Factors influents en l`elecció d`estudis científics, tecnològics

Transcripción

Amb la col•laboració de
Factors influents en l’elecció
d’estudis científics, tecnològics i
matemàtics.
Visió dels estudiants de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat.
Amb la col laboració de
•
Factors influents en l’elecció
d’estudis científics, tecnològics i
matemàtics.
Visió dels estudiants de 3r i 4t d’ESO i
Batxillerat.
ÍNDEX
1
INTRODUCCIÓ 7
1.1 MOTIVACIONS DE L’ESTUDI 8
2
OBJECTIUS 12
3
METODOLOGIA I MOSTRA 14
3.1
3.1.1
3.1.2
3.1.3
3.2
4
METODOLOGIA Fase I: Anàlisi de dades i documentació
Fase II: Anàlisi de les pràctiques
Fase III: Anàlisi de les percepcions
MOSTRA SELECCIONADA
15
16
16
17
17
RESULTATS 20
4.1
VISIÓ GLOBAL DE L’ESTUDI 21
4.2
RESULTATS OBTINGUTS 4.2.1
Format de presentació dels resultats 4.2.1.1Gràfics
4.2.1.2
Taules de comparació per segments
4.2.2
Presentació de resultats
4.2.2.1
Elecció d’estudis post-ESO
4.2.2.2
Elecció d’estudis post-Batxillerat
23
23
24
25
25
26
62
5CONCLUSIONS76
5.1
SATISFACCIÓ DELS ESTUDIS I PERCEPCIÓ DE LA SEVA UTILITAT
77
5.2
IMATGE DE LES CARRERES I DE LES PROFESSIONS EN L’ÀMBIT CTM I LA RELACIÓ AMB
LES TIC
5.3
VARIABLES MÉS RELLEVANTS A L’HORA DE LA PRESA DE DECISIONS
77
5.4
MOMENT DE LA PRESA DE DECISIONS
78
5.5
FACTORS DIFERENCIALS CTM
79
5.6
FACTORS DIFERENCIALS EN L’ELECCIÓ DE LES ENGINYERIES I INFORMÀTICA
80
5.7
REPTES PER A L’INCREMENT DE VOCACIONS CTM
80
77
6ANNEXOS81
6.1BIBLIOGRAFIA
82
6.2
RELACIÓ DE COL LABORADORS EN L’ESTUDI
83
6.3
6.3.1
6.3.2
QÜESTIONARIS
Qüestionari per a estudiants de 3r i 4t d’ESO
Qüestionari per a estudiants de Batxillerat
86
86
92
•
ÍNDEX DE FIGURES
100
ÍNDEX DE TAULES
101
1
Introducció
Factors influents en l’elecció dels estudis CTM
1.1 Motivacions de l’estudi
La principal motivació per realitzar aquest estudi neix de la constatació que any rere any disminueix el nombre
1
de joves que opten per itineraris formatius en l’àmbit científic, tecnològic i matemàtic (CTM ).
Aquesta manca d’interès pels estudis CTM es dóna de manera generalitzada en diversos països desenvolupats,
principalment a la Unió Europea, l’estratègia de Lisboa2 ja va incloure aquest punt, i als Estats Units d’Amèrica,
tot i disposar de les millors universitats, centres d’investigació i recerca i empreses líders dels diferents sectors
relacionats, així com importants organitzacions dedicades a la divulgació i foment de la ciència, la tecnologia i les
matemàtiques.
% nous estudiants en ciència i
% graduats en ciencia i
tecnologia
tecnologia
% doctorats en ciència i
tecnologia
Canada
Korea
Australia
Finland
Turkey
Belgium-Wal
Australia
Japan
Korea
Finland
Turkey
Canada
Finland
Germany
Poland
Belgium-Fla
Denmark
Japan
Netherlands
Korea
USA
Poland
France
Germany
Turkey
Belgium-Wal
Japan
Netherlands
Portugal
Denmark
Belgium-Wal
Canada
Belgium-Fla
USA
Norway
Portugal
Germany
Belgium-Fla
France
Netherlands
Norway
Portugal
Denmark
Australia
-8%-
France
Poland
Norway
6%
-4%-
2%
-0%-
2%
-4%-
8%
-6%-
4%
-2%0
%2
%4
%-
8%
-6%-
4%
Figura 1: Percentatge d’estudiants de ciència i tecnologia – variació anual mitjana 1993-2003
-2%0
%2
%4
%
3
1
En el document es fa referència a Ciències, Tecnologia i Matemàtiques mitjançant l’acrònim CTM de manera semblant a com ho fa
la UNESCO en el seu informe: UNESCO – CASME. La enseñanza de las Ciencias, la Tecnologia y las Matemáticas en pro del desarrollo
humano. Document de conferència internacional d’experts celebrada a Goa (Índia) del 20 al 23 de febrer del 2001.
2
El Consell Europeu de Lisboa (23 i 24 de març de 2000) es va marcar l’objectiu estratègic de convertir l’economia de la Unió Europea en
«l’economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010, capaç d’un creixement econòmic durador acompanyat
per una millora quantitativa i qualitativa de l’ocupació i una major cohesió social».
3
8
OCDE, Global Science Forum. Evolution of Student Interest in Science and Technology Studies. Policy Report. Maig 2006
A Catalunya la situació no és diferent, i la caiguda en el nombre d’estudiants de nou ingrés en el batxillerat en
la modalitat de Ciències i Tecnologia se situa en un 19% pel període de 2001-02 a 2009-104. A nivell de l’estat,
aquesta caiguda és lleugerament inferior, però continua essent preocupant en situar-se en un 12%.
En termes relatius, el percentatge d’estudiants que estudien Batxillerat i trien l’opció de Ciències i Tecnologia ha
disminuït en un 6% en el mateix període a Catalunya, tal i com s’il lustra a la figura 2.
•
Evolució dels matriculats a 1r de batxillerat per modalitat
5%
6%
43%
48%
-6%
24%
46%
28%
2001-02
Arts
Humanístic i
Ciències Socials
2009-10
Tecnologia
Ciències de la salut
Ciències i
Tecnologia
Figura 2: Evolució dels matriculats a 1r de batxillerat a Catalunya en el període 2001-02 a
2009-10 (everis 2012. La manca d’enginyers TIC: situació actual i perspectiva)
En el cas particular, dins de l’àmbit CTM, de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), ens trobem amb un desajust molt important entre oferta i demanda laboral que resulta difícil d’explicar i entendre quan
s’analitza amb detall. La disminució en els darrers anys de les matriculacions de les enginyeries TIC a Catalunya
arriba al 46%, però tot i la situació econòmica actual, el sector de la indústria TIC segueix creixent i la seva demanda de professionals qualificats no es pot satisfer amb els graduats actuals (segons les dades de l’Informe Resum
2010 del portal de treball Infojobs, a Catalunya la categoria d’informàtica i telecomunicacions és la segona més
demandada). D’aquesta manera, ens trobem amb què al voltant del 84% dels alumnes de titulacions tècniques
troba feina en els tres primers mesos d’acabar els estudis, majoritàriament en una situació de qualitat contractual
i alta retribució salarial; més del 60% dels professionals de l’àmbit tècnic té un contracte de tipus fix i més del 65%
amb sous per sobre dels dos mil euros, molt per sobre de la resta d’àmbits professionals 5.
4
5
La manca d’enginyers TIC: situació actual i perspectiva, everis (2012).
Universitat i Treball 2011. Agència de Qualificació Universitària (AQU).
9
Nou ingrés en Enginyeries Tècniques
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10
Telecomunicacions
591
Telecomunicacions
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10
Taxes Espanya
2.278
642
1.636
2.251
2.368
-44%
2.592
3.316
3.002
3.797
4.080
4.193
425
457
433
473
578
665
584
712
524
509
584
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10
-46%
-39%
394
-36%
-46%
464
789
683
904
889
897
485
Total TIC Catalunya
Informàtica
Taxes Catalunya
139
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10
Nou ingrés a Enginyeries
-43%
41%
748
931
987
952
274
469
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10
786
-49%-
-38%
516
581
586
733
669
274
331
364
782
-40%
477
-53%
389
479
709
522
806
850
-61%
Informàtica de Sistemes
841
Informàtica de Gestió
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10
Nous graus EEES TIC¹
Figura 3: Evolució del nou ingrés a Enginyeries TIC a Catalunya en el període 2001-02 a
2009-10 (everis 2012. La manca d’enginyers TIC: situació actual i perspectiva)
Al mateix temps, l’interès per la ciència i la tecnologia va en augment, i molt especialment entre els joves: el creixement és d’un 19% en el global de la població en els darrers dos anys i d’un 40% entre els joves de 15 a 24
anys en el mateix període6.
Per tant, ens trobem, per una banda, amb un interès creixent per la ciència i la tecnologia i una indústria amb una
demanda no satisfeta de professionals que troben bona feina amb facilitat, i per l’altra, una caiguda sostinguda en
el nombre d’estudiants que opten per un itinerari CTM. La pregunta, doncs, és obligada: per què?
Atès que la situació exposada es ve produint de manera continuada de temps ençà, la qüestió dels motius que
hi ha darrera de la mateixa s’ha abordat en diversos estudis i informes, que apunten a diferents causes. La ma7
joria d’aquests estudis, com ara l’informe Rocard de la Comissió Europea, apunten a la planificació, currículum
i metodologia docent de les matèries CTM, així com a la formació del professorat, tant a nivell de les matèries
impartides com en el coneixement de les professions de l’àmbit CTM. També es destaca la imatge social de les
professions en l’àmbit CTM, factor apuntat també per F.S. Becker8 com a clau juntament amb la tria d’opcions
“fàcils” o que, aparentment, suposen menys esforç. A nivell sociodemogràfic, els factors de gènere i procedència
de l’alumnat s’identifiquen com a determinants.
Tots aquests treballs exposen la visió de gairebé la totalitat d’agents participants en el procés, i molt especialment
la dels experts en diferents disciplines (pedagogia, sociologia, psicologia) aplicades a l’entorn educatiu. Però per
tenir una perspectiva completa es troba a faltar la visió de l’agent protagonista, és a dir, la visió dels propis estudiants sobre el seu procés d’elecció d’estudis i els factors que hi influeixen (ajuts, pressions, seguretat al
decidir, etc). Aquest estudi pretén aprofundir en el coneixement d’aquesta visió (la dels estudiants) i es proposa a
partir d’un enfocament quantitatiu per intentar anar més enllà del coneixement específic que en tenen tots aquells
que són presents al llarg del procés de decisió. Un coneixement fortament impregnat de realitat i necessàriament
individualitzat però sovint excessivament fragmentat que no facilita una acció global coherent i focalitzada ens els
aspectes clau.
6
FECYT. VI Encuesta de Percepción Social de la Ciencia. 2012.
7
Comissió Europea. Science Education now: A Renewed Pedagogy for the Future of Europe (Informe Rocard). 2007.
8
Becker, F. S. Why not opt for a career in Science and Technology? An analysis of potentially valid reasons. 2009.
10
Amb l’objectiu compartit pel foment de l’interès en els estudis CTM per part dels estudiants, i amb la voluntat
d’aportar nous elements al debat i contribuir a dotar a tots els agents amb incidència en el procés
d’una visió completa sobre els factors influents en l’elecció d’estudis CTM, que faciliti l’orientació i focalització d’iniciatives en les variables amb més gran impacte, everis impulsa el present estudi, realitzat amb el suport
tècnic d’e-Motiva i amb la col laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
•
11
2
Objectius
L’objectiu final de l’estudi és contribuir a incrementar les vocacions CTM, entenent vocacions com la disposició o inclinació a exercir una professió o a estudiar una carrera, i que s’identifiquen com una mancança rellevant
per al desenvolupament econòmic del país, tot aportant elements que puguin ser considerats per a la presa de
decisions a l’estament educatiu i altres agents participants en el procés de decisió dels alumnes.
Com a objectius específics, es pretén avançar en la comprensió del procés de decisió en l’elecció d’estudis
a la finalització de l’ESO i del Batxillerat i identificar, en particular, els factors diferencials que porten a
l’elecció d’estudis CTM (al Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat).
D’aquesta forma, amb l’estudi es pretén obtenir una visió quantitativa de:
Les variables que més influeixen en la manca de vocacions científiques, tecnològiques matemàtiques entre els alumnes.
Els elements clau del procés d’elecció d’itinerari formatiu i professional dels estudiants: criteris, moments crítics, agents i factors que més hi influeixen.
Per tal de contribuir a focalitzar els esforços i enriquir les possibles vies d’actuació per potenciar aquestes vocacions.
Atès que, tal i com s’ha exposat a la introducció, la disminució del nombre d’alumnes a itineraris CTM ja es
dóna en les matriculacions a estudis universitaris, l’estudi es focalitza en la percepció dels estudiants d’educació
secundària, en particular de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat. El motiu de centrar-nos en aquests cursos és
que l’elecció principal d’itineraris formatius es produeix a la finalització de 4t d’ESO, on l’alumne pot escollir entre
cursar un Batxillerat dins les tres modalitats existents (Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials),
un Cicle Formatiu de Grau Mitjà o incorporar-se al mercat laboral. D’aquesta manera, disposarem de la visió dels
alumnes que es troben just abans de prendre la decisió i dels alumnes que van realitzar l’elecció recentment.
Entre aquests últims, addicionalment, analitzarem el nou procés de decisió en el que es troben aquells que han
optat per cursar el Batxillerat Científic i Tecnològic, i que, entre altres opcions, els pot conduir a cursar estudis
universitaris en l’àmbit CTM.
Cal destacar que les dades recollides a l’estudi ofereixen múltiples vies d’anàlisi que no s’han desenvolupat en
aquest informe i que queden a disposició dels experts o institucions que desitgin explotar-les.
13
3
Metodologia
i mostra
3.1
Metodologia
El punt de partida és l’experiència conjunta d’everis i e-Motiva en estudis de clima laboral (estudis d’opinió interna en empreses privades i institucions públiques sobre satisfacció i motivació professional dels empleats) en
els quals s’apliquen les tècniques més innovadores d’investigació social qualitatives i quantitatives (com la metodologia e-Map attitudes®, desenvolupada per e-Motiva).
Per a la realització d’aquest projecte es planteja un triple enfocament metodològic:
•
Anàlisi de dades i informes: anàlisi quantitativa de les dades dels alumnes i centres, anàlisi
qualitativa d’estudis i informes d’experts en l’àmbit de les vocacions i els estudis CTM i revisió
d’iniciatives pel foment de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques existents a Catalunya.
•
Anàlisi de les pràctiques: (allò que s’està fent i com s’està fent) a través de l’anàlisi de l’opinió
de l’entorn de l’alumne, identificant el mapa d’agents i realitzant entrevistes, workshops i focus
groups amb els més rellevants.
•
Anàlisi de les percepcions: a partir de l’aplicació de qüestionaris per a la recollida directa de
l’opinió dels alumnes amb una mostra estadísticament representativa.
Anàlisi de les
percepcions
Anàlisi de
les dades
Anàlisi de les
pràctiques
Equips diretius
Àmbit d’anàlisi
Organitzacions
sectorials
dels centres
Docents
Administració
Famílies
Experts
Societat:
mitjans, ...
Alumnes
i AMPAS
Figura 4: Etapes d’anàlisi de l’estudi
Les tres etapes d’anàlisi s’han desenvolupat a través de diverses activitats que es detallen a continuació.
15
3.1.1 Fase I: Anàlisi de dades i documentació
Objectius
L’objectiu principal d’aquesta fase va ser disposar d’una bona i correcta comprensió general de la situació i de
l’àmbit d’anàlisi.
Activitats
Per assolir aquest objectiu es van dur a terme les següents tasques:
•
Identificació de documents d’experts sobre la situació a tractar.
•
Recopilació de dades disponibles al Departament d’Ensenyament:
o
o
o
o
o
itineraris dels alumnes segons diferents variables (nota, centre, gènere, etc.)
presència de les matèries CTM en els plans d’estudi
comparativa amb altres regions i països
formació i coneixement del professorat
centres amb nivells d’excel lència excepcionalment alts i baixos (identificació de millors pràctiques i aspectes d’incidència negativa)
•
3.1.2 Fase II: Anàlisi de les pràctiques
Objectius
Entendre en profunditat el procés: la presa de decisió en el cas de les vocacions CTM i en concret les accions
(pràctiques) que es duen a terme per part dels diferents agents. Analitzar les influències de l’entorn de l’alumne
(pares i mares, professors, centre, etc.).
Recollir material suficient i rellevant per a l’elaboració del qüestionari adreçat als alumnes.
Activitats
•
Entrevistes guiades semiobertes amb agents del procés: realització d’entrevistes d’entre una i dues hores de cobertura de tots els àmbits organitzatius: primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, universitat, docència i gestió i direcció dels centres.
•
Workshops amb grups d’experts de diversos àmbits: docència universitària i no universitària, entitats de divulgació científica, grups de reflexió i acció al voltant de l’educació, direcció de centres universitaris i no universitaris, centres de recerca i innovació i empreses del sector TIC.
•
Focus groups amb els principals grups d’interès (alumnes, professors, direcció de centres) i àmbits organitzatius:
o
Focus groups amb estudiants de 3r curs d’ESO
o
Focus groups amb estudiants de 4t curs d’ESO
o
Focus groups amb estudiants de 1r curs de Batxillerat
o
Focus groups amb estudiants de 2n curs de Batxillerat
o
Focus groups amb professors/es de centres d’educació secundària
o
Focus groups amb directors/es de centres d’educació secundària
16
Descripció dels focus groups d’alumnes:
•
Dinàmica grupal semiestructurada, combinant espais de reflexió individual, posada en comú de
les idees en plenari (tècnica del grup nominal) i debat obert. S’utilitza la tècnica de metaplan9 per
a una eficient recollida i registre de tot el material generat a la sessió.
•
Assistents: 10-12 estudiants per sessió, escollits de manera que siguin representatius de la
diversitat de situacions existents al centre en funció del rendiment acadèmic (alt-mig-baix), sexe
(noia-noi), curs (3r/4t d’ESO, 1r/2n Batxillerat) i elecció d’estudis (CTM / no CTM).
•
Durada: aproximadament 2 hores per sessió.
•
Lloc: realitzades als propis centres educatius seleccionats en funció de la titularitat
(públic / concertat) i ubicació geogràfica (Barcelona / fora de Barcelona).
•
Les sessions van ser dinamitzades per consultors especialitzats d’everis i e-Motiva.
3.1.3 Fase III: Anàlisi de les percepcions
Objectius
Identificar, a través de l’anàlisi de l’opinió dels estudiants, els aspectes i variables d’incidència en el procés de
decisió, la seva importància diferencial i pes específic i les palanques d’actuació necessàries per millorar-lo.
Activitats
Disseny i aplicació d’un qüestionari a una mostra estadísticament significativa d’estudiants.
Disseny d’un qüestionari ad hoc que permetés conèixer la percepció dels alumnes sobre el seu propi procés de
decisió i els factors que hi influeixen, així com el possible impacte derivat de variables demogràfiques i de centre,
amb els requisits següents:
o
Inclusió dels temes clau identificats al voltant de la problemàtica tractada en les entrevistes i grups de treball.
o
Inclusió de les variables clau de segmentació: individuals, sociodemogràfiques i de centre.
o
Ús d’un llenguatge comprensible i directe, que no generés dubtes als alumnes.
(Es van realitzar proves pilot amb estudiants que no formaven part de la mostra).
o
Brevetat, amb la premissa que l’alumne el pogués completar en un temps màxim de 15-20 minuts.
3.2 Mostra seleccionada
Aplicació del qüestionari a una mostra estadísticament representativa, amb les següents característiques:
9
Sistema per a la recopilació d’idees o tècnica de creativitat aplicada en grups de persones. Fou iniciada per Eberhard Schnelle a Hamburg (Alemanya).
17
•
Univers: centres amb estudiants d’ESO i en un Batxillerat com a mínim:
o
Total centres: 661
o
Total estudiants: 297.720
Tècnica de mostreig: Mostreig estratificat, amb estrats representatius de:
•
o
Titularitat / Complexitat (públic A, públic B, públic C, concertat/privat A i B)10
o
Ubicació geogràfica per vegueries
•
Per facilitar la realització del projecte es va escollir com a unitat mostral el centre.
•
Dins de cada unitat mostral es realitza una selecció aleatòria simple.
•
Descripció de la mostra i marge d’error:
o
n=4.704 estudiants de 32 centres
o
Interval de confiança 95%
o
Hipòtesi més desfavorable (p=q=50%)
o
Marge d’error de la mostra:
º
Global ± 1,44 %
º
3r i 4t d’ESO ± 1,92%
ºBatxillerat ± 2,18%
o
Amb la distribució següent:
Centres
Alumnes
Territori
Barcelona
PRIVAT
PÚBLIC
A
B
A
B
C
Total
4
536
2
329
4
424
2
292
2
198
14
1.779-38%
1
183
1
151
1
249
2
414
1
120
4
703-15%
2
414-9%
1
145
1
252
1
276
1
114
1
38
1
102
1
224
1
30
1
155
2
371
Girona
Alt Pirineu i Aran
Lleida
Catalunya Central
Camp de Tarragona
Terres de l’Ebre
Total
4
536-11%
6
1185-25%
8
829-18%
10
1735-37%
1
101
3
483-10%
3
320-7%
3
533-11%
3
472-10%
4
419-9%
32
4.704
Centres/Alumnes
Taula 1: Distribució d’alumnes enquestats per territori i tipologia de centre
10
18
A: nivell socioeconòmic Alt; B: nivell socioeconòmic Mitjà; C: nivell socioeconòmic Baix.
ESO
Nois
Noies
Públic
Privat
Total
3r
592
50%
597
50%
824
68%
383
32%
1207
4t
699
49%
742
51%
1003
69%
456
31%
1459
1291
49%
1339
51%
1827
69%
839
31%
2666
CiT
261
60%
246
42%
292
49%
284
51%
526
H i CS
174
39%
333
56%
298
49%
222
48%
520
3
1%
17
3%
17
2%
3
1%
2%
438
42%
596
58%
607
57%
459
43%
1066
CiT
255
59%
216
42%
279
51%
201
48%
H i CS
170
39%
289
55%
258
46%
206
49%
Arts
8
2%
18
3%
12
2%
15
4%
28
433
45%
523
55%
549
57%
423
43%
972
2162
47%
2458
53%
2983
64%
1721
36%
4704
Total
Total
1r Batx
Arts
Total
50%
48%
20
2n Batx
Total
Total
TOTAL
480
50%
464
47%
3%
Taula 2: Distribució d’alumnes enquestats per gènere, nivell i tipologia de centre
Procedència familiar
Nivell sociocultural familiar
7,5%
ALT
MIXTE CATALUNYAESPANYA O ESPANYA
23,5%
MITJÀ-ALT
MITJÀ-BAIX
BAIX
0%
25,5%
ESTRANGERS NIVELL
MITJÀ-ALT
9,4%
ESTRANGERS NIVELL
BAIX
20%
29,1%
MIXTE NACIONALESTRANGER
34,0%
MITJÀ
51,8%
TOTS DOS CATALUNYA
40%
6,1%
4,3%
8,8%
0%
20%
40%
60%
Figura 5: Distribució d’alumnes enquestats segons nivell sociocultural i procedència familiar
19
4
Resultats
4.1 Visió global de l’estudi
Per a la realització de l’estudi s’han tingut en compte dos moments clau en l’evolució dels estudiants:
ELECCIÓ POST-ESO
3r/4t
Batx CiT + CF Inf i Com
ESO
No ho tinc gens clar
(n=2.666)
Altres estudis
ELECCIÓ BATX
Batx CiT
BATXILLERAT
CiT
(n=1.066)
ELECCIÓ CTM
Enginyeria / Informàtica
Matemàtiques- Física Química
Altres Estudis
Altres Batxillerats
ALTRES
BATXILLERATS
(n=972)
Figura 6: Visió global de l’estudi
•
Decisió post-ESO: el moment de la decisió que es pren en finalitzar l’ESO s’ha estudiat des de
dos punts de vista: per una banda, el dels estudiants d’ESO que han de prendre una decisió a futur i, per altra banda, el dels estudiants de Batxillerat que ja van prendre la decisió
en el seu moment. Aquesta doble perspectiva permet fer-se una idea del pes i l’impacte que
tenen en els resultats els estudiants que després de l’ESO no faran Batxillerat CiT.
•
Decisió post-Batxillerat Científic i Tècnic: es fa focus en dos àmbits: d’una banda, el dels estudiants que volen cursar Enginyeries o Informàtica i, d’altra banda, el dels estudiants que volen
cursar les carreres de Matemàtiques, Física i Química.
21
L’anàlisi es realitza en base a un marc conceptual que relaciona l’elecció d’estudis amb els diferents factors:
•
Factors individuals:
o
Satisfacció i percepció d’utilitat dels estudis
o
Procés de decisió:
º
Quina seria la decisió? (en el moment de l’enquesta)
º
Grau de seguretat en el moment de la decisió
º
Qui influeix en la decisió? Qui més o qui menys? Família, tutors, professors, amics...
º
Informació (de qui es rep, per quins canals o activitats, claredat, utilitat,…):
o
Existeixen pressions per elegir estudis no desitjats? Per part de qui?
ºSobre els itineraris
º
Sobre les carreres universitàries
º
Sobre les sortides professionals
º
Què o qui t’ajudaria a prendre una millor decisió?
Matèries escolars i professors:
o
º
Grat per matèries i professors
ºRendiment acadèmic global
º
Relació amb la tecnologia:
o
Rendiment acadèmic en matèries CTM
º
o
Imatge de les carreres i professions CTM
Factors sociodemogràfics:
•
Coneixement i ús de la tecnologia per part dels estudiants
o
Sexe
o
Posició entre els germans
o
Nivell sociocultural
o
22
•
Factors propis del centre educatiu.
o
Tipologia de centre
o
Nivells educatius existents al centre
o
Territori
Es mostra la relació entre els diferents factors a l’esquema següent:
FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Satisfacció i utilitat dels estudis
Procés de decisió
Importància dels motius de decisió
Pressió per estudis no desitjats
Ajuts desitjats per prende la decisió
Matèries i professors
Grat de les matèries i els professors
ELECCIÓ
Rendiment acadèmic global (curs anterior)
Rendiment acadèmic matèries (curs actual)
Relació amb les TIC
Habilitats pròpies i de l'entorn
Ús personal de les TIC
FACTORS DEL CENTRE
Imatge CTM
Tipologia de centre
Imatge de les carreres
Nivells educatius
Imatge de les professions
Territori
Figura 7: Marc conceptual de l’anàlisi
4.2 Resultats obtinguts
4.2.1 Format de presentació dels resultats
Els resultats de l’estudi es presenten de diferents formes, en gràfics globals o en taules diferencials, que permeten veure els resultats comparats per les diferents variables de segmentació.
S’ha de tenir en compte que els valors de les variables de segmentació (estudis, curs, sexe, etc.) són les variables
escollides per l’alumne i, per tant, no eren obligatòries. És per aquest motiu que hi ha resultats que a l’hora de
segmentar-los no cobreixen tota la mostra global estudiada, ja que hi ha alumnes que no van contestar a les variables que permetien fer aquesta segmentació. A cada gràfic o taula s’indica amb n=valor el nombre corresponent
d’individus que compleixen tots els requisits per aquella anàlisi particular.
A continuació es realitza una breu explicació de com es presentaran els resultats, per poder-la fer servir de guia
per a la seva comprensió.
23
4.2.1.1Gràfics
•
Les preguntes es presentaven al qüestionari en una escala d’1 a 5
•
Es presenta també el terme mitjà de cada ítem
•
A peu de pàgina s’indica el nombre de participants (n=XX) i un recordatori de la llegenda dels gràfics
A continuació es mostra un exemple gràfic:
GENS-POC
BASTANT
Percentatge de
respostes (1-2)
Percentatge de
respostes (3)
MOLT-MOLTÍSSIM
Percentatge de
respostes (4-5)
Terme mitjà
Ítem 1
7,32
Ítem 2
6,97
19% 15%
34%
100%
Peu de pàgina:
24
80%
n=XX
(nombre de respostes)
60%
40%
20%
66%
21%
0%
GENS-POC. (1-2)
20%
45%
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
MOLT-MOLTÍSSIM. (4-5)
4.2.1.2
Taules de comparació per segments
•
Es presenta el percentatge de persones que han respost bastant (3), molt (4) o moltíssim (5)
•
Els resultats es comparen per segments i es valoren en relació al total
A continuació es mostra un exemple gràfic:
Segment 1
Segment 2
Segment 3
TOTAL
Ítem 1
98
94
61
90
Ítem 2
100
85
71
91
Ítem 3
98
92
81
88
Número de
persones
21
11
31
71
Diferència igual o
superior a 10%
respecte el total
Diferència entre
5 i 9% superior
respecte el total
Diferència no
(± 5%) respecte el total
Diferència entre
5 i 9% inferior
respecte el total
Diferència igual o
inferior a 10%
respecte el total
El nombre total de persones (71 a l'exemple) és la suma de les persones dels segments de la taula més
de 3 respostes, tot i que les respostes si es comptabilitzen en total.
Figura 9: Exemple de presentació de resultats en taula de comparació de segments
4.2.2 Presentació de resultats
La mostra d’alumnes enquestats, com s’ha indicat anteriorment, està conformada per alumnes de tercer i quart
d’ESO (2.666 alumnes en total) i per alumnes de primer i segon de Batxillerat (2.038 alumnes en total).
A continuació es presenten els resultats obtinguts amb l’estudi, seguint el següent ordre de presentació:
•
Anàlisi de les respostes de tot el col lectiu d’alumnes (ESO i Batxillerat) sobre la seva elecció
d’estudis post-ESO. Aquí s’ha de tenir en compte que els alumnes d’ESO van respondre sobre
la seva elecció a futur, i els alumnes de Batxillerat, sobre la seva elecció passada.
•
Respecte a aquesta anàlisi sobre l’elecció d’estudis post-ESO, els resultats es presenten de la següent forma:
o
Anàlisi de les respostes de tot l’alumnat enquestat en referència als factors influents en la decisió d’un determinat itinerari educatiu post-ESO.
25
o
Síntesi de les preguntes (realitzada a partir d’una anàlisi factorial) realitzades a tot el col lectiu enquestat i segmentació de resultats:
•
º
Anàlisi de la informació aportada per tot el col lectiu (ESO i Batxillerat), i seg-
mentació de resultats en funció dels factors sociodemogràfics i dels factors de centre educatiu.
•
º
Anàlisi de la informació aportada només considerant el col lectiu d’ESO, i comparativa de resultats amb el total.
º
Anàlisi de la informació aportada només considerant el col lectiu de Batxille-
rat, i comparativa de resultats amb el total.
•
•
•
Anàlisi de les respostes dels alumnes que actualment estan cursant Batxillerat Científic i Tecno-
lògic, sobre la seva elecció d’estudis post-Batxillerat.
4.2.2.1
Elecció d’estudis post-ESO
Presentem en aquest apartat tots els resultats obtinguts en relació a l’elecció dels alumnes per als estudis post-ESO, tant si es tracta dels alumnes de 3r i 4t d’ESO (elecció futura) com dels alumnes de Batxillerat (elecció passada).
ELECCIÓ POST-ESO
3r/4t
ESO
(n=2.666)
Altres estudis
ELECCIÓ BATX
Batx CiT
BATXILLERAT
CiT
(n=1.066)
ELECCIÓ CTM
Matemàtiques - Física Química
Altres Estudis
Altres Batxillerats
ALTRES
BATXILLERATS
(n=972)
Figura 10: Àmbit de resultats: elecció d’estudis post-ESO pel total d’enquestats
Més endavant l’estudi analitza també el procés de decisió dels alumnes de Batxillerat Científic i Tecnològic
envers els estudis post-Batxillerat, i en particular les opcions de l’àmbit CTM.
26
4.2.2.1.1
Moment de decisió i grau de seguretat
Per tal de poder impulsar accions efectives per incrementar les vocacions CTM, un dels elements clau que cal
conèixer és el moment en què els alumnes prenen la seva decisió sobre estudis futurs, i el període en el qual es
va conformant.
Per aquest motiu, es va consultar als alumnes tant per la seva opció futura (en el cas dels estudiants d’ESO) o
passada (en el cas dels estudiants de Batxillerat) com pel grau de seguretat amb el que prenien la decisió:
ESTUDIS FUTURS
Estudiants d’ESO
SEGURETAT EN L’ELECCIÓ
Ho tinc claríssim
Tinc més d'un alternativa
Batx CiT
+ CF Inf i Com
Altres
estudis
Total
15,1%
21,8%
37,0%
29,5%
47,2%
10,4%
15,8%
61,8%
100%
33%
51%
17,7%
16%
5,4%
Total
38,2%
Estudiants de Batxillerat
BATXILLERAT ESCOLLIT
Ho tinc claríssim
32,5%
46%
3,1%
Total
49,4%
Total
26,9%
59,4%
19,2%
33,0%
4,6%
7,7%
50,6%
100%
46%
13,8%
Altres
Batxillerats
8%
Taula 3: Elecció d’estudis posteriors a l’ESO segons seguretat d’elecció
Segons aquesta informació proporcionada pels alumnes:
•
Dels alumnes que estan actualment a l’ESO i que han de decidir què estudiar després de l’ESO, un
37% té claríssim quins estudis farà i un 47,2% té més d’una alternativa per escollir. Segons això, la gran
majoria de l’alumnat (aproximadament un 84%) té bastant o molt clar quins estudis realitzarà al finalitzar
aquesta etapa educativa. D’aquest 84% d’alumnes, un 33% té bastant o totalment decidit que realitzarà
un Batxillerat o un Cicle Formatiu científic-tecnològic (CiT).
•
Respecte als alumnes que estan a Batxillerat, un 59,4% tenia claríssim quins estudis faria després de
l’ESO i un 33% tenia més d’una alternativa; el que significa que més d’un 90% d’alumnes sabia què faria
després de l’ESO. Només un 7,7% d’aquest alumnat no tenia clar quins estudis realitzaria quan finalitzés
l’ESO.
27
L’augment en la seguretat de la decisió pels alumnes de Batxillerat probablement respon, per una banda, a què
bona part dels alumnes indecisos acaben optant per altres alternatives al Batxillerat i, per una altra, a una modificació del record un cop s’ha realitzat l’elecció.
Es mostra a continuació la distribució d’alumnes per opció d’estudis post-ESO escollits, així com l’evolució de 3r
a 4t d’ESO en aquesta elecció:
32,1
Batxillerat: ciències i tecnologia
38%
6,1
Cicle formatiu d'informàtica i comunicacions
Batxillerat: humanitats i ciències socials
29,2
Altres cicles formatius
13,3
Altres estudis: artístics, esportius...
7,5
Batxillerat: arts
62%
6,4
Cicle formatiu de ciència:
química, sanitat, ...
4,4
1,0
Deixar d’estudiar i buscar feina
n=2666
0
20
40
60
80
100
Percentatge de respostes
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
3r ESO
33
19
48
100
1197
4t ESO
33
13
54
100
1441
Figura 11: Elecció d’estudis posteriors a l’ESO – Estudiants d’ESO
Aquests resultats indiquen que la inclinació per cursar estudis CTM probablement es defineix amb anterioritat, sigui a principis de secundària o a la primària. A l’inici de l’ESO l’elecció ja està molt formada: el percentatge
d’alumnes que no té clar què fer és relativament baix, i elevat el percentatge dels que tenen clar que no triaran
opcions CTM. A més a més, el percentatge d’alumnes que vol cursar estudis CTM no varia entre 3r i 4t d’ESO ja
que els que tenen dubtes, normalment, es decanten per altres tipus d’estudis.
En els següents apartats de resultats, l’opció d’estudis escollits i el grau de seguretat en aquesta elecció serà
aplicat com una variable de segmentació, i ens permetrà identificar els factors diferencials entre els alumnes CTM
i la resta. D’aquesta manera, considerarem tres grups d’alumnes:
•
Batx i CF CiT: alumnes que amb molta seguretat o amb alternatives optaran per un itinerari CTM.
•
No ho tinc gens clar: alumnes que no tenen gens clar quina opció triaran.
•
Altres estudis: alumnes que amb molta seguretat o amb alternatives optaran per un itinerari no CTM.
28
Es mostren a continuació els resultats de l’anàlisi dels factors individuals de l’alumne:
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
FACTORS DEL CENTRE
Imatge CTM
Tipologia de centre
Nivells educatius
Territori
Figura 12: Marc conceptual d’anàlisi: factors individuals
4.2.2.1.2
Satisfacció, rendiment i utilitat dels estudis
En aquest apartat presentem els resultats obtinguts sobre el grau de satisfacció que els alumnes tenen
respecte als estudis que estan realitzant (ESO o Batxillerat), independentment de l’itinerari escollit o desitjat.
Els resultats de l’enquesta indiquen:
Promig
p01 - Satisfacció estudis actuals
n=4704
19%
55,4
100%
80%
60%
40%
20%
44%
0%
GENS-POC. (1-2)
20%
37%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
Figura 13: Satisfacció amb els estudis actuals
El 37% dels alumnes enquestats està moltíssim (puntuació 5) o molt (puntuació 4) satisfet amb els estudis
que està realitzant, un 44% dels alumnes està bastant (puntuació 3) satisfet i un 19% està poc (puntuació 2)
o gens (puntuació 1) satisfet amb els seus estudis.
29
Respecte a la utilitat d’estudiar i com els pot ajudar en un futur, els resultats obtinguts indiquen el següent:
**** - Estudiar t’ajudarà a...
Promig
p02 - Trobar una bona feina
75,1
8%
p03 - Ser un ciutadà més responsable
55,7
23%
p04 - Ser una persona feliç
52,5
19%
36%
26%
100%
n=4704
80%
60%
40%
73%
41%
40%
20%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
34%
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 14: Utilitat dels estudis
Majoritàriament els alumnes tenen una visió d’utilitat dels estudis, molt enfocada a trobar una bona feina. En menor mesura, tot i ser majoritàriament positiva, se situa la percepció dels estudis com a mitjà per ser una persona
més responsable o feliç.
En relació al coneixement que tenien sobre els estudis que farien o que havien escollit cursar en el moment de la
decisió els resultats obtinguts són:
**** - Coneximent dels estudis futurs
Promig
p06 - Matèries i esforç requerit
55,0
p07 - Estudis posteriors
55,6
p04 - Sortides professionals
49,1
21%
27%
35%
100%
n=4704
43%
80%
60%
40%
20%
36%
33%
40%
35%
30%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 15: Coneixement dels estudis a realitzar
S’observa com els alumnes coneixen millor allò que els és més proper: tenen més clar com seran les matèries i els
estudis posteriors que no pas les sortides professionals dels estudis. Són resultats esperats, però poden apuntar
a un cert nivell de desconeixement de determinats àmbits professionals.
Agrupant aquestes respostes mitjançant la tècnica d’anàlisi factorial, per facilitar l’anàlisi comparativa per diferents
variables de segmentació, obtenim:
**** - Satisfacció i utilitat
Promig
F03 - Utilitat déstudiar
per trobar feina
75,1
8%
F01 - Satisfacció amb els
estudis actuals
55,4
19%
F02 - Coneixement dels estudis
futurs i sortides professionals
F04 - Utilitat déstudiar per ser
més feliç i millor persona
n=4704
19%
24%
53,2
100%
80%
60%
40%
20%
44%
34%
23%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
Figura 16: Satisfacció i utilitat dels estudis
30
37%
42%
31%
59,7
73%
46%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
Considerant únicament les respostes dels alumnes d’ESO, i segmentant per la decisió d’estudis post-ESO i grau
de seguretat, obtenim:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
85
68
77
78
76
64
70
71
79
44
74
71
96
88
95
94
865
418
1355
2666
estudis actuals
per trobar feina
Nombre de persones
Percentatge bastant-molt-moltíssim
Taula 4: Satisfacció i utilitat dels estudis – Estudiants d’ESO
Els alumnes CTM mostren un major grau de satisfacció amb els estudis, així com una millor percepció de la utilitat
d’estudiar que la resta d’alumnes. Els alumnes amb un major grau d’inseguretat en la seva elecció futura mostren
uns nivells de satisfacció amb els estudis actuals i un coneixement dels estudis futurs i sortides professionals molt
per sota de la mitjana global.
Si considerem només les respostes dels alumnes de Batxillerat obtenim:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
86
60
80
81
88
57
86
84
92
80
90
90
69
47
69
67
931
154
925
2038
estudis actuals
per trobar feina
Nombre de persones
Taula 5: Satisfacció i utilitat dels estudis – Estudiants de Batxillerat
En general no hi ha diferències substancials entre les respostes dels alumnes d’ESO i dels de Batxillerat. Novament, els alumnes indecisos mostren nivells més baixos en tots els aspectes avaluats.
31
4.2.2.1.2.1
Motius per escollir uns determinats estudis
Entre els diferents motius apuntats per l’elecció d’estudis, els alumnes han indicat:
Promig
p09c - Exercir la professió desitjada
69,4
p09b - Fer la carrera desitjada
65,6
p09a - Contingut del estudis
56,5
21%
p09k - Continuar estudiant
sigui com sigui
62,3
22%
p09d - Guanyar molts diners
56,9
22%
39%
39%
p09e - Trobar feina amb facilitat
56,1
23%
39%
38%
p09g - El prestigi dels estudis
50,9
p09i - Tenir una professió amb
repercussió social
46,2
p09f - Els professors/es que tindràs
34,7
p09j - Facilitat dels estudis
23,7
77%
p09h - Tenir la professió dels pares
19,0
79%
n=4704
11%
26%
15%
27%
33%
37%
27%
28%
17%
20%
0%
16%
6%
12%
40%
53%
37%
56%
60%
38%
25%
36%
80%
58%
41%
30%
100%
63%
9%
20%
40%
GENS-POC. (1-2 )
60%
ASTANT. (3)
80%
100%
Figura 17: Importància dels motius en l’elecció post-ESO
Segons els resultats obtinguts, els principals factors que motiven la decisió post-ESO dels estudiants, tant a l’ESO
(decisió a futur) com al Batxillerat (decisió passada), són el futur professional (exercir la professió desitjada, fer la
carrera desitjada) i a continuació el propi contingut dels estudis (m’agraden i se’m donen bé).
Tenint en compte aquestes respostes, les motivacions per seleccionar un itinerari determinat es podrien agrupar
de la següent forma:
**** - Motius délecció
Promig
F12 - Vocació (mágrada...)
64,3
F13 - Utilitat (trobar feina...)
53,4
F14 - Facilitat (són fàcils déntrar...)
23,7
n=4704
11%
34%
25%
77%
100%
80%
60%
40%
44%
17%
20%
55%
0%
31%
6%
20%
GENS-POC. (1-2 )
40%
60%
ASTANT. (3)
80%
100%
Figura 18: Motivació dels estudiants en l’elecció post-ESO - Global
És a dir, els alumnes, majoritàriament, seleccionen un itinerari determinat per vocació i, en segon terme, per raons
d’utilitat. Molt minoritàriament admeten raons de facilitat dels estudis futurs.
32
No obstant, aquestes respostes poden estar fortament condicionades pel que és considerat socialment correcte
o acceptable, ja que en qualsevol grup culturalment proper les respostes a determinades qüestions es troben
modulades dins un marc comú de comportament.
En la síntesi diferencial, els resultats aporten nova informació:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
95
79
90
90
87
77
85
85
Nombre de persones
16
23
27
23
865
418
1355
2666
Taula 6: Motivació dels estudiants en l’elecció post-ESO – Estudiants d’ESO
En Batxillerat les respostes resulten similars:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
94
60
87
88
62
60
62
62
15
30
31
24
931
154
925
2038
Nombre de persones
Taula 7: Motivació dels estudiants en l’elecció post-ESO – Estudiants de Batxillerat
Analitzant aquesta informació diferenciada entre els alumnes CTM i la resta, veiem que, si bé els motius vocacionals i d’utilitat són els més valorats, no resulten factors clau a l’hora d’escollir un itinerari CTM. En canvi, la
facilitat dels estudis sí resulta un factor diferencial entre alumnes CTM i la resta, ja que pràcticament es
duplica el percentatge d’alumnes que indiquen aquest motiu en els grups d’indecisos i d’altres estudis respecte
al grup d’alumnes CTM.
33
4.2.2.1.2.2
Influències i pressions en l’elecció
Per tal d’entendre millor el procés de decisió dels estudiants, es pregunta per les influències que els alumnes han
rebut per prendre la seva decisió:
Promig
p10f - Pares
58,9
p10q - Informació dínternet
42,3
p10b - Tutors/es
34,7
p10g - Germans/es
33,0
60%
p10r - Programes vistos a TV
31,5
61%
22%
p10a - Amics / amigues
30,6
64%
25%
p10k - Xerrades informatives, taules rodones...
26,2
p10p - Professionals en exercici
25,6
p10c - Professors/es de ciències i tecnologia
p10d - Professors/es de ciències soc.
llengües, música...
p10h - Alumnes de cursos superiors del teu
centre/institut
p10j - Alumnes universitaris
25%
27%
44%
48%
30%
56%
26%
27%
17%
17%
67%
23%
17%
11%
23%
10%
68%
18%
14%
25,9
70%
18%
12%
25,0
72%
18%
10%
23,3
72%
18%
10%
21,8
74%
15%
11%
p10l - Saló de lénsenyament
20,9
74%
16%
p10i - Antics alumnes del teu institut/centre
19,5
77%
15%
8%
7%
10%
p10e - Orientadors i psicopedagogs
18,9
79%
14%
p10s - Cosmocaixa o activitats divulgatives similars
19,2
79%
14%
7%
p10m - Visites a universitats
17,1
80%
13%
7%
p10n - Visites a centres de formació professional
15,8
82%
11%
p10o - Visites a empreses o institucions
15,6
83%
11% 6%
n=4704
100%
80%
60%
40%
20%
7%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
A continuació es mostren les influències anteriors agrupades segons l’anàlisi factorial:
Promig
25%
27%
48%
F06 - Pares
58,9
F08 - Internet / TV
41,4
60%
18%
29,5
75%
19%
F09 - Alumnes (univ. / cursos superiors, ...)
21,3
78%
16%
F05 - Factors externs (visites, xerrades, ...)
59,7
82%
14% 4%
n=4704
100%
80%
60%
40%
20%
0%
GENS-POC. (1-2)
22%
6%
6%
20%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
De la gràfica anterior es pot observar com el factor que més influeix en els alumnes a l’hora de decidir què faran
després de l’ESO són els pares, seguit de la informació que obtenen a Internet i a la TV i dels tutors i tutores a
l’escola. Els amics i amigues o els germans, a priori considerats com a més influents, se situen per darrera.
34
Si ho analitzem pels alumnes que actualment estan cursant l’ESO, segmentant per l’itinerari seleccionat, tenim:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
F08 - Internet / TV
50
42
49
48
F05 - Factors externs
(visites, xerrades, ...)
20
18
21
21
**** - Infuències en lélecció
29
27
32
30
F06 - Pares
80
77
83
81
F09 - Alumnes
(univ. /cursos superiors...)
22
21
27
24
865
418
1355
2666
(tutors, amics, germans,..)
Nombre de persones
Si considerem només les respostes donades per part dels alumnes que ja estan al Batxillerat i que indiquen
quines influències els van marcar més a l’hora de seleccionar un itinerari, segmentant també per itinerari
seleccionat, els resultats són:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
33
22
27
29
19
18
18
19
14
12
19
15
18
16
21
19
F08 - Internet / TV
F09 - Alumnes
F06 - Pares
Nombre de persones
66
67
70
68
931
154
925
2038
Pel que es pot observar, les influències en la decisió post-ESO no suposen un factor diferencial entre els diferents
grups. En qualsevol cas, cal tenir-les en consideració en el disseny i planificació d’iniciatives encaminades al foment de vocacions, ja siguin en l’àmbit CTM o no.
35
Respecte a l’existència de pressions per escollir estudis no desitjats, els resultats són els següents:
Promig
83%
9%
8%
p11e - Pares
15,7
p11c - Professors/es
9,2
91%
5%
4%
p11b - Tutors/es
8,5
91%
6%
3%
p11f - Germans/es
7,2
93%
4%
3%
p11d - Orientadors i
psicopedagogs
5,7
94%
4%
2%
P11a - Amics/amigues
5,9
95%
3%
2%
n=4704
100%
80%
60%
40%
20%
0%
GENS-POC. (1-2)
20%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
Figura 21: Pressions per escollir estudis no desitjats post-ESO
S’observa que els alumnes no se senten pressionats per escollir uns estudis que no volen. Com en el cas anterior,
el factor que més podria influir en un canvi d’elecció i seleccionar un itinerari no desitjat són els pares.
36
4.2.2.1.2.3
Ajuts desitjats per prendre la decisió
Si bé és veritat que, segons els resultats anteriors, la gran majoria d’alumnes quan arriben a tercer d’ESO tenen
ja decidit quin itinerari formatiu seguiran, hi ha factors que indiquen que els podrien ajudar a prendre una millor
decisió de formació futura:
Promig
p12i - Més informació sobre les
sortides professionals
56,9
p12b - Més informació sobre
els batxillerats
52,7
p12h - Parlar amb professionals
en exercici
48,0
p12c - Parlar més amb els teus
tutors/es i orientadors/es
44,1
p12j - Visitar empreses o institucions
43,9
44%
27%
29%
p12g - Parlar amb estudiants
universitaris
42,4
44%
28%
28%
p12d - Parlar amb estudiants
de batxillerat
40,9
46%
31%
23%
p12f - Visitar línstitut / centre on
faràs els estudis
39,2
50%
24%
26%
p12a - Més informació sobre
els cicles formatius
39,8
51%
23%
26%
p12e - Parlar amb estudiants de
cicles formatius
31,9
n=4704
27%
27%
46%
32%
29%
39%
38%
27%
35%
42%
32%
26%
61%
100%
80%
60%
40%
22% 17%
20%
0%
GENS-POC. (1-2)
20%
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 22: Ajuts desitjats per prendre la decisió a l’ESO
Els ajuts que es demanen majoritàriament per a prendre la decisió post-ESO són: disposar de més informació
sobre les sortides professionals, més informació sobre els batxillerats i poder parlar amb professionals en exercici.
37
4.2.2.1.2.4
Atès que el factor vocacional té un pes molt important en la decisió, és important analitzar la percepció de
l’alumnat envers les matèries i els professors a l’ESO:
Promig
**** - Grat per les matèries i
els professors ESO
F19 - Llengües
48,4
F16 - Informàtica
57,3
37%
38%
38%
25%
18%
44%
19%
42%
56,7
39%
F18 - Biologia, geologia i naturals
51,6
42%
F20 - Matemàtiques
52,9
45%
15%
40%
F22 - Educació visual i plàstica
51,1
47%
16%
37%
F17 - Tecnologia
47,1
53%
14%
33%
F23 - Física i química
42,7
19%
26%
n=4704
55%
100%
80%
60%
40%
20%
22%
0%
36%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 23: Grat per les matèries i els professors d’ESO
Es pot observar que la matèria i els professors que els alumnes han valorat com que els agraden molt o moltíssim
en més percentatge, dins de l’àmbit CTM, és la d’informàtica. Les matemàtiques, que en les fases d’anàlisi de
dades i anàlisi de les pràctiques s’apuntava com a la matèria més limitant per incrementar el nombre d’alumnes
CTM, se situa a prop del nivell de la biologia, la geologia i les ciències naturals. En canvi, la tecnologia, la física i la
química s’identifiquen com les matèries sobre les que cal treballar més per resultar interesants als alumnes d’ESO.
38
La síntesi diferencial a l’ESO confirma que el grat per les matèries i professors CTM és el que determina si un
estudiant optarà per un itinerari CTM:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
69
42
30
45
F20 - Matemàtiques
73
45
43
53
70
52
47
56
F17 - Tecnologia
60
48
42
49
F16 - Informàtica
66
64
63
64
els professors ESO
61
52
62
60
47
52
55
52
F19 - Llengües
61
57
69
65
865
418
1355
2666
Nombre de persones
Taula 10: Grat per les matèries i professors ESO – Només ESO
Respecte el grat per la resta de matèries i professors, les diferències són poc o gens significatives.
Les dades pels alumnes de Batxillerat són similars a les de l’ESO, si bé s’accentua la diferència en les matèries i
professors de llengües i humanitats:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
67
28
24
45
F20 - Matemàtiques
75
38
42
57
74
56
47
60
F17 - Tecnologia
57
40
33
45
F16 - Informàtica
61
66
56
59
50
57
57
54
57
61
68
62
els professors ESO
F19 - Llengües
Nombre de persones
55
45
67
60
931
154
925
2038
Taula 11: Grat per les matèries i professors ESO – Només Batxillerat
39
Per finalitzar amb les matèries, es consulta als alumnes per aquelles que creuen que fomenten més l’interès per
les Enginyeries i la Informàtica:
Promig
**** - ESO
p15c - Informàtica
55,1
p15e - Tecnologia
49,8
p15d - Matemàtiques
47,2
p15a - Física
33,4
p15b - Química
30,0
33%
22%
39%
45%
20%
41%
41%
22%
60%
64%
37%
19%
21%
20%
16%
**** - Batxillerat
p15d - Matemàtiques
33,8
p15g - Treball de recerca
28,1
57%
19%
24%
66%
16% 18%
p15c - Física
27,3
66%
15% 19%
p15a - Dibuix tècnic
27,3
67%
14% 19%
p15f - Tecnologia industrial
26,3
68%
13% 19%
p15b - Electrotècnica
23,2
71%
13% 16%
p15e - Química
22,3
73%
14% 13%
n=4704
100%
80%
60%
40%
20%
0%
GENS-POC. (1-2)
20%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
Figura 24: Valoració de les assignatures i el seu foment per les Enginyeries i la Informàtica
Les diferències entre les respostes a ESO i Batxillerat són significatives: mentre a l’ESO la informàtica i la tecnologia resulten destacades, a Batxillerat són les matemàtiques i el treball de recerca les matèries identificades com
de més potencial per fomentar l’interès per les Enginyeries i la Informàtica.
40
4.2.2.1.2.5
Expedient i rendiment acadèmic
Consultats els alumnes pel seu expedient acadèmic, els resultats globals obtinguts són:
Promig
**** - Expedient acadèmic
(Insuf / Suf-Bé / Not-Excel)
p101 - Nota global (curs anterior)
71,7
0%
p105 - Tecnologia (nota actual)
41,7
14%
p103 - Física (nota actual)
43,3
20%
41%
p104 - Química (nota actual)
43,1
21%
40%
39%
p102 - Matemàtiques (nota actual)
57,9
24%
41%
35%
100%
n=4704
80%
60%
40%
20%
50%
50%
41%
0%
GENS-POC. (1-2)
20%
45%
39%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
Figura 25: Expedient acadèmic dels alumnes
La síntesi diferencial ens il lustra com la inclinació cap als estudis CTM ve condicionada per un bon rendiment en
les matèries d’aquest àmbit:
•
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
59
30
25
38
55
34
25
38
53
26
23
33
62
38
35
45
65
38
39
(Notable-Excel·lent)
47
Taula 12: Expedient acadèmic dels alumnes d’ESO (selecció Post-ESO)
El 59% dels alumnes d’ESO que han decidit cursar un Batxillerat o Cicle Formatiu de Ciència i Tecnologia, té en el
seu expedient acadèmic un Notable o Excel lent en Química (considerant la nota actual), per només un 25% dels
alumnes que opten per altres estudis. Aquesta diferència es produeix en les matèries CTM i l’expedient global.
•
41
A Batxillerat la situació és similar:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
60
35
35
47
49
20
29
41
48
24
29
41
63
32
46
53
42
26
36
38
Taula 13: Expedient acadèmic dels alumnes de Batxillerat (selecció Post-ESO)
A Batxillerat, veiem que un bon expedient facilita l’elecció d’estudis CTM, mentre que els alumnes amb un rendiment més baix són els que tenen més dubtes en l’elecció.
42
4.2.2.1.2.6
Es presenten els resultats en consultar sobre les habilitats personals dels estudiants en relació amb les TIC, i la
percepció que tenien sobre les habilitats de les persones del seu voltant:
Promig
p25 - Se´t donen bé les TIC?
46,0
p25a - I als teus amics/amigues?
46,7
p25f - I als teus professors
de ciències?
44,1
p25d - I als teus germans?
40,6
p25b - I al teu pare?
40,1
p25e - I al teu tutor/a?
35%
35%
30%
30%
45%
35%
25%
39%
26%
30%
43%
27%
47%
30%
23%
35,9
50%
32%
18%
p25g - Professors llengües, ciències
socials, humanitats i arts
33,8
54%
34%
12%
p25c - I a la teva mare?
29,0
n=4704
66%
100%
80%
60%
40%
23% 11%
20%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 26: Habilitats personals i de l’entorn en l’ús de les TIC
Destaca especialment la percepció dels alumnes de manca de domini en l’ús de les TIC de les mares, majoritàriament considerades poc o gens hàbils amb les TIC.
Addicionalment, s’ha preguntat sobre la utilització que fan de les TIC, observant els següents resultats:
43
Promig
5%
13%
82%
p26a - Internet
80,2
p26c - Xarxes socials:
Facebook, Tuenti
74,9
p26j - Word
59,4
19%
p26e - Telèfon mòbil
65,2
21%
p26b - Mail
59,7
22%
28%
50%
p26g - TV
57,8
25%
29%
46%
p26d - Intranet del centre / institut
(si n´hi ha)
43,2
43%
29%
28%
p26i - Powerpoint
43,4
43%
32%
25%
p26r - Videojocs i consoles
41,2
52%
17%
p26k - Excel
30,2
65%
20%
p26h - Libre electrònic
21,2
11%
15%
33%
100%
80%
60%
40%
48%
19%
75%
n=4704
74%
60%
31%
15%
13%
20%
0%
12%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 27: Ús personal de les TIC
Els alumnes interactuen amb les TIC principalment a través de l’ús general d’Internet i la presència en xarxes
socials.
Els resultats agrupats segons l’anàlisi factorial són:
Promig
**** - Habilitat de les TIC
F38 - Jo mateix
47,9
F40 - Amics i germans
50,7
F41 - Professors i tutors
40,1
F39 - Pares
40,3
35%
45%
80%
60%
40%
30%
25%
31%
40%
62%
100%
n=4704
35%
44%
20%
20%
0%
15%
18%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
Figura 28: Habilitat amb les TIC
**** - Ús de les TIC
F36 - Social i lúdic
Promig
67,3
10%
40,9
n=4704
28%
48%
100%
80%
60%
40%
20%
0%
GENS-POC. (1-2)
Figura 29: Utilització de les TIC
44
62%
38%
20%
14%
40%
BASTANT. (3)
60%
80%
100%
Si revisem els resultats de la síntesi diferencial, s’obtenen els següents resultats:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
F38 - Jo mateix
75
62
62
66
F39 - Pares
45
35
40
41
60
57
56
58
56
55
53
54
92
86
89
89
55
48
55
54
865
418
1355
2666
Nombre de persones
Taula 14: Habilitat i ús de les TIC – Estudiants d’ESO
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
F38 - Jo mateix
69
56
59
63
F39 - Pares
37
25
33
34
59
50
57
58
51
51
49
50
52
40
51
51
Nombre de persones
91
87
90
90
931
154
925
2038
Taula 15: Habilitat i ús de les TIC – Estudiants de Batxillerat
L’habilitat que els alumnes consideren que tenen en l’ús de les TIC resulta un factor diferencial entre els alumnes
CTM i la resta. L’ús que se’n fa, principalment social i lúdic, no resulta clau en l’elecció d’itinerari pels alumnes.
45
4.2.2.1.3
Imatge de les Ciències, la Tecnologia i les Matemàtiques
Es mostra a continuació la visió dels alumnes respecte als estudis i sortides professionals en l’àmbit CTM, on s’ha
distingit entre Enginyeries i Informàtica, per una banda, i Matemàtiques, Física i Química, per una altra.
**** - De les carreres
Promig
p21d - Moltes sortides
professionals
51,3
p21e - Permeten trobar feina fàcilment
46,3
p21g - Són carreres per homes
41,7
40%
29%
31%
p21c - Sóc capaç de fer-les
38,9
45%
33%
22%
p21f - Són carreres per dones
32,3
p21a - Són fàcils dèntrar
29,9
p21h - Són per “frikis”
26,0
69%
p21b - Són facils dàcabar
22,9
76%
25%
38%
33%
37%
39%
58%
28%
23%
19%
23% 13%
64%
13% 18%
18%
6%
**** - Dels professionals
p22b - Guanyen salaris elevats
51,8
p22f - Feina amb alt impacte
a la societat
p22c- Fan feines variades
i creatives
49,8
23%
48,0
p22a - Prestigi social
45,1
p22e - Bon horari laboral
41,0
p22d - Són feines fàcils
23,9
38%
28%
42%
33%
38%
77%
100%
n=4704
41%
28%
80%
60%
20%
30%
43%
24%
45%
17%
16%
40%
36%
34%
7%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 30: Imatge de les Enginyeries i la Informàtica
**** - De les carreres
Promig
p23d - Moltes sortides
professionals
49,7
p23e - Permeten trobar feina fàcilment
44,2
p23g - Són carreres per homes
39,9
42%
32%
26%
p23f - Són carreres per dones
38,8
44%
31%
25%
p23c - Sóc capaç de fer-les
36,0
p23a - Són fàcils dèntrar
23,2
p23h - Són per “frikis”
21,7
p23b - Són facils dàcabar
19,5
28%
38%
36%
34%
39%
51%
25%
30%
19%
76%
16%
8%
76%
11%
13%
83%
13% 4%
**** - Dels professionals
p24b - Guanyen salaris elevats
50,2
p24a - Prestigi social
47,1
p24f - Feina amb alt impacte
a la societat
48,0
p24e - Bon horari laboral
39,3
p24c- Fan feines variades
i creatives
40,4
p24d - Són feines fàcils
19,6
n=4704
40%
34%
31%
26%
40%
29%
32%
36%
32%
44%
15%
41%
43%
82%
100%
80%
60%
40%
35%
22%
13% 5%
20%
0%
20%
GENS-POC. (1-2)
40%
BASTANT. (3)
Figura 31: Imatge de les Matemàtiques, Física i Química
46
60%
80%
100%
Tot i que els alumnes consideren que les carreres CTM ofereixen moltes sortides professionals, que permeten
trobar feina amb facilitat i que es guanyen salaris elevats, també consideren que són carreres difícils d’acabar i
que tenen associades feines que no són fàcils de dur a terme. Més del 60% dels enquestats considera molt difícil
entrar a les carreres CTM i més del 75% considera molt difícil finalitzar-les. I una dada a destacar, al voltant del
50% dels enquestats no es considera capacitat per cursar carreres CTM: 45% en el cas de les Enginyeries i la Informàtica i un 51% pels estudis de Matemàtiques, Física i Química.
Les notes de tall per accedir a estudis universitaris en la majoria d’aquestes titulacions són, en l’actualitat, baixes. Tanmateix, sembla que els alumnes tenen interioritzada una visió de dificultat de tot el que envolta les CTM,
de manera que no relacionen la pregunta sobre la facilitat d’accés als estudis amb la nota requerida en cas que
coneguin aquesta realitat.
El resultats agrupats en relació a la imatge de les CTM resulta en:
Promig
**** - Imatge Enginyeries i Informàtica
F24 - Atractiu i prestigi
50,0
F27 - Sortides professionals
55,2
F25 - Sóc capaç fer-les
40,8
F32 - Sexista
41,0
F34 - Frikis
27,4
23%
53%
34%
45%
38%
33%
49%
69%
24%
28%
22%
28%
23%
13% 18%
**** - Imatge MFQ
47,7
53,0
F33 - Sexista
42,8
37,5
F35 - Frikis
22,9
29%
44%
76%
80%
60%
40%
35%
30%
26%
30%
11%
20%
22%
27%
51%
100%
n=4704
49%
38%
0%
GENS-POC. (1-2)
19%
13%
20%
40%
60%
BASTANT. (3)
80%
100%
Figura 32: Imatge de les carreres CTM
Els resultats de la síntesi diferencial mostren el següent:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
80
58
50
61
75
62
61
66
85
73
75
78
F32 - Sexista
57
46
52
53
F34 - Frikis
25
33
30
29
76
46
39
52
75
60
64
67
81
64
72
74
F33 - Sexista
65
50
58
59
F35 - Frikis
19
29
22
22
865
418
1355
2666
Total
**** - Imatge Enginyeries i
Informàtica
**** - Imatge MFQ
Nombre de persones
Taula 16: Imatge de les carreres CTM – Estudiants d’ESO
47
Tot i que en la majoria de factors analitzats veiem diferències entre els alumnes CTM i la resta, destaca especialment la capacitat auto-percebuda. Si els resultats globals ens mostren que al voltant del 50% dels alumnes
no es veuen capaços de cursar estudis CTM, veiem ara com aquest és el factor diferencial més destacat entre
alumnes CTM i la resta. La no elecció d’estudis CTM ve marcada per una percepció dels alumnes de no
capacitat per finalitzar amb èxit aquests itineraris.
Es tanca així el cercle que s’apuntava amb el grat per matèries i professors i les dades d’expedient acadèmic. Els
alumnes CTM són aquells que respecte les matèries i estudis CTM compleixen amb: “m’agraden; se’m donen
bé; em sento capaç”.
Un altre aspecte important a considerar és la visió negativa de gènere en relació a les dones i la tecnologia, especialment entre el grup d’alumnes CTM. No s’observen, en canvi, altres estereotips com ara la idea de què les
professions CTM són per “frikis”.
Els resultats en el grup d’alumnes de Batxillerat és similar al d’ESO:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
64
41
28
47
73
50
58
65
24 - Atractiu i prestigi
81
65
71
75
F32 - Sexista
51
47
44
48
F34 - Frikis
33
31
34
33
63
25
27
44
72
54
64
67
58
51
53
55
F33 - Sexista
55
49
51
53
F35 - Frikis
28
25
27
27
931
154
925
Informàtica
**** - Imatge MFQ
Nombre de persones
2038
Taula 17: Imatge de les carreres CTM – Només Batxillerat
Els alumnes de Batxillerat que van decidir realitzar un itinerari formatiu CTM, com en el cas de l’ESO, són els que
més creuen que són capaços de realitzar les carreres com Enginyeria i Informàtica, o com Matemàtiques, Física o
Química. No obstant, destaca que la percepció de capacitat per cursar aquests estudis disminueix entre 10 i 15
punts percentuals dins el grup d’alumnes CTM respecte a la visió que tenen aquest mateix grup a l’ESO.
En resum, la percepció de les carreres CTM com a atractives i de prestigi disminueix de l’ESO al Batxillerat. El grup
d’estudiants que no té clar què estudiar és el que les percep com a menys atractives i de prestigi.
Es detecten estereotips/models negatius de gènere en relació a les dones i la tecnologia; en canvi no es perceben
estereotips d’altres tipus (carreres per “frikis”).
48
De forma majoritària, els estudiants tenen una visió positiva de les carreres i professionals CTM. Tot i així, encara
hi ha un percentatge important d’alumnes que desconeix aquesta realitat: a Batxillerat, el 50% dels alumnes que
no tenia clar el que estudiarien considera que les Enginyeries i la Informàtica tenen poc o gens futur professional, i
només el 58% dels estudiants de batxillerat que ha escollit la modalitat científic-tecnològica creu que les carreres
de Matemàtiques, Física i Química tenen un bon futur professional.
4.2.2.1.4
Alumnes d’ESO – Altres factors d’influència
Seguint amb el marc conceptual d’anàlisi definida per a l’estudi, es presenten els resultats de l’elecció d’estudis
post-ESO obtinguts per als factors no individuals, que hem agrupat en factors sociodemogràfics i en factors de
centre educatiu (tipologia).
Es mostren els resultats per als alumnes d’ESO:
ELECCIÓ POST-ESO
3r/4t
ESO
(n=2.666)
Altres estudis
Figura 33: Mostra d’alumnes analitzats
49
4.2.2.1.4.1
Influència de variables sociodemogràfiques
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
FACTORS DEL CENTRE
Imatge CTM
Tipologia de centre
Nivells educatius
4.2.2.1.4.1.1
Territori
Desglossament de resultats – Composició per gènere
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
Nois
40
17
43
100
1279
Noies
26
15
59
100
1325
Taula 18: Composició per SEXE
En aquesta primera taula ja es pot observar que hi ha una diferència de 14 punts percentuals entre nois i noies a
l’hora de seleccionar un Batxillerat o Cicle Formatiu CiT. Les noies es decanten molt més per estudis no relacionats amb CTM.
Observar que la mostra d’estudiants d’ESO analitzats és de 2.638 alumnes, quan realment la mostra d’alumnes
d’ESO enquestats estava composada per 2.666 alumnes. Aquesta diferència s’explica pel fet que va haver-hi
alumnes que no van contestar les preguntes de gènere i no s’ha pogut tenir en compte les seves respostes al fer
la segmentació.
50
4.2.2.1.4.1.2
Desglossament de resultats – Composició per germans
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
40
17
43
100
1279
37
18
45
100
170
Noi gran
44
15
41
100
490
Noi mitjà
33
18
49
100
135
Noi petit
38
18
44
100
459
Total Nois
Taula 19: Composició per GERMANS – Nois
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
26
25
59
100
1325
28
10
62
100
170
Noia gran
29
15
56
100
449
Noia mitjana
23
16
61
100
191
Noia petita
25
16
59
100
498
Total Noies
Taula 20: Composició per GERMANS – Noies
La influència del fet de tenir germans, així com la posició ocupada entre ells, sembla no ser significativa per
l’elecció d’estudis CTM. Únicament en el cas de nois en posició mitjana entre els germans s’observa una diferència que podria ser considerada significativa.
51
4.2.2.1.4.1.3
Desglossament de resultats – Composició per nivell sociocultural familiar
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
Alt
44
12
44
100
174
Mitjà-Alt
34
14
52
100
569
Mitjà
38
14
48
100
794
Mitjà-Baix
29
17
54
100
595
Baix
24
19
57
100
258
Taula 21: Composició per NIVELL SOCIOCULTURAL FAMILIAR
El nivell sociocultural familiar esdevé un factor decisori en l’elecció d’estudis CTM. Entre el nivell alt i el nivell baix
s’observen fins a 20 punts percentuals de diferència.
La combinació d’aquest factor amb el gènere resulta demolidora en el cas de noies d’entorns socioculturals amb
nivell baix:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Nois
40
17
43
100
1279
Alt
51
17
32
100
83
Mitjà-Alt
40
15
45
100
287
Mitjà
44
15
41
100
382
Mitjà-Baix
37
19
44
100
292
Baix
30
19
51
100
120
Taula 22: Composició per NIVELL SOCIOCULTURAL FAMILIAR – Nois
52
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Noies
26
15
59
100
1325
Alt
38
8
54
100
90
Mitjà-Alt
28
13
59
100
281
Mitjà
32
14
54
100
409
Mitjà-Baix
21
16
63
100
303
Baix
20
19
61
100
137
Taula 23: Composició per NIVELL SOCIOCULTURAL FAMILIAR – Noies
Existeixen fins a 31 punts percentuals de diferència entre els nois de nivell sociocultural familiar alt i les noies de
nivell sociocultural baix en l’elecció d’estudis CTM.
Aquests resultats ens indiquen que hi ha marge per a la millora en l’increment de vocacions CTM, mitjançant
l’impuls d’iniciatives que responguin a les necessitats i particularitats d’aquests col lectius.
•
4.2.2.1.4.1.4
Desglossament de resultats – Composició per procedència familiar
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
Tots dos Catalunya
34
15
51
100
1212
Mixte Catalunya o Espanya
35
14
51
100
697
Mixte nacional estranger
29
17
54
100
166
Estrangers mitjà alt
40
9
51
100
136
Estrangers nivell baix
24
24
52
100
285
Taula 24: Composició per PROCEDÈNCIA FAMILIAR
La procedència familiar, en canvi, no resulta un factor diferencial. Només pel cas d’estrangers, on s’incorpora el
nivell sociocultural, tornem a veure les diferències indicades en el punt anterior.
53
El desglossament per gènere mostra els mateixos resultats:
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Nois
40
17
43
100
1279
Tots dos Catalunya
40
17
43
100
571
41
14
45
100
350
39
19
42
100
90
64
8
28
100
61
32
27
41
100
140
Taula 25: Composició per PROCEDÈNCIA FAMILIAR – Nois
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Noies
26
15
59
100
1325
Tots dos Catalunya
29
13
58
100
639
29
15
56
100
344
16
16
68
100
75
21
9
70
100
75
17
21
62
100
144
Taula 26: Composició per PROCEDÈNCIA FAMILIAR – Noies
54
4.2.2.1.4.2 Influència per tipologia de centre educatiu
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
FACTORS DEL CENTRE
Imatge CTM
Tipologia de centre
Nivells educatius
Territori
Figura 35: Marc conceptual – Factors analitzats: centre educatiu
4.2.2.1.4.2.1
Desglossament de resultats – Composició per tipologia de centre, territori i nivells educatius
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
Públic A
33
18
49
100
479
Públic B
32
16
52
100
1007
Públic C
30
15
55
100
320
Privat A
35
15
50
100
201
Privat B
35
15
50
100
631
Taula 27: Composició per TIPOLOGIA DE CENTRE
55
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
Barcelona
32
17
51
100
964
Girona
30
15
55
100
351
Alt Pirineu i Aran
31
18
51
100
213
Lleida
34
14
52
100
271
Catalunya Central
37
17
46
100
179
Camp de Tarragona
31
13
56
100
326
Terres de IÉbre
37
16
47
100
334
Taula 28: Composició per TERRITORI DE CENTRE
Batx i CF
CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total ESO
33
16
51
100
2638
Infantil, Primària, ESO i Batx
36
14
50
100
781
ESO i Batx
31
17
52
100
445
ESO i Batx, Cicles Formatius
32
16
52
100
1412
Taula 29: Composició per NIVELLS EDUCATIUS DE CENTRE
Segons es desprèn de l’estudi, les característiques del centre tenen molt poca influència en la decisió dels alumnes d’ESO per seleccionar uns estudis CTM. Les diferències que presenten els resultats per tipologia de centre,
territori i nivell educatiu del centre són mínimes.
56
4.2.2.1.5
Alumnes de Batxillerat – Altres factors d’influència
Es mostren els resultats per als alumnes de Batxillerat:
ELECCIÓ BATX
Batx CiT
BATXILLERAT
CiT
(n=1.066)
Altres Batxillerats
ALTRES
BATXILLERATS
(n=972)
4.2.2.1.5.1
Influència de factors sociodemogràfics
FACTORS INDIVIDUALS
Procés de decisió
Sexe
ELECCIÓ
Imatge CTM
FACTORS DEL CENTRE
Tipologia de centre
Nivells educatius
Territori
57
4.2.2.1.5.1.1
Batx. CiT
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Batx
46
8
46
100
2010
Nois
55
9
36
100
860
Noies
39
7
54
100
1110
En aquesta primera gràfica ja es pot observar que hi ha una diferència de 16 punts percentuals entre nois i noies
a l’hora d’haver seleccionat un Batxillerat o Cicle Formatiu CiT. Les noies es decanten molt més per estudis no
relacionats amb CTM. Aquesta dada coincideix amb la informació que s’obté dels alumnes d’ESO.
Es pot observar que la mostra d’estudiants de Batxillerat analitzats és de 2.010 alumnes, quan realment la mostra
d’alumnes de Batxillerat enquestats estava composada per 2.038 alumnes. Aquesta diferència s’explica pel fet
que va haver-hi alumnes que no van contestar les preguntes de gènere i no s’han pogut tenir en compte les seves
respostes a l’hora d’aplicar aquesta segmentació.
4.2.2.1.5.1.2
Batx. CiT
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
55
9
36
100
860
51
8
41
100
103
Noi gran
56
10
34
100
367
Noi mitjà
54
8
38
100
84
Noi petit
55
8
37
100
295
Total Nois
58
Nombre de
persones
Nombre de
persones
Batx. CiT
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
39
7
54
100
1110
41
3
56
100
172
Noia gran
41
6
53
100
389
Noia mitjana
30
10
60
100
124
Noia petita
39
7
54
100
411
Total Noies
Novament, tal i com s’ha observat amb els resultats dels alumnes d’ESO, la incidència del fet de tenir germans o
la posició entre ells no sembla significativa en termes generals. Apuntar el cas de les noies en posició mitjana entre
els germans, que caldria analitzar amb més profunditat i amb una mostra més àmplia per determinar si resulta un
factor d’influència en l’elecció d’estudis CTM.
4.2.2.1.5.1.3
Nombre de
persones
Batx. CiT
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
Total Batx
46
8
46
100
2010
Alt
44
9
47
100
140
Mitjà-Alt
47
8
45
100
433
Mitjà
51
5
44
100
661
Mitjà-Baix
44
8
48
100
485
Baix
43
9
48
100
145
Al Batxillerat, la incidència del nivell sociocultural familiar ja no és significativa, en termes generals, ja que la selecció ja s’ha donat en el pas des de l’ESO.
59
4.2.2.1.5.1.4
Batx. CiT
No ho tinc
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Batx
46
8
46
100
2310
Tots dos Catalunya
46
7
47
100
1083
46
7
47
100
588
42
7
51
100
97
51
13
36
100
55
49
13
38
100
100
Tal i com s’observa a l’etapa d’ESO, al Batxillerat la procedència dels pares no té influència significativa en
l’elecció d’estudis per part dels alumnes. Només en el cas d’estrangers, on s’incorpora el nivell socioeconòmic,
s’observen diferències rellevants.
4.2.2.1.5.2
Influència per tipologia de centre educatiu
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
Imatge CTM
FACTORS DEL CENTRE
Tipologia de centre
Nivells educatius
Territori
60
4.2.2.1.5.2.1
Desglossament de resultats – Composició per tipologia de centre, territori i nivells educatius
Batx. CiT
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Batx.
46
8
46
100
2010
Públic A
49
7
44
100
334
Públic B
45
8
47
100
711
Públic C
47
12
41
100
93
Privat A
51
6
43
100
330
Privat B
44
7
49
100
542
Batx. CiT
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Batx.
46
8
46
100
2010
Barcelona
46
8
46
100
793
Girona
48
6
46
100
343
Alt Pirineu i Aran
45
10
45
100
197
Lleida
46
8
46
100
203
Catalunya Central
40
7
53
100
137
Camp de Tarragona
48
7
45
100
203
Terres de IÉbre
46
11
43
100
134
Taula 36: Composició per TERRITORI DEL CENTRE
61
Nombre de
persones
Batx i CF
No tenia
gens clar
Altres
estudis
Total
Total Batx.
46
8
46
100
2010
46
7
47
100
780
ESO i Batx
47
8
45
100
378
46
8
46
100
852
Taula 37: Composició per NIVELLS EDUCATIUS DEL CENTRE
Segons es desprèn de l’estudi, les característiques del centre, com en el cas d’alumnes que encara estan cursant
ESO, té molt poca influència en la decisió dels alumnes de Batxillerat de seleccionar uns estudis CTM.
Les diferències que presenten els resultats per tipologia de centre, territori i nivell educatiu del centre són mínimes.
Per tipologia de centre, com en el cas de l’ESO, els centres de tipus A tenen un percentatge d’alumnes que escullen estudis CTM lleugerament més elevat que la resta.
4.2.2.2
Elecció d’estudis post-Batxillerat
El segon bloc d’anàlisi de l’estudi es focalitza en el procés de decisió dels estudiants de Batxillerat CiT en la seva
elecció post-Batxillerat.
BATXILLERAT
CiT
(n=1.066)
ELECCIÓ CTM
Matemàtiques - Física Química
Altres Estudis
ALTRES
BATXILLERATS
(n=972)
Figura 39: Àmbit de resultats: elecció d’estudis post-Batxillerat pels alumnes de Batxillerat CiT
Anàlogament a l’anàlisi efectuada per al procés de decisió d’estudis post-ESO, es revisa el moment de decisió i
el grau de seguretat, així com els factors individuals, sociodemogràfics i de característiques del centre educatiu.
62
4.2.2.2.1
Moment de decisió i grau de seguretat
Els alumnes de Batxillerat CiT enquestats sobre la seva decisió futura, van indicar:
PREFERÈNCIA ESTUDIS FUTURS
Batx CiT
+ CF Inf i Com
Altres
estudis
Altres
estudis
Total
Ho tinc claríssim
11,0%
2,0%
22,2%
35,2%
11,8%
4,0%
2,0%
12,1%
18,1%
Total
26,8%
6,9%
66,3%
100%
Estudiants d’ESO
27%
2,9%
7%
32,0%
66%
46,7%
Taula 38: Elecció d’estudis posteriors al Batxillerat segons seguretat d’elecció
Segons aquesta informació proporcionada pels alumnes que estan cursant un Batxillerat de la modalitat de Ciències i
Tecnologia, només un 27% té preferència per les Enginyeries o la Informàtica, encara que d’aquest percentatge, un 4%
dels alumnes no ho té clar. En el cas de carreres de Matemàtiques, Física o Química (MFQ en endavant), el percentatge
d’alumnes que està pensant o té clar realitzar aquestes carreres baixa fins al 7%.
La menor vocació CTM ja es manifesta des de l’ESO al Batxillerat i es redueix dràsticament des del Batxillerat CiT
a les Enginyeries i Informàtica i molt especialment a les carreres de Matemàtiques, Física i Química. El 66% dels
alumnes del Batxillerat CiT opta per altres estudis, que es detallen a continuació.
63
Es mostra a continuació la distribució d’alumnes per opció d’estudis post-Batxillerats escollits, així com l’evolució
de 1r a 2n de Batxillerat en aquesta elecció:
26,7
Enginyeria, informàtica
34%
7,0
Matemàtiques, física o química
34,9
Ciències (Biologia...)
12,4
Arquitectura
6,4
Cicles formatius de grau superior
4,8
Ciències socials i jurídiques
4,0
66%
2,9
Arts i humanitat
0,8
0
n=1020
20
40
60
80
100
Percentatge de respostes
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B.CIT
27
7
66
100
978
1r Batx.
24
8
68
100
511
2n Batx.
30
6
64
100
467
Figura 40: Elecció d’estudis posteriors al Batxillerat – Estudiants de Batxillerat CiT
Al Batxillerat CiT l’elecció està pràcticament feta, és molt difícil que una persona que volia ser metge acabi estudiant enginyeria mecànica. No obstant, un petit percentatge d’alumnes que a 1r de Batxillerat creu que farà altres
estudis, canvia la seva predisposició d’elecció al segon curs de Batxillerat cap a estudis CTM.
En els següents apartats de resultats l’opció d’estudis escollits i el grau de seguretat en aquesta elecció, serà
aplicat com una variable de segmentació. D’aquesta manera, considerarem tres grups d’alumnes:
•
Enginyeria i Informàtica
•
Matemàtiques, Física i Química
•
Altres estudis
64
4.2.2.2.2
Influència dels factors individuals
Presentem els resultats de síntesi diferencial agrupada pels factors individuals analitzats.
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
FACTORS DEL CENTRE
Imatge CTM
Tipologia de centre
Nivells educatius
Territori
4.2.2.2.2.1
Satisfacció d’estudis i utilitat
Resultats sobre els estudis actuals (Batxillerat CiT):
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
86
99
84
85
84
87
84
84
91
96
91
91
62
75
68
67
260
69
649
1006
estudis actuals
F03 - Utilitat dèstudiar per
trobar feina
F04 - Utilitat dèstudiar per ser
Nombre de persones
Taula 39: Satisfacció i utilitat dels estudis – Alumnes Batxillerat CiT
S’ha de destacar que els alumnes de Batxillerat CiT que tenen decidit continuar amb estudis de Matemàtiques,
Física o Química, són els que més satisfets es troben en general: tant amb els estudis actuals, com amb allò que
creuen que faran quan finalitzin el Batxillerat.
També s’observa que els alumnes que han seleccionat fer una Enginyeria o Informàtica presenten menys convicció sobre la capacitat dels estudis escollits per ser més feliços i millors persones.
65
4.2.2.2.2.2
Imatge CTM
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Informàtica
90
81
51
64
91
78
64
73
91
83
75
80
F32 - Sexista
58
37
50
51
F34 - Frikis
33
24
34
33
F35 - Frikis
39
20
23
27
61
90
59
61
70
84
69
71
F33 - Sexista
57
40
56
55
52
76
58
58
260
69
649
1006
**** - Imatge MFQ
Nombre de persones
Taula 40: Imatge de les carreres CTM – Batxillerat CiT
Els alumnes que ja estan cursant un Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia i que han decidit fer una
carrera d’Enginyeria o Informàtica, valoren molt positivament aquestes carreres: es veuen capacitats per ferles, creuen que són carreres amb molta sortida professional i que són atractives i amb prestigi. En aquest cas,
sí que es detecten estereotips/models negatius de gènere en relació a les dones i la tecnologia; en canvi, no
es perceben estereotips d’altres tipus (carreres per “frikis”). Respecte a les carreres de Matemàtiques, Física i
Química, aquest mateix col lectiu considera que són més “frikis” que la mitjana, i no els reconeixen tanta sortida
professional.
•
És molt destacable el fet que aquells alumnes que no es decanten per realitzar carreres CTM, valoren les seves
capacitats per fer carreres d’Enginyeria i Informàtica de forma molt baixa, però sobretot destaca que no creuen
que estiguin capacitats per fer-les. Novament, aquest és el factor diferencial entre els diferents grups, i que pot
estar condicionant en major mesura la no elecció d’Enginyeries, Informàtica, Matemàtiques, Física o Química.
Respecte als alumnes que han decidit continuar amb estudis de Matemàtiques, Física o Química, tenen una millor
imatge d’aquestes carreres que de les Enginyeries o de la Informàtica.
66
4.2.2.2.2.3
Resultats obtinguts sobre les qüestions relatives a matèries i professors:
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
F61 - Tecnologia industrial
71
32
19
35
F57 - Electrotècnia
61
20
14
28
F56 - Dibuix tècnic
66
25
23
37
F58 - Física
76
84
47
58
F59 - Matemàtiques
74
88
60
65
F62 - Treball de recerca
59
64
62
61
F60 - Química
44
85
59
57
27
53
72
50
260
69
649
1006
Total
professors de Batx.
F55 - Biologia, ciències de la terra
Nombre de persones
Taula 41: Grat per les matèries i professors de Batxillerat – Batxillerat CiT
Segons es pot observar, els alumnes que han decidit cursar estudis d’Enginyeria o Informàtica valoren molt millor
que la resta als professors i les matèries que s’associen a aquests estudis: tecnologia industrial, electrotècnia i
dibuix tècnic. Pel contrari, valoren pitjor que la mitjana global les assignatures i professors de química o de biologia
i ciències de la terra.
Els estudiants que s’han decidit per estudis MFQ valoren més que la mitjana les matèries i professors de
física, matemàtiques i química. I els estudiants que han decidit fer altres estudis no inclosos als considerats CTM,
són els que més valoren als professors i a l’assignatura de biologia i ciències de la terra.
Cal destacar la gran diferència de valoració existent dins de les matèries considerades d’Enginyeria i Informàtica, ja que els que han decidit aquests estudis les valoren molt bé en un percentatge al voltant al 70%; i la resta
d’alumnes les valoren per sota o molt per sota de la mitjana, que està al voltant del 35%.
El grat per les matèries i professors es correlaciona altament amb l’elecció d’estudis post-Batxillerat.
67
4.2.2.2.2.4
Expedient i rendiment acadèmic
Les dades declarades pels alumnes respecte l’expedient indiquen:
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
67
43
53
60
45
67
37
41
64
71
61
62
44
76
44
47
44
73
44
47
260
69
649
Nombre de persones
1006
Taula 42: Expedient acadèmic dels alumnes de Batxillerat CiT
En general, els alumnes que es decanten per fer carreres d’Enginyeria o Informàtica tenen millor expedient en
Tecnologia. Per contra, els alumnes que volen estudiar carreres relacionades amb Matemàtiques, Física i Química,
tenen un expedient millor que la mitjana en aquestes assignatures, i només presenten un expedient per sota de
la resta d’alumnes en Tecnologia.
Novament, tal i com s’observa en el procés de decisió post-ESO entre els itineraris CTM i la resta, les opcions
de MFQ són percebudes com de gran dificultat, i només els alumnes amb millor expedient i grat per aquestes
matèries opten per cursar les carreres universitàries de Matemàtiques, Física o Química.
4.2.2.2.2.5
Habilitats i utilització de les TIC
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
F38 - Jo mateix
88
75
60
68
64
63
57
59
F39 - Pares
42
29
35
36
55
46
51
51
54
51
51
52
93
88
91
91
260
69
649
1006
Nombre de persones
Taula 43: Habilitat i ús de les TIC – Batxillerat CiT
Com en el cas de l’anàlisi realitzada pels alumnes d’ESO i Batxillerat global, en el procés de decisió post-ESO,
els alumnes que s’han decidit per realitzar uns estudis CTM després del Batxillerat consideren que tenen gran
habilitat amb les TIC; en canvi, els alumnes que decideixen realitzar altres estudis, es consideren menys hàbils
en aquest àmbit. Dins del grup CTM, els alumnes d’Enginyeries i Informàtica destaquen de la resta en la seva
percepció d’ús i habilitat amb les TIC.
68
4.2.2.2.2.6
Motius per escollir uns determinats estudis
Dels motius agrupats per anàlisi factorial (vocació, utilitat, facilitat), els alumnes del Batxillerat CiT indiquen:
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
88
65
78
79
23
15
18
19
88
94
93
91
260
69
649
1006
Nombre de persones
Taula 44: Motivació dels estudiants en l’elecció post-Batxillerat – Batxillerat CiT
4.2.2.2.2.7
Influències en l’elecció
Es mostren els resultats diferenciats per grups:
Enginyeria
i Inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
F08 - Internet / TV
35
29
31
32
F06 - Pares
67
53
66
66
13
13
13
14
18
13
19
19
18
12
19
18
260
69
649
1006
F09 - Alumnes
Nombre de persones
La influència dels pares, que en tots els grups és la més important, perd pes relatiu en el cas dels alumnes MFQ,
que també declaren, com hem vist en l’apartat anterior, que la seva decisió és més vocacional.
69
4.2.2.2.3
Influència dels factors sociodemogràfics
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
FACTORS DEL CENTRE
Imatge CTM
Tipologia de centre
Nivells educatius
4.2.2.2.3.1
Territori
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B. CIT
27
7
66
100
978
Nois
41
8
51
100
507
Noies
10
6
84
100
453
És rellevant destacar la gran diferència existent entre noies i nois a l’hora de seleccionar estudis d’Enginyeria o
Informàtica. Els nois es decanten més per aquests estudis, i les noies en un més alt percentatge per altres estudis
que no són CTM. On no hi ha gaire diferència és en el cas d’estudis de Matemàtiques, Física i Química; el gènere
en aquest cas no té gran incidència.
Observar que la mostra d’estudiants de Batxillerat CiT analitzats és de 1.006 alumnes, quan realment la mostra
d’alumnes de Batxillerat CiT enquestats estava composada per 1.066 alumnes. Aquesta diferència s’explica pel
fet que va haver-hi alumnes que no van contestar les preguntes de gènere i no s’ha pogut tenir en compte les
seves respostes a l’hora de fer la segmentació de resultats.
70
4.2.2.2.3.2
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
41
8
51
100
507
38
6
56
100
55
Noi gran
42
9
49
100
227
Noi mitjà
51
4
45
100
47
Noi petit
37
8
55
100
170
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
10
6
84
100
453
8
15
77
100
72
Noia gran
12
5
83
100
166
Noia mitjana
10
2
88
100
42
Noia petita
9
5
86
100
168
Total Nois
Total Noies
Taula 47: Composició per GERMANS
En general, el nombre o la posició dels germans no resulta un factor d’influència.
71
4.2.2.2.3.3
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B. CIT
27
7
66
100
978
Alt
35
4
61
100
69
Mitjà-Alt
26
6
68
100
212
Mitjà
25
8
67
100
345
Mitjà-Baix
28
6
66
100
224
Baix
29
14
57
100
65
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total Nois
41
8
51
100
507
Alt
50
5
45
100
38
Mitjà-Alt
43
7
50
100
111
Mitjà
38
7
55
100
172
Mitjà-Baix
41
9
50
100
128
Baix
46
12
42
100
33
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Enginyeria
i inform.
Total Noies
10
6
84
100
453
Alt
16
3
81
100
31
Mitjà-Alt
8
4
88
100
99
Mitjà
10
9
81
100
170
Mitjà-Baix
9
2
89
100
96
Baix
13
13
74
100
31
Tot i que el nivell sociocultural familiar alt continua essent un factor influent en la decisió post-Batxillerat, ho fa en
menor mesura que en la decisió post-ESO, i especialment en relació al nivell sociocultural baix.
72
4.2.2.2.3.4
La procedència familiar no determina la decisió:
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B.CIT
27
7
66
100
978
Tots dos Catalunya
25
8
67
100
523
29
5
66
100
288
28
12
60
100
43
23
14
63
100
30
21
6
73
100
53
4.2.2.2.3.5
Influència per tipologia de centre educatiu
FACTORS INDIVIDUALS
Sexe
Procés de decisió
ELECCIÓ
Imatge CTM
FACTORS DEL CENTRE
Tipologia de centre
Nivells educatius
Territori
73
4.2.2.2.3.6
Desglossament de resultats – Composició per tipologia, territori i nivells educatius del centre
A diferència dels resultats obtinguts per la decisió post-ESO, el nivell socioeconòmic del centre resulta clau en
l’elecció d’itineraris d’Enginyeries i Informàtica:
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B. CIT
27
7
66
100
978
Públic A
34
6
60
100
175
Públic B
21
9
70
100
328
Públic C
14
6
80
100
50
Privat A
36
6
58
100
175
Privat B
24
7
69
100
250
Taula 50: Composició per TIPOLOGIA DEL CENTRE
Com en l’elecció post-ESO, no s’aprecia una influència rellevant del factor centre en l’elecció d’estudis científics o
matemàtics, però sí en el cas de les Enginyeries i Informàtica, on les tipologies de centre Públic A i Privat A (nivell
socioeconòmic alt) sembla que afavoreixen l’elecció d’aquests estudis.
A nivell de territori, s’observen diferències que caldria analitzar amb més profunditat, i que no han estat objecte
del present estudi, però que podrien apuntar a la influència del sector industrial/econòmic present a cada territori:
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B. CIT
27
7
66
100
978
Barcelona
33
5
62
100
390
Girona
27
7
66
100
178
Alt Pirineu i Aran
22
9
69
100
89
Lleida
21
6
73
100
96
Catalunya Central
33
4
63
100
57
8
14
78
100
102
26
9
65
100
66
Camp de Tarragona
Terres de IÉbre
74
Per nivells educatius oferts pel centre, s’observa com en aquells que disposen de l’opció d’estudiar cicles formatius el percentatge d’alumnes d’Enginyeries i Informàtica disminueix considerablement:
Enginyeria
i inform.
Mates
Fís i Quím
Altres
estudis
Total
Nombre de
persones
Total B. CIT
27
7
66
100
978
30
6
64
100
381
ESO i Batx
29
9
62
100
191
22
7
71
100
406
75
5
Conclusions
5.1 Satisfacció dels estudis i percepció de la seva utilitat
• L’alumnat es mostra molt satisfet (37%) o bastant satisfet (44%) amb els estudis que està fent. Tan sols
el 19% de l’alumnat manifesta que està poc o gens satisfet amb els seus estudis actuals.
• L’alumnat valora molt la utilitat d’estudiar per trobar una bona feina (92% entre bastant i molt). La
percepció de la utilitat d’estudiar per motius d’enriquiment personal és més moderada però gens
menyspreable (69% entre bastant i molt).
5.2 Imatge de les carreres i de les professions en l’àmbit CTM i la relació amb
les TIC
• Majoritàriament l’alumnat té una visió positiva dels estudis i professions relacionades amb les Enginyeries i la Informàtica. Un 77% considera que són atractives i que donen prestigi i un 66% considera que
representen bones sortides professionals. Tanmateix encara hi ha un percentatge important d’alumnes
que desconeix aquesta realitat.
• L’alumnat també té una visió positiva dels estudis i professions relacionades amb les Matemàtiques, la
Física i la Química, sense diferències gaire sensibles respecte les Enginyeries i la Informàtica.
• Es té la percepció de molta dificultat per accedir i finalitzar estudis de l’àmbit CTM.
• S’observa, especialment a l’ESO, una preocupant actitud d’autolimitació (“jo no sóc capaç”) respecte
de la capacitat de realitzar estudis en l’àmbit CTM.
• Es posa de manifest que existeixen encara models negatius de gènere en relació a les dones i la tecnologia.
• Un percentatge alt de l’alumnat considera que és hàbil usant les TIC (65%), més que els seus professors (55%) i molt més que els seus pares (38%). Tanmateix una àmplia majoria manifesta fer un ús
social i lúdic de les TIC (90%), més que no pas en aplicacions de gestió i aprenentatge.
5.3 Variables més rellevants a l’hora de la presa de decisions
• Per a l’alumnat, exercir la professió i els estudis desitjats és el motiu principal
(89% entre molt-moltíssim i bastant) de l’elecció dels seus futurs estudis.
• Per a la tria de la modalitat de Batxillerat, el grau d’identificació amb el contingut i el tractament
que el professorat fa de les matèries és un factor decisori (79% entre molt-moltíssim i bastant)
per a l’elecció d’opcions.
77
• Els referents que l’alumnat reconeix com a més influents en el procés d’elecció d’estudis són
els següents:
1.La família: consulta i intercanvi amb els pares (75% entre molt i bastant)
2.
Internet: informació de webgrafia i xarxes socials (56% entre molt i bastant)
3.La tutoria: orientacions de la persona tutora (44% entre molt i bastant)
• Per afavorir la seva presa de decisions l’alumnat demana:
1.
Major informació sobre itineraris i sortides professionals
(73% entre molt i bastant)
2.
Visualitzar el contingut i les possibilitats professionals dels estudis
(68% entre molt i bastant)
3.Establir intercanvi amb professionals en exercici (62% entre molt i bastant)
5.4 Moment de la presa de decisions
• La majoria dels alumnes té en els darrers cursos de l’ESO la decisió ja molt formada: un 37% amb
molta seguretat i un 47,2% amb alternatives per a l’elecció. I tan sols un 15,8% manifesta que no té
gens clara la seva tria.
• El percentatge d’alumnes que acaba l’ESO i que té decidit optar per vocacions científiques, tecnològiques i matemàtiques (carreres universitàries CTM o cicles formatius TIC) és d’un 33%. Aquest
percentatge es manté de 3r a 4t d’ESO. Un 51% opta per altres estudis, i un 16% té dificultats en la
seva elecció.
• L’elecció, per tant, es conforma entre la Primària i principis de Secundària, o bé els factors que hi poden influir més tard no estan aconseguint incidir en la decisió.
• La reduïda vocació pels estudis de l’àmbit CTM es manifesta al llarg de l’ESO i de l’ESO cap a Cicles
Formatius i/o Batxillerat.
78
5.5 Factors diferencials CTM
• El perfil diferencial de l’alumne que opta per opcions acadèmiques CTM ve marcat per les següents
característiques:
o
Són alumnes que tenen bons resultats acadèmics al llarg de l’ESO.
o
Els agraden les matèries CTM.
o
Admeten un fort component vocacional.
o
Són hàbils en l’ús de les TIC i disposen d’una bona imatge de les carreres i els professionals del sector que els influeix positivament.
• L’estudi destaca elements de reflexió que ens ajuden a entendre la no elecció d’opcions acadèmiques
CTM:
L’autopercepció acadèmica de l’alumnat resulta un element clau en les eleccions.
Un 45% de l’alumnat no es veu capaç de cursar aquest tipus d’estudis, fet que inhabilita d’entrada a
gairebé la meitat de la població escolar i minva substancialment la possibilitat d’incrementar les vocacions CTM si no s’aconsegueix un canvi de mirada i d’actitud per part d’aquests alumnes.
La percepció de les matèries i la seva dificultat també esdevé decisiva.
Les matèries pitjor valorades per l’alumnat són la química, la física i la tecnologia. Més de la meitat
dels alumnes les valora molt negativament i només una quarta part de l’alumnat ho fa positivament.
Així doncs, la perspectiva de la dificultat dels estudis (un 77% dels alumnes enquestats els veu molt
difícils) és un element diferencial malgrat la majoria els troba útils per trobar feina i reconeixen la importància de la vocació en la seva elecció.
• La combinació de perspectiva de gènere i nivell sociocultural és demolidora:
Un 44 % de l’alumnat que disposa d’un entorn sociocultural alt opta per els estudis CTM en la seva
elecció post-obligatòria en contraposició del 24% de l’alumnat que disposa d’un nivell sociocultural
baix. Són 20 punts de diferència que són molt rellevants.
La perspectiva de gènere estereotipa les decisions. El percentatge de nois d’entorns socioculturals
alts que opta per estudis CTM és del 51% en contraposició al 38% de les noies.
En canvi, el percentatge de noies que opta als estudis CTM que disposa d’un entorn sociocultural
baix és només d’un 20%. Existeixen 31 punts de diferència que apunten a un ampli marge de millora
en aquests col lectius.
•
Aquestes dades ens indiquen que existeixen forts marges de millora en els percentatges d’alumnes
d’entorns sociocultural baix i de gènere femení que poden optar a estudis CTM ja que els perfils de
nois d’entorns socioculturals alts disposa d’un percentatge força satisfactori.
79
5.6 Factors diferencials en l’elecció de les Enginyeries i Informàtica
• Des del Batxillerat Científic i Tecnològic, l’alumnat que tria Enginyeria o Informàtica es caracteritza per:
o
Tenen millors notes en Tecnologia, sense que hi hagi diferències significatives en la resta de matèries.
o
Els agrada més la Tecnologia Industrial, l’Electrotècnica, el Dibuix Tècnic, la Física i les Matemàtiques.
Els agraden menys la Química, la Biologia i les Ciències de la Terra.
o
o
Els motius de l’elecció de la carrera són marcadament instrumentals: trobar feina i guanyar diners, sense que l’opció vocacional sigui un element diferencial.
o
Tenen una bona imatge de les professions CTM. Consideren que és un àmbit de prestigi, atractiu i amb bones sortides professionals.
• L’estudi destaca elements de reflexió que ens ajuden a entendre aquesta no elecció:
o
És necessari abandonar estereotips de gènere que no afavoreixen l’elecció per part de més noies.
o
És important millorar la motivació de l’alumnat i transmetre un missatge clar de què poden cursar aquest tipus d’estudis. Encara existeix un volum important d’alumnes que abandonen aquestes opcions per manca de confiança o baixes expectatives sobre les seves pròpies possibilitats.
5.7 Reptes per a l’increment de vocacions CTM
A partir dels resultats de l’estudi, s’identifiquen quatre grans reptes per l’increment de vocacions en l’àmbit CTM:
• Incrementar l’interès i la motivació per les CTM a l’educació primària i fer més atractives les
matemàtiques, tecnologia, física i química a l’ESO.
• Millorar l’orientació sobre els estudis CTM a l’ESO. A banda de la tasca de les famílies cal potenciar
la influència positiva dels tutors, orientadors, visites, etc.
• Aconseguir tant a la primària com a l’ESO trencar l’efecte pigmalió autolimitant sobre CTM
(“tu no ets capaç”) i potenciar el gust per aprendre CTM, fomentar el cercle “m’agraden; se’m
donen bé; em sento capaç”.
• Aconseguir canviar l’estereotip masculí dels estudis d’Enginyeries i Informàtica. Fer més visibles els models i referents de dones en aquests àmbits.
80
6
Annexos
6.1Bibliografia
82
• UNESCO – CASME (2001). La enseñanza de las Ciencias, la Tecnología y las Matemáticas en pro
del desarrollo humano. Document de conferència internacional d’experts celebrada a Goa (Índia) del
20 al 23 de febrer del 2001.
• Organisation for Economic Co-operation and Development (2006), Evolution of Student Interest
in Science and Technology Studies. Policy Report. Global Science Forum.
• Comissió Europea (2007), Science Education now: a renewed Pedagogy for the future of Europe
(Informe Rocard).
• everis (2008), La manca d’enginyers i el seu impacte al sector TIC.
• everis (2012), La manca d’enginyers TIC: situació actual i perspectiva.
• Agència de Qualificació Universitària (AQU) (2011). Universitat i Treball 2011.
• FECYT (2012). VI Encuesta de Percepción Social de la Ciencia.
• Infojobs (2010). Resum anual.
• Becker, F. S. (2009). Why not opt for a career in Science and Technology? An analysis of potentially
valid reasons.
• Booy, C. Female role models make a difference.
• ERT. (2009). Mathematics, Science & Technology Education Report. The Case for a European Coordinating Body. Report of the ERT Societal Changes Working Group.
• Bosic, G I Kerper, B. Attractiveness of young people to engineering and Student Career Guidance:
Outcomes and experiences from the Symposium organised by the Board of European Students of
Technology.
• Coates, I.E. Motivating Students to Engage with EBL.
• Hasna, A.M. i Clark, R.P. The future of engineering: how do we attract young people?
• Metrôlho, J.C., Monica Costa i Jose Salvado. Motivating and Attracting Students to Engineering
through Branches Activities
• Van Schenk Brill, D. i Van den Berg, P. G. M. Local and national initiatives to motivate young people
for engineering & ICT.
• Westerström, R.A. i Westerström, N.G. Recruitment Benchmarking – How to Attract Students to
Engineering Education.
• Holland, J. L. (1997). Making vocational choices: A theory of vocational personalities and word environments.
• Crites, J. (1974). Psicología Vocacional.
• Cepero, A. B. (2009). Las preferencias profesionales y vocacionales del alumnado de secundaria y
formación profesional específica
6.2 Relació de col laboradors en l’estudi
•
Agraïm la participació de tot el conjunt de professionals de diferents àmbits i centres educatius que ens han recolzat en les diferents fases de l’estudi, entre els que volem destacar:
Centres educatius participants als grups focals
Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú
Escola Pia de Vilanova i la Geltrú
Escola Arrels de Barcelona
La Salle Congrés de Barcelona
Centres educatius participants a l’enquesta
BARCELONA
Institut Montserrat
Institut La Mallola
Institut Martí Dot
Institut Severo Ochoa
Institut Llavaneres
Institut Thos i Codina
Institut Eduard Fontserè
Institut Manuel de Cabanyes
Jesuïtes Gràcia - Kostka
Mare de Déu dels Àngels
Sil
La Mercè
Àgora
Escola Pia de Granollers
Maristes Champagnat
Institut Lacetània
Institut Pere Vives i Vich
Escorial
83
GIRONA
Institut Montilivi
Institut Vallvera
Institut Jaume Vicens Vives
Vedruna
LLEIDA
Institut d’Aran
Institut Joan Brudieu
Institut Ronda
Institut Guindàvols
Les Heures
TARRAGONA
Institut Torredembarra
Institut Antoni de Martí i Franquès
Sant Josep
Institut de La Sénia
Institut Julio Antonio
Institut Joaquin Bau
84
Educadors i experts
Anton Aubanell
Marta Berini
David Bueno
Joan Busquets
Montserrat Cabello
Enric Caturla
Joan Francesc Córdoba
Sergi del Moral
Joana Ferrer
Pere Garcia Janeres
Natàlia Gil
Antoni Gomà
Joan Gumbert
Ramon Izquierdo
Rosina Malagrida
Enric Roca
Jordi Rodon Cuixart
Jordi Sabaté
Salvador Vidal
85
6.3Qüestionaris
6.3.1 Qüestionari per a estudiants de 3r i 4t d’ESO
ESQUEMA DE CONTINGUT I CONSIDERACIONS
-
-
-
-
-
-
Preguntes inicials
Elecció d’estudis
Enginyeria i Informàtica
Hàbits tecnològics
Comentaris oberts
Aplicació per Internet
Elecció del curs perquè es mostri el corresponent model de qüestionari (ESO / Batx.):
o
o
o
o
o
o
o
o
3r ESO
4t ESO
1r Batxillerat: ciències i tecnologia
1r Batxillerat: humanitats i ciències socials
1r Batxillerat: arts
2n Batxillerat: ciències i tecnologia
2n Batxillerat: humanitats i ciències socials
2n Batxillerat: arts
PREGUNTES INICIALS (4)
o
Gens – poc – bastant – molt – moltíssim
1)
2)
3)
4)
Estàs content/a amb els estudis que fas?
Creus que estudiar t’ajudarà a trobar una bona feina?
Creus que estudiar t’ajudarà a ser un ciutadà més responsable?
Creus que estudiar t’ajudarà a ser una persona feliç?
ELECCIÓ D’ESTUDIS (9 + comentaris oberts)
5)
Ja tens decidit el que vols fer quan acabis l’ESO?
o
6)
Si haguessis de decidir ara, quina seria la teva elecció?
o
o
o
o
o
o
o
o
86
No ho tinc gens clar – tinc més d’una alternativa – ho tinc claríssim
Batxillerat: ciències i tecnologia
Batxillerat: humanitats i ciències socials
Batxillerat: arts
Cicle formatiu d’Informàtica i comunicacions
Cicle formatiu de ciència: química, sanitat, ...
Altres cicles formatius
Altres estudis: artístics, esportius...
Dels estudis que dius que faries: (si l’elecció és “deixar els estudis” no apareixeran aquestes preguntes i es
passa a l’apartat “Matèries i professors”)
7)
Coneixes les matèries i l’esforç requerit?
o
8)
Coneixes els estudis que podràs fer després? (universitaris, cicles formatius de grau superior...)
o
9)
Coneixes les sortides professionals?
o
10)
Quina importància tenen els motius següents en la teva decisió?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
T’agrada el contingut dels estudis
Et permetran fer la carrera universitària que vols
Podràs exercir la professió que t’agradaria
Guanyar molts diners
Trobar feina amb facilitat
Els professors/es que tindràs
El prestigi dels estudis
Et permetran tenir la mateixa professió que els teus pares
Et permetran tenir una professió amb repercussió social
Creus que seran estudis fàcils
Has de continuar estudiant sigui com sigui
11)
Tot i que la decisió final és teva, en quina mesura t’estan ajudant a prendre la decisió:
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
Els teus amics/amigues
Els teus tutors/es
Els teus professors/es de ciències (matemàtiques, física, biologia...) i tecnologia
Els teus professors/es de ciències socials, llengües, música...
Els orientadors i psicopedagogs
Els teus pares
Els teus germans/es
Alumnes de cursos superiors del teu centre / institut
Antics alumnes del teu institut / centre
Alumnes universitaris
Xerrades informatives, taules rodones...
Saló de l’ensenyament
Visites a universitats
Visites a centres de formació professional
Visites a empreses o institucions
Professionals en exercici
Informació d’Internet
Programes que has vist a TV
Cosmocaixa o activitats divulgatives similars
87
12)
Et pressionen per escollir estudis que “no” vols?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Els teus amics/ amigues
Els teus tutors/es
Els teus professors
Els teus pares
Els teus germans
13)
T’ajudaria a prendre una millor decisió?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Tenir més informació sobre els cicles formatius
Tenir més informació sobre els batxillerats
Parlar més amb els teus tutors/es i orientadors/es
Parlar amb estudiants de batxillerat
Parlar amb estudiants de cicles formatius
Visitar l’institut / centre on faràs els estudis (si és diferent de l’actual)
Parlar amb estudiants universitaris
Parlar amb professionals en exercici
Tenir més informació sobre les sortides professionals
Visitar empreses o institucions
Comentari obert:
Quines altres coses t’ajudarien a prendre una millor decisió?
MATÈRIES I PROFESSORS (2)
14)
T’agraden aquestes matèries?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
88
Biologia i geologia
Ciències de la naturalesa
Ciències socials, geografia i història
Educació visual i plàstica
Física
Química
Informàtica
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Matemàtiques
Tecnologia
15)
Aquesta matèria et fomenta l’interès pels estudis d’Enginyeria i Informàtica?
o
a)Física
b) Química
c) Informàtica
d) Matemàtiques
e) Tecnologia
16)
En general, t’agraden els professors d’aquestes matèries?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Biologia i geologia
Física
Química
Informàtica
Llengua estrangera
Matemàtiques
Tecnologia
ENGINYERIA i INFORMÀTICA (2)
17)
Què opines de les carreres d’Enginyeria i Informàtica?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Són fàcils d’entrar
Són fàcils d’acabar
Sóc capaç de fer-les
Tenen moltes sortides professionals
Et permeten trobar feina fàcilment
Són carreres per dones
Són carreres per homes
Són per “frikis”
18)
Què opines dels enginyers i dels informàtics?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Tenen prestigi social
Guanyen salaris elevats
Fan feines variades i creatives
Són feines fàcils
Tenen un bon horari laboral
La seva feina té un alt impacte a la societat
89
MATEMÀTIQUES, FÍSICA i QUÍMICA (2)
19)
Què opines d’aquestes carreres de ciències?
o
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
Són fàcils d’entrar
Sóc capaç de fer-les
Et permeten trobar feina fàcilment
Són carreres per dones
Són carreres per homes
Són per “frikis”
20)
Què opines dels matemàtics, físics i químics?
o
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Tenen prestigi social
Fan feines variades i creatives
Són feines fàcils
Tenen un bon horari laboral
HÀBITS TECNOLÒGICS (2)
21)
Se’t donen bé les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC)?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
I als teus amics/amigues?
I al teu pare?
I a la teva mare?
I als teus germans?
I al teu tutor/a?
I als teus professors de ciències?
I als teus professors de llengües, ciències socials, humanitats i arts?
22)
Quin ús fas de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) següents?
o
a)Internet
b) Mail
c) Xarxes socials: Facebook, Tuenti...
d) Intranet del centre / institut (si n’hi ha)
e) Telèfon mòbil
f)
Videojocs i consoles
g) TV
h) Llibre electrònic
i)
Powerpoint
j)
Word
k) Excel
90
COMENTARIS OBERTS
Pots escriure aquí comentaris en relació als apartats de l’enquesta
DADES DE CLASSIFICACIÓ (estudiants)
1)Edat
a.
14 anys
b.
15 anys
c.
16 anys
d.
17 anys
e.
18 anys
f.
Més de 18 anys
2)Sexe
a.
Home
b.
Dona
3)
Estudis de la mare / pare (es pregunten per separat)
a.Universitaris
b.
Mitjos (ESO / Batxillerat / FP...)
c.
Primaris
d.
Sense titulació reglada
4)
Professió de la mare / pare (es pregunten per separat)
a.
b.
c.
d.
Situació laboral actual de la mare / pare (es pregunten per separat)
5)
Empresari / Professional lliberal / Autònom
Directiu / Comandament
Tècnic / professional qualificat
Administratiu / operari...
a.
Treballa
b.
No treballa en aquests moments
6)
Lloc de naixement de la mare / pare (es pregunten per separat)
a.
Catalunya
b.
Resta d’Espanya
c.
Resta del món (es valorarà si el sistema permet indicar / elegir el país)
7)
En relació als teus germans i germanes?
a.
b.
c.
d.
Expedient acadèmic:
8)
a.
b.
Sóc el/la més gran
Sóc el/la més petit/a
No sóc ni el/la gran ni el/la petit/a
No tinc germans/germanes
Nota global (curs anterior)
Notes actuals de matemàtiques, física, química, tecnologia
91
6.3.2 Qüestionari per a estudiants de Batxillerat
ESQUEMA DE CONTINGUT I CONSIDERACIONS
-
-
-
-
-
-
-
Preguntes inicials
Elecció dels estudis actuals
Elecció dels estudis futurs
Enginyeria, Informàtica i Matemàtiques
Hàbits tecnològics
Comentaris oberts
Aplicació per Internet
Elecció del curs perquè es mostri el corresponent model de qüestionari (ESO / Batx.):
o
o
o
o
o
o
o
o
3r ESO
4t ESO
1r Batxillerat: ciències i tecnologia
1r Batxillerat: humanitats i ciències socials
1r Batxillerat: arts
2n Batxillerat: ciències i tecnologia
2n Batxillerat: humanitats i ciències socials
2n Batxillerat: arts
PREGUNTES INICIALS (4)
o
23)
24)
25)
26)
Estàs content/a amb els estudis que fas?
Creus que estudiar t’ajudarà a trobar una bona feina?
Creus que estudiar t’ajudarà a ser un ciutadà més responsable?
Creus que estudiar t’ajudarà a ser una persona feliç?
ELECCIÓ DELS ESTUDIS ACTUALS (8 + comentaris oberts)
27)
En el moment que vas decidir fer el Batxillerat:
o
28)
Coneixies les matèries i l’esforç que exigiria el que estàs fent?
o
29)
Coneixies els estudis que podries fer després? (universitaris, cicles formatius de grau superior...)
o
30)
Coneixies les sortides professionals?
o
92
No ho tenies gens clar – dubtaves entre diverses alternatives – ho tenies claríssim
31)
Quina importància van tenir els motius següents en la teva decisió?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
T’agradava el contingut dels estudis
Et permetien fer la carrera universitària que vols
Podries exercir la professió que t’agradaria
Guanyar molts diners
Trobar feina amb facilitat
Els professors/es que tindries
El prestigi dels estudis
Et permetrien tenir la mateixa professió que els teus pares
Et permetran tenir una professió amb repercussió social
Creies que serien estudis fàcils
Havies de continuar estudiant fos com fos
32)
En la teva decisió, en quina mesura et van ajudar a decidir:
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
Els teus amics/amigues
Els teus tutors/es
Els teus professors/es de ciències (matemàtiques, física, biologia...) i tecnologia
Els teus professors/es de ciències socials, llengües, música...
Els teus pares
Els teus germans/es
Alumnes de cursos superiors del teu centre / institut
Antics alumnes de teu institut / centre
Alumnes universitaris
Xerrades informatives, taules rodones...
Saló de l’ensenyament
Visites a universitats
Visites a centres de formació professional
Visites a empreses o institucions
Professionals en exercici
Informació d’Internet
Programes que haguessis vist a TV
Cosmocaixa o activitats divulgatives similars
33)
Et van pressionar per escollir estudis que “no” volies?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Els teus amics/ amigues
Els teus tutors/es
Els teus professors
Els teus pares
Els teus germans
93
34)
T’hagués ajudat a una millor decisió?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Haver tingut més informació sobre els cicles formatius
Haver tingut més informació sobre els batxillerats
Haver parlat més amb els teus tutors/es i orientadors/es
Haver parlat amb estudiants de batxillerat
Haver parlat amb estudiants de cicles formatius
Haver visitat l’institut / centre on faries els estudis (si era diferent del que estaves)
Haver parlat amb estudiants universitaris
Haver parlat amb professionals en exercici
Haver tingut més informació sobre les sortides professionals
Haver visitat empreses o institucions
Comentari obert:
Quines altres coses t’haguessin ajudat a prendre una millor decisió?
MATÈRIES I PROFESSORS (4)
35)
T’agradaven aquestes matèries a l’ESO?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Biologia i geologia
Física
Química
Informàtica
Llengua estrangera
Matemàtiques
Tecnologia
36)
T’agradaven els professors d’aquestes matèries a l’ESO?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
94
Biologia i geologia
Física
Química
Informàtica
Llengua estrangera
Matemàtiques
Tecnologia
37)
T’agraden aquestes matèries de Batxillerat? (només Batxillerat CiT)
o
a)Biologia
b) Ciències de la terra i del medi ambient
c) Dibuix tècnic
d) Electrotècnia
e) Física
f)
Matemàtiques
g) Química
h) Tecnologia industrial
i)
Treball de recerca
38)
Aquesta matèria et desperta interès pels estudis d’Enginyeria i Informàtica?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Dibuix tècnic
Electrotècnia
Física
Matemàtiques
Química
Tecnologia industrial
Treball de recerca
39)
T’agraden els professors d’aquestes matèries a Batxillerat? (només Batxillerat CiT)
o
a)Biologia
b) Ciències de la terra i del medi ambient
c) Dibuix tècnic
d) Electrotècnia
e) Física
f)
Matemàtiques
g) Química
h) Tecnologia industrial
i)
Treball de recerca
ELECCIÓ DELS ESTUDIS FUTURS (5 + comentaris oberts)
40)
Ja tens decidit el que vols fer quan acabis el Batxillerat?
o
No ho tinc gens clar – tinc més d’una alternativa – ho tinc claríssim
95
41)
Si haguessis de decidir ara, quina seria la teva elecció?
o
Enginyeria, Informàtica,
o
Matemàtiques, Física o Química
oArquitectura
o
Arts i Humanitats
oCiències
o
o
Ciències socials i jurídiques
o
Cicles formatius de grau superior
o
42)
Quina importància tenen els motius següents en la teva decisió? (si l’elecció és “deixar els estudis” no apareixeran aquestes preguntes i es passa a l’apartat següent)
o
a)T’agrada el contingut dels estudis
b) Podràs exercir la professió que t’agradaria
c) Guanyar molts diners
d) Trobar feina amb facilitat
e) Creus que seran estudis fàcils
f)
Creus que és important tenir una formació completa
g) Has de continuar estudiant sigui com sigui
43)
Et pressionen per escollir estudis que “no” vols?
o
a)Els teus amics/ amigues
b) Els teus tutors/es
c) Els teus professors
d) Els orientadors i psicopedagogs
e) Els teus pares
f)
Els teus germans
44)
T’ajudaria a prendre una millor decisió?
o
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Tenir més informació sobre les carreres
Tenir més informació sobre les sortides professionals
Parlar més amb els teus tutors/es i orientadors
Parlar amb estudiants universitaris
Parlar amb professionals en exercici
Visitar la universitat on vols fer els estudis
Visitar empreses o institucions
Tenir més informació sobre els cicles formatius de grau superior
Comentari obert:
Quines altres coses t’ajudarien a prendre una millor decisió?
96
ENGINYERIA i INFORMÀTICA (2)
45)
Què opines de les carreres d’enginyeria i informàtica?
o
q)Són fàcils d’entrar
r)
s) Sóc capaç de fer-les
t)
u) Et permeten trobar feina fàcilment
v) Són carreres per dones
w) Són carreres per homes
x) Són per “frikis”
46)
Què opines dels enginyers i dels informàtics?
o
m)Tenen prestigi social
n) Guanyen salaris elevats
o) Fan feines variades i creatives
p) Són feines fàcils
q) Tenen un bon horari laboral
r)
MATEMÀTIQUES, FÍSICA i QUÍMICA (2)
47)
Què opines d’aquestes carreres de ciències ?
o
y)Són fàcils d’entrar
z) Són fàcils d’acabar
aa) Sóc capaç de fer-les
bb) Tenen moltes sortides professionals
cc) Et permeten trobar feina fàcilment
dd) Són carreres per dones
ee) Són carreres per homes
ff) Són per “frikis”
48)
Què opines dels matemàtics, físics i químics?
o
s)Tenen prestigi social
t)
u) Fan feines variades i creatives
v) Són feines fàcils
w) Tenen un bon horari laboral
x) La seva feina té un alt impacte a la societat
97
HÀBITS TECNOLÒGICS (2)
49)
Se’t donen bé les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC)?
o
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
I als teus amics/amigues?
I al teu pare?
I a la teva mare?
I als teus germans?
I al teu tutor/a?
I als teus professors de ciències?
I als teus professors de llengües, ciències socials, humanitats i arts?
50)
Quin ús fas de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) següents?
o
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
Internet
Mail
Xarxes socials: Facebook, Tuenti...
Intranet del centre / institut (si n’hi ha)
Telèfon mòbil
Videojocs i consoles
TV
Llibre electrònic
Powerpoint
Word
Excel
COMENTARIS OBERTS
Pots escriure aquí comentaris en relació als apartats de l’enquesta
98
DADES DE CLASSIFICACIÓ (estudiants)
9)Edat
a.
14 anys
b.
15 anys
c.
16 anys
d.
17 anys
e.
18 anys
f.
Més de 18 anys
10)Sexe
a.
Home
b.
Dona
11)
Estudis de la mare / pare (es pregunten per separat)
a.
Universitaris
b.
Mitjans (ESO / Batxillerat / FP...)
c.
Primaris
d.
Sense titulació reglada
12)
Professió de la mare / pare (es pregunten per separat)
a.
b.
c.
d.
Situació laboral actual de la mare / pare (es pregunten per separat)
13)
Empresari / Professional lliberal / Autònom
Directiu / Comandament
Tècnic / professional qualificat
Administratiu / operari...
a.
Treballa
b.
No treballa en aquests moments
14)
Lloc de naixement de la mare / pare (es pregunten per separat)
a.
Catalunya
b.
Resta d’Espanya
c.
Resta del món (es valorarà si el sistema permet indicar / elegir el país)
15)
En relació als teus germans i germanes?
a.
b.
c.
d.
Expedient acadèmic:
16)
a.
b.
Sóc el/la més gran
Sóc el/la més petit/a
No sóc ni el/la gran ni el/la petit/a
No tinc germans/germanes
Nota global (curs anterior)
Notes actuals de matemàtiques, física, química, tecnologia
99
ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1: Percentatge d’estudiants de ciència i tecnologia – variació anual mitjana 1993-2003
Figura 2: Evolució dels matriculats a 1r de batxillerat a Catalunya en el període 2001-02 a 2009-10
(everis 2012. La manca d’enginyers TIC: situació actual i perspectiva)
Figura 3: Evolució del nou ingrés a Enginyeries TIC a Catalunya en el període 2001-02 a 2009-10
(everis 2012. La manca d’enginyers TIC: situació actual i perspectiva)
Figura 4: Etapes d’anàlisi de l’estudi
Figura 5: Distribució d’alumnes enquestats segons nivell sociocultural i procedència familiar
Figura 6: Visió global de l’estudi
Figura 7: Marc conceptual de l’anàlisi
Figura 8: Exemple de presentació gràfica de resultats
Figura 9: Exemple de presentació de resultats en taula de comparació de segments
Figura 10: Àmbit de resultats: elecció d’estudis post-ESO pel total d’enquestats
Figura 11: Elecció d’estudis posteriors a l’ESO – Estudiants d’ESO
8
9
10
15
19
21
23
24
25
26
28
29
Figura 13: Satisfacció amb els estudis actuals
Figura 14: Utilitat dels estudis
Figura 15: Coneixement dels estudis a realitzar
Figura 16: Satisfacció i utilitat dels estudis
Figura 17: Importància dels motius en l’elecció post-ESO
Figura 18: Motivació dels estudiants en l’elecció post-ESO - Global
Figura 19: Influències en la decisió post-ESO
Figura 20: Influències en la decisió post-ESO - Agrupació
Figura 21: Pressions per escollir estudis no desitjats post-ESO
Figura 22: Ajuts desitjats per prendre la decisió a l’ESO
Figura 23: Grat per les matèries i els professors d’ESO
Figura 24: Valoració de les assignatures i el seu foment per les Enginyeries i la Informàtica
Figura 25: Expedient acadèmic dels alumnes
Figura 26: Habilitats personals i de l’entorn en l’ús de les TIC
Figura 27: Ús personal de les TIC
Figura 28: Habilitat amb les TIC
Figura 29: Utilització de les TIC
Figura 30: Imatge de les Enginyeries i la Informàtica
Figura 31: Imatge de les Matemàtiques, Física i Química
Figura 32: Imatge de les carreres CTM
Figura 34: Marc conceptual – Factors analitzats: sociodemogràfics
Figura 39: Àmbit de resultats: elecció d’estudis post-Batxillerat pels alumnes de Batxillerat CiT
Figura 40: Elecció d’estudis posteriors al Batxillerat – Estudiants de Batxillerat CiT
29
30
30
30
32
32
34
34
36
37
38
40
41
43
44
44
44
46
46
47
49
50
55
57
57
60
62
64
65
70
73
100
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Distribució d’alumnes enquestats per territori i tipologia de centre
Taula 2: Distribució d’alumnes enquestats per gènere, nivell i tipologia de centre
Taula 3: Elecció d’estudis posteriors a l’ESO segons seguretat d’elecció
Taula 4: Satisfacció i utilitat dels estudis – Estudiants d’ESO
Taula 5: Satisfacció i utilitat dels estudis – Estudiants de Batxillerat
Taula 6: Motivació dels estudiants en l’elecció post-ESO – Estudiants d’ESO
Taula 7: Motivació dels estudiants en l’elecció post-ESO – Estudiants de Batxillerat
Taula 8: Influències en l’elecció post-ESO – Només ESO
Taula 9: Influències en l’elecció post-ESO – Només Batxillerat
Taula 10: Grat per les matèries i professors ESO – Només ESO
Taula 11: Grat per les matèries i professors ESO – Només Batxillerat
Taula 12: Expedient acadèmic dels alumnes d’ESO (selecció Post-ESO)
Taula 13: Expedient acadèmic dels alumnes de Batxillerat (selecció Post-ESO)
Taula 14: Habilitat i ús de les TIC – Estudiants d’ESO
18
19
27
31
31
33
33
35
35
39
39
41
42
45
Taula 15: Habilitat i ús de les TIC – Estudiants de Batxillerat
Taula 16: Imatge de les carreres CTM – Estudiants d’ESO
Taula 17: Imatge de les carreres CTM – Només Batxillerat
Taula 22: Composició per NIVELL SOCIOCULTURAL FAMILIAR – Nois
Taula 23: Composició per NIVELL SOCIOCULTURAL FAMILIAR – Noies
Taula 25: Composició per PROCEDÈNCIA FAMILIAR – Nois
Taula 26: Composició per PROCEDÈNCIA FAMILIAR – Noies
Taula 28: Composició per TERRITORI DE CENTRE
Taula 29: Composició per NIVELLS EDUCATIUS DE CENTRE
Taula 38: Elecció d’estudis posteriors al Batxillerat segons seguretat d’elecció
Taula 39: Satisfacció i utilitat dels estudis – Alumnes Batxillerat CiT
Taula 40: Imatge de les carreres CTM – Batxillerat CiT
45
47
48
50
51
51
52
52
53
53
54
54
55
56
56
58
58
59
59
60
61
61
62
63
65
66
101
ÍNDEX DE TAULES
Taula 41: Grat per les matèries i professors de Batxillerat – Batxillerat CiT
Taula 42: Expedient acadèmic dels alumnes de Batxillerat CiT
Taula 43: Habilitat i ús de les TIC – Batxillerat CiT
Taula 44: Motivació dels estudiants en l’elecció post-Batxillerat – Batxillerat CiT
Taula 45: Influències en l’elecció post-Batxillerat – Batxillerat CiT
Taula 47: Composició per GERMANS
Taula 50: Composició per TIPOLOGIA DEL CENTRE
102
67
68
68
69
69
70
71
72
73
74
74
75
Amb la col•laboració de
Argentina
Bèlgica
Brasil
Colòmbia
Espanya
Estats Units
Itàlia
Mèxic
Perú
Portugal
Regne Unit
Xile
everis.com
Consulting.
IT & Outsourcing
Professional Service

Factors influents en l`elecció d`estudis científics, tecnològics

Transcripción

Documentos relacionados

Nombre: Apellidos: NIF: Dirección Calle: Nº.: Escalera: Piso: Puerta

es comunica a tots els usuaris/ usuàries de les línies i que