festa major

Transcripción

festa major
JUNY 1984
Fi de curs
Q
uan us arribi aquest número de la revista el
curs ja sera a les acaballes. De I'A UNA és
la darrera tramesa de I'any escolar. Nou cops, mes
a mes, hem sortit il.lusionats intentant reflectir la
vida del col.legi. D'aquest col.legi ample i complex, heterogeni i dispers pero amb un principi vital comú: l'empenta que dóna la fe i I'esperanfa.
Quan lliguem en un feix els nou números de
/'any recordo moltes anecdotes: errades per anar
de pressa -a l'últim número ens vam descuidar de
guillotinar el marge de dalt!-, artic/es que no Ili
han cabut, activitats que no ens n'hem sortit de lenir una cronica ... Pero per sobre de 101 predomina
una i11lpressio: que se'n podenfer de coses si anem
plegats! Que lIuny podem arribar si cadascú aporta el seu esforf en la línia del conjunt! La recent
Festa Major va ser-ne una lIuminosa experiencia.
Perque el col.legi, aquest petil món que absorbeix tan tes llores inicials de la vida conscient,
és a les nostres manso Perque del col.legi tots en
S011l responsables ... El col.legi el fem entre tots ...
amb els comentaris a la sortida, tot esperant al jardí... amb les reflexiones personalitzadores deis
profes en les sessions d'avaluació ... amb les converses a casú, pares i fil/s, parlarll de les activitats
de l'escola ... amb les iniciatives suggerides amb
il.lusió per part deIs alumnes ... amb el comportament solidari, respectuós, cívic de la convivencia
de cada dia. El col.legi no el fan els papers escrits;
el col.legi el fa la vida de tots.
Per aixo, en girar /'últim fuI/ del curs escolar,
a més d'agrair /'ajuda de tots, cal que reflexionem
que Izem de mil/orar, que ens cal fer i no Izem fet,
en que ens cal no defal/ir, perque tots els altres esperen de mi un comportament conseqüent.
Perque aixo no s'acaba. La vida segueix. [de
manera particular per a les dues promocions,
COU i cinque de FP, que acaben la seva estada
escolar. Han completat una etapa, I/arga etapa per
a molts, i inicien un altre període professional o
d'estudis encara. L 'estada a Sto [gnasi voldríem
que no fos sois un record agradable -la distancia
suavitza arestes- sinó sobretot una empenta a
una vida seriosa en el compromís i el servei, en la
fidelitat i honradesa.
Quan eventualment torneu al col.legi -el dia
de la Festa Major, per exemple- ens agradaria
que us trobéssiu a casa perque de /'estil de vida assimilat al col.legi n 'heufet carn propia amb originalitat personal en la vostra existencia.
El curs s 'acaba. Girem full. Hem de
comenfar a escriure el segaent, la vida segueix!
[gnasi Salat, juny 84
Pablo Baquero
18r. Premi II Concurs de Carlells
FESTA MAJOR
¡¡Quin dia de sol, de gent, de germanor, d'alegria 11 Tantes les hores
passades en la preparació durant moltes reunions, per anar lligant-ho
tot i finalment es va poder dur a terme tal i com estava previst.
Afortunadament ens va fer un dia extraordinario Ara be, no
podeu imaginar-vos el divendres que varem passar. En aquells moments d'una mica de desanim, varem trobar el total recolc;ament per
part de la direcció de l'escola. Quan cap a dos quarts de vuit del vespre, vam veure un trocet de cel de color blau s'ens va obrir el cor i decididament l'expressió va ser solament una: lPassi el que passi la farem a fora, al jardí! Segur que més d'un Parenostre va fer que s'obrís
aquell cIar que dura tot el dissabte.
Crec que ens hem de felicitar tots per aquesta diada que ens va
permetre estar junts i també perque tot es va desenvolupar correctament i sense cap nota negativa. Varem ser més que mai, aixo vol dir
que la diada de la Festa Major ja es un trocet de la vida en comunitat
deIs pares de família de la nostra escola.
S'ha acabat la Festa Major d'enguany. Cal que comencem a
pensar en la de l'any vinent.
Josep i Mati
Activitats
Més informació a les planes centra/s.
r---¿ Quién es quién?-------------------.....,
P.- Aquest canvi a que és degut?
R.- A que I'equip que hi ha a tota I'etapa ens complementem i ens entenem.
P.- Aixo del cicle inicial i mig, que ha representat?
R.- Es un canvi potser massa recent per saber com va.
Es podria dir una lIei de mínims d'exiencia amb un control a finals de 20n i un altre en acabar Se. Abans per repetir curs calia un informe del director, un certificat de
I'inspector; ara a final de cicle s'exigeix uns mínims de
maduresa i de coneixements; si no s'assoleix cal repetir,
pero només un curs per cicle.
P.- Per "col. locar" i repartir els nous nanos qué és el
que et costa mes?
R.- És facil !! 2/3 són germans d'alumnes. Altres venen agrupats de parvularis i aixo es respecta, el primer
trimestre és d'adaptació.
El primer criteri que seguim és el de la lIengua després la
procedencia de parvularis.
P.- Féu cas del test d'admisio?
Al primer número d'aquest curs vam dedicar el nostre espai a xerrar amb una professora dedicada als
més petits del "cole". En aquest darrer número
també hem estat amb algú que hi té molt a veure
amb el/s. És el responsable del cicle inicial i mig, així
com també el Cap de l'Agrupament Escolta Sto Ignasi. Sens dubte sabreu que parlem amb en
JOAN LLOP
P.- loan, fa molt de temps que et veiem per aquí, pero en realitat quants anys fa?
R.- la en fa nou, encara que els dos primers estava
com a professor de 4art.
P.- 1 que t'agrada més, ser professor o "jefe"?
R.- A mi el que m'agrada es ser mestre, jo em sento
mestre, pero el que vull, és estar al servei de I'escola i, allí
on sia, fer-ho el millor possible. Tot és tasca educativa i
és aixo el que m'agrada.
P.- Quines novetats hi ha hagut en el pla educatiu des
de que hi e/s?
R.- La pauta la marquem entre tots i depen de la mentalitat educativa del moment pero jo no he marcat res.
P.-
Que ha canviat més, darrerament?
R.- L'enfoc de la 1. a etapa és molt més obert, a part
de l'estudi i la "lletra" ens interessa molt el contacte mes
huma i formatiu.
Volem que les notes no siguin el més important i que aixo
no es pensi que és baixar I'exigencia, sinó que donem la
maxima importancia al seguiment de la persona.
R.- No de cara a admetre un alumne. Sí de cara a tenir unes dades primeres per a saber com és el nen o nena.
P.- Canviem de tema. Les anades a Can Barba, com
va comenrar?
R.- En Quin Marcet i jo molts cops mirfwem aquestes
montanyes que tenim al darrera i sentiem moJtes ganes de
saltar-les, i respirar aires de camp i contactar amb la natura. En Quim i jo vam iniciar les anades amb la meva
secció de 4 art, aixo .va agradar, es va veure que és una
cosa molt formativa, que és una manera de conviure amb
la natura. L'any següent, amb el G. Benavente, i en
Quim varem decidir fer aquestes anades a Can Barba
amb els alumnes de Se. EII pero, soIs va venir la l. a vegada. Després sempre més ens ha acompanyat amb la seva
presencia prop del Pare.
Ara, t'has d'apuntar a una lIista si vols anar perque esta
tan soI.licitat que sempre esta pIe.
El que és estupendo és que cada cop es van incorporant
mes nois i noies de BUP i COU en actitud de servei que
ens acompanyen. Quan anem amb petits és una coI.laboració estupenda i un servei i una integració de tots.
P.- S'ens acaba I'espai pero no volem deixar de
preguntar-te per I'escoltisme, el cau... .
R.- L'agrupament escolta es un complement de formació. Penseu que és una cosa voluntaria pero que té
unes exigencies, de servei als altres i amb tu mateix, també és una manera d'aprofitar el temps lliure i de lIeure i
també un contacte amb la natura i un aprenentatge de coneixer els altres i saberte útil.
P.- Bé continuariem pero no hi ha més espai. Que ens
diries als pares?
R.- Que el nostre proposit és fer persones, volem fer
escola, no fabrica i els pares també formen aquesta escola i hem d'ajudar a tirar endavant.
Lolín i Rosa M"
El Estudio (IX)
El Futuro
El
"Ba~a"
En plan de broma, que me perdonen
los barceJonistas, a mis alumnos les he
dicho alguna vez que muchos de ellos se
comportan como el F.C. Barcelona de
fútbol. (Recuerden que en toda
comparación sólo hay algún punto de
contacto). Antes de empezar la
temporada liguera, todo son óptimos
augurios de que este afio si que será
nuestro afio, de que se va a ganar la
Liga. (Estamos dispuestos a todo, no
podemos seguir como hasta ahora). Pero
pronto empiezan las decepciones: se
pierden partidos "fáciles" fuera de casa,
se distancia de los primeros puestos, y se
oyen aquellas palabras de que el equipo
se ha de conjuntar, de que aún falta
mucha Liga. (Ya estudiaré maflana,
siempre hay tiempo). Pero llega un
momento en que no se ve cómo se puede
ganar la Liga. (Hemos tenido varias
evaluaciones suspendidas, tampoco nos
ha ido bien la recuperación). Quizás,
como siempre, al final viene un "sprint",
que nos hace cobrar nuevas esperanzas,
se acerca a los primeros puestos, pero
ahora hay que contar con los otros
equipos, con la suerte. (Si el examen es
sencillo, si hay una buena distribución de
exámenes). Y al fin, sin la Liga. (¿Algún
suspenso para el verano?). Es el
momento de reflexionar sobre el pasado:
se recuerdan los partidos "tontos"
empatados o perdidos en casa (preferir
salir que quedarme a estudiar), que no se
dan al equipo alientos en momentos de
bache, que es un público excesivamente
exigente ... Pero por encima de todo, se
anuncia que la próxima temporda volverá
a ser la suya ...
No sé cuál será mi futuro, pero
lo único seguro es que vend'rá.
Si lo importante no es ganar copas
sino jugar bien, no las notas sino el
saber, no ser espectador sino jugador,
no jugar de cualquier manera sino el
"fair play", entonces se puede esperar el
futuro con cierta seguridad, pues esos
elementos dependen de mí y no del azar.
En toda elección (y el término de 8. ° de
EGB, 2.° y 3.° de BUP, COU, es uno de
esos momentos), en todo momento de
actuar, no podemos evitar una parte de
suerte y de sorpresa, pero lo fundamental
debe ser la parte de razón y reflexión que
yo haya puesto en mi elección,
ponderando mis cualidades,
posibilidades, intereses, circunstancias.
Yo he de conocer mis capacidades y
limitaciones, mis gustos, y ver si se
adecuan a lo que yo quiero emprender .
El estudio y la educación me están
preparando para el futuro: capacidad de
plantear y solucionar problemas, de
hacerme pensar, de expresar mi
pensamiento, de tener un espíritu crítico
y valorativo de las situaciones, de saber
dar respuesta a lo que se me pregunta, de
saber perder y ganar, de resolver mis
conflictos personales, de dominar mi
afectividad, de aguantar una broma, de
respetar a los otros tal como son, de ser
sociable, de no se gregario ...
W. Jaeger, en su libro Paideia
(Educación en Grecia), escribe que "la
educación no es posible sin que se
ofrezca al espíritu una imagen del
hombre tal como debe ser", una imagen
ideal respecto a la cual nos vamos
conformando. ¿Y quién nos dice cómo
debe ser el hombre? ¿De qué maestros
nos fiamos? Yo, siguiendo a Pedro
Arrupe en su perspectiva social del
hombre, preguntaría; ¿nuestra
concepción del hombre es quedarnos en
un cerrado individualismo, en la pura
competitividad, en el placer, en el
egoísmo? ¿O más bien nos estamos
haciendo hombres para los demás, con
un sentido transcendente y fraterno de la
condición humana? ¿Seremos hombres
para repetir tal cual el modelo de
sociedad que no nos gusta, u hombres
nuevos capaces de transformarla?
¿Hombres engullidos por el sistema o
personas con solidez y espíritu crítico,
reacios a ser manipulados?
De aquí a unos afios, ¿nos miraremos
al espejo y tendremos que decirnos: "el
que soy saluda tristemente al que pudo
haber sido"?
¡Cambiemos los valores!
En un artículo de Benny
Henriksson hablando de los jóvenes se
nos plantean dos visiones del porvenir.
Una, y centrándonos en la actual
sociedad del ocio, nos dice cómo hay un
mercado que apunta a los jóvenes, cómo
son éstos los principales consumidores de
nuestra sociedad y hacia ellos van las
organizaciones comerciales; discotecas,
televisión, material deportivo, vídeos;
vestidos, baile, discos, coca-cola;
magnetófonos, ciclomotores, aparatos de
alta fidelidad; ... Como aceptamos un
producto como bueno, simplemente
porque se nos presenta a personas de
belleza irreal en unos decorados de
prodigiosa magnificencia ... Y así, poco a
poco, sin darnos cuenta, voy siendo
aquello que otros quieren que yo sea, y
para no ser una "rara avis" imito
aquello que me dicen que he de hacer
para ser joven, me incorporo
acríticamente al absurdo desahogo de los
viernes tarde o de los fines de semana.
¿Dónde está mi saber, mi prerapación
crítica, mi formación?
La alternativa a esta visión va a que
los jóvenes sean los protagonistas y no
los objetos de un mercado. Así podemos
imaginar una sociedad en la que los
jóvenes sean deportistas y no
espectadores, creadores de talleres
audiovisuales más que telespectadores
pasivos, gente que preste servicios
voluntarios a la sociedad (enfermos,
nifios pequefios, ancianos ... ) más que
unos derrochadores individualistas,
lectores de obras de calidad más que una
literatura "barata" , ... y para que se vea
el talante, precisa cosas como la
siguiente: (en lo deportivo) "la
competencia no debe desaparecer, pero el
afán esencial no debe consistir en ganar:
no se debe ya rechazar brutalmente a
jugadores torpes con el pretexto de que
debilitan el equipo".
San Ignacio nos diría que el ámbito de
mi realización personal ha de ser "salir
de mi propio amor, querer e interés", y
en contrapartida meterme en el amor,
querer e interés de Jesús, el prototipo de
hombre para los demás, oxigenando mi
corazón con la perspectiva del otro.
Ignasi Vila
UN DIA DE EXCURSION
E
A
e
T
1
v
1
T
A
T
l jueves día 15 de este mes, por primera
vez, fuimos de excursión dos secciones de sép
timo, la A y la D. Esta consistía en ir andando, pasando por Vallvidriera y terminar en el parque de
1'0reneta. Ibamos con alegría y con mucha fuerza.
El primer obstáculo (leve) fue la subidita de la
fuente de la Pineda la cual subimos sin ninguna dificultad. Después anduvimos un gran trecho hasta,
que por mala suerte, a la señorita Margarita se le
ocurrió ir a la fuente de la Bodellera con la excusa,
, de que hacía mucho tiempo que no había ido. Como no podíamos protestar hicimos lo que ella quiso. Digo mala suerte porque según un niño, que tuvo el humor de contar las escaleras, había 387, las
cuales tuvimos que subir. Este era el segundo y último gran obstáculo, (el más grave). Los que llegaron primero arriba, tuvieron la suerte de descansar
un poco más que los últimos. Después de un breve
descanso nos fuimos a desayunar a dicha fuente.
Al cabo de tres cuartos de hora nos pusimos en pie
para dirigirnos al parque de 1'0reneta. En algunos
puntos, como es natural, teníamos que ir en fila india y parecíamos hormiguitas siguiendo a la reina,
en este caso, a la señorita Margarita y vigilados por
un gran vigilante, el señor Sánchez. Al llegar a un
sitio determinado nos paramos para descansar. Éste fue un descanso corto, pues duró 10 minutos.
Después de esto cogimos las bolsas y vuelta otra
vez a la rutina. Por fin llegamos al parque y los primeros cogieron banco, para poder comer, porque
estábamos hambrientos. Al acabar de comer algunos iniciaron una guerra de agua, con las cantimploras (típico).
En el parque nos estuvimos 3 horas, y cuanto
éstas se agotaron, nos reunimos para pasar lista y
para finalizar el día, regresamos al colegio.
Nati Barberán, 7.° A.
NUESTRA EXCURSION
MONTSERRAT
A
s
N
osotros somos los de 6.° A que un viernes de
sol del mes de mayo nos fuimos a Montserrat.
Estábamos muy contentos porque un día de
excursión no se hace todos los días. Con nuestra
mochilas llenas de bocadillos subimos al autocar.
Cantamos durante todo el viaje. Al llegar fuimos
al Santuario para oir la Misa, que por cierto fue
muy bonita. Los monjes cantaban. Había mucha
gente extranjera.
Después de la Misa subimos con mucho jaleo
a un funicular, arriba visitamos la ermita de S.
Juan. Javier llevaba el walkie-talkie nos comunicábamos con otro grupo los informes. Fue muy divertido. Bajabamos por un camino lleno de pequefias piedras, el paisaje era espléndido. Anduvimos
una buena hora. Llegamos de nuevo a la plaza de
la fuente. Comimos en grupos. Luego nos fuimos
de compras. Algunos fuimos a visitar El Monasterio y subimos a ver a la Virgen de Montserrat.
Otros se divertieron jugando por el monte.
La vuelta fué más callada, estábamos algo
cansados, pero felices de nuestra visita a Montserrat. Esperamos ir de nuevo de excursión. ¿Cuándo será ... ?
Axel Martínez
Javier Riu
Oriol Molins, 6.° A.
12- MAIG. TERCERA TROBADA EUCARISTICA-FAMILIAR
DE S.e
e
om és habitual a 8. e, un cop al trimestre es celebra una trobada familiar amb cairel eminen
ment religiós. El nucJi de la trobada fou, com sempre, l'Eucaristia.
Aquest trimestre el tema era Maria. A l'homilia participada pels alumnes, es llegí una mostra
de les reflexions escrites per ells mateixos a l'area
de Formació Religiosa.
D'entre elles hem triat la següent:
E
ra ya tarde, casi las 9 h. de la noche y me fuí a
dormir. De repente me encontré con María y
al momento quedé maravillado, casi tartamudeando le pregunté:
- Tu María madre de Dios, Virgen, símbolo
de la Iglesia, resplandor de la luz, ... ¿ Es verdad
que Dios te eligió por tu bondad y misericordia.
-Sí, contestó María -y espero que tu intentes hacer lo mismo y transmitirlo a las personas
que te rodean.
-Seguidamente casi sin poder hablar le pregunté:
-María, ¿ qué sientes cuando Jesús te habla?
-Se siente una sensación que nadie puede en
el mundo sentirla e imaginarla, es tan maravilloso
y estupendo.
Por último, casi sollozando de alegría por
ver a María le pregunté:
-¿ Te sientes Madre de todos los hombres?
-Dios me ha concedido este fantástico y estupendo "don" y espero estar realizándolo de la
mejor manera, -contestó María segura de sí misma.
De repente Marfa desapareció, y mi madre
me estaba intentando despertar diciéndome que ya
era hora de ir al colegio. La verdad es que nunca
sabré si fue un sueflo o una realidad, pero lo que es
cierto es que pasé los mejores momentos de vida.
Luís Baixeras
8.° A.
8é D'EGB VISITA
EL COTTOLENGO
-¿En las visitas, qué captan? curiosidad,
caridad, ... ?
Eso depende de la persona. En general hay de todo: en algunos, admiración
por la obra, en otros curiosidad, pero sobre
todo caridad.
-¿Qué es el Cottolengo para una sociedad
que tanto habla de justicia, de atenciones
públicas al necesitado, etc.?
La sociedad habla de justicia pero, en
realidad, hay poca. Tal vez alguien vea en
el Cottolengo un ejemplo para la sociedad.
El lema del Cottolengo es la frase evangelica "buscad el Reino de Dios y su justicia y
todo lo demás se os dará por añadidura".
Así, las personas que formamos el Cottolengo nos ponemos en manos de la Divina
Providencia con un espíritu de servicio al
más necesitado.
CALENDARI
D' ACTIVITATS
2-Junta Directiva.
3-3r d'EGB Concert al claustre.
-Reunió Delegats 4t EGB
4-Vídeo "Reproducción Humana" 8e
C-D-F.
-Excursió a Montserrat 6e A-B-C.
-Gimkama per Collcerola 6e D-E-F.
5-Llops i Daines diverses rutes fins a Can
Barba .
-Rangers sortida fins a Montroig.
7-1 res Eucaristies 3r d'EGB (del 7 al, 11).
-Exposició treballs de religió 8e d'EGB.
8-Junta PP. FF.
9-Vídeo "Convivencia política" 8e EGB.
-Junta Directiva.
-Sortida cultural per Barcelona 3r de
BUP (classe de catala) .
II-Recés preparació de la Confirmació 3r
de BUP.
E
l dia 23 de maig es va fer la tradiciona visita de 8e als malalts acollits
al Cottolengo. Primer, a la Capella del
Col.legi, es va celebrar l'Eucaristia en intenció pels malalts i, tot seguit, vam sortir
cap a la muntanya del Carmel.
Tot és a punt per I'estiu.
ENDEVANT ...
CAMPAMENTS
Feia un dia fantastic (cosa rara en
aquest mes de Maig) i Barcelona s'oferia esplendida des d'els finestrals de I'Hospital
del Cottolengo.
Es van fer grups de visita mentre un
grup més redui't mantenia una entrevista
amb diferents persones de la Institució.
Heus ací el resum de I'entrevista:
-¿Qué es para Vd. el Cottolengo?
Visto desde fuera el Cottolengo es un
Hospital; un hospital totalmente benéfico
que acoge a los enfermos incurables más
necesitados. La única excepción son los enfermos contagiosos o agresivos.
Pero, además, el Cottolengo es una
Familia en la que se intenta que cada enfermo se integre y ayude en la medida de sus
posibilidades.
Para mí, personalmente (dice una
Hermana) es el lugar donde realizo el ideal
de mi vida, sigo la llamada de Dios, me realizo como persona y soy feliz.
-¿Reciben muchas visitas? De qué tipo?
Muchísimas! Vienen visitas de todo
tipo. Los hay que vienen por simple curiosidad, otros a traer algún donativo, vienen de
Colegios, mucha juventud, .. . Además, hay
muchas personas (algunas muy jóvenes)
que no vienen de visita sino a ayudar, a trabajar en algo.
-¿Desean recibir visitas, o las toleran?
Esta es una casa abierta a todo el
mundo. Por otra parte, a los enfermos les
gusta que vengan a visitarles, les distrae.
LLOPS/DAINfOS
-14-13
JUL/OL
A Ribes també hi passarán l' Agost un
bon nombre d'amants de la montanya i
l' Anglés.
EQUIP NATACIÓ
DEL A.E.S.
(CAMPIONATS SOCIALS)
12-3r Encontre familiar Eucaristía 8e
d'EGB.
-Jornades d'intercanvi escolar.
-Recés preparació Con firmació 3r de
BUP.
14-Pel.lícula "El Dictador" 2n de BUP
E-F.
-Surt A UNA de maigo
15-Gran Xocolatada Festa Major.
17-Confirmació alumnes de 3r de BUP.
-Excursió 7e A-D per Collcero1a.
-Exposició treballs de P1astica de 6e, 7e i
8e.
-Exposició treballs de Plastica de 4t i 5e
EGB.
19-FESTA MAJOR.
21 Estrena obra teatre "El rei que no reia"
5e EGB.
22-Sortida a Can Barba 2n d'EGB A.
23-2n Adm. F.P. Visita la Borsa de Barcelona.
-Junta Directiva.
-Visita el Cotolengo 8é d'EGB i Eucarístia.
25-Sortida a Can Barba 8é EGB F.
-Convivéncies Religioses 2n Curs F. P .
26-Inici del 3r Congrés de l'Escola Cristiana de Catalunya.
30-Sopar Tutors i alumnes de 2n de BUP.
31-Confirmació alumnes F.P.
Han fet les marques per els
Campionats de Catalunya d'estiu
dies 6/7 i 13/14 de juliol al C.N. Mataró.
Jordi Basáñez.
Daniel Iglesias.
Jordi Tudela.
Sandra Villarejo.
Han fet les marques per els
Campionats d'Espanya d'estiu
"Gran Premi Promoció" a Portugalete (BILBAO).
Jordi Ibáñez.
Sandra Villarejo.
Jordi Tubella.
ELCONCERT
Empezó Dito Rovira con una alegre canción muy bien
acompaftado, con su guitarra. Seguidamente Marcel Prats nos
deleitó con varias obras de Chopin y Bethoven y con varios extras, uno de los cuales era una obra compuesta por el, muy bonita
y aplaudida. Seguidamente acompaftó a su hermana Mónica que
tocó varias piezas al violín, muy aplaudidas. Lástima no pudiéramos oir al Canólic Prats con su violín, estaba indispuesta.
Mario Puig gustó mucho al piano interpretando a Debussy,
y también una pieza compuesta por él titulada "Rumors de matinada". Realmente Mario ha sabido captar con música esta gran
variedad de susurros y trinos de pájaros, de un día naciente. Felicidades de verdad, Mario prometes.
Las hermanas Torres con sus guitarras y muy bien timbradas voces nos deleitaron con varias canciones. A mi juicio y al de
muchos expectadores nos gustaron mucho más que cualquier
conjunto de Eurovisión.
I
ui
ro
E
o
ü
a.
Q)
(J)
...,o
o
o
LL
LA CHOCOLATADA
El día 16 de Mayo (día de la chocolatada) a las 4,30 las cIases de San Ignacio se empezaban a vaciar, para ir al jardín de la
puerta principal. En pocos momentos aquello se llenó de gente y
desde las escaleras se veía de todo: chicos pillines colándose, madres intentando introducir a sus hijos en las colas gigantes. Por
cierto, también se veía a los desconsolados que no habían tomado
aún ninguna taza de chocolate. Se veían empujones y patadas.
Bueno, la chocolatada es una gran fiesta que se podría decir que
inicia el adviento de tres días que nos separan de la fiesta mayor.
Muchas gracias Dito, hermanos Prats y Torres, Mario, ya
la bella y simpática presentadora Mariona, nos habéis hecho pasar un buen rato. Y sobre todo gracias por vuestro entusiasmo
por la música que nos habéis hecho sentir en vuestra interpretación, estos nos ha ayudado a amarla más. ¡Ojalá hubieran mas
veladas como ésta!!
Pedro Baurier
f E STi\.
F. Bueno, 5.° B
EL PROTAGONISTA QUE NO LO
FUE
... La vigília, els enfeinats delegats de 2n de BUP
s'esmen;aven en preparar tots els detalls per l'endema poder vestir l'esquelet de ferro que impacient esperava a la porta del platanar. Peró aquesta feina no alIunyava del cor deIs treballadors la
temenca que la pluja d'aquell divendres mullava la ciutat no tornés de nou el dissabte.
Malgrat tot, una forta bufada del Sant Patró esvaí la nuvolada i ja de bon matí tots véiem amb il.lusió com l'equip de delegats pujaven i baixaven les tradicionals escaletes entre bromes i
rialles que formarien l'alicient del dia.
Fuste-Toñi
F. Bueno 5.° B
"Ui!, quina cua que hi havia, estava pIe, pIe, pIe"
Bernat
"Va haver-hi un nen que es va beure ¡ i 6 gots de xocolatada desfeta !!"
Pere
"Ah! també hi havia música i globus penjats.
¡Feia un goig veure-ho!
Kiti
Impermeables, paraguas, botas ...
El viernes por la tarde la lluvia caía despreocupada y ab urrida mientras inmensos charcos adornaban el jardín. En el interior
del colegio los afectados por el síndrome de la fiesta mayor, buscábamos afanosamente el poder cobijar a tanto visitante como se
esperaba.
Recorrimos pasillos, salas, recibidores, claustros; vimos todas las posibles ubicaciones de tómbola. Para unos lo importante
era que el mostrador fuese espacioso, para otros que tuviera unnas buenas estanterías; opiniones, discusiones, carreras ...
Llegaron las 7 de la mañana. Mañana clara y limpia de primavera; el cielo azul, completamente despejado presagiaba un
día caluroso . ¡P odíamos recibir a nuestros amigos en el jardín!.
Entonces, corno hormfgas afanosas, empezarnos los preparativos.
Romagosa Torralva
Foto: Jose p Com as
PARADES
A la cuina, uns quants ja anaven fent panets amb tomaquet, embolicant- los i portant-los cap a la parada. Al principi la
cosa anava ordenada, pero cap al migdia van comen~ar les empentes, baralles i mossegades per aconseguir calmar el cuc de l'estomac . La fe ina era nostra per atendre tothom com abones dependentes. 1 van anar fent. A la tardaja no en quedava cap, deis
3.000 entrepans que havíem preparat.
.. . Quina alegria!! Molts ens reclamaven els nostres famosos
"sucs"; de coques no en van fa ltar, 500 croisants van desapareixer en 10 minuts .
1 els jocs ... Divertits i polsosos buscar caramels dintre de serradures era divertit pero menjar pols no ho és tan t ... 1 els neumatics ... y el "sempre toca"
Bassas-Fuste
AJOR
La veritat és que estaven for~a bons, encara que, com sempre, a algú no li acabaven de fer el pes. Ja se sap! Pero, en fi, la
cosa va anar molt bé, una mica cansats, pero alegres i a disposició
de tothom per l'any que ve. Almenys així ho espero jo.
Isabel Ibáñez, 2.°
... Un bonito toldo japonés apareció cubriendo las estanterías de la tómbola; poco a poco los regalos fueron llenando los
huecos. Eran las 10,30 y ya estábamos preparados. Sonó la traca.
La gente se acercó al mostrador, tímidamente primero; la timidez
se transformó en decisión, para acabar en avalancha. Cién manos
exigían a la vez su regalo, desde el otro lado del mostrador. Nosotros, corno autómatas, atendíamos a nuestros clientes. Hubo regalos para todos ... alguna mamá se fué muy contenta con su crema de afeitar; un joven miraba sorprendido la laca de uñas; un
chaval pensaba q ué héroe ap<lrecería en el libro obtenido: "El
matrimonio hoy". A las cuatro de la tarde se habían vendido ya
los 7.000 números. Todo un récord. ¡Objetivo cumplido!. La bi
cicleta y los ordenadores esperaban resignados su suerte ... A las 6
se sabría el resultado. Ya cansados pero felices, nos dedicarnos a
contemplar los últimos acontecimientos de este día magnífico,
que había sido de todos .
... 1 així va transcórrer el dia, entre rostres amarats de suor
(perqué el sol no perdonava), rostres pintats i rastres alegres. E ls
globus (gairebé un centenar) sorprenien a tothom explotant en els
moments més inesperats. Des del primer indi, que com és tradicional va ser en Quim Mareet, fins al darrer nen que no volia to rnar a casa seva sense pintar-se la cara, molts nois i noies de totes
les edats (volem citar un bon grup de 20n de BUP que es trobaven
en vigília d'examens i també la col.laboració del Sr. Luria), contribuiren a construir un cop més la sempre diferent festa: LA
FESTA MAJOR .
... Y de nuevo, por tercer año consecutivo, "Torti-croq"
volvió a quedarse corto. La demanda de tortillas y croquetas fué
otra vez muy superior a la voluntad de tantas familias q ue colaboraron desde sus cocinas para que todos pudieran gastarse "festivos" degustando toda suerte de nuestras especialidades culinarias.
Yeso que hubo de todo. Y en cantidad. Desde la trad icional y españolísima tortilla de patatas ... hasta nuestra catalana
con cebollas, sin olvidar aquellas muestras originales que pertenecen al secreto de toda buena cocinera.
Graises Martínez
Romagosa-Torralva
Encara no ha sortit el guanyador de la bici en el sorteig de la F .M.
núm. 832; tampoc el d'una de les enciclopedies, núm. 2965.
Foto: Teo Baró
AIXI VAN VIURE ELS NENS LA FESTA
"Hi ha una exposició de treballs manuals al passadís de I'escola. Posa-hi l'adjetiu que vulguis perque és millor que la
col.lecció de pintures d' en Picasso!"
Pau
"I. .. quina sorpresa!, quan estavem mirant les gerres, els
~---------------------------- puzles i els quadres del pintor. .. s'obre la porta i... "taxam"
,)0
t:'lro. n0\J';")OOO
Lr( ~-l)U ¡;r \J~V\J I?'JW!'l ~-( o o"
9?~'i?;f;l,
4\-~-'-" O
e
.,t ' ·
/
;1/J-ry
. - ' L_
O ..
'.~
~j'
' .1 \,,1.
l.!\.
o y\
. í J :.{~,/.) ~
~
~
'\
~. I·\i j (. r '
.1
V-~~._J
c""'--
10<:0
," le.. ' _
.:: - -d-
,o
~"
"taxam" ... , entra el Sr. Gonzalo. Tothom I'aplaudia, si
n'estavade content!"
.
Orla
,-~
Il~
"Es té de tenir molta paciencia i calma per fer aquelles marave 11'"
es.
.
Baro
~,:~ \F-II~}~~'l-:~-' ~- - ~-- jr.
JEl.~i~__ li __ .!~~.__
¡jJ "La entrada era gratis"
1) ';i"J;
M. Mar
~
"La traca en el comenr;:ament feia soroll i el final de la traca
va ser així: ¡¡íPUM!!!
Sílvia
"Y el Quim Marcet va dir: Ya podem comenc;ar la Festa Major"
Masip
"Vaig sentir que els de la Comal cantaven, jo també vaig
anar perque sóc de la Coral"
Oriol
"Jo vaig omplir un globus d'aigua i s'em va petar
Jordi
"Y després de bailar sardanes encara em sen tia més contenta, més catalana!"
Fanny
"Hi havia molts.jocs: golf, a la corda, els hamsters, a saltar
de peus junts, a pintar-nos la cara, afer recorregut. .. "
Toni
"Com us deia, cap el gra, a la tarda, a les 8 i mitja, vam fer
música per bailar que va ser tope guai".
Dani
"1 finalment (SNIF) s'acaba la Festa Major (SOSPIR)
(SANGLOT). Peró, tormara I'any que ve!!"
Vives
ESTAT DE COMPTES DE LA FESTA MAJOR MAIG 1984
RESULTAT ECONOMIC
Procedent venda de festius . . . .. . ..... .. ..... . . . .. ... . ...... ... .. .... . ......... . .... . ..... . 1.536.584,Procedent, Entrada gratuita "Agradecemos la voluntad" . . . .. . .. . . .. ... .. .. .... . .. .. . ... . .... . ... 65.444,Caixa de Barcelona, Caixa de Catalunya Concen . . . . . . . .... . ...... ... . . .. .. . . .. .... ..... . . . . .. . 100.882,Total ingréssos . . . ... ...... . ...... . .... . . ... . . .... . . ...... .. . . . . ....... . .. .. . ... .... .... . 1.702.910,Total despeses .. . ........ .. . . .... . . .. ...... . ..... . . . ...... . . . . . . ... . ... .. ..... .... . ...... 1.207.366,Benefici per destinar a beneficencia ..... . .. . .... . ...... . .... . .. . ... . ........... .. .... . ...... . 495.544,Nota: El detall deis comptes és a disposició de tots vosaltres, per qualsevol comprovació, gracies a tots.
Josep i Mati, Comissió d' Activitats
Barcelona Maig 1984.
CONFIRMACIONS
L'últim dia del mes de maig, 46 nois i
noies del nostre Institut Politenic i del
Col.legi de les Religioses del Sagrat Cor
han rebut el Sagrament de la Confirmació.
Una cerimónia solemne i senzilla al
mateix temps. Desig de "desvetllar els cors
a la veu del Déu vivent" en el cant d'entrada. O'ides que escolten la Paraula de l'Escriptura per guardar-la, com Maria, en el
nostre cor. Professió de fe i compromís
cristü\ dels qui seran confirmats, recollits
per Mn. Alemany, el nostre Vicari Episcopal, en la seva homilia intel.ligible i planera. Les mans dels preveres esteses, implorant els dons de l'Esperit Sant -saviesa,
fortalesa, pietat-. El signe d'aquest Do
sobre el front dels nostres alumnes i
l'abracacada de Pau amb el representant
de l'Església local. 1 el pa compartit de
l'Eucaristia, que és Comunió amb el cos de
Crist.
Aquesta ha estat la nostra festa de
cloenda del mes de les flors, el mes de Maria. El mes que tradicionalment la pietat
cristiana dedica a aquella noia que un dia
es va sentir completament envai'da, agafada, per la forca de l'Esperit i que el mateix
Fill de Déu creixia en les seves entranyes
per fer-nos-en Do de Déu a tots els homes.
Per aixó, el cant de comiat és la nostra felicitació Pasqual a la Mare de Déu: "Reina
del cel, alegreu-vos". Esdevé lit nostra
joia, sentida a flor de pell, perque també
nosaltres hem experimentat una mica el Do
de l'Esperit.
La Festa ha acabat amb un refresc,
en el claustre, on tots plegats: alumnes,
professors i famílies, hem compartit la germanor viscuda sota la mirada de Maria,
que presideix la nostra capella.
CITA A MILÁ
No deixa de ser una pallissa anar i
tornar amb el Talgo per visitar en un parell
de dies, algunes Escoles de F.P. de Mila.
Torino i Verona. Aixó és el que van fer en
Rafa, Carmina, Marga, Alfonso i Pere.
També cal notar la conveniencia de
mantenir una relació amb el món de la Indústria, a fi que l'ensenyament correspongui a les necessitats reals del treball a realitzar. Aquesta connexió podria arribar fins a
crear un centre de producció. També seria
convenient, en aquest aspecte, la relació
amb algun centre d'investigació, p.e.
d'una indústria del ramo
Aquestes sortides a l'estranger ens
enriqueixen i estimulen per anar millorant
la nostra Escola i situar-la a "nivell"
d'Europa" per quan entren en el mercat
comú. Hi entrarem? Bé, no s'ha de perdre
I'esperanca !
CONVIVENCIES
El divendres, dia 25, els alumnes de
20n d'FP. (I.i So, Electronica i Administratiu) varem ten ir una convivencia de caire religiós. Aixó va fer que molta gent hi
faltés, ja que les altres havien estat d'un altre tipus (aspecte huma); peró nosaltres
trobem que aquesta convivencia ha estat
millor, ja que hem estat molt més units i
hem tractat amb gent que no coneixíem.
Segons els companys ha estat més
positiva que les altres, perque hem fet el
mateix, peró més units gracies a la religió.
La missa va ésser molt maca, ja que
varem cantar tots junts i varem comentar
els temes en forma d'homilia; varem fer
pregaries personals i vam combregar tots
junts.
Gracies als pares Porta bella i Cortés
aquest caire religiós no va ésser opressiu.
Va ésser molt maco.
Jordi Gonell i
Isabel Balaguer, 20n I.S .
ELS NOSTRES PROFES
APROVEN
1 és veritat. Han superat les proves
del Curs d' Aptitut Pedagógica,
-C.A.P.- de I'ICE de la Universitat
Central, la Isabel, Alfonso, Carmina i Pepe, i així anem col.lecionant títols. També
l'Oriol aspira a un nou diploma i ha aprovat I'examen d'ingrés a l'Escola de Belles
Arts.
Una de les coses que més crida
l'atenció, en aquestes sortides a l'estranger
és el nivell altíssim d'equipament. Aixó era
particularment notable a la Fundació Agnelli, amb l'avantatge per aquest Centre
que construeixen material per a ús d'Escoles amb criteri d'actualitat didactica, fruit
d'una dedicació i serios a professionalitat.
Un altre punt que entrava per la vista era
I'aparenca d'ordre i tranquil.litat en les Escoles Salessianes visitades, en les quals es
manté una relació professor-alumne que
podríem classificar de més "classica".
VISIT A A LA BORSA
DE BARCELONA
Pel que fa als programes cal notar
una forta exigencia de l'Institut Tecnic
amb moltes hores d'assignatures tecnológiques i practiques de taller. Les Escoles Professionals, propiament dites, tenen menys
ambicions quant a continguts teórics.
El dimecres, 23 de maig, els alumnes
de segon Administratiu, varem visitar la
Borsa de Barcelona. El grup de jovenalla
feia de contrapunt als habituals assistent,
acostumats a remenar milions dins el magnífic saló de la Llotja, amb ~ls classics "co-
Falta saber si els alumnes aprovarien
les seves classes si els demanéssim una valoració.
ros" i les tauletes del voltant. Aqui teniu
una mostra del que més els va cridar l'
atenció . Com podreu comprovar no es varen fixar gaire ni en els "panels" de la paret ni en les pan talles de TV que informaven als entesos de la cotització del valors.
El centro de contratación de los valores mobiliarios. Aunque a la hora de negociar no se distinga mucho de un grupo de
vendedores en el mercado. Sólo que has de
ganar unas oposiciones y llevar corbata.
Pablo Zaragoza
Pienso que fué formativa y práctica. muy
bien aprovechada.
Jordi Torres
Mi impresión fué que aquella gente, durante el tiempo del trabajo, vivía en una mundo aparte.
Elena Rovira
La Borsa és un lloc en el qual es va a cridar, cosa que allí no es pot fer sense corbata.
Enrie Olier
Yo creía que la Borsa sería más moderna,
con aparatos eléctricos, todo mecanizado.
No me la imaginaba así. Me llevé una sor. presa cuando vi el edificio antiguo y la gente gritando sin saber por qué .
Juan José Sánchez
Después de la visita a la Bolsa pude darme
cuenta de que era bastante diferente a lo
que yo me había imaginado. Era un mercado igual que los demás, donde toda la gente compraba y vendía a gritos.
Osear Contreras
Fué una conexión con el mercado financiero, posiblemente nuestro futuro.
Pere Vidal
Si hi vas, crits sentiras.
Lluís Corté
Interessant. Era molt curiós veure com un
munt de senyors encorbatats discutien entre ells per guanyar-se la vida. Em va agradar forca.
Santiago López
Una diferencia de Agentes de Cambio y
Bolsa. Unos, de los encargados de las acciones, chillan; los encargados de las letras
y pagarés murmuran.
José Joaquín Sindreu
No m'imaginava que fos així. Tothom cridant com en un mercat de peix. No sé, jo
em pensava trobar-ho una mica més seriós,
ja que aquí es fan gran moviments de diners i s'hi juguen moltes coses.
Judit Graells
PER QUÉ?
De vegades hi han coses que
fan que tot trontolli una mica i
que et preguntis PER QUE?
Aixo ens ha passat a moltes
de nosaltres, mares sempre preocupades per petites tonteries deIs
nostres fills, malalties normals,
notes, petits maldecaps, ... cosetes que ens trenquen la vida normal de cada dia, pero ... un dia
passa, que un fet molt gros ens fa
adonar de que tO! aixo no és res .
Ha mort la Rosa M. a , filia
de la Maria Pi, en plenajoventut,
recent acabada la carrera, recent
acconseguida la feina tan buscada ... Va morir, donant la vida a
la seva filleta. I aixo és el que,
sense voter, ens fa preguntar
PER QUE Déu meu? PER QUE
passa aixo?
No ho podem entendre, som
petits, i també ens costa reconeixer aixó, que som molt petits i no
podem fer hi res.
Ens agradaria poder fer nostres les paraules deIs seus pares
que van llegir a l'Eucaristia que
es va cel.lebrar als caputxins, i
que reprodu'im.
Rosa Maria, vas viure estimant i vas morir donant vida.
Des que te n 'has anat, els teus pares sentim Déu més a prop nostreo El teu gra de blat, mort,
comenfa a llevar fruit.
Grircies, filfa, perque enmig
d'aquest món, pIe d'ambició i
d'egoisme, has estat testimoni
~'amor, senzillesa i serenor, que
es el que fa que la persona sigui
persona!
Maria: A tu i a la teva família el
nostre més sentir condo!. També
nosaltres, ara, t'estimem més.
Grup de catequistes
RETALLS
CON GRES DE I'ESCOLA
CRISTIANA DE CATALUNYA
ALMEU AMIC
Durant tot el dissabte dia 26 aquí a SI.
Ignasi. EIs documents base de treball són a
I'abast de tots els assistents. El tema: canlcter propi del centre. Formular el C.p.
significa dir públicament qui som, que pretenem i com ho volem fer.
Al matí ens acompanya Mons. Jaume
Camprodon de la Comissió Episcopal
d'Ensenyament. A la tarda va tancar l'acte
el Conseller Joan Guitart. "Em felicito de
tenir a Catalunya un col.lectiu d'eseoles
que en front de les dificultats de la LO DE
en comptes d'organitzar protestes s'han
posat a treballar i a donar una resposta
constructiva" .
El President de la Federació d' Associacions de Pares, Josep M.a Mateu, va demanar un aplaudiment de suport al President Pujo!. L'assemblea va respondre massivament sense deixar-lo acabar i posant-se
tots drets.
A la premsa en general i la premsa esportiva en particular apareix sovint aquest
dies un nom: el de l'Emili Sánchez Vicario,
campió d'Espanya de tenis i brillant participant del darrer Roland Garros de
Franca.
Emilí va ser alumne del Sant Ignasi
fins acabar 8e, quan va es ser becat per la
Fundació Blume. La seva trajectoria esportiva ve de molt jovenet. Estant a 8e Uo
era el seu Tutor) va ser seleccionat per al
campionat d'Espanya. Puc donar fe de
que, a més de les moltes hores d'entrenament, no va descuidar la seva tasca principal d'estudiant. De privacions, esforcos i
sacrificis en saben molt ell i el seu pare el
qual sempre li ha fet costal.
Després de deixar Sant Ignasi li he
perdut "la pista" pero me n'alegro mol!
deIs seu s exits esportius i des d'aquí aprofito per felicitar-lo cordialment.
Guillermo Mora
INSTITUT ESCOLA
AUSIAS MARCH
SORTIREM PER LA TELE!
El dia 12 de juny, en pIé negit d'examens finals, 80 alumnes de B. U.P. acudirem als estudis de TVE a Sant Cugat per a
enregistrar un programa-concurso Ens toca
el "ro'" de público
El programa en qüestió és el eoncurs
"Los Sabios" que s'emiteix els dissabtes a
les 16 h. Fixeu-vos-hi bé el dia que sortim,
procurarem "quedar ben guapos" .
Esther Iglesias
El mate ix dissabte dia 26 es feia al
menjador de profes un dinar deIs anties
alumnes de l'Institut Escola Ausias March
que durant la República van utilitzar
aquest edifici. La coincidencia no deixa de
tenir un valor simbolic d'acolliment i convivencia.
ELECCIONS A BUP y COU
Han resultat elegits eom a responsables de eurs: Jose Montobbio, Esther Iglesias, Pere Fons i Jaume Baró. I com a representants al Consell de BUP-COU: Luis
Pérez i Toni Parellada.
Sortirem el dia 24 de Juny a les 6.
Quan surten les proves d'impremta d'aquest número ens arriba la trista
notícia de la mort d'en Josep M.a Nadal i Iranzo, pare deIs alumnes Maria
José (COU) i Javier (2n), i sogre del
professor Jon K. Akorda. A tots ells i
a la família els expressem els nostre
condol i companyía.
BASQUET PARES
De cara al curs 1984-85 volem fer
un equip de basquet de pares. Tots
aquells que estiguim disposats a jugar
un dia a la setmana truqueu de 9 a 11
del vespre al Te!. 211 96 lO
J. M. Farre
S: ,
~\!h
.,
~".;;~
G.)JJ
lvn
?€R.~lJ[ 1fA!~"toT J:,¡"xó,
"'~!I, ~"'I ~oi DE.Ib e.b"fA nbllLADJ> '--- Ú eN r:; DEl . V~~ .
ADIOS AL COLEGIO
Q
uien se despide forma parte del grupo de personas que este año finalizan sus estudios en el Colegio. Las despedidas son tristes y ésta lo es más porque
en el caso de un servidor se trata de doce años de una vida. A partir de ahora las cosas ya no serán tan sencillas y
encontraremos múltiples responsabilidades en nuestro
camino.
Actualmente nos estamos preparando para aprobar la Selectividad que es la prueba de acceso a la Universidad. Nuestro horario de clase durante el mes de junio
va a ser especial ya que se trata de acabar la materia del
curso y de repasar lo visto durante el mismo.
El acontecimiento más próximo será la cena de Fin
de Curso que aún no tiene una fecha prevista. Como
acontecimiento excepcional está el viaje a Italia que realizaremos 45 alumnos acompafíados del padre Rafa Muñoz.
Tanto la cena como el viaje tienen el común objetivo de dejar un recuerdo que sería bueno fuese imborrable. Muchos de nosotros no nos volveremos a ver nunca
más o a lo sumo alguna vez y por casualidad. Es por ello
que el recuerdo ha de ser firme y duradero. Me gustaría
hacer una especial mención de aquellos que no han podido llegar al final del trayecto y que nos abandonaron en
cursos anteriores. Ellos también forman parte de nuestros recuerdos y en su día gozaron de nuestra amistad y
nosotros de la suya. También me es grato recordar a los
profesores y tutores; sobre todo a los profesores de estos
últimos años con los que habíamos llegado a una especial
comunicación.
Sabemos que no es fácil la tarea a la que nos comprometemos hoy; que el mundo, injusto y violento, combate cualquier lucha en favor de la libertad de todos los
hombres, es enemigo de la paz y de la justicia, y olvida la
dignidad de la persona humana. Pero nosotros creemos
firmemente que el amor de Dios no es una utopía lejana,
sino algo que vamos conquistando humildemente día a
día, no por nuestras propias fuerzas, sino a través de la
fuerza que nos comunica el Espíritu que habita en nosotros.
Creemos en la Iglesia de Jesucristo, santa y pecadora a la vez, que formamos todos, y de cuya misión en el
mundo somos corresponsales. Si aceptamos el mensaje
de Jesús, no podemos rechazar a la Iglesia, pues su Espíritu nos exhorta a la comunidad. Debemos amar a una
Iglesia tan imperfecta como fiel a su Señor, una Iglesia
que no es un "invento social" para cumplir con nuestros
"deberes cristianos" , sino que es la comunidad de los
hijos de Dios, instituida por Jesucristo, dentro de la cual
estamos llamados al servicio y entrega total a los demás.
Finalmente, te pedimos, Señor, que seamos constantes en la oración, para estar siempre abiertos a tu Palabra, que no deja nunca de interpelamos y de animarnos.
Igualmente, te expresamos nuestro deseo de que el
Espíritu, que ahora vamos a recibir solemne, no se extinga nunca de nuestro vivir cotidiano, para que cada vez
más el Amor de Dios triunfe sobre nuestro egoísmo.
Confirmados
de 3.° BUP
Será dificil que el último día no se nos escape a todos una lágrima furtiva de tristeza.
Matias Ripoll
Promoción 83/84
¡HACER TEATRO ES
FENOMENAL! ..
E
NUESTRO COMPROMISO DE FE
N
osotros, chicos y chicas que hoy nos vamos a
confirmar en la fe de Cristo Jesús, queremos
comunicar a todos la alegría inmensa que sentimos dentro de nuestro corazón en este momento, en que debemos dar una respuesta valiente y responsable a la llamada de Dios.
Nuestra alegría es algo más que una simple emoción pasajera: es una llama encendida por el Espíritu de
Dios en cada uno de nosotros, que hace que hoy recibamos con fe y esperanza el sll:cramento que nos confirma
en nuestro caminar como cristianos.
Somos conscientes de que nuestra fe en el Resucitado supone la aceptación personal y comunitaria del don
del Espíritu Santo, que es Amor de parte de Dios; este
Espíritu que hoy recibimos es el único que nos hace capaces de amar. Con el Espíritu, lo podemos todo; sin su acción constante, que nos ayuda a superar nuestra flaqueza, es imposible que vivamos conforme al Evangelio de
Jesús.
Creemos en Dios, Padre nuestro, que nos quiere y
nos perdona siempre, y nunca se olvida de nosotros, aún
cuando a diario nos apartemos de El.
Creemos en Cristo resucitado. Señor de la humanidad y de cada uno de nosotros, que con su Muerte y Resurreción nos ha abierto un camino de esperanza.
l cumpleaños de Kay, adaptado a un texto de
J.B. Priestley, es una obra que representamos
un grupo de chicos y chicas, de los cuales cinco pertenecemos al COU del colegio: Cristina Rovira, Alex Martínez, Manuel Viniegra, Mario Puig como pianista y yo.
Me gustaría destacar a nuestro gran director Pablo Zabalbeascoa y a la colaboración de algunas familias, pues
sin ellos no hubiéramos llegado a nada. La obra se representó en el Centro Parroquial de Sarriá el pasado 12 de
mayo. Constaba de 3 actos en desorden: primero, tercero
y segundo pues era un experimento sobre el tiempo por
medio de un sueño. Venía a ser la decadencia de una familia aristocrática inglesa durante el período de transcisión entre una y otra guerra mundial.
Es difícil imaginar, siendo espectador, la vida que
se esconde tras un telón . Sin embargo, una vez hecha la
prueba, hemos podido valorar lo muchísimo que nos ha
aportado el teatro. Actuar no sólo ha sido los aplausos
del último día, sino un afio entero compartiendo esfuerzo, estudio, concentración, alegrías, tensiones por pequeños problema .. . En una palabra: AMISTAD .
Considero muy interesante tener alguna que otra
experiencia teatral durante la época escolar. Puede ser
una gran ayuda para combatir la timidez, los titubeos, el
miedo a hablar en público o cualquier otro problema de
expresión. El tener que enfrentarse a los compañeros de
teatro primero y a un público después, es una prueba que
a la larga da madurez.
¡Animémonos a formar un grupo de teatro! ¡Vale
la pena!
Ana Baurier, COU-B
e
o
L
•
L
A
B
o
R
A
e
o
s
CARTA ABIERTA
Queridos amigos:
Agradecemos la invitación que nos
ofrece el equipo de redacción de A UNA
para dirigirnos a vosotros en el momento
en que dejamos la presidencia de la Asociación de Padres.
Las vivencias de este tiempo han sido
ampliamente positivas. Hemos tenido ocasión de conocer a fondo desde la Junta Directiva, la profesionalidad de todos los sectores, Dirección, Profesorado, Administración y Personal no docente. Es claro
que el ver esta entrega total, hace que quieras más al colegio y tengas una total cofianza en como cuidan el desarrollo de nuestros hijos; espiritual, humana y académicamente.
Debemos resaltar la labor que realizan
los padres en apoyo del colegio. Es "extraordinario ver la cantidad de gente que
colabora: las madres catequistas, teatro,
fiesta mayor, A UNA, diálogo de padres,
deportes, actividades de cada curso ... a las
que dedican muchas horas de su tiempo.
La experiencia humana ha sido también maravillosa desde este clima de franca
amistad que es la Junta de la Asociación,
hasta cada una de las reuniones a que hemos asistido, nos ha servido para constatar
la cantidad de gente buena que hay. Guardamos de este tiempo un entrañable recuerdo.
En este momento de despedida, queremos animar si cabe, pues no les hace falta,
a los nuevos presidentes Mati y José Comas a colaborar con la Dirección del colegio desde la postura que lo deben hacer los
padres.
A todos los estamentos del colegio
agradecemos el apoyo y afecto que hemos
recibido. Ya vosotros Padres de Familia la
confianza que habéis depositado en nosotros durante estos años que os hemos representado.
Con todo nuestro afecto
Salvador y Beatriz Mas de Xaxás
"Durant dos mesos lIargs us deixarem descansar... fíns el proper
curso
BON ESTIU!
RETALLS DE L'ASCENSIÓ
envolgut amic:
B
Mira, no sé que t'he de dir. Tot és
tan recent que encara no ho he entes ben
bé. Jesús, de qui t'he parlat en les meves
cartes anteriors, sempre és sorprenent i
nou. Necessites molts dies després deis
aconteixements per anar pensant i aleshores comences a entendre cada vegada
més les coses; i les vas descobrint amb
il.lusió i amb la consciencia de que sempre n'hi ha més que encara no has entes.
Ell ja va dir que ens enviaria I'Esperit i
ho entendriem tot més bé. Tant de bo
que arribi avia!.
Bé, el que avui t'he de dir és que Jesús
va pujar al cel. Tan senzill com aixo. Estava amb nosaltres i el varem veure anar
cap amunt. Així com t'ho dic. Fins que
va desapareixer de la nostra vista. 1 no
I'hem vist més. 1 ara agafa't, abans de
pujar al cel ens va dir: Ensenyeu a tothom a guardar el que us he mana!. Fins
ara, era Ell qui ensenyava totes les coses.
1 nosaltres I'escoltavem i procuravem ferIi caso La gent de Palestina es barallava
per estar al primer rengle, per a tocar-Ii
un tros de vesti!. En certs moments d'entusiasme, el voliem fer rei. A Cafarnaum,
I'ombra del seu cos es passejava damunt
els malalts i quedaven guarits.
Doncs, mira, aquest Jesús ha pujat al
cel i no I'hem vist més i ara som nosaltres
els qui hem de fer tot aixo. En nom de Jesús hem d'ensenyar a cumplir tot el que
Ell ens ha manat. 1 ho hem de fer amb
I'exemple de la nostra vida. Quasi res!
. No val a dir paraules boniques. Es tracta
de viure en mig del món tal i com ElI hi
va viure. Es tracta de ser solidari de tothom, d'estimar tothom. 1 aixo ha hem
de fer tu i jo, que ens agrada molt de viure bé i que ens deixin en pau i que no ens
compliquin la vida. Com ho farem tot
FIN DE CURSO
DE CATEQUESIS
U
n año más, la última semana del
mes de mayo ha cerrado prácticamente el curso de Catequesis de 1.°, 2.° y 3.° de
EGB.
Todo el equipo de catequistas hemos
aportado nuestro pequeño grano de arena
trabajando con ilusión en esta labor tan
necesaria como es, la de la transmisión de
la fe a estos niños y niñas que, aunque ahora son todavía muy pequeños, han de conformar la juventud cristiana del año
2000 ...
La catequesis, a lo largo de este curso,
nos ha ayudado a todas a vivir y a profundizar un poco más en nuestra fe y a la vez
hemos encontrado, a través del ambiente
en que trabajamos, una amistad, una
unión y una colaboración entre todas que
nos ha hecho sentir realmente una gran familia. Todo ello con la ayuda del P. Luís
Tó a quien desde estas lineas queremos
agradecer muy de veras todo su apoyo y
dedicación. Es lógico pues, que al acabar el
curso, reconozcamos sinceramente que las
primeras beneficiadas hemos sido las pro-
aixo? Sembla com si al pujar al cel ens digués: Ara ja sabeu com hem de viure,
doncs, ací teniu el món a les vostres
manso
Per a ser fidel a tot el que va passar,
t'haig de dir també dues coses més. La
primera és que varem veure com uns angels que ens deien: Homes de Galilea, no
us quedeu mirant amunt; aquest Jesús,
que heu vist pujar, el veureu un dia tornant a vosaltres. La segona és que, quan
anava pujant, ens va dir: Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món.
A mi em sembla que la seguretat de
que ha de tornar, fa canviar moltes coses.
A mi em dóna confian~a; em manté I'alegria en el cor. En mig de les dificultats i
problemes de viure, el tenir la seguretat
de que tornara i tornarem a estar junts
m'anima a treballar i a fer coses. L'espero. No sé qua n vindra, pero sé que vindra. El temps de separació es fara més
cur!. 1 quan torni m'agradara d'explicarli tot el que he fet, com quan conviviem a
Palestina.
Al comen~ament et deia que necessites molts dies per a entendre-ho to!. 1 ara
em passa el mateix. Jesús puja al cel pero
sera amb nosaltres fins a la fi del mono
Que vol dir aixo? Jo no l'he vist més, pero el sento al meu costat. No sé perque,
pero tinc la certesa de que solament s'ha
amagat una mica. Crec i el sento present
quan partim el Pa cada diumenge. Ara
mateix, quan t'estic explicant tot aixo,
sembla com si danés vida a les meves paraules. No sé com explicar-ho. Pero Ell
hi és per tot arreu, n'estic segur, ho pots
ben creure. Com pot ser tot aixo? Un núvol molt finet mai amaga el sol.
Bé, ja t'aniré dient tot el que passi des
d'ara. A reveure!
L1uis Tó
pias catequistas que así vemos recompensado nuestro esfuerzo.
Como despedida y siguiendo la "tradición", la primera semana de Junio efectuamos nuestra salida a "Can Barba": reflexión por grupos, intercambio de ideas,
proyectos para el futuro, mucho Cliálogo ...
acabando con la celebración de la Eucaristía y una comida en la que cristalizó todo
este espíritu de amistad al que antes me refería.
Después de todo esto ¿quién no se anima a ser catequista el año que viene? Os
necesitamos. Nos lo agradeceréis.
Paz Carrasco
CONSELL DE REDA CCIÓ
El Conse{{ de Redacció eslá formal pels
malrimonis Giberl-Pibemal. Pérez Plane{{a. Comas-Cano. Ezcai de Val. els
professors Luis Mal/zanal. Glli{{ermo Mora, Eslher Iglesias, CarIes POrlabe{{a i Ignasi Salal i els alwnnes Malias Ripo{{
rcou; I jm'ier Condomil/es (3é BUP;
Rel'is/a A UN,1. Col,legi S/. Ignasi.
Corrasco I I-orm ig llera, 32,
Barcelona - 17.
~------------------------~
..
>
o
o
....
z
..;;:"'

Documentos relacionados