la força dels somnis 25 anys lambda

la força
dels somnis
25 anys lambda
25 ANYS LAMBDA 1
la força
dels somnis
25 anys lambda
2 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 3
la força
dels somnis
25 anys lambda
Catàleg de la mostra expositiva del Col·lectiu Lambda
de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals celebrada amb motiu
del seu 25é aniversari (1986 - 2011)
lambda
col·lectiu de lesbianes, gais,
transsexuals i bisexuals
4 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 5
índEX
EdITA Lambda · Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, 2012, 1ª edició
C/ Albacete, 52 46007 València / [email protected] / www.lambdavalencia.org
Coordinació Luis Noguerol
DisSeNY I maquetació Pablo Hernández
Fotografia Juan Catalán
Vídeo Jordi Santamaría
Traducció i correcció de textos Pau Vendrell
Textos Juan Alberni, Juan Vte. Aliaga, Ximo Cadiz, Ana Cano, Valeri Esteban, José de Lamo,
Pepe Miralles, Luis Noguerol, Luisa Notario, Mar Ortega, Mariana Ureña, Marina Valiente y
Virginia Villaplana
A este llistat de persones volem sumar el nostre reconeixement a la resta de voluntàries
i voluntaris de Lambda que han participat en tot el procés d’elaboració i muntatge de
l’exposició, sense la col·laboració dels quals La força dels somnis no haguera pogut
ser una realitat.
Queden rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright»,
sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d’esta obra per
qualsevol mitjà o procediment compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la
distribució d’exemplars d’ella mitjançant lloguer o préstec públics.
depÒsit legal V-3641-2012
6 LA FORÇA DELS SOMNIS
9
11
19
25
33
41
47
55
intoducció
la nostra història
la cultura de l’arc iris
salut solidària
una comunitat diversa
construint igualtat
orgull i visibilitat
xarxa de colors
25 ANYS LAMBDA 7
la força
dels somnis
25 anys lambda
Al setembre de 1986 es va constituir
oficialment l’associació que avui coneixem
com Col·lectiu Lambda. La seua creació
arreplegava directament l’herència del primer
moviment d’alliberament sexual al País
Valencià de finals dels anys 70 i primeries
dels 80, representat pel MAS-PV i el MAG-PV.
Sota el títol de La força dels somnis:
25 anys lambda s’exhibeix el treball
realitzat en la consecució de la igualtat
per a lesbianes, gais, transsexuals i
bisexuals. Aquesta tasca s’ha sustentat
amb el voluntariat d’un important
nombre de persones, que unides per uns
valors de progrés han conformat aquest
projecte ciutadà. Ha sigut un camí ple
d’esdeveniments, dificultats i assoliments que
han marcat una petita però intensa història,
i que han anat traçant la trajectòria de
l’associació, constituïda en un dels principals
referents del moviment activista en defensa
de la diversitat sexual a Espanya.
8 LA FORÇA DELS SOMNIS
L’arxiu documental de Lambda conserva una
part important dels records de l’associació, i
constitueix un patrimoni viu, del qual volem
donar a conéixer públicament una mostra
significativa. Cartells, fullets, documents
administratius, revistes, fotografies, notícies
de premsa, enregistraments sonors,
cartes, vídeos i altres materials diversos,
s’estructuren en set apartats temàtics que
ofereixen un ampli panorama dels primers
vint-i-cinc anys de Lambda.
25 ANYS LAMBDA 9
la nostra
història
10 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 11
El ritme precipitat que imposa el treball
diari en Lambda ens impedeix dedicar
el temps necessari de reflexió sobre els
nostres orígens. Però hem de ser conscients
que en la nostra memòria podem rastrejar
algunes de les claus per a entendre la nostra
identitat com a moviment ciutadà. L’estudi i
revisió de la nostra història seran també una
guia rellevant per a construir el futur que
desitgem.
La força dels somnis: 25 anys
Lambda ha suposat una presa de
consciència de la importància del nostre
patrimoni històric, reflectit en la riquesa
d’un maltractat arxiu i en històries de vida
de persones que han posat veu i rostre al
moviment valencià de defensa de la diversitat
sexual. Hem anat component un gran puzle
de records guardats en llibres d’actes,
informes, ponències, revistes, agendes,
cartells i fullets. En una mena de diari
col·lectiu, les publicacions de l’associació
han transformat en paraula i imatge el nostre
missatge; prova d’això són les revistes
Papers Gais o Full Lambda, així com Siluetes
de Lambda-Alacant i els butlletins Identitats
del Grup Universitari de Lambda, Veus de
llibertat del que fóra Grup Cristià, i Peres i
Pomes del Grup Jove, per exemple.
Nascut el 1986, el Col·lectiu Lambda
arreplegava el testimoni del moviment
per l’alliberament sexual iniciat el 1977
al País Valencià pel MAS-PV (Movimivent
d’Alliberament Sexual del País Valencià)
i el MAG-PV (Moviment d’Alliberament Gai
del País Valencià). Després de la seua
presentació en societat en la llibreria Llavors,
Lambda va començar la seua marxa generant
espais de trobada i debat sobre la llibertat
i la diversitat sexual. Destaquen els
anomenats Dissabtes del Lambda, fòrum
d’intercanvi d’idees a partir d’una xarrada,
una pel·lícula o un llibre, que complia també
una funció socialitzadora de les persones
assistents, amb un posterior sopar i
eixida pels locals d’ambient.
12 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 13
Van ser temps de precarietat organitzativa,
amb una notable escassetat de recursos
i infraestructures. Fins al 1992 Lambda no
comptava amb una seu pròpia, per la qual
cosa va caldre adaptar la seua activitat a
la generositat d’altres entitats, particulars i
negocis que prestaven els seus espais.
El lloguer d’un primer local va facilitar
la continuïtat i va ampliar el camp d’acció
dels projectes. Observem que l’obligat
caràcter nòmada de les successives llars de
Lambda i les seues característiques (ubicació,
grandària, accessibilitat, etc.) també han
graduat el desenvolupament de l’associació
i han dibuixat el nostre particular mapa
simbòlic sobre el traçat de la ciutat.
L’etapa inicial de Lambda careix d’una
línia de treball estable i definida. Encara que
prompte van sorgir les primeres respostes
davant problemàtiques com el VIH -sida, un
grup important de persones demandava
major compromís i capacitat d’acció. El 1994
es va decidir emfatitzar la càrrega política
i reivindicativa. Es va convocar el primer
congrés de Lambda sota el lema Sexualitat
més plural, societat més lliure, en el marc
de reflexió del qual es van consensuar els
nous objectius a plantejar. Una de les seues
conseqüències va ser adoptar un nou model
organitzatiu més estructurat, que articulava
una major participació i implicació del
voluntariat en el funcionament associatiu,
amb la finalitat de respondre a les necessitats
de la comunitat LGTB –lesbianes, gais,
transsexuals i bisexuals.
Des d’aquella època grups i comissions es
van mantenir com les unitats actives de
treball en diferents àrees, fins que l’any 2009
es va implementar el model a l’estructura
actual de Grups, Espais, Serveis i Projectes
(GESP), coordinats per una Comissió Executiva,
i integrats al seu torn en una Comissió
Permanent. Aquests canvis intentaven
millorar la comunicació i la coordinació entre
un creixent nombre de serveis i espais de
treball i socialització dins de Lambda.
14 LA FORÇA DELS SOMNIS
Van ser temps
de precarietat
organitzativa,
amb una notable
escassetat
de recursos i
INFRaestructures.
25 ANYS LAMBDA 15
El Col·lectiu Lambda ha mostrat una decidida
vocació integradora i de col·laboració amb
altres entitats LGTB . Ja en 1987 va exercir
d’amfitriona en una destacada reunió de la
COFLHEE (Coordinadora d’Organitzacions
i Fronts d’Alliberament Homosexual de
l’Estat Espanyol); va col·laborar també en
un ampli nombre de campanyes de la CGL
(Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya),
i es va comprometre decididament en
projectes com el que va donar lloc a l’actual
FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes,
Gais, Transsexuals i Bisexuals).
serà en 1998
quan lambda
i xega proposen
assumir com
a reivindicació
prioritària
el dret al
matrimoni
Serà en 1998, durant les VII Trobades
Estatals d’Associacions LGTB , quan Lambda
i XEGA proposen formalment que les
entitats allà reunides assumisquen com a
reivindicació prioritària el dret al matrimoni
enfront d’una llei estatal de parelles de fet.
Aquest canvi d’estratègia va marcar una
nova etapa de lluita política que va passar
per una pacient labor pedagògica cap a
moltes organitzacions de dins i fora del
moviment, a la classe política i a la societat
en els seus més diversos àmbits. L’aprovació
de la Llei 13/2005, per la qual es va modificar
el Codi Civil en matèria de dret a contraure
matrimoni, marcarà el compliment
d’aquesta meta.
Van seguir altres lleis com la d’Identitat de
Gènere l’any 2007, que avançava en els drets
per a les persones transsexuals. Però queda
un camí llarg per davant fins a aconseguir
una igualtat real per a la comunitat LGTB.
Són molts els objectius per a assolir i per
això pensem que és bo fer una mirada enrere
i observar durant un moment la sendera
recorreguda. Hem d’aprendre de qui ens
va precedir, buscar el seu valor, fer una
glopada d’aquell esperit rebel i inconformista,
carregar-nos d’aquella utopia plena d’energia
i seguir somiant. Perquè els somnis estan
impregnats de la força necessària per a
aconseguir la dignitat i felicitat que ens
mereixem.
16 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 17
LA CULTURA
DE L’ARC IRIS
18 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 19
LA VISIBILITAT EN
L’ÀMBIT CULTURAL
HA SIGUT UN
COMPROMÍS
IMPRESCINDIBLE
PER A FER
CONSTAR QUE NO
SOM SOLAMENT
UNA OPCIÓ SEXUAL
SINÓ TAMBÉ UNA
MANERA DE VIURE I
EXPRESSAR-NOS
Pier Paolo Pasolini sostenia que la cultura
d’una nació consisteix en el conjunt de totes
les cultures de classe; que és el resultat de
totes elles. I que seria abstracta si no fóra
recognoscible, visible.
La visibilitat en l’àmbit cultural ha sigut un
dels més ferms compromisos del Col·lectiu
Lambda al llarg d’aquests 25 anys. Participant
en cicles i organitzant mostres de cinema,
tant en les diferents seus que ha tingut
l’entitat, com en sales de projecció. Però
també en presentacions i lectures de llibres
i altres publicacions. Promovent exposicions
d’art compromés amb les identitats LGTB ...
Un compromís imprescindible per a fer
constar que no som solament una opció
sexual sinó també una manera de viure i
expressar-nos.
20 LA FORÇA DELS SOMNIS
Hi ha un moment en la història del segle XX
crucial des del punt de vista de la cultura
LGTB . El procés de despatologització de
l’homosexualitat iniciat en els setanta ens
va atorgar més fermesa i seguretat en les
nostres identitats. Açò va portar a una
dècada de recerca, en la qual van aparéixer
en diferents ciutats espais de coneixement
i difusió de la cultura LGTB, com ho van ser
les llibreries especialitzades BaBel (Bilbao),
Berkana (Madrid), Antinous i Còmplices
(Barcelona) o El Cobertizo a València. Va ser
un moment clau per a la nostra cultura.
La fita de reconstruir la nostra història,
fragmentada per tanta persecució, li la
devem als qui s’han quedat en el camí. En
aquesta nova era de ciutadanes i ciutadans
iguals, almenys des del punt de vista legal, és
25 ANYS LAMBDA 21
moment de mirar enrere, i recuperar la nostra
memòria històrica i cultural, tan rica en
matisos. Tots els testimonis silenciats són ara
peces en la construcció de la nostra realitat
com a comunitat. Sense ells no hauríem
arribat mai fins on ens trobem avui. Com
Margarida Borràs: torturada, ridiculitzada i
executada per la Inquisició, símbol i exemple
avui dia dels premis del Col·lectiu Lambda.
La persecució i la discriminació que hem
patit, lluny de reduir-nos, ens ha fet créixer
com a comunitat.
En una peça de teatre basada en els
successos que rememoren la revolta de
Stonewall, un personatge explica per què
li apassiona tant Judy Garland (una de les
màximes ícones dels gais) amb la frase: «Jo
la volia perquè no importa com la xafaren,
sempre tornava a l’atac». Aquesta frase
defineix molt bé l’esperit de la comunitat
LGTB , i també el que han sigut aquests 25
anys de Lambda. Quan ens pensem com a
grup o comunitat no deixa de meravellar‑nos
la capacitat de resistència que hem
desenvolupat durant segles. Una de les
nostres maneres d’evadir-nos, i instrument
d’integració més important, ha sigut sens
dubte la cultura. En totes les civilitzacions,
des del poema de Gilgamesh 1700 anys
a. de C. passant per les civilitzacions grega,
LA CULTURA
S’HA EVIDENCIAT
COM UNA EINA
CRÍTICA I HA
POSSIBILITAT LA
CREACIÓ D’UN
ESPAI PROPI LGTB
22 LA FORÇA DELS SOMNIS
romana i a l’Orient, la Xina, el Japó o l’Índia,
trobem referents culturals a l’amor entre
persones del mateix sexe. Fins i tot referents
de transsexualitat. També nosaltres hem
aportat la nostra sensibilitat a la història de
la humanitat. L’autora de Le corps lesbien,
Monique Wittig, va criticar que la tendència
a l’universalisme comporta que la ment
heterosexual no siga capaç d’imaginar una
cultura, una societat en què l’heterosexualitat
no ordene no solament totes les relacions
humanes, sinó també la producció mateixa
de conceptes i tots els processos que
eludeixen la consciència. La cultura com a
manifestació de les diverses comunitats
LGTB s’ha evidenciat com una eina crítica
respecte a l’heteronormativitat. I també ha
possibilitat la creació d’un espai propi
LGTB en l’àmbit polític i social.
El futur està ple d’incògnites. Lluny ja
de ser culturalment «l’amor que no gosa dir
el seu nom», hem arribat al moment en què
volem sentir-nos confortables i plenament
integrats en una societat a la qual pertanyem
per dret propi.
25 ANYS LAMBDA 23
SALUT
SOLIDÀRIA
24 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 25
L’any 1981 es detecten els primers casos
de sida a Nova York i Los Angeles, a partir
d’un grup de pacients que tenia una
anomalia, anomenada Sarcoma de Kaposi,
que afectava persones amb el sistema
immunitari molt deteriorat. Després
d’aquestes primeres evidències es van donar
més casos, i es va fer notar que en aquest
tipus de pacients també coincidien altres
malalties.
A mesura que s’anava desenvolupant
aquesta simptomatologia el Center for
Disease Control a Atlanta (USA ), va començar
a definir la malaltia i la va etiquetar com a
Síndrome d’Immunodeficiència relacionat
amb l’homosexualitat. Era el primer pas cap
a l’estigmatització de la persona portadora
en funció de les seues preferències sexuals.
Aquesta èmfasi inicial en la categorització
26 LA FORÇA DELS SOMNIS
de la malaltia va marcar considerablement
la construcció ideològica de la sida.
La segona catalogació de la malaltia va
ser necessària quan es van conéixer casos
on la preferència sexual no era determinant,
com en els hemofílics i els drogodepenents,
així com en població procedent d’Haití.
Es va definir llavors com la malaltia de les
quatre hacs: homosexuals, heroïnòmans,
hemofílics i haitians. En aquesta catalogació
es tanquen dos supòsits: la idea que l’origen
del mal és exterior a la norma i que va
ser transmés per una ètnia no blanca. A
partir d’aquest moment els mitjans de
comunicació i la classe mèdica van donar
a la sida un tractament visual i verbal
alarmista, deformat i tendenciós, reactivant
metàfores tradicionalment relacionades amb
l’estigmatització dels processos patològics.
25 ANYS LAMBDA 27
La sida, doncs, va aparéixer davant
l’opinió pública no com qualsevol altra
infecció de transmissió sexual; més aviat va
ser considerada com un càstig i una vergonya
per als qui la patien. Aquesta malaltia ha sigut
devastadora per als col·lectius gai, bisexual
i transsexual. Són molts els homes i les
dones d’aquests grups que es van infectar i,
abans de l’aparició en 1996 de les teràpies
combinades, també molts els que van morir.
Davant la falta d’un enfrontament
real i efectiu de la malaltia i les seues
conseqüències socials i humanitàries per
part de les administracions públiques, van
ser les associacions formades per persones
que vivien amb el VIH les que van començar
a encarar-se al silenci i la passivitat dels
responsables en salut pública creant xarxes
de suport, informació i acció. En aquesta
resposta van tenir un paper molt important
les associacions LGTB .
28 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 29
LES ASSOCIACIONS
DE PERSONES QUE VIVIEN
AMB EL VIH VAN COMENÇAR
A ENCARAR-SE AL SILENCI
I LA PASSIVITAT DELS
RESPONSABLES EN
SALUT PÚBLICA
30 LA FORÇA DELS SOMNIS
El Col·lectiu Lambda va establir
primerencament el seu compromís en la
lluita contra el VIH -sida i davant el rebuig
social cap a les persones seropositives.
La prevenció, la denúncia i la sensibilització
constitueixen l’àmbit de treball que major
nombre de vegades s’ha reflectit en els
nostres projectes. En 1992 per a canalitzar
totes aquestes iniciatives es va crear el grup
Stop-Sida, que des de llavors dinamitza
les polítiques de salut.
Però des de la perspectiva de la salut
integral, Lambda també ha treballat sobre
altres assumptes com la reivindicació de
protocols ginecològics que tinguen en
compte les necessitats de les dones
lesbianes i bisexuals, o la demanda d’una
llei integral de transsexualitat amb la qual
la sanitat pública assumisca els costos del
procés transsexualitzador. I encara hi ha més.
En l’horitzó de Lambda encara s’albiren més
plantejaments que han d’implementar-se
amb l’objectiu de promocionar estils de vida
més saludables entre la comunitat LGTB .
25 ANYS LAMBDA 31
UNA
COMUNITAT
DIVERSA
32 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 33
En la història de la rebel·lió LGTBIQ
(lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, però
també intersexuals i queer) s’ha fixat una data,
1969, com a punt d’arrancada fundacional pel
que fa al naixement d’aquests moviments; una
data associada al Gai Liberation Front ( GLF) .
Sota aquesta denominació es van congregar
un seguit de grups que es van formar després
de les revoltes de Stonewall als carrers de
Nova York. El GLF es va dissoldre el 1972
i, malgrat la seua curta vida, va ajudar al fet
que circulara un terme, gay, que equivalia
a abominació i menyspreu per als sectors
conservadors i religiosos. Vist amb la distància
i el pas del temps aquell mateix terme
que aplegava els dissidents de la societat
heterosexista i els que bregaven pel respecte
a la diferència –i que ha sigut abraçat per
individus molt diferents entre si–, ha
començat a tindre un efecte reductor en
englobar sota el mateix paraigua una realitat
que és plural, diversa, i no solament la dels
homes homosexuals. En part, per això mateix
algunes lesbianes van deixar el GLF i van
formar el seu propi moviment: Lavender
Menace. Per no parlar de les transsexuals
que van participar activament en les revoltes
novaiorqueses, com altres ho feren també
en la Barcelona de 1977, i que van ser
relegades a un segon pla per no projectar
el que llavors alguns entenien com una
imatge «respectable» de l’homosexualitat.
El polifacètic artista i activista Pepe Ocaña
va dissentir obertament en el seu moment
d’aquella postergació.
Amb el temps les associacions, grups
i fronts d’alliberament homosexual –com
s’anomenaven en els anys 70 del segle
passat– han aprés de la seua pròpia
història, que al principi pecava
d’androcèntrica, i han adoptat, per tant,
unes polítiques internes més incloents, que
atenen a les problemàtiques específiques
de diferents sectors (joves, persones amb
VIH -sida, etc.). El Col·lectiu Lambda és un bon
exemple d’aquest procés d’aprenentatge i
integració de la diversitat.
34 LA FORÇA DELS SOMNIS
AMB EL TEMPS
les associacions
d’alliberament
homosexual
han adoptat
unes polítiques
internes més
incloents
25 ANYS LAMBDA 35
Lesbianes, gais, bisexuals, intersexuals,
transsexuals i persones transgènere patim
la discriminació imposada per la societat
heterosexista però açò no significa que
les nostres vides com a individus siguen
homogènies o uniformes, i ni molt menys
idèntiques. Entre els qui s’agrupen i se senten
còmodes i ben representats sota l’acrònim
LGTBIQ hi ha persones joves i velles (paraula
que a alguns molesta en un món que glorifica
la joventut), individus ateus, agnòstics i uns
altres amb creences religioses, persones
amb diferents posicionaments ideològics,
subjectes amb diferents possibilitats
econòmiques, mares i pares LGTB amb fills
i filles, persones sordes i persones amb
múltiples formes de diversitat funcional
(física i sensorial). I moltes d’aquestes
característiques les compartim amb
els i les heterosexuals que de vegades se
sumen a la nostra lluita.
36 LA FORÇA DELS SOMNIS
Patim la
discriminació
imposada per
la societat
heterosexista
però açò
no significa
que les nostres
vides siguen
uniformes
25 ANYS LAMBDA 37
Una lluita contra l’homofòbia/lesbofòbia/
transfòbia/bifòbia (LGTB fòbia) però també
contra les exclusions de tota mena (la
dels majors, la de les persones que no
són blanques…) en un segle XXI que pot
aprendre, i molt, de les aportacions dels
feminismes i de la diversitat sexual. I a elles
ha contribuït en gran part al País Valencià el
Col·lectiu Lambda.
Entenem
la nostra
diversitat com
un patrimoni
i, com a tal, hem
de preservar-la
i potenciar-la
38 LA FORÇA DELS SOMNIS
Lambda ha impulsat l’evolució del seu
discurs cap a una visió inclusiva i plural
de la societat i de si mateixa, i ha donat
suport particularment a qui pateix
majors discriminacions o una accentuada
invisibilitat. Es tracta d’un procés que
segueix viu, enriquint-nos i facilitant la
suma de sensibilitats. Busquem actuar des
de la mirada de les persones amb les que
convivim, pensant en el bé comú i en el
progrés global de la comunitat, però sense
oblidar els qui més necessitat de suport
pateixen.
Aquesta exposició ha volgut imbuir-se,
contaminar-se de diversitat. El seu naixement
ha sigut possible gràcies a una iniciativa de
micropatrocinis en la xarxa cibernètica
i s’ha anat edificant amb la col·laboració d’un
nombrós grup de persones que reflecteixen
de manera palpable aquest ventall plural
i divers que volem ser. Entenem la nostra
diversitat com un patrimoni i, com a tal, hem
de preservar-la i potenciar-la. Perquè, per a
certs sectors, les nostres identitats continuen
estant en qüestió, són un patrimoni incòmode
que intenten fer desaparéixer.
25 ANYS LAMBDA 39
CONSTRUINT
IGUALTAT
40 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 41
La defensa dels drets de lesbianes,
gais, transsexuals i bisexuals ha sigut el
denominador comú en tota la tasca que el
Col·lectiu Lambda ha dut a terme al llarg de
la seua trajectòria, activant la consciència
social, generant i enfortint xarxes amb
altres agents socials, implicant-los en la
lluita per la nostra dignitat, defensant els
valors democràtics i d’igualtat, i sempre
amb una actitud positiva i dialogant. Lambda
ha realitzat tot aquest treball pedagògic
i de denúncia a través d’innombrables
campanyes, activitats, actes reivindicatius
i de visibilitat al carrer, amb reunions o
intervencions en els mitjans de comunicació.
Una mostra ben simbòlica d’aquesta
defensa pública dels nostres drets es va
produir, per exemple, allà pel 1992 quan
representants de Lambda es van reunir amb
el gerent territorial de RENFE a València
per tal d’abordar conjuntament que en el
codi d’incidències de l’empresa ferroviària
es consideraren com a «grups de risc» els
homosexuals, drogoaddictes, prostitutes,
objectors, punkies, etc., i per això havien de
42 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 43
ser identificats i podien ser expulsats dels
recintes de l’estació. Així mateix, es van
demanar explicacions per la pallissa que
va patir un gai el 19 de març d’aquell any,
propinada pels guàrdies de seguretat.
I ho vam parlar de tu a tu.
L’EDUCACIó
HA CENTRAT
GRAN PART DEL
TREBALL DE
L’ENTITAT, TAMBÉ
PER DENUNCIAR
CONTINGUTS
EDUCATIUS
MARCADAMENT
HOMÒFOBS
Cada març eixim al carrer amb l’històric
«En falles no cantes maricón el que no bote»
i lliurem el premi Arc Iris a la falla que millor
tracta la realitat LGTB . És una cita amb la
dignitat a la qual no desistim cada any, com
tampoc ho fem durant els mesos en els quals
es realitza la declaració de l’IRPF . Des de fa
més d’una dècada divulguem un missatge
clar perquè les aportacions de la ciutadania
es destinen a les organitzacions socials
amb una campanya sota el lema «En la teua
declaració, posa la creu a consciència».
En l’àmbit dels drets humans, treballem
per la sensibilització sobre la situació
de les persones homosexuals, transsexuals
i bisexuals en molts països del món on
són torturades, assassinades o fins i tot on
se’ls aplica la pena de mort. Aquest va ser
l’objectiu, per exemple, de la campanya
«Es pot morir per amor», il·lustrada amb
una colpidora imatge i acompanyada
d’impactants intervencions perfomatives.
També va tenir una marcada incidència
social el «Manifest per la Igualtat», presentat
Entre les múltiples campanyes sota el
segell de Lambda, moltes persones recorden
especialment dues per la implicació del
voluntariat i la seua repercussió social,
malgrat l’escassetat de mitjans amb què
van comptar. Una va portar per lema
«Transsexualitat, el dret a la pròpia identitat
sexual» i l’altra «La diversitat és normal,
l’homofòbia i la transfòbia no». Ambdues
van ser protagonitzades per persones
integrants de Lambda que van donar la
cara, visibilitzant‑se públicament. «Estima
com vulgues», «Famílies com la teua»,
«Famílies diverses, famílies amb drets»
o «Familiaritza’t» són iniciatives que han
subratllat les nostres demandes i la nostra
realitat en l’àmbit familiar i educatiu.
«A l’escola sense armaris» va ser un
altre dels grans lemes corejats per Lambda.
L’educació ha centrat gran part del treball de
l’entitat, també per a denunciar continguts
educatius marcadament homòfobs, com el
2002 amb un parell de llibres publicats per la
UNED i per un professor del Departament de
Sociologia de la Universitat de València.
Paral·lelament a les campanyes de
prevenció del VIH -sida, també hem tractat
d’eliminar els prejudicis que discriminen
i estigmatitzen a les persones seropositives
amb campanyes com «Mi amigo es positivo.
Yo le quiero».
I no podem deixar de nomenar els
tradicionals «Vota Rosa» que portem
realitzant en cada convocatòria electoral.
Aquestes campanyes han sigut sempre
especialment valentes i arriscades;
en alguna ocasió vam arribar a llançar els
fullets des d’una moto perseguits per la
policia. En altres casos vam haver de recórrer
a missatges rotunds com el «No Votes PP »
dels últims anys.
44 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 45
ORGULL
I VISIBILITAT
46 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 47
L’Orgull lèsbic, gai, transsexual, bisexual
i també intersexual de València i de
tantíssimes ciutats d’arreu del món és
el resultat d’un llarg procés històric.
Recordem‑ho una vegada més: el 28 de
juny de 1969 una batuda policial més en
un antre de Greenwich Village de Nova
York, el mític bar Stonewall Inn, trobava una
resposta inesperada: tranvestits, transsexuals,
gais i lesbianes plantaven cara farts de les
constants humiliacions. El pub era propietat
de la màfia; concretament de la família
Genovese. No es tracta de relacionar el
moviment reivindicatiu LGTB amb la màfia
(encara que alguns s’obstinen a parlar de
màfia rosa!) però sí recordar que van ser
els espais nocturns més marginals on es va
gestar la primera rebel·lió de pride: això que
ací anomenem «orgull» però que també es
pot traduir com a «dignitat». Els successos
del Stonewall Inn van ser el detonant per a
iniciar un procés d’empoderament social,
d’autoestima, i d’exigència de respecte a la
diferència que encara avui continua.
stonewall va
ser el detonant
per a iniciar
un procés
d’empoderament
i d’exigència de
respecte a la
diferència que
encara avui
continua
Al nostre país, des del final dels 80, es
produïa un aggiornamento del moviment
associatiu LGTB . Absolutament al marge del
més mínim reconeixement institucional ens
48 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 49
vam haver de buscar aliances en l’ambient
(les empreses LGTB que es dediquen a
l’oci nocturn); no debades no fa molts anys
bromejàvem sobre si érem vampirs… atés
que la nit era l’únic espai de lliure expressió
de la nostra sexualitat. Amb aquestes
aliances vam fer, primer, proselitisme de l’ús
del condó (en plena crisi del VIH -sida, quan
milers de gais morien en situació d’absoluta
indigència legal i estigma social) i, després,
vam usar aquells espais per a fer reivindicació
de la igualtat en drets, promocionar la
visibilitat, denunciar la LGTB fòbia… Moltes
vegades entre la incomprensió i la sorpresa
d’un públic que anava a la seua en els bars
i discoteques. Però es va anar teixint una
complicitat que ens va permetre avançar
en recursos i també aconseguir uns potents
canals de difusió de les nostres accions i,
d’aquesta manera, celebrar les primeres
manifestacions per a reivindicar la igualtat
legal (al principi les ja llunyanes parelles de
fet, després el dret al matrimoni) fins a donar
el gran salt: les multitudinàries celebracions
de l’Orgull a València, a Madrid i en moltes
altres ciutats del món, i fins i tot en pobles del
nostre País Valencià.
Ningú ens ha regalat res. Tot el que avui és
l’Orgull és fruit de l’esforç de molta gent.
Ací, el Col·lectiu Lambda va començar
amb accions que, a poc a poc, guanyaven
visibilitat: primer festes nocturnes en locals,
després sopars per a lliurar els premis «28 de
juny» (que després s’anomenarien «Premis
Margarida Borràs»), després concentracions
a la Plaça de la Mare de Déu… i, per fi, l’any
2000 ens manifestem i la festa de la nit va
ser, per primera vegada, al carrer. Des de
llavors hem anat creixent en visibilitat, fent
bandera del respecte a la diversitat, com
veiem cada any en aquestes multitudinàries
mani-festa-cions; però també donant
contingut i posant l’accent en assumptes com
la igualtat legal per a les nostres famílies, la
visibilitat lèsbica, els drets de les persones
transsexuals, l’educació com a espai de lluita
contra la LGTB fòbia o la salut i la lluita contra
el VIH -sida.
50 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 51
I malgrat la imatge frívola que es vol atribuir
a l’Orgull estem davant d’una expressió
reivindicativa que aconsegueix que tot
allò seriós no siga sinònim d’avorrit. I en
qualsevol cas, l’explosió de color i diversitat
que és l’Orgull és ja, en si mateixa, un acte
polític que desafia l’heteronormativitat i
el masclisme, que posa en qüestió la visió
d’una societat en blanc i negre que alguns
insisteixen a imposar.
Hi ha qui tem la celebració del 28 de juny.
No és casualitat que patim una ofensiva
involucionista amb tot tipus d’ardits per a
arraconar l’Orgull, la nostra eina més potent
de reivindicació. La seua intenció és clara:
reprimir i fer callar el clam de llibertat
i defensa de la diversitat que cada estiu
inunda València i moltes altres ciutats i que
serà, sens dubte, la nostra trinxera més
efectiva per a impedir que ningú ens lleve els
drets conquistats en aquests anys. Encara
més, quan els sectors més conservadors de
la societat no ens donen facilitats en àmbits
com l’educació, la sanitat, les polítiques
socials… I malgrat tot açò seguirem
endavant aplicant una estratègia pròpia
del que Moscovici denomina la «influència
social minoritària». Perquè ser minoritari
(de fet seguim sent una minoria) no és
negatiu sempre que es pretenga influir per
a transformar la realitat; però tenir vocació
de marginalitat en el sentit de ser-ne pocs
i purs és molt diferent; és simplement una
forma d’irrellevància que només condueix a
la malenconia. I la nostra intenció sempre ha
sigut la d’influir i transformar amb la nostra
visibilitat i la nostra reivindicació el món
en què vivim.
Un company de Madrid ens repetia cada
any aquesta frase: «cal tenir molt d’orgull
per a aguantar tanta discriminació». I és
absolutament cert. Cadascuna, cadascú a la
seua manera, no volem ser iguals que ningú,
no volem tolerància, exigim, com en 1969 van
fer en la rebel·lió del Stonewall Inn, respecte i
dignitat per a totes i tots.
52 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 53
XARXA
DE COLORS
54 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 55
Al llarg d’aquests anys Lambda ha sigut
capaç de generar una gran xarxa de suport
i solidaritat. Una xarxa que conforme es feia
més gran i fort ens ha permés no solament
ser un espai de trobada entre lesbianes,
gais, transsexuals i bisexuals sinó també
un lloc des del qual defensar els nostres
drets. Una tela d’aranya formada per fils de
sis colors, teixits per milers de mans i units
acuradament per diverses generacions,
creant una xarxa cada vegada major, feta
amb il·lusió, treball i amor cap al mateix
objectiu: la llibertat i la igualtat de sentir-nos
i estimar-nos com volem.
El fil roig és el nucli, el que teixim les
persones que hem format part de Lambda
en tots aquests anys. L’entusiasta i enèrgic
voluntariat que dedica una part de la seua
vida a aquest projecte i les persones sòcies
que el sostenen econòmicament. És la
nostra veritable força, l’eix a través del qual
s’articula i creix la resta de la xarxa. Milers
de persones que sense demanar res a canvi,
més enllà de la satisfacció de contribuir a un
objectiu comú, han anat creant estratègies
i engegant accions i reivindicacions que
són part de la nostra història. Els seus
ideals, els seus valors, el seu compromís
i el seu altruisme traduïts en acció sostenen
les arrels i fonaments de Lambda. Des
del voluntariat es constitueix l’estructura
de l’associació, es realitzen les activitats,
s’adquireix la formació, s’estableixen les
relacions, es traspassen fronteres, se
sumen colors, xarxes i suports.
Travessant el fil roig apareix el taronja:
el de la formació, l’afecte, el que ens
ha empoderat. Les persones de Lambda
ens hem trobat en espais on hem crescut,
hem construït un discurs comú, hem sumat
lletres a les nostres reivindicacions, ens
hem conegut, ens hem volgut, ens hem
donat suport, hem compartit les nostres
experiències i hem aconseguit que totes
les nostres realitats siguen compartides.
I per fi, hem aprés que és valenta aquella
56 LA FORÇA DELS SOMNIS
persona que afronta i s’enfronta amb
cautela i determinació a les situacions que
li provoquen por, i no aquella que no tem.
Aquest camí, aquest encreuament de fils
rojos i taronges, necessita d’un entorn que
el sostinga, que li permeta seguir treballant
amb entusiasme. És el suport i contenció de
les nostres famílies, parelles, lligues, amistats,
companyes de treball i companys d’estudis.
No totes les persones compten sempre amb
els mateixos suports. Però sempre n’hi ha
algú darrere. És aquella gent que amb el seu
fil groc ens aferma en el nostre camí, ens
il·lumina en nits de molta foscor, ens anima,
ens entén. Les persones que generosament
ens cedeixen el seu temps, ens tendeixen
la seua mà en el camí cap a la dignitat i la
felicitat, que també serà la d’elles.
Realitzem gran part de la nostra acció
en els locals d’ambient, espais que ens
acullen en llibertat, aquest fil verd que crea
arquitectures segures que es creuen amb la
resta de fils. Amb les seues gents, amb els
qui segueixen apostant per llocs on es respira
amb tranquil·litat, compartim aquest camí. I
allí, en les seues portes obertes, contactem
amb altres realitats LGTB , informem sobre
les nostres inquietuds, discriminacions o els
riscos de la nostra salut, ens divertim, ens
culturitzem i celebrem els nostres èxits.
Muntada la nostra xarxa volíem obrir-la,
estendre-la, compartir-la i enredrar-nos amb
trossos d’altres xarxes. El nostre fil, el roig,
l’aportàvem a d’altres i a canvi obteníem fil
violeta, que provenia d’altres entitats socials
(feministes, estudiantils, juvenils, religioses,
educatives, culturals, veïnals, de lluita contra
el VIH -sida, pels drets humans i un llarg
etcètera), de sindicats i de partits polítics.
Creàrem aliances, intercanviàrem colors, ens
vam enriquir i enfortir mutuament. La nostra
xarxa forma i és part ja de moltes altres
xarxes; connexions que ens mantenen
unides, solidàries, aliades i que ens han
permés avançar molt més del que
mai haguérem imaginat.
I tots aquests colors es barregen de
tant en tant amb fils blaus, els d’aquella
gent que, encara que en principi llunyana,
ens dóna suport en el seu dia a dia, se suma
a les nostres convocatòries, viu amb orgull
aquesta lluita perquè també és la seua.
La gent que ens dóna veu en tants mitjans
i presència en els carrers, que ens ajuda a
anomenar-nos, explicar-nos, visibilitzar-nos
i fa que els nostres fils arriben molt més lluny
i la nostra xarxa cresca i s’estenga sense
horitzó.
Així, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys,
Lambda ha teixit una enorme xarxa de colors,
que s’ha barrejat i reforçat amb moltes altres,
fent-se mestissa, convertint aquests sis colors
en molts més, amb infinitat de tons i matisos.
Hem fet xarxa, construint i tendint ponts en
relació a les nostres realitats, comunes
i al mateix temps diverses. Són aquests els
colors que han contribuït a crear una societat
cada dia més democràtica, igualitària, lliure,
inclusiva, plural i diversa. Un tapís que obri
els seus colors cap al ple reconeixement de
la llibertat de les persones a viure conforme
a la seua identitat pròpia; un objectiu que
ens concerneix a tots i a totes perquè tota
la ciutadania es beneficia del respecte a les
minories i de l’aplicació diària dels drets
humans. Colors que comparteixen, sostenen
i conformen la societat de l’arc iris.
creàrem
aliances que
ens han permés
avançar molt
més del que
mai haguérem
imaginat
25 ANYS LAMBDA 57
Agraïment especial a La Nau, Centre Cultural de la Universitat de València, i a l’Ajuntament de
Vila-Real, per la cessió dels seus espais per a la presentació de l’exposició.
LA FORÇA DELS SOMNIS ÉS
UN PROJECTE COL·LABORATIU,
I SUSTENTAT ECONÒMICAMENT
A TRAVÉS D’UNA INICIATIVA
DE MICROPATROCINI PER:
Juan Alberni, Vicent Bataller, Ximo Cádiz, Sergi Campillo, Carmen Castro, Antonio Celma,
Miguel Ángel Fernández, Eva Ferriols, Sebastián Fontana, Pablo Hernández, José de Lamo,
Alberto Martínez, Sergio Montal, David Montero, Miguel Ángel Moret, Luis Noguerol, Mar
Ortega, Toni Poveda, Menchu Ramírez, Rubén Sancho, Jose Tacón, Esther Tarín, Eduardo
Teixeira, Marina Valiente, Pau Vendrell, Virginia Villaplana, Maria José Vivo, 33 Lounge
Restaurant, Cine en violeta, Errespetuz, Eva Taller de Marcos, Galería 9, Q-Art Restaurante,
Restaurante La Malaquita, Sondelluna Restaurant Show.
Miguel Ángel Alfonso, Sebastián Alós, Alvar Beltrán, Rosa Bernabeu, Amparo Bonilla, Fani
Boronat, Marisa Bou, Ildefons Checa, Lluïsa Cifre, Eduard Comeig, Andrés Conca, Manuel
Conde, Begoña Enguix, Juan Francisco Fernández, Fran Ferri, Begoña Fuentes, Rosana García,
Macu Gimeno, Francisco Gómez, Pilar Gómez, Marilis González, Juan Iborra, Vicente Inglada,
Raquel Latorre, Sussana Ligero, José Maqueda, Juanjo Martín, José Martínez, Jaume Mayor,
Marck Meléndez, Paco Molina, Joan Moreno, Miquel A. Oltra, David Ortolà, Andrés Piolatti,
Kike Poveda, Miquel Ramos, Marisa Roig, Òscar Salcedo, Encarna Sant-Celoni, Pau Tébar,
Carles Tormo, Mariana Urueña, Javier Vila, Elisabeth8, Raky, Terebelieve, Veromiyu.
58 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 59
lambda
col·lectiu de lesbianes, gais,
transsexuals i bisexuals
60 LA FORÇA DELS SOMNIS