Reus ultima su transformación económica con más de 500
Transcripción
Reus ultima su transformación económica con más de 500
Núm. 108· X Aniversari FEBRER 2010 PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA www.indicadordeeconomia.com La mayor masa crítica demográfica del Camp, entre Tarragona y Reus X Luciano A. Losada, delegado en Tarragona de la Agencia Tributaria ‘Desde lo fiscal, se incentiva la iniciativa empresarial para acelerar la recuperación’ El delegado de Tarragona de la Agencia Tributaria, Luciano A. Losada, expone a Indicador todas las novedades fiscales previstas para este año tanto desde el punto de vista de la empresa, como del contribuyente, unas normati- Las principales actuaciones que prevé el Pla Territorial del Camp de Tarragona, se concentran en el área llamada a acoger la mayor masa crítica demográfica: 850.000 personas entre las ciudades de Tarragona y Reus. Pág. 20 vas que no son ajenas a la actual situación económica y que intentan favorecer el advenimiento de la recuperación con el estímulo a la iniciativa empresarial y el mantenimiento y la creación de empleo. Págs. 2-3 ESPECIAL REUS 13 empresas componen el grupo reusense Andreu Pintaluba Pág. 7 Solarca La Selva del Camp, sede mundial del grupo Solarca, grupo especializado en la prestación de servicios de limpieza y mantenimiento industrial, ha establecido su sede central para todo el mundo en La Selva del Camp, donde ha invertido siete millones. Pág. 8 Signo Más de 30 años de operaciones y ventas anuales de tres millones El Tecnoparc sitúa a Reus como una referencia europea en investigación, desarrollo e innovación de sectores como nutrición y salud. XAVI JURÍO Reus ultima su transformación económica con más de 500 millones 2010 es el año de plasmación de los proyectos más emblemáticos de la ciudad Con este nuevo ejercicio 2010, la ciudad de Reus tiene el importante reto de demostrar y plasmar las importantes infraestructuras que ha venido anunciando en los últimos años y que supondrán un auténtico revulsivo en su actual modelo económico. Entre inversiones municipales, autonómicas y estatales, Reus absorberá en el corto y medio plazo más de 500 millones de euros. Un balón de oxígeno que acabará de propulsar al municipio hacia los objetivos que ha venido anunciando a lo largo de los últimos años y que evidenciarán una auténtica transformación de su modelo económico, de las tradicionales fórmulas productivas, hacia actividades más innovadoras y de valor añadido. Y que en los tiempos que corren, esta estrategia está sirviendo para compensar el descenso de la inversión privada con activos procedentes de la administración pública. Ya sólo el parque tecnológico Tecnoparc y el nuevo edificio del Hospital, posicionarán al municipio en lugares de referencia mundial en el ámbito de la nutrición y de la salud. Un sistema integral de soporte a la empresa, tal y como lo califica el propio alcalde, Lluís Miquel Pérez. Además de otras inversiones como el Cesicat que destacan a la capital del Baix Camp en el ámbito de la seguridad informática en el conjunto de Catalunya o el Centre d'Emergències Nacional de Catalunya (Cencat), por mencionar algunas. En definitiva, una reestructuración de la actividad económica que le permitirá jugar un papel más estratégico y decisorio en el conjunto del Camp de Tarragona, así como minimizar el impacto de próximas recesiones, ya que con la actual, la ciudad se ha visto afectada por un desempleo que ya casi afecta a unas 9.000 personas, más de 12.000 en toda la comarca del Baix Camp. Y es que hasta la fecha, se han extinguido el 29 por ciento de las empresas de la provincia. Págs. 10-19 La reusense Signo, especializada en la impresión de diferentes formatos y en la personalización de artículos, ya es todo un referente en el sector debido a sus 30 años de operaciones y 4.500 clientes. Pág. 6 Institut Pere Martell En sintonía con las necesidades laborales de las empresas El Instituto Pere Martell se ha convertido en todo un referente formativo en la provincia con sus 19 titulaciones acordes a las necesidades laborales de las empresas. Pág. 24 2 INDICADOR FEBRER 2010 INFORME X NOVEDADES FISCALES 2010 Estímulo a la iniciativa empresarial Se incentiva el mantenimiento y la creación de empleo C.M. RUIZ - M. FUGUET / TARRAGONA Las diferentes medidas resumidas a continuación por Luciano A. Losada, delegado en Tarragona de la Agencia Tributaria, puede comprobarse que han sido diseñadas con una finalidad económica dado el actual contexto recesivo y no tanto por las exigencias que puedan derivarse de la futura ley de economía sostenible anunciada por el Gobierno ya que la misma todavía no ha sido objeto de aprobación. Las novedades normativas expuestas se desprenden más bien de la ley de socies de inversión dades anónimas cotizadas inmobiliaria, de la ley de presupuestos generales del Estado y también del Real Losada señala que para este nuevo ejercicio, las novedades tributarias inciden en el sector empresarial y en el contribuyente. En lo referente al Impuesto de la Renta de las Personas Físicas (IRPF), Losada destacó como primera medida la de los despidos de Expedientes de Regulación de Empleo (EREs) en donde se equiparan las cantidades exentas al supuesto de los despidos improcedentes. Lo que esta disposición pretende -explica Losada- es que, en el caso de que un despido derive de un ERE, la cantidad exenta percibida por el trabajador se equipara al supuesto del despido improcedente, una norma que no incide en el importe fijado por el estatuto de los trabajadores a efectos del despido y sí en la tributación de las cantidades percibidas en el despido por el trabajador. Losada añadió que se eleva el líímite exento cuando se perciben prestaciones por desempleo en la modalidad de pago único. En este caso, el límitte que queda exento se eleva de 12.000 a 15.500 euros. Con esta medida, puntualizó el delegado, se «incentiva la iniciativa empresarial para contribuir a la recuperación económica». Esta exención está condicionada a que las cantidades percibidas se destinen al inicio de una nueva actividad económica, bien a través de una sociedad cooperativa o en régimen de trabajador autónomo, así «se incrementa la cantidad que no tributa en el IRPF». Losada no olvidó la deducción de hasta 400 euros por obtenciión de rendimientos del trabajo y de actividades económicas, que desde este ejercicio, se aplicará a los contribuyentes cuya base imponible sea inferior a 12.000 euros. También se producen modificaciones en la tributación de los rendimientos del ahorro. Aquí, el delegado puntualiza que se incrementa moderadamente el gravamen de las rentas del ahorro, porque pasa del 18 por ciento a Decretto 1/2010. Está claro que la ley de economía sostenible fijará nuevas medidas que afectarán al ámbiito tributario pero a lo largo de la tramitación pueden ser objeto de modificación. En cuanto a la prróxima campaña de renta, desde el punto de vista de la gestión, se plantea en términos análogos a los de ejercicios anteriores y desde el punto de vista de la Delegación de Tarragona se prestará el servicio de asistencia a los contribuyentes a través de los diversos dos. medios de asistencia establecid La constante de la morosidad como consecuencia de la actual etapa recesiva de la economía tamb bién afecta a las administraciones públicas. En este sentido, Lon sumisada reseñó que los datos que han nistrado tanto el secretario de Estado, como el director general de la Agencia Tributaria, corroboran que dicho organismo ha experimentado un considerable aumenazamiento del to de las solicitudes de apla pago de acuerdo con las circunstancias del contribuyente. Recuérdese que ya durante el período 2009 se produjo una modificación que supuso un incremento en e no debe de ser relación con el importe que garantizado, el cual aumentó de 16.000 a 18.000 euros. Luciano A. Losada, delegado de Tarragona de la Agencia Tributaria, hace dos años que accedió al cargo. Procedente de la Administración de Sabadell (Vallès Occidental), también ha desarrollado funciones como administrador de la Agencia Tributaria en Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) y también en la dependencia regional de Gestión Tributaria. Su carrera se ha desarrollado pues en la Agencia Tributaria de Catalunya. Losada es licenciado en Derecho y pertenece al Cuerpo de Inspectores de Hacienda del Estado. una escala con dos tramos. De forma que «hasta 6.000 euros el tipo es del 19 por ciento, y en la medida que se supere este límite, el tipo es del 21 por ciento». Evidentemente, también se incrementa el porcentaje de retención del 18 al 19 por ciento o en coherencia con el incremento de los tipos de gravamen. Además, en el caso de los rendimientos del ahorro, la ley reguladora de las sociedades anónimas cotizadas de inversión en el mercado inmobiliario (Socimi) introduce también una modificación con la que se introduce en la parte general de la renta los rendimientos derivados de la cesión de capitales a entidades vinculadas hasta el límite de tres veces los fondos propios en la parte que corresponde al contribuyente. Estos rendimientos, con carácter previo a esta modificación, se integraban en la renta general y a partir de ahora lo harán en la renta del ahorro. Losada detalla que la renta del ahorro tributa a tipos fijos, actualmente al 19 o al 21 por ciento según el tramo, mientras que la renta general tributa al tipo que resulte de la escala que puede llegar al 43 por ciento. Hasta ahora, Se ofrecen deducciones de hasta 400 euros por rendimientos del trabajo la norma indicaba que en el caso de cesión de capitales de préstamos a entidades vinculadas siempre iba a la parte general, con lo cual tributaba hasta el 43 por ciento según el tipo de contribuyente. «Ahora, con ese límite, se incorpora la renta del ahorro, con lo cual tributa el tipo de la renta del ahorro», quiere esto decir que «no se penaliza la concesión de créditos por parte de los socios a las entidades vinculadas dentro de estos límites». Otra de las modificaciones es la que afecta al régimen de trabajadores desplazados en territorio español, que desde el 1 de enero de 2010 solamente será aplicable cuando se cumplan además de los restantes requisitos, que las retribuciones previsibles deriva- das del contrato en cada uno de los periodos, no superen la cuantía de 600.000 euros. Finalmente, y en lo que se refiere al IRPF, se introduce una reducción del 20 por ciento de los rendimientos netos de actiividades económicas por mantenimiento o creación de empleo durante los periodos impositivos 2009, 2010 y 2011. En lo que se refiere al impuesto de sociedades también se proón de cinco duce una reducció puntos porcentuales en la escala de gravamen, por mantenimiento y creación de empleo, en relación con las entidades que cumplan unos requisitos de importe neto de cifra de negocios y plantilla media. Una segunda novedad es el régimen especial de las sociedades anónimas cotizadas de inversión en el mercado inmobiliario (SSocimi), cuya actividad principal es la inversión directa o indirecta en activos inmobiliarios para el arrendamiento que, aunque tiene otras normas especiales, el régimen especial se basa sustancialmente en que el tipo de gravamen es del 19 por ciento, que coincide con el gravamen de renta en el IRP PF de la renta del ahorro. Lo que se pretende, analiza Losada, es «fomentar un vehículo que está basado en una figura tradicional de los sistemas anglosajones como son los Reale Estate Investment Trast (Reit)». Estos tienen como actividad principal el arrendamiento de inmuebles urbanos y gozan de un régimen tributario beneficioso. Asimismo, no se exigirá, durante los períodos anuales de duración que se inicien dentro de los años 2009, 2010 y 2011, que el importe anual de la cuota de recuperación del coste del bien de los contratos de arrendamiento financiero permanezca igual o tenga carácter creciente a lo largo del período contractual. Respecto al Impuesto del Valor Añadido (IVA), la primera medida, la más conocida, es el incremento de los tipos de gravamen con efectos 1 de julio de 2010. El tipo general se elevaa del 16 al 18 por ciento y el tipo reducido del siete al ocho por ciento. También en materia de tipos de gravamen, se establece que los arrendamientos con n opción de compra de viviendas tributarán a los tipos reducidos. Y es que «hasta la modificación normativa, los arrendamientos con opción de compra de viviendas tributaban al tipo general del 16 por ciento». Con esta modificación, tributarán según al cuatro o siete-ocho por ciento. También se produce en el IVA, un aplazamiento de la obligación de declaración telemática del contenido de los libros registro hasta el año 2012, salvo para aquellos sujetos pasivos que estén inscritos en el registro de devolución mensual. Losada apostilla que esta medida se inserta dentro del plan nacional de reducción de cargas administrativas. Se introduce una regla especial en el momento de la modificació ón de la base imponible del impuesto por la circunstancia de que los créditos hayan resultado total o parcialmente incobrables en el supuesto de que se trate de operaciones a plazos o con precio aplazado. El delegado especifica que existe una norma en la ley que permite la modificación de la base imponible y por tanto, la disminución de las cuotas devengadas cuando el crédito correspondiente a estas cuotas haya resultado total o parcialmente incobrable. Se prevé así una norma específica para el caso de que en aquellas operaciones en las que el crédito haya resultado incobrable sean a plazos o con precio aplazado. Se elevan los porcentajes de compensación aplicables al régimen especial de la agricultura, ganadería y pesca que llegan al 8,5 y diez por ciento, según la actividad de qué se trate. Esta ele- 2010 FEBRER INDICADOR INFORME Los alquileres de viviendas con opción a compra tributarán a tipos reducidos vación deriva del incremento de los tipos de gravamen y es que los sujetos pasivos que tributan en este régimen -consideró Losada-, «no están obligados con carácter general al cumplimiento de obligaciones formales y cuando llevan a cabo operaciones, perciben un porcentaje de compensación por la diferencia de los tipos de gravamen que soportan y aquellos a los que debieran repercutir». Entonces, en el momento en el que se incrementan los tipos de gravamen, en coherencia, se incrementan también estos porcentajes de compensación. Por último, en referencia al IVA, se establece un nuevo supuesto de inversión del sujeto pasivo cuando las prestaciones de serrvicio tengan por objeto derechos de emisión de gases de efecto invernadero. «Desde el momento que se regula la posibilidad de transmisión de los derechos de emisión de gases de efecto invernadero, desde el punto de vista tributario, es necesario que se regulen estas operaciones». Esta norma regula quien es el sujeto pasivo a efectos del IVA en estas operaciones. Se considera sujeto pasivo a quien adquiere los derechos. Sin olvidar una serie de modificaciones que derivan de la normativa comunitaria que afectan a las reglas de locallización de las prestaciones de servicios y a los procedimientos de devolución de las cuotas soportad das por empresarios no establecidos. Losada también comentó otras novedades que afectan más a temas de gestión que no tanto a conceptos impositivos concretos y que además se encuentran en un Real Decreto que se publicó en el Boletín Oficial del Estado un día antes de la celebración de esta entrevista, concretamente el pasado 19 de enero. Losada se refirió a la posible atribución de una dirección electrónica a efectos de notificaciones tributarias por parte de la administración tributaria, derivada de la ley de accceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos. Por otra parte, se establece que las entidades crediticias deben in nformar a la administración tributaria de las cantidades que entreguen o reciban en metálico por impo orte superior a 3.000 euros. «Por motivos puramente de control». A esta obligación también se añade la de informar por parte de las entidades crediticias de aqueellas operaciones realizadas por empresarios o por profesionales adheridos al sistema de cobro meediante tarjeta de crédito o débito siempre que el importe neto de dichos cobros sea también de 3.0000 euros. «Esto supone una obligación de información adicional por parte de las entidades crediticias que se justifica por razones de control tributario», añadió Losada. Se reducen un 20% los rendimientos netos de actividades económicas o creación de empleo Por último, se da un tratamiento normativo a los supuestos de creación de entidades con la única finalidad de trasmitir posteriormente sus acciones o participaciones especialmente en el marco de políticas de promoción empresarial y fomento de la actividad económica, debido a que existen supuestos en los que se crean entidades con finalidades de fomento económico que posteriormente son objeto de transmisión a terceros y se les da un tratamiento normativo adecuado a estos supuestos. Q 3 4 INDICADOR FEBRER 2010 OPINIÓ Editorial Butxaca mig plena o buida Del dicho al hecho Todo ello junto con muchos más elementos en materia económica, infraestructural o cultural, sitúan a esta ciudad, junto con Tarragona, en los principales generadores de riqueza y de todo tipo de sinergias para acabar configurando entre ambas -sin prescindir del resto del Camp- la que ya está considerada como la segunda área metropolitana de Catalunya. Los nuevos planteamientos territoriales trazados para el Principat han abierto viejas heridas, encontrado posturas, desgastado energías. Éste es un camino estéril que no conduce a ninguna parte. La construcción de puentes de colaboración entre ambas Reus pondrá en funcionamiento este año el Tecnoparc y el ciudades es el auténtico garante para ir descentralinuevo hospital, vigas maestras que sustentan su proyección zando Barcelona, para ganar en calidad de vida, painternacional en ámbitos como la nutrición o la salud ra aumentar servicios para la ciudadanía, en definitiva, optimizar el estado del bienestar. Los resultados del Tecnoparc no son inmediatos, Este rotativo siente especialmente estas guerras sus frutos empezarán a recogerse a medio plazo. intestinas, porque ha sido pionero a la hora de proPero la espera merecerá la pena, ya que esta apuesponer vías de colaboración y funcionamiento global ta sitúa la capital del Baix Camp en la mejor posidel territorio por el bien del Camp de Tarragona. ción para amoldarse al cambio de modelo econóLas hemerotecas son testigo de reportajes de Indicamico que viene gestándose y que transformará el actual modelo productivo hacia la sociedad de la dor de Economía que demostraban lo lejos que han innovación y el conocimiento. llegado otros territorios europeos con el diálogo y el Para el caso de Reus, su sensibilidad y visión de afán de colaboración por bandera. Esta publicación futuro hacia los nuevos sectores económicos, hacia trajo a la zona claros ejemplos de consenso territorecientes puestos de trabajo cualificados e innovarial como los rubricados en La Rochelle, un área dores, le permitirán diversificar la economía y ser metropolitana francesa muy semejante a ésta en más resistente ante futuras recesiones. donde diversas ciudades aportan lo mejor que tieY es que el conocimiento, la investigación en nen en pro de un proyecto común: aeropuerto, ámbitos como la nutrición o la salud, ya hoy en día puerto, parques tecnológicos, universidad, alta se consolidan como sectores estables de inercia conectividad... Un esfuerzo periodístico que podría firme y segura, sin dientes de sierra. ser estéril, a tenor de los acontecimientos. Q Reus tiene un apasionante y ambicioso reto para este nuevo año 2010: demostrar, plasmar las importantes infraestructuras y servicios que ha venido anunciando en los últimos años, y que la resaltarán a la ciudad en el mapa mundial de sectores como la nutrición o la salud. Las vigas maestras que sustentarán este plan de progreso y desarrollo se ubican tanto en el parque tecnológico Tecnoparc, como en el nuevo edificio del Hospital de Sant Joan. Y del dicho, al hecho: este año 2010, se espera que ambas infraestructuras entren en funcionamiento. C ontínuament sentim que no s'hauria de parlar tant de la crisi com si semblés que, si no s'esmentés, es podria recuperar la confiança i així millorar l'economia. Però no es tan fàcil perquè el que cal no és callar sinó actuar. Manquen accions per sortir de la crisi, que és el que esperem tots, perquè sabem que els problemes no desapareixen ignorant-los o fent veure que no hi són. Per acabar amb un problema s'ha de buscar una solució i aplicar-la. Per això, malgrat que alguns estudis econòmics mostrin que sembla que una menor destrucció de l'ocupació aquest 2010 permetrà suavitzar la caiguda del consum, no podem esperar que, de sobte, es reactivi l'economia. L'informe semestral sobre la Situació i Perspectives de l'Economia Catalana de Caixa Catalunya mostra que el 2010 la demanda interna continuarà frenant el creixement del PIB, encara que el consum privat no serà tan negatiu com el de 2009. Si l'any passat el descens de la despesa de les famílies va ser del cinc per cent, es preveu que enguany se situï en l'u per cent. Però, com mostra l'Índex de Comportament del Consumidor elaborat el gener per MillwardBrown, malgrat que l'opinió dels ciutadans sobre la situació econòmica ha millorat, això no vol dir que pensin canviar el seu comportament en les decisions de consum, que segueixen congelades. Sobretot perquè se senten ‘sols’ davant la crisi i consideren que no s’estan prenent mesures. Q La dada 850.000 habitantes en el Camp de Tarragona son los que prevé el Departament de Política Territorial que puedan haber de aquí al 2026. Redacció i Disseny [email protected] [email protected] Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Director: CARLOS M. RUIZ Coordinació: MERITXELL FUGUET Redacció: LAIA TOST, NOEMÍ POLLS, ANNA POLO, ACN Fotografia: XAVIER JURÍO Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ Correcció: MÒNICA LÓPEZ Comercial i Administració: [email protected] Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) IMPRIMEIX: HERALDO DE ARAGÓN - Tel. 976 765 000 - D.L.: G-1183/2000 ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. EDITA: www.indicadordeeconomia.com NOTA Director General: FELIP GUSPI BORI Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent. 2010 FEBRER INDICADOR 5 EMPRESES X TAQUIMSOL La millor química per a la construcció A mitjà termini l’empresa obrirà delegacions per Catalunya ANNA POLO / REUS A principis de 2009, l'Anton i el Marc Sentís, amb una llarga trajectòria en el sector de la cons-trucció, van crear a Reus l'empresa Taquimsol, per tal de cobrir les necessitats i mancances del sector i resoldre les patologies i problemàtiques pròpies de l'edificació. Com resa el seu esllògan, l'empresa ven la millor química per a la construcció i la indústria. Un projecte que es va convertir en un repte per a aquests dos germans i que gràcies al seu coneixement del sector, «ens vam poder especialitzar en les diferents solucions químiques més adients per a cada cas», explica Anton Sentís, cap d'aplicacions de l'empresa. Tot i que es tracta d'una empresa molt jove encara, aquest fet va ser el motiu pel qual la Cambra de Comerç de Reus va premiar Taquimsol amb la distinció Jove Emprenedoria dels Premis Cambra Reus 2009. L'empresa ha creat la marca registrada Taquimsol i, tot i que la matèria prima la compren a un proveïdor, tots els seus productes són envasats per ells mateixos amb el seu segell que en garanteix la qualitat. L'extens catàleg de productes n'és una mostra: des d'aïllants tèrmics o acústics i impermeabilitzants per a teulades, terrasses o parets; tractaments per a les diferents superfícies com el tractament innovador per consolidar la pedra i la llamborda que es realitza en sec i queda resolt en poques hores; tot tipus de fluids químics que permeten resoldre fàcilment moltes patologies, netejar el cautxú de terra, els grafittis de les parets o l’hermètic i segellador d'arbres, molt de moda ara a les ciutats; resines i morters per realitzar ancoratges de tot tipus, entre molts Resol les patologies i problemàtiques pròpies del sector altres. Per Sentís, les patologies més comuns en tot tipus d’edificacions «són els aïllaments i les humitats, per les quals hi ha solucions diverses i molt específiques». Taquimsol no només comercialitza els seus productes, sinó que també aplica la solució per a l'empresa que ho Anton i Marc Sentís es troben al capdavant de Taquimsol. necessiti, amb personal professional i ben qualificat. En els darrers mesos, l'empresa ha iniciat, amb el seu equip comercial, contactes amb altres potencials clients com són els ajuntaments i altres administracions públiques per oferir-los els seus serveis «ja que, en aquest àmbit, les administracions no estan actualitzades respecte als últims productes que surten al mercat; per exemple, tenim un producte molt innovador que facilita enormement l'extracció dels xiclets de les vore- XAVI JURÍO res i paviments», comenta Sentís. Un altre dels reptes futurs per a aquesta jove empresa és, si les coses segueixen a bon ritme, obrir a mitjà termini, delegacions distribuïdes per tot Catalunya. Q “Les xifres” FUNDACIÓ: 2009 PLANTILLA: 6 treballadors 6 INDICADOR FEBRER 2010 EMPRESES X IMPRESSIÓ DIGITAL Signo aposta per la diversificació del negoci La Sénia, cap al comerç exterior El sector s’interessa en l’exportació L’empresa ofereix més de 16.000 articles LAIA TOST / REUS «Treball, qualitat i servei». Així defineix Xavier Balaña les claus de l'èxit empresarial de Signo, empresa reusenca que porta més de 30 anys al mercat de la impressió publicitària. Signo és una empressa familiar que inicià des de zero Robert Balaña, pare de Xavier, dedicant-se a la fabricació d'engganxines i senyalització industrial. Avui l'empresa disposa d'unes instal·lacions de més de 4.000 mettres quadrats, 27 treballadors i comercialitza amb impressió digital, retolacions, tanques, rèttols, reclams, tèxtil i serigrafia. Signo és una empresa dedicada a la impressió en diferents formats i la personalització d'articles. L’empresa disposa de dues instal·lacions, una situada a Reus a l’avinguda Països Catalans, amb un local amb 800 metres quadrats destinats a la impressió digital (lones, papers, opis...) i utilitzat també com a taller de rètols, més una botiga i exposició de 500 metres quadrats. L’altra nau, ubicada a Riudoms, disposa de 3.200 metres quadrats des d’on es treballa la serigrafia tèxtil i la impressió d’articles, adhesius i cartelleria. Signo ofereix més de 16.000 articles a disposició del client. Aquesta diversitat de productes i de treballs respon a un posicionament empresarial. I és que, segons assegura Xavier Balaña, que està al capdavant del negoci juntament amb el seu pare Robert Balaña, «els mercats són molts canviants, i s'han de tenir obertes moltes línies de negoci, perquè si una falla puguis continuar». «A dia d'avui, s'ha de ser dinàmic i adequar-se». En aquest sentit, Balaña concreta que la seva estratègia de negoci passa per una ampliació constant de mercats i que les seves inversions han estat sempre destinades a millorar tecnologia. Un fet que, segons explica Balaña, els permetrà ara, en plena crisi, seguir a la «cresta de Compradors del moble del Marroc, l’alcalde de la Sénia, V. Pla, i el director i l’export-manager del Cenfim, J. Solana i A. Ruiz. NOEMÍ POLLS / LA SÉNIA Xavier Balaña, a les instal·lacions de Signo a Reus. l'onada» durant dos anys sense necessitat d'haver d'invertir. És aquesta flexibilitat de negoci que permet a Balaña veure el got mig ple, tot i que la forta crisi que copeja l'economia tampoc passa de llarg per a Signo. «Ens anem mantenint, però s'ha de treballar el doble per guanyar la meitat». D'altra banda, Xavier Balaña assenyala que la supervivència en temps de crisi passa per adaptar-se al mercat del moment i de les seves condicions. «Ara el mercat és molt més exigent que abans. Si abans compraves sense mirar, ara mires tres vegades abans de fer-ho. Però és com hauria hagut de ser sempre, el que passa és que ens vam malacostumar i ara hem de tornar a tocar de peus a terra», afegeix. L’equip Xavier Balaña també assenyala l’equip humà de l’empresa com el motor principal que fa que el negoci se sostingui. «L’empresa és la que és, i aguanta com ho estem fent fins ara perquè tots som uns grans treballadors i professionals». En aquest sentit, Balaña assegura que és aquest, mantenir la plantilla de treballadors, el seu principal objectiu. X. JURÍO Pel que fa al nombre de clients, Signo té al voltant de 4.500 clients en cartera, una llista formada pels clients dels últims dos anys. Balaña explica que amb la crisi no han perdut clientela però matisa que sí que s’ha reduït la despesa, i més, en el cas de les pimes. «Nosaltres venem publicitat, i les grans multinacionals continuen apostant per la publicitat, però la petita i mitjana empresa, que són la major part dels nostres clients, es veuen obligades a reduir la despesa. I si abans invertien 100, ara inverteixen deu», subratlla. Una mesura de continència que Balaña considera que s’hauria de capgirar, per poder assegurar-se la continuïtat del negoci una vegada es recuperi la normalitat dels mercats. «És normal que primer es miri per quadrar caixa, però també és important que, en la mesura que es pugui, es continuï invertint en publicitat. Perquè, tot i que ara no se’n tregui un benefici, quan el mal temps passi, aquella marca serà la que continuarà estant present en la ment de la gent». Quant a facturació, l'empresa aconsegueix una xifra de mitjana anual de tres milions d'euros. Q “Las cifras” FUNDACIÓ: 1976 PLANTILLA: 27 treballadors FACTURACIÓ: 3 milions d’euros El sector del moble està vivint moments difícils. A la Sénia hi ha 18 fàbriques de mobles i 60 empreses relacionades amb el sector, a excepció d'alguna fàbrica de pinzells. Tant empresaris com polítics estan buscant estratègies per donar una sortida a la situació econòmica de la zona provocada per la crisi. Són exemples d’iniciatives dutes a terme, la presència de deu empreses a la Fira de Saragossa i l'acolliment en missió comercial de compradors de moble del Marroc en aquest municipi del Montsià. Deu empreses de la Sénia van participar en la segona edició de la Fira del Moble de Saragossa que va tenir lloc durant els dies 14-17 del passat mes de gener. «Una estada de la qual fem una valoració molt positiva, ja que només és la segona vegada que es fa aquesta fira i està resultant més competitiva que la de València», explicava Maria Pilar Ballester, regidora d'Indústria de la Sénia. Segons el president del Cenfim, Jordi Albocar, «gran part de la presència catalana a la fira era de la Sènia i enguany a la fira es respirava molta més activitat, ja que hi va haver més del doble d'expositors i uns 30.000 visitants, i això s'ha de mirar en clau positiva». Tant Ballester com Albocar, juntament amb el president del Col·lectiu d'Empresaris de la Sénia, van estar presents a l'esdeveniment de la capital aragonesa per donar suport al sector. D'altra banda, a finals de gener, els dies 27 i 28, el Cenfim (Centre de difusió tecnològica de la fusta i el moble de Catalunya) va acollir una missió comercial de compradors de moble del Marroc a la CEDIDA Sénia. En aquesta acció comercial hi van participar 14 empreses catalanes de fabricació de mobiliari, tant per a la llar com per a hotels i d'altres col·lectivitats, interessades en l'exportació a aquest país del nord d’Àfrica. L'acte va comptar amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Tortosa. L’objectiu d’aquesta missió comercial era facilitar nous contactes per a les empreses catalanes que vulguin iniciar o incrementar les seves exportacions al Marroc. Aquest país està notant menys els efectes de la crisi, especialment per la forta inversió internacional en nous equipaments hotelers, amb el que comporta tant en moblament dels nous establiments, com en renovació de mobiliari i decoració dels ja existents. Centre internacional Aquesta visita és fruit de la feina feta per un export manager contractat a partir del Pla d'Internacionalització que s'està duent a terme i que, a més, preveu la construcció del Centre Internacional de negocis. Aquest centre que, segons explica Maria Pilar Ballester, estarà construït a finals d'enguany, «compta amb 300.000 euros de subvenció provinents del fons Feder, 150.000 euros de la Diputació de Tarragona i 150.000 euros més a càrrec de l'Ajuntament senienc». Q 78 Empreses del municipi de la Sénia (Montsià) treballen en el sector del moble. 18 d’elles són fàbriques. 2010 FEBRER INDICADOR 7 EMPRESES X ANDRÉS PINTALUBA SA ‘La producció amb valor afegit és ja un 15% de la nostra facturació’ El grup especialitzat en nutrició i salut reprèn aquest any les inversions Andreu Pintaluba comenta que actualment el 25 per cent de la facturació del grup es genera ja a les fàbriques amb què compten fora d’Espanya. T. FUGUET - C.M. RUIZ / REUS Andrés Pintaluba SA va ser fundada a Reus el 1978 per Andreu Pintaluba -pare- com a empresa dedica ada a la nutrició animal i posteriorment va incorporar també la línia de medicaments animals. Amb els anys, aquesta empresa familiar ha crescut constituint 13 societats que formen avui en dia un grup amb un valor de facturació consolidat de 158 milions d’euros. El 1990 van diversificar els seuss segments productius amb Alifarma SA, dedicada als additius per a alimentació humana. La línia de nutrició d’Andrés Pintaluba, SA es dedica a vendre additius als fabricants de pinso, com ara minerals, aminoàcids o vitamines que han de proporcionar una dieta més equilibrada als animals. I en salut animal treballa com un laboratori veterinari i comercialitza medicaments especialment per a porcs i conills, sectors molt concentrats a Catalunya. Això sí, sota un gran control i tenint en compte una sèrie de normatives que es van endurir arran de les alertes sanitàries de les dioxines i les vaques boges. «La Unió Europea té una obsessió que és la seguretat, cosa que es tradueix en normatives molt exigents que suposen uns costos elevats», assenyala Andreu Pintaluba Mitjà, General Manager d’Andrés Pintaluba, SA. L’empresa fundada pel seu pare i que l’any passat va complir 30 anys, va ser la base per crear un petit grup empresarial a partir dels anys 90. «L’any 1990 vam crear la segona empresa del Inversió en desenvolupament Apsa Lab, SL és el laboratori on es desenvolupen els productes. grup, Alifarma (Alimentació i Farmàcia) que, amb una dimensió més petita, s’ha especialitzat en els aliments funcionals o nutriceuticals. El 1995 es va crear una altra empresa, Adiveter, SL, especialitzada en el control de patògens en els pinsos, també ubicada a Reus». El que denomina «la primera aventura a l’exterior» del grup arribà el 1994 quan s’establí una empresa pròpia a Portugal, Vetalmex. Més endavant, a partir de l’any 2000, en analitzar les previsions que apuntaven que la producció ramadera a Europa no creixeria, i que, fins i tot, baixaria -cosa que afortunadament no ha passat-, «vam buscar mercats alternatius on sí que havia de créixer». Pintaluba indica que aquests mercats són Àsia, pel seu creixement endogen, i SudAmèrica, que és on disposen de les matèries primeres. Així, el 2002 es fundà a Argentina, Apsa X. JURÍO La fàbrica oberta a Líbia permetrà arribar al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient Internacional, on treballen 25 persones, i el 2004, Pintaluba du Brasil. L’obertura internacional més recent fou l’any passat a Líbia, on es creà una petita fàbrica amb un soci local. «Des d’allí intentarem arribar a països de l’arc Mediterrani importants quant a població com ara Egipte o Turquia. Ens oblidem d’Àsia perquè d’aquesta zona ja importem molt». Així, els principals mercats als quals exporten són Llatinoamèrica, Europa de l’Est i ara s’aposta per part d’Àfrica i el Pròxim Orient. Paral·lelament, des de 2002, el grup va començar a invertir en projectes d’investigació: «bàsicament desenvolupem els productes genèrics, comercialment, canviant les dosis, millorant la seva aplicabilitat, etc. Això ha fet que a Andrés Pintaluba SA hàgim passat des de gairebé zero el 2002, quan el 95 per cent de la facturació corresponia a comercialització, fins avui que la producció amb valor afegit és ja un 15 per cent de la nostra facturació», calcula Pintaluba. Precisament, Adiveter desenvolupa un projecte amb la Universitat Rovira i Virgili que consisteix en la producció de coatings, revestiments o cobertures que protegeixen els medicaments animals quan es fabriquen, a grans temperatures, els pinsos amb què es barregen, per tal que mantinguin al cent per cent la seva eficàcia. «Comencem les proves a nivell semiindustrial i, si surten bé, es demanaran els permisos i registres corresponents per tal que el 2011 s’iniciï la nova línia». El General Manager d’Andrés Pintaluba indica que el 2008 es van aturar les inversions; el 2009 es va dur a terme una contenció de la inversió i la despesa molt important, però que aquest 2010 es reprendran les inversions amb nous projectes de línies de productes, dels quals els coatings són el primer exemple. 24 camions El Grup Pintaluba compta amb una empresa de transports, APSA Logístics, que en els seus 30 anys d’existència ha anat incrementant el nombre de camions propis fins als 24 actuals, arribant a una xifra a partir de la qual, com explica Andreu Pintaluba, General Manager d’Andrés Pintaluba SA, «ja no volem créixer més». Pintaluba explica que en l’àmbit de la distribució, en què els productes que es comercialitzen són substitutius o genèrics, «ens intentem diferenciar de la competència en el servei logístic. Es tracta d’una eina interna que ens dóna flexibilitat per a les comandes urgents. Actualment, al voltant del 80-85 per cent del transport a Espanya i Portugal ens el fem nosaltres, i el 15 per cent restant, l’externalitzem». Pintaluba explica que la seva estratègia ha estat l’autofinançament i la reinversió de beneficis per al seu creixement, cosa que els ha reforçat davant la crisi. De totes maneres, assenyala que, encara que l’alimentació és un sector refugi, també els afecten la falta de crèdit, els impagats i l’increment dels costos financers. «No es parla d’un problema que és la baixada del risc comercial que han realitzat les empreses d’assegurances. Hi ha moltes empreses que no han deixat de pagar mai i a les quals se’ls ha doblat la prima», assegura. Q “Les xifres” FUNDACIÓ: 1978 FACTURACIÓ CONSOLIDADA: milions d’euros (Grup) 158 PLANTILLA: 237 treballadors (Grup) PLANTILLA A REUS: 185 treballadors 8 INDICADOR FEBRER 2010 EMPRESES X INDÚSTRIA Solarca focalitza la central de tot el grup a Tarragona Qatar i Emirats Àrabs. I pel que fa a treballadors, el grup compta amb una plantilla de 150 treballadors. El grup Solarca va tancar el 2009 amb una facturació global (entre totes les companyies del grup) de 25 milions d'euros. D’altra banda, Joan Enric Carreres confia que aquest any «tornem a pujar un 10 per cent». Així mateix, en aquest últim exercici, el 70 per cent de la facturació correspon al mercat exterior. Un percentatge resultant de la facturació de les companyies del grup instal·lades fora del país, més la El grup obre mercat a Singapur, Qatar i Emirats Àrabs LAIA TOST / LA SELVA DEL CAMP El grup Solarca inaugurava el passat gener les noves instal·lacions del grup a la Selva del Camp. Ubicada al polígon Xalamec, aquesta seu no només substitueix les atingues installacions de Consttantí, sinó que esdevindran la seu central, controlant la part logística i el departament d'I+D de tot el grup, deixant únicament el departament administratiu independent a cada país d'actuació. Ell període de construcció no ha arribat a l'any i ha suposat una inversió de set milions d'euros. La nova seu central del grup Solarca és ja una realitat. Després de 358 dies de construcció, el passat 15 de gener, la companyia inaugurava les instal·lacions que convertiran la Selva del Camp en el centre logístic i d'I+D del grup. La construcció del nou complex, d'una superfície de 20.000 metres quadrats, ha suposat per a l'empresa una inversió de set milions d'euros. De la totalitat del recinte, 4.000 metres quadrats s'han destinat a naus per a magatzems, i al voltant de 1.800 a oficines, i a una àrea comuna, on hi ha un saló d'actes, una sala de manteniment i una àrea d'investigació i desenvolupament i laboratoris. Amb aquest nou espai es contempla poder donar resposta a les necessitats del grup durant els pròxims 15 anys. El motiu del canvi d'ubicació ve motivat, segons explica El grup destina 14 milions d’euros a la recerca i desenvolupament El president Joan Enric Carreres, a les noves instal·lacions de la Selva del Camp. el president del grup Joan Enric Carreres, per una necessitat empresarial, ja que les antigues instal·lacions es van quedar obsoletes després de quasi 30 anys. «S’havia de prendre una decisió: allà no hi podíem estar. L'empresa estava creixent i les instal·lacions eren deficients, perquè tot i que teníem 14.000 metres quadrats no podíem aconseguir permisos per millorarles». «La gent de la pròpia empresa ho demanava», afegeix Joan Enric Carreres. En canvi, en el cas de la Selva del Camp tot van ser avantatges. «El polígon on ens hem ubicat ja el coneixíem perquè hi havíem treballat amb alguns clients i, d'altra banda, l'Ajuntament ens va acceptar el projecte i ens va La nova seu central ha suposat una inversió de set milions d’euros posar totes les facilitats», subratlla el president. Les principals activitats que ofereix el grup Solarca són: neteges químiques i manteniment, decapats preoperacionals, neteja de centrals de cicle combinat, tèrmiques convencionals, bufats amb vapor/aire, neteja de forns en funcionament, neteja química de tanques, desinfecció de XAVI JURÍO legionel·la, assecat de línies, neteja d’explosius i lloguer d’equips. El grup i projectes Ara el projecte per a aquest 2010 és traslladar tota l'activitat operativa dels diferents països on el grup té domini a la nova seu. I és que Joan Enric Carreres assenyala que la seva ja és «una logística prou complicada com per sumar-hi afegits». A dia d’avui el grup està format per LQI S.A, Selquima S.L, Solarca Maroc, Solarca France, Sabsco Ltd, Solarca Qatar i Precision Blasting i Solarca S.L. A més, actualment l’empresa està obrint mercat al Golf Pèrsic i Àsia. En aquest sentit, ja disposen d’una oficina comercial a Singapur i contractes a facturació que Solarca SL, com a tal, ha aconseguit fora d’Espanya. D’altra banda, el pressupost destinat a I+D és de 14 milions d’euros, destinats a la investigació de nous procediments. El 60 per cent dels clients del grup, segons explica el president del grup, corresponen a grans empreses com ara Dow Chemical, Repsol, Shell, BP, Endesa, Iberdrola, Enel, Initec, Acciona i SEAT, entre d'atres. Q 25 Són els milions d’euros de facturació que el grup va facturar en l’exercici de 2009. Clau renova les TIC L’empresa està immersa en un programa d’I+D+i A. POLO / REUS Amb el seu afany permanent de millora contínua, l’empresa Clau, Centre de Serveis, ubicada a Reus ha renovat, en la seva nova planta al polígon industrial Mas Batlle, el software i el hardware i les comunicacions en telefonia, eines imprescindibles per prestar els seus serveis. Clau, empresa fundada el 1994, es dedica a oferir els seus serveis de gestió, reparació i manteniment de la llar i el comerç a través de les pòlisses de les companyies d’assegurances, en l’àmbit de tota la nostra demarcació. D’aquesta manera, immersos també en un programa de I+D+i, «l’empresa té les instal·lacions preparades per poder encarar el futur amb optimisme», explica Lluís Aragonès, gerent de Clau. Així mateix, ja que la nova nau és la tercera de l’empresa, «ja estem en condicions de triplicar el nostre volum de treball sense problemes, a la vegada que optimitzem els recursos». Unes noves inversions realitzades en aquesta planta que han tingut un cost per a l’empresa d’1,1 milions d’euros. En la seva totalitat, les tres naus industrials que té l’empresa sumen un total de 1.500 metres quadrats. La nau de Mas Batlle disposa de 800 metres quadrats i s’hi troben les oficines i instal·lacions centrals. D’aquesta superfície, 500 es dediquen al taller per a les reparacions. A la resta, 300 metres quadrats, s’hi ubiquen els departaments de Call Center o tramitació, la comptabilitat i els Recursos Humans i, finalment, el departament de gestió i coordinació d’operaris. La seva plantilla a la nova nau és de 50 treballadors. Q Lluís Aragonès, gerent de Clau, Centre de Serveis. XAVI JURÍO 2010 FEBRER INDICADOR 9 EMPRESES X INNOVACIÓ ·BREU· Lamicat formará parte del proyecto WIN-D La empresa de Amposta construirá velas para ‘Barcelona World Race’ ahora con 38 trabajadores, y espera facturar este año entre 3,2 y 3,5 millones de euros y obtener beneficios en el 2011. NOEMÍ POLLS / AMPOSTA La compañía catalana Laminats de Catalunya (Lamicat), dedicada al diseño y construcción industriall y naval, formará parte del proyecto WIN-D dedicado a la investigación industrial y a la inón tecnológica de velas de novació navegación oceánica. Este proyecto, vinculado a la Barcelona e, ha recibido una subWorld Race vención del Cidem/ACC1Ó, dentro del ámbito de núcleos de alta e I+D, que cuenta tecnología de con la cofinanciación de los fondos europeos de FEDER. La posta, empresa, situada en Amp nació en el 2008. Las empresas y entidades participantes en el proyecto WIN-D han ratificado su acuerdo de colaboración, mediante la firma de un convenio para el desarrollo de este proyecto. El presidente de Lamicat, Óscar López ha destacado la importancia de esta acción que «permitirá un importante desarrollo en aplicaciones tecnológicas punteras, dentro del sector naval catalán». La puesta en marcha de la planta de la empresa Laminats de Catalunya (LAMICAT), situada en el polígono L’Oriola en Amposta, se inició el 10 de octubre del año 2008. Esta nueva empresa nació como resultado de la unión de tres firmas consolidadas, Grup Aresa, Ausmar (Duarry) y Astromar, pertenecientes al sector náutico, competidoras entre sí, y otra compañía dedicada a la fabricación de filtros y accesorios. Óscar López, presidente de Lamicat, durante la firma del convenio. La compañía se ha introducido en mercados como automoción, energías eólicas o paneles de avión La inversión inicial fue de seis millones y medio de euros y cuentan con una superficie construida de 7.600 metros cuadrados, más 12.000 metros cuadrados reservados para futuras aplicaciones. Pero el año 2009 les hizo despertar con una perspectiva nueva que hizo que se modificara la estrategia inicial buscando un objetivo claro: ampliar los mercados. «Estamos CEDIDA en mercados en los que inicialmente ni imaginábamos», explica Óscar López. Y es que Lamicat no está sólo en mercados como el náutico, también trabaja en la automoción (autobuses, autocaravaning , camiones), en el transporte ferroviario, en las energías eólicas, y en otros ámbitos como los paneles de avión, maquetación y prototipos, conducciones y tuberías de alta presión para desaladoras y centrales nucleares... Toda esta reorientación permitió, según el presidente de la empresa, «una evolución muy positiva ya que la situación en el 2009 llegó a ser muy crítica con incluso la desaparición de posibles clientes». «Las nuevas tecnologías nos han salvado el año», afirma Óscar López. La empresa, que cuenta Barcelona World Race El proyecto WIN-D se materializará con la construcción de las velas que llevarán las embarcaciones de la Escudería de Navegación Oceánica de Barcelona en la segunda edición de la Barcelona World Race, que empezará el 31 de diciembre de este año. De cara a las próximas ediciones de la competición, Lamicat también tiene previsto, en colaboración con el núcleo cooperativo, el diseño y construcción de una embarcación de alta tecnología, capaz de competir con barcos de otros países que disponen de más experiencia y tradición en este sector. Q 3,2 millones de euros, es la previsión de facturación de la empresa Lamicat para el año 2010. 5 EL GRUP EL PÒSIT APOSTA PELS CONGELATS DE QUALITAT L'empresa culinària Grup El Pòsit, ubicada a Cambrils (Baix Camp), aposta de manera continuada per la gastronomia artesanal amb productes de congelació al Camp de Tarragona. Segons ha explicat el director de màrqueting del Grup El Pòsit, Ángel Pérez, «cal trencar aquesta negativitat» que sovint es té dels productes de congelats i que s'associen a una baixa qualitat i sobretot a la manca de gust a l'hora de menjar-los. Pérez ha justificat la necessitat de distribuir els productes del Grup El Pòsit en aquest format, ja que és l'«única manera» que els aliments mantinguin les seves característiques naturals i propietats al llarg del temps. El Grup El Pòsit treballa amb la Confraria de Pescadors de Cambrils i la Cooperativa Agrícola per, conjuntament amb l'Ajuntament del municipi, endegar una acció comuna en benefici de la marca de Cambrils dins el sector culinari. Pérez ha explicat que tenir productes de primera mà ajuda a oferir un producte artesanal, de primera qualitat i que marca una diferència amb els productes ja existents. 10 INDICADOR FEBRER 2010 ESPECIAL REUS X TAULA RODONA La segunda área metropolitana pende de los puentes entre Reus y Tarragona Sanromà: ‘Reus tiene derechos legítimos y un importante papel en el territorio’ C.M. RUIZ.-M. FUGUET / REUS En la mesa redonda que Indicador y la Cambra de Comerç de Reus organizaron para diagnosticar la salud económica de la capital del Baix Camp y vislumbrar sus expectativas de futuro, el presidente de dicha corporación aac Sanromá, lamenmercantil, Isa tó que las disputas capitalinas protagonizadas por Reus y Tarraen a ninguna gona «no conduce parte», más teniendo en cuenta que «de los puentes de colaboración que se establezcan entre sendas ciudades pende la materialización de la segunda área metropolitana más importante de Catalunya». Isaac Sanromà, presidente de la Cambra de Comerç de Reus, comentó que la intención de la Generalitat es ir aparcando el modelo territorial basado en las provincias y recuperar lo que ya funcionaba en Catalunya con el modelo de las veguerías, en el cual Reus disfrutaba de un buen posicionamiento. En 1932, la Generalitat instauró las veguerías, en donde existía la cuarta región, con una extensión muy similar a la actual ámbito de influencia de la Cambra de Comerç de Reus, pero sin incluir la comarca de la Terra Alta, esto es: Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp, Ribera d'Ebre y Priorat, siendo Reus la capital de todo este territorio. Así rigió hasta 1939, cuando con la dictadura se a- ‘Indicador’ y la Cambra de Comerç de Reus organizaron la mesa redonda en las instalaciones de la corporación. ‘Dumping’ y ‘clusters’ Josep Jofré, chief executive officer de Laboratorios Serra Pàmies analizó que para que la zona y sus sectores económicos puedan diferenciarse de la competencia, hay que apostar por el dumping tecnológico o mediante carreras de conocimiento por medio de la asociación de otros emprendedores con los que poder obtener retos muy difíciles de alcanzar a escala individual. Una alianza que puede venir refrendada mediante clusters de empresas con los mismos tipos de intereses y actitudes. Por lo tanto, propuestas como las del Tecnoparc, valoró el gerente de Serra Pàmies, son «muy interesantes desde este punto de vista». Jofré añadió que si se puede acceder a los recursos de forma sencilla y se cuenta con información de lo que realiza la competencia más directa y se puede producir más barato dada la globalización de la economía, «podremos seguir ganado dinero y mantener las estructuras». XAVI JURÍO sea Reus, sino que por la especificación de la ciudad, su historia y sus 115.000 habitantes tiene un importante papel a jugar al lado de Tarragona». Por otro lado, para Sanromà, el nombre del aeropuerto es incuestionable, «creado hace más de 70 años por los emprendedores de Reus, y que nada tiene que ver con la historia de otros aeropuertos como el del Prat o el de Barajas». Concretamente, en el Prat, los emprendedores de Barcelona eligieron este emplazamiento ya que la Ciudad Condal no disponía del suficiente espacio. «Queremos ser compañeros de viaje, pero Tarragona no bolió esta división territorial y se instauraron las provincias. El problema actual, reflexionó Sanromà, ha acontecido cuando se ha vuelto a replantear un nuevo modelo territorial inspirado en las veguerías. Por lo tanto, «Reus tiene derechos legítimos y es normal que quiera que sea tenido en cuenta». Sanromà añadió que la provincia «parece que continuará y lo que sustituiría la veguería sería las diputaciones y los consejos comarcales, por lo tanto, se presenta una doble capitalidad, la de la provincia y la de la veguería». Sanromà aclaró que «nunca se ha dicho que la única capital Isaac Sanromà. Cambra Josep Morató. Ajuntament Joan Maria Estivill. Asesor Eugeni Gruguès. STS Grup ‘Hacer empresa no sólo es hacer negocio, es compromiso y permanencia’ ‘La duplicidad de Administraciones es un gasto público inasumible’ ‘Una reforma laboral paliaría los efectos de la compleja situación reinante’ ‘El sector sanitario goza de una estabilidad tanto en las crisis como en las bonanzas’’ Gabriel Pagès. Enalcat Josep M. Tintorer. Arlon ‘El sector español de energías renovables es reconocido a escala internacional’ ‘Reus tiene que seguir ahondando en las enormes posibilidades del turismo’ QUEDA DICHO En contraste con la actual situación económica, la ciudad de Reus afronta unos ejercicios venideros apasionantes en los que presenciará la plasmación y materialización de proyectos muy ambiciosos que transformarán la dinámica económica de la ciudad, especializarán su ámbito de influencia y la posicinarán como un referente internacional. Entre ellos, despunta el Tecnoparc. Enric Agustí. Ginsa ‘Salud y sanidad son los pilares del estado del bienestar’ Josep Jofré. Laboratorios Serra Pàmies ‘Los administradores deben pensar que los recursos de los administrados son limitados’ 2010 FEBRER INDICADOR 11 ESPECIAL REUS demuestra tener la generosidad que debería, la capitalidad se demuestra seduciendo al territorio y no imponiendo por los hechos o por la fuerza». «El mensaje que se está lanzando -añadió- es que Tarragona al ser la capital, tiene que absorber todas las infraestructuras importantes». Y puso el ejemplo del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), que con una inversión de 3,2 millones de euros, se ubicará en Reus y trabajará para garantizar la seguridad de la ciudadanía, las empresas y las administraciones públicas en el ámbito de la información. Contará con una docena de expertos que difundirán las principales noticias relacionados con la seguridad TIC, la publicación de guías de seguridad, el análisis preventivo de vulnerabilidades externas, asistencia técnica o el análisis de incidentes de seguridad, entre otros. «El Cesicat, como muchos otros, viene a Reus después de un concurso limpio, transparente y legítimo y pese a todo ello, se cuestiona». El presidente de la Cambra no se muestra contrario a la existencia de una veguería del Camp de Tarragona y que su sede principal se ubique en Tarragona ciudad. Ahora bien, «Reus debería de contar con algunos elementos que aproximaran los servicios administrativo de ese nuevo organismo a los reusenses». Sanromà recordó que en la provincia de Tarragona se necesitan dos registros mercantiles más y el hecho de que estos dos fueran también a Tarragona ciudad «sería excesivo». «La Administración, lo que debe, es acercar sus servicios al contribuyente, por lo tanto, uno de estos dos regis- tros debería de ir a la capital del Baix Camp y otro a Tortosa». Por no mencionar la necesidad de otro juzgado de lo mercantil y más en estos tiempos en donde prolifera la insolvencia de las empresas, «otro servicio que bien podría acoger la ciudad de Reus». Sanromà lamentó que el actual debate capitalino «no conduce a ninguna parte y sí establecer todo tipo de puentes de colaboración entre Reus y Tarragona, con el objetivo de materializar una de las áreas metropolitanas más importan- tes de Catalunya». El asesor Joan Maria Estivill consideró que «no es momento de perder oportunidades, más de las que se han desperdiciado en el pasado y con las que haber podido realizar temas decisorios entre ambas ciudades, las cuales están obligadas a entenderse en beneficio del territorio y el aprovechamiento máximo de sinergias». Josep Morató, tinent d'alcalde de Promoció i Esstratègia del Ajuntament de Reus, instó al encuentro de mecanismos de entendimiento con Tarragona Relanzamiento del ocio y la restauración En cuanto al sector comercial de la ciudad de Reus, Isaac Sanromà, presidente de la Cambra de Comerç de Reus, subrayó que era un «auténtico referente en la ciudad» y prueba de ello, son las conclusiones a las que llega el último barómetro de percepción ciudadana efectuado en el municipio en donde se considera al sector comercial como un motor económico en la capital del Baix Camp. No obstante, Sanromà aconseja estar pendiente a los nuevos formatos hacia los que se encamina el sector como resultado de las nuevas exigencias de la demanda y resaltó la iniciativa de contar con un centro comercial en el centro de Reus con el objetivo de diversificar la oferta al máximo en aras a satis- facer y contener la demanda que en ocasiones opta por otros centros y zonas comerciales del Camp para encontrar el servicio y la atención que requiere el consumidor de la ciudad. Sanromà abordó el sector turístico de la comarca del Baix Camp del que comentó que «ha sabido hacer los deberes, un plus en épocas de vacas flacas, que le ha permitido un mejor posicionamiento y unas mayores garantías de supervivencia». El presidente de la corporación tampoco olvidó el cambio y el relanzamiento experimentado por el sector del ocio y de la restauración de la ciudad. «Una oferta de calidad que ha concedido una mayor comodidad y satisfacción a la ciudadanía, y ha reducido los desplazamientos a otras localidades». porque, si no, «todo el territorio pierde unas oportunidades enormes». El tinent d'alcalde recordó que cuando se pensó el nombre del parque tecnológico Tecnoparc se planteó incluir Reus o el Camp, siendo la última opción la que finalmente cuajó. Un hecho que demuestra el espíritu integrador de la ciudad. Morató recordó que en el año 2000 la corporación local comenzó a plantearse las estrategias con las que orientar y adecuar la ciudad a las nuevas exigencias del futuro. Fue así como comenzaron a trabajar en el tema de los parques tecnológicos, inspirándose primero en el modelo francés. En aquella época, dudaban de si el parque tecnológico tendría que ser genérico o debería de estar especializado. Y en este sentido, se dejaron aconsejar por el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de por aquel entonces, el Dr. Lluís Arola, quien les recordó las raíces reusenses y las peculiaridades de su entorno, de ahí la posterior orientación hacia temas de alimentación y nutri- pasa a la pág. siguiente 12 INDICADOR FEBRER 2010 ESPECIAL REUS viene de la pág. anterior ción. Simultáneamente, el Ayuntamiento ya había trazado el traslado del Hospital Sant Joan, primero al antiguo edificio de Pich Aguilera y más tarde a la autovía de Bellisens en donde hoy día se ultima su construcción. Morató coincidió con Sanromà en que el Tecnoparc es un proyecto con resultados a medio plazo, "son unas 160 hectáreas" aunque una buena parte de ellas es para la promoción privada. El Ayuntamiento únicamente gestiona unas 15 hectáreas. «El establecimiento de veguerías, sin que comporte la amortización de algunas administraciones y por contra se produzcan duplicidades, es un gasto público que el país no puede permitirse». Morató recordó que en un viaje a Eindhoven (Países Bajos), en donde la multinacional Philips erige un parque tecnológico, comprobó que Catalunya era una nación «bastante desconocida», siendo Barcelona lo único que conocían. Por lo tanto, a juicio de Morató, «otra subdivisión territorial como son las veguerías puede contribuir a acrecentar ese desconocimiento ‘En el nuevo ordenamiento territorial, Reus necesita más servicios administrativos’ internacional que existe del país». Morató aconsejó «ser líderes en temas concretos» y Reus, a su juicio, ya lo es en diversos aspctos como la sanidad o el Tecnoparc. «Si ya somos casi desconocidos en el mapa mundial -insistió en referencia a Catalunyano tiene sentido la superposición de más administraciones». Sanromà coincidió en que no es lícito «solapar una administración más por encima de las que ya existen» y es que en opinión del presidente de la Cambra de Comerç de Reus, «otra de las reformas pendientes que hacen falta en este país, es la administrativa» que permita el advenimiento de una simplificación administrativa y la puesta en marcha de servicios como las «ventanillas únicas». Por su parte, Josep Jofré chief executive officer de Laboratorios Serra Pàmies, opinó que «las luchas de poder entre las diferentes administraciones del territorio están trasladando a la opinión pública una guerra que no existía». Q X TAULA RODONA Reus alcanza los 8.122 parados La creación de empresas cae un 29 por ciento en la provincia de Tarragona C.M.R.-M.F. / REUS Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus, consideró que la zona estaba surgiendo en estos momentos de una de las peores crisis que ha sufrido el país. Sanromà quiso lanzar un mensajje de optimismo con la intención de restablecer la confianza. No obstante, el presia serie de datos dente aportó una que evidenciaron lo delicado de la situación. En concreto, España roza ya los cuatro millones de parados, 498.000 en Catalunya, 12.608 en el Baix Camp, 8.122 en Reus. Sin olvidar las muchas empresas que se han visto obligadas a cerrar: 120.000 en el conjunto del Estado. Circunstancia a la que hay que sumar el poco espíritu emprendedor que predomina en estos momentos. Sanromà aseguró que muchos de los empresarios potenciales optaban por no arriesgar y replegarse en el segmento de los asalariados. El president de la Cambra de Comerç acudió a las conclusiones de un estudio de Adecco efectuado entre los parados más jóvenes, los cuáles, más del 60 por ciento, si pudieran, serían funcionarios. Por lo tanto, «hay que recuperar el espíritu emprendedor», manifestó, y resaltó el trabajo realizado al respecto tanto desde su corporación como desde Reus Desenvolupament Econòmic SA (Redessa) para «ayudar y asesorar al emprendedor para que pueda llevar a la práctica su proyecto empresarial». La única forma, asegura, para intentar recuperar las 120.000 empresas que se han perdido en España. Sanromà puntualizó que en el último año en Catalunya la constitución de empresas ha bajado un 25 por ciento, un 29 por ciento en el conjunto de la provincia de Tarragona. En este sentido, el president de la Cambra de Comerç describió las reformas que a su juicio son más urgentes para retornar la estabilidad a la economía. En primer lugar, instó a acelerar la aplicación de una reforma laboral que permita a las empresas acceder a ayudas y a un marco más estable y puso como ejemplo el modelo que ya viene aplicándose en los países nórdicos y que se conoce como la flexiseguridad y que permite a las empresas el poder adaptar sus plantillas en El desempleo afecta ya a más de 12.000 personas en toda la comarca del Baix Camp. función de las necesidades mercantiles del momento a la vez que conseguir una seguridad para los trabajadores. Al respecto del concepto de flexiseguridad, Josep Jofré, chief executive officer de Laboratorios Serra Pàmies, añadió que «a priori, el concepto suena bien, pero se desconoce el coste real que tiene esto para las personas. Una vez que todo el mundo ya ha asimilado la socialización de la seguridad, es obligatorio conocer lo que cuesta en realidad». Dentro de las reformas estructurales, concretamente en lo que respecta a la fiscalidad, Sanromà fue crítico con el Gobierno español al reprocharle que «ha sido una gran equivocación el anunciar que subirán los impuestos y el IVA el próximo 1 de julio». Sanromà, quien no es partidario de un aumento de los impuestos, tampoco comparte este anuncio premeditado y recordó cómo actuaba el Banco de España con la devaluación Resituados «Ocurre que la actual situación recesiva está poniendo las cosas en su sitio y normalizando una situación que con anterioridad era de exceso consumista». La salida de la crisis, consideró Josep Morató, tinent d'alcalde de Promoció i Estrategia del Ajuntament de Reus, no servirá para retomar el status anterior, sino más bien para «resituar realmente a España en el lugar que le toca puesto que el boom constructivo había originado una situación que no era real». de la peseta que la aplicaba de un día para otro, si no, «se origina un malestar y una incertidumbre que afecta, por ejemplo al sector turístico». Inflación «En estos momentos -añadió-, ya sabe todo el mundo que veranear en España en la próxima temporada estival, saldrá un dos por ciento más caro con el consecuente impacto que ello tendrá sobre la actividad turística». Otro tema que a juicio de Sanromà estaba siendo desaprovechado en Tarragona es el liderazgo que ostenta en el ámbito del sector energético. Ya que si se tienen en cuenta los parámetros productivos de segmentos como el eólico, fotovoltaico, nuclear o petrolífero, «aquí se genera el 93 por ciento de toda la energía de Catalunya y el 18 por ciento de todo el Estado español». El president de la Cambra de Comerç de Reus no olvidó el acuciante problema de falta de liquidez que todavía hoy padecen los negocios y que está siendo causa de cese ya que «no encuentran esa refinanciación tan necesaria ya no sólo para efectuar nuevas inversiones, sino ya incluso para poder garantizar el capital circulante». Un entorno en donde Sanromà destacó que existían muchos instrumentos y que «no están siendo utilizados de forma correcta». «El Instituto de Crédito Oficial, el Institut Català de Finances o Avalis no acaban de hacer correctamente la labor que tienen encomendada». Y es que si se observa la línea liquidez pyme en donde se ha- XAVI JURÍO bilitó una dotación de 10.000 millones de euros durante el pasado año 2009, «solamente se ejecutó un 13,60 por ciento» y no por la falta de demanda, sino «porque las entidades financieras están exigiendo unas garantías y unos avales muy difíciles de conseguir por parte de las empresas», lamentó Sanromà, quien sugirió a la Administración que también intervenga a la hora de avalar a las empresas. Un hecho que sí que se está propiciando en otras comunidades autónomas como, por ejemplo, Valencia. ‘Se debería de adaptar las plantillas, a las necesidades de cada momento’ Jofré recordó que «la financiación hasta el momento estaba disponible para casi todo el mundo a la par que la información que también se ha difundido ampliamente entre la población gracias a herramientas telemáticas como internet. Además de que casi todo el mundo industrial puede producir de forma más barata y económica. El teniente de alcalde, Josep Morató, alertó ante el componente psicológico que agravan las recesiones económicas e infundió tranquilidad a los mercados diciendo que aunque existe un 20 por ciento de desempleo, el 80 por ciento restante de la población continúa trabajando y cobrando su sueldo. Q 2010 FEBRER INDICADOR 13 ESPECIAL REUS X TAULA RODONA Tecnoparc y hospital entrarán en funcionamiento este año El centro comercial de Metrovacesa estará listo el año que viene C.M.R.-M.F./ REUS Josep Morató, tinent d'alcalde de Promoció i Estrategia del Ajuntament de Reus, destacó el nuevo Hospital Sant Joan, como uno de los ejes sobre los cuales girará el parque tecnológico espacializado en nutrición y salud, Tecnoparc, a la vez que las nuevas instalaciones de Fira de Reus. También recordó que en el solar del edificio antiguo de la Fira se erigirá el Centro Comercial y de Ocio de Reus promovido por Metrovacesa, vencedora del concurso. Morató detalló que en estos momentos Metrovacesa está en proceso de adjudicación de la obra y de construcción. Una zona en donde se han extraído un total de 200.000 metros cúbicos de tierra. El tinent d'alcalde de Promoció i Estrategia del Ajun- En el solar donde actúa Metrovacesa se han extraído 200.000 metros cúbicos de tierra. tament de Reus destacó que Metrovacesa continúa siendo la primera inmobiliaria española y participa con un 27 por ciento en Gesina, inmobiliaria francesa, una de las primeras de Europa que no ha percibido el impacto con el descenso de XAVI JURÍO la construcción, ya que es una patrimonial con inmuebles en París y disfrutó el pasado año de una importante revalorización en bolsa. «Durante el primer trimestre del 2011, Metrovacesa asegura que el centro comercial estará terminado». Gracias a la operación con Metrovacesa, el Ayuntamiento se lanza a la construcción del edificio Tecnoparc, inmueble que consta de una parte ferial y congresual con un espacio diáfano del tamaño de un campo de fútbol, también acogerá Tecnoredessa e instalaciones para la Cambra de Comerç. Al lado se ubicará la sociedad Tecnoparc, en donde se construirá el edificio Cepic que albergará laboratorios e instalaciones de alto componente tecnológico orientados hacia la alimentación y la salud. Precisamente, aquí el Hospital implantará sus laboratorios clínicos que dispondrán de más de 1.000 metros cuadrados. Por lo tanto, el Hospital y el edificio Tecnoparc entrarán en funcionamiento este año. También están a punto la concreción de los accesos al hospital, una rambla en paralelo a la autovía de Bellisens y próximo a una rotonda en donde en frente estarán las instalaciones de la Fira. El objetivo es conseguir la movilidad suficiente como para facilitar al máximo la aproximación tanto al Hospital como al edificio Tecnoparc. Una actuación que ya está adjudicada, una arteria vital en el Tecnoparc que bien podrá estar operativa los meses de junio-julio del año que viene. Lo mejor de España Morató también precisó que una empresa navarra, Saltoki, especializada en la distribución de material eléctrico, había mostrado su interés por instalarse en el Tecnoparc y no de forma baladí: «después de un estudio intenso en toda España, determinaron que el mejor lugar para ir era el Tecnoparc de Reus ya no sólo por las infraestructuras, sino por las potencialidades de mercado». Entre otros proyectos emblemáticos para Reus, Morató comentó el nuevo parking proyectado en la zona de El Carrilet, una obra que tiene marcado el ambicioso objetivo de culminarse en ocho meses. Q 14 INDICADOR FEBRER 2010 ESPECIAL REUS X TAULA RODONA ‘El nuevo hospital cumple con las exigencias sanitarias del siglo XXI’ Enric Agustí (Ginsa): ‘Reus está consolidando su modelo de atención primaria’ C.M.R.-M.F. / REUS El doctor Enric Agustí, director general de Gestió Integral Sanitària (Ginsa), destacó desde un pu unto de vista macroeconómico que la salud y la sanidad se han consolidado como pilares del estado del bienestar con lo que no son cuestionados, aunque ello no significa que se libren de las restric-ciones habituales en estos tiempos de recesión económica. En cuanto al nuevo Hospital Sant Joan, Enric Agustí, director general de Ginsa, razonó que «la decisión estratégica y operativa que en su día se tomó para poner en marcha un nuevo hospital en la autovía de Bellisens fue muy acertada, dado que ampliar el Sant Joan en Pich Aguilera hubiera resultado «más de los mismo». En cambio el nuevo edificio se ajusta a las nuevas exigencias del siglo XXI: «el anterior modelo se gestó en los 70 y se adecuó para los 80 y 90. En cambio, el nuevo hospital será muy moderno y estará amoldado a las necesidades de los pacientes, un hospital plano, de muy fácil accesibilidad y recorrido interno». Ya que, por ejemplo, las consultas externas estarán justo a la entrada, al igual que rehabilitación o urgencias. Agustí además calificó el emplazamiento del nuevo hospital como «ideal» ya que los pacientes podrán aproximarse de forma muy sencilla a pié o en coche. Y aunque el nuevo hospital es muy grande, Agustí consideró en palabras de sus arquitectos que «es un hospital de dimensiones humanas». Asimismo, el nuevo inmueble implica también una mejora tecnológica notable por parte del Grup d'Assistència Sanitària i Social (Sagessa) al potenciarse áreas que ya son referencia, como el Servei d'Oncologia, Vascular o Nutrición. «El nuevo hospital será un gran potenciador de todas estas áreas ya que la intención es la de dotarlo con la tecnología más puntera, esto es, un nuevo PET, un aparato de diagnóstico avanzado para enfermos oncológicos que en Catalunya sólo puede encontrarse otro en Barcelona; la ampliación de las salas de radioterapia; la ampliación del servicio de radiodiagnóstico; la modernización del servicio de urgencias. «Tenemos previsto ofertar lo mejor posible», dijo. El cronograma de apertura del hospital está previsto para los meses de julio y agosto de este año. El hospital además estará interconectado con todas las áreas básicas. Y en el edificio de enfrente, el hospital contará con dos soportes: uno, el CTMS en donde se realizará buena parte de la investigación básica junto con la Universidad; y otro, el laboratorio de análisis clínicos que atenderá las necesidades analíticas de la provincia. «En las categorías existentes de laboratorios, éste será de referencia y de utilidad para los centros del grupo y para todos los centros sanitarios de la provincia, con el mínimo traslado de pruebas hacia Barcelona», resaltó Agustí. ‘Es un hospital de dimensiones humanas’, según sus arquitectos El cronograma de apertura del hospital está previsto entre los meses de julio y octubre de este año. El proceso de traslado sería paulatino y comenzaría con las áreas de menos intensidad asistencial y así proseguir con la de mayor necesidad. En otro orden de cosas, Agustí advirtió que las Administraciones públicas suelen recibir el impacto de las crisis unos dostres años después de su inicio ya que cuando la recesión está en su pleno apogeo, funcionan con presupuestos que fueron aprobados con anterioridad y con independencia de la crisis. Así las cosas, Agustí advirtió que los presupuestos de su entidad tanto para este año como incluso para el siguiente, «serán duros». Respecto a Reus, el doctor distinguió entre lo que es la red de atención primaria de lo que es el nuevo Hospital Sant Joan de Reus, calificado por él como «la joya de la corona». Agustí afirmó que la capital de Baix Camp «está consolidando su modelo de atención primaria» y prueba de ello, es que entre febrero y marzo de este año inaugurarán la ampliación del Centre d'Assistència Primària (CAP) Reus V, en donde resaltó que se aplicará «un modelo muy innovador» puesto que en la planta de abajo operará el CAP y encima del mismo se habilitará una residencia social, «muy ligada a las dependencias del CAP». Este modelo ya cuenta con precedentes en La Selva del Camp, en donde se fomentó la relación entre Dependencia y Asistencia Primaria. Despliegue circular Además, Agustí informó que el nuevo CAP con el que contará la capital del Baix Camp, el que se conocerá como Reus VI comenzará las obras en uno-dos meses. Toda una amalgama de nuevas infraestructuras que complementarían el servicio asistencial ya prestado en zonas como el CAP Sant Pere, en la plaça de la Llibertat y el citado Reus V. Todo un despliegue circular de la oferta que estratégica y adecuadamente cubriría las necesidades de la ciudad en este capítulo, a la vez que facilitaría el acceso a pié de la ciudadanía. Por su parte, Eugeni Gruguès, subdirector general de STS Grup, recordó la inversión efectuada por su compañía en el Tecnoparc, desembolso que la XAVI JURÍO ha convertido en la primera empresa privada en instalarse en el mencionado parque tecnológico y que ascendió a tres millones de euros con los que habilitar la que es la nueva sede del grupo. Un inmueble dotado con 2.214 metros cuadros de superficie útil en donde se han habilitado unas oficinas de 1.384,04 metros cuadrados y en donde trabajan una treintena de trabajadores de los 600 empleados con los que cuenta todo el grupo. Gruguès consideró que el Tecnoparc es una apuesta por el mundo de la salud que se consolidará como un espacio de ‘Estará interconectado con todas las áreas básicas’ referencia en el Camp de Tarragona para promover el conocimiento y la tecnología y un núcleo para la investigación y el desarrollo, objetivos que precisamente conectan con los de la filosofía de STS Grup, empresa líder en la prestación de transporte sanitario y servicios para la tercera edad. Gruguès recordó que el crecimiento experimentado por la compañía en el centro de la ciudad les obligó a buscar una alternativa infraestructural para el correcto y cómodo desempeño de las actividades en una sede desde donde se gestionaran las diversas áreas del grupo. Asimismo, «el Tecnoparc encajaba perfectamente con Convenio con la URV El rector de la Universidad Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, y el alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, firmaron un convenio que permitirá «consolidar y ampliar» la presencia universitaria en la ciudad y más concretamente, en el Campus Bellisens. Según el rector, este «ambicioso» proyecto dotará la ciudad con más centros, entre ellas, la nueva Escuela Técnica de Arquitectura y la nueva Facultad de Medicina. En conjunto serán más de 100.000 metros cuadrados con dos áreas de estacionamiento para unos 800 vehículos. El alcalde de Reus dijo que está «satisfecho» de ayudar a la universidad a seguir potenciando la mejora de los equipamientos universitarios en la ciudad. El nuevo Campus Bellisens contará con diferentes espacios deportivos, una residencia universitaria y unos 7.000 metros cuadrados más para la construcción de bibliotecas, salas de estudio, bar, restaurantes, salas de grado y espacios polivalentes. Desde el Ayuntamiento informan que se hará cargo del procedimiento de la adjudicación de la dirección de obras y de los contactos para la construcción de las infraestructuras y los equipamientos. nuestras necesidades funcionales a la vez que pasábamos a disfrutar de unas buenas comunicaciones». Prácticamente se simultaneó la finalización de la urbanización que promovía Gestió Urbanística Pública SA de Reus (Gupsa) con la construcción de la sede de STS. Gruguès corroboró que el resto de edificaciones vecinas en el Tecnoparc avanzan a un buen ritmo de plasmación, ya sea la Fira, el Cepid o la nueva sede de Activa Mútua, ésta desde la faceta privada. Gruguès también hizo consideraciones respecto al actual contexto económico, y aunque también comentó que afectaba a la dinámica del sector, sí que puntualizó que no de la misma forma que los sectores que se están viendo afectados, ya que la asistencia y la sanidad «disfrutan de una estabilidad que les parapeta de puntas de actividad, tanto en momentos de bonanza como de crisis», lo que no quita para que también puedan verse afectados por los criterios restrictivos de las entidades financieras. Q 2010 FEBRER INDICADOR 15 ESPECIAL REUS X TAULA RODONA El sector del ocio reclama más turistas Limitado por una actividad acotada a 52 sábados al año C.M.R.-M.F. / REUS Pese al desarrollo experimentado en los últimos años, el sector del ocio y la restauración de Reus lamenta que es una actividad muy acotada a los 52 sábados del año y los 52 viernes ‘a medio gas’. Para a compensar esta situación, desde la Asociación Reusense de Locales de Ocio Nocturno (Arlon), su presidente, Josep M. Tintorer, conmina a seguir ahondando en «las enormes posibilidades que se derivan del turismo». Para paliar esta situación, Tintorer -también propietario del conocido local La Fàbricapropone a las autoridades seguir ahondando en las enormes potencialidades que se derivan del turismo, no sólo siendo una ciudad alternativa a la costa en caso de mal tiempo y no poder ir a la playa, sino también como una plaza hotelera destacada con oferta turística propia, muy próxima a la costa y a Barcelona. «Invertir el efecto», tal y como sugirió Josep M. Tintorer, «Reus lo tiene todo», aseguró: aeropuerto; en breve, conexión con los trenes de alta velocidad, punto neurálgico en la red de carreteras, la cercanía del mar a diez minutos en coche o toda la oferta cultura de la ciudad de Tarragona, el Priorat o Barcelona. Por lo tanto, «necesitamos plasmar mejores infraestructuras y favorecer el asentamiento de nuevos hoteles en la ciudad», que posibilite al sector del ocio contar con más días de funcionamiento. El consorcio ‘Reus Vitalitat’ fomenta las sinergias de la ciudad con la costa Josep Morató, tinent d'alcalde de Promoció i Estratègia del Ajuntament de Reus, comentó que el Ayuntamiento ya lleva años intentando potenciar Reus como plaza hotelera pero ahora «los inversores atraviesan dificultades que se acentúan con las restricciones crediticias». Para el caso del hotel del Pallol, Morató dijo que la gestión quedará en las mismas manos en las que estaba, mientras que lo que cambiará será la propiedad, «una empresa más potente con otra idea y figura urbanística». Faderson Hotels será quien lleva la gestión del establecimiento y Ginkoplanet quien ostenta la nueva propiedad del hotel. Morató aseguró que el Consorci de Promoció Turística y Cultural tiene una cuenta pendiente con la potenciación de Reus como plaza hotelera en consonancia con Tintorer de aumentar las pernoctaciones en la ciudad. Detalló que en estos momentos existen dos concesiones de hoteles realizadas, lo que ocurre, insistió, «es que el momento no acompaña para la inversión privada». La construcción del nuevo hotel que irá delante del edificio Tecnoparc, depende de la finalización del Hospital y del edificio de la Fira para que comience la obra. El presidente de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, se mostró convencido de que con la oferta hotelera «pasará lo mismo que con la restauración, poco a poco irá cuajando e irá ganando importancia», quien no olvidó el hotel que prepara Masia Crusells. «Cuando funcionen los tres hoteles, el sector se extenderá como una mancha de aceite». El comercio, de los más afectados C.M.R.-M.F. / REUS El asesor Joan Maria Estivill lamentó que uno de los sectores más afectados estaba siendo el comercial, pese a ostentar un notorio peso específico en la economía de la ciudad reusense. «Las ventas les han bajado mucho durante 2009 y se ven incapaces de establecer unas perspectivas claras de cara a este nuevo ejercicio». Por lo tanto, «muchos de ellos, para mantener la estructura, estarían obligados a reducir plantillas pero no tienen capacidad para hacerlo por la falta de liquidez que presentan por el control crediticio aplicado por las entidades financieras». El asesor considera esencial «poder adecuar las plantillas a los volúmenes de trabajo que se detecten en cada momento». En este sentido, Estivill reclamó la aplicación urgente de una reforma laboral y no centrar tanto los esfuerzos en un despido más barato, la temporalidad o los contratos fijos. «Las empresas no pueden adaptar sus estructuras a las circunstancias concretas de cada momento». Por consiguiente, la esperada reforma laboral debería propone Estivill- conseguir una gran flexibilidad en todo lo relacionado a horarios, tiempos de trabajo… Además, a su entender, «no acarrearía problemas el hecho de reducir la temporalidad a favor de la contratación indefinida si se disfrutara de la flexibilidad para adaptar la plantilla a los volúmenes de trabajo». Se pueden rubricar contratos fijos, teniendo en cuenta que el trabajador que se encuentra en esta condición se siente más estable, fidelizado y motivado. De todas formas, el asesor propone que lo que el contrato fijo debería de acrecentar es el periodo de prueba mínimo a unos seis meses. A partir de aquí, aboga por una reducción de las indemnizaciones, y por una simplificación legal del despido. «En nuestro país falta una mayor transparencia en el ámbito de las relaciones laborales». Y es que a su juicio, parte del miedo de los empresarios a la contratación es por la larga tramitación que luego comporta la rescisión de los contratos y adaptar la plantilla a la situación de la empresa. Una reforma laboral «ayudaría en parte a salir de la compleja situación reinante de hoy en día, ya que la predisposición de los empresarios sería distinta y se verían capaces de asumir situaciones en las que hoy prácticamente se hace impensable», razona el asesor. Q Tintorer aconsejó ir transformando el actual concepto de hotel hoy operativo en la ciudad, urbanita, por el que triunfa en la costa equipado con piscinas. Asimismo, el presidente de Arlon propuso incluir a Reus en el catálogo de destinos de temporada baja de los touroperadores por las múltiples posibilidades que ofrece la ciudad y sus alrededores. Concesión a 50 años Morató dijo que lo que nunca podrá el Ayuntamiento es promocionar él mismo un hotel, pero sí que estaba en sus manos poner a disposición de los inversores con intenciones rápidas de materializar proyectos, oferta de suelo municipal con concesiones a 50 años, un período de tiempo que permi- te la amortización de la instalación. Con lo que el inversor se ahorraría el coste de los terrenos. Morató reconoció que Reus es de las ciudades españolas con más de 100.000 habitantes «con menos plazas hoteleras», aunque cuenta con dos grandes grupos hoteleros «de los más importantes del Estado». Del Consorci Reus Vitalitat, Sanromà informó que «ha nacido para revitalizar el comercio, el turismo y la cultura, y para que todo el territorio se sienta identificado con la capital del Baix Camp». Para ello, ya se han propuesto una serie de programas para conectar Reus con la costa y se ha contemplado un autobús turístico que conecte Reus con Cambrils o Salou. Q 16 INDICADOR FEBRER 2010 ESPECIAL REUS X PROJECTES Lluís Miquel Pérez Alcalde de Reus ‘Les inversions aquest 2010 a Reus són de centenars de milions d’euros’ L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, assegura que els projectes que té en marxa la ciutat han d’ajudar a què la crisi afecti menys a Reus. T. FUGUET - C.M. RUIZ / REUS Reus viu un moment espectacular quant a inversions en equipaments i infraestructures que són la plasmació de l’aposta de la ciutat per a la transformació de la seva estructura econòmica. e de Reus, Lluís Miquel L’alcalde Pérez, detalla a Indicador de Economía els 200 milions d’euros en marxa a la zona del Tecnoparc, que s’eleven fins a 300 men les intervenmilions si se sum cions d’urbanització. Un gran paquet de projectes que, afegits als altres que hi ha en marxa, han d’ajudar que la crisi afecti menys a la ciutat de Reus. -Quines són les perspectives de la ciutat per al 2010? Si som realistes les perspectives són agredolces. Aquest any no superarem un element prou punyent social, individual i mundialment com és la situació econòmica global. Però és possible que vegem alguna evolució, espero que positiva. Una vegada dit això, sincerament penso que el 2010 serà tan bo o més que el 2009 en allò que fa referència a l'acció pública. En l'àmbit de la construcció, estem vivint un procés d'una certa substitució, no desitjada, de la iniciativa privada per l'acció pública. Evidentment, el sector públic fa els equipaments i la iniciativa privada feia essencialment habitatge; però, en definitiva, el resultat és el mateix: empreses del ram de la construcció que treballen per pal·liar, així, la important taxa de desocupació en el sector constructor. El finançament per tirar endavant nous projectes i per culminar els existents ja el tenim, i ara del que es tracta és de complir els terminis. -Podria concretar les actuacions previstes? D’una banda, tenim l'hospital, que serà una realitat construïda abans de l'estiu i que a la tardor ja funcionarà. Però no oblidem que aquesta és una peça essencial del projecte del Tecnoparc que és una aposta per la transformació, al menys en el que fa referència a la iniciativa pública, de l'estructura econòmica de la nostra ciutat. -Hi ha diverses parts del Tecnoparc que s’han de fer realitat enguany? Al Tecnoparc hi haurà altres novetats. Per exemple, un espai de suport integral a l'empresa, on es trobarà un palau de congressos, un auditori interior i un d'exterior, espais firals, els espais de la Cambra de Comerç i de Tecnoredessa; indrets diferents que tenen com a comú denominador ser un servei integral a les empreses, ja sigui perquè estan radicades allí o perquè poden tirar endavant els seus esdeveniments o accions de promoció. Hi ha també altres iniciatives com ara l'edifici de bioempreses, finançat a través de les ajudes anuals del ministeri d'Educació, que ja està edificat; o l'edifici Cepid, per a empreses que tenen un component tecnològic elevat, que s'està construint. Alhora tenim llicències d'empreses que s'hi ubicaran, com la navarresa Saltoki que, després de buscar en diversos llocs d'Espanya va decidir instal·lar-se aquí per la qualitat del polígon que, en paraules seves, «està fet amb criteris de ciutat jardí». Però jo m'he de responsabilitzar de la part pública. Hi ha 200 milions d'euros d'inversió en tot el conjunt que, si incloem la urbanització de les més de 40 XAVI JURÍO hectàrees, augmenten fins a 300 milions d'euros. D'altra banda, hi incloc la col·laboració amb la URV per tirar endavant l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA), de la qual s'ha col·locat la primera pedra, mentre també estem desenvolupant un altre conveni per a la urbanització integral de tot el campus Bellisens, a fi i efecte que quedi aclarit quines facultats hi ha d'haver i es defineixi el pla director. -Quins són els objectius d’aquestes actuacions? Aquests projectes són l'estratègia per superar la situació actual i que una crisi com aquesta ens afectin menys. A més, s'han creat altres institucions. Una és la Fundació del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS), àmbit en relació al qual negociem un paper col·laborador tant amb la Generalitat com amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, que consistiria en la validació dels aliments funcionals. Aquí a Catalunya, esperem obtenir bons resultats de les gestions eb què treballem per a la instal·lació a Reus de l'Agència de Seguretat Alimentària que emana de la Llei de Salut Pública, perquè pugui ser un laboratori de referència. Dins del CTNS, també hem aconseguit nous ajuts del Ministeri d'Indústria i començarem amb tot el que és la cadena tròfica, invertint més de dos milions d'euros en la unitat d'experimentació animal juntament amb l'Irta. Finalment, no cal dir que som accionistes i impulsors de la societat Shirota Functional Foods, amb contractes amb empreses catalanes, espanyoles, europees i també de Sud-Amèrica. -Com s’aconsegueixen totes aquestes iniciatives? Ho podem fer a través d'unes eines que nosaltres tenim i que altres no tenen. Aquesta capacitat de generació de llocs de treball, que hem calculat en uns 1.500 llocs en l'àmbit de la construcció i uns 70 vinculats directament a l'R+D, és el que fa que l'Ajuntament i el seu conglomerat d'empreses avui siguin motor de l'activitat econòmica. I això no ho faríem sense una profunda convicció del paper del sector públic i sense un instrument com és Innova, que és el holding de les empreses municipals. Aquesta és la nostra missió i la nostra manera de veure les coses. N'hi ha que apostarien per privatitzar-les però nosaltres creiem que, per exemple, els aparcaments avui per avui són un servei públic i per això tenen preus públics. Disposem, a més, de dos instruments més que juguen en aquestes decisions. Es tracta de Redessa, que té la missió del foment de l'emprenedoria però amb una visió molt àmplia; i de Mas Carandell, amb un increment important dels seus recursos que es dedicaran a formació i a ocupació. Tenim instruments adequats i nosaltres estem en disposició d'assumir-ho i gestionarho. -A més de la innovació, per quins sectors aposta la ciutat? Les nostres apostes principals se centren en sectors que no es poden deslocalitzar, com ara la salut o les energies renovables, àmbit en què s'està parlant d'aproximar la generació. Per exemple, fa unes setmanes el consell executiu de la Generalitat creà la Fundació CESICAT i l'endemà vam celebrar aquí una reunió amb 200 empreses de tot Catalunya relacionades amb la seguretat informàtica i que veien que a Reus hi haurà la centralitat d'activitat en el sector. En l'aposta que fem a través dels fons d'ocupació per tirar endavant propostes noves en matèria de medi ambient hi ha les energies renovables. I no hem d'oblidar la importància del sector salut en termes econòmics. A principis de febrer assistirem a una con- 2010 FEBRER INDICADOR 17 ESPECIAL REUS ferència en què es presentarà l'estudi d'impacte econòmic de Sagessa sobre el territori, i no ens hem d'estranyar si és un impacte similar al que té un Port o un polígon químic. I encara podríem afegir l'audiovisual, que serà un dels serveis integrals que estaran dintre de l'edifici de Tecnoparc, en la línia també de crear un clúster d'activitat. Així com la presència aquí de l'aeroport, d'un Centre d'Estudis d'Aviació Superior i d'una aposta decidida de cara al futur amb ensenyaments de caràcter professional en matèria de mecànica d'aviació, etc. que esperem poder aconseguir. A això s'hi ha de sumar, tal com indica l'informe del Baròmetre de la ciutat que vam presentar a principis de gener, una presència important del comerç i d'una indústria de qualitat perquè que és diversificada i permet no dependre de cap empresa. Finalment podem afegir el sector serveis, el sector quinari -cultural i d'entretenimentque afecta les noves tendències de l'economia i un reforçament del paper del sector de la construcció, que es va desgranant del sector serveis. Aquest és el panorama que ha de donar un resultat en igualtat de condicions, de qualitat i d'exigència de moltes ciutats a nivell europeu, fins i tot més grans que nosaltres. Resistim qualsevol altra comparació. -I les accions més concretes per al 2010? Plans d'ocupació i seguir invertint i invertint. Les inversions de cara a aquest any seran de centenars de milions d’euros, ja que superaran els 200 milions d'euros. Això és el que volem. Intentar pal·liar els efectes de la crisi a través de possibilitar que hi hagi feina, amb ajudes de caràcter general per a tothom sense incrementar l'esforç fiscal, i amb ajudes selectives per a determinats col·lectius, i apostant pels nous sectors de futur. -Com valoraria la dependència del baix cost a l’aeroport? Ara estic encantadíssim d'aquesta dependència perquè vol dir que hi ha vols. El nostre és l'aeroport de Reus i té un determinat moviment xàrter i hi opera la companyia de baix cost més gran del món, i això és el que hem de treballar i consolidar. Això sí, mentre no hi hagi un traspàs no es podrà edificar un sistema de caràcter comercial autònom. Encara que, de totes maneres, hi ha bona sintonia i coordinació entre els agents implicats. Hem avançat molt i està prevista una nova terminal en aquest aeroport que comportarà una capacitat de cinc o sis milions de passatgers. Això és una aposta decidida per aquest aeroport, així que puc dir que considero adequada la política d'Aena a l'aeroport de Reus. Però això no és tot perquè al sud tindrà una terminal ferroviària intermodal, convertint-se en un dels pocs aeroports amb presència del tren d'alta velocitat. ‘La nova terminal de l’aeroport tindrà capacitat per a cinc o sis milions de passatgers’ -Vostè fa deu anys que és alcalde. En aquest temps, tenia la sensació que a la ciutat de Reus podria produir-se un canvi com aquest? No. De tant en tant ho somiava, però si he de dir la veritat, no m'ho pensava. No ho podia pensar perquè quan fas un pla estratègic saps que llances línies, però el que sí que tenia clar és que ho havíem de planificar amb temps i, per tant, l'any 1999 vam convocar el pla estratègic. El vam aprovar el 2000 i moltes d'aquestes coses ja estaven allà, encara que també ens vam deixar coses que no podíem preveure com és el cas de la immigració. -El passat gener es va iniciar ja un nou procés de planificació. Hem presentat un nou pla estratègic encarregat a la URV, que tindrà una vigència fins a 2020 o 2025. Ja s'han produït els primers treballs de recopilació de dades i documentació, i quan això estigui acabat començarem un procés de participació en el que es perfilaran les propostes en els àmbits dels serveis personals, territorials i econòmics, així com un de transversal que els afecta a tots i condiciona positivament el nostre futur com a societat, que és el medi ambiental o Agenda 21. -El Pla territorial del Camp de Tarragona, ha incorporat les aspiracions de Reus? Crec que, en trets generals, la ciutat de Reus ha vist reconegudes les seves al·legacions, pel que fa a usos i reserves de sòl, a intervenció en infraestructures i molt particularment en el Tramcamp. Fa deu anys ja pensàvem què passaria una vegada que les vies del tren actuals quedessin desmantellades i com podíem connectar el camp de Tarragona en plena eufòria amb el Consorci del Camp, intentant fer realitat aquest concepte metropolità que existeix al territori. -En relació al territori, s’han suavitzat les relacions amb Tarragona? Treballem quotidianament com sempre. Aquesta és una qüestió que té mala solució perquè cada alcalde fa el que li toca, tothom pren posicions davant la possibilitat que surti una llei que organitzi el territori català. Nosaltres partim de què l'anterior llei que organitzava el territori català preveia una vegueria per la zona interior del Camp de Tarragona amb la capital a Reus on hi havia el Baix Camp, la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Conca. L'únic que vindiquem és que, en un nou paper dels territoris de Catalunya, volem tenir la presència i el reconeixement que ens correspon. La capitalitat de Tarragona ningú la qüestiona, però el que volem és compartir-la. El que vull dir és que hem de conviure, som dues realitats complementàries que juntes podem tenir un paper rellevant al conjunt de Catalunya. Q X TAULA RODONA ‘Las renovables despiertan mucha sensibilidad entre la clase política’ El sector español alcanza un alto grado de especialización y prestigio internacional C.M.R.-M.F. / REUS Gabriel Pagès, de Enalcat, empresa reusense especializada en energías alternativas, calificó su sector de «envidiable» y comentó que recibía muchos inputs de otros empresarios que otorgaban a su nicho de actividad muchas expectativas de futuro. Pagès también consideró que las energías renovables son un capítulo que despierta mucha sensibilidad entre la clase política aunque eventos a escala planetaria como la reciente cumbre de Copenhague, en donde se pretendía fijar un marco internacional con el que reducir las emisiones, paliar el calentamiento global y por consiguiente potenciar las energías alternativas, «no ha tenido todo el alcance y el compromiso que se esperaba» por los intereses creados en torno a los carburantes fósiles. Pagès estructuró el sector de las energías renovables en cinco áreas: térmico, solar-térmico, solar-fotovoltaico, eólica y geotermia. Del segmento eólico, Pagès consideró que estaba en manos de multinacionales con lo que las pymes lo tienen complicado para operar en el mismo. ‘Lobbys’ Aunque no olvidó el lanzamiento en el mercado de unos aerogeneradores más pequeños que no serán tan dependiente de las subvenciones y serán instalables incluso en polígonos industriales con capacidad para proporcionar energía a las empresas. De la solar-térmica, Pagès recordó que en 2007, el Ministerio de Industria sugirió la instalación de placas solares térmicas con uso sanitario en las viviendas en uno de los apéndices de lo que configuró el llamado Código Técnico de la Edificación. Una decisión que en primera instancia generó muchas expectativas ya que cada edificio debería de estar dotado con estas instalaciones. Un nicho de negocio que se ha paraliza- do debido a la situación del sector de la construcción. Es más, Pagès recordó que la edificación en Tarragona ha sido de las que más ha reducido su actividad en el conjunto del Estado, en torno al 50 por ciento. Por lo tanto, «la solar térmica tiene una salida complicada en el corto plazo». Influencias Por su carácter residual, Pagès apenas entró en considerar la geotermia y del sector fotovoltaico trasladó cierta preocupación por la paralización de las inversiones empresariales. «Enalcat comercializa placas solares para ser instaladas en las cubiertas de las empresas, está demostrado que es una inversión segura con réditos de un 10-15 por ciento fijo durante unos 25 años». Y si bien en 2006, 2007 y 2008 las compañías junto con el respaldo podían dedicar parte de sus beneficios a este tipo de inversión, en la actualidad casi todos los sectores económicos están afectados, a excep- ción con matices de la alimentación, el veterinario y el sanitario. Pagès lo que sí notó, fue una mayor receptividad por parte de las entidades financieras con lo que confió en que las rentabilidades no tarden mucho en volver. Por otro lado, Pagès aseguró que el sector de energías renovables español y alemán, «están muy bien considerados a escala internacional, hasta el punto de situarlos en la cabeza del liderazgo mundial, con lo que se abren unas buenas posibilidades de negocio con el comercio exterior a medio y largo plazo». En este sentido, la empresa Enalcat, por segundo año consecutivo, tiene la intención de participar de nuevo en la feria de la energía que se celebra en Abu Dhabi (Emiratos Árabes Unidos). Q 18 INDICADOR FEBRER 2010 ESPECIAL REUS ·BREU· LA LLOTJA DE REUS CELEBRA EL SEU 700 5 ANIVERSARI EL 22 DE FEBRER El 22 de febrer es compleix el 700 aniversari de la concessió del privilegi del Mercat dels dilluns, atorgat pel rei Jaume II a la capital del Baix Camp, un privilegi del qual és hereva la Llotja de Reus. Una efemèride que es commemorarà durant el 2010. El mateix dia 22, es realitzarà, a les 19 h, un acte commemoratiu a la Cambra de Reus que comptarà amb la participació del president de la corporació i de la Llotja, Isaac Sanromà; l’alcalde, Lluís Miquel Pérez; i el president del Col·legi d’Agents Comercials, Ricard Navarro. L’acte s’acompanyarà de la projecció del documental «Crònica sentimental de la Llotja» que recull els testimonis d’alguns dels seus principals actors. Programació Durant el dia es realitzaran diversos actes com la disposició d’una estafeta de correus que segellarà el sobre del primer dia, commemoratiu dels 700 anys, a la Plaça Prim. I a la mateixa plaça es descobrirà una placa commemorativa de l’aniversari. I a l’escola Rubió i Ors es realitzarà una sessió sobre la Llotja de Reus i el Joc de la Llotja que servirà per iniciar l’itinerari didàctic previst durant aquest 2010 per a les escoles de la ciutat. X INNOVACIÓ Tecnoparc, una referència en salut i nutrició a Europa El parc té en curs més de 200 milions d’euros en equipaments REDACCIÓ / REUS El Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp especialitzat en les àrees de Salut i Nutrició, és la peça cllau del camí que ha emprès Reus -ciutat on és ubicat- cap a una economia del coneixement. S’impulsa així un clúster de referència a Europa en dos sectors amb llarga tradició al territori i ectives de creixement amb perspe si evoluciona cap a l'alimentació funcional, aquella que aporta un benefici a la salut més enllà de les seves propietats nutritives. En paral·lel a les obres dels principals equipaments del parc -que es preveu que vagin fent-se realitat a partir del proper estiu-, Tecnoparc ha apostat des del primer moment per generar activitat posant en marxa operadors de recerca com el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS) i Shirota Functional Foods, abans que s'hagin acabat les infraestructures que els allotjaran. D’aquesta manera, s’han materialitzat els darrers anys relacions amb empreses destacades del sector alimentari, que ja han manifestat la voluntat d'establir-se al parc. Entre les empreses que tenen convenis amb el CTNS o el Tecnoparc es troben Andreu Pintaluba, BASF, Borges, Big Drum, Cambra Arrossera del Montsià, CENAVISA, la Federació d'Indústries Alimentàries i Begudes (FIAB), a través de la Plataforma Foods For Life, Industrial Tècnica Pecuària, Industrias Rodríguez, Joan Diversos elements del Tecnoparc s’enllestiran després de l’estiu. 46 milions d’euros d’inversió en l’edifici del Tecnoparc Escoda-COSTA, La Morella Nuts, Laboratorios Vidal, Laboratorios Echevarne, Novartis, SP Veterinària, Tecnologia i Vitamines i Unió Agrària Cooperativa. A més, unitats de recerca vinculades al parc han prestat serveis tecnològics a companyies internacionals com Heineken (Àustria), Alpina (Colòmbia), les alemanyes WILD i Cognis o la catalana Bioibèrica, entre d'altres. El prestigi adquirit ha afavorit la integració de la societat promotora del parc, Tecnoparc Reus SA, en les principals associacions i clústers europeus relacionats amb biotecnologia, nutrició i salut. A més, participa en la BioCat i en ASEBIO (Asociación Espanyola de Empresas Biotecnológicas) i és membre de la Bio Convention, una associació internacional de biotecnologia que promou anualment als Estats Units la fira més important del sector. Finalment, es manté relació amb el Pol de Competitivité en Nutrition et Santé de Lille (França), BioTurku a Finlàndia i Skäne (entre Dinamarca i Suècia). Fruit dels treballs de recerca realitzats, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç va reconèixer les empreses ubicades a l'entorn del Tecnoparc com a Agrupació Empresarial Innovadora en nutrició humana i animal, fet que els permetrà participar en projectes de desenvolupament científic i d'innovació en les convocatò- X. J. ries del Ministeri destinades a finançar projectes col·laboratius de recerca entre empreses d'un clúster. 200 milions en curs D’altra banda, actualment hi ha més de 200 milions d’euros en curs en equipaments al Tecnoparc, 120 milions dels quals corresponen a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. L’edifici del Tecnoparc suposa una inversió de 46 milions d’euros; el Centre R+D+I, de 12 milions; el Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID), de 10 milions; el Centre per a Bioempreses, de 2,7 milions i la Unitat d’Experimentació Animal, de 2,2 milions. Fins ara, els operadors de recerca mobilitzats al voltant del Tecnoparc han generat ja 70 llocs de treball directes i es preveu arribar als 200 induïts. Q 54,7 millones para la Estación Central REDACCIÓN / REUS El pasado mes de enero, el Ministerio de Fomento adjudicó a Ferrovial Agromán las obras de la nueva estación ferroviaria intermodal que, ubicada en Reus al sur del aeropuerto-, posibilitará la conexión del Corredor Mediterráneo de Alta Velocidad con la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. El presupuesto de esta obra asciende a los 54,7 millones de euros. La estación, que distará unos seis kilómetros tanto de Reus como de Tarragona, dispondrá de seis vías dotadas de andén de parada para los diferentes tráficos previstos en la línea, tanto de largo recorrido como de media distancia. Fuentes del ministerio destacan la relevancia que esta infraestructura tendrá para las comunicaciones de toda el área de Tarragona, dada su posición equidistante de los dos principales centros de población y actividad económica. El proyecto adjudicado incluye la playa de vías de la estación, el propio edificio de la estación, el acceso viario desde la rotonda que enlaza con la T-11 y la urbanización y aparcamientos. Por otra parte, dentro de las actuaciones que el ministerio está llevando a cabo en el Corredor del Mediterráneo, se ha incluido la construcción de un cambiador de anchos a unos 500 metros de la Estación Central en sentido Valencia, para facilitar el acceso de los trenes. En las obras de la línea del Corredor, entre Vandellòs y la línea de alta velocidad MadridBarcelona, ya está terminado el tramo más cercano a esta localidad tarraconense. Q 2010 FEBRER INDICADOR 19 ENTREVISTA X TURISME Dinamització del sector: l’objectiu per al 2010 Creix l’interès Més emprenedors consulten Redessa Gaudí Centre tanca el 2009 amb un 12,7% més de visitants LAIA TOST / REUS El Patronat Municipal de Turisme i Comerç fixa com a gran objectiu del Gaudí Centre, per a aquestt 2010, consolidar les dades de visitants aconseguides fins al moment. I és que aquest passat 2009 el centre assolí un total de 58.531 visitants, una xifra que representa un increment del 12,7 per cent respecte al 2008. La intensió és treure el màxim benefici per a la ciutat d’aquesta capacitat d’atracció de públic ajudant la dinamització dels sectors més relacionats amb el turisme. Millorar la qualitat de la visita al Gaudí Centre i fomentar el coneixement del patrimoni modernista de la ciutat de Reus són els dos eixos principals en què es treballarà al Gaudí Centre durant aquest 2010. I és que l’objectiu principal és aconseguir consolidar les dades de visitants, per treure’n el màxim benefici per a la ciutat. Aquest any el pressupost total del que disposarà l’equipament és de 298.375 euros. Des del Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus es veu el Gaudí Centre com un pol d’atracció turística que pot contribuir a la dinamització dels sectors econòmics relacionats amb el turisme de la ciutat com ara comerç, hostaleria i restauració, principalment. Amb aquesta finalitat, l’entitat té previst realitzar una inversió que qualifica de «molt important», tot i no haver-se precisat una xifra. En concret, aquesta inversió es destinarà a un nou muntatge museogràfic a l’espai dedicat al Modernisme de Reus, a la primera planta del centre, que permetrà enllaçar la universalitat de l’obra de Gaudí i la de Lluís Domènech i Montaner, l’altre gran arquitecte de l’època, que va ser el gran impulsor del Modernisme a Reus. Amb aquest canvi es pretén millorar l’experiència del visi- El Gaudí Centre ha rebut 58.531 visitants el passat 2009. tant. Actualment, el grau de satisfacció dels visitants és qualificat amb una nota de 9,1, segons dades extretes de les enquestes realitzades al mateix centre. Pel que fa al nombre de visitants, aquest any passat, un total de 58.531 persones han visitat l’equipament. Del total de visitants, el 91 per cent eren turistes i el nou per cent restant, escolars. Entre els turistes, un 60 per cent el van visitar individualment i un 40 per cent ho feia en un grup organitzat. Quant a perfil del visitant del Gaudí Centre ha respost majoritàriament al d’una persona que realitza la visita en família. Pel que fa a la procedència dels turistes, un 43 per cent vénen d’altres estats, i són els de nacionalitat russa el col·lectiu més important (un 38 per cent dels estrangers), seguit de molt a prop dels francesos (un 31 per cent). En tercera i quarta posició, hi ha el públic britànic i l’holandès. Entre els espanyols (33,5 per cent) se situen en primer lloc els visitants de la Comunitat Valenciana, seguits dels del País Basc i de la Comunitat de Madrid. Entre el públic català (18 per cent) un 63 per cent prové de XAVI JURÍO l’àrea metropolitana de Barcelona. Els visitants ciutadans de Reus representen un 5,5 per cent. Promoció turística El Gaudí Centre obre portes el desembre de 2007 completant així la Ruta del Modernisme que ofereix la ciutat, un dels principals reclams turístics. Aquest 2009 la ruta ha tingut 11.932 visitants. Des de la seva obertura, el Gaudí Centre ha treballat per a la promoció del centre, que es realitza, d’una banda, a través de les accions mitjançant insercions en premsa local i especialitzada, i de l’altra, la distribució de material promocional del centre per establiments i oficines turístiques des de les Terres de l’Ebre fins a Sitges. Així mateix, amb el Consorci Reus Vitalitat s’han creat sinergies per a la millora de resultats. També el Gaudí Centre ha establert diferents acords de promoció amb associacions i entitats, tant de Reus com de fora, pels quals s’estableix un preu reduït de l’entrada. També destaca la tasca de comercialització del Gaudí Centre amb touroperadors i agències de viatges que programen a la Costa Daurada. Q T.F. / REUS Redessa, la societat pública liderada per l'Ajuntament de Reus que dóna suport als emprenedors, va incrementar l’any 2009 en un 51,46 per cent el nombre de persones interessades a crear la seva pròpia empresa que va atendre. Si el 2008, 307 persones s'hi havien adreçat per demanar algun tipus d'assessorament, acompanyament o informació, el 2009 van ser 465. Entre les persones que van sol·licitar els seus serveis de recolzament per crear una empresa, l’any passat va registrar-se un creixement en el grup d’edat de menors de 25 anys, que va arribar al 14,54 per cent de les consultes, quan el 2008 suposava només el 7,5 per cent. La mateixa evolució ascendent es va observar en el percentatge de dones que van visitar Redessa, de manera que s’aproxima encara més a un equilibri amb el nombre d’homes. L’any 2009, 264 homes i 241 dones van plantejar les seves consultes en aquesta societat pública. Així mateix, de l’anàlisi del tipus de consultes realitzades, se’n desprèn que l’interès més destacat va raure en les diverses fonts per aconseguir recursos econòmics. Un 14,28 per cent es va referir a les subvencions de la Generalitat, un 10,27 per cent als ajuts financers i un 9,02 per cent, a les subvencions de l’àmbit municipal. La capitalització de l’atur fou la temàtica per la qual van preguntar un 7,64 per cent de les visites. Finalment, el 16,50 per cent de les consultes es va referir a l’avaluació del projecte d’emprenedoria. Q 20 INDICADOR FEBRER 2010 ENTREVISTA X TERRITORIALITAT Joaquim Margalef Director territorial de Política Territorial i Obres Públiques ‘El pla dota de més flexibilitat el transport ferroviari de mercaderies’ T. F. - C.M.R. / TARRAGONA El Govern va aprovar finalment el passat 12 de gener el Pla territorial del Camp de Tarragona que,, com explica Joaquim Margalef, director territorial de Política territorial i Obres Públiques, «ha a de regular el creixement urbanístic i territorial d’aquesta zona per evitar problemes d'equilibrii posteriors». La seva funció és, essencialment, possibilitar que les activitats productives i residencials que es volen instal·lar a la zona tinguin un marc d'actuació regulat fins a l'any 202 26. «Les comarques del Camp de Tarragona s’han dotat, doncs, d’un marc clarificat que estableix on es poden desenvolupar les activitats econòmiques i on s'han d'establir les zones residencials i les zones de protecció», indica Joaquim Margalef, alhora que assenyala que el potencial demogràfic d’aquest territori s’estableix en les 850.000 persones actualment hi ha 600.000 habitants. El Pla territorial del Camp de Tarragona indica que la massa crítica demogràfica s’ha de localitzar a les dues grans ciutats, Tarragona i Reus, i a les capitals de comarca. Altres punts amb potencial de creixement són Cambrils, Santa Coloma, Perafort (per l’estació d’alta velocitat), Salou i Torredembarra. D’altra banda, es marquen zones de reducció o amb creixement limitat a Querol, Pratdip, Calafell, Vespella o la Pobla de Montornès. Ordenació La planificació també es refereix a les grans zones industrials, per intentar donar solució al desgavell provocat pel fet de trobar indústries per tot arreu al territori. «Si això es racionalitza i es posen grans àrees per aquestes noves instal·lacions, s'aconsegueixen economies d'escala. Això permetria fer una gran estació de tren de mercaderies amb andanes importants en què es podria dur a terme el transport a través de contenidors, i es podrien fer les coses d’una altra manera». Així, doncs, la planificació permetrà a les empreses saber quines perspectives tenen les activitats productives i on es poden localitzar, alhora que es preveu quines serien les conseqüències sobre els municipis i les vies de comunicació. Es determinen diverses zones per a aquestes ins- Joaquim Margalef. X.J. tal·lacions, «algunes de caràcter molt ampli en la seva influència sobre el territori com ara la futura zona industrial entre Montblanc i l’Espluga; la de Banyeres i l’Arboç al Penedès; la de Torredembarra, que s’allargarà cap a Altafulla; i la de Valls», detalla el director territorial. Els altres dos grups en què s’agrupen les propostes del pla del Camp de Tarragona, a més del sistema d’assentaments urbans, són els sistemes d’espais oberts i les infraestructures. «El sistema d’espais oberts regula el sòl que no és urbanitzable i en determina diverses tipologies; alhora que indica altres zones de protecció o reserva per a futures actuacions com, per exemple, infraestructures. En aquests casos, qui determinarà què s’hi pot fer és la comissió d’ur- banisme de Catalunya». Respecte a les infraestructures, el pla estableix una lògica de coordinació i connexió entre tots els projectes que en aquests moments s'estan estudiant o redactant a la zona en el sistema d'infraestructures, tant viàries com ferroviàries. La primera actuació del sistema viari consisteix a passar l’autovia A-7 al costat de l’autopista per alliberar la via actual i convertir-la en una carretera de funcionament intern per a la conurbació central del Camp. I la segona, preveu tancar un nou ‘cinturó’ per sobre d’aquesta àrea central, des de Salou, per Reus, Alcover i Valls, fins al Vendrell. Potenciació Joaquim Margalef comenta que «la planificació territorial intenta potenciar el ferrocarril i que sigui un dels sistemes essencials del transport de mercaderies i també del transport de persones, tant dins l'àrea com cap a fora. La xarxa de mercaderies es dota de més flexibilitat, deslligant-la de la de viatgers. Per a això, aprofita la via Reus-Roda amb ample europeu, donant sortida al Port i al polígon petroquímic, per anar cap a Castellbisbal i connectar amb la via que sortirà d’allí i enllaçarà amb la resta d'Europa». D’altra banda, també es recull que la via de Lleida cap a Sant Vicenç pugui tenir un braç que vagi fins al polígon industrial de Valls. Així les estacions amb servei per a mercaderies serien les actuals de Constantí i Tarragona, a més de preveure que n’hi pugui haver a Valls, a Montblanc, a les actuacions a Banyeres i l'Arboç (el projecte conegut com Logis Penedès), i al Port per a la sortida de contenidors. Pel que fa a la xarxa per a viatgers, «preveu vuit estacions importants dins de la conurbació central del Camp, que es possibilita que siguin intercanviadors entre els tres sistemes de xarxa d'infraestructura ferroviària: un amb l'ample europeu -apte per a l'alta velocitat-, un amb l'ample ibèric, i un de connexió del tramvia, ja sigui per via fèrria o per via específica. Són les mateixes estacions que hi ha ara, excepte una de nova que es proposa entre l'est de Reus i l'oest de l'aeroport, diferent de l'estació Central del Camp i condicionada a l’expansió urbana que experimenti la ciutat. Totes les altres ja existeixen, excepte la de Cambrils, que ja està contractada pel Ministeri de Foment. A més, es preveuen petites estacions per donar servei als creixements demogràfics: a Reus, un baixador a la facultat d'Econòmiques-Hospital i a Tarragona, un a Terres Cavades i un a la Budellera». Respecte a algunes de les obres en marxa actualment, Margalef recorda que, si es compleixen els Més de 200 al·legacions El secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat, Oriol Nel·lo, va comentar durant la presentació del recentment aprovat Pla Territorial del Camp de Tarragona, que s’han presentat més de 200 al·legacions, suggeriments o propostes a aquest document per part dels ajuntaments i agents de la zona, i que totes han rebut resposta. Així, assenyala que «tothom ha pogut participar en el pla i dir-hi la seva», fins a la seva aprovació el passat 12 de gener. Nel·lo explicà també que, per la seva importància, s’han proposat plans directors urbanístics concrets per a la zona central del Camp de Tarragona i per a l’àmbit del Penedès. El primer, que es troba ja en curs, es preveu que surti aquest mateix mes de febrer. terminis de contractació, el 2012 ja estaran en marxa la nova estació de Cambrils, l’estació intermodal del Camp i l’enllaç del Corredor del Mediterrani amb la línia Barcelona-Madrid. Un projecte que es troba encara en estudi informatiu és la possibilitat d’unir Tarragona i Reus amb tramvia, encara que «està força avançat i en un mes podria sortir», segons Margalef. El traçat transcor-reria paral·lel a l’actual T-11, una via que, d’altra banda, ha de viure una transformació, ja que tant el Pla territorial del Camp de Tarragona com els esbossos del pla general de la ciutat de Tarragona, li atorguen una consideració marcadament urbana fins a l’alçada de les Gavarres. Terres de l’Ebre El Pla territorial del Camp de Tarragona neix fruit d'una llei de política territorial de 1983, que va determinar que a Catalunya s’elaboraria un Pla territorial General. «Aquest pla es va aprovar el 1995 i va establir que es portarien a terme plans directors territorials parcials», explica Margalef. En total n’hi ha d’haver set, cinc dels quals ja estan aprovats i manquen els de l'àrea metropolitana de Barcelona i l'àrea metropolitana de Girona, que s’espera enllestir abans de l’estiu. Tots els plantejaments es van aprovar a partir de 2003 però n’hi havia un, el de les Terres de l’Ebre que s’havia creat el 2001. Per això ara s’adaptarà perquè segueixi els plantejaments marcats pel decret a partir del qual s’han elaborat els altres. «Ja s’ha realitzat la seva aprovació inicial i es troba en fase d’informació pública. L’objectiu és que surti abans de l’estiu», conclou. Q 2010 FEBRER INDICADOR 21 COMARQUES X SANITAT El Dr. Sánchez Cano posiciona al Hospital Sant Joan, como referente mundial en cirugía laparoscópica transumbilical La intervención es mínima y de rápida recuperación C.M. RUIZ / REUS Juan José Sánchez Cano, cirujano del Servicio de Cirugía General del Aparato Digestivo en el Hospital Sant Joan de Reus y director del centro Cirugía Mínima Invasiva y Obesidad (CMIyO), ha sido el ntroductor de esta innovadora in técnica de cirugía laparoscópica efectuada mediante un solo orificio,, en el Hospital Sant Joan de Reus, lo que en inglés se conoce como Simple Incisinal Laparoscopic Surgery (Sils). Un logro que dota al hospital con un halo de exclusividad ya no sólo en Tarragona, sino en el resto de España y Europa, puesto que en otros centros hospitalarios se han producido experiencias puntuales. La Sils, al igual que la tradicional cirugía laparoscópica, se realiza por medio de pequeños tubos y una minúscula cámara. Su principal diferencia es precisamente el avance que representa, que únicamente efectúa una sola y pequeña herida en el paciente practicada en el ombligo, una zona del cuerpo que la medicina ya cataloga como un orificio natural recuerdo de cuando el feto, en el Juan José Sánchez Cano es a su vez pionero mundial en las operaciones de tumor de cabeza de páncreas. útero de la madre, estaba conectado a la placenta mediante el cordón umbilical. El doctor Sánchez Cano precisa que esta única y minúscula cirugía atraviesa el ombligo para entrar en la cavidad abdominal. Hasta la fecha, mediante esta técnica, el doctor Sánchez Cano opera de forma avanzada en el Hospital Sant Joan, patologías ubicadas en la vesícula biliar (litiasis) y el apéndice (apendicitis). Un espectro que no acabará aquí, ya Una única y pequeña incisión en el obligo que no deja cicatriz que en un futuro inmediato se podrán asistir otros tipos de enfermedades en órganos que ya se operaban con las técnicas tradicionales de cirugía laparoscópica, ya X.JURÍO sea riñón, estómago, útero, páncreas, entre otros. Las principales ventajas de la Sils, con respecto a la cirugía laparoscópica, entendiendo ésta última como si fuera la ciencia convencional, es que se pasa de practicar cuatro o cinco orificios en la piel a uno solo. Un avance notorio, a juicio del doctor Sánchez Cano, ya que se eliminan las complicaciones que se pueden originar cuando se practican varias incisiones a la vez, con las que se accede a través del músculo, con un probable pequeño sangrado. Evidentemente, a menos incisiones, menos complicaciones, con lo que la recuperación es mucho más rápida y el enfermo puede irse para casa en un plazo de 24 horas. El resto de ventajas de cara al paciente están relacionadas con argumentaciones estéticas. «Al practicarse una incisión a través del ombligo, la cicatrización es casi o totalmente imperceptible», asegura. Al cierre de esta edición, el doctor Sánchez Cano ya había operado a cuatro pacientes con esta técnica, cifra que se incrementará progresivamente debido al éxito de implantación. Las conclusiones alcanzadas con la aplicación de la Sils, el doctor Sánchez Cano tiene la intención de presentarlas en diversas comunicaciones, entre las que destacan por su prestigio el IX Congreso Nacional de la Asociación Española de Cirugía Laparoscópica, que tendrá lugar en Oviedo los próximos 5, 6 y 7 de mayo de este año, y en el XVIII Congreso de la Asociación Europea de Cirugía Endoscópica, que acogerá la ciudad de Ginebra (Suiza), los próximos 16, 17, 18 y 19 de junio. Las técnicas generalistas de cirugía laparoscópica son ofrecidas por el Hospital Sant Joan desde el año 1993, siendo el doctor Sánchez Cano un pionero en España y en el mundo en tratamientos contra el tumor de la cabeza del páncreas u otras enfermedades de estómago, entre otros. Q X TECNOLOGIA Edi.cat, la nova era del llibre Les obres digitals costen un 40% menys A. POLO / VALLS Hem viscut la revolució d'internet, més tard, la de la càmera fotogràfica digital, la televisió digital ja s’està implantant a totes les llars... Segurament, doncs, ara era el torn de donar una oportunitat al llibre per entrar en l'era digital. Edi.cat és una xarxa d'editors catalans fundada per la manresana Angle editorial, la valenciana Bromera edicions i la vallenca Cossetània edicions, que han creat una aliança per impulsar els llibres digitals en català. Inicialment, Edi.cat va néixer amb la intenció primera de fer una promoció conjunta i promoure la innovació en el món editorial. Immersos, però, en la voràgine tecnològica, la plataforma fou la primera en impulsar l'ambiciós projecte de llibres digitals en català amb la venda electrònica de llibres i lectors digitals. Els amants de la tecnologia han estat els primers a adquirir-lo, però, quins avantatges té? L'editorial del nostre territori, una de les impulsores d'aquesta iniciativa, Cossetània edicions, ens resol la qüestió: «el primer avantatge és que pots llegir un llibre en diversos formats, en qualsevol lloc i qualsevol moment; segon, utilitzen la tecnologia de tinta electrònica i llegir-lo és tan fàcil com fer-ho amb un llibre, la seva pantalla no cansa la vista com la de l'ordinador, ja que la claror dels lectors o ereaders va de fora cap a dins, la seva imatge és estable i no parpelleja», comenta l'editor Jordi Farré. Un altre avantatge important és el preu dels llibres digitals, ja que, un cop comprat el lector digital -que en podem trobar d’entre 250 i 600 euros, segons les seves prestacions-, els llibres són un 40 per cent més barats en el cas de Cossetània i a les altres editorials amb preus molt similars- «i pots comprar obres de la literatura universal que, en molts casos són gratuïtes o quasi, però també les darreres novetats editorials», aclareix Farré. També té certes comoditats per a la gent gran o amb problemes a la vista, ja que «es pot escollir la mida de lletra que es desitgi, al gust del lector» comenta Farré. A més, per viatjar i pel seu dia a dia, és molt fàcil de transportar: el lector pesa uns 200 grams i pot contenir fins a 500 llibres, depenent del model. Una de les dificultats inicials que va tenir Edi.cat fou decidir Alguns dels models de lector digital que es troben al mercat quin seria el format dels seus llibres digitals, ja que són nombrosos. Finalment, la plataforma va optar per tenir els tres formats més comuns, el mobipocket, l'epub i el pdf per tal que, en qualsevol ereader, es pugui llegir el llibre digital sense problemes. Expectatives D'aquí a un any, Jordi Farré assegura que, com passa sempre amb les darreres tecnologies, el lector haurà evolucionat i es X.J. perfeccionarà molt més: «ara mateix hi ha models al mercat amb els quals ja es pot subratllar i fer-hi anotacions, i amb connexió wi-fi, però manca encara incorporar-hi el color, fer un disseny de pantalles més grans i que n’abaixin els preus de venda per tal que tothom que ho vulgui hi pugui accedir». De moment, els seus llibres digitals es poden comprar al portal d’Edi.cat o a Edibooks en castellà i als diferents webs de les editorials de la plataforma. Q 22 INDICADOR FEBRER 2010 COMARQUES X MEDI AMBIENT Subvencions per a l’eficiència energètica S’amplien en 1,65 milions d’euros els ajuts per a particulars TXELL FUGUET / TARRAGONA Les subvencions convocades per l’Institut Català de l’Energia (Icaen) amb el Pla Renova’t de Finestrres i el Pla Renova’t d’Enllumenat per a Comerços, han despertat un gran interès entre particulars i empreses. De fet, s’ha hagut d’augmentar en 1,65 milions d’euros la dotació destinada a particullars per a la renovació de finestres, que en un primer moment fou de 2,7 milions d’euros. En el primer mes d’execució de les subvencions -gener-, l’Agència d’Energia de Tarragona, que és el punt oficial d’informació a la demarcació de Tarragona, va rebre unes 30 consultes diàries. Ignasi Masip, gerent de Tot Vidre Tarragona 2007 SL, comenta que hi ha moltes persones que estan aprofitant per renovar les seves finestres i tancaments. «Els ajuts sempre van bé i estem elaborant molts pressupostos, que enviem a la Generalitat perquè ens confirmin si els accepten o no; ja que hi ha unes condicions i potser no tots es podran acceptar», explica. Tot Vidre Tarragona 2007 SL és una de les empreses de les comarques de Tarragona col·laboradores amb aquest pla, un seguit de comerços que es converteixen en punts de tramitació i d’acreditació de les sol·licituds. Com explica José M. Díaz, tècnic de l’Agència d’Energia de Tarragona, «la diferència entre les empreses adherides i les que no ho estan és que les primeres tramitaran la sol·licitud de subvenció. Si es contracta una empresa no adherida ho haurà de fer el mateix ciutadà interessat, omplint un formulari a internet primer i portant-lo després, juntament amb la documentació necessària, a la nostra oficina». La pàgina web del Pla Renova’t 2010 ofereix una llista de tots els punts de tramitació de Catalunya. L’Icaen ha posat en marxa aquestes línies de subvenció per potenciar l’estalvi energètic, filosofia que segons Anna Pérez, directora de l’Agència d’Energia de Tarragona, «és cabdal transmetre al conjunt de la societat, així com fomentar aquest estalvi amb mesures com els ajuts dirigits als particulars i a la petita i mitjana empresa». Pla Renova’t de Finestres En el Pla Renova’t de Finestres, que subvenciona la renovació de finestres, vidrieres, portes vidrieres o claraboies i la renovació o incorporació de sistemes de protecció solar d’obertures, la partida més gran (2,7 milions d’euros i ampliada amb 1,65 milions més) es destina als particulars, encara que també hi poden accedir comunitats de veïns d’edificis plurifamiliars i del sector terciari (600.000 euros), com per exemple edificis destinats a oficines. Segons Díaz, «l’objectiu és millorar l’aïllament de la casa per fer-la més eficient energèticament parlant», per la qual cosa les subvencions són per renovar obertures en vidre d’un interior a un exterior. A més, un requisit imprescindible és que el vidre a substituir sigui simple, ja que es canviarà per una finestra de doble vidre. L’ordre permet que es pugui renovar el nombre de finestres que es vulgui, sempre tenint en compte que el pressupost mínim ha de ser de 1.000 euros i que la subvenció no serà de més del 30 per cent del cost. Per als habitatges de primera residència, els ajuts corresponen a una quantitat màxima de 130 euros/metre quadrat per a la renovació d’obertures, encara que no es podrà superar el límit de 3.000 euros per beneficiari. Si, a més, es renoven o instal·len proteccions solars que no es col·loquin en façana nord- es podrà subvencionar una quantitat màxima de 40 euros/metre quadrat, sense superar els 1.000 euros. Des de l’oficina de l’Agència d’Energia de Tarragona, Pérez destaca que el formulari de petició de la subvenció inclou les condicions mínimes que han de complir els tancaments, finestres, portes o claraboies, a nivell de transmitància tèrmica, i també en els seus materials. Així el vidre ha de ser doble, doble laminat, triple o triple laminat; i el marc ha de ser d’alumini amb trencament de pont tèrmic, fusta, PVC o ferro. Per als casos d’edificis del sector terciari i actuacions integrals en blocs, la quantitat màxima que es podrà percebre és de 100.000 euros per beneficiari. L’ajut per a obertures re- L’Agència d’Energia de Tarragona, punt d’informació a la demarcació. 7,5 són els milions d’euros de pressupost total per a les subvencions convocades per l’Icaen. novades serà d’un màxim de 100 euros/metre quadrat, i per a les proteccions solars de 40 euros/metre quadrat. Pla Renova’t d’Enllumenat L’altra línia d’ajuts -dotada amb 3,5 milions d’euros-, el Pla Renova’t d’Enllumenat per a Comerços, «està pensat per tal que es pugui dur a terme un canvi integral dels punts de llum, així com incorporar sistemes de control d’encesa i de regulació de nivell d’il·luminació», indica Pérez. La inversió mínima que s’ha de realitzar per optar a la subvenció és de 500 euros i la quantitat màxima que es podrà rebre en concepte d’ajut no superarà el límit de 15.000 euros per beneficiari. Igualment, com a màxim, es podrà subvencionar, com en les altres línies comen- X. J. tades, el 30 per cent del cost elegible. Segons les condicions assenyalades per l’Icaen, els comerços hauran de substituir el seu material actual per equips amb més rendiment i més eficients que els anteriors. Cal tenir en compte que en tots els casos, els ajuts inclouen el material que es canvia, però no les possibles actuacions del ram de paleta que es generin ni l’IVA. El termini per sol·licitar les ajudes s'allargarà fins al 10 de setembre o fins a exhaurir el pressupost assignat. Tota la informació necessària es pot consultar a l’Agència d’Energia de Tarragona, una entitat creada per la Conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona que s’encarrega d’informar, assessorar i formar sobre la gestió de l’energia, a més d’actuar com a mitjancera entre les autoritats locals, regionals i els agents del mercat energètic. La seva oficina, ubicada al número 17 de l’avinguda Pau Casals de Tarragona, està oberta de les 8 a les 15 hores. Q Pla Renova’t www.plarenovat2010.cat Les exportacions a la demarcació de Tarragona cauen el 2009 REDACCIÓ / TARRAGONA Les exportacions de les empreses de la demarcació de Tarragona van disminuir el 2009 un 20 per cent respecte el 2008, tal com va afirmar el president del Comitè de Comerç Exterior de Tarragona, Xavier Castilla, en el marc de la presentació del Pla d'Accions Internacionals 2010, el full de ruta de les Cambres de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa per fomentar el comerç exterior. Castilla va atribuir la reducció a les dificultats de finançament de les petites i mitjanes empreses per explorar nous mercats internacionals, i va indicar que els sectors més afectats van ser el de l'automòbil, l'energia i les matèries primeres. Tot i apuntar que en un context de recessió com l'actual no és el millor moment per invertir en actuacions d'externalització, els representants de les cambres de comerç van assegurar que les exportacions ajudaran les empreses del territori a pal·liar la reducció de les vendes en el mercat interior. En aquest sentit, van encoratjar als empresaris del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre a obrir-se a l'exterior com més aviat millor i a deixar-se aconsellar per l'experiència i les eines que les seves entitats els ofereixen. La planificació per al 2010 mostra que les cambres augmenten el foment de la internacionalització empresarial amb l'organització de setze missions empresarials a 36 països. Q El secretari general de la Cambra de Reus, J. J. Sardà; el secretari general de la Cambra de Valls, R. Castells; el president del comitè de Comerç exterior de la Cambra de Tarragona, X. Castilla; i el secretari general de la Cambra de Tortosa, F. Minguell. CEDIDA 2010 FEBRER INDICADOR 23 COMARQUES X AEROPORTUARI La Costa Daurada vol retenir Ryanair Es treballa per garantir la seva presència a Reus fins al 2013 Les institucions tarragonines encarregades de la promoció de l’aeroport de Reus es van reunir a fiinals del passat mes de gener per tal d’actualitzar el conveni que van subscriure amb la companyia aèria de baix cost irlandesa Ryanair l’any 2008. Però, malgrat que la Generalitat va anunciar un increment de la seva aportació anual fins als 2,25 milions d’euros, pot ser necessari un esorç superior per aconseguir que fo la low cost irlandesa segueixi arribant a la Costa Daurada. bilitat de la Generalitat, va comentar que la voluntat del Govern és prolongar el conveni fins a l’any 2013, «i per això estem disposats a incrementar en mig milió la nostra aportació anual». De totes maneres, Nadal ha reclamat també un esforç addicional de les institucions locals per arribar als 3,5 milions d’euros -un total de 14 milions fins a 2013-, ja que Ryanair no es conforma amb la xifra proposada. Si es signés el conveni, l’aerolínia hauria d’oferir un mínim de 93 rutes a l’estiu. L’inici d’operacions de Ryanair al Prat ha provocat una reunió del Govern i les institucions del Camp de Tarragona per intentar actualitzar el conveni que es va signar amb la companyia el febrer de 2008 i que garanteix el manteniment de la seva base d’operacions a l’aeroport de Reus fins a finals de 2011. Segons el conveni subscrit el 2008, el Govern aporta 1,75 milions d’euros anuals a Ryanair com a concepte per a la promoció del territori, i la resta d’institucions un milió més fins a arribar a 2,75 milions l’any. Per retenir les operacions de la low cost a la Costa Daurada, Manel Nadal, secretari de Mo- Rècord de passatgers L’any passat, encara que no es va arribar a aquest nombre de línies, l’obertura d’una base aèria de l’irlandesa a l’aeroport de Reus, va possibilitar que es registrés un rècord de passatgers ja que es va arribar als 1,71 milions. D’aquests, Ryanair en va moure 1,18 milions a través de les 23 connexions que oferia a l’estiu des de la capital del Baix Camp -reduïdes a deu durant l’hivern-. Per aquest 2010 s’ha anunciat -a partir del mes de maig- una nova connexió amb la ciutat italiana de Pisa amb tres vols setmanals, fet que es preveu que sumi 40.000 passatgers anuals nous a l’aeroport. REDACCIÓ / REUS L’increment d’activitat a l’aeroport de Reus va portar Aena a ampliar i remodelar l’edifici de sortides i a construir un nou edifici de facturació, posats en marxa el 2008, així com a incrementar la plataforma d’estacionament d’avions comercials. Aquesta última actuació, amb una inversió de 400.000 euros, ha dotat l’aeroport de set posicions que es poden utilitzar de manera simultània. També respecte a inversions, el Ministeri de Foment va anunciar, a finals de gener, l’adjudicació a Copcisa de les obres d’adequació del camp de vols per 13,85 milions d’euros. Aquestes actuacions es preveien en el Pla Director de l’Aeroport de Reus aprovat el 2006, que marca la planificació de la infraestructura fins a 2020. Alhora s’estableixen altres actuacions que s’han de dur a terme segons l’increment de trànsit que es registri, com la construcció d’un nou edifici terminal per a passatgers d’uns 20.000 metres quadrats distribuïts en dues plantes i una nova central elèctrica que suposarà una inversió de 10,8 milions d’euros. El pla reserva 92 hectàrees per possibilitar el desenvolupament de noves instal·lacions i serveis aeroportuaris. Q CiU propone deducir un 50% los gastos en publicidad REDACCIÓN / TARRAGONA El grupo parlamentario de Convergència i Unió (CiU) en el Congreso de los Diputados ha registrado una proposición no de ley en la que solicita al Gobierno implantar una deducción en el Impuesto de Sociedades del 50 por ciento de los gastos que las empresas destinen a promoción publicitaria, siempre que se supere la media de recursos económicos destinados a estas actividades en los tres anteriores ejercicios impositivos. El impulso a esta iniciativa se debe a la finalidad de reactivar el mercado publicitario, que se ha visto especialmente afectado por la situación actual de crisis económica. Con esta propuesta, se pre- tendería, por una parte, relanzar las inversiones publicitarias como fórmula para aumentar el consumo privado y, por otra, mejorar la cuenta de resultados de los medios de comunicación. Más consumo privado En el texto de la iniciativa presentada por CiU se señala que múltiples empresas de comunicación, tanto de pren- La iniciativa pretende mejorar la cuenta de resultados de los medios de comunicación sa escrita, como de televisión y radio, «están viendo gravemente dañados sus resultados económicos, incurriendo en situaciones de pérdidas económicas insostenibles a corto o medio plazo». Además, consideran que en la situación actual resulta imprescindible adoptar medidas que incentiven el consumo privado, una tarea en la que «el sector publicitario tienen un papel relevante». Según CiU, los medios «sustentan el ejercicio de la libertad de expresión y el derecho de información consagrados en la Constitución», de manera que su situación «merece un análisis que vaya más allá de la perspectiva económica y que los contemple como garantes del ejercicio de importantes libertades públicas». Q Els membres de l’associació que van participar a l’assemblea. CEDIDA Cambrils, membre de ‘Saborea España’ L’associació aprova el pla d’acció 2010 REDACCIÓ / CAMBRILS L'Associació Saborea España, que ha estat promoguda per col·lectius empresarials juntament amb les destinacions turístiques de Cambrils, Lleida, Lanzarote, Gijón, San Sebastián, Santiago de Compostela i Valladolid, ha aprovat el pla d'actuacions per al 2010, en el marc de la fira internacional Fitur celebrada a Madrid el passat mes de gener. Les principals accions que es duran a terme enguany es van decidir en la primera assemblea general de 2010 de l’associació, a la qual van assistir tots els seus membres agrupats en la Federación Española de Hostelería, la Asociación Española de Des- tinos para la Promoción del Turismo Gastronómico, Euro-Toques y Facyre. Les principals iniciatives en què té previst incidir el Club de Producte són l'elaboració d'un diagnòstic del turisme gastronòmic a Espanya, la creació d'una plataforma web del club i l'establiment d'un calendari d'esdeveniments gastronòmics. D’altra banda, s’organitzaran conjuntament accions de promoció en mitjans com ara xarxes socials o gastromapes, entre d’altres. Finalment, Saborea España preveu elaborar un altre pla d’accions que inclogui el disseny i desenvolupament d’experiències turístiques innovadores amb els seus associats. Q 24 INDICADOR FEBRER 2010 COMARQUES X FORMACIÓ El Pere Martell satisface la demanda industrial Más de 400 negocios colaboran con los cursos del centro ANNA POLO / TARRAGONA Más de cincuenta años después de la mítica Universidad Laboral, en el Complex Educatiu de Tarrana, se ubica el Instituto Pere gon Martell, un centro de formación profesional referente en la provinciia por sus 19 titulaciones, de ocho familias profesionales distintas, y por su clara apuesta permanente por la innovación. Los más de 20.000 metros cuadrados dedicados a sus talleres, estra más de que la son una mue prioridad del centro es velar por las demandas de sus alumnos y del territorio. Desde sus inicios, el Pere Martell se ha destacado por potenciar la formación profesional de Grado Medio y Superior, a la vez que también imparte cursos de Programas de Calificación Profesional inicial (PQPI) dirigidos a los alumnos que no se gradúan en ESO; formación continua ocupacional, y el curso preparatorio para las pruebas de acceso a los ciclos formativos de grado superior. Entre las últimas novedades de las titulaciones que se imparten, se encuentra un título sobre vehículo industrial, que sólo se realiza en dos centros más en Catalunya; la adaptación curricular a la maquinaria industrial, exclusiva de este instituto y, la adaptación curricular en ciclo de grado superior en energías renovables que, aunque se imparte también en la Escuela Industrial de Sabadell, «aquí está especializada en la energía eólica más que la fotovoltaica, debido a las REDACCIÓ /TARRAGONA El Port de Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme de l'Ajuntament de Tarragona van signar el passat 13 de gener un conveni de col·laboració entre les dues entitats per a la promoció del turisme de creuers a la ciutat. El president del Patronat de Turisme, Sergi de los Rios, va destacar que des de fa mesos es treballa per situar Tarragona en el mapa de turisme de creuers i que aquest conveni significa un «pas endavant», ja que efectuar una promoció conjunta d’aquest nou producte turístic afavoreix l'optimització de recursos. Segons Sergi de los Rios, es necesidades y demandas de nuestro territorio», explica el Director del Instituto Pere Martell, Ángel L. Miguel. Precisamente, este curso 20092010 ha sido el primero en que se ha impartido esta especialidad, un sector con un importante potencial de crecimiento que generará, según el Departament de Treball, más de 3.000 empleos. Este grado superior se crea gracias al acuerdo de colaboración con la multinacional GesSIEMSA, «un acuerdo en el que la empresa cede material técnico, realiza visitas y jornadas, y hace reuniones de seguimiento». Para el director del centro, «es obvio que sin esta empresa y las más de 400 que colaboran con el instituto, no se podrían llevar a cabo los cursos de formación profesional». Con estas colaboraciones, la empresa y el alumnado salen ganando, dado que «se forman futuros profesionales para las empresas de nuestro territorio ya que todas las nuevas adaptaciones curriculares, nacen de las respuestas del entorno en el que estamos», comenta Miguel. Con este objetivo, el Pere Martell ha realizado con la Cámara de Comercio de Tarragona un proyecto piloto sobre la adecuación de la oferta formativa a las necesidades de la empresa en el cual los alumnos han analizado la estructura empresarial de empresas donde hacen las prácticas. Asimismo, el Pere Martell participa en el programa Alternança del Departament d'Educació para dar respuesta a las demandas del mercado laboral, un ‘El alumnado de la FP se ha incrementado un 20 por ciento’ método que permite a los estudiantes alternar los estudios con el trabajo a tiempo parcial en una empresa durante el segundo año. De este modo, el alumno recibe una percepción económica por su trabajo, realiza más horas de formación y la empresa encuentra mano de obra profesional. Esta actuación es realidad gracias al convenio con l'Associació d'Empreses de Serveis de Tarragona para fomentar la renovación natural de la planti- Ángel L. Miguel, director de l’Institut Pere Martell de Tarragona. lla en el sector del Mantenimiento industrial. Otra es posible gracias a Astave y, una última, a GAM-Vilatel. Y es que con todas estas ayudas, los resultados de esta formación son más que positivos: el 59 por ciento de alumnos que han acabado módulos de formación profesional trabajan; un 12,6 por ciento además continúa sus estudios, y un 37,5 por ciento realiza estudios superiores. Pero para Mi- Integrado en el programa ‘Qualifica't’ 90 centros catalanes se han integrado en el programa Qualifica't del Departament d’Educació para que las personas y empresas encuentren orientación, reconocimiento y la formación profesional que mejor se adapte a sus necesidades. Los tres ámbitos de acción del programa, al cual se ha integrado el Instituto Pere Martell, son la oferta de formación a colectivos singulares, la validación de formación impartida por empresas o entidades, y la validación de la experiencia laboral. Todas las personas que participen en el programa pueden obtener una certificación parcial o total que se puede capitalizar, si se dispone de los requisitos académicos de acceso, para la obtención de un título de formación profesional. De este modo, tanto en la validación de la formación como en la validación de la experiencia se permite que sus enseñanzas adquiridas tengan correspondencia con los estudios de formación profesional del sistema educativo. El Port i el Patronat de Turisme promouen l'arribada de creuers tracta d'un conveni ambiciós, que respon a les necessitats de la ciutat i que s'acull a uns objectius determinats. De la seva banda, l'Autoritat Portuària de Tarragona es va comprometre a habilitar l'espai necessari, al Moll adossat al Dic de Llevant, per tal d'instal·lar-hi un punt d'atenció als creueristes. Aquesta habilitació inclourà l'ampliació necessària per a l'accés motoritzat amb vehicles per al transport de viatgers, que es realit- zarà al llarg d’aquest any 2010. Per la seva part, el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, facilitarà a través dels mitjans de l’Empresa Municipal de Transport, els serveis de transport motoritzat de viatgers entre el punt d'arribada dels creuers al Port de Tarragona i un punt cèntric de la ciutat, amb un sistema d'autobusos-llançadora, en ambdós sentits, per facilitar l’accés dels turistes. Segons s’estableix, el seguiment, coordinació i execució de les accions previstes en aquest conveni queda a càrrec d'un equip de treball, que es reunirà un cop al mes, format per dues persones designades pel president de l'Autoritat Portuària i dues persones designades pel president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. Per tal de donar a conèixer Tarragona com a destinació de creuers així com per captar XAVI JURÍO guel aún tenemos que aprender de otros países, «tenemos un gran diferencial a nivel europeo, un 45 por ciento del alumnado hace formación profesional y en España sólo entre un 25 y 28 por ciento». A pesar de todo, destaca que «en los últimos años ha habido un incremento del alumnado en FP del 20 por ciento por el difícil acceso al trabajo y la crisis económica». Para el próximo curso, destaca que «el nuevo catálogo de títulos que prepara el Departament d’Educació vendrá con actualizaciones y definiendo módulos de paquetes más reducidos para que a todo aquel que le interese pueda cursarlos, sin preocuparse del resto». Y es que viendo el abanico de posibilidades que ofrece el centro, uno se convence de que es cierto que «todo lo que te gusta, lo encuentras en la formación profesional: hay 140 titulaciones en Catalunya» sentencia Ángel L. Miguel, como si de un eslogan publicitario se tratara. Q Institut Pere Martell www.iesperemartell.org empreses operadores que introdueixin la ciutat com a escala, ambles dues institucion tenen previst elaborar un dossier informatiu amb material promocional turístic, que recollirà els serveis amb què compta la ciutat així com els serveis portuaris oferts específicament per als creuers. El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i l'Autoritat Portuària seguiran amb la tasca conjunta que van iniciar ja l’any 2009 de promoció davant dels operadors per obrir la ciutat a aquest nou producte turístic. L’arribada de creueristes podria afavorir l’increment de nous visitants a Tarragona i també a altres punts de la Costa Daurada. Q 2010 FEBRER INDICADOR COMARQUES 25 26 INDICADOR FEBRER 2010 COMARQUES ·DIETARI· II EDICIÓ DEL CON/CURS 5 DE GESTIÓ EMPRESARIAL La Càtedra URV-Empresa del Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses, amb l’objectiu de donar suport als emprenedors, convoca la segona edició del Con/Curs de gestió empresarial. Es tracta d'un joc de simulació empresarial (Business game) en què els emprenedors han de simular la gestió d'una empresa, prendre decisions de producció, de mercat, de preus, de finançament, etc. Amb l'èxit que va tenir la seva primera edició, la Universitat va decidir renovarlo i aquest any compta amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El termini de preinscripció al Con/Curs finalitza el proper 7 de febrer. Des de la Càtedra URV-Empresa del Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses es realitzen, de manera periòdica, conferències, tutories, presentacions, contactes i formació diversa. En aquest sentit, el passat 28 de gener es va celebrar la conferència Capital risc i l’impuls de nous projectes empresarials a càrrec de Jordi Prats, director general de Reus Capital de Negocis. 5 CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG, A ACTIVA MÚTUA Activa Mútua 2008, la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, número 3, amb seu social a Tarragona, va organitzar el mes passat una campanya de donació de sang, a la Clínica de l'Entitat, al carrer Pin i Soler. Aquesta nova iniciativa es va planificar per a treballadors de l’en- La cultura i l’esport, nous motors econòmics de Tarragona La ciutat es dotarà d’un pla estratègic 2010-2022 TXELL FUGUET / TARRAGONA L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va assenyalar durant la conferència sobre l’estat de la ciutat organitzada pel Collegi de Periodistes de Tarragona, que, a més de la investigació i el coneixement, els nous motors de l’economia local seran la cultura i l’esport, directament relacionats amb dues cites a les quals la ciutat ha presentat la seva candidatura, la Capital Cultural Europea de 2016 i els Jocs del Mediterrani de 2017. En aquest sentit, recordà que als països nòrdics l’economia vinculada a l'esport representa prop del 14 per cent del seu PIB i que, a França, el sector de la producció cultural ja proporciona més ingressos que el de l'automòbil. Concretament, s’ha calculat que l'impacte econòmic dels Jocs del Mediterrani al territori superarà els 1.000 milions d'euros. Aquests dos elements vénen a sumar-se als altres punts forts de la ciutat en la nova dèca- da que ara s’inicia, que són les infraestructures viàries i ferroviàries, el Port de Tarragona i el Pla de Competitivitat Turística. D’altra banda, Ballesteros anuncià que «l'Ajuntament elaborarà, a partir d'un ampli consens amb tots els estaments i entitats de la ciutat, un únic document: el Pla Tarragona 2022», una planificació estratègica de ciutat que ha de permetre programar el futur. El document tindrà en compte també el pla d’ordenació urbanística POUM, que s’aprovarà provisionalment el proper març i que «farà possible créixer ordenadament i cosir els barris a la ciutat». L’alcalde recordà durant la seva intervenció alguns dels grans projectes actuals com ara la Ciutat de la Cultura, que s’ubicarà a l’edifici de Tabacalera, el Teatre Tarragona, la façana marítima, el Mercat Central, el Corte Inglés, la Ciutat Esportiva de Camp Clar i el Parc Científic i Tecnlològic, que incorporarà un espai per a convencions i un hotel. Q Leader destinarà 1,4 milions d’euros als seus ajuts Quatre comarques de la demarcació se’n beneficiaran REDACCIÓ / VALLS La segona convocatòria dels ajuts de la Metodologia Leader, gestionats pel Consorci de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia (CD52), destinarà un total de 1.462.800 euros a projectes dels sectors turisme, serveis i transformació agroalimentària d'aquests territoris. El termini de presentació de projectes va començar el 30 de desembre passat i s'acaba el 12 de febrer. El Consorci gestiona les actuacions adreçades a fomentar la diversificació de les economies rurals d'acord Tècnica i presidenta del CD52, Anna Naudó i Carme Mansilla. amb la programació prevista a l'Eix 4 Leader del PDR de Catalunya 2007-2013. Hi són incloses les comarques de la Conca de Barberà i l'Alt Camp, els municipis de Bellprat, Carme, la Llacuna, Orpí, Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles, de la CED. comarca de l'Anoia, i el municipi del Montmell, de la comarca del Baix Penedès. Els ajuts que s’atorguen afavoreixen la realització d'inversions que generin activitat econòmica i creïn o mantinguin els llocs de treball, principalment de dones i joves. titat, familiars de treballadors i totes aquelles persones que volguessin aproximar-se a les instal·lacions de la mútua. Fonts de l’entitat asseguren que el bon acolliment que ha tingut aquesta iniciativa comportarà que Activa Mútua organitzi noves campanyes de donacions de sang a les diferents seus de l'entitat. 5 BANASEGUR ADJUDICATARIA DE LOS SEGUROS DE LA EMT La propuesta presentada por la correduría Banasegur ha resultado adjudicataria del concurso convocado por la Empresa Municipal de Transportes Públicos de Tarragona para la mediación de los seguros de su flota de vehículos. Banasegur destaca el hecho de haber obtenido la máxima puntuación en cada uno de los tres criterios de valoración de la propuesta: oferta económica; organización y funcionamiento; y proyecto de control de siniestros y riesgos. 5 EINES PER A LA COMERCIALITZACIÓ DE L’OLI La Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Reus, mitjançant el Centre de Desenvolupament de l'Oli, van organitzar el passat gener la jornada La comercialització del sector oleícola, amb l'objectiu de facilitar eines i compartir experiències per millorar la negociació davant un sector distribuïdor concentrat en poques empreses. Totes les parts van posar de manifest que actualment el sector oleícola es troba en una situació econòmica complexa. Per això la Diputació, l'Ajuntament de Reus i el Centre de Desenvolupament de l'Oli van decidir proporcionar eines per a la seva comercialització. La Costa Daurada reedita la seva unió Els signants del conveni Córner aniran conjuntament a set fires REDACCIÓ / TARRAGONA Un total de 15 ajuntaments, dues oficines comarcals, el Patronat de Turisme de la Diputació i PortAventura van reeditar el passat gener, per novè any consecutiu, el conveni de col·laboració a través del qual es comprometen a sumar esforços i a participar conjuntament sota la marca Costa Daurada al programa de fires nacionals i internacionals d’enguany, set cites en total a Berlín, Tolosa, Utrech, Londres, Bilbao, Madrid, Barcelona i Pamplona. Durant l'acte oficial de signatura del conveni el president del Patronat de Turisme de la DiFotografia de grup dels membres que han signat el conveni Córner. CEDIDA putació, Joan Aregio, recordà la importància cabdal del sector turístic per a l'economia de les nostres comarques i destacà «la gran feina feta per tots els professionals del sector des dels ajuntaments, oficines comarcals i empreses per mantenir-nos com a destinació de primer nivell». Aregio afegí que «aquest és un bon model d'unió d'esforços, ja que ens permet, com a sector turístic, ser més eficients amb la nostra presència a les fires i actes de promoció que es fan arreu del món i, al mateix temps, facilita als municipis la possibilitat de donar a conèixer la seva oferta específica a gran escala». Q 2010 FEBRER INDICADOR COMARQUES ·DIETARI· 5 EL PALAU DE CONGRESSOS DE TARRAGONA FA BALANÇ DEL 2009 El Palau Firal i de Congressos de Tarragona ha tancat l’any 2009 amb un total de 128 activitats realitzades. S’ha incrementat el nombre d’activitats enfront l’any 2008, amb una menys, disminuint, no obstant, el nombre de dies d’ocupació d’aquestes activitats, 232 dies d’ocupació davant dels 258 de l’any anterior. Entre els actes celebrats destaquen 15 congressos, un més que al 2008, 6 fires, 52 jornades i reunions, 29 concerts, 19 gales i 3 exposicions. La xifra d’assistents en els diferents actes que s’han desenvolupat en les seves instal·lacions va ser lleument inferior a l’any anterior, amb l’assistència de 6.220 persones. Cal destacar que l’impacte econòmic generat durant l’any 2009 va arribar als 6,2 milions d’euros, una xifra similar a la de l’any 2007. Les previsions per a l’any 2010, de moment, són positives. El Palau té confirmats ja 12 congressos per al 2010, 2 dels quals reuniran més de 800 participants. D’aquests, cal destacar-ne la XI Reunión Española sobre Criptología y Seguridad de la Información o el Congrés de Física IMDEA, tots dos al setembre; l’European Course in Neuroradiology al novembre, entre d’altres. A més, 4 dels 12 congressos seran de nivell internacional i, per tant, generaran un gran impacte econòmic per a la ciutat. Quant a les fires, destaca la producció pròpia de 5 fires, les ja tradicionals Decorhàbitat o la Fira del sector Nupcial i la Mares i Pares, i una de nova celebració que s’inaugurarà el proper mes de març, la fira Tarragona Meeting Golf. Respecte a les exposicions, es seguirà amb la celebració de 3 mostres. 5 DOS NUEVOS SERVICIOS EN LA AVE MADRID BARCELONA LÍNEA DE A partir del 1 de febrero el Ministerio de Fomento, a través de Adif y Renfe, mejora la línea Madrid-Barcelona incrementando los servicios con dos nuevas frecuencias en días laborables -lunes, martes, miércoles y jueves, saliendo de Madrid a las 8.15 horas para llegar a Barcelona a las 11.07; y saliendo de Barcelona a las 6.40 horas para llegar a Madrid a las 9.32 horas. Por otra parte, también se ha establecido una reducción de los tiempos de viaje de los trenes AVE con parada que circulan por la línea de alta velocidad entre Barcelona y Madrid, así como en las relaciones Barcelona-Málaga y Barcelona- Sevilla. La medida supondrá ganar entre cinco y ocho minutos con respecto a los tiempos actuales en la primera, unos diez minutos en la segunda, y unos cuatro minutos en la última. 5 EL SINDICAT DE PERIODISTES VOL REGULAR EL DRET A LA INFORMACIÓ El secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Dardo Gómez, i el secretari general i diputat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Herrera, van coincidir en la necessitat de regular el dret a la informació en el debat sobre l'Estatut del Periodista Professional organitzat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya. Tant el representant de la FeSP com el parlamentari van coincidir que l'estatut servirà per donar credibilitat als periodistes, dignificar el periodisme i millor la qualitat democràtica. També es va reconèixer que el nom d'Estatut del Periodista Professional no és la més encertada, ja que es tracta «d'una eina per protegir i garantir el dret dels ciutadans a rebre informació veraç, plural i completa». Cogen As pone en marcha una nueva planta de cogeneración La nueva instalación amplía en un 31 por ciento su capacidad REDACCIÓN / TARRAGONA Cogen As ha puesto en funcionamiento a plena capacidad una nueva planta de cogeneración en la fábrica de Ercros en Tortosa. La nueva instalación, de 13,4 MW de potencia, sumada a la planta ya existente, aumenta en un 31 por ciento la capacidad de cogeneración instalada en dicha fábrica, hasta los 43,4 MW. Las dos plantas ocupan de forma directa a 30 personas. Lo más destacable de la nueva planta es su alta eficiencia, ya que su aprovechamiento energético es un 15 por ciento mayor que el de una planta media convencional. La planta permite el aprovechamiento de un 76 por ciento de la energía del gas empleado, tanto en forma de electricidad (46 por ciento) como de calor y frío (30 por ciento), gracias a la tecnología implantada que está basada en dos motores de la serie B de Rolls Royce, que en estos momentos son los más eficientes que existen en el mercado. El mayor rendimiento de la ambas plantas permite asimismo ahorrar 21.600 toneladas anuales de emisiones de gases de efecto invernadero (CO2), equivalentes al 3 por ciento de las emisiones totales de la comarca catalana del Baix Ebre, en donde se encuentran ubicadas. El grupo Cogen As tiene previsto modificar a lo largo de este año la planta inicial, de 28 MW, sustituyendo los equipos actuales por unos de última generación que reducirán en un 5 por ciento adicional las emisiones de CO2 y dividirá por 10 las emisiones de NOx. Con la incorporación de la nueva instalación, la capacidad de generación de la planta ampliada hasta los 43,4 MW permitiría satisfacer la demanda eléctrica de 33.000 hogares, aproximadamente la totalidad de los existentes en la comarca del Baix Ebre. Además, el acercamiento entre la fuente de generación de la electricidad y el lugar de consumo evitará hasta un 2 por ciento de las pérdidas habituales que se producen en el transporte y distribución. Cogen AS es una compañía de capital noruego, con una amplia presencia en el mercado energético español, donde invierte y explota proyectos medioambientales y de alta eficiencia energética, como las dos plantas de cogeneración vinculadas a Ercros. Q ‘Roslena Expres’ ya funciona en la Avda. Països Catalans 124, de Reus. X.J. ‘Roslena Expres’, un nuevo concepto El establecimiento incorpora cafetería, ‘fleca’, prensa y libros REDACCIÓN / REUS En su afán de proporcionar el mejor servicio a sus clientes e innovar en las nuevas necesidades y tendencias del consumidor, ha aparecido la nueva marca Roslena Expres. Un nuevo concepto de establecimiento comercial en donde se fusionan el ya exitoso formato de tienda de conveniencia con un amplio catálogo de productos, junto con una zona de restauración, disfrute del paladar y fomento de las relaciones interpersonales. El primer establecimiento que la marca ha puesto en marcha bajo estos innovadores parámetros ya funciona en la Avinguda Països Catalans, 124, de Reus. Un local en donde lo primero que llama la atención es su moderna y original decoración, con una equilibrada y armónica distribución de los espacios y los equi- pamientos. Este nuevo concepto de establecimiento equilibra los productos ya tradicionales como prensa, publicaciones, libros, golosinas a peso, pan recién hecho y alimentación, con un apartado de cafetería, bocadillería y pastelería de alta calidad. Además de ofrecer a la clientela un plus tecnológico, al permitir la conexión a internet vía wifi. Fuentes de la enseña explican que, con esta rompedora apuesta, la enseña da un paso adelante, creciendo para adaptarse a los requerimientos de sus clientes, evolucionando hacia un establecimiento más completo que incluye restauración. Asimismo, comentan que además de poder realizar la compra diaria de prensa, el establecimiento es una excelente válvula de escape de la rutina cotidiana, gracias a las muchas posibilidades que ofrece su cafetería. Q 27 28 INDICADOR FEBRER 2010 CULTURA AGENDA CULTURAL Pep Cruz Actor i director MÚSICA: ALBERT JORDÀ EN CONCERT ‘L'important és que la creativitat El cantant ens presenta el seu primer disc en solitari Mal temps sobre la mar. El diumenge 7 de febrer de 2010, a les 22 h. Al la sala Cau de Tarragona. d'aquest país encara és viva’ LAIA TOST / REUS Entre el respecte d'una presència imponent i l'afecte d'algú molt conegut es troba Pep Cruz. I és que Cruz, amb papers a sèries televisives com Oh! Europa, La memòria dels Cargols i ara Ventdelplà, s'ha convertit en un dels actors més populars de casa nostra. Però una llarga llista de treballs teattrals i cinematogràfics, ja siguin com a actor o director, avalen la més que consagrada carrera de Pep Cruz. Amb ell parlem de tot això. -Com es percep la crisi actual des de l'àmbit teatral? El teatre sempre estarà en crisi: porta 2.500 anys en crisi. També és veritat que ara aquesta crisi econòmica general afecta coses prescindibles com és el teatre. Però el que és important és que la creativitat d'aquest país encara és viva. Crec que Catalunya és el lloc on es fa més teatre per quilòmetre quadrat del món, i la gent cada vegada té més ganes d'anar al teatre. -I què me'n pot dir del seu personatge a l'obra Nadal a cals Cupiello? El meu personatge és un home de classe mitjana que s'evadeix de la seva realitat construint un pessebre, que és la realitat que li agradaria tenir: un lloc ordenat, amb cada cosa al seu lloc... En el fons, és un home tradicional que busca un refugi. -I, de totes les obres interpretades, en té alguna amb un record especial? Sí, una que vaig fer a Reus que es deia Infantillatges. Estava a 39 de febre i vam haver de fer una doble funció perquè es va omplir el teatre. -Llavors és un record especial, però no agradable... No, va ser agradable, perquè a pesar de tot, vaig aconseguir fer-ho i passar-m'ho bé. A més, després de la segona funció, de tant suar, crec que vaig sortir del teatre mig curat! -I amb la seva companyia PerVersions, té algun projecte? Sí, venir a Reus. Des que vaig venir com a actor amb Mar i Cel que, fins ara, no hi ha hagut manera. I m'agradaria portar les obres Còmica Vida o Top Model. -Aquest interès a venir a Reus... Què pensa de la descentralit- MÚSICA: CINQUÈ FESTIVAL AUTÚRIA, CANÇÓ D’AUTOR Del 2 al 7 de febrer de 2010, a Reus. Més informació al web: www.amca.info TEATRE/CLOWN: ‘LOLITA CORINA’ L’actor Pep Cruz, després d’un assaig al Teatre Fortuny. zació de Barcelona? Ja fa uns trenta anys vaig intentar fer un centre de producció teatral a Girona, les administracions locals hi estaven d'acord, però el llavors president entrant de la Diputació es va carregar el projecte. I crec que era i és una necessitat. Som molts els actors que no som de Barcelona. Per sort, ara comença a ser una realitat. Perquè tots sabem que hi ha dues coses importants a Catalunya: el pa amb tomàquet i el teatre. -Inevitablement, hem de parlar XAVI JURÍO de Ventdelplà. Com es viu ser un dels dolents de Catalunya, com és Josep Monràs? Em diverteixo molt. És un dolent però que cau simpàtic i la gent és molt afectuosa i amable. La veritat és que estic encantat amb aquest personatge, també perquè me l'he «currat» jo. En un principi, el personatge no era així, però, a mesura d'anar-lo treballant, els guionistes l'anaven adaptant al meu tarannà. Ha sigut un treball d'anada i tornada, un procés molt maco de creació conjunta. Q Un espectacle entre el teatre còmic i el clown. El 26 de febrer de 2010, al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. DANSA: COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA 2 Amb Nacho Duato com a director artístic. El 25 de febrer de 2010, a les 21 h. Al Teatre Fortuny de Reus. Albert Jordà, un viatge mar endins de sentiments i estils LAIA TOST / TARRAGONA Un discurs tímid i melancòlic a la vegada que senzill contrasta amb una moderna i sofisticada aparença, de la mateixa manera que ho fa la seva música, d’instrumentació actual i lletres que amaguen principis eterns com són el sentiments. Albert Jordà es presenta com un cantautor que es mou entre l’ambigüitat i la varietat d’estils. Lluny de voler-se encapsular dins de qualsevol etiqueta musical, entén que la seva música pugui ser catalogada com a «pop d’autor electrònic i alternatiu», ja que reconeix que la seva música beu de diferents estils. El que sí que té clar és que el seu primer disc en solitari des- prés de desvincular-se del grup Papa:Noes, Mal temps sobre la mar, és només un inici ja que apunta que no té intenció de deixar passar molt temps entre aquest primer disc i el proper. En aquest primer disc, el tarragoní ens ofereix un viatge emocional cap al més profund d’Albert Jordà, però que, en definitiva, podria ser el de qualsevol. «És el reflex d’un estat emocional d’una època determinada en què em trobava mar endins, amb tempesta i sense rumb». Però sempre arriba la calma i tots aquests remolins sentimentals han servit al músic per plasmar un disc del qual afirma que està molt satisfet. «Estic molt content del resultat, sobretot musicalment, més que de les lletres». Jordà, tot i que reconeix que el directe ofereix unes sensacions indescriptibles i úniques, es considera més un músic d’estudi. «M’agrada molt el procés de creació, d’arranjament... de fet, estaria sempre gravant». Una direcció en què ja ha començat a treballar, ja que ja té noves cançons per al proper treball, un disc que assegura que portarà «més color». Pel que fa al condicionant que sovint gira entorn de l’idioma musical que escullen els grups, Albert Jordà opina que la música ha de ser universal «sigui en la llengua que sigui cantada». En el seu cas, el català respon a una forma d’expressió. «No es tracta d’una qüestió de banderes, és només que no puc violar la meva manera d’expressar-me Mal temps sobre la mar és el primer disc d’Albert Jordà. ni de pensar, que és en català», argumenta. Així mateix, constata que viure exclusivament de la música «és complicat» i que fer-ne l’ofici d’un passa per fer treballs sovint aliens al propi estil.«Em vaig prohibir guanyar-me la vida només de la música si això implicava fer qualsevol cosa. Volia que tota la música que passés per les meves mans, fos meva o d’algú altre, fos exclusivament XAVI JURÍO aquella que em vingués de gust tocar. Conscient que això em donaria pocs diners i m’hauria de buscar la vida per un altre cantó». Si més no, veurem Albert Jordà actuar aquest 7 de febrer a la sala Cau de Tarragona. Q Albert Jordà www.myspace.com/albertjorda 2010 FEBRER INDICADOR 29 RESTAURACIÓ X HOTELERIA Un oasi entre tarongers i un jardí de somni F. LL. / ALCANAR Tancat de Codorniu és una finca, completament emmurallada, que té més de 2.500 tarongers en plena prroducció. La masia -situada al centre de la gran finca, que és un autèntic oasi al terme municipal d'Alcanar, i més concretament a les Cases d'Alcanar, prop del mar- és una construcció del segle passat i va ser lloc d'estiueig del rei Alfonso XII. HOTEL Tancat de Codorniu Ctra. Nacional, 340, Km. 1.059 43480 Les Cases d’Alcanar Tel. 977 737 194 Fax 977 737 231 [email protected] www.tancatdecodorniu.com No tanca Cadena Rusticae OOO Tancat de Codorniu és una masia ubicada a les Cases d’Alcanar. quisme, kayak, tennis, excursions diàries al Delta de l'Ebre, al Maestrat, Peñíscola, Morella... Un petit hotel amb encant i amb cuina mediterrània de qualitat En definitiva, un petit hotel amb molt d'encant, de quatre estrelles, modern i amb bones instal·lacions. El seu restaurant té una línia de cuina mediterrània i de producte de qualitat. Els esmorzars són molt complets i apetitosos, i compten Giorgio, ‘catedral del tartufo bianco’ F. LL. / TORREDEMBARRA Tancat de Codorniu és un establiment exclusiu Rehabilitada com a hotel fa uns anys per l'arquitecte barceloní, Àngel Llasera, que n'és el propietari, es va inaugurar l'any 2002 i s'ha convertit en un hotel molt exclusiu, certament encantador, amb només quatre habitacions dobles estàndards, tres habitacions especials amb servei de jacuzzi a la terrassa o de sauna o de banyera d'hidromassatge i quatre suites de gran confort, totes elles dotades d’insonorització acústica, aire condicionat, televisió via satèl·lit, minibar, telèfon directe, caixa forta, assecador de cabell, barnús, pany electrònic, etc. El preu de l'habitació doble és de 120 euros al dia en temporada baixa i de 170 euros al dia en temporada alta. L’hotel disposa també d’una sala de reunions per a empreses, seminaris, presentacions, coffee-breaks... En la tranquil·litat d'un autèntic verger, a només 200 metres de la platja, els seus hostes poden gaudir d'una piscina envoltada de gespa, d'amplis espais per anar amb bicicleta o caminar entre molts tarongers i, fins i tot, tombar-se en una hamaca penjada entre dos arbres, a més de degustar una cuina catalana en un jardí de somni. Altres activitats? Golf panoràmic, dissenyat per Bernhard Langer, a 12 km, pesca, vela, senderisme, barran- La millor cuina italiana, a Calafell CEDIDES també amb suc de taronges de la mateixa finca. Disposa d'un ampli aparcament. Es tracta d’un establiment ideal i romàntic per fugir de l’estrès i passar-hi uns dies de tranquil·litat i benestar. Aquest hotel forma part del Club Rusticae, una marca que, amb 13 anys d’experiència, agrupa petits hotels amb caràcter que estan al servei del que anomenen ‘la bona vida’, sempre després d’auditar-ne la qualitat del servei. Aquesta marca, que compta amb establiments a Espanya, Portugal, el Marroc, Argentina, Xile i Uruguai, l’any passat comptava amb 220 hotels al seu portafoli. Rusticae va facturar 3,5 milions d’euros l’any 2008 i va registrar un increment d’un 60 per cent respecte el 2007. Q Giorgio Serafini, amb el suport de la seva dona, Savine, fa ja més de 40 anys va deixar la seva terra italiana, al costat de l'Adriàtic i va venir al Mediterrani, per instal·lar-se a Calafell. En aquesta població, va obrir el restaurant Giorgio, en el qual ofereix la millor cuina italiana, artesanal i amb una matèria prima impecable, com és la tòfona blanca autèntica, en temporada, que és en el temps de fred. El tartufo bianco, con se li diu a Itàlia, és un producte molt singular i se'l coneix com el «diamant de la gastronomia», pels elevadíssims preus que té. La seva cotització se situa entre els 4.000 i els 6.000 euros el quilogram i, de vegades, més encara. Malgrat això, Giorgio sempre elabora en aquesta època de l'any els seus plats amb tòfona blanca, importada del seu país i més concretament de la seva regió, de Péssaro. D’aquesta manera, el seu restaurant, que va ser un dels pioners a donar a conèixer a Catalunya aquest «brillant culinari», passa a ser la «catedral del tartufo bianco» . Recordem que l'any 1998, que se celebrava el 30 aniversari del restaurant que porta el seu nom, el govern italià va voler fer un homenatge a Girogio Serafini per la seva important tasca professional a Espanya i li va lliurar el títol de «Cavaller de la República d'Itàlia». Poc abans, l'Academia Italiana della Cucina va celebrar una trobada gatronòmica al seu restaurant i li va lliurar la medalla de l’Acadèmia per la divulgació i la promoció de l’autèntica cuina italiana. El restaurant Giorgio, a dues passes de la platja, ocupa un local que és una veritable pinacoteca, amb obres dels millors artistes catalans, que freqüenten l'establiment, igual que molts altres personatges coneguts del món de la política, les arts, els esports o la cultura. Allí també es realitzen singulars quadres col·lectius, de grans dimensions, que han donat la volta al món. Recordem el dedicat a la Reina d'Espanya, a Pavarotti, a Marta Ferrusola, a la Cruz Roja, a Calafell, al Cafè de Colòmbia... Actualment les pintures que exposa al restaurant d’Emilia Castañeda són certament precioses. Però el més important és la cuina que fa: una cuina mediterrània senzillament antològica, elaborada amb una matèria de primera qualitat i realitzada amb veritable passió. Així hi ha especialitats inoblidables com l'Antipasto Giorgio; l'amanida tèbia amb patates, bajoques i foie gras; l'spaghetti al frutti di mare; i molt especialment el remenat d'ous amb tòfona blanca i el risotto o qualsevol pasta (també amb tòfona blanca). És imprescindible reservar taula en aquest restaurant considerat per moltes guies gastronòmiques, com el millor de cuina italiana a Catalunya. Q RESTAURANT Giorgio C/Àngel Guimerà, 4 43820 Calafell Tel. 977 691 159 Tanca de dilluns a dijous a l’hivern OOO 30 INDICADOR FEBRER 2010 VITIVINÍCOLA Imatge de les vinyes de la finca de Mas Blanc, a Bellmunt del Priorat, i a la dreta, el seu celler, on s’elabora el Clos del Músic de Bodegues Pinord. Clos del Músic de Bodegues Pinord El primer vi biodinàmic certificat a Espanya Sumpta Mateos Enòloga Bodegues Pinord va començar a elaborar fa més de 150 anys, al mas de Sant Cugat Sesgarrigues, amb els mètodes tradicionals d'elaboració del Penedès, i les seves pròpies vinyes. ndar l'actual El 1942 es va fun celler de Vilafranca del Penedès, que encara avui compta amb la confiança dels seus clients arreu del món. Amb els anys, hi ha hagut diverses oportunitats per millorar les qualitats i ampliar el ventall de productes, i aquest esforç es va veure culminat amb l'establiment a Mas Blanc, la finca de Bellmunt del Priorat, on va començar l'aventura biodinàmica de la casa, i la seva culminació, el vi Clos del Músic, el primer vi amb certificat Demeter a Espanya. Demeter i l'agricultura biodinàmica Demeter és una associació internacional ecològica fundada el 1997 per tal de facilitar la cooperació entre les esferes legals, econòmiques i espirituals o filosòfiques. En l'actualitat, està formada per El mètode biodinàmic el plantejà Rudolf Steiner el 1924 18 membres que representen 4.200 productors procedents de 42 països. El fonament principal de l'organització és el mètode biodinàmic agrícola, plantejat originalment per Rudolf Steiner el 1924. Segons els paràmetres inicials, el cosmos és el creador de les forces de la vida en l'home, els animals i les plantes, i cal, sobretot, l'observació per fer que aquestes forces siguin productives, amb el paper definitiu de la mà de l'home, que farà d'enllaç entre el sòl, la fertilitat i la planta per tal que es disposi de fruites de qualitat. Així, el raïm bio- dinàmic s'obtindrà amb mètodes que possibilitin la seva expressió única i autèntica, verdaderament lligada al terroir, en combinació amb les forces còsmiques i les materials: les pràctiques culturals realitzades per l'home aniran encaminades a l'obtenció de raïm de qualitat, tot respectant el medi biològic, és a dir, la naturalesa, per donar lloc a un producte exquisit, que presenta, d'una banda, unes qualitats organolèptiques i, de l'altra, manifesta la força del terreny, inherent a una zona concreta, en aquest cas, el Priorat. Tota aquesta filosofia implica una elaboració respectuosa i lliure de productes químics exògens al vi, per la qual cosa el producte resultant ha de ser d'elevada qualitat i digestibilitat, amb dosis mínimes de conservants (necessaris, però no prohibits), evitant els alts consums d'energia i additius que afectin el medi ambient, prioritzant l'ús dels mètodes físics i reutilitzant els residus orgànics, és a dir, amb una mínima intervenció humana i una elevada consciència ecològica. Les tasques de celler es limitaran a un refinat dels El producte final combina qualitats organolèptiques i la força del terreny El tast: Clos del Músic 2007 Acollit per les garanties d'Agricultura Ecològica, el segell de la CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) i la Normativa Demeter, ha estat elaborat sota les normes de qualitat de la DOQ Priorat a la finca de Mas Blanc, segons els paràmetres exigits per l'agricultura biodinàmica El celler ha estat dimensionat en base a les necessitats bàsiques, comptant amb equipaments respectuosos amb el raïm, dipòsits de fermentació de petites dimensions per vinificar les varietats per separat i una nau de criança integrada en la terra, que aprofita els desnivells naturals del terreny. Però, sobretot, l'edifici ha estat ubicat en un medi on no trenca l'impacte visual del paisatge del Priorat. El raïm és veremat manualment, seleccionat tant en vinya com al celler segons les seves qualitats sanitàries, i es macera en dipòsits a baixes temperatures durant tres dies, abans de començar l'etapa de la fermentació alcohòlica, que té una durada aproximada de 15 dies. A continuació es trasbalsa, és a dir, se separa de les parts sòlides, i passa a barriques de roure francès, on romandrà uns 14 mesos, fins al moment del seu embotellat El tast - Aspecte visual: color vermell molt intens, amb menisc blavós, molt glicèric i net. - Aspecte olfactiu: inicialment, aromes de fusta fresca. Amb el temps evoluciona cap a torrats i fruita seca (nous i ametlla amarga), conjugada amb tocs cetònics i balsàmics, amb records de bosc i matoll, i caràcters minerals. - Aspecte gustatiu: ampla entrada, dolça i càlida, acidesa remarcable i tanicitat elevada, estructurat i greixós; aromes herbàcies i madures (te negre i tabac), final estructurat i llarg. Es recomanaria el seu decantat i consum a 16ºC. Igualment pot evolucionar favorablement durant els 4 següents anys. CEDIDA processos que segueixen a la producció de raïm a la vinya, utilitzant un mínim de tecnologia i additius com sigui possible en totes les etapes de l'elaboració, mantenint la qualitat del fruit. Durant la transformació del raïm en vi, s'afavorirà l'acció de la gravetat, minimitzant l'ús de bombes, els dipòsits seran de materials respectuosos (no plàstics), i l'estabilització es realitzarà per medis naturals, tot i que es permet l'addició de proteïnes ecològiques (ous i llet, necessaris per a una bona clarificació del vi), filtrat no molt groller per tal de respectar la integritat del vi, ús de taps ecològics i/o de vidre... En resum, l'ús de la certificació Demeter implica gairebé una forma de vida, un respecte per a la natura i una utilització raonada dels mitjans de què disposem, regit per la mà de l'home, i sempre d'acord amb els cicles de la vida, imposats a través dels ritmes naturals. Q 2010 FEBRER INDICADOR 31 TRIBUNA TERRITORI GESTIÓ Campa ubica la fuerza de Seniors Españoles para la Cooperación Técnica (Secot): en el dominio y la propiedad que da la experiencia de haber afrontado multitud de problemas, circunstancias empresariales que no están en los libros, según advierte. Además, asegura que debido a los tiempos que corren, los seniors aportan la experiencia de haber vivido otras crisis y como mínimo, qué es lo que no debe hacerse. Campa aboga por la combinación de juventud y madurez en las empresas. La riqueza de la experiencia SECOT es el acrónimo de Seniors Españoles para la Cooperación Técnica, siendo una Asociación que de forma voluntaria y altruista ofrece la experiencia y conocimientos en gestión empresarial de sus miembros. Cuando lees la definición, llama la atención, al menos a mí, la utilización de la palabra senior. ¿Qué un senior? Si acudimos a la Real Academia de la Lengua encontramos que un senior es un señor... Y, ¿qué es un señor?. Sigamos mirando definiciones... Y observamos que un señor significa «que es dueño de algo; que tiene dominio y propiedad en ello». Y aquí radica la fuerza de SECOT.... el dominio y propiedad, que da la experiencia de haber afrontado multitud de problemas, circunstancias empresariales, que no están en los libros, Algunas porque no se pueden explicar, otras por parecer a veces puntuales y no extrapolables y otras (quizás muchas?), porque si lo explicáramos no nos creerían. Después de un largo ciclo de bonanza económica, nos llegó la anunciada crisis; los criterios de gestión cambian. Ya no «importa» aumentar las ventas o el EBITDA con los consabidos dos dígitos (¡que menos!). Ahora se trata de cuidar al enfermo en la UVI, de conseguir liquidez, y ges- Mora lamenta la pèrdua de temps i decepció ocasionada a les Terres de l’Ebre per haver-se paralitzat el procés de vertebració de la llei de vegueries. Una nova organització del territori, segons opina, que permetria a aquesta zona de Catalunya Vegueria de l'Ebre, ja! E tionar costes. No hace mucho tiempo un buen amigo me explicaba que una de las prestigiosas firmas de auditoría que prestan sus servicios en España había tenido que «formar de nuevo» a sus profesionales... Eran excelentes detectando como las empresas ocultaban beneficios, pero no conocían al mismo nivel las «técnicas» que las empresas utilizaban para ocultar pérdidas. El gestor empresarial ha de conocer las técnicas de gestión. Sin duda. Pero como el buen piloto de aviación tiene que conocer las técnicas y haber navegado en el mayor número de circunstancias posibles. Los seniors aportan esta visión, la experiencia de saber como salir de esta situación anterior, porque la vivieron. Quizás la vivieron y la gestionaron mal, el avión no levantó el vuelo, pero ahora conocen lo que deberían haber hecho en aquel momento; y no hicieron... Cuántas veces aprendemos más del fracaso que del éxito... Combinar junior y senior, relacionar juventud y madurez, mezclar frescura y sosiego; no puede más que ofrecer buenos resultados; más aun en la situación actual que los márgenes de error son menores y las experiencias recientes prácticamente desconocidas. Q ` gaudir de més desenvolupament inversor, econòmic, comercial i social. Així mateix, aclareix que la vegueria no pot suposar un increment de la despesa de l'administració pública i, per tant, ha d’acompanyarse d'una reducció d'alts càrrecs i de despeses. l lent i llarg camí de l'anomenada llei de vegueries s'ha aturat. Diuen que ha estat perquè encara no està prou madura. En tinc els meus dubtes. És un problema de maduresa o és una tàctica/estratègia per evitar mostrar a l'opinió pública una nova divisió en el si del govern català? També s'ha parlat, per justificar l'aturada, de la necessitat d'evitar escletxes que donin peu a possibles actuacions en contra. Sembla que al darrere d'aquest plantejament hi hagi una certa prudència política. És així? No deu ser que el que hi ha és temor a governar i afrontar la responsabilitat que comporta la divisió territorial de Catalunya? Per a les Terres de l'Ebre, i de manera especial per a la Cambra de Comerç de Tortosa, la decisió del president de la Generalitat d'aturar i posposar indefinidament l'aprovació i tramitació parlamentària del projecte de llei de les vegueries és, si més no, una lamentable pèr-dua de temps i una decepció més afegida a la nostra història. Reiteradament, amb coherència i constància, la Cambra s'ha posicionat a favor de la vegueria de l'Ebre. I ho hem fet perquè sabem que el reconeixement territorial de la identitat ebrenca pot fer possible, entre altres, un major desenvolupament inversor, econòmic, comercial i social per a les Terres de l'Ebre. El govern no pot viure d'esquena a la realitat econòmica que vivim i ha de fer un esforç més eficient. Tenim molt clar que la vegueria de l'Ebre és una aspiració de tots els empresaris ebrencs que apostem pel reconeixement legal d'un territori vertebrat pel riu Ebre i amb una representativitat política condicionada ara per l'estructura provincial. Les quatre comarques que formen la vegueria de l'Ebre estan situades a l'encreuament entre el corredor del Mediterrani i el corredor de la vall del riu Ebre, i tenen una ubicació geogràfica excepcional perquè són cruïlla entre Catalunya, Aragó i el País Valencià. Permet més desenvolupament inversor, econòmic, comercial i social a les Terres de l’Ebre És més: una vegueria amb representació política ebrenca, amb poder polític, ha de ser el primer pas per corregir moltes de les mancances històriques que hem patit. I és veritat: d'acord amb la Llei de cambres catalanes, quan estigui constituïda la vegueria de l'Ebre, la Cambra de Comerç tindrà la força adient per demanar l'ampliació de la demarcació cameral al conjunt de les Terres de l'Ebre. Ara bé, també hem manifestat amb contundència que la vegueria no pot significar un increment de la despesa de l'administració pública i que ha de comportar una reducció d'alts càrrecs i de les despeses que comporten en sous, màrqueting i promoció. L'empresariat i tothom necessitem que l'administració s'aprimi, ens ajudi i faciliti la recuperació de l'actual situació de crisi. La vegueria també ha de comportar la supressió d'administracions finançades amb diners dels contribuents, i que comporten costos i despeses excessives. La realitat econòmica actual fa que a moltes empreses i entitats d'estalvi s'apliqui el principi de l'optimització dels recursos amb fusions, concentracions i economies d'escala per suprimir despeses. També volem que això passi amb les vegueries. Fa uns dies, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, demanava «a tot el territori que faci pinya per recuperar la vegueria». Des de la Cambra de Comerç farem tota la pinya que calgui, com ho hem fet fins ara, assolint elevats nivells de consens al voltant dels grans temes de territori. Volem que la veu dels empresaris ebrencs i els interessos generals del comerç i la indústria de les Terres de l'Ebre no es vegin aturats per tàctiques o estratègies partidistes o per baralles de campanar. Per tot plegat, exigim i reclamem allò que és nostre: la vegueria de l'Ebre, sense que això signifiqui un nivell administratiu més amb els corresponents costos. Qui té la responsabilitat política de governar ha de decidir. Vegueria de l'Ebre..., ja!!!. Q 32 INDICADOR FEBRER 2010 TRIBUNA MERCATS Xavier Cebrián constata las importantes alzas que han detectado las plazas bursátiles en las primeras jornadas del 2010 además de resaltar los tres factores que han provocado un nuevo incremento de la prima de riesgo de mercado: el impacto de los cambios reg- ulatorios en el sector bancario norteamericano propuesto por el presidente Obama, los elevados déficits presupuestarios en los países periféricos europeos, y el impacto en la economía china de las medidas de restricción monetaria y crediticia. Recortes en Bolsa, oportunidad de compra L as plazas bursátiles registraron importantes alzas en las primeras jornadas del 2010. El Ibex35 superaba con fuerza el nivel psicológico de los 12.000 puntos, marcando un nuevo máximo interanual en los 12.240 puntos. Sin embargo, las alzas se agotaron a partir de la tercera semana de enero, ante la aparición de algunos nubarrones que impidieron, al menos en el corto plazo, que los mercados cotizasen positivamente los favorables resultados empresariales presentados hasta la fecha. Principalmente tres factores han provocado un nuevo incremento de la prima de riesgo de mercado. En primer lugar, el impacto de los cambios regulatorios en el sector bancario norteamericano propuesto por el presidente Obama, que quiere cambiar las reglas de juego para evitar en el futuro una nueva crisis financiera protagonizada por los bancos. La reforma del presidente se centra en tres grandes ideas: entidades de menor tamaño, más capitalizadas y limitaciones en la toma de riesgos. Obama pretende limitar el tamaño de la ANÀLISI Camacho siente que este año ha comenzado con desconfianza y asegura que su primera cuesta, la de enero, ha pasado mal que bien. Advierte que tras ésta todavía quedan otras ocho hasta la celebración de las próximas elecciones. Evidencia que todo el mundo está de acuerdo en las necesarias medidas a aplicar de cara a minimizar los efectos de la crisis, pero sin embargo asegura que no se aprecia una voluntad de emplearlas cuanto antes. banca al separar las actividades de banca minorista y las de banca de inversión, evitando así el "too big to fail". Operativamente, quiere evitar que la banca comercial capte depósitos de sus clientes y éstos sean utilizados para especular en Bolsa en el negocio de banca de inversión. Aunque estos cambios regulatorios son todavía un esbozo y pueden considerarse como populistas, han tenido un efecto bursátil claramente negativo. En segundo lugar, los elevados déficits presupuestarios en los países periféricos europeos, especialmente Grecia y su recorte de la calificación crediticia por parte de las agencias de rating. Otros países con fuertes déficits son España, Italia y Portugal que, tarde o temprano, verán recortes de ratings tal y como están ya descontando los diferenciales en las emisiones de deuda de estos países. En tercer lugar, el impacto en la economía china de las medidas de restricción monetaria y crediticia, así como el incremento de los requisitos de capital para los bancos en un intento de moderar el fuerte crecimiento del país asiático. Estos tres fac- tores sembraron las dudas entre los inversores, que prefirieron hacer caja y tomar beneficios. Como aspectos positivos, destacamos los primeros resultados presentados atribuibles al último trimestre de 2009, que de nuevo están sorprendiendo positivamente a la comunidad financiera, especialmente los de EEUU. Precisamente entidades financieras como Citigroup, Morgan Stanley, Wells Fargo o Goldman Sachs dieron a conocer unas cuentas muy positivas, al igual que los de IBM, Ebay, Google o Phillips. Finalmente, en la medida que los resultados empresariales continúen mostrando señales de recuperación y una mayor visibilidad en números, juntamente con la mejora de los indicadores macroeconómicos tanto de expectativas como de confianza empresarial, deberían empujar de nuevo a las Bolsas. De este modo, estas correcciones en los mercados las interpretamos como una oportunidad de compra más que de venta, aprovechando el todavía existente descuento fundamental en muchos valores. Q ECONOMÍA Matthias considera que las decisiones empresariales y económicas a veces pueden no ser consistentes en el tiempo. Por eso, a su entender, la comprensión de los mecanismos que llevan a la postergación es importante. Y para que no dejemos nuestros buenos propósitos para otro momento, este profesor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV, recuerda aquella teoría económica que recomienda que ‘nos mojemos y apostemos una buena cantidad de dinero a que lo cumpliremos’. A propósito de los buenos propósitos Según acabo de leer, la lista de los buenos propósitos para este nuevo año 2010 han sido, en este orden: (1) Perder peso, (2) Ponerse en forma, (3) Aprender algo nuevo, (4) Dejar de beber, (5) Dejar de fumar. Es curioso observar como cada año nos proponemos estas metas para poco después constatar que de nuevo no vamos a cumplirlas. Resulta difícil comprender los buenos propósitos con las teorías económicas standard, como señala un artículo reciente en The Economist (del 2/1/2010). La razón es que los modelos económicos suelen suponer que tomamos decisiones consistentes en el tiempo ("time-consistent"). Es perfectamente posible dejar de fumar dentro de dos semanas en lugar de hacerlo hoy, pero llegado ese momento futuro deberíamos seguir estando convencidos de la decisión, lo cual en muchos casos contrasta con la realidad. Avances recientes en la teoría económica, influidos por la psicología, permiten comprender mejor esas situaciones asumiendo que las decisiones pueden no ser consistentes en el tiempo. Si la gente tiene un sesgo hacia el presente, entonces las tareas desagradables se aplazarán, incluso si suponen una mínima molestia. Por otra parte, si el individuo desconoce su sesgo, creerá (incorrectamente) que hará la tarea en el futuro cercano. De esta manera se pueden explicar las situaciones de postergación. Y comprender los mecanismos que llevan a la postergación es importante. Aplicaciones prácticas de estas teorías ayudan, por ejemplo, a comprender porqué los empleados no hacen uso de la posibilidad de invertir en planes de pensiones. Y también ayudan a planear cómo incentivar a agricultores en países en vías de desarrollo para que compren el abono necesario y no lo dejen para otro momento. Y para que no dejemos nuestros buenos propósitos para otro momento la teoría económica recomienda que nos mojemos y apostemos una buena cantidad de dinero a que los cumpliremos. Si a los seis meses de dejar de fumar pasamos un test que demuestre que no hemos fumado, se nos devolverá el dinero. De lo contrario el dinero se dará a una ONG y el buen propósito se convertirá en obra social. Q esos proyectos están bien estudiados y trazados: nos van a llevar a la salida del túnel. La confianza debe de estar en la capacidad de los rectores (sociales, económicos, políticos) para administrar ade- cuadamente nuestro dinero, que no se les entrega para que jueguen al Monopoly. Y ahí se resume el año 2010. La verdad es que los ciudadanos de a pié lo tenemos difícil. Q Fe o no fe Vamos a jugar un poco con las palabras. La fe es una virtud teologal que significa crecer, sin ver. Es tener confianza, tener un buen concepto de una persona o de una cosa. De esta palabra tan honda se deriva fidelidad, es decir, lealtad, rectitud, honradez, sinceridad, falta de malicia. La falta de una u otra, nos lleva a la desconfianza o al agnosticismo. Así ha comenzado este nuevo año, cuya primera cuesta ya se ha pasado mal que bien. Quedan otras ocho hasta las próximas elecciones. Pasan los días y se nos inunda con buenas palabras, con promesas, con "brotes verdes" que la nieve de la realidad no nos deja ver. Parece ser que todo el mundo está de acuerdo en las medidas económicas que deben aplicarse a las enfermedades diagnosticadas, pero en cambio no se aprecia una voluntad rigurosa de poner las inyecciones correspondientes a la profundidad adecuada, por lo que no tendrán el efecto apetecido. España sigue a la cola, según los indicadores, y solamente faltaba que nos metieran en el caso de los PIGS (Portugal, Irlanda, Grecia y Spain). Con los chaparrones preelectorales que ya comienzan a caérsenos encima. La fe y la confianza son necesarias en casi todos los tratos y proyectos sociales. La fe, porque hay que creer en que 2010 FEBRER INDICADOR 33 TRIBUNA FISCAL Castellví avisa de las primeras consecuencias de que el Gobierno haya tenido que salir al paso de las nefastas consecuencias económicas de la crisis: el incremento de los impuestos. Unos gravámenes más estrictos que comenzarán a evidenciarse a partir de este año, el siguiente y durante 2012. Por todo ello, aporta una serie de consejos para paliar la subida de los impuestos en el bolsillo del consumidor. Uno de ellos será crucial: la gestión de las plusvalías o las inversiones a largo plazo. Proteja sus plusvalías de la subida fiscal L a nueva fiscalidad de las rentas de capital hará que los inversores recuperen el horizonte a largo pllazo. El 2009 fue el año en que asistimos a la peor fase de la crisis económica. Los planes de ayuda a los bancos y cajas, al sector de automoción, a los ayuntamientos o el aumento de fondos públicos a los seguros de desempleo han supuesto cientos de miles de millones de euros que han salido de las arcas públicas. 2010, 2011 y 2012 serán, cuando menos, los años en que empezaremos a pagar estos gastos… con una subida de impuestos. Lo haremos por primera vez cuando presentemos la declaración de la renta de 2010, en junio de 2011. Pero los cambios son importantes y los asesores fiscales recomiendan ponerse desde el primer día del año a estudiar las repercusiones fiscales de nuestras inversiones y estrategias de ahorro. Los contribuyentes nos enfrentaremos a una subida del IRPF derivada de la drástica reducción de la deducción de los ‘400 euros’ a partir de este uno de enero pasado. Los inversores veremos cómo aumenta la tributación de las plusvalías y de los rendimientos de capital mobiliario hasta 3 puntos. Y, a partir de 1 de julio, tendremos que asumir un IVA que encarecerá nuestro consumo. «En conjunto, los españoles nos enfrentaremos a la mayor subida de impuestos en 30 años. Y ésta afectará especialmente a las rentas medias», explica Francisco de la Torre, secretario general de la asociación de Inspectores de Hacienda del Estado (IHE). Los expertos coinciden en que la gestión de las plusvalías será crucial para paliar la subida del impuesto sobre rendimientos de capital (acciones, fondos, inmuebles). Desde el uno de enero pasado desaparece el tipo único del 18 por ciento y se establecen dos tramos. Los primeros 6.000 euros tributarán al 19 por ciento, un punto más. Los siguientes añade Rodríguez. Además, los expertos no creen que puedan producirse nuevos ajustes a la baja de los tipos impositivos del ahorro durante ésta y la primera parte de la próxima legislatura y vaticinan que la nueva fiscalidad de las plusvalías se quedará por un largo tiempo. Los analistas recomiendan que los pequeños inversores con perfiles de inversión conservadores y que tengan rentas financieras superiores a 6.000 euros entrar en fondos de inversión, un producto financiero que todavía conserva el beneficio fiscal por cambio de fondo, lo que permite diferir el pago del Las rentas medias son las que se verán más afectadas con el encarecimiento de los gravámenes Los españoles nos enfrentaremos a la mayor subida de impuestos de los últimos 30 años rendimientos lo harán al 21 por ciento, tres puntos más. Se trata de un duro golpe al ahorro que no va a ser fácil de solventar explican los analistas. Corto plazo Los asesores tributarios afirman que el aumento de la fiscalidad ha vuelto a poner en valor, de alguna manera, el horizonte de la inversión a largo plazo. «Si son operaciones a corto plazo, con ganancias menores de 6.000 euros anuales, va a ser muy importante tener en cuenta la fiscalidad. Aunque sea un uno por ciento lo que habrá que pagar de más de un ejercicio a otro, será una cantidad importante la que se repercutirá en la ganancia general de la inversión», explica Joaquín Rodríguez, de Asinco Asesores Consultores. Por ello, los expertos financieros señalan que los inversores tendrán que ser muy selectivos con los productos a corto plazo y prevén una vuelta de la liquidez a la renta variable desde los depósitos bancarios, refugio desde el ‘crash’ de 2008 de los mercados bursátiles. Las bolsas han demostrado en 2009 un poder de recuperación superior al previsto por los analistas a principios del ejercicio y los expertos prevén que los inversores vuelvan poco a poco al parqué en busca de unas plusvalías que habrán desaparecido de las imposiciones a plazo de bancos y cajas por el descenso de los intereses (ya no habrá remuneraciones al cinco por ciento) y el aumento de la fiscalidad. Largo plazo Sin embargo, la verdadera manera de paliar el aumento de impuestos consistirá en establecer horizontes de inversión a más largo plazo, que puedan diluir esta subida del nuevo tipo aplicado a las plusvalías. «En las estrategias a largo plazo, más de un año, este incremento del uno por ciento en tributación repercutiría menos en esas ganancias totales del pequeño inversor, aunque en plusvalías superiores a los 6.000 euros, un tres por ciento más sigue siendo muy significativo, incluso en horizontes a largo plazo», impuesto. Es una ventaja de la que no disfruta la operativa directa con acciones de empresas cotizadas. Aunque, tras los escándalos de Lehman Brothers y Bernard Madoff, los expertos recomiendan ser muy exigente con la gestora o gestoras (si se opta por diversificar la inversión con una cesta de fondos), vigilar los resultados y comparar las comisiones. Planes de pensiones Los planes de pensiones y seguros de ahorro a largo plazo son otros de los productos financieros en los que los inversores protegerán sus ahorros de los nuevos impuestos elaborados por el equipo de Elena Salgado, vicepresidenta económica del Gobierno. Los expertos calculan que las aportaciones a planes de pensiones, para rebajar el importe fiscal de la declaración de 2010, aumentarán respecto a las registradas en 2009, que sufrieron el temor a la inestabilidad del empleo y a la iliquidez del producto. Los asesores financieros señalan que tras las modificaciones que aumentan los casos de rescate de los planes, éstos han ampliado su espectro de liquidez y se convierten en un producto perfecto para una estrategia de ahorro ante una situación de emergencia, como puede ser el paro. Desde que entraron en vigor las medidas anticrisis del Gobierno, los planes de pensiones se pueden rescatar en cuanto de deja de cobrar la percepción de desempleo. Además, la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones prevé nuevas regulaciones que aumenten la transparencia y la protección de los partícipes. Q SOCIETAT Aracil reflexiona sobre la gran diferència que existeix entre la gent gran i el jovent. La primera generació la denomina ‘I’ d'impremta i a la segona ‘J’ de joc. Aracil destaca que el llenguatge, que va permetre als més grans arribar a on son, en l'actualitat ja no és suficient, «cal estimular al màxims les neurones mitjançant el joc», conclou. Joves i seniors -T'adones, avi Pep -pregunta en Joan- de la gran diferència que existeix avui dia entre la gent gran i la joventut? -Es així -contesta l'avi Pep- però jo m'atreveixo a donar-te una resposta, encara que potser una mica agosarada. -Be, endavant, avi Pep, jo sempre he respectat les teves opinions. -Mira Joan, sempre han existit problemes de comunicació entre les generacions, però en aquests moments, ens trobem davant d'un important canvi cultural que pot inclús portar a un canvi de civilització. -Això que dius, avi Pep, és molt gros, però continua, tinc ganes de saber el que en vols dir. -Doncs l'explicació és molt senzilla. En aquests moments, ens trobem davant un important canvi cultural o, inclús, de civilització Nosaltres som una generació que podem anomenar I d'impremta. En canvi, la joventut és una generació J de joc. -Vols dir, avi Pep, que nosaltres hem après llegint mentre que la joventut ho fa jugant? -Es així, Joan. El llenguatge que ens ha permès a nosaltres arribar on som, s'ha convertit en insuficient per donar abast als avanços científics. Per ser creatius cal estimular al màxim les nostres neurones i el joc ho permet fer. -Per això que dius per a la gent gran és inacceptable. És impossible d'entendre. Com pot avançar una joventut analfabeta que quasi bé no sap ni parlar? -En temo Joan, que en aquest cas, qui té raó és la joventut. Crec que els seniors si s'ho proposen i ho volen fer, poden apropar-se a la joventut i si ho fan els primers beneficiats en seran ells. També crec que si volem conservar un esperit jove val la pena provar-ho, no et sembla, Joan? Q 34 INDICADOR FEBRER 2010 TRIBUNA HOTELERIA Domènec Biosca propone un dinámico cuestionario con 18 puntos a efectos de calibrar la dirección con éxito en la hostelería en el complejo mercado de oferta como ayuda a los empresarios, directivos y profesionales del sector para que auto- chequeándose decidan a qué orientar su tiempo después de formarse como líderes de ventas y formar a su equipo como verdaderos anfitriones proactivos polivalentes. Biosca es autor de 21 libros de dirección de hoteles y de la gestión eficaz de destinos turísticos. Los "18" tiempos del éxito de un líder de ventas "Quien tiene ilusiones es feliz" "Quien consigue ponerlas en practica tiene éxito" M i buen amigo y admirado por su imaginación, entusiasmo, generosidad, positivismo y por su lealtad a sus amigos, José Mª Rubio, ahora por suerte para el sector Presidente de la Federación Española de Restaurantes y Hoteles (FEHR), nos regaló en una agradable tertulia los subtítulos de esta reflexión. Sabias sentencias, según explicó aprendidas de su padre. Otra virtud "admirar a los padres". Acabada la sabrosa comida elaborada y ya en el silencio del atardecer las volvimos a recordar una y otra vez, no pudiendo refrenar el impulso de recordar LOS "18 TIEMPOS" de la dirección con éxito en la hostelería en el complejo mercado de oferta como ayuda a los empresarios, directivos y profesionales del sector para que auto-chequeándose decidan a qué orientar su tiempo después de formarse cómo líderes de ventas y formar a su equipo como verdaderos anfitriones proactivos polivalentes: ENCUESTA Cuando estos objetivos no se consiguen exclamamos "SI HUBIÉSEMOS…" añadiendo a cada uno de los dieciocho retos, NO LO HABÍAMOS HECHO. NOTA: Expresamente hemos querido concentrar en esta reflexión un resumen de "LA GESTIÓN DEL TIEMPO DEL LÍDER CON ÉXITO" repartidos los conceptos entre los tres libros para facilitarle su localización en una sola reflexión. 18.- ¿Domina y practica esta reflexión para saber y querer ejercer con éxito de líder de ventas y rentabilidad? SI o NO? Q MÀRQUETING Ramon Puig destaca que el 95 per cent dels internautes utilitzen internet per buscar continguts sobre temes específics a partir dels cercadors. És per això que últimament es parla molt del màrqueting dels cercadors -conegut com Search Engine Marqueting (SEM)- per garantir la presència d'una marca en els principals buscadors. Puig assegura que el nou màrqueting descarta la repetició dels missatges i imposa la raó i el concepte de marca a l'atribut del producte. De la quantitat a la qualitat F a poques setmanes Joan Pi, responsable d'Internet a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i professor d’ESIC Barcelona, explicava en una conferència l'exemple d'Ikea per entendre la importància del nou màrqueting a partir de l'aparició de l'anomenat 2.0 (el client interactua: emet opinions, prescriu i fins i tot participa en el producte amb un gran protagonisme de les xarxes socials i Internet, en general). Si s'entra a Google i es fa una recerca del fabricant suec de mobles, la segona entrada que proporciona el buscador és una queixa d'un client titulada «como mienten los clientes» i publicada el 2005!! Està clar que Ikea no està gestionant les opinions dels clients a la xarxa i tampoc té una estratègia més enllà del seu web. I això és com dir que no tenen en compte que el 95% dels internautes utilitzen Internet per buscar continguts sobre temes específics, a partir dels buscadors. Per això, els buscadors són un bon termòmetre de la reputació i imatge d'una empresa a Internet. Un dels llibres que millor explica el nou escenari i al qual ja m'he referit en d'altres ocasions és del 1.0 al 2.0, claves para entender el nuevo marketing, disponible a Internet al web clavesdelnuevomarketing.com i ja amb més de 25.000 descàrregues. Amb la importància dels buscadors, ha emergit el màrqueting dels buscadors (conegut com Search Engine Marketing, SEM), que ha de garantir la presència d'una marca als principals buscadors, de manera que quan els potencials clients facin una recerca relacionada amb l'àmbit de l'empresa els hi aparegui i arribin al web de l'empresa. Però amb això sovint no n'hi ha prou i cal optimitzar la presència amb noves tècniques. Per això, escollir les paraules claus és determinant per aconseguir un bon resultat. De fet, un consell habitual és que es creïn diferents grups de paraules claus per diferents productes, serveis o activitats per tenir ben posicionada l'empresa en les possibles vies de recerca. Una de les qüestions que ens explica el llibre sobre les claus del nou màrqueting és que no sempre és millor aparèixer en el primer resultat dels anuncis pagats que ofereixen els mateixos buscadors. En aquest sentit, la fórmula més eficaç és tenir situada l'empresa entre la tercera i la cinquena entrada, juntament amb d'altres entrades proporcionades de fórmula natural. A més, no sempre el millor és tenir els màxims contactes possibles si no hi ha un bon índex de conversió en compra perquè s'està atraient clients que no formen part del públic objectiu. Per tant, la clau de l'efectivitat no està tant en el volum de contactes com en el percentatge de visitants que acaben fent allò que es busca (una reserva, més informació, la compra de l'article, etc.) Salvant les distàncies i Una publicació especialitzada com ‘Indicador’ s’adreça específicament al client potencial traslladant l'exemple a la premsa tradicional, per una empresa tarragonina que es dediqui al Business to Business (els seus clients són les empreses de la zona) sempre serà més efectiu una publicació especialitzada com Indicador de Economía perquè s'adreça específicament als seus clients potencials, amb la qual cosa proporcionarà un millor rati de conversió. En canvi, una publicació generalista podrà oferir més contactes sense un perfil específic, que ho fa més adequat per les empreses que fan Business to Consumer (s'adrecen als consumidors finals). Aquest darrer exemple pot ser una evidència per un professional del màrqueting , però no ho és tant per una petita i mitjana empresa sense una àrea especialitzada i on en el primer moment pensarà més en la quantitat que la qualitat. I precisament, el nou màrqueting és això: adéu a la repetició de missatges i al com més millor per una nova etapa on l'emoció s'imposa a la raó i el concepte de marca a l'atribut de producte, que és com dir que la qualitat ha deixat enrere la quantitat. Q 2010 FEBRER INDICADOR 35 TRIBUNA SOCIOLOGIA El sociòleg David Dueñas reflexiona sobre l'estructura reticular sobre la qual descansen la vida social i el sistema econòmic. Subdividida aquesta en dos grans grups: les xarxes que parteixen de l'individu i condicionen tot el col·lectiu, i les que des de la col·lectivitat, incideixen en l'individu. En aquest context, Dueñas destaca que la dependència de la resta de persones és cada vegada menor, mentre que les xarxes estructurals s'han convertit en autèntics garants de la normalitat. ‘Networked, Way of Life’ L a nostra vida diària està plena d'elements que, per habituals, passen inadvertits, i la nostra normalitat es sustenta sobre processos que desconeixem i que, generalment, tampoc tenim gaire interès a conèixer. Aquestes dues premisses de partida ens permeten viure sense haver d'estar pensant constantment en què fem, en perquè fem o en com s'expliquen les coses que fem. Un d'aquests elements que configuren la nostra normalitat i donen sentit a les nostres vides, sense que nosaltres, en moltes ocasions, en siguem conscients, és l'estructura reticular sobre la qual descansen la vida social i el sistema econòmic. Les diferents xarxes que formen aquest sistema les podem dividir en dos grups en funció del seu origen i el seu sentit: les que parteixen de l'individu i condicionen allò col·lectiu i les que, des de la col·lectivitat, incideixen en l'individu. El primer grup estaria format per les xarxes socials, formades per aquelles persones amb les que un individu té relacions d'amistat, familiars o laborals, i que defineixen, en gran mesura, la posició que els individus ocupen dintre de la societat. Les que formen el segon grup representen aquelles xarxes que sorgeixen per facilitar la convivència humana, que en podríem dir xarxes estructurals, i que són la base sobre la qual s'ha sustentat el desenvolupament de la societat, com poden ser les xarxes de comunicacions, de transports o de transmissió d'energia. L'ésser humà, com a animal social, necessita disposar d'alguna mena de xarxa social al seu voltant, necessita relacionar-se amb el seu entorn i disposar dels elements de suport que ofereixen les persones que l'envolten. D'altra banda, estem generant una dependència cada cop més gran respecte de les xarxes estructurals que, si bé no són inherents a l'ésser humà, avui dia són absolutament necessàries. Per tal de visibilitzar aquesta dependència, recordin l'alteració de la normalitat que va suposar la darrera vaga de transportistes (juny de 2008) o el tall de subministrament elèctric que va patir la ciutat de Barcelona (juliol de 2007). Aquesta dependència respecte d'aquest segon grup de xarxes es pot vincular amb la creixent tendència a la individualització de la societat, en tant que moltes de les coses que anteriorment s'aconseguien gràcies a les xarxes socials avui en dia s'assoleixen gràcies a les estructurals. Si bé la dependència respecte de la resta de persones que ens envolten és menor, en tant que hom podria viure sense L’ésser humà té una dependència cada cop més gran respecte de les xarxes estructurals tenir relació gairebé amb ningú, les xarxes estructurals esdevenen garants de la normalitat, amb el perill latent que, si bé en el cas de les xarxes socials, nosaltres tenim capacitat per incidirhi, no podem fer el mateix sobre les estructurals. D'aquesta manera, l'evolució de la societat a partir de la creació de xarxes estructurals ens genera una ‘normalitat’ que no es sustenta sobre la nostra persona, sinó sobre la capacitat de la pròpia societat per mantenirla. En aquest sentit, si bé, sense cap mena de dubte, vivim molt millor que fa 50 anys, qualsevol alteració de la normalitat té uns efectes molt més acusats que abans, ja que no podem prevenir aquestes alteracions ni tenim la capacitat d'atenuar-les mitjançant les xarxes socials. Q INVERSIÓ Ferrer especifica que ante la bajada de rentabilidad de los depósitos bancarios clásicos y los plazos fijos, vuelven a aparecer con fuerza los depósitos combinados, lo más común, un depósito a corto plazo con una rentabilidad superior al mercado y un producto de capital garantizado vinculado normalmente a un índice de bolsa o cesta de acciones. Ferrer destaca como principal recomendación, el no dejarse llevar por el atractivo publicitario y analizar bien el producto, si puede ser, de la mano de un profesional. Depósitos combinados, ¿qué son? A nte la bajada de rentabilidad de los depósitos bancarios clásicos y los plazos fijos, vuelven a aparecer con fuerza los depósitos combinados. Intentaremos exponer qué son y su posible conveniencia. En principio y por simplificación cogeremos el caso más común, que es la combinación de 2 productos, un depósito a corto plazo con una rentabilidad superior al mercado y un producto de capital garantizado vinculado normalmente a un índice de bolsa o cesta de acciones. El depósito a corto plazo es un plazo fijo bancario tradicional. Actúa como 'gancho' publicitario ya que su rentabilidad suele ser muy superior a la del mercado. No suele tener penalización ya que la entidad no tiene mucho interés en mantenerlo porque no es la parte rentable del producto. La parte donde saca rendimiento la entidad es en el garantizado. El producto garantizado, como hemos señalado, es donde la entidad gana dinero y lo que hace es traspasar parte del margen al depósito a corto plazo para que éste sea atractivo. Desde el punto de vista técnico y para simplificar, el producto garantizado se compone de 2 productos a su vez: Un Título de renta fija cupón cero (en lugar de cobrarse intereses periódicamente se descuentan al inicio del precio de compra, semejante a las Letras del Tesoro), que actúa de garantía ya que al vencimiento del mismo equivale al capital invertido. Y unas opciones con el descuento obtenido en la compra del título de renta fija. Es aquí donde parte de este descuento en lugar de invertirlo en opciones se destina a aumentar el atractivo del depósito de corto plazo y parte al margen de ganancias de la entidad. Veamos 2 ejemplos hipotéticos de 2 títulos de renta fija cupón cero. En los 2 casos le exigiremos una rentabilidad del 3% (lo que podemos esperar de una entidad de solvencia). A tres años podemos comprar un nominal de 1.000 euros por aproximadamente 915 euros. Esto quiere decir que para montar un producto garantizado a tres años disponemos de un 8,5% de capital del garantizado para comprar opciones (rentabilidad del garantizado), incrementar la rentabilidad del depósito de corto plazo y el margen de la entidad. Si el plazo es de 5 años, para un nominal de 1.000 euros necesitaremos aproximadamente 862.6 euros. Dispondremos de un 13.74% del capital para el resto del producto. Respecto a su conveniencia, es algo más complejo, ya que es bastante difícil que se adapte a nuestras necesidades. Es preferible tener los productos por separado ya que aunque en un depósito me pagarán menos, podré escoger un garantizado a mi medida y con un potencial de rentabilidad muy superior. Como ejemplo para un combinado con un garantizado a 3 años se suele hablar de rentabilidades del 50% de la media de un índice, mientras que en un garantizado a 5 años sin vincular a un depósito, podemos estar hablando del doble. El uso de garantizados debería integrarse dentro de una combinación de productos y utilizarlo como complemento a una estrategia de compras periódicas. En este caso nos protegería de una subida rápida de las bolsas en el que la estrategia anterior no es eficiente. Veamos unos ejemplos donde las estrategias se complementan. Pondremos 2 importes de 6.000 euros. Uno en un garantizado al ibex35 a 5 años donde nos dan el 100% de la subida media anual. Y los otros 6.000 euros comprando participaciones de un fondo indexado al ibex35 una vez al año. Primero un periodo de subida rá- pida y caída fuerte al final. Cuadro 1 Omitiremos cálculos e iremos al resultado. Cuadro 2 Como podemos ver en un mercado que al final ha subido un 18,9% hemos obtenido un 23.56%. Evidentemente en este caso hubiese sido mejor tener sólo el garantizado, pero eso lo sabemos ahora. Además dentro de la estrategia de compras periódicas falta tener en cuenta posibles consolidaciones de ganancias y reinversiones. Cuadro 3 Pero qué pasa si el mercado hubiese ido al revés. En este caso es al contrario. El garantizado no da revalorización. Y pese a que el mercado está un 22% más abajo, la estrategia de compras periódicas nos hace ganar dinero en un periodo donde la mayoría están perdiendo. Hay que hacer constar que en los 2 ejemplos un año más tarde se ganaba mucho más dinero. Ya que en el primer caso a diciembre del 2009 estamos alrededor de los 12.000 puntos en lugar de 9.196 y en Diciembre de 2005 estaba a 10.734 en lugar de 9.080 del año anterior. La principal recomendación es no dejarse llevar por el atractivo pu-blicitario y analizar en profundidad el producto. Y si puede ser, de la mano de un profesional de experiencia que conozca los productos. Q Redacción y publicidad: Plaça de les Oques, 8, despatx A L A de Economía C LO AN T CR OA N T R A Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43206 Reus · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30 ‘Amiga de todos’ Snatam Kaur nació en 1972 en Trinidad (Colorado). Sus padres eran estudiantes del mundialmente conocido maestro espiritual Yogi Bhajan, quien precisamente le dio el nombre de Snatam que significa universal o amiga de todos. Su familia siempre ha tenido como premisas la música, el canto, la meditación y el yoga. Concretamente la Gurubani kirtan, la música sagrada sij, «es el alma y la vida de la tradición sij -detalla- y con ella expresamos nuestra devoción hacia Dios. Hay una energía increíble cuando una comunidad se reúne y canta», refiere. Snatam también ha estudiado música con Bhai Hari Singh. En 2000 pasó a formar parte del sello musical Spirit Voyage Records, fundado por Guruganesha Singh, quien además es su mánager y guitarrista. Hoy, Snatam reside en Española (Nuevo México) junto a su esposo Sopurkh Singh Khalsa y su hija Jap Preet Kaur. Snatam Kaur, en una de sus actuaciones de música ‘Gurubani kirtan’, acompañada de Guruganesha Singh.. ‘Los empresarios son responsables de la estabilidad planetaria’ Snatam Kaur es mucho más que una cantante destacada en esa corriente conocida como New Age. Su melosa y angelical voz, con un alto componente espiritual, está cambiando conciencias. Lidera un movimiento conocido como The Celebrate Peace Tour, un viaje que la está lleos éxitos musicales de Snatam Kaur ya la avalan lo suficiente. Casi 80 conciertos y más de 50.000 discos al año vendidos por todo el mundo, lo dicen todo. Pero Snatam no es un simple éxito, no es una moda pasajera. Su virtuosa voz, su sensibilidad, la difusión de la Gurubani Kirtan -la música sagrada sij-, una sublime instrumentación que transporta el alma y su firme apuesta por la paz y el respeto entre religiones, están haciendo de esta menuda y bella mujer todo un símbolo que a bien seguro dará de qué hablar durante muchos años. Y es que la sociedad actual, todo el planeta, están necesitados de personas como ella. Snatam cuenta a Indicador que «los empresarios de hoy en día tienen una gran responsabilidad para preservar la paz y la estabilidad en nuestro planeta». Una misión que ya no es sólo coto de los altos mandatarios, ya que estos «están haciendo lo que pueden para acercar sus posturas. El reto es ahora individual y de cada uno». Asegura que por el calentamiento global resultante de los excesos provocados durante décadas, «la madre tierra está llorando de dolor y nuestro planeta sufre». Y por ello, considera que aquel éxito empresarial que antes únicamente mesuraba el engrose de las cuentas corrientes «ya L vando por todo el mundo, con la paz y el respeto medioambiental como estandartes. Snatam asegura que «la madre tierra está llorando de dolor», por lo que se impone un forzoso cambio en la manera de proceder y en donde los empresarios, asegura, tienen una gran responsabilidad. está totalmente en desuso y es inoperativo, para hallar el éxito -añade- tenemos que mirar mucho más lejos y saber cómo contribuir a la calidad del aire, del agua, de la vida de las personas, de los animales…». Snatam está segura de que una vez se tome conciencia de ello, de que las personas vuelvan a conectar con la madre tierra, «se va a disfrutar de una mejor posición para asumir el éxito financiero, espiritual y mental». Los negocios, asegura la artista, tienen que estar dirigidos con una sensibilidad que conecte con todo lo bueno del planeta. Una necesidad, que ya es un imperativo a tenor del deterioro medioambiental que se ha alcanzado, y que Snatam no improvisa: «lo que yo promulgo ya lo vaticinaban los yoghis hace siglos, que en esta época en la que vivimos acontecería la Era de Acuario, aquella en donde la Humanidad se vería obligada a tomar conciencia de ella, a hacer un alto en el camino y comprender que todo en el planeta está interconectado, y hay que En el top de ‘New Age’ Snatam Kaur es una de las artistas más prestigiosas en el estilo musical de la New Age. Sus obras han encabezado las listas de esta corriente en los años 2004, 2005 y 2006, año en que fue la única artista en conseguir colocar tres álbumes en el top 20. Aparte de su música, encabeza la Celebrate Peace Tour, con la que se compromete profundamente en apoyar todo tipo de iniciativas de paz impulsadas por las Naciones Unidas. Asimismo, participa muy activamente en el movimiento de las religiones, ayudando a promover la comprensión y el respeto entre las confesiones de todo el mundo. Snatam practica la religión sij, la que pone de relieve la verdad de que todos son iguales ante los ojos de Dios, iniciada en la India a mediados del siglo XV. aprender a saber cómo actuar y servir a los demás» y de esta forma, «ensalzarnos nosotros mismos». Por lo tanto, afirma la cantante, «ahora es un buen momento para practicar yoga, hacer meditación, y conseguir cambiar la actual dinámica aunque sólo sea por un instante», ya que como asegura Snatam «a veces, en un momento, puede tomarse una decisión que nos afecte para el resto de nuestra vida». Snatam describe su música como «un reflejo de mi experiencia en la vida» y con ella, «intento conectar con mi alma y encontrar la devoción interior». «Pretendo acercarme a Dios cada vez que canto y conocerme más a mi misma: creo profundamente en el poder de las palabras sagradas que cantamos. Si se consigue una transformación personal, también alguien de a tu alrededor lo percibe y se transforma». Snatam recita las palabras sagradas, los mantras de la Gurubani Kirtan, sonidos, asegura, con poderes curativos para las personas y el planeta. «Mi intención -argumenta- es que nuestra música se envuelva con una vibración positiva y lo cierto, es que nuestros seguidores nos hacen saber que con ella están más tranquilos y concentrados en el trabajo. Aseguro, por los muchos años que llevo practicándolos, que nuestros mantras aportan luz interior y favorecen el flujo de la energía vital. Esta es la respuesta -asegura- a la pregunta que muchos me hacen: ¿Cuál es tu secreto para estar siempre tan tranquila y radiante?». Snatam destaca que la práctica del yoga y la meditación no es un secreto limitado a unos pocos, es un «tesoro para toda la humanidad, especialmente -aconseja- para alguien que dirige una empresa». Concretamente, la religión sij practica la modalidad del kundalini yoga, «una ciencia sagrada de elevación» tal y como la califica Snatam, enseñada por Yogui Bhajan. El papel cotidiano de Dios es fundamental para la cantante, «es el día, es la noche, Dios está en todo. No hay límite para la obra, la presencia y la energía de Dios», resalta Snatam quien asegura que cuando se acuerda de Dios, «me siento en un estado de gratitud y felicidad». De los españoles, los catalanes, Snatam resalta su carácter afable y vitalista, «me encanta su afán por la buena comida, a mí también me encanta disfrutar con ella». Las obras de Snatam son Prem, Shanti, Grace, To heaven and beyond, Anand, Reunion, Carry us home, Mother’s blessing, Feeling good today y Liberation’s door. Q www.snatamkaur.com Texto: Carlos M. Ruiz / Barcelona Fotos: Rich Van Every y Fran Gealer 2010 FEBRER LA URV i.UNIVERSITARI CREA LA CÀTEDRA D’ECONOMIA LOCAL I EL C3 Recerca i transferència per a les Terres de l’Ebre La URV vincula les seves activitats de recerca i transferència al territori de referència Un cop en marxa el campus Terres de l’Ebre amb una oferta acadèmica sòlida a Tortosa, la Universitat Rovira i Virgili ha posat en marxa noves iniciatives en els àmbits de la recerca i de la transferència de coneixement orientades a impulsar el desenvolupament econòmic i social del seu territori de referència. Es tracta de la creació del Centre de recerca de Canvi Climàtic i de la Càtedra d’Economia Local i Regional amb seu al campus Terres de l’Ebre, aprovats pel Consell de Govern de la URV. Càtedra d’Economia Local i Regional La creació d’aquesta Càtedra és una iniciativa de la Universitat que rep el suport econòmic de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa. La Càtedra té com a missió fomentar el coneixement sobre l’economia local i regional, sobretot la de les Terres de l’Ebre, el territori i el teixit productiu, per mitjà d’accions de formació, recerca, transferència tecnològica i divulgació, a partir d’un enfocament multidisciplinari. La Universitat té nou càtedres d’aquest tipus, especialitzades en àmbits concrets d’activitat i desenvolupades amb acords de col·laboració amb la Unesco, empreses o altres institucions. Aquesta és la primera que té com a seu el campus Terres de l’Ebre. Els objectius de la càtedra són donar suport a la formació superior especialitzada en l’àmbit econòmic i empresarial per als agents econòmics del territori, difondre el coneixement sobre l’economia local i regional (amb articles premsa, participació jornades, seminaris, etc.), impulsar treballs de recerca i col·laborar amb els agents que comparteixin la voluntat de 1 Les persones més grans de 40 i 45 anys tenen noves vies d'accés a la Universitat La URV ha obert una nova via d'accés a la universitat segons criteris d’edat i experiència laboral i professional. Aquesta nova via és doble. Una per a persones més grans de 45 anys, que no posseeixin cap titulació ni puguin acreditar experiència laboral o professional, i una altra via d’accés és per a aquelles persones més grans de 40 anys que puguin acreditar experiència laboral o professional. Aquestes noves vies d’accés s’afegeixen a la ja coneguda per a més grans de 25 anys. Per estudiar a la universitat, els candidats més grans de 45 anys hauran de superar una prova que comprèn tres exàmens, un comentari de text, una prova de llengua catalana i llengua castellana i una entrevista personal. En el cas dels més grans de 40 anys es fa una valoració de l’experiència laboral i professional d’acord amb el barem següent: experiència, fins a 7 punts; formació, fins a 2 punts, i un punt per altres mèrits. En aquest cas també s'ha de superar una entrevista personal i obtenir la qualificació d’Apte. En tots dos casos la Universitat farà una reserva de places de fins a l’u per cent de les que ofereix cada ensenyament. Q URV conèixer l’economia del territori i el funcionament com a mitjà per prendre decisions estratègiques. Centre de Canvi Climàtic , C3 La URV també ha aprovat la creació del Centre de Canvi Climàtic, C3. Es defineix com un centre de recerca propi que té la voluntat d’esdevenir un centre d’excel·lència i referència per la Conca Mediterrània i en l’àmbit internacional en els camps del rescat i tractament de dades climàtiques. Es tracta de comprendre i preveure millor el canvi climàtic i els efectes presents i futurs a escales regionals, nacionals i locals i definir les millors estratègies d’adaptació als impactes negatius que té. El C3 serà la primera estructura de recerca del campus Terres de l’Ebre i es planteja establir col·laboracions amb altres centres de recerca del territori, com l’IRTA o l’Observatori de l’Ebre. La base d’aquest centre és l’activitat del grup de recerca de Canvi Climàtic de la URV, que treballa amb l’Organització Mundial de Meteorologia en el rescat de dades climàtiques a la Mediterrània, ha participat en el 3er i 4art informes del Grup d’Experts Intergovernamental pel canvi climàtic (IPCC), col·labora amb el Climatic Research Unit, l’Agència Estatal de Meteorologia i el Servei Meteorològic de Catalunya. El Centre també es dedicarà a impulsar la formació, tant en educació superior com en formació no reglada i capacitació internacional. Així, es planteja engegar un màster interuniversitari, participar en un Doctorat Europeu d'Excel·lència i col·laborar en futurs estudis de grau. Q Comença una nova etapa en el campus Bellissens La URV, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, ha iniciat una nova etapa en el desenvolupament del campus Bellissens. Es tracta de construir l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, però també de fer realitat el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) i el Centre de Bioempreses. Aquesta actuació inclou el projecte d’urbanització del campus, un edifici de serveis amb la primera fase del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la investigació (CRAI), la remodelació dels espais alliberats de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, instal·lacions esportives, habitatges de lloguer per a joves estudiants i professors i fer els estudis previs de la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. El 21 de gener es va signar el conveni entre la Universitat i l’Ajuntament. El campus té una superfície total de 110.000 m2 i les edificacions s’agruparan formant illes i places interiors. Els baixos seran permeables amb l’edifici de serveis generals com a nexe principal. Tota l’àrea és zona de vianants i s’estableix un únic vial per al trànsit rodat, perimetral, que fa cap a les dues grans àrees d’aparcament del Campus, amb capacitat de vora 800 places. Q 2 i.UNIVERSITARI Les empreses iMicroQ i W3IS2 guardonades al Premis Tarraco Empresa Jove Dues empreses de base tecnològica sorgides de la URV i amb participació de la Universitat han estat guardonades en la novena edició dels Premis Tarraco Empresa Jove, que organitza l'Ajuntament de Tarragona. El premi al millor projecte empresarial, va ser per Integrated microsystems for quality of life (iMicroQ), un projecte sorgit del Centre d'Innovació en Biotecnologia DINAMIC de la URV. La idea d'empresa es basa en l'explotació comercial de la tecnologia de fabricació de microsistemes integrats mitjançant tècniques de serigrafia, amb aplicacions potencials en la fabricació de biosensors. En la categoria de memòria de empresa, el segon premi va ser per l'empresa W3IS2 What? Where? When? Internet Solutions and Information Systems, dedicada a les tecnologies d'Internet mòbil, que crea i adapta webs al format de telèfon mòbil, i comercialitza solucions innovadores d'Internet mòbil, SMS i codis de barres bidimensionals. L’empresa Trox i la Universitat col·laboren en la formació en climatització L'empresa aragonesa Trox i la URV han renovat el compromís de col·laboració per oferir una formació de qualitat en climatització d'edficis. A finals de l’any passat els representants de Trox van visitar el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV a Reus, on es van reunir amb el claustre de professors que imparteixen el Màster en Enginyeria de Climatització d'Edificis i també amb els estudiants. Trox i la URV treballen conjuntament per elaborar plans formatius i d'R+D+I permanents. Trox España equiparà el nou laboratori d'assaig del Departament d'Enginyeria Mecànica, actualment en construcció, a les instal·lacions de la URV cedint de material de climatització. . Aquest laboratori permetrà la realització i simulació d'assajos en condicions reals i millorarà la pràctica de l'alumnat. Josep Oliveras membre de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya El professor Josep Oliveras ha estat designat pel Consell Interuniversitari de Catalunya representant de les Universitats de Catalunya a la Comissió de Delimitació Territorial. Oliveras, catedràtic d'Anàlisi geogràfica regional de la URV, és un dels tres representants de les universitats catalanes a la comissió, formada a més per vuit representants de la Generalitat, vuit de les entitats locals, un representant del Col·legi de Geògrafs i un de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta Comissió té com a missió l'estudi, consulta i proposta en matèries que afecten la revisió i la modificació dels límits territorials dels ens locals. Obrador Edèndum i Publicacions URV, a l'exposició “Petits editors, grans llibres” L'Editorial Obrador Edèndum i Publicacions URV han participat a l'exposició “Petits editors, grans llibres”, que es va fer del 23 de desembre al 22 de gener al FAD (Foment de les Arts i del Disseny) de Barcelona. Es tractava d'una mostra de llibres publicats en els últims 15 anys en què la cura per la qualitat del contingut i de la forma està molt per sobre del rendiment econòmic. “Petits editors, grans llibres” estava formada únicament i exclusivament per llibres i constava de prop 500 exemplars de 101 editorials. Aplegava gèneres molt diversos, des d'assaig fins a narrativa, passant per poesia, llibre il·lustrat, monografies, llibre de referència, guions, llibre infantil, còmic o llibre d'artista, entre d'altres. FEBRER 2010 Campanya per promoure la mobilitat de l'alumnat Actualment en el mercat de treball es valora molt positivament un expedient acadèmic que demostri que l'estudiant hagi estat capaç d'adaptar-se durant uns mesos a un país, una cultura i una llengua, una universitat i uns costums diferents. Per tant, la mobilitat de l'alumnat afegeix valors importants al currículum acadèmic. Per això la Universitat Rovira i Virgili ha posat en marxa una campanya d’informació i promoció de la mobilitat per al curs vinent, 2010-11. Tots els estudiants de la Universitat han rebut una carta de la vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals, Montserrat Duch, amb una crida a participar en els programes de mobilitat internacional i estatal, Erasmus i Sicue-Sèneca o en els intercanvis amb universitats de la resta del món que tenen conveni amb la Universitat. La URV ha posat a disposició dels alumnes el Centre Internacional (I-Center) i un conjunt d'ajudes financeres per facilitar-los les estades d'estudis o pràctiques en universitats i empreses d'Europa i la l'Estat espanyol. La campanya per promocionar la mobilitat es fa amb un cartell i uns tríptics dissenyats per l'estudiant d'Arquitectura Daniel Marcelo Martí, guanyador del primer Premi al Millor Cartell i Tríptic de Mobilitat 2010-11. Q URV Solidària col·labora en el rescat de víctimes a Haití El Centre de Cooperació en el Desenvolupament URV Solidària finança l’ONG Unitat Canina de Rescat i Salvament K-9 de Creixell, que ha col·laborat en les tasques de rescat de víctimes de la catàstrofe d’Haití. El grup va marxar cap a Amèrica el 14 de gener i va tornar a Catalunya el 22. És un equip expert en la recerca de persones sota les runes i estava format per cinc per- sones, comandades per Pere Frutos, i quatre gossos. En anteriors oportunitats el K-9 ha treballat a Filipines, el Perú i el Pakistan. El Centre de Cooperació en el Desenvolupament URV Solidària disposa d'un fons econòmic per fer front a les emergències, i manté un conveni de col·laboració amb aquesta ONG de rescat, que s’ha demostrat molt efectiva. Q Es posa en marxa l’Antena de Torredembarra Torredembarra ha posat en marxa la seva Antena del Coneixement, que forma part del Campus Extens de la Universitat. El dimarts 19 de gener l'alcalde Daniel Masagué i el rector Francesc Xavier Grau van signar el conveni de col·laboració que preveu que el Centre torrenc d'Estudis Sinibald de Mas s’encarregarà de la direcció de les activitats de l’Antena. L’acte inaugural de l’Antena es farà el 3 de febrer al Pati del Castell de l'Ajuntament amb la conferència “La vil·la romana del Moro: interpretacions recents”, a càrrec d’Eva Subias i Josep Anton Remolà, codirectors del jaciment, i una actuació musical de la Coral Santa Rosalia. El Campus Extens de la URV es materialitza desplegant al territori antenes del coneixement, que volen apropar el coneixement a les persones i posar-lo al seu servei. Les antenes han de captar les necessitats de cada zona i donar-hi resposta, estendre i acostar els serveis i les activitats universitàries i esdevenir un nucli dinamitzador d’activitats d’interès territorial. El Centre d'Estudis torrenc Sinibald de Mas, presidit per Esteve Morros, manté una activitat cultural continuada a la població i forma part de l'Institut Ramon Muntaner. Q 2010 FEBRER i.UNIVERSITARI 3 E STUDI DE LA U NITAT DE N UTRICIÓ H UMANA DE LA URV Medalla Narcís Monturiol per a Els fruits secs redueixen el risc metabòlic Xavier Rius i per a l'ICIQ L'estudi EFINUT ha demostrat cardiovascular. Entre les altera- seva dieta. ACTIVITATS CIENTÍFIQUES La Generalitat ha atorgat la Medalla i la Placa Narcís Monturiol a tretze investigadors i tres entitats per la seva contribució al progrés científic i tecnològic. Entre els guardonats hi ha el catedràtic de la URV Francesc Xavier Rius Farrus i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). Aquests guardons, instaurats per la Generalitat de Catalunya l'any 1982, premien persones i entitats que han contribuït de manera destacada a la ciència i la tecnologia a Catalunya. URV Francesc Xavier Rius Ferrús és Francesc Xavier Rius catedràtic de Química Analítica i responsable del grup de recerca consolidat en Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors. És el vuitè investigador de la URV que rep la medalla Monturiol. El govern també ha atorgat la Placa Narcís Monturiol a l’ICIQ, situat al campus Sescelades. Creat l'any 2000 amb l'ambició de convertir-se en un referent per a la recerca en química dins l'espai europeu de recerca, l'ICIQ ha apostat per una política de transferència i de col·laboració activa amb la indústria. Destaquen entre d'altres, la creació de la unitat mixta Esteve-ICIQ i la plataforma tecnològica Crysforma. Q L’IPHES i Montblanc potenciaran l’art rupestre de les Muntanyes de Prades El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social impulsaran la difusió l'art rupestre. El Consorci del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca i l’IPHES han signat un conveni per crear una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades i editar-ne una guia, promoure muntatges artístics sobre aquesta expressió artística, impulsar congressos i afavorir visites comentades al CIAR de Montblanc, entre altres accions. L’IPHES tindrà el CIAR com a plataforma per a accions de recerca, docència i socialització relacionades amb l’art rupestre. En el vessant acadèmic es preveu impartir classes de l'assignatura Comportament Simbòlic del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la seu del CIAR de Montblanc, i organitzar un congrés, seminari o taula rodona, d’àmbit estatal, sobre aspectes relacionats amb l’art rupestre. Amb propòsits socialitzadors, es vol promoure la creació d’una Associació d’Amics de l’Art Rupestre per que una ració de fruits secs al dia cions destaquen un augment de la millora la salut cardiovascular i glucosa a la sang i del greix circuredueix el risc metabòlic de diabe- lant i una disminució del colestetis. Els resultats de l'estudi han rol bo i la pressió arterial. estat publicats a la revista EFINUT va consistir en recomaNutrition, Metabolism and Car- nar durant 12 setmanes a un grup diovascular Disease pels investi- de voluntaris una dieta baixa en gadors d'EFINUT de la xarxa del greix i saludable. La meitat van CIBERobn, del Instituto de Salud rebre a més, una ració de 30 Carlos III de Madrid, sota la direc- grams al dia d’una barreja de fruits ció de la Unitat de Nutrició secs que havien d’incorporar a la Humana de la URV que dirigeix el professor Jordi Salas, L’estudi EFINUT ha estat finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència, l’Instituto de Salud Carlos III i l’International Nut and Dried Fruit Council Foundation (INC). La síndrome metabòlica és un conglomerat d’alteracions que s’associen a l’obesitat abdominal i que es relacionen amb un Les racions diaries eren de 30 grams major risc de diabetis i malaltia canalitzar algunes de les activitats i d'aquesta manera vincular la ciutadania i el teixit associatiu montblanquí amb l’equipament. Alhora es posarà en marxa un sistema de visites guiades al CIAR per potenciar-lo com a oferta de turisme cultural complementària a l’oferta de Montblanc que inclogui l’organització de tallers per escoles, universitaris i públic en general. També es planificarà un muntatge anual per connectar l’art del passat amb el del present i el futur, i es prepararà una exposició relacionada. L’art rupestre de les Muntanyes de Prades és Patrimoni de la Humanitat. La zona és un dels tres punts forts de l’art rupestre a Catalunya juntament amb Cogul i Ulldecona, perquè s'hi han comptabilitzat 40 coves que contenen art prehistòric d’un total de 100 que hi ha a tot Catalunya. La infecció respiratòria, la més comuna a la UCI Dues de cada tres infeccions a les UCI són respiratòries segons un estudi internacional realitzat sobre pacients de més de 75 països en què han participat el professor de la URV Jordi Rello i l'investigador Thiago Lisboa, de l'Hospital Joan XXIII. Les conclusions s’han publicat al Journal of American Medical Association. L’estudi es va fer sobre 14.414 pacients de 1.265 Unitats de cures intensives (UCI) de 75 països. Espanya, Alemanya, , el Regne Unit, el Brasil i els Estats Units van ser els països amb més participació. Espanya hi va aportar 111 UCI. L'estudi es va dissenyar el 2006 a proposta de Jordi Rello, intensivista de l'Hospital Universitari Joan XXIII i professor de la URV, llavors responsable de la secció d'infeccions de la Societat Europea d'UCI. María Isabel Blázquez, premi Victoria Kent María Isabel Blázquez, doctora en Antropologia per la URV, ha guanyat el primer premi Victòria Kent 2009 per la tesi "Ideologías y prácticas de género en la atención sanitaria del embarazo, parto y puerperio: el caso del área 12 de la Comunidad de Madrid", defensada a la Universitat al juny passat. El guardó el rebrà el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. L'estudi d'Isabel Blázquez mostra el funcionament i l'atenció sanitària de l'embaràs, part i puerperi des de la perspectiva antropològica i de gènere i detecta com es desenvolupen determinades ideologies i pràctiques biomèdiques a la zona sanitària estudiada de la comunitat madrilenya. Proposa un model alternatiu que afavoreixi més autonomia entre les dones i contribueixi Els primers resultats de l’estudi indiquen que els voluntaris que van menjar fruits secs (nous, avellanes i ametlles) van millorar diferents paràmetres relacionats amb el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i van reduir significativament la resistència a la insulina. Això suggereix que el consum habitual de fruits secs podria disminuir el risc de desenvolupar malalties coronàries i diabetis. La diabetis és un dels problemes de salut pública més importants actualment. Segons l’Organització Mundial de la Salut, existeixen més de 180 milions de persones diabètiques al món, i és provable que per al 2030 aquesta xifra es dupliqui, i que en els propers 10 anys la taxa de mortalitat per diabetis augmenti en un 50 per cent. Q a una visió més igualitària i integral de tots els agents que intervenen en el procés. La tesi va ser dirigida pel professor Josep M. Comelles. Els premis Victoria Kent han arribat a la 20a edició i estan organitzats pel Seminari d'Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la Universitat de Màlaga (UMA). Privadesa de dades, l’experiència d’Staitec La Càtedra Unesco de Privadesa de dades de la URV, conjuntament amb l'Associació de Tècnics d'Informàtica (ATI) i l'empresa Staitec van organitzar el 15 de gener una Jornada sobre la privadesa i la seguretat de les dades. El catedràtic Josep Domingo-Ferrer i el professor Jordi Castellà-Roca van presentar la problemàtica general i l'empresa Staitec, el cas pràctic de protecció a l'àmbit de la salut. Staitec deriva del grup de recerca CRISES de la URV i ofereix solucions a les organitzacions per garantir la privadesa dels seus clients o usuaris en la cessió de dades personals amb finalitats estadístiques. La firma va treballar en un projecte amb la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya per tal de protegir les dades de què disposen. En aquesta Jornada Josep M. Gastó va exposar aquest cas pràctic. 4 i.UNIVERSITARI El Con/Curs de simulació empresarial s'obre als emprenedors de tot Catalunya La Càtedra d'Emprenedoria i Creació d'Empreses de la URV organitza per segon any el Con/Curs, que s'amplia a l'àmbit a tot Catalunya amb la col·laboració de la Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i del Col·legi d'Economistes de Catalunya. La preinscripció per participar en aquest joc de simulació empresarial està oberta fins al 7 de febrer. El Con/Curs es va presentar el 28 de gener amb una conferència de Jordi Prats, director general de Reus Capital de Negocis, sobre “El capital risc i l'impuls de nous projectes empresarials”. Hi poden participar 24 equips de fins a quatre persones que han de simular la gestió d'una empresa, prendre decisions de producció, de mercat, de preus de finançament, etc. Mitjançant un potent simulador de gestió, dissenyat per l'empresa CESIM (Finlàndia) els participants s’exerciten en un àmbit virtual però amb la màxima semblança a la realitat. Els concursants disposaran d'un servei de tutories dels professors de la Universitat, Ana Beatriz Hernández i Fernando Campa. Per la preinscripció (a/e [email protected]) s'ha de fer una breu descripció del projecte i definir el perfil i el rol dels membres de l'equip. Convocats els VII Premis Reus a la Creació d’Empreses 2009-10 Fins al 15 de febrer es pot presentar la documentació per participar en aquest concurs que premiarà els dos millors projectes de creació d'empresa 2009 i 2010. Els Premis Reus a la Creació d'Empreses s'adrecen a totes les persones emprenedores de les comarques de Tarragona amb una idea de negoci i, especialment, als joves i als estudiants de la URV que estiguin finalitzant els estudis. El premi són 6.000 euros per a cada projecte premiat i la possibilitat d'ubicar la nova empresa a les instal·lacions del Viver d'Empreses de REDESSA, a Reus; de Concactiva, a Montblanc, o de La Ribera, a Flix, amb una bonificació del 50% sobre el preu de lloguer del mòdul durant el primer any d’estada. En la primera fase, un comitè format per representants del món empresarial i universitari avaluarà i seleccionarà els millors projectes fins a un màxim de cinquanta, els quals podran participar en la segona fase del concurs. Aquesta consistirà a presentar la memòria del pla d'empresa seguint un guió normalitzat, així com un pla de viabilitat econòmica. La iniciativa dels Premis Reus a la Creació d'Empreses és de l'Ajuntament de Reus, la Cambra de Comerç, Reus Capital de Negocis SCR SA, REDESSA i la URV, amb la col·laboració de SECOT. Més informació: http://www.urv.cat/emprenedoria FEBRER 2010 C ONSTITUÏT EL C ONSELL DIRECTOR I APROVADA LA METODOLOGIA La URV dirigirà la redacció del nou Pla Estratègic i l’Agenda 21 de Reus El 19 de gener es va constituir el Consell que ha de dirigir la revisió del Pla Estratègic i Agenda 21 de la ciutat de Reus, un encàrrec de l’Ajuntamet a un equip de treball de la URV. En aquesta sessió constitutiva els directors del Pla, Antoni Terceño, catedràtic d’Economia Financera (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials) i Antoni Pigrau, catedràtic de Dret Internaciónal Public i Relacions Internacionals (Centre d'Estudis de Dret Ambiental, CEDAT), van presentar la proposta metodològica per elaborar-lo. La secretaria tècnica del Pla recau en la Càtedra Antoni Pedrol Rius d'Estudis Jurídics Locals, fruit també de l’acord entre l'Ajuntament i la URV. L'actualització del Pla segueix la tasca iniciada el 1999, amb el Pla Estratègic Reus Impuls 2005, redactat per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i l'Agenda 21, de 1997. Ajuntament i URV van signar un conveni de col·laboració a l'abril de 2009 per fer el Pla i l'Agenda. El president del Consell del Pla és l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i els vicepresidents, Francesc Xavier Grau, rector de la URV, i Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus. La planificació estratègica de les ciutats al segle XXI es planteja el repte de trobar respostes a circumstàncies i problemes globals en el plànol local. Així, per exemple, molts experts en la matèria consideren que des de l'àmbit més proper es pot actuar per la millora del medi ambient o la integració dels fluxos migratoris, dos aspectes de vital importància avui. Q Acte de presentació del Pla Estratègic a l’Ajuntament de Reus Carles Fargas Oferta de postgrau de la Fundació URV El Centre de Formació Permanent inicia aquest hivern diferents cursos. Per àmbits destaquen: Administració Pública i Empresa - Especialista Universitari en Gestió Ambiental Tècnica i Jurídica - Aplicació de la Normativa de Protecció de Dades en Entitats, Empreses i Professionals - Auditor en Sistemes de Prevenció de Riscos Laborals - Demografia i Territori. Tècniques d'Anàlisi per al Desenvolupament Local - Gestió Econòmica en Temps de Crisi: Prevenció d'Impagats, Insolvència Financera i Concurs de Creditors Inici 18/02 Durada 25 ECTS 10/02 12/02 30h 50h 18/02 30h 12/04 25h Tecnologies de la Informació - Iniciació al GNU / LINUX 15/02 30h Enologia - Destil·lats i Licors - Iniciació a la Degustació de Vins 01/03 15/03 20h 15h Salut - Simposi Nacional d'Obesitat: Aspectes Bàsics i Aplicats 01/03 14h Educació i Psicologia - Musicoteràpia - Programació Neurolingüística Aplicada a l'Aula (PNL) 12/02 24/02 30h 32h Més informació: www.fundacio.urv.cat Tel: 902 400 110 C.e.: [email protected]