ribesan 2009 - Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon

Transcripción

ribesan 2009 - Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon
Llibret de la Falla
Ripalda
Beneficència i Sant Ramon 2009
Salutacions majors
2
Salutacions infantils
4
Fallera Major
6
Junta directiva
7
Comissió
8
Fallera Major Infantil
10
Directiva infantil
11
Comissió infantil
11
Recompenses
12
RECUPEREM !
13
Explicació grafica falla gran 14
Boceto falla gran
15
Explicació grafica falla infantil 16
Boceto falla infantil
17
La melancòlica
joia de recuperar
18
Recuperar
19
Nuestros recién nacidos
20
Els tropeçons de Bovy
22
Els meus 50 anys de falla
22
Carta a ma filla
23
Mi prioridad
24
Moments per al record
26
Per dir algo…
“ ma “ que tenim barra!!!
30
En record de Julia Coll Sedó 31
HEM D´AGRAIR LA SEUA COL.LABORACIÓ ESCRITA ALS NOSTRES HABITUALS: Bovy, Marijús Peirò, Carlos Capella, Jesús Peris, Josep
Wieden, La conocida de los Planetas, Marisol Andrés i Julia Navarro Coll. A LES SECRETARIES PELS LLISTATS: Ana María Bonafont Martí,
María José Llopis Blasco i Estrella Torres Sánchez. GRÀCIES PER LES FOTOGRAFÍES A: Lucía Agüera, Julia Navarro, Carles Capella, Ana
Bover i Marisol Andrés . GRÀCIES PER LA LABOR COMERCIAL A: Marisol Andrés Picó.
I GRÀCIES, PER SUPOST, ALS NOSTRES ANUNCIANTS FIDELS QUE FAN POSIBLE L´EDICIÓ D´AQUEST LLIBRET.
Staff
DIRECCIÓ:
Roberto Domingo
Julia Navarro
DIRECCIÓ COMERCIAL:
Marisol Andrés Picó
Maribel Ruiz Herrero
DISSENY GRÀFIC:
Equip Massacor.
Imatge de Coberta:
Equip Massacor.
IMPRESSIÓ:
Marí Montañana
La Falla Ripalda Beneficència
i Sant Ramon no fa
necesàriament seua la opinió
i la redacció dels articles
dels colaboradors.
Reservats els drets.
1 RIBESAN 09
PRESIDENT
Vicente Llopis Blasco
¡ Felices fallas !
Que decir de nuestra fallera mayor infantil Empar, una
muñequita que ya quisiera la Barbie.
A mi me tiene engatusado, no solo esta dispuesta a
todo, si no, que nos hace estar a nosotros, tiene una
sonrisa y una mirada que ilumina todo a su alrededor.
Que gran fallera mayor vas a ser.
Bueno y el presidente infantil, Jorge, es de los que
te lo comerías de pequeño y ya me estoy arrepintiendo de no ......
Me encanta como lo esta sintiendo, como se emociona, como nos incordia porque vamos a llegar tarde a
algún acto.
Es una pulguilla que no podría estar sin ella.
Por supuesto, darle las gracias a toda mi directiva que, aunque discutimos y nos enfademos, sois los mejores y os quiero mucho.
Hola a todos una vez más.
Escribo estas líneas para intentar expresar lo que siento.
Es un año especial, mi prima fallera mayor, mi hijo presidente infantil y nuestra fallera mayor infantil, aunque no es nada mío como si
lo fuera.
Ana, mi fallera mayor, me ha maravillado, aparte de su genio,
es dulce, cariñosa, amiga de sus amigos en dos palabras:
im-presionante.
Me encanta como esta disfrutando, como lo vive, como me vuelve
loco con los nombramientos, presentaciones etc, etc, etc.
No cambies nunca.
Ha sido un año lleno de sentimientos y de cosas buenas, primero
los nombramientos luego la cabalgata de reyes, las presentaciones,
que solo con recordar como Luis canto el himno, se me ponen los
pelos de punta y aunque no han llegado fallas sé que todo va a salir
bien y como colofón la boda de mis primos José y Ana que mas
puedo pedir.
No se me olvida darle las gracias a la persona que más me importa,
la que aguanta mi mal humor y mis cabreos. Muchas gracias Susi
Para despedirme desearos a todos unas felices fallas.
Sois los mejores.
Vicente.
Salutacions 2009
2 RIBESAN 09
FALLERA MAJOR
Ana Mª Bover Llopis
Soc fallera de la millor falla del mon
Desde que nací he presumido siempre de mi falla, por
donde iba decía: “SOC FALLERA DE LA MILLOR FALLA
DEL MÓN”,
Siempre orgullosa y ansiosa porque llegaran las fallas.
He vivido años fantásticos e inolvidables como las del 98,
cuando mi hija y mi hermana fueron Falleras Mayores.
Pero este ejercicio empezó siendo muy especial para mí.
En primer lugar, mi primo decidió ser presidente otra
vez, luego me enteré que Jorge mi sobrino iba a ser el
Presidente Infantil y para rematar, Empar, F.M.I. “Era perfecto”. No podía dejar escapar esa oportunidad y desde
lo más profundo de mi corazón se escuchó:
- Y si… soy yo la Fallera Mayor?
Recuerdo la cara de sorpresa y alegría de toda mi familia, de cada una de las palabras de todos ellos, pero
sobretodo de cuando Jose me dijo:
-Tu quieres ser Fallera Mayor? Pues lo serás.
Gracias a todos vosotros, desde el 13 de Junio del 2008
estoy viviendo momentos espectaculares como nunca
jamás me hubiese imaginado.
Sabía que Empar y Jorge endulzarían mi reinado con su cariño e ilusión, como lo están haciendo sus padres: Mª Sol, Manolo, Susi y
como no, Vicente, mi primo y Presidente.
A tí tete decirte que no me equivocaba y sabía que iba a tener al
mejor Presidente a mi lado, gracias por hacerme sentir única y
especial y sobretodo gracias por tu gran paciencia.
Quiero darles las gracias a todos los que habéis hecho que mi nombramiento y mi presentación sean las mejores que he visto en mi
vida, a los que son falleros porque lo han hecho de todo corazón y
a los que no lo son porque lo hicieron con todo el cariño del
mundo especialmente para mí.
Y a vosotros dos, hermana y cuñado, deciros que no hay palabras
en el mundo suficientes para agradeceros y deciros lo que habéis
hecho por mí. Bueno sí.
¡Enhorabuena!
Habéis conseguido que sea la F.M. mas feliz del mundo, habiendo
hecho de mi vida un cuento, de mi reinado un sueño y de mi Himno
el mas emocionante de mi vida.
Os quiero!!
A mis padres, hermano, cuñada, sobrinos, tíos, primos y amigos gracias por estar siempre a mi lado.
A mis hijas y a mi “Futuro Marido” deciros que sois lo mejor que
me ha dado la vida y que os amo con toda mi alma.
Y a esa persona que estaba sentada en su rinconcito el día de mi
nombramiento, en medio del pasillo en mi presentación, que
estará en los Play-Backs, que me verá desfilar en la ofrenda junto
con la Virgen y que estará sentada con su silla en primera fila el
día de mi boda. Decirte yaya, que te echo muchísimo de menos y
que te quiero.
Y por último, desearos a todos unas inolvidables fallas y que las disfrutéis tanto como yo.
Un abrazo.
Ana.
3 RIBESAN 09
PRESIDENT
INFANTIL
Jorge Llópis Royal
¡ Felices fallas !
Hola, buenos días a todos y a todas.
Espero pasarlo muy bien estas fallas.
Como ya sabéis todos, es mucha la ilusión que tengo de
ser el vuestro presidente. No podía creer cuando mi
padre, (el presi mayor) dijo, que se iba a nombrar al presidente infantil, yo miraba a mi alrededor ¿quién podría
ser?, mis primos, mi amigo Mario,..... pues no, me nombraron a mí.
Como todos sabéis me llevé una gran alegría (que aun
me dura) y sorpresa, pues ya sabéis que el único que no
lo sabia era yo, desde aquí os doy la gracias por compartir este gran secreto.
Pero como no, las sorpresas aun continuaban. Llegó el
momento de nombrar a la F.M.I. (que tan poco sabía
nada, ni yo) y sentí una gran alegría al oír el nombre de
EMPAR, mi compañera de (estoretas, presentaciones,
nombramientos...), pero por supuesto va a ser mi gran compañera en
este año tan especial que nos han preparado para nosotros.
Llegó el momento de nombrar a la F.M. ¿Quién será?, nadie decía
nada, ni sabía nada. Cuando oigo el nombre de mi tía Ana..., no os
puedo expresar lo que sentí, que me puse super contento y que un
gran recuerdo.
Por último, pero no menos importante, es mi presidente mayor. Qué
puedo decirte.... Que espero pasarlo muy bien estas fallas junto a ti,
decirte que te quiero mucho y que nos va a salir todo muy bonito.
Espero pasarlo muy bien con mi comisión y con toda mi familia.
Felices fallas!
Jorge.
Salutacions 2009
4 RIBESAN 09
FALLERA MAJOR
INFANTIL
Empar Pardo Andrés
Hola a tots !!
Soc Empar.
Este any, estic molt contenta de ser fallereta major infantil de la nostra comissió.
Es un desig i un somni, fet realitat a pesar de la meua
curta edat.
Tinc un gran president infantil.
Jorge, se ha convertit en el príncep del meu conte de
princeses. Sé que junts, anem a passar les millors falles
del món i tindrem este record a la nostra memòria
durant tota la nostra vida.
Junt a Vicente, "el gordo"........, perdó......... el nostre president. Me l'estic passant molt bé, me cuida molt, com a
una filla. Igual que Susi, sempre acompanyant-mos a tots
els actes i dient "¡¡¡guapos!!!". Els vull molt.
I que vos vaig a contar de Ana ?
La meua fallera major.
Per a mi, es la millor fallera major de tota València.
Es molt guapa, esta sempre somrient, pendent de
nosaltres, sempre animant-mos a Jorge i a mi.
Estic molt contenta de ser Fallera Major Infantil junt a ella.
I Jose ?? Super divertit, sempre en ganes de festa.....
Segur que se l'anem a passar tots junts, super, super bé.
Fins i tot, en el meu conter (com en tots) hi ha una boda, de la que
me encantaria ser dameta d' honor.
Que bonic !!!!!! .
Li done les gràcies a tota la delegació infantil per el treball de preparar tots els actes en afecte per a mi.
Gràcies a tots.
Alberto, Javi, Susi, Jose, Carlos, Luis.... I a tots els seus col-laboradors, per fer la festa cada any més gran.
Agrair a tota la junta directiva la organització de tots els actes
fallers.
Vull donar les gràcies als meus papàs, Manolo i Marisol, per presentar me Fallera Major Infantil.
També vull donar les gràcies als meus iaios, als meus tios i als meus
tetes, per acompanyar-me este any tan especial per a mi. Gràcies
per ferme tan feliç.
Invite a la meua comissió infantil, tots amics meus, per a que disfruten junt a Jorge i a mi de estes falles del 2009 i ens acompanyen
a tots els actes i festes infantils.
I a tots els fallers, dir-vos que vos vull molt i estic molt contenta de
ser la vostra Fallera Major Infantil de la millor falla de món.
Ripalda Beneficència i Sant Ramon.
Un bes a tots.
Empar
5 RIBESAN 09
Fallera Major 2009
Ana Mª
Bover
Llopis
Fallera major eixent (08) Soledad Picó Rodrigo
Tots el carrers dels versos
fan la ciutat,
al matí, una mirada
n’aiguaba a terra
les façanes, i dibuixa
siluetes als balcons
que dotoretjen cap avall
amb la lliço ben apressa.
I tot d ‘una, sota l’àcida
aroma d’aigua clara
apareix a l’empredat,
lluentor de tornassol,
ambs esclats de festa
una fallera
Algun día
desprendrem tots els versos
dels seus poemes
i els reunirem
en un garvell caòtic
escartejats, més tard,
sobre el taper ben verd
de la natura
6 RIBESAN 09
els disposarem
en forma de cercle
I tots el carrers
de tots els versos
esdevindran el perímetre
d’una plaça amb font
on lloar-te regina
Entre vers i vers
hi-ha una carrer per a vianants
on el ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil.les,
s’aturen ells plens d’amor
d’un amor amplissim,
i reben el raig lluminos
d’una metafora,
on cauen com dúes
monedes durades al barret
d’un somni rondaller
Entre vers i vers
Un nom hem tret
Ana com la fallera
Poema de Josep Wieden
President
Vicente Llopis Blasco
Vice-president 1º
Carlos Capella Bernabeu
Vice-president 2º
Mamen Dobón Rovira
Junta directiva 2009
Vice-president 3º
Javier Sánchez Rodríguez
Vice-president 4º
Alfonso Yubero Carretero
Presidente Honorario Perpetuo
Manuel Calap Mas
Porta-Estandarte Honorario Perpetuo
Joaquin García Isidro
Decano
Enrique Andrés Hernández
Secretària
Vice-Secretària
Vice-Secretària
Tresorer
Delegat Loteria
Delegat Econòmic
Comptador
Delegat Quotes
Vicedelegat Quotes
Delegat Ajuntament
Bibliotecaria Archivera
Delegat d’Infantils
Delegació d’Infantils
Delegació d’Infantils
Delegació d’Infantils
Delegació d’Infantils
Delegació d’Infantils
Delegada Federació
Delegada Agrupació
Delegació Agrupació
Delegació Agrupació
Delegat Exteriors
Delegat Artístic
Delegació de Protocol
Ana Bonafont Martí
Mª José Llopis Blasco
Estrella Torres Sánchez
Vicente Llopis Juan
José Ochoa Carmona
J. Agustin Ochoa Peiró
Luis R. Domingo Asensi
Javier Gay Tomillo
Manuel Pardo Conejero
Enrique Andrés Hernández
Noelia Gay Tomillo
Albert Gay Tomillo
Raquel Torres Bosch
Susi Royal Jordán
Pili Moltó Bonafont
José Manuel Gracia Peris
Luis Royal Jordán
Amparo Cano Villanueva
Remedios Bosch López
Pilar Calap Dobón
Mª Teresa Pérez Villarubia
Jesús Peris Llorca
José Wieden Ortiz
Remedios Torres Bosch
Delegació de Protocol
Delegació de Protocol
Delegació de Protocol
Delegat Festejos
Festejos
Festejos
Festejos
Festejos
Festejos
Festejos
Coordinador Festejos
Vicecoordinador Festejos
Actividades Diversas
Diversas
Diversas
Diversas
Delegada Cultura
Vicedelegat Cultura
Cultura
Delegada Patrocinadores
Vicedelegada Patrocinadores
Delegat de Monument Faller
Vicedelegat de Monument
Chelo Calomarde Alegre
Elvira Flores Ariza
Cristina García Ribes
Carlos Capella Torres
Gemma Dobón Rovira
Marga Martínez Guaita
Antonio Platero Asenjo
Carlos Royal Jordán
Alex Martínez Bonafont
David Garrido Rodríguez
Juan Ra Doménech Plo
Manuel Dobón Torró
Juan Ra Doménech Llopis
Jaime Cuesta Mingorance
Manuel Pascual Torrijos
Antonio Segura Peiró
Julia Navarro Coll
Roberto Domingo Pedrón
Dolores Guillem Molina
Marisol Andrés Picó
Maribel Ruiz Herrero
Jorge Fajarí Molina
José A. Ruiz Herrero
7 RIBESAN 09
Comissió 2009
Blas Agüera Burguillo
Inmaculada Calap Molina
Fernando Fajarí Riera
Mª Amparo Cano Villanueva
Amparo Flores Ariza
Albert Capella Torres
Rosa Fuentes González
Lucia Agüera Rodrigo
Chelo Calomarde Alegre
Guzmán Álvarez Gracia
Carlos José Capella Bernabeu
Carles Alfonso Antoni
Enrique Andrés Hernández
Mercedes Andrés Martínez
Carlos Capella Torres
Raquel Andrés Martínez
Pilar Carmona López
María Soledad Andrés Pico
Luisa Chuliá Sanchís
Francisco Andrés Moscardó
María Teresa Andrés Pico
Elvira Ariza Muñoz
Fernando Arranz Rodrigo
Inmaculada Arranza Rodrigo
Juan Luis Benito Jiménez
Cristina Blasco García
Antonio Blasco Tortajada
Maruja Blasco Tortajada
Oscar Bodoque Moreno
Francisco Bonafont Fuentes
Nuria Bonafont Fuentes
Francisco Bonafont Marti
Amparo Bonafont Martí
Ana María Bonafont Martí
Inmaculada Bonafont Martí
Mª Isabel Bonafont Martí
Mercedes Bonafont Martí
Pilar Bonafont Martí
Mª Remedios Bosch López
Enrique José Bover Llopis
Raquel Bover Llopis
Samantha Bover Llopis
Enrique Bover Pujol
Pilar Calap Dobón
8 RIBESAN 09
Mª Carmen Fernández Sánchez
Mª Elvira Flores Ariza
Fernando Galán Muñoz
Mª Luisa García Escames
Joaquín Jesús Carrillo Civera
Joaquín García Isidro
Mª Carmen Chuliá Sanchís
Conchín García Polaino
Enrique Cubas Romero
Jaime Cuesta Mingorance
Elena Damiá Giménez
Urbano Dobón Martínez
Gemma Dobón Rovira
Mª Carmen Dobón Rovira
Mª Vicenta Dobón Rovira
Manuel Dobón Torro
Juan Ramón Domenech Llopis
Vanessa Domenech Llopis
Jorge Domenech Plo
Juan Ramón Domenech Plo
José Enrique Domingo Asensi
Luis Ramón Domingo Asensi
Luis Domingo Calap
Marisa Domingo Calap
Rosa García Ortolano
Felicidad García Polaino
Teresa Ascensión García Polaino
Cristina García Ribes
David Garrido Rodríguez
Gemma Garzón Pérez
Alberto Gay Pons
Alberto Gay Tomillo
Javier Gay Tomillo
Noelia Gay Tomillo
Jorge Genove Portas
Luis M. Gil Pérez
Mª Teresa Giménez Fogue
Jorge Gómez Cuenca
Jonatan González Méndez
José Manuel Gracia Peris
Mª Dolores Guillem Molina
Roberto Domingo Pedrón
José Miguel Guzmán Giraldos
Mª Luisa Domingo Tortosa
Mª Carmen Hernández Conejero
Mª Dolores Domingo Tortosa
Ana Guzmán Prieto
Eva Escriba Cañizares
Ana María Hernández Lerma
Jorge Fajarí Molina
Dolores Jaén Cervera
Fernando Fajarí Molina
Mª Teresa Fajarí Molina
Mª Isabel Herrero Gómez
Carlos Játiva Murcia
Pedro Jumilla Gracia
Manuel Pascual Torrijos
Francisco Javier Sánchez Rodríguez
Celia Lledó Rosell
Tomas Julián Peiró De Gracia
José Francisco Sendra Chuliá
Manuel Pérez Gimeno
Conchín Serrano Barra
Gunter Kulhmann
Lluis Lledó Rosell
Monchi Llopis Arribas
María José Llopis Blasco
Finita Llopis Juan
Vicente Llopis Juan
Fernando López Bonafont
Miguel López García
Alfonso Vicente López Saget
Conchín López Serrano
Fernando López Yeves
Marijus Peiró De Gracia
Fernando Pérez Andrés
José Sendra Palazón
Francisco Pérez Miralles
Elena Serrano Guillamón
Francisco Pérez Rovira
Mª Teresa Sevilla Blanco
Manuel Pérez Villarrubia
Agustín Suárez Sánchez
Fernando Pérez Noverges
Javier Pérez Rovira
Cristina Sevilla Blanco
José Sevilla Tébar
Mayte Pérez Villarrubia
Patrocinio Todolí Guerola
Pere Germá Peris Llorca
Carmen Tomillo Beamud
Jesús Peris Llorca
José Luis Macarrón Máñez
Amparo Platero Asenjo
Mercedes Martínez Algarra
Mª Mercedes Pomer Ballester
Paloma Marques Bueno
Neus Sanmartín Melia
Luis Tomas Mico
Lucas Toribio Herrero
Antonio Platero Asenjo
Juan José Torres Beleña
Alejandro Martínez Bonafont
Armando Poveda Amores
Remedios Torres Bosch
Margarita Martínez Guaita
Salvador Pujol García
Estrella Torres Sánchez
Mª Paz Martínez Gamón
Teodoro Martínez Martínez
Monica Mengual Llopis
Mª Teresa Molina Blanes
Encarna Prieto Zapata
Salvador Pujol Muñoz
Ángel Ripoll Hernández
Raquel Torres Bosch
Josefa Torres Orts
Maruja Torró Cuenca
Ángel José Tortajada Flach
Sarah Patricia Ripoll Hernández
Ángel Tortajada García
Dolores Rodrigo Hernández
Francisco Ramón Vázquez Ortega
Francisco Naranjo Redondo
Ana Romero Romero
Nuria Veintimilla Martín
José María Navas Bonafont
Mª Carmen Rovira Juan
Eduardo Molto Martínez
Mª Pilar Moltó Bonafont
Paula Morales Franco
Julia Navarro Coll
José María Navas Pérez
Monserrat Novell Duran
Agustín Ochoa Carmona
José Ochoa Carmona
José Agustín Ochoa Peiró
Mª Nieves Ochoa Peiró
Manuel Pardo Conejero
Conchín Rodrigo Hernández
Francisca Rodrigo Hernández
Mª Dolores Tortosa Martí
Jordi Vázquez Todolí
Mª Amparo Rovira Juan
Mª Teresa Villarrubia López
Asunción Royal Jordan
Marta Wieden Dobón
Carla Wieden Dobón
Juan Carlos Royal Jordan
José Wieden Ortiz
José Antonio Ruiz Herrero
Nuria Zafra Ferrando
Luis Miguel Royal Jordan
Mª Isabel Ruiz Herrero
José Ramón Ruiz Muñoz
Alfonso Yubero Carretero
Carles Zapater Fajarí
Rubén Rus Herrera
9 RIBESAN 09
Fallera Major Infantil 2009
Empar
Pardo
Andrés
Fallera Major Infantil eixent (08) Anabel Molto Bonafont
Arribats a aquest moment,
arribats per fi a aquest esperat moment,
amb el bracet intacte, amb les cametes,
amb el bracet intacte malgrat tot, malgrat els ossos,
i el destí, malgrat el temps i la pluja,
i els dies impars i les nits fredes;
arribats a aquest moment,
amb els pares i els camions, amb els avis,
amb el sol i les fulles que cauen des de terra cap a dalt
per tractar-se de tu,
arribats sencers, amb el cor intacte,
malgrat la història i les hores que tenen setanta tres minuts
i els minuts desiguals i la tardor;
Arribats tots junts al precís instant
en que comencen els somnis i es fan públics,
arribats a les llargues vesprades de les teues nits,
a les vespres del foc,
als divendres consecutius de set en set,
de joia en joia, de goig en goig,
arribats a la claror,
i arribats tots junts, Empar,
amb les llàgrimes i els escenaris,
amb els somriures mares,
10 RIBESAN 09
Poema de Jesús Peris Llorca
amb el somriure de la mare,
i amb la mare de deu,
amb el senyor més agre i més esquerp
esdevingut xiquet i mirant-te embaladit des dels talons,
des del talons amunt, des de les soles,
des de dins de les teues sabates
si ho vullgueres.
Arribats, com deiem, a aquest moment,
i arribats tots junts,
jo et salude, Empar Pardo Andrés,
perquè ho has aconseguit,
perquè has posat en fila els minuts i les hores,
com si foren nines,
perquè has alineat els somriures,
perquè has posat en ordre les il.lusions,
i les has ficat en una caixeta
i les has fet teues
Et salude, Empar, Fallereta Major,
i et desitje,
que aquest any teu encaixe
com una calcomania perfecta,
com una princeseta de llargs cabells en un castell de fantasia,
en el dibuix colorit dels teus somnis.
Junta directiva Infantil 2009
PRESIDENT
COMPTADOR
VICE-PRESIDENT 1º
TRESORER
Alejandro Llopis Royal
Jorge Llopis Royal
Andréu Navarro Bover
Francisco Javier Borja Martínez
DELEGAT
VICE-PRESIDENT 2º
José Carlos Royal Hernández
Fernando Galán Ochoa
DELEGAT
SECRETARI
Sergio Royal Hernández
Carlos Játiva Bonafont
Poema de Josep Wieden
Veig ballar els murs del mas buit
en acabar de ploure
i el cel, amb núbols que passen,
tremola al bassot.
S'ompli de perfums l’aire
net, fresc a les galtes.
Està negra de xopeta
la morera gran,
les fulles amples gronxant-se
de l'aigua que aboquen,
com si mogués moltes mans.
Lo jardí deixat,
salvatge, també rebat
arreu gotes soltes
i la saó de la terra
s'alça feta flaire.
Després, amb llum i falleres,
tots junts per una xiqueta,
comencen cantics joiossosos
una flor dels valencians horts,
color que te nom, Empar.
Fallera major entre àlbers.
Comissió Infantil
Aitana Alfonso Flores
Natalia Alvarez Zafra
Joan Enric Benito Pomer
Carmen Bodoque Guillem
Lucía Bodoque Guillem
Francisco Borja Martínez
Rocío Bover Guzmán
Clara Burriel Blasco
Cristina Burriel Blasco
Lucia Cano Villanueva
Jordi Joan Domenech Jaen
Llura Fajarí Gay
Jorge Fajarí Sáez
Claudia Flores García
Blanca Galán Ochoa
Fernando Galán Ochoa
Mario García Ruiz
Paula Gay Llopis
Claudia Gracia Bover
Arnau Gracia Requena
Enrique Gracia Solís
Miguel Ángel Gracia Solís
Carlos Játiva Bonafont
Jessica Játiva Bonafont
Zaida Jumilla Arranz
Alejandro Lledó Barroso
Alejandro Llopis Royal
Enrique Javier López Bonafont
Adrián Macarrón Lledó
Gonzalo Moreno Domingo
Irene Moreno Domingo
Andreu Navarro Bover
Mario Alberto Pérez Andrés
Martí Peris Garzón
Rosa Peris Garzón
Claudia Requena Chuliá
Alfonso Royal Cuenca
J. Carlos Royal Hernández
Sergio Royal Hernández
Eva Royal Martínez
Paz Royal Martínez
Andréu Rus Flores
Rubén Rus Flores
Marc Sánchez Agüera
Rubén Sevilla Romero
Rocío Soriano Andrés
Alejandro Vilar Hernández
Mario Vilar Hernández
Mariola Zapater Fajarí
11 RIBESAN 09
Recompenses 2009
Majors
BUNYOL DE COURE
Luis Domingo Calap
Juan Carlos Royal Jordan
Antonio Segura Peiro
Lucas Toribio Herrero
Ana Maria Hernandez Lerma
Amparo Platero Asenjo
Infantils
DISTINTIU DE COURE
Lucia Cano Villanueva
Rocío Bover Guzmán
Marc Sánchez Agüera
Llura Fajarí Gay
Miguel Ángel Gracia Solís
Enrique Gracia Solís
Arnau Gracia Requena
Rubén Rus Flores
DISTINTIU D’ARGENT
Blanca Galán Ochoa
Adrián Macarrón Lledó
Claudia Requena Chuliá
DISTINTIU D’OR
Francisco Borja Martínez
Fernando Galán Ochoa
Carlos Játiva Bonafont
Empar Pardo Andrés
12 RIBESAN 09
BUNYOL D’ARGENT
Marisa Domingo Calap
Mª Dolores Domingo Tortosa
Javier Sánchez Rodríguez
José Sendra Chuliá
Manuel Pérez Villarrubia
Samantha Bover Llopis
Jose Mª Navas Bonafont
Alejandro Martínez Bonafont
Marta Wieden Dobón
Fernando Pérez Noverges
BUNYOL D’OR
Albert Capella Torres
Mª Teresa Andrés Pico
Gemma Garzón Pérez
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER
Mercedes Andrés Martínez
Mª Sol Andrés Pico
Mª Isabel Bonafont Martí
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE
LLORER I BRILLANTS
Felicidad García Polaino
Mª Carmen Hernández Conejero
Francisca Rodrigo Hernández
Artista:
Victor Valero
Artista:
Victor Valero
La melancòlica
joia de recuperar
Jesús Peris Llorca
El poeta xilé Gonzalo Rojas escriu: “Los días van tan rápidos en la
corriente oscura que toda salvación / se me reduce apenas a respirar profundo para que el aire dure en mis pulmones”. “Retindre”,
com “recuperar” comença per “r”, per eixa enorme erre que el nostre benvolgut Marc Martell ens ha plantat a la plaça.
I és que l’aire, una volta exhalat pels pulmons ja no torna. Com no
torna l’aigua del riu, que deia Heràclit. El corrent del temps només
té una direcció, i cada vegada roda més ràpid. Algunes pedretes són
arrossegades durant una part del seu trajecte, però una vegada les
deixa arrere, mai torna a per elles.
Per això, recuperar és una utopia. No hi ha més paradisos que els
paradisos perduts, com sabien Milton i Manrique. I és que només
podem copsar el valor real de qualsevol cosa, de qualsevol costum
–de qualsevol persona- quan podem mesurar l’espai buit que ens ha
deixat la seua absència. I aleshores ens agradaria recuperar-lo. Però,
encara en el supost que torne, ho fa com a simulacre, com a tebi
reflex de l’original perdut per a sempre. La infantesa, per exemple,
era com era, perquè no sabia del temps ni de la mort. Recuperar
despulles del naugrafi, objectes, gestos, costums -con les taules de la
noguera que guarda el Manuel Bueno de Miguel de Unamuno per
ésser soterrat amb elles- és sempre un fetitxe que apretar en temps
de tormenta, com una cantimplora buida significa l’aigua que va contindre en mig d’un desert, com una foto de les vacances a l’escritori
de l’ordinador de l’oficina. Significa la infantesa, però també tot el
que vingué després i al que s’oposa.
Per això, no es pot recuperar un hàbit sense teatralitzar-lo, sense
convertir-lo en la seua representació escènica amb un mateix com
a únic espectador escèptic i insatisfet. No és com aleshores. Mai és
com aleshores. Una il.lusió tampoc pot ésser íntegrament recuperada. La il.lusió vertadera no és conscient de la seua futilitat, és el centre d’ella mateixa. Tornar a ella, com a casa des d’un viatge llunyà,
implica conéixer el inabastable desert de la seua manca. Recuperar
la il.lusió implica una voluntat de persistir en ella, i per tant, una mica
la consciència soterrada de la seua fragilitat. Només es pot recuperar la il.lusió quan ja s’ha perdut per a sempre. Per poder recuperar
un somni cal primer haver despertat.
Que les falles de la infantesa eren irrecuperables és una cosa que
vaig entendre molt més tard. Fa quatre dies. És el moment en que
un compren que el xiquet que fórem no és l’anunci d’alguna cosa
que l’adult que som realitza definitiva i completament, sinó el feliç
18 RIBESAN 09
posseidor d’una plenitud, el feliç habitant d’un perfecte i protegit
mon, que en algun sentit s’aniran desgastant inexorables.
Però per això, encara que les falles del present estan condemnades a decebre (les del passat són més boniques, més altes, més
divertides), encara ens agraden. Sabem que són signe, marca,
emprempta, d’unes falles originàries i irrecuperables, però també
que elles són tot el que ens queda. Mai es recupera res del tot.
Perquè les coses només eren del tot abans d’haver-les perdut. Per
això la recuperació és sempre nostàlgica, una mica trista.
Qui es gira a mirar arrere queda convertir en estàtua de sal, en la
sal de les pròpies llàgrimes, com interpreta Daniel Mendehlsonn a
Los hundidos. Però qui només mira endavant no recorda qui és. I
al final, desconeixerà la dolça tristor d’acaronar simulacres del que
va ser, el ambigu plaer de recuperar, de fer com que és possible
recuperar alguna cosa del que es va perdre per sempre.
Pero cal no oblidar que “toda salvación se me reduce apenas a
respirar profundo para que el aire dure en mis pulmones”. La vida
té massa pèrdues inexorables per a no gaudir intensament de
cada una d’eixes coses que estem condemnats a perdre. Eixe és
un bon desig en aquest març que ens parla de tants altres desvanits en la remor del temps. Ésser conscient de cada bocanada
d’aire: gaudir de la joia plena de tindre, mentre s’espera serenament la melancòlica joia de recuperar.
Recuperar
La Conocida de los Planetas
1. tr. Volver a tomar o adquirir lo que antes se tenía.
2. tr. Volver a poner en servicio lo que ya estaba inservible.
3. tr.Trabajar un determinado tiempo para compensar lo que no se había
hecho por algún motivo.
4. tr. Aprobar una materia o parte de ella después de no haberla aprobado en una convocatoria anterior.
5. prnl. Volver en sí.
6. prnl. Dicho de una persona o de una cosa: Volver a un estado de normalidad después de haber pasado por una situación difícil.
Como refleja el diccionario de la Real Academia Española, la palabra
recuperar tiene variadas acepciones. En su proyecto de falla para
este año, Víctor Valero presta atención a las dos primeras definiciones.
Son muy interesantes las reflexiones que se pueden hacer en torno
al concepto de recuperación. Recuperar implica casi siempre una
perdida, por el camino nos dejamos algo. Si utilizamos el símil
simplón de un cesto de manzanas en el que tenemos una podrida,
tendremos que deshacernos de esta manzana para recuperar el
cesto. Pero nunca tendremos el cesto como el original. Esto lo
podemos extrapolar a la situación actual del barrio del Carmen. El
barrio es un magnífico cesto en el que en su día brillaban sus manzanas esplendorosas. Pero claro, el tiempo pasa y las cosas se degradan, las manzanas se pasan e incluso alguna se pudre. Si actúas a
tiempo puedes mantener el esplendor, si no, la situación se degradada demasiado y el precio que hay que pagar es demasiado alto
para recuperarlo a un estado similar al original. Entonces, es cuando
debes reemplazar las manzanas podridas por manzanas de nuevas
cosechas y aquí no vale cualquier cosa (no podemos poner peras o
plátanos en lugar de manzanas). Aquí entramos en la controversia de
cómo recuperamos las zonas "podridas" del barrio. Hay corrientes
no intervencionistas que tratan de reemplazar sin que el conjunto
se altere (con sanas manzanas nuevas) y los hay quienes abogan por
la "modernización" utilizando las últimas vanguardias racionalistas
para la recuperación (digamos que utilizan mangos, kiwis o cualquier
cosa exótica en lugar de manzanas). A mí se me ocurre qué pasaría
si un restaurador reemplazara unos angelotes degradados de un
fresco renacentista por unos angelotes cubistas (al más puro estilo
Picasso). Impensable, ¿no?
Pero este mismo razonamiento es extrapolable no sólo a la fisionomía del conjunto arquitectónico, sino a los usos y costumbres del
mismo. Desgraciadamente nos encontramos en una situación en la
que apenas podemos recuperar una manzana o algunos cachos
sanos de ellas. El cesto está muy mal. Es cierto que hoy en día es
muy difícil encontrar manzanas como las de antes. Se han perdido
hábitos, oficios, costumbres. La gente no va a los mercados como
antes, no recurre a los artesanos, no compra en el pequeño comercio… De acuerdo aquí. Nadie dice que esto de recuperar sea fácil.
Pero si no tenemos las mismas manzanas que teníamos antes
podríamos plantar nuevos manzanos de esa misma variedad de las
que se estilaban antes. Podemos revitalizar los mercados tradicionales (pero revitalizar de verdad, no convertirlos en tanatorios esnobs
donde comprar frivolidades a precios lujo). Ampliemos horarios
para llegar más al público joven sometido a los horarios laborales
infernales de la sociedad moderna, seamos competitivos en precio,
producto y calidad como cualquier otra superficie. También se me
ocurre que se pueden recuperar los oficios, creando escuelas para
jóvenes, potenciando mercadillos y ferias para dar salida a estos productos… Y qué decir del pequeño comercio que no puede competir con los precios y horarios de las grandes superficies. Por qué no
un poco de proteccionismo a nivel de regularización de horarios,
ventajas fiscales… Da mucha pena ver el barrio degradarse y en su
lugar ver que se está convirtiendo en una feria de restaurantes y
locales de copas para turistas y erasmos. Ocio nocturno y abandono diurno.
Víctor también nos habla de recuperación en el sentido de traer al
presente cosas del pasado que habían quedado olvidadas durante un
tiempo. Cómo no, "remember the 80's". Volviendo al símil de las
manzanas se ha reemplazado de este cesto las manzanas podridas
que no han soportado el paso del tiempo (véase las hombreras de
Locomía, el rimer hasta la córnea, los videoclips de Spandau Ballet,
las tetas de Sabrina) y nos quedamos con cierta estética en la música, en el cine, en la moda (el breakdance, los emos, los vinilos, las
reposiciones de "V").
No sólo ZP y Obama tienen recetas para combatir la crisis, el artista tiene su propia receta anticrisis mediante la recuperación. Está de
moda el reciclaje, no sólo de materiales (plástico, papel, cristal) sino
de objetos (una lámpara con tubos de PVC, una mesa hecha de
palés, una silla de cartón).Y por otro lado está la moda "vintage" que
no es otra cosa que coger las gafas de sol de cuando tu abuela festeaba y venderlas a 150 eurazos. Imaginación al poder.
El proceso de recuperación es duro, supone un gran esfuerzo y una
pérdida por el camino. Nunca se vuelve a la situación original, pero
el tiempo (que según dicen todo lo cura) hace de tamizador y nos
hace olvidar cómo era el origen. Qué remedio nos queda, ¿no? Pero
esto no nos debe frenar en nuestro ánimo recuperador. No caigamos en la tentación de tirar a la basura un cesto de manzanas medio
podrido, el medio cesto que queda sano tiene mucho más valor del
que imaginamos y no tenemos el derecho de despreciarlo por el
simple hecho de que el tiempo transcurra.
19 RIBESAN 09
Llura Fajarí
Marc Sánchez
Por Lucía Agüera
Nuestros
Recién
Nacidos
Rocío Bover
Rosa Peris
Lucía Cano
Rubén Rus
Els tropeçons de Bovy
1º- Ací estan els tropeçons
Que'm fan molt de pensar
més, em sobren raons
per l'any que ve continuar
8º- Fallereta major infantil
derrotxes valenciania
per ser bonica i gentil
per ta gracia i simpatia
15º- Una unió i tres llinatges
de segur serà un plaer
tres familias molt unides
Andrés, Llopis i Bover
2º- Que s'ho passen en alegria
en la nit de la pantà
per acabar en harmonia
en la nit de la cremà
9º- Quin president infantil
lo més paregut a una bala
simpatia i bon estil
a tots mos cau la baba
16º- Apresseta sense parar
quant de l'ofrena venim
tots volem desaiguar
la pixera que tenim
3º- Que tingam un sol perenne
i no mos falten les rialles
per demanar-li al sant Pere
que no mos ploga en falles
10º- Una satisfacció pendent
que enguany podem disfrutar
a Jorge com a president
i fallereta major Empar
17º- De caminar ningú s'escapa
Xé! Quin esport més genial
del casal fins a la carpa
de la carpa fins al casal
4º- Vos deixe pa l'any que ve
les crítiques al personal
enguany millor cambiaré
ler crítiques per al casal
11º- Sens dubte es un plaer
vore als nanos divertits
cada any m'agraden més
les mascletaes infantils
18º- Per arreplegar el sopar
totes les nits hi ha reyerta
i a mi en fa pensar
què el bocata esta d'oferta
5º- Vaig dir que no criticaria
a ningú de catxondeo
puix resulta que la majoria
esteu mes vistos que el tebeo
12º- En la carpa sopem a gust
encara que és xicoteta
diu el president i és just
enguany serà més grandeta
19º- Un membre de la comissió
vol tallar-se una orelleta
vol tallar-la en redó
per tindre una en la dreta
6º- En estil de cavallers
per a que paguen la beguda
a les noves falleres i fallers
els donem la benvinguda
13º- Per supost no cal dir
tots esperem un premiet
i que tots volem gaudir
per anar a per un palet
20º- Al play-back donaria
un premiet per ambientar
a tots mos agradaria
mes fallers per actuar
7º- Desde ací li done un bes
i un abraç de molta talla
la meua filla ja és
fallera major de la falla
14º- La mascletà de migdia
mos comporta males ratxes
problemes per si cau la finca
problemes per llevar els cotxes
21º- De tant de demanar
M'ha tornat ja canós
la falla no vol comprar
un parell de dominós
22º-Seguim com aquell que no vol
la secretaria llig l'acta
els hòmes parlant de futbol
i cada dona parlant amb l'atra
23º- Un bon grapat de falleres
es vesteixen per a l'ofrena
perquè en els passacarrers
només mitja dotzena
24º- Perdoneu-me esta crítica
i perdoneu-me les dones
puix naturalmente implica
tant a dones com a homens
25º- Ja n'hi ha prou de pensar
puix ja estic mig boig
sols en queda donar
un bon abraç per a tots
Els meus cinquanta anys de Falla
Pareix l’atre dia quan me vaig apuntar a la falla, i han passat cinquanta anys.
Yo de sempre he tingut passio per les falles. Ya de chicoteta anava a
les mascletaes i m’agradava ficarme en les floristes de davant de
l’ajuntament. Mai me cansava de vore falles, pero no m’apuntaven de
“fallera”, sempre en dien “quan sigues major t’apuntarem”.
En 1959, per fi, vaig ser fallera en 12 anys, “yo ya era major”.
Recorde el primer any; President el Sr. Colaldo, Fallera Major Mª
Luisa Flor, lloc on varem fer la presentacio “Bolera Erajoma”. Ficaren
un ”pasillo” molt llarc entre les taules, se pujaven uns escalons i alli
d’alt alcomencaves a caminar ¡no s’aplegava mai! . Eixa presentacio
va ser molt emocionant per a mi, haver aplegat al escenari i vorem
allí en lo alt vestida de valenciana… mai l’oblidare. Aixo m’ensenya
molt en la meua vida en doni conter de que si vols en realitat algo
en la vida, pots fer-ho.
Despres d’eixa presentacio, vingueren 49 mes, primer coneixia als
Presidents i les Falleres Majors, passat un temps eren els meus amics
22 RIBESAN 09
els Presidents i les Falleres Majors i ara son els fils dels meus amics.
Enguany, la Fallera Major infantil es Empar Pardo Andrés ya neta de
amics, he vist ser Falleres Majors a la mare, la tia i la yaya. (Empar,
vestida de Valenciana et sembles tant a ta mare que a vegades te
cride Marisol).
La nostra Fallera Major es Ana Bover Llopis, ( Ana te vullc molt ) el
president Vicente Llopis i Jorge Llopis (el seu fill) tots de la mateixa
familia, una familia que com sabeu es molt, molt, especial per a mi.
Enguany quedara en el meu record per varies coses , yo faig els “50
anys” de fallera, el 19 de mars Ana Mari i Jose , es casen… no es pot
demanar mes, un any que mai oblidare.
Desitge que siguen estes falles inolvidables tambe per a tots els
fallers i en especial per a les nostres Falleres Majors .
Vixca la Falla Ripalda Beneficencia i San Ramón.
¡ LA MILLOR DEL MON !
Marijús Peiró
Carta a ma filla
Hola Empar.
Carinyo, que guapa estas !!!!
En este moment, superes a qualsevol princesa de eixes que tant
t'agraden…. Ni Blancanieves, ni Cenicienta, ni Bella, ni siquiera Hanna
Montana. Hui, estarien totes en segon lloc, al teu costat.
Perdó, se m'oblidava saludar-los. Bona vesprada a tots! Pero… si
mal no recorde… Fa justet un any, vaig dir les mateixes paraules i al
mateix lloc.
Els puc assegurar, que ni esperava estar l'any passat parlant-li a ma
mare Sole, la fallera major 2008, ni esperaba enguany estar parlant-li a
la meua filla Empar. En les dos ocasions, ha sigut “pensat i fet”.
Encara que la majoria ja la conegueu, vaig a contar-vos algunes anècdotes de la vida de Empar:
Naixqueres, un divendres de junta, per a ser exactes, el 2 de febrer del
2001. Eixa mateixa nit, els assistent al casal, ja te pogueren vore a la
càmara de vídeo del iaio Enrique.
El diumenge següent, quina va ser la nostra grata sorpresa, que vingueren a visitar-nos a l'hospital, les Falleres Majors y presidents. Per
a ficar-te, la teua primera banda…. Passaves a ser, component de la
nostra comissió.
Des d'eixe moment, les falles, o millor dit, la falla, passava a ser part
molt important de la teua vida. Eixe mateix any, en mes i mig de vida,
te vestirem per primera vegada de valenciana, per a passar junts, el
papa, tu i jo, en l’ofrena, baix el mant de la nostra verge dels
Desemparats.
L'any del 2002, després de tornar de l’ofrena, sopant, pegares els primers passos. Començares a caminar solta, en falles!
De les primeres, per no dir la primera cançó que cantares, va ser la
de l'estoreta.I de ben menuda, lo primer que t'aprenies, eren els noms
i cognoms de les nostres Falleres Majors.
Ara, de més majoreta, esperes els divendres en inquietud,
- Ja es divendres, mama?
- Papa, quiero ir a la falla…
Poquetes han sigut les juntes, que tu no has baixat. Ahhhhh… I si
entre setmana, el papa o jo, hem tingut que baixar a alguna directiva,
inclús t'has enfadat.
- I jo no puc baixar???
De la setmana fallera, t'agrada tot……, per a vestir-te i pentinar-te,
eres la primera, i després de tot el dia, no hi ha qui te lleve el tratje.
Acudixes als passacarrers, berenars, arreplegades de premi, al dibuix
del monument infantil.
T'agraden molt els play-backs, i sempre junt a les teues amigues, Irene
i Cristina. Els preparatius son un desastre a casa Julia, i sempre acabeu
enfadant-se i discutint les tres, però després, vos ixen de meravella. I
no podeu estar separades… “sou el trio la,la,la”.
T'agrada la participació al teatre de les presentacions, i després desfilant… en eixe garbo que te caracteritza, inclús hi ha anys que saludant per el pasillo.
I de les estoretes? Has participat desde que tenies un any. I estos
últims, ya demanant-li a Alberto que te donara un paper, que tu…
volies parlar. Disfrutes i participes el cent per cent de les falles.
I de enguany?, que puc contar-vos?? Es algo molt especial. Per ara…
Me quede en dos moments: Les cares que ficareu respectivament els
dos per separat, Jorge i tu, Empar, el dia que en junta general vos
nomenaren President i Fallera Major Infantil per al exercici 2009.
Marisol Andrés Picó
Ningú dels dos sabíeu res, era tota una sorpresa per a vosatros. Que
molt nos costà a Susi i a mi aguantarse la noticia. Ficareu cara de sorpresa i de una gran il.lusió.
Eixe dia comensava el somni, i hui 17 de gener, es fa realitat.
Es fa realitat, en una xiqueta de tan sols set anys de vida, a punt de
huit, però que té un cor faller molt gran, tan faller i tan gran com
el de un major. Hu du en la sang. I això, es té que notar…
Com també hu duien en la sang, les famílies que s’hem unit, per a
fer festa. Com son les tres famílies, Bover–Llopis i Andrés. Menuda
mescla!
Junt a Ana, la teua Fallera Major, vas a viure moments intensos e inoblidables. Junt a Vicente, el presi, moments emotius i divertits.
I que contar-te, lo que vas a viure junt a Jorge, el teu President Infantil.
Que encara que sempre esteu… ”De rifi, rafe”. Els dos, en els
moments importants vos compenetreu molt bé.
Feu la parella ideal… junts teniu que representar la nostra comissió
infantil, allà on se requerisca la vostra presencia. De fet, ja teniu bons
amics en l'agrupació del barri del Carmen. I a Empar, tots te coneixen
com “la terremoto”.
Disfruteu-vo a tope, ja que es passa massa ràpid. I això bé vos el
poden dir, els vostres antecedors Anabel i Carlos.
Empar. Els papas, els iaios, els tios, els tetes, tota la família i amics, estem
molt contents i orgullosos de que sigues Fallera Major Infantil.
Pero abans, vull contar-vos un secret: El que mes li preocupa a Empar
enguany es: Mama, i que tinc que fer? Empar, res. No tens que apendre ningun paper… simplement tens que somriure i traure eixa fallera que portes dins, eixa il.lusió que tens als ulls. Relaxa't i disfruta, que
el somni, tan sols pareixeran minuts.
Recorde… El dissabte passat, en la imposició de bandes, quant entrares al escenari, avanç de comensar el acte, mirares la teua banda de
fallera major. I després me mirares i me digueres: ¡ mama, encara no
me crec que siga pa mi!.
Pues si, Empar. Es tota teua. Es per a que enguany la portes al teu cor,
i després, quant el temps pase, la tingues al lloc mes presiat de la teua
casa. I pugues dir: Jo he sigut, fallera major infantil de la millor falla del
món. Ripalda Beneficencia i Sant Ramon.
I ara per a finalitzar... Empar, agarrat fort de la cadira… Ja?
Fort, molt fort. Estas preparada…? Ajudeu-me a contar… 5, 4, 3, 2, 1.
Empar, Comensa el teu regnat!!!!!
Te vull molt.
23 RIBESAN 09
Mi Prioridad
Mis Falleras Mayores del 2009
Aquí empezó todo.
Nuestro primer acto y el último que tuvo
San Miguel (en la barraca). F.M. Miriam
Ya empiezan los nombramientos.
Nadie puede faltar.
F.M. Rosa
Exclusiva: “Está Mar”
Falla Marqués de Caro.
F.M. Amanda
Merienda en RIBESAN. Todos tenían
vergüenza. Menos Empar (normal).
Nuestras famosas juntas de FM.
Falla Blanquerías.
F.M. Amparo
Cena de Navidad con la agrupación.
Las agendas de F.M.
Falla de L’arbre. F.M. Mª José
Falla Santa Cruz.
F.M. Piti
Falla Alta
F.M. Estela
Así empezábamos. Falla Serranos.
F.M. Marta
Así acabábamos..... ja, ja, ja
Mi Nombramiento
Como siempre, mi prioridad no me falla
Falla Baja F.M.Pili
Los ensayos en Sogueros...
Falla Plaza del Ángel F.M. Belén
Excursión a la Plaza de la Virgen
y............. LAS FIESTAS !!!! F.M. Patricia
Fotos de Carlos José Capella Bernabeu
Fotos de Carlos José Capella Bernabeu
Per dir algo… “ ma “ que tenim barra!!!
Hola amics! Per fi estic ací altra vegada donant-vos la tabarra.
Bé, esta vegada no vinc a contar-vos cap historieta, simplement
fer-vos un comentari que a tots ens afecta, o millor dit a tots mos
complau.
Vos imagineu un casal sense barra?
Puix ràpidament diguem que no. Més la meua pregunta sens dubte,
cal dir, és que si li donen el suficient valor a eixa barra, i
que gràcies a ella i el seu contingut podem gaudir. Quan dic el seu
contingut em referisc per supost a eixa cuina, on tenim el indispensable per a fer tota classe de tapes, sobretot en nostra setmana
fallera; no vull dir que no ens aprofitem de tindre dita cuina, que
per supost és hon mos fan, un grapat de bocates, que mos evita tindre que portar-los de casa… eixe imprescindible entrepà que no
mos pot faltar per al típic sopar de “sobaquillo” i també com no,
eixos esmorçars del típic blanc i negre o les bones butifarres que
mos porta el meu cunyat Llopis pare… i per cert, ara que em recorde, per algo li diuen de mal nom “Butifarra”.
Per cert, aprofitant l’ocassió des d’açí donar-li les gràcies al nostre
amic Paco, per l’esforç que suposa el fer tal quantitat d’entrepans. Jo
per sort o per desgràcia sé lo que suposa, perquè com tots sabeu,
com diu el refrà he sigut cuiner abans que frare.
30 RIBESAN 09
Bovy
Per tal motiu i per dir algo, és perquè modestament pense que
podriem aprofitar prou més el que tenim, i que altres casals volgueren tindre.
Què vos pareixeria si els divendres aplegarem al casal i tinguerem
sobre la barra recién feta una truïta de creïlles o d’alls tendres, o de
carxofes o un rastre de llonganisses per a torrar-les a la planxa a
ficar-les en el entrepà, per a sopar ben agust (xé, que bò!).
(D’ açò que no s’entere Paco que ho he dit jo, per si em dedicara
algún piropo que no crec que fora molt agradable!)
I per a donar idees per a la setmana fallera, què tal vos sentaria a
banda de la bona sèpia que mos fa el Barraquero, si tinguerem unes
gambetes a la planxa, o unes cigaletes aixina mitjanetes (per a què
ens resulten més econòmiques), o per exemple unes tellinetes fetes
en la sartén amb eixe sabor a llima, o per què no uns mejillons fets
a l’estil de Pilareta (dic mejillons perquè clòxines al mes de Març no
n’hi han). Tot açò pagat “a escote” en un preu mòdic perquè pugam
disfrutar d’eixos capritxos per al nostre cos.
I sense res més, em donaré per satisfet si m’haveu llegit el rotllet.
De totes les maneres, después d’haver-ho llegit, “busca, compara, i so
trobes algo millor… compra-ho!!”.
En record de
Julia Coll Sedó. 1932-2009
Fallera de
Ripalda Beneficéncia
i SanRamon, 1980-1997.
Bajo las escaleras,
miro desde la plaza
y te veo,
siempre.
Sales a la ventana a decir adiós
lanzas un beso
como hacía tu madre,
en el Barrio del Carmen,
desde el balcón.
La manzana está en el horno
la casa huele a tarta
he llegado tarde
y sabes que estuve
en esa discoteca prohibida,
tu también eras traviesa.
Me silbas en el camino
me lanzas el balón de básquet
jugamos en el pasillo,
las pruebas del corpiño han salido bien
habrá que descoser la cinturilla
y volver a poner el bies,
me das una moneda para el almuerzo
y mi padre se limpia los zapatos
con betún y alegría,
en la galería soleada,
donde comen los gatos y
tu madre, se sentaba a coser,
-estoy guapo, dice, y tu te ríes
y nos miramos con cara de chiste
morenos, al venir de la playa.
Hoy es lunes, me rascas la espalda
oigo sus pasos matutinos
frente a la cafetera
y los tuyos levantándome:
- Perezosa,
venga, arriba al cole!
Y pasan años.
Tantos que besas las fotos
de tu dormitorio, cada noche
y te acuestas sola, pero de día
la casa huele a galletas de canela
a pollo al curry
a porcelana rusa
a barcos de papel.
Tu andador está a la entrada
del dormitorio
hoy jugamos al cinquillo
y ganas la última partida
porque estás lúcida
para darte cuenta de todo,
del ayer lustroso
del hoy procastinado.
Y si me lees dices,
- ¿cómo se te ocurren esas cosas?
Y si te miro me enseñas a no rendirme.
Tanta fuerza, tanto amor discreto,
callado, tanto dolor que la
morfina ha convertido en baile,
días enteros luchando en hospitales
la habitación huele a cloro
y el ánimo a resignación.
Pero en la boda te agarraste a mi Rober
en ese vals milagroso,
y le esperabas
ahora cada tarde
para traerte un soplo de vida
en la frente y devolvernos una sonrisa
y agarrarte fuerte a mi mano
sudada, mientras la tuya
se iba enfriando, dedo a dedo.
Saldré de esta, decías...
Y has salido.
Libre, con tacones de aguja,
presumida y victoriosa
pasa pasear por la alameda
del brazo de mi padre
y reírte y abrazarnos
habiéndonos dejado
tan llenos de tí,
de toda esa fortaleza, esa lucha sabia,
ese ejemplo bueno de amor callado
sin una queja
y galletas de canela
para merendar.
Te digo adiós, mami, desde el balcón
y nos lanzas un beso, tras el cristal
como te gustaba hacer
en fallas, a tu gente:
a tus amigas de la infancia y la madurez
a tus vecinas
a tus sobrinos
a tu pequeña gran familia
la que fue, la que es, la que será…
Cumpleaños, santos, aniversarios
todas las fechas en tu cabeza
memoria de tía, de amiga, de esposa,
de madre que nunca supo ser suegra,
memoiria que hará que nunca te olvidemos.
Hasta luego, nos saludas
con tu mano
y me aprietas, lo noto
para poder decirte:
Gracias, madre, tanto me has enseñado,
tanto te he amado,
que la muerte no ha conseguido separarnos.
Julia Navarro Coll
31 RIBESAN 09

Documentos relacionados

Llibret any 2007 - Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon

Llibret any 2007 - Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon HEM
D´AGRAIR
LA
SEUA
COL.LABORACIÓ
ESCRITA
ALS
NOSTRES
HABITUALS:
Lucia
Agüera,
Marisol
Andrés,
Bovi, Artur
Carbonell,
Mamen
Dobón,
Jorge
i
MªTeresa
Fajarí,
Alberto
i
Javi
Gay,
Viktor
Gómez,
La
con...

Más detalles