Untitled - Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya

Transcripción

Col·lecció Bassat
Art Contemporani de Catalunya
1970-1979
(III)
Pàgina 4:
Vista de l’interior de la Nau Gaudí
CONSORCI MUSEU D’ART
CONTEMPORANI DE MATARÓ
EXPOSICIÓ
CATÀLEG
President
Sr. Joan Mora i Bosch
Il·lustríssim Alcalde - President
de l’Ajuntament de Mataró
Organització i producció
Consorci Museu d’Art
Contemporani de Mataró
Edició
Consorci Museu d’Art
Comissariat
Núria Poch
Textos
Lluís Bassat
Albert Mercadé
Núria Poch
Vicepresident primer
Sr. Lluís Bassat i Coen
President de la Fundació Privada
Carmen i Lluís Bassat
Vicepresident segon
Sr. Joaquim Fernàndez i Oller
Conseller Delegat de Cultura
de l’Ajuntament de Mataró
Directora Gerent
Núria Poch i Abeyà
Secretària
Sra. Núria Esperalba i López
Vocals designats per l’Ajuntament
de Mataró
Sra. Maria Àngels Briansó
Sr. Pere González Coll (Perecoll)
Sr. Pere Pascual i Martí
Vocals designats per la Fundació
Privada Carmen i Lluís Bassat
Sra. Carmen Orellana Ribas
Sra. Yolanda Bassat Orellana
Sr. Damià Calveras i Areny
Coordinació
Núria Poch
Manuel Riera
Disseny del muntatge
Dolors Periel (Arquitecte Servei
d’Obres de l’Ajuntament de Mataró)
Pascal Petit (Glasbau Hahn)
Miguel Ángel Ramos García
(acf/mba)
Conservació tècnica
Jesús Marull
Mònica Marull
Aplicacions gràfiques
Carmina Montserrat
Muntatge
Manuel Riera
Transports
Arterri Transport d’Art
Assegurança
Ferrer & Ojeda Correduría
de Seguros
Fotografies de les obres
Gasull Fotografia
Ramon Manent
Rocco Ricci
Fotografies de la Nau Gaudí
Ramon Manent
Traduccions
A l’anglès Catherine Stephenson
Al català i al castellà SdC
Disseny gràfic
Josep Bagà Associats
Producció
Carmina Montserrat
Impressió
T.G. Alfadir, S.A.
ISBN de la col·lecció: 84-616-4735-1
ISBN del volum: 978-84-616-4735-4
DL: B. 15326-2013
© de l’edició: Consorci Museu d’Art
© dels textos: els autors
© de les fotografies: els autors
© Sergi Aguilar, Francesc Anglès,
Rafael Bartolozzi, Jaume Genovart,
Victor Mira, Zush/Evru, VEGAP,
Barcelona, 2013
Tots els drets reservats
Exposició: Col·lecció Bassat.
Art Contemporani de Catalunya,
1970 – 1979 (III).
Nau Gaudí, Mataró, del 27 de juny
del 2013 al 27 d’abril del 2014
Índex
Joan Mora
9
Gaudí 130
Gaudí 130
Gaudí 130
Lluís Bassat
13
Pintors i escultors que admiro profundament
Pintores y escultores que admiro profundamente
Painters and sculptors whom I deeply admire
Núria Poch
19
9 artistes i 1 arquitecte
9 artistas y 1 arquitecto
9 artists and 1 architecht
Albert Mercadé
25
Els anys setanta a la Col·lecció Bassat: un aparador de la nova figuració pictòrica catalana
Los años setenta en la Colección Bassat: un escaparate de la nueva figuración pictórica catalana
The Bassat Collection of the seventies: a showcase of the new Catalan figurative art.
37
Obres 1970-1979
Obras 1970-1979
Works 1970-1979
8-8
Gaudí 130
Gaudí 130
Gaudí 130
Joan Mora Bosch
Joan Mora Bosch
Joan Mora Bosch
Alcalde de Mataró
Alcalde de Mataró
Mayor of Mataró
L’atzar ha volgut associar nou artistes
contemporanis (Perecoll, Sergi Aguilar,
Francesc Anglès, Rafael Bartolozzi,
Jaume Genovart, Víctor Mira, Manuel
Molí, Joan Pere Viladecans i Zush) amb
un dels arquitectes més universals, originals i imprevisibles, Antoni Gaudí. L’atzar
ha volgut que un total de 85 obres dels
artistes abans esmentats s’aixopluguin
dins un espai dissenyat pel geni del
Modernisme català, la Nau Gaudí, una
obra que aquest any 2013 compleix el seu
130 aniversari. L’atzar ha volgut que els
nou artistes i les seves 87 obres comparteixin protagonisme amb el primer edifici
que va dissenyar Antoni Gaudí.
El Museu d’Art Contemporani de
Mataró ocupa la nau de blanqueig de cotó
de l’antiga Sociedad Cooperativa la Obrera
Mataronense, amb qui Gaudí col·laborava
des de l’any 1872, quan encara era estudiant d’Arquitectura. És el primer edifici
que va construir Antoni Gaudí i l’únic que
no va ser promogut ni per la burgesia ni
per l’Església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del tèxtil. Daniel
Giralt-Miracle, crític d’art, historiador i
especialista en l’obra de Gaudí, ha definit
El azar ha querido asociar a nueve artistas
contemporáneos (Perecoll, Sergi Aguilar,
Francesc Anglès, Rafael Bartolozzi, Jaume
Genovart, Víctor Mira, Manuel Molí, Joan
Pere Viladecans y Zush) con uno de los
arquitectos más universales, originales e
imprevisibles, Antoni Gaudí. El azar ha
querido que un total de 85 obras de los
artistas antes mencionados encuentren
cobijo en un espacio diseñado por el genio
del Modernismo catalán, la Nau Gaudí,
una obra que este 2013 cumple su 130
aniversario. El azar ha querido que los
nueve artistas y sus 87 obras compartan
protagonismo con el primer edificio que
diseñó Antoni Gaudí.
El Museo de Arte Contemporáneo de
Mataró ocupa la nave de blanqueo de
algodón de la antigua Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense, con quien
Gaudí colaboraba desde 1872, cuando
todavía era estudiante de Arquitectura. Es
el primer edificio que construyó Antoni
Gaudí y el único que no fue promovido ni
por la burguesía ni por la Iglesia, sino por
una de las primeras cooperativas obreras
del textil. Daniel Giralt-Miracle, crítico de
arte, historiador y especialista en la obra
As chance would have it, new
contemporary artists (Perecoll, Sergi
Aguilar, Francesc Anglès, Rafael
Bartolozzi, Jaume Genovart, Víctor Mira,
Manuel Molí, Joan Pere Viladecans and
Zush) are linked with one of the most
universal, original and unpredictable
architects, Antoni Gaudí. As chance
would have it, a total of 85 works by these
artists are housed together and enjoy a
space designed by the genius of Catalan
Art Nouveau, the Gaudí Building, a work
which this year, 2013, celebrates its 130th
anniversary. As chance would have it,
the new artists and their 87 works share
the centre stage with the first building
designed by Antoni Gaudí.
The Mataró Museum of Contemporary
Art occupies the cotton bleaching hall of
the former Mataró Workers’ Cooperative
Society with whom Gaudí collaborated
from 1872, when he was still a student
of architecture. It is the first building
that was built by Antoni Gaudí and the
only one that was not promoted by the
bourgeoisie nor the church, but by one of
the first textile workers’ unions. Daniel
Giralt-Miracle, the art critic, historian and
Pàgina 8:
Detall dels arcs parabòlics de la nau
molt encertadament la nau de blanqueig
de cotó de la Sociedad Cooperativa la
Obrera Mataronense com el quilòmetre
zero de l’obra gaudiniana. Es tracta d’una
obra clau que va obrir el camí del desenvolupament dels arcs com a elements sostenidors i que posteriorment va utilitzar,
per exemple, per projectar les golfes de la
torre Bellesguard, de la Casa Batlló o de
la Pedrera, la famosa maqueta estereofunicular de l’església de la Colònia Güell
i, evidentment, els arcs i les voltes de la
Sagrada Família.
La Nau Gaudí ajuda a entendre i a
interpretar l’obra posterior de l’insigne
arquitecte. I les peces de la Col·lecció
Bassat ens permeten tenir una mirada
contemporània sobre el nostre entorn.
Continent i contingut s’uneixen per reivindicar Mataró com a espai de projecció
arquitectònica, escultòrica i pictòrica,
sempre sota l’ombra eterna d’un llegat de
Gaudí que ara compleix 130 anys.
10 - 11
PERECOLL
Sense títol, 1975 (detall)
de Gaudí, ha definido con mucho acierto
la nave de blanqueo de algodón de la
Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense como el kilómetro cero de la obra
gaudiniana. Se trata de una obra clave
que abrió el camino del desarrollo de los
arcos como elementos para sostener y que
posteriormente utilizó, por ejemplo, para
proyectar las buhardillas de la torre
Bellesguard, de la Casa Batlló o de la
Pedrera, la famosa maqueta estereofunicular de la iglesia de la Colonia Güell y,
evidentemente, los arcos y las bóvedas de
la Sagrada Familia.
La Nau Gaudí ayuda a entender y a
interpretar la obra posterior del célebre
arquitecto. Y las piezas de la Colección
Bassat nos permiten tener una mirada
contemporánea sobre nuestro entorno.
Continente y contenido se unen para reivindicar Mataró como espacio de proyección arquitectónica, escultórica y pictórica,
siempre bajo la sombra eterna de un legado de Gaudí que ahora cumple 130 años.
specialist in Gaudí’s work, has rightly
defined the cotton bleaching hall of
the Mataró Workers’ Cooperative Society
as the “zero-mile” of Gaudí’s work. It
is a key work that paved the way for
the development of arches as support
elements and which he subsequently
used, for example, to design the attic
of the Bellesguard Tower, the Casa
Batlló and La Pedrera, the famous
stereofunicular model of the Güell Colony
church and, of course, the arches and
vaults of the Sagrada Familia.
The Gaudí Building helps us to
understand and interpret the later work
of the famous architect. And the pieces
from the Bassat Collection offer us a
contemporary view of our environment.
The building and its contents come
together to uphold Mataró as a place for
the exhibiting of architecture, sculpture
and painting, always under the eternal
shadow of a legacy of Gaudí which is
already celebrating 130 years.
12 - 12
Pintors i escultors que admiro
profundament
Pintores y escultores que admiro
profundamente
Painters and sculptors whom
I deeply admire
Lluís Bassat
Lluís Bassat
Lluís Bassat
Preparar aquesta exposició ha estat un
plaer immens, perquè m’ha permès
tornar a observar amb gran deteniment
l’obra d’uns pintors i escultors que admiro profundament.
Sergi Aguilar és el primer escultor a
qui vaig comprar una obra: Naixement,
de marbre negre de Bèlgica. L’he vist
pràcticament cada dia de la meva vida des
de l’any 1973 i si aleshores ja m’agradava
moltíssim, ara encara l’admiro més, com
admiro el seu autor. Una vegada em va
dir Francesc Mestre, que llavors era
director de la Galeria Adrià, on va exposar
Aguilar, que les obres d’art, quan les tens
a casa, creixen o decreixen. Les bones,
com Naixement i totes les d’aquest artista,
no han deixat de créixer.
Francesc Anglès, doctor en Medicina
i excel·lent traumatòleg, és també escultor, per vocació i talent. El material amb
què fa les seves peces li és molt familiar:
benes de guix. Les seves obres poden
recordar les del mundialment famós
George Segal, però tenen la seva personalitat.
A Rafael Bartolozzi, que desafortunadament va morir molt jove, el vaig
Preparar esta exposición me ha producido
un inmenso placer, porque me ha permitido volver a observar con gran detenimiento la obra de unos pintores y escultores a
los que admiro profundamente.
Sergi Aguilar es el primer escultor al que
le compré una obra: Naixement, de mármol
negro de Bélgica. La he visto prácticamente
todos los días de mi vida desde 1973 y si ya
me gustaba muchísimo entonces, mi admiración por ella es ahora todavía mayor, como
lo es mi admiración por Sergi Aguilar. Una
vez me dijo Francesc Mestre, el entonces
director de la Galería Adrià, donde expuso
Aguilar, que las obras de arte, cuando están
en tu casa, crecen o decrecen. Las buenas,
como Naixement y todas las de este artista,
no han dejado de crecer.
Francesc Anglès, doctor en Medicina y
excelente traumatólogo, es también escultor, por vocación y talento. El material con
el que realiza sus piezas es muy familiar
para él: vendas de yeso. Sus obras pueden
recordar a las del mundialmente famoso
George Segal, pero tienen su propia personalidad.
A Rafael Bartolozzi, que desafortunadamente falleció muy joven, lo conocí cuan-
The preparation of this exhibition has
given me immense pleasure, because
it has allowed me to look again in great
detail at the work of painters and sculptors
whom I deeply admire.
Sergi Aguilar is the first sculptor
from whom I purchased a work: “Birth”
(Naixement), made of Belgian black
marble. I have seen it almost every day
of my life since 1973. If I already liked
it very much at that time, I like it even
more now, just as my admiration for
Sergi Aguilar is now greater than ever.
Francesc Mestre, the director at that time
of the Adrià Gallery, where Sergi Aguilar
exhibited, once said to me that when they
are in your home, works of art grow or
shrink. The good ones, like Naixement,
and all of Sergi Aguilar’s work, haven’t
stopped growing.
Francesc Anglès, a medical doctor and
excellent orthopaedic consultant, is also
a sculptor by vocation and talent. The
material with which he creates his pieces
is one very familiar to him, plaster. His
works may be reminiscent of the worldfamous George Segal but they have their
own personality.
Pàgina 12:
JOAN PERE VILADECANS
Biografia, 1972 (detall)
RAFAEL BARTOLOZZI
Sense títol, 1971
conèixer quan treballava amb Eduard
Arranz-Bravo; junts es van fer molt famosos. Quan van decidir seguir les seves
brillants carreres per separat, Rafael
Bartolozzi va iniciar un període de la seva
vida en què es va dedicar a la política
municipal, com a alcalde de Vespella de
Gaià. Però no va deixar mai de pintar i de
posar de manifest la seva brillant creativitat. D’entre els seus magnífics quadres
n’hi ha un que m’impressiona especialment: Telón de fusilamiento, pel tema i per
la seva plasmació a la tela.
Jaume Genovart, també mort jove, ens
va deixar un buit molt gran a tots els que
el vam conèixer i el vam tractar. La primera vegada que hi vaig parlar va ser de
publicitat, sobre un client comú: Gallina
Blanca. Però llavors ja pintava aquests
meravellosos paisatges inventats on apareixen tipografies, paraules i gestos tan
familiars per a ell pels seus inicis professionals. Afortunadament, la seva neboda
Mercè Genovart té cura de l’obra tan important que ens va deixar i que mereixeria, algun dia, una exposició antològica.
Perecoll és el nom artístic de Pere
González Coll. És un extraordinari pintor,
14 - 15
do trabajaba con Eduard Arranz-Bravo;
juntos se hicieron muy famosos. Cuando
decidieron seguir sus brillantes carreras
por separado, Rafael Bartolozzi inició un
periodo de su vida en el que se dedicó a la
política municipal, como alcalde de Vespella de Gaià. Pero no dejó nunca de pintar
y de poner de manifiesto su brillante creatividad. De entre sus magníficos cuadros
hay uno que me impresiona especialmente: Telón de fusilamiento, por el tema y por
su plasmación en la tela.
Jaume Genovart, también fallecido
joven, nos dejó un vacío muy grande a
todos los que lo conocimos y tratamos.
La primera vez que hablé con él fue de
publicidad, acerca de un cliente común:
Gallina Blanca. Pero entonces ya pintaba
esos maravillosos paisajes inventados donde aparecen tipografías, palabras y gestos
tan familiares para él por sus inicios profesionales. Por fortuna, su sobrina Mercè
Genovart cuida la importante obra que él
dejó y que merecería, algún día, una exposición antológica.
Perecoll es el nombre artístico de Pere
González Coll. Es un extraordinario pintor, escultor y orfebre. Domina de tal ma-
I met Rafael Bartolozzi, who
unfortunately died very young, when he
worked with Eduard Arranz-Bravo, and
they both became very famous. When they
stopped working together, each of them
continued their brilliant careers separately
and Rafael Bartolozzi alternated his with a
period in his life dedicated to local politics,
as mayor of Vespella de Gaià. However, he
never stopped painting and demonstrating
his brilliant creativity. Among his
magnificent paintings there is one
which particularly impresses me, “Firing
curtain” (Telón de fusilamiento), due to its
subject and expression on canvas.
Jaume Genovart, who also died young,
left a very big void for all of us who knew
and had contact with him. The first time
I spoke to him it was about advertising,
regarding a mutual client, Gallina Blanca.
But at that time he was already painting
those wonderful imaginary landscapes
that included fonts, words and signs
so familiar to him in his early career.
Fortunately, his niece Mercè Genovart
looks after the important work he left
behind and which would merit, one day, a
retrospective exhibition.
escultor i orfebre. Domina de tal manera
les formes que gairebé no necessita color
per a les seves pintures. Viu i treballa a
Mataró, cosa que ens permet veure’ns
molt sovint. El Consorci del Museu d’Art
Contemporani de Catalunya el va escollir
com a membre i la seva contribució és
enorme.
Víctor Mira és un altre pintor increïble, també mort jove, en circumstàncies
molt tràgiques. Ha deixat una obra esplèndida, des dels anys en què va tenir
el suport de la gran galerista madrilenya
Juana Mordó fins al seu posterior trasllat
a Alemanya. Recordo una nit, sopant
al pis que tenia a Barcelona, prop de la
plaça d’Espanya, que vam comentar si el
problema amb la seva sordesa l’influïa
en els seus quadres. I era evident que sí,
sobretot en aquells personatges d’orelles
immenses. Víctor Mira tenia a la punta
dels dits, en el seu caràcter i sobretot en
la seva pintura la sensibilitat que li mancava a l’oïda.
Manuel Molí trasllada la tragèdia del
món a la seva obra, dura com la realitat,
potent i inoblidable. Un quadre de Molí es
recorda sempre i aquest és el seu talent.
nera las formas que casi no necesita color
para sus pinturas. Vive y trabaja en Mataró, lo que nos permite vernos con mucha
frecuencia. El Consorcio del Museo
de Arte Contemporáneo de Cataluña lo
eligió como miembro y su contribución es
enorme.
Víctor Mira es otro increíble pintor,
también fallecido joven, en circunstancias muy trágicas. Ha dejado una obra
espléndida, desde los años en que tuvo
el apoyo de la gran galerista madrileña
Juana Mordó hasta su posterior traslado a
Alemania. Recuerdo una noche, cenando
en el piso que tenía en Barcelona, cerca de
la plaza de España, que comentamos si el
problema con su sordera le influía en sus
cuadros. Y era evidente que sí, sobre todo
en esos personajes de inmensas orejas.
Víctor Mira tenía en la punta de los dedos,
en su carácter y sobre todo en su pintura
la sensibilidad que le faltaba en el oído.
Manuel Molí traslada la tragedia del
mundo a su obra, dura como la realidad,
potente e inolvidable. Un cuadro de Molí
se recuerda siempre y este es su talento.
Expuso en la Galería Adrià en la década de
los setenta y sus exposiciones no dejaban
Perecoll is the artistic name of Pere
González Coll. He is an extraordinary
painter, sculptor and goldsmith. His
command of shapes is such that his
paintings almost don’t need any colour.
He lives and works in Mataró, which
means that we can see each other very
frequently. The Consortium of the
Catalonia Museum of Contemporary Art
elected him as a member and he makes an
enormous contribution.
Víctor Mira is another incredible
painter, who also died young in very
tragic circumstances. The work he left
behind is superb, starting from the years
in which he was supported by the great
Madrid gallery director Juana Mordó,
until his subsequent move to Germany. I
remember one night, over dinner in his
flat in Barcelona near plaza de España,
we discussed whether the problem
he had with deafness influenced his
paintings. And it was clear that it did,
especially in those characters that had
huge ears. Victor Mira had the sensitivity
he was missing in his ears in his
fingertips, in his character and especially
in his painting.
JAUME GENOVART
Sense títol, 1977
Va exposar a la Galeria Adrià durant la
dècada dels setanta i les seves exposicions
no van deixar a ningú indiferent. Els elogis a la seva sinceritat i a la seva força de
crítics, de públic i d’altres artistes inundaven la galeria en cada exposició.
Joan Pere Viladecans és un punt i a
part. Va exposar a la Sala Gaspar abans i
després d’exposicions de Picasso, Miró,
Clavé, Tàpies… Només per això ja mereixia una atenció especial. Que els Gaspar
s’hi fixessin, sent tan jove, significava
alguna cosa. Aquí vaig comprar el meu
primer quadre d’aquest artista. Es titula
Lluita, de l’any 1972, i el vaig tenir davant
meu al despatx, on passava la major part
del dia. En una ocasió la meva secretària, una meravellosa jove cubana, em va
confessar que el farcellet que apareix al
quadre, penjat d’una corda, la torbava. Li
recordava certes cerimònies religioses
locals de l’Havana i es preguntava sempre què hi havia a dins. Com em va dir
una vegada el gran artista alemany Wolf
Vostell, són les coses que no coneixes
les que et canviaran la vida, per això mai
no vaig gosar tocar i encara menys obrir
aquest farcell. De Joan Pere Viladecans
16 - 17
indiferente a nadie. Los elogios a su sinceridad y a su fuerza de críticos, de público
y de otros artistas inundaban la galería en
cada exposición.
Joan Pere Viladecans es un punto y
aparte. Expuso en la Sala Gaspar antes y
después de exposiciones de Picasso, Miró,
Clavé, Tàpies… Solo por ello ya merecía
una atención especial. Que los Gaspar se
fijaran en él, siendo tan joven, significaba
algo. Ahí compré mi primer cuadro de
este artista. Se titula Lluita, del año 1972,
y lo tuve delante de mí en mi despacho,
donde pasaba la mayor parte del día. En
una ocasión mi secretaria, una maravillosa
joven cubana, me confesó que el hatillo
que aparece en el cuadro, colgado de una
cuerda, la turbaba. Le recordaba ciertas ceremonias religiosas locales de La Habana
y se preguntaba siempre qué había dentro. Como me dijo una vez el gran artista
alemán Wolf Vostell, son las cosas que no
conoces las que cambiarán tu vida, por lo
que jamás osé tocar y menos abrir ese
hatillo. De Joan Pere Viladecans mostramos un gran abanico de obras de la década de los setenta, cuando, en mi opinión,
se destapó el gran pintor que es.
Manuel Molí transfers the world’s
tragedy to his work, as hard as reality,
powerful and unforgettable. A picture by
Molí is always remembered and this is his
talent. He exhibited at the Adrià Gallery in
the 1970s, and his exhibitions left no-one
indifferent. Each time he exhibited, the
gallery was inundated with praise for his
sincerity and his strength, from critics, the
public and other artists.
Joan Pere Viladecans is a class of his
own. He exhibited at the Sala Gaspar
before and after exhibitions of Picasso,
Miró, Clavé, Tàpies... For that alone
he deserved special attention. That the
Gaspars noticed him, when he was so
young, was very significant. There I
bought my first of his paintings. It is
entitled “Struggle” (Lluita), from 1972,
and I had it opposite me in my office,
where I spent most hours of the day. On
one occasion my secretary, a wonderful
young Cuban woman, confessed that
the bundle of belongings in the picture,
hanging on a rope, troubled her. It
reminded her of certain local religious
ceremonies in Havana and she always
wondered what was inside. As the great
mostrem un gran ventall d’obres de la
dècada dels setanta, quan, al meu entendre, es va destapar el gran pintor que és.
I per fi Zush, un dels artistes més
enigmàtics i interessants dels últims
anys. I també més creatius. No en va ha
inventat un nou llenguatge, una nova
escriptura, un nou país, una nova moneda…, que els seus quadres reflecteixen
perfectament. Per no deixar d’inventar,
fins i tot s’ha inventat un nom nou, Evru,
amb el qual signa les seves últimes obres.
Val la pena observar els seus quadres detingudament i esperar a veure l’exposició
dels que va pintar durant la dècada dels
vuitanta.
Y por fin Zush, uno de los artistas más
enigmáticos e interesantes de los últimos
años. Y también más creativos. No en
balde ha inventado un nuevo lenguaje,
una nueva escritura, un nuevo país, una
nueva moneda…, que sus cuadros reflejan
perfectamente. Por no dejar de inventar,
incluso se ha inventado un nuevo nombre,
Evru, con el que firma sus últimas obras.
Vale la pena observar sus cuadros detenidamente y esperar a ver la exposición
de los que pintó durante la década de los
ochenta.
German artist Wolf Vostell once told me,
it is the things that you do not know that
will change your life, so I never dared to
touch and even less open that bundle. We
are displaying a wide variety of Joan Pere
Viladecans’ works from the 70s, when,
in my opinion, he revealed himself as the
great artist he is.
Lastly, Zush, one of the most enigmatic
and interesting artists of recent years.
And also one of the most creative. It is
no surprise that he has invented a new
language, a new writing, a new country,
a new currency... which his paintings
reflect perfectly. In order not to stop
inventing, he has even invented a new
name for himself, Evro, under which he
signs his most recent work. It is worth
contemplating his pictures in detail and
awaiting his works from the 80s that we
will exhibit.
18 - 18
9 artistes i 1 arquitecte
9 artistas y 1 arquitecto
9 artists and 1 architecht
Núria Poch
Núria Poch
Núria Poch
Directora del Consorci
Museu d’Art Contemporani de Mataró
Directora del Consorcio
Museo de Arte Contemporáneo de Mataró
Consortium Director of the
Mataró Museum of Contemporary Art
L’exposició que presentem és la tercera
dedicada a la dècada dels setanta i la quarta des que vam iniciar, el novembre de
2010, el periple de presentar el fons de la
Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí. Com a
recordatori, es tracta d’anar mostrant,
ordenades cronològicament, les més de
mil obres que componen la col·lecció de
Carmen i Lluís Bassat per poder copsar els
moviments i l’evolució de l’art català des
de la postguerra fins als nostres dies. Si
fem un èmfasi especial en la dècada dels
setanta és perquè coincideix amb l’inici de
la col·lecció i perquè està àmpliament
representada tant pel que fa als artistes
com a les seves obres.
En aquesta ocasió, presentem l’obra de
nou artistes, gairebé tots nascuts durant
la dècada dels quaranta i actius partícips
del moviment renovador de la pintura
i l’escultura: Sergi Aguilar, Francesc
Anglès, Rafael Bartolozzi (Pamplona,
1943 - Margodí, 2009), Jaume Genovart
(Barcelona, 1941-1994), Víctor Mira
(Saragossa, 1949 - Breitbrunn, 2003),
Manuel Molí, Perecoll, Joan Pere
Viladecans i Zush. En aquella Barcelona
vivint el final de la dictadura i immersa
La exposición que presentamos es la tercera dedicada a la década de los setenta y
la cuarta desde que iniciamos, en noviembre de 2010, el periplo de presentar el fondo de la Colección Bassat en la Nau Gaudí.
A modo de recordatorio, se trata de ir
mostrando, ordenadas cronológicamente,
las más de mil obras que integran la colección de Carmen y Luis Bassat para poder
ver los movimientos y la evolución del arte
catalán desde la posguerra hasta nuestros
días. Si ponemos un énfasis especial en la
década de los setenta es porque coincide
con el inicio de la colección y porque está
ampliamente representada tanto por los
artistas como por sus obras.
En esta ocasión, presentamos la obra
de nueve artistas, casi todos ellos nacidos
durante la década de los cuarenta y activos
partícipes del movimiento renovador
de la pintura y la escultura: Sergi Aguilar,
Francesc Anglès, Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943 - Margodí, 2009), Jaume
Genovart (Barcelona, 1941-1994), Víctor
Mira (Zaragoza, 1949 - Breitbrunn, 2003),
Manuel Molino, Perecoll, Joan Pere
Viladecans y Zush. En aquella Barcelona
viviendo el final de la dictadura e inmersa
This exhibition is the third one dedicated
to the decade of the seventies and the
fourth since we embarked in November
2010 on the journey of presenting the
Bassat Collection in the Gaudi Building.
As a reminder, we are showing, in
chronological order, more than a thousand
works that make up the collection of
Carmen and Lluís Bassat, capturing the
movements and the evolution of Catalan
art from the post-war period up to the
present day. If we place special emphasis
on the seventies it is because it coincides
with the beginning of the collection and is
so well represented by both the artists and
their works.
This time we are presenting the work
of new artists, almost all of whom were
born in the forties and who were active
participants in the movement of renewal
in painting and sculpture: Sergi Aguilar,
Francesc Anglès, Rafael Bartolozzi
(Pamplona, 1943-Margodí, 2009), Jaume
Genovart (Barcelona, 1941-1994), Víctor
Mira (Zaragoza, 1949-Breitbrunn,
2003), Manuel Molí, Perecoll, Joan Pere
Viladecans and Zush. In the Barcelona
of that time which was subject to the
Pàgina 18:
MANUEL MOLÍ
Home-dona(detall)
SERGI AGUILAR
Composició geomètrica, 1979
econòmicament en la crisi del petroli,
van participar, amb la seva efervescent
joventut, del moviment que el polifacètic
Alexandre Cirici anomenà la plàstica contemporània catalana, el moviment figuratiu contemporani. Bartolozzi, Genovart,
Mira i Zush ho feren recreant mons
propis a partir de les visions dels somnis,
hereus com eren del surrealisme i l’art
pop; Joan Pere Viladecans, creant formes
que transcendeixen el realisme pictòric
amb la incorporació de signes objectuals
extrets de la quotidianitat; Manuel Molí,
amb un realisme satíric i grotesc fill de
Brueghel o del Bosch; el pintor, escultor
i orfebre Perecoll, amb una pintura existencial i gairebé volumètrica; Francesc
Anglès, immortalitzant instants de vida
en escaiola, i com a excepció, com a contrapunt, l’escultor Sergi Aguilar, l’únic
que va utilitzar l’abstracció per reivindicar la matèria i la forma com a representació de l’espai i el temps.
En aquesta ocasió cal fer esment també
de l’edifici que acull les exposicions de la
Col·lecció Bassat, perquè enguany es compleixen els 130 anys que es va construir: la
Nau Gaudí.
20 - 21
económicamente en la crisis del petróleo,
participaron, con su efervescente juventud, del movimiento que el polifacético
Alexandre Cirici denominó la plástica contemporánea catalana, el movimiento figurativo contemporáneo. Bartolozzi,
Genovart, Mira y Zush lo hicieron recreando mundos propios a partir de las visiones
de los sueños, como herederos que eran
del surrealismo y del arte pop; Joan Pere
Viladecans, creando formas que trascienden
el realismo pictórico con la incorporación
de signos objetuales sacados de la cotidianidad; Manuel Molí, con un realismo satírico
y grotesco hijo de Brueghel o del Bosco;
el pintor, escultor y orfebre Perecoll, con
una pintura existencial y casi volumétrica;
Francesc Anglès, inmortalizando instantes
de vida en escayola, y como excepción,
como contrapunto, el escultor Sergi Aguilar, el único que utilizó la abstracción para
reivindicar la materia y la forma como
representación del espacio y el tiempo.
En esta ocasión hay que mencionar
también el edificio que acoge las exposiciones de la Colección Bassat, porque este
año se cumplen 130 años de su construcción: la Nau Gaudí.
tragic final stages of the dictatorship and
economically immersed in the oil crisis,
they participated with their vibrant youth
in the movement that the multi-faceted
Alexandre Cirici called contemporary
Catalan art, the contemporary figurative
movement. Bartolozzi, Genovart, Mira
and Zush recreated their own worlds
from the visions of dreams, inheriting
from Surrealism and Pop Art; Joan
Pere Viladecans created forms that
went beyond realist painting with the
introduction of object signs drawn from
everyday life; Manuel Molí with a satirical
and grotesque realism following Brueghel
or El Bosco; the painter, sculptor and
goldsmith Perecoll with existential and
almost three-dimensional painting;
Francesc Anglès immortalised moments
of life in plaster; and as an exception, as a
counterpoint, the sculptor Sergi Aguilar,
the only one using abstraction to vindicate
material and form as a representation of
space and time.
On this occasion it is worth mentioning
that is the 130th anniversary of
construction of the building that houses
the Bassat Collection, the Gaudí Building.
És el primer edifici d’Antoni Gaudí i
l’únic que no va ser promogut ni per la
burgesia ni per l’Església, sinó per una
de les primeres cooperatives obreres del
tèxtil. Quilòmetre zero de l’obra gaudiniana, es tracta de la nau de blanqueig de
cotó de l’antiga Sociedad Cooperativa la
Obrera Mataronense, amb la qual Gaudí
col·laborava des del 1872, quan encara
era estudiant d’Arquitectura. De tot el
projecte que va idear, es va construir la
nau de blanqueig i les latrines adjacents,
ambdues conservades, i una de les casetes per als treballadors, actualment desapareguda.
Es tracta d’una obra que en el seu plantejament és clau perquè va obrir el camí
de la creació gaudiniana més genuïna:
el desenvolupament dels arcs com a elements sostenidors. Si no hagués existit la
cooperativa de Mataró, Gaudí no hauria
desenvolupat les fórmules que posteriorment va utilitzar per projectar les golfes
de la torre Bellesguard, de la Casa Batlló o
de la Pedrera, la famosa maqueta estereofunicular de l’església de la Colònia Güell
i, evidentment, els arcs i les voltes de la
Sagrada Família.
Es el primer edificio de Antoni Gaudí
y el único que no fue promovido ni por
la burguesía ni por la Iglesia, sino por
una de las primeras cooperativas obreras del textil. Kilómetro cero de la obra
gaudiniana, se trata de la nave de blanqueo de algodón de la antigua Sociedad
Cooperativa la Obrera Mataronense, con
la que Gaudí colaboraba desde 1872,
cuando todavía era estudiante de Arquitectura. De todo el proyecto que ideó, se
construyó la nave de blanqueo y las
letrinas adyacentes, ambas conservadas,
y una de las casetas para los trabajadores, actualmente desaparecida.
Se trata de una obra que en su planteamiento es clave porque abrió el camino
de la creación gaudiniana más genuina:
el desarrollo de los arcos como elementos
para sostener. Si no hubiera existido la
cooperativa de Mataró, Gaudí no habría
desarrollado las fórmulas que posteriormente utilizó para proyectar las buhardillas de la torre Bellesguard, de la Casa
Batlló o de la Pedrera, la famosa maqueta
estereofunicular de la iglesia de la Colonia
Güell y, evidentemente, los arcos y las
bóvedas de la Sagrada Familia.
It is the first building that was built
by Antoni Gaudí and the only one which
was not promoted by the bourgeoisie or
the church, but by one of the first textile
workers’ unions. The “zero-mile” of
Gaudí’s work, it was the cotton bleaching
hall of the former Mataró Workers
Cooperative Society with whom Gaudí
collaborated from 1872 when he was still
a student of architecture. Of the original
project devised, the bleaching hall and
the attached latrines were built, both
preserved, and one of the workers’ houses,
which is no longer there.
The design of this work is crucial
because it paved the way for the most
genuine Gaudí creation: the development
of arches as support elements. Had the
Mataró co-operative not existed, Gaudí
would have not developed the techniques
he later used to design the attic of the
Bellesguard Tower, the Casa Batlló and
La Pedrera, the famous stereofunicular
model of the Güell Colony church and,
of course, the arches and vaults of the
Sagrada Familia.
Abandoned for many years, in 2002
the City Council of Mataró, as part of the
PERECOLL
Personatges de la nit, 1977 (detall)
Abandonada durant molts anys, el
2002 l’Ajuntament de Mataró va decidir, en el marc del denominat Any
Internacional Gaudí, restaurar-la i rehabilitar-la per donar-li un ús públic i va
confiar el projecte a l’arquitecte mataroní
Manuel Brullet i Tenas, qui, tot i respectant les pautes gaudinianes, ha aconseguit
un edifici modern i un espai versàtil i ambivalent, actual seu de la Col·lecció Bassat.
22 - 23
Abandonada durante muchos años,
en el 2002 el Ayuntamiento de Mataró
decidió, en el marco del denominado Año
Internacional Gaudí, restaurarla y rehabilitarla para darle un uso público y confió el
proyecto al arquitecto mataronés Manuel
Brullet��
Tenas, quien, respetando las pautas gaudinianas, ha conseguido un edificio
moderno y un espacio versátil y ambivalente, actual sede de la Colección Bassat.
“International Year of Gaudí”, decided to
restore and rehabilitate the old bleaching
hall, giving it a public use. This work was
entrusted to the Mataró architect Manuel
Brullet i Tenas who, while respecting
Gaudís guidelines, developed a modern
building and a versatile and multi-purpose
space, which is the current home of the
Bassat Collection.
24 - 23
Els anys setanta a la Col·lecció
Bassat: un aparador de la nova
figuració pictòrica catalana
Los años setenta en la Colección
Bassat: un escaparate de la nueva
figuración pictórica catalana
The Bassat Collection of the
seventies: a showcase of the new
Catalan figurative art.
Albert Mercadé
Albert Mercadé
Albert Mercadé
La Barcelona efervescent i dinàmica dels
anys setanta va ser un laboratori excepcional d’arriscades formulacions creatives
que portaren a l’obertura d’una nova era
artística dins la nostra història de l’art.
En essència, irromperen dos corrents artístics ben diferenciats: d’una banda, les
propostes derivades del conceptualisme
internacional –el happening, el body art
(‘art corporal’), el land art (‘art natura’),
el videoart…–, amb un fort component
social, iconoclasta i reivindicatiu. De l’altra, un moviment renovador en el camp
de la pintura i l’escultura figuratives, hereu de la tradició onírica catalana o dels
nous corrents pictòrics internacionals.
En aquest sentit, la Col·lecció Bassat és
un dels millors aparadors a Catalunya del
segon corrent esmentat, del moviment
que Alexandre Cirici Pellicer determinà
com la plàstica contemporània catalana;
una mostra viva dels principals moviments
neofiguratius que foren difosos pels nous
espais d’art apareguts enmig del fervor
creatiu barceloní a la primeria dels anys
setanta: la Galeria Adrià, la Galeria Dau
al Set, l’Espai Gaudí… Tot plegat, amb el
suport dels crítics d’art defensors del nou
La Barcelona efervescente y dinámica de los
años setenta fue un laboratorio excepcional
de arriesgadas formulaciones creativas que
llevaron al inicio de una nueva era artística
en nuestra historia del arte. En esencia,
irrumpieron dos corrientes artísticas muy
distintas: por un lado, las propuestas derivadas del conceptualismo internacional (el
happening, el body art, el land art, el videoarte…), con un fuerte componente social,
iconoclasta y reivindicativo. Por otro lado,
un movimiento renovador en el campo de
la pintura y la escultura figurativas, heredero de la tradición onírica catalana o de las
nuevas corrientes pictóricas internacionales. En este sentido, la Colección Bassat es
uno de los mejores escaparates en Cataluña
de esta segunda corriente, del movimiento
que Alexandre Cirici Pellicer determinó
como la plástica contemporánea catalana;
una muestra viva de los principales movimientos neofigurativos que fueron difundidos por los nuevos espacios artísticos
surgidos en medio del fervor creativo barcelonés a principios de los años setenta: la
Galería Adrià, la Galería Dau al Set, el Espai
Gaudí… Todo ello, con el apoyo de los críticos de arte defensores de la nueva corriente
The vibrant and dynamic Barcelona of
the seventies became an exceptional
laboratory for daring creative forms that
led to the initiation of a new artistic era in
the history of our art. In essence, two quite
distinct artistic trends emerged. Firstly,
the artwork stemming from international
conceptual art (happening, body art, land
art, video art...), which had a strong social,
iconoclastic and protest component.
Secondly, a movement of renewal in the
field of figurative painting and sculpture,
inheriting the Catalan oneiric tradition
or the new international tendencies in
painting. The Bassat Collection is one of
the best showcases in Catalonia of the
second of these two trends, the movement
that Alexandre Cirici Pellicer defined as
Catalan contemporary art; a living display
of the main neofigurative movements
which were disseminated by the new art
galleries that appeared amidst Barcelona’s
creative fervour of the early seventies:
the Adrià gallery, the Dau al Set Gallery,
the Espai Gaudí... all with the support
of the art critics who were proponents
of the new aesthetic trend: Daniel GiralMiracle, Corredor Matheos, Francesc
Pàgina 24:
“A” (detall)
VICTOR MIRA
Palo en el espacio, 1970
corrent estètic: Daniel Giralt-Miracle,
Corredor Matheos, Francesc Miralles
o Maria Lluïsa Borràs. En aquest context,
a la Col·lecció Bassat dels anys setanta
trobem artistes representatius dels quatre
corrents que al nostre entendre gestaren
les bases del moviment figuratiu contemporani: el nou onirisme (Bartolozzi,
Genovart, Víctor Mira, Zush), el realisme
crític (Manuel Molí), la plàstica existencial
(Perecoll o Francesc Anglès), el nou realisme objectual (Viladecans) i, finalment
–com a única excepció abstracta de la
col·lecció d’aquesta dècada–, el minimalisme refinat de Sergi Aguilar.
Un dels casos més paradigmàtics de
la revolta pictòrica figurativa dels anys
setanta és el del pintor Rafael Bartolozzi
(Pamplona, 1943). Conegut per les seves
populars accions artístiques al costat
d’Eduard Arranz-Bravo (els murals de
la fàbrica Tipel i la residència de Camilo
José Cela a Palma, els happenings de
Granollers…), Bartolozzi també cultivà
una obra pictòrica autònoma, caracteritzada per la vindicació d’una nova figuració
postpicassiana, amb influències evidents
de l’art pop americà i del surrealisme
26 - 27
estética: Daniel Giralt-Miracle, Corredor
Matheos, Francesc Miralles o Maria Lluïsa
Borràs. En este contexto, en la Colección
Bassat de los años setenta encontramos artistas representativos de las cuatro corrientes que a nuestro modo de ver gestaron las
bases del movimiento figurativo contemporáneo: el nuevo onirismo (Bartolozzi,
Genovart, Víctor Mira, Zush), el realismo
crítico (Manuel Molí), la plástica existencial (Perecoll o Francesc Anglès), el nuevo
realismo objetual (Viladecans) y, finalmente –como única excepción abstracta de la
colección de esta década–, el minimalismo
refinado de Sergi Aguilar.
Uno de los casos más paradigmáticos
de la revolución pictórica figurativa de los
años setenta es el del pintor Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943). Conocido por sus
populares acciones artísticas junto a Eduard
Arranz-Bravo (los murales de la fábrica
Tipel y la residencia de Camilo José Cela en
Palma, los happenings de Granollers…),
Bartolozzi también cultivó una obra
pictórica autónoma, caracterizada por la
reivindicación de una nueva figuración
pospicassiana, con influencias evidentes del
arte pop americano y del surrealismo inter-
Miralles or Maria Lluïsa Borràs. In this
context, in the Bassat Collection of the
seventies we find artists who represent
the four trends which in our view create
the foundations for the contemporary
figurative art movement: the new onirism
(Bartolozzi, Genovart, Victor Mira, Zush),
critical realism (Manuel Molí), existential
art (Perecoll or Francesc Anglès), new
objective realism (Viladecans) and lastly,
the abstract work that is the one exception
to the collection of this decade, the refined
minimalism of Sergi Aguilar.
One of the most paradigmatic cases
of the figurative rebellion in the art of
the seventies is that of the painter Rafael
Bartolozzi (Pamplona, 1943). Known for
his popular artistic exploits alongside
Eduard Arranz-Bravo (the murals at the
Tipel factory and Camilo José Celas house
in Palma de Mallorca, the “happenings”
of Granollers...), Bartolozzi also cultivated
autonomous art work characterised by
the vindication of a new post-Picasso
figurative art, with clear influences of
American pop art and international
surrealism. Indeed, Bartolozzi formed part
of the first group of artists who, along with
internacional. En efecte, Bartolozzi formà
part del primer col·lectiu d’artistes que,
juntament amb Arranz-Bravo, Robert
Llimós, Gerard Sala i Francesc Artigau,
proposaren una nova figuració hedonista i
desacomplexada com a reacció davant l’informalisme gris, sec i hegemònic català,
tal com demostraren a l’exposició “Nuevas
expresiones” de la Galeria Gaspar, l’any
1964. En el cas de Bartolozzi, la vida, la
quotidianitat, el sexe..., es troben entre les
seves principals fonts d’expressió. Aquesta
simbiosi entre neofiguració i onirisme pop
doten de contingut i personalitat una obra
profundament existencial: el cos com a expressió dels cantons angulosos i ombrívols
de l’inconscient humà.
Si Rafael Bartolozzi reivindica l’onirisme
contemporani des de l’expressió biomòrfica, el pintor Jaume Genovart (Barcelona,
1941-1994) ho farà des de l’íntima connexió amb el paisatge. Va debutar amb una
exposició col·lectiva a la Galeria Grifé i
Escoda de Barcelona l’any 1972, i el 1976
va fer la seva primera exposició individual,
a la Galeria Dau al Set de Consell de Cent.
L’obra de Genovart es reconeix pels seus
singulars paisatges interiors, plens de sig-
nacional. En efecto, Bartolozzi formó parte
del primer colectivo de artistas que, junto
con Arranz-Bravo, Robert Llimós, Gerard
Sala y Francesc Artigau, propusieron una
nueva figuración hedonista y desacomplejada como reacción ante el informalismo
gris, seco y hegemónico catalán, tal y como
demostraron en la exposición “Nuevas expresiones” de la Galería Gaspar, en 1964.
En el caso de Bartolozzi, la vida, la cotidianidad, el sexo..., se encuentran entre sus principales fuentes de expresión. Esta simbiosis
entre neofiguración y onirismo pop dotan
de contenido y personalidad a una obra
profundamente existencial: el cuerpo como
expresión del lado anguloso y sombrío del
inconsciente humano.
Si Rafael Bartolozzi reivindica el onirismo contemporáneo desde la expresión
biomórfica, el pintor Jaume Genovart (Barcelona, 1941-1994) lo hará desde la íntima
conexión con el paisaje. Debutó con una
exposición colectiva en la Galería Grifé i
Escoda de Barcelona en 1972, y en 1976
hizo su primera exposición individual, en
la Galería Dau al Set de Consell de Cent. La
obra de Genovart se reconoce por sus singulares paisajes interiores, llenos de signos
Arranz-Bravo, Robert Llimós, Gerard Sala
and Francesc Artigau, advocated a new,
self-assured hedonistic figurativism as a
reaction to the grey, dry and hegemonic
Catalan informalism, as shown by the
Nuevas Expresiones exhibition at the
Gaspar gallery in 1964. Life, everyday
life and sex are among Bartolozzi’s main
sources of expression. This symbiosis
between neofigurativism and pop onirism
gives content and personality to a deeply
existential piece of work: the body as an
expression of the angular and shadowy
corners of the human unconsciousness.
If Rafael Bartolozzi pursues
contemporary onirism from biomorphic
expression, the painter Jaume Genovart
(Barcelona, 1941-1994) does so from an
intimate connection with the landscape.
He made his début with an individual
exhibition at the Grifé i Escoda Gallery
in Barcelona in 1972, and 1976 he held
his first solo exhibition at the Dau al
Set Gallery on Consell de Cent street.
Genovart’s work can be recognised for its
unique interior landscapes, full of signs
and calligraphy. They evoke the landscape
from vital exuberance, embodied in
Poema, 1973
nes i cal·ligrames. Evoca el paisatge des de
l’entusiasme vital, que concreta en escenaris imaginatius que, tanmateix, el pintor
creu reals; latituds còsmiques que anomenarà genografies, paisatges indeterminats
que transmeten una força cultural en què
la realitat es fusiona amb allò irreal i on allò
imaginari esdevé plausible.
Un dels casos més sorprenents i desconeguts de la Col·lecció Bassat és la primera
etapa pictòrica del pintor aragonès Víctor
Mira (Saragossa, 1949 - Munic, 2003).
Mira serà reconegut com un dels pintors
més representatius de l’efervescència
pictòrica espanyola dels anys vuitanta, a
través d’una figuració alhora incòmoda,
transcendent i colpidora. De la seva contundència formal ja n’havia ofert una mostra a les primeres exposicions que va fer a
Madrid (a la galeria del recent traspassat
Joan Mas, l’any 1976) i també a Barcelona,
ciutat on va fer la primera exposició individual, el 1980, a la Galeria Artema, i on
sojornarà en diverses ocasions. En els seus
inicis hi ha un vincle clar amb la figuració
onírica de Joan Ponç. Es tracta, tanmateix,
d’un onirisme sense filtres –és sabut que
Ponç refredava el seu psiquisme amb la
28 - 29
y caligramas. Evoca el paisaje desde el entusiasmo vital, que concreta en escenarios
imaginativos que el pintor cree reales; latitudes cósmicas que denominará genografías,
paisajes indeterminados que transmiten
una fuerza cultural en la que la realidad se
fusiona con lo irreal y donde lo imaginario
se vuelve plausible.
Uno de los casos más sorprendentes y
desconocidos de la Colección Bassat es la
primera etapa pictórica del pintor aragonés
Víctor Mira (Zaragoza, 1949 - Múnich,
2003). Mira será reconocido como uno
de los pintores más representativos de la
efervescencia pictórica española de los años
ochenta, a través de una figuración a la vez
incómoda, trascendente y conmovedora.
De su contundencia formal ya nos había
ofrecido una muestra en las primeras exposiciones que realizó en Madrid (en la galería
del recientemente desaparecido Joan Mas,
en 1976) y también en Barcelona, ciudad
donde llevó a cabo la primera exposición
individual, en 1980, en la Galería Artema,
y donde se instalará en varias ocasiones. En
sus inicios existe un vínculo claro con la figuración onírica de Joan Ponç. Se trata, aun
así, de un onirismo sin filtros –es sabido
imaginary scenarios, which, however, the
artist believes to be real; cosmic latitudes
that he calls Genografíes, indeterminate
landscapes that convey a cultural force,
where reality fuses with the unreal, and
where the imaginary becomes plausible.
One of the most surprising and littleknown areas of the Bassat Collection is
the initial period of the Aragonese painter
Victor Mira (Zaragoza, 1949-Munich,
2003). Mira is recognised as one of
the most representative painters of the
effervescence of Spanish painting in the
eighties, through a figurativism that was
uncomfortable, transcendent and striking
at the same time. He had already shown
his strength in form in the first exhibitions
he held in Madrid (in the gallery recently
taken on by Joan Mas, in 1976) and also
in Barcelona, a city in which he held his
first solo exhibition in 1980 in the Artema
Gallery, and where he lived for various
periods of time. In his early work there is
a clear link to the oneiric figurativism of
Joan Ponç. It is, however, an unfiltered
onirism – it is known that Ponç cooled
his psyche with geometry-, willing to
take his oneiric fervour to the limit. The
geometria–, disposat a portar el seu fervor
oníric fins a les darreres conseqüències.
Les obres de la Col·lecció Bassat mostren
també la transformació que va patir la
pintura de Víctor Mira a finals dels anys
setanta, quan abandonà l’estil poncià per
abraçar una figuració més expressiva, amb
la incorporació de referències textuals provinents de l’imaginari pop.
Un altre dels pintors descuidats per la
nostra història de l’art que ens descobreix
la Col·lecció Bassat és el dibuixant i pintor
lleidatà Manuel Molí (la Portella, 1936).
De formació ferrer, Molí no debutarà a
l’escena artística catalana fins al 1973,
amb la seva primera exposició individual
a la Galeria Adrià (en un catàleg prologat
per Baltasar Porcel). Molí representava la
secció més socialment compromesa de
la galeria, juntament amb el grup d’artistes valencians format per Boix, Heras o
Armengol. La seva obra s’identifica amb
un cert surrealisme crític i grotesc. És el
triomf de la sàtira i la ironia per sobre de la
vanitat que el pintor associava al poder i a
la condició humana. En els seus dibuixos,
Molí s’identificava amb l’imaginari gòtic,
amb una forta connexió amb l’obra del
que Ponç enfriaba su psiquismo con la geometría–, dispuesto a llevar su fervor onírico
hasta las últimas consecuencias. Las obras
de la Colección Bassat muestran también
la transformación que sufrió la pintura de
Víctor Mira a finales de los setenta, cuando
abandonó el estilo ponciano para abrazar
una figuración más expresiva, con la incorporación de referencias textuales provenientes del imaginario pop.
Otro de los pintores olvidados por nuestra historia del arte que nos descubre la
Colección Bassat es el dibujante y pintor
leridano Manuel Molí (la Portella, 1936).
De formación herrero, Molí no debutará
en la escena artística catalana hasta 1973,
con su primera exposición individual en
la Galería Adrià (en un catálogo prologado
por Baltasar Porcel). Molí representaba la
sección más socialmente comprometida
de la galería, junto con el grupo de artistas
valencianos formado por Boix, Heras o Armengol. Su obra se identifica con un cierto
surrealismo crítico y grotesco. Es el triunfo
de la sátira y la ironía por encima de la vanidad que el pintor asociaba al poder y a la
condición humana. En sus dibujos, Molí se
identificaba con el imaginario gótico, con
work in the Bassat Collection also shows
the transformation undergone by Victor
Mira’s painting at the end of the seventies,
when he forsook the Ponciano style to
embrace a more expressive figurative art,
incorporating textual references from pop
imagery.
Another painter neglected by our art
history and whom the Bassat Collection
discovers for us is the work of the Lleida
draughtsman and painter Manuel Molí (La
Portella, 1936). Trained as a blacksmith,
Molí did not appear on the Catalan art
scene until 1973 with his first individual
exhibition at the Adrià Gallery (in a
catalogue prefaced by Balasar Porcel). Molí
represented the most socially-committed
section of the gallery, along with the
group of Valencian artists formed by Boix,
Heras and Armengol. His work identifies
with a certain surrealism of a critical
and grotesque nature. It is the triumph
of satire and irony over vanity that the
painter saw in power and the human
condition. In his drawings, Molí identified
with gothic imagery, with a strong
connection to the work of the Dutch
painter Bruegel or El Bosco. He presented
Dol, 1974
pintor holandès Brueghel o la del Bosch. A
la Galeria Adrià presentà una sèrie exquisida de cinc aiguaforts, que complementà
amb una sèrie de pintures, moltes de les
quals estan presents a la Col·lecció Bassat.
El fons pictòric de Lluís i Carmen
Bassat no oblida un dels màxims referents
de la nova figuració onírica i ponciana dels
anys setanta a Catalunya: l’obra primerenca d’Albert Porta (Zush, Evru, Barcelona,
1946). Alexandre Cirici Pellicer recordava
les primeres intervencions d’Albert Porta a
la Galeria René Metras de Barcelona
(a les exposicions de 1964 i 1966, al costat
de Fried i Jordi Galí) com un dels esdeveniments més subversius de la plàstica catalana dels anys seixanta. Les seves primeres
obres, en gran part escultòriques, però
també dins l’òrbita del dibuix, eren com
“un somni eròtic”, figures sotmeses
a la deformació psíquica.
Entre els creadors referencials de finals
dels seixanta i principis dels setanta a
Catalunya també té un lloc preeminent
Joan Pere Viladecans (Barcelona, 1948),
artífex del corrent sígnic-objectual dins
la pintura catalana contemporània.
Viladecans es va mantenir des dels seus
30 - 31
una fuerte conexión con la obra del pintor
holandés Brueghel o la del Bosco. En la
Galería Adrià presentó una serie exquisita
de cinco aguafuertes, que complementó
con una serie de pinturas, muchas de ellas
presentes en la Colección Bassat.
El fondo pictórico de Luis y Carmen
Bassat no olvida a uno de los máximos
referentes de la nueva figuración onírica y
ponciana de los años setenta en Cataluña:
la obra inicial de Albert Porta (Zush, Evru,
Barcelona, 1946). Alexandre Cirici Pellicer
recordaba las primeras intervenciones de
Albert Porta en la Galería René Metras
de Barcelona (en las exposiciones de 1964 y
1966, junto a Fried y Jordi Galí) como uno
de los acontecimientos más subversivos de
la plástica catalana de los años sesenta. Sus
primeras obras, en su mayor parte escultóricas, pero también en la órbita del dibujo,
eran como “un sueño erótico”, figuras
sometidas a la deformación psíquica.
Entre los creadores referenciales de
finales de los sesenta y principios de los
setenta en Cataluña también ocupa un
lugar destacado Joan Pere Viladecans
(Barcelona, 1948), artífice de la corriente
sígnico-objetual dentro de la pintura
an exquisite series of five etchings in the
Adrià Gallery, which he complemented
with a series of paintings, many of which
are present in the Bassat Collection.
The art collection of Lluís and Carmen
Bassat does not neglect one of the most
important points of reference of the new
oneiric and Ponciano figurative art of
the seventies in Catalonia: the early work
of Albert Porta (Zush, Evru, Barcelona,
1946). Alexandre Cirici Pellicer recalled
Albert Porta’s first involvement in the
René Metras Gallery in Barcelona (in the
exhibitions of 1964 and 1966, along with
Fried and Jordi Galí) as one of the most
subversive events in Catalan art in the
sixties. His early works, mostly sculptures,
but also within the orbit of drawing, were
“like a wet dream”, figures under mental
strain.
The work of Joan Pere Viladecans
(Barcelona, 1948) also has a prominent
place among the artists of reference of
the late sixties and early seventies in
Catalonia, as the architect of the signs
and objects movement in contemporary
Catalan painting. Viladecans remained
loyal from the outset to painting, resisting
inicis fidel a la pintura, resistint el terbolí
conceptual català dels seixanta, mogut per
l’ambició de crear unes formes que transcendissin el realisme pictòric tot proposant
un lligam poètic amb la tradició sígnica i
objectual catalana de Joan Miró o Antoni
Tàpies. De 1969 data la seva primera exposició individual, ni més ni menys que a
la Galeria Gaspar de Barcelona. Tal com
recordava l’escriptor Vázquez-Montalbán,
l’exposició va ser un fenomen, més que
comercial, artístic, i més que artístic, cultural, i va ser el creador escollit com l’anella
cridada a enllaçar l’avantguarda passada
amb la futura. Així, el que defineix la seva
obra és, primerament, la voluntat d’inserir la pintura en una realitat cultural, en
comunicació amb la poesia (admirador de
Salvador Espriu), la música (Raimon) o
l’art sagrat, i en segon lloc, el fet de voler
aportar precisió al misteri de l’art a través
de la contundència sígnica, seguidor de la
pintura romànica o de Paul Klee. Signes
objectuals i transcendents caçats de la quotidianitat, que el creador manipulava, amb
una deliberada expressió tràgica, a través
dels seus singulars poemes objecte, en què
a l’estructura desconstruïda del quadre hi
catalana contemporánea. Viladecans se
mantuvo desde sus inicios fiel a la pintura,
resistiendo el torbellino conceptual catalán
de los sesenta, movido por la ambición de
crear unas formas que trascendieran el
realismo pictórico proponiendo un vínculo
poético con la tradición sígnica y objetual
catalana de Joan Miró o Antoni Tàpies. De
1969 es su primera exposición individual,
nada menos que en la Galería Gaspar de
Barcelona. Tal y como recordaba el escritor
Vázquez-Montalbán, la exposición fue un
fenómeno, más que comercial, artístico,
y más que artístico, cultural, y fue elegido
como el artista llamado a ejercer de enlace
entre la vanguardia anterior y la futura. Así,
lo que define su obra es, en primer lugar, la
voluntad de insertar la pintura en una realidad cultural, en comunicación con la poesía
(admirador de Salvador Espriu), la música
(Raimon) o el arte sagrado, y en segundo
lugar, el hecho de querer aportar precisión
al misterio del arte a través de la contundencia sígnica, seguidor de la pintura románica
o de Paul Klee. Signos objetuales y trascendentes cazados de la cotidianidad, que el
creador manipulaba, con una deliberada
expresión trágica, a través de sus singulares
the Catalan conceptual whirlwind of the
sixties, driven by the ambition to create
forms that transcended the realism of
painting, proposing a poetic link with the
Catalan sign and object tradition of Joan
Miró and Antoni Tàpies. In 1969 he held
his first solo exhibition, in no less than
the Gaspar Gallery in Barcelona. As the
writer Vàzquez-Montalbán remembered,
the exhibition was a phenomenon that
was more artistic than commercial, and
more cultural than artistic, the creator
being chosen as the ring engaged to
draw together the avant-garde of the past
with that of the future. Therefore, what
defines his work is, firstly, the desire
to place painting in a cultural reality,
in communication with poetry (being
an admirer of Salvador Espriu), music
(Raimon) or sacred art, secondly his
desire to bring precision to the mystery
of art through the power of signs, being a
follower of Romanesque painting or Paul
Klee’s work. The creator captured objects
and transcendent signs from everyday life,
manipulating them with a deliberate tragic
expression through his unique object
poems, in which, in the deconstructed
Sense títol, 1973
entrellaçava tenalles, tisores, barrets, tasses, plats o discos trenats.
Un altre dels artistes de la col·lecció
que debutaren durant els anys setanta i
que no provenien estrictament del sector
de les arts és Francesc Anglès i Garcia
(Terrassa, 1938). Llicenciat en Medicina,
no va ser fins al 1972 que Anglès va decidir fer el salt definitiu al món de l’art, com
a resposta a la bona acollida de les seves
obres entre la crítica i els col·leccionistes.
La base del seu art és l’escultura en guix
i la pintura acrílica sobre tela, tècnica en
què s’inicià com a restaurador del Museu
Arqueològic de Barcelona. El seu estil el
determina, doncs, la tècnica expressiva,
que es fonamenta en la utilització de
benes escaiolades, les quals permeten atorgar fluïdesa a la sempre granítica disciplina escultòrica. Per aquesta tècnica se l’ha
comparat amb l’obra pop de George Segal,
si bé la seva no té res a veure amb l’existencialisme tràgic propi de l’escultor nordamericà. Ans al contrari, la seva obra és
de tarannà vital, seguidora d’una tradició
diguem-ne afrancesada: la inquetud per
voler immortalitzar els instants fugissers
de la vida quotidiana (com demostra en
32 - 33
poemas objeto, en los que a la estructura
deconstruida del cuadro entrelazaba tenazas, tijeras, sombreros, tazas, platos
o discos trenzados.
Otro de los artistas de la colección que
debutaron durante los años setenta y que
no provenían estrictamente del sector de las
artes es Francesc Anglès Garcia (Terrassa,
1938). Licenciado en Medicina, no fue hasta
1972 que Anglès decidió dar el salto definitivo al mundo del arte, como respuesta a la
buena acogida de sus obras entre la crítica
y los coleccionistas. La base de su arte es
la escultura en yeso y la pintura acrílica
sobre tela, técnica en la que se inició como
restaurador del Museo Arqueológico de
Barcelona. Su estilo lo determina, pues, la
técnica expresiva, que se fundamenta en la
utilización de vendas escayoladas, que permiten otorgar fluidez a la siempre granítica
disciplina escultórica. Por esta técnica ha
sido comparado con la obra pop de George
Segal, aunque la suya nada tiene que ver
con el existencialismo trágico propio del
escultor norteamericano. Al contrario, su
obra es de espíritu vitalista, seguidora de
una tradición digamos afrancesada:
la inquietud por querer inmortalizar los
structure of the picture, pliers, scissors,
hats, cups, plates and discs are interlaced.
Another of the artists of the collection
who made their début during the
seventies and did not come strictly from
the arts world is Francesc Anglès i Garcia
(Terrassa, 1938). A graduate in medicine,
it was not until 1972 that Anglès decided
to take the decisive leap into the world
of art, in response to the success of his
work among critics and collectors. The
foundation of his art was sculpture in
plaster and acrylic paint on canvas, a
technique he began using as a restorer at
the Archaeological Museum of Barcelona.
His style is determined, therefore, by
the expressive technique that is based on
the use of plaster cast, which allows him
to impart fluidity to the always granitic
discipline of sculpture. This technique
has been compared to the pop work of
Georges Seagal, although it has little in
common with the American sculptor’s
own tragic existentialism. On the contrary,
the mood of his work is full of life,
follower of a tradition we could describe as
French-style: the concern to immortalise
the fleeting moments of everyday life
la seva sèrie sobre ballarines) i col·lectiva
(com demostra el monument més important que ha fet: el monument als castellers,
a la Rambla de Tarragona). Camilo José
Cela prologà una exposició d’Anglès a la
Sala Gaudí de Barcelona, l’hivern de 1979,
amb el seu característic refinament literari:
“Las criaturas del señor Anglès son igual
que los títeres que hizo desfilar Balzac por
su Comedia Humana: la vida misma latiendo en el corazón de cada cual”.
A propòsit del pintor i escultor mataroní Perecoll (Mataró, 1948), Arnau Puig
comentà que va ser una de les personalitats més contundents dels anys setanta a
Catalunya. La seva singularitat venia del
cultiu de disciplines aparentment tan dispars com l’escultura, la joieria o la pintura,
per donar sortida a una afirmació plàstica
comuna: l’expressivitat volumètrica i existencial. Perecoll no entén el volum des
d’una mirada formalista, sinó que, per la
intensitat amb què concreta les formes,
sembla que els vulgui atorgar un contingut
psicològic, mesurant el volum de l’expressió de l’ànima humana. A Barcelona,
Perecoll començà a exposar a partir de
1974, a la Sala Gaudí, exposicions que va
instantes fugaces de la vida cotidiana (como
demuestra en su serie sobre bailarinas)
y colectiva (como demuestra el monumento más importante que ha hecho: el
monumento a los castellers, en la Rambla
de Tarragona). Camilo José Cela prologó
una exposición de Anglès en la Sala Gaudí
de Barcelona, en invierno de 1979, con su
característico refinamiento literario: “Las
criaturas del señor Anglès son igual que los
títeres que hizo desfilar Balzac por su
Comedia Humana: la vida misma latiendo
en el corazón de cada cual”.
A propósito del pintor y escultor mataronés Perecoll (Mataró, 1948), Arnau Puig
comentó que fue una de las personalidades
más contundentes de los años setenta en
Cataluña. Su singularidad provenía del
cultivo de disciplinas aparentemente tan
dispares como la escultura, la joyería o la
pintura, para dar salida a una afirmación
plástica común: la expresividad volumétrica y existencial. Perecoll no entiende el
volumen desde una mirada formalista, sino
que, por la intensidad con la que concreta
las formas, parece que quiera otorgarles un
contenido psicológico, midiendo el volumen de la expresión del alma humana.
(as demonstrated in his series about
ballerinas) and collective life (as evidenced
by the most important monument he has
made: the monument to castellers, on the
Rambla of Tarragona). Camilo José Cela
introduced an exhibition of Anglès at Sala
Gaudí in Barcelona in the winter of 1979
with his characteristic literary refinement:
“Anglès’ creatures are like the puppets
that Balzac made march through his The
Human Comedy: the same life beating in
the heart of each.”
With regard to the Mataró artist and
sculptor Perecoll (Mataró, 1948), Arnau
Puig noted that he was one of the most
powerful personalities in Catalonia in the
seventies. His uniqueness came from
the cultivation of seemingly disparate
disciplines such as sculpture, jewellery
and painting, to generate a common
visual statement: 3D and existential
expression. Perecoll did not understand
volume from a formalist perspective, but
rather, due to the intensity with which he
defines shapes, it feels as if he wishes to
bestow them with a psychological content,
measuring the volume on the expression
of the human soul. In Barcelona, Perecoll
Pols, 1976
anar alternant amb mostres de joieria,
entre altres espais, a la Galeria Tertre de
Mataró.
De tota l’obra exposada a la col·lecció
de Lluís Bassat dels anys setanta, l’única
que és abstracta és la de l’escultor barceloní Sergi Aguilar (Barcelona, 1946). De
fet, Aguilar també va ser un dels únics
artistes abstractes de la Galeria Adrià,
espai on va exposar individualment l’any
1974, després d’haver-ho fet en una mostra col·lectiva el 1971, al costat de Serra de
Rivera i Miquel Vilà. Les escultures dels
seus inicis, representades a la Col·lecció
Bassat, eren un treball gairebé d’orfebreria: obres en petit format, molt sòbries, en
què l’escultor explorava la combinació de
materials amb volums geomètrics. Aguilar
s’inicià experimentant amb llautó, bronze
o marbre negre de Bèlgica – també la pedra
i el ferro– abans d’iniciar un recorregut
més estable amb el treball de l’acer, el seu
material predilecte per trobar l’equilibri
just entre sobrietat, solidesa, pes i llum.
L’obra de Sergi Aguilar és la simulació
d’un món absent, alhora intel·ligent i
intel·ligible. No és la vindicació d’un món
espiritual o especulatiu, sinó que hi ha una
34 - 35
En Barcelona, Perecoll empezó a exponer en
1974, en la Sala Gaudí, exposiciones que fue
alternando con muestras de joyería, entre
otros espacios, en la Galería Tertre de Mataró.
De toda la obra expuesta en la colección
de Luis Bassat de los años setenta, la única
que es abstracta es la del escultor barcelonés Sergi Aguilar (Barcelona, 1946).
De hecho, Aguilar también fue uno de
los únicos artistas abstractos de la Galería
Adrià, espacio en el que expuso de forma
individual en 1974, después de haberlo
hecho en una muestra colectiva en 1971,
junto a Serra de Rivera y Miquel Vilà. Las
esculturas de sus inicios, representadas en
la Colección Bassat, eran un trabajo casi de
orfebrería: obras en pequeño formato, muy
sobrias, en las que el escultor exploraba la
combinación de materiales con volúmenes
geométricos. Aguilar se inició experimentando con latón, bronce o mármol negro de
Bélgica –también la piedra y el hierro–
antes de iniciar un recorrido más estable
con el trabajo del acero, su material predilecto para encontrar el equilibrio justo
entre sobriedad, solidez, peso y luz. La obra
de Sergi Aguilar es la simulación de un
mundo ausente, a la vez inteligente e inteli-
began to exhibit from 1974 at the Sala
Gaudí. He alternated these exhibitions
with jewellery exhibitions, among other
locations in the Tertre gallery in Mataró.
Of all the works exhibited in Lluís
Bassat’s collection from the seventies, the
only abstract work is that of the Barcelona
sculptor Sergi Aguilar (Barcelona, 1946).
In fact, Aguilar was also one of the few
abstract artists in the Adrià Gallery, where
he exhibited individually in 1974, having
taken part in a group exhibition in 1971
alongside Serra de Rivera and Miquel Vilà.
His initial sculptures, represented in the
Bassat Collection, were works that were
almost jewellery: small-format, very sober
works, in which the sculptor explored the
combination of materials with geometric
forms. Aguilar began experimenting
with brass, bronze or black marble from
Belgium, also with stone and iron, before
embarking on a more permanent course
working with steel, his material of choice
to achieve the right balance between
simplicity, strength, weight and light.
Sergi Aguilar’s work is the simulation
of an absent world, while intelligent and
intelligible. It is not the vindication of
voluntat de vinculació amb el món físic: la
matèria és espai i la forma és l’afirmació
de l’artista en un temps ben determinat.
Cada escultura és com un habitacle, una
temptativa de fer habitable l’infinit.
L’obra de Sergi Aguilar representaria
el contrapunt a una dècada que, pictòricament, va estar marcada pels nous
realismes plàstics, un moviment indiciari
del que alguns pensadors com Roland
Barthes van anomenar l’efecte realitat. Tal
com ens recorda l’historiador Peter Sager,
la pintura realista contemporània és un
dels moviments més consonants amb la
nostra època: els temps nascuts de la revolució òptica, de la reproducció tècnica
i de la diversificació de les realitats a què
tenim accés. Perquè la realitat no és tan
sols allò palpable, sinó també tot allò visible; una hiperrealitat, en definitiva, que
transforma, des de la multiplicació d’allò
identificable, la interpretació del món a
mans de l’artista, l’encara vetllador de la
representació icònica dins la nostra cultura
occidental.
gible. No es la reivindicación de un mundo
espiritual o especulativo, sino que existe
una voluntad de vinculación con el mundo
físico: la materia es espacio y la forma es
la afirmación del artista en un tiempo bien
determinado. Cada escultura es como un
habitáculo, una tentativa de hacer habitable
el infinito.
La obra de Sergi Aguilar representaría
el contrapunto a una década que, pictóricamente, estuvo marcada por los nuevos
realismos plásticos, un movimiento indiciario de lo que algunos pensadores como
Roland Barthes denominaron el efecto
realidad. Tal y como nos recuerda el historiador Peter Sager, la pintura realista
contemporánea es uno de los movimientos
más consonantes con nuestra época: los
tiempos nacidos de la revolución óptica,
de la reproducción técnica y de la diversificación de las realidades a las que tenemos
acceso. Porque la realidad no es tan solo lo
palpable, sino también todo lo visible; una
hiperrealidad, en definitiva, que transforma,
desde la multiplicación de lo identificable,
la interpretación del mundo en manos del
artista, el todavía velador de la representación icónica en nuestra cultura occidental.
a spiritual or speculative world; there is
a desire to link with the physical world:
the material is space, and the form is the
artist’s statement at a very specific time.
Each sculpture is like a living space, an
attempt to make infinity habitable.
Sergi Aguilar’s work would represent
the counterpoint to a decade which, from
an art perspective, was marked by a new
realism, a significant movement that some
thinkers like Roland Barthes called the
reality effect. As the historian Peter Sager
reminds us, contemporary realist painting
is one of the movements most consonant
with our time: a time born from the optic
revolution, from technical reproduction,
and from diversification of the realities to
which we have access. Because reality is
not only the tangible but everything that
is “visible”, a “hyper reality”, in short, that
transforms based on the multiplication
of the identifiable, the interpretation of
the world in the hands of the artist, still
upholding iconic representation within
our Western culture.
Obres 1970-1979
Obras 1970-1979
Works 1970-1979
SERGI AGUILAR Naixement,1973
SERGI AGUILAR
Naixement, 1972 -1973
Llapis sobre paper Schoellers Hammer, 72 x 50,5 cm
Signat “Sergi Aguilar 1973” a l’angle inferior dret
Marbre negre de Bèlgica, 50 x 50 x 10 cm
EXPOSICIONS
Galeria Adrià. Un punt de
referència en l’art dels setanta
a Catalunya, Museu de Valls,
2006
BIBLIOGRAFIA
ROSÉS, A. Galeria Adrià.
Un punt de referència en l’art
dels setanta a Catalunya.
Valls: Museu de Valls,
Ajuntament de Valls,
Generalitat de Catalunya,
2006, reprod. p. 49
38 - 39
EXPOSICIONS
Sergi Aguilar. Escultura, dibuix,
Galeria Adrià, Barcelona,
1974; Galeria Adrià. Un punt de
2006
BIBLIOGRAFIA
Sergi Aguilar. Escultura, dibuix.
Barcelona: Galeria Adrià, 1974,
cat. 23, reprod.; ROSÉS, A.
Galeria Adrià. Un punt de
a Catalunya. Valls: Museu de
Valls, Ajuntament de Valls,
2006, reprod. p. 48
SERGI AGUILAR Angle, 1973
SERGI AGUILAR Angle, 1973
Guaix i llapis sobre paper, 102 x 73 cm Signat “Sergi Aguilar 1973” a l’angle inferior dret
Marbre negre de Bèlgica, 50 x 50 x 10 cm
EXPOSICIONS
Galeria Adrià, Barcelona,
1974; Galeria Adrià. Un punt de
2006
BIBLIOGRAFIA
cat. 26, reprod.; ROSÉS, A.
Galeria Adrià. Un punt
de referència en l’art dels
setanta a Catalunya.
Valls: Museu de Valls,
Ajuntament de Valls,
2006, reprod. p. 48
40 - 41
SERGI AGUILAR
Marc trencat, 1972 - 1973
Llautó sobre fusta, 6,7 x 40 x 40 cm
EXPOSICIONS
Galeria Adrià, Barcelona, 1974
BIBLIOGRAFIA
cat. 11, reprod.
42 - 43
SERGI AGUILAR
Toc, 1973 SERGI AGUILAR
Peça base, 1973
Llautó, 19 x 21 x 13 cm Signat “Sergi - AG / 73” a la base
Marbre negre de Bèlgica, 29,5 x 19,5 x 11 cm
Signat “Sergi Aguilar 73” a la base
EXPOSICIONS
BIBLIOGRAFIA
Barcelona: Galeria Adrià, 1974,cat. 2, reprod.
44 - 45
SERGI AGUILAR Parcel·la i dues barres
paral·leles, 1973-1974
Bronze i llautó, 6,5 x 50 x 19 cm Signat “SERGI AGUILAR” a l’angle inferior esquerre
EXPOSICIONS
BIBLIOGRAFIA
cat. 13, reprod.
46 - 47
FRANCESC ANGLÈS Ballarina
FRANCESC ANGLÈS Home amb botes
Escaiola, 96 x 24 x 15 cm
48 - 49
FRANCESC ANGLÈS Ballarins
FRANCESC ANGLÈS Home anunci
Escaiola, 165 x 88 x 49 cm Signat “Anglès” al costat dret, a la camisa
50 - 51
RAFAEL BARTOLOZZI Maria Grazia, 1974-1975
Oli sobre tela, 96 x 194 cm Signat “Bartolozzi” a l’angle
inferior dret Manuscrit per l’artista
al revers de la tela
“BARTOLOZZI / “MARIA
GRAZIA” / Margodí 1974-75”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Segre.
Madrid: 21 maig 2013, lot 256, reprod. p. 110
52 - 53
RAFAEL BARTOLOZZI Drap of, 1974
Acrílic sobre tela, 100,5 x 81 cm Signat “Bartolozzi” a l’angle
“BARTOLOZZI / “DRAP OF” /
MARGODÍ 1974”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Lamas Bolaño.
Barcelona: 3 gener 2008, lot 1395, reprod. p. 275
54 - 55
RAFAEL BARTOLOZZI
Arbre blanc, 1973
Acrílic i tinta sobre tela, 146 x 146 cm Signat “Bartolozzi” a l’angle
inferior dret Manuscrit per l’artista al revers
de la tela “BARTOLOZZI /
“ARBRE BLANC” / Vallvidrera
1973”
EXPOSICIONS
Arranz Bravo - Bartolozzi.
Pintures, gouaches, Sala Gaspar,
Barcelona, 1973; Figures dels
anys 70’. Col·lecció Bassat II.
Eduard Arranz-Bravo, Francesc
Artigau, Rafael Bartolozzi,
Gerard Sala, Xavier Serra
de Rivera i Miquel Vilà, Sala
d’Exposicions de Can Palauet,
Mataró, 2009
BIBLIOGRAFIA
Pintures, gouaches. Barcelona:
Sala Gaspar, 1973, cat. 9
31, reprod.; Subhastes Brok.
Barcelona: 29 gener 2007, lot
687, reprod.; POCH, N. Figures
dels anys 70’. Col·lecció Bassat II.
de Rivera i Miquel Vilà. Sala
Mataró: Ajuntament de Mataró.
Institut Municipal d’Acció
Cultural i Fundació Privada
Carmen i Lluís Bassat, 2009,
reprod. p. 27
56 - 57
RAFAEL BARTOLOZZI
Tiras, 1973
RAFAEL BARTOLOZZI
Tejado-Home,1974
“BARTOLOZZI / “TIRAS” /
MARGODÍ 1973”
inferior dret Manuscrit per l’artista al revers
de la tela “BARTOLOZZI /
“TEJADO-HOME” / MARGODÍ
1974”
BIBLIOGRAFIA
EXPOSICIONS
Subhastes Brok.
Barcelona: 20 desembre 2006, lot 661
Figures dels anys 70’. Col·lecció
Bassat II. Eduard Arranz-Bravo,
Francesc Artigau, Rafael
Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier
Serra de Rivera i Miquel Vilà,
Sala d’Exposicions de Can Palauet, Mataró, 2009
BIBLIOGRAFIA
POCH, N. Figures dels anys
70’. Col·lecció Bassat II. Eduard
Arranz-Bravo, Francesc Artigau,
Rafael Bartolozzi, Gerard Sala,
Xavier Serra de Rivera i Miquel
Vilà. Sala d’Exposicions de Can
Palauet, Mataró: Ajuntament
de Mataró. Institut Municipal
d’Acció Cultural i Fundació
Privada Carmen i Lluís Bassat,
2009, reprod. p. 28
58 - 59
RAFAEL BARTOLOZZI Sense títol, 1975
Tècnica mixta sobre cartolina, 69,5 x 99 cm Signat “Bartolozzi 75” a l’angle
inferior dret
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Brok.
Barcelona: 22 novembre 2007,
lot 349
60 - 61
RAFAEL BARTOLOZZI Mantegna costa, 1979
Oli sobre tela, 81 x 100 cm Signat “Bartolozzi/79” a l’angle inferior dret Manuscrit per l’artista al revers de la tela: “BARTOLOZZI / “MANTEGNA
COSTA” / MARGODI 1979”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Segre.
Madrid: 18 desembre 2007, lot 387, reprod. p. 107
62 - 63
RAFAEL BARTOLOZZI
Ventana viaje,1972
Acrílic sobre tela, 145 x 113 cm Manuscrit per l’artista al revers de la tela “BARTOLOZZI /“VENTANA
VIAJE” / 72”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Segre.
Madrid: 19 juliol 2010, lot 111, reprod. p. 61
64 - 65
RAFAEL BARTOLOZZI Telón fusilamiento,1973
Acrílic sobre tela, 200 x 260 cm Signat “Bartolozzi” a l’angle inferior dret
EXPOSICIONS
Pintura, escultura, dibuix,
edificis, litografia, Galeria
Temps, València, 1974; Figures
dels anys 70’. Col·lecció Bassat II.
de Rivera i Miquel Vilà, Sala
Mataró, 2009
BIBLIOGRAFIA
FUSTER, J. Arranz Bravo Bartolozzi. Pintura, escultura,
dibuix, edificis, litografia.
València: Galeria Temps,
1974, reprod. doble pàgina;
Subhastes Brok. Barcelona:
octubre 2002, lot 210, reprod.;
POCH, N. Figures dels anys
70’. Col·lecció Bassat II. Eduard
Arranz-Bravo, Francesc Artigau,
Rafael Bartolozzi, Gerard Sala,
Xavier Serra de Rivera i Miquel
Vilà. Sala d’Exposicions de Can
2009, reprod. p. 24-25
66 - 67
RAFAEL BARTOLOZZI Cama madrugada,1972
RAFAEL BARTOLOZZI
Morning sunset, 1976
Oli sobre tela, 115 x 89 cm
Signat “Bartolozzi” a l’angle
inferior dret Manuscrit per l’artista al revers de la tela “BARTOLOZZI / “CAMA MADRUGADA” / Vallvidrera 72”
Tècnica mixta sobre tela, 100 x 100 cm Signat “Bartolozzi / 76” a l’angle inferior esquerre
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Durán.
EXPOSICIONS
Figures dels anys 70’. Col·lecció
Bassat II. Eduard Arranz-Bravo,
Francesc Artigau, Rafael
Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier
Serra de Rivera i Miquel Vilà,
Sala d’Exposicions de Can
Palauet, Mataró, 2009
BIBLIOGRAFIA
11 novembre 2004, lot 327,
reprod.; POCH, N. Figures dels
anys 70’. Col·lecció Bassat II.
Gerard Sala, Xavier Serra de
Rivera i Miquel Vilà.
Sala d’Exposicions de Can
2009, reprod. p. 29
68 - 69
RAFAEL BARTOLOZZI Puentes, 1972
Tècnica mixta sobre tela, 92 x 221 cm
Manuscrit per l’artista al revers de la tela “BARTOLOZZI /“PUENTES”/
1972 / Vallvidrera” BIBLIOGRAFIA
Subhastes Ansorena.
70 - 71
JAUME GENOVART, Sense títol, 1974
Oli sobre tela, 81,5 x 65,3 cm
Signat “Genovart 74” a l’angle
superior dret
72 - 73
JAUME GENOVART
7 sobre groc, 1976
JAUME GENOVART,
Sense títol, 1975
Signat “Genovart 76” a l’angle
superior esquerre
Tècnica mixta sobre fusta, 40 x 47,5 cm Signat “Genovart / 75” a l’angle superior esquerre
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Brok.
Barcelona: 19 juny 2008, lot 287
74 - 75
JAUME GENOVART
Paisatge de la nit,1977
Oli sobre tela, 54 x 76 cm Signat “Genovart 77” a l’angle
superior dret Manuscrit a bolígraf, al revers
de la tela “PAISATGE DE LA NIT 79 / 55 x 75”
76 - 77
PERECOLL
Escultor de centaures, 1979
Signat “Perecoll / 79” al
marge inferior
78 - 79
PERECOLL
Personatges de la nit, 1975
PERECOLL
Sense títol, 1975
PERECOLL Personatges de la nit, 1977
Oli sobre fusta, 40 x 44 cm Signat “Perecoll” a l’angle inferior dret
Oli sobre fusta, 40 x 42 cm Signat “Perecoll” a l’angle superior dret
Oli sobre fusta, 40 x 42 cm
Signat “Perecoll” a l’angle
superior esquerre
80 - 81
PERECOLL Sense títol, 1975
PERECOLL Sense títol, 1975
PERECOLL
Personatges de la nit, 1975
Oli sobre fusta, 40 x 43 cm Signat “Perecoll” a l’angle
inferior esquerre
Oli sobre fusta, 43 x 42 cm Signat “Perecoll” a l’angle
inferior dret
Oli sobre tela, 60 x 73 cm Signat “Perecoll” a l’angle inferior dret
EXPOSICIONS
Perecoll. Trenta anys de negre,
Ateneu Caixa Laietana, 20052006
BIBLIOGRAFIA
VIDAL, J. Perecoll. Trenta
anys de negre. Mataró: Caixa
Laietana, 2005-2006, reprod.
82 - 83
PERECOLL
Sense títol, 1978
Oli sobre tela, 73 x 60 cm Signat “Perecoll” al marge
inferior esquerre
84 - 85
VICTOR MIRA
Perturbación de una pata, 1975
Signat “Victor Mira -1975-” a la part inferior dreta Manuscrit per l’artista al revers
de la tela “Victor Mira - 1975 /
PERTURBACIÓN DE UNA PATA”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Durán.Madrid: 28 desembre 1982, lot 1085
86 - 87
VICTOR MIRA
Cabayos géminis, 1974
VICTOR MIRA Buoesbaguer, 1975
Aquarel·la i llapis sobre paper,
53 x 42 cm
Signat “CABAYOS GEMINIS.
Victor Mira - 1974 [sic]” al marge inferior
Signat “Victor Mira 75” a
l’angle inferior esquerre
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Durán.Madrid: 28 desembre 1982, lot 782
88 - 89
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Segre.
VICTOR MIRA
Ámbito de perro, 1978
Oli sobre tela 114 x 146 cm
Signat “Victor Mira 1978” al marge inferior
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Ansorena.
Madrid: 13 novembre 1997, lot 127, reprod.; Subhastes
Durán. Madrid: 22 maig 2007, lot 207, reprod. p. 62
90 - 91
VICTOR MIRA Grupo de miranianos
en el bosque, 1974
Acrílic sobre fusta, 73 x 100 cm
Signat “Victor Mira 1974” a l’angle inferior dret
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Ansorena.
92 - 93
MANUEL MOLÍ
Tres homes
MANUEL MOLÍ
Dona, home i dos nans
MANUEL MOLÍ
Naixement d’un ocell blindat
MANUEL MOLÍ
Les rates
Oli sobre fusta, 46 x 36,5 cm
Oli sobre tela, 41 x 33 cm Signat “Moli” a l’angle inferior dret
Oli sobre tela, 46 x 37,5 cm Signat “Moli” a l’angle inferior esquerre
Oli sobre tela, 61,5 x 50 cm Signat “Moli” a l’angle inferior dret
94 - 95
MANUEL MOLÍ El paraiso terrenal
MANUEL MOLÍ Tres dones i un ocell
MANUEL MOLÍ
El transportista de coloms
MANUEL MOLÍ Cesària
Signat “MOLI” a l’angle inferior dret
Manuscrit a llapis al bastidor
“0/7 El paraiso terrenal”
Signat “Moli” a l’angle inferior dret
Oli sobre tela, 33 x 41 cm Signat “Moli” a l’angle
superior dret
Oli sobre tela, 38 x 46 cm Signat “Moli” a l’angle inferior
esquerre
96 - 97
MANUEL MOLÍ Home-dona
Oli sobre tela, 65 x 54 cm Signat “Moli” a l’ange inferior esquerre
98 - 99
MANUEL MOLÍ
Sense títol
Oli sobre tela, 65 x 54 cm Signat “Moli” a l’angle inferior dret
100 - 101
MANUEL MOLÍ Maitresse dénué à conchette, 40 fra.
Tinta sobre paper, 16 x 23,5 cm
Signat “Molí” al marge inferior
102 - 103
MANUEL MOLÍ La mort del brau
MANUEL MOLÍ
El Toboso. Cabreros
MANUEL MOLÍ El patíbul
MANUEL MOLÍ
Tinta sobre paper, 30,5 x 21,5 cm Signat “Moli”a l’angle inferior esquerre
Tinta sobre paper, 26,5 x 20 cm Signat “Moli” a l’angle superior
dret i “El Toboso / cabreros” a l’angle inferior esquerre
Tinta sobre paper, 22,5 x 15,5 cm
Signat “Moli” a l’angle inferior dret
Tinta sobre paper, 28 x 19 cm
Signat “Moli” a l’angle
superior esquerre
104 - 105
De l’odi a l’amor
MANUEL MOLÍ
Cursa de braus
MANUEL MOLÍ
La mort
Signat “Molí” a l’angle inferior dret
Tinta sobre paper, 22 x 24,5 cm Signat “Moli” a l’angle inferior esquerre
106 - 107
MANUEL MOLÍ
La cabaña del viejo
“Gori”, “El sueño cantado”
Tinta sobre paper, 21,5 x 29,5 cm Signat “Moli” a l’angle inferior
dret i “La cabaña del viejo
“Gori”, “El sueño cantado”
Moli” al marge inferior
MANUEL MOLÍ
Vetllant el mort
Tinta sobre paper, 20 x 25,5 cm Signat “Moli” a l’angle inferior dret
MANUEL MOLÍ
Villacañas.
Barrio Los Genaros
Tinta sobre paper, 26 x 19,5 cm Signat “Villacañas.“ Barrio Los Genaros” / Moli” al marge inferior
108 - 109
MANUEL MOLÍ Ayuda americana
Signat “Moli” a l’angle inferior
dret i “Ayuda americana. Moli” al marge inferior
MANUEL MOLÍ
El entierro del marqués
Tinta sobre paper, 25,5 x 19,5 cm Signat “Moli” a l’angle superior
esquerre i “El entierro del marqués” al marge inferior
MANUEL MOLÍ
Campo de Criptana.
El entierro del marqués
Tinta sobre paper, 25,5 x 19,5 cm Signat “Moli” a l’angle inferior
esquerre i “Campo de Criptana
/ El entierro del marqués /
Moli” al marge inferior
MANUEL MOLÍ Les rates i l’estrany cavall
MANUEL MOLÍ
Parella
Tinta sobre paper, 21,5 x 16 cm Signat “Moli” a l’angle inferior dret
Tinta sobre paper, 28,5 x 21,5 cm Signat “Moli” a l’angle inferior dret
EXPOSICIONS
Manuel Molí, Liljevalchs,
22 novembre - 6 gener, sense any
BIBLIOGRAFIA
Manuel Molí, Liljevalchs,
22 novembre - 6 gener, sense any, reprod.
110 - 111
JOAN PERE VILADECANS Lluita, 1972
Tècnica mixta sobre tela, 162 x 97 cm Manuscrit per l’artista al
revers de la tela “LLUITA / 162 x 97 /22/8772 /
Viladecans” / “Per / a Lluís / i / Carme / cordialment”
112 - 113
Data, 1972
JOAN PERE VILADECANS Cartell amb herbes, 1976
revers de la tela “DATA” /
15/8/72 / 13/8/72 / 146 x 113
[sic] / Viladecans / Per a l’amic
Lluís / Bassat”
Tècnica mixta sobre tela, 132 x 98 cm Manuscrit per l’artista al revers
de la tela “CARTELL AMB
HERBES” / 132 x 98 cms. / 1976
/ Viladecans”
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
6 escultores + 12 pintores,
Galeria Barbié, Barcelona, 1975
Viladecans. Pintures, pintures
damunt paper, objectes, Galeria
4 Gats, Palma de Mallorca,
1976
BIBLIOGRAFIA
6 escultores + 12 pintores.
Barcelona: Galeria Barbié,
1975, reprod.
114 - 115
BIBLIOGRAFIA
Viladecans. Pintures, pintures
damunt paper, objectes.
Palma de Mallorca: Galeria 4
Gats, 1976, reprod.; Subhastes
Brok. Barcelona: 29 març 2007,
lot 235
JOAN PERE VILADECANS 95 centímetres, 1973
JOAN PERE VILADECANS Sense títol,1976
Manuscrit per l’artista al revers de la tela “95 CENTÍMETRES / 7/73 / 130 x 162 / Viladecans”
Tècnica mixta sobre paper fet a ma, 62 x 80 cm Signat “Viladecans / 1976” a l’angle inferior dret
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Brok. Barcelona: 29 gener 2007, lot 601, reprod.
116 - 117
Subhastes Brok.Barcelona:
octubre 2006, lot 311
JOAN PERE VILADECANS Per encendre, 1971
Tècnica mixta sobre tela, 81,3 x 116,5 cm
Manuscrit per l’artista al revers de la tela “PER ENCENDRE” nº 14 / B, 7/71 / (83 x 115) / Viladecans”
BIBLIOGRAFIA
JOAN PERE VILADECANS Joc a quatre, 1974 Restaurat 2013 Tècnica mixta sobre tela, 66 x 100,5 cm Manuscrit per l’artista al revers de la tela “JOC A QUATRE” / 1974 / 75 x 100 [sic] /
Viladecans”
Subhastes Brok. Barcelona: 29 gener 2007, lot 466, reprod.
BIBLIOGRAFIA
Viladecans. “Entre el guix
i l’esborrall”. Sala Gaspar,
Barcelona: 1975, cat. 12,
reprod.; Subhastes Brok.
lot 258
118 - 119
JOAN PERE VILADECANS Mapa, 1976
Tècnica mixta sobre tela, 130 x 195 cm Manuscrit per l’artista al revers
de la tela “MAPA” / 130 x 196
cms. [sic] / 1976 / Viladecans”
EXPOSICIONS
Viladecans. Aaron Gallery,
Washington, 1978; Lidchy Art
Gallery, Los Ángeles, 1979 i Guild Gallery, Nova York, 1980
BIBLIOGRAFIA
PINYOL, Ramon. Viladecans,
violence and lucidity.
Washington, 1978, reprod.
p. 39; Viladecans. Pintures,
pintures damunt paper,
objectes. Palma de Mallorca:
Galería 4 Gats, 1976, reprod.;
VÁZQUEZ MONTALBÁN,
Manuel. Viladecans. Compassió i
geometria, Barcelona: Edicions
Polígrafa 1980, cat. 60, reprod.;
Subhastes Brok. Barcelona: 20
desembre 2006, lot 63, reprod.
120 - 121
Cartipàs d’adult, 1975
revers de la tela “CARTIPÀS
D’ADULT / 1975 / (114 x 146) /
Viladecans”
BIBLIOGRAFIA
Viladecans. “Entre el guix
i l’esborrall”. Sala Gaspar,
Barcelona: 1975, cat. 38, reprod.;
Subhastes Brok. Barcelona: 17
juliol 2007, lot 208
122 - 123
Carrer de lluna, 1971
“A”, 1977
Restaurat 2013
Tècnica mixta sobre tela, 131,5 x 98,5 x 8,5 cm Manuscrit per l’artista al
revers de la tela “CARRER DE LLUNA” nº 13 / B, 23/9/71
/ (130 x 97) / Viladecans”
Tècnica mixta sobre paper
sobre tàblex, 112 x 78,5 cm
Signat “Viladecans / 77” a
l’angle inferior dret
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Brok.
lot 242, reprod
124 - 125
BIBLIOGRAFIA
Manuel. Viladecans. Compassió
i geometria, Barcelona:
Edicions Polígrafa, 1980, cat.
lot 242
JOAN PERE VILADECANS Barraca, 1971
Collage i tècnica mixta sobre tela,
60 x 130 x 2,5 cm
Manuscrit per l’artista al revers
de la tela “BARRACA” / 12/11/71 /
(60 x 130) / Viladecans”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Brok.
Barcelona: 19 juny 2008, lot 151, reprod.
126 - 127
JOAN PERE VILADECANS Un, dos, tres, novembre, 1970
Tècnica mixta sobre tela, 114 x 145,5 cm
de la tela “UN, DOS, TRES,
NOVEMBRE” / 3/11/70 / (115 x 145) / Viladecans”
EXPOSICIONS
Viladecans. Pintures, dibuixos,
objectes. Sala Gaspar,
Barcelona: 1971
BIBLIOGRAFIA
Viladecans. Pintures, dibuixos,
objectes. Sala Gaspar, Barcelona:
Barcelona: 19 juny 2008, lot 186, reprod.
128 - 129
JOAN PERE VILADECANS Dimecres que fuig, 1971
JOAN PERE VILADECANS Bota-peu, 1970
Tècnica mixta sobre tela, 145 x 114 cm Manuscrit per l’artista al revers de la tela
“DIMECRES QUE FUIG” nº
15 / -14/7/71- / (145 x 115 ) /
Viladecans”
Tècnica mixta sobre tela, 117,5 x 90,5 cm Manuscrit per l’artista al
revers de la tela “BOTA-PEU” / 11/70 / viladecans
BIBLIOGRAFIA
20 novembre 2008, lot 311,
reprod.
130 - 131
JOAN PERE VILADECANS Pintura, 1970
Tècnica mixta sobre tela, 80,5 x 53,5 x 5,5 cm
Manuscrit per l’artista al
revers de la tela “PINTURA” /
10/70 / (81 X 54) / Viladecans”
EXPOSICIONS
Viladecans. Aaron Gallery,
Washington, 1978; Lidchy Art
Gallery, Los Ángeles, 1979 i
Guild Gallery, Nova York, 1980
BIBLIOGRAFIA
PINYOL, Ramon. Viladecans,
violence and lucidity.
Washington, 1978, reprod.
p. 55; Viladecans. Pintures,
dibuixos, objectes. Sala Gaspar,
Barcelona: 1971, reprod.;
lot 165
132 - 133
JOAN PERE VILADECANS Bossa amb globus
Núm. 1, 1971
BIBLIOGRAFIA
17, reprod.; Subhastes Durán.
Madrid: 18 octubre 2012, lot 586, reprod. p. 195
JOAN PERE VILADECANS Biografia, 1972
Restaurat 2013
Tècnica mixta sobre tela, 260 x 195 cm (díptic) Manuscrit per l’artista al
revers de la tela “BIOGRAFIA”
/ 23/1/72 / 260 x 195 /
Viladecans”
134 - 135
ZUSH Tucares - Evidas III, 1978-1979
Acrílic, oli, tinta i llapis sobre tela, 55 x 142 cm EXPOSICIONS
New Images from Spain.
The Solomon R. Guggenheim
Museum, Nova York, 1980
BIBLIOGRAFIA
ROWELL, Margit. New Images
from Spain. The Solomon R.
Guggenheim Museum, Nova
York, 1980 reprod. p. 138; Subhastes Segre.
136 - 137
ZUSH After the eclipse the stretch
rapenada, 1970
Acrílic, tinta i collage sobre tela, 100 x 80 cm Manuscrit per l’artista al
revers de la tela “AFTER / THE
/ ECLIPSE / THE STRECH /
“RAPENADA” / JUN - 70”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Segre.
Madrid: 3 novembre 2009, lot 156, reprod. p. 75
138 - 139
ZUSH Kaenja Ezeya, 1974
Acrílic, tinta i collage sobre tela, 150 cm de diàmetre
de la tela “KAENJA / EZEYA /
ZUSH / 74”
BIBLIOGRAFIA
Subhastes Segre.
Madrid: 5 febrer 2012 lot 178, reprod. p. 76
140 - 141
Aquest catàleg s’acabà d’imprimir
el mes de juny del 2013 amb motiu de l’exposició
Col·lecció Bassat. Art Contemporani
de Catalunya 1970-1979 (III)
a la Nau Gaudí de Mataró
del 27 de juny del 2013 al 27 d’abril del 2014

Untitled - Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya

Transcripción

Documentos relacionados

Viladecans Business Park Ficha técnica Edificio Brasil

Viladecans Business Park Ficha técnica Edificio

Luis Bassat (Barcelona, 1941)