Llibret Festes Populars 2009

Transcripción

Llibret Festes Populars 2009
festes populars 09
10, 11, 12, 13 i 19 de setembre
barri de Sant Marcel·lí -València
Organitzades per
l’Associació de Veïnes i Veïns
del barri de Sant Marcel·lí
http://festespopulars2009.blogspot.com
Benvinguts a
les Festes Populars
Bienvenidos a las Fiestas Populares
Benvidos ás
Festas Populares
Ongi etorri
Herriko Jaiak
Welcome to the Festival of the People
Bienvenues aux Fêtes Populares
Ei bine asteptati la Populare Festivaluri
ɇɭ ɞɨɛɪɨ ɩɨɠɚɥɨɜɚɬɶ ɜ ɉɨɩɭɥɹɪɧɚɹ Ɏɟɫɬɢɜɚɥɢ
Ⱥɦɢ ɞɨɛɪɟ ɞɨɲɥɢ ɧɚ ɩɨɩɭɥɹɪɧɢɬɟ ɮɟɫɬɢɜɚɥɢ
Dobrodošli na Popularne Festivali
Zapraszamy do Popularne Festiwale
Ύπϳ΍ ΐΣήϧ ́΍ ΕΎϧΎΟήϬͪ΍ ΔϴΒόθϟ΍
Benvindo/a as Festes Populares
Bonvenon al populara festo
Dobro Dosli na Feste Sela
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ · EQUIP DE REDACCIÓ: VICENT SOLER, LLUÍS VALLÉS I ÀNGEL VIDAL ·
COL·LABORADORS ESPECIALS: FRANCISCO SIGNES, FRANCISCO BLAI, JOAQUÍN G. LLUCH · PORTADA: ÀNGEL VIDAL · PUBLICITAT: JUANA
VERGARA (COORDINACIÓ), ISABEL LARA, SALVA G. BARTUAL, MARIA NAVALÓN, ISABEL HIDALGO I VICENT SOLER · FOTOGRAFIES: ARXIU
FOTOGRÀFIC DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ, SALVEMOS LAS NAVES DE MACOSA, ÀNGEL VIDAL, VICENT
SOLER, LLUÍS VALLÉS, SALVA G. BARTUAL I JOAQUIM SOLER · MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: GRAFIMAR, COOP. V. · DEP. LEGAL: V-2916-2009
1
El moviment veïnal
i la participació ciutadana
Lluís
Vallés Peris
COM
SANT MARCEL·LÍ
VEÏNES I VEÏNS?
SERIA EL BARRI DE
SENSE L’ASSOCIACIÓ DE
s difícil d’imaginar el barri de Sant
Marcel·lí sense la seua associació
veïnal. Aquesta afirmació és certa
perquè des de l’any 1976 el veïnat de Sant
Marcel·lí hem tingut una entitat que ha
afavorit l’autoorganització per a lluitar
contra una realitat que no ens agradava,
com era la manca de totes les infraestructures i serveis per a tindre una vida digna,
i també per a reivindicar, com a ciutadans,
uns drets que les administracions públiques no ens oferien als habitants dels barris més allunyats del centre de la ciutat.
É
com la gran lluita contra construcció del
crematori que guanyàrem jurídicament i
en compensació l’Ajuntament es va comprometre a la construcció d’un gran parc
entre el barri i el cementeri, com la de la
construcció del Centre de Salut, com la de
la construcció del Centre Social, com la de
la construcció del Centre Ocupacional,
com també la gran lluita inconclusa del
Parc de la Rambleta, com la del soterrament de les vies, etc. són una mostra que
justifica la importància de l’existència del
moviment veïnal en un barri per al seu
desenvolupament social i físic.
40
Lluites com la de les muntanyes de
terra, com la d’aconseguir l’enllumenat
dels carrers -i que no foren punts de llum,
com la de les escoles amb la construcció de
nou Ramiro Jover, com la de la urbanització dels carrers amb el segon pla integral
d’urbanització de la ciutat, com la de les
plantacions d’arbres als carrers, com la de
nous accessos al Barri amb l’obertura dels
carrer Sant Marcel·lí i Sant Pius X, com la
de l’accés als autobussos número 9 i 10,
2
ANYS DEL MOVIMENT VEÏNAL
Les primeres associacions de Veïns a
Espanya es van gestar a Euskadi i, posteriorment, en els anys 1968 i 1969, en
localitats com Madrid o Barcelona. A
València també es van iniciar per estos
anys estes agrupacions a fi de demandar
millor qualitat de vida per a la ciutadania
i incidir en la necessitat d’un sistema
democràtic, després de diverses dècades
d’un règim absolutista. En estos 40 anys
del moviment veïnal s’han produït diverses fases, debilitant alguna d’estes la solidesa de l’organització, com va ser aquella
etapa, a l’inici de la democràcia, en la que
molts líders veïnals es van integrar en els
partits polítics, menyscabant així la seua
vinculació efectiva amb l’acció veïnal. I
també la posició dels ajuntaments de considerar que no calia potenciar el moviment
veïnal perquè els ajuntaments ja eren
democràtics i la participació s’exercia cada
quatre anys en les eleccions locals.
PERÒ,
CAL MANTINDRE
VEÏNAL ARA AL NOSTRE
Per aixó el Barri necessita un moviment
veïnal fort, de veïns i veïnes decidits a participar activament en les qüestions que ens
afecten a tots. L’opció de l’Associació de
Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí és potenciar
la participació ciutadana com element de
vertebració social i potenciador de millora
social i física del barri. Per això enguany
hem elaborar una Campanya de Participació Ciutadana que detalle a continuació.
UN MOVIMENT
BARRI?
Actualment vivim una etapa que, gràcies a molts veïns i veïnes organitzats que
ho han possibilitat, el barri Sant Marcel·lí
és ara més digne i habitable. Però, cal
mantindre un moviment veïnal ara al nostre Barri? Jo crec que sí, perquè actualment hi ha un dinàmica social individualista, contra la que cal lluitar, que es manifesta en buscar solucions als problemes de
manera individual i no com a col·lectiu, el
veïnat, que compartix un espai físic, el
barri. Una altra dinàmica, en este cas de
les administracions, és la privatització del
serveis públics, que cal vigilar perquè no
s’antepose l’interés econòmic d’una
empresa a l’obligació de les administracions a donar un servei públic de qualitat.
També cal desmentir l’errònia apreciació
de creure que ja està tot fet i que vivim en
la millor societat posible.
Si fem un repàs de le reivindicacions
pendents comprobarém que l’apreciació
de creure que ja està tot fet és errònia.
Després de més de dos anys el Centre Cultural Rambleta està sense construir. Set
anys després de la seua inauguració, la
segona fase del Parc de la Rambleta
seguix bloquejada a l’espera d’expropiacions. No hi ha aparcaments soterranis per
falta d’iniciativa pública, ja que en l’últim
concurs cinc firmes renuncien a fer garages municipales i dos demanen prórroga.
No disposem de línia d’autobussos pel
bulevar per l’oposició de l’Ajuntament.
No disposem de connexió a la xarxa de
metro o tramvia perque mai no hem estat
inclosos en cap planejament d’este mitjà
de transport tan necessari. No tenim un
Centre d’Especialitats pròxim i en condicions. No hi ha notícies de la construcció
de la prolongació de l’avinguda de Gaspar
Aguilar. L’execució del Parc Sud està sense
perpectives de construcció al quedar
exclòs de l’operació Parc Central, etc.
CAMPANYA DE PARTICIPACIÓ
BARRI SANT MARCEL·LÍ 2009
CIUTADANA
Objectius:
• Estretir i dinamitzar la relació entre
l’Associació i els veïns i veïnes del
Barri.
• Propiciar la participació i el protagonisme de les veïnes i veïns en les reivindicacions del Barri.
• Promocionar l’associacionisme i atraure nous membres a l’Associació.
• Utilitzar les noves Tecnologies de la
Informació i la Comunicació (TIC)
com a ferramenta de participació ciutadana.
Activitats:
Mailing: consistix en la distribució d’informació, mitjançant un fullet, per les
bústiues del veïnat del Barri. Calendari: juny, setembre i octubre.
Assomòbil: consistix en traure al carrer del
barri panells amb informació de reivindicacions i projectes que es realitzen al
barri. Calendari: juny, setembre i octubre.
Blog: http://avsantmarcel-li.blogspot.com/
és un lloc Web de l’Associació de
Veïnes i Veïns del Barri Sant Marcel·lí
d’informació i de participació.
Bones pràctiques al Barri: és una campanya de difussió i promoció d’actituds
cíviques. Calendari: setembre i octubre.
3
Parc de la Rambleta II fase:
Una promesa incomplida
Vicent
Soler Alba
4
és de tres dècades després de
l’inici de la seua reivindicació i
de més de set anys que Rita
Barberá inaugurara a “bombo, platet i
traca” la primera fase del Parc de la Rambleta, el gran pulmó verd del sud, seguix a
mig fer i no s’albira la seua conclusió, puix
res se sap del projecte d’execució de la
segona fase i no diguem ja de la tercera i
última fase.
Com es recordarà el 5 de juny, Dia
Mundial del Medi Ambient, del 2002 Rita
Barberà va inaugurar, amb mascletà inclosa, la primera fase de la Rambleta en el
discurs inaugural de la qual va prometre
que en la següent legislatura, les veïnes i
els veïns, veuríem la segona fase. Eixa
legislatura va concloure en maig del 2007
i dos anys després no s’albira cap avanç en
el projecte.
M
Mentres, durant estos set últims anys,
una de les alqueries ubicades en l’àmbit de
la segona fase, la casa Vallbona, seguix
patint una degradació sense precedents.
Primer va desaparéixer la cebera que formava part del conjunt d’esta vivenda rural
de mitjan del segle XIX. Després, en diferents moments, la vivenda ha sigut sistemàticament víctima d’assentaments que
l’han ocupada en contra del propietari i a
pesar que este ha tapiat les portes i finestres almenys en dues ocasions. L’últim episodi, desastrós, que ha afectat aquesta
vivenda rural, va tindre lloc el 8 de gener
d’aquest mateix any, quan un assentament
precari i infrahumà -consistent ens unes
fustes o ferros, trets probablement d’algun
abocador, que actuaven de puntals d’unes
vetustes lones que feien de coberta- que
estava situat enfront de la casa Vallbona es
va incendiar en un tres i no rés a l’intentar
un dels seus ocupants encendre un foguer.
En pocs minuts l’assentament va ser past
de les flames i si no haguera sigut per la
ràpida i eficient actuació del cos municipal
de Bombers la casa Vallbona
haguera corregut la mateixa sort
que les cabanyes de l’assentament.
La veritat és que als pressupostos municipals de 2009 no
s’ha posat ni un sol euro per a
expropiar aquesta alqueria -la
casa Vallbona- ni tampoc per a
l’adquisició de sòl per tal d’iniciar la segona fase de la Rambleta. Davant d’esta situació la nostra entitat veïnal ha demanat
entrevistar-se amb el regidor
d’Hisenda, Silvestre Senent, amb
el 1er. Tinent d’Alcalde i regidor
de Grans Projectes Urbans,
Alfonso Grau i, amb el regidor
d’Urbanisme, Jorge Bellver, per tal d’esbrinar en quin punt es troba el projecte de
la segona fase del parc de la Rambleta. Si
ens concedixen eixes entrevistes, exigirem
en elles que es desbloquege d’una vegada
per sempre el projecte, i s’incloga als pressupostos municipals de 2010 una partida
pressupostària per a l’expropiació de les
parcel·les pendents, també que s’aprove
en l’òrgan municipal corresponent
-Comissió d’Urbanisme o Ple Municipalel projecte de la segona fase, la qual cosa
permetria, molt probablement, optar al
finançament europeu.
CASA VALLBONA
O ALQUERIA
d’una família llauradora, on, encara existint espais destinats a les tasques agrícoles,
estos s’acomoden únicament a les necessitats bàsiques d’esta xicoteta unitat familiar.
…No obstant això, certes característiques arquitectòniques del seu cos principal
i les evidències dels materials de construcció ens suggerixen una sèrie d’hipòtesis,
que hauran de ser analitzades en el futur.
La primera d’elles és la del seu origen més
o menys remot, basat en la possible construcció d’una barraca, i la segona hipòtesi
correspon a la cronologia de l’actual casa
que ha de situar-se entorn del segle XIX.
…L’edifici resultant correspon al cos
principal d’esta casa, amb una alçària de
dos plantes i format per dos crugies
paral·leles a fatxada amb coberta a dos
VALLBONA *
«La casa Valbona representa el segon
model de vivenda rural que, amb poques
paraules, podem diferenciar en l’horta.
Enfront de l’alqueria d’Almela, que ...és un
bon concepte d’alqueria, com a conjunt
que reunix els diferents espais necessaris en
una important explotació agrícola, la de
Vallbona és fonamentalment la vivenda
Estany del Parc de la Rambleta
5
aigües, al qual s’adossen pel costat nord
dos cossos més. …Amb l’esquema més
habitual en l’horta en les cases d’època
contemporània, on un eix central distribuïx les habitacions als seus dos costats, la
qual cosa es coneix com a casa a dues
mans. …Separades de la casa hi ha xicotetes construccions auxiliars, entre les que
destaca una cebera...» 1
Des de l’Associació de Veïnes i Veïns
del barri Sant Marcel·lí plantegem que,
una vegada expropiada la casa Vallbona, i
si no es disposa de diners per a la seua
rehabilitació; s’efectue una actuació que
podríem anomenar “mesures de xoc”.
Estes consistirien en la col·locació d’una
tanca metàl·lica d’entre 2,5 a 3 m d’alçada
al seu voltant, el tapiat de totes les seues
portes i finestres, la vigilància diària per
tal que no s’instal·len assentaments i, si
fora necessari, l’apuntalament de les
dependències interiors.
MESURES
DE XOC:
• Colocació d’una tanca metàl·lica al voltant de l’alqueria.
• Tapiat de totes les portes i finestres.
• Vigilància diària per tal que no s’instal·len assentaments.
• Apuntalament, si escau, de les dependències interiors.
1
El text entrecomillat i en cursiva és un
extracte del llibre «La Rambleta de la
Huerta de Favara: Patrimonio Histórico y
natural de la ciudad de Valencia». Ayuntamiento, Valencia, 2003.
ÚLTIMA HORA
(Nota de la redacció.)
Estant ja en impremta els articles Parc de la Rambleta II fase: una promesa incomplida i L’execució del Parc Sud queda en l’aire per excloure’s del Parc Central, que s’inclouen en el Llibret
de Festes, representants de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnes i Veïns del nostre barri
hem mantingut una reunió amb el delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament de València, Jorge
Bellver, a iniciativa de l’A. de VV. de Sant Marcel·lí, en la que l’edil ens ha manifestat l’interés
tant de la Delegació d’Expropiacions com de la Delegació que presidix, d’acceptar la iniciativa que en el seu dia va proposar l’A. de VV. consistent a donar prioritat a l’expropiació de la
parcel·la que impedix l’execució de la 2a fase del Parc de la Rambleta, l’import de la qual supera els dos milions d’euros, i posposar l’expropiació de la resta de parcel·les (tres) que no impedixen l’execució de la segona fase. El delegat d’Urbanisme també ens va confirmar que l’execució de la 2a fase del Parc supera els sis milions d’euros i que l’única solució per a abordar la
seua execució és la periodificació en anualitats del dit import.
Quant als temors de l’A. de VV. respecte a l’execució del Parc Sud, Jorge Bellver ens va
informar als representants veïnals que la seua Delegació, junt amb la de Patrimoni, està treballant en la línia d’esbrinar la titularitat de les parcel·les que queden desafectes, una vegada construïts els túnels de l’AVE i reposats els vials per l’ADIF, per a poder procedir a la urbanització
i enjardinament d’aquelles que siguen de titularitat pública. Esta actuació, de dur-se a terme,
beneficiaria també al barri de Camí Reial-Sant Vicent. Des de l’Associació estarem permanentment vigilants comprovant que la delegació d’Urbanisme va donant els passos en la direcció correcta i constatant que les promeses no siguen un parany ni queden “en fum de botxes”
o, en cas contrari, denunciarem els incompliments.
6
L’execució del Parc Sud queda en
l’aire per excloure’s del Parc Central
L’Associació de Veïnes i Veïns ha demanat
reunir-se amb el regidor Alfonso Grau per
a què no queden obres per fer
però no van ser arreplegades en el redactat
final ni en l’Operació Parc Central.
ACTUACIONS
’Associació ha manifestat diverses
vegades «gran preocupació» perquè
de determinades infraestructures del
barri, després de les obres de l’AVE, no
tenen clar el finançament que correspondria pagar a l’Ajuntament de València o a
la Generalitat.
L
En esta línia cal assenyalar que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries
(Adif) responsable de les obres «està reposant les infraestructures i els vials afectats
per les obres de l’AVE i les deixa preparades per a que la Generalitat i l’Ajuntament
les urbanitze, però res se sap del seu finançament». És el cas de la prolongació de
Gaspar Aguilar, l’execució del Parc Sud, la
construcció de noves infraestructures i
vials com el nou bulevard Pintor Remigio
Soler, que unirà García Lorca (a l’altura del
Bulevard Sud) amb Soto Micó (a l’altura de
Sant Vicent Màrtir). L’Associació va
al·legar en el seu dia, sense èxit, per a què
estes infraestructures es consideraren com
a càrregues urbanístiques del planejament
V.S.A.
PENDENTS
1. Aparcament Av. Dr. Tomás Sala
Apartat en el racó de l’oblit.
2. Centre Cultural Rambleta
Quatre anys adjudicat i encara no s’han
iniciat les obres.
3. Parc de la Rambleta II fase
Projecte redactat i a punt. Es va perdre
finançament europeu per no expropiar
una parcel·la.
4. Tramvia orbital o T6 i línia 37
Ni s’executa el tramvia ni es reprén la
línia pel bulevard.
5. Retard de diferents centres
De persones majors, jóvens i el d’especialitats mèdiques.
Per això, l’Associació va sol·licitar el 20
de juny una reunió urgent amb el Regidor
de Grans Projectes, Alfonso Grau, perquè
ens aclarisca «quan i com es finançaran
estes infraestructures, perquè els veïns
d’esta zona estem molt escamnats» pel
retard del centre cultural Rambleta, el
tramvia o els centres de dia de persones
majors i d’especialitats.
7
Informe sobre el Barri
de Sant Marcel·lí de València
Autor: Comissió de Promoció Cultural
Coordinadors: Manuel Angel Conejero i Jesús Huguet
Aprovació: Ple de 30 de març 2009
ANTECEDENTS
mb data 4 de juny de 2008 l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri de
Sant Marcel·lí de València sol·liciten del Consell Valencià de Cultura que
realitze una visita a l’esmentat barri amb la
finalitat de comprovar si alguns edificis
mereixen la consideració de Be de Rellevància Local (BLR) o Be d’Interés Cultural
(BIC) i també per tal que els membres del
CVC. coneguen in situ la realitat patrimonial i cultural del barri.
A
Després de diversos intents el dia 21 de
desembre de 2008 es desplacen al Barri de
S. Marcel·lí els consellers Manuel Angel
Conejero i Jesús Huguet, els quals són
rebuts pel Sr. Vicent Soler i Alba, i diversos
8
membres de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnes i Veïns que ens acompanyen
en la visita relatant-nos les diverses circumstàncies i característiques de la zona.
Com a conseqüència d’eixa visita i de
la documentació aportada pels veïns i pel
propi Ajuntament de València, així com la
recollida personalment, els consellers
esmentats formalitzen aquest informe.
EL BARRI
DE
SANT MARCEL·LÍ
A pesar que habitualment es considera
que aquest Barri es va erigir com a conseqüència de l’actuació de l’arquebisbe de
València, D. Marcelino Olaechea, arran de
la inundació de 1957, en realitat abans ja
s’havia iniciat el desenvolupament d’a-
questa zona del terme municipal de València, raó per la qual alguns edificis singulars
(com ara les cases de veïnatge amb pati
ampli) tenen una arquitectura més pròpia
dels anys 50 que dels 60 del segle XX.
Però serà en la dècada dels seixanta quan
la coneguda com Horta de Favara, situada
al sud-oest de la ciutat, s’urbanitzarà profundament creant un nucli amb característiques pròpies i diferenciades de la resta
de barris de València.
El seu caràcter de territori rural amb
amplitud d’espai per a transformar-se en
urbà va permetre que algunes edificacions
pogueren esdevenir blocs residencials amb
uns trets específics. És el cas dels blocs Sant
Marcel·lí i Verge del Puig que tenen uns
patis interiors amplíssims que permeten una
convivència i un esbargiment del veïnatge
superior al d’altres tipus de construcció.
Aquests patis interiors, com assenyalem de
dimensions rellevants, possibilita la integració urbana i rural amb un estil de vida peculiar i una relació de veïnat intensa. D’alguna
manera són aquestes unes vivendes que,
seguint l’exemple de la denominada Finca
Roja del carrer Jesús de València però sense
la pretensió burgesa d’esta, conjuminen residència demogràficament intensiva i natura
amb una certa eficàcia.
Eixa possibilitat d’urbanitzar un terreny
rural sense les macro construccions que ja
en els anys de trànsit del segle XX al XXI
inundaran les nostres ciutats, també ha
propiciat la creació d’un parc modèlic, el
Parc de la Rambleta, desconegut per molts
ciutadans de València però que és un dels
llocs en el que més i millor s’incardina la
natura en un entramat urbà.
indrets s’han aprofitat en algunes construccions. El cas més visible és el de la portalada de l’església parroquial provinent
de l’antiga església de sant Bartomeu de
València. Portalada que en un carrer relativament estret i resguardat com era l’original no patia l’efecte desintegrador que
sofreix en un lloc obert a vents i pluges
com ho és l’actual emplaçament.
I en tercer lloc, la manca de dotacions
d’oci i cultura necessàries en un temps
com l’actual, però que en aquells moments
no semblaven imprescindibles. Tot això
ens porta a fer les següents consideracions.
CONSIDERACIONS
Entitats culturals i administratives del
barri i la ciutat han programat diverses
accions sobre el patrimoni, remarcant especialment A), l’Església Parroquial; B), l’Alqueria del Torrentí; i C), el Molí del Tell.
Estos tres indrets són referent de la
pròpia idiosincràsia del barri i en conseqüència espais dignes de conservació i
millorament.
Però junt als indrets esmentats hi ha
altres alqueries i zones de notable valor
patrimonial. Una d’elles és l’Alqueria Vallbona, en la que mesos enrere es va produir un incendi que podia haver afectat greu-
La forta empenta constructiva dels
anys seixanta també va introduir elements
que presenten ara alguns inconvenients
destacables. En primer lloc, l’abandonament de certes construccions rurals, alqueries especialment, que eren edificacions
rellevants de la vida agrària de l’horta
valenciana.
En segon lloc, la integració, sovint difícil, d’elements que provinents d’altres
Alqueria Almela (s. XV-XVIII)
9
ment l’edifici i espai. Tenint en compte
que els terrenys de l’alqueria van a servir
pròximament per ampliar el Parc de la
Rambleta i les deixalles que poden observar-se pels voltants, aquesta zona precisa
una dedicació i vigilància més estricta.
No solament construccions històriques, també d’actuals són d’una necessària
posada en ús. Està projectat, al voltant de
la Ronda Sud en l’entrada del barri, un
edifici multicultural per part de l’Ajuntament. Però encara es troba en fase originària i caldria passar ja a la constructiva
amb una certa celeritat.
Tot això ens permet formular les
següents conclusions.
CONCLUSIONS
1. Caldria, per part de les autoritats competents, elaborar un índex de les alqueries i construccions històriques del
barri (Església Parroquial, Molí del
Tell, Alqueria del Torrentí o Cases del
Baró, Alqueria Vallbona, Alqueria d’Almela, edificis de vivendes dels anys 5060 del S. XX...) per tal de poder iniciar
el procés de declaració com Be de
Rellevància Local (BRL), o en el seu cas
Be d’Interés Cultural (BIC).
2. L’Església Parroquial, sobre tot la portalada procedent de l’antiga parròquia
de sant Bartomeu, precisa una restauració urgent ja que la pedra (arenisca)
està desfent-se ràpidament.
3. Les dotacions culturals, en una barriada on hi ha una forta vocació artística i
social, seria convenient concretar-les
de pressa i que pogueren entrar en ús
amb urgència.
4. S’ha de tenir present la situació del
barri junt a una zona d’expansió urbana considerable, i de serveis públics
com ara el futur Hospital la Fe, que
exigirà una estructuració social i cultural més profunda per tal de no perdre
el sentit, i sentiment, que actualment
personalitza el barri. En eixa vessant
són les associacions cíviques, AMPA,
entitats culturals i artístiques, etc... les
que tindran que propiciar un estat d’opinió i una activitat contínua, amb el
suport municipal evidentment, que
mantinga la personalitat pròpia.
5. Hem de fer constar la feliç iniciativa
que s’ha dut en el Parc de la Rambleta
(tot el conjunt: jardins, zona esportiva,
etc...) que considerem un bon model
d’intervenció pública.
6. Aquest informe es lliurarà a l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri de Sant
Marcel·lí, peticionària de l’informe, a
l’Ajuntament de València, a la Conselleria de Cultura i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Bibliografia:
• La Rambleta de la Huerta de Favara:
Patrimoni Histórico y natural de la ciudad de Valencia. Ajuntament, València
2003.
• Itinerari Cultural Escolar. 50 Aniversari Barri Sant Marcel·lí, València 2004.
• Sant Marcel·lí 1954/1975. 50 Aniversari Barri de Sant Marcel·lí, València
2004.
• Dossier Patrimoni Arquitectònic i Cultural del Barri Sant Marcel·lí. Associació de Veïnes i Veïns, València 2009.
10
Simbologia del logotip
de Festes Populars
l disseny del logotip o imatge de
E
les Festes Populars està basat en
dos idees: “la festa” i ”popular”.
La botija, com a element principal, ens
transmet el caràcter popular (sopars a la
fresca compartint la festa...) d’este barri i
al mateix temps el seu vincle a l’horta
valenciana sobre la qual està construït i
també les dates de celebració, al setembre,
quan encara és estiu. Al seu interior, una
palmera de focs artificials pretén vincular
la festa al poble.
MARTÍN FORÉS SANZ
ascut a Llombai en 1964, Martín Forés està vinculat al barri des de fa anys. Artis-
N
ta rellevant en el moble decorat, ha realitzat obra en la costa del Sol, Comunitat
Valenciana, Madrid, Salamanca... i en ciutats com Chicago, Nova York, Londres o
París. És conegut en l’àmbit de les arts plàstiques i decoratives, sobretot com a especialista en la tècnica pictòrica del “trompe l’oeil”, aplicada a la decoració d’interiors o
escenografies. També pinta quadros amb diferents tècniques (oli, acrílico-vinílic, pintura digital, collage, mixta) i inclús realitza escultures.
Artista polifacètic i de gran capacitat creativa, compagina en la seua obra diferents disciplines artístiques,
com les arts decoratives i el disseny gràfic, del qual no pot prescindir, sent el cartell la seua major afició.
Com a cartellista ha obtingut més de trenta premis nacionals i internacionals entre el quals es troben tres
primers premis de Falles de València, el 1er. Premi d’Expojove de 2002, així com el 2n premi del Corpus de
Granada i, entre els premis recents, el 1er premi de la Setmana Santa Marinera de València, el 1er premi de
la Fira d’Almeria, el 1er premi de XXV Sant Silvestre de Salamanca, atorgats en 2008 i en 2009 el 2n premi
de la Beneficència de la Fira de Sant Isidre de Madrid i 1er premi de la Fira de Tots Sants de Cocentaina,
entre altres premis d’àmbit de la C.V. i estatal.
És autor del cartell i imatge del 50 Aniversari del barri Sant Marcel·lí, del 25 Aniversari de la Unió Musical l’Horta, de l’Exposició Nicolau Primitiu i la Guerra Civil (Biblioteca Valenciana), així com del cartell de
2007 i de la imatge de les de les Festes Populars del barri Sant Marcel·lí.
11
Devís, MACOSA y los barrios de
San Marcelino y Cruz Cubierta
Francisco Signes
Martínez
12
orría el año 1922 cuando Daniel
Devís en nombre de la sociedad
Hijos de Miguel Devís solicitaba al
Ayuntamiento de Valencia construir «unas
cubiertas» en una parcela de su propiedad
situada en el Traste 3 de la carretera de
Casas del Campillo a Valencia, firmaba el
proyecto el arquitecto Javier Goerlich, la
parcela lindaba al norte con la vía del trenet de la estación de Jesús a Nazaret y al
oeste con las vías de acceso a la estación
de Norte, y estaba atravesada por la acequia del Brazo de Jesús y sus subsidiarias
la del Roll de Gorrita y del Cabañal.
Con estas naves se iniciaba un proyecto industrial de levantamiento de unos
talleres que son, sin ninguna duda, una de
las vigas maestras del tejido industrial
valenciano. La familia Devís, gente de la
C
industria donde los haya habido en Valencia, cerraba sus talleres en Marxalenes
insuficientes y mal emplazados, y se iban a
unos nuevos con amplias posibilidades de
expansión y mucho mejor ubicados que se
comunicaban con toda la red ferroviaria y
tranviaria de la ciudad.
Literalmente estaban en medio de la
huerta, con algunas alquerías y barracas a
su alrededor y, este y no otro, fue su entorno hasta los años cincuenta del pasado
siglo. La instalación de la nueva fábrica en
el eje de la carretera dio lugar al nacimiento de un corredor industrial y fabril a
lo largo de la misma entre el camino de
Tránsitos y la Cruz Cubierta, citaría
algunas instalaciones desaparecidas tales
como el Molino de Arrocerías Jardín que
se encontraba en lo que hoy es el edificio
Iturbi, Hilaturas Navarro y
Cabredo, entre lo que hoy
son las calles Marqués de
Bellet y Joaquín Navarro.
En los años 40 y 50, y contiguas a Construcciones
Devís, surgen el Molino de
Vicente Belenguer, los talleres y almacenes de Hierros
Miguel Mateu y la fábrica
de Cervezas el Turia.
Todo ello ha configurado, desde sus inicios, una
zona de actividades y tránsitos industriales, aunque
todas las instalaciones que
lindaban con las vías del
tren tenían accesos propios,
en el caso de Construcciones Devís, fabricante de material ferroviario, era su salida
natural. El desarrollo del transporte automovilístico empezó a hacerse notar a lo
largo de Camino Real a Madrid el cual,
poco a poco, se iba llenado de casitas de
un piso, de las cuales aun quedan algunas
muy representativas de la arquitectura de
su época, enfrente de Hierros Mateu y
entre ésta y la fábrica de Cervezas el Turia.
En vísperas de la Guerra Civil los talleres han duplicado su superficie cubierta
inicial y se proyecta e inicia una nueva
gran nave, es la actual nave de máquinas
con su característica cubierta shed o de
diente de sierra, diseñada por el ingeniero
Vicente Llorens y el arquitecto Antonio
Gómez Davo.
Iniciada la Guerra Civil, los talleres
pasan a ser regidos por los trabajadores, el
acta de la asamblea de 28 agosto de1936
relata «se tomo, por aclamación, el acuerdo de proceder a la incautación de los
talleres por abandono de los patronos,
nombrándose al efecto una comisión para
efectuar las gestiones que se precise», manteniendo en parte su actividad ferroviaria
su principal cometido es la fabricación de
material de guerra: proyectiles de artillería, coches blindados y otros equipos. Al
inicio de 1937 la Subsecretaria de Armamento y Municiones decide acabar la
inconclusa nave de máquinas, la cual pasa
a depender de la citada subsecretaria
como Fábrica nº 9 dedicada a la fabricación de cartuchería de fusil. A mediados
de 1938 la citada subsecretaria decide
13
incautarse de los Talleres Devís que pasan
a depender de la misma y llamarse Fábrica
nº 30 manteniendo la fabricación de proyectiles de artillería.
Acabada la Guerra Civil la fábrica retorna a los hermanos Devís y es entonces
cuando lo principal era reparar y reconstruir el parque ferroviario destruido o inutilizado por la guerra (más de la mitad del
parque de locomotoras y casi dos tercios de
los vagones y coches de viajeros). Los talleres se vuelven a ampliar y se adquieren nuevas parcelas entre el Molino de Belenguer y
Hierros M. Mateu para nuevas actividades,
y de los 300 trabajadores de 1939 se pasa a
los 1800 en 1945.
En 1947 con la fusión entre Construcciones Devís y la catalana «La Material»,
nace MACOSA convirtiéndose esta denominación en la referencia histórica moderna, que ocupa, por derecho propio, un
lugar destacado en la historia industrial
española como gran empresa fabricante de
equipos industriales y material ferroviario.
La existencia de toda esta actividad
industrial y los cambios sociales fue propiciando que cada vez más trabajadores buscaran vivienda cerca de la fábrica, en unos
momentos en que los desplazamientos no
eran nada fáciles ni fluidos, circunscritos
al tranvía -que cerró la línea nº 20 de
Valencia a Silla en 1955- o a la línea de
14
AUVACA que iba a Catarroja y que salía
de la plaza de San Agustín y en última instancia a la bicicleta como forma de transporte in extremis.
Estas necesidades no eran sino el
reflejo de la situación social, económica y demográfica de la ciudad
y su entorno.
Empezaba a despegar y recuperarse la actividad económica e industrial, pero seguían
existiendo difíciles
condiciones de vida de las clases
más humildes a las
cuales se añadían
una inmigración
interna en busca
de trabajo y mejores condiciones de vida y necesitadas, fundamentalmente, de vivienda.
Para paliar esta necesidad una de las
primeras actuaciones fue promovida por
Marcelino Olaechea, arzobispo de Valencia que en 1948 fundó el Banco y el Patronato de Nuestra Señora de los Desamparados con el objetivo de construir viviendas sociales.
La primera actuación en 1949 fueron
los denominados bloques de viviendas de
San Marcelino, obra del arquitecto Pablo
Soler Lluch, situados en mitad de la huerta de la Cruz Cubierta y muy cerca del
Camino Real de Madrid. Adjudicados los
pisos mediante sorteo, son ocupados entre
1953 y 1956, y poco a poco veremos
como se consolida, alrededor de este
núcleo inicial, un barrio que siempre se
llamará San Marcelino. Una parte que no
sabría cuantificar son familias cuyos
miembros trabajan en MACOSA y que en
las sucesivas ampliaciones de los barrios
de San Marcelino y Cruz Cubierta se fueron a vivir allí los hijos de aquella primera
generación.
El año 1957 registra dos sucesos
importantes para los vecinos, la riada de
octubre que afectó gravemente a la zona
contigua a la Rambleta y el incendio de
MACOSA que destruye lo que fue el taller
de carpintería y vagones de la fábrica original que linda con el Camino Real de
Madrid.
A finales de los 60 Cervezas El Turia
promueve en el barrio San Marcelino la
construcción de dos bloques de viviendas
para sus trabajadores.
Siendo el camino Real de Madrid o
calle de San Vicente Mártir la salida natural, y la única durante mucho tiempo, para
los vecinos tanto de la Cruz Cubierta como
de San Marcelino, está en la memoria de
todos ellos los impactos tanto en el tráfico
privado como del transporte público y en
la vida diaria que suponía la presencia de la
fábrica y sus conflictos sociales.
La vieja MACOSA atesora una historia
de tradición sindical y política que sobrevive de uno u otro modo en una larga posguerra y es una de las referencias del
movimiento sindical a partir de los años
cincuenta; en 1958 se dio paro de unas
horas por conflictos al introducir los cronometrajes. Posteriormente al inicio de los
60 desde el jurado de empresa se da una
notable y fructífera actividad para lo que
eran aquellos tiempos, se firma el primer
convenio colectivo en 1962, de los
primeros que se firman en toda España,
y se crean y
administran con
la participación
del jurado el
economato, los
comedores
y
otros acuerdos
sociales que suponen unas mejoras para los
trabajadores.
MACOSA es
una de las grandes fábricas del
metal valenciano
en donde resurge
el movimiento
sindical de la
mano de Comisiones Obreras
(CCOO) en 1966. A partir de ese momento la actividad sindical más bien interna y
clandestina, con mayor o menor actuación
e implantación, ya no cesará en ningún
momento, realizándose más de una reunión clandestina de CCOO en la iglesia de
San Marcelino.
Pero es a partir de enero de 1976 cuando los trabajadores salen a la calle: las primeras asambleas en el «callejón» -la calle
Fernández de Mesa- la primeras manifestaciones y el llenar las aceras de camino a
las escuelas profesionales de San Vicente
Ferrer para reunirse en asamblea, la huelga de 23 días en febrero-marzo de 1979
con concentraciones diarias ante la fábrica
y asambleas multitudinarias tanto en las
escuelas de San Vicente Ferrer como en el
cine que había en la Cruz Cubierta 1 o en
el campo de fútbol de San Marcelino y en
otros sitios cercanos, el cine Ribalta entre
ellos. En esos primeros años era costumbre citarse en la puerta de la fábrica y salir
agrupados para acudir a las manifestaciones, entre ellas cabe señalar la manifestación de 1977 en demanda de l’Estatut
d’Autonomia.
Mencionar las veces que cortamos el
tráfico o los embotellamientos al salir de
la fábrica en manifestación hasta sitios en
la otra punta de Valencia como la Cigüeña
-Conselleria de Treball- en los duros años
15
de las reconversiones y los expedientes de
regulación entre 1984 y 1990, y en la no
menos disputada negociación colectiva de
esos años, seria largo pero seguro que es
recordado de uno u otro modo por el
vecindario.
Pero también hay que recordar la
intensa actividad industrial de la vieja
MACOSA y como por la calle de San
Vicente Mártir salieron hacia el puerto
alrededor de 240 locomotoras para Brasil
e Irak entre los años 1971 y 1980. Eran
siempre transportes especiales, a altas
horas de la noche, escoltados por la guardia civil de tráfico y la policía municipal.
Salían por la calle Fernández de Mesa previamente despejada de coches, y os lo
podéis imaginar: una cabeza tractora
MACK de 500HP con una góndola de 25
m de 60 ruedas y encima una locomotora.
Y después estaba la otra salida, la llamada puerta principal: por allí salieron
con el mismo sistema y horario grandes
depósitos de 215 m3, unos 11 Km de tuberías para turbinas en secciones de unos 12
m, 15 turbinas y unas 350 compuertas
convenientemente despiezadas. Más adelante con la construcción de grúas de
puerto y torres de petroquímica hubo que
abrir una puerta nueva encarada a la calle
Joaquín Navarro para poder sacar las
torres y las plumas de las grúas, además de
la guardia civil de noche, etc. La maniobra
era como sigue: la tal torre de unos 30 m
16
de larga en la correspondiente plataforma
salía hacia la calle Joaquín Navarro -previamente despejada- para poder maniobrar y salir de cara por la calle de San
Vicente Mártir. No sé cuantos noctámbulos habrían en la barriada pero a buen
seguro que más de uno recordará esto que
he ido contando.
Todo ello llegó a su fin en 1996-1997
cuando, con el nombre de ALSTOM, se
trasladó toda la actividad industrial a la
nueva fábrica en el polígono de Albuixec,
se cerró la vieja fábrica de la calle de San
Vicente Mártir y se vendieron los terrenos
a una inmobiliaria de Bancaixa.
Lo que ha acontecido en esta década ha
tenido un impacto diferente en el vecindario, las actividades de los chatarreros y
demás, la existencia de un colectivos marginales ocupando la fábrica con los problemas de todo tipo que ello conlleva, no
hizo sino fraguar entre el vecindario una
opinión en contra de la existencia de las
naves abandonadas y un clamor por su
demolición como forma de sanear un foco
muy problemático e insalubre.
Llegados a mediados del pasado año y
en el marco de las actuaciones urbanísticas
en el Plan del Parque Central es cuando ya
se anuncia ante la opinión pública el derribo total de las naves. Dicho anuncio lleva a
un colectivo plural de antiguos trabajadores
de la vieja MACOSA, a un proceso de reflexión sobre su propia historia en el aspecto
de conservación del patrimonio arquitectónico industrial valenciano y al surgimiento
de la iniciativa ciudadana «Salvemos las
naves de MACOSA» que presentan su manifestó en octubre del año pasado y que de
inmediato recoge numerosas adhesiones no
solo en Valencia sino en el resto de España
y el apoyo de los sindicatos.
Nuestro objetivo era fruto de una profunda reflexión entre lo posible y lo imposible, no se podía por las buenas intentar
conservar 55.000 m2 con la mayor parte de
las naves profundamente deterioradas para
hacer un no sé que. Había pues que llegar a
tiempo de ser parte en decisiones urbanísticas muy complejas tomadas largo tiempo
atrás por las diversas administraciones, se
trataba de hacer tomar conciencia a las
administraciones de algo que en su momento no fue tenido en cuenta o suficientemente valorado y desde luego en ningún
caso salió nadie en su defensa. Nosotros, a
decir verdad, tampoco. El núcleo sindical
del “Salvemos” estábamos en lo nuestro,
que es el sindicalismo, en un momento
1997-1999 y 2004-2005 de graves problemas industriales que hicieron peligrar la
continuidad de la fábrica de Albuixec.
En un primer momento hubo incomprensiones ante el temor justificado de ver
perpetuada la situación de ocupación de las
naves, pero explicada la alternativa conservacionista ante la Federación de AAVV y
recibir su respaldo y con una campaña de
recabar apoyos y explicarse en los más
diversos ámbitos tales como los colegios de
ingenieros industriales y arquitectos, otras
organizaciones sociales y económicas, así
como la Sociedad Valencia Parque Central,
los grupos municipales del Ayuntamiento,
Les Corts Valencianes y también dirigirse al
Consell Valencià de Cultura, etc., dio paso
a una negociación con el Ayuntamiento de
Valencia en la que se acordó conservar la
nave de máquinas y los refugios antiaéreos
de la guerra y destinarlos a usos culturales
o educativos al estar dentro de una parcela
reservada a estas dotaciones.
Significativo, por su importancia, ha
sido el dictamen del Consell Valencià de
Cultura en el sentido de reconocer su
valor patrimonial y conservar la nave de
máquinas y los refugios antiaéreos.
La nave a conservar y rehabilitar representara una muestra significativa de la
arquitectura industrial valenciana de antes
de la guerra y una centenaria historia
industrial valenciana, así como la historia
de los hombres y mujeres que la hicieron
posible.
1
Cine Veracruz
PERFIL
Francisco Signes Martínez (Valencia 1946) escritor, fotógrafo e investigador
de temas ferroviarios e industriales, ingresó en 1962 como aprendiz en MACOSA y toda su vida laboral se desarrolló en Control de Calidad, su compromiso sindical se inicia en 1971 cuando es elegido jurado de empresa, ingresa en CCOO
en 1977 y su trabajo sindical ha sido siempre en el sector de material ferroviario
hasta su prejubilación en 1999. En la actualidad continúa colaborando con la
Federación de Industria de CCOO.
Ha escrito diversas colaboraciones y libros entre ellos «Del taller de los Devís
al Centro Tecnológico de Vossloh» y ha comisariado la exposición fotográfica
«Las Mikado de MACOSA» que ha sido expuesta en la Universidad Politécnica de
Valencia y en el Museo del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.
Es uno de los promotores de la iniciativa ciudadana Salvemos las naves de
MACOSA.
17
Reflexiones y apuntes del
diario de un corredor
Joaquín
G. Lluch
18
on las 19.30 y de nuevo me hallo
ante el dilema de calzarme las zapatillas o resistirme al ejercicio, de
corto o de paseo, bajo o me quedo, agua o
cerveza. Siempre he pensado que las cosas
buenas cuestan, pero cuando llegan son
para toda la vida, la inmediatez y el corto
plazo creo que me acercan y refuerzan la
debilidad y mi comodidad. Empiezo a
convencerme de que lo mejor será movilizar mi corazón y ante la duda inicial,
resuelvo por lo más incómodo, salir a
correr.
Elijo equipaje, camiseta de tirantes,
pantalón corto, tejidos transpirables, que
no retengan el sudor, aumenten de peso y
molesten con el roce. Pienso en un circuito con fuentes de agua y recuerdo que en
mi esfuerzo no deberé sobrepasar las 168
S
pulsaciones por minuto (FC máxima =
220 – Edad). Es muy importante hidratar
y no esperar al aviso de la sed. Bebo un
vaso de agua antes de salir y me mentalizo
para repetir la operación cada 15 ó 20
minutos. Quienes han hecho deporte con
cierta asiduidad, saben, que los problemas
pueden venir por el azúcar (hipoglucemia
o «pájara») o por el agua (deshidratación),
la fatiga o el calambre, una alimentación
inadecuada o una rehidratación deficiente.
Ya estoy en la calle y me encuentro con
Fernando, aprovecho para tomar un café,
mi conciencia ha omitido que las bebidas
con cafeína o alcohol tienen efectos deshidratantes, algo que me contó mi experto
nutricionista Joan Quiles, pero tengo que
agradecerle su breve desconexión porque
me ha procurado un alimento para el
ánimo y en consecuencia una buena disposición en la línea de salida.
Inicio la carrera, mejor dicho el trote,
recibo buenas sensaciones y empiezo a
pensar, que el esfuerzo no me alejará del
entretenimiento, me lo voy a pasar a bien.
Si consiguiera correr un par de veces a la
semana, me acercaría a mi ideal, esos tres
días que necesitaría para estabilizar mi bienestar psicofísico. De momento tendré
que esperar, pero como me gustaría estar
bien preparado y poder correr en nuestra
Volta a Peu al barri Sant Marcel·lí, una
carrera para disfrutar plenamente, con
rectas largas, curvas rectas, cercana amistad, ducha próxima y una distancia para
experimentar con la velocidad.
Llegando al barrio, saludo a Juan que inicia su viaje
pedestre y me preparo para
la parada, bajo el ritmo, que
por otra parte ya no se nota
mucho, avanzo unos centenares de metros y me detengo. Mi velocímetro es de
corto recorrido, pero mi
mente ha ganado en amplitud y me está proporcionado sosiego, quietud, tranquilidad y serenidad, el cóctel de los tiempos modernos, de las prisas y de las
urgencias, del no puedo o
del no quiero, del no me
molestes o del ya te llamaré.
Donde antes veía problemas, ahora veo soluciones,
donde antes tenía molestia
ahora noto confort, lo que
antes me irritaba, ahora me
mantiene relajado. No deja
de ser paradójico como el trabajo proporciona sensaciones de no trabajo. Buscando
explicaciones más académicas, me digo a
mismo, que la actividad periférica ha conseguido maniatar a la actividad central y la
inconsciencia de lo automático y rutinario
ha desactivado la consciencia de lo que se
quiere controlar. No será exactamente así,
pero a mi me vale y esa conclusión me
permite reencontrarme con otros pensamientos, debate cerrado.
Aunque no seáis corredores, o viváis el
deporte desde la lejanía, no os perdáis este
año la Volta a Peu al Barri, la prevista
afluencia de corredores cercana a los
4000, nos ha llevado a establecer la salida
y la llegada en el aparcamiento norte del
Cementerio Municipal y sus cercanías,
situación que necesita ser contemplada
desde la óptica del corredor y la logística
de la prueba. Como miembros de la organización, este año más que nunca, la notamos como más nuestra, porque lejos de
reducir nuestros límites, hemos alejado
nuestras fronteras y en memoria de sus
orígenes siempre será la «Volta a Peu al
barri Sant Marcel·lí» de la Associació de
Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí, el
club A L’Abast y el club Murciélagos de San
Marcelino. Nos vemos el 13 de septiembre
a las 9 h, no faltéis.
Salud.
19
I Trobada de Torres Humanes
Josep Francesc
Blai Duart
20
uan sentim la paraula muixeranga,
de seguida ens ve al cap Algemesí. I
ho tenen merescut. Ha sigut el
poble que ha sabut mantindre aquesta
manifestació artística, festiva i cultural a
terres valencianes.
Sens dubte, pel que anem sabent a partir del treball pacient d’alguns historiadors
i d’altra gent interessada, la muixeranga
(ball de valencians) fou un fet a molts
pobles i ciutats del País Valencià, eixien al
carrer en les festes grans i formaven part
dels seguicis cívics i processons religioses.
La pèrdua d’aquesta tradició (activitat
que es realitza habitualment en unes dates
i/o llocs concrets) es deu a diversos motius
segons les poblacions i colles a què ens referim, si bé podem afirmar que per sota està
el creixent procés de desvalencianització i
castellanització ceixent, més acusat en
alguns períodes com les dictadures sofertes.
El canvi social i polític experimentat a
l’estat espanyol ha fet que en els últims
trenta anys, hagen crescut les iniciatives de
recuperació d’aquest fet cultural, festiu i
Q
social a diverses localitats valencianes. Potser no en són tantes com voldríem, ni tenen
el suport institucional que fóra d’esperar en
un “país normal”. Però ja ho sabem que no
ho som, de “país normal”, encara que malgrat tot podem dir les paraules que canta
Raimon: “en som molts més dels que ells
volen i diuen”.
Doncs bé, enguany a les Festes Populars
del nostre barri Sant Marcel·lí en la seua
34ª edició, i dins del Cicle Cultural al voltant de la Dolçaina, gaudirem d’una mostra
d’aquest esforç recuperador de cultura
popular i dignitat col·lectiva. Actuaran pels
carrers del barri i a la plaça les MUIXERANGUES de CARCAIXENT, PEGO i
VALÈNCIA (la més incipient, jove i novella de les colles muixerangueres valencianes). Tot aquest espectacle s’esdevindrà
sota el nom de I TROBADA DE TORRES
HUMANES.
Per què aquest nom? Doncs, perquè el
fet de pujar unes persones sobre altres per
fer “torres” és un fet molt antic, estés més
allà de les terres valencianes i que té moltes
maneres de fer-se segons el lloc, la finalitat,
el costum, etc. Així sentirem parlar de muixerangues, moixigangas, castellers, falcons... que fan figures, castells, pilars, piràmides, etc. Hem volgut agafar un mot com
a denominador comú de totes les varietats i
hem triat el de TORRES HUMANES.
Com veieu, açò és tot un món, viu i alegre, sobre el qual anirem parlant-ne en
altres ocasions. Ara només dir-vos que, com
a mostra de tot el que estem dient, a més de
les tres muixerangues esmentades, també
estaran a la Trobada els FALCONS DE
PIERA (localitat propera a Barcelona).
Així, doncs, començarem fent una xicoteta
explicació sobre els falcons, per a seguidament donar la paraula a cadascuna de les
colles que hi participaran a l’esmentada
Trobada de Torres Humanes.
Què són els Falcons?
El falcons són una manifestació cultural
i esportiva que s’origina a Catalunya durant
el primer terç del segle XX, impulsada per
associacions de joves com a vehicle per al
desenvolupament de la consciència cívica i
nacional, de manera similar als Sòkols txe-
coslovacs. La primera referència d’un grup
d’aquestes característiques data dels anys
1928-1930. Tot aquests moviment fou
avortat quan esclatà la guerra espanyola del
1936-39. De tota manera algunes d’aquestes colles reemprengueren la seua activitat
ben aviat o en nasqueren de noves com els
Falcons de Vilafranca (1959). Des del 1970
ençà han nascut diverses colles de falcons i
el moviment ha experimentat profundes
transformacions. Per tot això, parlar de falcons és, per a mi, un exemple més de la
relació existent entre tradició i innovació.
Els falcons són un grup de persones que
fan figures humanes, on participa des del
més gran al més menut de la colla. La diferència bàsica entre els castellers i els falcons
està en el que fan i com ho fan. Mentre els
Castellers fan castells,
variant tant sols l’alçada i el nombre de persones que formen cada
pis, els Falcons fan
figures, en les que varia
tant l’alçada, amplada i
les varietats de les formes de les construccions. Normalment,
cada figura representa
una cosa. Les figures
més habituals entre les
colles són la piràmide i
l’estrella. Els Falcons
poden actuar tan en
una Cercavila, com en
un escenari, tot depenent del que requereixi
cada actuació.
ELS FALCONS DE PIERA
Som una colla de Piera que ens dediquem
a fer Falcons. Vàrem començar al setembre
del 1996, fent la nostre primera actuació a
l’Abril de 1997, en les festes del Sant Crist de
Piera. Hem estat arreu d’Europa actuant a
Alemanya, Luxemburg, França, Àustria,
Suïssa, L’Alguer, Dinamarca, Portugal,
Anglaterra, Holanda, Suècia i Estònia, a més
d’altres poblacions d’arreu de Catalunya, en
diverses ocasions també a la Catalunya
Nord, Bilbao, Madrid i València.
Som un grup obert, en el que participen
persones de totes les edats, n’hi ha un lloc
per cadascun, aprenent a fer una activitat
conjunta i respectant-nos mútuament. La
nostra meta és realitzar una activitat – Fal-
cons- que ens identifica i representar a
Catalunya en una de les activitats folklòriques del nostre país.
Cada colla te les seves pròpies figures i
com figures pròpies tenim la flor i la figuereta. També el vànol d’avions o el panxa en
l´aire. Per a finalitzar les actuacions, acostumem a fer un pilar de quatre, desplegant
una llarga Senyera.
Núria
LA MUIXERANGA DE CARCAIXENT
El nostre és un d’eixos pobles on no va
arrelar la tradició de la Muixeranga. Respecte a un hipotètic origen, ens podem
remetre, als voltants de l’any 1850. El problema de Carcaixent és que en l’any 1911,
l’ajuntament va patir un incendi en el qual
es va cremar tota la documentació de l’arxiu municipal. Per tant,
ens hem de basar en
hipòtesis formulades des
de l’estudi dels escrits
que perduren.
En l’article de “Fiestas
Populares”, Fogués ens
parla de l’existència de la
“mojiganga” i del seu
fundador. Com explica,
va ser creada al nostre
poble per Antoni Soler
(potser tingués relació de
tipus comercial amb
membres de les colles
d’Algemesí, o senzillament anava a gaudir-la
cada 7 i 8 de setembre,
en les festes de la mare de
Déu de la Salut del poble
veí i volgué importar-la)
dirigida més tard per Vicent Ramos Giner i
a la mort d’aquest, per Francisco Arbona
Ramos. En morir aquest últim desapareixeria la festa. En 1921, diu Fogués que
“desapareció hace ya algunos años...”, de
manera que, cal pensar, en un ventall de
seixanta anys en el que es realitzaria el ball
a la nostra ciutat (1850-1910).
Conta l’erudit carcaixentí, que estava
constituïda per uns 30-40 homes, amb
director i ordenança; vestien jaqueta, pantalons de baieta de diversos colors i espardenyes. Duien un ciri o torxa i, a diferència
d’Algemesí, realitzaven els seus exercicis,
de nit, sobre l’entaulat de la música. Com
en aquest poble riberenc, també es representava el ball però, al contrari del que allí
21
feien, ací es representava abans de cada
número, no obrint la comitiva, ja que no hi
havia cercavila.
La tonada de les representacions era la
mateixa, excepte en la figura de “la mangrana, o la O”, en la qual “sonaba un bailable“.
El nom que rebien les pujades també era
distint. Ací es coneixien com “la galera”,
“pilarets a quatre cames”, “pilarets al muscle”, “l’aranya”, “les quatre estàncies” i “el
vagó”. De les figures que es descriuen
observem “la font”, “l’altar”, “el mort”, “la
mangrana o la O”, “la gaita” i “el campanar”.
Per tant, podem deduir que la tradició
muixeranguera no tingué el mateix arrelament que a altres localitats, encara que, al
llarg dels anys que es pogué desenvolupar,
tingué gran ressò entre els veïns, sent motiu
de concentració de gent.
El motiu de la desaparició sembla ben
obvi. En aquella època i en morir el darrer
director, no hi hauria gent que tingués
ganes de fer-se’n càrrec, i poc a poc, aniria
deixant d’aparèixer en les festes.
En els darrers anys un grup de gent treballa per promoure de nou la tradició a
Carcaixent. Així, després de quasi 90 anys
sense muixeranga local, en la festa del Corpus de 2008, una nova colla prengué el
relleu. Unes vint persones vestides amb els
colors atribuïts a la colla primitiva: roig,
groc i negre, realitzaren vàries figures. D’aleshores ençà, aquesta colla no ha parat de
treballar per mantindre viva, als nostres
carrers, el so i la dansa muixeranguera.
(Paco Blai, extracte
d’un article de David Vidal)
LA MUIXERANGA DE PEGO
La Muixeranga de Pego, naix l’any
2008, fruit de l’empenta del Casal Cultural
de Pego i de la tasca de l’Entitat Promotora
de Muixerangues.
El primer esforç per recuperar les muixerangues a la Marina Alta ve donat pel
Festacarrer -mostra de cultura popular que
té lloc al mes de juliol a la població de la
Xara-. Alguns membres de L’Entitat Promotora de Muixerangues a títol personal ja
havien col·laborat d’alguna manera o altra
en la seua organització. Colles com El Ball
dels Locos i La Muixeranga de Sueca hi
havien actuat i diverses poblacions de la
comarca, havien comptat amb les torres
humanes als seus programes festius. Així
22
aquesta comarca que no tenia cap colla
anava familiaritzant-se amb el fet muixeranguer.
Les relacions personals d’alguns pegolins, amb gent muixeranguera de Sueca, fan
que a Pego un grup de gent es plantege contribuir a aquest aire renovador de les tradicions autòctones. Així es proposa al Casal
Cultural de Pego convidar a la Muixeranga
de Sueca a fer una actuació. Aquell 14 d’octubre del 2006, va deixar un bon gust de
boca entre la població. I a la tardor del
2007 algunes persones de Pego s’integren a
l’Entitat Promotora de Muixerangues i a la
‘Coordinadora per la recuperació de la
Muixeranga Marina Alta’.
Al gener de 2008, amb una nova directiva al Casal Cultural comencen els assajos
i el 19 d’abril de 2008 dins d’una activitat
del mateix Casal es presenta en societat la
nova colla. En poc temps es duplica el nombre de participants.
A l’agost estrenen a Teulada dins de la
Festa Medieval l’actual vestimenta i s’estrena també el seu primer ball. Perquè per la
Muixeranga de Pego, la part ballada és molt
important. Prioritzen la vistositat i la plasticitat per davant de l’alçada de les figures.
Els colors de la seua roba són els de la
senyera de Pego.
De nou a la tardor, un any després de la
formació d’aquell nucli inicial, i després de
diverses col·laboracions amb associacions
del poble, al novembre organitzen la seua
primera Trobada a Pego, junt a les colles de
St. Marcel·lí i Carcaixent.
Salvador Vila
LA MUIXERANGA DE VALÈNCIA
La Coordinadora Muixeranga de València començà al 2006. Persones muixerangueres que viuen a València enlairaren unes
figuretes a la manifestació del 9 d’octubre.
Després d’aquesta presentació, un grup
d’estudiants van organitzar junt als Joves
d’ACPV, un taller de tècnica a la Universitat
de València. Amb l’ajuda de l’Assemblea de
Veïns de Benimaclet, Estrella Roja i la
Societat Coral el Micalet, començaren les
tasques de divulgació. El resultat, una primera actuació al Carnestoltes de Benimaclet de 2007, amb l’ajuda de la Muixeranga
de Sueca.
Consolidada la Coordinadora de València, a l’estiu col·laboràrem amb el ‘Cicle
cultural al voltant de la dolçaina, el tabal i
la dansà’. El Cicle va nàixer amb la finalitat
de donar a conèixer la nostra cultura popular. Així, la muixeranga arriba al barri de
Sant Marcel·lí. De la mà de l’Associació de
Veïnes i Veïns es va fer el 2007 a les festes
populars una demostració en cercavila amb
participants de diversa procedència. I pel
maig de 2008 una col·laboració pedagògica
a la setmana cultural del C.P. Sara
Fernández. En
arribar les Festes Populars,
tot partint d’un
taller amb la
Muixeranga
“els Negrets”
de l’Alcúdia,
que va constituir la llavor
del que ara
som i fem, el
passat 14 de
setembre es va
produir la primera aparició
en públic de la Muixeranga de ValènciaColla de St. Marcel·lí, en cercavila pels
carrers del barri. L’experiència va agradar
als xiquets, als seus pares i també als organitzadors de la Festa de la Solidaritat de la
Malva-Rosa inclosos en el públic, repetint
als pocs dies l’actuació amb un petit repertori de figures noves a l’altra punta de
València.
Des de llavors, hem estat assajant regularment per consolidar tant la tècnica com
el compromís de xiquets i adults amb el
grup.
El passat 29 de novembre tinguérem la
nostra primera actuació fora de la comarca.
La muixeranga de Pego organitzà una trobada de Muixerangues on participàrem les
colles més joves del país; Carcaixent, Pego
i St. Marcel·lí. Aquesta Trobada a la Marina Alta, ens ha servit per consolidar-nos.
Després d’aquesta primera eixida de la
ciutat, hem fet actuacions a nivell local i
comarcal, amb la modèstia dels nostres mitjans: a la tabalà de Santa Llúcia, un 12 de
Desembre de 2008, tallers a l’Institut la
Marxadella de Torrent, a l’Octubre Centre
de Cultura Contemporània, al C.P. Santa
Teresa al cor del barri del Carme, al C.P.
Cervantes, al carrer Guillem de Castro, i al
C.P. Ramiro Jover, al nostre barri, on
donem suport als actes de reivindicació del
Centre Cultural Rambleta. I més actuacions: Carnestoltes de Benimaclet; a les
Festes de Moros i Cristians d’Agullent, integrats en els Dimonis de Benimaclet; en la
Fira de Bandes de Música de la ciutat de
València de la mà de la nostra Unió Musical; hem actuat a la cloenda del curs dels
amics torrentins de “la Gavella”, o col·laborem amb els muixeranguers del Crist de
Silla a l’Agost.
Més enllà
de l’Horta, al
maig, hem anat
com a colla
convidada
a
l’Olleria amb
motiu del V
Aplec de Muixerangues, tot
compartint
espai i esforços
a la pinya amb
els amfitrions
Ball dels Locos,
amb la Nova
Muixeranga d’Algemesí, els Negrets de
l’Alcúdia, la Muixeranga de la Safor, i la
Muixeranga de Carcaixent.
Projectes, i realitzacions, no ens falten.
Tan és així que ja us convidem a participar
en un taller nostre, explicatiu de la nostra
activitat, i us oferim una Trobada de Torres
Humanes, en el marc de les Festes Populars
2009, que es converteix en una reedició de
la mostrada a Pego, només que ara som els
amfitrions de pegolins i carcaixentins, amb
la inestimable ajuda de l’Associació de
Veïnes i Veïns. Amb un al·licient, tot aprofitant que la dinàmica gent valenciana arriba ben lluny, que serà la presència dels Falcons de Piera, que mostraran al barri una
altra forma de fer torres amb persones, i la
correlativa eixida de la Muixeranga valenciana a aquell poble en un futur mes d’abril.
Antoni Alminyana
23
24
MOROS I CRISTIANS
REVETLA –NUEVA FACTORIA–
CORREFOCS
XXXII VOLTA A PEU
TALLER DE MUIXERANGA
SOPAR A LES CASETES
NIT DE ROCK
NIT DE HIP HOP
FESTES POPULARS 2008
CONCERT UNIÓ MUSICAL L’HORTA
CONCERT UNIÓ MUSICAL L’HORTA
CONCERT DE THE SKAFEINATS
L’ORGANITZACIÓ
COLLES DE MUIXERANGA
CERCAVILA DE DOLÇAINERS I TABALETERS
CONCURS DE PAELLES
RECONEIXEMENT A L’AVV PER LA VOLTA A PEU
FESTES POPULARS 2008
25
FESTES POPULARS DE SANT MARCEL·LÍ
PROGRAMA 2009
DIJOUS 3 SETEMBRE 2009
07.00 vesprada: Venda de llibrets. Llocs: c/ Arquebisbe Olaechea, núm. 29 i c/ Sant
Marcel·lí, núm. 16
DIVENDRES 4 SETEMBRE 2009
07.00 vesprada: Venda de llibrets. Llocs: c/
Arquebisbe Olaechea, núm. 29 i
c/ Sant Marcel·lí, núm. 16
DILLUNS 7 SETEMBRE 2009
07.00 vesprada: Venda de llibrets. Llocs: c/ Arquebisbe Olaechea, núm. 29 i c/ Sant Marcel·lí,
núm. 16
DIMARTS 8 SETEMBRE 2009
07.00 vesprada: Venda de llibrets. Llocs: c/ Arquebisbe Olaechea, núm. 29 i c/ Sant Marcel·lí,
núm. 16.
Muntatge de la infraestructura de les festes.
DIMECRES 9 SETEMBRE 2009
07.00 vesprada: Venda de llibrets. Llocs: c/ Arquebisbe Olaechea, núm. 29 i c/ Sant Marcel·lí,
núm. 16.
Muntatge de la infraestructura de les festes.
DIJOUS 10 SETEMBRE 2009
09.00 nit:
Sopar popular. Lloc: a les casetes del carrer Joan Perpinyà.
10.00 nit:
Nit de Hip-hop, amb la participació de 014 Kracks, Sophy Zoo, Le
Fay, Rapsodes.
DIVENDRES 11 SETEMBRE 2009
06.30 vesprada: Taller de Muixeranga.
Lloc: Pavelló poliesportiu
del Col·legi Ramiro Jover
09.00 nit:
Sopar popular. Lloc: a les
casetes del carrer Joan
Perpinyà.
10.00 nit:
Nit de rock: amb la participació de Day Trippers,
Sujeto K i Fuckop Family.
26
DISSABTE 12 SETEMBRE 2009
I TROBADA DE TORRES HUMANES
Acte del V Cicle cultural al voltant de la dolçaina.
06.00 vesprada: RECEPCIÓ de les colles i grups participants. Lloc: plaça Monsenyor Òscar
Romero.
06.30 vesprada: CERCAVILA DELS GEGANTS I COLLES AMB ELS GRUPS DE DOLÇAINERS I TABALETERS: el Tudell, Estrela Roja de Benimaclet, El Casino de Torrent, Buf-Alí de la Malva-rosa i Colla El Micalet pels carrers Reverend Josep
Noguera, Arquebisbe Olaechea, Pius IX, Av. Tomàs Sala i carrer Sant Marcel·lí, i
finalitzarà a la Plaça.
07.30 vesprada: ACTUACIÓ a la Plaça de les colles: MUIXERANGA DE VALÈNCIA, MUIXERANGA DE PEGO, MUIXERANGA DE CARCAIXENT I ELS FALCONS DE
PIERA.
09.00 nit:
Sopar popular. Lloc: a les casetes del carrer Joan Perpinyà.
10.00 nit:
ACTUACIÓ MUSICAL amb SKLATASANGS I SOUL ATAC. Acte del V Cicle
cultural al voltant de la dolçaina.
DIUMENGE 13 SETEMBRE 2009
09.00 matí:
XXXIII Volta a Peu al Barri de Sant Marcel·lí
Distància: al voltant dels 6000 metres i en funció de les obres i disponibilitat dels
carrers.
Eixida i arribada: zona aparcament nord del Cementeri Municipal i Bulevard
Sud.
Inscripció a la Volta a peu barri Sant Marcel·lí (inscripció a una sola prova).
La inscripció a cada una de les carreres quedarà oberta un mes i mig abans de la
celebració de la prova i podrà realitzar-se a través dels mitjans següents:
Pàgina Web de la Fundació Esportiva Municipal, www.deportevalencia.com
En els telèfons de Píndaro: 961 663 033 – 962 760 714 (de 16.30 a 20.30 h de
dilluns a dijous).
12.30 matí:
Concurs de paelles. Lloc: c/ Salvador Perles entre c/ Joan Perpinyà i c/ Dr. Royo
Vilanova.
06.30 vesprada: Animació infantil: «Ana y Piccolín». Lloc: al c/ Joan Perpinyà, patrocinat per
«Libreria Hélène».
07.00 vesprada: Exhibició de ball a càrrec de l’associació Cybbyc. Lloc: al pati del col·legi Sant
Marcel·lí.
09.00 nit:
Sopar popular. Lloc: a les casetes del carrer Joan Perpinyà.
10.00 nit:
Actuació musical: Amb la participació d’Emilio Solo
DISSABTE 19 SETEMBRE 2009
10.30 matí:
TALLER de construcció i ús de gegants i cabuts. Lloc: a la seu de l’Associació de
Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí (c/ Arquebisbe Olaechea, núm. 41 baix).
Acte del V Cicle al voltant de la dolçaina.
06:00 vesprada: Festival de bandes amb la participacio del Centre Artístic Musical Santa Cecília
de Foios i la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí. Lloc: Pati del Col·legi Sant
Marcel·lí.
08:30 vesprada: Traca «fi de festa». i cloenda Festes Populars 2009.
27
LE FAY. Nit de Hip-Hop. Dijous 10 de setembre
Sara Cervera, conocida artísticamente como Le Fay ,es una joven valenciana que
lleva dos años trabajando duro para hacerse un hueco dentro del panorama español.
Después de aparecer en varios recopilatorios : Maktub, Spaniz Sound vol 5 y R de
España, ha decidido comenzar su propia carrera y para ello nos presenta Viviéndola,
su primer trabajo en solitario en formato Mixtape, con el respaldo del sello Bosco
Reccords/S91. http://www.misionurbana. Más información sobre Le Fay en :
http://www.myspace.com/elhadasinalas
RAPSODES. Nit de Hip-Hop. Dijous 10 de setembre
Rapsodes començaren a enllaçar ritmes i rimes a la comarca del Camp de Túria
a finals de l’any 2005. En només tres anys han aconseguit un repertori de qualitat per al
directe, i un magnífic primer treball discogràfic “Contes per Versos”, produït per Marc Martínez (Malsum,
Affkt, B300), i editat per Més de Mil Records. La formació de Rapsodes està integrada per Andreu Laguarda aka
Menjatallarins (Sintes, Samples, i Veus), Ivàn Almero aka Kapoll (Veus), Mireia Vives
(Veus) i David de Matias aka Dr. Nitrofoska (DJ).
Els temes de Rapsodes combinen ritmes electrònics d’avantguarda amb altres
més jazzie o folk i on lletres divertides, humanes i íntimes, es mesclen amb textos
més reivindicatius i de realitat social. La mescla de tot açò és el que els Rapsodes
anomenen: Electro Hip-Hop Orgànic.
La presentació oficial de Rapsodes es va produir el passat 24 de març del 2007
al “Tots per l’aire Festival. Rapsodes han sigut teloners de grans grups del hiphop estatal com SFDK. Cal dir, però, que no es limiten només al circuit hip-hop,
com ho demostra el fet d’haver compartit escenari amb gent com S.A, Pirat’s
Sound Sistema, Obrint Pas, Banda Bassotti, La Kinky Beat, Feliu Ventura,
Òscar Britz, La Gossa Sorda, NY Ska Jazz Ensemble, Desechos, Sant Gatxo,
Soul Atac i La Pulqueria, entre d’altres.
En quant a premis, Rapsodes han estat guardonats amb el primer premi
al Circuit de la Música en valencià 2008, el premi a millor maqueta als premis Ovidi Montllor 2007 a la música en valencià, així com el premi especial del públic a millor videoclip al festival de cinema en valecià Inquiet
2007 amb “Rap a dit”. http://www.myspace.com/rapsodes. Més informació de Rapsodes: http://www.rapsodes.com/
DAY TRIPPERS. Nit de Rock. Divendres 11 de setembre
Los componentes del grupo vienen de distintos grupos y estilos musicales.
Juan y Carlos: Ligados desde principios de los 90 al grupo de grunge y rock duro llamado LINGAM. Después de varias maquetas grabaron su CD “Time to sleep” en el 98 con la discográfica “Subterráneo Records” el cual
tuvo una gran aceptación por la crítica. Tras Lingam los dos se enrolaron en un proyecto acústico a dos guitarras
que consistía en versiones de clásicos del rock. Ese proyecto se llamó Day Trippers y fue el germen del grupo actual.
Pasaron de lo acústico a lo eléctrico y se aumentaron los componentes hasta completar la formación actual.
Rubén y Raúl: Ambos integrantes del grupo de pop-rock “Sal de dudas” con el que han girando por toda la escena valenciana. Han grabado un CD en forma de directo llamado “Sentado en la curva de la luna” que ha sido muy
bien recibido por el público. Rubén tiene una larga experiencia en directo al haber girado con distintas
orquestas, mientras que Raúl ya estuvo en el grupo “Ironics” con el que consiguió imponerse
en un par de concursos locales.
Manolo y Diego: El primero destacó también en los 90 en una banda de grunge al
más puro estilo Soundgarden llamada Freestate, con la que grabó una potente maqueta. Después de un tiempo en la reserva vuelve para desplegar auténticos cañonazos en
forma de líneas de bajo. Diego, por su parte, después de estudiar piano en el conservatorio y con Luís Prado (Flauters, M-clan, Sr. Mostaza, Fito y fitipaldis) se gana la vida
como músico profesional en numerosas bandas mientras mata el gusanillo rockero con
Day Trippers. http://www.myspace.com/daytrippersrock
SUJETO K. Nit de Rock. Divendres 11 de setembre
Sujeto K nace en 2005 con la idea de revolucionar el metal cantado en castellano y convertirlo en Metal cervecero, que es como les gusta que denominen a su estilo.
En 2006 editan su primera maqueta, que les permite darse
a conocer en la escena independiente. En ese momento, se presentan a “Emergenza Festival”, un concurso de música en directo. Ganan la final provincial y más tarde la nacional, lo que les
lleva a disputar la final internacional en Alemania donde compiten sólo 20 bandas de entre las más de 8000 que se presentaron
a concurso. En la final consiguen muy buenos resultados, tanto a
nivel individual (3º mejor guitarra solista, 2º mejor guitarra rítmica y 3º mejor bajista) como en conjunto (6ª mejor banda y 3º mejor
show). Sujeto-K está formado por Tol: bajo y voz principal, Kapo:
batería, Suayo: Guitarra y coros Novo 2.0: guitarra y coros.
FUCKOP FAMILY. Nit de Rock. Divendres 11 de setembre
La Fuckop Family nacemos en el 2001, formada por 6 miembros de
varios lugares de Alicante y Murcia. Desde el primer momento tenemos
claro que el proyecto no se va a cerrar a un estilo en concreto (Fuckop
Family se caracteriza por sus letras de carácter reivindicativo y por su fusión
de estilos que recogen, hardcore, ragga, rapmetal, funk, electrónica...) ni a
unos miembros en concreto.
Es decir la Fuckop Family, además del núcleo (formado por 6 componentes) la completan colegas que vienen de tan variados estilos como el flamenco, hip-hop, metal, punk, reggae... pero unidos para una misma causa.
La lucha contra la pasividad. De nuestro primer disco de estudio “esto no
es vida” (2003) (masterizado por Jesús Arispont (def con dos) y distribuido por Zero Records fueron agotadas las 2 ediciones, vendiendo copias en España, Euskal Herria, Chile y Japón. Nuestro segundo disco “antisistema sound connection” (gor 2006) nos ha llevado a tocar en los festivales más importantes de la península (aupa lumbreiras, derramerock, vilarock, petroleorock, baiturock, interpueblos, alfarock, rockfest...) “antisistema soundconnection está distribuido en España, Japón
(RB Records Japan) y México (IDM Records).
Actualmente estamos componiendo lo que será nuestro 3er álbum de estudio con salida para marzo 2009 de la
mano de Maldito Records. Contamos con las colaboraciones de “Todos tus muertos” (ARGENTINA). Además el
tema La Cultura del Odio forma parte del recopilatorio que ha publicado Kaiowas Records (Roadrunner-Divucsa)
titulado “Nuestra Familia” junto a bandas nacionales e internacionales como: Sepultura, Soulfly, Madball, Ill Niño,
Habeas Corpus, S.A, Hamlet...
http://www.myspace.com/fuckopfamily
SOUL ATAC. Dissabte 12 de setembre
Des del 2003 la nostra macroformació de funk-rock i soul no s’atura. Amb l’objectiu de fer una fusió on el compromís i la festa convisquen de manera natural, hem tractat de demostrar que es pot fer bona música negra en la
nostra llengua i que la música de ball i les lletres amb missatge es poden barrejar perfectament. Al 2007 vam presentar en societat el nostre primer disc homònim: “SOUL ATAC”, ple de col•laboracions d’un bon grapat de músics
(Carlos Mandievus -The Naturals-, Miquel Ramos -Obrint Pas-, Pilar Garcia “Pilareta”, Luis Prado -M-Clan i Señor
Mostaza- i Hugo Llopis –The Garrophones-, entre d’altres). Una bona carta de presentació on reflectim la nostra
particular manera d’entendre la música negra sempre des de casa nostra; raggamuffin’, dixie, blues, rock i molt de
funk amb cert regust mediterràni.
A més, Soul Atac el formem músics
de diferents comarques del nostre país:
La Safor, La Ribera Alta, La Costera,
L’Horta, Camp de Túria, etc…i, també
comptem amb DJ Noan (Oscar Briongos) als plats des de Madrid. Açò és
important perque en aquesta posada
en comú resideix el secret de la nostra
personal fusió; creiem en la integració
com a font creativa. Consell de la
Joventut) –com la banda amb millor
directe-, el 1er premi Fesmuva 2004,
el premi Club a la Nostra Marxa, el
1er premi de Llotja de Música Urbana
de Vila-real 2006 i el premi Forment
del diari L’Avanç als premis Ovidi Montllor 2007 del COM (Col•lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en
Valencià). Al 2008 guayem el premi Festinoval del públic i el premi Festinoval de la revista ENDERROCK a la millor
proposta en català. I també al 2008 quedem finalistes del concurs SONA LA DIPU. Alternatives de Sants 2008. Com
vegeu tot un plegat d’experiècies per les nostres terres.
Som els creadors de la sintonia de la sèrie “Maniàtics” de Canal 9 amb el
tema original “Manies”, enregistrat per a l’ocasió. Un tema composat per Anna
Franco (i on col·laboraren Toni Benavent i Andreu Garcia), arranjat per José
Manuel Domenech i cantat per Marga Landete.
http://www.myspace.com/soulatac
SKLATASANGS. Dissabte 12 de setembre
És un grup format per 9 persones, la majoria d’elles del barri de Sant
Marcel·lí, encara que també amb membres de Patraix o Montolivet, que
aposta per fer música en la llengua del nostre País.
Després d’uns quants concerts i hores d’assaig, Sklatasangs tocarà al
barri que els va vore nàixer presentant la que és la seua primera maqueta.
Festa, ball i ganes de pasar-ho bé són les formes de reivindicar d’aquest
grup als seus concerts. Te’ls vas a perdre?
www.myspace.com/sklatasangs
Paco Muñoz es retira dels escenaris
’any 2008 anuncià la seua retirada definitiva amb una roda de concerts que culminaria a
L
Sueca el 25 d’abril i amb l’edició d’un disc commemoratiu en directe, però es va vore for-
Vicent
Soler Alba
çat a ajornar-ho tot per problemes de salut. Finalment, després de sengles homenatges a la
Trobada de Sollana, a Silla (on fou nomenat Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes) i als premis de la Cartelera Túria, va tornar momentàniament als escenaris el 16 d’agost a Bocairent amb
un recital publicitat com «l’últim concert a la Vall d’Albaida». Un mes abans, el ple de l’ajuntament
bocairentí acordà atorgar-li la medalla d’or de la vila, en un acte que se celebrà l’11 d’octubre.
Nascut a València el 5 de gener de 1939, Francesc Muñoz i Martínez va estudiar al seminari
influït per son tio, rector de Carcaixent. Primerament estigué nou mesos de diaca a Bocairent i, en
acabant, de rector a Montserrat d’Alcalà, pobles amb els quals guarda encara molta relació. En faltar sa mare va deixar el sacerdoci i, alhora que treballava de mecànic de cotxes, va estar donant
classes de religió i d’història de la música als Escolapis de València.
Al barri Sant Marcel·lí
a Comissió de Festes Populars del barri Sant
Marcel·lí vol dedicar unes línies a este cantautor
com un xicotet homenatge, ara que s’ha retirat,
perquè ha estat com una mena d’icona per a nosaltres,
actuant al nostre barri en tres moments claus i en tres
indrets diferents. La primera vegada, en setembre de
1977, a la plaça de l’església en les primeres Festes
Populars organitzades per l’Associació de Veïns. Vint-iset anys després, l’11 de novembre de 2004, va realitzar
una memorable actuació al pati del Col·legi Públic
Ramiro Jover davant de prop de 2.000 escolars dels
cinc col·legis del barri en l’acte de cloenda de l’Itinerari
Cultural Escolar dins de la celebració del Cinquentanari del barri. La seua última actuació al barri va tindre
lloc al carrer Pius IX en abril de 2007, en la Trobada
d’Escoles en Valencià de la ciutat de València.
L
30
Amb les seues cançons, Paco Muñoz ha recuperat la
memòria històrica: El tren de Carcaixent, La Panderola...;
ha reivindicat el nostre patrimoni natural: Serra de Mariola, Oronella gentil oronella...; ha fet música pacifista:
Napoleó tenia cent soldats..., i junt amb Toni Mestre ens
ha esperonat als valencians a no quedar-nos adormits:
Què vos passa valencians?..., entre molts altres aspectes,
com ara haver sigut en ocasions, amb les seues cançons,
el primer contacte amb la llengua a nivell escolar o l’haver estat amb les seues actuacions al costat del moviment
veïnal. Tots aquests són motius més que suficients per a
retre-li este xicotet homenatge. Paco Muñoz ens ha deixat una gran penyora: les seus cançons, que encara que
lamentem no poder escoltar-les en directe perquè ja no
puja a escenaris i entaulats, podem seguir gaudint d’elles
mitjançant les diverses gravacions editades del seu treball.
¿ TE GUSTARÍA CONDUCIR?
...Con nosotros, ¡no solo aprobarás! además,
te garantizamos la enseñanza. Y si quieres más...
¡TE LO FINANCIAMOS DESDE
30 € AL MES
Y SIN INTERESES!
INFÓRMATE SOBRE CUALQUIER PERMISO EN:
Arz. Olaechea, 22
Tel. 96 377 22 26
46017 VALENCIA
Carrera Malilla, 88
Tel. 96 333 30 25
46026 VALENCIA
www.avaevip.com
José Soto Micó, 14
Tel. 96 357 51 01
46017 VALENCIA
Administración
de Loterías nº 110
Sant Marcel·lí
• Admisión de reservas de
LOTERÍA DE NAVIDAD vía internet.
• Elaboración y sellado de apuestas de
LOTO y 1X2 en soporte informático.
25 AÑOS DE EXPERIENCIA EN EL BARRIO NOS AVALAN
AUTO-ESCUELA
San M
lino
arce
PERMISOS DE CONDUCIR
Av. Dr. Tomás Sala, 14
Tel. 96 357 27 68
46017 VALENCIA
¿Deseas obtener el Permiso de Conducir fácil y rápidamente?
Ahora es tu ocasión
APÚNTATE
A LOS CURSOS INTENSIVOS,
MAÑANA, TARDE Y NOCHE Y
EN 15 ó 20 DÍAS ¡APROBADO!
• Realización por ordenador de
participaciones de LOTERÍA NACIONAL.
San Marcelino, 16
46017 VALENCIA
Teléfono/Fax: 96 378 89 05
http:\\www.admon110.net
E-mail: [email protected]
• Cursos Teóricos personalizados con:
– Profesor Titulado y Clases Interactivas con CDI,
DVD y Ordenadores.
– Horario desde las 10 h. hasta las 21,15 h.
Y si lo que necesitas es mejorar tu economía o presentarte
a oposiciones de forma rápida, obtendrás el A y BTP.
INFORMACIÓN SIN COMPROMISO
Permisos: C1 - C - D1 - D y E a “PRECIO FIJO” sin
limitaciones de prácticas, con clases de mecánica y
específica, todos los días en la propia autoescuela.
Jose L. Rodrigo Giménez
ADMINISTRADOR DE FINQUES
Col·legiat nº 987
Sant Marcel·lí, 1 - 3ª. 46017 València
Tel. 963 570 007 - 963 289 034
Construcciones y Reformas
Cocinas y Baños
[email protected]
Felicita al barri en Festes
i a l’Associació de Veïnes i Veïns
pel seu esforç
Soria, 35 bajos
Tel. y Fax 96 358 04 94
Móvil: 609 609 058
46017 VALENCIA
T ESTANC DE
BONAFE
GER
RAN
T
S
E
AL I
STAT
CION
A
S D’E
N
O
NOS
C
S
A
ABA
RE
P
H
• TAB
M
S
I
SI
URO
BRE
EN P
T
A
• TIM
IALIT
PEC
OS
• ES
PUR
E
D
GAL
VA
E RE
• CA
D
S
DOR
E
UMA
TICL
F
R
L
A
E
•
ES D
TICL
R
A
•
Més de 86 anys amb vosaltres
un client, un amic
C/ Carteros, 68
Tel. 96 378 35 62 - 46017 VALENCIA
[email protected]
• VENTANAS • PUERTAS • MOSQUITERAS
• ARMARIOS: Interiores, Exteriores
• CERRAMIENTOS: Balcones, Rejas, Galerías
• PERSIANAS • TOLDOS
San
San Pío
Pío X,
X, 27
27 izq.
izq. -- 46017
46017 VALENCIA
VALENCIA
MODA Y
COMPLEMENTOS
Modas
JUAN
PARDO
Marcas Exclusivas
HOMBRE - MUJER
Moda Joven
Amplia Colección en:
VESTIR Y FIESTA Tallas 38 a 60
ROPA ESPORT Tallas 36 a 60
San Marcelino, 11 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 317 09 11
MESÓ N R E S TA U R A N T E
GRANADA
Salón privado
Despedidas de soltero
Bautizos, comuniones
y cumpleaños
Rvdo. José Noguera, 3
Tel. 96 357 21 89 - 46017 VALENCIA
Arzobipo Olaechea, 26 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 377 25 68
Ana Mari
Talleres
Olaechea
PELUQUERA
REPARACIÓN
DEL AUTOMÓVIL
Arzobispo Olaechea, 34 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 377 53 60
PLANCHA Y PINTURA
BAR - BOCATERÍA
K-Sí Q No
Arzobispo Olaechea, 39 y 41 bajo
Tel. 96 357 15 15 - 46017 VALENCIA
Bar Tapeo
GRAN SURTIDO DE TAPAS
Y BOCADILLOS - EXCELENTE CAFÉ
Ingeniero José Sirera, 16 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 322 90 47
Bar Torero
COMIDAS POR ENCARGO
TAPAS Y MONTADITOS VARIADOS
DESPEDIDAS SOLTERAS/OS
LOCAL CLIMATIZADO
Arzobispo Olaechea, 31
Tel. 96 378 53 58 - 46017 VALENCIA
DESAYUNOS Y CENAS
BOCADILLOS, SANDWICHS
Y HAMBURGUESAS
PAN RECIÉN HECHO “TODO EL DÍA”
Arzobispo Olaechea, 3 • Tel. 963 28 02 39
Bar
San Marcelino
BOCADILLOS - ALMUERZOS
TAPAS VARIADAS
Arzobispo Olaechea, 28 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 336 36 53
Cafetería
AYRE
DESAYUNO CON BOLLERÍA
GRAN VARIEDAD DE TOSTADAS
ALMUERZOS FRÍOS
Calle San Marcelino, 15 - 46017 VALENCIA
CAFETERÍA - HELADERÍA
DANUBIO
CENTRONET
TINTORERÍA
ECOLÓGICA
Rvdo. José Noguera, 9 - 46017 VALENCIA
Tel. y Fax: 96 357 10 30
Músico Cabanilles, 46 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 357 64 63
CHARCUTERÍA
CONFECCIÓN
SEÑORA Y CABALLERO
CORTINAJES
GIL, S.L.
Arz. Olaechea, 38 - Tel. 96 377 27 97
46017 VALENCIA
CRISAMA
AISLANTES ELÉCTRICOS, S.L.
AISLANTES ELÉCTRICOS; CONDUCTORES ELÉCTRICOS Y PLETINAS;
ESTAÑO, TERMINALES Y RETENES; MOTORES ELÉCTRICOS;
REPUESTOS PARA MOTORES; SUMINISTRO COMPLETO DE BOMBEO
ISABEL CHANZÁ
CARRIÓN
San Marcelino, 20 - Tel. 96 357 17 33
46017 VALENCIA
Centro de educación infantil
1er. ciclo
L’ANEC
CENTRO AUTORIZADO Y SUBVENCIONADO
POR LA CONSELLERIA DE EDUCACIÓN. Nº 46021401
P. I. Catarroja - Calle En Proyecto 26, nº 239
Tel. 961 260 845 - Fax 961 260 924
46470 CATARROJA
Avenida 1º de Mayo, 43 bajo
Tel. 963 77 37 88 - Fax 963 78 67 62
ESCUELA DE ÁRTES MARCIALES
Forn i Pastiseria
Pedro Cardona
CLASES DE: TAEKWON-DO INFANTIL Y ADULTO
KUNG-FU - KICK BOXING - HAPKI-DO (Defensa personal)
Todo impartido por Entrenadores Profesionales
C/ Ingeniero José Sirera, 49 - 46017 VALENCIA
La Plaça
Arz. Olaechea, 32 - Salvador Perles, 42
Tel. 963 57 24 49 - 46017 VALENCIA
Salón
DUMBO
Salvador Perles, 42 - Tel. 963 57 24 49
Frutas y Verduras
MATEO
BONORA LUCAS
San Marcelino, 19 - 46017 VALENCIA
Móvil: 605 071 530 - Tel. 963 28 07 07
HORNO - PASTELERÍA
Hnos.
Lopez García
ESPECIALIDAD EN
PASTAS CASERAS Y PAN DE PUEBLO
Reverendo José Noguera, 3 - Tel. 96 378 83 16
INFOGAS, S.L.
J.M. TELEFONÍA - ELECTRICIDAD
REFORMAS DE COCINAS Y BAÑOS
INSTALACIÓN DE GAS
FONTANERÍA Y CALEFACCIÓN
SERVICIO ASISTENCIA TÉCNICA
Reparación, Instalación y Mantenimiento
de Telefonillos, Video-Portero, CCTV.
Intercomunicación y Megafonía.
ELECTRICIDAD - ANTENAS - TDT
Dr. Royo Vilanova, 8 bajo izq. - 46017 VALENCIA
Acceso por Salvador Perles. Tel. y Fax: 963 784 304
[email protected]
LIBRERÍA - PAPELERÍA
FOTOCOPIAS
HÉLÈNE
Taller: C/ Pío IX, 15 B-D - 46017 VALENCIA
Tel. 96 322 35 84 - 639 174 120 - 679 231 148
LIMPIEZAS
GOMESA
S. L.
GRACIAS POR SU CONFIANZA
SERVICIOS DE MANTENIMIENTO
COMUNIDADES, OFICINAS, INDUSTRIAS
CRISTALES - PRIMERAS LIMPIEZAS DE OBRA
Ingeniero José Sirera, 37 - Tel. 96 357 37 91
46017 VALENCIA
Pío IX, 19 - T. 96 357 24 28 - Móvil 657 913 000
www.limpiezasgomesa.com
[email protected]
MECÀNICA I ELECTRICITAT
DE L’AUTOMÒBIL
AUTO-FLAMA, S.L.
Pius IX, 2º acc. 4º baix - Tel. 96 377 35 81
46017 VALENCIA
Mobles
GONMAR
AMPLIA VARIEDAD EN TODO TIPO DE MUEBLES
TAPICERÍA Y COLCHONES
Reverendo José Noguera, 10 - 46017 VALENCIA
Tel. 96 358 09 50
Muebles
M. Roca, s.l.
Mueble clásico
y moderno en todos los estilos
San Vicente Mártir, 359 - 46017 VALENCIA
(Cruz Cubierta) Tel. 96 378 38 01
NAVARRETE
ALUMINIOS
– VENTANAS, PUERTAS, MALLORQUINAS
– PERSIANAS
– MAMPARAS DE BAÑO
– REJAS FIJAS, EXTENSIBLES
– TOLDOS, REPARACIONES, ETC.
Dr. Royo Vilanova, 8 bajo 2º izq. - 46017 VALENCIA
Tel. 961 100 409
PATIÑO
PATRICIA TORRES
ASESORES
ESTILISTES
ASESORAMIENTO FISCAL, LABORAL Y JURÍDICO
ASESORAMIENTO DE EMPRESAS
ADMINISTRACIÓN DE FINCAS
Músico Cabanilles, 27- bajo izq. - 46017 VALENCIA
Tel. 96 378 06 31 - Fax 96 344 58 90
Reverendo José Noguera, 9 bajo - 46017 VALENCIA
Tel. 96 344 55 09 - Móvil 676 910 913
e-mail: [email protected]
www.iespana.es/patriciatorres
REPARACIÓN DEL AUTOMÓVIL
SERVICIOS INFORMÁTICOS
TONI GUTIÉRREZ
YUGUEROS
SERVICIO RÁPIDO
PRE-ITV • REVISIONES EN GENERAL • FRENOS
TUBOS DE ESCAPE • EMBRAGUES • NEUMÁTICOS
Pío IX, 39 - Tel. 96 378 97 64
Salvador Perles, 44 - Tel. 96 358 82 74
46017 VALENCIA
TALLERES
Marfe, s.l.
ALQUILER, REPARACIÓN Y VENTA
MAQUINARIA O.P., CONSTRUCCIÓN,
INDUSTRIAL Y AGRÍCOLA
Cno. Nuevo de Picaña, 55 - 46014 VALENCIA
Tel.: 963 788 612 - Fax: 963 788 602
REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO
DE ORDENADORES
NUESTRA MEJOR PUBLICIDAD, NUESTROS CLIENTES
Ingeniero José Sirera, 39
Tels. 961 334 063 - 691 300 905
Associació de Veïnes i
Veïns Barri Sant Marcel·lí
33 ANYS MILLORANT EL BARRI
Tu també pots: FES-TE SOCI-A
http://avsantmarcel-li.blogspot.com
email: [email protected]
Asociación
Ornitológica
Cultural S. Marcelino
BAR RESTAURANT
SENTO’S
San Pío X, 20
T. 963 785 505
Arz. Olaechea, 39
Ing. José Sirera, 2
T. 963 771 902
BOUTIQUE
SELVA
CARNICERÍA
IRENE
CENTRE D’ESTÉTICA
DONA I HOME DH
CLUB CICLISTA
SAN MARCELINO
Pl. Miguel Catalá Gomis, 1
T. 963 787 352
San Marcelino, 9
T. 963 784 397
Salvador Perles, 36
T. 963 284 412
Arz. Olaechea, 39
DECORACIONES
CUESTA
DROGUERÍA
LEO
ESTILISMO Y
BELLEZA
ANDREU
FERRETERÍA
EMVE
Ing. José Sirera, 47
T. 963 778 214
San Marcelino, 26
T. 963 784 505
Ing. José Sirera, 30
T. 963 579 533
Músico Cabanilles, 24
T. 963 570 946
FERRETERÍA
SAN MARCELINO
FOTOGRAFÍA
TONI MAICAS
HERBODIETÉTICA
LEO
Joyería - Relojería
ANGELA
Soria, 29
T. 963 777 075
Músico Cabanilles, 25
T. 963 773 337
Rvdo. José Noguera, 9
T. 963 280 152
San Marcelino, 4
T. 963 784 051
KIOSCO
ANA
PELUQUERÍA
DE PAULA
Peluquería Unisex
ÓPTICA
HERNÁNDEZ
ÓPTICA
SAN MARCELINO
Arz. Olaechea, 35
T. 963 788 847
Músico Cabanilles, 23
T. 963 225 839
San Marcelino, 23
T. 963 783 127
San Marcelino, 4
T. 963 575 336
PAPELERÍA
LOREN
PESCADERÍA
LOLIN
PESCADERÍA
PESCAMAR
TALLER DE TEO
Telas y Composturas
Arz. Olaechea, 31
T. 963 772 555
Arz. Olaechea, 34
T. 963 771 302
Ing. José Sirera, 51
Rvdo. José Noguera, 10
T. 963 363 660
TALLER MECÁNICO
RICARDO GIL
TALLERS
PARC CENTRAL, S.L.
Dr. Royo Vilanova, 8
T. 963 786 209
San Vicente, 371
T. 963 252 001
ABORDO
CONGELADOS
ALCARRIA
Droguería - Perfumería
Rvdo. José Noguera, 21
T. 963 228 298
C/ Dos de Mayo, 20 bajo - 46910 BENETUSER
Tel. 963 185 060 - Tel./Fax 963 185 090
El nostre agraïment a tots els comerços
que han col·laborat econòmicament amb
la realització de les FESTES POPULARS
G
R
À
F
i
Q
U
E
S
grafimar
®
coop.v.
Impressos • Revistes • Catàlegs • Llibres, etc.
C/ Jaume I, 98 - P.I. La Pasqualeta
46200 PAIPORTA
Telèfon 96 397 80 00
Fax 96 397 80 01
www.grafimar.com
ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS BARRI SANT MARCEL·LÍ
FITXA D’INSCRIPCIÓ
C/ Arquebisbe Olaechea, 41 baix - 46017 València - Tel./Fax: 96 377 87 45
1er COGNOM
2n
NOM
DOMICILI
C.P.
NÚM.
POBLACIÓ
TEL.
DATA DE NAIXEMENT ___/___/___
DATA D’ALTA
PTA.
QUOTA
PROFESSIÓ/OCUPACIÓ
general
jubilat
DOMILICIACIÓ BANCÀRIA
D.N.I.
SR/A. DIRECTOR/A DEL BANC/CAIXA:
DIRECCIÓ
NÚM. DE SOCI/A
familiar
ENTITAT
C.P.
POBLACIÓ
OFICINA
Els pregue que fins a nova ordre, els rebuts que presentarà l’Associació de Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí, per la quota de soci/a de
D./Dnya. ..................................................................................................................................................................... siguen pagats amb càrreg al compte corrent o llibreta
número
el titular del qual és D./Dnya. ...................................................................................................................
Atentament,
València, a ........... d .................................................. de ............
SIGNATURA:
14
ENTREGAR EN LA BÚSTIA DE L’ASSOCIACIÓ O EN EL BAR DE FESTES. LES QUOTES ES COBRARAN MITJANÇANT DOMICILIACIÓ BANCÀRIA.

Documentos relacionados