Curs de fotografia nocturna de Jordi Gallego

Transcripción

FOTOGRAFIA NOCTURNA
Recull de recursos sobre fotografia nocturna.
1. Informació de la web de Jordi Gallego: pàgines 2 a 29
http://gallego.cat/decaleg-fotografia-nocturna.html
2. Recopilació de tres articles de Alister Benn, dels números 1, 2 i 3 de la revista Landscape Photography
Magazine, The Art of avalaibleNight Light: pàgines 30 a 48
És en anglès però està força bé.
http://landscapephotographymagazine.com/magazine-archive/
3. Curs en video corresponent a la sessió 10 del curs on line de fotografia Un año de fotografia, impartit
per José Benito Ruiz. Aquest capítol és molt recomanable i una part està impartida pel mateix José
Benito Ruiz i una altra és una Master Class impartida per Mario Rubio.
Resum del contingut dels videos: pàgines 49 a 60
http://www.tucamon.es/contenido/ciclo-un-ano-de-fotografia-la-fotografia-nocturna
4. Webs interessants:
Noctámulos.org : http://www.noctambulos.org/
The Nocturnes: http://www.thenocturnes.com/index2.html
Mario Rubio: http://www.fotografonocturno.com/
Jordi Gallego: http://www.gallego.cat/
1
FOTOGRAFIA NOCTURNA
Jordi Gallego i Caldas (http://gallego.cat/)
1.- Que s'entén per fotografia nocturna?
Les imatges realitzades en el interval de temps que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l'ínici del
crepuscle matinal. Per tant, la fotografia crepuscular també pot ser considerada com una branca de la fotografia
nocturna. Normalment la gent dóna per entès que la fotografia nocturna són les fotos realitzades amb completa
foscor amb temps d'exposició molt llargs, és el que anomanem fotografia nocturna de llarga exposició, que
paradoxalment pot semblar una imatge realitzada de dia.
1/60" f/5.6 iso200 400mm. Sub.exp. -1
180" f/5.6 iso100 17mm. + llum de lluna plena
2
2.- Què es pot fotografiar de nit?
La resposta és tant àmplia com curta, tot menys el sol. Arquitectura, reportatge, astronomia, natura morta,
retrat, paisatge urbà, focs artificials, marines, alta muntanya, inclemències meteorològiques, viatges, fantasia,
abstracte, flora i fauna, etc. exactament el mateix que durant el dia. Tots els temes són vàlids a l'hora de realitzar
fotografia nocturna.
1" f/4 iso100 17mm.
1/60" f/2.8 iso400 22mm. + flash
3.-Quin és l'equip necessari per a realitzar fotografia nocturna?
L'equip bàsic seria una càmara amb obturació "Bulb", una òptica preferiblement gran angular, un sòlit i estable
3
trespeus, un comandament a distància o cable disparador, un flash i alguna llanterna. Això seria el indispensable
per a realitzar fotografia nocturna, després segons les necessitats de cada un es pot anar incrementant l'equip. És
molt necesaria una llum fontral de cap, un punter làser per enfocar o pintar, brujola per orientar-se, més
òptiques, una funda de plàstic per a protegir la càmara de la pluja o de la humitat. un tai de cartolina negre, un
cronometre, un comandament amb intervalómetre, etc. Sempre condicionats pel pes i volum de les coses,
sobretot si hem de cobrir llargues distàncies a peu.
350" f/4.5 iso100 17mm. + llanterna
90" f/4.5 iso200 17mm + 2 flash
4.-En fotografia nocturna la frase feta "pintar amb llum", que vol dir?
Podem fer el símil de considerar la nit com una pissarra fosca i nosaltres només pintarem o il.luminem allò que
ens interessi ressaltar després d'obtenir una exposició correcta de les llums ambientals. Són diverses tipus de
4
llum que podrem utilitzar: flaixos, llanternes, llums de fanals, cotxes, torxes, espelmes, pirotècnia, neons, làser,
càtodes, etc. Una vegada més serà la nostra imaginació la que posi els límits. Us puc garantir que un cop
acostumats a realitzar moltes sortides de fotografia nocturna, no només trobareu avantatges en pintar només
allò que us interessa (com els pintors) sinó que a més us serà més difícil realitzar fotografies amb llum diürna.
128" f/5,6 iso100 17mm.
+ flash + llanterna
117" f/4'5 iso200 17mm. + llanterna
5.- Millor en format Raw o Jpeg, en fotografía nocturna?
Raw sense dubtar-ho ni un moment. No sóc un fanàtic del RAW, ni és el moment de dissertar sobre les
excel.lències o inconvenients d'aquest format, així que només posaré un exemple dels avantatges d'usar-lo en
fotografia nocturna o amb il.luminacions molt difícils. El RAW ens donarà profunditat de color, com a mínim, 12
bits davant dels 8 bits del JPEG. Traduït a temps d'exposició això vol dir que si fem una fotografia en RAW amb
5
llums molt complicades amb diferents intensitats de lluminositat amb un temps d'exposició de 120 segons
podrem aconseguir ajustar sense cap tipus de problema totes les difernts llums que per la seva intensitat
necessitin un temps d'exposició comprès entre 10 i 1200 segons. O el que és lo mateix amb el format RAW
tindrem un rang dinàmic de 8 passos entre el blanc pur i el negre absolut. Així doncs farem servir el format RAW
en fotografia nocturna, el temps ens donarà la raó de que és el millor, encara que ens representi una mica més de
treball a l'hora de processar les imatges.
15" f/5.6 iso100 17mm.
1/4" f/8 iso200 17mm
sub.exp. -3
6.- Com mesurem correctament la llum en fotografia nocturna de llarga exposició?
En fotografies crepusculars els automatismes de les càmeres funcionaran perfectament. En plena nit quan siguin
necessaris temps d'exposició superiors a 30" (generalment la velocitat més lenta de les càmares) situarem el dial
de selecció en posició "bulb" el que vol dir que un cop seleccionat un diafragma tindrem l'obturador obert el
6
temps que nosaltres desitgem, des del moment de prémer el disparador fins que el deixem anar. En fotografia
nocturna la llei de la reciprocitat amb l'ajuda dels ISO ens serà útil per calcular aquest l'interval de temps i
aconseguir una exposició correcta de les llums ambientals. La fotografia és matemàtica pura, totes les
numeracions, diafragmes, iso i velocitats no estan perquè sí, cada valor duplica o redueix a la meitat el pas al
següent (compte, gairebé totes les càmeres ja porten intervals de terços o meitats) de manera que si augmentem
un valor i disminuïm la mateixa quantitat de l'altre, la quantitat de llum que rep el sensor és la mateixa. Per
exemple. seleccionem un ISO molt alt 1600 i el fotòmetre de la càmara ens diu que la exposició correcta és f/4 i un
temps de 10 segons. Doncs bé, amb un ISO 100 (4 passos meys; 1600-800-400-200-100) amb f /4 i ja amb el dial
en posició "bulb" podrem deixar l'obturador obert durant un temps de 160 segons (4 passos més; 10"-20"-40"80"-160") i aconseguirem una exposició exactament igual que l'anterior. És bo saber-ho i entendre-ho però ja us
asseguro jo que un cop haureu realitzat algunes sortides allò més fàcil i ràpid, en la majoria de casos, és corregir
una primera exposició realitzada a cop d'ull, mirant l'histograma i ajustant l'exposició correcta. ;-) En fotografia
nocturna moltes vegades haurem de triar el més senzill i fiable.
13" f/5.6 iso100 17mm. amb filtre degradat +2
7
8" f/5.6 iso 1600 + llenterna
128" f/5.6 iso100 + llanterna
7.- Per obtenir una exposició correcta en fotografia nocturna, millor sobre-exposar o sub-exposar? .
Ni una cosa ni l'altra, l'exposició correcta és aquella en que la gràfica de l'histograma omplirà des de el costat
esquerra de les sombres fins arribar al costat dret de les altes llums, sense sobrepassar-lo. Una imatge amb aquest
histograma tindrà la màxima informació en detalls i tons, però serà com una fotografia realitzada de dia. Això es
donarà en poques ocasions, amb nits de pleniluni o llocs molt il.luminats. L'histograma d'una fotografia nocturna
realitzada en la foscor de la nit, la gràfica estarà situada molt a l'esquerra amb molt espai buit sense informació a la
dreta. Podríem dir que és un histograma clàssic de fotografia nocturna, almenys un dels més habituals, però de cap
manera serà una fotografia subexposada. Personalment estic passant per una etapa en què m'agrada la fotografia
nocturna densa i fosca, però procuro aconseguir-les posteriorment en el processat. Evito sempre sobreexposar, no
sobrepassar la dreta de l'histograma. Em resulta molt més difícil corregir les llums cremades que no les denses
ombres. L'histograma té unes fines línies verticals, cadascuna d'elles és l'equivalent a un pas de llum, per desplaçar
la gràfica una linea més a la dreta (aclarir) hem de doblar l'exposició i per desplaçar-la una linea cap a l'esquerra
(enfosquir) em de reduir-la a la meitat. Depenent de l'efecte que vulguem obtenir tindrem que utilitzar els
diagrames o les velocitats amb l'ajuda dels ISO. També veurem que les diferents exposicions ens faran variar les
tonalitats i fins i tot algunes vegades els colors, principalment de les llums ambientals.
8
384" f/4 iso100 17mm. llum lluna + flash + llanterna
1" f/5.6 iso100 17mm + Flash
subexposada en el processat
8.- En fotografia nocturna és recomanable treballar amb sensibilitats ISO molt altes?
No, l'ISO ideal per fotografia nocturna són les sensibilitats més baixes, l'equivalent de la càmara. L'iso és una
amplificació de la senyal lluminosa que ha arribat al sensor, si s'amplifica molt aquesta senyal aparèixen
interferències (soroll) en algunes parts de la imatge. Per a algunes càmares amb censor petit i un factor de conversió
alt un iso 800 ja dóna problemes de soroll. Mentre que altres càmeres un iso 1600 el soroll és imperceptible, són
càmaras amb sensor "full frame" i amb possibilitats d'arribar fins a 25000 iso. Només en comptades ocasions serà
millor aumentar le sensibilitat. Primera, sempre serà millor augmentar el iso abans que subexposar la imatge i
posteriorment intentar recuperar les llums. Segona, juntament amb un diafragma molt obert i en nits molt tancades,
sense lluna, poder capturar moltes més estrelles, estels fugaços o nebuloses com la Via Làctea. En fotografia
nocturna de llarga exposició no tot el soroll és produït pels ISO elevats, hi ha un altre tipus de soroll més
desagradable encara produït per l'escalfament del sensor amb temps d'exposició molt llargs.
9
15" f/5.6 24mm iso100
2" f/5.6 24mm. iso800
1/2" f/5.6 24mm. iso3200
zones ampliades - càmara Canon EOS 5D - imatges RAW sense procesar - llums faroles platja
El soroll no és uniforme, aquí veiem que afecta més a les parts "fosques" en el negre apareixeria igual en intentar
aclarir.
10
9.- És efectiva l'opció de reducció de soroll en les llargues exposicions de la fotografia nocturna?
Si, per tal d'aconseguir la màxima qualitat dels nostres arxius però amb l'inconvenient de que la càmara trigarà el
mateig temps en guardar la imatge. Dit d'una altra manera, si fem una fotografia nocturna de 5 minuts
d'exposició, necessitarem que passin 5 minuts més abans de poder realitzar una altra foto. A més del ON / OFF
algunes marques inclouen la possibilitat AUTO, de manera que serà ella qui decideixi quan activar-ho depenent
del temps d'obertura, dels iso o la temperatura del sensor. No podrà estar activat quan pretenguem fer diverses
preses de fotografia nocturna de llarga exposició seguides amb temps de més de 3 / 5 minuts, per exemple una
circumpolar amb repetides exposicions amb intervals de menys de 1 segon. Podrem treure el soroll posteriorment
a l'ordinador durant el processat amb diferents programes.
11
350" f/2.8 iso200 17mm. imatges subexposades i forçat el processat per exagerar l'aparició de soroll.
amb reducció de soroll
sense reducció de soroll
10.- En fotografia nocturna quina és la millor manera d'enfocar?
En les hores crepusculars molt probablement el AF (enfocament automàtic) encara funcioni, Després a mesura
que entri la foscor es tornarà boig i no trobarà res per enfocar. Abans d'explicar les diferents opcions dir-vos que
ens trobarem òptiques senzilles generalment zoom en què no s'indiquen gràficament les distàncies numèriques,
metros i peus, on la càmera està enfocant. Això sens dubte serà un problema més. Per a aquestes el més
aconsellable és il.luminar la zona d'interès amb una llanterna o làser i enfocar amb la càmera en AF, després sense
tocar l'anell d'enfocament situar el commutador d'enfocament en MF (focus manual). Ja són moltes les càmeres
que mitjançant les funcions personalitzades permeten situar el bloqueig del AF en un botó diferent del
disparador. (Cànon en *), això ens permetrà enfocar la zona d'interès amb AF il·luminat amb una llanterna o làser
i prement el botó *. Un cop la càmara ja ha enfocat podrem prémer el disparador sense perill de perdre
l'enfocament. Per a aquells que els seves òptiques si tinguin indicades numèricament les diferents distàncies, amb
el commutador en MF, només cal mesurar la distància i situar-la, girant l'anell d'enfocament, fins situar-la en
l'osca que indica el punt de focus. Si la nostra intenció és aconseguir una imatge nitida de dos punts d'interès
situats en dos plans diferents, un a prop de la càmera i l'altre molt lluny, no serà suficient saber que amb un
diafragma tancat tindrem molta profunditat de camp, necessitarem saber que és i com trobar la hiperfocal.
Aquesta és sens dubte la millor manera d'enfocar en fotografia nocturna, situar el punt d'enfocament en la
hiperfocal. En casos extrems en què la hiperfocal no aconsegueixi enfocar els diferents plans, tindrem una
"complicada" manera d'enfocar per parts i en dos temps, simplement amb una exposició llarga enfoques i
il·lumines primer un pla, després amb cura mous l'anell d'enfocament passant a enfocar i il·luminar el pla següent,
condició indispensable és que els diferents plans estiguin completament a les fosques. També podríem fer
diferents preses enfocant un plànol diferent en cada presa i després amb un programa de retoc fusionar les parts
nitides de cadascuna.
12
108" f/4 iso100 17mm. llums faroles
dos enfocs a 0.50 m. i 5m.
128" f/5.6 iso200 35mm. + llanternes
11.- Que és la hiperfocal i com trovarem?
La hiperfocal és un punt imaginari on situar l'enfocament per tal que la imatge resultant tingui nitidesa des d'
infinit fins a la meitat de la hiperfocal cap a la càmera. El valor de la hiperfocal variarà depenent del tipus d'òptica
(distància focal), de l'obertura (diafragma) i del tipus de sensor (cercle de confusió). Abans totes les càmeres
portaven a la part superior de la lent unes marques (números f /) dibuixats a esquerra i dreta del punt
d'enfocament. Era un xivato per saber la profunditat de camp que ens donava cada diafragma i poder saber la
hiperfocal d'una manera ràpida. Senzillament es situava infinit sobre el diafragma escollit i la distància que
quedava just demunt el punt d'enfocament era la hiperfocal. Si les vostres càmares no tenen aquestes marques
no desespereu, es pot calcular. Hiperfocal = distància focal al cuadrat dividit per el resultat de multiplicar el
diafragma per el cercle de confusió màxim. El resultat son milimetres dividint per mil obtindrem la distancia
hiperfocal en metres. Que continua sent molt complicat, dons més fàcil encara cercar-la a www.dofmaster.com
on buscant la marca i model de càmara ens donarà una taula de calcular molt fàcil d'utilitzar. Un cop trobada la
13
distància hiperfocal girem l'anell d'enfocament i situem la distància hiperfocal en el punt d'enfocament i
obtindrem nitidesa des de infinit, per un costat, fins a la meitat de la distància hiperfocal, per l'altre cantó. Ja es
pot accedir a aquestes taules per mòbil. El cercle de confusió de la vostra càmera també el trobareu a
www.dofmaster.com
A l'esquerra amb les marques de la profunditat de camp, a la dreta sense.
307" f/6.3 iso100 17mm.
Hiperfocal = distància focal al cuadrat (17 x 17 = 289) dividit per el resultat de multiplicar el diafragma per el
cercle de confusió ( 6.3 x 0.030 = 0.18). Tenim 289 / 0.18 = 1.605 de distancia hiperfocal.
Situem l'anell d'enfocament a 1.6 metres i obtindrem una nitidesa des de la meitat de la distància hiperfocal 0,8
m. fins infinit.
12.- En fotografia nocturna que és millor utilitzar diafràgmes oberts o tancats?
Els diafragmes tancats (més de f/8) gairebé seran exclusius de les hores crepusculars per obtenir molta
profunditat de camp o per aconseguir un efecte estrella amb els punts de llum molt lluminosos. Amb els
diafragmes oberts (menys de f / 5.6) podrem captar major nombre d'estrelles, moltes més de les que apreciem a
primera vista. Tambè amb els diafragmes oberts podrem utilitzar temps d'exposició més ràpids, o el que és el
mateix tindrem l'obturador obert menys temps i ens onarà menys problemes de soroll. L'ús del flaix també ens
condicionarà a usar diafragmes oberts, la seva llum arribarà més lluny quan més obert sigui, independentment del
14
temps d'obturació escollit. Conclusió en fotografia nocturna els diferents tipus de diafragmes ens seran utils
depenent del resultat que pretenguem obtenir. Recordeu que els diafragmes intermedis seran els que ens
donaran menys problemes de nitidesa i aberracions cromàtiques sobretot a les cantonades de la imatge.
30" f/18 iso100 17mm.
300" f/3.5 iso200 17mm.
+ 2 llanternes
13.- Com afectaran a la imatge els diferents temps d'exposició en fotografia nocturna?
Els diferents temps d'exposició a més d'afectar principalment aquelles imatges en les que incloguem un tema en
moviment dins de l'escena. Començar per recordar que temps d'exposició excessivament llargs afectaran
negativament en la qualitat de la imatge, apareixerà soroll molt probablement produït per l'escalfament del
sensor. En hores crepusculars per aconseguir moviment amb l'aigua, depenent de la distància i del tipus òptica,
amb velocitats entre 1/15 i 5 segons aconseguirem unes textures en forma de traços, amb més de 20 segons
quedarà un efecte com de boira. Els núvols amb temps d'exposició llargs (minuts) perdran la seva textura, però si
tenim la sort que hi hagi una mica de llum de lluna adquiriran sensació de moviment. Les estrelles amb temps de
més de 15 "ja es converteixen en línies de diferents colors, a més temps d'exposició major és el seu traçat, influint
el tipus d'òptica (amb un teleobjectiu les línies es veuran més llargues) i l'orientació de l'angle de presa (mirant al
15
nord menys traçat tindran). En paisatges urbans amb temps també llargs la gent s'esvairà i els cotxes en moviment
es convertiran en traços de color blanc o vermell segons la seva direcció. Igual que amb els diafragmes el temps
d'exposició en fotografia nocturna dependrà del resultat que pretenguem obtenir i de les condicions de llum.
1/4" f/5.6 iso400 17mm + filtre degradat +2
10 expos.de 200" f/4 iso100 17mm. + flash + cotche
14.- Com aconseguir les línies produïdes pels estels?
La terra gira al voltant del seu eix de rotació donant una volta cada 24 hores i aixó produeix la sensació que les
estrelles, satelits, planetes i altres astres es moguin al seu voltant, quan realment som nosaltres que donem voltes
com una baldufa. A efectes fotogràfics això vol dir que en nits clares i de poca contaminació lumínica utilitzant
diafragmes oberts i temps d'exposició de més de 30 segons aconseguirem plasmar aquestes traces de diferents
gruixos i colors que en una immensa majoria són estrelles. Com més temps d'exposició, més llargues seran les
traces. Si fem servir una òptica amb una distància focal llarga evidentment les traces es veuran més grans. Quan
més al nord apuntem amb la nostra càmara més petites seran les línies, de manera que l'estrella polar situada al
nord no es mourà, sempre serà un punt. Les exposicions molt llargues de més de 10 minuts per aconseguir llargs
traçats ens donaran problemes la contaminació lumínica i el soroll per temperatura del sensor. El primer el podem
solucionar buscant en lloc sense contaminació lumínica (molt difícil de trobar). El segon fent diverses preses
16
seguides amb intervals de temps mínims (1") i després mitjançant un programa informàtic les fusionarem. En
fotografia nocturna la caça d'estrelles és un dels temes preferits pels noctàmbuls.
440" f/5.6 iso400 17mm.
+ llums faroles platja
14 expos de 200" f/4.5 iso100 17mm. + llanterna
15.- Que és una circumpolar, en fotografia nocturna?
Segons el diccinari les circumpolars són estrelles situades a prop del pol que descriuen un cercle complet sense
tocar l'horitzó. L'efecte que produeixen aquestes traces estelars serà diferent segons la direcció en que fem la
fotografia. Cap a l'est o oest seran traces perpendiculars o paral.leles a l'horitzó, cap al sud seran unes traces més
circulars i cap a el nort totes faran cercles perfectes al voltan de l'Estel Polar. Aquets cercles que van dibuixant els
estels al voltant de l'Estel Polar amb temps d'exposició molt llargs formen allò que anomenem en fotografia
nocturna una circumpolar. Amb temps d'exposició de 5 / 10 minuts ja podem intuir la seva formació, però serà
amb exposicions molt més llargues de 100/250 minuts o quan estàs seran verdaderament expectaculars. La millor
manera de realizar una exposició de 120 minuts (2 hores) és amb un intervalòmetre,(mando a distancia amb
17
rellotge en el que pots programar el nùmero de exposicións, el temps de cada exposició i el interval entre
exposicions). Per exemple; 120 fotos de 60 segons amb un interval de 1 segon, entre foto i foto.
10 expos. de 300" f/4.5 iso100 17mm. + flash
16.- Com trobarem l'Estel Polar?
L'Estel Polar és l'estel del nord. És l'única estrella que no canviarà de posició dons coincideix (de moment) amb el
nord de l'eix de rotació de la terra. Totes les altres "giraran al seu voltant" en el sentit invers a agulles del rellotge.
Evidentment només es visible des de l’hemisferi nord, en l’hemisferi sud tenim la Creu del Sud. Un cop estem
orientats i sabem on es el nord, tenim que trobar l'Ossa Major. Desprès traçant una línia recta d'unes quatre
vegades el cap de l'Óssa Major ens portarà fins l'extrem de la cua de l'Óssa Menor, aquesta és l'Estrella Polar. Una
vegada localitzada un parell de vegades és relativament fàcil trobar-la. Un altre encant de la fotografia nocturna,
a més de fotografia et indueix a aprendre una mica d'astronomia.
18
37" f/2.8 iso400 17mm.
17.- Com influirà la lluna en les nostres imatges de fotografia nocturna?
La lluna afectarà de manera decisiva els nostres traballs, a més d'influir en l'estat d'ànim del fotògraf, ho farà de
manera física i més visible il.luminant amb diferents intensitats el tema escollit i en la composició quan la
incloguem, o no, dins de l'enquadrament. Abans de parlar a efectes pràctics de com afectarà a les nostres imatges
hem de saber que el nostre únic satèl.lit natural triga a donar una volta completa al voltant de la terra (rotació) 27
dies i gairebé 8 hores, un mes lunar és el temps que triga en repetir la fase lunar te 29 dies i gairebé 13 hores
(translació) , sempre veiem la mateixa cara de la lluna perquè triga a donar una volta sobre el seu eix el mateix
temps que en donar una volta al voltant de la terra, la lluna retarda diàriament la seva sortida respecte a la del sol
uns 50 minuts, pot semblar molt brillant però és de color fosc semblant al carbó i només reflecteix un 7% de la
llum que rep del sol, segons la disposició de la Lluna, la Terra i el Sol, es veu il.luminada una major o menor porció
de la cara visible, son las diferents fases lunars: Lluna Nova és quan la Lluna està entre la Terra i el Sol i per tant
no la veiem, Quart Creixent i Quart minvant, la Lluna, la Terra i el Sol formen un angle recte, de manera que es
pot observar la meitat de la Lluna, en el seu període de creixement o decreixement, i Lluna plena passa quan La
Terra es troba entre el Sol i la Lluna; aquesta rep els raigs del sol a la cara visible, per tant, es veu completa.
Teòricament la lluna surt per l'est, però com la seva òrbita no coincideix paral.lelament amb la de l'equador
terrestre es desviarà uns graus cada dia. Tots els interessats en aquest tema teniu un programa de sortida i
postes, de sol i de lluna que és una passada "The Photographer's Ephemeris" el podeu descarregar
aquí http://stephentrainor.com/tools .
No sóc partidari de donar una taules d'exposicions per a cada període de lluna doncs hi haurà masses variables, a
part de les constants de la càmera: velocitat, diafragma i sensivilidad, tambè dependrà de la fase en què es trobi:
de la seva alçada, de la seva intensitat, de les condicions atmosfèriques, de les llums ambientals, etc. Les nits
tancades de lluna nova, o sigui sense lluna, són ideals per realitzar fotografies de les estrelles. A les nits de
pleniluni tindrem una llum gairebé com la del sol, amb unes ombres molt profundes. Particularment prefereixo les
llunes de quart creixent o minvant, les trobo més emmotllables. Igual que és preferible tenir lluna i núvols, és
molt més escènic, que no cel completament clar. Amb lluna plena i situada dins de l'enquadrament de la foto amb
velocitats de més de 30 segons i òptiques gran angular 10/24, la lluna ja quedarà deformada a causa del
moviment. Mentre que amb mitja lluna il.luminada, en un dels quarts, podem donar tranquil.lament un temps de
60 segons i obtindrem un punt il.luminat rodó com si fos lluna plena. També dir-vos que la distància focal influirà
en el temps de exposició mínim perquè no surti moguda. Amb teleobjectiu de 400 mm. són suficients 5 segons per
perdre tota la nitidesa dels detalls de la lluna. Per acoseguir tot el detall i textures del seu interior tindrem dues
19
solucions: realitzar-les quan encara hi hagi residus de llum diürna, a l'hora blava o bé fer una lectura de llum
puntual, només de la lluna. No és d'estranyar que per fer una fotografia nocturna de la lluna plena amb un
teleobjectiu, amb una lectura automàtica i amb mesurament puntual de la llum, obtinguem una exposició de més
1/250 segons a f/5.6 ISO100.
30" f/4.5 iso100 105mm + lluna arrodonida amb retoc posterior
realitzades el mateix dia amb un eclipsi total de lluna. Diafragma, iso i distancia focal sempre la mateixa f/5.6
ISO800 400mm
Amb temps diferents: la 1 a 1/8", la 2 a 1/2000", la 3 a 1/1000" i la 4 a 1"
18.- Quan és la millor hora per realitzar fotografia nocturna?
Qualsevol moment és bo, l'ho ídeal és treure-li el màxim rendiment a cada instant de la nit. Començar amb les
20
llums crepusculars del capvespre, després nit tancada i acabar amb els llums de l'alba. Bé això en el mes de juliol
que les nits són més curtes. El color de la llum natural ens anirà canviant a mesura que es faci fosc i comencessin a
dominar les llums taronges de la contaminació lumínica de les ciutats. Les condicions meteorològiques influiran
molt, depenent de tenir un cel clar, amb núvols, amb núvols i vent, o amb núvols i tempesta. És bo tenir una idea
determinada del que vols fotografiar, però per diversos motius això no sempre serà possible. El millor és sortir,
veure, analitzar i obrar en conseqüència traient el màxim partit al que ens trobem, les imatges que haurem
realitzat seran irrepetibles, segur, i si el resultat no ens satisfà podrem tornar. Totes les opcions que ens reservarà
la nit per realitzar fotografia nocturna poden ser igual de atraients.
Panoràmica 3 verticals, 90" f/11 iso200 17mm. + el punt de llum es flash, + llanterna les roques + pintat
posterior amb prog. retoc
1/6" f/22 iso100 17mm
19.- Els filtres són necessaris en fotografia nocturna?
No necessàriament en fotografies nocturnes de llarga exposiciò. Si en canvi, en fotografies realitzades a les hores
crepusculars. Aquí els filtres degradats, neutres, inclus polaritzadors, poden ser de gran utilitat. Els filtres si no són
de qualitat poden alterar els colors. Amb un tros de cartolina negra podrem fer una reserva (un tapat) de les parts
21
amb més llums, deixant així que arribi més llum a les ombres o parts fosques. Amb el format Raw, una sobre
exposició de dos passos, no suposaria cap problema. Per casos més extrems tenim possivilitat de realitzar dues
exposicions diferents, una per a les llums i una altra per les ombres i després amb un pograma de retoc fotogràfic
es soluciona fàcilment prenent l'exposició que més ens interessa de cadascuna. Si bé és cert que els filtres UV
"protegeixen" les òptiques, poden causar alguna sorpresa com duplicar els punts lliminosos i tambè restaran una
mica de qualitat a les nostres imatges.
8" f/3.2 EV+1
73" f/5.6 iso400 17mm
1" f/3.2 EV-2
5" f/3.2 filtre degra. +2
Filtre degradat +3
20.- És interessant l'HDR en fotografia nocturna?
En determinades ocasions pot ser-nos de gran utilitat, en paisatge urbà nocturn, amb forts contrallums de lluna,
sempre que necessitem augmentar el rang dinàmic per no ser suficient el de la nostra càmara. Tanmateix en la
22
majoria de casos amb la fotografia nocturna de llarga exposició ens serà més fàcil pintar / il.luminar allò que
pretenguem destacar.
7" / 73" / 112" f/5.6 iso200 17mm.
21.- En fotografia nocturna cal modificar la temperatura de color?
De manera ràpida el meu consell és fer servir en fotografia nocturna el balanç de blancs l'automàtic (AWB) fins
que no es tingui ben assumit el seu funcionament. Si ja és complicat saber veure les dominants de color que tenim
durant el dia, resulta gairebé impossible fer-ho de nit. On més notarem les dominants de color serà en els blancs i
grisos. El format RAW ens permetrà corregir, posteriorment durant el processat, les dominants de color. A grans
trets hem de saber que la llum blanca, del sol i del flash, té una temperatura de color de 5800 º, que els llums
càlides (groc/trongue) generalment llums contaminants tenen una temperatura de color de més de 6000º i les
llums fredes (blaves) de la lluna o dies ennuvolats en les hores blaves, tenen una temperatura de color de menys
de 5000º. Per corregir les dominants que nosaltres puguem veure només cal moure la temperatura de color en el
sentit contrari. Exemple: un capvespre cobert amb núvols de tempesta donarà una dominant blava per corregir-la
cal pujar la temperatura de color a 6500 º o 7000 º (més groc/tronge). Una altra solució són els dibuixos que té la
càmera en l'ajust del balanç de blancs. Exemple: veiem que en la nostre imatge arriben els llums contaminants
d'un fanal, (generalment grocs) introduïm el mode tungstè (bombeta) i automàticament la càmera utilitza 3500º
(filtre blau) per corregir. Si modifiquem la temperatura de color manualment (K) en il·luminar amb les nostres
llums de flash o llanternes aquestes també patiran els canvis de color aplicats per la qual cosa haurem de posar
filtres o papers celofan de colors davant de les nostres llums. També en fotografia nocturna se'ns permet ser
creatius, i per què no?, fent la nostra pròpia interpretació dels dominants. Exemple: en una presa on ja hi hagi
llums contaminants (grogues) potenciar aquest color pujant la temperatura a 8.000 º.
23
1/6" f/4 iso200 17mm AWB
1/6 f/4 iso200 K 7500º
Amb contaminació llumínica 250" f/5.6 iso200 17mm AWB
24
Llum contaminant i humitat 30" f/5.6 iso100 17mm. Kº 9000
22.- És millor conèixer el lloc amb antelació?
Sens dubte, no només conèixer el lloc sinó anar amb l'antelació suficient per buscar els millors enquadraments
quan encara tinguem llum. En plena foscor serà més complicat i ens haurem d'ajudar amb una llanterna per
il·luminar els elements que quedin dins de l'enquadrament i poder relizar una correcta composició. També ens
ajudarà el conèixer el lloc per on sortirà la lluna, conèixer el flux de les marees, el lloc fins on arribaran les ones
sense perill a què ens mullin, etc. . Anar de nit a llocs de difícil accés amb roques, penya-segats, o fins i tot prats
amb algun possible forat, pot ser perillós per la nostra integritat i la de les nostres càmeres. La fotografia nocturna
no és perillosa, però hem de ser prudents.
52" f/6.3 iso100 17mm
25
10" f/8 iso100 22mm. + flash
23.- Hi ha perill en cas de tempesta?
El perill més gran és que ens caigui un xàfec i ens mullem nosaltres juntament amb l'equip. Les possibilitats que
ens caigui un llamp són molt remotes, el que no treu que hem de ser previnguts i podem fotografiar la tempesta
de lluny. Els trípodes tant els d'alumini com els de carboni són bons conductors de l'electricitat. Caçar llamps és
molt entretingut, hem de començar per introduir uns paràmetres de la càmera fixos: sensibilitat petita ISO100,
temperatura de color en automàtic AWB (un llamp té uns 30.000 º K de temperatura de color), diafragma 5.6 ó 8
depenent de la seva proximitat, una lent gran angular ens permetrà ampliar el camp de visió i finalment la
velocitat ens vindrà donada per la llum ambiental que tinguem, si és nit tancada podem tranquil·lament utilitzar a
la manera bulb, esperant deixar anar l'obturador quan creiem que ja l'hem caçat. Amb temps de diversos minuts
serà possible que tinguem més d'un en la mateixa presa. Els llamps són molt escènics i variats, siguin com siguin
sempre seran un plus en els paisatges o imatges de fotografia nocturna.
26
72" f/5.6 iso100 17mm. AWB
200" f/4.5 iso200 30mm. + llanterna
24.- Millor sortir a realitzar fotografia nocturna sol o companyat?
M'agrada la solitud de la nit i el seu silenci em relaxa, però per moltes raons és millor sortir acompanyat. Per
seguretat, una simple torçada de peu i tindràs algú amb qui recolzar fins al cotxe. Per aprendre, un intercanvi
d'opinions o informacions. Per col.laborar, enfocar amb la llanterna per poder enquadrar bé o fer de figurant. Per
oblits, m'he quedat sense piles. Per distracció, mentre les càmeres fan la circunpolar amb un temps de 60 minuts
es pot muntar una partida de dòmino. etc
35" f/8 iso100 17mm. + arbre amb fash + ombre amb llum fanal platja
27
4" f/5.6 iso400 110mm.
25.- Quin és el pitjor enemic de la màquina de fotografiar?
Nosaltres som els responsables de la cura del nostre equip, en fotografia nocturna s'ha de ser més ordenat per
saber trobar les coses en la foscor. En moure'ns a les fosques augmenta el risc que la càmera rebi algun cop. Si
obrim la llum de la nostra llanterna per buscar alguna cosa i el nostre company està realitzant una foto molt
probablement la espatllarem. La humitat no és bona cal protegir la càmera, més encara quan sigui la humitat del
mar, doncs la sal és letal per als circuits electrónics. Les baixes temperatures afectaran principalment a les
bateries que es descarregaran molt més ràpid. La fina sorra del desert o d'algunes platges pot arribar a travar el
autofocus o el zoom de la lent.
1/3" f/14 iso50 17mm
28
26 .- És efectiu el bloqueig del mirall per evitar vibracions?
Dependrà de la velocitat i la distància focal que fem servir. Amb la lent més usada en fotografia nocturna, el gran
angular, serà positiu utilitzar la funció personalitzada d'aixecar el mirall amb uns temps compresos entre 1/10 i 2
segons. Amb temps superiors a 5 " aquestes possibles vibracions serà imperceptibles. Si la nostra càmera ja
disposa de visió directa (Live View), la funció d'aixecar el mirall ja no serà necessària.
2" f/5.6 iso50 21mm.
29
This Month: The Art of Available Night Light
by Alister Benn
The Art of Night Photography is a limitless playground pushing us to our limits of technique and
rewards us with images worthy of any worldclass portfolio. Skills once held dear by a coveted
few are now within the capabilities of anyone
willing to step outside their box and try something new.
Sure, there are certain restrictions with equipment,
but I hope to demonstrate with this article that
just about whatever you shoot with is capable of
delivering surprises. If anyone starts to say “it’s all
been done” you can quietly but firmly say “you’re
wrong.”
Part I - Available Light
These are the words that spin through my mind
on any walk in the mountains, by sparkling rivers
or under the dappled kisses of an ancient forest;
whether I have a camera in my hand or not, I feel
light, I think about light and I love available light.
My study of photography over the years has been
a multi-layered process: Technical skills, Artistic
skills and most importantly of all, understanding
light. The verse above talks about the sun, our
32 - Landscape Photography Magazine - March
primary source of light and life, maybe not in the
most fashionable corner of the Cosmos, but the
views can be spectacular!
And most of us as photographers are well versed
in using the suns various colors of light to best
effect, notably when she is low in the horizon at
dawn and dusk. So why do the vast majority of the
millions of camera owners in the world pack up
when the sun sets? I doubt they’re all scared of the
dark, but maybe the technical shift is intimidating
and folks think it is beyond their capabilities. Well,
here is some news, “night photography isn’t just
for the pros.”
Depending at what latitude you are at and the season, the suns influence can still be photographed
for up to a couple of hours after sunset, and the
subtle light and tones it casts on the landscape can
be enchanting. The moon is a highly reflective object and again, depending on its phase can illuminate the world in beautiful ways, available moonlight should be a top priority for any aspiring night
shooter. Away from the wilderness around conurbations the lights of humans provide countless opportunities for photography, and finally even the
30
th is m o nth : th e A r t
stars themselves can light up a scene enough to
capture details and superb images. If there is light,
regardless of its magnitude, a photograph can be
taken, we just need to use our imagination and
work at it.
The other big consideration is that our cameras
with the shutter open for 30 seconds or so can
pick up an awful lot more light from a scene than
we can see. It may be fair to say, any night shot
intended to replicate the luminosity of the original scene may make extremely dark images. And
a good deal of this article is going to cover these
shifts in our perception and give us reason to be
out at night instead of doing something less profitable with our time.
Part II - Subjects
I could make a carte blanche statement like this,
“anything you shoot during the day can be shot
at night if there is enough light.” But that isn’t too
useful, although it may end up as the summary. I
started my career as a bird photographer, yet I
have never tried shooting birds at night, although,
as I think about it, a flock of roosting Avocets in
shallow water may make a phenomenal subject
under a full moon. Landscapes make up a vast part
of my repertoire and I would say any landscape
you shoot during the day would probably make an
enchanting scene by moonlight or starlight; it just
throws up some technical and logistical challenges
that need to be overcome.
of
A VAi l ABle n i g ht l i g ht
Alister Benn is a
Scottish photographer and with his
Chinese wife, Juanli
Sun, they are both
known to their
friends as Ali. Alister and Juanli have
spent the majority of their time in
the high altitude
mountains of Tibet, Nepal and the
neighbouring Provinces of Sichuan
and Yunnan in China. Initially it was their love of birds that motivated them to pick up
cameras and head into the rain forests of Asia, but in 2004 a trip to
the Canadian Rockies awakened a keen interest in the landscape and
for Alister in particular, night photography.
Alister has kindly offered this article for the readers of Landscape
Photography Magazine and we will publish it in 3 issues. As the article contains five parts, in this first issue will include Available Light /
Subjects / Equipment. Techniques / Summary will be included in the
following issues.)
Cityscapes:
I am a bit of a freak for architecture; in fact that
genre of my work has been my most lucrative from
a professional point of view. I enjoy the interactions of materials and light, they make dreamy subjects for creativity. But as the sun sets, the tones
shift and manmade lights begin to dominate, with
their subtle nuances of temperature (Note 1). I love
walking around a spectacular city such as Hong
Kong or Paris at night, a long lens on the camera
and a tripod searching for details. Of course the
fun doesn’t stop there, with wide-angled lenses
and prolonged shutter speeds, car lights become
trails and people crossing the street become a blur.
It’s all about abstraction, getting under the skin of
reality and bending it to our will.
Landscapes:
Images with a strong compositional element
work great during the day, and they work great at
night, with the added benefit that there is unlikely
March - Landscape Photography Magazine - 33
»
31
this m o nth : the A r t
»
of
A VAil ABle n i g ht l i g ht
to be many similar images on
the Internet showing the same
shot. How many people have
a photograph taken from Tunnel View in Yosemite, the Grand
Canyon, the Great Wall of China
or Mount Rundle in their photo
files? How many people have the
same scene taken under a full
moon? 5%, 1%, who knows, but
it’s an awful lot less than the first
group. We can add life and vitality back into all those old clichés
we’ve seen a million times before, we have a chance to be the
first to shoot an image instead of
the who cares what number! The
parameters of the box have been
documented, as the current generation of photographers struggles to leave their mark on the
history of our art, what is there
left to be shot?
“Night Light gives us all an opportunity to create something
memorable and unique, and that
inspires me like nothing else.”
With cityscapes it is most likely
that artificial light will be the
dominant source, and that dictates our strategy.
With landscapes, the amount of available light depends on many factors, cloud cover and the phase
of the moon not least. The scenes proximity to cities or other settlements are also a factor, and for
some of you finding a really dark location may
prove difficult to impossible. But like resourceful
individuals that we are, we shoot to our strengths
while acknowledging the limitations of gear and
scenario.
I will cover cityscapes in this article, but it will be
landscapes that I will go into most detail with, as to
get them right is a lot harder.
Part III - Equipment
Most photographic disciplines demand a certain
amount of specific gear to achieve the best results; you don’t go out to try and photograph migrating Warblers with a 14-24 wide-angle zoom
and you don’t head out at night without a tripod.
I will list here in bullet form my list, what I would
consider a minimum for going out on a nighttime
landscape shoot. I will pad this list out with paragraphs about why certain things are important,
32
th is m o nth : th e A r t
as they are sometimes less than obvious.
1: A camera with a BULB function and a CF card!
This may sound blindingly obvious, but I am sure I
am not the only one who has turned up at a location only to find the CF card was still in my cardreader in the office. Always check, and/or keep
some spares in your camera bag. Most DSLR cameras have a maximum shutter speed of 30 seconds,
more than enough for most city shooting, but
not much for landscape work (depending on the
moon). The BULB function allows the camera shutter to remain open for as long as the shutter release button is depressed. This way shutter speeds
of minutes or even hours can be undertaken.
I don’t shoot film, so everything I write in here is
about Digital shooting, and in particular what you
can do with a DSLR, so if your camera has a BULB
function and better still includes a remote cable
release facility, we’re good to go.
I just want to raise the issue of ISO at this stage,
although I will get onto it in more detail further
on. Having the latest camera body with phenomenal ISO performance does help when it comes to
short shots under 20 seconds, as even with a fast
lens you need to get as much light on to that sensor in as short a time as possible. To get my Milky
Way over Mount Kailash shots I was shooting the
Nikon D700 @ f2.8 for between 20 and 25 seconds
at 2500 ISO to get the stars exposed and still not
turning to trails. If your camera body just cannot
shoot at that level of ISO without developing serious noise issues then you need to consider more
traditional star trail techniques where you never
have to go above ISO 200-400.
2: A Lens
I know that’s obvious, but I wanted a title to write
under. The focal length depends on the subject and how much sky and foreground you are
of
A VAi l ABle n i g ht l i g ht
looking for in your composition, however the 1470mm range is probably my most used. The key
consideration is to have a lens with a wide aperture, f2.8 or even 1.8 or 1.4 if you have them. The
reason being, at their widest aperture, they can
see better in the dark, and composing the image
is considerably easier when you can see. The wide
aperture is less important for star trail images as
it is usual to shoot around f4 or so, but when you
want to freeze those stars into points of light, the
faster the lens, the shorter the shutter speed and
the less the Earths rotation affects the stars, but
much more on this later.
3: Sturdy tripod.
I don’t tend to go out to shoot at night if it is windy,
gusts on long exposures make pretty wild results,
and few of them are good! Getting sharp shots at
night rely heavily on having a solid foundation for
the camera to rest on.
4: Remote cable release as a minimum, better
yet one with a timer facility.
It isn’t practical to hold
the shutter button down
for a couple of minutes;
the added vibration of
the shaking hand will be
enough to ruin the images. Most camera brands
have remote releases
available for their bodies. I use the Nikon MC-36
that has a timer/delay facility. The Canon equivalent is the TC-80N3.
5: Mirror Lock-up.
This is a feature that many cameras have, and it
can be good practice to use it all the time when
using a tripod. It requires two presses of the shutter button to take an image; the first opens the
March - Landscape Photography Magazine - 35
»
33
this m o nth : the A r t
»
of
A VAil ABle n i g ht l i g ht
shutter mirror and the second opens the shutter
curtains to expose the image. It works best with a
remote chord, as it reduces potential shake from
hands and also the slap of the shutter can cause vibration. I would use this technique with cityscapes,
landscape images and traditional single-frame
star trails. However, mirror lock up (MLU) does not
work with a tier remote if you have set a delay time
between the frames (as for stacking). Disable the
MLU or the timer will freeze after frame 1 and you
will not capture any images.
6: A fully charged battery and a couple of
spares if you have them.
Two things drain batteries fast, long exposures and
cold temperatures, and we’re usually doing both.
Making sure the battery is at 100% is a good plan
and a spare will be handy. Many battery grips for
cameras such as the Nikon D700 or the Canon 5DII
allow for two batteries to be used, extending the
length of time you can shoot. The advent of Image-Stacking night shots really helps squeeze extra time out of batteries, but more of that later.
7: A flash-shoe bubble level or some other
means to make sure your camera is level.
Composition at night is one of the toughest challenges we case, and having a level camera is not
easy by eye in the dark. I have a little APP on my
IPhone that I can level the camera with, it also has
a hyper-focal distance calculator
8: A head torch + spare battery, or a second
emergency torch.
These are essential items for security reasons first
and foremost. You may walk up a track from the
trailhead in late evening light, finding your way
back in the dark is not always straightforward. For
that matter, if heading into the wilderness, adequate navigation gear such as map & compass
are also essential AND knowing how to use them.
I use a Garmin GPS to mark locations of good
compositions during the day and use it to get back
to at night; I do not use it for navigation.
On the subject of torches; if you are out with a
mate try not to shine the torch in each other’s faces when you talk to each other. The night is a special time, and if there is a moon, very quickly your
eyes adjust to the dim light and you can see very
well. I do not use a torch to set up my gear, I can
do the whole thing by feel and I would heartily recommend you to try and achieve that same level of
proficiency.
9: Warm clothes suitable for the conditions.
If you’re going to be away from a place of warmth,
car or some shelter, it gets cold fast at night, especially if you are standing around for a couple of
hours. The usual jackets, boots, hats thermals etc
will be welcome. Nothing turns you off night photography faster than being freezing cold.
•
A flask of hot chocolate or whatever warm
beverage you prefer. Just luxury at 2am.
•
If you have a short attention span a book can
be handy, I prefer to soak up the atmosphere
though instead.
•
A mobile phone for security
The above list constitutes the essentials; of course,
if you’re heading into the wilderness the usual
precautions and equipment are essential. Just be
aware of your security and well being, no shot
is worth walking off a cliff for. Likewise walking
around cities in the dead of night with ten grand
worth of gear may not be prudent in certain neighborhoods or countries. Be smart with these things
and don’t take risks.
Don’t miss the second part of this highly
interesting article in our next issue.
34
This Month: The Art of Available Night Light part II
by Alister Benn
Part IV – Techniques
This and the next section are going to make up
the bulk of the article, there are a lot of things to
consider and the sooner you make them subconscious, the quicker you can get on with creating
great images. I believe I produce my best art when
I am letting the creativity flow rather than having
to think endlessly about technique. Art is all about
expression and you cannot articulate effectively if
you don’t know the basics of the language. Techniques are like vocabulary, the more you know the
more effective communicator you can become.
common foe, The English! Of course it’s not like
that any more, but some of my best friends are
French, coincidence?
It was the first time I had been back in Paris since
I started with photography and was clearly eager
to take some of the eye-candy images I had seen
posted by my peers. The incongruous IM Pei designed glass Pyramid in the middle of Le Louvres
Cour Napoleon was top of the list. This place is
usually packed with tourists and other photographers and getting a clean composition uncluttered
by people was my key consideration. Casual people walking through the frame is less of a concern
It isn’t possible to run through every possible sce- as the blur during a longer night exposure usually
nario, so I’ll cover a few of my images and explain renders them invisible (depending on how well
in some detail whatever techniques were required they are lit) but people sitting around the fountain
to achieve the effect I achieved. I’ll then replicate edges meant waiting until they felt sleepy.
that format with various Landscape images as well.
The scene is quite wide and I also wanted to capture as much detail as possible, as you’re never
Paris has long held a fascination for me, in Scot- quite sure when a 2m long print may be required.
land we call the French “The Auld Alliance” as the I was shooting with the 12MP Nikon D700, not faScots and French were often united against their mous for its incredible resolving power, so it was
Cityscapes:
36 - Landscape Photography Magazine
35
thiS m o nth : th e a r t
always going to be a panorama.
With the camera in vertical Portrait orientation I set
the camera to a manual exposure of 5 seconds @
f8 @ 24mm. As I shoot in RAW I didn’t bother to
manually set the White Balance, as that can be altered later during processing. If you shoot in Jpeg
you must set one of your white balance presets or
the individual frames may differ and will not stitch
effectively. I chose an ISO of 320 to finish my exposure details.
Exposure is a function of Aperture & Shutter
Speed. Many exposures are identical: 5 seconds @
f8 would give exactly the same exposure as 20 seconds @ f16. I chose f8 as it would give me enough
depth of field for my scene and 5 seconds was
about as long as I wanted each frame to last because the square was relatively quiet and I wanted
to get it over with before a crowd appeared. Having chosen those two variables the ISO is set to
get those two parameters to equal a good exposure. (Much more about this later when it’s really
important.)
of
a Vai l aBle n i G ht l iG ht
Par t
ii
Alister Benn is
a Scottish photographer and
with his Chinese
wife, Juanli Sun,
they are both
known to their
friends as Ali.
Alister and Juanli have spent the
majority of their
time in the high
altitude mountains of Tibet,
Nepal and the
n e i g hb o u r in g
Provinces of Sichuan and Yunnan in China. Initially it was
their love of birds that motivated them to pick up cameras and head into the rain forests of Asia, but in 2004 a trip
to the Canadian Rockies awakened a keen interest in the
landscape and for Alister in particular, night photography.
Alister has kindly offered this article for the readers of
Landscape Photography Magazine and we will publish it
in 3 issues. As the article contains five parts, in the first issue we included Available Light / Subjects / Equipment.
Techniques / Summary will be included in this and the following issue.
result I took 15 frames across the entire scene from
left to right with a lot of overlap between them, almost 50%. Way more frames than I needed to get
from A to B, but enough to ensure the foreground
wouldn’t be ruined. As always I used the cable reWith any panorama you need to make sure the lease to open the shutter for each frame and was
tripod head base is level and as you swing the careful when moving the camera to note a point in
camera from left to right it is staying on the same the frame where I wanted to move it.
level. Otherwise the images won’t stitch on a plane
and you’ll be unable to crop the image and you’ve Landscapes:
wasted your time.
The second incredibly important consideration
here is the foreground. The wall of the fountain is
the closest thing to the camera and it is a straight
lined architectural subject. As it is closest to you it is
affected the most by the angular movement of the
camera lens. If you do not give your stitching software enough data to work with it will completely
fail to create a smooth vector, in other words an
unaligned wall and a ruined image. There is no
turning back from these screw-ups, it’s over. As a
Being out in the wilderness is what we do, this is
where we are happiest, and at our best living our
lives the way we want, where we want. In these
days of commerce, technology and economic fallout, the primal landscapes connect us with an earlier time, a simpler existence.
My primary motivation with taking images at night
is to make that connection, to remember that we
all live on a little insignificant blue spheroid hurtling through space at about 29.8km/s. When we
Landscape Photography Magazine - 37
»
36
thiS m o nth : the a r t
of
a Vail aBle n iG ht l i G ht
have the stars in the frame, whether stationary or
taken as trails, we can clearly define our place in
a Universe, we see, therefore we are. There is also
a metaphor for faith in the representation of the
heavens and the earth, and regardless of belief, a
sense of space is always a good thing. There are
a fair variety of possible images to be taken and
these are the ones I will cover below:
Images with the moon in the frame.
Images with stars as points by the light of the
moon but not containing the moon.
Par t
ii
at the roof of their garage deserves some kind of
praise.
I have said it many times now; composition is our
language of expression, allowing us to speak in our
images by placing significant subjects in aesthetically precise relationship to each other. For the majority of what we are trying to do here, we need
to compose in the dark, this is by no means easy,
which is why scouting an area during daylight and
having co-ordinates of the location, and even a
compass bearing of where you want to point the
camera, and even an idea of what focal length to
shoot at, and maybe even the hyper-focal distance
worked out beforehand.
Images with stars as trails. Traditional long single
exposure method, Stacking multiple shorter exposure technique.
That extremely long sentence sums up about 5
years of trial and error in night photography. If I do
Let us start with good intentions; the basis of any all, or most of the above, I will have a sharp, wellgood photograph is composition, it is far too com- composed night image. And I can achieve it in a
mon to see star trail images with no compositional fraction of the time, rather than mucking about in
thought whatsoever, as if the mere fact the person the dark and playing the hit or miss game.
kept the shutter open for two hours while pointing
37
The Moon:
As our only natural satellite, the moon holds a
special affinity in our hearts, its gravitational influences give us our tides and influences biorhythms:
it is a seriously significant object. Although its reflectance is low, at about 7% of the light striking
it’s surface, that is enough at night to make it a
very bright astronomical subject, and can be very
difficult to expose correctly if any other terrestrial
subject is included. The vast majority of images of
mountains, cities or whatever with full moons in
the frame, all perfectly exposed are composite images, fakes. When you get used to spotting them,
they are easy to identify, the moon is clearly a lot
bigger in the frame than a corresponding focal
length would have created had it been shot consistently and simultaneously with the earth. I did
one earlier in the month for fun and I show it here
for reference, although I shot both images within
seconds of each other I used a 400mm lens for the
moon and a 70mm lens for the mountain. The light
and the luminosity relationship is correct for the
of
Par t
ii
time of day, but the moon was setting some 90 degrees further west.
If you do have a peak, or scene that is aligned in the
correct way, that is facing east or west in line with
the moon’s orbit, then it is possible on one or two
days a month to have a nicely exposed moon coming over the horizon as dawn or sunset light illuminates the rest of the land to balance the exposure.
The picture in the next page is of the Potala Palace
in Lhasa, Tibet with a lunar eclipse setting behind
it. This is a single exposure and not a composite.
The size of the moon is to scale with the building
and the light from dawn was enough for me to get
a good exposure without the moon blowing out.
The trick to this type of image (assuming you want
to do it the legitimate way) is to have a very good
knowledge of when the moon & sun will rise and
set and where (in terms of a bearing). I use an Iphone Application called Magic Hour, which is
super, before, on a PC I used a thing called the
»
38
of
Par t
ii
Fishing Almanac, but in recent times I consider it
to have gone downhill in terms of its usefulness to
photographers.
across the horizon like a star. A super strong composition would be necessary for this, as the moon
will be quite a powerful trail.
If you have a phone with an Internet connection
you can get real time GPS locations and the Magic
Hour software updates the information for where
you are on the planet. Otherwise, I use the Garmin
GPS, which also has the solunar information. I consider this an essential part of photographic planning, and I could almost write a full article on the
science of preparation, hmm, there’s a thought? To
summarize then, unless you want to create composites, you need to find the times of the month
when the moon will be rising around sunset, or
setting around sunrise and will be in line with your
composition at a suitable focal length for the moon
to be a significant object, rather than a white spec.
The Stars:
Other cool things I have seen, but to date, haven’t
done, is shoot very wide, 14mm or so and let the
moon be an insignificant dot, but shoot it like
a regular star trail image and let the moon trail
A: The Stars as Points of light.
These shots are probably technically harder to pull
off than a traditional star trail image, they also demand the most from your camera. We know the
Earth is rotating on its axis, this is why the sun and
the other stars move across the sky, they’re not
moving (relatively) we are.
When we take long exposures it is this rotation
that we are capturing and we get the lovely star
trails as a result. If you want to shoot stars as points
of light, there is very little tolerance of movement
before the tiny streaks are just a representation of
shoddy work rather than good design.
The easiest way to calculate how long you can
39
leave the shutter open at a given focal length
is called The 600 rule, although if I wanted to be
totally certain of points I would drop it to the
500 rule. The idea is you divide your chosen focal length into 500 and the resulting number is
the duration in seconds you can leave the shutter
open before you get trails rather than points, eg.
14mm: 500/14 = 35.71 sec
24mm: 500/24 = 20.83 sec
35mm: 500/35 = 14.28 sec
50mm: 10 sec
100mm: 5 sec
300mm: 1.67 sec
of
Par t
ii
You will find the brighter the moon is, the dimmer
the stars will be and fewer in number, the light pollution from the moon and the atmosphere has a
dramatic effect. I will explain later when we cover
stacked images that shooting before moonset for
a ground exposure and after moonset for the sky
can give us the best of both. But for single, short
exposures we have to get all the information we
need in one, short exposure, so here is an example:
I want to reiterate a point I have made many times,
composition is everything in photography, and it is
no exception at night.
A strong composition is the foundation on which
we add our technical skills of exposure and finally
post-processing.
I feel the shot on the next page is a strong comWhat is very obvious here is that the wider the fo- position; it has a subject, the holy mountain at the
cal length the longer you can shoot, which is good back and a good leading line of the river flowing
news if your ISO performance isn’t so hot? You will through the frame. The shot was taken at around
get really good stars at a 30s exposure.
9pm at 4100m (13500 feet) in Yading National Park
in China. Juanli and I had hiked up in the afternoon
The next factor for working on your exposure is and sat around the Yak meadow about 6km furhow much moon there is at the time, remember ther up the trail waiting for the sun to set.
the above exposure times are maximum times before the stars begin to trail, a figure below this is The moon was a little over half and as it got dark,
better.
there seemed (to our dark-adjusted eyes) a lot of
available light. We worked our way down the trail
If there is no moon in the sky, a 30 second expo- for a couple of hours stopping at a few places I had
sure at a moderate 400 ISO would bring out vir- scouted out earlier as we walked up.
tually no detail on a landscape shot even at f2.8,
however under a full moon 30 seconds @ f2.8 ISO I had my GPS with me and all we had to do was
400 and you’ll have a landscape that looks like it stop at the various way-points and set up the shot
was shot in daylight. Ideally, you want something as I had seen it a few hours before; it really was a
in between, I like my shots to still look they were piece of cake, and at this altitude anything you can
taken at night and you want a balance between a do to make your life easier is a serious bonus.
night sky and a well-illuminated foreground. I find
the ideal time to be 4-8 days before and after a We’d been to the park a few times before and I
new moon, and that also allows for the preference knew this spot very well and I quickly set up my
of whether you like to shoot in the evening after gear. I already had the exposure nailed from the
dark, or in the morning before dawn.
previous hour shooting, so I was quick to dial it
»
40
of
in, but had I been starting from scratch I would
have taken a high ISO shot first wide open @ f2.8
From there I work out how much depth of field I
need based on the closest foreground subject and
then adjust the shutter speed to fit in with the
overall exposure and the 500 Rule. The problem
was, I didn’t know the 500 Rule at that time, so I
set this up at 26mm for 30 seconds @ 2000 ISO @
f5.6 and there is a tiny amount of movement in the
stars if viewed at 100%. I would have had to push
it all the way to 3200 ISO to get a good exposure at
19 seconds.
Par t
ii
As is evident from the above shooting specifics,
shots with even a half moon are very demanding
on our cameras ISO capability, there are not too
many models out there capable of delivering this
type of result, however, under a full moon there is
even more light and you can get away with a lower
ISO.
Don’t miss the final part of this informative article next month.
41
This Month: The Art of Available Night Light part III
by Alister Benn
Focusing at Night
Various things will ruin a night shot:
A bad composition
Underexposed
Image not sharp
Light Pollution
Planes
Satellites
Wind or vibration
Excessive noise
As always, composition is top of the list, in my
opinion if you don’t have a good composition,
you don’t have a shot! If your intention is to show
the landscape and the stars, if it is seriously underexposed and you have no details, again, it is not
a very effective image. Third on the list is sharpness, and it is tough, I really believe you have to get
these images really sharp for them to work.
I have an APP on my IPhone called DOF Master
and it helps me enormously. I can dial in my Camera Body type, focal length and Aperture, and out
comes all my focus distances telling me what will
be sharp given the above information. For night
images you can just about shoot at infinity and
that will let everything from the furthest stars to a
certain point in the foreground be sharp. The actual distance that the nearest element in your frame
will be sharp depends, as always, on the aperture
and focal length, but here are a few examples:
These apply only to my D3 body, because hyperfocal information is also related to sensor size and
pixel depth.
14mm @ f4: 1.63m to infinity
24mm @ f4: 4.82m to infinity
24mm @ f5.6: 3.42m to infinity
50mm @ f5.6: 14.8m to infinity
What I am saying is, you can shoot at night exactly
the same as you can during the day, building all
the traditional compositional elements into play,
with layers and all you have to do is focus at infinity and make sure your closest significant element
isn’t closer than in the above examples.
42
of
a Vai l aBle n i g ht l i g ht
Par t
iii
Focusing on infinity is pretty easy, and here is the
routine:
1. Turn your AF on.
2. Compose your shot first if using a zoom lens as
changing zoom after you have focused may adjust
focus.
3. This is not applicable with Prime lenses.
4. If the moon is in the sky focus on that.
5. If not, the brightest star should allow AF to work
in it, or Jupiter makes a great alternative.
6. Once you have acquired focus, turn off AF.
7. Recompose the shot as before, but do not
change the zoom.
Any camera lens combination should be able to focus on the moon, the stars may be tougher, and if
your camera can’t lock in on the moon and there
isn’t a single bright light anywhere, like a distant
cottage or such like, then you have to try and focus on infinity manually based on the information
on your lens marker. If that is the case, try it, then
shoot a very high ISO shot, 3200, 6400 for 20-30
seconds or even a minute and check it on your
viewer. It is worth spending a minute of two now
to check the focus is sharp than wasting an entire
night and the gas to get you up there.
duration images stacked in Photoshop.
Single frames:
This technique was the evolution of the film method, the ideas being you set up your shot, open the
shutter with a cable release and leave it open for
as long as you can and you have your image. This
worked well with film because these cameras don’t
use a battery to have the shutter open, so duration of image wasn’t an issue. The problem film
shooters have is called reciprocity failure, where
the emulsions in the film didn’t reproduce colors
Before any night shot, I always check focus by the accurately if exposed for a long time, developing
single high ISO frame method, when I know it’s colorcasts.
right, I don’t change it and I never have un-sharp
night shots.
With DSLR’s we have a new set of problems.
B: Star trails
All the things we covered above in the sharp stars
This section will be subdivided again into:
section still apply, composition, focus, exposure
etc and rather than repeating myself, or copying
Single long exposure images & Multiple shorter and pasting I will address only the new challenges.
»
43
of
a Vail aBle n i g ht l i g ht
Par t
iii
of that rotation is. You have now identified Polaris
and can compose your proper shot.
Composition
If you want Polaris in the frame think carefully
about how you want that centre of rotation to interact with your composition. It turns into a very
dominant element in the frame and can be treated
using the Rule of Thirds method, or however you
feel complements your image the best way. I usually find off to one side works well.
Exposure
Again, the amount of moon in the sky has a huge
Probably the most popular type of star trail images
are ones where the circular rotation of the stars is
captured around the Pole Star (Note 2). The first
challenge we have is to find it.
bearing on how long you can have the shutter
open for. With one long exposure you can run
the risk of the moon blowing out highlights in the
landscape, like water for example. The numbers
below represent rough rules of thumb, but are by
Figure above shows the traditional method of do- no means final or rigid:
ing this by finding the Big Dipper and aligning the
two right side stars that point roughly to Polaris, New Moon: 50-120 minutes
The North Pole Star. However, depending on what
latitude you are at, this constellation may not be in 1/8 Moon: 45-60 minutes
the sky, or due to rotation may not be over the horizon yet if you’re shooting in the evening. In that 1/4 Moon: 30-40 minutes
case a compass is your best bet to get an idea of
what direction North is. If you’re shooting wide- 1/2 Moon: 15-25 minutes
angled lenses your chances of having Polaris in
your frame are pretty high.
All of the above @ f4 ISO 200 and thanks to EJ Peiker for those generalizations.
However, even without the Big Dipper or a compass I have a back-up method: You should have a With the single exposure method, shooting under
rough idea of which direction is north, set up your a full moon is a bit pointless, as you cannot keep
camera on a tripod and put on your widest lens, the shutter open long enough to get star trails of a
and compose a shot of a large portion of the sky meaningful length. We can look at what stacking
and set the timer to go for about 5 minutes @ 400 opens up for us later.
ISO F4. This 5-minute exposure does one great
thing that saves you hours of wasted time, because The simple truth is, the longer the exposure the
in the preview on your screen you can see the rota- longer the star trails will be. I usually find 30-60
tion of the stars and home in on where the centre minutes is enough; otherwise the shots can get
44
of
Par t
iii
very busy indeed.
furthest away from the centre of rotation (Polaris)
travel the furthest in during the time of the expoIn most cases the combination of ISO 200 and f4 sure. Subsequently in an hour you can get some
works very well, if the moon is very bright I may go very long trails out on the edges of your frame,
up to f8, but that reduces the number of stars that which look super.
will be exposed by a huge amount, but can result
in some very classy, more relaxed compositions, Medium Zooms
as only the brighter stars form trails giving a good
feeling of space.
Even by the time you get to 70mm, the amount of
distance a star will appear to travel in even a short
Choice of focal length
time is significant. The shot below at that focal
length is only a 10-minute exposure.
This is very much dictated by your composition,
but throws in a couple of very useful points in the This shot was taken at 300mm also in 10 minutes,
process.
you can see where the wind picked up in this one
and created little peaks on the trails, a bit like an
Wide-angle lenses
earthquake.
A super wide angle, like 14mm or so allows you
to shoot a lot of sky in your compositions, which
makes compositional elements very small in the
frame unless they are very close to the camera.
They are ideal for big spaces, and because angular velocity is exaggerated by distance, the stars
Taking the shot
You have set your chosen aperture and ISO, you
next set your shutter speed to BULB mode, which
is telling the camera to open the shutter for as long
as the shutter button is held down, or properly
»
45
of
done with a remote cable release. These electronic
devices connect to the camera and have a button
on them that can be depressed and slid forward to
lock it. If you want to expose for an hour, push and
lock the remote button and go back in an hour to
stop it. My remote has a timer, so I can program in
one hour and press go!
Par t
iii
film ancestors need batteries for all functions,
even keeping the shutter open and that means the
maximum duration of our frame is limited by efficiency of our batteries. Always start with a 100%
fully charged battery.
Most of our cameras these days also have the
Long-exposure Noise Reduction facility that adds
If your camera has the facility to close the eyepiece a dark frame of the same duration as the long exviewfinder, then do so. Any stray light coming in posure to the original file and cancels any noise
from the back of the camera, like from a head torch it matches in both frames. This does a good job
can affect the exposure. On that point, once you of reducing the noise of our frames, but this darkhave opened the shutter, keep away from the cam- frame cancellation also requires battery life. The
era, leave it to do its business, you have no need to net result of all this is that if you want to do a long
go shining torches on it to make sure it’s okay, and exposure and long exposure noise cancellation
any vibration from stamping around it will only de- you need to allow the time for that in your battery
grade your final image quality.
life too. It effectively cuts your maximum potential
exposure time in half.
Noise and Battery Life
If your battery will last 2 hours, you can take a 1
For digital photographers these two factors in- hour star trail and then pack up and head home,
fluence your shots and your creative limitations during which time the camera will do its second
more than anything else. Our DSLR’s unlike our hour of noise cancelling.
46
of
Par t
iii
Batteries efficiency can also be severely affected delay between frames is not going to produce a
by the cold, this needs to be factored into your ex- noticeable gap between the frames, a longer gap
posure times as well.
will.
This is the primary reason why more people are
adopting the stacking method for longer star trail
images, and we’ll cover that next.
Stacking Star Trails:
In this example, if I want to take a 1 hour star trail
image, I set my remote to take 1 minute exposures
1 second apart. After an hour I pack up and go
home and I have 60 frames in the CF card, all of
them 60 seconds long.
This technique has changed how I think about
shooting at night and opened doors to creativity I
believe were firmly closed before. With the development of Photoshop and some good 3rd party
applications, we can now take a series of successive exposures of the same scene and stack them
in software to make one, single flattened exposure
that looks in essence exactly like a single longer
star trail image. There are however some serious advantages and a couple of little hick-ups to
overcome.
Mirror Lock Up:
The set-up is exactly the same in terms of composition, focus and alignment, but the main requirement is to have a timer on your electronic remote,
otherwise you have to do it all manually, which to
be honest would take some dedication! I use the
Nikon MC-36 that has a timer/delay facility. The
Canon equivalent is the TC-80N3.
This is the very first test I did with this technique,
Jade Dragon Mountain north of Lijiang in China.
The moon had set and it was very dark, I set up
the shot exactly as described above, checking my
focus at infinity with a short high ISO test shot.
When I was happy everything was composed as I
wanted it to be and it was sharp, I set my electronic
timer release to take 30s exposures with the camera at f2.8 31mm and ISO 320. It was very dark, but
the camera was picking up good star detail.
They both allow you to do two things:
This feature will not work with a delay-based timer remote, so make sure you disable this feature if
you have it.
Exposure:
We covered this in the previous section, but here
we have a completely different situation, and I will
cover it with a worked example.
Select a duration for each exposure.
In the end I captured 167 frames, a total time of
Both remotes call this long and this is your expo- 5010 seconds or 83.5 minutes. The first frame was
sure time for each frame, most of us use between at 05:35am and the last at 07:05. I left the camera
30 seconds and 4-5 minutes for each image.
set up in the same spot and waited until 07:18 and
took one more exposure of 15 seconds. With half
The interval between each frame taken.
an hour still to go until the sun came up there was
quite a bit of pre-dawn light and I captured a lot
The minimum int or intvl (Canon then Nikon) is 1 more foreground and mountain detail than when
second, always select this, although a 1 second it had been dark.
»
47
of
Par t
iii
And this is the joy of this technique; you can blend
night exposures with pre-dawn or post-sunset exposures to get a really unique image.
this age where everything under the sun has been
shot, let’s look to the moonlight or starlight to offer
us our new materials. The techniques of shooting
and post-processing at first glance can look painsRemember to turn off your long exposure noise taking and time-consuming, but they soon, like
cancellation feature, or the trails won’t line up. everything else we do, become routine and I can
Also, if you take a high ISO short frame to check do most of this on autopilot. How many of you still
exposure remember to turn the ISO back down to have to think about your feet when you’re chang200 or whatever you want to shoot at. It’s a bit late ing gear on a manual car? If you raised your hand
to worry about that an hour into your exposures.
to that remind me never to get in a car with you!
Part V – Summary
I hope this article will be useful to some who already go out and try these techniques, and even
During the time it has taken me to write this article, more so, I wish that it would motivate some who
I have been constantly reminded why I was doing have never tried to give it a go. It’s hard to take a
it; I simply love night photography. Yes, you have bad shot at night, given a bit of care, it may well
to be out at unsociable hours, it is often cold and become your favorite style of shooting, as it is
sometimes even lonely and a little scary, especially mine.
if there are Bears, Lions or Cougars to keep you on
your toes. But the rewards are outstanding, and in
48
sesión
10
LA FOTOGRAFÍA NOCTURNA
PASO A PASO
Fotografiar de noche
Las imágenes nocturnas, ya sean con las estrellas apareciendo como puntos en el cielo, como líneas, con la luna o bien
con luces parásitas tiñendo el cielo de verde o rojo, crean
una atmósfera única y mágica. A ello se une la sensación
de momento irrepetible que proporciona un cielo estrellado
o una luna en creciente, como si de un paisaje ancestral se
tratara. Es por ello que muchos fotógrafos se detienen frente a
una imagen nocturna y desean poder realizar algo parecido
con su equipo, en sus localizaciones.
Fotografiar de noche resulta algo complejo en las primeras y
posiblemente frustrantes salidas nocturnas. Sin embargo, una
vez se empieza a dominar la técnica, los resultados inusuales alientan en la búsqueda de nuevas imágenes, de nuevos
efectos pintados en lienzo negro que es la noche. En la oscuridad sólo existe aquello que recibe luz.
La base de la técnica es dejar la cámara montada sobre
un trípode, con el obturador abierto durante una exposición
larga en modo B mediante un cable disparador o dispositivo
electrónico que lo permita. Durante un tiempo que puede ir
desde unos segundos hasta varias horas podremos además
decidir si aportamos iluminación artificial a la escena.
Para empezar únicamente se precisan unas tablas de exposi-
49
ción, un equipo mínimo en el que no debe faltar el flash o una
linterna y buenas dosis de insomnio. La productividad es muy
baja y en toda una noche de trabajo lograremos unas pocas
imágenes, tal vez ninguna óptima. Con frecuencia el fotógrafo deberá aportar iluminación en la escena y sus carencias
en el entendimiento de la luz quedarán en evidencia.
Equipo necesario
Se puede practicar la fotografía nocturna con un equipo muy
básico, pero podemos utilizar algunos accesorios que son
frecuentes en los equipos, como es el flash, para afrontar
fotografías técnicamente más complejas.
El equipo mínimo se compone de:
- Cámara. Debemos adquirir una cámara con una mínima
relación señal-ruido, mejor una de formato completo (sensor
de 24x36 mm). Debe tener modo B “Bulb” para permitir
largas exposiciones.
- Objetivo. Para empezar lo más versátil es un angular o
zoom angular, del orden de los 20-24 mm, mejor si es luminoso. Un 17-40 mm es lo que yo utilizo, así como un
24 mm f/1,8.
- Trípode. Debe ser robusto y estar establemente posicionado.
- Cable disparador. Mejor un cable sencillo y resistente. En el
caso de haber adquirido uno con intervalómetro debemos
asegurarnos de que la función de disparo pueda hacerse sin
pilas. En caso contrario o de tener un disparador inalámbrico
llevaremos repuesto de pila.
Con este equipo ya podemos hacer muchas fotografías nocturnas, pero estaremos obligados a basarnos en la luz natural, ya sea la que proviene de la luna o la estelar.
Una serie de accesorios nos ampliará mucho las posibilidades y nos dará mayor comfort de trabajo. No tienen un precio
elevado y debemos considerar su adquisición. Se trata de:
- Flash de mano o linterna para iluminar. Un flash de mano
es lo ideal, aunque deberemos realizar alguna práctica con
él para familiarizarnos con su manejo. Con la linterna resulta algo más fácil al principio y para aplicar la luz muy
SESIÓN 10 |
2
50
selectivamente, pero el flash es más versátil y puede aplicarse
a otras disciplinas de la fotografía.
- Filtros calibrados para el flash o la linterna. Son filtros de colores para aplicar en conjunción con el balance de cámara.
Se colocan frente a la fuente de luz y la alteran su color.
- Teleflash. Se trata de una lente fresnel que concentra la luz,
por lo que gana en intensidad y se concentra su haz. Se
utiliza para iluminar objetos lejanos o a gran altura.
- Linterna frontal. Muy cómoda en su manejo, se coloca en la
frente mediante una cinta elástica y nos deja las manos libres
para coger el equipo.
Todo este equipo es de uso bastante sencillo una vez que
hayamos trabajado la composición que deseamos y el tipo
de iluminación que queremos obtener.
Sobre el terreno
El punto de partida es localizar. Se trata de encontrar un elemento destacado contra el cielo con el que podamos realizar
una composición de nuestro agrado. De noche resulta difícil
improvisar una localización; nos veremos obligados a recorrer
muchos kilómetros con un resultado incierto. Para empezar a
practicar es posible ubicar sujetos prominentes, como rocas o
árboles, recortados contra el cielo. Es aconsejable fotografiar
en contrapicado, ya que en las proximidades del horizonte
hay más claridad. Cuando incluimos cielo por encima de un
ángulo de 10º se aprecia un mayor brillo en las estrellas.
A la hora de estudiar la composición debemos prever una
considerable cantidad de cielo, que estará completada por
la presencia de estrellas, la luna…
Debemos memorizar bien el acceso a la localización pues
al regresar de noche todo habrá cambiado. En ocasiones el
uso de un GPS puede ser de gran utilidad. En el caso de una
niebla repentina es lo único que puede guiarnos sin pérdida
en un desplazamiento a pie de cierta extensión. Cuando es
posible resulta interesante aproximar el vehículo tanto para
iluminar la escena, como para descansar en él y no tener que
desplazar los equipos, que en ocasiones son voluminosos
y pesados.
Una mochila resulta un transporte ideal para el equipo. Algunas mochilas de fotografía disponen de funda para lluvia y
permiten el anclaje del trípode.
En noches despejadas con luna llena no necesitaremos luz
adicional para movernos y buscar los elementos del equipo,
SESIÓN 10 |
3
51
pero aún así debemos llevar la linterna frontal a mano y con
las pilas en buen estado.
Fotografiar de noche supone que sabemos en qué fase está
la luna, a qué hora sale o se pone y a qué altura en la elíptica estará en cada momento. De esta forma, si la luna va a
ser parte de nuestra imagen, podremos tenerla exactamente
en el lugar previsto del encuadre. También las luces parásitas
jugarán una importante baza en nuestro encuadre, tanto su
presencia, como su ausencia.
PASO 3
Enfocar. Debemos realizar un enfoque bastante adelantado,
cerca del primer plano del encuadre. Dado que el diafragma
estará muy abierto, debemos maximizar la profundidad de
campo disponible. Para enfocar podemos ayudarnos de una
linterna o láser, pero con algunos objetivos podemos enfocar
mediante la ubicación de una marca de enfoque. A la luz del
día veremos que en determinada posición del enfoque todo
aparece nítido en el encuadre. Si memorizamos esa marca
de distancia en el objetivo podremos realizar fotos nocturnas
sin necesidad de iluminar, solo colocando la marca y cuidando de que no haya ningún elemento muy próximo que pueda
quedar fuera de foco.
PASO 1
Localizar. En contrar un sujeto o una escena adecuados. Debemos realizar una buena composición, teniendo en cuenta
que el espacio del cielo estará lleno de estrellas y que éstas
crearán un arco en una prolongada exposición. Mejor si la
cámara se coloca en contrapicado.
¿Cuánto tiempo expongo?
PASO 2
Determinar el encuadre. Con las impresiones obtenidas al visitar
la escena de día buscamos la ubicación del trípode para realizar el encuadre con ayuda de la linterna, prestando especial
atención a las esquinas y al primer plano, para que no hayan
elementos indeseados o fuera de la profundidad de campo.
Fotografiar de noche supone que sabemos en qué fase está la
luna, a qué hora sale o se pone y a qué altura en la elíptica estará en cada hora. De esta forma, si la luna va a formar parte
de nuestra imagen, podremos tenerla exactamente en el lugar
previsto del encuadre. También podremos utilizarla como fuente de luz que ilumina la escena. También las luces parásitas
pueden jugar una importante baza en nuestro encuadre.
SESIÓN 10 |
4
52
La luna es, en realidad, un factor limitante. Con la luna sobre
el horizonte tendremos un cielo más iluminado, con menor
percepción de estrellas que en una noche sin luna. La luz que
procede de la luna puede quedar sobreexpuesta con una
exposición muy prolongada, lo que no sucede en una noche
sin luna. Además su luz, procedente del sol al ser reflejada,
está polarizada. Para aprender a iluminar lo ideal es salir
en noches despejadas y sin luna, de esta forma tendremos
muchas estrellas en el encuadre y no tendremos un factor
limitante de iluminación, que procederá exclusivamente de
nuestros medios o de la luz estelar. Cuando aparece la luna
en el encuadre tenemos un factor limitante para el tiempo,
pues puede aparecer deformada o bien sobreexponerse mucho un área extensa próxima a ella.
Si el fotógrafo proporciona la luz en la escena, en realidad
complementa la luz. Es decir, lo más lógico es calcular la
exposición para un cielo de nuestro gusto y aportar la luz necesaria al primer plano. Una vez aportada esta luz con flash
o linterna, podemos prolongar más o menos la exposición, lo
que solo afectará a la luminosidad del cielo.
Para realizar una aproximación a la exposición correcta sin
sobrecalentar el sensor o estar esperando muchos minutos,
podemos recurrir a la reciprocidad.
Procedemos ajustando un valor ISO muy elevado, pongamos
por caso 3.200 y exponemos a f/ 2,8 para hacer unas
prubas a varios segundos de exposición.
ISO
3.200
F
2,8
Tiempo
30 segundos
Aplicamos la reciprocidad para un valor ISO 200
ISO
F
Tiempo
3.200
2,8
30 segundos
1.600
2,8
60 segundos
800
2,8
120 segundos
400
2,8
240 segundos
200
2,8
480 segundos = 8 minutos.
De esta forma, con una exposición inicial de 30 segundos
hemos ajustado bien el tiempo definitivo en función a la luminosidad del cielo que deseamos obtener.
PASO 4
Tiempo de exposición. Determinar los parámetros de exposición y ajuste del flash si se va a utilizar. Hacemos una prueba
de exposición utilizando la reciprocidad para obtener una
aproximación. Por lo general nos basaremos en estos valores
para comenzar. Es importante considerar si hay factores limitantes, como no deformar la luna si aparece en el encuadre
(sobre 20 segundos cuando está saliendo) o luces parásitas.
- ISO 200
- f/2,8 o f/4, el más abierto que podamos elegir
- 8 minutos de exposición.
PASO 05
Posición B. Comienza la exposición, para lo que hay que
mantener bloqueado el cable disparador. Si tenemos activado el levantamiento de espejo hay que pulsar dos veces,
bloqueando la segunda.
Pintar con luz
- La Intensidad. Una de los principales cuestiones que se plantea el fotógrafo delante de un encuadre en plena noche es
cuánta luz será necesaria para iluminar la escena. El flash
puede ayudarnos en esta duda si tiene modo Automático.
En este modo, una célula fotosensible incorporada en el flash
puede evaluar la luz que refleja un objeto en función a los
parámetros de ISO y F. Es decir, que con el flash en modo
Auto esta célula cortará el destello del flash cuando el objeto
haya recibido la intensidad adecuada de luz. La célula calcula este valor para un tono gris neutro, por lo que debemos
incrementar en varios disparos para obtener un tono más claro, que permita que haya información en la parte derecha
del histograma.
SESIÓN 10 |
5
53
Es decir, que si ajustamos en el flash en modo Auto un ISO
200 y f/ 2,8, la célula cortará su destello cuando el objeto
que recibe su luz tenga un tono gris neutro.
Entre las precuaciones que debemos tomar están:
La intensidad de la luz del flash debe ser suficiente, el flash
no debe emitir todo su destello. Si es así es que su potencia
es insuficiente para iluminar la escena en un solo destello.
Para conseguir una medición correcta de la célula podemos
alterar los valores de ajuste y utilizar la reciprocidad. Si ajustamos el valor ISO a 800 en el flash, necesitaré efectuar un
disparo más para un ISO 400 y dos más para un ISO 200,
en total 4 disparos de flash.
No debemos tapar la célula, que debe estar orientada hacia
el objeto o escena.
Debemos comprobar el histograma tras la exposición. Con el
tiempo y la práctica, la cantidad de disparos de flash se convierte en algo intuitivo, pero para comenzar tenemos esta orientación, siempre que nuestro flash disponga de esta prestación.
Con el uso del teleflash también podemos orientarnos así,
siempre que utilicemos el modelo cerrado. Con el abierto
tendremos que efectuar algún disparo de prueba en modo
manual hasta regular la potencia adecuada, que es como
utilizaremos el flash una vez aprendamos su manejo.
- La dirección. Afecta mucho al aspecto del encuadre. Utilizaremos luz frontal cuando queramos resaltar el color, en
detrimento del volumen. La luz frontal elimina las sombras, por
lo que la sensación de relieve se pierde. Debemos aplicarla
en ángulo de más de 30 grados desde el eje de la cámara
al sujeto. La luz nadir o contracenital proviene desde abajo,
por lo que será utilizada en elementos de gran altura. La luz
trasera se utiliza para perfilar siluetas, así como en elementos
traslúcidos, crendo transparencias. Un sujeto prominente emplazado contra el cielo se recortará como en un contraluz,
perfilado por las líneas de estrellas.
La luz cenital difícilmente podamos aplicarla, salvo a pequeños sujetos, la utilizaremos como si se tratase del sol.
- La calidad. Es una cualidad de la luz que afecta a la apariencia de las sombras. La luz suave en fotografía nocturna se
consigue moviendo la fuente de luz de forma envolvente al sujeto, variando nuestra posición y efectuando muchos disparos
que se suman para crear en conjunto un efecto de sombras
suaves y una correcta exposición.
- El color. El color de la luz afectará a la composición, a
la transmisión de una sensación o mensaje. Podemos crear
una dominante de color en toda la escena o bien combinar
colores si recurrimos a filtrar la luz del flash mediante frontales
de color.
PASO 06
Iluminación. Aportamos luz a la escena con flash o linterna,
en caso de ser necesario. Si no conocemos bien las cualidades de la luz, es mejor no utilizar luz artificial. Debemos
decidir la intensidad de la luz, su dirección, calidad y color,
teniendo en cuenta en conjunto el efecto que deseamos, la
composición, la transmisión del mensaje. Es mejor realizar
diversos disparos de flash que uno solo.
SESIÓN 10 |
6
54
Precauciones: Al ubicarnos para iluminar, no debemos situarnos contra el sujeto iluminado, sino estar fuera del encuadre.
Si entramos en el encuadre y no tapamos la luz piloto del flash
puede aparecer como una línea en la imagen resultante.
Adaptarnos a las posibilidades
Las exposiciones de varios minutos hacia el sur ya muestran
una sorprendente cantidad de movimiento de los astros. Este
movimiento crea interés y el desplazamiento de las estrellas
puede ser previsto. Con la estrella Polar en cualquier parte de
la imagen, observaremos cómo el resto de las estrellas giran
alrededor de ella. De día, durante la localización, una brújula nos indicará la dirección norte mostrándonos el lugar en
que podemos esperar que esté cuando llegue la noche. Un
encuadre que tenga la Polar alejada del mismo dará como
resultado líneas de estrellas más largas. Para localizar dicha
estrella de noche visualmente hay orientaciones sencillas que
toman de referencia constelaciones conocidas, como la Osa
Mayor o bien Casiopea.
Trabajar en la noche lleva aparejados ciertos inconvenientes
a tener en cuenta, referidos también a la oscuridad, la orientación, el frío, que puede hacer desagradable una espera o
provocar la pérdida de algún elemento de nuestro equipo.
Lo dilatado de los tiempos de exposición y las dificultades
de trabajar en la oscuridad suelen resultar en la obtención
de pocas fotografías y de una calidad baja en las primeras
experiencias. Los principales errores suelen mostrar imágenes
con escasos valores compositivos, muy oscuras, movidas o
bien con niveles de ruido bastante exagerados. Adaptarse a
esta modalidad de fotografía suele llevar un tiempo.
A lo largo de la noche podemos realizar varios tipos de exposiciones en función a la duración del tiempo de obturación:
- Exposiciones muy cortas, de varios segundos. Imágenes tomadas durante o después de la luz crepuscular, ya sea amanecer o anochecer. El cielo suele aparecer rojo o azul intenso
de forma natural. Con frecuencia se utilizan filtros degradados para compensar el contraste de la escena. Si utilizamos
el flash puede ser conectado a la cámara con cable largo,
por simpatía o bien sin conexión a corta distancia de ella.
- Exposiciones cortas, hasta un minuto. Las estrellas aparecen
como puntos o líneas cortas. También puede aparecer la luna
en el encuadre. Posibilidad de realizar varios disparos de
flash sin conexión con la cámara con posibilidad de desplazarnos más lejos.
- Exposiciones largas, de varios minutos. Las más comúnmente
SESIÓN 10 |
7
55
realizadas como fotografía nocturna. En una noche podemos
realizar muchas tomas con tiempos de exposición entre tres y
veinte minutos. En caso de ser luna llena podemos fotografiar
vastos paisajes con o sin ayuda de flash. Si el sujeto principal
es de tamaño moderado podemos iluminar con el flash y
acortar la exposición cuanto queramos. Tendremos muchas
posibilidades.
- Exposiciones muy largas, de hasta varias horas, con ausencia
de luna. Un potencial de casi doce horas en invierno para realizar una o más tomas. Debemos disponer de un equipo que
permita realizar estas imágenes con una calidad razonable.
Con respecto a la meteorología, mi propuesta es la siguiente,
dependiendo de las condiciones del cielo:
- Despejado. Mejor a primeras o últimas horas de la noche,
aunque veamos el cielo negro, en una exposición de varios
minutos aparecerá de color azul profundo. Podremos aprovechar el resto de la noche para plasmar las estrellas o la luna.
- Ligeramente nublado. Hay que tener en cuenta que las líneas de estrellas pueden transparentarse a través de las nubes. La luna puede ser muy atractiva semioculta tras un velo
que rebaje su intensidad.
- Nubes densas sobre cielo despejado. Las nubes aparecen
movidas y marcan una trayectoria.
- Nublado. Podemos buscar la polución lumínica en el cielo,
que aparecerá teñido de un color inusual.
No conviene olvidar un reloj o cronómetro si no disponemos de contador de segundos en nuestra cámara o en el
cable disparador para calcular la exposición, por lo menos
al principio. Con el tiempo, componer de noche llega a ser
muy similar a hacerlo a pleno día, pero hasta que tengamos
sensación de dominio conviene analizar repetidas veces el
encuadre, sobre todo el nivel del horizonte (Utilizar un nivel
de burbuja o virtual para el nivelado del equipo, alejarnos
un paso de la cámara y enderezarla), la porción que ocupa
el cielo, revisar con la linterna o el flash los ángulos y zonas
oscuras del encuadre.
Algunas cámaras modernas con procesadores rápidos y
bajo nivel de ruido muestran la imagen obtenida en pocos
segundos, sin necesidad de esperar un tiempo igual al de la
exposición para que procese el ruido… al menos hasta cierta
combinación de ISO y tiempo de exposición.
Si entra luz parásita por el ocular del visor podemos cubrirlo
hasta sustituir la gomaespuma interior. En cámaras de gama
alta el ocular dispone de un obturador.
La luz de la luna, como toda luz reflejada, está polarizada
en proporciones variables. Alcanza su máximo en los cuartos
lunares y queda casi anulada dos días antes y dos después
de la luna llena.
PASO 07
Se corta la exposición. Primer resultado.
Síntesis y análisis.
El Ruido
Las limitaciones de los sensores de las cámaras digitales actuales provienen del ruido. En toda señal electrónica hay una
emisión aleatoria denominada ruido. En la fotografía nocturna
las largas exposiciones suponen un compromiso entre el resultado y la calidad, ya que una exposición prolongada muestra
más movimiento de estrellas pero aparece mayor cantidad de
ruido. A efectos prácticos el ruido puede provenir:
- De la amplificación de la señal (elección de valor ISO
muy elevado).
- De la temperatura, de forma que una exposición larga provoca el calentamiento del sensor. La temperatura ambiente es
un factor importante, pues bajas temperaturas contribuyen a
disipar el calor y podremos realizar exposiciones más largas
con menos presencia de ruido.
SESIÓN 10 |
8
56
- Una combinación de ambas.
Según las combinaciones de ISO y tiempos de exposición
debemos elegir la que muestre el menor ruido posible. Por lo
general es menor el ruido generado por una ampliación de
señal de ISO 100 a 200, que de pasar de 30 a 60 minutos
si la noche es cálida.
Muchas cámaras tienen en su menú de configuración la posibilidad de activar un software de reducción de ruido. Mis
ajustes en este sentido son:
- Reducción de ruido por Alto valor ISO: Activado – On (si
sobrepaso ISO 400). Testar.
- Reducción de ruido por larga exposición: Auto
PASO 08
Resultado final.
Se apaga la cámara para que el sensor se enfríe y se deja
unos minutos. Se procede a realizar la toma definitiva, una
vez aplicadas las mejoras provenientes de los procesos de
síntesis y análisis.
Posteriormente en el procesado del RAW podemos reducir
el nivel de ruido de la imagen con algunos ajustes. Muchos
softwares, como Neat Image ya permiten los ajustes para
reducir tanto el ruido de luminancia como el de crominancia.
Sin embargo, resulta muy conveniente tratar el ruido directamente de cámara.
Las limitaciones que impone el ruido pueden ser atenuadas
con algunas precauciones:
- Cuando vamos a realizar la toma definitiva, una vez afinado
el tiempo de exposición y la iluminación, podemos apagar la
cámara unos minutos para permitir que el sensor se enfríe.
- Si buscamos localizaciones con orientacion sur tendremos,
a igualdad de tiempo, mayores rastros de estrellas, líneas
más largas.
- Debemos acostumbrarnos a utilizar diafragmas lo más abiertos posible. De esta forma acortamos el tiempo de exposición
y obtenemos mayor cantidad de estrellas en el cielo. Si cerramos diafragma perderemos las de brillo más tenue.
- Podemos enfriar el sensor aplicando bolsas de hielo o geles
a la cámara.
SESIÓN 10 |
9
57
ATENCIÓN
Un destello accidental del teleflash puede dañar irremediablemente la retina. Nos aseguraremos de utilizarlo con prudencia y nunca hacia personas o animales que miran fijamente y
a corta distancia hacia el flash.
Otras técnicas
Teleflash
Una vez estemos experimentados en el manejo del flash es
más recomendable pasar a modo manual, en el que aporta
una cantidad de luz constante independientemente del tono
del sujeto.
Cuando fotografiamos un sujeto con una gran altura (una
torre, un árbol, una iglesia) notaremos que el flash no llega
a alcanzar las partes más elevadas, que aparecen más oscuras en la foto. Si aportamos muchos disparos de flash lo
más probable es que acabemos sobreexponiendo las partes
más bajas del encuadre y que en las altas apenas se note su
efecto. En estos casos es recomendable el uso del teleflash.
Se comercializan varios modelos, aunque los más comunes
en el mercado son el cerrado: una estructura de plástico negro de forma cuadrangular de unos 25 cm de largo, con
unas pestañas en el extremo donde se coloca la lente fresnel.
El otro es desmontable y abierto: son dos láminas de metal
que ajustan con un velcro al lateral del flash. La lente fresnel
se ajusta también por velcro al extremo de las dos láminas
de metal.
La ventaja del modelo cerrado es que direcciona mejor la luz
y permite que la célula del flash efectúe una mejor medición
en modo automático. En el modelo abierto la célula recibe
luz querebota en la lente fresnel y corta el destello sin que el
sujeto o la zona del encuadre hayan recibido la cantidad
adecuada. Para evitarlo nos confeccionaremos unas cartulinas ajustables que cierren el modelo abierto. El transporte y
almacenaje del modelo cerrado es algo engorroso a causa
de su volumen.
También podemos elaborarnos un teleflash artesano comprando por internet una o varias lentes fresnel de plástico o cristal,
de las que se emplean en iluminación en cine y vídeo.
Podemos realizar una variedad de técnicas tanto clásicas
como de factura propia. Si nuestra cámara digital o clásica lo permite, dobles o múltiples exposiciones, fotografiando
primero un elemento o paisaje con una exposición corta y
posteriormente la luna en una zona negra de la imagen, por
ejemplo. Otra experiencia es realizar una toma en el crepúsculo y, sin mover el encuadre, realizar una segunda exposición en plena noche con estrellas, calculando que la luz de
ambas exposiciones se sumarán, por lo que ambas deberán
estar subexpuestas en mayor o menor medida según nuestros
gustos. Como orientación subexpondremos la primera en un
diafragma y la segunda alrededor de medio.
Otra posibilidad es realizar tapados o rebajes de zonas de
mayor claridad en el encuadre como el horizonte o la luna
tras unas nubes. Para ello moveremos un filtro degradado durante parte del tiempo de exposición, por la zona a rebajar.
La práctica determina el tipo de filtro que hay que utilizar, el
tiempo que se mantiene o la forma de moverlo, dependiendo
de la intensidad de luz a reducir.
Para realizar time lapses tomaremos una imagen en un lapso
de tiempo determinado, según la aceleración de vídeo que
queramos obtener. Realizaremos algunos cientos de imágenes que después se ven juntas mediante un programa de
edición de vídeo. Hay que tener limpio el sensor pues en el
resultado final pueden aparecer manchas o píxeles activos.
La técnica de las fotos compiladas permite hacer varias fotografías con tiempos de exposición cortos (sobre 2-3 minutos)
y después montarlas juntas para que se aprecie en el cielo la
suma de las exposiciones, que se realizan sin dejar tiempo
entre ellas, para que se vea un efecto continuo.
Estas imágenes suelen realizarse en JPEG para obtener imágenes de menor peso y con mayor inmediatez, sin necesidad
de procesado.
Propuestas avanzadas
Encontraremos grandes dificultades al principio, sin embargo, la enorme carga creativa que hay en hallarse frente a
un lienzo en negro y empezar a pintar con luz aquello que
queramos mostrar nos hará ir más allá en busca de nuevas
SESIÓN 10 |
10
58
Punto de enfoque primero en las setas más próximas tratando de maximizar la escasa profundidad de campo. Segundo
punto de enfoque en la casa. Es importante iluminar sólo la zona que cubre la profundidad de campo.
experiencias. Una de ellas puede ser la práctica del doble o
múltiple enfoque. Para dar algunas ideas de cómo practicarlo
es posible imaginar un sujeto, como una flor, y un fondo, las
estrellas. Primero enfocamos las estrellas y memorizamos la
marca de enfoque del aro de distancias de nuestra óptica.
Luego enfocamos bien con ayuda de la linterna el sujeto cercano. Abrimos el obturador y en un corto espacio de tiempo
disparamos el flash en modo manual para iluminarlo convenientemente, situamos la marca de enfoque hacia el infinito
(en la distancia de enfoque para las estrellas) y dejamos la
exposición durante unos minutos para que aparezcan las líneas de estrellas, o bien durante unos 40 segundos para que
se vean puntos en el cielo (en este caso es mejor hacerlo a
primeras o últimas horas de la noche). El sujeto aparece próximo y enfocado y las estrellas también. Es mejor que el sujeto
esté recortado contra el cielo para que no haya paisaje fuera
de foco entre estos dos planos. No sería posible obtener la
misma imagen cerrando el diafragma.
Si fotografiamos elementos móviles, como animales o personas en la escena, el flash los hará parecer más estáticos en
caso de un solo disparo. Los animales que huyan de la escena
durante la toma deben ser emplazados en una zona de sombra para que el fondo no se trasluzca a través de su figura.
Los paisajes crepusculares o nocturnos en los que aparece cayendo la lluvia o la nieve tienen un valor añadido y una gran
dificultad en su obtención. Para conseguir un buen resultado
debemos realizar un disparo de flash con la luz más o menos
frontal para ver sobreexpuestas ligeramente las gotas y los
copos cayendo. Se plasman en forma de punto luminoso.
Por último insistir en que los tiempos de exposición pueden
variar mucho según las condiciones ambientales. No es lo
mismo fotografiar en la cima del pico Urbión o en Ordesa,
que en el Desierto de Tabernas, por ejemplo. De las partículas en suspensión, calima, leves nieblas y otras circunstancias
del entorno depende mucho el tiempo a compensar en cada
toma. También varía considerablemente la exposición si la
luz incide de forma lateral o bien en una toma a contraluz. La
adición de luz de flash ha de ser tenida también en cuenta
y deberemos familiarizarnos en la forma en que afecta a la
exposición y al efecto de su temperatura de color, que puede
ser alterada mediante un simple filtrado con papel de celofán
o filtros de color.
Fotografiar una tormenta nocturna
A la hora de decidir fotografiar una tormenta nocturna es necesario valorar si las condiciones son óptimas (hay tormentas
que no permiten la toma de buenas imágenes) y si resulta
seguro exponerse al riesgo que puede significar. Los trípodes
y materiales basados en el carbono suelen protagonizar accidentes de caída de rayos; es un material que los atrae y
que se utiliza en los pararrayos. El basalto y el aluminio son
más seguros. Como prevención llevaremos un calzado con
suelas de goma, portaremos las patas del trípode aisladas
SESIÓN 10 |
11
59
también o incluso recurriremos al interior del vehículo entre
toma y toma.
Un árbol grande aislado en el campo es un pararrayos natural, así como una casa en ruinas en la que haya corrientes
de aire.
Las condiciones de trabajo bajo una tormenta suelen ser duras salvo que tengamos la suerte de estar a salvo de la lluvia,
bien por estar a cubierto o bien por estar fuera de su acción.
De lo contrario el agua y el viento nos harán padecer por el
resultado y por el equipo. Si tenemos que fotografiar bajo
la lluvia todo vale, desde el cobijo de un balcón hasta un
cobertor especial que protege la óptica y la cámara. El interior del propio vehículo no ofrece garantía alguna para la
toma de fotografías, ya que se mueve demasiado con nuestra
presencia o con cualquier ráfaga de aire.
En el breve tiempo que dura un relámpago debemos ser capaces de encuadrar y mientras la cámara está exponiendo
hay que calcular la luz que se va sumando para decidir cuándo llega el momento de cerrar el obturador. Una considerable ayuda la encontrábamos en cámaras analógicas con
sistemas de medición en tiempo real.
Una buena forma de obtener resultados es optar por un diafragma medio, sobre f/8 ó f/11 para ISO 100, y dejar una
exposición en B o en modo manual que puede oscilar entre
algunas decenas de segundos y un minuto para conseguir
plasmar varios rayos en nuestro encuadre. Las condiciones
de luz son muy variables, ya que dependen de la cadencia
de los relámpagos y de su intensidad.
SESIÓN 10 |
12
60

Curs de fotografia nocturna de Jordi Gallego

Transcripción

Documentos relacionados

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a