festa major
Transcripción
festa major
JUNY 1984 Fi de curs Q uan us arribi aquest número de la revista el curs ja sera a les acaballes. De I'A UNA és la darrera tramesa de I'any escolar. Nou cops, mes a mes, hem sortit il.lusionats intentant reflectir la vida del col.legi. D'aquest col.legi ample i complex, heterogeni i dispers pero amb un principi vital comú: l'empenta que dóna la fe i I'esperanfa. Quan lliguem en un feix els nou números de /'any recordo moltes anecdotes: errades per anar de pressa -a l'últim número ens vam descuidar de guillotinar el marge de dalt!-, artic/es que no Ili han cabut, activitats que no ens n'hem sortit de lenir una cronica ... Pero per sobre de 101 predomina una i11lpressio: que se'n podenfer de coses si anem plegats! Que lIuny podem arribar si cadascú aporta el seu esforf en la línia del conjunt! La recent Festa Major va ser-ne una lIuminosa experiencia. Perque el col.legi, aquest petil món que absorbeix tan tes llores inicials de la vida conscient, és a les nostres manso Perque del col.legi tots en S011l responsables ... El col.legi el fem entre tots ... amb els comentaris a la sortida, tot esperant al jardí... amb les reflexiones personalitzadores deis profes en les sessions d'avaluació ... amb les converses a casú, pares i fil/s, parlarll de les activitats de l'escola ... amb les iniciatives suggerides amb il.lusió per part deIs alumnes ... amb el comportament solidari, respectuós, cívic de la convivencia de cada dia. El col.legi no el fan els papers escrits; el col.legi el fa la vida de tots. Per aixo, en girar /'últim fuI/ del curs escolar, a més d'agrair /'ajuda de tots, cal que reflexionem que Izem de mil/orar, que ens cal fer i no Izem fet, en que ens cal no defal/ir, perque tots els altres esperen de mi un comportament conseqüent. Perque aixo no s'acaba. La vida segueix. [de manera particular per a les dues promocions, COU i cinque de FP, que acaben la seva estada escolar. Han completat una etapa, I/arga etapa per a molts, i inicien un altre període professional o d'estudis encara. L 'estada a Sto [gnasi voldríem que no fos sois un record agradable -la distancia suavitza arestes- sinó sobretot una empenta a una vida seriosa en el compromís i el servei, en la fidelitat i honradesa. Quan eventualment torneu al col.legi -el dia de la Festa Major, per exemple- ens agradaria que us trobéssiu a casa perque de /'estil de vida assimilat al col.legi n 'heufet carn propia amb originalitat personal en la vostra existencia. El curs s 'acaba. Girem full. Hem de comenfar a escriure el segaent, la vida segueix! [gnasi Salat, juny 84 Pablo Baquero 18r. Premi II Concurs de Carlells FESTA MAJOR ¡¡Quin dia de sol, de gent, de germanor, d'alegria 11 Tantes les hores passades en la preparació durant moltes reunions, per anar lligant-ho tot i finalment es va poder dur a terme tal i com estava previst. Afortunadament ens va fer un dia extraordinario Ara be, no podeu imaginar-vos el divendres que varem passar. En aquells moments d'una mica de desanim, varem trobar el total recolc;ament per part de la direcció de l'escola. Quan cap a dos quarts de vuit del vespre, vam veure un trocet de cel de color blau s'ens va obrir el cor i decididament l'expressió va ser solament una: lPassi el que passi la farem a fora, al jardí! Segur que més d'un Parenostre va fer que s'obrís aquell cIar que dura tot el dissabte. Crec que ens hem de felicitar tots per aquesta diada que ens va permetre estar junts i també perque tot es va desenvolupar correctament i sense cap nota negativa. Varem ser més que mai, aixo vol dir que la diada de la Festa Major ja es un trocet de la vida en comunitat deIs pares de família de la nostra escola. S'ha acabat la Festa Major d'enguany. Cal que comencem a pensar en la de l'any vinent. Josep i Mati Activitats Més informació a les planes centra/s. r---¿ Quién es quién?-------------------....., P.- Aquest canvi a que és degut? R.- A que I'equip que hi ha a tota I'etapa ens complementem i ens entenem. P.- Aixo del cicle inicial i mig, que ha representat? R.- Es un canvi potser massa recent per saber com va. Es podria dir una lIei de mínims d'exiencia amb un control a finals de 20n i un altre en acabar Se. Abans per repetir curs calia un informe del director, un certificat de I'inspector; ara a final de cicle s'exigeix uns mínims de maduresa i de coneixements; si no s'assoleix cal repetir, pero només un curs per cicle. P.- Per "col. locar" i repartir els nous nanos qué és el que et costa mes? R.- És facil !! 2/3 són germans d'alumnes. Altres venen agrupats de parvularis i aixo es respecta, el primer trimestre és d'adaptació. El primer criteri que seguim és el de la lIengua després la procedencia de parvularis. P.- Féu cas del test d'admisio? Al primer número d'aquest curs vam dedicar el nostre espai a xerrar amb una professora dedicada als més petits del "cole". En aquest darrer número també hem estat amb algú que hi té molt a veure amb el/s. És el responsable del cicle inicial i mig, així com també el Cap de l'Agrupament Escolta Sto Ignasi. Sens dubte sabreu que parlem amb en JOAN LLOP P.- loan, fa molt de temps que et veiem per aquí, pero en realitat quants anys fa? R.- la en fa nou, encara que els dos primers estava com a professor de 4art. P.- 1 que t'agrada més, ser professor o "jefe"? R.- A mi el que m'agrada es ser mestre, jo em sento mestre, pero el que vull, és estar al servei de I'escola i, allí on sia, fer-ho el millor possible. Tot és tasca educativa i és aixo el que m'agrada. P.- Quines novetats hi ha hagut en el pla educatiu des de que hi e/s? R.- La pauta la marquem entre tots i depen de la mentalitat educativa del moment pero jo no he marcat res. P.- Que ha canviat més, darrerament? R.- L'enfoc de la 1. a etapa és molt més obert, a part de l'estudi i la "lletra" ens interessa molt el contacte mes huma i formatiu. Volem que les notes no siguin el més important i que aixo no es pensi que és baixar I'exigencia, sinó que donem la maxima importancia al seguiment de la persona. R.- No de cara a admetre un alumne. Sí de cara a tenir unes dades primeres per a saber com és el nen o nena. P.- Canviem de tema. Les anades a Can Barba, com va comenrar? R.- En Quin Marcet i jo molts cops mirfwem aquestes montanyes que tenim al darrera i sentiem moJtes ganes de saltar-les, i respirar aires de camp i contactar amb la natura. En Quim i jo vam iniciar les anades amb la meva secció de 4 art, aixo .va agradar, es va veure que és una cosa molt formativa, que és una manera de conviure amb la natura. L'any següent, amb el G. Benavente, i en Quim varem decidir fer aquestes anades a Can Barba amb els alumnes de Se. EII pero, soIs va venir la l. a vegada. Després sempre més ens ha acompanyat amb la seva presencia prop del Pare. Ara, t'has d'apuntar a una lIista si vols anar perque esta tan soI.licitat que sempre esta pIe. El que és estupendo és que cada cop es van incorporant mes nois i noies de BUP i COU en actitud de servei que ens acompanyen. Quan anem amb petits és una coI.laboració estupenda i un servei i una integració de tots. P.- S'ens acaba I'espai pero no volem deixar de preguntar-te per I'escoltisme, el cau... . R.- L'agrupament escolta es un complement de formació. Penseu que és una cosa voluntaria pero que té unes exigencies, de servei als altres i amb tu mateix, també és una manera d'aprofitar el temps lliure i de lIeure i també un contacte amb la natura i un aprenentatge de coneixer els altres i saberte útil. P.- Bé continuariem pero no hi ha més espai. Que ens diries als pares? R.- Que el nostre proposit és fer persones, volem fer escola, no fabrica i els pares també formen aquesta escola i hem d'ajudar a tirar endavant. Lolín i Rosa M" El Estudio (IX) El Futuro El "Ba~a" En plan de broma, que me perdonen los barceJonistas, a mis alumnos les he dicho alguna vez que muchos de ellos se comportan como el F.C. Barcelona de fútbol. (Recuerden que en toda comparación sólo hay algún punto de contacto). Antes de empezar la temporada liguera, todo son óptimos augurios de que este afio si que será nuestro afio, de que se va a ganar la Liga. (Estamos dispuestos a todo, no podemos seguir como hasta ahora). Pero pronto empiezan las decepciones: se pierden partidos "fáciles" fuera de casa, se distancia de los primeros puestos, y se oyen aquellas palabras de que el equipo se ha de conjuntar, de que aún falta mucha Liga. (Ya estudiaré maflana, siempre hay tiempo). Pero llega un momento en que no se ve cómo se puede ganar la Liga. (Hemos tenido varias evaluaciones suspendidas, tampoco nos ha ido bien la recuperación). Quizás, como siempre, al final viene un "sprint", que nos hace cobrar nuevas esperanzas, se acerca a los primeros puestos, pero ahora hay que contar con los otros equipos, con la suerte. (Si el examen es sencillo, si hay una buena distribución de exámenes). Y al fin, sin la Liga. (¿Algún suspenso para el verano?). Es el momento de reflexionar sobre el pasado: se recuerdan los partidos "tontos" empatados o perdidos en casa (preferir salir que quedarme a estudiar), que no se dan al equipo alientos en momentos de bache, que es un público excesivamente exigente ... Pero por encima de todo, se anuncia que la próxima temporda volverá a ser la suya ... No sé cuál será mi futuro, pero lo único seguro es que vend'rá. Si lo importante no es ganar copas sino jugar bien, no las notas sino el saber, no ser espectador sino jugador, no jugar de cualquier manera sino el "fair play", entonces se puede esperar el futuro con cierta seguridad, pues esos elementos dependen de mí y no del azar. En toda elección (y el término de 8. ° de EGB, 2.° y 3.° de BUP, COU, es uno de esos momentos), en todo momento de actuar, no podemos evitar una parte de suerte y de sorpresa, pero lo fundamental debe ser la parte de razón y reflexión que yo haya puesto en mi elección, ponderando mis cualidades, posibilidades, intereses, circunstancias. Yo he de conocer mis capacidades y limitaciones, mis gustos, y ver si se adecuan a lo que yo quiero emprender . El estudio y la educación me están preparando para el futuro: capacidad de plantear y solucionar problemas, de hacerme pensar, de expresar mi pensamiento, de tener un espíritu crítico y valorativo de las situaciones, de saber dar respuesta a lo que se me pregunta, de saber perder y ganar, de resolver mis conflictos personales, de dominar mi afectividad, de aguantar una broma, de respetar a los otros tal como son, de ser sociable, de no se gregario ... W. Jaeger, en su libro Paideia (Educación en Grecia), escribe que "la educación no es posible sin que se ofrezca al espíritu una imagen del hombre tal como debe ser", una imagen ideal respecto a la cual nos vamos conformando. ¿Y quién nos dice cómo debe ser el hombre? ¿De qué maestros nos fiamos? Yo, siguiendo a Pedro Arrupe en su perspectiva social del hombre, preguntaría; ¿nuestra concepción del hombre es quedarnos en un cerrado individualismo, en la pura competitividad, en el placer, en el egoísmo? ¿O más bien nos estamos haciendo hombres para los demás, con un sentido transcendente y fraterno de la condición humana? ¿Seremos hombres para repetir tal cual el modelo de sociedad que no nos gusta, u hombres nuevos capaces de transformarla? ¿Hombres engullidos por el sistema o personas con solidez y espíritu crítico, reacios a ser manipulados? De aquí a unos afios, ¿nos miraremos al espejo y tendremos que decirnos: "el que soy saluda tristemente al que pudo haber sido"? ¡Cambiemos los valores! En un artículo de Benny Henriksson hablando de los jóvenes se nos plantean dos visiones del porvenir. Una, y centrándonos en la actual sociedad del ocio, nos dice cómo hay un mercado que apunta a los jóvenes, cómo son éstos los principales consumidores de nuestra sociedad y hacia ellos van las organizaciones comerciales; discotecas, televisión, material deportivo, vídeos; vestidos, baile, discos, coca-cola; magnetófonos, ciclomotores, aparatos de alta fidelidad; ... Como aceptamos un producto como bueno, simplemente porque se nos presenta a personas de belleza irreal en unos decorados de prodigiosa magnificencia ... Y así, poco a poco, sin darnos cuenta, voy siendo aquello que otros quieren que yo sea, y para no ser una "rara avis" imito aquello que me dicen que he de hacer para ser joven, me incorporo acríticamente al absurdo desahogo de los viernes tarde o de los fines de semana. ¿Dónde está mi saber, mi prerapación crítica, mi formación? La alternativa a esta visión va a que los jóvenes sean los protagonistas y no los objetos de un mercado. Así podemos imaginar una sociedad en la que los jóvenes sean deportistas y no espectadores, creadores de talleres audiovisuales más que telespectadores pasivos, gente que preste servicios voluntarios a la sociedad (enfermos, nifios pequefios, ancianos ... ) más que unos derrochadores individualistas, lectores de obras de calidad más que una literatura "barata" , ... y para que se vea el talante, precisa cosas como la siguiente: (en lo deportivo) "la competencia no debe desaparecer, pero el afán esencial no debe consistir en ganar: no se debe ya rechazar brutalmente a jugadores torpes con el pretexto de que debilitan el equipo". San Ignacio nos diría que el ámbito de mi realización personal ha de ser "salir de mi propio amor, querer e interés", y en contrapartida meterme en el amor, querer e interés de Jesús, el prototipo de hombre para los demás, oxigenando mi corazón con la perspectiva del otro. Ignasi Vila UN DIA DE EXCURSION E A e T 1 v 1 T A T l jueves día 15 de este mes, por primera vez, fuimos de excursión dos secciones de sép timo, la A y la D. Esta consistía en ir andando, pasando por Vallvidriera y terminar en el parque de 1'0reneta. Ibamos con alegría y con mucha fuerza. El primer obstáculo (leve) fue la subidita de la fuente de la Pineda la cual subimos sin ninguna dificultad. Después anduvimos un gran trecho hasta, que por mala suerte, a la señorita Margarita se le ocurrió ir a la fuente de la Bodellera con la excusa, , de que hacía mucho tiempo que no había ido. Como no podíamos protestar hicimos lo que ella quiso. Digo mala suerte porque según un niño, que tuvo el humor de contar las escaleras, había 387, las cuales tuvimos que subir. Este era el segundo y último gran obstáculo, (el más grave). Los que llegaron primero arriba, tuvieron la suerte de descansar un poco más que los últimos. Después de un breve descanso nos fuimos a desayunar a dicha fuente. Al cabo de tres cuartos de hora nos pusimos en pie para dirigirnos al parque de 1'0reneta. En algunos puntos, como es natural, teníamos que ir en fila india y parecíamos hormiguitas siguiendo a la reina, en este caso, a la señorita Margarita y vigilados por un gran vigilante, el señor Sánchez. Al llegar a un sitio determinado nos paramos para descansar. Éste fue un descanso corto, pues duró 10 minutos. Después de esto cogimos las bolsas y vuelta otra vez a la rutina. Por fin llegamos al parque y los primeros cogieron banco, para poder comer, porque estábamos hambrientos. Al acabar de comer algunos iniciaron una guerra de agua, con las cantimploras (típico). En el parque nos estuvimos 3 horas, y cuanto éstas se agotaron, nos reunimos para pasar lista y para finalizar el día, regresamos al colegio. Nati Barberán, 7.° A. NUESTRA EXCURSION MONTSERRAT A s N osotros somos los de 6.° A que un viernes de sol del mes de mayo nos fuimos a Montserrat. Estábamos muy contentos porque un día de excursión no se hace todos los días. Con nuestra mochilas llenas de bocadillos subimos al autocar. Cantamos durante todo el viaje. Al llegar fuimos al Santuario para oir la Misa, que por cierto fue muy bonita. Los monjes cantaban. Había mucha gente extranjera. Después de la Misa subimos con mucho jaleo a un funicular, arriba visitamos la ermita de S. Juan. Javier llevaba el walkie-talkie nos comunicábamos con otro grupo los informes. Fue muy divertido. Bajabamos por un camino lleno de pequefias piedras, el paisaje era espléndido. Anduvimos una buena hora. Llegamos de nuevo a la plaza de la fuente. Comimos en grupos. Luego nos fuimos de compras. Algunos fuimos a visitar El Monasterio y subimos a ver a la Virgen de Montserrat. Otros se divertieron jugando por el monte. La vuelta fué más callada, estábamos algo cansados, pero felices de nuestra visita a Montserrat. Esperamos ir de nuevo de excursión. ¿Cuándo será ... ? Axel Martínez Javier Riu Oriol Molins, 6.° A. 12- MAIG. TERCERA TROBADA EUCARISTICA-FAMILIAR DE S.e e om és habitual a 8. e, un cop al trimestre es celebra una trobada familiar amb cairel eminen ment religiós. El nucJi de la trobada fou, com sempre, l'Eucaristia. Aquest trimestre el tema era Maria. A l'homilia participada pels alumnes, es llegí una mostra de les reflexions escrites per ells mateixos a l'area de Formació Religiosa. D'entre elles hem triat la següent: E ra ya tarde, casi las 9 h. de la noche y me fuí a dormir. De repente me encontré con María y al momento quedé maravillado, casi tartamudeando le pregunté: - Tu María madre de Dios, Virgen, símbolo de la Iglesia, resplandor de la luz, ... ¿ Es verdad que Dios te eligió por tu bondad y misericordia. -Sí, contestó María -y espero que tu intentes hacer lo mismo y transmitirlo a las personas que te rodean. -Seguidamente casi sin poder hablar le pregunté: -María, ¿ qué sientes cuando Jesús te habla? -Se siente una sensación que nadie puede en el mundo sentirla e imaginarla, es tan maravilloso y estupendo. Por último, casi sollozando de alegría por ver a María le pregunté: -¿ Te sientes Madre de todos los hombres? -Dios me ha concedido este fantástico y estupendo "don" y espero estar realizándolo de la mejor manera, -contestó María segura de sí misma. De repente Marfa desapareció, y mi madre me estaba intentando despertar diciéndome que ya era hora de ir al colegio. La verdad es que nunca sabré si fue un sueflo o una realidad, pero lo que es cierto es que pasé los mejores momentos de vida. Luís Baixeras 8.° A. 8é D'EGB VISITA EL COTTOLENGO -¿En las visitas, qué captan? curiosidad, caridad, ... ? Eso depende de la persona. En general hay de todo: en algunos, admiración por la obra, en otros curiosidad, pero sobre todo caridad. -¿Qué es el Cottolengo para una sociedad que tanto habla de justicia, de atenciones públicas al necesitado, etc.? La sociedad habla de justicia pero, en realidad, hay poca. Tal vez alguien vea en el Cottolengo un ejemplo para la sociedad. El lema del Cottolengo es la frase evangelica "buscad el Reino de Dios y su justicia y todo lo demás se os dará por añadidura". Así, las personas que formamos el Cottolengo nos ponemos en manos de la Divina Providencia con un espíritu de servicio al más necesitado. CALENDARI D' ACTIVITATS 2-Junta Directiva. 3-3r d'EGB Concert al claustre. -Reunió Delegats 4t EGB 4-Vídeo "Reproducción Humana" 8e C-D-F. -Excursió a Montserrat 6e A-B-C. -Gimkama per Collcerola 6e D-E-F. 5-Llops i Daines diverses rutes fins a Can Barba . -Rangers sortida fins a Montroig. 7-1 res Eucaristies 3r d'EGB (del 7 al, 11). -Exposició treballs de religió 8e d'EGB. 8-Junta PP. FF. 9-Vídeo "Convivencia política" 8e EGB. -Junta Directiva. -Sortida cultural per Barcelona 3r de BUP (classe de catala) . II-Recés preparació de la Confirmació 3r de BUP. E l dia 23 de maig es va fer la tradiciona visita de 8e als malalts acollits al Cottolengo. Primer, a la Capella del Col.legi, es va celebrar l'Eucaristia en intenció pels malalts i, tot seguit, vam sortir cap a la muntanya del Carmel. Tot és a punt per I'estiu. ENDEVANT ... CAMPAMENTS Feia un dia fantastic (cosa rara en aquest mes de Maig) i Barcelona s'oferia esplendida des d'els finestrals de I'Hospital del Cottolengo. Es van fer grups de visita mentre un grup més redui't mantenia una entrevista amb diferents persones de la Institució. Heus ací el resum de I'entrevista: -¿Qué es para Vd. el Cottolengo? Visto desde fuera el Cottolengo es un Hospital; un hospital totalmente benéfico que acoge a los enfermos incurables más necesitados. La única excepción son los enfermos contagiosos o agresivos. Pero, además, el Cottolengo es una Familia en la que se intenta que cada enfermo se integre y ayude en la medida de sus posibilidades. Para mí, personalmente (dice una Hermana) es el lugar donde realizo el ideal de mi vida, sigo la llamada de Dios, me realizo como persona y soy feliz. -¿Reciben muchas visitas? De qué tipo? Muchísimas! Vienen visitas de todo tipo. Los hay que vienen por simple curiosidad, otros a traer algún donativo, vienen de Colegios, mucha juventud, .. . Además, hay muchas personas (algunas muy jóvenes) que no vienen de visita sino a ayudar, a trabajar en algo. -¿Desean recibir visitas, o las toleran? Esta es una casa abierta a todo el mundo. Por otra parte, a los enfermos les gusta que vengan a visitarles, les distrae. LLOPS/DAINfOS -14-13 JUL/OL A Ribes també hi passarán l' Agost un bon nombre d'amants de la montanya i l' Anglés. EQUIP NATACIÓ DEL A.E.S. (CAMPIONATS SOCIALS) 12-3r Encontre familiar Eucaristía 8e d'EGB. -Jornades d'intercanvi escolar. -Recés preparació Con firmació 3r de BUP. 14-Pel.lícula "El Dictador" 2n de BUP E-F. -Surt A UNA de maigo 15-Gran Xocolatada Festa Major. 17-Confirmació alumnes de 3r de BUP. -Excursió 7e A-D per Collcero1a. -Exposició treballs de P1astica de 6e, 7e i 8e. -Exposició treballs de Plastica de 4t i 5e EGB. 19-FESTA MAJOR. 21 Estrena obra teatre "El rei que no reia" 5e EGB. 22-Sortida a Can Barba 2n d'EGB A. 23-2n Adm. F.P. Visita la Borsa de Barcelona. -Junta Directiva. -Visita el Cotolengo 8é d'EGB i Eucarístia. 25-Sortida a Can Barba 8é EGB F. -Convivéncies Religioses 2n Curs F. P . 26-Inici del 3r Congrés de l'Escola Cristiana de Catalunya. 30-Sopar Tutors i alumnes de 2n de BUP. 31-Confirmació alumnes F.P. Han fet les marques per els Campionats de Catalunya d'estiu dies 6/7 i 13/14 de juliol al C.N. Mataró. Jordi Basáñez. Daniel Iglesias. Jordi Tudela. Sandra Villarejo. Han fet les marques per els Campionats d'Espanya d'estiu "Gran Premi Promoció" a Portugalete (BILBAO). Jordi Ibáñez. Sandra Villarejo. Jordi Tubella. ELCONCERT Empezó Dito Rovira con una alegre canción muy bien acompaftado, con su guitarra. Seguidamente Marcel Prats nos deleitó con varias obras de Chopin y Bethoven y con varios extras, uno de los cuales era una obra compuesta por el, muy bonita y aplaudida. Seguidamente acompaftó a su hermana Mónica que tocó varias piezas al violín, muy aplaudidas. Lástima no pudiéramos oir al Canólic Prats con su violín, estaba indispuesta. Mario Puig gustó mucho al piano interpretando a Debussy, y también una pieza compuesta por él titulada "Rumors de matinada". Realmente Mario ha sabido captar con música esta gran variedad de susurros y trinos de pájaros, de un día naciente. Felicidades de verdad, Mario prometes. Las hermanas Torres con sus guitarras y muy bien timbradas voces nos deleitaron con varias canciones. A mi juicio y al de muchos expectadores nos gustaron mucho más que cualquier conjunto de Eurovisión. I ui ro E o ü a. Q) (J) ...,o o o LL LA CHOCOLATADA El día 16 de Mayo (día de la chocolatada) a las 4,30 las cIases de San Ignacio se empezaban a vaciar, para ir al jardín de la puerta principal. En pocos momentos aquello se llenó de gente y desde las escaleras se veía de todo: chicos pillines colándose, madres intentando introducir a sus hijos en las colas gigantes. Por cierto, también se veía a los desconsolados que no habían tomado aún ninguna taza de chocolate. Se veían empujones y patadas. Bueno, la chocolatada es una gran fiesta que se podría decir que inicia el adviento de tres días que nos separan de la fiesta mayor. Muchas gracias Dito, hermanos Prats y Torres, Mario, ya la bella y simpática presentadora Mariona, nos habéis hecho pasar un buen rato. Y sobre todo gracias por vuestro entusiasmo por la música que nos habéis hecho sentir en vuestra interpretación, estos nos ha ayudado a amarla más. ¡Ojalá hubieran mas veladas como ésta!! Pedro Baurier f E STi\. F. Bueno, 5.° B EL PROTAGONISTA QUE NO LO FUE ... La vigília, els enfeinats delegats de 2n de BUP s'esmen;aven en preparar tots els detalls per l'endema poder vestir l'esquelet de ferro que impacient esperava a la porta del platanar. Peró aquesta feina no alIunyava del cor deIs treballadors la temenca que la pluja d'aquell divendres mullava la ciutat no tornés de nou el dissabte. Malgrat tot, una forta bufada del Sant Patró esvaí la nuvolada i ja de bon matí tots véiem amb il.lusió com l'equip de delegats pujaven i baixaven les tradicionals escaletes entre bromes i rialles que formarien l'alicient del dia. Fuste-Toñi F. Bueno 5.° B "Ui!, quina cua que hi havia, estava pIe, pIe, pIe" Bernat "Va haver-hi un nen que es va beure ¡ i 6 gots de xocolatada desfeta !!" Pere "Ah! també hi havia música i globus penjats. ¡Feia un goig veure-ho! Kiti Impermeables, paraguas, botas ... El viernes por la tarde la lluvia caía despreocupada y ab urrida mientras inmensos charcos adornaban el jardín. En el interior del colegio los afectados por el síndrome de la fiesta mayor, buscábamos afanosamente el poder cobijar a tanto visitante como se esperaba. Recorrimos pasillos, salas, recibidores, claustros; vimos todas las posibles ubicaciones de tómbola. Para unos lo importante era que el mostrador fuese espacioso, para otros que tuviera unnas buenas estanterías; opiniones, discusiones, carreras ... Llegaron las 7 de la mañana. Mañana clara y limpia de primavera; el cielo azul, completamente despejado presagiaba un día caluroso . ¡P odíamos recibir a nuestros amigos en el jardín!. Entonces, corno hormfgas afanosas, empezarnos los preparativos. Romagosa Torralva Foto: Jose p Com as PARADES A la cuina, uns quants ja anaven fent panets amb tomaquet, embolicant- los i portant-los cap a la parada. Al principi la cosa anava ordenada, pero cap al migdia van comen~ar les empentes, baralles i mossegades per aconseguir calmar el cuc de l'estomac . La fe ina era nostra per atendre tothom com abones dependentes. 1 van anar fent. A la tardaja no en quedava cap, deis 3.000 entrepans que havíem preparat. .. . Quina alegria!! Molts ens reclamaven els nostres famosos "sucs"; de coques no en van fa ltar, 500 croisants van desapareixer en 10 minuts . 1 els jocs ... Divertits i polsosos buscar caramels dintre de serradures era divertit pero menjar pols no ho és tan t ... 1 els neumatics ... y el "sempre toca" Bassas-Fuste AJOR La veritat és que estaven for~a bons, encara que, com sempre, a algú no li acabaven de fer el pes. Ja se sap! Pero, en fi, la cosa va anar molt bé, una mica cansats, pero alegres i a disposició de tothom per l'any que ve. Almenys així ho espero jo. Isabel Ibáñez, 2.° ... Un bonito toldo japonés apareció cubriendo las estanterías de la tómbola; poco a poco los regalos fueron llenando los huecos. Eran las 10,30 y ya estábamos preparados. Sonó la traca. La gente se acercó al mostrador, tímidamente primero; la timidez se transformó en decisión, para acabar en avalancha. Cién manos exigían a la vez su regalo, desde el otro lado del mostrador. Nosotros, corno autómatas, atendíamos a nuestros clientes. Hubo regalos para todos ... alguna mamá se fué muy contenta con su crema de afeitar; un joven miraba sorprendido la laca de uñas; un chaval pensaba q ué héroe ap<lrecería en el libro obtenido: "El matrimonio hoy". A las cuatro de la tarde se habían vendido ya los 7.000 números. Todo un récord. ¡Objetivo cumplido!. La bi cicleta y los ordenadores esperaban resignados su suerte ... A las 6 se sabría el resultado. Ya cansados pero felices, nos dedicarnos a contemplar los últimos acontecimientos de este día magnífico, que había sido de todos . ... 1 així va transcórrer el dia, entre rostres amarats de suor (perqué el sol no perdonava), rostres pintats i rastres alegres. E ls globus (gairebé un centenar) sorprenien a tothom explotant en els moments més inesperats. Des del primer indi, que com és tradicional va ser en Quim Mareet, fins al darrer nen que no volia to rnar a casa seva sense pintar-se la cara, molts nois i noies de totes les edats (volem citar un bon grup de 20n de BUP que es trobaven en vigília d'examens i també la col.laboració del Sr. Luria), contribuiren a construir un cop més la sempre diferent festa: LA FESTA MAJOR . ... Y de nuevo, por tercer año consecutivo, "Torti-croq" volvió a quedarse corto. La demanda de tortillas y croquetas fué otra vez muy superior a la voluntad de tantas familias q ue colaboraron desde sus cocinas para que todos pudieran gastarse "festivos" degustando toda suerte de nuestras especialidades culinarias. Yeso que hubo de todo. Y en cantidad. Desde la trad icional y españolísima tortilla de patatas ... hasta nuestra catalana con cebollas, sin olvidar aquellas muestras originales que pertenecen al secreto de toda buena cocinera. Graises Martínez Romagosa-Torralva Encara no ha sortit el guanyador de la bici en el sorteig de la F .M. núm. 832; tampoc el d'una de les enciclopedies, núm. 2965. Foto: Teo Baró AIXI VAN VIURE ELS NENS LA FESTA "Hi ha una exposició de treballs manuals al passadís de I'escola. Posa-hi l'adjetiu que vulguis perque és millor que la col.lecció de pintures d' en Picasso!" Pau "I. .. quina sorpresa!, quan estavem mirant les gerres, els ~---------------------------- puzles i els quadres del pintor. .. s'obre la porta i... "taxam" ,)0 t:'lro. n0\J';")OOO Lr( ~-l)U ¡;r \J~V\J I?'JW!'l ~-( o o" 9?~'i?;f;l, 4\-~-'-" O e .,t ' · / ;1/J-ry . - ' L_ O .. '.~ ~j' ' .1 \,,1. l.!\. o y\ . í J :.{~,/.) ~ ~ ~ '\ ~. I·\i j (. r ' .1 V-~~._J c""'-- 10<:0 ," le.. ' _ .:: - -d- ,o ~" "taxam" ... , entra el Sr. Gonzalo. Tothom I'aplaudia, si n'estavade content!" . Orla ,-~ Il~ "Es té de tenir molta paciencia i calma per fer aquelles marave 11'" es. . Baro ~,:~ \F-II~}~~'l-:~-' ~- - ~-- jr. JEl.~i~__ li __ .!~~.__ ¡jJ "La entrada era gratis" 1) ';i"J; M. Mar ~ "La traca en el comenr;:ament feia soroll i el final de la traca va ser així: ¡¡íPUM!!! Sílvia "Y el Quim Marcet va dir: Ya podem comenc;ar la Festa Major" Masip "Vaig sentir que els de la Comal cantaven, jo també vaig anar perque sóc de la Coral" Oriol "Jo vaig omplir un globus d'aigua i s'em va petar Jordi "Y després de bailar sardanes encara em sen tia més contenta, més catalana!" Fanny "Hi havia molts.jocs: golf, a la corda, els hamsters, a saltar de peus junts, a pintar-nos la cara, afer recorregut. .. " Toni "Com us deia, cap el gra, a la tarda, a les 8 i mitja, vam fer música per bailar que va ser tope guai". Dani "1 finalment (SNIF) s'acaba la Festa Major (SOSPIR) (SANGLOT). Peró, tormara I'any que ve!!" Vives ESTAT DE COMPTES DE LA FESTA MAJOR MAIG 1984 RESULTAT ECONOMIC Procedent venda de festius . . . .. . ..... .. ..... . . . .. ... . ...... ... .. .... . ......... . .... . ..... . 1.536.584,Procedent, Entrada gratuita "Agradecemos la voluntad" . . . .. . .. . . .. ... .. .. .... . .. .. . ... . .... . ... 65.444,Caixa de Barcelona, Caixa de Catalunya Concen . . . . . . . .... . ...... ... . . .. .. . . .. .... ..... . . . . .. . 100.882,Total ingréssos . . . ... ...... . ...... . .... . . ... . . .... . . ...... .. . . . . ....... . .. .. . ... .... .... . 1.702.910,Total despeses .. . ........ .. . . .... . . .. ...... . ..... . . . ...... . . . . . . ... . ... .. ..... .... . ...... 1.207.366,Benefici per destinar a beneficencia ..... . .. . .... . ...... . .... . .. . ... . ........... .. .... . ...... . 495.544,Nota: El detall deis comptes és a disposició de tots vosaltres, per qualsevol comprovació, gracies a tots. Josep i Mati, Comissió d' Activitats Barcelona Maig 1984. CONFIRMACIONS L'últim dia del mes de maig, 46 nois i noies del nostre Institut Politenic i del Col.legi de les Religioses del Sagrat Cor han rebut el Sagrament de la Confirmació. Una cerimónia solemne i senzilla al mateix temps. Desig de "desvetllar els cors a la veu del Déu vivent" en el cant d'entrada. O'ides que escolten la Paraula de l'Escriptura per guardar-la, com Maria, en el nostre cor. Professió de fe i compromís cristü\ dels qui seran confirmats, recollits per Mn. Alemany, el nostre Vicari Episcopal, en la seva homilia intel.ligible i planera. Les mans dels preveres esteses, implorant els dons de l'Esperit Sant -saviesa, fortalesa, pietat-. El signe d'aquest Do sobre el front dels nostres alumnes i l'abracacada de Pau amb el representant de l'Església local. 1 el pa compartit de l'Eucaristia, que és Comunió amb el cos de Crist. Aquesta ha estat la nostra festa de cloenda del mes de les flors, el mes de Maria. El mes que tradicionalment la pietat cristiana dedica a aquella noia que un dia es va sentir completament envai'da, agafada, per la forca de l'Esperit i que el mateix Fill de Déu creixia en les seves entranyes per fer-nos-en Do de Déu a tots els homes. Per aixó, el cant de comiat és la nostra felicitació Pasqual a la Mare de Déu: "Reina del cel, alegreu-vos". Esdevé lit nostra joia, sentida a flor de pell, perque també nosaltres hem experimentat una mica el Do de l'Esperit. La Festa ha acabat amb un refresc, en el claustre, on tots plegats: alumnes, professors i famílies, hem compartit la germanor viscuda sota la mirada de Maria, que presideix la nostra capella. CITA A MILÁ No deixa de ser una pallissa anar i tornar amb el Talgo per visitar en un parell de dies, algunes Escoles de F.P. de Mila. Torino i Verona. Aixó és el que van fer en Rafa, Carmina, Marga, Alfonso i Pere. També cal notar la conveniencia de mantenir una relació amb el món de la Indústria, a fi que l'ensenyament correspongui a les necessitats reals del treball a realitzar. Aquesta connexió podria arribar fins a crear un centre de producció. També seria convenient, en aquest aspecte, la relació amb algun centre d'investigació, p.e. d'una indústria del ramo Aquestes sortides a l'estranger ens enriqueixen i estimulen per anar millorant la nostra Escola i situar-la a "nivell" d'Europa" per quan entren en el mercat comú. Hi entrarem? Bé, no s'ha de perdre I'esperanca ! CONVIVENCIES El divendres, dia 25, els alumnes de 20n d'FP. (I.i So, Electronica i Administratiu) varem ten ir una convivencia de caire religiós. Aixó va fer que molta gent hi faltés, ja que les altres havien estat d'un altre tipus (aspecte huma); peró nosaltres trobem que aquesta convivencia ha estat millor, ja que hem estat molt més units i hem tractat amb gent que no coneixíem. Segons els companys ha estat més positiva que les altres, perque hem fet el mateix, peró més units gracies a la religió. La missa va ésser molt maca, ja que varem cantar tots junts i varem comentar els temes en forma d'homilia; varem fer pregaries personals i vam combregar tots junts. Gracies als pares Porta bella i Cortés aquest caire religiós no va ésser opressiu. Va ésser molt maco. Jordi Gonell i Isabel Balaguer, 20n I.S . ELS NOSTRES PROFES APROVEN 1 és veritat. Han superat les proves del Curs d' Aptitut Pedagógica, -C.A.P.- de I'ICE de la Universitat Central, la Isabel, Alfonso, Carmina i Pepe, i així anem col.lecionant títols. També l'Oriol aspira a un nou diploma i ha aprovat I'examen d'ingrés a l'Escola de Belles Arts. Una de les coses que més crida l'atenció, en aquestes sortides a l'estranger és el nivell altíssim d'equipament. Aixó era particularment notable a la Fundació Agnelli, amb l'avantatge per aquest Centre que construeixen material per a ús d'Escoles amb criteri d'actualitat didactica, fruit d'una dedicació i serios a professionalitat. Un altre punt que entrava per la vista era I'aparenca d'ordre i tranquil.litat en les Escoles Salessianes visitades, en les quals es manté una relació professor-alumne que podríem classificar de més "classica". VISIT A A LA BORSA DE BARCELONA Pel que fa als programes cal notar una forta exigencia de l'Institut Tecnic amb moltes hores d'assignatures tecnológiques i practiques de taller. Les Escoles Professionals, propiament dites, tenen menys ambicions quant a continguts teórics. El dimecres, 23 de maig, els alumnes de segon Administratiu, varem visitar la Borsa de Barcelona. El grup de jovenalla feia de contrapunt als habituals assistent, acostumats a remenar milions dins el magnífic saló de la Llotja, amb ~ls classics "co- Falta saber si els alumnes aprovarien les seves classes si els demanéssim una valoració. ros" i les tauletes del voltant. Aqui teniu una mostra del que més els va cridar l' atenció . Com podreu comprovar no es varen fixar gaire ni en els "panels" de la paret ni en les pan talles de TV que informaven als entesos de la cotització del valors. El centro de contratación de los valores mobiliarios. Aunque a la hora de negociar no se distinga mucho de un grupo de vendedores en el mercado. Sólo que has de ganar unas oposiciones y llevar corbata. Pablo Zaragoza Pienso que fué formativa y práctica. muy bien aprovechada. Jordi Torres Mi impresión fué que aquella gente, durante el tiempo del trabajo, vivía en una mundo aparte. Elena Rovira La Borsa és un lloc en el qual es va a cridar, cosa que allí no es pot fer sense corbata. Enrie Olier Yo creía que la Borsa sería más moderna, con aparatos eléctricos, todo mecanizado. No me la imaginaba así. Me llevé una sor. presa cuando vi el edificio antiguo y la gente gritando sin saber por qué . Juan José Sánchez Después de la visita a la Bolsa pude darme cuenta de que era bastante diferente a lo que yo me había imaginado. Era un mercado igual que los demás, donde toda la gente compraba y vendía a gritos. Osear Contreras Fué una conexión con el mercado financiero, posiblemente nuestro futuro. Pere Vidal Si hi vas, crits sentiras. Lluís Corté Interessant. Era molt curiós veure com un munt de senyors encorbatats discutien entre ells per guanyar-se la vida. Em va agradar forca. Santiago López Una diferencia de Agentes de Cambio y Bolsa. Unos, de los encargados de las acciones, chillan; los encargados de las letras y pagarés murmuran. José Joaquín Sindreu No m'imaginava que fos així. Tothom cridant com en un mercat de peix. No sé, jo em pensava trobar-ho una mica més seriós, ja que aquí es fan gran moviments de diners i s'hi juguen moltes coses. Judit Graells PER QUÉ? De vegades hi han coses que fan que tot trontolli una mica i que et preguntis PER QUE? Aixo ens ha passat a moltes de nosaltres, mares sempre preocupades per petites tonteries deIs nostres fills, malalties normals, notes, petits maldecaps, ... cosetes que ens trenquen la vida normal de cada dia, pero ... un dia passa, que un fet molt gros ens fa adonar de que tO! aixo no és res . Ha mort la Rosa M. a , filia de la Maria Pi, en plenajoventut, recent acabada la carrera, recent acconseguida la feina tan buscada ... Va morir, donant la vida a la seva filleta. I aixo és el que, sense voter, ens fa preguntar PER QUE Déu meu? PER QUE passa aixo? No ho podem entendre, som petits, i també ens costa reconeixer aixó, que som molt petits i no podem fer hi res. Ens agradaria poder fer nostres les paraules deIs seus pares que van llegir a l'Eucaristia que es va cel.lebrar als caputxins, i que reprodu'im. Rosa Maria, vas viure estimant i vas morir donant vida. Des que te n 'has anat, els teus pares sentim Déu més a prop nostreo El teu gra de blat, mort, comenfa a llevar fruit. Grircies, filfa, perque enmig d'aquest món, pIe d'ambició i d'egoisme, has estat testimoni ~'amor, senzillesa i serenor, que es el que fa que la persona sigui persona! Maria: A tu i a la teva família el nostre més sentir condo!. També nosaltres, ara, t'estimem més. Grup de catequistes RETALLS CON GRES DE I'ESCOLA CRISTIANA DE CATALUNYA ALMEU AMIC Durant tot el dissabte dia 26 aquí a SI. Ignasi. EIs documents base de treball són a I'abast de tots els assistents. El tema: canlcter propi del centre. Formular el C.p. significa dir públicament qui som, que pretenem i com ho volem fer. Al matí ens acompanya Mons. Jaume Camprodon de la Comissió Episcopal d'Ensenyament. A la tarda va tancar l'acte el Conseller Joan Guitart. "Em felicito de tenir a Catalunya un col.lectiu d'eseoles que en front de les dificultats de la LO DE en comptes d'organitzar protestes s'han posat a treballar i a donar una resposta constructiva" . El President de la Federació d' Associacions de Pares, Josep M.a Mateu, va demanar un aplaudiment de suport al President Pujo!. L'assemblea va respondre massivament sense deixar-lo acabar i posant-se tots drets. A la premsa en general i la premsa esportiva en particular apareix sovint aquest dies un nom: el de l'Emili Sánchez Vicario, campió d'Espanya de tenis i brillant participant del darrer Roland Garros de Franca. Emilí va ser alumne del Sant Ignasi fins acabar 8e, quan va es ser becat per la Fundació Blume. La seva trajectoria esportiva ve de molt jovenet. Estant a 8e Uo era el seu Tutor) va ser seleccionat per al campionat d'Espanya. Puc donar fe de que, a més de les moltes hores d'entrenament, no va descuidar la seva tasca principal d'estudiant. De privacions, esforcos i sacrificis en saben molt ell i el seu pare el qual sempre li ha fet costal. Després de deixar Sant Ignasi li he perdut "la pista" pero me n'alegro mol! deIs seu s exits esportius i des d'aquí aprofito per felicitar-lo cordialment. Guillermo Mora INSTITUT ESCOLA AUSIAS MARCH SORTIREM PER LA TELE! El dia 12 de juny, en pIé negit d'examens finals, 80 alumnes de B. U.P. acudirem als estudis de TVE a Sant Cugat per a enregistrar un programa-concurso Ens toca el "ro'" de público El programa en qüestió és el eoncurs "Los Sabios" que s'emiteix els dissabtes a les 16 h. Fixeu-vos-hi bé el dia que sortim, procurarem "quedar ben guapos" . Esther Iglesias El mate ix dissabte dia 26 es feia al menjador de profes un dinar deIs anties alumnes de l'Institut Escola Ausias March que durant la República van utilitzar aquest edifici. La coincidencia no deixa de tenir un valor simbolic d'acolliment i convivencia. ELECCIONS A BUP y COU Han resultat elegits eom a responsables de eurs: Jose Montobbio, Esther Iglesias, Pere Fons i Jaume Baró. I com a representants al Consell de BUP-COU: Luis Pérez i Toni Parellada. Sortirem el dia 24 de Juny a les 6. Quan surten les proves d'impremta d'aquest número ens arriba la trista notícia de la mort d'en Josep M.a Nadal i Iranzo, pare deIs alumnes Maria José (COU) i Javier (2n), i sogre del professor Jon K. Akorda. A tots ells i a la família els expressem els nostre condol i companyía. BASQUET PARES De cara al curs 1984-85 volem fer un equip de basquet de pares. Tots aquells que estiguim disposats a jugar un dia a la setmana truqueu de 9 a 11 del vespre al Te!. 211 96 lO J. M. Farre S: , ~\!h ., ~".;;~ G.)JJ lvn ?€R.~lJ[ 1fA!~"toT J:,¡"xó, "'~!I, ~"'I ~oi DE.Ib e.b"fA nbllLADJ> '--- Ú eN r:; DEl . V~~ . ADIOS AL COLEGIO Q uien se despide forma parte del grupo de personas que este año finalizan sus estudios en el Colegio. Las despedidas son tristes y ésta lo es más porque en el caso de un servidor se trata de doce años de una vida. A partir de ahora las cosas ya no serán tan sencillas y encontraremos múltiples responsabilidades en nuestro camino. Actualmente nos estamos preparando para aprobar la Selectividad que es la prueba de acceso a la Universidad. Nuestro horario de clase durante el mes de junio va a ser especial ya que se trata de acabar la materia del curso y de repasar lo visto durante el mismo. El acontecimiento más próximo será la cena de Fin de Curso que aún no tiene una fecha prevista. Como acontecimiento excepcional está el viaje a Italia que realizaremos 45 alumnos acompafíados del padre Rafa Muñoz. Tanto la cena como el viaje tienen el común objetivo de dejar un recuerdo que sería bueno fuese imborrable. Muchos de nosotros no nos volveremos a ver nunca más o a lo sumo alguna vez y por casualidad. Es por ello que el recuerdo ha de ser firme y duradero. Me gustaría hacer una especial mención de aquellos que no han podido llegar al final del trayecto y que nos abandonaron en cursos anteriores. Ellos también forman parte de nuestros recuerdos y en su día gozaron de nuestra amistad y nosotros de la suya. También me es grato recordar a los profesores y tutores; sobre todo a los profesores de estos últimos años con los que habíamos llegado a una especial comunicación. Sabemos que no es fácil la tarea a la que nos comprometemos hoy; que el mundo, injusto y violento, combate cualquier lucha en favor de la libertad de todos los hombres, es enemigo de la paz y de la justicia, y olvida la dignidad de la persona humana. Pero nosotros creemos firmemente que el amor de Dios no es una utopía lejana, sino algo que vamos conquistando humildemente día a día, no por nuestras propias fuerzas, sino a través de la fuerza que nos comunica el Espíritu que habita en nosotros. Creemos en la Iglesia de Jesucristo, santa y pecadora a la vez, que formamos todos, y de cuya misión en el mundo somos corresponsales. Si aceptamos el mensaje de Jesús, no podemos rechazar a la Iglesia, pues su Espíritu nos exhorta a la comunidad. Debemos amar a una Iglesia tan imperfecta como fiel a su Señor, una Iglesia que no es un "invento social" para cumplir con nuestros "deberes cristianos" , sino que es la comunidad de los hijos de Dios, instituida por Jesucristo, dentro de la cual estamos llamados al servicio y entrega total a los demás. Finalmente, te pedimos, Señor, que seamos constantes en la oración, para estar siempre abiertos a tu Palabra, que no deja nunca de interpelamos y de animarnos. Igualmente, te expresamos nuestro deseo de que el Espíritu, que ahora vamos a recibir solemne, no se extinga nunca de nuestro vivir cotidiano, para que cada vez más el Amor de Dios triunfe sobre nuestro egoísmo. Confirmados de 3.° BUP Será dificil que el último día no se nos escape a todos una lágrima furtiva de tristeza. Matias Ripoll Promoción 83/84 ¡HACER TEATRO ES FENOMENAL! .. E NUESTRO COMPROMISO DE FE N osotros, chicos y chicas que hoy nos vamos a confirmar en la fe de Cristo Jesús, queremos comunicar a todos la alegría inmensa que sentimos dentro de nuestro corazón en este momento, en que debemos dar una respuesta valiente y responsable a la llamada de Dios. Nuestra alegría es algo más que una simple emoción pasajera: es una llama encendida por el Espíritu de Dios en cada uno de nosotros, que hace que hoy recibamos con fe y esperanza el sll:cramento que nos confirma en nuestro caminar como cristianos. Somos conscientes de que nuestra fe en el Resucitado supone la aceptación personal y comunitaria del don del Espíritu Santo, que es Amor de parte de Dios; este Espíritu que hoy recibimos es el único que nos hace capaces de amar. Con el Espíritu, lo podemos todo; sin su acción constante, que nos ayuda a superar nuestra flaqueza, es imposible que vivamos conforme al Evangelio de Jesús. Creemos en Dios, Padre nuestro, que nos quiere y nos perdona siempre, y nunca se olvida de nosotros, aún cuando a diario nos apartemos de El. Creemos en Cristo resucitado. Señor de la humanidad y de cada uno de nosotros, que con su Muerte y Resurreción nos ha abierto un camino de esperanza. l cumpleaños de Kay, adaptado a un texto de J.B. Priestley, es una obra que representamos un grupo de chicos y chicas, de los cuales cinco pertenecemos al COU del colegio: Cristina Rovira, Alex Martínez, Manuel Viniegra, Mario Puig como pianista y yo. Me gustaría destacar a nuestro gran director Pablo Zabalbeascoa y a la colaboración de algunas familias, pues sin ellos no hubiéramos llegado a nada. La obra se representó en el Centro Parroquial de Sarriá el pasado 12 de mayo. Constaba de 3 actos en desorden: primero, tercero y segundo pues era un experimento sobre el tiempo por medio de un sueño. Venía a ser la decadencia de una familia aristocrática inglesa durante el período de transcisión entre una y otra guerra mundial. Es difícil imaginar, siendo espectador, la vida que se esconde tras un telón . Sin embargo, una vez hecha la prueba, hemos podido valorar lo muchísimo que nos ha aportado el teatro. Actuar no sólo ha sido los aplausos del último día, sino un afio entero compartiendo esfuerzo, estudio, concentración, alegrías, tensiones por pequeños problema .. . En una palabra: AMISTAD . Considero muy interesante tener alguna que otra experiencia teatral durante la época escolar. Puede ser una gran ayuda para combatir la timidez, los titubeos, el miedo a hablar en público o cualquier otro problema de expresión. El tener que enfrentarse a los compañeros de teatro primero y a un público después, es una prueba que a la larga da madurez. ¡Animémonos a formar un grupo de teatro! ¡Vale la pena! Ana Baurier, COU-B e o L • L A B o R A e o s CARTA ABIERTA Queridos amigos: Agradecemos la invitación que nos ofrece el equipo de redacción de A UNA para dirigirnos a vosotros en el momento en que dejamos la presidencia de la Asociación de Padres. Las vivencias de este tiempo han sido ampliamente positivas. Hemos tenido ocasión de conocer a fondo desde la Junta Directiva, la profesionalidad de todos los sectores, Dirección, Profesorado, Administración y Personal no docente. Es claro que el ver esta entrega total, hace que quieras más al colegio y tengas una total cofianza en como cuidan el desarrollo de nuestros hijos; espiritual, humana y académicamente. Debemos resaltar la labor que realizan los padres en apoyo del colegio. Es "extraordinario ver la cantidad de gente que colabora: las madres catequistas, teatro, fiesta mayor, A UNA, diálogo de padres, deportes, actividades de cada curso ... a las que dedican muchas horas de su tiempo. La experiencia humana ha sido también maravillosa desde este clima de franca amistad que es la Junta de la Asociación, hasta cada una de las reuniones a que hemos asistido, nos ha servido para constatar la cantidad de gente buena que hay. Guardamos de este tiempo un entrañable recuerdo. En este momento de despedida, queremos animar si cabe, pues no les hace falta, a los nuevos presidentes Mati y José Comas a colaborar con la Dirección del colegio desde la postura que lo deben hacer los padres. A todos los estamentos del colegio agradecemos el apoyo y afecto que hemos recibido. Ya vosotros Padres de Familia la confianza que habéis depositado en nosotros durante estos años que os hemos representado. Con todo nuestro afecto Salvador y Beatriz Mas de Xaxás "Durant dos mesos lIargs us deixarem descansar... fíns el proper curso BON ESTIU! RETALLS DE L'ASCENSIÓ envolgut amic: B Mira, no sé que t'he de dir. Tot és tan recent que encara no ho he entes ben bé. Jesús, de qui t'he parlat en les meves cartes anteriors, sempre és sorprenent i nou. Necessites molts dies després deis aconteixements per anar pensant i aleshores comences a entendre cada vegada més les coses; i les vas descobrint amb il.lusió i amb la consciencia de que sempre n'hi ha més que encara no has entes. Ell ja va dir que ens enviaria I'Esperit i ho entendriem tot més bé. Tant de bo que arribi avia!. Bé, el que avui t'he de dir és que Jesús va pujar al cel. Tan senzill com aixo. Estava amb nosaltres i el varem veure anar cap amunt. Així com t'ho dic. Fins que va desapareixer de la nostra vista. 1 no I'hem vist més. 1 ara agafa't, abans de pujar al cel ens va dir: Ensenyeu a tothom a guardar el que us he mana!. Fins ara, era Ell qui ensenyava totes les coses. 1 nosaltres I'escoltavem i procuravem ferIi caso La gent de Palestina es barallava per estar al primer rengle, per a tocar-Ii un tros de vesti!. En certs moments d'entusiasme, el voliem fer rei. A Cafarnaum, I'ombra del seu cos es passejava damunt els malalts i quedaven guarits. Doncs, mira, aquest Jesús ha pujat al cel i no I'hem vist més i ara som nosaltres els qui hem de fer tot aixo. En nom de Jesús hem d'ensenyar a cumplir tot el que Ell ens ha manat. 1 ho hem de fer amb I'exemple de la nostra vida. Quasi res! . No val a dir paraules boniques. Es tracta de viure en mig del món tal i com ElI hi va viure. Es tracta de ser solidari de tothom, d'estimar tothom. 1 aixo ha hem de fer tu i jo, que ens agrada molt de viure bé i que ens deixin en pau i que no ens compliquin la vida. Com ho farem tot FIN DE CURSO DE CATEQUESIS U n año más, la última semana del mes de mayo ha cerrado prácticamente el curso de Catequesis de 1.°, 2.° y 3.° de EGB. Todo el equipo de catequistas hemos aportado nuestro pequeño grano de arena trabajando con ilusión en esta labor tan necesaria como es, la de la transmisión de la fe a estos niños y niñas que, aunque ahora son todavía muy pequeños, han de conformar la juventud cristiana del año 2000 ... La catequesis, a lo largo de este curso, nos ha ayudado a todas a vivir y a profundizar un poco más en nuestra fe y a la vez hemos encontrado, a través del ambiente en que trabajamos, una amistad, una unión y una colaboración entre todas que nos ha hecho sentir realmente una gran familia. Todo ello con la ayuda del P. Luís Tó a quien desde estas lineas queremos agradecer muy de veras todo su apoyo y dedicación. Es lógico pues, que al acabar el curso, reconozcamos sinceramente que las primeras beneficiadas hemos sido las pro- aixo? Sembla com si al pujar al cel ens digués: Ara ja sabeu com hem de viure, doncs, ací teniu el món a les vostres manso Per a ser fidel a tot el que va passar, t'haig de dir també dues coses més. La primera és que varem veure com uns angels que ens deien: Homes de Galilea, no us quedeu mirant amunt; aquest Jesús, que heu vist pujar, el veureu un dia tornant a vosaltres. La segona és que, quan anava pujant, ens va dir: Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món. A mi em sembla que la seguretat de que ha de tornar, fa canviar moltes coses. A mi em dóna confian~a; em manté I'alegria en el cor. En mig de les dificultats i problemes de viure, el tenir la seguretat de que tornara i tornarem a estar junts m'anima a treballar i a fer coses. L'espero. No sé qua n vindra, pero sé que vindra. El temps de separació es fara més cur!. 1 quan torni m'agradara d'explicarli tot el que he fet, com quan conviviem a Palestina. Al comen~ament et deia que necessites molts dies per a entendre-ho to!. 1 ara em passa el mateix. Jesús puja al cel pero sera amb nosaltres fins a la fi del mono Que vol dir aixo? Jo no l'he vist més, pero el sento al meu costat. No sé perque, pero tinc la certesa de que solament s'ha amagat una mica. Crec i el sento present quan partim el Pa cada diumenge. Ara mateix, quan t'estic explicant tot aixo, sembla com si danés vida a les meves paraules. No sé com explicar-ho. Pero Ell hi és per tot arreu, n'estic segur, ho pots ben creure. Com pot ser tot aixo? Un núvol molt finet mai amaga el sol. Bé, ja t'aniré dient tot el que passi des d'ara. A reveure! L1uis Tó pias catequistas que así vemos recompensado nuestro esfuerzo. Como despedida y siguiendo la "tradición", la primera semana de Junio efectuamos nuestra salida a "Can Barba": reflexión por grupos, intercambio de ideas, proyectos para el futuro, mucho Cliálogo ... acabando con la celebración de la Eucaristía y una comida en la que cristalizó todo este espíritu de amistad al que antes me refería. Después de todo esto ¿quién no se anima a ser catequista el año que viene? Os necesitamos. Nos lo agradeceréis. Paz Carrasco CONSELL DE REDA CCIÓ El Conse{{ de Redacció eslá formal pels malrimonis Giberl-Pibemal. Pérez Plane{{a. Comas-Cano. Ezcai de Val. els professors Luis Mal/zanal. Glli{{ermo Mora, Eslher Iglesias, CarIes POrlabe{{a i Ignasi Salal i els alwnnes Malias Ripo{{ rcou; I jm'ier Condomil/es (3é BUP; Rel'is/a A UN,1. Col,legi S/. Ignasi. Corrasco I I-orm ig llera, 32, Barcelona - 17. ~------------------------~ .. > o o .... z ..;;:"'