: 964 16 07 94 ESTACIÓN DE SERVICIO AGUILAR QUEROL S.L. Carretera N-232 km 63,5 12300 Morella Telf.: 964 160 330 EXCAVACIONES RODA C/ San Francisco, 31 12300 Morella Telf.: 964 160 733 - 689 885 447 CASA TORREBALE Turismo rural Callejón Juan Giner, 4 12300 Morella Telf.: 964 16 10 10 - 608 66 93 61 e-mail: alojamientos [email protected] - web: casatorrebale.com JOVENIVOL ARTESANÍA -HOGAR C/ Blasco de Alagón, 41 12300 Morella Telf.: 964 160 710 152 AUDIOVISIÓN TEC. Electrónica - electrodomésticos informática y servicios Carretera Castellón, 12 12300 Morella Telf.: 964 17 30 34 e-mail: [email protected] AVES ALBALAT S.C. Avda Hermanos Gallén Ferreres s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 286 AXA SEGUROS · Mali Bordás García Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 17 32 24 TALLERES HONORIO, S.L. Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 191 CAFETERIA ELS PORXES Pastisseria - Cafeteria - Gelateria C/ Blasc d’Alagó, 7 12300 Morella Telf.: 964 173 242 TABERNA LES TORRES C/ Julián Prats, 51 12300 Morella Tel. 650 19 79 73 BLASCO Bar Restaurante Blasc d’Alagó, 18 12300 Morella Telf.: 964 160 888 SABATERIA PEPITA Costa Sant Joan, 12 12300 Morella Telf.: 964 161 029 153 CARNISSERIA CATALÀ C/ Marquesa Fuente el Sol, 7 12300 Morella Telf.: 964 160 177 CARNISSERIA SEGURA C/ Blasc d’Alagó, 33 12300 Morella Tel. 964 160 241 PÀGINA 3 PAPERERIA-LLIBRERIA-IMPREMPTA C/ Sant Nicolau, 11 12300 Morella Telf.: 964 16 03 29 QUESERÍA PASTOR DE MORELLA Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Tel. 964 173 121 http://quesosdemorella.com/ RESTAURANT BLANCA Especialitat en cuina morellana C/ Marquesa Fuente el Sol, 9 12300 Morella Telf.: 964 173 298 SETRA, Señales de tráfico, seguridad y mobiliario urbano, s.l. C/ Sanz de Bremond, 14 12004 Castellón Telf.: 964 22 55 79 - 696 404 341 - Fax: 964 83 04 92 e-mail: [email protected] SUPERMERCAT CHARTER Carretera Castelló, 2 12300 Morella Telf.: 964 17 31 09 SUPERMERCAT L’ALDI Servei a domicili C/Pta. Sant Mateu, 5 12300 Morella Telf.: 964 161 050 154 TRANSPORTES DOMÉNECH- LLOPIS Bº Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 16 03 59 - 964 16 10 02 XIQUETS I GRANS Costa Trinquet, 3 12300 Morella Telf.: 964 160 820 MÀ DE DONA C/ Juan Giner, 27 12300 Morella Telf.: 964 160 859 MERCERÍA ANTOLÍ C/Segura Barreda, 24 12300 Morella Tel. 964 160 089 OBRAS Y CONSTRUCCIONES BALAGUER PITARCH S.L. C/ Cuesta Arrapat, s/n 12300 Morella Telf.: 964 16 08 64 NATURAL ÒPTICS ART Plaça Colom, 1 12300 Morella Telf.: 964 160 932 PANADERIA DOMÍNGUEZ C/ de Sant Nicolau, 21 12300 Morella Telf.: 964 160 357 PANADERÍA JULIÁN GARCÍA C/ Blasc d’Alagó, 23 12300 Morella Telf.: 964 160 839 155 FÒSSILS I MINERALS YESTE C/ Segura Barreda, 21 12300 Morella Telf.: 964 160 201 FUSTERIA JOSÉ Mª GAMUNDÍ Costa Arrapat s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 877 690 62 41 78 e-mail: [email protected] QUÉ DE QUÉ Bar - Restaurant C/ Segura Barreda, 16 12300 Morella Tel. 964 160 729 AUTOS ANDORRA, S.L. Pol. Ind. “ La Umbría” parc. 33-34 , 44500 Andorra (Teruel) Tel. 978 880 142 e-mail: [email protected] 156 Establiments i serveis recomanats: Són molts els que fan possible que cada any es puga editar el llibre de festes. Sobretot, cal destacar aquells que destinen part del seu esforç a la col·laboració amb el municipi. No són temps fàcils i, per això, l’Ajuntament vol manifestar, especialment, el seu agraïment a tots aquells establiments i serveis que participen en esta guia comercial. Gràcies a tots i vos desitgem un bon Sexenni. 157