53 Sexenni de Morella

Transcripción

COMITÈ D’HONOR
President
S. M. el Rei Juan Carlos I
Membres
Excm. Sr. D. Mariano Rajoy Brey
President del Govern
Molt Hble. Sr. D. Alberto Fabra Part
President Generalitat Valenciana
Molt Exc. Sr. D. Juan G. Cotino Ferrer
President Corts Valencianes
Il·lm. Sr. D. Javier Moliner Gargallo
President de la Diputació de Castelló
Excm. i Rvdm. Dr. Xavier Salinas Viñals
Bisbe de Tortosa
Excm. y Mgfc. Sr. D. Vicent Climent Jordà
Rector de la Universitat Jaume I
Excm. Sr. D. Joaquim Puig Ferrer
Ex Alcalde de Morella, Diputat al Congrés per Castelló
i Secretari General del PSPV
CONSELL DEL 53 SEXENNI
PRESIDENT
Rhamsés Ripollés Puig
Alcalde de Morella
VICEPRESIDENT
José Ángel Pitarch Pitarch
arxipreste
VICEPRESIDENT
Amadeu Bordás Antolí
Regidor de Festes
VOCALS
Jesús Sangüesa Ortí
Administrador Santuari Vallivana
Rafael Pallarés Traver
Representant Grup Socialista
Guillermo Sangüesa Teruel
Representant Grup Popular
ENLLAÇOS DELS GREMIS
José Manuel Ripollés Querol
Gremi de Llauradors i Ramaders
José Agustín Amela Ibáñez
Gremi de Professions, Indústria i Transport
Fernando Carceller Ripollés
Gremi del Comerç
Rafael Ripollés Mestre
Gremi d’Arts i Oficis
José Vicente Forner Puig
Colònia Morellans Absents
Pere Gil Ferrer
Colònia Morellano Catalana
Fernando Buj Carceller
Alba Rodríguez Guimerà
Gremi de la Joventut
Julio Ortí Mestre
Nati Guardiola Amela
Gremi de la Gent Gran
COORDINACIÓ GENERAL
Borja Soler Facundo
ACCIÓ CULTURAL
María Rallo Rallo
Regidora de Cultura
Adjunt
Carlos Sangüesa Ortí
TRADICIONS
Malú Blasco Querol
COMUNICACIÓ I DISSENY
David Gil García
Miguel Ángel Troncho García
PROMOCIÓ TURÍSTICA
Jorge García Martí
President d’Assetmico
Adjunt
Amparo Quesada Miñán
Regidora de Tradicions
Adjunt
Salva Ortí Aguilar
Teudo Sangüesa Esteban
SEGURETAT I TRÀNSIT
Ernesto Blanch Marín
Regidor de Governació
José Luís Grau Sebastià
GESTIÓ ECONÒMICA I
PATROCINIS
Sandra García Meseguer
Ex Regidora d’Hisenda
Adjunt
Eliseu Allepuz
VOLUNTARIAT I
PARTICIPACIÓ
Palmira Mestre Tena
GREMI DE LLAURADORS I
RAMADERS
José Manuel Ripollés Querol, Enllaç
Regidora d’educació
Víctor Guardiola Royo
Adjunts
Rafael Martí Ibáñez
Ani Jiménez López
Alba García García
Manuel Franz Andrés
José Vicente Mestre Segura
Cristóbal Milián Traver
Diego Ibáñez Grau
ALETS
COLÒNIA MORELLANO
CATALANA
Pere Gil, President
Guillermo Ripollés, Tresorer
GREMI DE LA GENT GRAN
Andreu Beser, Secretari
Andrés Cubero Guarch
Eladio Adell
Rafael Forner Sola
Ramón Amela
Dora Giner Martí
Jordi Ibáñez
Delfina Pascual Gasulla
Délia Mestre
Julio Ortí Mestre, Enllaç
Toni Mestre
Àfrica Blasco Querol
Jaume Nos
Natividad Guardiola Amela, Enllaç
Jesús Royo
Basilio Sebastià Pascual
Xavi Querol
COLÒNIA DELS MORELLANS
ABSENTS
Secció de Castelló
Javier Adell Adell
Ana Antolí Adell
Amparo Busquets Moya
Sergio Escribano Esteve
Abilia Espada Ferrer
Georgina Espada
José Vte. Forner Puig, Enllaç
Amadeo Martí Ferrer
Silverio Marín Julián
Mar Meseguer Casanova
César Sebastià Tosca
Juanjo Valdelvira Artigado
Luís Vilar Aguilar
Secció de la Resta de l’Estat
Sergio Fuster Martí
Miguel Gisbert Ejarque
Ana Grau Mestre
Lucía Grau Mestre
Eva Guardiola
Ivana Izquierdo Gisbert
Ramón Marín Casanova
Ángela Martí Guimerà
Mª del Mar Martí Guimerà
José Antonio Ripollés Muñoz
Mª Ángeles Olcina
Javier Prades Gasulla
Susana Ripollés Pitarch
Pilar Sebastià Blanch
José Antonio Ripollés Pascual
Aurelia Blasco Aguilar
Juan Cruz Pérez
Paz Ferreres
Alejandro Franco Broch
Francisco Franco Palacios
GREMI DE PROFESSIONS, INDÚSTRIA I TRANSPORT
Marta García Monfort, Professions
Carlos Guarch Carbó, Professions
Julio Ortí Ferrer, Indústria
Teodoro Segura Segura, Transports
José Agustín Amela Ibáñez, Enllaç
GREMI DEL COMERÇ i TURISME
Josefina Milián Puig
M. Carmen Segura García
Miquel A. Vives Viñals
Mónica Querol Membrado
Fernando Carceller Ripollés, Enllaç
GREMI D’ARTS I OFICIS
Rafael Ripollés Mestre, Enllaç
Javier Ortí Buig, Teixidors
Modesto Zapater, Construcció
Juan José Ripollés, Fuster
Carlos Felius Albalat, Santa Llúcia
Raúl Puig Sales, Santa Llúcia
Nacho Ulldemolins Pla, Sant Cristòfol
GREMI DE LA JOVENTUT
Daniel Adell Querol, President
Vanessa Roda Ripollés
Ovidio Buig Salvador
Fernando Buj Carceller, Enllaç
Laura Ramia Meseguer
David Martí Amela
Gemma Monfort Pallarés
Alba Rodríguez Guimerà, Enllaç
Marc Moles Tena
Estela Miralles Pitarch
David Royo Mestre
Anaís Miralles Adell
Mario Martí Esteve
Sheila Amela Felipe
Andreu Serret Segura
Cristina Marín Amela
Juan José Martí Guimerà
Carla Adell Chiva
Àngela Escorihuela Querol
Cristian Ibáñez Querol
CONVENT DEL SÒL DE VILA
Sagrario Martínez
Isabel Meseguer
Manolo Monfort
Elvira Pitarch
Rosa Sabater
José Ramón Sorribas
CONVENT DE SANT FRANCESC
Ismael Ortí Eixarch
Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en
qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocopiadora, per
registre o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright
Edita:
Fundació Sexennis de Morella
© imatges:
David Gil, Miguel Ángel Troncho, José Pascual (Projecte de digitalització de l’Arxiu Pascual), Manolo Grau
Disseny, maquetació i logotips:
Miguel Ángel Troncho
© dels textos
Carlos Sangüesa
Pep Querol
Wenceslao Rambla
Conxa Rodríguez
Pilar Dolz
Julià Pastor Aguilar
Correcció lingüística
Carles Milian
Impressió:
4colors - Vinaròs
Depòsit legal: CS - 260 - 2012
Í
n
d
e
x
Salutacions
16
Sa Majestat el Rei
18
20
President de la Generalitat
22
President de les Corts Valencianes
24
26
Bisbe de Tortosa
28
30
Diputat al Congrés dels Diputats per Castelló
32
Alcalde
34
Pregoner
36
Fidelis, fortis, prudens et... Civitas
Fidelis, Fortis, Prudens et... Civitas. Pep Querol
38
40
Programació agost
52
Programació 53 Sexenni
72
Morellar, Morella
102
Morella ciutat patrimoni. Wenceslao Rambla
104
Mostra d’artistes visuals morellans. Pilar Dolz
108
Joventut agosarada. Conxa Rodríguez amb la col·laboració de Pepa Milián
112
Les Peanyes de la Mare de Déu de Vallivana. Julià Pastor Aguilar
118
Col·laboracions
122
L’Ajuntament de Morella està duent a terme un important treball de digitalització de
l’arxiu Pasqual. Este fons fotogràfic és un dels més rellevants de la Comunitat Valenciana,
conservant-se més de 2000 imatges en bon estat. Al llarg de les pàgines d’este llibre es
pot veure una mostra d’algunes de les fotografies d’este autor morellà, que destacava
per captar les festes, tradicions o costums de la ciutat.
El treball de digitalització l’estan duent a terme tres voluntaris de Morella, que s’han
oferit de forma desinteresada per recuperar este tresor. Éstos veïns són Pep Querol,
Vicent Milián i Raúl Valdelvira. Des d’estes fulles, volem agraïr-los este treball. Agraïr
també a 4Colors la cessió de l’escàner utilitzat en aquesta tasca.
S
a
l
u
t
a
c
i
o
n
s
S.M. EL REI D’ESPANYA
Juan Carlos I
19
EXCM. SR. D. MARIANO RAJOY BREY
21
MOLT HBLE. SR. ALBERTO FABRA PART
L
a festa del Sexenni, tan carregada d’història, religiositat i
cultura popular, és la gran cita de Morella amb les seues arrels
i les seues antigues tradicions, la manifestació del compromís
renovat amb el vot que les passades generacions van realitzar a la Mare
de Déu de Vallivana. És un testimoni viu de la memòria col·lectiva dels
morellans i una mostra de la seua determinació per anar guanyant
el futur tot i mantenint-se fidels a la identitat d’esta històrica ciutat
valenciana.
La monumentalitat de Morella, que la fa única entre tots els pobles i
ciutats de la Comunitat Valenciana, és el marc d’una societat viva, amb
iniciativa per a produir riquesa i inquietuds en els diversos àmbits de
la cultura. El seu dinamisme canalitza el impuls d’una àmplia regió on
confluixen els territoris de tres Comunitat Autònomes amb personalitats
molt marcades però alhora amb moltes coses en comú. Per això, el
Sexenni transcendix Morella per a representar les tradicions d’una gran
comarca i formar part del patrimoni de tota la Comunitat Valenciana.
Amb estes línies m’agradaria fer arribar una cordial salutació a tots
els morellans i als que se’ls uniran durant estes festes del 53 Sexenni,
així com la meua felicitació per unes celebracions que ens fan sentir
orgullosos a tots els valencians.
Alberto Fabra Part
23
MOLT EXCEL·LENT SR. JUAN GABRIEL
COTINO FERRER
F
a més de tres segles, el 1673, els veïns de Morella van jurar
un vot en senyal d’agraïment a la Mare de Déu de Vallivana
després d’alliberar-se de la pesta. Este vot consistia en la
celebració d’un novenari cada sis anys en honor a la Mare de Déu. Des de
llavors, s’ha complit el jurament i, fidels a esta tan esperada cita, en este
2012 els morellans torneu a complir amb la vostra promesa, tal com vos
marca la història i el costum arrelat en el temps.
Com a president de les Corts Valencianes, vull expressar el meu
compromís amb les festes de la Comunitat en general, i en particular
amb aquelles que tenen una significació històrica tan important com el
Sexenni que naix d’una tradició que, em consta, es continua vivint des
del fons del cor.
El Sexenni de Morella és una expressió de cultura i tradició i un exemple
de permanència de les arrels en els ciutadans de Morella, un exemple de
patrimoni cultural i religiós que demostra la bona convivència entre les
persones d’una mateixa terra i una magnífica manifestació del caràcter
històric d’esta ciutat.
És un honor poder felicitar la localitat de Morella en el seu 53é Sexenni i
a totes les persones que fan possible esta meravellosa festa que reunix
a milers de persones en esta celebració civicoreligiosa.
Finalment, m’agradaria desitjar a tots els veïns de Morella uns dies
plens d’alegria i felicitat, agraint la invitació per a dirigir-me al poble de
Morella en estos dies tan intensos d’agost i amb la petició, com fa tres
segles a la Mare de Déu de Vallivana, perquè ens ajude en els actuals
temps. Bones festes a tots.
Juan Gabriel Cotino Ferrer
25
IL·LM. SR. D. JAVIER MOLINER GARGALLO
E
l Sexenni como identidad, Morella como estandarte de las
tradiciones de toda una provincia. Eso es lo que representan
los días venideros; la llegada de un ciclo festivo que se inició en
1672 con una rogativa a la Virgen de la Vallivana y que, con el paso de los
siglos, se ha convertido en patrimonio universal de todo un pueblo. La
capital de Els Ports se convierte en el epicentro emocional de nuestras
comarcas, y no solo eso, en el mejor embajador del potencial que tiene
nuestro interior. Y no me refiero solo al apartado turístico, sino a los
recursos casi ilimitados que tenemos por explotar y a cuyo desarrollo
nos comprometemos a diario.
El 53 Sexenni ya está aquí y con él 340 años de música y tradiciones en el
que los morellanos mantienen su fervor y fidelidad hacia el legado de sus
antepasados. Un compromiso con el pasado, que se vive en el presente,
y que representa una puerta permanentemente abierta al futuro. Debe
ser necesariamente el ejemplo de progreso que nos marcaron nuestros
ancestros el que nos sirva para acometer con ilusión y esperanza los
retos del futuro. El Sexenni de cada día. Una apuesta por sacar a pasear
lo mejor que llevamos dentro y superar las dificultades que nos depare
el destino.
Soy plenamente consciente que todo el ciclo festivo provincial gira en
torno a un pilar fundamental: la participación. Es el alma de la fiesta,
principio y final. Y Morella no es precisamente la excepción, sino más bien
el ejemplo a imitar. Por eso quisiera felicitar a todo el pueblo morellano,
especialmente a los rostros anónimos que tanto aportan al esfuerzo
colectivo, por el excelente trabajo que han realizado. No habéis dejado
de trabajar ni un minuto desde que, hace ahora un año, L’Anunci iniciara
el pregón de la festa. Han sido meses intensos, en los que habéis puesto
esfuerzo y dedicación para que Morella brille igual que siempre...pero
más que nunca.
En ese empeño me comprometo a que siempre encontraréis el apoyo de
la Diputación de Castellón, como ayer y como siempre. Son numerosos
los proyectos que nos unen, de forma indivisible, al futuro de Morella
y a la mejora de la calidad de vida de sus ciudadanos. Eso también es
el Sexenni; renovar los votos de unión para construir entre todos una
provincia mejor y una Morella mejor.
Mis mejores deseos para este tiempo de compromiso, tradición y pasión
por una historia que no hace sino engrandecerse con el paso de los
años.
Javier Moliner Gargallo
Presidente de la Diputación de Castellón
27
EXCM. I RVDM. SR. XAVIER SALINAS VIÑALS
Bisbe de Tortosa
L
a històrica Ciutat de Morella, des del cim del castell fins a l’Hostal Nou, on s’hostatja la
Verge en breu capella, es vesteix novament de gala. Ho fa per celebrar festa solemne a
glòria de Déu i honor de Santa Maria de Vallivana, patrona celestial dels morellans. En una
tal celebració, pelegrinatge i festa de fe cristiana, el vostre bisbe us acompanya. I, amb mi, l’Emm. i
Rvdm. Cardenal D. Antonio Cañizares, qui presidirà la celebració de la Festa Major.
Comptem ja el LIII Sexenni, el de l’Any de la Fe. Enguany la festa té color franciscà perquè celebrem
el 740è aniversari de la fundació del Convent de Sant Francesc. I tots sabem quanta va ser la devoció
dels menorets a la Verge Maria, defensant-ne el misteri de la seva Puritat original i, aquí, a la Ciutat
murada, exalçant-ne el seu nom, ahir topònim de devesa, avui i per sempre altament dignificat en
advocació de la Mare de Déu.
La Ciutat són les cases, els carrers i les places, adornats amb bellesa i gran imaginació per a la Reina
dels Àngels; ho és la preciosa Església Arxiprestal Basílica dedicada a Santa Maria, dita la Major,
unida a la Basílica romana de Sant Joan del Laterà, Cap i Mare de totes les esglésies de l’Orbe, on, en
casa pròpria, Casa de Déu i de la Comunitat de creients, la Mare, figurada en la petita imatge, puja
un cop més per trobar-se amb els seus fills; és Ciutat el camí de Vallivana, com ho són els boscos i
matolls de la devesa, via i entorn de llarga i devota romeria; ho és la Casa de la Vila, seu del Consistori
que, amb el poble, va emetre el vot sexennal a la Mare de Déu i fidelment, agraït, el renova.
La Ciutat, però, som principalment les persones i les famílies; els gremis i confraries; les institucions
civils i eclesiàstiques; les fundacions dedicades a l’assistència als més grans i als malalts, regides per
religioses de vida consagrada; els cors polifònics i les agrupacions instrumentals; les organitzacions
dedicades amb generositat a l’atenció als més necessitats, avui especialment maltractats per
una crisi que no s’acaba. Ciutat murada amb el cinyell de la fe, oberta entre torres de fortalesa a
l’esperança, tots moguts per l’amor de la Mare que ens estima i que en el Fill ens mostra el rostre
invisible de Déu salvador.
Maria, la Santa Mare, puja a Morella per estar-se amb els morellans, grans i xics, homes i dones, sans
i malalts, com pujà un dia a la muntanya de Judà per estar-se amb la cosina Isabel que esperava
el naixement de Joan el Baptista (Lc 1, 39-56). Mentre Ella serà amb nosaltres, la Morella murada i
encastellada, rica en litúrgia i pregària, en cultura i tradicions, bategant d’amor filial, serà expressió
simbòlica de la Jerusalem celestial de l’Apocalipsi, “que la glòria de Déu il·lumina i l’Anyell n’és la
llum” (Ap 21, 23). I en el cel brillarà el gran prodigi de la “Dona vestida de sol, amb la lluna sota els
peus i sobre el cap una corona de dotze estrelles” (Ap. 12-18), Santa Maria de Vallivana. Ella ens
obté de Jesucrist, el seu Fill, l’abundor de la gràcia i la infinita misericòrdia.
És el meu desig i pregària que les arrels cristianes del poble es vegin nodrides amb les celebracions
litúrgiques i els actes devocionals propis del Sexenni, centrats en la figura de la Mare de Déu
mostrant-nos el seu Fill, el Verb fet home, i que tots aquells que participem en els actes religiosos
experimentem una nova vigoria espiritual revifats pel sagrament del Perdó i nodrits amb l’Eucaristia.
Sempre de la mà de Santa Maria de Vallivana.
Excm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas Viñals
Bisbe de Tortosa
29
EXCM. Y MGFC. SR. D. VICENT CLIMENT JORDÀ
L
es emblemàtiques festes del Sexenni de Morella i la
bellíssima i tradicional ritualitat a què ens convoquen
ens permeten de bell nou transcendir col·lectivament i
personalment la mera satisfacció de les necessitats materials per a
viure per sobre –sobreviure– a les rutines de la quotidianitat. De bell nou
tenim l’oportunitat de recrear la nostra identitat col·lectiva, l’amistat i la
concòrdia en un espai extraordinari de cultura i d’espiritualitat ancestrals
i alhora contemporànies.
Com a representant de la Universitat Jaume I, que sempre ha trobat entre
els morellans i morellanes i entre tot el veïnat dels Ports una significativa
voluntat de participació en aquest projecte –sempre de futur– que és la
universitat pública de les comarques castellonenques, em plau saludarvos i desitjar-vos unes bones festes del 53 Sexenni de Morella.
Vicent Climent
31
EXCM. SR. D. JOAQUIM PUIG FERRER
Ex Alcalde de Morella, Diputat al Congrés per Castelló
Viatge a la nostra vida
Q
uan el dissabte esperat fosqueja al Pla d’Estudi i entra la
imatge de la Mare de Déu de Vallivana, envoltada de milers
de romers i esperada per tots, es produeix la simbiosi entre
el passat, el present i el futur. En un punt de la geometria de l’imaginari
conflueixen els perímetres del triangle espacial dels sentiments.
Recordes el teu primer Sexenni? I el darrer? Recordes les primeres
emocions quan miraves des del Carro Triomfant o quan dansaves, o
quan portaves la Creu o venies de romer o…. I veus els ulls dels xiquets
d’avui vivint sense saber-ho allò que formarà part sempre –des de les
més diverses conviccions- de la seua vida.
I tú, estàs allí, impàvid, ingràvid, soles i més acompanyat que mai, al costat
dels teus -presents i absents- amb la mirada polièdrica del viscut i del
que vols viure des de l’angle de l’instant d’una plaça d’acollida, mentre es
fa el silenci només trencat pel càntic.
Arribaran els dies on el treball passejarà enaltit pels carrers de la ciutat
enjoiada, plena de goig, sentida en el reconeixement d’un compromís
assolit.
El Sexenni és dels morellans però també d’aquells que volen viure’l amb
nosaltres.
Si vens vorás les flors en paper rissat esculpides, escoltaràs les veus i
les músiques, t’adonaràs del pas dels segles d’una societat a cops de
retaule, t’aproximaràs com cregues al fet religiós, viuràs, el sentiment
d’un poble.
Mirem les arrels amb respecte, assumim des de l’avui la història i
reafirmem la lleialtat amb el demà de Morella.
I per això, el Sexenni és esperança. Cap pesta, ni del passat ni del present,
pot frustrar el nostre futur. Haurem de revisar, de confrontar i de confluir,
constatant que la felicitat no es compra al mercat ni la vida de la gent
s’ha de subhastar en funció de la prima de risc.
La resposta està en la superació de les velles epidèmies de la insolidaritat,
de la xenofòbia, de l’egoisme.
Del Sexenni, sempre n’aprendràs. Cal buscar i retrobar valors que amb
coratge, esforç i convicció ens ajuden a ser la Morella de tots, la Morella
socialment avançada que mai hem de renunciar a ser.
Joaquim Puig Ferrer
Ex Alcalde de Morella i Diputat al Congrés per Castelló
33
IL·LM SR. RHAMSÉS RIPOLLÉS PUIG
Alcalde de Morella
COMPROMÍS AMB EL FUTUR
E
l moment en que totes les mirades van a parar a ella, a la nostra
patrona, la Mare de Déu de Valivana, vinguda amb l’esforç del
romers des de la vall d’Ivana, dóna inici a uns dies màgics.
Cadascun dels papers que guarneixen els carrers s’uneixen a milers i
milers de quilòmetres per ser contemplats per tots i totes, com una
mostra d’unió, de treball conjunt, d’estima en el bon saber fer morellà.
La història del Sexenni és constància i fidelitat. De sis en sis anys, com
ens agrada viure la història i la nostra vida personal, els morellans i
morellanes, ens aferrem al compromís dels nostres avantpassats amb
la mirada posada en el futur i en la lleialtat d’allò que més estimem.
Cada Sexenni és únic, és un fruït sorprenent d’eixe gran arbre que és
Morella amb unes arrels profundes. El Sexenni és un veritable tresor.
El tresor que fan possible la suma d’esforços, de treball i de compromís
de tot un poble: l’Ajuntament i el clero, el gremi de la gent gran, gremi
dels llauradors i ramaders, la colònia morellano-catalana, els morellans
absents, el gremi de professions, industria i transport, el de comerç i
turisme, el gremi d’arts i oficis, el de la joventut, els carrers, els personatges
bíblics, els conventets, les danses, les reines i tanta i tanta gent que
col·labora en la seua organització.
El 53 Sexenni ens porta nous reptes i oportunitats. Serà el Sexenni més
conegut de la història i aplegarem a llocs que no havíem imaginat mai. I
el Sexenni també és esperança, és la millor mostra de la nostra capacitat
com a poble i, com ja van fer els nostres avantpassats, farem front a les
pestes actuals.
Un Sexenni precedit per un agost ben especial amb els bous de Sant
Roc, activitats per a grans i menuts, concerts, exposicions, el Festival
Internacional de Música, xarrades, esport... tot un ventall d’activitats que
es mostren en estes pàgines i reflecteixen la vida intensa, associativa i
compromesa de la nostra ciutat.
Festa, tradició, compromís i futur són vectors que conflueixen en els
morellans i morellanes d’avui per avançar cap al demà de la nostra
ciutat.
Tots aquells que ens visiteu trobareu una Morella oberta, moderna, amb
il·lusió i per damunt de tot amb una gent compromesa amb la seua
terra.
Benvinguts tots i totes al 53 Sexenni.
Rhamsés Ripollés Puig
Alcalde de Morella
35
JOSEP MARTÍ GÓMEZ
Pregoner del Sexenni. Morella 2012
J
osep Martí Gómez va nàixer a l’any 1937 a Morella. De ben menut,
va haver de marxar d’esta terra, però sempre ha mantingut la
vinculació i les seues arrels pròximes a la seua terra. Considerat
com un dels mestres del reporterisme periodístic, va començar la seua
carrera a mitjans dels anys 60. Era una època vertaderament complicada
perquè a les presions típiques que hi ha als mitjans de comunicació,
s’afegia de forma important el contexte polític, amb la dictadura
franquista. Va començar a treballar com a corrector al Diari de Barcelona
i, després de dos anys, va ocupar una vacant al diari Mediterràneo de
Castelló. Als anys 70, va eixir una vacant a El Correo de Barcelona i, Martí
Gómez va donar el salt a la ciutat Comtal.
Des d’eixe diari es rellançaria la seua carrera. La seua constant innovació
i cerca de nous continguts li van valer espais importants en diaris o
revistes. Los Monos, a El Correo, o el tàndem que va començar a formar
amb Josep Ramoneda, al setmanari Por Favor, marcarien els seus inicis.
Precisament, va aconseguir el premi Manuel del Arco per estes entrevistes
i, posteriorment, també obtindria, el Ciutat de Barcelona, dues vegades
per l’espai Saló de fumadors, compartit amb Joan de Sagarra a Ràdio
Barcelona. Éstes no són les seues úniques distincions i reconeixements,
ja que el Col·legi de Periodistes de Catalunya li va atorgar el Premi Ofici
de Periodista a l’any 1990 on també va rebre el Premi Nacional de
Periodisme de Catalunya, l’any 2008, entre altres.
Al llarg de la seua trajectòria professional, ha tocat tots els géneres
periodístics -crònica política, entrevista, reportatge, succesos-, fins
i tot la corresponsalia de la cadena Ser a Londres, durant cinc anys.
Així, en esta ràdio també ha tingut espais de gran importància, com El
Bestiario d’Hora 25 conduït per Carlos Llamas, amb Ramoneda o les
col·laboracions en La Ventana, amb Gemma Nierga, o en A vivir que son
dos días, on encara té una secció. A més, ha tingut espais en diaris com
La Vanguardia.
A part de la seua carrera dins dels mitjans de comunicació, Martí
Gómez també ha escrit una desena de llibres i ha sigut guionista de la
realitzadora Mercè Vilaret.
Martí Gómez és un contador d’històries, com a ell li agradava dir als
periodistes. Per això, les seues xarrades -algunes d’elles a Morella,
com el Cita a Morella de 2010- solen versar sobre anècdotes, històries
i passatges que amaguen una gran lliçó. Des de les ones en les què ha
estat i les línies en les què ha escrit, sempre ha tingut present Morella,
eixa terra que mai ha arribat a abandonar.
37
Fidelis,
Fortis,
Prudens
et...Civitas
Fidelis,
Fortis,
Prudens
et...Civitas
La Tercera Guerra Carlista, per alguns la Segona, i per als menys la Quarta, és suficienment pròxima per sentir
certa afinitat per ella, ja que apunta esències que malhauradament se destaparien al s.XX amb tota la seva crueltat.
Unes furies descontrolades que van eixir, ja tant prompte, de la ma de Fernando VII, el Deseado, qual Pandora obrint
la caixa, com una seixantena d’anys enrera, però que ara ja agafen els matisos propis que corresponen a l’aproximació de finals de segle: un capitalisme desbocat que va arrassant les economies tradicionals; l’augment progressiu
de la classe obrera i la seva pròpia consciència; l’extensió de les noves tecnologies; la millora exponencial de les
infraestructures i la salut pública; i noves idees sociopolítiques, desbordant la capacitat de reacció de pensaments
ancorats en el passat; i si ja fèia seixanta anys semblava que ja s’estava en un punt sense retorn, la sensació és més
gran en aquest moment, si cap.
Però més que parlar de la guerra, en aquest article ens centrarem en estudiar una conseqüència d’ella que possiblement, encara que la gent conegue el fet, no sàpiguen exactament el per què: la concessió del titol de Ciutat a
Morella per Alfons XII. Com és possible que li donen aquest premi a una Vila tradicionalment carlista?. Intentarem contestar aquesta pregunta última, contestant algunes preguntes més secundàries, mirant de reüll a aquella
guerra que ho va propiciar. Però primer de tot començarem aquest treball pel final, citant el Reial Decret publicat a
la Gaceta de Madrid del 16 de Febrer de 1878, on es pot llegir:
En consideración á los gloriosos hechos que registra en su historia la villa de MorelIa,
y muy especialrnente a los méritos contraidos por sus habitantes durante la última
guerra civil,
Vengo en concederle el título de Ciudad.
Dado en Palacio á catorce de Febrero de mil ochocientos setenta y ocho.
Vist aquest decret concis, senzill i clar, cal analitzar-lo a fons per veure-hi un poc més enllà. De moment
ens quedarem en la seva part final: muy especialmente a los méritos contraidos por sus habitantes durante la última
guerra civil. Sembla evident que la concessió d’aquesta gràcia és a conseqüència de l’última guerra. Quins van
ser eixos mèrits? Ara els veurem.
1. Les fortificacions de Morella
Encara que els inicis de la rebel·lió carlista eren precaris i vacil·lants, de fet la gran insurrecció del 1868 se
considerava fracassada, la proclamació de la República l’11 de Febrer de 1873, i la seva divisió interna en diverses faccions irreconciliables, van afavorir, no només l’augment de les partides pels membres dels sectors
més arrelats al carlisme, sino que també incorporarien elements no carlistes al veure el moviment legitimista
com una alternativa viable a la decepció, i terror, que causava als sectors conservadors la Revolució Repúblicana. Morella, enmig d’aquesta tempesta, era un símbol i un mite carlista, i l’ombra de Cabrera planejava
per qualsevol racó des de Vinaròs a Alcanyis. A aquest respecte, els liberals no cometrien errors passats i
pretendrien conservar Morella dominada a tota costa. Com afirmava el Governador liberal Villacampa al
Governador Civil de Castelló en un escrit:
decidido como estoy a conservar la Plaza de Morella por el Gobierno de la Nación, cueste lo que cueste, ante
todo y por encima de todo.
40
Fidelis,
Fortis,
Prudens
et...Civitas
M an uel V i l l a c am p a d e l C asti l l o
F i d e l i s , F o r t i s , P r u d e n s e t. . . C i v i t a s
41
Malgrat que les guerrilles carlistes no tenien els voluntaris que esperaven, a poc a poc la seva presència es
fèia sentir més, fins que el punt d’inflexió seria a l’Agost de 1873, quan el Comandant Militar de Morella,
Zubieta, va descobrir i abortar, una conspiració per entregar la Plaça a Cucala i Vallés. A més, la situació
era cada vegada més precaria per al Govern Militar de Morella, ja que la mancança de guarnició i la falta de
reforços, afectava a la tranquilitat dels veïns fent còrrer tota classe de rumors de setge, i fins i tot d’assalt. Tot
aquest nerviosisme a l’alça portava a una sensació perillosa, d’una pròxima pèrdua del control de la situació,
que provocaria un escrit de Zubieta al Capità General del Districte, on ja avisaria de la necessitat imperiosa
de fer reparacions i reformes a tot el sistema defensiu
de Morella. El 23 d’Agost escrivia:
El aumento de las facciones carlistas que vagan
por la Provincia y la conspiración descubierta en
ésta Plaza para entregarla a los cabecillas Cucala
y Vallés, han hecho de imprescindible necesidad
la recomposición de las murallas por demás
destruidas y ruinosas que constituyen la defensa de
la población, con el fín de evitar un golpe de mano
que si siempre es sensible, lo sería más en las actuales
circunstancias por la fuerza material y moral que
daría a los enemigos de la República.
Amb aquesta iniciativa s’inicien formalment les últimes
reformes i millores, per necessitat militar, que sofrirà tot
el sistema defensiu de Morella, i que duraran des de l’1 de
Setembre de 1873 fins el 6 de Maig del 1875. Les següents
seran ben entrat el s.XX i ja amb un interés de recuperació
del Patrimoni Històric, i amb un rerafons turístic. Però
hem de tenir molt present que aquestes reformes anirien
en contra d’una Reial Ordre de 31 de Maig de 1856, que
no estava derogada, que declarava més o menys:
que la citada Plaza no forme parte del sistema
defensivo del Reino deben en su consecuencia ser
demolidas sus fortificaciones cuando el estado del
tesoro lo permitiese.
Cosa que provocaria problemes per a l’Ajuntament en
un futur.
La idea que pretenem transmetre la podem extreure
d’un escrit del 4 de Desembre de 1873, on el Brigadier
Manuel Villacampa, Governador Militar de Morella i de
la Provincia de Castelló, que havia arribat pocs dies abans Eulogio Despujol i Dusay
per posar-se al front de la defensa de la legitimitat Republicana justament al cor de la rebel·lió, comenta a l’Alcalde
de Morella, Manuel Aguilar:
42
Al recorrer en la tarde de ayer las murallas de ésta Plaza he quedado complacido
de las obras ejecutadas para reparar el mal estado de defensa de ellas, y enterado
de que el Ayuntamiento que Vd. preside, acreditando su patriotismo, había
adelantado los fondos y materiales de la obra, no puedo menos que darle las
gracias por éste acto de amor a la libertad y adhesión al Gobierno Nacional.[...]
cuya conducta levantada y patriótica haré yo llegue noticia del Sr. Gobernador
Civil de la Provincia para que ésta superior autoridad estime en lo que vale la
digna actitud del Ayuntamiento de Morella.
A n tonio Dorregaray
i Do mi nger
Podem destacar d’aquest escrit la lloança que fa del patriotisme de l’Ajuntament, i de part de la població morellana, en el moment crític que estaven passant. Res comparable amb l’actitut hostil, difícil i de sabotatge tant de la majoria
dels veïns com de la Corporació, front els governadors liberals, Alcocer i Portillo, quaranta anys enrera: està evidenciant un canvi de mentalitat.
Això no vol dir que de sobte Morella s’haguera convertit al liberalisme. La majoria continuaria sentint afinitat pel carlisme, i en alguns casos s’incorporarien
activament a les partides de Cucala, Polo o Segarra, però estàven hastiats i farts de quaranta
anys en estat de guerra; una guerra total en els set primers anys, i de baixa intensitat en la resta.
Si, a poc a poc, les partides anaven augmentant forces, era més per la incapacitat del Govern
de la República que no per les seves pròpies virtuts i adhesions. De fet, en el moment que s’enfrontaven davant de forces organitzades no tenien altra eixida que la derrota i la dispersió. Una
anècdota simpàtica sobre el clima de la ciutat la tenim en aquesta noticia del diari La Discusión,
del 31 de Maig de 1874, on podem intuïr que, si bé els carlistes morellans serien prudens front
la situació que hi havia fora de les muralles, amb una actitut d’acatació pacífica a l’autoritat, no
per això acceptarien cel·lebrar les victòries liberals:
A r seni o Ma rt i nez
C a mpo s Ant ó n
Las últimas noticias de Morella aseguran que el dia 11 de los corrientes se recibió
allí la noticia de la entrada de las tropas en Bilbao, lo cual fué objeto de grandes
demostraciones de alegría por parte de los liberales de la población. El gobernador
militar dispuso un repique general de campanas, pero habiéndose notado por los
vecinos que solo se tocaban dos de las cinco campanas que hay en la torre de la
iglesia, dieron parte a la autoridad y comisionó a una pareja de guardias civiles
para que las hiciese tocar todas hasta segunda órden. Esto sucedía a las doce del día,
y acto continuo fueron lanzadas al vuelo las cinco campanas, durando el repique
hasta las cinco de la tarde, en que se dió órden para suspender el toque. Por la noche
hubo iluminación general, pero como se advirtiese que las personas significadas
como carlistas tenían los balcones a oscuras, se les impuso una multa de 10 reales,
con lo cual se recaudaron más de 50 duros, que fueron entregados al hospital.
Aquella misma noche hubo en el teatro una función de convite en honor del ejército
que ha combatido en el Norte. En esta función se tocaron himnos patrióticos.
43
Però tornant a la situació bèl·lica, hem de remarcar l’actitut dels pobles de la Comarca. Primer
Zubieta, i després Villcampa, demanaven constanment a pobles com Forcall, Sorita, Vilafranca,
etc. materials i personal qualificat per ajudar a reparar les fortificacions, i veien amb deseperació
que no arribaven mai. Per gust o per por, eren coaccionats pels Comandants d’Armes Carlistes
que estaven a cada població, on realment eren un govern paral.lel a les Alcaldies, on controlaven
l’allistament de voluntaris, recaptaven tributs, feien de servei d’informació, reunien als combatents dispersos, i, sobretot, impedien qualsevol ajuda material o humana a Morella. Així expressava Villacampa en un escrit al Governador Civil, a Castelló, l’actitut dels pobles:
protegen con todas sus fuerzas al Carlismo apoyando a los facciosos en cuanto pueden y valen,
demostrándoles su entusiasmo y cariño hasta en los más pequeños detalles...
Un bon exemple del que significava Morella per als liberals d’arreu la Comarca la tenim en Jo a q u i n Jo v el l a r
aquesta notícia de La Correspondencia de España, del 26 de Febrer de 1875, quan la frustració, i So l er
i la derrota, anaven en augment entre les files carlistes per eixa època última de la guerra. Morella
era una mena d’Arca de Noè liberal enmig del diluvi carlista:
Las noticias que recibimos ayer de Morella se reducen a que son innumerables las familias que de todos los
pueblos se refugian en aquella villa, llenas de espanto por el mal tratamiento que reciben de las partidas
carlistas, pues es raro el pueblo cuyos habitantes no presencian algún apaleamiento...
En aquesta carrera per posar en bon estat les fortificacions, Villacampa tenia la preocupació de fer les coses bé i de
manera legal, per poder reclamar el reintegrament per part de l’Estat. La qüestió era que l’Ajuntament havia de fer
una relació detallada dels materials, jornals, treballadors, etc. Al final, l’Ajuntament correria amb totes les despeses, i
ho faria fora com fora, amb impostos ordinaris o extraordinaris, per a desgràcia dels veïns.
Veurem un exemple de les reformes fetes en aquests anys. L’informe complet, dipositat a l’Arxiu Municipal de
Morella, el va fer el Coronel Desiderio Gil i Velilla, que s’encarregaria de dirigir-les, i que acabaria substituïnt de
forma interina a Villacampa, a finals del 1874. Per falta d’espai, transcriurem només un fragment que correspón a la
zona de la Segona Torre de Sant Miquel, la de l’esquerra mirant al camí d’Aragó, fins a la Torre del Racó, una zona
que es pot visitar actualment, on podrem comprovar que tot allò que van fer ha desaparegut, i que les restauracions
no ho han recuperat:
En este edificio se han arreglado todos los pisos que se hallaban bastante ruinosos, construyéndose en
el segundo dos habitaciones con sus respectivas puertas y ventanas para el Oficial de Guardia y la otra
para el Sargento, habiéndose hecho también nuevamente una escalera con pasamanos que sube desde el
principal al último piso de dicha fortaleza, como asi mismo un escusado en el expresado cuarto principal,
percha, armero y tablado para el descanso de la tropa, habiéndose abierto también otro nuevo escusado
en el antedicho último piso, a cuyo tejado se le hizo una gran reforma. Desde esta Torre hasta el ángulo
de muralla frente a Santa Lucia(Torre del Rincón), se ha arreglado perfectamente la banqueta con su
pasamanos de madera corrido y en el citado ángulo una espaciosa garita con ocho aspilleras para hacer
fuego en todas direcciones y su tejado es de madera labrada forrado de cinc...
Com hem vist en aquest primer punt seria l’Ajuntament qui faria tot l’esforç econòmic alhora d’afrontar les obres
de les fortificacions, i dóna tota una serie de facilitats alhora d’ajudar a l’esforç de guerra. Les despeses totals van
costar la friolera de 551,544,43 reals. Ací estan incloses les racions de pa i vi que es donaven als treballadors, però no
la fusta cremada de Pereroles, els jornals dels masovers, i els jornals de treballadors d’altres pobles, que eren pagats
pels seus Ajuntaments respectius a Jornal de Vila. Morella està ajudant sense paliatius a un govern liberal, tant en la
forma d’una República com d’una Monarquia Restaurada, una població famosa pel seu Carlisme. Un punt a tenir
en compte per les autoritats.
44
2. La Milicia liberal:
Els Voluntaris d’ Antolí
Davant de la mancança de tropes que tenia la guarnició destinada a Morella, a causa de la
ineptitut del Govern Republicà i de diversos fronts que s’obrien per destruir-la, a finals de Desembre de 1873 s’autoritza la creació d’una Milicia de Voluntaris que constaria d’un Capità,
d’un Tinent, d’un Alferes, d’un Sergent 1er, d’un 2on, dos caporals i 48 rasos. Serà la milicia
denominada Voluntaris d’Antolí, en honor al seu Capità, Manuel Antolí Royo. Aquests voluntaris tindrien una destacada actuació en tota la guerra, i se guanyarien merescudes lloançes
dels superiors. A més, d’aquesta força, Villacampa crearia una Contraguerrilla, nomenada
Contraguerrilla de la Libertad, d’uns 150 homes, amb soldats voluntaris, i escollits, de les tropes de guarnició, en concret dels Regiments Castrejana i Aragó. Aquestes forces, Voluntaris i
Contraguerrilla combinarien els seus esforços per combatre la facció.
P a s q ua l C uca l a Mi r
La realitat era que Villacampa no tenia més remei que
acudir als Voluntaris i la Contraguerrilla, ja que tot el
territori dels Ports, Baix Maestrat, Baix Aragó, Matarranya, etc. estava totalment dominat pels carlistes on els
noms que resonàven eren Bello, Cucala, Vallés, Segarra,
Palacio, Polo, i més cap al final de la guerra Dorregaray,
en una clara superioritat de forces. Villacampa fa una
crida insistent per augmentar la guarnició i disposar
així d’una força volant per poder operar pel territori,
evitar els bloquetjos i cercar l’enemic en els seus propis amagatalls. Vanes demandes, perquè no rebria un
soldat extra, llevat de la Brigada Quijada a l’últim terç
del 1874, i que duraria ben poc. Tornant als Voluntaris, hi ha dotzenes d’exemples de les seves accions. La
seva feina consistiria en anar pels pobles de la Comarca
per intentar capturar al Comandant d’Armes Carlista i
aconseguir recaptar les contribucions que els pertocàven, a més, d’intentar cercar i donar colps de mà on
pogueren estar amagats els enemics. Però a causa de
la seva inferioritat numèrica no podrien evitar quatre
successius bloquetjos, que no setges, ja que els carlistes
serien incapaços de plantar un setge formal en tota la
guerra; encara que causarien molts problemes quan
al subministrament de tot tipus de material de boca i
guerra, saquetjant els conreus dels voltants i obstruïnt
l’aqueducte. El 26 d’Octubre de 1873 començaria el
primer bloqueig; el 2 de Febrer de 1874, el segon; al
Setembre de 1874, el tercer; i l’últim començaria el 18
d’Abril de 1875, amb una mitjana de duració de quatre
mesos per bloqueig, més o menys.
45
Una vegada tancats dins de les muralles, tant els Voluntaris com la Contraguerrilla, feien eixides per molestar i
sorpendre als carlistes en les seves posicions dels voltants: com per exemple el 3 de Març de 1874, en ple segon
bloqueig, ataquen i dispersen les posicions enemigues que tenien a la serra de Xiva, o la meritòria captura del Cap
de partida Ignacio Polo Guardiola, el Confiter de Cinctorres, al Novembre de 1874.
Parlant dels bloquetjos carlistes, la fàbrica de Juan Giner estava massa lluny del perímetre de seguretat que van
establir els Voluntaris al voltant de les muralles, i per tant que es poguera defendre en condicions els seus interessos,
clar objectiu pels carlistes. En una noticia de La Iberia, del 26 de Febrer de 1875, es pot veure la impotència que
sentiria l’industrial morellà, ja que les guerrilles li demanarien 24000 rs, que les fueron abonados en el acto. A més, de
robar-li diez carros cargados de género consistente en mantas y lana...Davant d’aquesta indefensió acabaria tancant. Però
malgrat aquestes accions de mèrit que hem apuntat, el
bloqueig sempre tendia a ser en el temps, com ja hem
comentat, més ferm i amb tropes més nombroses, cridades a l’efecte. En aquestes tesitures, Morella respirava
gràcies a expedicions des d’Alcanyís amb forts contingents de tropes que portaven aliments, material sanitari,
i material bèl.lic de tot tipus; els carlistes no tenien prou
força per evitar-ho. Per exemple en el segon bloqueig, i
no seria l’única vegada, seria el Brigadier Eulogio Despujol, personatge que protagonitzaria més d’una batalla
èpica arreu la Comarca, el 21 de Juny qui portaria ajuda,
i de pas posaria fi a la situació.
Entre el 6 i el 7 de Maig del 1875, Manuel Plasencia
Varea substituiria a Gil Velilla al capdavant del Govern
Militar de Morella, i que acabaria gestionant el final de la
guerra. Sobre ell direm que era un vell conegut, ja que va
participar en l’assalt liberal d’Oraa a l’estiu del 1838. I dit
això comprendrem la següent notícia, estranya i curiosa,
sobre aquest Governador que no puc resistir-me a ficarla, a risc que signifique eixir-nos un poc del tema. És al
diari La Época, del 24 de Maig del 1875, que cadascú
tregue les seves pròpies conclusions:
También Las Provincias, ya mencionadas, dice
sobre el bloqueo que los carlistas tienen puesto
a Morella, que el bizarro coronel Sr. Plasencia,
gobernador militar de la plaza de Morella, ha
dispuesto colocar banderolas negras, en señal
de guerra a muerte al carlismo, en los puntos
avanzados situados en el Carraixet, Peguesa, Ram on Cabr er a i Gr inyó
Peñas de Bonet y del Puig; asimismo la bandera
del Macho(plaza más alta del castillo), que hasta
ahora tenía los colores nacionales, ha sido sustituida por otra de grandes dimensiones, negra y con una
calavera blanca en el fondo. Esta bandera se divisa desde los montes próximos a Cantavieja, y la calavera se
distingue claramente desde media hora de Morella.
46
Plasencia estaria recordant vells temps, als peus de la bretxa de la muralla de Sant Miquel,
que més que una muralla semblava un volcà en erupció; sentint els xiulets de les bales passant
pel seu costat; veient com caien els seus companys ben a prop d’ell; el só desgarrador de les
bombes volant poc més amunt del seu cap; i una maleïda bandera negra, amb una calavera,
onejant a la Plaça d’Armes del Castell: ara tenia la seva revenja personal. Aquest Plasencia seria
tot un personatge.
C a r g a C a r l i st a d e Lá ca r
Després de la derrota de Dorregaray al Riu Monlleó,
a mans de Jovellar, el 29 de Juny, i la caiguda de Cantavella, a mans de Martinez Campos, el 7 de Juliol,
sense oblidar que Morella havia sigut el centre d’operacions per rebre i enviar suministres, mantenir segura la reraguarda i on estava situat el principal hospital
de campanya, les partides guerrilleres estaven pràcticament destruïdes a la Comarca, si acàs quedaven
alguns grups residuals, que es resistien a sol·licitar l’indult, i que es dedicaven més a robar que a continuar
la lluita. Malgrat això, les operacions dels Voluntaris i
Contraguerrilla no s’aturaven, en tant que la població
cel·lebrava ja la imminent arribada de l’ansiada pau:
Según parece, durante los días de la próxima feria, se celebrarán grandes fiestas con
objeto de solemnizar la paz; con éste motivo se observa alguna animación entre
los aficionados a la tauromaquia y pirotécnica, suponiendo con esto que tendremos
corridas de toros y fuegos artificiales. I en una altra notícia: Morella, por
otra parte, está en la actualidad tan concurrida y animada como pocas veces se
ha visto[...]gracias a la galantería del Gobernador y del teniente coronel, pueden
disfrutar todos los domingos de los acordes de una banda militar que toca de nueve
a once de la noche en la plaza de los Estudios.
Fins ací hem vist alguna noticia al voltant dels Voluntaris d’Antolí, i n’hi ha moltes més però
no ens podem estendre més. Només apuntarem, ja per acabar, la ressenya d’una curiositat que
ens té intrigats. Hem de tenir en compte que la majoria d’accions dels Voluntaris, com tenen
cert èxit, són notícia tant de la Gaceta de Madrid com d’altres diaris com La Época, La Iberia,
El Imparcial, etc. Es pot dir que tenen renom a la Capital d’Espanya. I ací ve la curiositat: gairebè en tots els diaris hi ha un apartat on es ressenyen els espectacles d’oci que fan a la ciutat,
teatres, rondalles, etc. Concretament és al Teatre-Cafè de Capellanes; en ell hi ha una actuació,
que estaria en escena els mesos centrals de 1874, titolada Los Voluntarios de Morella. De què es
tractaria?, d’un sainet?, d’una farsa o sàtira?. Possiblement trobarem l’explicació pel fet de ser
de Morella, una Vila que en teoria hauria de ser el terror del liberalisme, i en canvi fills seus
s’encarregaven de sembrar, precisament, el terror entre les files carlistes.
47
3. La Conspiració que porta a la
Restauració
Sobre la conspiració del General Jovellar i Martinez Campos, entre d’altres, per restaurar la Monarquia en la persona d’Alfons, el 30 de Desembre de 1874, s’ha escrit molt però sense acabar de saber amb claredat la veritat. Estanislao de Kostka, un testimoni presencial no ens aporta massa al tema. Parla sobre l’arribada de Jovellar a Morella i
diu això:
A pesar de lo desapacible del tiempo, hizo formar en parada en el llano del Real sus fuerzas y las de
Despujols y las revistó, entrando después en la población. Aquella noche los salones de los Sres. de Figuera,
donde se aposentaba el Sr. Jovellar, fueron testigos de secretas conferencias entre éste, los gefes de las columnas
y el brigadier Villacampa. Qué pasó allí? La història se encargará de revelarlo.
Diu poca cosa, pero almenys és l’única referència contemporània al respecte. Com diu Ortí Miralles, les versions
que circulàven per Espanya sobre l’assumpte obviaven Morella, centrant-se en l’epopeia de Martinez Campos al
salvar tots els obstacles que li posàven els republicans fins que s’apodera, i rebel·la, de les tropes de Sagunt, com
podem comprovar en moltes noticies dels diaris contemporanis, pocs dies després dels fets. Però si s’observa l’actuació de Jovellar en el moment d’ocupar el Comandament de l’Exèrcit del Centre, el 28 de Setembre de 1874, és més
que sospitosa. Totes les seves ordres van encaminades, en la pràctica, a descapitalitzar la possibilitat d’una reacció
Republicana. A la Provincia de Castelló, la major part de les tropes, o les tenia en campanya Jovellar, o estaven de
guarnició a Morella. Per què retira de la nostra ciutat la Brigada Quijada, indispensable per batre als carlistes en les
seves pròpies posicions, després de demanar durant mesos i mesos Villacampa, com hem vist més amunt, més
tropes per poder fer operacions de major envergadura? Per què poques setmanes després destitueix a Villacampa,
el 27 de Novembre, republicà confés, malgrat haver demostrat sobradament la seva eficiència alhora de combatre
l’enemic? No se sabrà mai què va passar en aquella casa, però també és cert que estava present Villacampa, que no
hauria admés mai un pronunciament antirepublicà, i potser per això pràcticament va ser jubilat, una vegada restaurada la Monarquia, i apartat de qualsevol comandament de tropa.
Per a la posteritat, en els llibres d’Història, constarà aquesta versió oficial, quan diu que Martinez Campos:
También telegrafió al general Jovellar, quien se encontraba en Castellón, anunciándole el movimiento y
poniéndose bajo sus órdenes para llevarlo adelante, si se adhería a él.
Com si fora una persona innocent, que no sapiguera res. Nosaltres pensem que sí i, si no tota, ja que aquestes
coses requereixen una planificació llarga i meditada, sí part del desencadenant, de la posada en marxa de la conspiració, se va orquestar a Morella.
48
4. Cabrera i la seva acatació a
Alfons
Cabrera, encara que a l’exili, era una mena de personatge mític que estava en el pensament
de tothom, tant pels carlistes, esperant que es decidira a entrar a la Península per comandar
un exèrcit, com pels liberals, esperançats per la seva actitut prudent dels últims anys, encaminada a acceptar la via parlamentaria com única via legítima, i possible, d’aconseguir els seus
objectius: una visió molt influenciada per la seva experiència personal a Gran Bretaña. Quan
va escriure la famosa carta que va dirigir a Alfons XII, ja fèia alguns anys que havia dimitit com
a cap de la rama política Carlista, i fèia crides a la pau i concòrdia. Cabrera era una autoritat
reconeguda i es pot considerar que la seva veu, la veu del Comte de Morella, era també la de
Morella. El binomi Morella-Cabrera semblava, i avui en dia encara ho sembla, indivisible.
Aquest any de 1875, com diem, el carlisme rebria tres colps mortals a la seva causa, almenys
en el nostre territori. Dos morals i un militar. La Restauració Alfonsina causaria una gran decepció, ja que el carlisme aglutinava, fent l’oposició front la República, sectors de la societat
que no eren carlistes, com la gran burgesia conservadora, o sectors de l’exèrcit descontents i
que s’havien unit a ells. Això provocaria la deserció de caps militars, de guerrillers, de patrocinadors. El segon colp seria pocs mesos després, que marcaria el principi de la fi de les seves
correries, i és aquesta frase que cau com un gerro d’aigua freda per a la causa legitimista:
Reconozco a V.M como Rey de España, como mi Rey y Soberano; y al realizar este
acto, que me aconsejan mi conciencia y mi patriotismo, hago sinceros votos porque
el Cielo conceda a V.M. la gloria de restaurar la grandeza, el carácter y las virtudes
que siempre fueron el distintivo del pueblo español y la gloria de sus Monarcas.
Aquesta carta, que significa un colp devastador per la moral, ja feble aleshores, carlista, va
provocar dos respostes. Una, com ja hem comentat, un segon torn de desercions en massa de
guerrillers i d’oficials, desmoralitzats, en molts casos acceptant la decisió del seu mític líder, on
Generals com Dorregaray, Comandat en Cap de l’exèrcit carlista en tota la nostra zona d’Els
Ports, Maestrat i Baix Aragó en eixe moment, haurien de fer esforços immensos per contenir
i salvar la situació, almenys per poder, i és el que aconseguirà, disputar la gran batalla final
prop de Vilafranca, al Riu Monlleó. I l’altra, una reacció furibunda dels sectors més radicals i
intransigents, declarant-lo traidor, i llevant¬li tots els titols i condecoracions guanyades quan
la Primera Guerra. El Decret, si es pot dir així, del pretenent Carles, està publicat a El Imparcial,
del 29 de Març de 1875, i comença així:
“En vista de los delitos de rebelión y alta traición cometidos por el mariscal de los
ejércitos reales D. Ramón Cabrera, conde de Morella y marqués del Ter...”
En la pràctica l’estava condemnant a mort, i, obviament, això ho sabia tot el Gabinet del nou
Rei, ja que la carta de Cabrera estava datada l’11 de Març, però va ser publicada el 22 d’Abril a
la Gaceta de Madrid, on en ella mateixa ve la contestació d’Alfons, que diu entre altres coses:
Inútil venganza es esa, porque nadie borra con la pluma lo que llega a grabar en sus
eternas tablas la historia; pero el agravio tócame a Mí repararlo. De acuerdo con
mis Ministros responsables, he determinado, por tanto, que de Mí reciba Vd. hoy lo
que otros le han quitado.
49
5. Un canvi d’època
Hem vist tots els mèrits que Morella va fer per salvar el Govern liberal, tant de la República
com de la Restauració Alfonsina: l’actuació col·laboradora de l’Ajuntament i part de la població en les fortificacions; l’actuació dels Voluntaris d’Antolí, arriscant sense atenuants la seva
vida cada vegada que eixien pels portals de la muralla; la conjura restauradora a la Casa de la
Figuera; l’acceptació per Cabrera dels drets a la Corona d’Alfons, amb ressons morellans. Tot
això explica el perquè la concessió del títol. No és qüestió de l’atzar, ni d’un caprici del Rei.
Els mandos de l’exèrcit, i el Ministeri, coneixien tot això, i tanmateix Jovellar, que se suposa
va ser gèrmen de la conjura, només Restaurar-se la Monarquia seria nomenat Ministre de
Guerra, encara que per poques setmanes, i sempre estaria ben relacionat a Madrid malgrat
d’ocupar-se personalment dels problemes colonials a Cuba i Filipines, a més, d’arribar a ser
President del Govern amb posterioritat. I què dir de Martinez Campos, considerat l’heroi
de la Restauració, que també visitaria Morella per situar el Quarter General per gestionar la
campanya contra Cantavella. També seria enviat a les colònies per intentar reconduïr la situació, arribant a ser Senador, President del Consell de Ministres i Ministre de Guerra. Quan el
Rei, una vegada acabada la guerra, pensara ell mateixa o aconsellat pels Ministres, ja que era
encara molt jove, de premiar lleialtats, el nom de Morella eixiria dels primers de la llista, per
tot el que representava.
Si tornem a recuperar el Reial Decret on se concedeix el títol de Ciutat, en la seva primera
part podem llegir:
En consideración á los gloriosos hechos que registra en su historia la villa de
MorelIa.
Aquesta frase implica una gran generositat, perquè si bé Morella se va guanyar el títol de
Fidel per Jaume I, Forta i Prudent per Carles V, amb brillants mèrits defenent la dinastia del
mateix Alfons en la Guerra de Successió, també és cert que els últims quaranta anys era la seva
principal enemiga. Aquesta frase implica oblidar greuges i pendències passades, i convida a
Morella, i indirectament a tots aquells carlistes moderats, atorgant una victòria moral total
als cabreristes, a començar de nou procurant la pau i la concòrdia entre totes les ideologies i
tendències: en definitiva passar pàgina.
50
Epíleg
Però les nostres històries, les europees, estan més pròximes a la tragedia grega que no als
finals ensucrats dels Norteamericans. La Divinitat se sent incòmoda quan la glòria humana
tendeix a l’excès, i d’alguna manera s’ha de pagar. En un document dirigit al Ministre de la
Guerra, cinc anys després del conflicte, ens dóna una idea dels problemes, de solvència econòmica, que tindria l’Ajuntament, ja apuntats més amunt:
Posteriormente el Ayuntamiento de Morella y los de los pueblos limítrofes hicieron
algunas obras de defensa en dicha Plaza sin intervención del cuerpo de Ingenieros
y habiendo solicitado indemnización por ellas les fué denegada por Real órden de
veintinueve de Diciembre de mil ochocientos setenta y ocho.
L’Ajuntament no rebria cap compensació econòmica per les seves despeses invertides en les
fortificacions, malgrat la promesa de Villacampa. L’Estat estava arruïnat després de la guerra, i
se li obrien diversos fronts bèl·lics a les colònies; de fet, els anys posteriors a la guerra faria una
política represora, si es pot dir així, quant a tributs i impostos: en cap cas estaria disposat a pagar eixa suma tan gran, i molt menys quan tampoc estàven disposats d’enderrocar el Castell i
Muralles, tenint un presupost molt inferior. En el document es poden intuïr els motius que els
convenia: eren obres il·legals, fent referència la Reial Ordre de 1856, no estaven supervisades
per enginiers militars, i a més, això no ho diuen però el tindrien en compte, les va sancionar
el govern i autoritats republicanes, per tant il·legítimes. Al final de l’ofici, com si les autoritats
tingueren càrrec de consciència, se proposava la cessió de les muralles a l’Ajuntament perquè
poguera aprofitar, en tot cas, els materials, com una mena de compensació.
Però la tragèdia no acaba ahí. La societat continuava trencada i no estava disposada a cedir
res als adversaris polítics o ideològics. Des del sector dur del clergat se llençaven proclames,
articles i sermons atacant fervenment els liberals, atacs alentats pel Bisbe Pedro Rocamora,
carlista de la línia dura. Sembla que no havien sigut prou les víctimes al llarg de gairebè cent
anys per continuar fomentant-les. Però aquesta actitut només propiciava la trancisió d’un
liberalisme laic i neutral, a un cada vegada més anticlerical i radical, cosa que alimentava el
cercle d’odis sense fí. Però Espanya, ja des de la Guerra del Francés, es va acostumar a odiar
a l’adversari ideològic, com si fora l’esport nacional. Tanta ceguera provocaria que no veren,
ni els uns ni els altres, el que tornava a assomar-se ja a l’horitzó, i que esclataria unes dècades
després: una altra Guerra Civil on eixirien perdent tots, eliminats uns i burlats els altres. Però
eixa és una altra història...
Pep Querol
Museus de Morella
51
p
r
o
g
r
a
m
a
c
i
ó
54
F .
M
i
g
u e
l
Á
n
g
e
l
T r
o
n
c
h
o
b
a
n
En Joaquim Puig i Ferrer, Batlle de la Fidel, Forta
i Prudent ciutat de Morella
Fa Saber:
Que el dia d’avui, 28 d’agost de 2011, Morella se sent amb força, amb
coratge, amb convicció, preparada per anunciar que complirà el vot
dels nostres avantpassats tot i celebrant unes festes extraordinàries,
úniques en el món: el 53 Sexenni.
De sis en sis anys, els morellans reafirmem la lleialtat amb les arrels de
la nostra identitat per fer créixer noves branques de treball, progrés i
solidaritat.
Renovem el vot com ho han fet tots els morellans ara i en tot temps,
sabent que les crisis -com totes les pestes- es poden superar amb unió,
amb esforç i amb esperança.
La ciutat de l’alegria es fa més jove que mai com aquell 1897 quan la
joventut es llançà al carrer per iniciar amb carrosses una nova versió de
l’Anunci ple de confeti i serpentines.
Que s’escampe eixe futur de colors com les carrosses i disfresses, com
la guerra de la Pau que esta vesprada esclatarà enmig de la convivència
entre morellans de vocació, de devoció i d’estima com sou tots els que
esteu ací.
Morellanes i morellans:
Amics i amigues que compartiu el nostre somni:
Amb emoció, amb tots els sentiments, amb el record als absents tinc
l’honor d’anunciar-vos que Morella avui 28 d’agost de l’any 2011, com
fa més de tres segles, assumeix el compromís de celebrar “nou dies de
gran festa, en tot temps i de sis en sis anys, per donar gràcies a la Nostra
Senyora la Verge de Vallivana”.
Morella està preparada i tots esteu convocats al 53 Sexenni.
Visca la Mare de Dèu de Vallivana!
Visca el LIII Sexenni!
Visca Morella!
S
e
x
e
n n i
j o v
e
55
56
F .
D
a
v
i
d
G
i
l
DILLUNS 30 DE JULIOL
LUNES 30 DE JULIO
SETMANA DE LA JOVENTUT
SEMANA DE LA JUVENTUD
22.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I.
Primer partit anada de les semifinals del
XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de
Morella.
22.15h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I.
Primer partido de la ida de las semifinales
del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad
de Morella.
Segon partit anada de les semifinals del
XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de
Morella.
23.15h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume
I. Segundo partido de la ida de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala
Ciudad de Morella.
DIMARTS 31 DE JULIOL
MARTES 31 DE JULIO
22.30 h. Convento de San Francisco. Visita
nocturna al castillo de Morella a cargo de
Carlos Sangüesa. Inscripciones en la Oficina
de Turismo.
22.30 h. Convent de Sant Francesc. Visita
nocturna al Castell de Morella a càrrec de
Carlos Sangüesa. Inscripcions a l’Oficina de
Turisme.
MIÉRCOLES 1 DE AGOSTO
DIMECRES 1 D’AGOST
11.00 h. Plaza Colón. Taller Pinta tu camiseta.
11.00 h. Plaça Colom. Taller Pinta la teua
samarreta.
17.00 h. Plaza Colón. Taller de cocina.
17.00 h. Plaça Colom. Taller de cuina.
20.00 h. III Subida al castillo. Salida desde el
Portal de San Mateo.
20.00 h. III Pujada al Castell. Eixida des del
Portal de Sant Mateu.
S
e
Primer partit tornada Semifinals XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella.
22.15 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume
I. Primer partido de la vuelta de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala
Ciudad de Morella.
Segon partit de tornada de les semifinals
del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de
Morella.
I. Segundo partido de la vuelta de las semifinales del XXII Campeonato de Fútbol Sala
Ciudad de Morella.
t m
a
n
a
d e
l
a
j o v
e
n
t
u
t
57
58
F .
M
i
g
u e
l
Á
n
g
e
l
T r
o
n
c
h
o
DIJOUS 2 D’AGOST
JUEVES 2 DE AGOSTO
11.00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Activitats esportives.
11.00 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I.
Actividades deportivas.
19.00 h. Biblioteca Municipal. Presentació
del llibre Les neveres de la Província de
Castelló a càrrec de Pascual Boira Muñoz.
19.00 h. Biblioteca Municipal. Presentación
del libro: Les neveres de la Província de
Castelló, a cargo de Pascual Boira Muñoz.
23.00 h. Teatre Municipal. Cinema d’Estiu.
DIVENDRES 3 D’AGOST
VIERNES 3 DE AGOSTO
11.00 h. Casa Ciurana. Pel·lícula Infantil a
càrrec del Gremi joventut
Gran Final del XXII Campionat de Futbol
Sala Ciutat de Morella.
24.00 h. Plaça de Bous. Festa del XXII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella
amb el trio ALABAMA i DJ MIKI. Organitza:
Discoteca Bisgargis. Col·labora: Ajuntament
de Morella.
11.00 h Película infantil a cargo del Gremio
de la Juventud en la Casa Ciurana.
I. Gran final del XXII Campeonato de Fútbol
Sala Ciudad de Morella.
24.00 h. Plaza de Toros. Fiesta del XXII Campeonato de Fútbol Sala Ciudad de Morella
con el trío ALABAMA y DJ MIKI. Organiza la
discoteca Bisgargis con la colaboración del
Ayuntamiento de Morella.
INCIO DE LAS FIESTAS DE AGOSTO
INICI FESTES D’AGOST
11.00 h. Plaça Colom. Taller Creu Roja Joventut.
16.00 h. Camp de tir Mas de Ferré. Tir al
Plat.
19.00 h. Desfilada de la Dansa dels Pelegrins.
e
SÁBADO 4 DE AGOSTO
DISSABTE 4 D’AGOST
F
23.00 h. Teatro Municipal. Cine de verano.
11.00 h. Plaza Colón. Taller de la Cruz Roja
Juventud.
16.00 h. Tiro al plato en el campo de tiro del
Mas de Ferré.
19.00 h. Desfile de la Danza de Els Peregrins.
21:00 h. Balcó de l’Ajuntament. Pregó de
festes a càrrec de Josep Martí Gómez.
21.00 h. Desde el balcón del Ayuntamiento pregón de fiestas a cargo de Josep Martí
Gómez.
24.00 h. Plaça. Música al carrer.
24.00 h. Plaza. Música en la calle.
s
t
e
s
d
’
a
g
o
s
t
59
Bou nº 5
60
F .
D
a
v
i
d
G
i
l
DIUMENGE 5 D’AGOST
MUNTADA CADAFALS BOUS DE SANT ROC
DOMINGO 5 DE AGOSTO
MONTAJE DE CADAFALS TOROS DE SAN ROQUE
10.30 h. Desfile de la Danza de Els Peregrins.
10.30 h. Desfilada de la Dansa dels Pelegrins.
16.00 h. Montaje de cadafals.
16.00 h. Muntada dels cadafals.
00.30 h. Plaza de Toros. Vaquillas de la ganadería de Palmira Cervera de Morella con
disco ADO GARCÍA con la colaboración de
Penya el Bou.
00.30 h. Plaça de Bous. Vaquetes de la
ramaderia de Palmira Cervera de Morella
amb disco ADO GARCIA. Col·labora: Penya
El Bou.
LUNES 6 DE AGOSTO
DILLUNS 6 D’AGOST
TOROS DE SAN ROQUE
BOUS DE SANT ROC
06.00 h. Plaza de Toros y en la Plaza. Reparto de higos y aguardiente a cargo de los
Quintos y las Quintas del 2012 y diana a
cargo de la Charanga.
06.00 h. Plaça de Bous i la Plaça. Repartiment de figues i aiguardent a càrrec dels
Quintos i Quintes 2012 i despertada de la
Xaranga.
07.00 h. Primera entrada de vacas de la ganadería de Palmira Cervera de Morella.
07.00 h. Primera entrada de vaques de la
ramaderia de Palmira Cervera de Morella.
09.00 h. Santa Misa en la Capilla de San
Roque.
09.00 h. Capella de Sant Roc. Santa Missa.
11.00 h. Proyección de una película en el
Teatro Municipal.
11.00 h. Teatre Municipal. Projecció d’una
pel·lícula infantil.
16.00 h. En la Plaza suelta de vacas de la
ganadería de Palmira Cervera de Morella.
16.00 h. Plaça. soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella.
18.00 h. Merienda.
18.00 h. Berenar.
18.30 h. En la Plaza prueba del toro nº 8 de
la ganadería de Palmira Cervera de Morella
organizado por la Penya el Bou.
18.30 h. Plaça. Prova del Bou nº 5 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. Organitza: Penya el Bou.
A continuación, suelta de vacas.
A continuació, “soltà” de vaques.
20.00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga.
20.00 h. Actuación de la Charanga en la
Plaza.
23.00h. Plaça. Bou Alternatiu.
23.00 h. Toro alternativo en la Plaza.
23.00 h. Actuación de la Rondalla de Morella en la Plaza Obispo Martí.
23.00 h. Plaça Bisbe Martí. Actuació de la
Rondalla de Morella.
01.00 h. Vaquillas y toro embolado nº8 de
la ganadería de Palmira Cervera de Morella
y disco ADO GARCÍA en la Plaza de Toros
con la colaboración de Penya el Bou.
01.00 h. Plaça de bous. Vaquetes i bou
embolat nº 5 de la ramaderia de Palmira
Cervera de Morella i disco ADO GARCIA.
Col·labora: Penya pel Bou.
B
o
u
s
d e
s
a
n
t
R
o
c
61
Bou nº 9
62
Bou nº 24
F .
D
a
v
i
d
G
i
l
DIMARTS 7 D’AGOST
MARTES 7 DE AGOSTO
BOUS DE SANT ROC
TOROS DE SAN ROQUE
07.00 h. Segona entrada de vaques de la
11.30 h. Ajuntament. Concurs de dibuix.
13.30 h. Llotja Ajuntament. Lliurament de
premis i obsequis per als participants del
concurs de dibuix.
16.00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera.
18.00 h. Berenar.
18.30 h. Plaça. Soltà de vaques.
24.00 h. Plaça. Bou embolat dels Quintos
i Quintes 2012 de la ramaderia de Palmira
Cervera.
Després del bou, als locals de Elpub, Pub
Dadà i la Discoteca Bisgargis, festa dels
Quintos i Quintes 2012.
07.00 h. Segunda entrada de vacas de la
ganadería de Palmira Cervera de Morella.
11.30 h. Concurso de dibujo en el Ayuntamiento.
13.30 h. Entrega de premios y obsequios a
los participantes del concurso de dibujo en
la Lonja del Ayuntamiento.
16.00 h. Suelta de vacas de la ganadería de
Palmira Cervera en la Plaza.
18.00 h. Merienda.
18.30 h. Suelta de vacas en la plaza.
Plaza.
24.00 h. Toro embolado de los Quintos y
Quintas del 2012 en la Plaza de la ganadería de Palmira Cervera.
Después del toro, fiesta de los Quintos y
Quintas del 2012 en los locales Elpub, Pub
Dadà y Discoteca Bisgargis.
07.00 h. Tercera entrada de vaques de la
ramaderia de Palmira Cervera. A continuació, prova del Bou nº 24 de la ramaderia de
Palmira Cervera. Organitza: Penya El Bou.
11.30 h. Piscina Municipal. Jocs Aquàtics.
16.00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera. Organitza: Penya
El Bou.
18.00 h. Berenar.
18.30 h. Plaça. Prova del Bou nº 9 de la
A continuació, soltà de vaques. Organitza:
Penya El Bou.
24.00 h. Plaça. Bou embolat nº 9 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella .
Organitza: Penya El Bou.
01.00 h. Plaça. Bou embolat nº 24 de la
ramaderia de Palmira Cervera. Organitza:
Penya El Bou.
07.00 h. Tercera entrada de vacas de la gana-
BOUS DE SANT ROC
B
o
u
s
d e
s
a
n
t
R
TOROS DE SAN ROQUE
dería de Palmira Cervera. A continuación prueba
del toro nº 24 de la ganadería de Palmira Cervera, organizado por la Penya el Bou.
11.30 h. Juegos acuáticos en la piscina municipal.
16.00 h. Plaza. Suelta de vacas de la ganade-
ría Palmira Cervera, organizado por la Penya el
Bou.
18.00 h. Merienda.
18.30 h. Plaza. Prueba del toro nº 9 de la
ganadería de Palmira Cervera. A continuación suelta de vacas, organizado por la Penya
el Bou.
plaza.
24.00 h. Plaza. Toro embolado nº 9 de la
ganadería de Palmira Cervera organizado
por la Penya el Bou.
01.00 h. Plaza. Toro embolado nº 24 de la
ganadería de Palmira Cervera organizado
por la Penya el Bou.
o
c
63
64
F .
D
a
v
i
d
G
i
l
DIJOUS 9 D’AGOST
JUEVES 9 DE AGOSTO
BOUS DE SANT ROC
TOROS DE SAN ROQUE
07.00 h. Cuarta entrada de vacas de la ganadería de Palmira Cervera.
11.30 h. Concurso infantil de fotografía digital en el Ayuntamiento.
16.00 h. Suelta de vacas de la ganadería de
Palmira Cervera.
18.00 h. Merienda.
18.00 h. Reserva de mesas para la cena en
el Espai Firal.
20.00 h. Desmontaje de cadafals en la plaza.
07.00 h. Quarta entrada de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera.
11.30 h. Ajuntament. Concurs infantil de
Fotografia Digital.
16.00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera.
18.00 h. Berenar.
18.00 h. Espai Firal. Reserva de taules per
al sopar.
20.00 h. Plaça. Desmuntada de cadafals.
Se ruega no entren los vehículos destinados a la desmontada de los cadafals
hasta que no hayan finalizado los actos
taurinos, ya que la calle debe permanecer
libre para la salida de la ambulancia. Por
lo tanto, se habilitará la zona de aparcamiento de autobuses, ubicada fuera de
las torres de San Miguel, para el estacionamiento de los citados vehículos.
Es prega que no entren vehicles destinats a la desmuntada de cadafals fins
que no hagen finalitzat els actes taurins, ja que la via ha de quedar lliure per
a l’eixida de l’ambulància. És per això que
s’habilitarà la zona d’aparcament dels autobusos, ubicada fora de Sant Miquel per
a l’estacionament dels citats vehicles.
22.30 h. Cena fin de toros en el Espai Firal. A
continuación, baile con la orquesta CALIBRA
y disco ADO GARCÍA.
22.30 h. Espai Firal. Sopar Fi de Bous. A
continuació ball amb l’orquestra CALIBRA i
disco ADO GARCIA.
VIERNES 10 DE AGOSTO
DIA DE LOS NIÑOS
DIA DELS XIQUETS
11.00 h. Juegos, diversión y aprendizaje
con Ludi Planet.
14.00 h. Comida para los niños y niñas en la
plaza Colón con la colaboración del AMPA
de primaria.
11.00 h. Pla dels Estudis. Jocs, diversió i
aprenentatge amb Ludi Planet.
14.00 h. Plaça Colom. Dinar per als xiquets.
Col·labora: AMPA de Primària.
17.00 h. Espectáculo de teatro itinerante
Al abordaje en la Plaza Colón.
20.00 h. II Ciclo de verano Morella Sonora 2012 en el Teatro Municipal. More-Jazz
Project: 4-art Ensemble (Elena Aguilar,
piano; Francesco Mannis, flauta travesera;
Diego Barberá, contrabajo; Rubén Franch,
batería).
17.00 h. Plaça Colom. Espectacle de teatre
itinerant A l’abordatge.
20.00 h. Teatre Municipal. II Cicle d’Estiu
“Morella Sonora 2012”: More-Jazz Project: 4-art Ensemble (Elena Aguilar – piano; Francesco Mannis – flauta travessera;
Diego Barberá – contrabaix; Rubén Franch
– bateria).
B
o
u
s
d e
s
a
n
t
R
o
c
65
66
F .
M
i
g
u e
l
Á
n
g
e
l
T r
o
n
c
h
o
SÁBADO 11 DE AGOSTO
13.00 h. Inauguración de la exposición del
13.00 h. Sales Gòtiques. Inauguració de
l’exposició del 53 Sexenni Mostra d’artistes
visuals morellans.
18.00 h. Camp Fàbrica Giner. Presentació
del Morella F.C.
20.00 h. Teatre Municipal. II Cicle d’Estiu
Morella Sonora 2012: La nostra gent (Jaume Fabregat – viola; Begoña Bonet - flauta
travessera; concert amb acompanyament
de piano).
23.30 h. Espai Firal. Espectacle Brots amb
Toni Albà, Fermí Fernandes, Gerard Domènech i Xavier Macaya.
18.00 h. Presentación del Morella F.C. en el
campo de la Fábrica de Giner.
20.00 h. II Ciclo de verano Morella Sonora
2012: Nuestra gente (Jaume Fabregat, viola; Begoña Bonet, flauta travesera) concierto con acompañamiento de piano.
23.30 h. Espacio Ferial.Espectáculo Brots
con Toni Albà, Fermí Fernández, Gerard
Domènech i Xavier Macaya.
A continuación, actuación musical del trío
DOMINGO 12 DE AGOSTO
12.30 h. Casa Ciurana. Conferència d’AMIC
El compromís de Casp i Morella a càrrec de
Josep Alanyà.
12.30 h. Conferencia de AMIC El compromís
19.30 h. Basílica Arxiprestal. Concert de
música Barroca a càrrec de Peregrinatge
Musical.
e
morellanos.
En finalitzar, Actuació musical del Trio JA
LA BALLEM i disco ADO GARCIA.
18.00 h. Era de Pere Basilio. Entrada dels
Torneros.
F
53 Sexenni: Muestra de artistas visuales
s
t
e
s
d
’
a
g
o
s
t
JA LA BALLEM y disco ADO GARCÍA.
de Casp i Morella a cargo de Josep Alanyà.
18.00 h. Entrada de Els Torneros desde la
era de Pere Basilio.
19.30 h. Concierto de música barroca a cargo de Peregrinatge Musical en la Basílica
Arciprestal.
67
68
F .
D
a
v
i
d
G
i
l
DILLUNS 13 D’AGOST
LUNES 13 DE AGOSTO
12.30 h. Ajuntament. Presentació del cupó
de la ONCE amb la imatge de Morella per al
26 d’agost.
19.30 h. Entrada de la brosta al carrer de
la Sabateria. A Sant Miquel, recitarà una
poesia Júlia Segura i al carrer de la sabateria David Sabater.
20.30 h. Teatre Municipal. Presentació CD
de la Rondalla de Morella.
20.30 h. Presentación del CD de la Rondalla
de Morella en el Teatro Municipal.
22.30 h. XXX Festival Internacional de Música en la Basílica Arciprestal. Concierto
inaugural con recital de órgano a cargo de
Ricardo Miravet: Esplendor del barroco español y francés y de los primeros románticos.
DIMARTS 14 D’AGOST
MARTES 14 DE AGOSTO
DIA DE LA GENTE MAYOR
10.30 h. Cercavila a càrrec de Els Gaiteros
de Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa.
12.30 h. Basílica Arxiprestal. Inauguració
de la restauració de l’Altar del Carmen.
13.00 h. Cercavila de la Rondalla de Morella.
14.00 h. Espai Firal. Dinar de la Gent Gran.
16.00 h. Espai Firal. Ball de la Gent Gran.
19.30 h. Teatre Municipal. Concert de
l’Associació Musical Mestre Candel.
20.00 h. Volta de Els Gaiteros de vespra de
festa
22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival
Internacional de Música. Recital del conjunt
de vents de Cinctorres Música Medieval i
Renaixentista amb instruments d’època.
e
19.30 h. Entrada de flores en la calle Segura
Barreda. En San Miguel recitará una poesía
Júlia Segura y en la calle Segura Barreda:
David Sabater.
Internacional de Música. Concert Inaugural amb Recital d’Orgue a càrrec de Ricardo Miravet: Esplendor del barroc espanyol i
francès, i dels primers romàntics.
DIA DE LA GENT GRAN
F
12.30 h. Presentación del cupón de la ONCE
para el 26 de agosto con la imagen de Morella en el Ayuntamiento.
s
t
e
s
d
’
a
g
o
s
t
10.30 h. Pasacalle a cargo de los Gaiteros
de Morella.
11.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal.
12.30 h. Basílica Arciprestal. Inauguración
de la restauración del Altar del Carmen.
13.00 h. Pasacalle de la Rondalla de Morella.
14.00 h. Comida de la gente mayor en el
Espai Firal.
16.00 h. Baile de la gente mayor en el Espai
Firal.
19.30 h. Concierto de la Asociación Musical
Maestro Candel en el Teatro Municipal.
20.00 h. Vuelta de Els Gaiteros de vispera
de fiesta.
22.30 h. XXX Festival Internacional de Música en la Basílica Arciprestal. Recital del
conjunto de viento de Cinctorres: Música
medieval y renacentista con instrumentos
de época.
69
70
F .
D
a
v
i
d
G
i
l
DIA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST
DIA DE LA ASUNCIÓN DE LA VIRGEN MARÍA
09.00 h. Des de Sant Miquel fins a la Plaça
09.00 h. Entrada de Els Torneros desde San
Miguel hasta la plaza Colón. A continuación, entrada de las danzas de Els Teixidors
y Arts i Oficis.
Colom. Entrada dels Torneros. A continuació, entrada de les danses dels Teixidors i
d’Arts i Oficis.
11.00 h. Misa presidida por el Excmo. y
Rvdmo. Sr. Alfonso Milián, Obispo de Barbastro en la Basílica Arciprestal y a continuación procesión.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa i a continuació processó. Presideix l’Excm. i Rvdm.
Sr. Alfonso Milián, Bisbe de Barbastro.
18.00 h. Basílica Arxiprestal. Crida Sexen-
18.00 h. Anuncio sexenal en la Basílica Arciprestal con la intervención del Excmo. y
Rvdmo. Sr. Alfonso Milián, Obispo de Barbastro y la coral García Julve de Vinaròs.
nal. Intervindrà l’Excm. i Rvdm. Sr. Alfonso
Milián, Bisbe de Barbastro i la Coral García
Julve de Vinaròs.
19.30 h. Sol de Vila. Presentació de les Gi-
19.30 h. Presentación de Les Gitanetes en
el Sol de Vila.
tanetes.
22.30 h. XXX Festival Internacional de Música en la Basílica. Concierto final con la
participación de los solistas, el coro y la orquesta del festival que interpretaran Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa
de los Gorriones».
Internacional de Música. Concert final, amb
la participació de Solistes, Cor i Orquestra
del Festival que interpretaran que interpretarà Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V.
220 «Misa de los Gorriones».
M
a
r
e
d e
D é
u
d
’
a
g
o
s
t
71
Cartell del 53 Sexenni, per Pilar Dolz
p
r
o
g
r
a
m
a
c
i
ó
74
F F. . M i g u e l
Á n g e l
T r o n c h o
DIJOUS 16 D’AGOST
JUEVES 16 DE AGOSTO
ENTRADA DE LES COLÒNIES
ENTRADA DE LAS COLONIAS
13.00 h. Casa Ciurana. Presentació del llibre “Martina de Sexenni”.
13.00 h. Presentación del libro “Martina de
Sexenni” en la Casa Ciurana.
16.00 h. Des de Sant Miquel, eixida cap a
Vallivana a buscar els guions i les banderes.
17.30 h. A Vallivana, adoració de la Verge.
18.00 h. Sortida de les Colònies des de Vallivana cap a Morella.
18.30 h. Eixida de la Vila des de l’Ajuntament a rebre les Colònies
n
17.30 h. Adoración a la Virgen en Vallivana.
18.00 h. Salida de las Colonias desde Vallivana hacia Morella.
18.30 h. Salida de las autoridades desde el
Ayuntamieno para recibir a las Colonias
19.00 h. Del Portal de Sant Miquel fins a
l’Església, entrada oficial de les colònies
Morellano-Catalana i de Morellans Absents. El representant de la ciutat, Ferran
Ràmia donarà la benvinguda i Víctor Rodríguez Ripollés, de la Colònia Morellano-Catalana, pronunciarà el discurs de resposta.
A continuació, eixirà la comitiva presidida
per la Vila i la carrossa de la ciutat on figuraran Maria Carceller Albalat, representant
de Morella, la representant de la Colònia
Morellano-Catalana i Georgina Espada de
Colònia de Morellans Absents. L’itinerari
serà pel carrer de les Calçades, el Pilar, Segu-
19.00 h. Entrada oficial de las colonias Morellano-Catalana y la de los Morellanos Ausentes desde el portal de San Miguel hasta
la iglesia. Ferran Ramia, representante de
la ciudad, dará la bienvenida y Víctor Rodríguez Ripollés, de la Colonia MorellanoCatalana, pronunciará el discurso de respuesta. A continuación, saldrá la comitiva
presidida por las autoridades y la carroza
de la ciudad donde figurarán Maria Carceller Albalat, representante de Morella,
la representante de la Colonia MorellanoCatalana y Georgina Espada de la Colonia
de Morellanos Ausentes. El itinerario será
por la calle Juan Giner, el Pilar, Segura Barreda,
de l’Església parlarà en representació de
les colònies Inés Dualde Marín, de la Colònia de Morellans Absents i serà corresposta per Maria Carceller Albalat, representant
de la ciutat.
hablará en representación de las colonias
Inés Dualde Marín, de la Colonia de Morellanos Ausentes y será correspondida por
Maria Carceller Albalat, en representación
de la ciudad.
23.00 h. Teatre Municipal. Concert del Sexenni Solidari: Moçambic a Morella (Mari
Pau Medina: soprano i violoncel; Sergi
Medina: oboè i violoncel; Gemma Medina:
flauta; Josep Ignasi Medina: piano) amb
parlament de Mª Dolors Garcia, Consellera
General de la Ordre de la Consolació. Organitza: Delwende.
23.00 h. Concierto del Sexenni Solidari en
el Teatro Municipal: Mozambique en Morella (Mari Pau Medina, soprano y violoncelo;
Sergi Medina, oboe y violoncelo; Gemma
Medina, flauta; Josep Ignaci Medina, piano).
Parlamento a cargo de Mª Dolors Garcia,
Consellera General de la Orden de la Consolación, organizado por Delwende.
ra Barreda, Marquesa de Fuente El Sol, Blasc
d’Alagó i Mare de Déu de Vallivana. Al Placet
E
16.00 h. Desde San Miguel salida hacia Vallivana para buscar los estandartes y las
banderas.
t
r
a
d a
d e
l
e
s
Marquesa de Fuente el Sol, Blasco de Alagón y
Virgen de Vallivana. En la plaza de la iglesia
c o l ò n i e
s
75
76
F .
M
i
g
u
e l
Á
n
g
e l
T r
o
n
c
h
o
R
o
ROGATIVA A VALLIVANA
ROGATIVA DE VALLIVANA
08.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de
Morella.
08.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de
Morella.
09.00 h. Eixida de la rogativa des de la Basílica Arxiprestal, que anirà a buscar a la
Mare de Déu. La rogativa arribarà al santuari al voltant de les 19.00 h.
09.00 h. Salida de la rogativa desde la Basílica Arciprestal, que irá a buscar a la Virgen
de Vallivana. La rogativa llegará al santuario alrededor de las 19.00 h.
Al llarg del dia i de la nit, els veïns realitzaran la Plantà dels carrers.
Durante todo el día y la noche, los vecinos
realizarán la Plantà de las calles.
g
a t
i
v a
a
V a
l
l
i
v a
n
a
77
78
F .
M
.
A F. .T r Mo i n g c uh e o l
iÁ
nJ g
o es él
TP ra os nc cu ha ol
ENTRADA DE LA MARE DE DÉU
ENTRADA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA
A vallivana
En Vallivana
A Morella
En Morella
08.00 h. Celebración de la misa.
09.30 h. Salida de la rogativa.
08.00 h. Celebració de la Missa.
09.30 h. Eixida de la Rogativa.
16.30 h. Publicació Solemne del 53 Sexenni
a càrrec dels estudiants i del Gremi de la Joventut. L’Alcalde de la ciutat, Rhamsés Ripollés, després de fer un parlament, lliurarà
la Senyera des de la balconada de la Casa
de la Ciutat a Marc Moles Tena, degà dels
estudiants, que pronunciarà el parlament
de publicació del 53 Sexenni. A continuació,
sortirà la Cavalcada dels Estudiants, en la
que el President del Gremi de la Joventut,
Daniel Adell Querol, portarà el Guió de la
Mare de Déu pel següent itinerari: Segura
Barreda, Marquesa de Fuente El Sol, Colomer,
Placet de l’Església, Mare de Déu de Vallivana,
Costa Borràs, Placeta dels Tarrascons, Sant Nicolau, Confraria, Julià Prats, Joan Giner, el Pilar i
Ajuntament.
19.00 h. Des de l’Ajuntament, Pujada de la
Vila.
19.30 h. Basílica Arxiprestal. Concentració
i organització de tots els components de
la processó que han d’anar a esperar a la
Mare de Déu.
20.30 h. Pel Portal dels Estudis, Entrada de
la Mare de Déu de Vallivana. Una volta la
Mare de Déu estiga a la seua peana serà
saludada per Lluc Garcia Garcia, en nom de
la ciutat. A continuació, desfilarà la processó cap a l’Església per l’itinerari habitual: Plà
d’Estudi, Plaça Colom, Blasc d’Alagó, i Colomer.
En arribar, la Mare de Déu serà saludada
per l’escolanet Raúl Pérez Ripollés en nom
del Clero. Quan aplegue la Mare de Déu a
l’altar major rebrà la salutació del Bisbe de
Tortosa, l’Excm. i Rvdm. Sr. Xavier Salinas
Viñals, es cantarà la Salve Popular i es venerarà la Imatge.
24.00 h. Espai Firal. Actuació del grup
HACKER i disco ADO GARCIA.
E n t r a d a
d e
l a
M a r e
16.30 h. Solemne publicación del 53 Sexenni
a cargo de los estudiantes y del Gremio de
la Juventud. El alcalde de la ciudad, Rhamsés Ripollés, después de hacer un parlamento, entregará la Señera desde el balcón
de la Casa de la Ciudad a Marc Moles Tena,
decano de los estudiantes. A continuación,
saldrá la cabalgata de los estudiantes. El
presidente del Gremio de la Juventud, Daniel Adell Querol, llevará el guión de la Virgen de Vallivana por el recorrido siguiente:
Segura Barreda, Marquesa de Fuente el Sol,
Colomer, Plaza de la Iglesia, Virgen de Vallivana,
Cuesta Borrás, Plaza de Tarrascons, San Nicolás, Cofradía, Julián Prats, Juan Giner, el Pilar y
Ayuntamiento.
19.00 h. Subida de autoridades desde el
Ayuntamiento.
19.30 h. Concentración y organización de
todos los elementos de la procesión que
tienen que ir a esperar a la Virgen de Vallivana.
20.30 h. Entrada la de Virgen de Vallivana
desde la Puerta de los Estudios. Una vez
colocada la Virgen en su peana será saludada por Lluc Garcia Garcia, en nombre de
la ciudad. A continuación, desfilará la procesión hacia la iglesia por el itinerario habitual: plaza de los estudios, plaza Colón, Blasco
de Alagón y Colomer. Cuando llegue la Virgen
a la plaza de la iglesia será saludada por el
monaguillo Raúl Pérez Ripollés en nombre
del clero. Cuando llegue la Virgen al altar
mayor recibirá la salutación del Obispo de
Tortosa, el Excmo. y Rvdmo. Sr. Xavier Salinas Viñals, se cantará la Salve Popular y se
venerará la imagen.
24.00 h. Actuación del grupo HACKER y disco ADO GARCIA.
d e
D é u
79
80
F .
M
.
A F. .T r Mo i n g c uh e o l
iÁ
nJ g
o es él
FESTA A CÀRREC DE L’IL·LM. AJUNTAMENT
I DEL REV. CLERGAT
FIESTA A CARGO DEL ILMO.
AYUNTAMIENTO Y DEL REVDO. CLERO
10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Pontifical a càrrec del Emm. i Rvdm. Cardenal Sr. Antonio Cañizares
Llovera, Prefecte de la Congregació del Culte Diví i la
Disciplina dels Sacraments. Cantarà la missa el Cor
Parroquial de Morella, que interpretarà “Missa Brevis
de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa de los Gorriones»”. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo Miravet.
12:30 h. Retaule pels carrers de la ciutat, presidit per les
autoritats civils i eclesiàstiques, amb la participació de
gegants, danses i quadres bíblics, especialment de la
Dansa dels Torneros, dansa de la ciutat, integrada per:
10.00 h. Diana a cargo de Els Gaiteros de Morella.
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa pontifical
a cargo del Emmo. y Rvdmo. Cardenal Sr. Antonio Cañizares Llovera, Prefecto de la Congregación del Culto
Divino y la Disciplina de los Sacramentos. Cantará la
misa el Coro Parroquial de Morella, que interpretarà
“Missa Brevis de W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa de los
Gorriones»”.. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo
Miravet.
12.30 h. Retaule por las calles de la ciudad, presidido
por las autoridades civiles y eclesiásticas, con la participación de gigantes, danzas y cuadros bíblicos, especialmente la danza de Els Torneros, danza de la ciudad
integrada por:
Jaime Manero Viñeta, Adrián Marín Milián, Xavier Esteban Sebastià, Miguel Ángel Segura Espada, Luís Ferrer Manero, Raúl Querol Royo, Sergi Guimerà Puig, Àlex
Escribano Mestre, Marc Aguilar Gasulla, Ungureanu Silviu, Jaime Segura Membrado, Joan García Lizondo, Óscar Amela Ramia, Dani Aguilar Ortí, Pau Bordás Vives,
Adrián Llanes Corbatón, Jordi Serret Segura, Cristián
Ibáñez Meseguer, Brian Prieto Moliner i Arnau Royo
Querol. Mestre: Miguel Ángel Prats. Tabaler: Jesús Royo.
Dolçainer: José Luís Prats.
Jaime Manero Viñeta, Llorenç Ramia Tena, Adrián Marín Milián, Xavier Esteban Sebastià, Miguel Ángel Segura Espada, Luís Ferrer Manero, Raúl Querol Royo, Sergi
Guimerà Puig, Àlex Escribano Mestre, Marc Aguilar Gasulla, Ungureanu Silviu, Jaime Segura Membrado, Joan
García Lizondo, Óscar Amela Ramia, Dani Aguilar Ortí,
Pau Bordás Vives, Adrián Llanes Corbatón, Jordi Serret
Segura, Cristián Ibáñez Meseguer y Brian Prieto Moliner. Mestre: Miguel Ángel Prats. Tambor: Jesús Royo.
Dulzaina: José Luís Prats.
17.00 h. Plaça Colom. Concert de la Banda de Picassent.
18.30 h. Solemne Processó per la Volta General, amb la
participació de:
17.00 h. Plaza Colón. Concierto de la Banda de Picassent.
18.30 h. Solemne procesión por la vuelta general con la
participación de:
1. Dolçainers 2. Gegants i Cabuts; 3 Bandera dels Llauradors; 4.
Colònia de Morellans Absents 5. Colònia Morellano-Catalana
6. Gremi de la Gent Gran amb el Guió del Gremi i acompanyat
de la dansa de la Corronquina i la Jota de Morella 7. Gremi de
la Joventut, amb la imtage de Santa Teresa i la dansa de les
Gitanetes 8. Gremi d’Arts i Oficis: a) Ferrers, Forners i Cadirers,
acompanyats de les Santetes (Santa Caterina, Santa Elena,
Santa Llúcia, Santa Àgueda, Santa Bárbara, Santa Cecília,
Santa Filomena) i la peana de Santa Llúcia; b) Fusters, obrers
i espardenyers, amb la imatge de Sant Josep i la dansa dels
Oficis; c) Teixidors, amb la imatge de Sant Jaume i la dansa
dels Teixidors; d) Xofers, les Miraverges i la imatge de Santa
Bárbara i Sant Josep; 9. Gremi de Llauradors i Ramaders amb
la imatge de Sant Antoni Abat i la dansa dels Llauradors; 10.
Gremi del Comerç amb el Guió del Gremi: a) Jacob i els dotze fills; b) David amb el cap de Goliat; c) Quadre d’Heroïnes
Bíbliques; 11. Gremi de Professions, Indústria i Transports
amb el Carro Triomfant; 12. Dansa dels Torneros; 13. L’Àliga;
14. La Música del Rei David i l’Arca de l’Aliança; 15. Josuè, Aaron, Moisès i Melquisedec; 16. Els Quatre Evangelistes; 17.
Abraham i Isaac; 18. Sant Rafael i Tobies; 19. Sant Joan amb
el corder; 20. Els dotze Apòstols; 21. Els patrons de la ciutat:
Sant Vicent i Sant Julià; 22. Bandera de Vallivana; 23. Alets de
la Mare de Déu de Vallivana; 24. Guió de la Mare de Déu i Junta
de Festes; 25. Creu parroquial, Creu de la Rogativa i Atributs
Basilicals; 26. Els Ancians; 27. Administrador del Santuari i
Síndic de l’Ajuntament; 28. Peana de la Mare de Déu de Vallivana; 29. El Pal·li; 30. Presidència Eclesiàstica; 31. Autoritats
Civils; 32. Banda de Música Mestre Candel.
1. Gaiteros 2. Gigantes y cabezudos 3. Bandera de los Labradores 4. Colonia de Morellanos Ausentes 5. Colonia Morellano-Catalana 6.Gremio de la Gente Mayor con el estandarte del
gremio y acompañado de la danza de la Corronquina y La Jota
de Morella 7. Gremio de la Juventud con la imagen de Santa
Teresa y danza de Les Gitanetes 8. Gremio de Artes y Oficios
a) Herreros y panaderos acompañados de las santas (Santa Águeda, Santa Bárbara, Santa Cecilia, Santa Filomena) y la
peaña de Santa Lucía b) Carpinteros y albañiles, con la imagen
de San José y la danza de Els Oficis c) Tejedores con la imagen
de San Jaime y la danza de Els Teixidors d) Chóferes, les Miraverges y la imagen de Santa Bárbara y San José 9. Gremio
de Agricultores y Ganaderos con la imagen de San Antonio
Abad y la danza de Els Llauradors 10. Gremio del Comercio y
turismo acompañado del estandarte del gremio a) Jacob y sus
doce hijos b) David con la cabeza de Goliat c) Cuadro de heroínas bíblicas 11) Gremio de Profesiones, Industria y Transporte
con el Carro Triomfant 12. Danza de Els Torneros 13. El Águila
14. La música de rey David y el Arca de la Alianza 15. Josué,
Aarón, Moisés y Melquisedec 16. Los cuatro evangelistas 17.
Abraham e Isaac 18. San Rafael y Tobías 19. San Juan y el borreguito 20. Los doce apóstoles 21. Los patronos de la ciudad:
San Vicente y San Julián 22. Bandera de Vallivana 23. Electos
de la Virgen de Vallivana 24. Estandarte de la Virgen y junta
de fiestas 25. Cruz parroquial, cruz de la rogativa y atributos
basilicales 26. Los ancianos 27. Administrador del Santuario y
Síndico del Ayuntamiento 28. Peaña de la Virgen de Vallivana
29. El Palio 30. Presidencia eclesiástica 31. Autoridades civiles
32. Banda de Música Maestro Candel.
Durant la Processó, davant la Confraria, Valentino Roca
Segura, de la dansa dels Llauradors, saludarà la Mare
de Déu amb una poesia. Al carrer la Font, un xiquet que
representa a Sant Miquel, Àlex Beltrán Vicente, pronunciarà una poesia des de la taronja.
23.30 h. Al passeig de l’Alameda, Castell de Focs a càrrec de la Pirotècnia Tomàs.
24.00 h. Espai Firal. Actuació dels grups LA GUARDIA i
DANZA INVISIBLE i disco ADO GARCIA.
A
j
u
n
t a
m
e
n
t
i
C
Durante la procesión, delante de la Cofradía. Valentino
Roca Segura, de la danza de Els Llauradors, saludará la
Virgen con una poesía. En la calle Julián Prats, un niño
representando a San Miguel, Álex Beltrán, pronunciará
una poesía desde la naranja.
23.30 h. Castillo de fuegos a cargo de la Pirotecnia
Tomàs en el paseo de la Alameda.
24.00 h. Espai Firal. Actuación de los grupos LA GUARDIA y DANZA INVISIBLE, a continuación disco ADO
GARCIA.
l
e
r
g
a t
81
82
F . FD . a
vM i i d g
uG ei ll
Ái
n Mg ae nl
o Tl ro o
n
G cr ha o
u
LUNES 20 DE AGOSTO
DIA DEL GREMI DE LA GENT GRAN
DIA DEL GREMIO DE LA GENTE MAYOR
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa
oficiada pel Rvd. Mossèn Josep Alanyà i Roig,
Canonge arxiver de la Catedral de Tortosa i
director de l’arxiu històric diocesà. Cantarà la
Missa el Cor Parroquial de Morella que interpretarà “Missa Brevis nº 7 en DO de Charles
Gounod 1818 – 1893”. Director: Julià Pastor;
Organista: Ricardo Miravet.
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa oficiada por el Rvdo. Mosén Josep Alanyà i Roig,
canónigo archivero de la Catedral de Tortosa y
director del archivo histórico diocesano. Cantará la misa el coro parroquial de Morella que
interpretará Missa Brevis nº 7 en DO de Charles Gounod 1818-1893. Director: Julià Pastor;
Organista: Ricardo Miravet.
12.30 h. Retaule, amb la participació dels
gegants, les danses i quadres bíblics, especialment la dansa de la Corroquina i La Jota
de Morella.
12.30 h. Retaule con la participación de los gigantes, las danzas y cuadros bíblicos, especialmente la danza de La Corronquina y La Jota de
Morella.
Integrada per Marta Guardiola Garcia, Christian
Palau Milián, Ana Valeria Milea, Adrián Sorribas
Segura, Valeria Parras Puig, Pau Escribano Mestre, Inés Dualde Marín, Aleix Ulldemolins Querol,
Paula Checcia Adell, Marc Pinell Busquets, Anna
Viñeta Pérez, Julià Royo Querol, Elenna Escorihuela Querol, Marc Segura Membrado, Laura Fuster
Clemente, Antoni Forner Fuster, Ana Rubio Gisbert, Lluc García García, Estela Carceller Figols,
Ariel Moreno Querol, Gemma García Viñeta, Fernando Ibáñez Meseguer, Raquel Franco Antolí,
Ángel Palau Milián, Tània Ripollés Gil, Samuel
Segura Ortí, Alba Forner Franco, Andreu Guimerà
Sales, Ainoa Traver Sorolla i Mario Adell Pascual. Assajadores: Paquita Carbó Gasulla (Jota de
Morella) i Ariadna Ripollés Busquets (La Corronquina).
integrada por Marta Guardiola Garcia, Christian
Palau Milián, Ana Valeria Milea, Adrián Sorribas
Segura, Valeria Parras Puig, Pau Escribano Mestre, Inés Dualde Marín, Aleix Ulldemolins Querol,
Paula Checcia Adell, Marc Pinell Busquets, Anna
Viñeta Pérez, Julià Royo Querol, Elenna Escorihuela Querol, Marc Segura Membrado, Laura Fuster
Clemente, Antoni Forner Fuster, Ana Rubio Gisbert, Lluc García García, Estela Carceller Figols,
Ariel Moreno Querol, Gemma García Viñeta, Fernando Ibáñez Meseguer, Raquel Franco Antolí,
Ángel Palau Milián, Tània Ripollés Gil, Samuel
Segura Ortí, Alba Forner Franco, Andreu Guimerà
Sales, Ainoa Traver Sorolla y Mario Adell Pascual.
Dirección: Paquita Carbó Gasulla (Jota de Morella)
y Ariadna Ripollés Busquets (La Corronquina).
Tocarà La Rondalla de Morella.
Tocará La Rondalla de Morella.
17.00 h. Des de l’Ajuntament fins al Portal del
Rei, desfilada de Na Violant d’Hongria i els Cavallers de la Conquesta. Al Portal del Rei, es
descobrirà un placa commemorativa.
17.00 h. Desde el Ayuntamiento hasta la Puerta del Rey, desfile de Na Violant d’Hongria y los
Caballeros de la Conquista. En el Portal del Rey
se descubrirá una placa conmemorativa.
18.30 h. Espai Firal. Concert de l’orquestra
DAMA.
18.30 h. Concierto de la orquesta DAMA en el
Espai Firal.
20.30 h. Rosari de les Torxes, que farà la Volta
20.30 h. Rosario de Antorchas. Vuelta de la
de Confraria: Colomer, Marquesa, Segura Barreda, Pilar, Joan Giner, Trinquet, Ramon Querol,
Zaporta, Segura Barreda, Marquesa de Fuente el
Sol, Blasco de Alagón, Mare de Déu de Vallivana,
Placet de l’Església.
24.00 h. Espai Firal. Actuació de l’orquestra
DAMA i disco ADO GARCIA.
G
e
n
t
g
r
a
n
Cofradía: Colomer, Marquesa, Segura Barreda,
Pilar, Juan Giner, Trinquete, Ramón Querol, Zaporta, Segura Barreda, Marquesa, Blasco de Alagón, Virgen de Vallivana, Plaza de la Iglesia.
24.00 h. Actuación de la orquesta DAMA y disco
ADO GARCIA.
83
84
F .
DF a. v M
i di
g Gu i e l l
iÁ
nJ g
o es él
L
l
MARTES 21 DE AGOSTO
FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE
LLAURADORS I RAMADERS
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE
AGRICULTORES Y GANADEROS
Morella.
Morella.
10.30 h. A la Casa Confraria, trobada de tots
els agremiats per pujar cap a la Basílica Arxiprestal.
10.30 h. Encuentro de todos los miembros
del gremio en la Casa Cofradía para subir a
la Basílica Arciprestal.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa Baturra oficiada pel Rvd. Monsenyor
Mossèn Vicent Mestre, Rector de la Parròquia Sant Llorenç de Càlig. Cantarà la Missa
la Rondalla de Morella.
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa
baturra oficiada por el Rvdo. Monseñor Vicent Mestre, rector de la parroquia de San
Lorenzo en Càlig. Cantará la misa la Rondalla de Morella.
12.30 h. Retaule. Participaran els gegants,
les danses i quadres bíblics, especialment
la dansa dels Llauradors:
12.30 h. Retaule. Participaran los gigantes
las danzas y los cuadros bíblicos, especialmente la danza de Els Llauradors:
Integrada per Maria Milián Yeste, Vera
Guardiola Pitarch, Andrea Adell Pitarch,
Laia Adell Pitarch, Mar Garcia Gargallo,
Elia Ruiz Felipe, Paula Ortí Carceller, Alba
Mestre Boix, Ángela Ortí García, Joan Esteve Segura, Saúl García Gargallo, Marc Ruiz
Felipe, Javier Ferrer Guimerà, Josele Bujeiro Guimerà, Valentino Roca Segura, Ángel
Membrado Puig, Pau Prats Guimerà i Felip
Traver Sorolla.
Integrada por: Maria Milián Yeste, Vera
Guardiola Pitarch, Andrea Adell Pitarch,
Laia Adell Pitarch, Mar Garcia Gargallo,
Elia Ruiz Felipe, Paula Ortí Carceller, Alba
Mestre Boix, Ángela Ortí García, Joan Esteve Segura, Saúl García Gargallo, Marc Ruiz
Felipe, Javier Ferrer Guimerà, Josele Bujeiro Guimerà, Valentino Roca Segura, Ángel
Membrado Puig, Pau Prats Guimerà y Felip
Traver Sorolla.
16.00 h. Al passeig de l’Alameda, Parc Infantil.
16.00 h. Parque infantil en el paseo de la
Alameda.
18.00 h. Espai Firal. Concert a càrrec de
l’orquestra JAMAICA SHOW i espectacle de
màgia amb el mag YUNKE.
18.00 h. Concierto a cargo de la orquesta
JAMAICA SHOW y espectáculo de magia
con el mago YUNKE en el Espai Firal.
24.00 h. Espai Firal. Ball amb l’orquestra
JAMAICA SHOW.
24.00 h. Baile con la orquesta JAMAICA
SHOW .
a
u
r
a
d
o r s
i
R
a
m
a
d e
r s
85
86
J o
s
é F .P
a Ms i c gu ua el l
i Á M
n g. Ae .l
T r o n c h o
FESTA A CÀRREC DE LA COLÒNIA
MORELLANO-CATALANA
FIESTA A CARGO DE LACOLONIA
MORELLANO-CATALANA
Morella.
Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada per l’Excm. i Rvdm. P. José Alegre, abat mitrat de Poblet. Cantarà la missa
el grup instrumental 3/4 que interpretarà
una adaptació per a conjunt de la “Missa
Festiva de Licinio Refice i obres d’Odiló Mª
Planals”. El conjunt està integrat per: Mª
Pau Medina (veu i violoncel), Sergi Medina
(oboè i violoncel), Gemma Medina (flauta i
veu) i José Ignacio Medina (orgue i teclats).
oficiada por el Excmo. y Rvdmo. P. José
Alegre, abad mitrado de Poblet. Cantarà la
missa el grup instrumental 3/4 que interpretará una adaptación para conjunto de la
“Misa Festiva de Licinio Refice y obras de
Odiló Mª Planals”. El conjunto está integrado por: Mª Pau Medina (voz y violoncelo),
Sergi Medina (oboe y violoncelo), Gemma
Medina (flauta y voz) y José Ignacio Medina
(órgano y teclados).
12.30 h. Retaule amb la intervenció dels
gegants, danses i quadres bíblics, amb la
participació colla castellera Els Xics de Granollers.
12.30 h. Retaule con la intervención de los
gigantes, danzas y cuadros bíblicos con la
participación de la colla castellera Els Xics
de Granollers.
18.00 h. Des de Sant Miquel fins a la Plaça
Colom, Cercavila de la colla castellera Els
Xics de Granollers.
18.00 h. Desde San Miguel hasta la Plaza
Colón, pasacalle de la colla castellera Els
Xics de Granollers.
23.30 h. Espai firal. Actuació i cloenda amb
la SALSETA DEL POBLE SEC i després disco
ADO GARCIA.
23.30 h. Actuación de SALSETA DEL POBLE
SEC a continuación disco ADO GARCIA en el
Espai Firal.
C o l ò n i a
M o r e l l a n o - C a t a l a n a
87
88
F .
M
.
A
. F .T r Mo i n g c uh e o l
iÁ
nJ g
o es él
DIJOUS 23 D’AGOST
JUEVES 23 DE AGOSTO
FESTA A CÀRREC DE LA COLÒNIA DE
MORELLANS ABSENTS
FIESTA A CARGO DE LA COLONIA DE
MORELLANOS AUSENTES
09.00 h. Diana amb Els Gaiters de Castelló
i Morella.
Castelló y Morella.
10.00 h. Des de Sant Miquel Ofrena de flors
a la Mare de Déu de Vallivana.
10.00 h. Desde de San Miguel. Ofrenda de
flores a la Virgen de Vallivana.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada pel Rvd. Mossèn Domingo Escuder Giner, canonge de la Catedral de Tortosa i Rector de la Parròquia Sant Antoni
de Pàdua de Roquetes. Cantarà la Missa la
Schola Jubilemus de Castelló.
gegants, les danses i quadres bíblics.
11.oo h. Basílica Arciprestal. Solemne misa
oficiada por el Rvdo. Domingo Escuder Giner, canónigo de la Catedral de Tortosa y
rector de la parroquia San Antonio de Padua de Roquetes. Cantará la misa la Schola
Jubilemus de Castelló.
gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos.
A l’acabar el retaule, al Pla dels Estudis: gran
mascletà a càrrec de la Pirotècnia d’Altura.
Al finalizar el retaule, en la Plaza de los Estudios: gran mascletà a cargo de la Pirotecnia de Altura.
17.00 h. Al Passeig de l’Alameda, espectacle d’animació i parc infantil.
17.00 h. Espectáculo y parque infantil en el
paseo de la Alameda.
18.30 h. Teatre Municipal. Espectacle de
teatre en valencià a càrrec de la companyia
Tragapinyols.
18.30 h. Espectáculo de teatro en valenciano a cargo de la compañía Tragapinyols en
el Teatro Municipal.
22.30 h. Teatre Municipal. Espectacle de
teatre en valencià a càrrec de la companya
Tragapinyols.
22.30 h. Espectáculo de teatro en valenciano a cargo de la compañía Tragapinyols en
el Teatro Municipal.
24.00 h. Espai Firal. Espectacle amb l’actuació de la orquestra ESMERALDA i el
showman TONI MELERO, i després disco
ADO GARCIA.
24.00 h. Espectáculo con la actuación de
la orquesta ESMERALDA y el showman
TONI MELERO, a continuación disco ADO
GARCIA.
C o l ò n i a
d e
M o r e l l a n s
a b s e n t s
89
90
F .
M
.
A
iÁ
nJ g
o es él
FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE
PROFESSIONS, INDÚSTRIA I TRANSPORT
FIESTA A CARGO DEL GREMIO
DE PROFESIONES, INDUSTRIA Y
TRANSPORTE
Morella.
Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal.l.Solemne missa a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Sr. Carlos Escribano Subías, Bisbe de Terol. Cantarà la
Missa la Coral Catedralícia de València que
interpretarà Peces de Bach, Erb i Comes.
a cargo del Excmo. y Rvdmo. Sr. Carlos Escribano Subías, Obispo de Teruel. Cantará
la misa la Coral Catedralicia de Valencia que
interpretará piezas de Bach, Erb y Comes.
gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos,
presidido por el emblema del gremio, el Carro Triomfant.
gegants, de les danses i quadres bíblics,
presidit per l’emblema del gremi, el Carro
Triomfant.
Integrat per Roger Segura Catalán, Isabel
Ferrer Palos, Estrella Ferrer Palos, Vito Milián Traver, Marcos Milla Gracía, Pau Meseguer Folch, Marcos Amela Adell, Mario García
Amela, Inés Pasíes Tosca, Joan Espel Navarro, Belén Fabregat Sangüesa, Amaya Fabregat Sangüesa, Pau Monfort Folch, Eduardo
Corbacho Fuster, Carla Segura Aguilar, Claudia Valdelvira Ferrer, Clara Royo Redó, Maria
Sangüesa Marín, Carla Marín Mestre, Biel Fabregat García, Mar Bordás Ramia, Sara Zafra
Meseguer, Nuria Camañes Blanch.
Integrado por Roger Segura Catalán, Isabel Ferrer Palos, Estrella Ferrer Palos,
Vito Milián Traver, Marcos Milla Gracia,
Pau Meseguer Folch, Marcos Amela Adell,
Mario García Amela, Inés Pasíes Tosca,
Joan Espel Navarro, Belén Fabregat Sangüesa, Amaya Fabregat Sangüesa, Pau
Monfort Folch, Eduardo Corbacho Fuster,
Carla Segura Aguilar, Claudia Valdelvira
Ferrer, Clara Royo Redó, Maria Sangüesa
Marín, Carla Marín Mestre, Biel Fabregat
García, Mar Bordás Ramia, Sara Zafra
Meseguer, Nuria Camañes Blanch.
Alameda.
17.30 h. Pasacarrer.
17.30 h. Pasacalle.
18.00 h. Plaça Colom. Concert de la banda
de música, secció d’honor de Montserrat de
València.
18.00 h. Concierto de la banda de música,
sección de honor de Montserrat de Valencia en la Plaza Colón.
GEISER BAND i disco ADO GARCIA.
24.00 h. Actuación de la orquesta GEISER
BAND y disco ADO GARCIA en el Espai Firal.
Pr ofessions,
ind ú s t ri a
i
Tr a n sp ort
91
92
F .
DF a. v M
i di
g Gu i e l l
iÁ
nJ g
o es él
FESTA A CÀRREC DEL GREMI DEL
COMERÇ I TURISME
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DEL
COMERCIO Y TURISMO
Morella.
Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa a càrrec del Bisbe de Vic, l’Excm. i Rvdm.
Sr. Roman Casanova Casanova. Cantarà la
Missa l’Ensemble Vocal-Instrumental de
Châtillon. Missa Criolla d’Ariel Ramírez. Direcció: Enzo Gieco; Organista: Antoni Ortí.
a cargo del Obispo de Vic, el Excmo. y Rvdmo. Sr. Román Casanova Casanova. Cantará la misa l’Ensemble Vocal-Instrumental
de Châtillon. Misa criolla de Ariel Ramírez.
Dirección: Enzo Gieco; organista: Antoni
Ortí.
12.30 h. Retaule pels carrers de Morella amb la intervenció dels gegants, de les
danses i la participació especial del Quadre
d’Heroïnes Bíbliques.
12.30 h. Retaule por las calles de Morella
con la intervención de los gigantes, las danzas y la participación especial del cuadro de
Heroínas Bíblicas.
Integrado por: Maria Querol Pallarés, Reina
Esther; Àngela Querol, Judith; Ivana Sangüesa, Jael; Àngela Escorihuela, Betsabé; Maria
Mur, Sara; Joana García García, Salomé; Ana
Ramón Amela, Abigail; Gemma Monfort Guimerà, Ruth; Laia Vives Delgado, Rebeca; Nerea Marín Gasulla, Sèfora; Joana Milián Querol, Raquel; Miquel Vives Delgado, David.
Integrat per Maria Querol Pallarés, Reina Esther; Àngela Querol Querol, Judith; Ivana Sangüesa Antolí, Jael; Àngela Escorihuela Querol, Betsabé; Maria Mur Ripollés, Sara; Joana
García García, Salomé; Ana Ramón Amela,
Abigail; Gemma Monfort Guimerà, Ruth; Laia
Vives Delgado, Rebeca; Nerea Marín Gasulla,
Sèfora; Joana Milián Querol, Raquel; Miquel
Vives Delgado, David.
Alameda.
19.00 h. Concierto de Châtillon a Morella por l’Ensemble Vocal-Instrumental de
Châtillon en el Teatro Municipal. Dtor. Enzo
Gieco
19.00 h. Teatre Municipal. Concert Châtillon a Morella per l’ Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon.Dtor. Enzo Gieco
24.00 h. Actuación de la orquesta LA FANIA
y disco ADO GARCIA en el Espai Firal.
LA FANIA i disco ADO GARCIA.
C o m
e
r
ç
i
T
u
r
i
s m
e
93
94
F .
DF a. v M
i di
g Gu i e l l
iÁ
nJ g
o es él
FESTA A CÀRREC DEL GREMI
D’ARTS I OFICIS
Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa oficiada pel Rvd. Mossèn Emilio Vinaixa,
Canonge de la Catedral de Tortosa i Retor
de l’Assumpció de Vinaròs. Cantarà la Missa l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon. Missa d’Arts i Oficis; Compositor i Director; Enzo Gieco, Organista: Antoni Ortí.
gegants, quadres bíblics, les danses i especialment les del gremi.
Dansa d’Arts i Oficis: Albert Ortí, Arnau
Trilles, Juan Martínez, Miquel Milián, Luís
García, Joan Segura, David Olivares i Pablo
García. Mestres: Juan José Ripollés i Manuel
Meseguer. Tabaler: Guillem Ulldemolins. Dolçainer: Arnau Pallarés
Dansa dels Teixidors: Marc Ortí, Olga
Garcia, Andreu Ortí, Paula Gasulla, Andreu
Bordás, Tània Ibáñez, Álex Meseguer, Marina
Sangüesa, Josep Ripollés i Tània Sangüesa.
Mestres: Javier Ortí, Carlos Felius i Raúl Puig.
Tabaler: David Soro. Dolçainer: José Vicente
Castel.
Santetes: Andrea Monfort, Santa Caterina;
Ana Querol, Santa Elena; Mireia Pallarés, Santa Llúcia; Àgueda García, Santa Àgueda; Neus
Tosca, Santa Bárbara; Laía Meseguer, Santa
Cecília; Belén Sorribas, Santa Filomena.
Miraverges: Julia Segura Costa, Ivana Pasíes Tosca, Maria Ripollés Boix, Yaiza Buig Niza,
Sónia Ramia Aguilar, Sandra Rabaza Giner,
Gemma Cerdá Pitarch, Ariana Marín Gasulla, Ivana Ripollés, Alba Palop Aparicio i Ivana
Gargallo Adell.
CENTAURO i disco ADO GARCIA.
A
r t s
i
o f
i c
i
s
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE ARTES
Y OFICIOS
Morella.
oficiada por el Rvdo. Emilio Vinaixa, canónigo de la Catedral de Tortosa y rector de
la Asunción de Vinaròs. Cantará la misa
l’Ensemble Vocal-Instrumental de Châtillon. Compositor y director: Enzo Gieco, organista: Antoni Ortí.
gigantes, cuadros bíblicos, las danzas y especialmente las del gremio.
Danza de Artes y Oficios: Albert Ortí, Ar-
nau Trilles, Juan Martínez, Miquel Milián, Luís
Padilla, Joan Segura, David Olivares y Pablo
García. Dirección: Juan José Ripollés y Manuel
Meseguer. Tambor: Guillem Ulldemolins. Dulzaina: Arnau Pallarés
Danza de Els Teixidors: Marc Ortí, Olga
Garcia, Andreu Ortí, Paula Gasulla, Andreu
Bordás, Tània Ibáñez, Álex Meseguer, Marina
Sangüesa, Josep Ripollés y Tània Sangüesa.
Dirección: Javier Ortí, Carlos Felius y Raúl
Puig. Tambor: David Soro. Dulzaina: José Vicente Castel.
Santas: Andrea Monfort, Santa Caterina;
Ana Querol, Santa Elena; Mireia Pallarés, Santa Llúcia; Àgueda García, Santa Àgueda; Neus
Tosca, Santa Bárbara; Laia Meseguer, Santa
Cecília; Belén Sorribas, Santa Filomena.
Miraverges: Julia Segura Costa, Ivana Pasíes Tosca, Maria Ripollés Boix, Yaiza Buig Niza,
Sónia Ramia Aguilar, Sandra Rabaza Giner,
Gemma Cerdá Pitarch, Ariana Marín Gasulla,
Ivana Ripollés, Alba Palop Aparicio y Ivana
Gargallo Adell.
Alameda.
24.00 h. Actuación de la orquesta CENTAURO
y disco ADO GARCIA en el Espai Firal.
95
96
F .
M
.
A
iÁ
nJ g
o es él
LUNES 27 DE AGOSTO
FESTA A CÀRREC DEL GREMI
DE LA JOVENTUT
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE LA
JUVENTUD
Morella.
Morella.
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa
oficiada i cantada pel Rvd. Mossèn Joan
Enric Reverté Simó, Rector de Sant Pere
Apòstol de Les Cases d’Alcanar. Cantarà la
Missa el grup de músics del Pare Jony.
gegants, de les danses i dels quadres
bíblics, especialment amb la dansa de Les
Gitanetes.
11.00 h. Basílica Arciprestal, Solemne misa
oficiada y cantada por el Rvdo. Joan Enric
Reverté Simó, rector de San Pedro Apóstol
de Les Cases d’Alcanar. Cantará el grupo de
músicos del Pare Jony.
gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos,
especialmente la danza de Les Gitanetes:
Integrada per Maria Garcia Viñeta, Anaís
Ortí Segura, Tània Adell Guimerà, Maria
Escrivà Paradís, Ruth Ripollés Puig,
Victòria Escuin Troncho, Alba Segura
Antolí, Arantxa Ripollés Gil, Marta Troncho
Martí, Nerea Boix Gasulla, Daniela Segura
Ortí, Rocio Forner Fuster i Carlos Carceller
Albalat. Assajadores: Anaís Miralles Adell,
Cristina Marín Amela i Alba Rodríguez
Guimerà. Tabaler: Javier Marín Querol.
Dolçainer: Juan José Martí Guimerà.
Integrada por Maria Garcia Viñeta, Anaís
Ortí Segura, Tània Adell Guimerà, Maria
Escrivà Paradís, Ruth Ripollés Puig,
Victòria Escuín Troncho, Alba Segura
Antolí, Arantxa Ripollés Gil, Marta Troncho
Martí, Nerea Boix Gasulla, Daniela Segura
Ortí, Rocio Forner Fuster y Carlos Carceller
Albalat. Dirección: Anaís Miralles Adell,
Cristina Marín Amela y Alba Rodríguez
Guimerà. Tambor: Javier Marín Querol.
Dulzaina: Juan José Martí Guimerà.
18.00 h. Teatre Municipal. Espectacle infantil
L’inventor de xiquets de la companyia Lupa
Teatre.
18.00 h. Teatro Municipal. Espectáculo infantil: L’inventor de xiquets de la compañía
Lupa Teatre.
24.00 h. Espai Firal. Concert del grup SEXY
ZEBRAS i DESPISTAOS. A continuació,
actuació de l’orquestra MANACOR i disco
ADO GARCIA.
24.00 h. Concierto del grupo SEXY ZEBRAS
y DESPISTAOS en el Espai Firal. A continuación, actuación de la orquesta MANACOR y
disco ADO GARCIA.
J o v
e
n
t
u
t
97
98
F .
M
i
g
u e
l
Á
n F g. e
lD
aT vr i o d n
cG h i ol
MARTES 28 DE AGOSTO
DIA DEDICAT ALS DIFUNTS
DIA DEDICADO A LOS DIFUNTOS
12.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne mis-
sa a càrrec del Bisbe de Tortosa, l’Excm. i
a cargo del Obispo de Tortosa, el Excmo. y
Rvdm. Sr. Xavier Salinas Viñals. Cantarà la
Rvdmo. Sr. Xavier Salinas Viñals. Cantará
missa el Cor Parroquial. Director: Julià Pas-
la misa el Coro Parroquial. Director: Julià
tor; Organista: Ricardo Miravet
Pastor; Organista: Ricardo Miravet.
D i f
u
n
t s
99
100
F .
M
i
g Fu . e Dl a v Ái dn Gg i el
li
J oT s r é o P na sc c hu ao l
AVANÇ DE PROGRAMACIÓ
AVANCE DE LA PROGRAMACIÓN
DISSABTE 8 DE SETEMBRE
SÁBADO 8 DE SEPTIEMBRE
FIRA DE MORELLA
FIRA DE MORELLA
10.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa d’AMIC.
10.00 h. Misa de AMIC en la Basílica Arciprestal.
11.00 h. Casa Ciurana. Assemblea General
d’AMIC.
11.00 h. Asamblea General de AMIC en la
Casa Ciurana.
DIUMENGE 9 DE SETEMBRE
FIRA DE MORELLA
DOMINGO 9 DE SEPTIEMBRE
DIUMENGE 14 D’OCTUBRE
VISITA DE LA MARE DE DÉU ALS MALALTS
FIRA DE MORELLA
DOMINGO 14 DE OCTUBRE
VISITA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA A LOS ENFERMOS
DISSABTE 20 D’OCTUBRE
ROGATIVA DE BAIXADA DE LA MARE DE DÉU
SÁBADO 20 DE OCTUBRE
ROGATIVA PARA BAJAR LA VIRGEN A VALLIVANA
A Vallivana
En Vallivana
Morella.
Morella.
09.00 h. Salida de la procesión desde la Basílica Arciprestal que irá en rogativa a bajar
a la Virgen de Vallivana a su santuario. En
el Puerta de San Mateo será despedida con
un parlamento por parte de Laura Fuster
Clemente, y a continuación seguirá la rogativa haciendo las paradas de costumbre
en el Hostal Nou, la Torreta y el Puente de
la Bota.
09.00 h. Eixida de la processó des de la
Basílica Arxiprestal, que anirà, en rogativa,
a portar a la Mare de Déu al Santuari. Al
Portal de Sant Mateu, la Mare de Déu serà
acomiadada amb un parlament per part de
Laura Fuster Clemente i, a continuació seguirà la rogativa, fent les parades de costum a l’Hostal Nou, la Torreta i el Pont de
la Bota.
DOMINGO 21 DE OCTUBRE
DIUMENGE 21 D’OCTUBRE
En Vallivana
A Vallivana
08.00 h. Misa.
08.00 h. Celebració de la Missa.
09.30 h. Salida de la rogativa.
09.30 h. Eixida de la Rogativa.
A v a
n ç
d e
p r
o
g
r
a
m
a
c
i ó
101
Lipdub del 53 Sexenni en www.youtube.com/ajuntamentdemorella
102
Morellar, Morella
103
104
104
F .
M
i
g
u e
l
Á
n
g
e
l
T r
o
n
c
h
o
Morella , ciutat patrimoni
Morella és reconeguda, entre altres coses, per comptar amb un
patrimoni monumental; sens dubte el més important i singular de
tota la província de Castelló. Però tan important és tindre un immens
patrimoni, com preservar-lo i valorar-lo. D’ací que, quan el Grup de
Ciutats Patrimoni de la Humanitat va proposar a la Universitat Jaume
I que presentara una candidatura per a obtindre el premi Patrimoni
2011, es va creure que la institució més indicada per a lluitar per aquest
guardó era, precisament, l’Ajuntament de Morella.
Les més de cinquanta inversions en restauració i posada en valor del castell, torres i muralles dutes a terme pel consistori morellà al llarg dels últims vint anys van avalar la candidatura
d’aquesta històrica ciutat que, finalment, va aconseguir la distinció que se li va entregar el passat mes de novembre de 2012 a la no menys històrica ciutat de Càceres. El guardó fa justícia
al treball realitzat pels veïns i veïnes de Morella, que han apostat per un creixement sostenible
i basat en la dinamització de la seua cultura i els seus atributs monumentals.
La cultura i la identitat com a poble són fonamentals per a desenvolupar un model de
futur, això és indubtable, però aquest objectiu, que és fàcil de proclamar, no deixa de ser, en la
pràctica, difícil d’aconseguir. Fins i tot així Morella ha aconseguit mantindre, millorar i ampliar
els atractius turístics i orientar-los a la creació d’ocupació i de recursos. Les pedres de Morella
parlen i compten segles d’episodis que somiaria haver inventat qualsevol novel·lista: aqueix
caire èpic que envolta a la silueta d’aquesta ciutat, desprèn una màgia de la qual poques ciutats
poden presumir, però també de l’esforç dels seus habitants per a aconseguir una vida més
confortable que procura generar una economia apropiada i sostenible.
Però açò no es queda ací, i així, l’esforç dels morellans i morellanes per a embellir encara
més la ciutat és encomiable, especialment en anys com el present, que d’ací a un mes celebrarà el Sexenni, amb la seua organització gremial, el seu folklore o el treball diari dels veïns i
veïnes: Quelcom únic en el món! Un argument més, en definitiva, per a admirar la ciutat i els
morellans. Són més de tres segles de continuïtat amb la renovació del vot i de fidelitat a una
raó de ser.
Precisament, aquesta dinamització cultural i educativa sempre ha estat un dels grans objectius promoguts per la Universitat Jaume I. Una entitat que fa més de deu anys va creure necessari integrar el territori amb la creació de la Seu dels Ports, que ha coordinat l’acció
universitària en aquesta comarca. Des de llavors, la implicació dels veïns d’aquesta zona ha
permès que molts projectes cristal·litzen i que l’àmbit universitari cada vegada tinga més importància en el dia a dia de la seua gent. Així, cal assenyalar la Universitat per a Majors, que
hi compta amb més de mig centenar de alumnes; també el programa Imaginària Fotogràfica,
amb exposicions de l’art de la llum, de gran prestigi, i tota la sèrie d’altres exposicions, cursos,
tallers, representacions teatrals i un conjunt d’altres iniciatives que han pres forma en aquest
període i han acostat l’àmbit universitari a tots els sectors de la població morellana. Una qüestió fonamental que cal reivindicar en l’actualitat, davant de la difícil situació que travessem els
centres universitaris.
M o r e l l a ,
c i u t a t
p a t r i m o n i
105
106
106
F .
M
i
g
u e
l
Á
n
g
e
l
T r
o
n
c
h
o
Ara bé, si parlem de situacions complicades, Morella és un exemple de com es pot eixir
d’aquestes amb esforç i constància. Una localitat que sempre ha sabut obtindre importants
èxits en les situacions més complicades. I així, en una situació difícil com l’actual, ha aconseguit que les ciutats que són Patrimoni de la Humanitat reconeguen la seua constància en la
recuperació dels monuments que, d’alguna manera, denoten o reflecteixen una filosofia de
vida. Una distinció, en suma, que l’acosta a la declaració més important que atorga la UNESCO, i per a la qual la Universitat Jaume I sempre li oferirà suport.
Wenceslao Rambla Zaragozá
Vicerector de Cultura i Extensió Universitària
Universitat Jaume I
M o r e l l a ,
c i u t a t
p a t r i m o n i
107
Tr a n s f i g u r a c i ó d e X i v a d e M o r e l l a
108
108
Mostra d’artistes visuals morellans
L’any 1928 es va celebrar a Morella (Sexenni XXXIX) l’ Exposició
Morellana d’Art, promoguda per Manuel González-Martí, Mn. Francisco
Macià i el seminarista Manuel Milián Boix i assessorada per l’artista
Ramon Ferreres. Anys després, el 1945, el Dr. A. Sánchez Gozalbo va
publicar el llibre “Pintores de Morella” on assenyala la puixança dels
segles XIV i XV a Morella que fa que dels seus obradors eixiren molts
de retaules, escultures, obres d’orfebreria més enllà de les murades.
Són anys d’esplendor.
Aquests són dos precedents que van voler donar a conéixer la importància dels artistes
morellans. La mostra del sexenni d’enguany, a més d’incloure peces produïdes des de l’edat
mitjana, arribarà als morellans que estan treballant actualment. Així, presentarà també obres
dels artistes que tot seguit comentem començant pel segle XVIII.
Joaquim Oliet (Morella 1775 - Onda 1849) treballa a Morella i a Onda amb molts
d’encàrrecs que sol·liciten les esglésies i les capelles, fet que indica un reconeixement a la seua
vàlua. El seu treball serà continuat per un altre personatge Juan Francisco Cruella Puig
(Morella 1804 - 1886) que marcarà una època mes enllà de la seua obra pictòrica atés que
crearà una generació anomenada genèricament “Germans Cruella” que utilitzaran un nou suport, acabat d’inventar: la fotografia. Per fortuna el seu llegat, recollit pel també fotògraf José
Pascual (1894 - 1960) que afegit al propi constitueix un fons documental molt important.
En certa manera, seguint aquesta tradició Julio Carbó Ferrer (Morella 1964) es dedica al
fotoperiodisme.
Tornant a la producció sense càmeres, Ramon Ferreres Sebastiá (Morella 1863 - Alcoi
1938) dibuixa les figures del Corpus i de les tradicions morellanes i podríem dir que aventura
els inicis de les il·lustracions, que anys a venir Miquel Gisbert Ejarque (Morella 1972)
reprendrà.
Juan Amela (Morella 1889 - 1982) fa, entre altres interessants obres, exvots, que són
una mena de narració popular lligada als romanços de cec. Nascut el mateix any, Anselm
Boix-Vives (Mas de Ferràs 1889 - Grenoble 1969), sense tenir una formació acadèmica,
treu els darrers anys de la seva vida una carrega vital i ferrenya que el durà a un gran reconeixement internacional.
Ja nascut al segle passat, Manuel Rallo Bono (Morella 1919 - Sabadell 1987) tocant tots
els pals, ens deixa, a més de l’obra pictòrica, cartells, que alguns recordareu, gravats i exlibris,
marques i anagrames, etc. Podríem dir que, en certa manera, Pilar Dolz Mestre (Morella
1945) continua des de l’essencial de la terra “obrada”, l’artesania del gravat. Els joves Miguel
Ángel Troncho (Mas de Fraiximeno 1981) i Jorge Querol ( Morella 1981) ja segueixen
els nous models del disseny gràfic.
M o s t r a
d ’ a r t i s t e s
v i s u a l s
m o r e l l a n s
109
Valle: “Ama” viu al tercer nivell
110
110
Venim del temps, quasi fundacional, del Gòtic de riquesa i exuberància, i per damunt de malures sobrevivim
com a poble. Aquestes malifetes del temps o la desídia o
l’atac de la incomprensió, també afecta les obres, i d’açò en
sap molt Francisca Adell Fígols que restaura amb cura
el nostre patrimoni i utilitza el paper, delicat suport, com a
base de les seues obres. I qui també ha sabut veure l’efecte
del temps sobre les coses nostrades ha estat Joan Valle
Martí (Sorita 1956) que ens deixa esculpides les eines utilitzades per treure riquesa. La seua mà, com el vent, modula els objectes i en crea de nous. En aquest mateix sentit
Paqui Fuster (Castelló1963), com una morellana més,
esgarrapant la pintura refà els nostres paisatges.
E x-l i b r i s M anu e l R a l l o
Ha estat la nostra intenció recollir un tast del patrimoni
originat pels fills de Morella des dels seus obradors. I ens
agrada deixar les portes obertes a futures exposicions. Creiem que hi ha un contínuum entre els procediments dels
inicis i els temps posteriors. I a cada nou temps s’adeqüen i
se saben utilitzar les possibilitats dels diferents suports perquè cadascun d’ells comporta expressions renovades. Així,
aquest treball renovellat ha fet possible que per molt dur
que fóra el període històric no acabarà mai amb l’esperit
creatiu. Potser aquest quefer sexennal de guarnir els carrers,
observar i participar, ha estat el brou que possibilita aquesta continuïtat. Si aquest treball col·lectiu i popular significa
entrega i generós dispendi, a hores d’ara en els temps que
corren, el treball creatiu pot ser alhora que generositat de
l’expressió creativa també un projecte professional gràcies
als nous mitjans: la il·lustració, el cine, el vídeo, el disseny
gràfic, l’industrial, la fotografia i un llarg etcètera.
Pilar Dolz
M o s t r a
d ’ a r t i s t e s
v i s u a l s
m o r e l l a n s
111
Gremi de la joventut del Sexenni de 1946
Primera fila d’esquerra a dreta: Andrés Ferrer Blasco, Saragossà; Paquita Esteban Monferrer, de Falange; José Antolí Adell,
Pepín de la fonda; Francisco Querol Guimerà, Garro; Francisco García Folch, Paco García; Pilar Mestre Sabater, de Torre
Ciprés; Padre Antonio Royo Marín, Predicador; Enrique Grau Climent; Natividad Llorenç González; Salvador Ejarque Gasulla,
escolà de Sant Joan.
Segona fila, d’esquerra a dreta: Mossen Leandro; Josefina Sebastià Mestre, de Serraplana; Amparín Carceller Vinyals, la
sebeta; Julia Mestre Ortí, posteriorment del Peiró; Celia Martí Vinyals; la dona de la que tan sols es veu la peineta i el front
seria Natalia Boix Pitarch, de Torre Miró; Domi Pastor Amela; Serafín Gamundí Carceller, de la sala; José García Tena, Boix
de Baix.
Xiqueta de blanc: Filla de la marquesa vestida de festa.
Les aletes que van popularitzar la pinta per
la celebració sexennal. Després,se la van
posar les associades al gremis
112
112
I m a t g e s :
J o s é
P a s c u a l ,
M i g u e l
A .
T r o n c h o
J o v e n t u t
a g o s a r a d a
Diu la història oral -sovint aproximada, si no del tot certa i rigorosa- que
fins l’any 1946 només la noblesa i les dones de les autoritats portaven
pinta i mantellina pel Sexenni. En les fotos de 1922, que il.lustren
l’article, es veu la marquesa de Fuente el Sol amb una pinta (o peineta)
i la mantellina, i en la del retaule, provablement del Dia del Comerç, es
veu, al menys, una pinta al darrere la reina Ester, personificada aquell
any en Ángeles Carsi Giner, néta del fundador de la fàbrica, Juan Giner
Guimerà (1848-1907).
L’any 1946, les aletes del Gremi de la Joventut –la joventut, sempre agosarada- van decidir posar-se la pinta per a la celebració sexennal. No cal
dir que l’exemple va quallar. Avui en dia, Sexenni 53, l’ únic que canvia en
el retaule diari de tot el novenari és, precisament, la desfilada de pintes i
mantellines. Les joves de 1946, com es veu a la foto, porten la pinta en vestit
negre i cos tapat de genolls, braços i pitrera; les d’avui en dia, en comparació
a les de 1946, formen un festival de colors i destape.
Detall del Sexenni de 1922.
La jove Ángeles Carsí Giner
representa la reina Ester. Al
darrera seu, una o dos dones
en pinta de “teja”.
Els que van organitzar el Sexenni de 1946 ja s’havien refet poc o molt
del que havien viscut en la Guerra Civil (1936-39). En la fotografia, són joves que fan goig. Estaria bé comparar-los amb els alets del Gremi de 1940,
que devien estar, encara famolencs, per a poques celebracions. Ni la Mare
de Déu de Vallivana es degué lliurar de patir algun efecte del Cop d’Estat
del 36. Però deixarem la història per a dedicar-nos a l’airosa i espigada peineta de teja.
En general les pintes passen d’objecte pràctic per a pentinar-se a accessori ornamental. N’hi ha de fusta, d’os, de metall -com les valencianes- d’ivori,
les de carei (closca de la tortuga, prohibides el 1932) o de plàstic. No hi ha,
però, una història oficial de la pinta en cap dels principals museus de la indumentària o del patrimoni etnològic d’Espanya. A Morella, Domi Pastor,
present en dos fotografies, ha deixat el seu testimoni escrit sobre l’ús de la
teja.
La pinta de teja sembla que naix a darreries del segle XIX tot i que en el
XVIII ja apareixen les pintes baixetes com les que reprodueix Francisco de
Goya (1746-1828) al cap de reines i duqueses. L’ús de la pinta està prou
estés per alçar la mantellina o com adorn en solitari, pintes baixetes com
les d’algunes de les aletes de 1946. Podria ser que les baixetes foren les que
tenien a casa, mentre que van comprar per a l’ocasió les grans. A la foto del
retaule de 1922, apareix una o dues dones en pinta baixeta. ¿Quí són? ¿Algú
ho sap? ¿Marqueses o esposes d’alet o d’autoritat?
J o v e n t u t
a g o s a r a d a
113
A “la rebel·lió de les matellines contra Amadeu de Savoia”, una sèrie de
manifestacions que van fer un grup de dones de l’aristocràcia madrilenya el
1871, no apareix la pinta alta. Les que protestaven es posaven la mantellina
amb pinta menuda com a símbol espanyol per donar suport a la Casa de
Borbó davant el rei d’importació Amadeu de Savoia.
Puig (2002:245), en el seu diccionari de la indumentària, escriu: “el barroc del segle XVIII fa augmentar l’altura [de les pintes] fins assolir els 15
centímetres de les del segle XIX puix les més antigues no superen els 6-7
centímetres”. Si al XIX les pintes arriben a 15 centímetres, l’estirada que fan
al XX és tremenda.
Entrats en el segle XX, ja es troben imatges de pintes de teja per a donar
i vendre. Julio Romero de Torres (1874-1930), cap a 1910, fa uns retrats de
Raquel Meller amb pinta ben alta. En la mateixa Andalusia, George Owen
Apperley retrata la seua amant, Enriqueta Contreras, amb pinta i mantellina i el mugró al descobert; titula el quadre “Ídolo eterno”. Fora d’Andalusia,
Ignacio de Zuloaga, Ramon Casas, Joaquim Sorolla, Pablo Picasso (18811973) o l’holandés Kees van Dongen (1877-1968), tots van deixar testimoni artístic de dones guarnides a l’espanyola.
114
Sexenni de 1922.
La marquesa de Fuente el
Sol en pinta i mantellina,
cap al davant com es
portava a l’època.
Les mantellines, amb pinta curta o alta o
sense pinta, es porten per a cerimònies religioses, civils i, a partir del segle XX, també militars. Per a visitar al Papa de Roma les dones
han de portar mantellina negra, excepte les
reines d’Espanya que tenen prerrogativa per
portar-la blanca. María Antonia Herradón,
curadora del Museo del Traje de Madrid, creu
que “després de la guerra civil les mantellines
han tendit a anar cap al darrera del cap i caure
en paral·lel a la caiguda de l’esquena”. Per les fotos, les morellanes de la dècada de 1920 es col.
loquen també la mantellina cap al davant.
Foto de la dècada de 1920
Joves morellans abans d’anar
als bous. La sentada és Pilar
Ortí, posteriorment esposa
del sabater del carrer del
Pes.
Mantellina blanca col.locada
cap al davant i flors, seguint
el protocol. La mida de les
pintes (o armasons) és
extraordinària.
J o v e n t u t
A ulls de forasters, la carcassa ha provocat
curiositat. Eleanor Elsner (1924: 213-214) va
escriure: “L’etiqueta respecte a la mantellina és
molt estricta; la negra es porta sempre a l’església. S’ha de combinar amb les arracades de
diamants més brillants i amb bona quantitat
de joies. La mantellina negra s’ha de portar en
visites per a donar el condol i la blanca per a
felicitacions i, sempre, als bous; la blanca pot
anar en flors”. Una curiosa foto de l’arxiu Pasqual mostra a dos morellanes en la dècada de
1920 abans d’anar als bous en pinta i mantellina blanca. Les dos pintes són espectaculars. La
jove sentada ha estat identificada com Pilar Ortí, esposa de l’exsabater del
carrer del Pes.
No cal trencar-se el cap cavil·lant: si calia complementar la pinta i la
mantellina amb diamants i bon grapat de joies, això quedava restringit a
una certa classe de dones: noblesa i aristocràcia. Robert Bolle (2004: 32)
diu: “l’aparició de materials plàstics va permetre obtenir plaques de grans
dimensions, fins a 35 cm d’alçada”.
Per raons generacionals –la que escriu va nàixer a darreries de 1958associo la pinta de teja amb el franquisme per l’ús que en feien a tort i a dret
l’esposa i la filla del general Francisco Franco. En temps dels No-Do (Noticies i Documentals) molts diumenges les veia al cine de Morella abans de
pel·lícules com “La ciudad no es para mí” o “Sor Citroën” o en altres mitjans
de comunicació. Les morellanes d’Acció Catòlica i de la Secció Femenina
de la postguerra també van fer ús de les pintes per la devoció religiosa en
actes com la visita als monuments de Setmana Santa, com es mostra en la
foto de 1940-45, en uns anys d’enfasis de la simbologia espanyola.
a g o s a r a d a
115
Xiques d’Acció Catòlica, 1940-45
De visita als monuments el Dijous o Divendres Sant a la porta dels Escolapis. Rosari, guants i llibre
de lletanies en mà.
D’esquerra a dreta i d’escaleta en escaleta de baix cap a dalt: fila 1, Paquita Esteban, de Falange;
Alejandrina Ortí, de la cuinera de Xiva; Domi Pastor, de casa Pastor; fila 2, Carmen Pitarch, la
Barreta ; Nati Llorens; Vallivana Carceller, del forn d’Enrique; fila 3, Carmen Amela, de casa Gargallo;
Cristobalina Ferrer; Manuela Amela, del Tito; fila 4, Elvira Llisterri; Aurèlia Royo; i Pilar Masià, de
Canyot.
116
Les aletes del Gremi de la Joventut d’enguany, segurament, no faran la mateixa relació entre pinta de teja i franquisme perquè pertanyen a una altra generació.
Actualment, dissenyadors com Victorio&Lucchino,
John Galiano o Rafael López s’inspiren en els accesoris tradicionals mentre que la cantant Martirio ha fet de la peineta
un tret que la caracteritza.
Associades al Gremi de la Joventut de 2006
Un “festival” de colors i destape comparat en la dècada de 1940
Dissenys per la
temporada d’estiu
2012 de Rafael
Lopez en pintes de
teja i mantellines
blanques i negres
Conxa Rodríguez Vives, del Callao
amb la col.laboració de Pepa Milián
BOLLÉ, Robert. “Le peigne dans le monde”. Hoëbeke. París, 2004.
ELSNER, Eleanor. “Romantic Spain, the land of mantillas and matadors”.
Thornton Butterworth, Limited. Londres,1924.
PASTOR AMELA, Dominica. “Retalls de vida”. AU! Edicions dels Ports.
Morella, 1991.
PUIG ESCOI, Aureli. Diccionari de la Indumentària. El vestit popular
valencià als segles XVIII i XIX. Cançoner. Diputació de Castelló. 2002.
J o v e n t u t
a g o s a r a d a
117
118
I
m
a
t
g
e
s
J o
s
é
P
a
s
c
u
a
l
Les Peanyes de la Mare de Déu de Vallivana *
La intenció i el desig dels morellans ha estat en tots temps honorar
la Mare de Déu de Vallivana i poder dedicar-li les millors ofrenes i
homenatges.
Portar-la pels carrers de la ciutat amb tota la dignitat i la solemnitat
possibles ha representat en tot moment un dels honors més
importants. Per això s’ha procurat fer unes peanyes que posaren ben
de manifest el respecte i la veneració a la Patrona.
A partir de les fotografies de l’arxiu Pascual i de les referències més o menys precises de les
publicacions locals tenim constància de les peanyes que darrerament han servit per portar la
Mare de Déu de Vallivana en processó solemne pels carrers.
La referència temporal de partida és l’any 1856. O sigue, que estem parlant de les peanyes del
últims cent seixanta o cent setanta anys.
Una dada interessant, segons les notícies que tenim, és que les últimes peanyes de la Mare de
de Déu des de l’any 1910 han estat sempre regal de les Colònies d’Absents, a les quals es deu,
per eixe fet, un reconeixement públic de respecte i de gratitud.
Concretant un poquet més, parlem de quatre peanyes:
1.- La que eixia des de 1856 a 1910.
2.- La que es va fer per a la Coronació Canònica i va durar fins a la
Guerra Civil.
3.- La peanya gran. Que es va construir l’any 1940.
4.- La menuda daurada.
La millor descripció de les quatre peanyes és la pròpia fotografia. Les imatges solen il·lustrar
bé les coses. En el cas present ens permetrà també la comparació d’unes amb les altres. En
cada cas es comenta algun aspecte particular que pugue tindre interés.
Les
Peanyes
de
la
Mare
de
Déu
de
Va l l i va n a
119
1.- La de 1856 a 1910
Es tracta d’una peanya daurada en forma de templet on
es posava la imatge. Se li podien llevar les barres i quedava
com un moble que podia contenir la imatge en una fornícula o altar. La portaven entre quatre capellans revestits
amb ornaments litúrgics, concretament amb alba i dalmàtica.
En el programa de les festes de l’any 1856, quan explica
que posen la imatge des de l’urna a la peanya, es fa referència al nuevo templete. No sabem si això vol dir que el
van fer nou o que van restaurar el que ja hi havia. En tot
cas, segons la interpretació, podríem estar parlant de cinc
peanyes, però la cosa queda, de moment, pendent de confirmació.
1856 -1910
2.- La peanya de
l’any 1910
Obeïx a una estructura figurativa que s’anirà repetint en
les altres peanyes fins l’actualitat. La Imatge entre dos àngels
que la subjecten i li reten homenatge. Es va construir per
a la Coronació Canònica de
la Mare de Déu de Vallivana,
l’any 1910, i va durar fins a la
Guerra Civil.
Pel que fa a la mida, es tracta
també d’una peanya que es
podia portar entre quatre capellans.
Es va fer a l’obrador del tallista
valencià Agustí Lluch i va costar 1.200 pessetes. Pels farols
es van pagar 60 pessetes.
1910 -1936
120
3.- La peanya gran
Després de la Guerra Civil i a pesar de les dificultats,
les penúries i les despeses en tota una sèrie de reconstruccions importants, entre elles la del Santuari de Vallivana, és el punt que es fa la peanya més gran i més
bonica. Concretament per a les Festes de l’any 1940.
Es tracta d’una peanya monumental, que tots coneixeu, perquè és la que ix ara. L’esquema figuratiu és el
mateix que el de la peanya anterior, els dos àngels que
porten la imatge i, als peus, es va afegir una maqueta de
la ciutat de Morella.
Donat el volum i el pes de la peanya ja no va ser possible que la portaren entre quatre capellans i, des d’eixe
moment, la porta la gent de Morella. L’any 1960 es va
organitzar l’Associació de Portadors per tal de garantir
la gent necessària i organitzar els torns dels tres dies de
les Festes que ix la peanya: el dia de l’Entrada, a la Processó General i al Rosari.
La peanya la va fer l’escultor Federico Siurana Vila a
qui se li van abonar 6.800 pessetes. La firma del tallista
figura a la base on es posa la imatge i va acompanyada
de la data de l’estrena, 26 d’agost de 1940.
Els treballs d’orfebreria els va dur a terme José David i
se li van pagar pels materials i la faena 9.310 pessetes.
1940 - ...
4.- La peanya de 1958
Es tracta de la peanya menuda daurada, feta segons el model de la peanya de l’any
1910. Podríem dir que la van fer igualeta.
Es va fer, sense massa consens, perquè isquera a les Festes i la pugueren tornar a
portar quatre capellans com abans del 1940.
La construcció va estar pressupostada en 30.000 pessetes.
Una volta feta la peanya, no va collar la cosa per traure-la al sexenni i, com està a la
vista, es va quedar per portar la imatge de la Camarera a les processons del Corpus i
al rosari de la festa del mes de setembre.
Els farols, inicialment per funcionar amb l’electricitat de la línia del carrer com la
peanya gran, es van canviar després per tulipes de vidre amb ciris.
1958 - ...
Julià Pastor Aguilar
* Resum d’un treball prou més extens encara inèdit
121
122
col·laboracions
123
124
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
125
126
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
127
128
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
129
130
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
131
132
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
133
134
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
135
136
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
137
138
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
139
140
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
141
CARNS NOEL
Avd. Castelló, 62 12150 Vilafranca
Telf.: 964 44 11 43 - 690 22 38 34
LEUBA CLÍNICA DENTAL
Carreró Garcia, 19 12300 Morella
Telf.: 964 42 15 06 - 639 64 90 92
CONSTRUCCIONS JUAN MIRALLES, S.L.
C/ Marquesa Fuente El Sol, 11- 1er B 12300 Morella
Telf.: 964 160 085 - 669 478 383
DADÁ MUSEUM PUB
C/ Mare de Déu de Vallivana, 12
ELPUB
Cuesta Jovaní, 3
ELECTRIFICACIONES LA MATA
Instalaciones eléctricas, domésticas e industriales
C/ 10 de Mayo, 16 12312 La Mata
Telf.: 964 180 098 - 659 047 048 - Fax: 964 180 033
142
ESPECTÁCULOS TALÍA
C/ Guitarrista Tárrega, 22 - 2º i 5º 12003 Castelló
Telf.: 964 72 34 34
www.espectaculostalia.com
[email protected]
EXPOMÓVIL VINARÒS Rent a car - alquiler
Carretera Nacional 340, Km 143,4 12500 Vinarós
Telf.: 964 452 711
TETMA
Técnicas y Tratamientos Medioambientales
VIATGES MORELLA
C/ Segura Barreda, 3 bjs 12300 Morella
Telf.: 964 16 08 53
www.destinosconmagia.com
www.morrosaopaulo.es
www.elcalafate.es
PERNILS MORELLA
C/Marquesa Fuente del Sol nº 12-14 12300 Morella
Telf.: 964 160 933
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
143
ARC-ESTUDI DISSENY S.L.U. ®
C/ Maestro Carbó, 30 12300 Morella
Telf.: 964 160 097 - 625 011 599
Fax: 964 160 097
E-Mail : [email protected] www.arcestudi.es
AROMES DE MORELLA
C/ Juan Giner, 5 12300 Morella
Telf. 964 16 08 53
www.aromesdemorella.com
AUTOBUSES ALTABA S.L.
Oficina
964 44 10 42
Particular
964 44 03 27
Fax
964 44 01 34
www.autobusesaltaba.com
BANCO DE VALENCIA
C/ Marquesa Fuente el Sol, 15 12300 Morella
Telf.: 964 160 033 Fax: 964 160 033
KIOSCO COLON
C/ Plaça Colon, s/n 12300 Morella
Telf.: 667 397 777
144
BELTRÁN CONSTRUCCIONES Y REFORMAS, S.L.
Crta. Castelló, 12 12300 Morella
Telf.: 964 160 236 - 689 20 63 57
PASTISSERIA CASA GORRETA
Telf.: 964 160 174
PASTELERÍA PALLARÉS
C/ Segura Barreda, 12 12300 Morella
Telf.: 964 160 282
PELUQUERÍA ANGELA
C/Baix Sant Juan, 7 12300 Morella
Tel. 964 160 148 - 617 73 16 52
PIROTÈCNIA TOMÀS, S.L.
Pol. Ind. Collet, parcela 314 12580 Benicarló ( Castelló)
Telf.: 964 471 119 Fax: 964 467 462
www.pirotecniatomas-com
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
145
JERÓNIMO RABAZA VINAJA
C/ Segura Barreda, 9 2on 12300 Morella
Telf.: 964 160 204 - 608 665 953
Fax: 964 160 204
E-Mail : [email protected]
RESTAURANTE CARLOS VII
Ctra. N-232, km 56 12300 Morella
Telf.: 656 907 729
e-mail : [email protected] www.carlosVII.es
CASA ROQUE Típica cuina morellana
Costa Sant Joan, 1 12300 Morella
Telf.: 964 160 336 Fax: 964 160 200
e-mail : [email protected]; www.casaroque.com
LA FONDA
C/Garcia, 21 12300 Morella
Tel. 964 173 181
www.lafondamorella.com
PIZZERIA LOLA
C/Blasc d’Alagó, 21 12003 Morella
Telf: 964 160 387
e-mail : [email protected]
146
SÍLITER Energías renovables
Soluciones eficientes de calefacción, climatización e iluminación
para empresas y particulares
Costa Arrapat s/n 12300 Morella Telf./Fax: 964 160 679
e-mail: [email protected]
C/ Enmedio, 109 12001 Castellón
Telf.: 964 066991 Fax: 964 066 992
SORRIBES AMELA Y VIVES Aridos y hormigones
C/ San Cristóbal, 15 12318 Cinctorres
Telf. Fax: 964 18 12 11
Planta en la carretera Morella - La Balma Km 20
Telf.: 964 17 70 44
JULIO ORTÍ, S.L.
C/ Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella
Telf.: 964 160 037
TBS Estudis i projectes
C/ Pujada dels llavadors, 13 12300 Morella
Telf.: 964 160 292
TRANSPORTS GISBERT, S.L.
Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella
Telf.: 964 160 507 Fax: 964 160 943
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
147
GARMON Materials de construcció
Telf.: 964 173 305
e-mail : [email protected] www.garmoncv.com
GUIMERÀ ASSESSORS S.L. Julià Guimerà, Economista,
Assessoria Comptable, fiscal, laboral i financera
C/ del Tint, 7 baix 12300 Morella
Telf.: 964 17 30 47 Fax: 964 160 331
C/ P.Ruiz Picasso, 22 baix 12500 Vinaròs
Telf.: 964 40 70 22 Fax: 964 40 70 23
HOTEL REY DON JAIME - RESTAURANTE
C/ Joan Giner, 6 12300 Morella
Telf./Fax: 964 160 911
www.reydonjaimemorella.com
J. CARLOS PÉREZ
Juan Carlos Pérez Ferrer
C/ Sol, 19 B 12300 Morella
Telf.: 964 160 938 - 659 092 709
RELLOTGERIA-JOIERIA GARCÍA
C/ Blasc d’Alagó, 16 12300 Morella
Telf.: 964 160 332 - 661 310 253
e-mail : [email protected] www.morellajoia.es
148
GUIMERÀ LA CASA DE LA MIEL Y DEL QUESO
C/ del Pilar, 27 12300 Morella
Telf.: 964 173 115
TALLER DEL HIERRO, Esteve Pallares, Luis
Carretera Castellón, s/n 12300 Morella
Telf.: 964 160 717 Fax: 964 160 717
ELECTRICITAT MANUEL ALBALAT
C/ Travessia Cofradia, 10 12300 Morella
Telf.: 964 160 881 - 639 355100
MODESTO ZAPATER S.L.
Instalaciones Eléctricas y Fontanería, Construcción
C/ Crt. Castellón, 14 12300 Morella
Telf.: 964 161 092 - 689 63 53 17
NOVERINT
Turisme, gestió del patrimoni i arqueologia
C/ Pare Ramon Querol, 24 12300 Morella
Telf.: 964 160 793 - 964 173 133
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
149
ADO GARCÍA ESPECTÁCULOS
Telf.: 629 19 63 30 12300 Morella
[email protected]
www.adogarciaespectaculos.es
ESPECTACLES MAESTRAT VINARÒS
Crta N-340, km 1053, nau 5, 12500 Vinaròs
Telf. 964 455 554
A/e [email protected]
www.espectaclesmaestrat.com
HOTEL LA FONDA MORENO
C/ Sant Nicolau, 12 12300 Morella
Telf.: 964 160 105 Fax: 964 160 502
www.lafondamoreno.com
GAD ARQUITECTURA
C/ Ulloa, Entlo 2, 12003 Castellón
Telf.: 964 723 670 Fax 964 723 671
www.gadarquitectura.com
MOLIMAR
Avda. Ferrandis Salvador, 126
12560 Playas de Benicassim
Telf.: 964 300 033 Fax: 964 392 111
150
CASA PERE
C/ Blasco de Alagón, 22 12300 Morella
Telf.: 964 160 215
SERVEI DE TAXI DE MORELLA
Telf.: 659 48 78 61
Viatges a l’hospital de Vinaròs: dimecres i divendres,
eixida a les 9:15h des del Placet de Sant Miquel, preu reduït.
Descomptes de la resta de viatges: jubilats i estudiants 20%
i carnet d’Or 30%
JAMONES ALFREDO MONFORT
Fábrica de embutidos, secadero de jamones y cecinas
C/ Carretera, 4 12312 Todolella
Telf.: 964 177 501 Fax: 964 177 52o
Telf. secadero: 964 76 30 90
c
o
l
·
l
a
b
o
r
a
d
o
r
s
151
CARPINTERÍA JESÚS TOSCA
Pol. ind. Les Casetes 12300 Morella
Telf.: 964 160 736 - 659 163 687
COMERCIAL MONTERO PEREZ C.B.
C/ Ares, 5 12160 Benassal
Telf.: 964 431 388 - 649 717 521 - 608 063 821
[email protected]
COMESTIBLES ARGIMIRO
C/ Sant Julià, 32 12300 Morella
Tel. 964 160 377
COMESTIBLES ROYO
Plaçeta Tarrascons, 6 12300 Morella
Telf.: 964 16 07 94
ESTACIÓN DE SERVICIO AGUILAR QUEROL S.L.
Carretera N-232 km 63,5 12300 Morella
Telf.: 964 160 330
EXCAVACIONES RODA
C/ San Francisco, 31 12300 Morella
Telf.: 964 160 733 - 689 885 447
CASA TORREBALE Turismo rural
Callejón Juan Giner, 4 12300 Morella
Telf.: 964 16 10 10 - 608 66 93 61
e-mail: alojamientos [email protected] - web: casatorrebale.com
JOVENIVOL ARTESANÍA -HOGAR
C/ Blasco de Alagón, 41 12300 Morella
Telf.: 964 160 710
152
AUDIOVISIÓN TEC. Electrónica - electrodomésticos informática y servicios
Carretera Castellón, 12 12300 Morella
Telf.: 964 17 30 34
AVES ALBALAT S.C.
Avda Hermanos Gallén Ferreres s/n 12300 Morella
Telf.: 964 160 286
AXA SEGUROS · Mali Bordás García
Telf.: 964 17 32 24
TALLERES HONORIO, S.L.
Telf.: 964 160 191
CAFETERIA ELS PORXES Pastisseria - Cafeteria - Gelateria
Telf.: 964 173 242
TABERNA LES TORRES
C/ Julián Prats, 51 12300 Morella
Tel. 650 19 79 73
BLASCO Bar Restaurante
Blasc d’Alagó, 18 12300 Morella
Telf.: 964 160 888
SABATERIA PEPITA
Costa Sant Joan, 12 12300 Morella
Telf.: 964 161 029
153
CARNISSERIA CATALÀ
Telf.: 964 160 177
CARNISSERIA SEGURA
Tel. 964 160 241
PÀGINA 3 PAPERERIA-LLIBRERIA-IMPREMPTA
C/ Sant Nicolau, 11 12300 Morella
Telf.: 964 16 03 29
QUESERÍA PASTOR DE MORELLA
Tel. 964 173 121
http://quesosdemorella.com/
RESTAURANT BLANCA Especialitat en cuina morellana
Telf.: 964 173 298
SETRA, Señales de tráfico, seguridad y mobiliario urbano, s.l.
C/ Sanz de Bremond, 14 12004 Castellón
Telf.: 964 22 55 79 - 696 404 341 - Fax: 964 83 04 92
SUPERMERCAT CHARTER
Carretera Castelló, 2 12300 Morella
Telf.: 964 17 31 09
SUPERMERCAT L’ALDI
Servei a domicili
C/Pta. Sant Mateu, 5 12300 Morella
Telf.: 964 161 050
154
TRANSPORTES DOMÉNECH- LLOPIS
Bº Hostal Nou, s/n 12300 Morella
Telf.: 964 16 03 59 - 964 16 10 02
XIQUETS I GRANS
Costa Trinquet, 3 12300 Morella
Telf.: 964 160 820
MÀ DE DONA
C/ Juan Giner, 27 12300 Morella
Telf.: 964 160 859
MERCERÍA ANTOLÍ
C/Segura Barreda, 24 12300 Morella
Tel. 964 160 089
OBRAS Y CONSTRUCCIONES BALAGUER PITARCH S.L.
C/ Cuesta Arrapat, s/n 12300 Morella
Telf.: 964 16 08 64
NATURAL ÒPTICS ART
Plaça Colom, 1 12300 Morella
Telf.: 964 160 932
PANADERIA DOMÍNGUEZ
C/ de Sant Nicolau, 21 12300 Morella
Telf.: 964 160 357
PANADERÍA JULIÁN GARCÍA
Telf.: 964 160 839
155
FÒSSILS I MINERALS YESTE
Telf.: 964 160 201
FUSTERIA JOSÉ Mª GAMUNDÍ
Costa Arrapat s/n 12300 Morella
Telf.: 964 160 877 690 62 41 78
QUÉ DE QUÉ Bar - Restaurant
Tel. 964 160 729
AUTOS ANDORRA, S.L.
Pol. Ind. “ La Umbría” parc. 33-34 , 44500 Andorra (Teruel)
Tel. 978 880 142
156
Establiments i serveis recomanats:
Són molts els que fan possible que cada any es puga editar el llibre de festes.
Sobretot, cal destacar aquells que destinen part del seu esforç a la col·laboració
amb el municipi. No són temps fàcils i, per això, l’Ajuntament vol manifestar,
especialment, el seu agraïment a tots aquells establiments i serveis que
participen en esta guia comercial.
Gràcies a tots i vos desitgem un bon Sexenni.
157

53 Sexenni de Morella

Transcripción

Documentos relacionados

morella ciudad medieval

EXCURSION GEOLÓGICA-PALEONTOLÓGICA MORELLA