Vidriera 5 - INS Montmeló
Transcripción
Vidriera 5 - INS Montmeló
Revista de l’Institut Montmeló Num 5 Juny 2012 La Vidriera Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 Continguts Conferència pag 6 Cinema pag 9 Llibres pag 11 Municipi pag 12 Pag. 3 Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 Editorial Hola lectors de LA VIDRERA Sou a punt de llegir el darrer numero d’aquest curs de LA VIDRERA i de començar les vacances. Aquest exemplar com sempre ha estat elaborat amb tota la nostre il•lusió Durant el curs hem viscut moltes experiències, hem après i hem conviscut; han passat moltes coses i de tots colors, però sobretot ha destacat el color groc, el color reivindicatiu de les samarretes en contra de les retallades en educació. Per això des d’aquest editorial volem dir NO: •A l’augment de les ràtios per aula •A l’augment econòmic de les matrícules universitàries. •A la manca de professorat per substitucions. i diem SI a un ensenyament públic digne i de qualitat. Bon estiu a tothom! Pag. 5 Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 Conferència Sònia Fernández-Vidal Una nova revelació de l’escriptura cientí!ca Conferència de l’escriptora Sònia Fernández-Vidal per Fran Díaz, David Reyes i Josep Sarrate (corresponsals de LA VIDRIERA) El passat divendres vint-i-tres de Març, la física i escriptora Sònia Fernández-Vidal va venir a Montmeló per donar una conferencia sobre física quàntica i el seu llibre La Porta del Tres Panys, una idea impulsada pel professor Ricard Campos, a la qual hi van assistir alumnes de tots els cursos del Institut Montmeló. La seva exposició va iniciar amb una breu explicació sobre la ciència i en particular la física, de la qual en va derivar cap a la diferenciació entre la clàssica i la quàntica. S’hi va centrar en aquesta última, ja que era el tema principal del seu llibre, on va exposar els principis bàsics d’una forma entenedora i fàcilment comprensible. Va explicar que els conceptes com la teleportació o el poder travessar parets, en física quàntica, no són impossibles, sinó poc provables. Això es deu a que la física quàntica no és intuïtiva i per això costa tant pensar que aquests conceptes, que sempre s’han considerat com a ciència !cció o fantasia, puguin ser vàlids (en possibilitats mínimes i molt remotes). La física quàntica estudia el comportament de la matèria en dimensions tant petites que es comença a notar els efectes de l’impossibilitat de conèixer amb exactitud la posició de les partícules; i per tant es tracta d’una ciència que avarca moltes incògnites. Les seves explicacions, combinades amb material videogrà!c, van resultar aclaridores per tots els alumnes presents que havien o no cursat assignatures cientí!ques. Finalitzant la seva exposició, la Sònia va obrir torn de paraula perquè li poguéssim fer preguntes. LA VIDRIERA: La Porta dels Tres Panys és una aventura inesperada que submergeix al lector en un misteriós univers, el món de la física quàntica, combinant la fantasia amb la ciència. Creus que hi ha una relació propera entre aquests dos conceptes? SÒNIA FERNÀNDEZ: Actualment es desenvolupen Pag. 6 cada cop més tecnologies que s’acosten a les invencions que es descriuen als llibres de ciència !cció del segle passat. S’acabarà per aconseguir tot allò que es creu màgia. A la física quàntica t’allunyes de l’experiència ordinària i la imaginació juga un paper important. LV: La teva intenció amb aquest llibre era poder ensenyar la física quàntica a tots els públics i fer-ho de forma entenedora. Creus que has aconseguit aquest objectiu? SF: Sincerament, sí. Inclòs m’ha passat que en altres conferències que he donat, els nens més petits són capaços d’entendre-ho millor que les persones grans. Això es degut a que com són petits ho accepten millor que no pas una persona gran que ha tingut més experiència amb la física durant la seva vida. Com més petits són, ho assimilen millor i més fàcilment. LV: Ha estat difícil sintetitzar la part més divulgativa cientí!ca amb la narrativa? SF: El que més va costa, va ser plasmar-ho en paraules que no fossin tant especí!ques del vocabulari cientí!c per tal de que les pogués assimilar tothom. LV:. En el teu llibre Quantic Love relates la història de Laila, una jove que viatja a Suïssa per a treballar com a cambrera al CERN, on coneix a Brian, un jove físic, i a un periodista atractiu pels quals oscil•la el seu amor. Es tracta, doncs, d’un argument propi d’una novel•la més juvenil o inclòs d’adults. En canvi, en La Porta dels Tres Panys, pel tipus de personatges i la trama, sembla estar adreçat a un lector més infantil o inexpert. És així realment? A qui va adreçat aquest llibre? S.F: Sí. La Porta dels Tres Panys més aviat està dirigit per a nens i nenes de nou o deu anys, pel tipus d’argument que presenta. No obstant, el llibre ha estat llegit més per un gran col•lectiu adult, a partir dels quaranta anys. Penso que l’avantatge de recórrer a la fantasia més infantil és que recuperes el nen petit que tots tenim a dins. En canvi, Quantic Love ha quedat acotada més per a un públic juvenil de catorze o quinze anys, més per la trama que per la part cientí!ca. LV: Al llibre, l’Edwen, l’elf cientí!c que acompanya a en Niko per l’univers quàntic, diu que es dedica a Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 la física clàssica, és a dir, la del nostre món. Quina relació hi ha entre aquestes dues realitats? SF: Efectivament, en el llibre es fa una separació entre aquests dos mons: el món quotidià i el món quàntic. Nosaltres quan sortim al carrer no estem acostumats a prendre dos camins alhora, o bé a travessar les parets. Vivim en un univers regit per les lleis de la física clàssica. Una de les grans portes dins del camp de la investigació és descobrir la manera de fer possible aquesta connexió amb el món quàntic, on les partícules i els àtoms es comporten d’aquesta manera tan estranya. No obstant, els investigadors i cientí!cs sempre ens fem una pregunta i és que si nosaltres som éssers formats a partir d’àtoms, que com hem dit poden travessar parets, superposar-se en dos estats alhora o teleportar-se, com pot ser que nosaltres vivim sota les lleis de la física clàssica? Avui dia continua sent un misteri que no es coneix amb exactitud però que esperem que en un futur, alguna generació de joves cientí!cs com vosaltres pugui donar-nos alguna resposta. LV: Quan en Niko assisteix a la creació de l’univers, s’explica com si es tractés d’un partit de rugby entre la matèria i l’antimatèria. Per què va guanyar la matèria? SF: Encara no ho sabem per què però estic segura que en poc temps obtindremrespostes. ens remuntem al que s’explica al llibre, una partícula de matèria no es pot crear per si sola, sinó que requereix del seu contrari, de l’antimatèria. No obstant, sabem que la matèria i l’antimatèria, en trobar-se, s’aniquilen. Aleshores, segons aquest principi de destrucció, ens fem la pregunta de què va passar en la creació del cosmos per a que no s’hagués aniquilat amb l’antimatèria. Al CERN s’estan portant a terme diversos experiments per tal de veure quina relació hi ha entre aquestes dues. Fins ara, el més recent ha estat l’experiment Alfa, en el que es va aconseguir retenir durant uns segons un àtom d’antihidrogen, sent molt interessant per a veure el comportament de l’antimatèria. LV: Quan el Niko visita la rellotgeria relativista, s’a!rma que es pot superar la velocitat de la llum. No obstant, recentment va sortir la notícia de que al CERN s’havia obtingut que les neutrins superaven per milmilionèsimes de segon la velocitat de la llum. Però ara s’ha tornat a desmentir argumentant un error en l’experiment. Quines conseqüències tindria questa a!rmació per a la física actual? S.F Segurament tots haureu escoltat parlar sobre l’experiment del CERN. Al Setembre de l’any passat en el projecte “Opera” es van presentar uns resultats que si més no van deixar a tota la comunitat cientí!ca sota alerta perquè presentaven una anomalia su!cientment gran com per a desbancar tot el que coneixem actualment sobre la física del cosmos. Aquest experiment consisteix en el següent: Al CERN van llençar neutrins -que són un tipus de partícules fonamentals-, y el que van mesurar es que aquests neutrins recorrien els 730 Km que constitueixen el CERN 60 nano segons més ràpids que la llum si hagués recorregut la mateixa distància en el buit. Es ben sabut que segons teoria de la relativitat d’Einstein, es postula que res pot anar més ràpid que la velocitat de la llum, es un límit còsmic; ja que a mesura que t’apropes a la velocitat de la llum el temps passa més a poc a poc. Imagineu que un cos anés a la velocitat de la llum, si el temps passa més lent, els seus batecs també. Per tant a la velocitat de llum el temps s’atura, si passes la velocitat de la llum, una de les especulacions y conseqüències dels neutrins es que es podria anar contra el temps, seria com el “Delorian”. Però sembla ser que per les últimes noticies, un dels mateixos experiments del CERN ha trobat que els neutrins, efectivament, viatgen a la velocitat de la llum. Per tant, l’experiment de “l’Opera” pot haver experimentat un error, però ara al mes de Maig es faran dos experiments més per a fer mesures paral•leles, que de fet així és com funciona la ciència. Així que res, estem encara tots expectants. LV: Per tant, si es superés la velocitat de la llum, quines conseqüències físiques es donarien? SF: La teoria de la relativitat hauria de ser re-formulada, estaríem igual que l’any 1905 que és quan va canviar la concepció del cosmos. LV:. Després d’haver llegit aquesta obra potser ens adonem de que l’univers no està determinat, com es creia en l’antiguitat. No és així? S.F: És una de les qüestions !losò!ques encara oberta a discussió. Per a molts de la comunitat cientí!ca, l’univers està regit segons l’aleatorietat. La indeterminació del cosmos és una perspectiva bastant vàlida avui dia. També, però, hi ha altres interpretacions, !ns i tot de la física quàntica, formulades de manera distinta, com les trajectòries de Bohr, en les que no hi entraré perquè això ho estudiareu més endavant. Aquestes formulacions expliquen els mateixos fenòmens però amb implicacions diferents. Tot i així, cap de les dues interpretacions encara és una veritat absoluta, sinó una especulació provisional. Pag. 7 Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 LV:. La Porta dels Tres Panys simbolitza l’entrada al món fantàstic i desconegut de la física quàntica. Es podria dir que d’alguna manera en han aportat aquesta porta dels tres panys de la mateixa manera que se li apareix a en Niko de camí a d’institut. Creus que en un futur aconseguirem obrir de bat a bat aquesta porta? De quina manera ens pot bene!ciar o perjudicar en un futur la física quàntica? SF: Realment, penso que sí. Crec que arribarà !nalment el que jo anomeno “revolució quàntica” i desvetllarà, si no totes, gran part de les incògnites que existeixen actualment. Encara que creiem que tots els fenòmens quàntics són molt llunyans a la nostra vida, la física quàntica hi està més present del que ens imaginem. El microones que utilitzem per escalfar la llet als matins, les connexions telefòniques i d’Internet, els DVD que posem a casa, les portes automàtiques dels centres comercials... Tot és gràcies al que coneixem avui dia de la física quàntica. Però amb aquesta nova revolució quàntica, crec que ens espera un futur cientí!c i tecnològic prometedor. L’entrada dels ordinadors quàntics, la criptogra!a... Per tant, estic segura que aconseguirem en un futur obrir aquesta porta per a endinsar-nos dins d’aquest món tan fantàstic i misteriós de la física quàntica. LV:. Finalment, què signi!ca ser físic a l’actualitat? SF: És una carrera difícil, aconseguir arribar a la investigació és molt difícil. Trobar feina, per la crisi, és molt difícil; però no us heu de guiar pel treball, heu de fer el que més us agradi. Però, sí que és cert que en nostre país, malauradament no hi ha investigació, per tant l’opció de mots investigadors és marxar, un destí podria ser els Estats Units on sí que hi han places d’investigació. Aquesta és una de les coses que tots hauríem de canviar, crear més cultura cientí!ca per a que es pugui fer recerca. Yo quiero correr por la arena Yo quiero volar por el cielo No quiero que suba la marea No quiero que se me nuble el cielo. Maria Gozalo Pag. 8 LA CARAVANA D'EDUCACIÓ VIÀRIA 11 al 13 d'abril de 2012 L’11 d’abril de 2012, es va instal•lar la Caravana d’Educació Viària a Montmeló. Fa més de vint anys, la policia local de Montmeló imparteix cursos d'educació viària als alumnes de 5è de les dues escoles de primària del nostre municipi amb la !nalitat de donar a conèixer la importància de la prevenció d’accidents en la nostra vida diària. També es va ampliar als alumnes de P5, instruintlos amb unes mínimes nocions i com a record es fa entrega d’un carnet de ‘bon conductor’. Els alumnes de 5è i 6è de les escoles Pau Casals i Sant Jordi, i els alumnes de 1r d'ESO de l'INS Montmeló van completar aquesta formació amb la visita a la Caravana d’Educació Viària Fundació MAPFRE-FCA. La Caravana d'Educació Viària Fundació MAPFREFCA s'instal•la a Montmeló perquè les escoles del municipi participin en una activitat educativa al desenvolupament complementari de l’activitat escolar i extraescolar. Aquesta caravana d'11 metres de longitud, disposa d'una aula equipada amb mitjans audiovisuals i transporta el material necessari per muntar un circuit de karts de 1000 m2. L’estudi de l’Institut de Seguridad Vial de FUNDACIÓN MAPFRE demostra la necessitat de millorar la seguretat dels escolars i el coneixement en educació viària dels més joves. Alumnes dels centres educatius de Montmeló van aprendre durant aquests dies les principals senyals i normes de circulació, i van participar en un circuit de karts on monitors especialitzats en educació viària van ensenyar les principals normes per aplicar-les a la vida real. La Caravana d’Educació Viària recorrerà durant aquest any un total de 13 municipis de Catalunya. A la presentació han participat l’alcalde de Montmeló, Antoni Guil, la regidora Mª Jesús Prieto, el regidor Jonatan Martínez, el gerent de la Federació Catalana d’Automobilisme Ramón Izquierdo i el director de MAPFRE a Mollet, Andrés San José. Laura Castellanos Judith Casanovas Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 Prueba de acceso a Ciclo Formativo de Grado Medio Esta prueba consiste en un examen que hace que puedas acceder a un ciclo medio sin tener la ESO. La Generalitat da una oportunidad a los jóvenes que no han podido acabar los estudios de secundaria o que han repetido algún curso y no les sale a cuenta repetir otra vez. Para ello tienen que tener 16 años o más. La prueba consta de un en total siete exámenes en los que haces: Catalán, Castellano, Inglés o Francés (a escoger), Sociales, Tecnología, Naturales y Matemáticas. En la página del xtec puedes ver algunas pruebas de años anteriores y así hacerte una idea de cómo serán, además en esta página aparece toda la información necesaria para la matrícula. Este año los exámenes fueron el día 2 de Mayo. Tardan una semana aproximadamente en colgar las notas en Internet en la mencionada página del xtec, aquí verás tu nombre y la nota de cada examen; si eres APTO, indica el día en que puedes recoger las notas Una vez aprobados puedes elegir el instituto donde estudiar. Por experiencia puedo decir que hacer el examen es muy buena idea siempre y cuando le dediques mucho tiempo de estudio ya que hay gente que está todo un año estudiando para estas pruebas y por lo tanto saca muy buenas notas. Austin Highsmith, Tom Nowicki. Sawyer, es un niño tímido, al que le van muy mal los estudios y cuyo único amigo es su primo Kyle, un genio de la natación que tiene que alistarse en el ejército. Un día, Sawyer de camino a la escuela se encuentra con un anciano pescador que está contactando con una protectora de animales para rescatar a un pobre del!n (Winter) atrapado en la orilla de la playa. El anciano le pide a Sawyer que no se acerque, pero Sawyer no puede evitar ayudar al animal y consigue liberarlo de la trampa para cangrejos. El delfín es llevado más tarde a la protectora donde Sawyer conocerá a Hazel, la hija del jefe del equipo de rescate maritimo. En el centro de recuperación marino Sawyer descubrirá un nuevo mundo. Sin embargo, las cosas se ponen mal para Winter porque su cola no ha podido recibir la su!ciente sangre y está muy debilitada... Hasta aquí la sinopsis de la película cuya visión os recomendamos. La historia del !lm está basada en hechos reales, además si queréis ver a la auténtica Winter podéis visitar la página www. seewinter.com. Elena Camuñas Benítez Cinema La gran aventura de Winter el del!n por Andrea Salido Bote y Susana Serrano Título original: Dolphin Tale. Director: Charles Martin Smith. Año: 2011. Guión: Karen Janszen y Noam Dormí. Música: Mark Isham. Reparto: Nathan Gamble, Cozi Zuehlsdorff, Harry Connick Jr., Ashley Judd, Austin Stowell, Kris Kristofferson, Morgan Freeman, Frances Sternhagen, Pag. 9 Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 BRÜNO Ficha técnica: Título: Brüno Año: 2009 Duración: 81 min. País: Estados Unidos, Inglaterra Director: Larry Charles Guión: Sacha Baron Cohen, Anthony Hines, Dan Mazer Música: Erran Baron Cohen Fotografía: Anthony Hardwick, Wolfgang Held Reparto: Sacha Baron Cohen, Gustaf Hammarsten Productora: Everyman Pictures / Four by Two / Media Rights Capital Sinopsis: Tras el éxito mundial de Borat, Sacha Baron Cohen interpreta a un reportero gay, con cierta obsesión por la moda y por el culto al cuerpo. Esto le llevará a parodiar a los diseñadores de alta costura y modelos además de mostrar los prejuicios de la sociedad norteamericana. Crítica: Sacha Baron Cohen sigue en su línea, después del documental “Borat: Lecciones culturales de América para bene!cio de la gloriosa nación de Kazajistán” sigue con ese estilo de una cámara que le sigue mientras hace reportajes y viaja por el mundo. Hay que decir que todas las reacciones y reportajes de esta película son REALES, esto quiere decir que ninguno (A excepción de Brüno y su ayudante Lutz) sabe que es una película de humor, cree que es una entrevista real. Hay que destacar el trabajo de actor que hacen los protagonistas porque hay que ser muy buen actor para crear unos personajes tan brutales, bestias y unos momentos tan extraños y escandalizadores y que la gente no se de cuenta de que son actores. Tiene escenas hilarantes que mezclan cámaras ocultas con entrevistas en las que se nota la habilidad de los guionistas para hacer una crítica bestial a través de éstas y seguir un argumento con sentido. Cabe destacar la rapidez y agilidad mental para la comedia que tiene Cohen, sabe improvisar una frase adecuada en el momento adecuado y muy naturalmente, se mete muchísimo en el personaje. Brüno, consigue ofender y escandalizar y a demás hacerte re"exionar mediante momentos que a veces rozan lo suicida ya que se juega la piel en algunas escenas como entrevistar a un terrorista y decirle “Quitaos las barbas, vuestro rey Osama parece una especie de mago sucio o Santa Claus sin techo”. En de!nitiva, esta película Pag. 10 logra el síndrome de la risa "oja y del dolor de barriga, uno no puede parar de reír hasta as!xiarse. Sacha Baron Cohen Sacha Noam Baron Cohen (13 de octubre de 1971) es un actor, humorista y guionista inglés conocido por sus papeles en Ali-G, Borat y Brüno. Empezó en el programa de la televisión británica The Eleven O’Clock Show interpretando al personaje Ali-G, un rapero de Londres. En este programa hacía pequeños monólogos y entrevistas a famosos como David y Victoria Beckam. Este papel le hizo ganar un British Comedy Award en 1999. Después de la popularidad que alcanzó su personaje en el Reino Unido creó un nuevo programa llamado Da Ali-G Show donde también creó a Borat, un reportero de Kazajistán, y Brüno, un reportero de moda austríaco homosexual. El programa estrenado en el año 2000 fue aclamado por la crítica y ganó dos Premios BAFTA en 2001, también Baron Cohen ganó un Royal Television Society Award y un Golden Rose como Mejor Comediante. La serie Da Ali-G Show se trasladó a la HBO en los Estados Unidos en 2003 y tuvo cuatro nominaciones en los Premios Emmy. En 2002 estrenó la primera película de unos de sus personajes “Ali-G Indahouse” que tuvo mucha popularidad en el Reino Unido y Estados Unidos. En 2006 estrenó la película de su segundo personaje “Borat: Lecciones culturales de América para bene!cio de la gloriosa nación de Kazajistán” un documental en que Borat viaja a Estados Unidos aprendiendo las costumbres de América. Este documental muestra y critica las conductas racistas, misóginas y homofóbicas de algunas personas entre otras cosas. Esta película ganó un Globo de Oro en la categoría de “Mejor Actor” y nominado a otro a “Mejor película”. También fue nominado a un Oscar a “Mejor guión adaptado”. Finalmente en 2009 estrenó la película “Brüno”, un nuevo documental en el que el reportero de moda austríaco y gay Brüno es despedido de su programa al estropear la semana de la moda de Milán e intenta alcanzar la fama en Hollywood. Este documental critica la homofobia, la moda y la fama entre otras cosas. El 13 de Julio de 2012 estrena en España su próxima película “El Dictador” en la que interpreta al General Aladeen, un dictador que arriesga su vida para impedir que la democracia consiga llegar al país al que oprime con tanto cariño. Rubén Cantón Melanie Montes Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 Llibres Saga:Los juegos del hambre ¿Libro o película? por Mylena Brito Alves, Silvia Matamoros Venegas Autora: Suzanne Collins Libros: “Los juegos del hambre”,”En llamas ”,“El sinsajo” Género: Ciencia Ficción/ Aventuras Subgénero: Juvenil Editorial: RBA “Los juegos del hambre” es el primer título de la saga del mismo nombre. En este primer volumen se explica el inicio de una gran lucha por la supervivencia. Todo empieza cuando después de una guerra, Norteamérica queda dividida en 13 distritos controlados por el Capitolio, quien maneja los 12 primeros distritos ya que el el último fue destruido. Para dejar claro que el Capitolio es quien tiene el poder organiza Los juegos del Hambre, combate en los que dos chicos de cada distrito deben luchar para sobrevivir y el ganador obtiene toda la fama en Panem (la capital) y muchas riquezas. Katniss Everdeen, una joven de 16 años, se ve obligada a participar para poder salvar a su hermana pequeña, Prim y dejar de lado a su mejor amigo Gale, quien le había propuesto escaparse con toda su familia al bosque.En los juegos Katniss se encuentra con Peeta y allí se ven obligados a !ngir una historia de amor para poder sobrevivir, aunque Peeta no necesita !ngir. En la arena se enfrentan con distintos peligros, principalmente los tributos(participantes del juego) del distrito 1,2 y 4 quienes cada año son los ganadores. En la recta !nal del juego Katniss y Peeta se encuentran solos con un tributo del distrito 2 que intenta matarlos, pero no lo consigue. Katniss pensando en su !ngida historia de amor decide que deberían morir los dos, y viendo esta acción el Capitolio decide dejar que sobrevivan los dos. “Los juegos del hambre” es una novela de aventura y !cción dirigida a los jóvenes. Ha ganado diversos premios, ya que es un libro muy adictivo. Aunque es un libro extenso, es muy fácil de leer. “Los juegos del Hambre” ha sido adaptado al cine y aunque ha sido un taquillazo no ha tenido buenas criticas. Muchas personas creen que ver una película es mejor que leer un libro, aunque... ¿Esto es cierto? Ver la película tiene muchas ventajas, porque es mucho más rápido y te ahorra hacer uso de la imaginación, ya que los intérpretes, paisajes y entornos los ves directamente. Al verla, todo parece muy real e incluso puede conectar con sus sentimientos. Sin embargo, frecuentemente, si lees primero el libro, con el que te imaginas todo y aprecias mejor las distintas cualidades de los personajes porque te lo explica detalladamente, si luego ves la película, te puede decepcionar ya que en la lectura ocurren ciertas cosas que no aparecen en las imágenes, también porque te haces a la idea de como son los personajes en tus pensamientos y después en el cine te puede parecer mejor o peor. Un ejemplo reciente es la primera parte de la trilogía de Los juegos del hambre, en que los lectores de la saga, comentan que la lectura es mucho más emocionante y espectacular que la película. Aunque la película te puede llevar a la lectura de este. La lectura te da una mayor autonomía porque el libro siempre te puede acompañar en tus desplazamientos; la lectura es una actividad íntima mientras que la visión del !lm es un acto más social, aunque veas la película en casa normalmente lo haces acompañado. Leer exige más esfuerzo, durante esta actividad la concentración es imprescindible porque debes codi!car los signos lingüísticos y a la vez transformarlos en imágenes; esto no sucede con la recepción cinematográ!ca donde adoptamos una actitud más pasiva. Sea cual sea vuestra opción, literatura o cine, lo maravilloso es poder evadirse en la !cción y salir por un momento de lo cotidiano. Andrea Salido Susana Serrano 4º Pag. 11 Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 Municipi Jerga Montmelonentse por Anabel Zamora De estrangis: sin que nadie se de cuenta. Semarla: que se note. Patillero: algo sin sentido, sin saber por que. Cacho: mucho, demasiado. Escurcar: guardar Del trankis: tranquilamente. Del ways: muy bién Garrear: pedir En un pliki: en un momento Briza: muy bueno Por la banda: por algún lado. Chichhaua: insulto en buen rollo Warro: buena persona, buen amigo Tete: hermano de pegatina Noseke: sin saber por que De buen royo: buen ambiente Pa la penia: para la gente del pueblo Gitanos de Calella: hermanos Que "ipas: buenisimo Chapilla: policia Yonkis clan: grupo de personas que se juntan en el cesped. Ke ize: que haces Busca: que no se puede Eso me comentan: eso me dicen Fotuka: foto Arme caso: hacme caso El Pavo tio: como metes la pata Como entra: que gusta mucho A pachas: a medias Un papelilio: un papel Podeu trobar una versió digital d’aquesta revista a la web de l’Institut: www.insmontmelo.cat Pag. 12 Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012 LIBROS LEIDOS EN EL PLAN LECTOR. 4)Autor: L.S Lewis Titulo: Les Croniques de Narnia: El lleó, la bruixa i l’armari A continuación podréis ver la lista de los libros del plan lector que leemos en media hora durante todos los días de la semana. •1 ESO •4 ESO. 1) Autor: Jordi Sierra i fabra Titulo: El niño que vivía en las estrellas 2)Autor: Louis Sachar Titulo: Hay un chico en el baño de las chicas 3)Autor: Vìctoria Forester Titulo: La niña que podía volar 4) Autor: Robert L. Stevenson Titulo: Los mejores relatos de terror llevados al cine 5) Autor: Francisca Ibáñez Titulo: Mortadelo y Filemón: Los inventos del profesor Bacterio 6)Autor: Geronimo Stilton Titulo: El galeón de los gatos piratas 7)Autor: Steve Stevenson Titulo: La perla de Bengala 8) Autor: Gemma Lienas Titulo: Callejón sin salida 9) Autor: Jeff Kinney Titulo: Diari del Greg 10) Autor: Tea Stilton Titulo: Aventura en Nueva York 11)Autor: Luigi Malebra Titulo: 40 historias de bolsillo 12)Autor: Elvira Lindo Titulo: El otro barrio 13)Autor: Jordi Sierra i Fabra Titulo: La música del viento 14)Autor: Jose Mª Carrasco Titulo: Capitan Nadie 15) Autor: Elvira Lindo Titulo: Manolito tiene un secreto 16)Autor: Rosa Montero Titulo: Las barbaridades de Barbara 17) Autor: James Preller Titulo: Los cromos robados 18)Autor: Erick Känster Titulo: La conferencia de los animales •2 ESO 1) Autor: Emilio Calderon Titulo: El misterio de la habitación cerrada 2) Autor: Charles Dickens Titulo: Oliver Twist 3)Autor: Enrique Gudin de la loma Titulo: En primaria todos eramos muy listos 1) Autor: Eduardo Mendoza. Titulo: Sin noticias de Gurb. 2)Autor: Jordi Mata. Titulo: Una altra guerra per a Ney. 3) Autor: Carlos Ruiz Zafón. Titulo: Luces de Septiembre. 4) Autor: Irene Serrano. Titulo: Hombres que creyeron ser dioses. 5) Autor: Mary Higgins Clark. Titulo: Dos niñas vestidads de azul. 6) Autor: Isabel – Clara Simó Titulo: Joel. 7) Autor: Louis Lowry. Titulo: Un estiu per morir. 8) Autor: Eluira Lindo. Titulo: El otro barrio. 9) Autor: Antonio. Titulo: El cartero de Neruda. 10) Autor: Mary Shelly. Titulo: Frankestein. Pag. 13