La necessitat d`assumir riscos per a emprendre

Transcripción

La necessitat d`assumir riscos per a emprendre
La necessitat d'assumir riscos per a
emprendre. Com gestionar-los.
Una de les preocupacions més grans de l'emprenedor és com trobar la manera
de finançar el seu projecte empresarial. Aquesta taula va versar sobre les
diverses modalitats i sobre les diferències que fan que cadascun dels models es
pugui adequar a les diferents tipologies de projectes i d'emprenedors.
En primer terme es va constatar que existeix el desig o fins i tot la necessitat d'invertir en projectes. Aquesta va ser, si més no,
l'aportació de Javier Echarri, Secretari General de l’EVCA, Associació Europea de Venture Capital i Private Equity, per a qui
existeix un augment en la necessitat d'inversió que no pot cobrir-se únicament invertint en borsa, que difícilment assolirà els
nivells de rendibilitat dels 90, o en els bons, que estaran sota pressió de l'increment dels tipus d'interès.
Javier Echarri també va manifestar la seva preocupació per les pressions del regulador que poden fer modificar el
comportament de l'inversor. Segons Echarri, regulacions com les de Basilea II van en contra de la inversió de capital risc, un
model d'inversió que només hauria de respondre davant un tipus de client que és qui decideix assumir un determinat nivell de
risc.
Antonio Ollé, Director General d’Avalis, va esmentar també, en termes de preocupació, aquestes noves regulacions
internacionals encaminades a controlar el risc, encara que es va referir, principalment, a les societats de garantia com element
de suport al finançament a mitjà i llarg termini, mitjançant l'aportació d'avals i amb el requisit de projectes amb gran potencial de
creixement i amb un alt compromís per part dels emprenedors i gestors.
Per la seva part, el professor d’ESADE Jordi Fabregat es va referir al “risc del capital risc” i va explicar que la correlació
inversament proporcional entre risc i rendibilitat fa que qualsevol opció d'inversió (directament en l'empresa, en un fons o en un
fons de fons) sigui igualment interessant per als diferents tipus d'inversors, ja que qualsevol d'elles suposa més rendibilitat a
major risc (o a la inversa) i cap “regala duros a quatre pessetes”.
Xavier Adserà, des de la seva posició com a Conseller Delegat del Grup Financer Riva i Garcia, es va referir a la importància de
la valoració de les empreses que busquen finançament, tot destacant el problema que entranya aquesta valoració en el cas de
les start-up, a causa de la seva falta d'història i de beneficis, i a la dificultat de predir futurs fluixos de caixa. Adserà va
considerar que en aquests casos, en els que, a més, els mercats solen ser molt variables, no és tan important gestionar aquests
fluixos de caixa, com els riscos associats a cadascun dels escenaris que defineixen l'èxit de l'empresa valorada. Es tracta,
doncs, de considerar que “creen més valor els projectes més certs que no els teòricament més rendibles”.
Oscar Carpio, economista de Caixa Capital Risc, va presentar les accions dutes a terme per “la Caixa” per a fomentar la cultura
emprenedora des de la iniciativa privada, especialment aquelles que suposen el finançament de projectes empresarials.
Aquesta iniciativa de “la Caixa” es posiciona com capital llavor, cobrint el forat d'una fase de finançament que no cobreix el
capital risc i col·laborant amb diferents institucions que actuen com a prescriptors.
Es tracta de la fase en la qual el producte no està acabat o protegit encara, l'equip gestor està per completar i encara no hi ha
prou clients com per demostrar la viabilitat del negoci. Amb una inversió mitjana entre els 60.000 i 300.000 euros, l'entitat
selecciona els projectes finançats considerant no només la sostenibilitat i el retorn financer de les noves empreses, sinó també
la seva incidència transformadora positiva de l'entorn econòmic i social en el que incideixen.
Finalment, Antonio Cano Martín, conseller delegat d’ENISA (Empresa Nacional d'Innovació S.A.) va centrar la seva intervenció
en el préstec participatiu, una modalitat de finançament poc coneguda, en contrast amb l'alta valoració que li atorguen els
estudis sobre les diferents formes d'obtenció de capital per a nous projectes empresarials.
El préstec participatiu suposa un deute subordinat, és a dir, que se situa després dels creditors comuns. Aquesta modalitat de
finançament no requereix més garantia que el propi projecte i el seu equip gestor, encara que, en el cas d’ ENISA, es demana
una aportació de capital per part de l'emprenedor igual o superior a la quantitat prestada. D'altra banda, els interessos d'aquest
deute es determinen en funció de l'evolució de l'activitat de l'empresa prestatària i són deduïbles de l'impost de societats.
Per a Antonio Cano, el préstec participatiu compta amb el doble avantatge de solucionar tant la problemàtica de les empreses
respecte a la dificultat de finançament a llarg termini i d'aportació de garanties, com la seva reticència a cedir part de la propietat
o la dificultat de valoració que suposa l'opció del capital risc.
La necesidad de asumir riesgos para
emprender. Cómo gestionarlos.
Una de las mayores preocupaciones del emprendedor es cómo encontrar la
manera de financiar su proyecto empresarial. Esta mesa versó sobre las
diversas modalidades y sobre las diferencias que hacen que cada uno de los
modelos se pueda adecuar a las diferentes tipologías de proyectos y de
emprendedores.
Lo primero fue constatar que existe el deseo o incluso necesidad de invertir en proyectos. Esa fue, al menos, la aportación de
Javier Echarri, Secretario General de la EVCA, (Asociación Europea de Venture Capital y Private Equity) para quien existe un
aumento de necesidad de inversión que no puede cubrirse únicamente invirtiendo en bolsa, que difícilmente alcanzará los
niveles de rentabilidad de los 90, o en los bonos, que estarán bajo presión del incremento de los tipos de interés.
En la parte negativa, Javier Echarri manifestó su preocupación por las presiones del regulador que pueden hacer modificar el
comportamiento del inversor. Regulaciones como las de Basilea II van, según Echarri, en contra de la inversión de capital
riesgo, un modelo de inversión que sólo debería responder ante un tipo de cliente que es el que decide asumir un determinado
nivel de riesgo.
Antonio Ollé, Director General de Avalis, mencionó también en términos de preocupación esas nuevas regulaciones
internacionales tendentes a controlar el riesgo, aunque se refirió principalmente a las sociedades de garantía como elemento de
apoyo a la financiación a medio y largo plazo mediante la aportación de avales y con el requisito de proyectos con gran
potencial de crecimiento y con un alto compromiso por parte de los emprendedores y gestores.
Por su parte el profesor de ESADE Jordi Fabregat se refirió al “riesgo del capital riesgo” exponiendo que la correlación
inversamente proporcional entre riesgo y rentabilidad hace que cualquier opción de inversión (directamente en la empresa, en
un fondo o en un fondo de fondos) sea igualmente interesante para los diferentes tipos de inversores ya que cualquiera de ellas
supone más rentabilidad a mayor riesgo (o a la inversa) y ninguna “regala duros a cuatro pesetas”.
Xavier Adserà, desde su posición como Consejero Delegado del Grupo Financiero Riva y Garcia, se refirió a la importancia de la
valoración de las empresas que buscan financiación, destacando el problema que entraña esta valoración en el caso de las
start-up debido a su falta de historia y de beneficios y a la dificultad de predecir futuros flujos de caja. Adserà consideró que en
estos casos, en los que además los mercados suelen ser muy variables, no es tan importante gestionar esos flujos de caja
como los riesgos asociados a cada uno de los escenarios que definen el éxito de la empresa valorada. Se trata pues de
considerar que “crean más valor los proyectos más ciertos que los teóricamente más rentables”.
Oscar Carpio, economista de Caixa Capital Risc, presentó las acciones llevadas a cabo por “La Caixa” para fomentar la cultura
emprendedora desde la iniciativa privada, en especial aquellas que suponen la financiación de proyectos empresariales. Esta
iniciativa de “La Caixa” se posiciona como capital semilla, cubriendo el hueco de una fase de financiación que no cubre el capital
riesgo y colaborando con diferentes instituciones que actúan como prescriptoras.
Se trata de la fase en la que el producto no está acabado o protegido todavía, el equipo gestor está por completar y todavía no
existen suficientes clientes como para demostrar la viabilidad del negocio. Con una inversión media entre los 60.000 y 300.000
euros, la entidad selecciona los proyectos financiados considerando no sólo la sostenibilidad y el retorno financiero de las
nuevas empresas sino también su incidencia trasformadora positiva del entorno económico y social en la que inciden.
Por último, Antonio Cano Martín, Consejero Delegado de ENISA (Empresa Nacional de Innovación S.A.) centró su intervención
en el préstamo participativo, una modalidad de financiación poco conocida, en contraste con la alta valoración que se le otorga
en estudios sobre las diferentes formas de obtención de capital para nuevos proyectos empresariales.
El préstamo participativo supone una deuda subordinada, es decir, que se sitúa después de los acreedores comunes. Esta
modalidad de financiación no requiere más garantía, que el propio proyecto y su equipo gestor aunque, por parte de ENISA,
demanda una aportación de capital por parte del emprendedor igual o superior a la cantidad prestada. Por otra parte, los
intereses de esta deuda están determinados en función de la evolución de la actividad de la empresa prestataria y son
deducibles del impuesto de sociedades.
Para Antonio Cano el préstamo participativo cuenta con la doble ventaja de solventar tanto la problemática de las empresas
respecto a la dificultad de financiación a largo plazo y de aportación de garantías, como su reticencia a ceder parte de la
propiedad o la dificultad de valoración que suponen la opción del capital riesgo.

Documentos relacionados