Octubre

Comentarios

Transcripción

Octubre
Full Informatiu
Octubre
addif
2 0 1 0
- Associació en Defensa del Dret de la Infància a la família - Adopció i acolliment
Pere Vergés,1, planta 11, despatx 8 08020 BARCELONA Tel. 93 313 49 59
www.addif.org [email protected]
Des de 1992 al costat de les famílies adoptives, al costat de la infància.
▶
Editorial
18
anys!
Aquest
any
celebrem
a
Addif
la majoria
d’edat,
complim
18
anys.
I
ho
hem
volgut
celebrar
amb
tots vosaltres fent
una
edició
especial del nostre
Full InformaBu.
Des de
l’esBu
de
1992
en
què
fèiem
la primera
Trobada
de
Famílies,
amb
grups
de
treball per
intercanviar
opinions,
certeses i incerteses al
voltant
de
la
paternitat
i filiació
adopBves,
hem
anat
creant
serveis i realitzant
acBvitats
i cursos per
a la
formació
i
orientació
de
les famílies
adopBves.
Primer
com
a Associació
en
Defensa
del Dret
de
la Infància
a l’Adopció
(ADDIA)
i,
a parBr
del
2000,
com
a Associació
en
Defensa del Dret
de la
Infància a
la
Família ‐Adopció
i Acolliment‐
(ADDIF).
La nostra associació
va néixer
gràcies a
l’esforç
d’un
peBt
grup
de
pares
i
professionals
que,
quan
la paternitat
i filiació
adopBves encara
es
veien
socialment
com
a
una
paternitat
i
filiació
“de segona”,
van
creure en
l’adopció
com
a
dret
dels infants
en
desemparament,
com
a procés
èBc
i transparent
i
com
a
paternitat
en
majúscules.
ha
estat
abandonat
o
que no
pot
viure,
per
la
seva pròpia seguretat,
amb
la seva família
biològica.
Infants que
són
fills biològics i
fills
adopBus,
que
conformen
la seva idenBtat
integrant
aquesta dualitat
i una història de
vida,
sovint
diZcil,
al
costat
dels
seus pares adopBus.
Dels
seus pares,
perquè,
al final,
i senzillament,
és el que som:
pares
i
fills.
Amb
tots els
ets
i
uts
que
això
comporta.
Ens
congratulem
molt
especialment
que
aquest
any
2010,
en
què
Addif
compleix
la
seva majoria
d’edat,
sigui
l’any
en
què
sorgeix
a
Barcelona “La
veu
dels adoptats”,
una delegació
de l’associació
“La
voz
de
los adoptados”.
Els nostres fills
es van
fent
grans i tot
el
que
ens diuen,
amb
la seva
pròpia
veu,
és
una escola d’aprenentatge
imprescindible pels
pares adopBus,
per
a que
la
paternitat
adopBva sigui
la paternitat
que
subjecta,
conté,
dóna els vincles que
els
fills
necessiten
per
crear
arrels
i dóna,
també,
finalment,
les ales
que
els
permeten
construir
la
seva
pròpia
vida.
Des
d’aquest
18è
aniversari
el nostre
profund
agraïment
a totes aquelles persones
que han
passat
per
ADDIA,
per
ADDIF,
aportant
el millor
d’elles en
benefici
dels
pares i dels fills adopBus.
Moltes
gràcies.
Podeu
enviar
els
vostres
comentaris
i
reflexions
a:
[email protected]
I
amb
nosaltres,
els pares,
han
anat
creixent
també els nostres
fills,
els
subjectes de
dret
d’aquesta
mesura de
protecció
que és l’adopció.
Mesura
de protecció
i dret
per
a
tot
infant
que
Full Informatiu - Octubre 2010
►► Amb motiu del nostre 18é aniversari
► Des de l’ICA
Enguany,
l’Associació en defensa del dret de la infància a la família (addif)
celebreu
el
18è
aniversari
de
la
vostra
consBtució,
que
es
va
portar
a
terme
a principis
de
l’any
1992,
per
part
d’uns
pares
o
mares
ja adoptants
o
en
tràmits d’adopció
i
per
professionals
interessats
en
temes
de
la
infància,
amb
els
objecBus
de
promoure
l’adopció,
tant
nacional
com
internacional,
facilitar
als
pares
adoptants informació
i
assessorament,
promoure
la
informació
i
formació
de
les famílies
i
afavorir
el
contacte
entre
pares
adoptants
pe
a
facilitar
la comunicació,
la
reflexió
i
l’intercanvi.
Després
de
tots
aquests
anys,
la
situació
de
l’adopció
internacional
i
nacional,
així
com
la
realitat
actual
de
la
nostra
societat
han
canviat
considerablement.
Com
bé
sabeu,
a
Catalunya
hem
estat
i
som
capdavanters
en
xifres
d’adopció
a
Europa,
de
manera
que
en
aquests
moments
al
nostre
país
ja
hi
ha
més
d’11.000
infants
que
han
pogut
arribar
a
gaudir
d’una
família per
mitjà
d’un
procés
d’adopció,
essent
ja alguns
d’aquests
infants,
adolescents.
Per
aquests
moBus,
ens
trobem
en
un
bon
moment
per
valorar
la
feina
feta,
parlar‐la,
i
reflexionar
per
cercar
nous
camins,
amb
la parBcipació
i
col∙laboració
de
tots
els
agents
implicats.
Amb
l’experiència
de
tots
aquests
anys
i
tenint
en
compte
l’evolució
que
ha
sofert
l’adopció
internacional
en
quant
a
perfils
dels
infants
a
adoptar
i
en
quant
a
l’allargament
del
temps
d’espera,
com
l’adopció
nacional,
tenint
present
el
canvi
que
suposa
la
nova
Llei
14/2010
dels
Drets
i
les
Oportunitats
de
la
Infància
i
l’Adolescència,
quant
a
la figura
de
l’acolliment
preadopBu
administraBu
i
quant
als
terminis
d’impugnació
per
part
dels
pares
biològics.
Des
de
l’InsBtut
Català
de
l’Acolliment
i
de
l’Adopció
creiem
que
ara,
més que
mai,
cal
vetllar
per
una bona
formació
i
un
bon
acompanyament
de
les
famílies en
tot
el
procés
de
l’adopció.,
tant
en
el
període
de
valoració
per
a
la
idoneïtat,
en
el
temps
d’espera,
i
com
no,
en
el
període
posterior
a
l’adopció.
És
per
aquest
moBu
que,
des
de
l’any
2005,
l’ICA
va
posar
en
funcionament
el
servei
d’atenció
postadopBva,
com
un
servei
públic
i
gratuït
d’assessorament
i
orientació
psicològica
i
educaBva
per
a
totes
aquelles
famílies
adopBves
o
persones
adoptades
que
ho
requereixen.
També,
com
a
fruit
de
l’experiència
d’aquests
anys,
hem
vist
la
necessitat
de
reflexionar
sobre
quines
noves
eines
i
quins
nous espais
d’ajuts hem
d’oferir,
com
a
professionals,
a les
famílies
adopBves,
amb
la
finalitat
d’avançar
per
poder
donar
resposta
a
les
noves
necessitats
que
sorgeixin.
En
base
a
aquesta
trajectòria
i
amb
l’objecBu
centrat
en
donar
la
màxima
atenció
i
benestar
a
la
infància
del
nostre
país,
hem
treballat
en
un
programa
d’atenció
a
les
famílies,
del
qual
forma
part
el
servei
d’atenció
postadopBva,
així
com
els
espais de
formació
i
reflexió
per
a
professionals
que
creiem
necessaris
per
adoptar
els recursos
existents
a
les
necessitats
actuals
d’infants
i
famílies.
En
aquesta
mateixa
línia
que
té
com
a
eix
fonamental
la
prevenció
i
la
formació
tant
en
els
àmbits
professionals,
com
dels
infants
i
les
seves
famílies,
per
a la
millora
de
les
diferents fases
del
procés
adopBu,
crec
que
és
fonamental
l’aportació
que
es
fa
des
de
les
associacions
de
famílies
i
concretament,
la
funció
que
desenvolupeu
des
de
la
vostra
Associació.
L’Administració
del
Govern
de
la Generalitat
de
Catalunya,
mitjançant
el
nostre
InsBtut
Català
de
l’Adopció,
porta
a
terme
totes
les
competències
i
les
funcions
que
té
encomanades
i,
conhnuament,
adequa
la
seva
tasca a
les
necessitats
que
detectem
a
la
realitat
que
ens
envolta.
Amb
tot,
crec
que
és
primordial
el
paper
que
desenvolupeu
des
del
teixit
associaBu
que,
des
de
sempre,
ha
estat
tan
important
a
Catalunya,
com
a
peça
de
l’engranatge
sense
la
qual
es
faria
diZcil
d’avançar
conjuntament
en
el
procés
adopBu
Full Informatiu - Octubre 2010
ADDIF
sempre
ha
portat
a
terme
una
valuosa
tasca
de
sensibilització
al
conjunt
de
la
societat
sobre
la
figura
de
l’adopció,
mitjançant
les
acBvitats
que
heu
organitzat,
informant,
assessorant
i
facilitant
formació
als
sol∙licitants
i
assessorant
en
relació
amb
el
complex
procés
de
l’adopció,
des
de
la
seva
fase
més
inicial
fins
a
la
postadopció.
Amb
moBu
de
la celebració
del
vostre
18è
aniversari,
vull
aprofitar
aquesta
oportunitat
per
felicitar‐vos i
agrair‐
vos,
molt
sincerament,
l’excel∙lent
tasca que
porteu
i
heu
portat
a
terme
al
llarg
d’aquests
anys.
Perquè
la
complexitat
que
comporta
el
procés adopBu
necessita
tot
l’ajut
que
puguem
oferir
des
dels
diferents
àmbits,
amb
la finalitat
que
el
principi
primordial
que
ens mou
a
tots
nosaltres,
que
és
l’interès
superior
del
nen,
s’assoleixi
plenament.
Sílvia Casellas i Serra
Directora
de
l’InsBtut
Català
de
l’Adopció
Octubre
2010
Gemma Cánovas Sau
Psicòloga
Clínica
Gemma
Cánovas
col∙labora
amb
Addif
des
de
l'any
2000,
oferint
cursos
i
conferències
sobre
aspectes
propis
de
la
paternitat
i
filiació
adopBves.
Com
a
psicòloga
clínica,
ofereix
també
atenció
i
orientació
psicològica
a
les
famílies
adopBves.
Podeu
concertar
entrevistes
amb
ella
a
través
de
la
nostra
associació
(93
313
49
59).
Recordem
que
els
socis
d'Addif
poden
realitzar
una
primera
visita,
de
caràcter
orientaBu,
gratuïta
i
a
càrrec
de
l'associació.
"La
consulta
[email protected]
és
important
ja
que
l'escolta i
orientació
de
la
professional
davant
de
la
situació
que
preocupa,
afavoreix
la
resolució
de
certs
conflictes
actuals
i
pot
evitar
l'aparició
dels
que
puguin
surgir
en
el
futur.
Això
és
vàlid
tant
pels
adults
que
viuen
moments
de
crisi
i
són
conscients
del
seu
malestar,
com
pels
infants
que
estan
en
procés
de
construïr
la
seva
idenBtat."
www.gemmacanovassau.com
Full Informatiu - Octubre 2010
► LES ADOPCIONS INTERNACIONALS
Celebrar
el
divuitè
aniversari
d’ADDIF
és
celebrar,
també
,
l’èxit
de
moltes
adopcions
fetes
a
l’estranger;
celebrar
la
consolidació
de
moltes
famílies
amb
fills
provinents
d’altres
móns,
d’altres
cultures,
d’altres ètnies.
Tot
i
que
la
nostra
Associació
no
fa
disBncions
en
la
procedència
dels
nens
adoptats,
sí
que
és
cert
que
la gran
majoria
d’associats
hem
portat
a
terme
el
nostre
projecte
a l’estranger;
cal
recordar
que,
durant
força
anys,
l’adopció
nacional
estava pràcBcament
col.lapsada
degut
als
pocs
nens,
llavors,
en
disposició
de
ser
adoptats
a
casa
nostra.
Així,
amb
l’empenta
i
la perseverància
de
les
primeres
famílies,
les
administracions
van
anar
obrint
camins
a
molts
països
i
van
anar
afilant
la legislació
i,
per
tant,
els
procediments,
d’acord
amb
el
Conveni
de
l’Haia,
per
tal
que
l’adopció
internacional
fos
una
mesura
de
protecció
per
a
la
infància
en
desemparament,
garanBsta
i
transparent.
Durant
aquests
anys,
les adopcions
internacionals
han
passat
de
ser
quelcom
minoritari
a ser
un
fet
socialment
ben
normal,
i
ben
valorat
i
respectat.
És
un
moBu
d’orgull
per
a la
nostra
societat,
una
societat
d’acollida i
acollidora.
Tot
i
així,
no
podem
amagar
que,
darrerament,
hi
ha el
temor
que,
tot
plegat,
hagi
estat
un
parèntesi
en
la història
de
les
adopcions
al
nostre
país.
El
cert
és
que,
any
rere
any,
van
baixant,
arreu
del
món,
als
països
d’acollida,
les
xifres
de
les
adopcions
internacionals
realitzades.
Els
països
d’orígen
conBnuen,
si
fa
no
fa,
sent
els
mateixos,
però
els
processos
tendeixen
a
alenBr‐se
i,
a
cops,
a
aturar‐se.
Voldríem
pensar
que,
en
el
món,
hi
ha
menys
nens
en
situació
d’abandonament;
també,
ens
agradaria
que
els
països
d’orígen
es
poguessin
fer
càrrec
de
la protecció
de
la
seva infància;
però,
ens
temem
que
molts
altres
factors,
que
no
són
moBu
d’alegria
(interessos
políBcs,
o
disfuncions
burocràBques,
o
existència
de
mala praxi
èBca...)
interfereixen
en
el
bon
funcionament
dels
processos.
Des
d’ADDIF,
no
defallirem
en
el
seguiment
a
casa
nostra
de
tot
el
procés
d’adopcions en
general,
així
com
d’aquells
casos
parBculars
que
reclamin
de
la
nostra
col.laboració,
en
cas
que
la
poguéssim
exercir
d’alguna
manera.
Un
dels
nostres
compromisos
és
el
de
seguir
informant,
a
través dels
nostres
butlleBns,
de
les
sessions
que
organitzem
periòdicament
i
de
l’atenció
personalitzada
que
també
oferim,
sobre
l’estat
de
la
qüesBó,
una
qüesBó
que
és,
en
una
bona
part,
una
de
les
nostres
raons
de
ser,
de
conBnuar
associats:
La
defensa
arreu
del
món
del
dret
de
la
infància
a
tenir
una
família.
Dolors Cruells
Mare
adopBva
i
membre
de
la
Junta
d’Addif
Full Informatiu - Octubre 2010
►► Parlen els fills...
Reproduïm
aquí
algunes
reflexions
tretes de
textos
o
xerrades
d’alguns
dels
fills
adopBus
que
han
col∙laborat,
o
formen
part,
de
la
nostra
associació.
Les
hem
volgut
destacar
perquè
creiem
que
són
de
gran
interès.
És
la veu
dels
fills
adopBus
la
que
ens
ha
d’orientar
en
el
camí,
no
sempre
senzill,
de
la
paternitat
i
filiació
adopBves.
► Somos adoptados
Por
David
Azcona,
hijo
adopBvo.
Arhculo
extraído
de
www.soyadoptado.es
”No
sólo
fuimos
adoptados,
si
no
que
"Somos
adoptados",
el
abandono
y
la
adopción
son
nuestros
compañeros
de
viaje,
debemos
conocerlos
y
ser
capaces
de
expresar
lo
que
senBmos.
Hace
sólo
una
generación,
ser
adoptado
no
parecía
diferente
en
absoluto
a
haber
nacido
dentro
de
la familia
que
te
criaba.
La
sociedad
pensaba
que
los
padres
escogían
y
recibían
un
bebé
perfecto,
a
la edad
de
dos
o
tres
años
le
decían
que
era
adoptado
y
luego
todos
seguían
viviendo
una
vida
feliz.
La
adopción
se
planteaba con
cuidado
y
en
el
momento
oportuno
del
desarrollo
del
niño,
y
luego
no
era
necesario
volver
a
tocarlo.
Ahora
sabemos
que
esto
era
una equivocación.
Sabemos
que
ser
adoptado
puede
influir
en
la relación
de
una
persona
con
sus
padres
adopBvos,
con
su
naciente
senBdo
de
sí
mismo
y
con
las relaciones
que
forje
a
lo
largo
de
su
vida.
Ahora
sabemos
que
la
cuesBón
de
ser
adoptado
volverá
a
surgir,
de
forma
consciente
o
inconsciente
en
diversos
momentos
del
crecimiento
y
de
desarrollo
del
adoptado.
También
sabemos
que
es
muy
importante
tener
en
cuenta
no
sólo
la
vida
anterior
del
adoptado,
si
no
también
el
contexto
social
en
el
que
crezca.
La adopción
es
una
medida excepcional
de
protección
a
la
infancia.
La
adopción
es
otorgar
al
menor
su
derecho
a
tener
una
familia.
No
existe
el
derecho
a adoptar.
Todavía muchos
adoptados
cuentan
su
historia
desde
el
punto
de
vista
de
sus
padres,
no
en
primera
persona.
Nos
cuentan
el
deseo
de
sus
padres
de
formar
una
familia,
pero
no
nos cuentan
cómo
llegaron
a ser
niños
adoptables.
Muchas
veces
nos
olvidamos
que
los
protagonistas
son
los
niños
y
no
los
padres.
No
debemos
separar
adopción
y
abandono.
Todos
los niños adoptados
son
niños
que
han
sido
abandonados.
Con
frecuencia
nos
encontramos
adolescentes
adoptados
que
nunca
han
escuchado
de
sus
padres
la
palabra
abandono.
Esto
no
quiere
decir,
ni
mucho
menos,
que
no
se
sientan
abandonados,
sino
que
sienten
una
rabia
y
un
dolor
al
que
no
pueden
poner
nombre.
Porque
el
abandono
que
sufren
los
niños
adoptados
es
una cuesBón
imposible
de
negar.
Sin
embargo
nuestra
cultura de
la
adopción,
esconde
y
reprime
con
historias
edulcoradas
este
abandono,
condenando
a
muchos niños
y
niñas a
la
imposibilidad
de
elaborar
y
reconducir
adecuadamente
el
sinZn
de
emociones
de
inseguridades,
temores,
incerBdumbres,
vacíos,
sufrimientos
y
secuelas
que
la
conciencia
de
la
condición
adopBva
y
el
mayor
o
menor
impacto
del
abandonado
vivido
genera en
sus
personas,
en
su
convivencia
familiar,
en
sus
procesos educaBvos
y
en
su
vida
social.
Al
igual
que
es
nuestro
deber
como
sociedad
hacer
que
se
cumplan
los
derechos del
niño,
también
es
nuestro
deber
que
este
niño
cuando
sea
adulto
tenga
las
herramientas
suficientes
para
comprender
y
enfrentar
su
situación
y
sus
senBmientos.”
► Adopció i diferència racial: “Jo em sento d’aquí però ells em veuen d’allà” Conferència
de
Cari
Mc
Cay
a
Addif,
el
14
de
novembre
de
2009
Aquestes
van
ser
algunes
de
les
reflexions
de
Cari
Mc
Cay,
treballadora social,
filla
adopBva
d’origen
guineà
i
membre
de
la
Junta
d’Addif,
a
unes
de
les
xerrades
del
curs
passat.
Una
autènBca
lliçó
de
vida
pels
assistents.
Full Informatiu - Octubre 2010
“Jo
em
sento
d’aquí,
he
crescut
a
la
cultura
catalana,
espanyola.
Em
veig
i
em
sento
així,
és
quelcom
natural.
Però
altra
gent,
des
de
fora,
no
ho
veu
així.
Per
a
mi
l’important
és
que
jo
sé
qui
sóc,
i
la
meva
família
també.
El
que
pensin,
o
la
idea
que
es
facin
de
mi
els
demés
m’és
igual.
“La
història
de
vida
de
tot
fill
adopBu
no
és
fàcil.
És
bàsic
saber
d’on
vens,
per
què
ets
diferent.
Acceptar
que
ets
d’aquí
perquè
et
sents
d’aquí,
però
que
un
tant
per
cent
de
la
teva
idenBtat
prové
també
del
teu
origen.
Aquesta
acceptació
requereix
temps
i
ajuda
de
la família.
És quan
ets
gran
que
acceptes
aquesta
coctelera
de
vida
i
cultura
que
és
la
teva
idenBtat”.
“Quan
tu
tens
clara
la
teva
idenBtat
no
et
fa
mal
com
et
veuen
els
que
no
et
coneixen.
D’adolescent
t’emprenyes,
et
rebotes,
renegues
de
la
teva
diferència,
et
qüesBones
a
tu
mateixa
“.
Respecte
al
que
podem
fer
els
pares
per
ajudar
als
nostres
fills
assenyalà:
“Estant
en
aquesta
conferència
ja
els
esteu
ajudant,
perquè
els
esteu
acompanyant.
Procureu
transmetre
al
vostre
fill
que
la diferència
és
un
fet
posiBu,
una
riquesa,
que
n’esteu
orgullosos
de
la
seva
diferència
i
feu‐la
evident
amb
contes
on
apareguin
nens de
diferents
races,
etc.
També
és
important
que
se
n’adoni
que
si
la
seva
diferència
li
causa
angoixa
és
per
l’entorn
extern
que
la veu
com
quelcom
negaBu,
però
que
això
no
és
ni
un
problema
personal
seu,
ni
de
la
seva
família ni
de
les
persones
que
l’esBmen.
I
no
per
tots
els
nens
suposa
un
problema
la
seva
diferència racial,
depèn
de
les
seves
experiències”.
Va
assenyalar
l’adolescència
com
un
moment
clau
perquè
comences a anar
sol
pel
món
(sense
els
pares
al
costat
la
gent
et
mira
d’una
altra
manera
per
la
teva
diferència
racial).
Quan
aquesta
diferència
és
molt
excepcional,
quan
ets
l’únic
jove
negre
a l’entorn,
pots
tenir
la
sensació
que
el
món
et
vol
canviar
i
corres
el
perill
de
voler
adaptar‐te
constantment
per
ser
acceptat,
i
deixes
de
ser
tu
mateix,
no
vols
senBr‐te
o
semblar
diferent.
“Arriba
un
moment,
en
la
vida
de
tot
fill
adopBu
de
diferent
raça,
en
que
et
planteges
qui
vols
ser,
qui
ets,
i
llavors
ja
no
t’importa
com
et
veuen
o
el
que
pensen
els
altres.
És
quan
resolts
això
que
pots
conBnuar
la
teva
vida
►”Parlar de l’adopció em resulta terapè[email protected]”
A
la
Trobada
de
Famílies
anual
d’enguany
(el
30
de
maig
a
Can
Bosc,
Sant
Iscle
de
Villalta)
vam
tenir
el
privilegi
de
poder
comptar,
al
decurs
de
la
sobretaula,
amb
el
tesBmoni
de Iolanda Serrano,
filla
adopBva i
coordinadora
de
La Veu
dels
Adoptats
a
Catalunya.
Fem
a
conBnuació
un
breu
resum
de
les
seves
reflexions.
“És
normal
que
alguns
infants
no
vulguin
parlar
de
l’adopció
als
15
anys.
Jo
fa
menys
d’un
any
que
puc
parlar
amb
normalitat
i
esBc
a la
trentena.
He
descobert
que
el
fet
de
parlar
de
tot
el
que
senBa
i
sento
m’ajuda
a
cicatritzar
ferides.
Em
resulta terapèuBc.
D’adolescent
jo
senBa
vergonya de
ser
filla
adopBva,
els
meus
pares
intentaven
parlar
de
l’adopció
amb
normalitat
però
era
jo
qui
posava
barreres
per
no
parlar‐ne.
No
forceu
els
vostres
fills
a
parlar
si
no
volen,
només
generareu
refús
i
distanciament”
“Pel
fet
de
ser
filla
adopBva em
senBa
“de
segona”,
més d’un
cop
havia
senBt
allò
de
“quina
sort
vas
tenir!”
i
això
feria
la
meva
autoesBma,
em
feia
senBr
com
que
ho
devia
tot,
per
això
senBa
vergonya.
Cal
anar
molt
en
compte
amb
l’entorn.
També
evitava
parlar
del
tema perquè
creia que
podia
ferir
a
la
meva
mare
pel
fet
que
ella
no
havia
pogut
tenir
fills
biològics
i
això
podia
ser
per
ella
dolorós.”
“Ser
fill
adopBu
no
vol
dir
que
hagis
de
tenir
traumes
forçosament.
Jo
he
viscut
malament
alguns
aspectes de
l’adopció
i
això
m’ha
comportat
dolor
i
problemes
en
les
meves relacions
personals.
Però
conec
altres
fills
adopBus que
no
tenen
el
més
mínim
trauma,
cap
problema
per
la
seva
condició
d’adoptats.
A
mi
m’ha
ajudat
molt
el
fet
de
parlar
amb
altres
fills
adopBus
com
jo
i
l’ajuda
directa
d’un
professional”.
Full Informatiu - Octubre 2010
“Crec
que
la
formació
del
pares
en
els
aspectes
específics
de
l’adopció
és
bàsica,
imprescindible,
per
tal
de
tenir
eines
per
a
poder
gesBonar
els
conflictes
que
poden
sorgir
amb
els
fills”.
“El
més
important
és
que
sapigueu
transmetre
seguretat
com
a
pares
als
vostres fills.
I
que
penseu
en
què
és
el
que
necessita
el
vostre
fill”.
►► JORNADAS SOBRE INTEGRACIÓN Y ADOPCIÓN INTERNACIONAL
Los
pasados
7
y
8
de
Mayo
se
celebraron
en
Barcelona
las
Jornadas
La
integración
de
la
adopción
internacional,
organizadas por
la
Asociación
AFIN
con
el
apoyo
del
Ministerio
de
Ciencia
e
Innovación
y
la Universidad
Autónoma
de
Barcelona
A
conBnuación
ofrecemos
extractos
de
algunas
de
las
conferencias
y
estudios
presentados
a
lo
largo
de
las
jornadas
y
publicados
en
el
bolehn
de
AFIN
nº
15,
mayo
2010.
Los
resúmenes
íntegros
pueden
consultarse
en
el
propio
bolehn
(descarga
en
h{p://www.afin.org.es/)
►
La integración familiar y social de los menores a d o p ta d o s i nte r n a c i o n a l m e nte : s e g u i m i e nto postadop<vo en la Comunidad de Madrid Ana Berástegui Pedro‐Viejo (UPCom‐AFIN)
El
objeBvo
principal
de
este
estudio
fue
elaborar
un
protocolo
que
permita
recoger
información
regular
y
precisa
de
la
evolución
de
los
menores
adoptados,
a
través de
las
entrevistas
de
seguimiento
postadopBvo
obligado
por
los
países
de
origen
de
los
menores.
Los
principales
resultados
de
estos
datos
nos
informan
de
que
–
La
mayoría
de
los
niños
está
bien,
se
encuentran
contentos
y
a
gusto
a
juicio
de
los
técnicos
de
seguimiento,
–
La
mayoría
reconoce
a
sus
padres
y
Bene
relaciones afectuosas
y
normales
con
ellos
y
otros
miembros
de
la
familia
–
La
inmensa
mayoría
de
las
familias
se
muestran
contentas
y
saBsfechas
con
la
vida
después
de
la
adopción.
–
En
un
40%
los
resultados
y
aprendizajes
escolares
no
son
del
todo
buenos
y
en
un
25%
la
adaptación
escolar
tampoco,
aunque
están
bien
con
profesores
y
compañeros
–
Las
familias
aún
encuentran
muchas
dificultades
para
abordar
la
comunicación
sobre
los
orígenes
y
las
diferencias
y
se
encuentran
lagunas
en
la
comunicación,
especialmente
de
los aspectos
más
dolorosos.
Hablar
con
los
hijos
de
la
madre
biológica
sigue
siendo,
para
muchos
padres
adopBvos,
un
tabú.
► El derecho a la búsqueda de orígenes de las personas adoptadas Blanca Gómez Bengoechea (UPCom‐AFIN)
En
relación
con
la
invesBgación
realizada
en
este
Bempo
sobre
el
derecho
a
la
búsqueda
de
orígenes
de
las
personas
adoptadas
pueden
destacarse
las
siguientes
conclusiones:
1.‐
Es
necesario
eliminar
las
incoherencias
que
quedan
en
nuestro
ordenamiento
jurídico
después
de
introducirse
en
la
legislación
el
reconocimiento
expreso
de
este
derecho.
En
concreto,
es
preciso
armonizar
lo
dispuesto
en
la
legislación
registral,
que
por
una
parte
establece
la
anotación
marginal
de
la
adopción
fundamentada
en
la
necesidad
de
asegurar
el
conocimiento
del
propio
pasado,
y
por
otro
lado
permite
la
susBtución
de
los
datos
de
la
familia
de
origen
y
del
lugar
de
nacimiento.
2.‐
Resulta
obligado
plantear
la necesidad
de
que
los
expedientes
de
los
menores adoptados
sean
lo
más
completos
posibles,
y
que
se
indague
cuanto
se
pueda
en
las
circunstancias
previas
a
la
adopción.
3.‐
En
los
casos
en
los
que
el
acceso
a
la
información
concreta
y
personalizada
resulte
diZcil
o
incluso
imposible,
es
preciso
orientar
la búsqueda
de
los
adoptados
internacionalmente
dirigiéndola
hacia
los
datos
sobre
sus orígenes
de
los que
se
puede
disponer
por
el
momento:
país
de
origen,
paisajes,
costumbres,
cultura,
condiciones
sociales
y
de
vida
en
ese
país
en
el
momento
en
el
que
fueron
adoptados
o
abandonados,
orfanatos
en
los
que
vivieron,
e
Full Informatiu - Octubre 2010
incluso
personas
que
les
cuidaron...
De
manera
que
puedan
hacerse
una idea
lo
más
completa
posible,
no
de
su
familia
en
concreto,
pero
sí
de
las
condiciones
en
las
que
probablemente
vivieran
ellos
y
en
las
que
se
desarrolló
su
vida
antes
de
la
adopción.
4.‐
En
lo
que
respecta
a
la
legislación
española,
la
Ley
de
adopción
internacional
menciona que
el
derecho
a
acceder
a
la
información
sobre
el
propio
origen
“se
hará
efecBvo
con
el
asesoramiento,
la
ayuda
y
mediación
de
los
servicios
especializados
de
la
EnBdad
Pública
de
Protección
de
Menores
u
organizaciones
autorizadas
para
tal
fin”.
Queda aún
pendiente
en
la
mayoría
de
los
casos,
la
definición
del
procedimiento
de
búsqueda
o
facilitación
de
la
información.
5.‐
El
que
podamos
intentar
facilitar
el
ejercicio
del
derecho
a
conocer
el
propio
origen
de
esta
manera
no
debe
hacernos olvidar
que,
por
un
lado,
es
necesario
presionar
a
los
países
de
origen
para que
reconozcan
en
sus
leyes
este
derecho
y
tomen
las
medidas necesarias
para
hacerlo
efecBvo;
y,
por
otra
parte,
es
preciso
promover
la
existencia
de
convenios internacionales
que
recojan
compromisos
firmes en
este
senBdo,
tanto
por
parte
de
los
países
de
origen
de
los
menores
como
de
los
países
de
desBno.
► Habilidades adapta<vas en menores adoptados
Natàlia Barcons Castel (UAB‐AFIN)
En
el
marco
del
proyecto
MEC
R+D
SEJ
2006‐2009
15286
“Adopción
internacional:
la
integración
familiar
y
social
de
los menores
adoptados
internacionalmente.
PerspecBvas interdisciplinarias
y
comparaBvas”,
se
ha
llevado
a
cabo
una
invesBgación
con
193
menores
adoptados
y
sus
respecBvas
familias
con
el
objeBvo
de
evaluar
las
habilidades
adaptaBvas
y
sociales
desarrolladas
por
estos
menores.
Como
conclusiones
podemos
decir
que
el
país
de
origen
parece
estar
relacionado
con
las
habilidades
adaptaBvas
y
sociales del
menor,
siendo
los menores
de
Europa del
Este
los
que
muestran
una
mayor
problemáBca
en
el
desarrollo
de
estas habilidades,
y
por
otro
lado,
que
el
apego
seguro
aparece
como
variable
significaBva en
el
posterior
desarrollo
de
las
habilidades
adaptaBvas.
Confirmamos
la
importancia de
que
una relación
cálida,
nutriBva
y
de
apoyo,
aunque
no
necesariamente
presente
en
todo
momento
(Greenspan,
1997),
protege
o
miBga
los efectos
nocivos
de
vivir
en
un
medio
adverso,
y
esta
relación
se
convierte
en
uno
de
los
factores
a proteger
y
desarrollar
por
su
importancia en
el
desarrollo
de
la
resiliencia
de
los
menores
procedentes
de
adopción
internacional.
Es
importante
resaltar
que
el
establecimiento
de
los
lazos
afecBvos
con
la
familia
adopBva
no
es
sencillo
y
que
la
ayuda y
el
acompañamiento
por
profesionales
especializados
en
el
proceso
de
vinculación
del
menor
a la familia
es
fundamental.
Los
menores
Benen
un
pasado
y
a
menudo
rechazan
aceptar
“su
vida”
antes
de
la
adopción
y
los
padres
adopBvos no
saben
cómo
integrar
a
la
familia
biológica en
el
proceso
de
adopción.
Todo
esto
conlleva
que
también
aparezcan
dificultades
a
corto
y
largo
plazo
en
el
proceso
adopBvo,
tanto
para
los
padres
adopBvos
como
para
el
menor
adoptado.
Proteger
la
formación
de
unos
lazos
afecBvos
que
proporcionen
seguridad
y
autonomía
en
el
menor
adoptado,
se
convierte
en
prioritario
en
toda
adopción.
Full Informatiu - Octubre 2010
Full Informatiu - Octubre 2010
▶► RECURSOS
►LLIBRES SOBRE ADOPCIÓ I DIVERSITAT
PER A INFANTS:
‐ ¡Qué suerte hemos tenido con Paule!. Kirsten Boie. Alfaguara
Narración
literaria
sobre
una
adopción
interracial
(Adultos
y
niños
a
parBr
de
10
años)
‐ La historia de Ernesto. Mercè Company. Ediciones SM. Madrid, 1995.
Una
manera sencilla
de
explicar
a
los
más
pequeños
lo
que
es
una
adopción.
Un
texto
de
gran
sensibilidad.
(Adultos
y
niños
a
parBr
de
5
años).
En
ctalán
y
castellano.
‐ Cada uno es especial. Emma Damon. Beascoa Internacional, 1995.
Un
libro
que
nos
habla
de
la
gran
riqueza
de
la diversidad,
de
las
diferencias
entre
unas
personas
y
otras.
Lleno
de
pestañas
para
levantar
y
mirar,
es
especialmente
atracBvo
para
los
más
pequeños
de
la
casa.
(Adultos
y
niños
a
parBr
de
3
años)
(En
catalán
y
en
castellano)
‐ La familia, del més pe<t al més gran. Núria Roca. Ed. Molino, 2000.
Un
llibre
ideal
per
a
treballar
la
diversitat
familiar
a
l’escola
(Adults
i
nens)
‐ Salta miralta. Helen Oxembury
Colección
de
cuentos
de
tapas
duras
en
cuyas
ilustraciones
aparecen
niños
y
papás
de
“todos
los
colores”
(Adultos
y
niños
a
parBr
de
1
año)
‐ És al.lucinant! Robie H. Harris. Edicions Serres, 1999.
Un
llibre
que
parla
als
nens
de
la reproducció,
la
sexualitat
i
els
diferents
models
de
famílies
(Adults
i
nens
a
parBr
de
8
anys)
‐ Nina es adoptada. Dominique de Saint Mars. La Galera, 1998
Un
excelente
libro,
que
combina
cómic
y
texto,
que
explica
la
adopción
con
humor,
ironía
y
teniendo
muy
en
cuenta
los
senBmientos.
(Adultos
y
niños
a
parBr
de
8
años)
(En
catalán
y
castellano)
‐Somos diferentes, pero somos iguales: la adopción internacional explicada a los niños. María Mateo; ilustraciones, Montse Baqués Edita CIES, 1997
(Adult0s
i
niños
a
parBr
de
8
años)
Un
acercamiento
a
la
realidad
de
la
adopción
(progenitores,
familia
adopBva,
etc.)
y
a
la
riqueza
de
la
diversidad.
‐ Soy adoptada, ¿y qué? Xosé A. Neira Cruz. Ed. La Galera
Una
historia
sencilla
que
ayuda a integrar
y
normalizar
la
doble
pertenencia
de
todo
hijo
adopBvo,
a
la
familia
biológica
y
a
la
familia
adopBva.
(A
parBr
de
8
años)
(En
gallego,
castellano
y
catalán).
‐ Está bien ser diferente. Todd Parr. RBA Libros, 2006
Ilustraciones
y
textos
breves
y
diverBdos
para
aprender
a
aceptar
tus diferencias
y
las
de
los
demás.
A
parBr
de
5
años.
PER A ADULTS:
‐Carta al meu fill adoptat. Pilar Rahola. Editorial Columna, 2000
L’autora
ens
parla,
amb
profunditat,
sinceritat
i
gran
qualitat
literària,
de
tots
els
pensaments,
dubtes,
temors
i
emocions
que
comporta
l’adopció
d’un
fill.
(En
català
i
castellà)
‐ La filla del Ganges. Asha Miró. Editorial La Magrana, 2003
Un
recorregut
per
la
pròpia
experiència
com
a
filla
adopBva
de
l’autora,
des
que
es
troba
amb
els
seus
pares,
fins
que
decideix
afrontar
com
a adulta
la
seva
història
i
els
seus
orígens.
(En
català
i
en
castellà)
Full Informatiu - Octubre 2010
‐
Les dues cares de la lluna. Asha Miró. Editorial La Magrana
‐La aventura de conver<rse en familia. Beatriz San Román. Blur Ediciones
Guía
de
adopción
para
padres
sobre
los
aspectos
propios
de
la
paternidad
y
filiación
adopBvas.
‐ Adopción y Escuela. Beatriz San Román. Editorial Beybe diseño
Guía
para
las
familias
y
los
educadores
sobre
el
hijo
adopBvo
y
el
entorno
escolar.
‐Tú, nuestro sueño. Crónica de una adopción internacional. Puri Biniés Ilustraciones de Mabel Piérola. Edita ADDIF. Barcelona, 1995 Edición Digital, 2004
Un
libro
digital
(para
PC)
que
combina
la
música con
una
sucesión
de
ilustraciones
y
textos
breves
que
nos
acercan
a la intensidad
de
senBmientos y
pensamientos
que
suscita
la
maternidad
y
paternidad
adopBvas.
(Disponible
en
ADDIF)
‐ Històries d’una adopció. Dolors Cruells
Des
d’un
accent
inBmista,
reflexiu
i
que
qüesBona
molts
estereoBps,
molts
clixés,
aquest
llibre
ens
porta
pels
clars
i
obscurs,
per
les contradiccions,
per
les
evidències
i
els
grans
dubtes
de
tota
paternitat
adopBva,
sense
oblidar
el
paper
que
hi
juga
en
aquest
model
de
família,
els
professionals
que
seleccionen
a
les
famílies
idònies,
la societat,
els
companys
d’escola
del
teu
fill...
(Disponible
a
ADDIF)
‐ Adoptar hoy. Eva [email protected] y otros. Paidós
Un
riguròs
i
complert
estudi
sobre
la
paternitat
i
la
filiació
adopBves des
de
la
psicologia
clínica.
‐ Su hijo adoptado. Stephanie E. Siegel. Ed. Paidós
Una
interesante
y
divulgaBva
guía
sobre
los
disBntos
aspectos
a
tener
en
cuenta
en
la
adopción.
‐ Cómo educar al niño adoptado. Lois Ruskai Melina. Ed. Medici
En
estos
dos
libros,
se
desarrollan,
uBlizando
un
lenguaje
divulgaBvo
y
dirigido
a los padres,
los
aspectos
fundamentales
propios
de
la
paternidad
y
filiación
adopBva.
‐ Retrato en blanco y negro. Angelo B. Pereira. Ed. Síntesis
Relato,
repleto
de
sensibilidad
y
reflexión,
de
la
adopción
de
un
niño
por
parte
de
un
hombre
soltero
y
gay.
Niño
que
finalmente
manifiesta
necesidades
especiales.
‐ Models de familia‐ Què és el que compte de debò? Susan Golombock. Ed. Graó
Un
recorregut
per
la
relació
entre
pares
i
fills
en
diferents
models
familiars.
‐ Guía Adoptar, Integrar y Educar , Comunidad de Madrid, 2007
Una
guía
divulgaBva
que
nos
acerca
a
los
temas
claves
de
la
paternidad
y
filiación
adopBvas.
‐ L’altra cara de l’adopció. Carme Vilaginés. Llibres vermells. 2007
Un
llibre
que
parla
de
les
dificultats
que
poden
sorgir
a
les
famílies
adopBves
i
que
porten
al
que
anomenem
“adopcions
fallides”.
‐ Adopción y vínculo. V. Mirabent, E.Ricart et alt. . Fundació Vidal i Barraquer y Paidós
Un
análisis
profesional
y
riguroso
que
parte
del
trabajo
directo
con
las
familias.
‐ Piel color miel. Jung Ed. Rossell 2008
La
historia
de
vida
de
un
hijo
adopBvo,
escrita
e
ilustrada
por
él
mismo.
Un
libro
repleto
de
reflexiones
interesantes
y
de
una
gran
sensibilidad.
Imprescindible
para
padres
e
hijos
adopBvos
(a
parBr
de
la
adolescencia).
Full Informatiu - Octubre 2010
‐El niño adoptado. Comprender la herida primaria. Nancy Newton Verrier. Editorial Albesa 2010
Este
libro
nos
acerca
a
la
paternidad
y
filiación
adopBvas
abordando
con
valenha
y
profundidad
todos
los
elementos
que
la
componen:
el
abandono,
como
herida
primaria,
el
miedo
a
un
segundo
abandono,
a
defraudar
las
expectaBvas
paternas,
las
pérdidas
de
unos
y
otros,
las
diferencias...
‐ Cuando los niños no vienen de París. Marga Muñiz Aguilar. Noufront Ediciones. 2007
Un
interesante
y
divulgaBvo
recorrido
por
los
diversos
aspectos
que
los
padres
adopBvos
han
de
tener
muy
en
cuenta
en
la
construcción
familiar.
Sobre Interculturalitat:
‐La <erra de las papas. Paloma Bordons. Ed.SM. Madrid 1996
Una
visión,
a
dos
voces,
que
ayuda
a
comprender
y
respetar
las diferencias
culturales,
las
realidades
diversas.
Un
interesante
ejercicio
intercultural.
(Adultos)
‐Zenzele. Carta a mi hija. J.Nozipo Maraire. Grijalbo Mondadori. Barcelona 1996.
Una
madre
africana
escribe
a
su
hija
y
entre
sus
palabras
se
enlazan
conceptos como
la
idenBdad,
las
disBntas
culturas,
el
origen
de
cada
uno.
Un
alegato,
repleto
de
afecBvidad,
a
favor
de
la
construcción
y
el
respeto
a
la
propia
idenBdad.
(Adultos)
Sobre Maternitat
•
•
•
•
•
•
Los cambios en la vida de las mujeres,
de
Clara
Coria,
Anna
Freixas
y
Susana
Covas.
Ed.
Paidós
Solas
de
C.
Alborch.
Ed.
Aguilera
Malas
,
C.
Alborch.
Ed.
Aguilera
El nacimiento de una madre
,
Daniel
N.
Stern.
Ed.
Paidós
Abuelas, madres e hijas,
de
A.
Freixas
y
otras
autoras,
Ed,
Icaria
El oficio de ser madre –la construcción de la maternidad‐ ,
de
Gemma
Cánovas
Sau,
Ed.
Paidós
Sobre Educació dels Fills:
•
•
•
•
•
•
Decir NO a los hijos: 60 respuestas para padres desorientados y dubita<vos,
de
Mª
Angeles
Juez
.Ed.
Síntesis.
Cómo no ser una madre perfecta,
de
Libby
Purves,
Ed.
Paidós.
El tacto en la enseñanza.
Max
van
Manen,
Ed.
Paidós
El niño feliz.
Dorothy
Corkille.
Ed.
Gedisa
De pequeños te los comerías –Anecdotario para padres con y sin vocación‐,
de
P.
Biniés
Lanceta
Ed.
CCS,
Madrid
Ser pares avui: a la recerca del sen<t comú.
P.Biniés
Ed.
Graó
(castellà
I
català)
Sobre Fills amb Necessitats [email protected] Especials:
•
•
•
•
Donde habita el corazón –Todos somos niños, niños dis<ntos‐.
P.
Biniés
Lanceta.
Editorial
CCS
Quiet.
Màrius
Serra.
Editorial
Empúries
Soy Julia.
Antonio
Marhnez.
Editorial
Seix
Barral
Elogi a la feblesa. Alexandre
Jollien.
Ed.
La
Magrana
Full Informatiu - Octubre 2010
►PEL.LÍCULES RECOMANADES DES DE L’ASSOCIACIÓ ADDIF PER ADULTS:
Sobre adopció
La casa de los babys
J.Sayles,
2003
Secretos y men<ras
M.
Leigh,
1996
Madre & hija
R.Garcia.
2010
‐
La pequeña Dolly,
de
Tavernier,
B.
2004
‐
Nordeste,
de
Solanas,
J.D.
2005
‐
La vergüenza,
de
Planell,
D.
2009. Sobre la família
El primer día del resto de tu vida
R.Bezançon,
2008
PER INFANTS:
Sobre diferència racial Corina, corina
J.Nelson,
1993
Sobre la família
Ponte en mi lugar
M.Waters,
2009
Full Informatiu - Octubre 2010
Sed mis padres - Por David Azcona, hijo adoptivo.
www.soyadoptado.es
25/06/2010
Decidme que vais a ser mis padres para siempre.
Decidme que me queréis mucho.
Decidme porqué me adoptasteis.
Decidme que pasasteis miedo y llorasteis en la espera.
Contadme cómo un juez hizo un documento que nos une para siempre.
Contadme otra vez porque me adoptasteis en vez de tener un hijo biológico.
Contadme que sentisteis cuando os dijeron que erais idóneos.
Contadme lo que tuvisteis que aprender y formaros para poder adoptarme.
Habladme de abandono porque necesito poner nombre a lo que siento.
Habladme de mi madre biológica, no de una señora que me llevo en la tripa.
Habladme de cómo era mi orfanato, mi centro o el lugar de donde vengo.
Habladme de los años que tuvisteis que esperar desde que os ofrecisteis para adoptarme.
Explicadme quién soy.
Explicadme porqué mis ojos son diferentes a los vuestros.
Explicadme porqué yo no nací de tu tripa.
Explicadme aunque yo no pregunte, porque me dará miedo haceros daño.
Entendedme cuando lloré por miedo a quedarme sólo.
Entendedme cuando me sienta mal por sentirme diferente y contadme como os sentirías
vosotros.
Entendedme cuando os pregunte por mi madre biológica.
Entendedme si hay veces que os cuestiono si sois mis padres.
Acompañadme en mi infancia y adolescencia, haga lo que haga, diga lo que diga.
Acompañadme cuando quiera buscar, cuando quiera entender.
Acompañadme en los buenos momentos pero también en los malos.
Acompañadme aunque yo os diga que sobráis.
Ayudadme a entender que si tengo raíces.
Ayudadme a buscar las piezas de mi puzzle y a construir las que no estén.
Ayudadme a entender y elaborar mis sentimientos y mi rabia.
Ayudadme a superar mi miedo al rechazo y al abandono.
Sed mis guías.
Sed mis compañeros.
Sed mi ayuda.
Sed mis padres.
Full Informatiu - Octubre 2010
ADDIF 18è Aniversari !
Dibuix
de
Ramon
Ràmia,
10
anys
Des d’Addif volem agrair a tots els socis el seu suport i la seva confiança. També volem reconèixer i agrair la col∙laboració de tots aquells pares i fills adop<us que ens han aportat el seu tes<moni i les seves reflexions par<cipant a les ac<vitats forma<ves d’Addif. Finalment, agrair també el treball dels professionals que han fet possible, al llarg d’aquests divuit anys, tantes conferències, cursos i xerrades per a l’orientació i assessorament de les famílies en la pre i la post adopció. A tots, moltes gràcies.
Les famílies sòcies d’Addif fan possible aquest treball i aquestes ac<vitats.
La nostra força són els nostres associats.
Us convidem a fer‐vos socis enviant un e‐mail, amb les vostres dades i número de compte, a [email protected] o trucant al 93 3134959
Quota de soci: 6 €/mes
Construint,
entre
tots,
una
nova
cultura
de
l’adopció
Full Informatiu - Octubre 2010
▶ Serveis d’Addif
SESSIONS INFORMATIVES: Sessions informatives, individuals o en grups reduïts, d’orientació i
assessorament en tots els aspectes psico socials, jurídics, ètics i de procediment que implica la paternitat i
filiació adoptiva. Inscripcions per telèfon o per e-mail. ATENCIÓ PSICOLÓGICA: Els socis d’ADDIF poden concertar entrevistes personals (la primera gratuïta)
amb una psicòloga especialitzada en l’adopció, per orientacions puntuals, diagnòstic, tractament, etc. CENTRE DE RECURSOS: Centre especialitzat en l’adopció i l’acolliment familiar, que ofereix a famílies
(adults i nens) i professionals un servei de consulta i préstec (gratuït per als socis d’ADDIF). Hemeroteca,
biblioteca, ludoteca, fonoteca, videoteca, etc.
CONFERÈNCIES I XERRADES:
Programació trimestral de conferències, taules rodones, debats..., sobre diferents aspectes informatius i/o
psicosocials en relació a la paternitat i filiació adoptiva.
TERTÚLIES MENSUALS: Un espai de reunió i intercanvi, al voltant d’un aspecte concret de l’adopció,
dirigit a famílies adoptives o en procés de ser-ho. Tots els primers dimecres de cada mes, a les 18,30h.
EDICIÓ DE MATERIALS: Edicions pròpies (Llibre Tú, nuestro sueño, de P. Biniés i M. Piérola, Guia per
Educadors i Dossiers Adopció i Escola, Full informatiu periòdic, Documents de Debat, Fons editorial del
Butlletí d’ Addif (1992-2008) i de la revista Infancia y Adopción (1997-2000), primera revista sobre adopció
d’àmbit estatal).
XARXA DE COL·LABORACIÓ ENTRE FAMÍLIES: Adreçada a famílies que s’inicien en l’adopció i que els
permet de contactar amb famílies amb experiència per tal d’ajudar-los a resoldre els seus dubtes.
SOM FILLS ADOPTIUS: Servei d’orientació, suport i intercanvi per a persones adoptades (de
l’adolescència a l’edat adulta). Assessorament jurídic i psicològic.
CURSOS DE FORMACIÓ EN LA PRE I LA POST ADOPCIÓ I TALLERS PER A FAMÍLIES
MONOPARENTALS: Sessions conduïdes per una psicòloga, on es tracten diferents aspectes en torn a la
paternitat i filiació adoptives. Aportació de vídeos, articles, testimonis , etc. Cursos Introductoris a
l’Adopció (2 sessions). Cursos Post-Adoptius (4 sessions). Per a famílies adoptives monoparentals, Cursos (4
sessions) i Tallers Monogràfics. COMISSIONS DE TREBALL: Addif realitza col·laboracions puntuals amb diferents projectes d’ajut a la
infància, així com un treball permanent en l’equiparació de drets entre famílies adoptives i biològiques i en
la implantació de criteris ètics i legals en tota adopció.
TROBADES I SORTIDES: Activitats lúdiques i formatives que afavoreixen el contacte i l’intercanvi entre
les famílies adoptives.
Full Informatiu - Octubre 2010

Documentos relacionados

revista Lambda

revista Lambda després. Ens ha situat com una de les societats capdavanteres del món, però, cal dir-ho també, ha tingut un efecte desmobilitzador. Ens recreem en un miratge on ho hem aconseguit tot amb drets lega...

Más detalles